LA CURA DEL COS I

L’ESTÈTICA DE L’ANTIGUITAT

Laura Rodríguez BudiaSalvador Soliva

DEPILACIÓ En l’antiguitat també es depilaven, i ho feien amb:

- Pinces

- Navalles, sobretot per la barba i tallar els pels per igualar una

mica.

- Cremes depilatòries, que eres mescles de cua de peix amb olis i

resines. Amb aquestes es solien depilar les cames i les axil·les.

HIGIENE

Les classes socials altes tenien un

lavabo semblant al nostre i tenien la

mateixa higiene que nosaltres: es

dutxaven, es rentaven les dents, es

pentinaven, es afaitaven i es

maquillaven.

PENTINATS

En aquella època, el tall de cabell no importava, en

canvi, actualment sí. Es recollien els cabells amb

trenes i es arrissaven el cabell amb tenalles

escalfades al foc. El cabell era un cabell mediterrani

(Itàlia, Grècia i Egipte).

PERRUQUERIA

En aquella època hi havia perruqueries, les quals

tenien un nivell altíssim.

També, hi havia la ORNATRIX, que era la

perruquera, la esclava que pentinava a la senyora.

ASPECTE

El millor aspecte d’un home en aquella època, seria

com ara, artètic i musculat, tot un metrosexual.

Les dones, en canvi, les preferien “rellenitas”,

bastant gust i amb els cabell arrissats.

MAQUILLATGE

La pell fosca era símbol de baixa classe social, com un

pagès, un agricultor... Per tant les dones, es maquillaven de

manera de que tinguessin un cutis blanc (en la front i els

braços sobretot) , i procuraven que mai els toqués el sol.

Es posaven una base de color blanc en la pell que allisava

la pell i els donava el blanc plom. Fet amb cerussa. Els llavis

es pintaven de color vermell utilitzant vi, i les pestanyes i el

contorn dels ulls, amb cendra o pols d’antimoni.

MAQUILLATGE

Els homes també es posaven maquillatge,

normalment, només pels ulls, i més que per adornar,

era perquè d’aquesta manera els ajudava a que

l’arena no entrés en els ulls perquè el maquillatge

era gras.

També. Es posaven un tipos de pigment que

repel·lia els paràsits (mosques, polls...).

PERFUM

Quan es dutxaven, com utilitzaven unes esponges

que rascaven molt la pell, necessitaven hidratar-se

moltíssim aquesta pell, aleshores, utilitzaven uns

ungüents grassos que estaven perfumats ja i, apart

d’aquí, el perfum ja formava part de la cura

personal.

També, hi havia en Egipte, els “copetes”, que era

un dispositiu que anava emetent les olors i fins que

no es gastava tot l’olor, ho portaven posat i

desprenien aquesta olor.

OLORS DELS PERFUMS DE L’ANTIGUITAT

Utilitzaven olors forts, com la canyella... Tot tipus

de espècies: flors(roses, etc).

Hi havia perfums per totes les classes socials

(depenen del poder adquisitiu de cada persona) tan

alta com baixa.

I finalment, hi havia perfums que es cremaven.