Revista del Centre Cultural de ColldejouAny IV. Número 12. Abril del 2.002.

Preu

: 3,0

0 €

CRÈDITS

DireccióMagda Guerrero

Consell de redaccióJoan Gaya

Joan LlorensLluís Llorens

Núria MontalvoJoan Dídac Rofes

Composició i edicióLluís Llorens

Núria MontalvoJoan Dídac Rofes

PortadaJoan Gaya i Loras

ImprimeixImpremta Comercial

Lo Collet atén:C/ de Baix, 28. 43310 Colldejou

Tfn.: 977 83 82 96(Magda Guerrero)

Internet Miquel Fontanals

http://www.karpin.com/locolletE-mail

locollet@karpin.comAmb la col·laboració:

Excm. Ajuntament de ColldejouDepartament de Cultura de la

Generalitat de CatalunyaExcm. Diputació Provincial de

TarragonaExcm. Consell Comarcal del

Baix Camp«la Caixa»

Lo Collet no comparteixnecessàriament les opinions

publicades, les quals són responsabilitatúnica dels seus autors.

D.L.: T-523/99

Sum

ari

2

SUMARI

EditorialAvui parlem d’economia

ActualitatIntercanvi

Vida socialInformació municipalCoses que han passat

La nevadaA vegades sortim als diaris

EntrevistaEntrevista a The Tupper’s

El racó de la canallaL’home monstreEntreteniments

LiteraturaJ & J

Diàlegs insòlitsGarbell de sonets:

La pedraBuidor

Sonet

Ho sabies?N’han passat deu anys

Ep. 3

Ap. 4p. 6p. 8p. 10p. 12p. 16

Ep. 14

Op. 17p. 17

Lp. 18p. 20

p. 20p. 21p. 21

Hp. 22

Edi

tori

al

3

El número 12 de LO COLLET,que teniu a les mans, entraal quart any de la nostra pu-

blicació. Des de finals de 1998,que vam començar a treballar-hi,fins ara no hem defallit, procurant

que LO COLLET arribi puntualmenta les vostres mans quatre vegadesl’any. I no tan sols que arribi, sinóque sigui una revista de qualitat li-terària, de correcció lingüística,d’impressió impecable, d’il-lustracions nítides; en fi, una re-

Avui parlem d’economiavista com cal.

Per aconseguir tot això ha estatmolt important el nostre treballpersonal i, també, els mitjans mo-derns emprats. Per això, ha calgutcomprar un ordinador, un escànner

i una impressora. També unacàmera fotogràfica digital i, últi-mament, un altre escànner capaçd’escanejar diapositives i negatius.

Al principi podíem comptaramb els fotolits que ens proporci-onava el company Lluís. Quan ell

POLLOS A L’AST

MAG-DA

C/ VALÈNCIA, 58 SALOU Tel. 977 38 59 09

La directora amb l’equip de composició i edició.

se’n va anar a Madrid, ja no vapoder fer els fotolits, cosa que esva haver d’encarregar a la im-premta.

A part de tot el que hem enu-merat que hem comprat, la prin-cipal despesa és la de la imprem-ta, ja que tot el treball que duema terme l’equip de redacció i elscol·laboradors es fa gratuïtament.(Si haguéssim de comptar leshores de treball, pobres de nosal-tres!).

Ja ha arribat l’hora de canviaruna mica el preu de LO COLLET,per evitar que ens quedem en nú-meros rojos. Només us demanemun petit granet d’arena: un euromés a l’any! No deu ser demanarmassa, no?

Malgrat tot, com sempre, noem cansaré mai de demanar-vosquelcom molt més important: lavostra col·laboració. Porteu-nos: escrits, fotografies, dibuixos,idees, suggeriments. Us hoagrairem molt, de veritat! Entretots i totes farem que LO COLLET

sigui una revista millor cada dia.

Act

ualit

at

4

FORN DE PA

Lluís i PepiTradició Artesana

Carrer 11 de Setembre, 20 • Tel. 977 82 41 17 • VANDELLÒS

Intercanvi

Actualment, unes quantesrevistes locals arriben ala redacció de LO COLLET,

alhora que la nostra revista tam-bé és enviada a diversos pobles.

El primer intercanvi concertatva ser amb Ressò Mont-rogenc,des del número 0 de LO COLLET.Ressò és una revista trimestral,local, d’informació i opinió, queedita l’Associació de Veïns Mun-tanya Roja, del veí poble deMont-roig.

Des de fa més d’un any hemfet intercanvi amb Vent de serè,de l’Ateneu Cultural Josep Taver-na, d’Alforja, i amb El Replà, edi-tat per l’Associació Cultural ElReplà, de Vinyols i els Arcs.

A finals de 2001 vam concer-tar tres nous intercanvis: ambRevista Cambrils, que edita l’As-sociació Revista Cambrils i ésmensual; amb Lo Mussol, revis-ta local de la Palma d’Ebre i ambLo Pedrís, de Vilaplana.

LO COLLET és una de les méspetites d’aquesta colla de revis-tes germanes: la Revista Cam-brils és mensual, El Replà,

5

Act

ualit

at

Projectes integrals amb serveide decoració i assessorament

• Mobles per a la cuina i bany• Paviments i revestiments• Electrodomèstics i complements• Materials per a la constucció

C/ Agustí Sardà, 59 • Tels. 977 83 79 86 - 977 83 79 87Fax 977 83 79 87 • 43300 MONT-ROIG DEL CAMP (Tarragona)

bimestreal, i les altressón trimestrals, com lanostra, però quasi totestenen moltes més pàgi-nes que LO COLLET. Qua-si totes aquestes revistestenen la portada en co-lors i la Revista Cambrilstambé hi té bastants pà-gines interiors.

Però no ens queixem:LO COLLET fa un esforçper sortir cada trimestrei no té prou recursos perfer més pàgines ni perfer-les en color. Malgrattot, la nostra revista éspetita però interessant,molt ben impresa i debona qualitat literària.

Voldríem que els nos-tres intercanvis anessin en aug-ment; si els nostres lectors conei-xen alguna revista local disposa-da a fer-ne, els agrairem que ensho comuniquin.

Avui que en parlem, cal quedestaquem alguna cosa interes-sant:

– la Revista Cambrils ha estatguardonada per quarta vegada ambel Premi de Premsa Comarcal Ven-tura Gassol, en la categoria de re-vistes quinzenals o mensuals, que

atorga la Diputació de Tarragona.Felicitats, Revista Cambrils.

– una anècdota: al número 95d’El Replà parlen del III Campio-nat de Botifarra de Vinyols i elsArcs i, en una de les fotografiesque il·lustren l’article, hi podemveure tres veïns de Colldejou quehi van participar.

Us volem comunicar que sialgú està interessat a conèixer lesrevistes que hem anomenat, tin-drem un servei de préstec, d’ara

endavant. Només cal que us diri-giu a la Magda Guerrero, en qual-sevol moment, i podreu empor-tar-vos a casa, durant uns quantsdies, la revista que us interessi.Esperem que hi hagi molta gentde Colldejou amb ganes d’infor-mar-se i de treure profit d’aquestintercanvi. Sempre és bo de sa-ber què pensen i què diuen la gentd’altres pobles.

Magda Guerrero i Mercadé

6

Act

ualit

at El fet que LO COLLET siguiuna revista trimestral i ques’hagin d’enllestir els tre-

balls bastant de temps abans quela revista surti, fa que la informa-ció de fets puntuals arribi sem-pre desfasada: o abans d’hora omassa tard. Per tal de poder co-mentar més còmodament alguns

dels últims actes que es van cele-brar a Colldejou a finals del 2001,permeteu-me que us en torni aparlar, encara, que ja s’anomena-ven de passada a LO COLLET nú-mero 11.

El dia 8 de desembre l’Asso-ciació de Dones va organitzar unaescudella per tal de col·laboraramb la Marató de TV3 que, com

Vida socialtothom sap, aquesta vegada esta-va dedicada a la SIDA. Colldejouva demostrar que era un poble so-lidari. Les dones van dedicar el seutemps i la seva traça a fer una es-cudella boníssima. Hi van haverdonatius en espècie i en metàl·licde persones que volien ajudar. Igràcies a l’elevat nombre de co-

mensals, es van recaptar107.000 pessetes (encara nocorria l’euro) que es van ferarribar a TV3 el dia 16, du-rant el programa dedicat a laMarató i, malgrat que se’lsva demanar que ho fessinpúblic, no en van dir res. Peraixò en volem deixar cons-tància aquí, perquè 107.000pessetes és un bon donatiu

per un poble petit com Colldejou.El divendres 14 de desembre,

el Diari de Tarragona parlava denosaltres. La notícia deia:“Colldejou. Diumenge es presen-ten les noves gegantes” i detalla-va els actes que s’havien de realit-zar al poble amb motiu de les Jor-nades Culturals organitzades pelCentre Cultural.

Alguns actes ja s’havien anti-cipat: els dies festius 8 i 9 de de-sembre es van exposar Les Cate-drals del vi, interessant mostra fo-togràfica, junt amb les precioses

Raval de Jesús, 48 • Tel. 977 31 00 78 • REUS

7

Act

ualit

at

Reparació totes les marques:••••• SABA ••••• PANASONIC ••••• GRUNDIG••••• SOLAC TELECOM ••••• SHARP••••• AKAI ••••• TECHNICS ••••• SANYO

SERVEI TÈCNIC TV ••••• VIDEO ••••• HI-FIINSTAL·LACIÓ D’ANTENES

C/ Dr. Ferran, 13 • Tel. 977 31 52 31 • 43202 REUS

artesanies de la Gemma Llorens.Llavors, el dia 15 va nevar... i

res: ni Coral, ni gegants, ni Clot-xa. Tot va quedar congelat, i maimés ben dit.

El diumenge, dia 23, vam re-cuperar tots els actes excepte l’ac-tuació de la Coral, que esperemtenir amb nosaltres al mes de fe-brer.

El dia 23, doncs, malgrat elfred, cap allà a les 12, ens vam tro-bar a la Plaça, presidits per l’al-calde, la gent de Colldejou, elsamics forasters, el Fumat, la Fu-mada i els Grallers. Tots reunits perdonar la benvinguda a dues novesgegantes: la Iaia i l’Oriola. Ellesja havien ballat força abans, peròara feia temps que estaven inacti-ves. Per això els seus amics en van

fer donació a la Colla Geganterade Colldejou. Aprofitant l’acte esva retre homenatge a l’amic Pere,ja traspassat, a través de la sevaesposa, la Fina, que va rebre unabella placa (obra de la Gemma) demans de la Cap de CollaGegantera.

Després hi va haver una alegreballada de gegants: els amfitrionsi les nouvingudes.

En acabat, tothom es va dirigira visitar les exposicions, a admi-rar-les i a adquirir artesanies i, lla-vors, va començar al Frontó la pre-paració popular de la Clotxa, en laqual hi va participar una gentada.Amb el fred que feia, va venir moltbé coure l’arengada o la llango-nissa i, després, menjar-s’ho totamb un bon trago de Priorat,

d’aquell que ressuscita els morts.La tarda del 29 de desembre

ja quasi no hi havia neu al terme,i feia bon temps. Un grup de per-sones, organitzades per l’Associ-ació de Dones, vam anar a Reusa deleitar-nos amb l’audició delconcert de Valsos i Polques del’Orquestra Simfònica Europea,al teatre Fortuny de Reus. Va seruna vetllada deliciosa.

També volem citar l’exposiciócol·lectiva que realitzarà l’asso-ciació Pinzell Trempat de Reusen el marc del Saló d’Art de laFira de Reus perquè entre els olisa la venda n’hi ha del nostreAnton Rofes.

Magda Guerrero i Mercadé

Act

ualit

at

8

‘‘la Caixa’’CAIXA D’ESTALVIS I PENSIONS

DE BARCELONA

Consulta popular sobre l’edifi-ci de l’abadia

El mes d’octubre de 2001, esva adreçar al poble informaciósobre l’acord del Ple de l’Ajun-tament del dia 13 d’octubre delmateix any, pel qual s’acordàmodificar la ubicació de l’edifici

de turisme rural, previstinicialment a l’edifici de l’antigaabadia, per traslladar-lo als ter-renys municipals davall de la pis-ta esportiva, amb la finalitat dedestinar aquests terrenys a zonad’aparcament i plaça. A la pre-gunta formulada demanant l’opi-nió dels ciutadans, es van rebre21 respostes: 15 a favor, 2 en con-tra i 4 abstencions.

Modificació de la delimitació delsòl urbà

El passat mes de desembre de2001, l’Ajuntament va aprovar,inicialment, la modificació puntualnúm. 1 de la delimitació del sòlurbà. Amb aquest expedient, elsterrenys municipals del voltant dela pista esportiva, catalogats coma rústics, passaran a ser urbansamb la finalitat de destinar-hi equi-paments municipals, tals com laconstrucció d’uns vestidors i elnou edifici de turisme rural, entred’altres.

Terrenys per a l’ADFS’han mantingut contactes en-

tre l’Ajuntament i l’ADF per lacessió d’un terreny municipal al’Agrupació, que el necessita pertal de construir-hi un magatzem.

ObresAquest any, l’Ajuntament ha

iniciat les obres d’urbanització icondicionament dels accessos a lapista esportiva, la qual es troba in-closa dintre del Pla Únic d’Obresi Serveis (PUOSC) de la Genera-litat, finançada a través del propiPUOSC, la Diputació i Fons Eu-ropeus (FEDER). El pressupostd’aquesta obra és de 47.056,50euros (7.829.542 pessetes).

Dintre d’aquest mateix any, estàprevist executar les obres de pavi-mentació del camí del coll delGuix, amb un pressupost de17.378,82 euros (2.891.592 pesse-tes) i la instal·lació de la calefac-ció i arranjaments diversos a laCasa de la Vila, amb un pressupostde 15.807,69 euros (2.630.178

Informació municipal

9

Act

ualit

at

AUTO ESCOLA

COLOMETel. 977 83 70 02Tel. 977 81 08 71

MONT-ROIGMIAMI PLATJA

pessetes). Totes dues obres tambéincloses dintre del PUOSC de laGeneralitat i el Pla d’Acció Muni-cipal (PAM) de la Diputació deTarragona.

Pendents de contractació es tro-ba l’obra de construcció d’un edi-fici per a turisme rural (1a fase),

IngressosCap. 1.- Impostos directes

Cap. 2.- Impostos indirectes

Cap. 3.- Taxes i d'altres ingressos

Cap. 4.- Transferències corrents

Cap. 5.- Ingressos patrimonials

Cap. 7.- Transferències de capital

Cap. 9.- Passius financers

Total ingressos

(2.678.815 ptes)

(615.628 ptes)

(8.737.761 ptes)

(6.796.868 ptes)

(244.587 ptes)

(57.288.364 ptes)

(1.000.812 ptes)

(77.362.835 ptes)

16.100 €

3.700 €

52.515 €

40.850 €

1.470 €

344.310 €

6.015 €

464.960 €

DespesesCap. 1.- Remuneracions de personal

Cap. 2.- Despeses de béns corrents i serveis

Cap. 3.- Despeses financeres

Cap. 4.- Transferències corrents

Cap. 6.- Inversions reals

Cap. 9.- Passius financers

Total despeses

45.495 €

53.160 €

2.450 €

5.160 €

345.170 €

13.525 €

464.960 €

(7.569.731 ptes)

(8.845.079 ptes)

(407.646 ptes)

(858.552 ptes)

(57.431.456 ptes)

(2.250.371 ptes)

(77.362.835 ptes)

que també està finançada pelPUOSC de la Generalitat i elPAM de la Diputació, amb unpressupost de 102.171,97 euros(16.999.986 pessetes) i que espreveu iniciar a finals del 2002 oprincipis del 2003.

Pressupost exercici 2002En sessió del dia 28 de desembre de 2001, es va sotmetre a l’aprovació inicial del Ple, el projecte de

pressupost per a l’exercici de 2002, el qual es resumeix a nivell de capítols, de la següent manera:

10

Act

ualit

at

Av. Països Catalans, 1-3 • 43202 REUS • C/ Santa Joaquima de Vedruna, 11 • 43850 CAMBRILSTel. 977 31 31 35 • Fax 977 31 29 05

••••• PNEUMÀTICS ••••• ALINEACIÓ DE DIRECCIÓ ••••• EQUILIBRAT ELECTRÒNIC ••••• CANVIS D’OLI••••• AMORTIDORS ••••• ACCESSORIS EN GENERAL ••••• TUBS D’ESCAPAMENT • • • • • BATERIES • • • • • LLANDES • • • • • FRENS

REVISIONS PRE-ITV

Diu el diccionari que unpolíndrom és un mot ouna frase que es llegeix

igual d’esquerra a dreta que dedreta a esquerra. Igualment, unpolíndrom numèric seria una xi-fra que es llegeix igual en amb-dós sentits.

He fet aquesta introducció per-què escric això precisament el diavint de febrer (que s’ha declaratDia de la Simetria). És a dir,aquesta tarda, a les vuit i dos mi-nuts podrem compondre aquestcuriós políndrom numèric: 20:02/ 20-02-2002

De dates curioses com lad’avui no n’hi ha en abundància,i es porten un bon grapat d’anysd’una a l’altra. Per exemple: ho

van ser el 9-09-909, o bé el 10-01-1001, i ho serà el 30-03-3003, etc.

El cas és que jo no volia parlarde políndroms numèrics, sinó denotícies, però a l’adonar-me de ladata d’avui, m’he vist obligada afer aquest preàmbul.

El que faré ara serà un comen-tari molt sui generis de les notíci-es que més m’han xocat amb elque va d’any. (Quan llegireu aixòja hauran passat moltes coses més,però ja les anirem comentant mésendavant).

La primera notícia de l’any vaser l’arribada de l’euro a les nos-tres butxaques. Ara encara ens di-uen allò de “Amb euros o ambpessetes?” quan anem a comprar,però aquesta pregunta d’aquí vuitdies ja quedarà obsoleta.

L’any nou també ens va portarla fi de la “mili”. Em pregunto dequè parlaran els homes quan ja notindran “batalletes” per explicar.

Dels E.E.U.U. ens arriba unanotícia curiosa: van interdir la fi-gura del caganer. Els nostres sim-pàtics caganers de pessebre no vanagradar als ianquis, tan puritans

ells. És que

ells no fancaca?

Aznar,des deM a d r i d ,dóna pei-xet als na-cionalistesc a t a l a n sperquè hi vagin a governar, peròPujol i la seva colla no piquen.

La crisi de l’Argentina és tangreu que fa venir calfreds nomésde pensar-hi. Jo em penso que abo-nyeguen les cassoles picant-hi, ales protestes, perquè tampoc no te-nen res per coure-hi. Pobres!

Als instituts es debatrà sobre lautilitat dels preservatius i la con-veniència d’instal·lar-hi màquinesexpenedores. Quan jo anava al’institut, només anomenar la pa-raula condó ja es considerava pe-cat!

De Kabul ens arriba una notí-cia esperançadora: es va fer unatrobada de familiars de les vícti-mes de Nova York amb supervi-

Coses que han passat

11

Act

ualit

at

Direcció: Miquel i Leonor Farnós Els di

lluns r

oman

drà t

anca

t

Plaça Mediterrani • Tel. 977 16 23 27 • SEGUR DE CALAFELL

vents i familiars de víctimes delsbombardejos de l’Afganistan.Llàstima que els senyors de laguerra (des de Bin Laden fins aBush) no haguessin pensat, abansde fer maleses, a trobar-se pacífi-cament encara que fos per fer unacalçotada o una paella.

A Noruega es va casar el mi-nistre d’Economia amb un home.En aquell país hi ha permís per ce-lebrar casaments homosexuals desde l’any 1993. I ningú no se n’es-tripa les vestidures!

Camilo José Cela, premi Nobelde Literatura es va morir a finalsde gener. La familia de PascualDuarte i La colmena són les sevesobres més conegudes. Ara tambés’ha fet famós el seu testament.

A principis de febrer, una altra

notícia referent al món gai. Un sa-cerdot de Valverde del Camino hatingut la valentia de donar a co-

nèixer la seva homosexualitat. Hiva haver rebombori. El seu bisbeel va suspendre a divinis, com erad’esperar. Espanya no és Noruegai encara hi ha molta gent que sí ques’estripen les vestidures per aques-tes coses.

Tres conferències, simultàniesen el temps, però en espais dife-rents:

A s’Agaró, seminari de minis-tres europeus d’Indústria per trac-tar sobre innovació tecnològica iinvestigació.

A Nova York, el Fòrum Eco-nòmic Mundial sobre Globalitza-ció i Terrorisme acull els grans delmón.

Per últim, a Porto Alegre, cin-quanta mil persones es troben alFòrum Social Mundial en una con-ferència alternativa per tractar so-bre la igualtat entre països. A mim’agraden molt més els de PortoAlegre!

Com a conseqüència de la su-pressió del servei militar, esdespenalitza la insubmissió. Moltbé!

Un senyor que es diu FernándezTrocóniz, i és president de la co-missió del Pacte de Toledo, va de-clarar que, ja que les dones vivienmés anys que els homes se’ls hau-

ria de pagar, a elles, una pensióinferior a la d’ells. Masclista, elTrocóniz! Més tard va dimitir.Encara sort.

Ens tornen els documents dela Generalitat del temps de la Re-pública, que romanien custodiatsa Euskadi. Amb això hom ha re-cordat que a Salamanca també hiha molts documents catalansd’aquella època, però no ens elsvolem tornar perquè, diuen, sónbotí de guerra. Mira’ls, ells!

I acabo parlant de la notíciaque s’ha comentat molt aquestsdies i fa referència a la limitacióde l’ús de l’alcohol: no se’n ven-drà als menors d’edat i es prohi-birà beure’n a la via pública. Es-tic pensant si haurem de fer elsàpats populars sense porrons, aColldejou...

Magda Guerrero (20-02-2002)

P.S. – M’agradaria molt crearpolèmica. Jo he comentat les no-tícies segons el meu punt de vis-ta i, seguríssim, hi ha mil puntsde vista diferents del meu. Perquè no els expresseu? Escriviu aLO COLLET fent el vostre propi co-mentari sobre aquestes notícies.Gràcies.

Act

ualit

at

La nevada

Corria la segona setmanade desembre del 2001.Els meteoròlegs anaven

avisant que s’acostava un fredsiberià, però anunciaven neu a lameitat nord del país; semblavaque a Colldejou no ens haviad’afectar massa. El dia 14, enefecte, vam veure a la televisiócom nevava a les comarques deGirona i de Barcelona. La ràdioanava explicant com anaven bai-xant les cotes de neu i com s’ana-va acostant a la vora del mar; cadavegada la teníem més a prop. Iaixí va ser: a migdia van caureuns quants flocs que van emblan-quinar les teulades, però a la tar-da va ploure i només ens va que-dar el fred. El dia 15, en obrir elsulls, ja vam veure les teulades

12

blanques, els carrers blanquets, elscamps enfarinats... i nevava; ne-vava, nevava! No va parar de ne-var en tot el dia. A tot arreu: aMont-roig, a Cambrils, aTarragona, a la Selva, a Sant Pere

Molanta... A Colldejou teníem unapreciosa nevada. Al Priorat esta-ven incomunicats.

Com podreu veure a les foto-grafies, Colldejou va quedar pre-ciós amb la neu.

Act

ualit

at

13

I després va venir el fred, lesgelades i més fred. El diumenge,23, tornava a nevar. Ens vam que-

dar sense missa del Gall ni missade Nadal; era molt difícil comu-nicar Marçà amb Colldejou.

La neu va deixarColldejou convertiten un poble de pos-tal i va impedir queels infants baixes-sin a l’escola o a

l’institut els primers dies de lasetmana, cosa que a ells no elsva saber gens de greu, com és na-tural.

Amb aquest document gràficvolem deixar constància per a lahistòria de la primera gran neva-da del segle.

La redacció

Ent

revi

sta

141314

The Tupper’s, elfenomen musi-cal del mo-

ment a Colldejou, ensrevelen els seus se-crets més íntims enuna entrevista en ex-clusiva per a la revis-ta LO COLLET.

Qui sou i què tocacadascú?

Els Tupper’s som:el Francesc, vocalistai baix; la Noemí,vocalista; l’Edgar Javaloy, guitar-ra solista; el Nano, guitarra;l’Òscar, bateria i tècnic; l’Albert,manager i suport logístic; laMaria, estilista i crítica construc-tiva i el Xavi Gómez, que col-labora amb el piano.

Com va començar el grup?L’Òscar va estar calentant el

cap al Francesc i al Joan per mun-tar un grup. El Francesc es vacomprar un baix a “baix preu”.Després el Nano, al cap de tressetmanes, es va comprar la gui-tarra i vam anar al seu garatge aprovar els instruments.

Al cap d’un any va entrarl’Edgar. El Xavi venia, des delcomençament, a tocar el pianoesporàdicament. I el dia de la ne-vada, vam engrescar la Noemí, hova provar, i des de llavors no hopot deixar.

Qui és el líder del grup?Tots i ningú.Teniu antecedents musicals?Quasi tots vam ser grallers,

menys el Xavi, que és músic pro-fessional i professor de música, il’Edgar, que ha tocat en altresgrups de rock-heavy. Vam anar ales classes de guitarra que va do-nar el Vicenç quan feia la PSS alpoble i bla, bla, bla!

D’on va sorgir el nom?És un dels secrets que més ben

guardats tenim i la pregunta quemés vegades ens fa tothom.

Per què The Tupper’s i no ElsTupper’s?

L’article no és un factor impor-tant, que cadascú ho digui comvulgui. Quan vam triar el nom sim-plement ho vam escriure amb The,per cap motiu aparent.

Quin estil de música toqueu?No tenim un estil de música

definit, tenim un estil propi queanomenem rustical style.

Els temes són vostres o sónd’altres? Feu versions?

De moment, tots els temes sónnostres, menys algun... és clar queprovem de fer versións, però nor-malment quan fem una versió, tro-

bem idees per fer cançonsnostres i sempre acabensent peces molt diferents al’original.

Per quin idioma us de-canteu a l’hora de fer elstemes?

Ens és igual, cantem encatalà, castellà... i no ensdecantem per cap idioma.La música no té idioma.

Quants en teniu?Una quinzena, entre

cançons i projectes. De te-mes seriosos en tenim uns vuit.

Com va sortir la primera can-çó?

A l’acampada de la Mona de fatres anys va sortir un títol que eraErosió.

Aquest va sorgir quan l’Albertva desembussar la bassa dels Bu-llidors i va sortir una bocanadad’aigua que queia per un marge ierosionava el terreny. Llavorsl’Albert es va posar a cridar: “Ero-sió, erosió!!!” La paraula ens vaquedar segellada a la ment.

Quina és la cançó que usagrada més? I als vostres fans?

Mercenaria. Aquesta cançó lava escriure la Paqui, la Maika, laM. Carmen i la Silvia; i nosaltresla vam retocar i posar la música.És una cançó que per la seva “for-ma” s’enganxa bastant i a més amés la seva tonada és molt fàcil.

Quan assageu? On?A les Escoles, cada divendres

a la nit, després de sopar. Primerens trobem al cafè a fer una micade vida social i, quan ens cansem,

Entrevista a The Tupper’s

15

Ent

revi

sta

APROFITAMENTS FORESTALS COLLDEJOU S.L.

SERVEI DE LLENYA A DOMICILI

Telèfon: 977 83 78 95 COLLDEJOU

anem a tocar un “ratet” que s’acos-tuma a allargar fins a la matinada.

Quins projectes teniu?Perfeccionar el que toquem i fer

temes nous i, de cara a l’estiu i albon temps, començar a anar a to-car per tot arreu.

Com us han anat aquestesprimeres actuacions?

Molt bé. Primer et fa una micade “corte” sortir a cantar perquètenim vergonya i estem nerviosos.Però després ens anem animant..

La primera actuació la vam feral porxo de les Escoles, la segonaa la Torre, la tercera al bar, la quartai la quinta a la sala del ball i la sex-ta, una altra vegada a la Torre.

Quan toqueu, esteu més pen-dents de tocar bé o de veure comreacciona la gent?

De com reacciona, perquè se-gons com ho faci, toquem ambmés ànims o amb menys.

Què feu si us equivoqueu to-cant una cançó?

Ho apedacem i avall! Aprofi-tem que encara la gent no coneixmolt bé les nostres cançons i lamajoria de vegades salvem el pro-blema, encara que de vegades lacosa no es pot arreglar i has deparar de tocar (són poques).

Els Tupper’s donen les gràcies:Al David Billy, per l’aportació

del primer euro.Al Vidal, per passar la platereta.Al Dídac, a la Paqui i compa-

nyia per col·laborar en leslletres de les cançons.

A la gent que ens aguanta cadadivendres (tant els de dins com

els de fora).A la gent que ens dóna mobles.Al Funky Fums, per no haveracabat de xafar l’estufa i per

inspirar-nos una cançó.A les institucions del poble, per

deixar-nos un local.A l’Intermarché, per tenir lescerveses Royal Dutch a 28

peles.La Redacció

Act

ualit

at

16

Electrònica SEVITEL, s.a.

INSTAL·LACIONS I REPARACIONS D’ANTENES COL·LECTIVES I INDIVIDUALSPORTERS ELECTRÒNICS I SONORITZACIONS

CIRCUITS TANCATS DE TV I SEGURETATMEGAFONIA I TELEDISTRIBUCIONSANTENES DE TELECOMUNICACIONS

Carrer de Scala Dei, 14 • Tel. 977 75 01 22 • REUS

M’ha caigut a lesmans una publica-ció esportiva que

es titula Mésesport, editadaper Comunicació EfectivaS.L. i publicada a Tarragona.És un diari esportiu, com elseu nom indica, escrit total-ment en català, cosa que ésd’agrair.

L’exemplar que tinc a lesmans és el número 6 i corres-pon a la data del 14 de febrerde 2002.

No n’hauria parlat a LO

COLLET si no fos que a la pà-gina 31 hi surt una bona foto-grafia de l’Amadeu Gibert,amb un peu on s’explica:“Amadeu va fer el segon goldel Reus Deportiu”. Damuntde la foto hi diu: “Tot i que es vaavançar en el marcador, el ReusDeportiu ha de remuntar un 1 – 2advers”. D’això dedueixo que elgol de l’Amadeu va ser el del’empat i, després, llegeixo queun company seu va marcar-ne unaltre, que va donar la victòria al’equip, quedant la cosa amb un

3 – 2.El partit el jugaven el Reus

Deportiu i l’Horta.Ens agradaria molt tenir una

bona xerrada amb l’Amadeu per-què ens fes cinc cèntims de totesles seves activitats esportives i,sobretot, dels seus èxits.

Ja ho hem dit en una altra oca-

A vegades sortim als diaris

Amadeu va fer el segon gol del Reus Deportiu

sió (vegeu LO COLLET núm. 10, oc-tubre del 2001): també ens agra-daria molt que tots els nois i totesles noies que practiquen qualsevolmodalitat esportiva ens en fessinarribar dades i fotografies.

A veure si serà una realitat!

Magda Guerrero

El r

acó

de la

can

alla

17

FLORS

Ester

Plaça Miramar, 9 • Tel. 977 83 70 31 • 43300 MONT-ROIG DEL CAMP

Una llegenda molt antiga explica que en unacasa molt antiga hi vivia un noi molt jove imolt marxós. Però aquell noi tenia una difi-

cultat: sabeu quina era? Doncs era que es convertia enun monstre! Cada nit de lluna nova es convertia, i comque encara anava a l’institut, cada nit de lluna nova,l’endemà al matí, no s’aixecava i se saltava l’institut.Ningú no sabia el seu secret. Encara que tenia molts imolts amics, cap no en sabia res de res.

Un dia el van convidar a anar a la discoteca i ell hiva anar, però justament aquella nit era de lluna nova.Quan ell i els seus amics sortien de casa seva, va mirarla lluna i, just en aquell moment, es va convertir en unmonstre. Els seus amics van marxar corrents i a aquellnoi no se l’ha vist mai més.

Laura Rofes (9 anys)

L’home monstre

Qui l’endevina?En una mateixa sala hi ha tres filles i tres mares,

però només hi ha tres dones. Com pot ser?Una senyorassa tota ensenyorada, sempre va

coberta i sempre va mullada. Qui és?

EntretenimentsQui ho sap dir?

Tinc la cama adolorida, qui la desadolorirà? Eldesadoloridor que la desadoloreixi, bondesadoloridor serà.

La tia Maria collia codonys, codonys collia la tiaMaria.

A Rubí cotó collí, i a Rodó collí cotó.

Hi ha tres dones que són mares.La llengua.

Lite

ratu

ra

18

Recolzat, d’esquena contrael mur, una figura mascu-lina ofega un crit de do-

lor. Una llàgrima li llisca per lesgaltes fins arribar a la tupida bar-ba, mentre tanca els ulls i es mos-sega el llavi.

“Redimonis!, què ha passat?”Mentre es fa la pregunta, un gatnegre fuig del lloc amb el llomcalent i els morros mig inflats.L’home intenta posar-se dret. Im-possible. El dolor al turmell co-mença a ser cada cop més intens,i ràpidament busca la posició méscòmoda per seure. Intenta pensaruna solució: demanar auxili?, no,no és convenient que la gent sà-piga que rondo per aquí a aques-tes hores. Temptejà a les fosquesper si trobava alguna cosa que liservís d’improvisada gaiata. Nohi ha sort. Intenta tranquil·litzar-se però no pot. A aquelles hores,una comissió de gent importantcomençarà a impacientar-se da-vant la seva absència.

Amb els nervis a flor de pell,es passa la mà per la zona adolo-rida. Mare meva!! L’os trencat, o

potser els lligaments...Quina caiguda més tonta. En un

últim i desesperat intent es comen-ça a arrossegar per terra, però alcap de cinc metres encara no, hoha de deixar córrer. Li costa respi-rar i li roda el cap.

Se n’adona que està tremolant.Sap que no és el fred ni el dolor lacausa, és la magnitud del proble-ma i les conseqüències que tindràaquella estúpida caiguda.

A pocs metres del carreró, unsopar d’amics s’allarga entre acu-dits, cançons i vi. D’entre tots ells,el més alt manté una actitud dis-tant de la resta. Fins aquells mo-ments la seva expressió era d’unaestranya serenor, però fa una esto-na que se’l veu intranquil. En di-verses ocasions s’aixeca i s’acos-ta fins a la finestra. Amb els ulls,sembla que vulgui interrogar lesestrelles. Està preparat, mentalitzatper aguantar moltes pressions, finsi tot el dolor, però amb aquella es-pera no hi comptava, i no sap cominterpretar-la.

Els amics comencen a marxar,en Tomàs, el Santi, l’Andreu...

Mentre s’acomiaden, en Peres’acosta al seu amic i li comentaque no ha entès res de l’endevina-lla de les negacions i el gall i queespera que en un altre moment liexpliqui amb calma, mentre l’al-tre li diu que sí amb el cap.

Al marxar l’últim dels convi-dats, Jesús, que així es diu el pro-tagonista d’aquesta història, surt acaminar, a posar en ordre les ide-es. Troba una pedra plana que algúha col·locat prop d’un mur, i allàs’asseu. De sobte obre desmesu-radament els ulls, pica de mans, espalpeja el front, riu i sospira. Ésclar!, ara ho entenc! Li ve el re-cord d’un passatge bíblic.Abraham es disposa a sacrificar elseu fill Isaac, per ordre divina; enl’últim moment, Déu atura el braçd’Abraham i li diu que ja no calenmés sacrificis. Jesús pensa que elmateix ha passat amb ell i que, pelque sembla, s’estalviarà la creu.Així d’eufòric està que comença adansar una antiga cançó. Mentrecanta i salta, sent algú que està al’altre costat del mur. Algú que ge-mega i sospira amb força. Jesús

J & J

Lite

ratu

ra

19

C/ Montsià, 1Tel. 977 82 38 12

L’HOSPITALET DE L’INFANT

AGÈNCIA DE VIATGES GRUP A GC - 641C/ Montsià, 1 • Tel. 977 82 37 27 • Fax 977 82 37 97

L’HOSPITALET DE L’INFANT

C/ Montsià, 1Tel. 977 82 38 12 • Fax 977 82 37 97

L’HOSPITALET DE L’INFANT

s’enfila i descobreix una siluetaque li resulta familiar. “Judes... etstu?” “Eh!... Ssssí mestre” –xiuxi-ueja sorprès. “Què ha passat?, quèhi fas aquí?” “Crec que m’he tren-cat un peu, no ho sé... Ha passatun gat, m’he entrebancat... he en-sopegat...” –respon avergonyit. Esqueden tots dos en silenci, Judesel trenca amb una pregunta: “I araquè mestre?” La ment de Jesúscapta tota una sèrie de visions del

futur, a l’endemà Barrabàs, el na-cionalista jueu, morirà a la creu,Pilat no passarà a la història... Nohi haurà evangelis, ni sants ni màr-tirs, ni creu, ni resurrecció. No esfundarà cap nova església , i quanl’Imperi romà s’enfonsi, no que-darà res que lligui els països i na-cions d’Europa.

La gent seguirà adorant altresdéus: Baal, Mitra, Zeus, Júpiter,Isis i Osiris. No hi haurà esglésies

romàniques, nigòtiques, ni croa-des, ni inquisició,ni bisbes i pa-pes...

Qui descobri-rà Amèrica? Pot-ser els víkings?...i així visions imés visions.

Una veu de togreu, que no sesap ben bé d’onsurt, el treu delseu èxtasi, sentenque els diu “nocorreu tant, pare-lleta, i deixeu queus expliqui algu-nes coses”. Judesi Jesús (J&J), esqueden bocaba-

dats i assenteixen amb el cap.Comença el Senyor, “Judes,

pobre Judes, la gent no ho enten-drà, i passaran segles i segles itots et veuran com el dolent de lapel-lícula, el gran traïdor, però tuno pateixis, no és teva la culpa,perquè sóc jo qui t’ha creat comets. Perquè tot es compleixi ne-cessito que tots facin el seu pa-per, el que els pertoca en aquestaobra, així, si sols un fallés, tot sen’aniria en orris, ningú no es potfer mal, ningú no se’n pot pene-dir. Tu mateix, o Caifàs, o Pilat,o Herodes, o Pere... ningú. Esti-gueu tranquils, que tot serà comha de ser, ara faré un miracle i ti-raré el temps endarrere, unes ho-res, ningú no recordarà res i aixíun anirà a la creu i l’altre a la fi-guera, i més tard, ja ens veuremen un altre lloc.”

A l’endemà, i mentre en Pere,esgarrifat, fugia d’estudi, desbor-dat per un sentiment d’indignitati de culpa, els dos J. J. complienel seu deure. Jesús, amb serenori una majestat molt humana, i Ju-des, com si alguna cosa s’apia-dés d’ell en l’últim moment, ambun estrany somriure als llavis.

Enric Muntané

Lite

ratu

ra

20

Diàlegs insòlits— Vam estar discutint força estona sobre la condicióde la dona basant-nos en arguments objectivamentobservables...— No cal discutir preponderàncies entre factors queno es poden considerar independentment, a més, per-què el món vagi bé només cal matar tots els jueus itots els sabaters.— Però...— Per què als sabaters, potser?— És clar!— És clar... I a tots els fanàtics que fan àtics, també.— I als jardiners que tinguin una filla que es diguiMargarida i que l’hagi deixat plantada el xicot, queés tan dolent com aquest.

— Com allò altre que tots els reis francesos tenennom de moble.— I això cal riure-ho o ho paga el govern?— Quant paga?— Poc, com sempre...— I és que així no es pot arribar enlloc, el temps vatant de pressa que no estàs mai segur de si ha passatun minut o un borinot.— I amb el temps que fa...— Segons diuen, quant la velocitat del mòbil s’apropaa la de la llum, contreure’l.— No t’entenc.— És clar...— Però...

Garbell de sonets

I

Què diré de la pedra que no digui la vida?Què diré de la vida que no digui la pedra?Diré que la pedra és vida quan s’alça com l’hedra,diré que la vida és pedra quan l’amor fa eixida.

La pedra és fortalesa, és l’ànima esculpida,esculpida a destrets per un poderós cisell.La vida, a viaranys, és la mà del pinzellque governa els colors del bé i de la mentida.

La pedra pot ser fita final de jovenesa–qui la troba, la perd; qui no la té, la conserva–;la vida, bona mestra, és font de saviesaque, a ferides, cisella l’ànima que besa.Si la vida és esquerpa, la pedra és la reservade l’esperit que acompanya l’home que no resa!

II

Què diré de la pedra que no digui la terra?Pedra de toc, humil pedra de clau, que perduraa l’encalç del temps inabastable, pedra dura,pedra d’amor suau, amor que la mort no esguerra.

Què diré de la vida que no digui la pedra?Vida de marbre fred que el camí en fa esculturacom amb llàgrimes daura la bellesa més dura,la bellesa que és vida quan s’enfila com l’hedra.

Què diré de la pedra? Què diré de la vida?Que si és pedra de vida, és metall d’armadura;que si empedra el camí és del vaixell l’amura.

He de dir de la pedra que és del meu cor bastidaquan la seva duresa és vital desmesurai canta amb crits silents que l’amor és ventura!

LA PEDRA

Lite

ratu

ra

21

RESTAURANTE

LA ISLAPEIX I MARISC

DEL MEDITERRANI

San Pedro, 5 • Tel. 964 45 23 58 • 12500 VINARÒSTanquem els dilluns

Especialitat en fuets, farcitsi plats precuinats.

Distribució de pernil ibèric,xoriço i xoriç.

Tel. 977 83 82 57Av. Catalunya, 24

Tel. 977 83 70 18C/ Josep M. Gran, 14

Mont-roig del Camp

BUIDOR

És massa curta la vida de la florenamorada d’un vol de papallona,car la bellesa sovint no se n’adonade com s’escampa la feblesa del plor.I molt s’estira el rondinar de l’onaquan ens bescanta la nostra boniorde capficada i erma discussiósobre l’escassa beutat de la persona.I és tan curta, tan minsa i amb dolorquan la mirada no sotja dins de l’ànima,i mai no s’alça ni un bri de fort clamorque deixondeixi aquesta pena unànime,que ens esvaloti la gris quietud del cor,perquè s’envoli l’eixorc plaer exànime.

SONET

Mira-t’ho amb ulls d’infinita tendresa,mira-t’ho amb ulls de volguda esperança:ets dona i duus la primavera al ventre,i tan bella és la flor quan just esclatacom de mel n’és el fruit quan per fi arriba.I el sol és generós amb les poncellesquan tinta de color totes les fulles:aital mestre pintor d’iris riquíssimno pot ignorar el verd ni el roig d’encendrecar el desig és llum del gest més tendre,del més agosarat camí d’indicis,de tota mena de preguntes dolces,de tot color de dubtes i incertesesperquè el desig és llei tant com volença.

Joan Dídac Rofes i Guerrero

Ho

sabi

es?

22

TUBS PVC I PEACCESSORIS PER CONDUCCIONS HIDRÀULIQUES

PLÀSTICS, S.L.

Ctra. de Reus, km. 8 • Tel. 977 82 63 59 - 977 82 61 10 • Fax 977 82 61 1043340 MONTBRIÓ DEL CAMP (Tarragona)

N’han passat deu anys

Aquest novembre passat va ferdeu anys d’aquesta marxa. Lamarxa de regularitat és un

esport minoritari, sobretot pel que faa la repercussió en els mitjans decomunicació, més que no pas a laparticipació en les proves. Perquè unamarxa de regularitat consisteix encompletar un recorregut, caminant aun ritme normal i sostingut, perquèguanya la parella que més s’acosta altemps que l’organització ha consideratmitjà. Perden, doncs, els massa ràpidsi els massa lents. L’estat de forma perparticipar-hi és considerat l’ideal dequalsevol persona pels entesos, i encap cas necessita de cap entrenamentespecífic.

Recordem com va anar la prova:El recorregut començava a la Plaça,

sortíem del poble pel collet del Vent ipujàvem cap a la font del Noguer, onhi havia la parada per esmorzar. Desd’allí vam tombar pel barranc de lesEstallades fins a trobar el camí delPrat, que vam seguir fins a les envistesdel coll del Guix, que vam deixar amà dreta per enfilar-nos més o menysdreturosos fins al Molló, ja dalt de laMiranda de Llaberia. Al peu de la

23

Ho

sabi

es?

Creu, es van fer deu minuts deneutralització per reposar, i es vaseguir en direcció a la Dòbiacrestejant el cingle, pujant ibaixant per les roques de la Mi-randa. El Cavall Bernat el vamrodejar pel darrere i vam baixar totrectes fins a trobar altra vegada elcamí vell del Prat, on vam girar en

direcció a Colldejou fent parada ibeguda a la font del Carrabiner.Vam seguir per les Perdigotes ivam trencar per la font del’Esquirol fins al barranc delsBullidors, d’allí al Burgar, al plade les Estallades, i per la carrete-ra, fins al poble altra vegada.

No n’estem del tot segurs, però

ens sembla recordar que la parellacomposta per la M. Carme Ferréi Salsench i la Núria Llorens iRofes (de cal Cantó) van fer elmillor paper entre els participantsdel poble i un dels millors de laclassificació general.

La redacció

En

el m

apa

veie

m d

esta

cat e

n ne

gre

grui

xut e

l rec

orre

gut d

e la

pro

va. D

’altr

a ba

nda,

cal d

esta

car

que

l’ort

ogra

fia d

els

topò

nim

s és

mol

t po

c de

fia

r, pe

r ex

empl

e A

bella

r,Ll

aber

ia,

Dòb

ia,

Mon

t-re

don,

etc

.

Bar Restaurant El Casal

Especialitats en cuina casolana,tapes variades, esmorzars i plats

combinats.Dilluns tancat.

Carrer de Baix, 42. 43310 Colldejou. Telèfon: 977 83 72 40

FORMATGES DE COLLDEJOU

La primera formatgeria del Baix Camp queelabora artesanalment formatge fresc i mató

amb llet de cabra de la pròpia explotació.

MARCEL SALSENCH ESCODA

C/ DE LA FONT, 3 • Tel. 977 83 77 89 • 43310 COLLDEJOU