REVISTA DE l’IES SANTANYÍNúm. 3, Març 2003. Preu 1�

L’Institut diu NO a la Guerra

2 RACÓ DELS PARESULLS PER A LA PAU

Aquests ulls, des de la seva presó de cel·luloide o des de lacalç de centenars de murs on han estat enganxats, fa unessetmanes que ens miren.Suspesos entre les interferències bellugants de les línies dela pantalla del televisor o trossejats en milions de bitsdigitals, tramesos en milers de missatges electrònics iestampats en codi informàtic sobre les planes de lateranyina d’Internet, aquests ulls ens observen l'ànima, lavostra..., la meva..., la seva....La sal de les seves llàgrimes potser es mesclin demà ambsang estimada, tot escorrent-se entre els grans de sorravermellosa del desert, quilòmetres enllà de Bagdad. Peròara això no és el més important que voldríem poderexpressar amb aquestes línies .És ben segur que en aquesta revista, així com en moltesaltres publicacions de premsa i en molts altres indrets delmón de la informació mediàtica es vessa prou tinta enrelació a la imminent guerra per fer fora en Saddam del'Iraq. És ben segur que en molts altres articles, en unsentit o l'altre, des d'òptiques pacifistes o des deposicionaments més intervencionistes i, fins i tot,bel·licistes, us convidaran a reflexionar sobre els pros i elscontres d'una intervenció dels "aliats" per tal de restablirla seguretat, la tranquil·litat i l'ordre mundial. Aquest noserà l'objectiu d'aquestes paraules.El que si voldríem amb elles és fer-vos caure en una altramena de reflexió: la responsabilitat que en tenim tots itotes com a educadors i educadores (pares, mares,professors i professores, ...) d'omplir amb esperança lalanguidesa del posat d'aquesta mirada adolescent: Ésveritat que el futur del món està en les mans de les

generacions més joves i de les que encara vindran; però noés manco cert que la clau de l'educació d'aquestesgeneracions és a la nostra butxaca... Obrir la porta de laconsciència i il·luminar els ulls cap a la tolerància, lasolidaritat i la convivència harmònica és la més importantde les nostres responsabilitats.Educar per i en la Pau no és només convidar a manifestar-secontra la guerra quan aquesta se'n fa presència quasi reiteradai persistent a les pantalles televisives. Educar per i en la Paués una tasca continuada, un quefer mantingut a diari enl'exercici d'actituds exemplificants en els adults per tal quetots i totes ens amarem amb aquesta didàctica. Realitzemaquest paper? Assumim aquesta responsabilitat compartidaentre pares, mares i professorat de construir valors amb elsnostres fills, filles, alumnes... des de la significació del nostrespropis fets, des de la transparència del nostre pensament il'honestedat de les nostres actuacions?Mirem els seus ulls..., els ulls dels infants i dels joves alsquals hem de satisfer les seves necessitats educatives desde la família i des de l'escola: si reflecteixen els nostresdubtes, les nostres angoixes, els nostres odis, els nostresafanys de poder, d'ostentació, els nostres moments d'ira,de ràbia, de temor, d'enveja, de sobergueria... Si s'entelenper les nostres mostres d'altivesa, de tirania, d'abús depoder, de manca de veritat, d'excés de control, de mancad'arguments, d'hipocresia.... Si s'acluquen per la penadavant del nostre oblit, la nostra desídia, la deixadesa,l'abandonament... O si s'esglaien davant del temor a lesnostres fòbies, els abusos, els càstigs injustos, les nostresamenaces, els nostres xantatges, la nostra intolerància...aquest món seguirà irremissiblement condemnat a lesgiravoltes capritxoses de la història de la humanitat, a unanar i tornar constant cap a la lluita entre els pobles i laopressió de les persones.Mirem els seus ulls... Mirem els seus ulls i donem-los almanco una raó per a l'esperança de que no calgui ja maimés que uns ulls com els seus ens demanin des d'uncartell gastat que deixem de fer la guerra...!

Tens coses a dir...

Ningú t’escolta...

Ets creatiu...

Vols que et

sentin...

Fes arribar els teusescrits .

A la bústia tradicionalo a la bústia electrònicatentol@sabaula.comFoto portada: Xisco Obrador. Mural: Alumnes de 1r ESO

OPINIÓ 3

NO A LA GUERRA perquè èticament no és acceptable, ja que s'assessinaranmolts d'inocents per questions que no són responsabilitat dels qui la promouen. A més implicaagafar el camí de la violència i de la raó del més fort per solucionar els conflictes actuals.Políticament la guerra constitueix una reafirmació del poder imperialista dels EstatsUnits que, sota l'excusa de la llibertat i la democràcia, pretenen apoderar-se i controlarel petroli de tots els països posibles. Finalment suposa un gran negoci per les empresesfabricants d'armament. Pere Joan Cabot, professor de filosofia.

NO A LA GUERRA perquè me pareix indignant que en el segle XXI elsconflictes que sorgeixen s'hagin de solucionar mitjançant una guerra. El segle XXI haavançat molt científicament, tecnològicament,... però els conflictes se segueixensolucionant amb guerres i revolucions. Catalina Barceló, professora de català.

NO A LA GUERRA perquè me pareix que és una solució al conflicte moltpoc lògica. Som al segle XXI! S'hauria de solucionar pacíficament. Maria del MarFont, alumne de 1r de Batxillerat B.

NO A LA GUERRA perquè el problema no se solucionara amb una guerra.A més, si es fa la guerra es sacrificaran moltes vides humanes de persones innocents.Magdalena Borràs, conserge.

NO A LA GUERRA perquè les raons que ens donen per fer-la no les trobsuficientment necessàries per fer una guerra. Tampoc trob just que la major de la part delpoble estigui en contra i se la passin pes forro. Amalia Servera, alumna de 1r de Batx. A.

NO A LA GUERRA perquè pens que amb la guerra el que volen fer és fer-nos por però no ho aconseguiran. Andreu Adrover, alumne de 4rt d'ESO.

NO A LA GUERRA perquè hi ha altres maneres, com per exemple el diàleg,per solucionar els conflictes. A més una guerra sempre duu perjudicis per un grannombre de gent i beneficis a molt poca gent. Toni Rosselló cap d'estudis adjunt.

NO A LA GUERRA perquè no han demanat l'opinió al poble. Una personatota sola no pot decidir pel poble. Poli Figuera, alumne de 1r de Batxiller A.

NO A LA GUERRA perquè no hi ha proves que demostrin la culpabilitatd'Iraq. A Afganistan ja es va demostrar que les guerres no arreglen res i destrossen unpaís. A més, aquesta guerra només es fa per l'interès que té Bush amb el petroli d'Iraq.Guillem Rosselló, professor de religió.

NO A LA GUERRA perquè trob que és una botxada, sobretot per part delsEUA, ja que el que vol és el petroli i poder utilitzar les armes que fabriquen i demostrarque són els més forts. Esper que si es fa la guerra, Iraq expulsi els americans com ladarrera vegada. Carlo Carbone, alumne de 1r de Batxillerat A.

NO A LA GUERRA perquè seria una tragèdia que morís tanta gentinnocent. Elena López de 3r ESO A.

NO A LA GUERRA perquè no crec que sigui la manera de resoldre capconflicte i sí que genera molt de patiment i sofriment. Francesca Suau, directora.

NO A LA GUERRA perquè, en primer lloc, mai he estat a favor de laviolència i, en segon lloc, consider que si es fiquen amb en Sadam també s´haurien deficar amb els altres països que també tenen armes de destrucció massiva, començantpels Estat Units. Marta Yarza, adminstrativa.

NO A LA GUERRA perquè no hauríem de fer guerra per solucionar elproblema. José Antonio, alumne de 1r ESO C.

NO A LA GUERRA perquè els americans només ataquen pel petroli, notenen cap motiu per atacar. Juan Emilio Ruano, alumne de 2n ESO D.

NO A LA GUERRA perquè la trob injusta, però també trob injust que facin queels alumnes es manifestin sense demanar-los opinió. Miquel Frau, professor d’EducacióFísica.

NO A LA GUERRA

Agraïm totes les col·laboracions isuport de tots els nostres lectors.Els articles signats d’aquestapublicació expressen únicamentl’opinió dels seus autors

ImprimeixTirrena S.A.

José Abreu, Andreu Adrover, AlíciaAdrover, Rosa Maria Agulló, AlbertAlia, Catalina Maria Artigues,Catalina Barceló, Moyses Benedikt,Joaquín Cabañero, Pere Joan Cabot,Albert Castelló, Joan Català, AdamCuevas, Maria del Mar Font, SebastiàGalmés, Joan Toni Garduño,Catalina Genovart, Toni Grignano,Albert Grignano, Begoña Juan deSentmenat, Andreu Julià, AngelJavier López, Alessa Mangasco, JanaMingorance, Guillem Nadal, AndreuNevado, Melanie Orell, Maria delMar Ortega, Margarita Plazas,Francisca Rigo, Margalida Rigo,Francisca Roig, Guillem Rosselló,Xesca Suau, Cristina Torregrosa,Martin Turz, Belén Uceda, MarisVidal, Joan Sebastià Vidal

Col·laboradors

Ignasi AlonsoBartomeu FontcubertaIlia ReinaPilar SánchezAndreu Server

Coordinador

Consell de redacció

MaquetacióBartomeu Fontcuberta

IES SANTANYÍC/Bernat Vidal i Tomàs, 79

07650 SantanyíTel. 971642071 / Fax. 971186145www.mundofree.com/iessantanyi

Andreu Server-Mas

Fes arribar les teves col·laboracionsa la bústia del centre

o bé atentol@sabaula.com

CorrectorMartí Janer

4 OPINIÓDRETS HUMANS: UNA LLUITA INACABADA (II)Xile: la memòria obstinadaEl director de cinema Patrício Guzmán va rodar diversosdocumentals sobre la història actual de Xile, i un d'ells estitulava així: "Xile: la memòria obstinada". Amb aquestaexpressió, Guzman es referia a la voluntat delsgovernants del Xile actual d'oblidar una època de lahistòria recent d'aquest país marcada per la tirania, latortura, la dictadura de les armes, la sang, lesdesaparicions, l'horror... En definitiva, per la supressióabsoluta dels Drets Humans. Doncs bé, Héctor Pavelicvingué a Santanyí ambl'objectiu absolutamentcontrari: la voluntat de fermemòria històrica, de recordarel passat per comprendre elpresent, de no oblidar per a notornar a repetir.-ho mai més. LaHistòria no és només allò quehan fet els homes, sinó sobretotallò que els homes han fet d’ellsmateixos, allò que fem ens fa,ens defineix tan pel bo com peldolent.Així, Pavelic ens féu recordar,viatjar pel temps i ens portà aXile: concretament el dia 11 desetembre de l'any 1973. Héctortenia 22 anys, era professor deComunicació Audiovisual,exercia també com professorde Filosofia i era un militantanarquista compromès. Feia tres anys que la coaliciósocialista-comunista Unitat Popular amb el presidentSalvador Allende al capdavant, havia arribat al poderguanyant democràticament les eleccions al seu país iportava una política de transició del capitalisme alssocialisme per la via pacífica. Els drets i les condicions devida dels treballadors s'havien acrecentat, així coml'increment de l'activitat cultural per a tot el poble. I,l'essencial, s'havien nacionalitzat el 40% de les empresesxilenes, amb les més importants: les mines de coure finsaleshores en propietat dels Estats Units. No els agradavaals nord-americans la idea d'un Xile marxista i autònomaprop seu que feia malbé els seus interessos econòmics.Així doncs, la cosa estava clara: calia fer caure a qualsevolpreu el govern d'Allende i reconduir la situació al punt enquè els interessos de la dreta xilena i els Estats Unitstornessin a ser primordials. I així fou, ja que el mateix diaque Allende havia decidit convocar públicament unesnoves eleccions al país, les Forces Armades xilenes amb

el general Augusto Pinochet al capdavant bombardejavenel Palau de la Moneda, edifici presidencial en el que estrobava Salvador Allende. Allende no es rendí i aguantàfins finalment, abans de ser agafat pels militars, es suïcidàdisparant-se un tret a la boca. Els militars agafaren elpoder i Augusto Pinochet esdevingué el Dictador de Xile.Era, com dèiem, l'11 de setembre de 1973.Començava l'horror per a més 450.000 xilens, entre d'ells,Héctor Pavelic. Héctor havia format part de la guardapresidencial de Salvador Allende, i per tant, fou

ràpidament detingut pelsmilitars i conduït aPisagua, un delsnombrosos camps deconcentració quePinochet havia ordenatmuntar per a reprimir atot aquell que no pensàscom ell. A partir d'aquellmoment Héctor deixà deser Héctor i passàconvertir-se en unnombre: el presonernúmero 14. Li esperavenvuit mesosininterromputs detortures.

Tortures: la tècnica deldolor humàLa sessió de tortura podia

arribar a durar uns 24 dies seguits, amb l'únic descansproduït quan el torturat perdia el coneixement, víctimadel mal que li infligien. Ens explicava n'Héctor algunes deles pràctiques més habituals de tortura exercides pelsmilitars al camp i que ell patí: el pavo de arara, consistenten introduir per l'anus del torturat una manguera per laque s'introduïa aigua fins que l'interior del cos estàsgairebé a punt d'esclatar; el submarino, que era una banyeraplena d'excrements i orina en la que s'introduïa el cap dela persona torturada fins que aquesta estàs a puntd'ofegar-se; o la parrilla, un somier electrificat en el quefermaven a les persones i els hi aplicaven descàrregueselèctriques.Si l'anterior ens semblava brutal, ens sortiren les llàgrimesquan Héctor narrava com fou conduït a una habitació onestaven torturant una dona, que en apropar-se, resultàser... la seva pròpia mare. Hagué de contemplar el dolor iels crits d'ella, sense poder fer res, víctima ell també de latortura. Així ens ho explicava:

Pere Joan Cabot

motiu argüit per Mayor Oreja era que a Xilehi havia "democràcia".El nostre company Héctor Pavelic va recórrer l'ordrei, afortunadament, avui és encara aquí per poder-nostransmetre la seva experiència, una experiència queperviu en el record dels 15.000 desapareguts, torturatsi afusellats xilens i en el de tots aquells que defensemla necessitat que els drets humans es facin realitatcompletament. No obstant això, n´Héctor afirmavaque, als seus torturadors, mai no els desitjà res dolent,doncs no volia convertir-se en el mateix que ells eren.Héctor acabà dient-nos que:"ens torturaren, afusellaren, degradaren i humiliaren, però elmés trist és que acabaren amb el camí iniciat per tot un pobleque anhelava llibertat i justícia, el poble de la UnitatPopular".

OPINIÓ 5

"Llavors ja no sentia res, havia perdut la sensibilitat del cos.No sentia els cops, gairebé no sentia l'electricitat. Ja erarutinari el fet de cridar, ho havia après de quan sentia dolor dedebò, perquè al final cridaves perquè t'ajeien a la graella,perquè t'hi penjaven, perquè et posaven al poltre, perquè etcapficaven al submarí: ja era per inèrcia"Posteriorment, Héctor va sobreviure a un afusellamentquan el pilotó militar que s'havia d'encarregar de la sevamort desertà. Aconseguí refugiar-se a l'ambaixadaitaliana, des de la qual sortí de Xile i volà a Europa.Finalment caigué a Mallorca, l'any 1999. Héctor haviaestat al seu país un defensor compromès dels DretsHumans, i precisament per això havien estat vulneratsels seus. Per tot això, fou indignant quan el ministre del'Interior Jaime Mayor Oreja li denegàs l'asil polític idecretàs l'ordre d'expulsió d'Espanya d'Héctor. El

ASSOCIACIÓ D’ESTUDIANTS: ELS MOTIUSD’UNA RENÚNCIA

Andreu Adrover, 4t AEnguany el nostre institut s'ha plantejat la idea de crearuna associació d'estudiants. Aquesta idea va sorgir l'anypassat, arran del descontrol que hi havia a l'hora deconvocar les vagues. Per això a finals del curs passat ungrup d'alumnes, d'entre els quals jo hi formava part, vamdecidir encarregar-nos d'organitzar les vagues.Aquest any, a principi de curs, hi va haver el rumor que dia29 d'octubre hi hauria una vaga d'alumnes i professors.Quan la directora del centre va saber que hi havia aquestrumor, va venir a demanar-me que m'encarregués deconfirmar si la vaga estava convocada i de recollirinformació sobre aquesta.Dies abans de dia 29 vaig telefonar el sindicat d'estudiantsi em van confirmar que la vaga estava convocada. Tambéem van dir que la vaga es feia perquè no s'apliqués la "lleide qualitat". Al dia següent vaig reunir als delegats de cadaaula per fer una reunió, on vaig explicar els motius de lavaga, amb l'ajuda de dues companyes.Per la vaga de dia 29 també em vaig encarregard'organitzar que un autocar ens vengués a cercar aSantanyí per anar a la manifestació de Palma.Dies després de la vaga em van proposar crear l'associaciód'estudiants. Al principi vaig demanar a alguns companyssi volien formar part de l'associació i em van dir que sí.Van passar els dies i s'acostava una altra vaga que tambévaig organitzar. Vaig telefonar el sindicat d'estudiants i alCEPC per rebre més informació de les vagues. Però quanhi vaig telefonar me’n vaig adonar que les duesassociacions no es duien gaire bé, i va ser quan vaigcomençar a desistir en la creació de l'associaciód'estudiants al nostre centre.

resultat de les passades vagues. Després va començar aparlar-me de la guerra d'Israel i de l'enfonsament delPrestige, però vaig decidir no entrar dins temes que notinguessin a veure amb l'institut.Després d'aquesta trobada amb en Joan vaig pensar que elsindicat d'estudiants no era un gran exemple a seguir, ivaig perdre l'interès en la creació de l'associaciód'estudiants. Un altre dels motius en abandonar laformació de l'associació va ser que la resta dels meuscompanys no tenia molt interès en la seva constitució.Quan vaig tornar de les vacances de Nadal em van dir quehi hauria una trobada de representants d'instituts on esparlaria de la formació d'associacions entre altres temes,però ningú del centre hi va poder assistir.Jo crec que la creació de l'associació no ha d'estar enmans d'una sola persona, sinó que només es podrà crearamb l'ajuda d'un grup considerable que hi estiguiinteressat. També crec que si hi ha un grup ques'interessa no serà gaire difícil la seva creació, per aixòvull animar tots els alumnes perquè formin part del'associació d'estudiants.

Un dia del mes de desembre , enJoan, un dels membres de sindicatd'estudiants, em va dir que hi hauriauna reunió de tots els representantsdels instituts de Balears, però comque no hi vaig poder anar, uns diesdesprés vaig anar a parlarpersonalment amb en Joan a un barde Palma. Primer em va explicar enque consistia la llei de qualitat i el Andreu Adrover

6 OPINIÓ

Aquest estiu vaig viure unaexperiència que sé ben cert agradariaa molts de vosaltres, i per això vos laintentaré contar, encara que és difícilexpressar en paraules el que vaigsentir.Vaig fer part de la ruta del camí deSantiago (quasi tres-centsquilòmetres de pelegrinació) amb lacompanyia d'unes amigues, però aixòno té cap mèrit si comparam amb lagent que comença de Roncesvalles,que en fa més de vuit-cents. Tambévaig conèixer persones que havienpartit del nord d'Itàlia, una d'ellestenia uns setanta anys.Vos demanareu què empeny la gent afer una cosa així. Bé, doncs elsmotius són molt diversos. Moltspelegrinen per motius religiosos, i laseva marxa simbolitza el camí de lavida que condueix a Déu; hi hapersones que, allunyades del seumón i de les coses materials,exceptuant el que hi cap dins unamotxilla, cerquen trobar-se amb elseu propi jo; a altres els empeny elsimple amor a la natura i a l'activitatfísica.Hi ha moments durs, no vos diré queno, però se superen , en bona partgràcies a la solidaritat entre elspelegrins. Ningú no té massa coses jaque has de portar-les a l'esquena i quimenys en dur, millor camina, peròtothom comparteix el que té i el quesap. Durant el viatge sempretrobareu algú que vos contarà unallegenda. La llegenda diu que en elmoment més crític que visqui unpelegrí sempre se li apareixerà elSant, Santiago, en el camí, o bé enforma d'un habitant de la contrada,d'un curandero o d'un altre pelegríque li solucionarà qualsevoldificultat.Et trobes persones de tot el món; sien saps un poc, pots practicaridiomes. N'hi ha de tota edat,grupets de joves, persones majors,

Catalina Genovart

podeu allotjar a albergs, que són moltbarats o són gratuïts. En el primer enquè es dorm, s'ha de demanar lacredencial del peregrí que es vasegellant durant tot l'itinerari en elsllocs on passes la nit, en esglésies,restaurants o bars; s'han de tenir almenys dos segells per dia. Si fas mésde cent quilòmetres, en arribar aSantiago amb aquesta credencial etdonen la "compostelana" a l'oficina delperegrí, a prop de la catedral. Ambaquest diploma, les companyiesaèries et fan un 50% de descompteen el vol de tornada cap a Mallorca.Abans de partir, s'ha d'entrenar laresistència i realitzar exercicis perenfortir tota la musculatura del'esquena i els abdominals, així el coses prepararà per a l'exercici de llargadurada i pel pes de la motxila. Jasabeu on em teniu per a qualsevoldubte.Quan camines i tens hores perendavant hi ha moltes estones desilenci que conviden a la reflexiópersonal. Però també tens temps deconèixer gent, de xerrar i de riuremolt. El paisatge des d'Astorga, desd'on nosaltres vàrem partir, ens vaencantar; travessàrem des de petitesciutats a pobles que només tenienunes quatre cases, vérem sortir el solals matins, pujàrem muntanyes,passàrem per boscos d'eucaliptus,férem sesta a l'ombra d'un castanyeri nedàrem a rius entre moltes altresexperiències inoblidables.Un cop s'ha arribat per fí a Santiago,davant la catedral, tothoms'emociona, ho has aconseguit!. Diuenque si hi entren els pelegrins idemanen tres desitjos, aquestssempre es compliran.Que cadascú ho experimenti, si vol.El que sí vos puc assegurar és quedesprés de fer el camí et sents mésfeliç i orgullós de tu mateix.Animau-vos!.

T’AGRADARIA FER EL CAMÍ DE SANTIAGO?

nens amb els seus pares... La gentque comença a peregrinar sola és quimés coneixences fa en el camí. Pocmés o manco cada deu quilòmetreset vas trobant albergs de pelegrins,així que pots fer-te la ruta segons lesteves necessitats. Tot el camí està benindicat amb els mateixos símbols ifletxes grogues, i també molt net icuidat.S'ha de tenir clar que fer el camí deSantiago no és una competició. S'hade gaudir del paisatge i dels seuscolors, dels pobles que et vastrobant, de les persones quet'envolten , de les olors, de l'exercicifísic, de l'aire pur, del menjar..., i esnecessita temps per apreciar totesaquestes coses; així que és preferiblellevar-se més d'hora o emprar un diamés que anar corrent i no veure nisentir altra cosa que no sigui elcansament físic.Econòmicament, aquest viatge surtmolt bé. Des de Mallorca és més carperquè hem d'arribar amb avió ovaixell a la Península, després enshem de plantar en tren o autobús a lalocalitat de la qual volem partir. Ainternet trobareu un munt d'adrecesque parlen d'aquesta pelegrinació, idels quilòmetres que hi ha des dequalsevol punt fins a Santiago. Vos

Catalina Genovart en un moment del camí

P Com va anar el taller de cuina?R Molt bé, la gent s'ho va passar molt bé i van aprendremolt.P Ens podria dir quin és el seu plat favorit i larecepta?R Llom al forn a la mostassa. Una palangana, un troç dellom de mig quilo, sal i pebre, mostassa, cebes petites ipatates bullides.La recepta: el llom s'unta de sal i pebre i a continuaciós'unta amb mostassa, després se fica al forn un quartd'hora. Després s'hi afegeix un poc d'oli i les patatesbullides i es deixa mitja hora més. Finalment ja es potservir a taula.P Què prefereix cuina japonesa o índia?R M'estim molt més l'índia perquè s'utilitzen mésespècies. La japonesa abusa dels plats cruus i no m'agradagaire.P Què pensa sobre el problema que ha produït elPrestige a les costes gallegues?R És una irresponsabilitat del govern per no haver actuatamb prevenció. Fins que no es reguli el comerç marítiminternacional de banderes blanques continuarán passantaquestes coses.P Què vol dir amb bbaannddeerreess bbllaannqquueess?R Banderes de països subdesenvolupats on laresponsabilitat queda diluïda.P Vostè aniría a llevar cchhaappaappoottee?R Supòs que si que hi aniria. Per què no?P Per què Bush vol fer una guerra contra Iraq?R Pel control del petroli i també pel control estratègic del'Orient Mitjà.

ENTREVISTA 7

“ANIRIA A LLEVAR CCHHAAPPAAPPOOTTEE”

Melanie Orell, Adam Cuevas 1er Batx. A

P Quants d'anys fa que és professor?R Fa uns cinc anys.P On va realitzar els seus estudis primaris i els debatxillerat?R Els primaris a Sa Pobla i els de batxillerat a l'institutBerenguer d'Anoia d'Inca.P Què és el que més li agrada de l'institut?R L'ambient que hi ha entre els professors, perquè ésmolt bó.P I el que manco?R La indisciplina i la manca de comportament de segonsquins alumnes. Els alumnes que tenen més interés semprese'ls dóna més oportunitats per aprendre.P Quin ambient hi ha per devers la sala deprofessors?R Molt distès, la gent procura ajudar els companys.P Creu que hi ha bon nivell en aquest institut?R És normal el nivell que hi ha. Hi ha cursos fluixos, ambfalta de motivació de la gent. Això fa que l'interésdisminueixi.P Li agrada fer classe en aquest institut?R Depèn del grau de motivació de l'alumnat, si estanmotivats és més fàcil treballar.P Quins són els nivells més conflictius? Per què?R Segon d'ESO, tercer i algun curs de batxillerat. Perquèla gent té molt poques ganes de treballar i moltes ganes demolestar.P Creu que les amonestacions són una solució permillorar la conflictivitat?R No, el problema en sí no té solució. Per no estudiar elmillor és deixar-ho correr.P Quin seria el seu sistema "millor" per fer front ala conflictivitat?R Doncs la gent que no vol estudiar que deixi d'estudiari que se'n vagin a casa. El millor sistema seria que no hihagués cap tipus de motiu per posar amonestacions.P Com així enguany no dóna classe als alumnes debatxillerat?R Perquè convé canviar un poc de cursos i així provar-hotot.P Creu que els alumnes mostren una bona actituddavant les classes?R N'hi ha que molt bona, que tenen ganes d'aprendre. Aaquella gent que té ganes d'aprendre li han donat moltesfacilitats.

Martí Janer a la sala de professors

Martí Janer, professor de català

Professor de català, gran gourmet i solidari amb els afectats pel Prestige Martí Janer no creuen les amonestacions per millorar la disciplina. ""LLaa ggeenntt qquuee nnoo vvooll eessttuuddiiaarr qquuee ssee''nn vvaaggii aa ccaassaa"". diu.

8 ACTUALITAT

L’INSTITUT REBUTJA LA GUERRA A L’IRAQ

Pancartes, murals, lectura d'un manifest de condemna i una conferència sobre els conflictesinternacionals foren els actes de tota una jornada de protesta contra el conflicte bèl·lic

El passat dia 14 de febrer el nostreinstitut va fer un protesta contra laguerra a l'Iraq. L'objectiu erasolidaritzar-se amb el poble iraquià,principal víctima del conflicte bèl·lic.Un dels actes principals va ser larealització d'una pancarta i distintsmurals en què l'alumnat expressava elseu rebuig a la guerra. Per a larealització d'aquestes tasques esvaren aturar les classes al llarg demitja hora.Per elaborar la pancarta, els alumnesde primer, segon i tercer d'E.S.O. esvaren repartir les lletres de l'eslògan"NO A LA GUERRA", així cadacurs havia de crear-ne una tanartística com fos possible. Tambéaquests cursos varen elaborar dosmurals per a la protesta. La jornadava ser tot un èxit i el centre vaparticipar massivament en els actes.Finalment es col·locaren la pancarta iels murals al hall de l'institut.Els alumnes de quart d'E.S.O. ibatxillerat van llegir un text del'Institut Politècnic de Palma, quecondemnava i denunciava la situacióprebèl·lica que els Estats Units i elsseus aliats han creat a l'Iraq i en el ques'exigeix "que els nostres governantsescoltin als ciutadans, especialment elGovern espanyol, que està jugant elpenós paper del servidor més submísde la voluntat de l'amo. Al Governespanyol li demanem que nocol·labori en aquest desastre, quetanqui les bases i l'espai aeri alsagressors, que es desmarqui delscomandaments de l'OTAN i que, pelcontrari, posi en marxa polítiquesactives de cooperació aldesenvolupament dels païsosvíctimes d'aquesta i altres agressions,tot cercant una justícia distributiva,un desenvolupament sostenible, unacultura de pau i solidaritat basada enel respecte dels drets humans."

Informació i documentació: alumnes de "Literatura Universal" de 1er de Batxillerat

CONFERÈNCIA SOBRE ELSC O N F L I C T E SINTERNACIONALSEl darrer acte de la jornada deprotesta va consistir en una xerradasobre els conflictes internacionals delmón per als alumnes de batxillerat.Encara que la xerrada va ser moltprecipitada a causa dels darrersconflictes ocorreguts, elconferenciant David Abril, llicenciaten història, membre de la Plataformaper la Democràcia i la GlobalitzacióSocial i uns dels fundadors del'Associació de Comerç Just, va fer elpossible per fer-la molt amena.El tema principal de la conferènciava ser la violència, font delsconflictes, des del punt de vista delfilòsof J. Galiung. Aquesta violènciaes divideix en tres parts, les qualsformen una piràmide. Les dues partsinferiors no es poden observar, peròsón les que sustenten la partobservable de la violència. Són, peruna part, els fets estructurals queengloben la pobresa, la injustíciasocial, les desigualtats... i per l'altrabanda tenim els fets culturals, és adir, les idees preconcebudes que escrea la gent. Per desgràcia aquestsdos fets són els que fan possible queexisteixi la part observable i superiorde la piràmide de la violència, que ésla guerra. Darrera una guerra hi haun seguit d'idees, conflictes,problemes socials,... que la gent noveu, però que en realitat són les queprovoquen les guerres. En Davidtambé ens va donar algunes dadescurioses i a la vegada indignants: al1956, 1/4 de la població era pobre iara, quasi 50 anys després, al 2003una 3/4 de la població ho és. Unaaltre dada curiosa és que el 10% de lapoblació mundial posseeix el 85% dela riquesa.

ESPANYA / ITÀLIAAquests països defensen a la Unió Europea la posició nord-americana : ajuden elsEstats Units en la guerra; no participen directament, però sí d´una maneraindirecta, deixant les seves bases, amb subministrament militars...GRAN BRETANYAAquest país es el més ferm aliat dels Estats Units i vol participar d´una maneradirecta en la guerra .FRANÇA / ALEMANYAAquests països estan en contra de la guerra i volen refermar les institucionsinternacionals (ONU) i el control pacífic del desarmament d´Iraq.ESTATS UNITSLa seva posició es fer immediatament la guerra perquè Irak no s'ha desarmat i

argumenta que això és perillós per a la pau mundial. Li preocupa especialment lesarmes de destrucció massiva (atòmiques, químiques i biològiques) i que Iraq lesproporcioni als terroristes (Bin Laden...).

ACTUALITAT 9

PAÏSOS ALIATS

No és suficient?

L'atac a les Torres Bessones del'onze de Setembre de 2001 haservit d'excusa a George Bushper declarar la guerra a l'Iraq.Sobretot, però, sembla quel'interés per controlar els pouspetrolifers iraquians ha pesat mésque qualsevol altre argument.Una vegada més, els Estats Unitspretenen esdevenir el granvigilant del món. En nom del béi en contra del mal, el presidentBush ha promès anihilarqualsevol disident, ja sigui

musulmà o de tota creença"sospitosa".Com totes les guerres l'interéseconòmic està en el fons delconflicte. El que interessa alsEstats Units és participar de lamilionària producció de barrilsde petroli de l'Iraq, segon paísproductor mundial.Actualment, els Estats Unitsimporten més de la meitat delpetroli que consumeixen i amb elpetroli iraquià la seva economiaes veuria molt beneficiada.

EL PETROLI

AALLGGUUNNEESS CCIITTEESS SSOOBBRREE...... LLAA GGUUEERRRRAA"Totes les guerres són santes. Vos desafio a que trobeu unbel·ligerant que no cregui tenir el cel de la seva part"(Jean Anouilh)

"El pretext per a totes les guerres: aconseguir la pau"(Jacinto Benavente)

"La guerra és un joc que els reis, si els seus súbdits fossin intel·ligents,no jugarien mai"(William Cowper)

"La guerra és nefasta, perquè fa més homes dolents que els quemata"(Immanuel Kant)

"La guerra és la sortida covarda als problemes de la pau"(Thomas Mann)

"La intel·ligència militar és una contradicció en els seus termes"(Grouxo Marx)

"La guerra és una massacre entre gents que no es coneixen per alprofit de gents que sí es coneixen, però que no es massacren"(Paul Vàlery)

"L'inici d'una nova guerra és una bona notícia per a l'economia...Hoés també per als seus morts?"(Eduardo Galeano)

" La violència crea més problemes socials que els que resoli, per tant, no condueix mai a una pau permanent"(Martin Luther King)

Caricatura d’Albert Alia, 3r A

ACTUALITAT10

EXCLUSIVA / La revista Téntol viu "iinn ssiittuu" el desastre del Prestige

De dia 27 de desembre fins a dia 4 de gener, l'intrèpid profe Ignasi es va desplaçar fins a la fi del món, alsconfins de la llunyana Galícia, per tal d'ajudar en les feines de neteja de fuel-oil, conegut allà com a "ggaalliippoottee",resultat de la catàstrofe del vessament del petrolier PPrreessttiiggee, fet ben conegut per tots nosaltres. Com que es morde ganes de contar-ho, hem hagut de cedir davant la seva insistència -o pesadesa- i fer-li una entrevista, vistque no ens deixava en pau.

L’INTRÈPID VOLUNTARI

Entrevistador: Ignasi, diga'ns, comaixí vares decidir d'anar a Galícia?Quant de temps hi estigueres? Percert, pensa que el temps és or i not’hi d'estar massa parlant.Ignasi: Bé, hi vaig anar per diversesraons. Per abreujar, un mescladísd'ecologisme, de ganes de fer qualquecosa útil i d'esser solidari amb els meuspaisans. I res millor que aprofitar unesvacances. Vaig anar-hi des de dia vint-i-set de desembre fins a dia quatre degener, però la feina va esser de quatredies, tal i com se recomanava.E: Idò, i quina impressió has tingutde tot allò? És vera que és undesastre? Un desastre serà si not'atures de parlar i ens fas massallarga aquesta entrevista.Ig: Bé, la impressió general és unamicoïneiaua trista. Quan hi vaig haverarribat m'esperava veure-ho tot mésnegre, més afectat, veia des de l'autobúsque no tot eren masses de fuel surant.

Però després hi ha la realitat, anar perdamunt les roques i veure-les pintadesde negre, no tenir ni una rasqueta pergratar, només poder-ho fer amb lesmans i cada dia, cada dia, la mateixacosa, fuel i fuel que no acaba d'arribar.El desastre és veure l'arena greixosa, lasabonera de la mar groga, sentir que lamar ha deixat de fer olor d'algues, i elmés trist, ni un sol cranc, ni un solcaragolet viu.E: I com ho féieu per treballar? Comés la vida quotidiana del voluntari?Escolta, que no tenim gaire temps.Ig: Dormíem al pavelló poliesportiudel poble. Hi havia devers sis-centespersones allotjades. A les vuit encenienels focus i ens alçàvem. Valia més nodutxar-se, si total després havíem desuar. D'allí ens anàvem cap a l'altrecostat del poble, cap a la llonja, aesmorzar. Devers les deu, i totdepenent de l'horari de les marees -lesde la lluna, és clar-, ens atracàvem a

Per Ignasi Alonso

Protecció Civil per a sol·licitar lesgranotes, les botes, mascaretes, guants,etc. Després als magatzems ens hodonaven, ens vestíem i uns voluntaris -els mans netes- ens ajustaven amb cintaaïllant la granota a les botes. Repartienel berenar, una bossa blava quecontenia un entrepà d'embotit, un potde suc i una peça de fruita i enspujàvem als camions militars que, ambtota una caravana de vehicles, enshavien de dur a la platja de Neminha.E: En camions militars? Com usdúieu amb els soldats? Si et vols durbé amb mi, ja ho saps.Ig: Fou una experiència. Jo no vaig ferla mili i no coneixia aquests aspectes dela vida castrense. Als camions quasi ensofegàvem per la pudor a fum que feien.Acabàvem amb el cul fet un desastre, jaque els bancs eren tres barres de ferro,traquetejaven molt i n'hi havia qui haviad'anar assegut en terra. Amb els soldatsbé, sobretot amb els de la dutxa decampanya, que semblava com d'uncamp de concentració, ara et lleves laroba, ara et remulles, ara t'ensabones,ara t'aclareixes i després corres davallde la pluja cap al pavelló.E: Segueix-nos contant comtreballàveu, no t'enrollis.Ig: Idò, en arribar a la platja els mansnetes ens ajustaven els guants amb cintaaïllant i agafaves un cabàs, si podies unapala o una rasqueta, o si no, no res i capa l'arena o les roques. Ningú no et deiaquè havies de fer i tothom feia allò quepodia fer. Agafaves galletes, grataves laroca, recollies amb la pala de l'arena,transportaves els cabassos plens... elque fos. Així durant un bon grapatd'hores, de tres a cinc hores, depenentde la marea i de la claror. En acabar, elsmans netes amb unes estisoretes ens

Ignasi Alonso i un grup de voluntaris

ACTUALITAT 11

tallaven les cintes, els guants i ensllevaven les granotes tot anant alerta deno tacar-nos. Amb això s'anava ambmolta cura.E: Parles dels mans netes, quin és elseu comès? I t'ho repetesc, siguesbreu que tenim poc espai.Ig: Una de les coses que els voluntarisagraïem més era qualsevolcol·laboració. Els mans netes ens eren demoltíssima ajuda, ens recol·locaven lesulleres i les mascaretes, ens feien net lacara de suor o de fuel. Fins i tot amb lacaravana venia una furgoneta italianaamb una família que cada dia enspreparava uns termos de cafè.Qualsevol coseta, per mínima que fos,l'agraïem molt.E: I parlant d'agraïments, què tal lagent de Muxia? De pas t'agraïríemque fossis breu.Ig: No hi parlàrem gaire. Ens miravenmolt pel carrer, però crec que estavendesbordats, en el sentit que no sabien aqui agrair-li-ho tot. Allí la gent valoramolt fer favors i tornar-los, però quanqui te'n fa un no té rostre, és unamultitud de voluntaris que canvia decara cada dia... a qui li podràs tornar lesgràcies? Per un altre costat, jo crec que,com que allí la gent s'ha de callar la sevaopinió perquè tots es coneixen i lapolítica comanda, de portes endinstenien una opinió distinta a la quemostraven en públic. Ja hem vist què hapassat amb Nunca Mais, l'handesprestigiada amb molta habilitat, iaixò és l'orde del dia a Galícia.E: Segur que molta gent t'ha dit queli agradaria anar-hi de voluntari,però que no pot. Què lirecomanaries? I de pas, terecomanam que no t'allarguis gaire.Ig: Ja he dit que s'agraïa qualsevolcoseta. Si un no hi pot anar, basta quecompri cinquanta rasquetes omascaretes, o bé tres pales i que les hifaci arribar. Hi ha pobles en què no hiha res, que no tenen la sort de Muxia, siés que a tot això se li pot dir sort. Bé, iaixò és tot. Me'n puc anar ara, que frisun poc perquè tenc classe?E: Au, au, vés-hi. Mira que n'hasestat de breu, que podries haver ditqualque cosa més interessant.

Com tots sabeu, darrerament l'IESSantanyí ha semblat una acadèmia deball. Dins les activitats de finals detrimestre es va organitzar un taller dedansa oriental. També, elDepartament d'Educació Física, alllarg de la darrera setmana de gener, vamuntar un taller de ball de saló.Dansa OrientalLes mestres Ilia Reina i CatalinaGenovart varen ser les encarregadesde dirigir aquest taller. Ens varenensenyar la tècnica d'aquesta dansa,monstrant-nos les seves habilitats coma expertes ballarines. Per altre costat,totes les alumnes ens varen seduir ambels seus sensuals moviments. Elrequisit per participar en el taller era

dur un mocador sensual i una corretjaamb medalles.La dansa oriental es una de les mesantigues del món. Aquesta dansacombina elements de diferents païsosde l'Orient Mitjà i del Nord d'Àfrica,encara que els seus orígens precisos noestan clars.La dansa del ventre inclou movimentsdel folklore egipci, dansa clàssica icontemporània, amb gransdesplaçaments, voltes i moviments pera totes les parts del cos, especialmentel maluc. El propòsit d'aquestacerimònia era atreure el poder de lesdeïtats i afavorir la fertilitat de la terra.Ball de SalóAquest taller, organitzat pelDepartament d'Educació Física,anava adreçat als alumnes de primer debatxillertat.

U.P.A. IES SANTANYÍ/ACADÈMIA DE BALLCatalina Mª Artigues i José Abreu, 1er Batx.B

Al començament tothom estava unpoc empegueït, i ningú no volia ballar.Per començar, el primer dia, lesprofessores varen arribar una hora imitja tard perquè se'ls havia aturat elcotxe. Així que, tan sols vàrem fermitja hora de classe en la qual vàremcomençar amb el merengue. El diatrenta-un de gener va ser el segon diade ball, i com que va nevar tant i ningúno era a classe els dos grups debatxillerat ens vàrem juntar i vàrem ferquatre hores seguides de ball de saló.Va ser molt divertit i ja a tothom se lihavia passat l'empegueïment;pareixíem experts ballarins!!!Bé, al llarg d'aquests dies vàrem ferboogie o rock, que és un ball que va

sorgir a mitjansdel segle a EstatsUnits i esconsiderat elsinònim de la"música del segleXX". Tambévàrem ballarmerengue, queprové de laR e p ú b l i c aDominicana i té

com a origen a la contra dansa, la"mazurca", i els vals europeus.També vàrem ballar el blues, balloriginari de la comunitatafroamericana estadounidenca, queestà emparentat amb el jazz i el gospel.Després en férem un de més mogut, elcha-cha-cha, que és d'origen cubà.Però va ser a Mèxic on es va donar aconèixer i després es va estendre aAmèrica Llatina i a Estats Units.El mambo també va ser un delsnostres preferits. Originari de Cuba, esva convertir en un dels ritmesllatinoamericans més populars demitjans de la dècada de mil nou-centscinquanta.Com hem pogut comprovar hi ha genta batxillerat que balla molt bé, així queanimem a tothom que ho provi.Sort!!!

12 ACTUALITATLa neu fou la històrica protagonista de la darrera jornada escolar del mes de gener

UN DEMATÍ BLANCGuillem Nadal, 1er Batx. A

El dematí de dia trenta-un de gener,com un altre dia d´anada a l´institut,em vaig aixecar pensant que seria undia com un altre. Vaig anar al bany,em vaig vestir i me'n vaig anar cap ala cuina per prendre la llet. Devienser les 7:40.La meva mare m´havia dit, el tempsque prenia la llet quem´acompanyaria. De manera que vaanar a engegar el cotxe però quan vaobrir la porta, em va cridar i jo hivaig anar i vaig veure tot astorat queestava nevant.La mare em va aconpanyar cap al´institut. Quan vaig arribar tothomestava per defora tirant bolles de neu.Me'n vaig anar a la classe de literaturauniversal, on ja hi havia el professorAndreu Server, qui havia portat unacàmera fotogràfica. Juntament amben Gardu vam anar a fer fotos alcamp de futbol. En varem fermoltíssimes. Estava tot ple de neu iel camp de futbol tenia tres dits degel. Vam tornar a l´institut in´Andreu Server es va haver d´anar acanviar les sabates ja que les duiaplenes d´aigüa.A l´entrada de l’institut tothomestava per defora jugant amb la neu.Crec que ningú o quasi ningú va ferclasse aquell divendres al dematí.Però crec que a partir de la segona

hora tothom ja en feia de classe oquasi tothom. I sobre les onze més omanco es va eixugar la neu i es vaposar a fer un soleller i va ser quanles clases es van normalitzar del tot.La REVISTA TÉNTOL va volersebre sobre l´experiència que havientingut un parell d´alumnes, un parellde professors i una conserge enaquest dia històric Ens van dir això:

Alejandro Frías, que és un alumne de1er de Batxillerat A, ens va dir que laseva experiència va ser moltdivertida, que va disfrutar molt i queel paisatge era molt guapo.Na Francisca Maria Roig, que ésprofessora d´anglès, ens va dir que vaser molt caòtica perquè els alumnes

no varen sebre mantenir la calma.Maria Fullana, que és la consergemés antiga, ens va dir que va ser moltdesastrosa ja que es va esclatar detant de pujar i baixar les escales.Catalina Genovart, professorad’educació física, ens va dir que vaser molt dolenta ja que tenia unaactivitat de ball de saló concertadaamb el Consell Insular, i l´havia defer a les primeres hores i hi va havermolt de descontrol ja que totl´institut passava pel pavelló. I tambéestava morta de ràbia perquè ellatambé volia tirar bolles de neu i nopodia perquè havia de controlar lasituació.Francisca Rigo Bonet, que cursa 1er deBatxillerat A, ens va comentar que vaser al.lucinant i que li va agradar molt jaque no havia vist mai tanta neu.Margarita Plazas, de 1 de batxilleratA, també ens va contar que li vaagradar molt perquè ja que era al´institut es va poder tirar moltesbolles de neu amb els amics i lesamigues.Per acabar li varem demanar an´Albert Grignano, de 1er debatxillerat A. Ens va contar que laseva experiència va ser molt bona idivertida ja que es va tirar bolles deneu amb els seus companys i va sermolt divertit.

ACTUALITAT 13

Tot just començat el segon trimestre, els alumnes de Primerde Batxillerat B es van convertir, per uns dies, en expertspicapedrers. La causa va ser, els desperfectes ocasionats enuna de les parets de l'aula. L'objecte del crim fou una taulafarcida de xinxetes, acondicionada per fer patinatge pelterra. Amb aquest sofisticat artilugi els alumnes patinavenper tota la classe i si no hi havia professors pel mig, els mésvalents també provaven de circular pel passadis. Era com sihaguessin fabricat un nou esport tipus "skateboard".Tota aquesta diversió per part seva, no podia continuarsense causar algun accident. Es veu que alguns alumnesaficionats al nou esport van colisionar contra una paret de laclasse, de manera que en van rompre les rajoles inferiors (alraco de les jaquetes).Tard o d'hora, les "autoritats" de l'institut se n'havien dedonar compte i així va ser. Un dia d'aquests, per casualitat,una presumta "autoritat" va fer una visita a aquella aula, iper desgràcia va identificar l'escena del crim. (Ai Déu!!!). Deseguida ho va comunicar al tutor dels alumnes.Bé, la cosa és que després de xerrades i sermons, l'acord vaser el següent: Els alumnes responsables de l'acte, haurien depagar la reparació dels danys o arreglar-ho personalment.Com era d'esperar, els alumnes col·laboradors com sempre,van decidir posar-se mans a l'obra.Es van repartir els material i les feines a fer. El següent diade l'acord, un d'ells (J.S.F) va dur una escàrpara i una maceta,que li havia manllevat a son pare. "Hauríem d'acabar avui,que mumpare no se n´ha de de donar compte" deia ell totpreocupat.Aquell mateix dia, van acabar de picar les rajoles, senseromprer-ne cap altra, que en total eren quatre. En (J.S.F) se'nva poder dur la seva maceta i l'escàrpara i son pare no se'nva témer de res. (Tot anava sobre rodes).Al dia següent, ja havíem de posar les noves rajoles, perquèhavíem de acabar tot l'abans possible que fóssim capaços.

MANS A L'OBRAPrimer de Batxillerat B: Constuccions i Reformes S.L.

Andreu Nevado, 1er Batx. BAixí que vam encarregar quatre rajoles a consergeria, de lesque havien sobrat en la construcció de l'edifici de l'institut.A primera hora del dia següent, els alumnes ja reclamavenles rajoles a consergeria. Però encara no les tenien. Un d'ells(A.N.F) va dur el ciment-cola de ca'n Fesol, però en aquestcas son pare ho sabia. Un altre va dur una espàtula per posarla pasta, i un altre va agafar un barral d'aigua del pati per ferla mescla. Ho teníem tot apunt menys les rajoles!!!Gràcies a Déu, a l'hora del primer pati, les rajolesproporcionades per na Marta, eren a la classe de primer debatxillerat B, a punt de ser clavades. Varen prendre mides, lesvan llimar un poc perquè encaixessin perfectament i es vanposar a pastar.En (T.R.A) va fer la pasta personalment, i teníem por que nola fes massa clara. Gràcies a Déu que li va sortir bé.Idò res, van clavar les rajoles perfectament i tot va anar bé,tret de la darrera rajola, que no passava perquè era una micamés ample, però va tenir solució gràcies a una llimaproporcionada pel departament de tecnologia.Tot va sortir bé, i els professors quedaren satisfets. Fins i totels han fet propostes per a treballs personals a ca seva, coma enrajoladors.

El passat 13 de febrer es va fer a l'IES unaconferència pels pares i mares d'alumnessobre "La prevenció dedrogodependències entre els joves." acàrrec de Catalina Pascual, pedagoga del'organització Projecte jove. Hi varenassistir unes 70 persones, a les quals vainteressar molt el tema i varen mostrarinterès per a obtenir més informació. Totspensam que l'única manera d'ajudar als

PREVENCIÓ DE DROGODEPENDÈNCIESEquip directiu

nostres fills i alumnes amb temes com laprevenció en el consum dedrogues és estar beninformats i, sobre tot,tenir molta comunicacióamb ells.A partir del curs que ve,el centre desenvoluparàun pla de prevenció dirigit aalumnes i famílies, a

partir de 1r d'ESO, amb professionalsde d’aquesta organització.No deixeu en cap moment, si teniu cap

dubte o necessitau alguna informaciósobre aquest tema, de posar-vos encontacte amb el Departamentd'Orientació, a través del tutor o a

través d'algunmembre de l'equip

directiu.Dibuix: Ángel Javier López, 2n ESO A

Els alumnes i l’objectes del crim

14 ACTUALITAT

UN BERENAR DIFERENTAlícia Adrover 1r Batx. B

El taller de cuina que va tenir lloc dins les activitats de final detrimestre va resultar enguany una mica diferent i forçainteressant. L'idea era que alumnes de distintes nacionalitats ensmostrassin els menjars típics dels seus països i llavors poderfruir d'una bona berenada.Per altra banda, es pretenia que a través d'un plat de cuina espoguessin conèixer les diverses cultures que tenim al centre iaprofundir en una de les seves tradicions.Tots aquests bons cuiners foren els alumnes del primer cicled'E.S.O., que varen treballar a tutoria, i van tenir l'ajudad'alguns professorsI ara podrem veure quins són alguns menjars típics de Mallorca,Marroc, Bulgària i Cuba,que van ser cuinats a l'institut iparlarem un poquet sobre ells.

MALLORCA: "Trampó"Ingredients: 3 tomàtigues, 1 pebre verd, 1 ceba, oli i sal.El "trampó" és una amanida de verdures típicament feta aMallorca. Aquest plat principalment és menjat durant l'estiu,tant per dinar com per sopar, ja que amb la calor estiuenca famoltes ganes menjar un bon "trampó", que ben fresquet resultaser molt bo. És un plat molt fàcil de preparar i sempre sol estaracompanyat de pa de pagès. Molta gent a l'estiu es fa aquest platper sopar.No sabem exactament d'on prové aquesta recepta ni quin és elseu origen, però suposam que ve des de fa temps, ja que elsingredients són molt fàcils de trobar i de conrar. El que sí sabemés que és molt conegut per la gent, inclús els estrangers quevenen de vacances a Mallorca demanen "trampó" als restaurantsque van.Altre menjar típic molt mallorquí seria el "pa amb oli", queaquest es prepara durant tot l'any i el podem acompanyar ambqualsevol tipus d'embotit.Típicament el "trampó" es fa amb els tres ingredients bàsics,però avui en dia molta gent ja el fa també amb poma, olives,tonyina... i afegint-hi tots els ingredients que a tu t'agradin.

MARROC: "Rebcemmen"Ingredients: 1 quilo de farina, 1 culleradeta de sal, 1 culleradeta de

TALLERMANIA TALLERMANIA TALLERMANIA TALLERMANIA TALLERMANIA

llevat, aigua per mesclar, 2 cullerades soperes de mantega, 1tassó d'oli.El "Rebcemmen" es fa per tot el Marroc i el podem menjardurant tot l'any. Es pot menjar amb les mans, ja que són comunes galetes salades que van acompanyades de te. Aquestesgaletes són molt fàcils de cuinar, o això és el que ens ha dit lacuinera que va fer un dels dos tipus de "Rebcemmen" que hi ha.A l'institut es va fer la recepta més bona, que és la que contémés ingredients: oli, mantega, sal, llevat i una espècie de cerealque només es troba a Marroc, per això va haver de ser duit decasa seva. L'altre tipus de "Rebcemmen" només conté oli, sal illevat.La dieta marroquina està composada fonamentalment per carnde xot, vaca i pollastre. Els plats més típics són la sopa detomàtiga amb carn de xot, els ciurons, les llenties, el "ketfa"; quees basa en carn de xot ben condimentada i cuita al foc, el"tafin"; carn estofada amb gran varietat d'ingredients(principalment amb ametlles). Altres menjars importants són: elcouscous i el peix, aquest darrer pot ser cuinat de diversesmaneres.Com a beguda nacional tenen el te de menta.A l'Islam tenen prohibit el consum del porc i de l'alcohol, peròencara hi ha homes que sí en beuen. L'alcohol no és del totacceptable socialment.Allà també és típic donar abans i després de cada menjada unrecipient amb aigua per rentar-se les mans. Tradicionalment elsmarroquins i la majoria d'àrabs mengen amb les mans, encaraque també utilitzin els coberts.

BULGÀRIA: Galetes típiques búlgaresIngredients: 10 ous, 150 gr. de mantega, 150 gr. de margarina, 600gr. de sucre de vidre, 2 cullerades soperes de iogurt, 1culleradeta de bicarbonat, raspallura de 2 llimones, 1 quilo i migde farina.A Bulgària, durant segles, s'ha construït un sistema ric en festesreligioses i folklòriques. Aquestes festes tenen el seu començ ala tardor, quan la collita ha estat recollida. Són unes festes riquesen costum i simbolisme.La festa més famosa a Bulgària és la Pasqua. Per això es creamolta atenció i habilitat en la preparació de les galetes, allà aBulgària anomenades "Kurabit". Aquestes galetes tenen unorigen molt antic i es fan per tot el país, però són diferentsentre elles, ja que en podem trobar de distints tamanys i formes,formes que sempre simbolitzen a flors, estrelles, cors, animals...El que pretenen dins les cases de Bulgària, és fer el màxim degaletes de diferents formes, perquè consideraven que com mésvarietat, millor.No tothom les fa igual, per exemple, les dones majors i padrinesque són qui amassen la pasta, fan les galetes més grans i encanvi les dones joves, que són qui les decoren, les fan més finesi cruixents.Tradicionalment les galetes es mengen només a Pasqua idesprés de la missa. Cada família també s'encarrega de repartir

ACTUALITAT 15

TALLERMANIA TALLERMANIA TALLERMANIA TALLERMANIA TALLERMANIA

galetes als seus veïns.Aquest plat sol anar acompanyat de ous pintats, amb iogurt,amb llet i amb llimonada.A les dones búlgares els atreu molt aquesta festa i estan moltil·lusionades a l'hora de mostrar el que han fet a la cuina, i peraixò sempre tenen una taula preparada amb menjar molt bo. ABulgària es fa un plat tradicional distint per a cada estació del'any.Més menjars típics que es fana Bulgària és el blat bullit(dolç), la carn de xot, l'estufat,fetge amb ceba, gallinabullida, gall amb col al forn,"frijoles" amb salsa, fan comuna "ensaïmada" salada on adintre li fiquen monedes ipetits premis... Típicament deBulgària hi ha la "Pogacha", quèés com un pa molt gros i lavegada decorat, la "Musaca", esfa amb carn picada i perpostres hi podem trobar la"Kompot" què és una confiturade diferents fruites feta ambaiguardent de raïm.Les galetes són conegudes per tot Bulgària.

CUBA: "Tamales"Ingredients: 4 tamales (és com un blat de les Índies), 1 ceba, all,un poc de pebre en oli, comí, 500 gr. de carn de porc, sal.Els "tamales" són típics a tota Cuba. El "tamal" en realitat és uncereal molt antic procedent d'Amèrica i en especial de Mèxic, ija els antics indis mexicans, tant els "Mayes" com els"Azteques", el coneixien. Per tant va aparèixer fa molts anys.El "tamal" floreix a l'estiu i madura a la tardor-hivern, per aixòés menjat durant els mesos compresos entre setembre i febreraproximadament.És un plat que es menja i agrada molt a Cuba, ja que és moltconegut i popular. Normalment es fa en festes, malgrat tambées mengi quotidianament.Aquest plat és molt fàcil de preparar, però s'ha de tenir cura deno espatllar-lo, perquè és una planta on les fulles que l'envoltensón fàcils de rompre.Si qualque dia volem menjar "tamales" ho hem de fer primeramentllevant les fulles que l'envolten, i també el podrem acompanyaramb distintes salses, com fan a algunes zones de Cuba.Altres plats típics són el "congrí", la "yuca", la "malanga", els"moros", el "casabe" i de dolç hi trobarem els "buñuelos".

I això van ser un parell dels plats que es van cuinar el dia 20 dedesembre aquí a l'institut. L' encarregada de fer les galetes deBulgària va ser Vladimira Paeva de 1r d'E.S.O. B, i l'al·lota queva fer el "Rebcemmen" era Souad al Bachiri de 1r d'E.S.O. C.Moltes gràcies als que van participar al taller de cuina i esperemque aquestes persones l'any que ve ens sorprenguin amb un noui curiós plat, i...

BON PROFIT!

El dia vint de desembre, una de les activitats peracomiadar la primera avaluació va ser el taller de titelles.Aquest taller, sota les indicacions de Xeles Tortosa i ambla col·laboració de les professores Margalida, Cati i Pilar,va consistir en la creació de titelles. El taller va comptaramb la participació d'alumnes, principalment de 1er. i 4rt.d'ESO.El procés de creació de les titelles va ser el següent:Amb dues boles de plastilina vàrem modelar el cap delstitelles que després vàrem embolicar amb moltes capes detires de paper de diari banyades de cola. Això ho vàremdeixar secar. Una vegada totalment sec, amb un cutex,vàrem tallar el cap per la meitat, el vàrem buidar amb unfilferro i vàrem tornar a unir les dues parts del cap ambmés tires de paper banyades en cola, després vàrem pintarles cares i vam cosir els vestits.

TALLER DE TITELLESPilar Sánchez

FOTOS ALTRES TALLERS

Taller d’informàtica

Taller de Blues

16 ACTUALITATREPOBLACIÓ A MONDRAGÓ

Maria del Mar Ortega, 2n ESO ACom ja sabeu, durant aquests anyspassats hi va haver una sèrie detempestes que varen tombar i matarmolts de pins. Això i les moltesmalalties que pateixen els pins, comla processionària han fet quedisminueixi la seva població a l'illa. Acausa d'això nosaltres, els de segond'ESO vàrem anar a fer una petitarepoblació de pins al parc natural deMondragó.

A Mondragó hi ha una gran varietatde flora: pins, mates, estepes,savines..., és a dir, el paisatge estàdominat pel bosc de tipusMediterrani. Aquests boscos fan

moltes funcions alhora: moderen elclima, oxigenen l'aire, mantenen unimportant nombre d'espèciesanimals (conills, ocells...) i moltesmés. Per això és important mantenir-los i no fer-los malbé.Quan arribàrem a Mondragó ( dijous23 de gener ) ens feren una petitaxerrada sobre la importància de larepoblació dels pins. Després deberenar ens vàrem posar a fer feina.

Ens varen donar a cada unun pi que no feia més d'unpam i una xapeta per grup.Mentre sembràvem elsguardes forestals del parcens anaven ajudant iaconsellant per aconseguirque el nostre pi quedàs bensembrat. Al final totshavíem sembrat, com amínim, un pi i els guardesforestals ens van donar lesgràcies per col.laborar en

aquesta repoblació.Aquesta visita ens ha ajudat aconscienciar-nos un poc que hemd'aprendre a estimar i conservar elmedi ambient que ens envolta.

Enguany, al nostre institut, s'ha iniciatun nou projecte a fi d'aconseguir unasocietat més sostenible, un pla derecollida selectiva de residus. Així, entretots: alumnes, professors i personal nodocent ajudarem a complir aquestatasca tan bona per a la natura. Per això,s'han posat uns contenidors de colors adistintes dependències, aules ipasadissos del centre. Els envasos vanals contenidors grocs, el paper alscontenidors blaus i la resta de residusals contenidors verds. A més,disposarem de palanganes de paper perreutilitzar.Quan els contenidors estiguin plenss'hauran de buidar. Per això, hi hauràencarregats:

A les aules: els alumnes.· Als seminaris: el professorat delseminari.· Als passadissos: el grup de netejadel pati i el personal de consergeria.· A la sala de professors: Elprofessorat.Venga, a veure si entre tots col·laboramun poc i cream un centre benparticipatiu i una societat de cada diamés neta, perquè si no reciclam i feimuna selecció de residus avui, estamcontaminant el futur. Va, que hopodem evitar, ànim!

Maria del Mar Font, 1r Batx. B

JÓVENES EN EL AIRE

En nostre programa va començar quanels nostres dinamitzadors, Paloma iDavid ens varen proposar la idea detenir una secció a la Ràdio de Santanyí,en la qual podríem tractar tots elstemes del nostre interès.Des del primer moment ens vàreminteressar per la proposta i vàremcomençar a preparar el nostre primerprograma que va ser el dia devuit desetembre de dos-mil dos.Ens varen acompanyar els nostresdinamitzadors i l'educadora de carrer,Margalida, i allà ens vam presentar.Tota la setmana següent vàrem estarpreparant el següent programa en el

ECOCENTRE

Perquè la Ràdio la feim entre totsTots els dijous de 17:30 a 18:00 a Santanyí Ràdio (107.3 FM).

José Abreu, 1 Batx. B

qual estaríem tots sols.El dijous vint-i-sis de setembre va ser elgran dia, estàvem tots molt nerviosos ino sabíem cons ens en sortiríem.A la fi tot va sortir bé i vàrem continuarfent els programes fins a dia d'avui. Enprincipi el nostre programa tractasobre temes d'actualitat, festes locals,debats, entrevistes,... En general temes

que interessen a la joventut d'avui endia.Esperem que la gent que llegeixi aquestarticle s'interessi pel nostre programa iparticipi amb nosaltres, tant per telèfon(971622112) i/o per e-mail.Podeu participar donant les vostresidees pels temes que vos agradaria quetractéssim i/o participant als nostresprogrames dedicant cançons i aportantles vostres opinions.Esperem la vostra col·laboració, i quevos agradi molt, perquè la ràdio la fementre tots.Atentament,Lorena, Christian, Jose, Cati, Eli, Juako,Juanma, Mari, Loren i Carmen

DEMANA EL QUE VULGUIS 17

Maria del Mar Font i Maris Vidal, 1r Batxillerat B

-Quan sabrà si els alumnesmajors d'edat podran sortir delcentre si no tenen professor deguàrdia a una hora determinada?Damià Vidal (1er Batxillerat A).-Xesca Suau, directora: Els alumnesmajors d'edat poden sortir delcentre quan vulguin.

-Per què no ens deixen fumarporros a l'institut? Almenys enspodrien deixar fumar cigarros.Alumnes de 1er de batxillerat.-Xesca Suau, directora: Per llei noestà permès fumar porros nifumar cigarros als centres. A més amés, fins i tot jo ho he consultatamb altres directors d'altresinstituts i tampoc els hi deixenfumar als professors. A més, ara esposarà en marxa una llei antitabacque no permetrà fumar a ningúque no sigui major d'edat.

-Per què necessitam cercar elprofessor de guàrdia per anar albany? Estefanía Montalbán (1rBatxillerat B).-Xesca Suau, directora: Els banysestan tancats perquè els hem depreservar i el professor de guàrdia ésuna passa perquè no s'abusi d'anar albany...però ho podem plantejar...

-Vos agrada ser bessons? Per esgrignanos. Anònim.-Toni i Albert: Jejeje...mos tupammolt... però sí, està bé perquè així avegades ens ajudam a fer les feinestambé .

-Per què a Plàstica no feimmanualitats?? Per a na Xeles d’enJoan Miquel Nevado (1r ESO A).-Xeles: La plàstica és el fonamentper fer qualsevol cosa, siguinmanualitats, enginyeries,arquitectura,... No podem dir que laplàstica són només manualitatsperquè hauríem de deixar de bandamoltes altres coses. La plàsticatambé engloba altres coses.

-Com es diu el número que té unmilió de xifres? Per en MiquelAmengual. Anònim.-Miquel Amengual: Es diu "gogol".

-Per què no ballam ASEREJÉ enlloc de ball de saló? Alumnes de1r de Batxillerat.-Cati Genovart: Aserejé és massafàcil per a vosaltres i supòs que ja hosabeu ballar de les marxes d'aquestestiu.

-Per què hi ha goteres al'institut? José Abreu (1rBatxillerat B).-Xesca Suau, directora: L'institut témoltes tares d'obra. L'Ajuntament ila constructora tenen un plet aramateix. A més, ha de venir un tècnicque ja hem avisat per arreglar-hotot.

-Cati Barceló: Nin o nina? Dequants mesos estàsembarassada? 1r Batxillerat B.

-Cati Barceló, professora decatalà: Encara no sé si serà nin onina però dia 4 de març em faranuna ecografia i vos n’informaré. Jaestic de 4 mesos i mig.

-Per què els Grignano són tanmentiders? 1r Batxillerat A.-Toni i Albert: No som mentiders,som bromistes que no és el

mateix. A més, ho feim per rompreel gel.

-Per què al bar no venen ni RedBull ni cafè? Anònim.-Xesca Suau, directora: Perquè no espot vendre cap cosa amb cafeïna alsinstituts. A més, ja estau massaestimulats!

-Ets espanyol, mallorquí ocatalà? Per en Pere Joan Cabotden Joan Lliteres i n'AndreuNevado (1r Batxillerat B).-Pere Joan: Som mallorquí, és a dir,català que viu a Mallorca. Per tant, lameva nació són els Països Catalans i,en conseqüència, no em considerespanyol.

-Per què no podem anar a labiblioteca quan no hi ha mestre?Alícia Adrover (1r Batxillerat B).-Xesca Suau, directora: Perquè notenim professor de guàrdia a labiblioteca, però si hi ha capprofesor lliure s'hi pot anar ambell.

Els Grignano “no són mentiders, són bromistes,que no és el mateix”

-Per què la gent menysprea l'artdel "Graffiti"?Andreu Nevado(1r Batx. B)-Cati, Centre Jove: Jo no desprecioaquest art, sempre i quant estiguiben fet. Perquè ho sàpigues, elcentre volia un graffiti però no es vapoder fer perquè la pintura aaquesta paret patinava...Aquest artés menyspreat per algunes altresraons, com per exemple quan es faen els llocs públics que no s'han defer, a més, la gent relaciona graffitiamb "una pintada" i aposta a la gentno li agrada...

-Li agrada el fetitxisme a Alfons?Anònim.-Alfons: (Abans de contestarn'Alfons va posar una cara depoema): Sí, en certs moments es potconvertir en qualque cosaestimulant i necessària per omplir defrescor un moment íntim (...), a més,requereix una dosi elevadad'imaginació i de complicitat amb lateva parella... Passa la pàgina 27

18 ECOLOGIA

Identificació: fa entre 31-33 cm i 300 gr és de colornegrós. lleugerament grisa per la cara i és blanca pelscostats i la panxa. El bec és de color groc i vermell.Hàbitat: viu a zones humides amb vegetació, basses,voreres de llacs, rius, etc.Reproducció: el niu és una plataforma feta de fulles ibastonets que sura a damunt l'aigua. Els dos pares covendurant 19-22 dies de 4-11 ous, els polls en néixer ja correnper la vegetació.Alimentació: pràcticament és omnívora, menjant tot elque li ve de gust o troba pels recorreguts que fadiàriament per la vegetació.Distribució: cria a bona part del planeta. Per tant solesser sedentària.

AUS DE CAÇA (III)

Descripció: fa entre 65 i 68 cm i 1400 g. El mascle ésinconfusible pel seu vistós plomatge i la seva coa tan llarga.En canvi la femella és d'un color més apagat, és de colorfavat.Hàbitat: viu a boscs clars, matolls, camps de cultiu, parcsi jardins. També a zones humides.Reproducció: el niu és una depressió en terra poctapissada on la femella hi pon de 7 a 15 ous que cova durant25 dies. Els pollets són nidífugs amb plomissó fosc-cremós.Alimentació: menja insectes, cucs, caragols, arrels, fruites,fulles, etc. Té un vol curt i se sol posar en arbres.Distribució: el seu origen podria ser xinès, encara que arase'l pot trobar pel tot el món. A la península i a les Balearsha estat introduït per a la pràctica de la caça.

Descripció: fa entre 45-51 cm i de 450-850 gr. El mascle téel cap i el pit de color vermell i la resta del cos és de color gris,llevat de la coa que és de color negre.Hàbitat: no li agrada estar a llocs de gran profunditat, per aixòel trobam principalment a embassaments, basses, estuaris, etc.Reproducció: el niu és una depressió en terra poc tapissadaenmig d'herbes i canyam. La femella cova durant 24-25 diesde 8-9 ous. Els pollets quant neixen ja corren pel niu.Alimentació: principalment menja plantes i animaletsaquàtics.Distribució: cria al nord d'Àsia i al nord-occident d'Europa.A la península és més probable veure'l d'hivernada. Fotja (Gallinula chorolopus)

Ànec siulador (Anas penelope)

Faisà (Phaisanus colchicus)

Cegall (Gallinago gallinago)

Descripció: 25-28 cm, i uns 110 g. És de color pard iretxat amb el bec llarg i recte. Les parts superiors sónrogenques amb retxes blanques al coll i al pit. Les partsposteriors de les ales són blanques.Hàbitat: cria en maresmes, pantans i jonqueres. Hivernaa les vores de rius, arrossars, maresmes, etc.Reproducció: el niu està format per una petita depressióen terra quasi sense tapissar. Només fa una posta de 4ous, que cova durant 18-19 dies. Els polls són nidífugs, decolor rogenc.Alimentació: menja cucs, insectes, mol·luscs iocasionalment llavors.Distribució: cria al nord d'Amèrica i en gran partd'Europa.

Andreu Julià, 3r B

CULTURA 19

2003, ANY FRANCESC DE BORJA MOLL

El Parlament de les Illes Balears va aprovar, enla sessió de dia 12 de març de 2002, ladeclaració de l'any 2003 com a Any Francescde Borja Moll, en commemoració delcentenari del naixement d'aquest insignelingüista, filòleg i folklorista i amb la finalitatde retre homenatge a la seva figura. Es tractad'un reconeixement que també preténcontribuir a la recuperació de la seva obra i ala difusió, entre les noves generacions, delsvalors cívics i el compromís social de quèFrancesc de Borja Moll va fer mostrainfatigablement al llarg de la seva vida.Dins aquest context, la Conselleria d'Educaciói Cultura del Govern de les Illes Balears haconvidat els centres a sumar-se a l'esmentathomenatge i a donar als alumnes l'oportunitatde conèixer la figura i l'obra de Francesc deBorja Moll.L'IES Santanyí no ha volgut romandre almarge d'aquest esdeveniment. Així doncs, desde la Comissió de Normalització Lingüística, des de la deNarrativa, des de les tutories i des dels departament deLlengua i Literatura Catalanes i Castellanes s'intentarà dur aterme tota una sèrie d'actes i activitats que puguin resultar-los engrescadores. Es tracta de fomentar l'extensió i l'ús

Comissió de Normalització Lingüísticasocial de la llengua catalana a les Illes Balears ique, en acabar el curs, l'alumnat hagi presconsciència de la importància d'aquesta figurade les lletres contemporànies.

ACTES I ACTIVITATS* Recollida de materials apareguts als mitjansde comunicació, Internet, etc.* Explicació a diferents nivells de la vida i obrade Francesc de Borja Moll.* Confecció de murals que s'exposaran alcentre el dia de la Jornada de PortesObertes, en què també es lliuraran els premisde Narrativa d'enguany.* Conferència de Josep Antoni Grimalt:Francesc de Borja Moll, una personalitat excepcional.* Divulgació dels materials elaborats per laConselleria: opuscles, punts de llibre,calendaris, adhesius, cartells...* Actes dins les jornades en què escommemorarà la Diada de Sant Jordi.

* Desenvolupament de la unitat didàctica Francesc de Borja Mollals cursos de segon cicle.* Elaboració de treballs específics per concursar als premis Mollconvocats per la Conselleria d'Educació.* Altres actes a programar.

"UN HOME AMB UN ESPERIT"Guillem Rosselló BujosaLa meva temptació inicial va ser lad'enfocar aquest article com si dellingüista i editor sols n'haguéssim denotar la tasca feta i després fer-ne unresum i publicar-lo i prou, però vaigpensar que seria més útil fer una passaarrera de la seva obra i arribar adescobrir l'esperit i la força que vananimar i motivar la vida professional ivocacional d'en Francesc. Perquè totd'una que hom llegeix la seva biografianota que darrera la seva vida i cada unade les seves obres hi batega l'amor alsPaïsos Catalans i a la llengua que elsforma, i l'amor a les arrels més fondesde Mallorca. I aquest amor no seria capcosa de l'altre món si no fos perquèl'home estimava una llengua quealeshores ja era menystinguda pels quigovernaven l'Estat espanyol i per moltsd'emigrants, i fins i tot per molta gentnadiua de les Illes. Però així i tot ell vaseguir endavant, treballant, primer ambMn. Antoni M. Alcover en la

preparació del Diccionari Català-Valencià-Balear; i després col·laboranten el Bolletí del Diccionari de laLlengua Catalana; i publicant unaOrtografia mallorquina segons les Normes del'Institut, i amb l'"Anuari de l'OficinaRomànica" i en el "Butlletí de DialectologiaCatalana" de Barcelona; i fundant laBiblioteca Les Illes d'Or, inici del'Editorial Moll; i durant la guerra esdedicà a preparar mètodesd'ensenyament d'idiomes; i intentàeditar una revista i els quaderns literaris"Raixa", i impartí conferències iclasses. Fundà l'Obra Cultural Balear(1962), i escriví més i publicà laGramática histórica catalana (1952), Elsllinatges catalans (1959) i Un home decombat (Mossèn Alcover) (1962); i al'any 1970 publicà el primer volum deles seves memòries amb el títol Els meusprimers trenta anys (1903-1934), i el 1975el segon, Els altres quaranta anys. Tota laseva obra és fonamental per a la nostra

cultura, però per a mi encara ho és mésla força que el movia a treballar i avèncer els obstacles. Perquè no podemoblidar que en Francesc defensava unallengua a la que l'Estat espanyol mai noha estimat, com no ha estimat el Gallecni el Basc. Bé, doncs per a mi aquestamor per la llengua és el mèrit mésgran del lingüista i el millor exemple;un amor que el va encoratjar a unatasca immensa fins que morí a Palma el1991. Per a mi llavors ja haviaaconseguit el que volia: que un grapatde persones sabéssim la gran riquesad'un idioma que ens converteix en unpoble perquè ens permet tenir unpensament propi i teixit amb paraulesnostres. Estimar les paraules pròpiesd'un poble és estimar aquest poble, icrec que només en fer-ho estem fent elmillor homenatge possible a Francescde Borja Moll i Casasnova, i endevinamamb la millor manera de celebrar elcentenari del seu naixament.

Francesc de Borja Moll, Menorca 1903-MMallorca 1991

CREACIÓ20

ODISSEA AMERICANA

La meva odissea va començar cap el1975. Jo, durant dotze anys haviatreballat amb el meu pare depicapedrer a les cases quenecessitaven alguna reforma. Noguanyava molt, però em bastava peranar vivint i mantenir la mevafamília. La meva dona era la ques'encarregava de tenir la casa neta i elmenjar a taula quan jo arribava de ferfeina.Aquest mateix any, el meu pare vamorir a causa d'un infart i em vaigquedar a l'atur.A partir d'aquí, amb els estalvis quetenia vaig anar passant unatemporada, però veia que el meufutur i el de la meva família erainsostenible. Jo, volia el millor per als

Toni Grignano di San Carlo Burguera, 1er Batx. Am'aterrava la idea d'haver de fer unviatge de tants de quilòmetres, queen qualsevol moment en podienagafar, i sobretot, el que mésm'assustava era haver de deixar lafamília.Vaig estar dos dies per decidir-me, ifinalment accedí a fer aquestaaventura. Em vaig despedir delsmeus i amb una gran tristesa vaigpujar al camió, que més que uncamió semblava una carro ambmotor, això sí, havent pagat primer1200 dòlars dels de veritat. Vaigplorar durant almenys tres hores, finsque em vaig adonar que anava aguanyar diners per millorar la mevasituació econòmica. Em sentia unautèntic heroi.

m'havien donat. Era una casa queestava bastant descuidada, però envista del barri en el que em trobava,la veritat és que no em podia queixargens. Vaig tocar a la porta i em vaobrir un home, que sorprenentmenttambé era de la meva nacionalitat.Aquest em va convidar a passar im'instal·là a una habitació que no eramolt gran, però tenia un finestróamb el qual es podia veure el cap de" l'Estàtua de la Llibertat ". Quansopàvem, em va contar la sevaexperiència, i la veritat era queaquesta era molt semblant a la meva.Em va dir que estava fent feina enuna obra molt gran, on es necessitavaun gran nombre de personal ambexperiència. Jo li vaig dir que tota lavida havia fet feina d'obrer.L'endemà el vaig acompanyar perveure si tindria sort, i ell em vaassenyalar l'encarregat. Quan aquestem va veure, de seguida em diguéque em posàs el casc. Estavacontractat.Quan feia quinze mesos quetreballava a la ciutat dels taxis grocs,ja tenia doblers suficients per llogaruna casa abastament gran per mi i lameva família.Avui, l'any 2003 ja tenc 62 anys, i a lafamília hi ha una metgessa, un jutge,un advocat i un arquitecte. Aquestsquatre personatges són els meus fills,i com és de suposar ja no visc delloguer. Habit des de fa uns anys auna d'aquelles cases que semprehavia desitjat. També, en comptesd'anar caminant com abans, ara vaigamb un cotxe que fins i tot técalefacció als seients.

Recreació de l'Odissea d'Homer,a partir de la lectura d'algunsfragments del poema i de veure laversió cinematogràfica. Activitatrealitzada a la matèria optativa de"Literatura Universal".

Dibuix de F. Moyses Benedikt / Manhattan

meus i somniava que el meus fillspuguessin accedir a la Universitatquan tinguessin l'edat. Volia ser unautèntic heroi per ells.De cop, un dia va venir un home queconeixia la meva situació precària, ihem va dir que cada mes hi havia uncamió que transportava immigrantscap als Estats Units, concretament aNova Iork. En aquell moment vaigveure una llum, però al mateix temps

Després de quasi vint diesd'autèntiques peripècies, d'haverescapat quatre vegades de la llei id'haver passat algun dia sensemenjar, a la fi, arribava a la ciutat delsgratacels, i em sentia el més pobresd'entre els pobres, però també, i elque és més important, em sentia ambganes de canviar de vida, i sobretotem sentia un heroi.De seguida vaig anar a la direcció que

CREACIÓ 21

LLOOVVEE PPOOEEMMSSYour love is the air I breatheYour eyes are the sky I want to lightYour lips are the ones I want to kissYou are the water I want to drinkDo you think I love you?

Maris Vidal & Mª Amengual, 1r Batx. B

I know your feelingsI know your bodyhowever, you don´t know mebecause I am nothingJose Abreu & Cati Artigues, 1rBatxillerat B

Love is being with youLove is kissing youLove is what I feel for youBecause you´re my sweetheartAnd I love my lifeBecause my life is you

Toni Rigo, Joan Lliteres, Michael Méndez &Estefanía Montalbán. 1r Batxillerat B

You are my angelI yearn for youOur love is invaluableI dream of you

Titi, Andreu Nevado, Dani Travieso & SebastiàPons, 1r Batxillerat B

Old love

I´m still in love with youhough our time has finishedI remember our good momentsAnd I start to cryI don´t forget your kissesAnd your caresses eitherI want to be yours againFor you to love me forever

Maria del Mar Font & Raquel Adrover. 1r Batx. B

I loved you, I love youand I will love youso I will never forget youyour eyes give me the lightyour kisses the passionand you will always be in my heart

Maria del Mar Rigo & Alícia, 1r Batxillerat B

Love is a misterious wish that our lips breath in.It turns the cowards into heroes andit makes the heroes shake with fear.Every time you look at the stars, remember mebecause in every one of them there is a kiss for you

Sebastiana Vidal, 3r C

Love is the sun in the shadow.Love is the smile when you are sad.Love is stronger than the sea.

Love is stronger than the rocks.Love is the best thing in the world.

Love is love.Gonzalo Calado, 3r C

Love is like the sun that hits your eyesand when it hits your heart it explodes like a firework.Love is like a hurricane sometimes it comes and sometimes it just goes.Love is a trap in which we all fall into andwe let it take us to wherever it leads us.

María Sánchez, 3r C

Love is to see the people you love happy.Love is to run free.Love is to contact.Love is to see sunrise everyday.Love is to smell the flower.Love is to see a baby´s smile.You are the best in the world!You are love!

Maria Magdalena Rigo, 3r C

Love is very beautiful.Love makes ou happy.Love is a fantastic experience.Love is a thought that can´t be explained.Love is a really strong feeling that you feel for someone.Jerònima Vicens, 3r C

LOVE is a four letter word,but in four leters fit a lot more.Because love is to give, is to love, is to cry, is to laugh.Because LOVE is all.Sara Brito, 3r C

love is a feeling tht fills us.Love is the world upside down.Love is to have your heart full.Love is whn the sun warms us.Love is a road with no end.

Verónica Lorenzo, 3r B

22 CREACIÓ

Mi infancia son recuerdos de una edaddespreocupada: la bici, el monopatín...tú ya lo sabes, me gustaba la aventura.

Yo nací (bueno, en realidad, viví)con los Koeman, Stoichkov y Romario,eran tiempos felices para todos, o casi.

Recuerdo mi familia acomodada, losinicios en la música,

los partidillos en el callejón del Roseren donde nos reuníamos, faltabas tú, amigo lector.

Estudiaba en la escuela de Blai Bonet(es un decir)

hijo pródigo de la Villa, espejo de muchos, entre los que me incluyo.

La ilusión por un futuro aún mejor erapan de cada día; continuaba pedaleando por el mundocomo si me fuese la vida en el empeño.

Al contrario de otros, te tengo que confesar miagradecimiento a Dios

(o a quien sea que haya)por una infancia, amigo, de la que me siento -y siempre me sentiré- orgulloso y privilegiado. Gracias.

Cuando yo era más jovenbueno, la verdad, cuandoera una niña

algunos años antesrecién llegada al pueblo,a menudo recordaba mi vida pasada.

Mi familiaera de clase mediaeso me permitía estudiar,primero en un colegio,más tarde en un instituto.

Mi infancia ( que apenas ni recuerdo)fue un camino de espinas :un pozo negro mi enfermedad,que superé con valentía,más tarde un oscuro sótano, la muerte de mi padreaunque mi familia fue luz al final del túnel.

A mi alrededor la vida era absurda,los ricos cada vez más ricos,los pobres cada vez más pobres,la cultura insuficiente, casi ausente,punkies y africanos, incluso guerras presentes.

De mi pequeño reino desafortunadoquiero desterrar para siempre mi pasado,la propensión al mito es una quimera :siempre hay una esperanza,siempre hay algo porqué luchar,siempre hay que sacar fuerzas.Sebastià Galmés Verger 2on Batx A

Tauro

Infancia y confesiones Recuerdos de mi niñez

Cuando nosotras éramos más jóvenes(hace ya más de diez años).Cuando nosotras dos, amiga mía,íbamos a esa escueladonde sólo hablábamosla lengua catalana.

Muchos antes que yopasará de vivir en el centrode la isla a vivir cerca del mar.

En mi infancia despreocupada:no trabajar, no sufrir,no pensar en lo que hayen el exterior y vivir.Jugar y reír como en esos

cortos veranos cuandojugaba con mi hermanosin pensar que fuerade mi mundo había otro mundo.

Nosotras nacimos en el año en queEspaña entró en la UE,un año antes de la catástrofede Chernobil que aún a nuestrosdías quedan secuelas.

La vida, amiga mía,es un juego de niños,en nuestro mundo de cada día:justas batallas por el bien de la humanidad se libran,

donde mueren niños sólo por ser de un país.

Siento nostalgia al pensarque esa infancia tranquilano volverá.Tristeza al ver que hay niños en el mundo que no tienen casa, comida y familia como yo tuve.

Que es mi infancia mi tesoroque es mi ilusión la libertad,mi ley, mi vida y mi miedo,mi única esperanza la paz.

La vida no es un juego de niños

Maria Barceló Adrover

Recreacions del poema "Infancia y Confesiones" de Jaime Gil de Biedma (1929), a partir dela lectura i el comentari. Activitat realitzada a la matèria optativa de "Literatura Castellana".

INFORMÀTICA 23

ELS VIRUS INFORMÀTICSJoan Sebastià Vidal 3r B¿ Que són els virus informàtics?Els virus informàtics no són res més que programesque provoquen des de la pèrdua de dades o arxius enels suports d'emmagatzematd'informació (disquetera, discdur...) fins causar errors en elsistema i , algunes vegades,inclouen instruccions que podenfer malbé l'equip. Aquests tenen encomú unes característiques moltespecials:· Són programes molt petits.· Quasi mai inclouen el nom del'autor, ni el registre o copyright, nila data de creació.· Se reprodueixen ells mateixos.· Prenen el control o modifiquenaltres programes.Reben el nom de virus informàticsdonades les seves similituds entre el funcionamentd'aquests i els virus biològics. La diferencia mésimportant entre ells és que els virus biològics es donende forma natural, en canvi els virus informàtics han deser programats intencionadament.

¿ Quan va ser creat el primer virus informàtic ?Els científics de l'àrea de computació discutiren perprimera vegada la possibilitat de crear un programacapaç de duplicar-se a ell mateix i estendre's entre elsordinadors a l'any 1950. Però no va ser fins al 1983 queun software de virus real va ser creat, quan un estudiantde l'Universitat de California , Fred Cohen, escriguéuna tesi de doctorat envers aquest tema.

Classificació dels virus informàticsLes maneres més comunes d'infecció a causa d'un virussón fonamentalment dues: mitjançant Internet (correuelectrònic, web) i la disquetera. La infecció mitjançantel correu electrònic es produeix quan s'obri o s'explorai aquest conté adjunt una seqüència vírica. La infecció

per web es produeix mitjançant cookies, petitesaplicacions, aplicacions javascript etc. infeccioses. I lainfecció mitjançant la disquetera es produeix en obrir o

explorar un disquet que conté lacadena vírica. El diferents tipus devirus són els següents: virus demacros/codi font, virus mutants,bombes de temps, autorreplicables ,infectors de l'àrea de càrrega inicial,infectors de sistema, infectorsd'executables, cucs i troians. Aquestsdos darrers són del més comuns i lesseves característiques son lessegüents:· Cucs: són programes que sereprodueixen a si mateixos i nonecessiten un amfitrió, ja que passenper tot el sistema sense necessitatd'un programa que els transporti.

Els cucs se carreguen en memòria i se posicionen enuna determinada direcció, llavors es copien en un altrelloc i se borren del que ocupaven, i així successivament.Això fa que quedin borrats els programes o lainformació que troben al seu pas per la memòria, i aixòprodueix problemes d'operació o pèrdua de dades.· Troians: són aquells que s'introdueixen en elsistema emprant una apariència totalment diferent a ladel seu objectiu final; això és, que se presenten com ainformació perduda, sense cap sentit. Però després d'uncert temps, i esperant la indicació programada,comencen a executar-se i a mostrar les seves vertaderesintencions que poden causar pèrdues d'informacióproblemes al sistema.La majoria dels virus pertanyen a més d'un dels campsja que la majoria són derivats d'altres.

Més informació a:http://www.alerta-antivirus.eshttp://vil.nai.comhttp://www.pandasoftware.es/virus_info

REPORTATGE24

ELS NOUS RESIDENTS DE SANTANYÍFrancisca Rigo, Margalida Rigo i Margarita Plazas, 1r Batx. A

Santanyí s´ha convertit als darrers anys en un municipimulticultural. La causa de l´arribada dels nous visitants ésmotivada per l'abundosa oferta de feina i per l'esperançad'una millora en les condicions de vida. Encara que, enalguns casos, trobam gent que arriba només per plaer. Laprocedència dels nous residents és molt diversa. Enstrobam amb àrabs, sudamericans, alemanys, francesos,italians, xinesos...Les feines que realitzen aquests nouvinguts són moltdiverses. Els alemanys, francesos i italians tenen negocispropis dins el sector terciari com són el comerç,l'hoteleria, els restaurants i negocis relacionats amb l'oci il'entreteniment. En canvi els sudamericans solen treballaren el sector primari, a treballs relacionats ambl´agricultura, pesca i ramaderia, i també en el sector

secundari(industria i construcció).També hi ha moltesdones, majoritariament colombianes, que s´ofereixen percuidar a la gent major. Aquests immigrants es troben ambun problema, com és que els oficis que han après o lescarreres que han estudiat en el seu país no els a podenexercir aquí perquè la titulació no esta homologada en elnostre país. Així que han de treballar en el que se´lsofereix.L´arribada massiva dels immigrants aquests darrers anys,ha fet que la població de Santanyí augmentàs, igeneralment, la de molts de municipis de Mallorca.Per conèixer quina és la situació i quines són lesinquietuds dels "nous santanyiners", la REVISTATÉNTOL ha volgut entrevistar cinc persones de distintspaïsos. Més avall podeu llegir les seves respostes.

PREGUNTES1. Perquè heu vengut a Mallorca?2. De què treballau? Explicau les condicions de lavostra feina.

3. Ens podríeu explicar la situació del vostre país?4. Com vos han acceptat la gent d'aquí?5. Com veis el vostre futur a Mallorca?

ÀRABSZoulika Zougach, 22 anys, Marroc, residentsa S´Alqueria Blanca1. El nostre pare abans de treballar aquí feiafeina a Barcelona, però com que li varen donarun treball a Mallorca varem venir tots amb ell.2. Are el meu pare treballa de jardiner i eltracten molt bé i el seu sou és igual que el delsaltres jardiners. Jo faig net a una farmàcia i

ALEMANYSJulia-Jana Litter, 25 anys, Alemanya, resident aSantanyí1. Perquè el meu país mai m'ha agradat i perquèm'agrada molt viatjar. Per això conec França iare volia conèixer Mallorca.2. Tenc una tenda de roba a Santanyí. Demoment, el negoci funciona bé. Però ara, comés normal, no hi ha tanta gent. De tota manera,

CUBANSSilvia Maria Obrador, 39 anys,Cuba, residenta S´Alqueria Blanca1. Perquè una part de la meva família és de laPeninsula i l'altre és de Felanitx. Vàrem venira Mallorca perquè ens agradava més.2. Jo faig feina a un hotel.3. Quan nosaltres vàrem venir estava

també em tracten bé i a mi em paguen perhores.3. La situació del nostre país no esta moltbé.4. Hi ha un poc de tot, n'hi ha que ens hanacceptat bé i n'hi ha d'altres que no.5. Si tenim feina a Mallorca, quedarem aquí;però si no hi ha feina haurem d'anar a unaltre lloc.

no em puc queixar.3. Ara mateix crec que la situació no estàmolt bé, moltes tendes de Hamburg estantancant perquè l'economia no va molt bé.4. Bastant bé. De moment, no he tengutproblemes.5. Jo no pens amb el futur, jo visc el dia adia. Però, de totes maneres, no m'agradaestar més de dos anys al mateix lloc.

malament i ara està pitjor.4. Bé, jo em duc molt bé amb tothomi em relación amb tots.5. Per ara molt bé, m'agrada més elfutur d'aquí que els d'altres llocs i,sobretot, per la juventut. L'únic queno he pogut aconseguir és xerrar elmallorquí.

25

ITALIANSRio Jacopo Sarman, 32 anys, Itàlia ,residenta S´Alqueria Blanca1. Nosaltres som gent que fa feina en elsector de la gastronomia i per això ensagrada viatjar per diferents països per poderaprendre les respectives gastronomies. Icom que a Mallorca hi ha molt de turismevam venir perquè ens pareixia que aquítrobariem feina i també per aprendrel'espanyol.

2. Tenim un restaurant, Bacco, as'Alqueria Blanca. Ens agrada perquè elnegoci ens funciona bé i ha tengutmolta acceptació, tant per la gent del'illa com per la gent que ve de fora.3. El nostre país està bé.4. Bastant bé. Els caps de setmana ensagrada l'ambient que hi ha.5. Per ara el veim bé, encara que elturisme ha baixat. Hi ha més qualitatque quantitat.

Joaquin Cabañero, 4t ESO A

ESPORTS / ENTREVISTA26

P-Quants d'anys portes almotociclisme?R-Cinc anys. Però, tres a motocrossi dos a velocitat.P-Perquè vares canviar demodalitat?R-Perquè vaig veure que m'agradavamés la velocitat i vaig voler provar-la.P-Com vares entrar al món de lesmotos?R-Puff... perquè màgradaven moltles motos i el meu pare un dia em vaproposar de començar a córrer a

Jonathan Alabarce, pilot de 125 cc.

"EL MOTOCICLISME ÉS LA MEVA VIDA"

Jonathan Alabarce Fernández té setze anys i cursa primer de batxillerat. Va pujar per primercop a una moto quan en tenia onze. Enguany ha quedat primer en el campionat "Fórmulade Campeones Bancaja". Ha corregut en els circuits de València, Xerez i Albacete. Les sevesassignatures preferides són l'educaió física i l'economia.

Toni Grignano, Alessa Magnasco, 1r Batx. A

motocross.P-A quina categoria corrsactualment?R-Cent vint-i-cinc centímetrescúbics.P-En quins circuits has corregut?Quant entrenes?R-A Albacete, Cartagena, València iXerez.P-És molt car aquest esport?R-Molt, la passada temporada em vacostar quinze mil euros i la que vullfer aquest any em costa seixanta mileuros.

P-Qui et subvenciona lesdespeses que tot això comporta?No tens esponsors?R-El meu pare. El Motoclub Tira-Tira paga les inscripcions de lescarreres.P-T'agradaria dedicar-te almotociclisme professionalmentquan suguis més gran?R-És el meu somni i perque és lameva vida.P-Quin és el teu club?R-Motoclub Tira-Tira. El presidentés Joan Orell, el tresorer PedroAlabarce (el meu pare) i elvicepresident José Ángel Garcia.P-Quants socis té el club?R-Uns quaranta-quatre socisP-Quin ha estat el teu major èxitdes que corres?R-Aquesta temporada he quedatprimer en el campionat "Fórmula deCampeones Bancaja" (Campionatd'Espanya).P-Qui ha estat el teu millorsuport?R-Els meus pares, perquè són elsúnics amb qui anava a les carreres iperquè també els agrada molt. Vaser el meu pare el que em vaintroduir en el món del motor.P-Qui és el teu ídol? Has conegutmai cop pilot famós?R-Crivillé o Rossi. Perquè són elsmillors!!-Mai he tingut l'ocasió i esper tenir-la qualque dia.P-Quin consell donaries als ques'inicien en el món del motor?R-Doncs que s'ho prenguin ambcalma i que vagin aprenent poc apoc.

Circuit de Cheste (València) Jaime Patxó, mecànic; José Ángel García,assistent; Jonathan i el seu pare Pedro Alabarce.

27

-Per què càmeres de vigilància?Don Invisible.-Xesca Suau, directora: Les va posarl'Ajuntament perquè varem demanaralgun tipus de vigilància i com queno hi ha suficient personal pervigilar, van posar les càmeres.

-Per què no posen una màquinade sucs a l'institut? Xisca Rigo (1rBatxillerat A).-Xesca Suau, directora: Havíemdemanat dues màquines de sucs i unad'aigua i després d'un any hem pogutaconseguir una màquina d'aigua, demoment. Si voleu sucs al bar envenen.

-Els alumnes de primer debatxillerat manifestam la nostradiscomformitat pel fet de no podersortir a les darreres hores quan elprofesor/a no hi és. Demanaríemque quan es doni aquestacircumstància puguem tenirl'opció de sortir del centre, ja queés difícil aprofitar les darrereshores sense professor/a perestudiar en el centre a causa delcansament acumulat durant el dia.Dels alumnes de 1r de Batxillerat ala Directiva del Centre i l'AMIPA.

DEMANA EL QUE VULGUIS Ve de la pàgina 17-Directiva: El que passa és que elprofessorat no vol assumir laresponsabilitat de que vos passi resfora del centre en horari lectiuperquè el carnet no ens dóna capseguretat ni protecció al professorat

davant les lleis i tendríem nosaltres laculpa si passàs res. A més, ara s'haxerrat amb l'AMIPA i al ConsellEscolar i s'ha decidit demanar alspares a veure que en troben i si totsestan dacord supòs que podreusortir.

-Per què no es mouen més perdonar informació als alumnescom ara pot ser el tema de laSIDA? Anònim.-Xesca Suau, directora: Si demanaual vostre tutor que en voleu rebre, ellvos donarà informació si voleu quees faci una xerrada sobre el tema quevolgueu...

-Per què els alumnes debatxillerat no poden estar dins elrecinte els temps de pati? Sipoden estar dins la classe per quèno poden estar als passadissos?Alumnes de batxillerat.-Xesca Suau, directora: No podenestar als passadissos. A més, si vosdonam la possibilitat d'estar a classeper estudiar per què heu d'estar alspasadissos?

-Per què la qualitat-preu no escompleix amb les fotocòpies?.Anònim.-Xesca Suau, directora: No ho sé,però la màquina és nova d'octubre.

-Per què no posen miralls alsbanys? Anònim.-Xesca Suau, directora: Perquè hiva haver alumnes que sel's vancarregar a més de carregar-se lessaboneres, tapes de wàter, etc... Sila gent es porta millor i demostraque no romprà res, posarem méscoses.

-Esteve, per què no et rapes elscabells? Fran (1r ESO A).-Esteve: Els me raparé quan siguimajor.

Material d’oficinaConsumibles d’informàtica

EnquadernacionsMaterial escolar

Revelat de fotografiaTreballs d’imprempta

Objectes de regalsLlibres de text

JuguetesPremsa

Reportatges professionalsRevelat en 1 hora

Índex gratuïtFotos carnet

Còpies sense negatiu en 5minRetoc fotogràfic

InvitacionsPapereria

fotocòpies b/n i colorEnquadernacionsPlastificacions

Material Escolar

C/Majoral 15 Tel. 971653082Santanyí

C/ Rafalet, 18bis07650 SantanyíTel. 971 653042

28

Joan Català, Martin Turz, 4t A

Joaquín Cabañero, 4t A

Jana Mingorance, 4t A

Albert Castelló, 4t A

Beg

oña

Juan

de

Sen

tmen

atC

rist

ina

Tor

reg

rosa

, 4t

A