informatiu de l'ampa joanot 88
DESCRIPTION
La revista de l'AMPA de l'escola Joanot Elisanda de Sabadell.TRANSCRIPT
4 Associació de mares i pares del col·legi públic Joanot Alisanda
La nostra escola
“El que no ha canviat és l’afició pel Barça”
La Monserrat Torruella encara recorda un matí al
Joanot Alisanda en què es va acostar a una nena
perquè la veia molt trista. Què et passa?, li va
preguntar. I la resposta la va deixar perplexa. “És que
el Barça no guanya mai...”. Aquella nena s’ha fet gran
i fa poc la Montserrat es va trobar la seva mare pel
carrer. “Ara segur que sempre està contenta perquè el
Barça guanya molt..”, li va dir. La mare va somriure i la
Monserrat, una de les mestres que es jubilen aquest
fi de curs al Joanot, va pensar que “si hi ha una cosa que
no ha canviat en tots aquests anys a l’escola és l’afició
pel Barça”.
La Pepita Solsona i la Cesca Campaña, que també
es jubilen —ja han fet 60 anys—, li donen la raó. La
Pepita porta 18 anys al centre, la Montserrat 13 i la
Cesca 10. “Abans els nens eren més fàcils. Ara, els
alumnes d’aquesta escola ho tenen quasi tot i costa
més motivar-los”, comenta la Pepita. No ho diu amb
recança. La Pepita va entrar al Joanot com a mestre l’any
1993, però ja estava vinculada a l’escola com a mare des
que la va inaugurar l’alcalde Antoni Farrés el setembre
del 1983. Sempre ha donat classes a educació infantil.
S’ha sentit molt feliç i també ha fet feliços a molts
nens. Per tot això, ara viu el comiat amb sentiments
contradictoris. Té clar que podrà dedicar-se a la seva
néta i que farà gimnàstica. Però aquest últim trimestre,
tots aquests projectes no han bastat. “Cada dia quan
sortia de casa m’agafaven ganes de plorar”, explica. Això
sí, quan arribava a classe i es retrobava amb els nens ho
superava tot.
I és que si alguna cosa tenen en comú les tres mestres
que ara es jubilen és l’amor incondicional als nens. Els
adoren.
La Montserrat ha estat a P3, ha fet Experiències
i Psicomotricitat i aquests últims cursos
Ciències, Castellà i Jocs Matemàtics. “Hauré
d’organitzar-me. No sé si estudiaré àrab o em
faré voluntària però per primera vegada podré
decidir jo”, diu.
La Cesca s’ha dedicat a l’educació especial. “Sento
molta pena, però també estic orgullosa per la feina feta”.
Ara també té clar que comença una nova etapa. “Potser
faré una mica d’anglès, estudiaré història o filosofia i
cuidaré a la meva mare”. Troba a faltar més espontane-
ïtat en el funcionament diari. “Abans no hi havia tanta
burocràcia. No es necessitaven autoritzacions per a cada
sortida”, resumeix la Cesca. Recorden aquells temps
amb certa nostàlgia. Idealitzen fins i tot els anys que van
funcionar sense fotocopiadora i havien de fer les còpies
en una petita impremta que funcionava amb una mena
de gelatina que feien elles mateixes.
La Pepita, la Cesca i la Montserrat han après a
ensenyar “ensenyant”. Saben com ningú que no és una
tasca fàcil i que requereix de sacs i sacs de temps i
paciència. Per això, ara que es jubilen us deixen alguns
consells que us poden ser d’utilitat: “Dediqueu temps als
nens. Els mestres no haurien de ser els substituts dels
pares. I sempre que pugueu, veniu a buscar-los a l’hora
de dinar. Abans era més habitual i, quan tornaven a
classe, venien més
tranquils...”.
I també: entrevista a l’exalumne més provo-cador
Associació de maresi pares del col·legi públicJoanot Alisanda
El comiatTres mestres es jubilen aquest fi de curs
La notíciaEnsenyament suprimeix la sisena hora
Pinta sense sortir-te de la ratlla
juny 2011
ESPECIAL FINAL DE CURS
#88Proper
número:entrevista a la Lídia Miguel, jubilada el
desembre, mestre de l’aula d’educació
especial
La Pepita Solsona, la Montserrat Torroella i la Cesca Campaña es jubilen aquest fi de curs
Informatiu-88 ok.indd 4-1 17/06/11 12:17
3
Així doncs, a partir del 12 de
setembre, l’horari del Joanot serà de 9 a 12.30 i de 15 a 16.30. Al Consell Escolar
i també al Claustre de Professors es
va presentar una segona proposta (de
9 a 12.30 i de 14.30 a 16) que va ser
rebutjada de forma majoritària.
El SEP, la gran incògnita En l’aprovació del nou horari escolar
va quedar penjat un tema que encara
no ha estat suficientment explicat per
part del departament d’Ensenyament
ni tampoc per part de l’escola, que
reconeix que no sap com l’organitzarà.
És l’anomenat Suport Escolar Postlectiu (SEP), una sèrie d’hores extres de reforç
escolar que s’hauran d’impartir fora
de l’horari escolar, és a dir o abans
de les nou, o després de les 16.30 o a
les dues hores i mitja aprovades de
descans al migdia. Aquestes hores estan
pensades per reforçar el cicle inicial i el
sisè de primària i la mateixa directora
Montserrat Vinyals ha reconegut que
ni tant sols se sap si es començaran a
impartir el primer o el segon trimestre.
El que està clar és que el departament
d’Ensenyament ha mantingut dos dels
professors que es van ampliar amb
motiu de la sisena hora per garantir
que aquest reforç postlectiu es dugui a
terme.
D esprés de cinc anys d’aplicació
ininterrompuda, i sense que cap
departament, entitat o
organisme hagi fet una valoració
pedagògica de les seves qualitats i
defectes, el proper curs la nostra escola,
com la majoria de centres de primària
públics catalans, perdrà la sisena hora si
el govern no accepta una moció
aprovada pel Parlament la setmana
passada que l’insta a mantenir-la. Els
nostres fills seran víctimes d’una
retallada que no serà generalitzada, ja
que a Sabadell alguns col·legis públics,
com és el cas per exemple d’Espronceda,
Sallarès i Pla, Joan Ramon Jiménez o
Arrahona, la conservaran al·legant que
els seus alumnes necessiten més hores
de reforç.
Aquesta retallada ha obligat a l’escola
a establir un nou horari per al curs
2011-2012 que, tal com fixa la llei, es va
aprovar al Consell Escolar el passat 14
de juny.
Després de valorar diferents opcions
i donat que l’ordre 102/2011 del depar-
tament d’Ensenyament posava com a
condició que es mantingués un horari
de matí d’entre 3 i 3,5 hores i d’entre
1,5 o 2 hores a la tarda, respectant un
mínim de dues hores de descans al
migdia —aquesta proposta ja exclou
d’entrada la possibilitat de fer una
jornada compactada o intensiva—, el
Consell Escolar va aprovar recuperar
l’horari que ja tenia l’escola abans de
l’aplicació de la sisena hora i que, de fet,
és el que han continuat fent els alumnes
de P3, P4 i P5.
Tornem a l’horari d’abans de la sisena hora
Així doncs, a partir del 12 de
setembre, l’horari del Joanot serà de 9 a 12.30 i de 15 a 16.30. Al Consell Escolar
i també al Claustre de Professors es
va presentar una segona proposta (de
9 a 12.30 i de 14.30 a 16) que va ser
rebutjada de forma majoritària.
El SEP, la gran incògnita En l’aprovació del nou horari escolar
va quedar penjat un tema que encara
no ha estat suficientment explicat per
part del departament d’Ensenyament
ni tampoc per part de l’escola, que
reconeix que no sap com l’organitzarà.
És l’anomenat Suport Escolar Postlectiu (SEP), una sèrie d’hores extres de reforç
escolar que s’hauran d’impartir fora
de l’horari escolar, és a dir o abans
de les nou, o després de les 16.30 o a
les dues hores i mitja aprovades de
descans al migdia. Aquestes hores estan
pensades per reforçar el cicle inicial i el
sisè de primària i la mateixa directora
Montserrat Vinyals ha reconegut que
ni tant sols se sap si es començaran a
impartir el primer o el segon trimestre.
El que està clar és que el departament
d’Ensenyament ha mantingut dos dels
professors que es van ampliar amb
motiu de la sisena hora per garantir
que aquest reforç postlectiu es dugui a
terme.
D esprés de cinc anys d’aplicació
ininterrompuda, i sense que cap
departament, entitat o
organisme hagi fet una valoració
pedagògica de les seves qualitats i
defectes, el proper curs la nostra escola,
com la majoria de centres de primària
públics catalans, perdrà la sisena hora si
el govern no accepta una moció
aprovada pel Parlament la setmana
passada que l’insta a mantenir-la. Els
nostres fills seran víctimes d’una
retallada que no serà generalitzada, ja
que a Sabadell alguns col·legis públics,
com és el cas per exemple d’Espronceda,
Sallarès i Pla, Joan Ramon Jiménez o
Arrahona, la conservaran al·legant que
els seus alumnes necessiten més hores
de reforç.
Aquesta retallada ha obligat a l’escola
a establir un nou horari per al curs
2011-2012 que, tal com fixa la llei, es va
aprovar al Consell Escolar el passat 14
de juny.
Després de valorar diferents opcions
i donat que l’ordre 102/2011 del depar-
tament d’Ensenyament posava com a
condició que es mantingués un horari
de matí d’entre 3 i 3,5 hores i d’entre
1,5 o 2 hores a la tarda, respectant un
mínim de dues hores de descans al
migdia —aquesta proposta ja exclou
d’entrada la possibilitat de fer una
jornada compactada o intensiva—, el
Consell Escolar va aprovar recuperar
l’horari que ja tenia l’escola abans de
l’aplicació de la sisena hora i que, de fet,
és el que han continuat fent els alumnes
de P3, P4 i P5.
Curs 2011-2012
Què és la sisena hora?
És una inversió molt
elevada per a tan poc rendiment
És una inversió
molt elevada allà on més fa falta, en la
formació de les futures generacions. És una
inversió, no una despesa
Es poden
optimitzar els recursos d’atenció als
alumnes de manera que sense aquesta hora es puguin fer més
desdoblaments
Amb una hora més
d’atenció a l’alumnat es poden fer moltes
activitats de reforç comple-mentàries i de suport a tot
l’alumnat, tant a qui destaca més com a qui necessita
més recolzament.
De tota manera
es mantindrà en les escoles
d’entorns socials desfavorits
Només des del cinisme
més gran es mantin-dria una eina inútil
en entorns desfavorits. Aquesta és la prova de foc
de que la sisena hora és útil i positiva
S’incre-menta una hora
setmanal l’atenció a l’alumnat per part dels
mestres, que passaran de 23 a 24 hores (abans
amb la sisena hora eren 25 hores)
Amb aquest increment
d’atenció es pot atendre l’increment de població escolar.
És una mesura pensada per poder
cobrir les necessitats de personal docent
d’atenció directa a l’alumnat. En definitiva,
per poder tenir mestres per als nous alumnes
que s’incorporen al sistema es treu la sisena
hora en una bona part de les escoles on
s’impartia i, a més, se’ls incrementa
una mica la dedicació a
l’alumnat.
Moltes mestres no
estan d’acord amb aquesta
hora.
Aquest argument cal
prendre-s’ho amb cautela. Si es treu la sisena hora
poden perillar molts llocs de treball dels docents. No oblidem que es van haver de contractar
més de 3.000 per cobrir les necessitats que compor-
tava la mesura.
La sisena
hora no ha funcionat
bé.
Allà on la sisena
hora no ha funcionat bé caldrà avaluar si han funci-onat bé les altres cinc hores.
Cal avaluar el sistema en general i la sisena hora en particular. De moment ningú ens ha donat una
sola xifra que demostri que la mesura és negativa.
Arguments en contra de la sisena hora
Què hi diu la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de
Catalunya al respecte
Calendari curs 2011-2012
Setembre 2011 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
Octubre 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Novembre 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
Desembre 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Gener 2012 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Febrer 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29
Març 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Abril 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
Maig 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Juny 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
5 vacances5 dia de lliure disposició
5 festiu
Nou horari curs 2011-2012: 9 a 12.30 i de 15 a 16.30
2 Associació de mares i pares del col·legi públic Joanot Alisanda
La sisena hora és una iniciativa emmarcada en la Pacte
Nacional per a l’Educació que tenia per objectiu garantir
que tots els centres de fons públics tinguessin el mateix
horari: 30 hores setmanals.
Quan es va implantar? La sisena hora es va implantar durant el curs 2006-2007
a les escoles dels municipis que són cap de comarca i
també als de més de 10.000 habitants. Al curs 2007-2008 es
va estendre a la resta de municipis de Catalunya.
Quin era l’objectiu? La sisena hora es va programar per fer activitats de
reforç i aprofundiment. L’objectiu era donar un impuls de
qualitat a l’escola pública.
La sisena hora en xifres La sisena hora va comportar la contractació de 3181
mestres
L’horari setmanal lectiu de l’alumnat de primària era
de 30 hores setmanals
Al llarg de tot aquest període, s’augmentava l’horari
lectiu en més de 1.000 hores per alumne, l’equivalent a
més d’un curs escolar.
El nou calendari escolar El calendari escolar del curs 2011-12 es va publicar en el
Diari Oficial de la Generalitat el passat 6 de juny en l’ordre
102/2011.
Aquesta ordre varia l’horari per al proper curs dels
centres educactius de Catalunya, tant públics i privats i fixa
en 5 les hores lectives diàries.
L’article 4.3 estableix que els centres públics de titula-
ritat del Departament d’Ensenyament programaran,
d’acord amb la dotació de recursos assignada i en
horari escolar no lectiu, unes hores de suport persona-
litzat per aquells alumnes que ho requereixin i segons
els criteris establerts pel Departament.
Quan el Departament ho determini, es complemen-
tarà l’horari lectiu amb una hora diària
per a tots els alumnes, per tal de
desenvolupar les habilitats que afavo-
reixen l’assoliment de les competències
bàsiques.
La sisena hora és una iniciativa emmarcada en la Pacte
Nacional per a l’Educació que tenia per objectiu garantir
que tots els centres de fons públics tinguessin el mateix
horari: 30 hores setmanals.
Quan es va implantar? La sisena hora es va implantar durant el curs 2006-2007
a les escoles dels municipis que són cap de comarca i
també als de més de 10.000 habitants. Al curs 2007-2008 es
va estendre a la resta de municipis de Catalunya.
Quin era l’objectiu? La sisena hora es va programar per fer activitats de
reforç i aprofundiment. L’objectiu era donar un impuls de
qualitat a l’escola pública.
La sisena hora en xifres La sisena hora va comportar la contractació de 3181
mestres
L’horari setmanal lectiu de l’alumnat de primària era
de 30 hores setmanals
Al llarg de tot aquest període, s’augmentava l’horari
lectiu en més de 1.000 hores per alumne, l’equivalent a
més d’un curs escolar.
El nou calendari escolar El calendari escolar del curs 2011-12 es va publicar en el
Diari Oficial de la Generalitat el passat 6 de juny en l’ordre
102/2011.
Aquesta ordre varia l’horari per al proper curs dels
centres educactius de Catalunya, tant públics i privats i fixa
en 5 les hores lectives diàries.
L’article 4.3 estableix que els centres públics de titula-
ritat del Departament d’Ensenyament programaran,
d’acord amb la dotació de recursos assignada i en
horari escolar no lectiu, unes hores de suport persona-
litzat per aquells alumnes que ho requereixin i segons
els criteris establerts pel Departament.
Quan el Departament ho determini, es complemen-
tarà l’horari lectiu amb una hora diària
per a tots els alumnes, per tal de
desenvolupar les habilitats que afavo-
reixen l’assoliment de les competències
bàsiques.
Fe d’errates L’Arnau Escayola cursa enguany 4rt curs enlloc de 3r, tal com vam posar en el número anterior.
Informatiu-88 ok.indd 2-3 17/06/11 12:17
3
Així doncs, a partir del 12 de
setembre, l’horari del Joanot serà de 9 a 12.30 i de 15 a 16.30. Al Consell Escolar
i també al Claustre de Professors es
va presentar una segona proposta (de
9 a 12.30 i de 14.30 a 16) que va ser
rebutjada de forma majoritària.
El SEP, la gran incògnita En l’aprovació del nou horari escolar
va quedar penjat un tema que encara
no ha estat suficientment explicat per
part del departament d’Ensenyament
ni tampoc per part de l’escola, que
reconeix que no sap com l’organitzarà.
És l’anomenat Suport Escolar Postlectiu (SEP), una sèrie d’hores extres de reforç
escolar que s’hauran d’impartir fora
de l’horari escolar, és a dir o abans
de les nou, o després de les 16.30 o a
les dues hores i mitja aprovades de
descans al migdia. Aquestes hores estan
pensades per reforçar el cicle inicial i el
sisè de primària i la mateixa directora
Montserrat Vinyals ha reconegut que
ni tant sols se sap si es començaran a
impartir el primer o el segon trimestre.
El que està clar és que el departament
d’Ensenyament ha mantingut dos dels
professors que es van ampliar amb
motiu de la sisena hora per garantir
que aquest reforç postlectiu es dugui a
terme.
D esprés de cinc anys d’aplicació
ininterrompuda, i sense que cap
departament, entitat o
organisme hagi fet una valoració
pedagògica de les seves qualitats i
defectes, el proper curs la nostra escola,
com la majoria de centres de primària
públics catalans, perdrà la sisena hora si
el govern no accepta una moció
aprovada pel Parlament la setmana
passada que l’insta a mantenir-la. Els
nostres fills seran víctimes d’una
retallada que no serà generalitzada, ja
que a Sabadell alguns col·legis públics,
com és el cas per exemple d’Espronceda,
Sallarès i Pla, Joan Ramon Jiménez o
Arrahona, la conservaran al·legant que
els seus alumnes necessiten més hores
de reforç.
Aquesta retallada ha obligat a l’escola
a establir un nou horari per al curs
2011-2012 que, tal com fixa la llei, es va
aprovar al Consell Escolar el passat 14
de juny.
Després de valorar diferents opcions
i donat que l’ordre 102/2011 del depar-
tament d’Ensenyament posava com a
condició que es mantingués un horari
de matí d’entre 3 i 3,5 hores i d’entre
1,5 o 2 hores a la tarda, respectant un
mínim de dues hores de descans al
migdia —aquesta proposta ja exclou
d’entrada la possibilitat de fer una
jornada compactada o intensiva—, el
Consell Escolar va aprovar recuperar
l’horari que ja tenia l’escola abans de
l’aplicació de la sisena hora i que, de fet,
és el que han continuat fent els alumnes
de P3, P4 i P5.
Tornem a l’horari d’abans de la sisena hora
Així doncs, a partir del 12 de
setembre, l’horari del Joanot serà de 9 a 12.30 i de 15 a 16.30. Al Consell Escolar
i també al Claustre de Professors es
va presentar una segona proposta (de
9 a 12.30 i de 14.30 a 16) que va ser
rebutjada de forma majoritària.
El SEP, la gran incògnita En l’aprovació del nou horari escolar
va quedar penjat un tema que encara
no ha estat suficientment explicat per
part del departament d’Ensenyament
ni tampoc per part de l’escola, que
reconeix que no sap com l’organitzarà.
És l’anomenat Suport Escolar Postlectiu (SEP), una sèrie d’hores extres de reforç
escolar que s’hauran d’impartir fora
de l’horari escolar, és a dir o abans
de les nou, o després de les 16.30 o a
les dues hores i mitja aprovades de
descans al migdia. Aquestes hores estan
pensades per reforçar el cicle inicial i el
sisè de primària i la mateixa directora
Montserrat Vinyals ha reconegut que
ni tant sols se sap si es començaran a
impartir el primer o el segon trimestre.
El que està clar és que el departament
d’Ensenyament ha mantingut dos dels
professors que es van ampliar amb
motiu de la sisena hora per garantir
que aquest reforç postlectiu es dugui a
terme.
D esprés de cinc anys d’aplicació
ininterrompuda, i sense que cap
departament, entitat o
organisme hagi fet una valoració
pedagògica de les seves qualitats i
defectes, el proper curs la nostra escola,
com la majoria de centres de primària
públics catalans, perdrà la sisena hora si
el govern no accepta una moció
aprovada pel Parlament la setmana
passada que l’insta a mantenir-la. Els
nostres fills seran víctimes d’una
retallada que no serà generalitzada, ja
que a Sabadell alguns col·legis públics,
com és el cas per exemple d’Espronceda,
Sallarès i Pla, Joan Ramon Jiménez o
Arrahona, la conservaran al·legant que
els seus alumnes necessiten més hores
de reforç.
Aquesta retallada ha obligat a l’escola
a establir un nou horari per al curs
2011-2012 que, tal com fixa la llei, es va
aprovar al Consell Escolar el passat 14
de juny.
Després de valorar diferents opcions
i donat que l’ordre 102/2011 del depar-
tament d’Ensenyament posava com a
condició que es mantingués un horari
de matí d’entre 3 i 3,5 hores i d’entre
1,5 o 2 hores a la tarda, respectant un
mínim de dues hores de descans al
migdia —aquesta proposta ja exclou
d’entrada la possibilitat de fer una
jornada compactada o intensiva—, el
Consell Escolar va aprovar recuperar
l’horari que ja tenia l’escola abans de
l’aplicació de la sisena hora i que, de fet,
és el que han continuat fent els alumnes
de P3, P4 i P5.
Curs 2011-2012
Què és la sisena hora?
És una inversió molt
elevada per a tan poc rendiment
És una inversió
molt elevada allà on més fa falta, en la
formació de les futures generacions. És una
inversió, no una despesa
Es poden
optimitzar els recursos d’atenció als
alumnes de manera que sense aquesta hora es puguin fer més
desdoblaments
Amb una hora més
d’atenció a l’alumnat es poden fer moltes
activitats de reforç comple-mentàries i de suport a tot
l’alumnat, tant a qui destaca més com a qui necessita
més recolzament.
De tota manera
es mantindrà en les escoles
d’entorns socials desfavorits
Només des del cinisme
més gran es mantin-dria una eina inútil
en entorns desfavorits. Aquesta és la prova de foc
de que la sisena hora és útil i positiva
S’incre-menta una hora
setmanal l’atenció a l’alumnat per part dels
mestres, que passaran de 23 a 24 hores (abans
amb la sisena hora eren 25 hores)
Amb aquest increment
d’atenció es pot atendre l’increment de població escolar.
És una mesura pensada per poder
cobrir les necessitats de personal docent
d’atenció directa a l’alumnat. En definitiva,
per poder tenir mestres per als nous alumnes
que s’incorporen al sistema es treu la sisena
hora en una bona part de les escoles on
s’impartia i, a més, se’ls incrementa
una mica la dedicació a
l’alumnat.
Moltes mestres no
estan d’acord amb aquesta
hora.
Aquest argument cal
prendre-s’ho amb cautela. Si es treu la sisena hora
poden perillar molts llocs de treball dels docents. No oblidem que es van haver de contractar
més de 3.000 per cobrir les necessitats que compor-
tava la mesura.
La sisena
hora no ha funcionat
bé.
Allà on la sisena
hora no ha funcionat bé caldrà avaluar si han funci-onat bé les altres cinc hores.
Cal avaluar el sistema en general i la sisena hora en particular. De moment ningú ens ha donat una
sola xifra que demostri que la mesura és negativa.
Arguments en contra de la sisena hora
Què hi diu la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de
Catalunya al respecte
Calendari curs 2011-2012
Setembre 2011 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
Octubre 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Novembre 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
Desembre 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Gener 2012 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Febrer 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29
Març 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Abril 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
Maig 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Juny 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
5 vacances5 dia de lliure disposició
5 festiu
Nou horari curs 2011-2012: 9 a 12.30 i de 15 a 16.30
2 Associació de mares i pares del col·legi públic Joanot Alisanda
La sisena hora és una iniciativa emmarcada en la Pacte
Nacional per a l’Educació que tenia per objectiu garantir
que tots els centres de fons públics tinguessin el mateix
horari: 30 hores setmanals.
Quan es va implantar? La sisena hora es va implantar durant el curs 2006-2007
a les escoles dels municipis que són cap de comarca i
també als de més de 10.000 habitants. Al curs 2007-2008 es
va estendre a la resta de municipis de Catalunya.
Quin era l’objectiu? La sisena hora es va programar per fer activitats de
reforç i aprofundiment. L’objectiu era donar un impuls de
qualitat a l’escola pública.
La sisena hora en xifres La sisena hora va comportar la contractació de 3181
mestres
L’horari setmanal lectiu de l’alumnat de primària era
de 30 hores setmanals
Al llarg de tot aquest període, s’augmentava l’horari
lectiu en més de 1.000 hores per alumne, l’equivalent a
més d’un curs escolar.
El nou calendari escolar El calendari escolar del curs 2011-12 es va publicar en el
Diari Oficial de la Generalitat el passat 6 de juny en l’ordre
102/2011.
Aquesta ordre varia l’horari per al proper curs dels
centres educactius de Catalunya, tant públics i privats i fixa
en 5 les hores lectives diàries.
L’article 4.3 estableix que els centres públics de titula-
ritat del Departament d’Ensenyament programaran,
d’acord amb la dotació de recursos assignada i en
horari escolar no lectiu, unes hores de suport persona-
litzat per aquells alumnes que ho requereixin i segons
els criteris establerts pel Departament.
Quan el Departament ho determini, es complemen-
tarà l’horari lectiu amb una hora diària
per a tots els alumnes, per tal de
desenvolupar les habilitats que afavo-
reixen l’assoliment de les competències
bàsiques.
La sisena hora és una iniciativa emmarcada en la Pacte
Nacional per a l’Educació que tenia per objectiu garantir
que tots els centres de fons públics tinguessin el mateix
horari: 30 hores setmanals.
Quan es va implantar? La sisena hora es va implantar durant el curs 2006-2007
a les escoles dels municipis que són cap de comarca i
també als de més de 10.000 habitants. Al curs 2007-2008 es
va estendre a la resta de municipis de Catalunya.
Quin era l’objectiu? La sisena hora es va programar per fer activitats de
reforç i aprofundiment. L’objectiu era donar un impuls de
qualitat a l’escola pública.
La sisena hora en xifres La sisena hora va comportar la contractació de 3181
mestres
L’horari setmanal lectiu de l’alumnat de primària era
de 30 hores setmanals
Al llarg de tot aquest període, s’augmentava l’horari
lectiu en més de 1.000 hores per alumne, l’equivalent a
més d’un curs escolar.
El nou calendari escolar El calendari escolar del curs 2011-12 es va publicar en el
Diari Oficial de la Generalitat el passat 6 de juny en l’ordre
102/2011.
Aquesta ordre varia l’horari per al proper curs dels
centres educactius de Catalunya, tant públics i privats i fixa
en 5 les hores lectives diàries.
L’article 4.3 estableix que els centres públics de titula-
ritat del Departament d’Ensenyament programaran,
d’acord amb la dotació de recursos assignada i en
horari escolar no lectiu, unes hores de suport persona-
litzat per aquells alumnes que ho requereixin i segons
els criteris establerts pel Departament.
Quan el Departament ho determini, es complemen-
tarà l’horari lectiu amb una hora diària
per a tots els alumnes, per tal de
desenvolupar les habilitats que afavo-
reixen l’assoliment de les competències
bàsiques.
Fe d’errates L’Arnau Escayola cursa enguany 4rt curs enlloc de 3r, tal com vam posar en el número anterior.
Informatiu-88 ok.indd 2-3 17/06/11 12:17
4 Associació de mares i pares del col·legi públic Joanot Alisanda
La nostra escola
“El que no ha canviat és l’afició pel Barça”
La Monserrat Torruella encara recorda un matí al
Joanot Alisanda en què es va acostar a una nena
perquè la veia molt trista. Què et passa?, li va
preguntar. I la resposta la va deixar perplexa. “És que
el Barça no guanya mai...”. Aquella nena s’ha fet gran
i fa poc la Montserrat es va trobar la seva mare pel
carrer. “Ara segur que sempre està contenta perquè el
Barça guanya molt..”, li va dir. La mare va somriure i la
Monserrat, una de les mestres que es jubilen aquest
fi de curs al Joanot, va pensar que “si hi ha una cosa que
no ha canviat en tots aquests anys a l’escola és l’afició
pel Barça”.
La Pepita Solsona i la Cesca Campaña, que també
es jubilen —ja han fet 60 anys—, li donen la raó. La
Pepita porta 18 anys al centre, la Montserrat 13 i la
Cesca 10. “Abans els nens eren més fàcils. Ara, els
alumnes d’aquesta escola ho tenen quasi tot i costa
més motivar-los”, comenta la Pepita. No ho diu amb
recança. La Pepita va entrar al Joanot com a mestre l’any
1993, però ja estava vinculada a l’escola com a mare des
que la va inaugurar l’alcalde Antoni Farrés el setembre
del 1983. Sempre ha donat classes a educació infantil.
S’ha sentit molt feliç i també ha fet feliços a molts
nens. Per tot això, ara viu el comiat amb sentiments
contradictoris. Té clar que podrà dedicar-se a la seva
néta i que farà gimnàstica. Però aquest últim trimestre,
tots aquests projectes no han bastat. “Cada dia quan
sortia de casa m’agafaven ganes de plorar”, explica. Això
sí, quan arribava a classe i es retrobava amb els nens ho
superava tot.
I és que si alguna cosa tenen en comú les tres mestres
que ara es jubilen és l’amor incondicional als nens. Els
adoren.
La Montserrat ha estat a P3, ha fet Experiències
i Psicomotricitat i aquests últims cursos
Ciències, Castellà i Jocs Matemàtics. “Hauré
d’organitzar-me. No sé si estudiaré àrab o em
faré voluntària però per primera vegada podré
decidir jo”, diu.
La Cesca s’ha dedicat a l’educació especial. “Sento
molta pena, però també estic orgullosa per la feina feta”.
Ara també té clar que comença una nova etapa. “Potser
faré una mica d’anglès, estudiaré història o filosofia i
cuidaré a la meva mare”. Troba a faltar més espontane-
ïtat en el funcionament diari. “Abans no hi havia tanta
burocràcia. No es necessitaven autoritzacions per a cada
sortida”, resumeix la Cesca. Recorden aquells temps
amb certa nostàlgia. Idealitzen fins i tot els anys que van
funcionar sense fotocopiadora i havien de fer les còpies
en una petita impremta que funcionava amb una mena
de gelatina que feien elles mateixes.
La Pepita, la Cesca i la Montserrat han après a
ensenyar “ensenyant”. Saben com ningú que no és una
tasca fàcil i que requereix de sacs i sacs de temps i
paciència. Per això, ara que es jubilen us deixen alguns
consells que us poden ser d’utilitat: “Dediqueu temps als
nens. Els mestres no haurien de ser els substituts dels
pares. I sempre que pugueu, veniu a buscar-los a l’hora
de dinar. Abans era més habitual i, quan tornaven a
classe, venien més
tranquils...”.
I també: entrevista a l’exalumne més provo-cador
Associació de maresi pares del col·legi públicJoanot Alisanda
El comiatTres mestres es jubilen aquest fi de curs
La notíciaEnsenyament suprimeix la sisena hora
Pinta sense sortir-te de la ratlla
juny 2011
ESPECIAL FINAL DE CURS
#88Proper
número:entrevista a la Lídia Miguel, jubilada el
desembre, mestre de l’aula d’educació
especial
La Pepita Solsona, la Montserrat Torroella i la Cesca Campaña es jubilen aquest fi de curs
Informatiu-88 ok.indd 4-1 17/06/11 12:17