REVISTA DEL COMITÈ I L’ESCOLA D’ÀRBITRES

n ú m e r o 8 • J u l i o l 2 0 1 0

8

Especialidad encocina de mercado

Rambla Guipuzcoa, 29-33 - Tel. 93 356 02 3808018 BARCELONA

CONSELL DIRECTIU: José Luis García Vela, Óscar Carod, Joan Carles Mitjana i Jordi Anguera • EDITA: Federació Catalana de Basquetbol, Rambla Guipúscoa, 27, 08018 Barcelona. Tel.: 933 966 600, Fax: 933 237 760 • COORDINADOR: Jaume Olivés. • CORRECTOR LINGÜÍSTIC: Anna Boada. • CONSELL DE REDACCIÓ: José Luis Casamor, Javi Ezpeleta, Oriol Solà, Fernando Gil i Jaume Olivés. • AGRAÏMENTS: Ivar Guzmán i Héctor Monclús • DISSENY I MAQUETACIÓ: Jaume Olivés.

NÚM.8 • Juliol 2010

SUMARI

04 Editorial. Llibertat d’expressió. | 05 Comitè d’àrbitres: Llicències arbitrals (comparativa) | 06 Alt Rendi-ment: L’entrenament de l’àrbitre de basquetbol (I). | 08 Àrbitres: J. A. Martín Bertrán: de l’escola a l’ACB. | 12 PDP: Tortosa | 13 Tècnica i tàctica. Defenses Zonals (I) | 16 Campionats d’Espanya: Quatre àrbitres catalans als Campionats d’Espanya Cadet i Infantil. | 18 Desig-nacions temporada 2009-2010 | 22 Flash Informatiu.

8 12 18

16

J.A. Martín Bertrán Pdp Tortosa Designacions 2009-2010

Campionats d’Espanya

a temporada començarà d’aquí res, aprofiteu aquest stage per tornar a tenir contacte amb la gent que ens acompanyarà durant l’any, àrbitres i auxiliars.

Començem des d’avui mateix a treballar amb els nous camvis de reglament.

En aquest número entrevistarem un del millors àrbitres d’Europa, que ha tornat a ser designat pels mundials de Tur-quia d’aquest estiu, José Antonio Martín Bertrán.

L’Héctor Monclús ens donarà unes lliçons de tècnica i tàctica parlant de les defenses zonals.

I xerrarem amb els quatre àrbitres catalans presents als Cam-pionats d’Espanya Infantil i Cadet celebrats a Zaragoza.

Volia aprofitar aquesta editorial per parlar de la llibertat d’expressió. La llibertat d’expressió és el dret de tot individu a expressar idees lliurement i, per tant, sense censura.Últimament s’ha posat de moda, aprofitar les noves tecnolo-gies, com internet per crear foros de debat de qualsevol cosa. El bàsquet no ha quedat aliè a tot aixó i ara ja fa uns mesos està sent motiu de comentari entre els nostres àrbitres i auxiliars de taula un foro anomenat FOCABA, el qual segons els seus administradors, neix amb la intenció de comentar o expressar inquietuds relacionades amb el basquetbol català.

Com a iniciativa és perfecta, però no podem aprofitar la lliber-tat d’expressió per desacreditar els companys o els dirigents del comitè encoberts per l’anonimat, cosa que malauradament està succeint. Comentaris fora de lloc i de vegades ratllant l’insult i l’enveja cap a altres companys, posant de manifest una altra vegada que hi ha gent que es fixa molt més en el que fa la resta i no es preocupa del que fa ella mateixa. Aprofitem, doncs, aquest dret que tenim d’expressar-nos lliurement, sen-se ferir ni criticar gratuïtament als altres. En resum, la llibertat d’un acaba quan comença la llibertat de l’altre.

Us recordo que podeu col.laborar en la creació de la revista enprimera persona, necessitem més col.laboradors i més ideesper seguir evolucionant. No us prendrà molt de temps.

Per contactar amb el coordinador de la revista envieu un email a: jaume.interval@gmail.com JAUME OLIVÉS MOLA

NOTA DEL CONSELL DE REDACTORS:“Tingueu en compte que totes les referències fetes a “àrbi-tres” inclouen tots els membres del col·lectiu arbitral, això és, tant àrbitres com auxiliars de taula i tant homes com dones”.Per contactar amb el coordina-dor de la revista envieu un email a : jaume.inter val @ gmail .com

“no podem aprofitar

la llibertat d’expressió

per des-acreditar al companys o als dirigents

del comité encoverts per

l’anonimat”

EDITORIAL

4

Llicències arbitrals(comparativa)

5

àrbitre és un esportista? Molta gent, en el col·lectiu esportiu, es fa aquesta pregunta. Veiem que molts àrbitres limiten la seva activitat física als partits de cap de setmana, d’altres, fi ns i tot, se’n preparen per passar les proves físiques. La

pregunta que podríem fer-nos és, això és sufi cient? O hem de tenir en compte altres factors dins de la nostra preparació fi sica. Tots sabem que cal estar preparat per rea-litzar una bona mecànica, per buscar espais amb garantia durant tots els partits del cap de setmana, en alguns casos equival a una activitat física total de 10 hores de carrera. És normal que, si xiulem 5 ó 7 partits un cap de setmana, no rendirem al màxim durant tots els partits, però com a mínim haurem de moure’ns, per així tenir una bona presa de decisions, durant 10 hores, la qual cosa implica un desgast considerable que re-quereix d’una condició física acceptable, a part de la qual el risc de lesió és major si no estem preparats, per aquesta càrrega de partits. Està més que demostrat que un correcte treball ajuda a prevenir lesions en l’esportista, per exemple, un treball de força pot disminuir sobrecàrregues o ruptu-res fi brilars.

Una bona condició física ajuda en la presa de decisions en el camp, el cansament ens juga de vegades males passades, decisions errònies o accions que succeeixen davant dels nostres nassos que no som capaços de sancionar. A més, en la nostra vida quoti-diana serem més àgils i actius mentalment. Hi ha investigacions que demostren que l’activitat física augmenta la qualitat de vida mental i física d’una persona prevenint malalties degeneratives com l’osteoporosi, osteopenia, sarcopenia, malalties pulmo-nars o cardiovasculars (un dels principals motius de mort del planeta), etc.

Molt s’ha parlat de la imatge de l’àrbitre de bàsquet, no cal dir, que l’activitat que realitzis és important en aquest aspecte. Hem de tenir en compte que tot allò que

fem serà observat per tot el col·lectiu del món del bàsquet, així que, si som esportis-tes ens comportem com a tals, donant una imatge d’esportistes.

Així doncs, si parlem de condició física de l’àrbitre de bàsquet hi ha 6 motius que jus-tifi quen la preparació física d’un àrbitre de bàsquet (fi gura1).

En moltes ocasions es parla de quan d’important és l’entrenament de l’àrbitre i poc s’especifi ca, de quin és el treball a rea-litzar. Si busquem a la Web per pàgines o investigacions de parla hispana trobem molt poca informació sobre això i no mol-tes més si incloem la parla anglosaxona. En alguna federació trobem una guia de l’entrenament de l’arbitre, com “Principis de l’entrenament per a àrbitres de bàs-quet” (FEB, Club de l’arbitro), fi ns ara la més completa trobada, però enfocada a àrbitres d’alt rendiment. Adaptar-se a la realitat de cada àrbitre és fonamental, no tots aspiren a les mateixes categories, ni tenen els ma-teixos mitjans i, òbviament, no tots tenen les mateixes condicions. En aquesta sèrie d’articles intentaré donar una pauta de tipus d’entrenament que ha de realitzar l’àrbitre de bàsquet, de com s’estructura una sessió d’entrenament, escalfament i recuperació i quin tipus d’exercicis s’han de realitzar abans i després d’un partit. Final-ment, veurem quines són les lesions més comunes d’un àrbitre de bàsquet i com re-duir el risc de lesió.Per entendre una mica la situació de

ALTR

ENDI

MEN

TL’entrenament de

Figura 1. Els 6 motius que justifi quen la preparació física.

6

l’àrbitre de bàsquet hem de veure que la planifi cació no és com la d’un esportista d’esports individuals, ja que aquest té una quantitat de competicions l’any que està molt per sota de les que té un àrbitre de bàsquet. Els moviment en pista són molt diferent, els objectius són diferents, etc. així doncs una planifi cació, on el rendiment màxim està plantejat cap a al fi nal d’any és una mica il·lògic. L’àrbitre de bàsquet ha d’estar preparat per rendir a un bon nivell cada cap de setmana. A més, en qualsevol partit li podran realitzar un informe, ja sigui al principi de temporada, a meitat o al fi nal. També cal tenir en compte que a mesura que anem pujant de categoria l’exigència dels partits i la quantitat d’informes van augmentant. Vegem com un equip de bàs-quet té diversos partits en 2 mesos i mig de competició i cada un planteja una difi cultat diferent. (fi gura 2).

La planifi cació dependrà de la categoria i de la quantitat de partits que tinguin a la setmana (competicions entre setmana, com la Eurolliga), però tant en un cas com en l’altre, la planifi cació de l’entrenament serà setmana a setmana, per poder rendir en les condicions òptimes en cada competició,

variant una mica en funció del moment de la temporada en què ens trobem (fi gura 3 i 4).

Així veurem que, segons aquestes microes-tructures i del moment de la temporada en què ens trobem, pretemporada, tempora-da o post- temporada, ens indicaràn quin tipus de treball hem de realitzar segons els nostres objectius, ja sigui treball aeròbic, anaeròbic, de força, de velocitat, de preven-ció de lesions, etc. i quin volum o intensitat hem de realitzar. Una vegada entenguem el microcicle bàsic serà fàcil estructurar la sessió d’entrenament, d’escalfament i de recuperació, a més de tenir en compte, cer-tes consideracions en els estiraments i els exercicis que utilitzarem. IVAR GUZMÁN

ALTRENDIMENT

l’àrbitre de basquetbol (I)

dl dt dc dj dv ds dg

R.B.

A

dl dt dc dj dv ds dg

R.B.

1 2 3

Figura 2. Quadres verds, (partit asequible), quadres blaus (partit igualat, quadres vermells (partit difícil).

Figura 3. Microestructura d’una competició.

Figura 4. Microestructura ambdós competicions.

7

enir al nostre comitè el millor de l’arbitratge europeu i, potser, del món (excloent els àrbitres de la NBA) és un luxe que no és a l’abast de molts comitès d’altres comunitats. Xavier Amoròs, Santi Fernàndez,

Joan Carles Mitjana i el nostre protagonista, Jose Antonio Martín Bertran, formen part de la vella guardia catalana a l’élit estatal.

Varem coincidir a l’stage SEA de Sant Julià de Vilatorta el passat mes d’agost durant les pràctiques del curs de professor de regles i no vaig dubtar ni un segon en proposar-li aquesta entrevista.

En Jose Antonio és una persona molt normal, d’aspecte seriós, amaga dins seu una faceta d’home amb molt sentit de l’humor. Llicenciat en farmàcia i apassionat de la vela, de la qual gaudeix, quan el poc temps lliure que disposa li permet. Queda amb mi al Manolo‚ un bar que ja s’ha convertit en el local social de molts àrbitres i auxiliars de taula.

Ens asseiem a una taula i comencem a xerrar. L’història de Jose Antonio com a àrbitre comença als 14 anys, quan jugava a la Salle Comtal. El base, el delegat de l’equip, ell i dos jugadors més s’apunten a un curset d’àrbitre a l’Institut Català de l’Esport (ara Consell Escolar) i compagina durant un temps el jugar i l’arbitratge. Aquell any, el consell escolar s’integra a l’escola d’àrbitres de la FCBQ, aleshores dirigida pel Jaume Andreu, José Vallejo, el designador Miquel Alós i un auxiliar veterà anomenat Artells. Després d’un temps relitzant les dues tasques, va haver de decidir entre jugar i arbitrar. Després de consultar-ho a dues o tres persones de la seva confi ança, el van convèncer que el millor que podia fer era seguir arbitrant, ja que li veien un molt bon futur com a àrbitre. Veritablement van encertar de ple, vist el que va succeir més endavant.

M’encanta l’esport - diu en Jose Antonio - i jugava molt bé al futbol, millor que al bàsquet , però al meu cole només hi feien handbol i bàsquet però em vaig decantar

per la cistella perquè educacionalment és més elitista, totalment diferent al futbol.

Potser el club dels seus amors, que no direm, i el futbol, en general, van perdre un excel.lent jugador, en canvi, el món del bàsquet va sortir guanyant amb aquesta decisió.

Seguim xerrant i li pregunto si ha tingut cap ídol o referent arbitral a la seva vida.

Cada època té el seu ídol, jo tinc, en la meva carrera, el meu ídol a cada època ,però el que em mereix un respecte tremendo, com a persona és el Senyor Vallejo. Arbitrant no el vaig veure, però com a persona que dedica la seva vida a l’escola i tot el seu esforç per treure bons àrbitres catalans, recordo al Carrer Jovellanos, casa seva, li deien ‚“el confesionario”‚ tots hem passat per allà...

En la següent persona que em vaig fi xar va ser en Josep Marcé, em va ajudar moltíssim, conjuntament amb el Santi Fernàndez (pare) i el Josep Palet. Recordo que ens van agafar a un grup d’àrbitres que veníem de l’escola i ens van fer l’exàmen -llavors se n’havia de fer un per pujar d’escola a comité - després ens van fer un seguiment especial. En Josep va confi ar molt en mí, jo sóc fruit del seu esforç i la seva tenacitat per transformar un àrbitre que no pintava molt bé a un altre en condicions.

Jose Antonio considera que el seu ascens va ser meteòric, era un altre época, amb 23 anys ja estava a l’ACB, un àrbitre ha de madurar, això va per modes, abans qui no arribava jove a la 1ª divisió, no servia. Ara potser es al inrevés, hi arribes massa tard. Tu pots madurar a 1ª divisió o a 2ª divisió, el que és important és que l’àrbitre tingui un pla de carrera i crec que a la llarga s’aconseguirà, que no hi hagi diferències entre FEB, FCBQ i ACB i tothom vagi en la mateixa línia, de a vegades, la línia arbitral o carrera arbitral no està unifi cada amb el camí a seguir.

Abans no et protegia ningú, la sort que jo vaig tenir és que jo venia d’una competició (la catalana) que et curtia. L’àrbitre ha d’arrivar a l’ACB amb més edat.

Jose Antonio Martín Bertrán:ÀR

BITR

ES

“en Josep Marcé em va ajudar

moltíssim, conjunta-ment amb

el Santi Fernández.”

“jugava molt bé al futbol,

millor que al bàsquet,

però al meu cole només

hi feien handbol i bàsquet.”

TT

8

Abans hi havia molta diferència, el bàsquet era Catalunya, tant amb equips com en àrbitres, però ara no. Un àrbitre de Castilla-La Mancha està igual de reconegut que el català.

Li pregunto si els àrbitres veterans el van ajudar a aclimatar-se a l’ACB i en Jose contesta que abans era un getho tancat, però la sort va ser que van ampliar la 1a divisió de 16 a 32 equips i van pujar 8 àrbitres a l’ ACB i és diferent pujar tu sol que 8 àrbitres. La gent t’ajuda però va pujar una generació nova, més preparada, amb carrera universitària.

La idea que ha tingut ara l’ACB de posar tutors per als que acaven d’ascendir, és precisament aquesta, ajudar-los a aclimatar-se a la categoria, com s’ho han de prendre i que han de fer per poder pujar al carro de la categoria.

Li pregunto si hi ha joc brut i el Jose Antonio em comenta que francament no, pensa que són molt competitius entre ells, però no només a l’ACB, sino a totes les categories. Ell va intentar posar el seu granet de sorra en què la competitivitat està molt bé però s’ha de ser humil... res de copets a l’esquena per davant i després criticar per darrera.

Alguns dels millors amics que vaig començar a tenir arbitrant ja no son, a mida que vas pujant i es van quedan enrere, deixan de tenir contacte amb tú.

Parlant de l’evolució arbitral, des de que comences a penjar-te el xiulet fi ns ara, què ha canviat?

Moltes coses, hi havia l’època del 2 + 1, que si fi caves el primer tir lliure en tiraves dos més, el 1 + 1 a opció o les lluites... o inclús passar d’arbitrar un àrbitre a arbitrar-ne tres, ja que l’únic reducte d’Europa on hi pitava un àrbitre era a Catalunya. Ha evolucionat molt i el que té de bo d’aquest esport és que evolucionen les seves regles i per això, trobo fascinant el poder estudiar-ne les regles. Ha evolucionat a millor però és perillós, la pressió que intenten els clubs per aconseguir coses ratlla l’absurd... perquè s’obliden que nosaltres som persones i no estem per fastiguejar ningú.

Els àrbitres sou millors o esteu millors preparats ara?

Jo crec que l’actitud ara és més professional, fa 30 anys era només un Hobby. Després de Los Angeles, tot va canviar, es preparen més i sobretot, l’actitud és més professional.

Tu creus que tots els àrbitres de comitè farribin on arribin, s’han de treure el primer nivell d’entrenador? I fer-ho a partir d’alguna categoria en concret com de Copa Catalunya en amunt?

Sería ideal, però, ara per ara, és impossible, a més en el mateix curs d’entrenadors els entrenadors et miraven amb cares rares... però ja et dic, és impossible fer-ho tots i que tothom vulgui. El fet d’acotar-lo a una categoria, és una idea, però hi ha altres coses més importants que s’han d’arreglar abans.

Després del Bàsquet hi ha vida?

I tant, jo tinc la carrera professional a una multinacional farmacèutica i el bàsquet, en plantejaments de futur, m’agradaria conèixer la meva família i veure créixer els meus fi lls quan m’arribin.

El teu número d’àrbitre es el 23, per què? Ofi cialment quedava el 23 i ofi cialment també pel Michael Jordan, la realitat sortirà quan em retiri, jejeje, però ja sortirà no et preocupis.

Mès de 700 partits, els rècords estan per batre’ls, no?

Potser si aguantem el que ens queda és molt possible. Als meus 600 partits a l’ACB em van donar una samarreta i una pilota en un Barça - Pamesa.

Del teu èxit com a àrbitre, quin tant per cent és sort i quin tan per cent es la teva vàlua com a àrbitre?

Està clar que si no tens un padrí entre cometes, has de tenir una persona que en el moment determinat et doni una empenta, en el meu cas va ser el Marcé i el Palet...

de l’escola a l’ACB

“Jo crec que l’actitud d’ara és més pro-fessional, fa 30 anys era només un Hobby...”

ÀRBITRES

1

9

qui et pot salvar d’una situació delicada són ells.

Et queda algun objectiu o “somni” a complir?

Només he estat a un Mundial, no he estat a cap Europeu ni a cap Olimpíada, no em preocupa si no m’arriba, però m’agradaria.

Es l’hora de valorar el seguiment i treball arbitral que fa el comitè català amb els àrbitres i en Jose Antonio diu el següent:

Considero que s’està fent un bon treball amb persones qualifi cades, però crec que no ens podem adormir, ja que a les altres autonomies i a la Federació Espanyola estan treballant molt bé i tenen un bon servei de màrketing Si un àrbitre no pot arribar a ACB, però pot adoptar un rol com a tutor a la federació catalana... estaria bé.

Què et van dir els teus pares quan els vas dir que volies ser àrbitre de bàsquet?

En el segon partit de la meva vida vaig arribar a casa i li vaig dir a la meva mare que ho deixava perquè “m’havien donat records” a la grada per la meva mare i ella em va dir si el que feia m’agradava, li vaig dir que sí i em va contestar que no passaba res, que es compraria un “xubasquero” i tiraria endavant. Gràcies al meu pare estic on estic.

Què vas pensar quan vas pitar el teu primer partit d’ACB?

Estava com un fl am, va ser un Breogan de Lugo amb el Caja Ronda amb l’Álvaro Herrera, gran persona, i va ser una cosa que només es pot explicar vivint-la, però no és el màxim, pitar la fi nal del Campionat d’Espanya Junior també va ser únic i el Mundial va ser impressionant. Vaig pitar amb un libanés quan va esclatar la guerra al Líban, amb un àrbitre d’Angola que em donava les gràcies per haver pitat amb ell, vaig pitar el grup d’Estats Units contra Puerto Rico i va ser molt divertit. Vaig estar 28 dies fora de casa i va ser una experiència única. Vaig agafar una relació especial amb el Pepu i vaig fer pinya amb la selecció,

La sort no es busca ni et ve, s’entrena, però s’ha d’estar al lloc oportú al moment oportú.

Dels jugadors que has xiulat a la teva carrera, quin t’ha impressionat més?

Hi ha una persona molt intel·ligent però està encara en actiu i no és oportú dir-ho pel que es pugui dir després en premsa o pugui arribar a saber-se. Però que ja no estigui a la nostra lliga, l’evolució del Pau Gasol va ser impressionant, vaig pitar la fi nal de la copa a Màlaga quan va explosionar i va ser increïble. L’Alberto Herreros o el Pepu Hernàndez, com a entrenador també, perquè la meva evolució ha estat amb ells... però sens dubte, el Michael Jordan dels Jocs de Barcelona va ser increïble. L’únic equip que he vist jugar i he disfrutat va ser la selecció Espanyola a la fi nal de l’any passat dels Jocs Olímpics.

Recorda un moment en el seu debut, en què l’Epi el va protestar i cridar i li va dir una cosa semblant a :”puede usted dejar de gritarme y protestarme” i l’Epi va reaccionar i li va demanar disculpes, des d’aquell moment es va guanyar el respecte d’ell com a persona.

La relació amb el comité catala?

Bé, m’agradaria fer més coses, crec que es pot treballar molt més, utilitzar el col.lectiu i fer servir la imatge i els coneixements per no adormir-nos i publicitar-ho, fer imatge de portes cap a fora i donar més resonància als èxits dels àrbitres catalans.Per mi, la persona que més estimo del colectiu arbitral és en Ramon Fígols, gran amic i gran persona.

Quina es la teva valoració dels auxiliars de taula del comitè català?

Els millors d’Espanya amb diferència, jo ho noto moltíssim, m’ha sorprès llocs que ha pujat molt el nivell, pero aquí sempre ha estat un nivell alt i segueix sent el nivell més alt, quan vaig amb una tripleta catalana estic molt tranquil.

I la seva importància dintre del joc?

La mateixa que un àrbitre, som un equip i

ÀRBI

TRES

“en Josep Marcé en va ajudar

moltissim, conjunta-

menta amb el Santi

Fernández.”

“jugaba molt bé al fútbol,

millor que al bàsquet,

però al meu cole nomès

hi feien handbol i bàsquet.”

més de 730 partits a l’ACB

10

em vaig alegrar perquè van guanyar “uns amics” no perquè sigui un forofo espanyol.

Quina ha estat l’àrea d’atenció per al teu desenvolupament arbitral? Tècnica, tàctica, preparació física?

Una mica de tot, recordo que la meva primera course navette no la vaig passar i a partir d’allà em vaig mentalitzar, tot és important, el gran atleta que només es preocupa d’això no serveix per ser àrbitre. Recordo una cosa que el senyor Vallejo ens va dir: Un bon àrbitre es pot fer, una bona persona no...llavors jo crec que el més bàsic és ser bona persona.

Ara em cuido molt les dietes i estic en el millor moment físic de la meva vida, mai hagués pensat que a la meva edat estaria com ara, penso que quan a la teva vida et trobes bé, a la pista ho refl ecteixes, tires d’experiències, però quan estàs bé i arribes el primer a tot, es nota molt. No pots marcar una línia a seguir als altres com a veterà si no prediques amb l’exemple.

Moltes gràcies per tot Jose Antonio, et desitgo molt éxits, tant personalment com profesional.

i dos vegades MundialistaÀRBITRES

2

2

3

1 Imatge promocio-nal dels àrbitres de l’ACB.

Ìndex de fotografíes

Partit de la Final de la Copa del Rei, Madrid 2009.

Partit Utah Jazz contra el Real Madrid al Palacio de los Deportes.

JAUME OLIVÉS MOLA

3

Finals xiulades:

•PlayOff Finals ACB: 1997, 1998, 1999, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005,2006, 2007, 2008, 2009 i 2010.

•Copa del REI: 1997, 1999, 2000, 2001, 2003, 2005 i 2009.

1996 Adquireix la categoria d’ internacional. 1998 FINAL FEMENINA COPA RONCHETTI.2003 FINAL FOUR EUROLEAGUE BARCELONA. 2005 FINAL ULEB CUP.

2006 WORLD CHAMPIONSHIP a JAPÓ. Fase Final.2009 FINAL EIGHT ULEB CUP TURIN. Partit Final.2010 WORLD CHAMPIONSHIP a TURQUIA.

• Campionats Europeus de categories de formació tant masculins com femenins.• Campionats Nacionals de categories de formació.• Professor de Reglas de la FCBQ.• Títol d’ Entrenador de II nivel. Entrenador de diversos equips de formació així com al CB LLIBERTAT ( Pressó Model BCN ).

Nom: José Antonio Martín BertránNeix a: Barcelona, 13/08/1964Debut a l’ACB: Temporada 1988-1989Dorsal: 23

• S’inicia en l’arbitatge la temporada 1979-80, al Consell Escolar, que aquest any s’ integra en la ECAB.• A l’any 1982 puja al Comitèd’ Àrbitres.1983-84 Ascens a 2ª Divisió Nacional.1885-86 Ascens a 1 Divisió B1988-89 Ascens ACBmés de 730 partits en Lliga ACB33 partits en Copa del Rey.15 Participacions a la Fase Final de la COPA DEL REI.

Currículum arbitral

11

Com cada fi nal de temporada, el departament tècnic de la FCBQ organitza una trobada conjunta dels centres de detecció i perfeccionament de jugadors (PDP) de tot Catalunya i l’Àrea Tècnica de l’Escola d’Àrbitres aprofi ta aquest esdeveniment per treballar l’aspecte de la tècnica de l’arbitratge doble amb un nombre elevat d’àrbitres novells com a conclusió del treball realitzat en les anteriors trobades. L’edició d’ enguany es va realitzar a la ciutat de Tortosa i hi van participar un total de 48 àrbitres provinents de les escoles de Tarragona, Terres de l’Ebre, Lleida, Comarques Centrals i Barcelona. Aquest són els àrbitres que varen participar a la trobada:

RODRIGUEZ GISBERT, PAULAFONT FREIXES, GEMMAREULL, ALBERTDE YZAGUIRRE, LLUISDOMINGUEZ, TONIMAROTA MONTES, RUBENMARTINEZ MUÑOZ, ALBERTO DAMACENA, KALEUGAMBIN, DAVIDVALERO, DANIELFERNANDEZ GARCIA, ALEJANDRO SELLS, ROBERT RIGAL, LLUIS FERNANDEZ CHINCOLLA, LUIS LOURIDO, MANEL GARCIA DE LA ROCHE, PERE JOAN

GUERRERO, GEMMA CASTAÑO MARIMON, MONICA FRUCTUOSO, LUIS HERNANDEZ BAFALUY, MARC ABOUBAKRE, MALLOUKI DE LA OSSA, MERCEDES SERENTILL, JOSEP FEREZ ROIG, TOMAS LARA, JONATHAN VIDAL, JOAN VUELTA, DIEGO HARO, EMILI FUENTES, ALEXANDRE FERRERES, ANGELA ANDRES, DAVID BARTOLOME, PABLO

VILAMAJOR, MARC DIAGO, MIQUEL MARQUEZ, JOSE ANTONIOALBA, AITORVITORIA, DANIELDEL OLMO, SERGIPEREZ XUCLA, JOAN FRANCESCNIETO, MIGUEL ANGELFARRE, JORDIMARTIN MARTIN, XAVIERMARTIN MOSTANY, XAVIERESTORACH GOMEZ, JOAN CARLESBUSQUETS, JERONIBAEZ PLASENCIA, MYRIAM

Trobada de Seleccions Comarcals a Tortosa

12

buscarà que la zona no arribi a col·locar-se i per tant els equips atacants, buscaran rapidesa a l’hora de fer les transicions defensa-atac, per evitar una organització del rival i així poder fer atacs fl uids. Si tot i correr, la defensa es col.loca, normalment, els equips atacants treballaran el moviment ràpid de la pilota i les sobrecàrregues, per tal de crear avantatges momentanis que podran aprofi tar per penetrar o buscar llançaments a cistella.

És important per arbitrar qualsevol tipus de zona:

- Moviment constant per buscar les fi nestres (tant en els talls, blocs o joc estàtic).- Estar atent als punts confl ictius de cada sistema zonal.- Preveure els moviments a partir del coneixement del sistema.- Parlar de la possibilitat que un equip defensi en zona a la xerrada pre-partit.

Un cop introduïdes les generalitats de la zona, en aquest número, parlarem del sistema zonal 2-3. En aquesta defensa, els jugadors es col·locaran de la següent manera:

Cada jugador tindrà la seva zona de responsabilitat i se’n cuidarà de defensar-la quan la pilota estigui allà.

Com s’ataca la defensa en zona 2-3?Per atacar una zona 2-3, habitualment es busca una circulació de pilota per la part alta de 6.25, per fer-la arribar a una de les cantonades després d’un tall (carretó) per sota els interiors i així crear una sobrecàrrega.

TÈCNICA I TÀCTICADefenses zonals (I)

CCom a àrbitres, moltes vegades, desconeixem el propi joc del basquetbol des de la perspectiva dels entrenadors i jugadors: Les seves estratègies, els seus moviments…

El que intentarem fer en aquest espai és parlar d’aquells recursos que fan servir tant entrenadors com jugadors per jugar un partit. Parlarem de moviments, objectius d’aquests i dels punts on poden crear “confl ictes” a l’hora d’arbitrar.

En aquest i els propers números de la revista Interval, parlarem de:

Defenses en zona:- 2-3- 3-2- 1-3-1

Defenses presionants en tota la pista:- 3-1-1- 1-3-1- 2-1-2- 2-2-1- 1-2-2

En cada una d’elles, desenvoluparem les bases de cada defensa, amb els seus objectius. També parlarem sobre com faran els equips per atacar-les i d’aquesta manera poder estar preparats quan ens trobem en aquestes situacions a la pista.Abans de començar a parlar d’un tipus de zona concreta, hem de saber què s’entén per zona i quins són els seus objectius:

Què és la defensa en zona?Entenem per defensa en zona, aquella en què els jugadors de l’equip que defensa no es responsabilitzen d’un jugador de l’equip rival, sinó de la seva zona de responsabilitat.

Els objectius d’una defensa en zona solen ser:- Alentir el ritme del joc.- Buscar situacions d’avantatge defensiva sobre el rival.Un altre punt important a tenir en compte és, què faràn els equips rivals per atacar una zona.

Per norma general, totes les zones s’ataquen sota el mateix principi. Primer de tot es

13

TÈCN

ICA

I TÀC

TICA

Zona 2-3

Aquest és només un dels exemples que podríem fer servir per atacar una zona, però tots es basaran en el mateix aspecte. Moure la defensa i crear sobrecàrregues.

En quins punts es poden crear confl ictes entre atac i defensa?

En les defenses zonals, en els moments on hi haurà més contactes i situacions complicades, arbitralment parlant, serà als talls, als bloquejos i als 2 contra 1.

En aquest tipus de zona, ens els trobarem en les següents situacions:

Als talls:Com hem vist al diagrama superior, l’aler de l’equip atacant ha de tallar per sota la defensa i els 2 interiors atacants. En molts casos, la defensa intenta entorpir aquest tall mitjançant bloquejos il·legals.

En aquesta situació, la responsabilitat d’assenyalar la falta del defensor és de l’àrbitre de CAP, ja que l’àrbitre de cua està controlant la circulació de la pilota a la part alta de 6.25 i el tall del jugador sense pilota es produeix a la sortida de la zona 5.

Als bloquejos:

Normalment, quan l’exterior talla per sota de la zona per tal de rebre a la cantonada contrària, els defensors responsables de la zona per on va passant aquest tall, han de seguir-lo fi ns que abandona la seva àrea de responsabilitat. En aquest moment, els jugadors atacants han de bloquejar aquests defensors que intenten seguir el tall. En algunes d’aquestes situacions es donen contactes il·legals sobre els jugadors que defensen, ja que els atacants mouen els blocs per evitar que els defensors segueixin el tall.

La responsabilitat sobre aquestes accions serà de l’àrbitre de CAP.En el diagrama, es mostra un bloqueig de 5 atacant sobre 5 defensor, però en molts altres casos, aquest bloqueig el farà el 5 atacant sobre el 4 defensor, per afavorir la recepció de la pilota a la cantonada. En aquesta darrera situació, hi ha més possibilitats que hi hagi un contacte il·legal del atacant sobre el defensor, i el responsable seguirà sent l’àrbitre de CAP, ja que el de cua està controlant la pilota a la zona 1.

A les situacions de 2 contra 1:En algunes situacions, quan es fa servir la zona 2-3, s’aprofi ta per fer 2 contra 1 en alguns punts per tal d’aprofi tar la superioritat de la defensa.

14

Zona 2-3TÈCNICA I TÀCTICA

HÉCTOR MONCLÚS

Els 2 punts clau a l’hora de vigilar els 2 contra 1 són el poste alt (entre els 2 jugadors que conformen la part alta de la defensa) i al poste baix, en qualsevol dels dos costats.Quan el 2 contra 1 es fa al poste alt, la fi nalitat sol ser que la pilota surti d’aquell espai al més aviat possible, en canvi, quan es fan els 2 contra 1 al poste baix, la fi nalitat sol ser robar la pilota, ja que es fa sobre un jugador interior i, per tant, per norma general menys hàbil.

En el diagrama següent, veurem la situació de 2 contra 1 al poste baix. En aquesta situació, veiem com l’equip

que ataca, ja ha fet una sobrecàrrega, fent arribar la pilota al seu exterior, que ha fet el tall per sota. El pivot del costat contrari ha pujat al poste alt per fer una sobrecàrrega de 4 contra 3.

Una vegada la pilota arriba a l’interior, habitualment quan el pivot fa el primer bot, el jugador que defensa a un dels dos costats salta a fer el 2 contra 1 per robar la pilota.

Aquestes accions, tant en un costat com en l’altre, són responsabilitat de l’àrbitre de CAP, ja que si es produeixen a la zona 4 és la seva responsabilitat i si es produeixen a zona 5-6, com que el pivot comença a efectuar el joc d’esquena, l’àrbitre ja haurà tallat per controlar l’acció.

En aquest diagrama apreciarem la situació al poste alt.En aquesta situació, veiem com el jugador

que tallava per sota ha pujat al poste alt per rebre la pilota. En moltes d’aquestes situacions, els entrenadors volen que la pilota no estigui en aquest punt, ja que permet jugar amb els 2 interiors i, per tant, buscaran un 2 contra 1. O bé els 2 jugadors de la part alta de la defensa o un d’ells i el jugador central de la part baixa.En aquesta situació, ja que parlem d’un jugador estàtic a zona 2, la responsabilitat sobre els contactes serà de l’àrbitre de CUA.

Consells generals:

-Parlem aquestes situacions a la xerrada pre-partit.

- Seguim els talls, penetrant.

-Anticipem-nos al què passarà. Això ho aconseguirem amb experiència i amb el coneixement dels fonaments que fan servir els equips.

15

ls àrbitres catalans Jordi Aliaga, Xavier Girbal, Victor Mas i Alex Ming van participar als Campionats d’Espanya Cadet i Infantil de seleccions autonòmiques disputats a Saragossa, del 5 al 10 de gener.

Aliaga va xiular la fi nal cadet masculina entre els combinats d’Andalusia i Madrid, mentre que Ming va arbitrar el partit pel 5è i 6è lloc disputat per les seleccions gallega i aragonesa d’aquesta mateixa categoria.

Mas va ser un dels col·legiats del 3r i 4t lloc de categoria infantil femenina entre Castella i Lleó i Comunitat Valenciana. Girbal, per la seva banda, va xiular diferents partits de la fase prèvia, però una lesió el va allunyar d’accedir a la fase fi nal del Campionat.

Quina valoració general fas de la teva participació als Campionats d’Espanya Cadet i Infantil de Saragossa?

Jordi Aliaga: Molt satisfactòria, crec que han estat molt ben organitzats i tots n’hem pogut gaudir. Arbitrar la fi nal de cadet masculí, ha estat un partit més que qualsevol dels meus companys es mereixia fer.

Xavier Girbal: Personalment va ser una experiència molt positiva poder viure uns Campionats com aquests, conjuntament amb la resta de companys catalans i d’altres federacions autonòmiques amb la presència dels tècnics de la FEB durant tots els dies. Realment suposa un gran esforç participar en aquests campionats pel gran nombre de partits, xerrades tècniques i les poques hores per descansar, però em considero molt afortunat de tot el seguiment rebut per part dels Tècnics i de l’oportunitat de seguir millorant en la difícil tasca d’arbitrar en un ambient tant proper.

Victor Mas: Faig una molt bona valoració en general, perquè vaig poder complir amb tot el que desitjava. Vaig tenir partits

molt interessants, vaig poder conèixer gent d’altres comunitats i poder retrobar amistats fetes en altres campionats i també vaig poder seguir treballant i aprenent amb tot l’equip de tècnics que teníem de la FEB.

Alex Ming: La valoració és altament positiva, pel seguiment molt important des del departament tècnic de la FEB, el que ens ha permès treballar aspectes i situacions que ens trobem cada setmana i que no és tant fàcil comunicar i corregir mitjançant un informe que ens envien per mail o telèfon, sobretot el treball de mecànica, que era el principal objectiu dels tècnics. A més, hem pogut conèixer personalment a molt d’aquests tècnics, el que fa que la relació sigui molt més directa i humana, compartint opinions i experiències. Tot i això, el treball no ha estat fàcil ja que s’han disputat molts partits en un espai curt de temps, on calia afegir-hi les xerrades tècniques, els informes, vídeos de jugades, els nervis propis del moment i el poc temps que quedava per descansar després de rebre les designacions del dia següent.

Què ha suposat per a tu participar en aquests Campionats?

JA: Una bona experiència. La participació en uns Campionats d’Espanya, veure les il·lusions dels nois, noies i els seus acompanyants i les ganes de competir fos qui fos el rival i fos quin fos el resultat; així com també el treball tècnic que s’ha realitzat cada nit ha estat gratifi cant, perquè durant la temporada és complicat de trobar-nos tants companys junts i poder debatre diferents temes relacionats amb el món arbitral.

XG: El retrobament amb companys d’altres Campionats de diferents federacions autonòmiques i una gran oportunitat per seguir millorant al costat de tècnics amb una gran experiència.

VM: Per a mi és un plaer poder estar en aquests esdeveniments perquè sempre fa

Quatre àrbitres catalans alsCA

MPI

ONAT

S D’

ESPA

NYA

16

il·lusió que comptin amb tu però, a més, al ser un afi cionat del bàsquet, he pogut gaudir de tots els partits que he pogut veure perquè realment hi ha molts jugadors que és un espectacle veure com juguen.

AM: Com que era la primera vegada que participava en un campionat d’aquestes característiques, el vaig viure amb molta il·lusió. Sempre és important per àrbitres i jugadors participar en aquest tipus de competicions per l’enriquiment personal i arbitral que suposen. A més, la convivència amb la resta d’àrbitres de tota Espanya va ser fantàstica, el que fa que l’arbitratge sigui quelcom especial difícil d’entendre per als que no són àrbitres.

Amb quin record o moment et quedes d’aquesta estada a Saragossa?

JA: Em quedo amb l’ambient que es va viure a les pistes, el nivell tècnic i la convivència entre els companys de les diferents comunitats.

XG: Amb la convivència diària de tots els companys i tècnics presents als Campionats i amb el record dels companys que per

desgràcia no varen poder formar part de l’expedició catalana.

VM: Com a moment esportiu em quedo amb una semifi nal que vaig xiular entre Madrid i el País Basc, un molt bon partit, però sobretot em quedo amb la convivència amb tots els àrbitres perquè són molts dies junts i realment es fan grans amistats.

AM: Per una banda, les moltes estones compartides amb la resta d’àrbitres del campionat. Per l’altra, l’ambient que es vivia en cada un dels partits a les grades i la il·lusió dels jugadors a la pista i les banquetes.

En aquests Campionats, com en ocasions anteriors, no han pogut participar àrbitres de la mateixa comunitat en partits on ha estat present aquesta. Així doncs, i donada la presència de Catalunya a les quatre semifi nals, els àrbitres catalans no van poder dirigir cap d’aquests partits. Les Seleccions Catalanes van fer-se fi nalment amb dues medalles d’or (Infantils Masculí i Femení), una medalla de bronze (Cadet Masculí) i un quart lloc (Cadet Femení).

Campionats d’Espanya Cadet i InfantilCAM

PIONATS D’ESPANYA

JAVI EZPELETA

17

Designacions arbitrals:

18

Campionats 2009-2010

19

Designacions arbitrals:

20

Campionats 2009-2010

21

Joan Carles Mitjana, Director Tècnic del Comitè d’Àrbitres de la Federació Catalana de Basquet-bol ha estat anomenat membre de la Comissió Tècnica de l’Eurolliga.

Un altre èxit pels nostres àrbitres catalans, en aquest cas, pel nostre Director Tècnic, que ha estat inclòs com a membre dins la Comissió Tècnica Arbitral de l’Eurolliga. Aquesta incorporació dins de l’organigrama de l’Eurolliga.

Anna Cardús, José Antonio Martín Bertrán, Oscar Perea i Joan Carles Mitjana seran els àrbitres catalans desig-nats per FIBA Europa i FIBA Amèrica de cara als dife-rents campionats que tindran lloc els mesos de juliol, agost i setembre.

Competicions europeesEls àrbitres catalans no descansaran a l’estiu, ja que són molts els campionats internacionals que se celebraran al nostre continent i que comptaran amb representants de tots els països.

Anna Cardús i José Antonio Martín Bertrán han estat de-signats per a la classificació de l’U16 en categoria feme-nina i masculina que se celebrarà a Andorra, del 26 al 31 de juliol. Cardús estarà present a la fase de classificació femenina, mentre que Martín Bertrán a la masculina. Òscar Perea, per la seva banda, participarà a l’U16 feme-ní a disputar del 12 al 22 d’agost, a Grècia.

Competicions mundialsJosé Antonio Martín Bertrán també és un dels àrbitres designats pel Campionat del Món Masculí de Turquia 2010, mentre que Joan Carles Mitjana serà un dels su-pervisors arbitrals del Campionat del Món Femení de la República Txeca 2010.

La FIBA va fer públiques, al mes de febrer, les designa-cions arbitrals pels Campionats del Món que es dispu-taran a l’estiu a Turquia (masculí), del 28 d’agost al 12 de setembre, i República Txeca (femení), del 23 de setembre al 3 d’octubre.

José Antonio Martín Bertrán, àrbitre ACB i internacional del Comitè Català i format a l’Escola d’Àrbitres de la Fe-deració Catalana de Basquetbol (FCBQ), participarà per segona vegada en un mundial després de debutar al del Japó de l’any 2006. A Turquia estarà acompanyat per un altre àrbitre ACB com Juan Carlos Arteaga i pel super-

visor arbitral, Miguel Ángel Betancor. Aquesta és la 22a temporada de Martín Bertrán a l’ACB, on ja ha superat els 700 partits dirigits.

El primer partit de les semifinals ACB, disputat el passat dijous 27 de maig al Palau Blaugrana entre Regal FC Bar-celona i Unicaja, ha estat especial pel català Joan Carles Mitjana, un dels àrbitres encarregats de dirigir aquest encontre. Mitjana ha arbitrat el seu partit 800 a l’ACB, una xifra a la que només ha arribat un altre àrbitre ca-talà, Xavier Amorós.

En el seu partit 800 ha estat acompanyat dels àrbitres Daniel Hierrezuelo i José Javier Murgui. A aquests partits cal afegir el més de 500 encontres dirigits en competi-cions internacionals (FIBA com Euroleague).

Joan Carles Mitjana es va iniciar en el bàsquet com a ju-gador als Maristes de Sant Joan, per compaginar-ho més tard amb la funció d’àrbitre i també d’entrenador, fent-se amb el títol d’Entrenador Superior de Bàsquet.

La primera temporada a l’ACB va ser a la 84-85 i el seu pri-mer partit un Breogán-Estudiantes. Després de la prime-ra campanya a l’ACB li va arribar l’oportunitat d’arbitrar els seus primers partits com a àrbitre internacional, on destaca la seva presència dirigint la final de la Final Four d’Atenes 2007 entre Panathinaikos i CSKA Moscow de l’Euroleague, la final júnior masculí del Mundial 2007, la final de l’Eurocopa ‘97, la final femenina Barcelona ‘92, o participant a les diferents fases finals de la Copa del Rei ACB, finals ACB i Campionats del Món i Europeus tant masculins com femenins.

Text i Fotos: FCBQ

Flash Informatiu

22

“El passat dia 26 de juny va tenir lloc la trobada del Bàsquet Català i d’entre d’altres, es va homenatjar a tot un seguit d’àrbitres i auxiliars de taula en que han actuat més de 25 anys realitzant la seva tasca.

Aquests són en : Àrbitres Felipe del Sol Moreno Manel del Amo Duch Jordi Perea Lorente Jose Antonio Pagan Baró Enrique Marin Borque Angel Marti Aparicio Auxiliars de taula José Fernando Gomez Caballero

Text i Fotos: FCBQ

Flash Informatiu

23

LA REVISTA DEL COMITÈ I L’ESCOLA D’ÀRBITRES

Números anteriors 2008

Números anteriors 2009

Números actuals 2010