revista de l'ampa d'el barranquet- 2015 def

Curs 2014-2015. Godella, L’Horta Nord.

Revista de l’ampa

El Barranquet JUNY 2015

NÚM. 13

La nostra escola: La nostra escola:

artesanal,artesanal,

pública i pública i

valencianavalenciana

Pàgina 2 REVISTA DE L’AMPA

El col·legi públic Barranquet

està ubicat a la zona est del

poble de Godella i limita amb

el poble de Rocafort, en la

zona coneguda com El Bar-

ranc dels Frares.

És un centre menut, amb una

sola aula per curs, i presenta

una infraestructura limitada.

Tot i això, des de l’Ampa es-

tem atents a les necessitats i

treballem de valent en les jor-

nades d’alguns dissabtes per

adequar l’espai. Mirem de par-

ticipar en l’activitat cultural

tant de Godella com de Roca-

fort, com a integració quotidi-

ana en el nostre entorn.

Cada any celebrem la festa de

la tardor, al mes d’octubre,

amb productes de temporada

manipulats per l’alumnat; el

nadal, únicament a educació

infantil, així com les falles i

carnestoltes en anys alterns.

Som una escola molt activa.

Formem part d’una comunitat

educativa il·lusionada i refor-

çada per fer escola. L’Ampa i

el claustre cada any coordinem

iniciatives per millorar la quali-

tat educativa i la convivència

del centre. El curs passat, tre-

ballàrem la interculturalitat de

fil conductor; i enguany, hem

triat una vessant més científica

i experimental amb el projecte

EXPLORA.

Aquestes iniciatives generen

comunitats d’aprenentatge que es basen en

l’aprenentatge dialògic, mitjançant una edu-

cació participativa de la comunitat educati-

va. Fem xarxa familiar d’implicació en l’edu-

cació dels nostres fills i filles.

El Barranquet: una comunitat escolar

implicada, familiar i solidària

Considerem que els veritables

protagonistes del procés educa-

tiu són els xiquets i les xiquetes.

Perquè és a partir d’ells i parant

-los l’orella com hem de marcar

les nostres línies d’actuació, que

han d’anar darrere de les seues

necessitats. Seguint aquests

paràmetres celebràrem el 25

aniversari de la declaració dels

Drets dels Infants el passat 20

de novembre de 2014 .

Ací resulta tradicional organit-

zar jornades de convivència per

crear vincles i bones relacions

entre les famílies. Perquè la

solidaritat de base en la comu-

nitat escolar, és el fonament

més eficaç per tal de mantin-

dre’ns constants. Implicats en la

nostra lluita per l’alegria, i cele-

bració de la nostra escola públi-

ca i valenciana, per a tots.

Finalment, l’autor de la renova-

ció del logotip de l’escola ha

estat Xavi Sepúlveda, pare d’À-

lex de 5 anys i il·lustrador. Tro-

bem que ha encertat amb l’es-

perit reconegut del nostre nino-

tet i alhora li ha aportat versati-

litat i una nova vitalitat. Li ho

agraïm i el trobareu entre

aquestes pàgines en diferents

presentacions.

Pàgina 3 JUNY 2015

Durant el curs 2014-2015

destaquem les activitats

que han protagonitzat els

nostres fills i filles. A la

tardor, la commemoració

dels 25 anys de la

declaració de Drets de la

Infància. A la primavera, la

Trobada d’escoles en

valencià de l’Horta Nord

al nostre poble, Godella.

L’horta escolar, l’esport i

la cultura, amb una fita de

la Ruta Estellés a la porta

d’El Barranquet, i l’esperit

científic del projecte

tranversal EXPLORA,

també ens ajuden a fer

escola arrelada i creativa.

EDITORIAL


És temps

d’avaluacions i, pel

que respecta a

l’educació pública i

en valencià,

continuem en la

reivindicació.

Tot i que, sembla que

després dels últims

esdeveniments

electorals per fi

l’escola pública i en

valencià tindrà

interlocutor

Benvolguda comunitat educativa del CEIP El Barranquet:

Abans de tot, celebrem des d’aquestes pàgines

l’alegria de desitjar una merescuda jubilació als docents

Josep Ignasi, Carmen Ribera i Tina Agustí. De segur que

evoqueu molts bons records a tants alumnes i les seues

famílies que han passat per les vostres atencions a l’esco-

la. Són molts anys d’un contacte molt especial i que ro-

mandrà viu no sols en la memòria sinó també en el cor

de molts de nosaltres. Us desitgem salut i la millor de les

experiències en aquesta nova etapa daurada. No ens dei-

xeu de visitar perquè volem comprovar a cada encontre

que bé us fa la bondat del descans.

Des de l’AMPA hem volgut donar continuïtat al

seu esperit de servei voluntari i desinteressat. Aquest curs

hem proposat, amb la col·laboració generosa d’alguns

pares i mares, el projecte explora, una iniciativa enriquidora i

engrescadora d’introducció d’experiments en les aules

que ha tingut molt bona acollida entre els participants.

Des d’ací animem a què tinga més edicions en el futur i

que s’incorpore al tarannà de l’escola. També hem coor-

dinat, com altres anys, les activitats consolidades com ara

el cap de setmana de convivència, el campament fi de

curs, bàsquet, extraescolars, equipaments esportius d’hi-

vern i primavera, comunicacions (facebook, bloc, correus

informatius, barranquet nius i revista) dissabtes verds i

altres iniciatives sempre amb la voluntat de contribuir al

bé comú dels membres de la comunitat escolar.

És temps d’avaluacions i, pel que respecta a l’e-

ducació pública i en valencià, continuem en la reivindica-

ció. Tot i que, sembla que després dels últims esdeveni-

ments electorals autonòmics per fi tindrem interlocutor.

Que no és poc. La novetat més destacada d’aquest curs

2014-2015 va ser l’aplicació de la Llei Orgànica per a la

Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) del ministre

Wert. S’ha fet notar l’augment de la ratio de fins a 30

alumnes per docent en educació infantil i primària; l’eli-

minació de l’avaluació contínua i la aplicació de les revàli-

des per classificar prematurament i irreversible l’alumnat;

les classes absurdes de 45 minuts que obligaren a la mo-

dificació d’un horari funcional i consolidat de classes de

60 minuts que desitgem que torne el curs vinent; i no

menys important, l’augment de la tasca burocràtica al

professorat i els equips directius.

No calia, la veritat, la LOMQE. I encara més,

abans els alumnes de 5è tenien com assignatura Educació per a la Ciutadania que ha estat

reemplaçada per l’assignatura redundant Cultura valenciana amb continguts superflus o d’al-

tres assignatures. Continuem sent testimonis de l’eliminació d’unitats escolars en l’escola

pública i en valencià per al pròxim curs 2015-2016. I ens

desespera l’absència d’eixe eix vertebrador i normalitzador

de la nostra llengua que podria haver sigut la Radiotelevisió

Valenciana. És motiu de reflexió que, en alguns aspectes, el

nostre futur siga el nostre passat. Desitgem estar com està-

vem, recuperar el temps perdut, per tal de poder obrir nous

horitzons compartits.

Ho cantava el nostre cantautor Ovidi Montllor en la

cançó Tot explota pel cap o per la pota del LP A Alcoi (1974).

Ja no ens alimenten molles.

Ja volem el pa sencer.

Vostra raó es va desfent.

La nostra és força creixent.

Les molles volen al vent.

Tenim altres motius de celebració. Enguany ens

congratulem de la celebració de les XXVIII Trobades d’Es-

coles en Valencià a la nostra població, amb la participació de

més de 10.000 assistents i 57 centres educatius de la comar-

ca, on la nostra escola va aportar alguns dels tallers del projec-

te explora. També volem donar l’enhorabona a l’aula de 3

anys que va veure recompensat el seu esforç en l’edició dels

Premis Sambori 2015 de la Comarca de l’Horta Nord.

A més a més, mereixen el nostre reconeixement i

afecte els ex-alumnes Gerard Borrega, José Garrido i Irene

Úbeda que han obtingut el Premi Extraordinari de primària

que atorga la Conselleria d’Educació. Barranqueters per sem-

pre al cor!!

Us animem des d’ací a participar en properes edicions de la revista de l’AM-

PA amb les vostres opinions i experiències viscudes en l’entorn educatiu.

Pàgina 5 JUNY 2015

Ja no ens

alimenten

molles.

Ja volem el pa

sencer.

CADA VESPRADA

Cada vesprada que veig a la meua filla acabar els deures prop de les vuit de la nit després d’haver entrat al col·legi a les nou del matí i eixit a les quatre quaranta-cinc, m’entra una pro-funda tristesa. Vuit hores en el centre a les quals s’afegeixen des-prés una mitjana de dues hores diàries de tasques a casa, fa que durant la setmana no puga, amb prou feines, fer una altra cosa que no siga la dictada des del col·legi.

I té vuit anys.

El dia que, bé perquè ha pogut avançar-los, bé perquè

ve feliçment alliberada de la seua ració diària de deures i arriba a

casa amb temps lliure -una cosa insòlita que, crec, hauria de ser

un fet més normal- pot jugar lliurement, que és, per cert, una de

les fonts essencials d’aprenentatge de la infantesa. Però també

pot dibuixar, preparar-se el berenar, fer galetes, pastissos o gela-

tines, passejar, anar amb bici, xarrar, llegir un llibre, tocar el pia-

no, regar les plantes, cantar, escoltar música, ballar, veure una

pel·lícula… totes aquestes són coses que li encanten i que d’un

temps fins ara ha deixat quasi de fer perquè, tristament, no li

dóna temps.

Analitzant les hores que passa en el col·legi, el fet que

no m’entra en el cap és que, ja que no podem arreplegar-la al

migdia perquè menge a casa perquè la seua mare i el seu pare

treballen a aquestes hores, i ja que la quantitat de deures sembla

que no pot ser reduïda, per què no se’ls permet almenys ocupar

una d’aquestes tres hores perdudes a avançar els seus deures

dins d’una aula? Si no es desitja que els alumnes ocupen la seua

aula fora de l’horari escolar, per què no poden treballar en la

biblioteca? Per a què està una biblioteca si no és per a consultar

llibres, llegir i estudiar? Si fa falta algú per a cuidar del recinte

diàriament durant aquestes hores, hi ha diferents formes de co-

brir la necessitat sense haver de recórrer als mestres, que bastant

tenen ja amb els seus horaris lectius i el llarg temps que dedi-

quen a corregir i preparar les classes.

Des de plantejar un torn rotatori de pares i mares dispo-

sats a fer-ho, fins a la possibilitat que l’AMPA contracte durant

dues hores diàries a una persona. Algú que vigile la biblioteca i

acompanye els xiquets i xiquetes que vulguen o necessiten utilit-

zar una o dues hores d’aquest temps posterior al menjador

i anterior a les classes de la vesprada per a avançar els deu-

res. Des de les dotze i mitja fins a les tres i quart hi ha temps de

menjar, de jugar i de fer feina. D’aquesta forma, s’aprofitaria

més racionalment el temps del migdia i els nostres fills no tindri-

en tanta càrrega a assumir en eixir de classe. I potser pogueren

dedicar-se a fer alguna altra cosa. Encara que fóra perdre el

temps que, per cert, és també quelcom necessari per a l’esperit.

Daniel, pare de Sofia (3r primària)


Vuit hores en el centre a les

quals s'afegeixen després una

mitjana de dues hores diàries

de tasques a casa, fa que

durant la setmana no puga,

amb prou feines, fer una altra

cosa que no siga la dictada

des del col·legi

Pàgiina 7 REVISTA DE L’AMPA

L’ESCOLA QUE VOLEM

Quan vaig proposar als meus fills

Lola i Guille escriure per a la revista de l’Am-

pa vàrem pensar que davall l’eslògan de les

Trobades d’enguany: L’ESCOLA QUE VOLEM

podríem pensar idees per a imaginar una es-

cola millor (millor per a nosaltres, clar, però

no tots pensem el mateix). La primera idea

que em va proposar a Lola va ser:: ―Mamà,

m’agradaria tindre una escola amb un horari amb

més trellat que l’horari que tenim!!

Sí, sí, ja sé que aquest tema és delicat

però per a Lola no. M’explique: ells són dels

poquets xiquets de l’escola que no es queden

al menjador, és a dir, ixen a les 12:30 h. de

dilluns a dimecres i tornen a 15:15 h. Aques-

tos dies tenen vora tres hores per a dinar

tranquil·lament, sense pressa, amb paradeta

al parc abans d’arribar a casa, i una estoneta

de jugar a casa després de dinar (que tot això

està molt bé, és clar que sí). El problema el

tenim quan es fa l’hora de tornar a escola. En

aquell moment ens entren ganes de tot, de

tot el que es pugueu imaginar, menys d’una

cosa: de tornar a escola... i a més a més com

que després ixen a les 16:45 h., tot l’esforç de

tornar i fer la “CONNEXIÓ!!!” (ai Carmen,

com et trobarem a faltar!!!), és per tan sols

hora i mitja de classe.

Això és de dilluns a dimecres perquè

dijous i divendres l’horari canvia, ixen a dinar

tres quarts d’hora més tard, és a

dir a la 13:15h. Dijous ja no ens

podem entretenir tant, però a

l’hora de tornar, la mateixa tocata.

―No seria més senzill fer una estoneta

més de classe de matí i així no tornar a

l’escola de vesprada tal com fem els

divendres, mamà???? pregunta Lola

i Guille també, per descomptat.

Per una altra banda, els

xiquets i les xiquetes que es que-

den al menjador tampoc no ho

tenen millor. Tenen un temps

d’esplai desproporcionat al mig

del matí que ha sigut origen de

certs conflictes en aquest curs.

L’equip directiu de l’escola, amb

els monitors del menjador, han fet un es-

forç important per tractar d’articular una

sèrie d’activitats complementàries per a

omplir aquest temps davant aquests pro-

blemes. També l’Ampa ha tractar d’oferir

una sèrie d’activitats extraescolars amb el

mateix objectiu: omplir parcialment el forat

d’hores al mig del dia.

No seria més fàcil aprofitar aquest

desmesurat temps d’oci i incorporar temps

d’esplai més curts enmig amb l’horari esco-

lar, i deixar les activitats extraescolars, i de

guàrdia i custòdia, per a després de di-

nar???

Si tinguérem una jornada continu-

ada, estem segurs que moltes més famílies

tindrien l’oportunitat d’arreplegar els xi-

quets i les xiquetes i dinar a casa. Sense cap

dubte, si ixen a les 12:30 h sols ho poden

fer si algú dels dos no treballa; i aquest

horari, pensem que sí que és un horari to-

talment incompatible amb l’horari laboral.

I per a qui no puga eixir a dinar, la comu-

nitat educativa (Ampa, Equip Directiu,

Ajuntament) haurien de fer un esforç (tal

com es fa ara, a les 12:30 h.) per oferir acti-

vitats lúdiques, extraescolars o temps d’es-

tudi per a omplir les hores restants de des-

prés de dinar fins que, en cada cas, les fa-

mílies pogueren arreplegar els xiquets.

No és fàcil per a ningú, malgrat la

ingenuïtat de Lola, aconseguir un horari

escolar compatible amb la diversitat d’ho-

raris laborals que tenim gran part dels pa-

res i mares. Però nosaltres tampoc consi-

derem que l’escola haja de ser un lloc de

guàrdia i custòdia de xiquets i xiquetes. L’es-

cola hauria de ser un altra cosa. Hauríem

de reflexionar i tractar de simplificar i opti-

mitzar el temps que els nostres fills i filles

passen a escola, no?

Per una altra banda la primera idea que em

va proposar Guille va ser: ―Mamà a mi

m’agradaria que l’escola es transformara en una

escola JEDI....... uff Guille!!!

Mónica Martínez, mare de Lola i Guille

Pons (2n primària i 2n infantil)

―Mamà,

m’agradaria

tindre una

escola amb un

horari amb més

trellat que

l'horari que

tenim!!

BÀSQUET AL BARRANQUET


Respecte per

les normes de

joc, respecte

als companys i

companyes, a

l’àrbitre i a un

mateix, implicant

l’autocontrol

de les emocions

reconduint-les

positivament.

Què és el Basquet? És

un esport practicat entre

dos equips de cinc juga-

dors en joc cadascun,

que cerquen d’introduir

una pilota dins d’una

cistella defensada per

l’equip contrari amb

l’objectiu d’aconseguir

més punts que l’adversa-

ri, tot respectant les re-

gles del joc.

Bé, pels amants

del bàsquet aquesta és

una definició insuficient,

faltaria afegir el currículum ocult, és a dir, tots els valors que mitjançant la pràctica d’a-

quest esport s’estableixen en el desenvolupament general de cada xiquet i xiqueta que el

practica. Valors com per exemple:

Respecte per les

normes de joc, respecte als

companys i companyes, a

l’àrbitre i a u mateix, impli-

cant l’autocontrol de les

emocions reconduint-les

positivament.

Companyonia,

associada a un objectiu co-

mú (gaudir jugant, defensar,

posar cistella...) en definiti-

va, ser un EQUIP, es creen

vincles entre els xiquets i

xiquetes, la cooperació,

col·laboració i les relacions

entre els companys es refer-

men, apareixeran conflictes

on la resolució de problemes serà molt important.

L’esforç per a superar-se en cada entrenament, partit, superant les limitacions

a nivell individual i col·lectives. L’esforç per aconseguir un objectiu comú.

Comunicació per entendre el que ens demanen, utilitzant diferents maneres

de comunicar-se (gestual, oral...).

Al Barranquet fa uns 12-13 anys que es practica setmanalment BÀSQUET, a

l’actualitat amb un total de 45 xiquets i xiquetes, repartits en tres categories, pre-

benjamins, benjamins, i alevins. Aquesta és una activitat promoguda per l’Ajuntament

Pàgina 9 JUNY 2015

M’agradaria

ressaltar la

participació dels

pares, mares,

iaios, iaies i

altres familiars

que fan possible

que cada cap de

setmana els

xiquets i

xiquetes

acudisquen a

disputar els

seus partits.

de Godella i compta amb la participació

activa de l’AMPA en la difusió, inscripció i

repartiment de equipaments. I es valora

molt positivament l’evolució dels jugadors i

jugadores any rere any.

M’agradaria ressaltar la participació

dels pares, mares, iaios, iaies i altres famili-

ars que fan possible que cada cap de setma-

na els xiquets i xiquetes acudisquen a dispu-

tar els seus partit. Agrair, com no, als mes-

tres, molt especialment a Amparo Alonso i

Josep Ignasi que amb l’assistència física

d’algun que altre partit han motivat i donat

més importància a la pràctica d’a-

quest esport. La cara de felicitat

que tenien els xiquets i xiquetes en

veure els seus mestres involucrats

en alguna cosa que per a ells és

important no té preu. La predispo-

sició del mestre Rafa Molina per

ampliar la pràctica del bàsquet,

preocupant-se per col·locar les

cistelles. Als entrenadors que són

els guies, animadors, motivadors,

el fil conductor... encarregats de

fer aplegar els valors que marcaran

la personalitat dels alumnes.

Des d’ací vull

aprofitar l’avinentesa

per felicitar a l’equip

benjamí (3r i 4t) que

ha quedat campió de

la lliga de l’Ajunta-

ment de Godella dels

Jocs Esportius de la

Comunitat Valenciana.

Enhorabona!!

I animar a tots

i totes a seguir gaudint

d’aquest meravellós

esport.

Un, dos, tres, BARRANQUET!!!

José M. García, pare d’Ana i Jose (1r i 4t de primària)

Coordinador de l’Escola Municipal de Bàsquet

, em sembla a mi, és com l’anhel interior que impulsa la humanitat

pels camins de la cerca del coneixement. Pren com a base l’experi-

mentació per tal d’entendre i transformar l’entorn, alimentant el

progrés i benestar humà. Aquest esperit s’ha materialitzat al nostre

“col·le” en forma de projecte transversal i integrador que, a través d’activitats proposades

pels membres de la comunitat escolar, aporten una visió atractiva (sense oblidar-ne el

rigor, per suposat) de fenòmens científicotècnics, buscant el gaudi del contacte directe

amb l’experiment.

I es veu que al nostre Barranquet hi abunda l’anhel, perquè quasi 60 propostes

d’activitats, enviades pels pares i mares, així ho demostren. A més, diverses d’elles s’han

completat ja en tots el nivells, es a dir, estem nt!!!

En 6è, 5è i 4t, amb format

de demostració, s’ha treballat al

voltant de l’electricitat, el magnetis-

me i la robòtica. Tres camps prou

relacionats entre sí, claus en el pro-

gres humà, alhora que molt pre-

sents en la nostra vida diària i, tal

vegada, amb una imatge de comple-

xitat i dificultat que ens retrau d’a-

costar-nos a estudiar-los.

Però, podem generar elec-

tricitat? Podem experimentar amb

el camp magnètic? Podem progra-

mar robots?

Per suposat, sí. I amb materials i procediments molt senzills. Per tal de fer elec-

tricitat només calen uns pots d’alumini, aigua, vinagre, uns cables i unes llapisseres. I així,

entre tots, feren una pila amb 4 pots d’alumini, i va fer funcionar un rellotge digital!!!

A més, comprovarem que el corrent elèctric desvia la brúixola i que amb un

imant, una pila i un conductor es pot construir un motor molt senzill, aprofitant les in-

teraccions entre corrent elèctric, camp magnètic i força per a fer que els objectes es mo-

guen contínuament (bo, sí, sí, sí, mentre el nostre generador tinga energia, que no és infi-

nita, ja ho sabem!!!!)

Però, què té un imant per a poder fer aquestes coses? És evident, genera forces

en el seu entorn, crea un invisible camp magnètic!! Sí, invisible fins que un poc de pols de

ferro ens descobreix com és: un conjunt de línies que ixen i acaben en l’imant, corbant-se

en l’espai segons la distància a l’imant i la seua forma. Amb una caixa de bombons, un

poc de ferritja al seu interior i potents imants, podem modelar formes quasi fantàstiques

quan els granets de ferro s’ordenen al llarg de les línies del camp magnètic, tot un especta-

cle!! (i sense consola ni vídeo jocs!!!!). En la foto ho podeu comprovar.

I, on fem servir l’electricitat, el magnetisme i les seues interaccions?

EXPLORA(N-TE)


PILA AMB 4 POTS D’ALUMINI

I es veu que al

nostre

Barranquet hi

abunda l’anhel,

perquè quasi 60

propostes

d’activitats,

enviades pels

pares i mares, així

ho demostren

Un camp molt divertit (bé, i molt útil!!!) és la robòtica (uf, que difícil!!!). No cal espantar-se, el co-

neixement ajuda a descobrir, presentant-lo com si fóra un joc o un joguet.

Amb un robot Lego NXT Mindstorns i un programa informàtic, descobrirem quines parts

composen un robot: motors, sensors, processador, mecànica,... i, fins i tot, programaren (dibuixant,

mira que bé!!) diversos comportaments. Un com si fóra el robot aspirador, no xocava contra els

obstacles, els veia per ultra sons, com les rates penades (que llestes que són!!).

nt-te

Per a mi, tota una petita gran aventura, un repte que et desvetlla de repent com “mestre” (en mi-

núscules, les majúscules no li les podem usurpar als que sí ho són de veritat), jugant a ensenyar, a

descobrir, tal vegada fomentant alguna vocació, alguna passió, davant un “públic” entusiasta, entu-

siasmat, entregat i alhora, exigent.

Res menys que els nostres fills i filles!!!

Un goig i un plaer en l’escola que ens estimem!!!

Julio Martos, pare de Julio (6è de primària)

Pàgina 11 JUNY 2015

CAMP MAGNÈTIC SOBRE POLS DE FERRO

PROGRAMANT ROBOTS


El primer cicle del Barranquet ha triat com a projecte l’Horta, aprofitant que

disposem d’una parcel·la en els horts d’oci de Godella i que l’accés a l’horta està tan a

prop de l’escola, els xiquets de primer i segon aprendran este any d’on i com ixen els

aliments més sans i que es produeixen més prop.

Enllaçant amb el projecte explora, els pares i mares han col·laborat fent diferents tallers,

un d’ells ha sigut el de cucs: vermicompostatge. Aprofitem el treball dels cucs de con-

vertir la matèria orgànica en compost. El compost generat té un pH neutre i serveix per

estimular el creixement de les plantes i regenerar la flora bacteriana de la terra. També

explicaren com és el metabolisme dels cucs, pràcticament soles tenen boca i.... cul!

En la classe disposem d’uns contenidors amb terra i cucs, quan la mestra ho

indica, han de dur de casa menjar, que es composa de restes d’infusions i paper. Amb

això els cucs mengen i fabriquen el compost. Una vegada aconseguit el compost, es

posarà en el taronger que tenen a l’aula perquè puguen observar com s’utilitza.

TALLER DE VERMICOMPOSTATGE EN PRIMER CICLE

Pel cap baix una

quarta part de

la biodiversitat

mundial habita

sota terra

Pel cap baix una quarta part de la biodiversitat mundial habita sota terra, on,

per exemple, el cuc de terra és un gegant al costat de xicotets organismes com ara bacte-

ris i fongs. Aquests organismes, incloses les arrels de les plantes contribueixen a la biodi-

versitat per sobre del nivell del sòl. Els xiquets aprenen la importància de tot tipus d’és-

sers vius, i que tots contribueixen en algun moment a la sostenibilitat del nostre entorn.

Les Nacions Unides han declarat 2015 com a Any Internacional dels Sòls

(http://www.fao.org/soils-portal/es/). Els sòls sans constitueixen la base per als ali-

ments, combustibles, fibres i productes mèdics, i també són essencials per als nostres

ecosistemes, realitzant un paper fonamental en el cicle del carboni, emmagatzemant i

filtrant l’aigua, i millorant la resiliència davant inundacions i sequeres. Si vols saber més

dels cucs i el vermicompostatge més avall tens uns enllaços interessants.

Mari Cruz, mare de Mireia i Rubén (1r i 3r de primària)


Els xiquets

observen els

cucs sense

que els done

la llum.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Vermicompostatge

http://ca.wikipedia.org/wiki/Eisenia_foetida

http://www.compostadores.com/h/biodiversitat/anatomia-i-fisiologia-del-cuc-vermell


i durant uns dies varen pro-

var, comprendre, pensar i

assajar l’experiment a sa

casa. Varen fer experiments

sobre la refracció de la

llum, la dissolució dels co-

lorants dels lacasitos, els

canvis d’estat de la matèria,

la separació de colors per

cromatografia, el buit i la

pressió atmosfèrica, òptica

(2), l’oxidació d’una mone-

da, la dependència de la

temperatura en les reacci-

ons químiques, com funci-

ona un extintor i la fabrica-

ció d’un indicador àcid-

base amb cúrcuma.

Els pares han tingut també

un paper important, com-

prenent el funcionament de

l’experiment, i animant i

escoltant les exposicions

dels xiquets i xiquetes.

Després, durant 3 setma-

nes, grup per grup varen

anar presentant el seu ex-

periment a la resta de la

classe. Va ser una oportuni-

tat excel·lent de ser prota-

gonistes en transmetre co-

neixement, esforçant-se en

ensenyar als demés i con-

trolant el temps i el contin-

gut de l’explicació, i varen

reforçar l’autoestima.

EXPLOR@NT AMB 4t DE PRIMÀRIA

Aquest any, les i els alum-

nes de quart curs de primà-

ria del Barranquet han co-

mençat a Explor@r el món

de la ciència conduïts per la

seua mestra Amparo Alon-

so. Aquesta aventura s’em-

marca dins del projecte

Explor@ que s’ha dut a

terme en tota l’escola, i que

en quart ha tingut un molt

bon aprofitament gràcies a

la gran implicació i dedica-

ció d’Amparo.

En particular en quart, el

projecte ha consistit en la

realització d’11 experi-

ments, que les i els alumnes

varen triar d’una llista de

propostes més àmplia que

vàrem preparar des de la

comissió Explor@.

L’alumnat varen treballar

en grups de 2 o 3 alumnes,

Va ser una

oportunitat

excel·lent de ser

protagonistes en

transmetre

coneixement,

esforçant-se a

ensenyar


Han parlat de

ciència, s’han

fet preguntes,

han volgut

saber més i

s’han esforçat

molt en la seua

primera

exposició en

públic

ven amb les exposicions.

Els xiquets eixien d’escola

entusiasmats contant com

els havia anat o com era

l’experiment que havien

explicat els companys.

Tot ha sigut possible gràci-

es a Amparo., que encara

que aquest projecte Ex-

plor@ venia un poc de

nou, ha posat tot el seu

entusiasme, esforç i afecte, una

vegada més, en què els xiquets

aprengueren molt i gaudiren

més. Moltes gràcies Amparo. I

ja sabeu xiquetes, xiquets, pares

i mestres: seguiu Explor@nt !

Paula Alepuz, mare de Giulia

(4t), Carol Rausell, mare de Joan

(4t) i Pepe Bernabeu, pare de

Pau (4t)

I també s’adonaren que ser

mestre no és fàcil, i comen-

çaren a entendre que té un

mèrit incommensurable

intentar fer-ho bé cada dia.

Una vegada acabades les

exposicions, i amb motiu

de la Fira del Llibre, Ampa-

ro i els alumnes varen con-

feccionar un Llibre d’Aula

on es contava cada experi-

ment, documentat amb

fotos dels protagonistes i

que ha resultat molt

il·lustratiu.

Creiem que l’experiència

Explor@ en 4t de primària

ha sigut un gran èxit: els

xiquets han parlat de cièn-

cia, s’han fet preguntes,

han volgut saber més i

s’han esforçat molt en la

seua primera exposició en

públic. Els pares també han

fet moltes preguntes sobre

els experiments i han con-

tat quant d’il·lusionats esta-


Per això és útil, positiu, i enriquidor, que

t’animes a participar de les activitats que

organitzem. O que en proposes de noves,

clar que sí. Que sumes i t’impliques, perquè

compartim escola i tots tenim detalls in-

teressants que aportar a la comunitat. El teu

paper és important, vine i associa’t amb pa-

res i mares d’El Barranquet en l’aventura

diària d’ajudar a educar. T’hi esperem...

PARTICIPA AMB L’AMPA D’EL BARRANQUET

Des de la junta de l’AMPA volem servir

a la implicació de les famílies, que junt

amb el claustre de mestres i els xiquets i

les xiquetes, donem vida al nostre centre

educatiu.

La implicació de la comunitat escolar, de

cadascuna de les famílies, permet la re-

novació de les iniciatives del centre i la

col·laboració en la millora de l’educació

dels nostres fills i filles. I també, de tant

en tant, ajudar al manteniment i la millo-

ra de les instal·lacions escolars.

Comunicació i contacte amb la junta de

l’AMPA del CEIP El Barranquet (Godella):

http://elbarranquet.blogspot.com.es

https://www.facebook.com/

AMPAElBarranquet

[email protected]

mera fotogràfica- de cadas-

cú de nosaltres, i potser

encara tindrem l’olor de la

resina enganxada al nas i als

pantalons, i més d’un som-

riure dibuixat als llavis.

Però és el cas que, a l’hora

en què sec davant l’ordina-

dor, el cap de setmana que

tots els anys ens dediquem

encara està per venir. Lla-

vors, com que es tracta de

la nostra primera experièn-

cia a El Teularet, sols puc

redactar des del desig que

les coses hagen eixit com

cal i haguem regres-

sat amb ganes de

tornar l’any vinent.

Haureu de ser vo-

saltres, doncs, els

qui completeu la

resta de la redacció

posant dia i hora a

les olors, els sabors,

la suor, les conver-

ses, les passejades,

els banys, els jocs,

les rialles, també

algun plor i alguna

tristor passatgera –

Aquest any, el lloc que hem

escollit per gaudir de l’esca-

pada de convivència que

uneix pares, mares i alum-

nes al voltant dels jocs i la

natura ha estat El Teularet:

un complex encauat en la

Serra d’Enguera, dintre del

Massís del Caroig, protegit

per un bosc mediterrani a

780 metres sobre el nivell

del mar.

Per a uns quants, aquest

cap de setmana d’esbarjo

haurà estat la primera expe-

riència “extra-barranque-

tera” (la classe de 3 anys

s’ha revelat especialment

engrescadora –víctors!-);

per a uns altres, per contra,

n’haurà estat la darrera, i la

gran majoria de nosaltres

haurem tornat a casa con-

tents de saber que encara

ens queden un grapat

d’anys per gaudir de jorna-

des semblants.

Quan llegiu aquestes ratlles,

l’excursió fa uns dies que

haurà quedat enregistrada

en la memòria -i en la cà-

conviure és fer de tot i tots

plegats- i, com no, alguna

misteleta reparadora sota la

llum dels estels, amb les

idees obertes al debat i la

reflexió, i la pell exposada a

l’atac implacable dels mos-

quits.

Fins l’any que ve.

Enric Camps, pare de Ma-

ria (4t.) i d’Aitana (3 anys)

ENGUANY ENS ENFILEM AL TEULARET


“Haureu de ser

vosaltres,

doncs, els qui

completeu la

resta de la

redacció posant

dia i hora a les

olors i els

sabors...”

Només he

intentat

transmetre el

gust per

aprendre i

divertir-nos

junts. Els

xiquets van

preguntar, van

experimentar i

van

comprovar...

ho contàrem als xiquets. I

el conjunt de mestres va

integrar el projecte, del

millor mode possible, amb

les seues programacions

escolars. Els mestres, com

els correspon, van avaluar i

decidir quines parts de la

proposta eren més aprofi-

tables i en quin nivell edu-

catiu es podien incloure.

Crec que vam encertar la

fórmula. Jo he treballat al

primer cicle amb Carmen i

Patro. Les dos m’han obert

les portes de les seues clas-

ses (a voltes amb altres

pares con Mª Cruz, Agus o

Pep), per a contar alguna

coseta d’allò què més sé.

Elles m’han ajudat a adap-

tar les meues idees en for-

ma i contingut per a què

foren més aprofitables.

I voleu que vos diga una

cosa? Amb tota aquesta

història he après que dirigir

un grup de més de 25

alumnes de 6-8 anys

no deu ser gens fàcil;

que els pares del Bar-

ranquet tenim una im-

plicació i entusiasme

fascinant; que els nos-

tres fills són molt re-

ceptius a qualsevol

cosa que els contem i

que volen aprendre de

la nostra (pares-

mestres) mà. Espere

haver ensenyat als vos-

tres fills alguna cosa,

però, amb sinceritat,

només he intentat

transmetre el gust per

aprendre i divertir-nos

junts. Els xiquets van

preguntar, van experi-

mentar i van comprovar

amb microscopi qüestions

sobre la floració i el creixe-

ment del fruit del taronger i

altres cítrics de la mateixa

família. També han criat

cucs de terra amb les seues

deixalles per tal de fer ma-

tèria orgànica i entendre el

cicle del sòl i la vida dels

cucs. Coses menors què no

els resoldran la vida. Sense

cap dubte, alguna llavor

haurem sembrat en ells,

però cal fer créixer la plan-

teta. Explorem totes les

nostres possibilitats per

millorar el nostre entorn i

no plorem pel que no te-

nim.

Gràcies, mestres. Gràcies,

pares. Gràcies fills. Fem

tribu. Fem Escola.

Carlos Mesejo, pare de Ni-

co (1r) i de Maica (3 anys)

EXPLORAR SÍ, PLORAR NO.

Sempre he format part de

grups de persones verita-

blement implicades amb

l’educació, abans, de la me-

ua educació, ara, de la me-

ua i de la dels meus fills.

Abans, quan era jo l’alum-

ne, els meus pares, els pa-

res dels meus amics i els

meus mestres m’ensenya-

ven contínuament.

D’aquella època passada

recorde amb claredat mo-

ments estel·lars, divertits,

que destaquen per damunt

de tots. I, sempre, en tots

els què recorde trobe mes-

clats els pares i els mestres.

Recorde als pares a Escola,

recorde als mestres fora

d’Escola (visquen les pae-

lles al Racó de l’Olla! Míti-

ques). I clar, tot allò, als

xiquets, ens feia sentir molt

confiats, segurs i feliços:

tots els nostres referents

junts, compartint la nostra

educació. Era (és) una me-

na de tribu. Ara ja no vaig a

Escola, però els pares dels

meus amics encara m’ense-

nyen i m’aconsellen. I, clar,

evidentment, els escolte

atentament.

El projecte Explora és com

va ser tot allò: un conjunt

de persones il·lusionades

per participar de l’educació

de tots els xiquets. Des del

cor, un conjunt de pares va

pensar que podia oferir la

seua experiència als nostres

xiquets. Vam preparar unes

propostes senzilles, en for-

ma de tallers, amb material

per a què els mestres els

impartiren, o si ells ho pre-

ferien, per a què els pares li


VIATGE A ESPOT 2015

Una de les activitats extracurriculars més

arrelades en la nostra escola és el viatge a la neu de

tercer cicle. Durant l’última setmana de gener, l’a-

lumnat del pati de primària està com més esponjat

i l’edat mitjana ha baixat de colp un any. Tots ho

saben. Cinquè, sisè, Rafa i Jesús estan esquiant al

Pirineu lleidatà. Sempre van a la mateixa estació

amb el seu hotel a peu de pista.

De fet el seu personal ja estat acostumat a la nostra visita i diuen, diuen, que els

alumnes del Barranquet són dels que tenen millor comportament. Ai mare, com seran

els dels altres col·legis!! Entrevistem un alumne.

-Com va anar la preparació del viatge?, Tenies il·lusió per anar? Al principi no

volia anar perquè preferia anar amb els meus amics de 4t. Però a mesura que els de la

meua classe em deien que estaria molt xulo em vaig anar motivant.

-Tenies tot l’equipament necessari? Sí, crec que fins i tot massa. Va haver roba que

ni la vaig usar.

-Com va ser el viatge en

autobús a Espot? Eixírem el

diumenge de matí i arribàrem

de nit. Va estar molt xulo

perquè em va tocar amb un

company que es va quedar

dormit prompte i li vaig fer

xixines. Ni es va assabentar.

-Quina és la primera im-

pressió et va causar Espot?

No estava molt nevat i em va

preocupar. Hi havia gel per

tot arreu, també es veia el gel per la carretera. Entràrem a l’hotel que semblava un polí-

gon de molts costats. Per primera vegada vaig veure i tocar uns esquís. Ens els provà-

rem i els deixàrem al garatge de l’hotel abans de sopar la primera nit. No havia vist de

tan a prop unes muntanyes tant altes.

-I com va ser eixa primera nit? Ens deixaren un dibuix que havíem fet per a indicar la

nostra habitació. Anàvem a ser les papallones. En la meua habitació estava Alejandro,

Pau, Marc i Isai. Es burlaren del meu peluix Carol, de la pel·lícula d’on venen els mons-

tres. A Isai li dèiem que tancara la llum i no l’apagava. Per poder dormir es va posar a

contar en veu alta fins a 3.600.

-I al dia següent? Gràcies a la meua alarma ens despertàrem a les 7.30. Estàvem un

poc destrossats del viatge i de dormir poc i per l’excitació. A les 8.00 Rafa i Jesús passa-

ven per totes les habitacions a despertar-nos, A nosaltres com ja estàvem desperts i ves-

tits, sempre ens felicitaven.

-Féreu alguna classe teòrica? Ens van dividir en dos grups: els que sabien esquiar i els

que no. Com que molts no en sabien aleshores ens van tornar a dividir. Al final érem 3


De fet el seu

personal ja

estat acostumat

a la nostra

visita i diuen,

diuen, que els

alumnes del

Barranquet són

dels que tenen

millor

comportament

grups, dos de dummies i un de veterans. David,

el nostre monitor era alt com un pi amb bar-

beta hipster i sempre estava de bon humor i

sabia a muntó d’acudits. Ens deia nois i acaba-

va sovint les frases amb entesus. Aprenguérem

que “cunya” es diu falca. Aprenguérem a fer-

ho tot de seguida: caminar, accelerar, frenar i

girar sense bastons.

-És fàcil o difícil esquiar? Depèn, si vols

anar ràpid i recte sense fer el que toca te la

pegues fàcilment. Això sí, es impossible alçar-

se amb les botes i els esquis ficats. Si vols anar espai però fent el que toca és més costós. Si

més no al principi.

-Et molestava el fred? A l’hotel feia calor i fora el fred no el notava. Eixia amb pantaló

tèrmic, pantaló de xandall i pantaló d’esquiar. És impossible que et moleste el fred. Em

molestava més tanta roba, però bé, també et protegia de les caigudes.

-Quantes vegades vas caure? Cada dos per tres o més ben dit cada tres per dos. En la

pista em llançava a la neu a propòsit. És un gust immens. No feia ni gens ni mica de mal.

És com aterrar en un cotó-en-pèl.

-Quina era la rutina? En acabar les classes amb el monitor i també després de dinar anà-

vem lliures per les pistes que ja havíem practicat amb el grupet.

-Animaries a participar en el viatge a la neu a altres alumnes de l’escola? Sí, a tots i

totes. Si et toca el mateix monitor segur que aprens moltíssim i t’ho passaràs molt bé.

L’any que ve tornaré i amb el que ja sé serà encara millor.

Alma, mare de Martí (5è primària)


L’any que ve

tornaré i amb el

que ja sé serà

encara millor.

MENJADORS SOSTENIBLES

Vàrem continuar amb la xerrada a càrrec de Carles Soler (expert en dietes de menjadors escolars), que ens va

explicar com s’està fent en la seua comarca i tot el que s’ha de fer per tal de posar a tots d’acord: pares i mares, cuina i

equip docent. Comentava que és imprescindible que tots participem en el canvi i estiguem convençuts, si no no tindrem

èxit en la tasca, pareix una barbaritat que no tot el món vullga el millor per als xiquets, pareix que tota la gent voldrà que

l’alimentació siga tota sostenible i de qualitat, però l’experiència en altres llocs demostra que és millor treballar de forma

més lenta i amb el consens que córrer molt... Posà l’exemple que un xiquet es trobe un bitxo en l’amanida, el que està

acostumat a les hortalisses ecològiques o de proximitat no veu cap problema, però hi ha persones que no tenen eixe

contacte i el podrien veure com un atemptat a la higiene.

També vàrem poder escoltar a Susanna Ferrando, agricultora ecològica de Godella, que ens va contar les dificul-

tats que tenen els productors, atesa la pèrdua de valor del treball agrícola i la primacia del preu de l’aliment contra la seua

qualitat i sanitat. Els xiquets anaren a l’hort a fer la collita i després estigueren preparant un mini hort per penjar i plantar

llavors en cossiols degradables.

Sigué un matí molt profitós: els xiquets gaudiren durant tot el matí i se’ls feu curt, i els majors aprenguérem

moltes coses al voltant dels aliments.

Dissabte 28 de març, l’AMPA del col·legi El Bar-

ranquet, en col·laboració amb el Centre d’Estudis Rurals i

d'Agricultura Internacional (CERAI), el Grup de Consum

Russafa i l’Ajuntament de Godella, organitzà el Dissabte

verd: taller MILLORAR L’ALIMENTACIÓ A L’ESCOLA: menja-

dors sostenibles i una xerrada sobre la restauració

col·lectiva a l’antic escorxador.

En el taller s’explicaren les diferències entre els

diversos menús escolars i com aquests repercuteixen en la

nutrició i el desenvolupament dels menors. Treballàrem

comparant un menú d’un centre escolar de la Comunitat

Valenciana amb les recomanacions de conselleria. La sor-

presa sigué veure com un menú amb molts aliments indus-

trials i fregits complia les recomanacions. Després els participants tinguérem un debat molt interessant i partici-

patiu.

Mentrestant, els menuts es dedicaren a preparar l’esmorzar del descans. Hem de dir que tot estava deli-

ciós i gaudírem molt de l’àpat.


Col·laboradors de la jornada

Cerai: http://cerai.org/cerai-apuesta-por-mejorar-la-alimentacion-de-los-escolares-traves-de-los-comedores-

sostenibles/

Ponència de Carles Soler: http://cerai.org/wordpress/wp-content/uploads/2015/04/Menjadors_Godella_2015.pdf

Agrofever, Camí de l’Horta: http://agrofever.jimdo.com/botiga-cam%C3%AD-de-l-horta/

Sembra en saó: http://www.sembraensao.org/new/?lang=es

Ecollaures: http://www.ecollaures.org/spg/


Dissabte verd:

Taller

millorar

l’alimentació a

l’escola

Sigué un matí

molt profitós:

els xiquets

gaudiren durant

tot el matí i se’ls

feu curt.

Aprenguérem

moltes coses al

voltant dels

aliments.

Mari Cruz, mare de Mireia i Rubén (1r i ·3r de primària)

ESCOLTANT L’UNIVERS

Enguany parlarem de la llum, però també de música. I com podem parlar de llum i

de música alhora? Ens recolzarem en el fet que tant la llum com el so són ones, tot i que de

natura diferent, però amb elements comuns: En els dos casos podem parlar de freqüències,

que són les pulsacions de l’ona per segon, o de longituds d’ona, que podem definir com la

distància entre els seus pics.

Tant la nostra oïda com els nostres ulls són aparells receptors d’ones que detecten

només una part de les freqüències que hi ha a la naturalesa. Per exemple, per referir-nos al so

que la nostra oïda no pot detectar, parlem d’ultrasons. Així, els gossos poden sentir freqüèn-

cies que nosaltres no sentim. En el cas de la radiació, el que anomenem llum és només una

part estreta de totes les freqüències possibles. Recordem també que per a totes les ones, les

freqüències baixes corresponen a longituds d’ona llargues i que les freqüències altes correspo-

nen a longituds d’ona curtes. En el so, freqüència baixa significa un so greu (com el que emet

la tuba), mentre que freqüència alta significa un so agut (com el que emet la flauta).

En el cas de la radiació, n’hi ha de baixa energia, com les ones de radio, que no són

més que llum amb les freqüències més baixes, i que fem servir per veure la televisió, escoltar

la radio, parlar amb el mòbil, etc. Després trobem les microones (sí, com les dels forns) i

l’infraroig, amb freqüències més altes que les ones de radio, però encara per baix de les de la

llum visible, que es troba just per dalt de l’infraroig, i que anomenem òptic. A freqüències

més altes trobem l’ultraviolat, que és absorbit per l’atmosfera (en concret per la capa d’ozó).

I gràcies, perquè és radiació nociva per a la salut. Encara a freqüències més altes estan els

raigs X, que es fan servir per fer-nos radiografies del cos, ja que és una radiació tan energèti-

ca que ens travessa la carn, i només els ossos la paren, com una paret para la llum del Sol.

Finalment, la radiació més energètica de totes, i per tant, la que té la freqüència més alta, és la

dels raigs gamma.

A la figura podem observar una representació de les longituds d’ona típiques de cada

tipus de radiació, des de les més curtes (freqüències altes, els raigs gamma), fins les més llar-

gues (freqüències baixes, ones de radio). La regió del visible s’indica amb els colors que la

formen (cada color correspon a una longitud d’ona). A més, es mostra l’absorció de l’atmos-

fera: La part blava representaria les capes altes de l’atmosfera i la part baixa representa la su-

perfície de la Terra; com més alta és l’opacitat (més grossa la regió marró), menys radiació

ens arriba. Veiem que tant a la zona de l’òptic com en part de la regió d’ones de radio, l’at-

mosfera és transparent, perquè el blau arriba fins la superfície, on hi ha els telescopis òp-

tics i els radiotelescopis, mentre que per altres freqüències o longituds d’ona es produeix

una absorció completa o parcial. Per això, moltes vegades és precís enviar observatoris a l’es-

pai, ja que és l’única manera d’observar cel a eixes freqüències.

Com deia, el nostre ull o detector natural, és només sensible a la llum visible. I no

de bades. És precisament la part de totes les freqüències en què es troba el màxim d’emissió

del Sol i que, a més, pot travessar l’atmosfera. Per tant, qualsevol ésser viu diürn que vulga

sobreviure en el nostre planeta necessita desenvolupar visió en aquesta banda. Si, pel contrari,

els nostres ulls només detectaren radiació a altres freqüències, com ara en l’ultraviolat, estarí-

em pràcticament a fosques, ja que aquesta part de la radiació emesa pel Sol no arriba a la su-

perfície de la Terra perquè és absorbida per l’atmosfera. En resum, en el cas de la radiació,

una freqüència baixa significa una radiació menys energètica, i una freqüència alta significa

una radiació més energètica. I nosaltres veiem en una part molt estreta de totes les freqüènci-

es possibles. Per tant la freqüència de la radiació i del so ens proporciona un paral·lelisme

entre aquestos tipus d’ones que podem utilitzar.


En el cas de

la radiació, el

que

anomenem

llum és

només una

part estreta

de totes les

freqüències

possibles

A la figura podem

observar una

representació de

les longituds

d’ona típiques de

cada tipus de

radiació, des de

les més curtes.

fins les més

llargues

allegro, tindríem els púlsars, estels de neutrons que giren mil vegades sobre sí mateixos en un

segon. A les microones trobaríem la percussió, una remor constant que ens arriba dels orígens

de l’Univers, el darrer eco de la Gran Explosió, conegut com radiació de fons. A l’infraroig, el

contracant, les trompes, els saxos tenors i els clarinets baixos de l’Univers ens anuncia-

rien el naixement d’estreles noves, ens descobririen ací i allà la presència de núvols de gas i de les

molècules de la vida. En l’òptic, les trompetes del cel ens mostrarien la llum de les estreles, la

melodia clara que anuncia la presència de matèria enmig de la foscor. En l’ultraviolat, els saxos

alts i clarinets revelarien les estreles joves i energètiques, competint amb les trompetes de

l’òptic per mostrar melodies més atractives. Finalment, als raigs X, oboès i flautes ens deixa-

rien escoltar el darrer cant de la matèria abans de ser engolida per un forat negre i les col·lisions

entre vents ràpids que volen propagar-se en direccions oposades. I tindríem moments de forte

subito causats, per exemple, per explosions violentíssimes d’estreles enormes. En el forte, ens

arribarien primer les flautes i els oboès com raigs gamma, després els clarinets, saxos,

trompes, i, per acabar, un gran colp de timbal i les tubes acompanyant-lo.

Tot això, i més, si poguérem escoltar l’Univers.

Manel Perucho, pare d’Aina (1r de primària)

Juguem amb això. Juguem a pensar que tota aquesta radiació es poguera transformar en

sons audibles per nosaltres. I aleshores, alcem el cap i escoltem el cel. D’alguna manera, és açò el

que fa un aparell de radio o una televisió, convertir les ones de radiació en imatges i sons. Nosal-

tres imaginarem que ho podem escoltar tot, que l’atmosfera no absorbeix res. En començar a

parar l’orella cap amunt, escoltaríem tota una riquesa de sorolls, explosions, una remor constant...

I cadascun dels sons seria més agut o més greu segons la seua freqüència.

Així per exemple, els baixos de l’Univers, les seues tubes i trombons, que ens arribari-

en amb les ones de radio, serien el gas que hi ha a les galàxies, i les galàxies més brillants, anome-

nades actives, sonarien per ací i per allà. També marcant un ritme ràpid, com en un super-


EL TAFANER DEL CEL:

Al segle XVII encara hi havia

estudiosos que explicaven el movi-

ment de les estreles al cel mitjan-

çant uns angelets que les empenta-

ven?

A començament del segle XX

encara no sabíem si les galàxies

eren núvols dins de la nostra galà-

xia o galàxies independents?

El cel és blau perquè la disper-

sió de la llum per les molècules de

l’atmosfera és major per al color

blau que per als altres?

El Sol és una estrela i que els

planetes es van formar del mateix

núvol de gas que el Sol fa vora

cinc mil milions d’anys?

Al contrari del que podríem

esperar pel que diu l’aixeta, les es-

treles blaves són més calentes que

les roges?

Al centre de la Via Làctia hi ha

un forat negre amb una massa

equivalent a la de tres milions de

vegades la del Sol?

Qualsevol element més enllà de

l’hidrogen i l’heli s’ha format al sí

de les estreles i que, per tant, nos-

altres estem fets de pols d’estreles?

La llum triga huit minuts i dès-

set segons en viatjar des del Sol a la

Terra?

Les distàncies enormes que ens

separen de les estreles fan que la

llum necessite anys per arribar a

nosaltres i que, per tant, quan mi-

reu al cel esteu veient el passat?

Les estreles més massives viuen

menys i acaben explotant com su-

pernoves i formant una estrela de

neutrons o un forat negre?

La Terra té una velocitat de rota-

ció de 1.600 km/h i que es trasllada

per l’espai a 107.000 km/h?

El Sol (i la Terra amb ell) gira

entorn del centre de la Galàxia a

una velocitat de 792.000 km/h?

De moment s’han descobert i

confirmat 1.500 planetes fora del

nostre Sistema Solar?

L’Univers té un petit excés de

matèria (del que en formem part)

gràcies a què hi ha una força que

no és perfectament simètrica (la

força feble) i que si fóra perfecta-

ment simètrica, la matèria i l’anti-

matèria s’haurien aniquilat major-

ment i l’Univers estaria dominat

per la radiació?

Manel i Desi, pares d’Aina (1r )


En la mateixa

línea que el

projecte

EXPLORA, ací

presentem

algunes

píndoles amb

dades curioses

respecte als

coneixements

humans de

l’univers

Sabíeu que...


ENTREVISTA A TINA AGUSTÍ

Una participació molt especial la de Tina que, com a bona mestra, en-cara fa valdre la seua creativitat per transformar l’intent d’una entrevista en un preciós i vivencial conte que té molt de realitat.

Hi havia una vegada una senyo que arribà al BARRANQUET al 1995. Li deien TINA. Venia d’altres escoles, d’ensenyar a xiquets i xiquetes majors i era la primera vegada que es feia càrrec d’una aula de 3 anys. Li tremolaven les cames només de pensar com ho faria amb uns renacuajos tan menuts.

El primer dia d’escola es va quedar bocabadada!!! Aquells nanos l’es-coltaven amb interès, eren receptius, participatius... i espontanis!!!, esponges que s’ameraven de tot. Tot els interessava, cada comentari de la mestra, cada curiositat,… tot allò que els envoltava era objecte d’entusiasme i font d’apre-nentatge. A més a més, no s’amoïnaven de la seua forma de parlar (prou crida-nera, no… molt cridanera!)

―Serà possible que em paguen un sou per passar-ho tan bé??

Calia aprofitar aquest material àvid de coneixements i experiències i traure’l de l’aula el més aviat possible. L’entorn exterior era el més enriquidor. Amb la col·laboració de les seues companyes d’infantil van programar moltes eixides.

El resultat no ha pogut ser més profitós: experimentacions, qüestionaments, conclusions i interiorització d’experiències. I moltes reaccions gracioses, com el dia que collíem xufes en un camp d’Alboraia quan Jordi va dir: ―vaig a portar-li al meu pare estes creïlles tan xicotetes.....

Vist l’èxit, pensà que el remat final dels cursos d’Educació Infantil seria dor-mir una nit fora de casa..... I sense mares ni pares!!!!! Al llarg de 18 anys al BAR-RANQUET, Tina encara recorda la primera nit: 9 o 10 biberons en filera i les reco-manacions de les mares: la meua el pren amb sucre, el meu amb Cola-Cao, la meua templadeta... Dit i fet: dues teteres amb llet templadeta amb un poc de sucre. Va omplir els biberons i els va repartir sense saber quin era de cadascú. Varen dormir torrats tota la nit.

També recorda els festivals de Nadal al Capitoli (que de nadales, de vegades en tenia poc), els multitudinaris esmorzars comunitaris, les piscines l’últim dia del curs....

El pitjor moment al Barranquet, Tina no ho dubta: l’ennuegament (atragantamiento) de Ferran. Ni cap avall, ni maniobra de Heimlich, ni res!!! Pensàvem que es moria, ja estava moradet. Va ser Vicenta, la mestra, finalment, qui amb els dits menuts li va traure el tros de pa que no el deixava respirar. Horrorós !!!!

Pensa Tina que els menuts i menudes no han canviat; el que ha canviat és l’entorn social, són les circumstàncies i els valors els que sí han canviat. Ni a millor ni a pitjor, cal emmotllar-se al que tenim i a tot el que es modifica. Ja comprova-rem junts, pares, mares, mestres i la societat en general si açò que tenim és el que volem. La pedra està a la teulada de tots, excepte a la teulada de les xiquetes i xi-quets, perquè estan per coure i som nosaltres, els adults, els que hem de daurar-los al punt.

Ara, Tina s’ha jubilat i intenta fer el que més li agrada: viatjar, llegir, estar amb els amics encara que no siga cap de setmana, quedar-se una estoneta més al llit.....

Però el que realment passa és que deixes d’anar a l’escola per anar als metges. És el que té anar fent anys !!! Pitjor seria no anar fent-los.....

Tina, t’agraïm tots els anys de dedicació a l’escola i que hages compartit aquesta visió tan positiva i reflexiva de la teua vida professional. Desitgem que continues gaudint de les activitats que t’agraden i que els metges sempre et donen bones notícies.

Mercedes Giner, mestra

ENTREVISTA A CARMEN RIBERA


Carmen Ribera és una companya bona mestra i amiga. Amb aquest ja són 18

anys els que està fent escola al nostre Barranquet. Treballadora incansable, motivadora i

executora de projectes, com ara, El conreu de l’arròs i Pels camins de la Calderona, on tota

la Comunitat Educativa aprenguérem i gaudirem del contingut i activitats que es des-

prenien dels mateixos. Ella sempre ens ha sabut transmetre un gran entusiasme en

totes les propostes que van enriquint la vida de l’escola.

―Carmen, et jubiles i ens agradaria conèixer un poc més de tu i de les experi-

ències que has viscut en la teua trajectòria professional. Què va fer que pren-

gueres la decisió de ser mestra?

―Quan era menuda, el que més m’agradava era jugar a ser mestra, imitant les meues

mestres; em preparava les llistes d’alumnes i explicava el que havia d’estudiar als meus

ninos.

―Al llarg dels 37 anys de mestra, segur has recorregut diversos centres fins ar-

ribar a la nostra escola. Què en destacaries de cadascun d’ells?

―Moltes són les escoles per les que he anat formant-me com a mestra (Utiel, Tavernes Blanques, Lobosillo en Murcia,

Avilés en Astúries, Manises i Godella). De totes elles guarde records i experiències molt valuoses perquè en totes elles he

tingut la sort de trobar bons companys que m’han ajudat a créixer en aquesta professió.

―Quines diferències trobes entre la tasca docent d’aquells primers anys i l’actual?

―Hui, l’escola disposa de molts materials i recursos impensables en aquells anys (Recordaràs

com es preparava una impressora casera amb una llauna i gelatina). Per altra banda el treball

d’equip i l’especialització han fet que hui la tasca docent siga més dinàmica i enriquidora.

―Amb l’experiència que tens en la pràctica docent, què ha sigut el més difícil? I el

més gratificant?

―El més difícil va ser el primer any de treball, amb 28 menuts de quatre anys, sense cap

tipus de material, ni formació específica i, per suposat, sense experiència. Agraïsc a les famílies d’aquella promoció la con-

fiança que van posar en mi. El més gratificant, cada vegada que aconseguisc moure la curiositat i l'interès dels meus alum-

nes. Quan això no passa, el sentiment de frustració també és gran.

―Quin és el record més agradable que guardes de la teua vida professional? Hi ha hagut algun moment més

dolent?

―Quan passa el temps, els moments dolents van esborrant-se i queden en el record infinitat de moments únics i merave-

llosos que m´han fet feliç en l’escola. No podria dir quin de tots ells és el millor, és impossible.

―Com estás vivint la teua propera jubilació?

―De moment, no m’agrada pensar-hi.

―I pensant-hi, algun projecte en ment?

―Projectes? Déu dirà.

―I Carmen s’acomiada de nosaltres emfatitzant com sempre en aquells en els qui ha trobat el sentit de la seua

professió.

―En la meua memòria están presents tots els alumnes que han compartit amb mi uns anys d’aprenentatge, de treball i de

camí. A tots ells, un beset molt fort .

Gràcies Carmen. En la memòria de l’ESCOLA saps que la teua petjada mai s’esborrarà.


El més gratificant,

quan aconseguisc

moure la curiositat i

l'interès dels meus

alumnes


Josep Ignasi porta treballant a l’escola més de 40 anys dels quals 24 han

estat a El Barranquet. Hem pogut saber que des de menut volia ser mestre i que ha

acomplit el seu somni sense que haja mediat altra raó que la voluntat i la sort de

poder dedicar la seua vida professional a l’ofici de mestre.

Un recorregut per diferents pobles (Bétera, Paterna, València, Hernani i

Quart de Poblet) l’ha conduït a Godella on finalitza l’activitat laboral d’aquest mes-

tre tan carismàtic que sempre ha sabut regalar un somriure, un moment lúdic, una

abraçada i molta pau. En cadascun dels seus gestos sempre hem vist a la persona

darrere de la qual viu el gran mestre amb el que hem tingut la sort de compartir

moltes vivències.

Seiem amb ell una estona per tal que ens vaja desgranant reflexions, vivèn-

cies, records i projectes en un moment en el que travessa el llindar de l’etapa pro-

fessional envers la jubilació.

Començà amb la il·lusió del debutant treballant en una escola privada a

Bétera i finalitza el seu recorregut en El Barranquet del que destaca que ha sigut la

seua escola, l’escola on s’ha trobat tant bé.

Des d’aquella primera escola fins l’actualitat han passat més de quaranta anys i Josep Ignaci reflexiona: ―tot can-

via en un període de temps tan llarg. Hem passat d’una educació on tota la formació dels alumnes passava per l’escola a una altra en la qual

tenen moltíssimes més possibilitats d’ aprenentatge al seu abast i la nostra missió principal és orientar-los i ajudar-los a organitzar i aprofitar

tota la informació, de vegades il·limitada i deformadora, que reben.

Per a ell el més difícil en la pràctica docent ha sigut mantindre l’equilibri entre tots els factors que tenen influència en la

nostra tasca educativa (que poc ajuda l’administració…).

Assenyala com a element més gratificant veure el creixement dels alumnes tant acadèmica com madurativament,

es a dir, veure’ls créixer com a personetes. Josep Ignasi ha estat un excel·lent acompanyant de tots els nostres xiquets i xi-

quetes quan han experimentat la màgia del descobriment de la lectura. Tots sabem de la seua llarga i incansable dedicació

a la Biblioteca del Centre, tasca que l’escola agraeix d’una manera especial.

Dels millors moments que té en el seu record destaca la satisfacció que produeix poder ajudar un alumne a su-

perar les seues dificultats. Qualifica aquest moment com impagable. Dels moments complicats Josep s’oblida ràpidament;

ell considera que són mínims.

Amb un Uffff! ben gràfic inicia la seua reflexió sobre quins són els pilars fonamentals de l’escola. ―Crec que és

fonamental la cooperació entre tots, anar sempre en la mateixa direcció, sense posar-nos entrebancs uns als altres. Pense que la clau és el res-

pecte i la confiança; si això es perd, el camí és més difícil i els resultats menys profitosos

La serenitat és el sentiment que l’envaeix davant l’experiència encara no viscuda de la seua propera jubilació.

Considera aquesta com una etapa més de la vida essent una decisió personal molt meditada la que l’ha conduït a donar

aquest pas. Pensa que es troba en el moment oportú per a fer-ho.

La malaltia que va passar fa dos cursos ha ajudat Josep Ignasi a veure les coses amb una perspectiva una miqueta

diferent i, és per això que quan li preguntem pels seus projectes ens diu: ―entre altres coses he aprés a no fer plans a llarg termi-

ni. El que sí tinc clar és que no voldria despenjar-me totalment de l’escola i pense passar-me per El Barranquet de tant en tant per, si puc,

ajudar una miqueta.

Doncs, davant aquesta declaració i agraint el temps que ens has dedicat no podem només que dir-te que El Bar-

ranquet del que ja sempre formaràs part rebrà amb el cor obert a totes aquelles persones que heu enriquit aquesta comu-

nitat amb el vostre treball i estima per l’escola.


ENTREVISTA A JOSEP IGNASI SAPIÑA

UN PETIT GRAN DETALL

no hem de donar lloc al fet

que es donen aquestes situ-

acions; tenim l’obligació

moral d’estalviar-los aquest

tipus de molèsties. Sobretot

perquè són molt fàcils de

solucionar.

Basant-me en el lema de les

Trobades d’enguany,

“l’escola que volem”, apro-

fite aquest fòrum per

reivindicar l’ESCO-

LA PÚBLICA, LAI-

CA I DE QUALI-

TAT en la qual es

done per descomptat

que les instal·lacions

comunes han d’estar

en les condicions més

òptimes i salubres

perquè, entre altres

coses, desperten en

els alumnes el desig

de conservar-les.

Mar Cano Medrano, mare

d’Àlex i Lucía Baixauli (4t i

1r de primària)

En l’últim Dissabte Verd

d’El Barranquet vaig tenir

la necessitat d’usar els lava-

bos (quina ironia, aquesta

paraula) que hi ha al pati.

Quan vaig entrar i vaig

veure el lamentable estat en

el qual es trobaven, em va

caure l’ànima als peus.

No és ja que estiguin mal

fets (el vàter està tan

pegat a la paret que

la cama dreta pràcti-

cament no hi cap), o

que no hi haja paper

higiènic, ni escom-

breta, ni sabó, o que

estiguen summament

bruts. Bé, estaven en

un estat tal que vaig

decidir anar fins a la

gasolinera.

Cada vegada sóc més

conscient de la importància

dels petits gestos. Sobretot

quan estem educant, per-

què som l’exemple més

directe i influent en els nos-

tres petits. Són veritables

esponges per les quals qual-

sevol detall pot ser un estí-

mul que els marque per

sempre. Em pregunte què

pensaran els nostres xi-

quets i xiquetes quan han

de fer el cor fort i usar

aquests serveis per necessi-

tat, perquè no tenen més

remei.

Els nostres fills i filles no

són encara prou madurs

com per formular una quei-

xa a qui corresponga. Per

això, som els adults els que


les instal·lacions

comunes han

d’estar en les

condicions més

òptimes i salubres

perquè, entre

altres coses,

desperten en els

alumnes el desig

de conservar-les.

Sí, pot ser siga massa exagerat. Però ara recorde quan teníem tres anys i

jugàvem a qualsevol joc que en eixe moment se’ns ocorreguera: el pilla-pilla, l’are-

ner...

Han passat nou anys. Molts companys se n'han anat al llarg d’aquest perío-

de: Júlia, Andrea, Joaquim, Nico (a Suècia, encara que parle amb ell per skype), Mi-

quel (al que veiem en l’equip de bàsquet). Altres s’han anat incorporant a la classe

(Maria Yao, Zhao, Andrea, Iván, Jorge i Javier Belarte, Hugo).

En aquest últim curs a l’escola hem fet una eixida especial: la setmana a la

neu. De totes les eixides que fem al llarg de la Primària aquesta és de la que més

records te n’emportes; muntons de sensacions l’acompanyen: adrenalina a tope,

alegria, expectació, una miqueta de «canguelo» i, finalment, tristesa perquè s’acaba.

Una volta tornem a escola, a poc a poc, ens adonem que els curs, l’últim

curs a El Barranquet, va acabant-se. Les emocions són contradictòries, per una

part la tristesa de deixar aquesta escola després de tants anys i per altra la intriga

davant una nova etapa. Ja sé que no anirem tots junts al mateix institut però espere

que puguem mantindre el contacte i no perdre de vista els companys i companyes

amb els qui hem compartit tantes hores junts.

Per últim m’agradaria donar les gràcies a totes les persones d’aquesta escola

que durant aquests anys han estat amb nosaltres.

Pablo Lamirán Ferrando, alumne de 6è

NOSTÀLGIA


Les emocions són

contradictòries,

per una part la

tristesa de deixar

aquesta escola

després de tants

anys i per altra

la intriga davant

una nova etapa.

LES ACTIVITATS EXTRAESCOLARS SÓN

UNA FONT DE RIQUESA

Aquest

curs 2014-2015

Didàctic Coope-

rativa Educativa

Valenciana ha

ofert una sèrie

d’activitats extra-

escolars, per a

tots aquelles fa-

mílies i alumnes

de l’escola in-

teressats a gaudir

amb altres com-

panys de conei-

xements i en-

treteniments

dins de l’àmbit

educatiu.

Per

això, cal dir

que aquestes

activitats no

són un simple

espai per om-


els xiquets i

xiquetes tenen

l’oportunitat de

compartir

experiències,

emocions i

continuar

creixent com a

persones


gaudir amb

altres companys

de coneixements

i entreteniments

dins de l’àmbit

educatiu.

plir l’horari esco-

lar, sinó que ací

els xiquets i xi-

quetes tenen l’o-

portunitat de

compartir experi-

ències, emocions

i continuar crei-

xent com a per-

sones, ja que del

que es tracta és

que cada alumne

aprofite el mà-

xim possible les

hores que s’hi

dediquen al llarg del curs. Tanmateix, hi ha dues maneres d’entendre els objectius

que es pretenen

amb aquestes ma-

tèries.

Per un cos-

tat tenim l'anglès,

la música i l’hort

escolar, que tenen

un enfocament de

caire més formatiu,

perquè totes tres

tracten de formar

qualitativament els

xiquets. Per tant,

és important que

ells aprenguen una

llengua tan internacional com l'anglès, desenvolupen l’oïda escoltant i entenent la

música i coneguen

el procés que

comporten les

fruites i verdures

al camp fins arri-

bar a les mans del

consumidor.

Per l’altre

costat, comptem

també amb matè-

ries que ajuden els

xiquets a conèixer

millor el seu cos.

Així, trobem el

ioga i el ball que

pretenen que ells

aprenguen a cal-

mar-se mitjançant

jocs i desperten la

seua creativitat,

però sempre di-

vertint-se.

Amb tot

açò, per al curs

2015/2016 estem disposats a mantindre les activitats més exitoses i escoltar i tindre

en compte les possibles suggerències que qualsevol pare i mare vullga transmetre’ns

a través del correu electrònic.

L’objectiu

més important és

millorar el nostre

servei i oferir, dintre

d’unes possibilitats,

allò que més con-

vinga a la Comuni-

tat Escolar del

CEIP Barranquet

de Godella.

Pel que fa a

l’horari que s’ha dut

a terme en el curs

2014/2015 en les


hem tingut en

compte l’horari

escolar que

porta a terme

l’escola i els

espais que

Conselleria

d’Educació ens

permet

aprofitar


L’objectiu més

important és

millorar el

nostre servei i

oferir, dintre

d’unes

possibilitats,

allò que més

convinga a la

Comunitat

Escolar del

CEIP

Barranquet de

Godella.

[email protected]

Un any més s’acomiaden els alumnes de sisé, però aquesta vegada són els nostres fills. Pareixia que encara

quedava molt, i no sabem com ha pogut arribar ja el moment. Quan començaren, alguns amb dos anys, arribaven bar-

rejant a la mateixa vegada la il·lusió del principi i la por d’una nova etapa.

Ha sigut un grup molt cohesionat. Sílvia els va rebre i els va donar la benvinguda al Barranquet, aprengueren a

escriure amb Amparo amb qui també cantaren, jugaren i anaren a dormir a la granja, sempre amb molta alegria.

En primer, Carmen els ensenyà tantes

coses: a gaudir de la lectura, a conèixer-se a si

mateix i a expressar les seues opinions. Amb

ella feren obres de teatre que encara recorden.

Amparo Alonso els va preparar per ser escrip-

tors, en les seues innovadores propostes creati-

ves. Ella coneixia a cadascú i intentava traure

d’ells el màxim profit.

Josep Ignasi arribà més tard, en un

moment un poc delicat per a ell, però en aquest

temps han pogut viure i aprendre i compartir

moltes coses amb ell. Gràcies al projecte explo-

ra d’enguany i als treballs en grup que Josep ha

proposat, el grup ha pogut viure noves experi-

ències.

Els especialistes també han aportat

moltes coses a la seua maduresa i a la persona-

litat dels nostres fills i filles: Teresa, teacher, a la qual adoraven, el gran Rafa i els seus projectes anuals que cada vegada

ens impressionen més per la seua qualitat i el treball que comporten. Encarna agafà la direcció de l’escola quan ells

anaven a infantil, i continuà ensenyant-los els balls regionals que tant els agraden, Amparo, la nova teacher, arribà per

introduir-los en les noves tecnologies amb el seu blog, i amb ella una nova companya a classe. Mª Mar i Jesús sempre

disposats a col·laborar en tots els projectes.

Enguany acaben una etapa, però s’emporten d’ací una motxilla plena de vivències, amics, records i aprenentat-

ges, orgullosos d’haver estudiat en una escola pública i amb la qualitat de tots els membres que lluiten cada dia perquè

siga millor: professors, alumnes, equip no docent i famílies. Gràcies a tots per haver ajudat a créixer als nostres fills i

filles!

Mónica Ferrando, mare de Pablo, 6è de primària

Curs 2014-2015. Dalt: Paula, Zhaoshi, José, Maria Yao, Javi, Mireia, Raquel, Andrea, Javier, Jorge, Mauro, Àlvaro G., Pedro, Hugo, Iván. Mestre

Josep Ignaci. Baix: Mario, Lucas, Pablo, Cèlia, Alicia, Roser, Carles, Pau, Álvaro L i Julio.

Curs 2006-2007. Dalt: Álvaro L., Cèsar, Javi, Mireia, Julio, Carles, Julia. Mestra Amparo. Mig: Màrio, Alícia, Pedro, Lorena, Pablo, Miquel, An-

drea, i Maria. Baix: Mauro, Álvaro G, Paula, Roser, José, Cèlia.

COMIAT A SISÈ

revista de l'ampa d'el barranquet- 2015 def

Documents