REVISTA DE l’IES SANTANYÍNúm. 7, Juny 2004. Preu 1�

2

ADÉU, AMIC GEORGE!

Adéu, George. T’enyorarem un poquet, però poc.

Maria A.

Adéu George. Aunque no seamos grandes amigos, me alegro de

haberte conocido un poco en “alemán” y en “procesos”. Espero que

todo te vaya bien en EUA i que aprendas mucho inglés. A ver si te

ligas a una buena americana!!! Suerte en todo, y no te olvides de

nosotros.

Lalo

Que la teva estança aquí no caigui mai en l’oblit. Que els records

passats siguin les fotografies que passis mentre compleixes el teu:

SUEÑO AMERICANO.

Que t’ho passis el més bé que puguis i que els estudis no siguin més

que el mitjà per arribar a la teva meta. Saluda el tío Sam de part meva

i en veure un avió pensa que a Mallorca sempre hi haura qui t’espera

Joan Sebastià

Adéu George, que te vagin bé els estudis. No ens tornis marieta i ja

que t’agrada fer fotos envia’ns-ne de femelles potents.

Xavier V

Bueno George, la verdad es que no te conozco mucho, porque no he

tenido mucha relación contigo, aunque en las pocas clases que

tenemos juntos sí hemos tenido alguna que otra conversación, cosa

que me alegra porque me he dado cuenta de que eres muy buena

persona y se puede contar contigo. Bueno, pues, después de estas

líneas lo único que te digo y deseo es que todo te vaya genial y que

consigas lo que te propongas porque te lo mereces.

Estefanía Melendo

Pareix que només fa dos dies i ja fa dos anys que ens vàrem coneixer

a la clase de 3rD i des de llavors ens hem anat fent amics. I ara qui

donarà guix als mestres? Qui em dirà el que li hauria de posar a la

moto? Només ens queda dir que això no té perquè ser un adéu, sinó

un fins un altre. Del teu amic, de qui esper que no t’oblidis.

Rafel Mora

Hola George, som Miguel Ángel, i esper que et vagin bé els estudis i

que coneguis amics pels Estats Units.

Miguel Angel

Sense tu... els mestres ens maleiran, ja que sense tu… la llista

romandrà cada dia en algun calaix desconegut de secretaria, sense

tu… No escriurem mai sense guixos… sense tu… ja que ens

quedarem sense fotos a les excursions… Però el que ens sabrà mes

greu en no tenir-te devora... és haver “perdut” un amic, però tots

nosaltres sabem que tornaràs aviat

Baía

Adéu George, que te vagin molt bé els estudis, que lliguis molt. I

quan monteu una d’aquelles festotes d’estudiants ens hi convides, que

diuen que hi ha motles dones bones.

Joan Nadal

George, el nostre Tòfol Colom, ara que te’n vas a descubrir les

Amèriques (i les americanes...) ves alerta amb el fast food i que no

passi res de nou a l’altre banda del bassiot. Ja pegarem un bot a

veure’t.

Miquel Adrover

George, esper que tot vagi bé per Estats Units i que no t’oblidis de

Mallorca, que també existeix. Si pots, prova el black bass, que a

Amèrica són molt grossos, però no t’oblidis dels estudis i ja saps que

qualsevol americà pot arribar a president. Si te’n recordes de mi pensa

en la Hutchinson.Andreu Julià

Bon viatge i bona sort, George. A partir d’ara la nostra revista serà un

poc òrfena sense les teves entusiastes i documentadíssimes

col.laboracions. Sens dubte que se’n va un periodista en majúscules i a

qui encoman, des d’ara mateix, la corresponsalia de Téntol a Virgínia.

Ho veus possible? Ànim.Andreu Server

Bueno George, la verdad es que nunca nos ha tocado ir juntos, aunque

por lo que he estado viendo en “procesos” y en “alemán”, eres un

buen tío y me hubiera gustado que nos hubíeramos conocido más.en

el viaje de estudios, un viaje para compartir momentos muy buenos e

inolvidables. Bueno , deseo que todo te vaya bien (familia, amores,

estudios...) y espero que consigas lo que te propongas, y así como tu

eres, lo conseguirás. Que todo te vaya genial y que seas muy feliz.

Espero que nos volvamos a ver, pero si no, hasta siempre.

Alex A.Urda

Adiós, George de la jungla, que te vaya todo bien. No te caigas con el

avión, i que conozcas a muchas mujeres. Ten cuidado con las fiestas

por ahí, que son otras diferentes a las de aquí. Ojalá que no te olvides

de nosotros. Buen viaje.Mucha suerte y que algun dia mojes algo.

Philippe

Adéu George, esper que tenguis molta sort i que et vagin bé les coses,

i que te’n recordis de nosaltres i ens enviïs algunes fotos

Jordi Ramos

Idò res, George, esper de tot cor que et vagi molt bé per allà. Aquesta

classe no serà el mateix sense tu (i ara qui ens fara fotos?) M’ho he

passat molt bé amb tu, col·laborant a la revista, no ens oblidis.

Maria Cànaves

Hola Georgito, jeje, Bulgaria, Mallorca, i l’any que ve Estats Units! Que

te vagin molt bé els estudis, esperam que apreguis molt bé l’anglès i així

ens podràs donar més classes. Te dessitjam una bona estada i que facis

molts d’amics nous, molts de records, les teves amigues:

Xisca i Regina

Espero que te vaya todo bien en América y que conozcas mucha gente

y muchas chicas. No te juntes mucho con los yonkis americanos que

vas a acabar mal.Janik

OPINIÓ 3

AH, L’ESTIU!LECTURES A L’OMBRA D’UN ARBRE

Agraïm totes les col·laboracions isuport de tots els nostres lectors.Els articles signats d’aquestapublicació expressen únicamentl’opinió dels seus autors

ImprimeixTirrena S.A.

Margalida Adorver, MiquelAdrover, Simó Amengual, MariaAntònia Barceló, GonzaloCalado, Maria Cànaves, NatàliaCórdoba, Joan Antoni Ferrer,Andreu Julià, Sara Melendo,Estefanía Melendo, Joan Nadal,Joan Oviedo, Georgi Peev, JordiRamos, Joan Rigo, Regina Sbert,Maria Francisca Simarro, AlexUrda, Joan Sebastià Vidal

Col·laboradors

Alumnes de processos decomunicació de 4t d’ESOIgnasi AlonsoFrancisca ArtiguesBartomeu FontcubertaIlia ReinaAndreu Server

Coordinador

Consell de redacció

MaquetacióBartomeu Fontcuberta

IES SANTANYÍC/Bernat Vidal i Tomàs, 79

07650 SantanyíTel. 971642071 / Fax. 971654098www.mundofree.com/iessantanyi

Andreu Server-Mas

Fes arribar les teves col·laboracionsa la bústia del centre

o bé atentol@sabaula.com

CorrectoraMaria Bonet

I arriba un estiu més, vacances, nits a la fresca, calorada amb llimonada, bicicletes sotael sol, paella de marisc, revetles patronals amb sessió vermut, biquinis de colors,platja, bronzejats intensos, estrangers, amors estiuenques... Però no tot haurà d’esseraquest tan descomunal esforç. Un acaba esgotat, exhaurit, fet pols i ha de fer qualquecosa per combatre la calorada sufocant i quina millor cosa que romandre a l’ombra,fent descansar el cos serrà damunt una hamaca. Però no tot és culte corporal, tambéla ment ha de menester una mica d’engronsament. Diuen els experts que va bé llegir,deixar-se endur per aventures apassionants durant una estona al dia.Un comité de notables savis i sàvies s’ha reunit per debatre quines serien les lecturesmés recomanables per a l’estiu, a l’ombra dels pins, sentint l’oratge fresc a la pell. Eldebat ha estat intens, però s’ha pogut arribar a un acord.Ara mateix hi ha un best-seller al mercat que fa autèntic furor, El Codi Davinci, unahistòria d’intriga en què els quadres de Leonardo, l’autor de la Giocconda i l’ÚltimaCena, amaguen un missatge secret que faria tremolar els ciments de tot Occident. Quil’ha llegit, en diuen, per ventura canviarà la seva manera de veure, no sols les pinturesd’aquell genial autor, amb tots els seus detalls quasi desapercebuts –però que hi són,ben cert–, sinó també el món actual. Molt recomanat per als més grans, per als quiels agradi la intriga i, per què no, l’art.Fa poc que s’ha estrenat Troia, on surt Brad Pitt mostrant braç i pit. La pel·lícula esbasa en uns antics poemes èpics grecs composts per Homer, el poeta cec, que narrenla guerra i destrucció de la magnífica ciutat de Troia. Això fou un esdeveniment tanimportant de l’Antiguitat que va inspirar moltíssimes tragèdies i cants èpics. Troia,enllà del mar, És un relat molt emocionant on es mesclen en el mateix camp debatalla herois grecs i troians, déus i deesses a favor d’uns o d’altres, honor, amor itraïció. En acabar de llegir-lo, segur que acabareu assaborint L’Odissea, on escontinuen les aventures d’Ulisses, l’heroi més llest de l’Antiguitat, una de les obresclau de la nostra civilització. Recomanats per a tothom, sobretot aquells àvidsd’aventures i als qui els agradi somiar. I això sí, aquestes històries són mésemocionants que la pel·lícula.

El Codi Davinci, autor: Dan Brown, editorial: Empúries/UmbrielTroia, enllà del mar, autor: Tomeu Terrades, editorial: La Magrana/L’Esparver

Ignasi Alonso

Cap de fotografiaXeles Tortosa

ACTUALITAT4

JORNADA DE PORTES OBERTESBLAI BONET: L’HOME I LA PARAULA

El passat divendres dia 30 d’abril al vespre, l’IESSantanyí va organitzar la seva habitual jornada deportes obertes.En el marc d’aquesta activitat es dugué a terme, alpati de l’institut, l’acte de lliurament de premis delIV Concurs de Narrativa. Enguany, cal destacar lagran quantitat d’obres presentades dels diversosnivells (des de 1r d’ESO a Batxillerat) i la sevaqualitat. Es donaren dos premis de cada nivell (1rcicle, 2n cicle i batxillerat), així com dues mencionsespecials a unes obres de 1r i de 2n cicle destacables.Per celebrar la festa de Sant Jordi, els professors queformen part de la comissió del concurs de narrativadecidiren homenatjar, com els altres anys, unpersonatge destacat de les lletres catalanes. Enguanyfou el poeta santanyiner Blai Bonet. Per tot això, esrealitzaren activitats diverses a tots els nivells:

conferències, projecció de vídeos, lectura depoemes... L’acte central de l’homenatge, però, fouuna representació poètico-musical que tingué llocal centre minuts abans del lliurament de premis.Els alumnes de l’optativa de Taller de Teatre de 3rd’ESO foren els encarregats de la part poètica iteatral. Cal destacar l’esforç de tots ells perquè larepresentació sortís el més bé possible, ja ques’havien fet nombrosos assajos fora d’horari escolar.A part dels habituals nervis que se suposen a l’horade sortir damunt un escenari, les nines i ninsdemostraren la seva capacitat de concentració, derecitar i d’actuar.La part musical fou a càrrec d’un grup de professorsi alumnes, que, interpretaren, al llarg de larepresentació, una sèrie de poemes musicats de Blai

LLIURAMENT DELS PREMIS DE NARRATIVA

Comissió de Narrativa

Bonet. Així mateix alguns dels poemes i textos deBonet interpretats pels alumnes de teatre, estarenacompanyats amb la guitarra del professor VíctorRevert i de l’alumne Diego J. De Sentmenat.Quan es fa una activitat d’aquestes, és necessàriamolta participació humana: foren molts elsprofessors i alumnes que col·laboraren tant enl’elaboració de pancartes, en la realització del’escenari, en la preparació de la pantalla i les imatgesque acompanyaven la representació, en el so i llums,en la realització de cartell, fotografies,enregistrament, etc.Cal apuntar que l’activitat fou un èxit de públic, elqual omplí de gom a gom totes les grades del pati.

Els alumnes de taller de teatre durant l’actuació.

S’interperetaren poemes i textos musicats pels mateixos alumnes iprofessors.

En Toni Vidal Ferrando va fer de mestre de cerimònies de l’entrega depremis.

ACTUALITAT 5

ALUMNES DE L’INSTITUT VAN AL XVENCONTRE DE TEATRE

Un total de 219 alumnes dediversos instituts de secundària deles Illes Balears participaren en elXV Encontre de Teatre en Catalàque va tenir lloc al teatre d’Artàdurant els dies 5 i 6 d’ Abril. Així,durant les jornades, els escolars esdividiren en grups per prendre parten tallers diversos. A la quinzenaedició d’aquesta trobada, duita aterme en anys anteriors a Muro,destaca la novetat d’un curset per aprofessors. Així, tots els docentsque ho volien provar podienconèixer els elements necessarisper treballar en “teatre negre”.Maria Magdalena Pons, MarinaVergés, Magdalena Serra i JaumeAlzamora, membres del grupTrenta-1, encarregas d’organitzarel programa, es mostraven moltsatisfets per l’acollida del Teatred’Artà “Després d’anys d’anar aMuro s’agraeix un canvi i, a més,aquestes instal·lacions sónexcepcionals”, afirmaren al DiariBalears mentre preparaven elhappening per commemorar el 15éaniversari de l’encontre. També el

Alex Urda, 4t A; Gonzalo Calado, 4t B

grup Xicaranda de l’IES GuillemSagrera de Palma va presentar“Molta Merda!”Els professors encarregatsd’impartir les classes o tallers sónprofessionals del teatre o gentmolt vinculada a aquest món.Durant la nit de dia 5 d’abril es vapoder veure l’ estrena de larepresentació “La fàbrica” a càrrec

de l’IES Joan MariaThomàs de Palma, enhomenatge a MiquelMartí i Pol. Acteseguit fou el torn delcol·legi Santa Mònica,per mostrar el seu“Blanc o Negre”.Noelia Suárez de 3rde diversificació ensha contat la sevaexperiència en aquestencontre: en arribar al’Institut vàremagafar l’autobús endirecció a Artà. Unpic al teatre d’Artà, esva fer unapresentació. A

continuació, havíem de triar unaopció entre els distints tallers quehi havia, com, per exemple,improvisació, anàlisi depersonatges, anàlisi d’escenes,clowns, etc. Les classes eresdonades per monitors. També hihavia classes per a professors. Lesrepresentacions teatrals que vàremveure varen ser “La Fàbrica” i“Blanc o Negre”. A les 12 de la nitens vàrem dirigir a l’hotel, onfèrem una festa fins a les 2:30 de lamatinada.Al dia següent ens vàrem aixecar ales 8 del matí, vàrem berenar, i ensvàrem dirigir al teatre per acabarles sessions dels tallers. En acabarvàrem formar un gran “15 depersones” per commemorar el 15èaniversari d’aquesta activitat. Perfinalitzar vàrem preparar larepresentació del que vàremaprendre als tallers.El cost d’aquesta activitat era de33� i venia tot inclós. Laprofessora que ens va acompanyarva ser Joana Maria Sastre, de català.Va estar molt bé”.

ACTUALITAT6

DIPUTATS PER UN DIA

El passat dimarts 4 de maig unarepresentació d’alumnes de l’IESSantanyí va participar al programa deTVE2 Tribuna. El motiu era exercirper unes hores de diputats al mateixparlament de les Illes Balears. Allà esva debatre el tema “FashionVíctims”, és a dir, víctimes de lamoda. El debat va girar entorn dedues postures: La postura A, queestava en contra de la moda; i la

Alumnes de l’Institut participen al programa Tribuna de TVE 2

Miquel Adrover, Jordi Ramos, 4t C

postura B, que defensava la idea quesom víctimes de la moda.Primerament va fer aparició l’alumnede l’IES Santanyí Martí VanStockum, el qual començà parlantde l’evolució de la moda. La sevaopinió era la no acceptació de lamoda, encara que amb la manera devestir es dóna una imatge.Posteriorment varen fer aparició unasèrie d’alumnes de diversos institutsde les illes dels quals cal destacarSebastià Pons, també de l’IESSantanyí, que va criticar que tots ensdeixem influenciar. Defensava lapostura que tots, sense pensar en elsaltres, hauríem de vestir de la maneraque volguéssim. Va dir que la gentestà tan influenciada que arriba alpunt en que és arrossegada per lamoda. Com a conclusió va dir que lamoda hauria de ser una llibertatd’expressió, sense tenir en compte lainfluència que porta. Es mostràrelativament tranquil i expressiu. Amés d’aquests temes es va parlarmolt sobre l’explotació infantil quees produeix a causa de la fabricació

NA MARTA SALOM GUANYADORAD’UN PREMI FOTOGRÀFIC

Com cada any el ConsellInsular convoca el concursfotogràfic “L’home i el mediambient”. En aquesta ocasió jaes tractava de la cinquenaedició.Enguany Na Marta SalomRosselló ha estat la f lamantguanyadora d’aquest concurs.El premi consisteix en unabona quantitat d’euros per laguanyadora i altra tant pelcentre.Enhorabona i gràcies.

Els alumnes de batxillerat varenparticipar en la IV fira de la ciència.

FIRA DE LACIÈNCIA

de roba als païsossubdesenvolupats, i també de lesmalalties que la moda comporta, ésa dir, l’anorèxia i la bulímia.A la segona part del programa, oncadascú pot intervenir lliurement,fou on els alumnes de Santanyívaren tenir major participació, jaque hi varen participar SebastiàBarceló, al qual varen interrompreper excés de temps a l’hora de dir laseva opinió; Elena Rodriguez, queva tenir un detall amb eldissenyador calongí MiquelAdrover; Antoni Rigo, que al finalno sabia què més dir; i MariaAmengual, la qual criticava que lamoda és la que potencia lesmalalties com l’anorèxia i labulímia, entre d’altres alumnes.El programa va finalitzar amb lavotació per part de tots elsparticipants. Els vots es repartirende la següent manera: 28 vots per al’opció A (Som víctimes de lamoda) 30 vots a favor de l’opció B(no accepten la moda) i unaabstenció, la de Marc Bonet.

ACTUALITAT 7

Des del dia 3 de maig fins al dia 8 delmateix mes va tenir lloc una exposiciósobre la relació entre les matemàtiquesi l’art. Estava composta de 24 cartells.El camp era matemàtic i, sobretot,l’íntima relació entre aquest i l’art. Eltema partia de figures elementals iarribava fins a la raó àuria, la cinta deMoebius…La idea va ser de la professora dematemàtiques Maria del Mar Rigo,amb qui hem parlat

-Com va sorgir la idea del’organització de la exposició?-Vaig anar a unes jornades sobrematemàtiques on vaig conèixeraquesta exposició i la vaig trobarinteressant.-Quin és l’objectiu?-Adonar-se’n que les matemàtiques nosón tot equacions i que aquestes

MARTEMÀTIQUESGeorgi Peev, 4t C

-Hi ha de tot. És curiós que quanprepares alguna cosa distinta per a lagent a qui no li agraden lesmatemàtiques acabes enganxantencara més als qui els agraden.-Quan visiten els alumnes l’exposició?-A les clases de matemàtiques.-Què és el que espera dels treballs?-Que els alumnes aprenguin a cercarinformació, a pensar i a escriure.- Els altres professors com hanacceptat aquesta iniciativa de partvostra?-Hi ha hagut poca participació. En unprincipi em semblava que els pareixiainteressant, però després hi ha hagutpoca participació.-Té planejat fer una altra exposició?De quin tema?-Sí. Tenc pensat fer-ne més. Els temesdepenen de les ofertes que hi ha almercat i dels treballs que fa l’alumnat.

serveixen per alguna cosa més que perfer matemàtiques.-Quins cursos l’han de visitar?-Tots. Es pot adaptar des de 1r ESOfins a 2n de batxillerat.-Quin és l’estat d’ànim dels alumnes?

El passat dia 18 de maig els alumnes de 4t d'ESO vàrem feruna excursió al parc natural de sa Dragonera, de les 8 a les5 de l'horabaixa. A les 9'30 embarcàvem amb na Margarita,una barca parescuda a un llaüt que es dedicava a transportargent de Sant Elm a sa Dragonera i a l'inrevés. Un pic adamunt sa Dragonera, després d'una breu explicació perpart d'una monitora sobre les normes del parc, ens vàremposar en ruta per aquells camins. Vàrem anar a veure el Farde Tramuntana. A baix del far hi havia un petit museu.Després vam anar a un mirador i allà ens van explicar unpoc d'història de l'illa, com per exemple que l'illa va sercomprada per un fuster molt ric, que volia fer-hi unaurbanització. Finalment, però, el Govern de les Illes Balearsla va adquirir per 280 milions de pesetes ara fa uns vint-i-cinc anys.D'aquesta caminada s'ha de destacar la sempre gaciosa icuriosa presència de les sargantanes (Podarcis lifordi), que aalguns agradava veure i a altres feien fàstic. Elles van ser lescausants d'impedir ocupar les ombres a segons qui. Elsguardes ens van dir que si ens posàvem saliva al dit lespodríem agafar, i n'hi va haver que ho van fer. Sa Dragoneraés un parc terrestre, no com Cabrera. Allà es pot pescar al

SARGANTANES, POPS I GUARDES CURIOSOS...,FAUNA DE SA DRAGONERA

Andreu Julià, Miquel Adrover, 4t C

seu voltant, però no des de l'illa. Mentre alguns es banyavenvaren veure un pop (Octopus vulgaris), que després de moltacomèdia i beneitura va ser agafat per en Pep Rigo i quan jaera a punt de posar-lo dins la bossa un guarda li va feramollar perquè l'havia capturat des de l'illa estant. D'aixòse'n diu una beneitura. També s'ha de dir que davantd'aquella esplèndida panoràmica que formava el grupd'estudiants -femenines-, els guardes amb els binocles vanfer l'abril mirant les al·lotes quan es canviaven. I a les dues,na Margarita va tornar a cercar-nos per anar-nos-en cap aSant Elm i d'allà a Santanyí.

Na Maria del Mar Rigo.

ACTUALITAT8

Creim que un intercanvi amb un altre país és la millormanera per aprendre un idioma, no tant aprendre aescriure-lo, però sí a parlar-lo.Un intercanvi, com és de suposar, té moltes coses bones,però també en té de dolentes. Una de les coses dolentespodríem dir que és el xoc cultural perquè els costums d'unpaís i d'altre són diferents. Amb el que hem notat mésaquest xoc ha estat amb el menjar. Aquí, els alemanys queprimerament ens visitaren deien que els obligàvem amenjar. Nosaltres, allà, ens ha passat tot el contrari: no ensdonaven tot el menjar que haguéssim volgut menjar. Però,sort dels restaurants de menjar ràpid que varen aconseguiracabar amb els nostres moments de primor. A més, lagent d`allà era molt tancada (suposam que era el fred). Elsalumnes alemanys van tenir una actitud cap a nosaltres

POCS ALIMENTS I MOLT DE FRED

Intercanvi amb el Goethe Institut d'Hamburg

Alumnes d'Alemany de 1r de Batxillerat

molt diferent a la que nosaltres vam tenir cap a ells quaneren aquí.Però malgrat tantes coses dolentes, també n'hi ha debones: pots fer "amics" i sobretot tens la gran oportunitatd`engrandir el teu coneixement cultural i lingüístic. A més,sobretot entre nosaltres mateixos (els mallorquins) hem

Aquí els veim a St. Michael

aconseguit una bona amistat després de viure 12 diesjunts, passant penúries i alegries. Hi ha hagut gent, però,que ha estat molt bé (la gran minoria).Podem afegir que ens ha agradat molt perquè hemconegut un nou país i una cultura bastant diferent.Sobretot estam contents perquè el nostre nivell d'alemanyha augmentat considerablement, més que res entendre'l,però també xerrar-lo.L'experiència ha estat reconfortant, però segurament norepetiríem la zona nord.

ADÉU AL 2n DE BATXILLERAT

Promoció 1998-22004Batxillerat Socials-HHumanístic

Promoció 1998-22004Batxillerat Científic-TTecnològic

CULTURA 9

HOMENATGE A MIQUEL COSTA I LLOBERA ENEL SEU 150è ANIVERSARI DEL SEU NAIXEMENT

(1854-1922)Francisca Artigues

El pi de Formentor, pintura de Dionís Bennàssar

Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera,més poderós que el roure, més verd que el taronger,conserva de ses fulles l’eterna primavera,i lluita amb les ventades que atupen la ribera,

com un gegant guerrer.

No guaita per ses fulles la flor enamorada;no va la fontanella ses ombres a besar;mes Déu ungí d’aroma sa testa consagradai li donà per trone l’esquerpa serralada,

per font la immensa mar.

Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina,no canta per ses branques l’aucell que l’encativam;el crit sublim escolta de l’àguila marina,o del voltor qui passa sent l’ala gegantina

remoure son fullam.

Del llim d’aquesta terra sa vida no sustenta;revincla per les roques sa poderosa rel,té pluges i rosades i vents i llum ardenta,i, com un vell profeta, rep vida i s’alimenta

de les amors del cel.

Arbre sublim! Del geni n’és ell la viva imatge:domina les muntanyes i aguaita l’infinit;per ell la terra és dura, més besa son ramatgeel cel qui l’enamora, i té el llamp i l’oratge

per glòria i per delit.

Oh!si:que quan a lloure braulen les ventadesi sembla entre l’escuma que tombi el seu penyal,llavors ell riu i canta més fort que les onades,i vencedor espolsa damunt les nuvolades

sa cabellera real.

Arbre, mon cor t’enveja. Sobre la terra impura,com a penyora santa duré jo el teu record.Lluitar costant i vencerà, reinar sobre l’alturaI alimentar-se i viure de cel i de llum pura...

oh vida! oh noble sort!

Amunt, ànima forta! Traspassa la boiradai arrela dins l’altura com l’arbre dels penyals.Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada.i tes cançons tranquil·les ‘niran per la ventada

com l’au dels temporals.

El pi de Formentor

10 REPORTATGE

Joan Sebastià Vidal, Joan Rigo, 4t C

SANTANYÍLa davallada als inferns és una cursa organitzada pelConsell que se celebra a molts municipis deMallorca. Aquestes curses consisteixen en baixaruna costa el més ràpid possible amb un carretó defabricació pròpia i sense cap tipus de sistemapropulsor (pedals , motor...). El necessari per apoder participar és que el vehicle no excedeixi dels150 kg. tengui un mínim de 3 rodes , no estiguiconstruït emprant un xassís d’un vehicle i persuposat un pilot tocat de l’ala.Un poble tan marxós com Santanyí no es podiaquedar sense participar a la 2 davallada als inferns.D’aquesta manera el passat dia 17 d’abril els amantsde la bogeria, tingueren l’oportunitat d’exhibir-secompetint. Aquest any tingué lloc a l’espectacularcosta de s’escaleta a Cala Santanyí.Set carretons foren els participants de la carrera.Abans de començar, l’organització va pesar elscarretons com a una de les diverses proves que esferen a aquests per comprovar si complien elsrequisits ja esmentats. Va haver-hi una sèrie decarretons que foren penalitzats per excedir el pesmàxim. El carretó les Llupies fou penalitzat en 5segons al millor temps seu per excedir en 17 Kg elpes màxim possible. Els carretons formula fresca i

rebaixat foren penalitzats en 10 segons per excediren més de 20 Kg el pes . Per altra banda el carretóFiorino va ser desqualificat per pesar més de 300Kg i estar construït sobre el xassís d’una furgoneta.Els únics que no van ser penalitzats foren elscarretons Domus passat de voltes i el pardalasoleat.La cursa fou molt moguda degut a la dificultat delrecorregut. Dels sis carretons que participarennomés 3 acabaren sencers. El primer cotxe en sortir, el Domus, queda KO a la primera corba fenttornar un vuit a una roda de darrere. El segonaccidentat fou el rebaixat que de tant que frissavenno pensaren a frenar i la conseqüència del descuit latrobaren damunt les bales. A la següent màneganomés agafaren la sortida 4 carretons. A aquesta

Els culpables de la festa.

El rebaixat rebent les conseqüències del seu descuit.

mànega les incidències no hi foren presents. A latercera mànega el rebaixat després del descuit tornàa agafar la sortida. Però malgrat tot es torna aquedar a la primera corba degut a la pèrdua d’unaroda davantera. Els altres carretons, com abans, notingueren cap inconvenient en arribar abaix. A ladarrera mànega tots els carretons ja apuraren al

REPORTATGE 11

“Passat de Voltes”Aquest va ser el guanyador del premi alcarretó més ràpid. Els seus tripulantsvan ser:Jaume Mestres, Toni Obrador i JaumeCantallops. La seva característicafonamental és que el xassís és unsomier. Ara el que el va fer ser el mésràpid va ser l’ús d’unes rodes primescom les de “Vespino” a diferència delsaltres carretons on la majori van optarper rodes de cotxe. El seu sistema defre era dos tambors a les rodes dedarrere activat mitjançant un pedal.

“Ses Llupies”Aquest va ser el guanyador del premidel segon carretó més ràpid. Els seustripulants van ser: Joan Rigo i JosepBarceló. La seva característicafonamental és el pas ràpid pelsrevolts que tenien gràcies a l’ús derodes i direcció de cotxe. El seusistema de fre era dos tambors a lesrodes de darrere activat mitjançantun pedal.

“Pardal asoleat”Aquest va ser el guanyador alpremi a l’originalitat. La sevatripulació estava constituïda per:Pep Rigo, Miquel Adrover i JoanSebastià Vidal. La sevacaracterística fonamental és queva optar pel sistema de tricicle iva ser l’únic que acabà d’aquests.Les rodes de bicicleta el dotavend’una gran acceleració peròdegut al sistema de fre que duien,frens de pastilla, l’obligaven aanar tota la baixada frenant perpoder traçar els revolts.

màxim fins arribar el punt que el rebaixats’encoratgés a tirar-se mancat de la roda extraviada.El carretó passat de voltes que en totes les baixadeshavia estat el més ràpid aquest cop tingué l’honorde quedar empastifat per les bales de palla.

El desqualificat Fiorino.

Acabada la cursa es passà a l’entrega de premis. Elpremi al més ràpid va ser pel “passat de voltes”, elpremi al segon carretó més ràpid va ser per “lesllupies” gràcies a que el “pardal asoleat” ja haviaguanyat el premi a l’originalitat i només se’n podiaportar un. Acabada l’entrega el grup TREITS alegràla festa fent del ball tot un espectacle.

Cartell anunciador de l’aconteixement.

12 REPORTATGEPORRERES, LA FINAL

El passat dia 16 maig es va celebrar a Monti-sion dePorreres la final de la 2 cursa de carretons“DAVALLADA ALS INFERNS”. A la final hi haviend’acudir els tres millors carretons (més ràpid, millordisseny , millor posada en escena) de 21 pobles de totaMallorca. Però el canvi de dia de dissabte a diumenge, pera que l’organització ultimés les mesures de seguretatprovocà que només fossin 45 els participants. Santanyíque havia participat a les semifinals tenia la sevaesquadrilla de pilots preparada per a la davalladadefinitiva.El recorregut previst per a la final era la davalladacompleta del puig de Monti-sion. Però per assegurar-seque no hi hagués un perill excessiu i, influenciats per lescrítiques rebudes per l’incident a la semifinal de Búger, onquedà ferida una dona major, l’organització escursà elrecorregut en els 400 metres finals de la baixada (entres’Adrecera i la corba de sa Quarta Creu).La final estava formada per dues mànegues i d’aquestess’escollia el millor temps. A les 11:30 del matí els carretonscomençaren la primera mànega realitzant uns descensos almés pur estil dels dibuixos animats “Los autos locos”. Elspilots que esperaven el seu torn, feien els darrers retocs alsfrens i a la direcció del seu carretó. A aquesta mànega no

hi va haver cap incident important ja que els pilots, quedesconeixien la baixada, varen ser prudents i anaren aconservar els seus bòlits.El carretó més ràpid va ser “El triciclo Loco” amb unregistre de 48,75 s. Pel que fa als carretons Santanyiners elque més va frissar va ser “El passat de voltes” amb uns49,10 sel segon més ràpid va ser “Ses Llupies” amb un registre de55 s i el més lent va ser “Pardal asoleat” que haventcanviant el sistema de tracció de darrere per un eix decotxe ara patia per la direcció de bicicleta davantera; elseu registre va ser de 59 s.

Per tornar a pujar els carretons a la sortida aquests van serremolcats per diversos tractors i tot terreny als qualss’enganxaven per mitjà de cordes formant un enfilall desis o set. Els tractors van pujar amb pocs miramentsprovocant que quedassin KO durant la pujada elscarretons “Jo som sopeta” que va fer un vuit de la rodadavantera i el “Banana Sprint” que va escarrinxar part deldecorat i va perdre una roda. Aquest darrer era un delsaspirants al millor disseny o la millor posada en escena jaque el carretó simulava un plàtan enorme i durant el

REPORTATGE 13

Els dies 22 i 23 de maig es varealitzar una competiciód'aviomodels a Cala Llombards. Hihavia representants de quasi tots elspaïsos europeus com francesos,alemanys, anglesos i espanyols. Elsmodels de les maquetes eren tandiversos com l'origen dels seuspropietaris. Així que es podien trobarrepresentacions d'avions reals,perfectes, des de F104 "Fantom" finsa Boing 727. L'anomenadacompetició implicava una bonapreparació física i mental dels"pilots" que els dirigien des de terra.Al llarg de la competició s'havien derealitzar una sèrie de "loopings" ifigures a l'aire, que implicaven tambésaber controlar l'avió que va a uns

ACRÒBATES AL CEL DE CALALLOMBARDS

L'espectacular exhibició internacional d'aeromodelismeconvocà una multitud enfervorida i entregada a les habilitatsdels pilots

George Peev, 4t C

feien que els espectadors aplaudissindesprés de cada maniobra ja que lesacrobàcies a tant sols un metre delsespectadors et tallen la respìració. Ésclar que tot era organitzat molt bé.Hi havia un aparcament-tenda demodelisme, representants d'algunclub famós i també entrepans ihamburgueses..., encara que mirantl'espectacle t'oblides de la fam il'aigua durant una bona estona. Elpúblic era molt variat. Joves, pares,mares, aficionats, gent que se voliniciar i també els que senten unacuriositat per aquest tipus d'esport.L'aeromodelisme és un hobby queimplica tenir molt temps lliure isobre tot paciència a l'hora delmuntatge i aprenentatge. És unprocés llarg i lent, per això molts denosaltres som aficionats però maitenim temps o recursos necessarisper aquest tipus d'esport.

L'invisible B1 Stelt

F 15 "Tomket"

Mira 2000 ( França)

300 km/h a l'hora de realitzar-los, omés segons el model i el motor. Lapista d'enlairament i aterratge era unacinta que tenia un metre d'amplitud ide llargària feia cent metres. El quemés expectació va produir va ser quela majoria dels models eren reactius,és a dir, que els seus motors erenturbines i no d'explosió. Doncs jaens podem imaginar la velocitat quepoden arribar tenir. El soroll quefeien era d'allò més real, ben igualque un avió de gran escala reactiu.Els "pilots" amb més experiència

trajecte llançaven plàtans de debò ala gent mentre sonava la cançó “elúnico fruto del amor... és la banana...és la banana...”A la segona mànega el pilotsdavallaren apurant al màxim lesfrenades, desafiant els xassís delsseus vehicles a cada corba... tantsriscos per a minvar segons nomésduien a un lloc segur... a l’asfalt i a lesbales de protecció. Els accidentsforen molt nombrosos peròmajoritàriament sense cap incidentmajor que un xoc a les bales de pallai qualque cop o cremada per alspilots. El punt més conflictiu va serla sortida del primer revolt on elscarretons s’acarnissaven amb unrètol del Consell de Mallorca. Aaquest revolt fou on tingué llocl’accident més espectacular on elcarretó “Funerària de sa Pobla” quesimulava un bagul va donar duesvoltes de campana, un dels pilots esva rompre un braç i va ser enviat aSon Dureta. El “triciclo loco” vatornar a ser el carretó més ràpidmillorant el seu temps en 48,23 s,aquest seria per tant el campió de laDAVALLADA ALS INFERNS. Elcarretó més ràpid de Santanyí vatornar a ser el “Passat de voltes”però el segon va passar a ser-ho el“Pardal asoleat” que va millorar elseu registre 7 segons fent la baixadaaquest cop en 52. “Ses llupies” varenempitjorar el seu temps en 1 segonpassant a ser els més lents.Una vegada acabada la mànega esvan donar els premis als cotxesguanyadors. Un viatge de 600 � i lacopa de campió per “El triciclo loco”de Vilafranca. Un viatge de 300� per“Ses Nores” de Felanitx com a premiper a la millor posada en escena. I elpremi pel millor disseny de també unviatge de 300� va ser compartit pelscarretons “Es Kul Bus” de SantaEugènia i “Pikachu” d’Andratx. Per aacabar la festa tots els pilots delscarretons finalistes van poderassaborir una paella mentreescoltaven la música de la Batucada.

ENTREVISTA/MÚSICA14

P- Com et varesassabentar delconcurs Camí del’Éxit?R- Na Cati del CentreJove em va informard’aquest concurs i joem vaig apuntar perinternet en aquellmateix moment.Després em varencridar i vaig fer elprimer càsting al’Auditòrium deFelanitx.P- Has assistitalguna vegada aclasses de cant? R- No, mai.P- Des de quant’agrada cantar?R- Des de molt petita.Abans de xerrar jacantava. El que passa ésque com que som molttímida ho tenia un pocamagat, nomésm’havien escoltat elsmeus pares i qualqueamic.P- Et veus ambpossibilitats deguanyar el concurs?R- Home, hi ha molt de nivell i no hi ha cap concursantque canti malament, cadascú té el seu estil, però aixòdependrà molt de les votacions del públic. Per aixònecessit que la gent del meu poble em doni suport.

ESTEFANIA LLOMPART: CAMÍ DE L’ÈXIT !

Sara Melendo, 4t B; Estefanía Melendo, 4t A

El dissabte 24 d’abril al Casino Paladium de Calvià va tenir lloc la gala de presentació delconcurs musical Camí de l’Èxit. A l’escenari hi actuaren els vint finalistes, seleccionats d’entreels més de 2000 candidats que realitzaren els sis càstings arreu de Mallorca, Menorca i Eivissa.Aquests joves intèprets es proposen emular els seus ídols de la televisiva Operación Triunfo iassolir una carrera discográfica. També tendran la possibilitat de donar-se a conèixer a travésde la pantalla de M7 Televisió, la qual cada dimarts a les 21’30 emetrà els millors moments deles diferents gales que es faran pels pobles de Mallorca. Qui no vol deixar escapar aquestaoportunitat és Estefania Llompart. Tant, que ha aparcat els seus estudis de 2n de batxillerat ala recerca del Camí de l’Èxit. Molta sort!

P- Qui et vaconvèncer per anar alconcurs?R- Em varenconvèncer els meusamics, perquè a mi emfeia vergonya.P- Tens pensat tonara l’Institut deSantanyí?R- No ho crec, peròsempre recordaré elsmeus companys i elprofessorat.P- En aquestsmoments, qui et famés costat?R- La meva família i elsconcursants de Camide l’Èxit.P- Què se sent enestar davant lescàmeres de latelevisió?Emoció,alegria i moltsde nervis, perquè aixòho veia com un somnillunyà i de sobte emtrob aquí.P- T’agrada el mónde la fama, o noméshas anat a aquest

concurs perquè t’agrada cantar?R- Hi he anat sobretot perquè m’agrada cantar, peròvolia tenir una nova experiència.No imaginava quem’agafassin, però ara que estic aquí m’agradariaaconseguir la fama.

MÚSICA 15

P- D’on va sortir la idea de crear ungrup?R- Érem un grup d’amics que teníemganes de tocar i pensàrem que aixítambé podríem guanyar un parell deduros P- Com vos vàreu conèixer,?R- Érem amics. Per trobar veu vàrem ferun càsting. Els components som:Sebastià Burguera, guitarra; JaumeAmengual, piano; Joan Vidal “Xoixa”,baix, Sebastià Pons, bateria i Maria, veu.P- Quant de temps fa que tocaujunts?R- Pel juliol farà un anyP- Com definiries la vostra música?R- És una música berbeneraP- D’on va sortir el nom del grup?Quin significat té?R- Fa referència a la música dels anys 70P- On soleu assajar les vostrescançons?R- A ca en Sebastià Burguera, aquí aSantanyíP- Ja havies tocat abans amb algunaltre grup?R- Sí. També fent percussió, amb enPere Joan i altresP- Per a vosaltres és un hobby o una

“TOCAM PER PASSAR-HO BÉ IGUANYAR UN PARELL DE DUROS”

Maria Cànaves, 4t C; Maria Antònia Barceló, 4t A

Entrevista a Sebastià Pons, de La Movida

feina?R- Per a mi és un hobby, una manera depassar el temps i passar-t’ho bé. Encanvi, en Sebastià Burguera s’ho agafamés seriosament, més professionalmentP- Les vostres cançons en què sesolen basar? Quins grups versionau?R- És música dels anys 70, versionamgrups com Hombres G, la cantantAlaska, Olé Olé, Siniestro Total...P- Teniu molts de concerts planejatsper aquest estiu?R- Sí, berbenes; la de Cas Concos, la des’Horta i la que podríem dir “la mésimportant”, la de FelanitxP- Heu enregistrat qualque disc?R- Sí, una maqueta de vuit temes.Llavors, segons com vagi, la duríem auna discogràfica i la vendríem alsconcerts a un preu molt baix.P- Quants de diners heu arribat aguanyar?R- Uns 300�, ja que només hem fet unconcert, però feim comptes al pròximcobrar més.P- Quina és la cançó de la teva vida?R- “Vespre” de “Els Pets”.P- El teu grup preferit?R- Uf, ha ha, no ho sé, cap

P- Què esperes d’aquestconcurs?R- Tots els concursants volemguanyar,encara que és molt difícil.Però sobretot esper arribar a serconeguda per la gent i que a la gentli agradin les meves actuacions.P- Què tal amb els teus 19companys? Tens qualque queixad’ells?R- Són tots molt simpàtics i no tenccap queixa de ningú. Amb algunstenc més afecte que amb altresperquè estam més a prop, però lamajoria són molt bones persones.P- Quines cançons vares elegirper cantar en els càstings?R- Vaig passar tres càstings. Alprimer vaig cantar “Hijo de la luna”(Mecano) i “La Bambola” (PattyBravo). Al segon el jurat em va fercantar “Titànic” i la cançó de labanda sonora” de la pel.lícula “BarCoyote”. A aquest càsting també emvaren fer ballar. Al darrer càsting,que va ser quan vaig quedarfinalista, em varen fer cantar lacanço de “Hero” de Maria Carey,que per cert aquesta cançó nol’havia escoltat mai i no me la sabia,i vaig haver d’inventar-me-la.P- Com va ser la teva experiènciaals càstings?R- Vaig passar molts de nervis i sino hagués estat per una concursantdel càsting, me n’hagués tornat a cameva. Ja veis el què és el destí.P- Quin és el millor concursantper a tu de O.T?R- Per a mi ha estat en David Bisbal.P- Què opines de la parella demoda Bisbal i Chenoa?R- Que fan molt bona parella i quetenen molt de talent musical i moltde futur.P- Quin estil de música t’agrada?R- M’agrada tot tipus de música icant de tot, però com tothom, hi hauns estils que em van millor quèaltres; per exemple la música llatina.Els meus cantants favorits sónShakira, David Bisbal, SarahConnor, Witney Houston...

MÚSICA16

“LA NOSTRA MÚSICA ÉS CALENTA, AGRADOSAI FANTÀSTICA”

Maria Francisca Simarro, 4t B; Regina Sbert, 4t C

Entrevista a Pere Vallbona, de Shaketime

P.-Com va nèixer el grup?R.- Va sorgir perquè en Toni i jo mateix teníem ganes demuntar un grup funky i així vàrem començar a cercargent que fen aquest moment som: Toni Burguera,trompeta; Sebastià Galmés, saxo tenor; SebastiàBurguera, baix; Jaume Antoni Ferrando, guitarra; MaribelVidal, cantant; Xavi Fuster (Mambo Xavi), bateria; JaumeAmengual, teclats i Pere Vallbona; trombó.P.- Quants d’anys fa que tocau?R.- Des de l’any 2003. Exactament dia 5 d’abril del 2003vàrem començar.P.- Quants anys fa que estàs en el món de la música?R.- Des dels nou anys i ara en tenc trenta-dos.P.-Com triàreu el nom del grup i què significa?R.- Va ser una cosa molt espontània.Significa “temps mogut”.P.- Com seleccionau els temes deles cançons?R.- Han de ser dins l’estil de música“funky”. La gent del grup duuproposicions d’aquest estil de músicai llavors escollim.P.- Per a vosaltres, tocar amb elgrup és un hobby o una feina?R.- Al principi era un hobby, però aras’ha convertit en una feina.P.- Trobau que el dia de demàpodreu deixar la vostra feina idedicar-vos només al grup?

R.- No, impossible. El món musical éscomplicat.P.- A part del grup, a què vosdedicau?R.- Toni Burguera, treballa aFormatges Grimalt; Sebastià Galmesés estudiant; Sebastià Burguera,estudiant; Jaume Antoni, estudiant;Maribel, fa feina a una tenda d’herbes;Xavi, estudiant; Jaume Amengual,estudiant i Pedro Vallbona, unservidor, és professor de l’Escola deMúsica de Santanyí.P.- Vos contracta molta gent?R.- Bastant i, a vegades, diem que no,

perquè alguns components del nostre grup toquen ambaltres agrupacions i molts concerts coincideixen.P.- Quants de concerts teniu aquest estiu?R.- Deu o dotze, més o menys.P.- Heu gravat qualque disc? Quin?R.- No, només una maqueta.P.- Com definiríeu la vostra música?R.- Calenta, agradosa i fantàstica.P.- Quin és el lloc on heu tengut més èxit?R.- A la festa de Sant Jaume del 2003.P.- Quines són les tres millors cançons de la tevavida?R.- Les meves són last train to London, Sweet home Alabamai Pick up the pieces.P.- Quins són els vostres músics o grups preferits?R.- El meu Super Tramp.

MÚSICA 17

MENYS DE 300 PERSONES AL CONCERT DEDAVID CIVERA

George Peev, Joan Sebastià Vidal, 4t C

“Al fin y al cabo éstos son los conciertos que más me gustan”, va exclamar el cantant en veureel poc públic present al poliesportiu municipal

El passat dia 22 de maig i com acloenda dels actes de la PrimaveraJove, organitzats per la regidoria dejoventut de l’Ajuntament de Santanyí,se celebrà al Camp d’Esports elconcert del famós cantant pop DavidCivera.Les mesures de seguretat eren d’allòmés estrictes, amb guardes deseguretat a tots els possibles accessosal recinte. Malgrat tot, n’hi va haverque reptaren l’espectacular dispositiucom un jove que en comptes de passarper l’entrada principal va botar unaparet i els guardes el van aplegar. Tantasort que tenia entrada. A les 22 horesla festa va començar amb l’actuaciódel grup 40 Llamps que anà

encalentint els ànims del poc públicpresent. Aquest grup va versionarcançons de grups famosos comQueen o La Oreja de Van Gogh. Unahora més tard aquest grup va acabar laseva actuació, tot anunciant la sortidaa l’escenari de David Civera. Desprésde 20 minuts per al canvi d’escenari,va aparèixer l’esperat David Civera. Elpúblic el va rebre amb moltsaplaudiments i crits de suport. La sevaactuació va ser un notori repàs a laseva discografia. Evidentment lescançons més cantades i aplaudides pelpúblic van ser els seus hits com “Quela detengan” o “Bye, bye”, ... Lafascinant veu de Civera va aconseguiratreure l’atenció del públic al llargd’una hora i mitja d’espectacle. Elsespectadors no s’adonaren de compassà el temps tan aviat, especialmetper la sincronitzada actuació delcantant amb els seus ballarins, duesdones i dos homes. Al voltant de les24:30 hores el cantant abandonàl’escenari i pocs minuts més tard jasortia del camp d’esports, ficat en uncotxe. La gent, especialment els fans,

Després d’àrdues i complicades gestions la revista Téntolva aconseguir dues acreditacions per a la roda de premsaque havia de fer al cantant David Civera el mateix dia delconcert. Ja des del primer moment se’ns va comunicar ladificultat de tenir accés a l’ídol musical. Problemesd’agenda i tècnics -havia de realitzar unes proves de somai vistes, segons se’ns va comunicar- dificultarienenormement la tasca. Fos com fos, se’m va sol·licitar unnúmero de telèfon perquè tan aviat com es trobàs unforadet en el temps del cantant se’ns comunicaria i, siestàvem tot el dia pendents de la cridada, possiblementtendríem accés a fer algunes preguntes a l’estrellaeurovisiva. Molt bé. Áixí que tot el dia estàrem aferradetsal telèfon, no fos cosa que en qualsevol moment sonàs i,

esperaven des d’abans amb els seusblocs a les mans, un autògraf del’artista que mai no arribaria. AmbDavid Civera també se n’anà lamajoria de públic i va deixar més solque la una el grup teloner Musicalite,que tocava després. Tot i així, hi haguéuna trentena de persones quequedaren a veure la seva actuació onpresentava el seu nou disc. Ara bé,davant l’escenari només hi acudí mitjadotzena de joves, una escena una micatrista per una festa tant efímera comdiscreta.

ens agafàs fora de joc.Va arribar el migdia, les tres, les quatre, les sis, les vuit, lesdeu del vespre i algú ens va dir que ens cercaven, queaviat, que potser ja teníem el cantant per a nosaltres. Però,res. Era tard. Mitja hora després començava l’actuació.Finalment, la famosa roda de premsa s’havia realitzat.Segons hem sabut amb l’exclusiva presència de SantanyíRàdio i la possibilitat de tenir accés, si volíem, a lesrespostes del cantant. No, gràcies. El periodisme defotocòpia no és el que hem après, precisamentAmb una paraula, que Téntol, la nostra revista i elsnostres lectors també són joves i això seria bo que laRegidoria de Joventut i el Centre Jove de Santanyí hoconsiderassin.

TÉNTOL, EXCLOSA DE LA RODA DE PREMSA

BARCELONA ‘0418

UN VIATGE INOBLIDABLE

Georgi Peev, 4t C

El passat 4 d’abril va ser el primer dia de les vacances més esperades per als alumnes de 4tD’ESO. El motiu: el viatge d’estudis a Barcelona que un grup de nosaltres –vint afortunats,acompanyats de tres professors- havíem de fer al llarg de cinc dies pels indrets de la ciutatcomtal

DIUMENGE, 4 d’abril. Al matí ales 4:45 ens reunim davant l’instituton ens espera l’autocar amb el qualarribam a l’aeroport de Palma. Tots.Gràcies a nosaltres l’avió va partirtard ja que els professors prenien elseu cafè matinal amb moltatranquil·litat. Ja a Barcelona vàremestar una estona esperant l’autocarque simplement estava aparcat mesallà.La nostra primera visita va ser el parcGüell. Allà vàrem estar unes dueshores. Com que disposàvem detransport vàrem anar al temple de“La Sagrada Família”. Després dedinar a un restaurant a prop de “lesRambles” vàrem tenir l’horabaixalliure. Uns de compres altres a la salade màquines o passejant. Al final deldia ens instal·làrem a l’hotel, que estàa un poble a 45 minuts de Barcelona,Corbera de Llobregat.Ja eren les 12 de la nit tots un poccansats fèiem visites amb pijama alsnostres companys a les altreshabitacions de l’hotel. Les càmeresno s’aturaven de gastar rodets ja quetots volíem immortalitzar aquests

moments.

DILLUNS, 5d’abril. De matí,ja amb més forçaque mai, ensdirigírem cap aPort Aventura onens esperava ungran desafiament.Ens vàrem dividiren grups. Unsfeien més via imostraven la sevaimpaciència per

provar el màxim nombred’atraccions possible, en canvi elsaltres s’ho varen prendre amb méscalma. Les atraccions més visitadesvaren ser: “Stampina, Splash, Troncs,El Templo del Fuego”.... M’he deixatla més forta: “Dragon Khan” aaquesta darrera vàrem haver demostrar una forta resistència denervis, vull dir, que el nostre grupetva haver d’esperar dues hores i35minuts per poder gaudir del’adrenalina dels “lupings” del’atracció. Tota una emoció, per aalguns el millor dia del viatge. A les19:00 hores era l’hora de la partida dePort Aventura.Crec que a ningúli varen bastar les9 hores passadesallà. Bé, aquí nos’acaba desprésde sopar a l’hotelvàrem organitzarun mega“botellón” alm e n j a d o r .Teníem taulestassons i per onsense la música.L’ esperit de la

festa no faltava. “Visca I.E.S.Santanyí”. N’hi va haver uns méscontents que els altres, però l’important era passar-s’ho de la millormanera possible. Ja a les tres del matítots estàvem a les habitacions (enalgunes la festa seguia). Ja podeuimaginar que l’endemà a les 08:00sonen tots els telèfons.

DIMARTS, 6 d’abril. Amunt!Encara ens queden tres dies fora decasa. Avui després del berenarhabitual- llet o cafè, suc de taronja,pa, mantega, confitura, i alguna cosadolça anem a Barcelona. L’objectiud’avui és patinar o visitar el “CampNou”. La pista de gel, gran i blancaens va permetre patinar lliurement.És un lloc visitat per gent diversa(nins, joves, mares o professionals).Al migdia ens reunírem tos per anarjunts a dinar. Ja dins l’autocarintentàvem endevinar el menú d’avui(Pollastre amb patates, o pollastreamb patatilles...).L’horabaixa lliure. De compres... Elnostre grupet va anar a una tendad’informàtica i tècnica. Vàrem passardues vegades per “les Rambles” idesprés vàrem tenir la curiositat de

BARCELONA ‘04 19

visitar el museu marítim on podíemobservar vaixells o representacionsen miniatura. Ens va agradar moltveure com eren les barques i vaixellsantics.A les 19:30 ens vàrem trobar al puntacordat a uns 50 metres de l’estàtuade Colom. Plantejàvem anar demarxa a Barcelona però eraimpossible perquè el conductorhavia de descansar unes 8 hores icom que el teníem ocupat tot el dia,de nit estava aturat. La nit va sertranquil·la, passejavem per leshabitacions, escoltàvem música.A les2 del matí ja tothom era en la sevahabitació. Un dia bastantemocionant i llarg, què trobau?

DIMECRES, 7d’abril. Ensaixecam ben prestper visitarGirona. Unaciutat molt guapai antiga. Vam anaral barri jueu. Lescases, els carrers il ’ a m b i e n tpareixien d’altraèpoca. Allà vàremcomprar un regalsimple per al

El tercer dia del viatge d'estudis que vamfer els alumnes de quart d'E.S.O.decidírem anar a la pista de gel que haviensituat al Palau Blau-Grana. Però tres delsalumnes vàrem decidir visitar el CampNou enlloc de patinar sobre el gel, ja queestava a dues passes d'aquesta la pista degel. Anàrem a la taquilla per comprarl'entrada i acte seguit ens dirigírem al'estadi. El primer que vàrem visitar varenser un dels vestidors del camp. Allò sí queés un vestidor! amb les dutxes espaioses,jacuzzi, saleta per als massatges, unataquilla per a cada jugador... Després ensdirigírem al terreny de joc, però al túnel devestidors vàrem veure una cosa que ensva impressionar. Allà hi tenien unacapella, amb els seus corresponentsbancs!. Jo vaig pensar: què han de floriruna capella al camp? La questió és quearribàrem al terreny de joc, però nodeixaven trepitjar la gespa, només la gespaartificial que hi havia del túnel fins a lesbanquetes. Allà vam veure de casualitatPujol, que estava lesionat i es recuperavaal camp. Acte seguit el recorregut ensmanava a la tribuna, des d'on contemplenel partit les autoritats. Després entràrem ala sala on es fan les rodes de premsa alsjugadors o a l'entrenador. Realment, quanho veus a la televisió pareix més gran,però quan hi ets davant et dóna una altraimpressió. Finalment passàrem al museudel Barça. El que més et crida l'atenciósón les copes, tant les de la lliga, com lesdel rei, com la copa d'Europa o qualsevolaltre títol. També hi havia botes de futbolantigues, pilotes de fa molts anys,reproduccions del antics vestidors, unaexposició de tots els cartells del Barça, elsdiferents escuts que ha tingut el Barça.

DE VISITA ALCAMP NOU!

Miquel Adrover, 4t C

xòfer que percasualitat avuifeia els anys. Jauna altra vegada aBarcelona vamanar a l’Imax elcinema 3D. Unaltre grupet vaanar al cinemanormal. Elnombre depel·lícules eralimitat (un pocavorrides) peròva ser tota unaaventura el 3D.Aquest dia es varepetir el temaamb l’autocar,però és clar que

un autocar no pot espanyar la nit ivàrem fer un altre “botellón” almenjador. Aquest va ser més tranquili sense cap accident...

DIJOUS, 8 d’abril. El darrer dia deviatge. De matí vàrem prepararl’equipatge i cap a Barcelona. Allàvàrem dinar i més tard ens dirigírema l’aeroport. Érem a Santanyí a les21:30 del vespre. Davant l’institutens esperaven tots els nostres pares.Tots estàvem cansadets però no esnotava ja que estàvem molt contentsd’aquests cinc dies junts a Barcelona.Els professors també, crec, que s’hovaren passar bé o al menys varen fertot el possible perquè fos un viatgeinoblidable.

20 BARCELONA ‘04UN PASSEIG PEL MUSEU MARÍTIM

Joan Sebastià Vidal, Joan Antoni Ferrer, 4t C

No tot podia ser bauxa en el viatge d’estudis ,també hi havia d’haver temps per descansar de lafesta gaudint del patrimoni artístic i cultural deBarcelona. Per aquest motiu es visitarenmonuments, estàtues, museus... malgrat que lesvisites no foren el que es diu abundants, forenselectes, podent-les classificar “d’exquissitesesturístiques”. Aquests titans de la culturabarcelonina van ser: la inacabable Sagrada Família,el naturalisme humà del Parc Güell i el Museu

Marítim de Barcelona. Essent Mallorca una terraamb tradició marinera anem a conèixer una micamés el Museu Marítim. Endavant!La major col·lecció de les exposades al museu és lade models de vaixells. Petites rèpliques, o no tanpetites, de naus a escala que ens mostren en totdetall les seves característiques. No per les sevesreduïdes dimensions aquests models deixen de sergrans obres d’art i millors testimonis de la nostrahistòria.

Models de drassanesEls models de drassana, realitzats ales mateixes instal·lacions on esconstruïen els vaixells, són prototips,a escala reduïda previs a laconstrucció del vaixell a escala real.Aquestes peces presenten unescaracterístiques que les fanexcepcionals: la precisió del seudisseny i l’acurada execució elsconfereixen un valor històric idocumental que els ha elevat a lacategoria de veritables obres d’art.

Models de mig cascEls models de mig casc del MMB composen una de les col·leccions mésimportants existent en l’actualitat en els museus marítims del món. Es tractad’un tipus de model que representa la secció longitudinal del buc del vaixell; esrealitzen a les mateixes drassanes on es construeix el vaixell i acompleixen lamateixa finalitat dels models de drassana. La col·lecció del MMB representa, enla seva major part, velers catalans del segle XIX construïts a les drassanes de lacosta catalana velers que foren vitals protagonistes de les relacionseconòmiques i humanes que enllaçaren el litoral espanyol i els territorisamericans, moment considerat com una de les èpoques més glorioses de lamarina catalana.

Models d’escolesEls models de les Escoles de Nàuticaeren utilitzats per impartir-hi lliçonssobre alguns aspectes de lanavegació, especialment lesmaniobres. Presenten algunescaracterístiques peculiars com el fetque el buc d’aquests models tinguiun fons pla, en ocasions modificatamb posterioritat, i l’arboradura ambtotes les maniobres, centre d’interèsprincipal a causa de la seva finalitateducativa, és tècnicament moltcorrecta; igualment, cal fer notar queper tal que els alumnes poguessinaccedir al model i manipular lesmaniobres, aquestes es trobencol·locades a l’exterior del buc.

Models de companyiesEls models de companyiesnavilieres són models realitzatssimultàniament o amb escassaposterioritat a la construcció delvaixell. La fidelitat d’aquestesrèpliques els confereix un granvalor tècnic i documental i tenenla finalitat, sobretot, de donar aconèixer els vaixells de lescompanyies en un afanypropagandístic i de promoció deles empreses.

BARCELONA ‘04 21

Models exvotsEls exvots que representen modelsde vaixells constitueixen un grup pocnombrós però molt interessant dinsdels fons del museu. Cal destacar elvalor històric d’aquests objectes,mostra fidedigna de l’artesaniapopular, d’una banda, i de la devocióreligiosa de la gent de mar, d’unaaltra. No solen estar elaboratstècnicament amb molta pulcritud.

Models del taller de modelismeA la resta de col·leccions de modelsque posseeix el museu, cal afegir elsmodels realitzats en el taller demodelisme. Aquests models són elresultat d’àmplies investigacionshistòriques realitzades pels equipsdel museu i presenten un rigor tècnicque els confereix un valor destacat.

Galera reial de Joan d’AustriaAmb motiu de la celebració delIV Centenari de la Batalla deLepant, es va construir al MuseuMarítim de Barcelona una rèplicaexacta de la Galera Reial de Joand’Àustria, nau capitana de l’estolde la Santa Lliga (Espanya,Venècia, els Estats Pontificis iMalta), que es va enfrontar ambl’esquadra turca a Lepant el1571.Nau de grans dimensions, amb60 metres d’eslora i 6.2 metres demànega, i propulsada per 59rems moguts per 236 remers, laGalera Reial anava arborada amés amb dos pals, major itrinquet, de 22 i 15 metresd’alçada respectivament, i velesllatines que representaven unasuperfícies vèlica de 691 metresquadrats.Un tret característics d’aquestagalera és la decoració, obra delsartistes sevillans mésprestigiosos de l’època. Delconjunt destaca la decoració dela popa, que representa figures iescenes mitològiques,combinades amb símbols deldogma catòlic, com ara la Fe,l’Esperança i la Caritat delsfanals de la carrossa.

Cordes i fustes cruixen a sota i a dalt dels mariners, els crits ressonen acompassadament amb elstrons de trabucs i de canons; mentre fustes estellades sobrevolen el seu cap. El plom endiablat jugaamb la carn dels homes a pintar un dantesc quadre a la coberta . Una veritable “sonata”.Una escena semblant a la de la imatge es devia viure a la Batalla de Lepant on la galera reial deJoan d’Austria capitanejava l’ estol de la Santa Lliga. Al final del museu sen’s alça davant els ullsuna rèplica d’aquesta nau a tamany real. Una veritable joia de bellesa incommensurable.

ECOLOGIA22

ELS ESQUIROLS DEMALLORCA

Andreu Julià, 4tC

Encara que hi ha molta gent que no s’ho creu, a Mallorcahi va haver esquirols, però no els esquirols que tots ensimaginam, vermells i amb la cua peluda que boten d’arbrea arbre i que hem vist tots per televisió o als llibres. Nosón aquests esquirols els que hi va haver a Mallorca, sónuns altres molt diferents. Eren parescuts a una llebre. Defet, el principi del seu nom científic correspon al mateixgènere: Lepus, però el segon nom del seu nom científic:mediterraneus, que correspon a l’espècie no sé d’on vé.Perquè dit d’una altra manera més o menys semblantseria: llebre mediterrània.

Aquell nom científic no és molt fiable perquè aquestesquirol es va extingir fa uns trenta anys per causa de lacaça que en aquell temps es practicava sense control niescrúpols, i tots els que per casualitat anaven a parar amans de persones anaven directament cap a l’olla i quasicap, per no dir cap, va anar a parar a mans d’entesosperquè el poguessin classificar ni estudiar, i per això ja hedit que aquest nom no pareix molt fiable.Però sí que aquests entesos varen poder dir i confirmarque aquesta espècie no venia de cap encreuament entrellebre i conill, però encara hi ha gent que no ho creu,perquè hi ha una semblança entre les dues espècies. Peròsegur que no és un encreuament perquè si ho fos encarase’n donaria qualque cas, i no se n’ha donat cap perquèse’n xerraria. Definitivament aquest animal està extingitcom molts altres. I un pic extinguit no el tornarem aveure mai. Fotos quasi no n’hi ha, només n’he trobat tresen blanc i negre i en molt mal estat. S’agrairia molt quesi algú sap alguna cosa d’aquest misteriós i rar animalque ja no tornarem a veure ens enviàs informació dequalsevol mena a l’adreça de la revista. Segons lainformació que ens arribi al pròxim número en sortiràun altre reportatge més complet, si no teniu correuelectrònic ho podeu fer arribar a l’institut de qualsevolaltra manera. Gràcies.

Ja que els professors ens dificultaven molt el sortir demarxa, vàrem fer dues festes al menjador de l'hotel. Elspropietaris de l'hotel on ensallotjàvem ens subministrarentotes les begudes.A la primera festa hi va haver unparell d'alumnes que beguerenmassa i varen fer un streaptease, ial final varen acabar aferrats a latassa del W.C.A causa d'això se'n varen anar adormir d'hora. En acabar la festaes formaren grups més petits quela continuaren cadascú a la sevamanera. Més tard tots se'n varenanar a dormir.Durant la segona festa elsalumnes tornaren a beure peròamb més moderació, per culpa dela ressaca que duien a sobre.Després de ballar fins a les tantesal menjador, vàrem pujar a leshabitacions. Vàrem fer massarenou i pujà el porter i unaprofessora a dur-se'n cadascú a laseva habitació, però només en vatrobar dos perquè els altresestaven amagats. Després va pujarla professora sola i va trobar totsels alumnes que quedaven, que noeren d'aquella habitació.Aquestes dues festes va ser tot elque vàrem fer durant les nits delviatge d'estudis 2004 de 4t.

DE COPES PERL’HOTEL

Joan Nadal 4t C

VALÈNCIA 2004 23

Enguany, el departament de Física iQuímica organitzà una visita a laCiutat de les Arts i les Ciències deValència per als alumnes de ciènciesde 1r i 2n de batxillerat.Com a acompanyant d'aquellaexpedició, voldria explicar algunes deles situacions viscudes. Jutgeu si éssacrificada o no la vida del professor.Just arribats a l'hotel, i com erad'esperar, les habitacions reservadesper l'agència no estigueren a la nostradisposició i ens haguérem dedistribuir de manera que en unescambres sobraven persones i enaltres hi havia excés de llits. Un copinstal·lats, algunes alumnes optarenper quedar a l'hotel i desferl'equipatge; supòs que deguerenestimar un temps mínim de quatrehores per treure, desplegar, penjar irepartir per les calaixeres i armaris del'habitació tot el que duien. D'altresnomés sortir al carrer, descobrirenun bar on servien uns plats variatsdeliciosos i arrelaren allà dinspassant-s'hi tota la tarda. I és que ensaben d'aprofitar el temps quanvisiten noves ciutats!.D'aquella nit poca cosa us poccontar. Després de sermonejarinfinites vegades l'hora a la qual enshavíem de veure al menjador perberenar, em vaig ficar a l'habitació id'aquell dia ja no record res més.Com era d'esperar, a l'horaconcertada al matí següent, no hi vahaver ningú. Després de cridar-losper telèfon, i d'atupar les portes deles habitacions repetides vegades, esdignaren a comparèixer una hora

VISITA A LA CIUTAT DE LES ARTS I LES CIÈNCIESSimó Amengual

més tard del que havíem pactat.Aquell diumenge anàrem al Museude la Ciència. Alguns simplificaren lavisita contemplant com naixien unspollets dins d'una incubadora, abansd'anar-se'n a atipar al restaurant i afer la digestió asseguts en uns delsbancs de l'entrada, a més d'empipartot el dia demanant per tornar al'hotel.Pensant que havien esgotat les sevesreserves energètiques, ja quesemblaven més morts que viusdurant la visita al museu, era fàcilsuposar que aquella segona nit lapassarien dormint. Però qualsevolintent racional d'explicar elcomportament d'aquest personalresulta inútil.

matí. Tocava visita a l'Oceanogràfic.I per ambientar-nos, el cel enspremià amb una pluja torrencial, queens deixà com a nàufrags recuperatsdel mateix oceà. Xops com anàvem,passàrem el dia contemplant peixos,foques, dofins i les sevesentrenadores respectives. I com no,just a l'hora de partir cap a l'hotel arecollir l'equipatge, alguns encarahagueren de fer les compres dedarrera hora, portant-se algun"souvenir" d'aquell lloc.I arribà el moment de la tornada.Amb la incertesa de si partiríem o no,degut al temporal que hi havia,salpàrem amb destinació a Mallorca,prèvia amenaça de fer tornar a algúnedant si es repetien els fets de lapassada nit.Imagín que per a ells foren tres diesinoblidables; en el meu cas, us hopuc ben assegurar. Marejat peltemporal, mort de son, esgotat ireprimint la set de venjança enversd'alguns dels nostres expedicionaris,vaig trigar un bon grapat de dies arecuperar-me completament.

Devia ser mitja nit quan un escàndoldescomunal quasi em féu saltar delllit. No us podeu imaginar laintensitat dels crits, brams, rialles icops per les parets que es deixavensentir en aquella hora. Però estavamassa cansat i em faltaven les forcesper aixecar-me. Fins que vaigidentificar la veu del conserge del'hotel amenaçant-los de posar-los alcarrer si no callaven. Aleshores vaigsortir disparat amb ganes d'escanyaralgú cap a l'habitació d'on procediaaquell enrenou. Hi eren totsconcentrats allà, excepte alguns quehavien optat per anar al cinema.No fa falta us expliqui a quina horadonaren senyals de vida aquell segon

LA MALETA24

Margalida Adrover, Natàlia Córdoba, 4t D

Bon Estiu!