revista de la diputació de barcelona · 2011-08-03 · primar estructura, passar de les 13 àrees...

Revista de la Diputació de Barcelona | 170 | Setembre-Octubre 2011

Salvador esteve: un president de consens al servei del municipalisme

Salvador Esteve: un president de consens al servei del municipalisme

El Ple on el canvi es va fer visible

Nou cartipàs, nous reptes

www.diba.cat

MaquetaDB 170:MaquetaDB 147.qxd 29/07/2011 14:34 Página 1

2 | Diputació de Barcelona

Direcció: Mònica Fulquet. Coordinació: Eva Viñals Redacció: Estrella Barrero, Susana Burgos, Alberto García, José Iglesias, Enric Monné, Ethel Paricio, Car-les Sabater, Glòria Santamaria, Eva Viñals. Fotografia: Judit Contreras, Òscar Ferrer, Óscar Giralt, Joan Roca de Viñals, Carles Romaní. Maquetació: AlbertoGarcía. Assessorament lingüístic i producció editorial: Direcció de Comunicació.

Projecte gràfic: Eumogràfic. Impressió: SA DE LITOGRAFÍA. ISSN: 1133-2328 / DL: B-1069-1992Servei de Premsa. Diputació de Barcelona: Rambla de Catalunya, 126, planta 2a. 08008 Barcelona / [email protected] / www.diba.cat / Publicació bi-mestral / Distribució gratuïta. Els articles de col·laboració que publica el DB expressen l’opinió dels seus autors, la qual no ha de ser necessàriament compartida pels responsables de la revista.

03 | Editorial Canvi a la Diputació de Barcelona

04 | L’entrevistaSalvador Esteve: un president de consens al servei del municipalisme

10 | A fonsNou carptipàs, nous reptes

16 | Diputats 2011-2015

18 | El Ple on el canvi es va fer visible

Fotografia de portada: Óscar Giralt

SUMARI

03

04

10

18


Diputació de Barcelona | 3

EDITORIAL

Les passades eleccions del 22 de maig van determinar uncanvi històric a la Diputació de Barcelona. Per primera ve-gada des de la instauració de la democràcia, Convergèn-cia i Unió (CiU) va desbancar el Partit dels Socialistes deCatalunya (PSC-PSOE) com a força política amb més re-presentació a la província de Barcelona. El nou hemicicleva quedar format per 20 diputats de CiU, 19 del PSC, 6del PP, 4 d’ICV i 2 d’ERC-AM. Com a conseqüència d’a-quests resultats, el govern d’aquesta Corporació ha ex-perimentat un canvi polític, amb la formació d’una coali-ció integrada per CiU i el Partit Popular (PP). L’estructuraes reorganitzarà i hi haurà quatre vicepresidències execu-tives i una cinquena, representativa. El pacte de governha determinat que dues d’aquestes vicepresidències degestió siguin per a CiU i dues més, per al PP.

Aquest mandat que ara comença serà també un mandat ques’inicia en plena època de crisi. El nou president de la Dipu-tació, Salvador Esteve, n’és conscient quan afirma, en la sevasalutació oficial de presentació en el web de la corporació,que «el món local ha d'afrontar una sèrie de reptes econò-mics i socials derivats de la sortida de la crisi que exi-geixen la participació activa i decidida dels governs su-pralocals. D'acord amb això, hem de ser capaçosd'assolir l'excel·lència en la prestació de serveis mit-jançant un ús eficient dels recursos públics i la millora ila innovació permanent en la gestió pública». Tanmateix,la Diputació continuarà oferint suport i serveis als 311 muni-cipis que la conformen amb la voluntat de garantir que qual-sevol persona, independentment del lloc on visqui, gaudeixid'un mateix nivell de serveis públics de qualitat. ■

Foto

: Jud

it C

ontr

eras

Canvi a la Diputació de Barcelona



Salvador Esteve i Figueras té 66 anys. Actualmentés alcalde de Martorell (Baix Llobregat). Presidentde l’Associació Catalana de Municipis i Comarques(ACM) des del setembre del 2007. Més de vint anysd’experiència municipalista a l’Ajuntament de Mar-torell, al Consell Comarcal del Baix Llobregat i a laDiputació de Barcelona. Ha estat diputat al Parla-ment de Catalunya durant onze anys.

L’ENTREVISTASalvador Esteve: un president de consens al servei del municipalisme

Foto

graf

ies:

Ósc

ar G

iralt



Després de 32 anys d’hegemonia socialista a la Dipu-tació de Barcelona, CiU n’assumeix la presidència ambl’alcalde de Martorell al capdavant. Què significa per aSalvador Esteve presidir aquesta institució?Un gran honor, que culmina la meva vida política dedicadaprincipalment al municipalisme. A Martorell he fet de regi-dor de govern, de l’oposició i d’alcalde durant vint anys.Encara sóc president de l’Associació Catalana de Munici-pis i Comarques i aquesta nova etapa a la presidència dela Diputació de Barcelona per a mi és un nou repte, unagran satisfacció i, insisteixo, un gran honor.

Durant el Ple de constitució de la nova corporació varebre els vots favorables de CiU, PSC, PPC i ERC-AMmentre que ICV va votar en blanc. Aquest suport tanampli constata que és un home de consens?Entenc que és així i de fet durant el Ple tots els portaveusdels diferents grups, fins i tot el d’ICV, que no em va arri-bar a votar, van evidenciar unanimitat pel que fa al meu no-menament. Més enllà de les sigles que represento amb

molt d’orgull, la meva trajectòria en defensa del món localha acabat pesant més que les discrepàncies ideològiquesnecessàries i molt respectables. M’honora haver rebutaquest amplíssim suport i agraeixo l’actitud de responsa-bilitat del PSC, amb qui estic convençut que podrem arri-bar a acords amplis, seria un error no comptar amb el grupque ens segueix en nombre de diputats.

El govern de la Diputació se sustenta en un acord en-tre CiU, que disposa de 20 diputats i el PPC, que en tésis. Quins són els eixos programàtics d’aquest acord icom es concreta pel que fa al repartiment de respon-sabilitats?D’entrada aquest és un pacte integrador, que no va con-

tra ningú i que aposta decididament per propiciar el climad’entesa necessari amb la resta de grups. L’objectiu deCiU i el PPC és treballar perquè els ajuntaments siguin elsprimers i principals destinataris de la nostra acció de go-vern. I ho farem reordenant les prioritats per atendre nousreptes i noves realitats provocades per una crisi econò-mica sense precedents. El suport econòmic als municipisés prioritari, així com la simplificació administrativa, la in-novació i la millora permanent dels serveis locals. Pel quefa al repartiment de responsabilitats, hi ha una igualtat enles vicepresidències, que són dues per a CiU i dues per alPPC i la resta d’àrees van en consonància amb el nombrede diputats de cada formació.

Hi haurà una reducció d’àrees, en relació amb les quehi havia fins ara? Aquesta reestructuració quins bene-ficis aportarà a la institució?Creiem que va en la línia del que hem anat explicant d’a-primar estructura, passar de les 13 àrees que hi havia enl’anterior govern a cinc implica un canvi profund. En

aquest sentit, vull agrair la celeritat i professionalitat detots els serveis d’aquesta casa per traduir la voluntat polí-tica del nou govern en la nova estructura organitzativa.

La voluntat d’aprimament s’anirà concretant en el futur isobretot es visualitzarà en el proper pressupost, que s’e-laborarà amb l’objectiu d’alliberar el màxim de recursosper als nostres ajuntaments.

Atès el context de crisi, quins canvis substancials hihaurà en el pròxim pressupost? El full de ruta el vaig començar a dibuixar en el discursd’investidura. Hem de parlar d’austeritat com un valor dela política, per tant hem de ser austers; hem de mirar d’a-

«El suport econòmic als municipis és prioritari, així comla simplificació administrativa, la innovació i la millora

permanent dels serveis locals»



judar al màxim els ajuntaments que es troben en un mo-ment de molta dificultat i hem de treballar tot allò que si-gui el desenvolupament econòmic del nostre territori. Lapresa de decisions comporta essencialment prioritzar i,en conseqüència, descartar opcions ineficients. Qui pa-teix la crisi econòmica i de confiança són els ciutadans iper tant no podem afluixar en el sosteniment de les polí-tiques de benestar i de lluita contra les desigualtats.

Els darrers anys, Salvador Esteve ha combinat l’alcal-dia de Martorell amb la presidència de l’Associació Ca-talana de Municipis i Comarques. La revisió del sis-tema de finançament local i la dignificació dels càrrecselectes locals han estat dues reclamacions constants.Quin paper desenvoluparan aquestes dues gransqüestions en aquesta nova etapa?Per descomptat, crec que sigui quina sigui la responsabi-litat que ostenti, continuaré defensant la necessitat queels ajuntaments estiguin ben finançats, es faci una llei d’-hisendes locals a Catalunya i que l’Estat espanyol defi-neixi exactament quines són les nostres competències al-hora que doti dels recursos necessaris, això ésimportantíssim. Paral·lelament, també continuaré treba-llant en pro de la dignificació dels càrrecs electes. Aixòpassa necessàriament per la formació i tot allò que con-

tribueixi a fer que quan parlem d’alcaldes i regidors, al-caldesses i regidores, la gent ho faci amb el màxim res-pecte.

Per primera vegada en la història democràtica, lesquatre diputacions del país han passat a mans de CiU.Què comportarà aquest fet? De moment he tingut un primer contacte amb els trescol·legues de Girona, Tarragona i Lleida i en el futur im-mediat ens asseurem per definir quines actuacions podemdur a terme de forma conjunta i de quina manera podemfacilitar sinergies entre totes quatre diputacions.

S’ha plantejat que durant aquest mandat s’impulsi lareorganització territorial de Catalunya per arribar a laimplantació de les vegueries?Sembla ser que el govern té intenció de fer-ho i jo ja desdel primer moment, en el discurs d’investidura, vaig ex-plicar que en nom meu i de la Diputació de Barcelona emposava a disposició per impulsar el debat. És un pas im-portantíssim, que per altra part és un mandat de l’Estatutde Catalunya. El debat territorial s’ha d’afrontar amb ungran consens polític però sobretot amb un gran consensterritorial i des del meu càrrec de president de la Diputa-ció m’ofereixo per treballar en pro d’aquest diàleg. No és

«El debat territorial s’ha d’afrontar amb un gran consenspolític però sobretot amb un gran consens territorial i des

del meu càrrec de president de la Diputació m’ofereixoper treballar en pro d’aquest diàleg»



fàcil, la prova és que fins ara no ens n’hem sortit, però caltreballar amb temps i prou allunyats de qualsevol cita elec-toral.

Durant el discurs d’investidura va fer un reconeixementa la història de la Diputació de Barcelona i va recordarespecialment Enric Prat de la Riba. Per què?A Prat de la Riba, partint de la presidència de la Diputaciói després amb la Mancomunitat, se’l considera el seny or-denador del nostre país. Cal reconèixer l’aportació d’a-quest polític en el disseny de l’arquitectura municipal delpaís i alhora com a impulsor de la creació de l’Escola d’Ad-ministració Pública de Catalunya, l’Institut d’Estudis Ca-talans, la Biblioteca de Catalunya, l’Escola d’Agricultura,les biblioteques populars i un llarg etcètera. Va fer una granfeina amb molt poc temps i amb molt pocs recursos, vainiciar el que des del catalanisme polític podríem dir els ei-xos de la reconstrucció nacional de Catalunya. El fet na-cional serà cabdal en aquest mandat perquè forma partdel meu ideari polític, sóc un nacionalista convençut i aixòno es podrà dissociar d’aquest govern.

L’organització de la Diputació s’orienta cap al suportals municipis. Quin paper considera que ha de dur aterme en aquest mandat?



Perfil humà

Ha guanyat set eleccions municipals i ha estat alcalde sislegislatures. La darrera també ha ostentat la presidènciade l’ACM. Com es compagina aquesta activitat amb lafamília (dona, cinc fills i onze néts...)?Certament és difícil, calen grans dosis de comprensió, so-bretot per part de la meva esposa, i també dels fills i néts, detota la família. A tots ells, en el discurs d’investidura els vaigdonar les gràcies i els vaig demanar perdó per totes les es-tones que no hem pogut compartir. Al marge d’això, pensoque qualsevol feina, si vols que tiri endavant amb èxit, si volsque fructifiqui t’hi has de dedicar molt i d’això n’hem de serconscients tots plegats.

Quan no treballa què fa?Jo diria que no he treballat mai perquè la meva feina és elmeu hobby. De fet, la feina d’alcalde és molt obsessiva, no hiha caps de setmana o molt pocs perquè sempre hi ha algunacosa a fer. A la Diputació també és així però, com que real-ment és el meu hobby, m’hi trobo bé. Ja fa molts anys quevaig aprendre a fer vacances per hores i quan tinc una horalliure també l’aprofito com puc... ■ M. F.


Cal una reflexió profunda però ja hi ha algunes idees da-munt la taula que caldrà evolucionar. A banda de conti-nuar amb els suports tècnics, que són molt valuosos, dela Diputació cap als ajuntaments, penso que és el momentde plantejar canvis substancials en la subvenció d’obres,tal com està establert en aquests moments, que implicaque els ajuntaments han d’assumir l’altra meitat de l’obra.Una possibilitat és donar els diners sense que siguin fina-listes, de cara a fer que es puguin fer servir per a la des-pesa ordinària, que és allà on pateixen més els municipis.

Què vol dir posar seny en la gestió pública?El seny és indispensable en qualsevol comesa de les per-sones, posar-ne en la gestió pública vol dir ser conscientsdel moment econòmic, de les dificultats que hi ha en elmón que ens envolta, i actuar en conseqüència.

Innovació i aprofitament del talent també són dos con-ceptes que vostè utilitza.Això és importantíssim perquè una organització vagi en-davant i la Diputació de Barcelona sempre s’ha distingitper tenir grans professionals, crec que és indispensableaquesta promoció del talent, del coneixement de la prò-pia institució i de la capacitat de regulació que podem te-nir des de dins mateix. ■ Mònica Fulquet


Biografia

Salvador Esteve i Figueras va néixer a Martorell el 29d’abril de 1945. Està casat, és pare de cinc fills i avid’onze néts. Actualment és alcalde de Martorell, càrrecque ja va exercir durant el període comprès entre el1987 i el 2003. Abans, entre el 1979 i el 1984 n’havia es-tat regidor. El 29 de setembre del 2007, va ser escollitpresident de l’ACM. Al marge de les responsabilitats de-senvolupades a l’Ajuntament de Martorell, Esteve va sermembre del Consell Comarcal del Baix Llobregat (1988-1995) —del qual va ser vicepresident primer (1991-1995)—, diputat provincial de la Diputació de Barcelona(1991-1992) i diputat al Parlament de Catalunya (1992-2003).

En la seva etapa com a parlamentari, va ser vicepresi-dent de la Comissió d’Estudi sobre els Treballadors Es-trangers, secretari de la Mesa de la Comissió de Polí-tica Territorial i Obres Públiques i membre de lescomissions de Noves Tecnologies, de Control del Go-vern i Govern Local i de Control de la Corporació Cata-lana de Ràdio i Televisió.

Amb estudis de Comerç, Comptabilitat i Formació Pro-fessional en la branca de l’estalvi, va ser empleat de laCaixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis, desprésCaixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona (1962-2004),els anys 1991-2003, en situació d'excedència.

Redactor de les revistes Solc, L’Observador, L’Informa-dor i de Ràdio Nova Antena, tots de Martorell. Cap del’Agrupament Escolta Joan XXIII, de Martorell (1963-1973). Fundador i vicepresident del Cine Club 20 i mig(1965-1974). Vocal de la junta de govern del Foment deCultura de Martorell (1970-1975). Vocal de la junta delbàsquet Club Martorell (1984-1987). Vicepresident del’Associació de Pares del Col·legi la Mercè, de Marto-rell (1980-1984) i membre del primer Consell Escolar del’Institut Pompeu Fabra de Martorell, en representaciódels pares (1986-1987).



Nou cartipàs, nous reptesA FONS

Foto

: Ósc

ar G

iralt

La Diputació de Barcelona va aprovar, en el ple extraordinari del mes dejuliol, el nou cartipàs, que determina l’estructura organitzativa d’aquestacorporació, constituïda el dia 15 de juliol passat. D’aquesta manera, s’hadonat llum verda a un nou organigrama en el qual es passa de les tretzeàrees que hi havia en el govern anterior, a quatre grans àrees, al capda-vant de les quals hi ha els quatre vicepresidents executius. Així, sota lapresidència de Salvador Esteve, s'estructuren les grans àrees executivessegüents: Desenvolupament Econòmic i Ocupació, que presideix el vi-cepresident primer, Alberto Fernández Díaz; la de Coneixement i NovesTecnologies, que encapçala el vicepresident segon, Ferran Civil; la de Te-rritori i Sostenibilitat, que assumeix el vicepresident tercer, Josep Llobet;i la d'Atenció a les Persones, presidida per la vicepresidenta quarta,Mercè Conesa. Es crea la cinquena, l’Àrea d'Hisenda i Recursos Humans,que presideix el diputat Carles Rossinyol. D'altra banda, dependran di-rectament del president: el diputat adjunt a Presidència, que és Joan Car-les Garcia; el diputat delegat per la Cooperació Local, que és Joaquim Fe-rrer; i el diputat delegat d'Hisenda i Recursos Interns, que va a càrrec deCarles Rossinyol.



Quines són les seves prioritats, com a nou vicepresidentde la Diputació? Com a vicepresident de Desenvolupament Econòmic i Ocu-pació, volem lluitar contra la crisi econòmica i per l’ocupa-ció, en tots els vessants, amb ple suport als emprenedorsque són aquells qui generen feina i riquesa; polítiques d’in-clusió, i atenció als col·lectius amb major dificultat. Així compromoure les polítiques més intenses de col·laboració ambels ajuntaments, en concret amb els petits i mitjans.

Com creu que ha de ser la relació de la Diputació de Bar-celona amb els municipis? La relació amb la Diputació ha d’estar marcada per un su-port tècnic i econòmic amb els ajuntaments sense incórreramb duplicitats amb altres administracions. Una bona coor-dinació entre les administracions ens permetrà fer juntesmoltes més coses que no pas separades i a més, fer-les mi-llor. Per tant, des d’aquesta perspectiva, la missió de la Di-putació ha d’estar marcada per un suport tècnic i econòmic.

Què representa per a vostè la Diputació de Barcelona? Una administració professional, eficaç i discreta. Si la Di-putació de Barcelona es conegués millor, algunes crítiquesque es fan mai no es formularien. En aquest sentit, la Dipu-tació és una eina al servei dels ajuntaments, que és la mi-llor forma que pot servir la Diputació als ciutadans. És a dir,la Diputació de Barcelona és una administració intermèdiai central perquè presta serveis als ajuntaments i alhora és lamillor manera de prestar els serveis al ciutadans, que és, endefinitiva, el nostre objectiu. ■

«Volem lluitar contra la crisi econòmica il’ocupació, amb ple suport als emprenedors»

Alberto Fernández Díaz (PP). Vicepresident primer

Nascut a Barcelona, el 12 de desembre de 1961. Advocat. Llicenciat en Dret per laUniversitat de Barcelona. Vicepresident primer de Desenvolupament Econòmic i Ocu-pació de la Diputació de Barcelona. President del Partit Popular de Catalunya, entre1996-2002 i candidat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya en les eleccionsdel 1999. Diputat del Parlament de Catalunya i president del Grup Parlamentari Po-pular des del 1999 fins al 2003. És vicesecretari general del PPC i membre de la JuntaDirectiva Nacional. President del Grup Municipal del Partit Popular a l’Ajuntament deBarcelona (PPC) des del maig del 2003 i regidor de l’Ajuntament de Barcelona.

Àrees

La Vicepresidència Primera de DesenvolupamentEconòmic i Ocupació està presidida per AlbertoFernández Díaz, i s’estructura en:

● Desenvolupament Econòmic i TurismeRamon Riera Macia

● Comerç i EsportJordi Subirana

● Adjunt a EsportsJosep Salom



Quines són les seves prioritats, com a nou vicepresidentde la Diputació? La meva prioritat és lluitar i treballar amb rigor contra la crisieconòmica i l’atur, el principal problema que tenim els ciu-tadans de Catalunya. Des de la Vicepresidència faré tot elque estigui a la meva mà per posar la cultura, l’educació i lesTIC a l’abast del nombre més gran de ciutadans, especial-ment, dels aturats i de les classes més desfavorides, que séque ho estan passant malament. Formació i la cultura són lamillor medecina per sortir de la crisi.

Com creu que ha de ser la relació de la Diputació ambels municipis? La Diputació ha d’estar al servei dels municipis i no a la in-versa. Cada municipi coneix millor que ningú quines són lesnecessitats prioritàries dels seus habitants. Les relacionsamb els municipis han de ser de cooperació i assistència,partint dels principis d’igualtat entre les parts i la lleialtat ins-titucional. Som una Administració pública intermunicipal, nosupramunicipal, és a dir, la nostra posició és la d’estar al cos-tat dels municipis i no la de situar-nos-hi per sobre.

Què representa per a vostè la Diputació de Barcelona? És un orgull formar part dels òrgans de govern d’aquestainstitució tan estimada pels alcaldes i regidors com desco-neguda per a la població. Sense l’ajut que ofereix als muni-cipis, el principi d’autonomia local no deixaria de ser una qui-mera, sobretot per als petits i mitjans. Sense els recursoseconòmics i l’assistència tècnica, no podrien fer polítiquespròpies, que és el que significa tenir autonomia. ■

«La meva prioritat és lluitar amb rigor contrala crisi econòmica i l’atur»

Ferran Civil i Arnabat (CiU). Vicepresident segon

Alcalde de Cercs des del 1991. Nascut a Sant Martí Sarroca el 21 de desembre de 1949.Metge APD des del 1980 i especialitzat en Medicina Familiar i Comunitària des del 1995.Conseller comarcal del Berguedà des del 1991 al 1999. Diputat Provincial del Berguedàa la Diputació des del 1999. President del Consorci de Formació i Iniciatives del Berguedàdes del 1998. President del Consorci Ruta Minera del Berguedà des de la seva funda-ció el 2001. Durant el seu mandat com a alcalde, el molt honorable Jordi Pujol va inau-gurar a Sant Corneli de Cercs el Museu de les Mines de Cercs, que encara és un delsmés visitats de Catalunya, tot i haver celebrat recentment els seus 10 anys d’existència.

Àrees

La Vicepresidència Segona de Coneixement i NovesTecnologies està encapçalada per Ferran Civil i Arna-bat i està estructurada de la manera següent:

● CulturaMònica Querol

● Adjunt a CulturaJaume Ciurana

● Educació i TICMarc Castells

● Adjunt a EducacióGerard Ardanuy



Quines són les seves prioritats, com a nou vicepresi-dent de la Diputació? La meva voluntat és que les polítiques territorials de la Di-putació siguin un punt de trobada i consens entre les nos-tres tres realitats, les comarques metropolitanes, la capi-talitat de Barcelona i les comarques de l’interior. Atendreles necessitats dels ciutadans i residents que viuen enaquestes tres realitats. Treballarem amb la Generalitat percomplir les nostres obligacions respectives en matèria decarreteres locals i mantindrem les polítiques territorials demedi ambient i espais naturals en els temes cabdals, enels quals sempre hi ha hagut consens.

Com creu que ha de ser la relació de la Diputació ambels municipis? Teballar de tu a tu amb els municipis, en allò que és priori-tari. Possiblement haurem de definir noves prioritats i enalguns casos reprogramar inversions, ja que els ajunta-ments tenen dificultats per assumir la despesa corrent ac-tual. En tot cas, no avançarem mesures fins no començara enllestir el pressupost del 2012.

Què representa per a vostè la Diputació de Barcelona? Nosaltres prestem serveis de cooperació i assistència alsmunicipis i altres corporacions locals, però no som nomésun ens de prestació de serveis. Som el govern representa-tiu de l’ens local provincial, que té una identitat pròpia. Nisom un contrapoder ni som una administració subordinadaa la Generalitat. Tenim la nostra pròpia autonomia local i ladefensarem com han fet sempre els governs anteriors. ■

«Hem de treballar de tu a tu amb elsmunicipis, en allò que és prioritari»

Josep Llobet Navarro (PP). Vicepresident tercer

Portaveu a la Comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament de Catalunya. Nas-cut a Gavà, el 22 de setembre de 1963. Llicenciat en Dret. Funcionari en serveis es-pecials del Tribunal Econòmic Administratiu de Catalunya. Assessor del Gabinet dela Delegació del Govern a Catalunya. Regidor i portaveu del Partit Popular de Ca-talunya (PPC) a l’Ajuntament de Gavà des del 1995. Diputat provincial des de junyfins a desembre del 2003. Vicesecretari d’Organització del PPC a Catalunya. Dipu-tat al Parlament de Catalunya a la VII, VIII i IX legislatures. Portaveu adjunt del GrupParlamentari del 2007 al 2010.

Àrees

La Vicepresidència Tercera de Territori i Sostenibilitatestà encapçalada per Josep Llobet i Navarro i està es-tructurada de la manera següent:

● Infraestructures, Urbanisme i HabitatgeAlberto Villagrasa

● Espai Naturals i Medi AmbientJoan Puigdollers

● Adjunt a Espais NaturalsAndreu Carreras

● Adjunta a Medi AmbientMercè Rius



Quines són les seves prioritats, com a nova vicepresi-denta de la Diputació? En aquests moments de crisi econòmica, és molt importanttreballar les polítiques socials. Com a vicepresidenta de l’À-rea d’Atenció a les Persones, la prioritat ha de ser focaltizarel suport als ajuntaments per tal que aquests puguin aten-dre les necessitats de les seves poblacions. Un dels serveisprioritaris és el servei d’atenció domiciliària, que desenvolu-pen els ajuntaments amb el suport de la Diputació, i queajuda a donar qualitat de vida als ciutadans i ciutadanes.

Com creu que ha de ser la relació de la Diputació ambels municipis? Les administracions locals entrem en una etapa de dificultatde finançament. La Diputació ha de ser aquest suport alsajuntaments. Hem de prestar els serveis que els ajuntamentsno puguin prestar de manera directa. Volem que la Diputa-ció pugui ser també aquesta vàlvula d’oxigen econòmic pera alguns serveis que són obligatoris de prestar.

Què representa per a vostè la Diputació de Barcelona? La Diputació, com a part de l’organització de l’Estat, és unainstitució important. Per a mi, la Diputació ha de ser una ins-titució de l’Estat per donar suport als municipis. Per tant,hem d’orientar que les activitats que es desenvolupin a laDiputació assoleixin aquest objectiu. A partir d’aquí, les or-ganitzacions territorials són molt més que les diputacions ien els propers anys hem d’estudiar d’una manera coherenti sensata el mapa de l’organització territorial de Catalunya,sobretot per no duplicar serveis. ■

«La meva prioritat és focalitzar el suport alsajuntaments perquè aquests puguin atendreles necessitats de la seva població»

Mercè Conesa i Pagès (CiU). Vicepresidenta quarta

Nascuda l’1 de setembre de 1968. Llicenciada en Dret per la Universitat Autònomade Barcelona. Vicepresidenta quarta de la Diputació de Barcelona i diputada de l’À-rea d’Atenció a les Persones de la Diputació. Alcaldessa de Sant Cugat del Vallès,des del 28 de desembre del 2010. Vicepresidenta cinquena de la Diputació des delfebrer del 2011 fins al juliol del 2011. Tinent d’alcalde d’Urbanisme de l’Ajuntamentde Sant Cugat del Vallès, des de l’any 2003 fins a l’any 2010. Tinent d’alcalde d’I-gualtat i Polítiques Socials a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, 1999-2003.Consellera del Consell Comarcal del Vallès Occidental, 1999-2003.

Àrees

La Vicepresidència Quarta d’Atenció a les Personesestà encapçalada per Mercè Conesa i Pagès i s’es-tructura de la manera següent:

● Igualtat, Ciutadania i Benestar socialJosep Oliva

● Adjunt a Igualtat i CiutadaniaMireia Solsona

● Salut Pública i ConsumXavier García Albiol



Antoni Fogué i Moya (PSC). Vicepresident cinquè

Nascut a Santa Coloma de Gramenet el 12 de febrer de 1955. Llicenciat en Ciènciesbiològiques. Des de l’any 1977 és professor a l’Escola Universitària d’Infermeria i Fi-sioteràpia Gimbernat. Des del 1987 és regidor de l’Ajuntament de Santa Coloma. Di-putat a la Diputació des del 1996. Del 1999 al 2003 president delegat de Medi Am-bient de la Diputació. Del 2003 al 2004 president delegat de Cultura de la Diputació.Del 2004 al 2008 president delegat de Govern Local. De l’abril del 2008 al juliol del2011 president de la Diputació. Actualment, és segon tinent d’alcalde de l’Ajunta-ment de Santa Coloma de Gramenet.

Altres competències

A part de les quatre vicepresidències executives, d’a-cord amb els dictàmens relatius a la creació i la compo-sició de les àrees i les comissions informatives en quès’estructura la Diputació, aprovades també en el Ple decartipàs del 20 de juliol, es preveuen dues àrees més, lade Presidència —on es trobaran el diputat adjunt a laPresidència, Joan Carles Garcia, i el diputat delegat pera la Cooperació Local, Joaquim Ferrer i Tamayo— i la d’-Hisenda i Recursos Interns, al front de la qual hi hauràel diputat delegat Carles Rossinyol i Vidal.

En el plenari també es va acordar designar els repre-sentants de la Diputació en cadascun dels organismespúblics, l’elecció dels quals depèn de la corporació. Així,dels organismes autònoms, van quedar elegits els dele-gats a l’Organisme de Gestió Tributària; els de l’Orga-nisme Autònom Patronat d’Apostes; els de l’OrganismeAutònom Institut del Teatre i els quatre de l’OrganismeAutònom Local Fundació Pública Casa de Caritat.

En el cas de les entitats públiques empresarials, es vandesignar els nous representants de la Diputació a laXarxa Audiovisual Local (XAL), i en el dels consorcis, els12 vocals en el Consell del Consorci Centre de CulturaContemporània de Barcelona (CCCB) “Casa de Caritat”.També els tres representants com a vocals a la Junta deGovern i el president del Consorci d'Estudis, Mediació iConciliació a l'Administració Local (CEMICAL), a la Juntade Govern del qual també se li va proposar la persona adesignar com a president de la Junta de Mediació i Con-ciliació; els representants en el Consorci de Comunica-ció Local, en proporció al resultat de les eleccions localsde tots els grups polítics presents; i els del Consorci deles Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona.

Continuant amb els consorcis, es va aprovar també ladesignació dels sis representants en el Consorci delCentre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa (amés i d'acord amb els seus estatuts, a Salvador Estevecom a nou president de la Diputació, li correspon la Pre-sidència del Consorci, sens perjudici que pugui delegar-se); els del Consorci del Parc de la Serralada de Marina,i els seus homòlegs al Consorci del Parc del Foix (pro-posant a més a l’Assemblea General la persona indicadapels estatuts com a vicepresident).

Per una altra banda, també es van designar els repre-sentants de la corporació al Consorci del Patrimoni deSitges; el diputat al Consorci CUIMPB –Centre ErnestLluch en el Consell General–, així com el que represen-tarà la institució com a vocal del Comitè Executiu; itambé es designaren la representant al Consorci de Sa-lut i d'Atenció Social de Catalunya (CSC, abans ConsorciHospitalari).

Quant a la Fundació Privada “Democràcia i Govern Lo-cal” s'integren en el Patronat, per raó del seu càrrec, coma president, Salvador Esteve, i com a vicepresident, Car-les Rossinyol, de l'Àrea d'Hisenda i Recursos Interns.Igualment, tindran la condició de patrons institucionals,Joaquim Ferrer, de Cooperació local; i Josep Llobet, vi-cepresident tercer i president de l'Àrea de Territori i Sos-tenibilitat.

En els dictàmens, també es va acordar que la Presidèn-cia dels quatre organismes autònoms; de l'entitat pú-blica empresarial i dels consorcis assenyalats serà de-senvolupada directament pel president de la Diputació.■ Susana Burgos/José Iglesias Etxezarreta



● Diputat adjunt aEducació

Regidor de Barcelona

GERARDARDANUY I

MATA

● Diputat delegatd’Hisenda i Re-cursos InternsRegidor de Sabadell

CARLESROSSINYOL

I VIDAL

● Diputat delegatper a la coopera-ció localAlcalde de Vilassar de Mar

JOAQUIMFERRER ITAMAYO

● Diputat adjunt aEspais Naturals

Alcalde de Lliçà de Vall

ANDREUCARRERASI PUIGDE-

LLIURA

● Diputat adjunt aEsports

Alcalde de Tona

JOSEPSALOM I

GES

● Diputat adjunt ala Presidència

Alcalde de Tordera

JOANCARLESGARCÍA I

CAÑIZARES

● Diputat

Regidor de Gavà

RAMONCASTE-LLANO

I ESPINOSA

● Diputada ad-junta a Igualtat iciutadaniaAlcaldessa deMatadepera

MIREIASOLSONA IGARRIGA

● Diputada

Regidora de SantAdrià de Besòs

MIREIAHERNÁN-

DEZ IHERNÁN-

DEZ

● Diputat d’Educació i TIC

Alcalde d’Igualada

MARCCASTELLS IBERZOSA

● Diputat de Co-merç i Esports

Regidor de Badalona

JORDISUBIRANAI ORTELLS

● Diputat d’Igual-tat, ciutadania ibenestar social

Regidor de Navàs

JOSEPOLIVA I

SANTIVERI

● Diputat adjunt a Cultura


JAUMECIURANA ILLEVADOT

● Diputat

Alcalde de Pinedade Mar

XAVIERAMOR

MARTÍN

● Diputat d’Es-pais Naturals iMedi AmbientRegidor de Barcelona

JOANPUIGDO-LLERS IFARGAS

● Vicepresident segon

Alcalde de Cercs

FERRANCIVIL

I ARNABAT

● Diputat

Alcalde de SantBoi de Llobregat

JAUMEBOSCHPUGÈS

● Diputat

Alcalde de Torrelavit

RAMONRIERA IBRUCH

● VicepresidentaquartaAlcaldessa deSant Cugat delVallès

MERCÈCONESA I

PAGÈS

● Diputat

Alcalde de Sabadell

MANUELBUSTOSGARRIDO

● Diputada ad-junta a Medi Am-bientRegidora de Badalona

M. MERCÈRIUS ISERRA

● President

Alcalde de Martorell

SALVADORESTEVE

I FIGUERAS

● Diputada

Alcaldessa d’Esplugues deLlobregat

PILARDÍAZ

ROMERO

●Diputat

Regidor de Vilassar de Mar

JOANROCA I

LLEONART

Diputats 2011-2015



● Diputat

Alcalde de Castellar del Vallès

IGNASIGIMÉNEZRENOM

● Diputat de desenvolupamenteconòmicRegidor de Badalona

RAMONRIERAMACIA

● Diputat

Alcalde de Terrassa

PERENAVARRO IMORERA

● Vicepresident cinquè

Regidor de SantaColoma deGramenet

ANTONIFOGUÉ IMOYA

● Diputada de Cultura

Regidora de Rubí

MÒNICAQUEROLQUEROL

● Diputada

Regidora de Barcelona

IMMACU-LADA

MORALEDAPÉREZ

● Diputat


JORDIHEREUBOHER

● Diputat d’Infra-estructures, Urba-nisme i HabitatgeRegidor de Barcelona

ALBERTOVILLAGRASA

GIL

● Diputat

Regidor de Sitges

RAFAELROIG MILÀ

● Diputada


SARAJAURRIETAGUARNER

● Diputada


ELSABLASCORIERA

● Diputat

Alcalde de Viladecans

CARLESRUÍZ

NOVELLA

● Diputat

Alcalde de Dosrius

JOSEP JOMUNNÉ

● Diputat

Regidor de Cerdanyola del Vallès

SANTIAGOOSCAR

CAYUELATOMÁS

● Diputat

Regidor de Navarcles

RAMONSERRAMILLAT

● Diputat

Alcalde de SantAndreu de laBarca

ENRICLLORCAIBAÑEZ

● Diputat

Regidor de Cornellà de Llobregat

ARNAUFUNES

ROMERO

● Diputat

Regidor de Badalona

JORDISERRAISERN

● Diputada

Alcaldessa de L'Hospitalet de Llobregat

NÚRIAMARÍN

MARTÍNEZ

● Diputat

Regidor de Badalona

ALEXMAÑAS

BALLESTÉ

● Viceprisedentprimer


ALBERTOFERNÁN-DEZ DÍAZ

● Diputat

Alcalde de Granollers

JOSEPMAYORAL IANTIGAS

● Diputat


JORDIPORTABE-

LLA ICALVETE

● Diputat de salutpública i consum

Alcalde de Badalona

XAVIERGARCIAALBIOL

● Diputat

Alcalde de Molletdel Vallès

JOSEPMONRÀS IGALINDO

● Diputat

Alcalde de Manlleu

PEREPRAT IBOIX

● Vicepresidenttercer

Regidor de Gavà

JOSEPLLOBET

NAVARRO



El Ple on el canvi es va fer visible

Foto

graf

ies:

Jud

it C

ontr

eras

/ Ó

scar

Fer

rer



L’històric canvi a la Diputació deBarcelona es va implementar a unritme més lent del previst a causade circumstàncies legals. La im-pugnació de paperetes relatives ales eleccions a la ciutat de Barce-lona va determinar un ajornamentdel calendari previst, i va provo-car que la nova corporació sor-gida dels comicis del 22 de maigno es constituís fins a mitjans dejuliol. Però com tot relat de sus-pens, l’argument marcat pel canvielectoral va tenir el seu desenllaçel 15 de juliol, exactament 54 diesdesprés que els ciutadans anes-sin a les urnes, quan enmig d’unagran expectació mediàtica es vacelebrar la sessió plenària deconstitució de la nova corporació,en la qual l’alcalde de Martorell,Salvador Esteve (CiU), va ser ele-git president de la Diputació deBarcelona en substitució d’AntoniFogué (PSC). La litúrgia del canviestava servida.

L’acte va gaudir de l’assistència denombroses personalitats de la vidapolítica, social i econòmica de Cata-lunya, com l’alcalde de Barcelona, Xa-vier Trias, el conseller d’Interior, FelipPuig, el delegat del govern espanyol,Joan Rangel, el vicepresident tercerdel Congrés, Jorge Fernández Díaz, elSíndic de Greuges, Rafael Ribó, el pre-sident de la Cambra de Comerç iIndústria de Barcelona, Miquel Valls,els expresidents de la Diputació An-toni Dalmau i Manuel Royes, els rec-tors de les universitats catalanes, o di-rigents polítics com Alícia SánchezCamacho o Montserrat Tura, entremolts d’altres.

● Esteve, president amb 47 vots afavor i quatre abstencionsSalvador Esteve va rebre la vara depresident després d’aconseguir elsvots del seu grup, CiU, del PSC, delPPC i d’ERC-UM, mentre que els qua-tre diputats d’ICV es van abstenir enla votació. En el discurs de presa depossessió, Esteve va expressar laseva satisfacció per aquest «nourepte personal, després d’una dedi-cació llarga i convençuda al muni-cipalisme català», i va fer agraïmentsa la seva família, als ciutadans de Mar-torell que «m’han permès accedir al’alcaldia»; a la coalició CiU; i, enal·lusió directa al soci en aquesta novasingladura, al «primer vicepresidentAlberto Fernández Díaz, persona ala qual conec des de fa anys i pertant, sé de la seva vàlua personal ipolítica».

El nou president va fer una crida alconsens, ja que «en uns moments

La nova Diputació es va constituir 54 dies després de leseleccions municipals


difícils, caldrà que siguem capaçosd’obtenir grans acords, de pensarinstitucionalment, sempre al serveide les persones, que esperen el mi-llor de tots nosaltres», tot fent unacrida a construir una «bona adminis-tració», que vol dir «parlar d’eficàciai d’eficiència, i també de fer-ho ambtransparència»; i una altra a la reno-vació de les administracions locals jaque, segons ell, el municipi «és l’ex-pressió directa de les comunitats lo-cals, d’acord amb les idees de de-mocràcia i autonomia». Així, varecordar Alexis de Tocqueville: «Elsmunicipis són l’escola de la de-mocràcia». I va dir: «així ho he pogutviure, durant els anys d’alcalde aMartorell.»

● «Vinc de la defensa del municipa-lisme humanista»Esteve va recordar la seva trajectòriamunicipalista al capdavant de l’Asso-ciació Catalana de Municipis i Comar-ques, i la seva defensa de l’autonomialocal, tot dient que «vinc de la defensadel municipalisme humanista, i crecen la funció dels ens supramunici-

pals, en el seu paper cabdal per a lacooperació i la cohesió territorial deCatalunya, una cosa que no estàrenyida amb la clarificació de lescompetències locals i dels recursosdisponibles». Va assenyalar tanmateixque els governs locals «han deixat deser organitzacions que actuen en unentorn simple i previsible i han pas-sat a ser organitzacions estratègi-ques que han de donar resposta ales realitats i als reptes d’un mónglobal. La nostra societat, cada ve-gada més dinàmica i complexa, de-mana a les institucions locals l’a-dopció de polítiques públiques deproximitat. L’ens local es converteixaixí en un nus essencial de les xar-xes econòmiques i socials». Per això,va afegir, «haurem de ser capaçosd’assolir l’excel·lència en la presta-ció dels serveis, mitjançant un úseficient dels recursos públics i la mi-llora i la innovació permanents en lagestió pública».

Esteve va voler fer un reconeixementa la història de la Diputació de Barce-lona i als seus servidors, «de qui vol-

dria ser un digne successor», i va re-cordar especialment Prat de la Riba,ja que en la seva època «fins i tot elsseus adversaris polítics reconegue-ren la importància cabdal de la sevacontribució. En primer lloc, pel seurealisme, que el portava fàcilmentals pactes i li impedia exagerar l’a-bast dels seus èxits, i també per laseva vertebració d’una ‘moralitatpública’ que permetia que al seuvoltant s’impliqués gent molt di-versa, tant durant la presidència dela Diputació com de la Mancomuni-tat». Així, va assenyalar que «amb lavoluntat de seguir el tarannà dePrat, procuraré un exercici realista imesurat de la política, cercant elconsens i la concertació de manerapermanent, i facilitant la implicacióde totes les persones que vulguinaportar la seva experiència i conei-xements a la xarxa de municipisexistent, pensant sempre que estemal servei dels veïns i veïnes delsnostres pobles i ciutats».

Respecte a la situació de crisi, va re-marcar que «la presa de decisions



comporta essencialment prioritzari, en conseqüència, descartar op-cions ineficients. Aquesta necessi-tat de prioritzar és especialment im-portant en els moments difícils queens toca viure, de crisi econòmica ide confiança. Qui la pateix són elsciutadans, no ho podem oblidar, quesón els que ens demanen que noafluixem en el sosteniment de lespolítiques de benestar i en la lluitacontra les desigualtats».

Esteve va posar l’accent en quatrepunts forts del seu mandat: prioritzarels recursos destinats als ajuntaments;simplificar l’Administració i aprimar-la,impulsant els plans d’innovació i mi-llora dels serveis públics locals, se-guint apostant per la modelització denoves formes de gestió dels serveisamb menys recursos; treballar per unaintervenció administrativa que no difi-culti la creació de riquesa i de llocs detreball, procurant no posar pals a lesrodes dels emprenedors; i «respectarles exigències de la millor política,amb un ús exemplar de la lleialtatinstitucional als governs locals i al

Govern de la Generalitat de Cata-lunya», procurant «un diàleg francentre les administracions, l’entesa ila concertació, perquè en gran me-sura d’això en dependrà l’èxit de lesnostres decisions i, per tant, el be-nestar de les persones».

● El nou president promet trans-parència i austeritatSalvador Esteve es va comprometre a«exercir la presidència amb trans-parència, convençut que aquest ésun dels grans valors públics quehem de conrear. I també amb aus-teritat, entesa com a virtut públicaessencial, facilitant un diàleg per-manent amb tots els grups, amb lavoluntat d’assolir uns acords princi-pals que ens permetin avançar demanera concertada, sumant es-forços i acollint tota mena d’opi-nions». Esteve va voler fer, en el seudiscurs, un reconeixement del seu an-tecessor en el càrrec, Antoni Fogué:«El seu mandat és una mostraexemplar de treball incansable, derespecte i consideració envers tot-hom, de preocupació constant pel



paper de la Diputació en la millorade la prestació dels serveis propis idels dels ajuntaments». I va fer sevauna frase de Prat de la Riba per cloureel discurs: «Enfortits nosaltres en elrespecte i la tolerància mutus i enl’intens amor a la nostra terra, tincla convicció que sigui curt o llarg elcamí que puguem fer, en arribar alcap trobarem en la nostra cons-ciència la forta satisfacció d’havercomplert el nostre deure».

● ERC-UM vota a favor d’Esteve pelque significa per al món localEn l’explicació del vot per part dels di-ferents partits, el portaveu d’ERC-UM,Jordi Portabella, va dir que el vot fa-vorable del seu grup s’havia de llegirmés «pel que Salvador Esteve signi-fica en el món local» que no com acandidat de CiU, ni a favor del pactede govern de la Diputació, tot i assen-yalar que ERC «donarà suport a totesles polítiques que es facin en favordel món local». Portabella va apostaren el seu parlament a favor de la ins-tauració de les vegueries i per una mi-llora del finançament local.

● ICV s’abstéArnau Funes (ICV-EUIA) va afirmar quela Diputació de Barcelona «ha de con-tinuar sent la principal referènciamunicipalista de Catalunya»; vaapostar també per les vegueries i «peruna Llei de govern local potent», i vadir que, tot i que farà «una oposició

amb la mà estesa», dubtava «queaquest pacte de govern pugui donarun impuls al municipalisme, ja que ésfruit de la dinàmica política general».

● Per al PP, la Diputació «ha de serel contrafort dels ajuntaments, i noel contrapoder d’altres administra-cions»Alberto Fernández Díaz, com a porta-veu del Partit Popular, va destacar el fetque aquest «és el primer canvi políticimportant que es produeix a la Dipu-tació de Barcelona en 30 anys», i valloar la personalitat dialogant del noupresident. El vicepresident primer de lainstitució va posar l’accent en la impli-cació del seu partit en aquest nou go-vern, i va destacar que la promocióeconòmica serà un dels principals ob-jectius de la seva feina de govern, jun-tament amb la simplificació adminis-trativa de la Diputació que, va afirmar,«ha de ser el contrafort dels ajunta-ments, i no el contrapoder d’altresadministracions».

● El PSC vota Esteve per respectepersonal i per responsabilitatEl portaveu del PSC, Josep Mayoral,va dir que el vot favorable a la candi-datura d’Esteve es devia al «gran res-pecte per la seva persona, peròtambé com a mostra de responsa-bilitat en aquests moments difícilsen els quals tots hem de treballarplegats en favor del municipalisme».Així, el PSC proposarà acords en te-



mes de cohesió social, equilibri terri-torial, sostenibilitat o finançament lo-cal, i posarà la seva experiència en lainstitució al servei d’aquests objectius.

Finalment, Joan Carles Garcia, porta-veu de CiU, va agrair el suport delspartits que van donar el vot al nou pre-sident, i va apostar per una gestió«àgil, eficient i austera del nou go-vern», una feina que serà possible

també —va reconèixer— pel «bonequilibri financer existent a la Dipu-tació de Barcelona» com a fruit de lagestió del govern anterior.

● Nomenament de vicepresidentsEl mateix dia del Ple, Salvador Esteveva signar el decret de nomenamentdels cinc nous vicepresidents de lainstitució. Així, s’establia que el vice-president primer és el regidor de l'A-

juntament de Barcelona AlbertoFernández (PP); el vicepresident se-gon, l'alcalde de Cercs, Ferran Civil(CiU); el vicepresident tercer és el re-gidor de Gavà Josep Llobet (PP); la vi-cepresidenta quarta, l'alcaldessa deSant Cugat del Vallès, Mercè Conesa(CiU), i la vicepresidència cinquena re-cau en el regidor de Santa Coloma deGramenet, Antoni Fogué (PSC). ■ Car-les Sabater


Des del 1980, hi ha hagut governs encapçalats pel PSC a la Diputació

Tot i que en les primeres eleccions municipals del 1979, CiUva ser la força política amb més diputats, 19 (17 del PSC, 12del PSUC i 3 de CC-UCD), l’aleshores president de la Gene-ralitat provisional i de la Diputació de Barcelona, Josep Tarra-dellas, va configurar un govern d’unitat amb tres vicepre-sidències, una per al PSC, una altra per a CiU i la darrera peral PSUC. Una situació que va durar fins al 2 de maig de 1980,quan Tarradellas abandona la presidència de la Generalitatdesprés de les eleccions autonòmiques d’aquell any, i el plede la Diputació elegeix com a president Francesc Martí i Jus-met, amb els vots del PSC i el PSUC.

En les eleccions del 1983, el PSC obté majoria absoluta amb26 diputats, 15 corresponen a CiU, 7 al PSUC i 3 a l’antigaAlianza Popular (AP), i és elegit president, amb 31 anys, An-toni Dalmau. Quatre anys després, l’any 1987, el PSC no potrevalidar la majoria absoluta aconseguida el 83, i es queda en24 diputats, 20 de CiU, 6 d’IC i 1 del PP. Manuel Royes, alcaldede Terrassa, és escollit president, càrrec que ocuparà durant16 anys.

Les eleccions del 1991 i del 1995 no comporten grans canvispolítics a la Diputació, i l’únic fet destacable l’any 1995 és l’en-trada per primera vegada a la corporació d’ERC. Les eleccionsdel 1999 suposen per al PSC la recuperació de la majoria ab-soluta, després de 16 anys, amb 30 diputats, mentre que CiUn’obté 13; el PP, 4; ICV, 3, i ERC, 1.

Ja el 2003, el PSC torna a guanyar però perd la majoria ab-soluta amb 24 diputats (13 de CiU, 7 d’ICV-EUiA, 5 del PP i 2d’ERC). José Montilla, alcalde de Cornellà de Llobregat, és es-collit president, lloc que ocuparà només durant nou mesos jaque va ser nomenat, després de les eleccions legislatives delmarç del 2004, ministre d’Indústria.

El relleu al capdavant de la Diputació el pren l’alcalde de l’Hospitalet de Llobregat, Celestino Corbacho, que també vadeixar el càrrec, concretament a l'abril del 2008, com a con-seqüència d'haver estat nomenat ministre de Treball i Immi-gració. Va ser aleshores escollit president de la Diputació elsocialista Antoni Fogué. ■ C. S.


Junts, cap foc al bosc www.gencat.cat/incendis


revista de la diputació de barcelona · 2011-08-03 · primar estructura, passar de les 13 àrees...

Documents