revista coplefc 17

Hivern-Primavera 2009 / DOCUSPORT • La Revista 3

Sumari

Edita:COL·LEGI DE LLICENCIATS EN EDUCACIÓFÍSICA I CIÈNCIES DE L’ACTIVITAT FÍSICAI DE L’ESPORT DE CATALUNYA

Provença, 500 - 502, entl. porta 408025 BarcelonaTel.: 934 555 607 / Fax: 934 369 113http://www.coplefc.coma/e: [email protected]

President del COPLEFC:Francesc Reig

Junta de GovernCarme Adell, Josep M. Cambra, BonifaciCedrún, M. Carmen Ercilla, Joan Galí,Bernat Gaya, Agustí Larumbe, AnnaPuig, Pere Manuel, Santi Siquier, JordiTicó.

Gerent:Alèxia Pérez

Assessoria Jurídica:Jordi Culleré

Docusport-La Revista

Direcció:Francesc Reig i Francesc X. Navarro

Consell de Redacció:Alèxia Pérez, Francesc Reig, SantiSiquier i Jordi Ticó

Col·laboradors en aquest número:Marçal Abella, Ernest Baiget, FeliuFunollet, Carlos García, Òscar García,Joaquim de Marimon, Jaume Massons,Francesc X. Navarro, Francesc Reig iFerran Trinidad.

Disseny i producció:Estuditres

Fotomecànica i impressió:SPRINT COPY, S.L.

ISNN: 1697-6983

D.L.: B-5674-91

Docusport • La Revista és una publicacióplural i respecta la llibertat d’expressiódels col·laboradors. L’opinió del COPLEFCqueda reflectida en l’editorial. Les opinionsdels autors no han de ser compartidesnecessàriament pel COPLEFC.

Foto de portada:Golpe, de Javier Arcenillas

Núm. 17HIVERN-PRIMAVERA 2009

Any VII

EDITORIALI ja som més de dos mil.PER FRANCESC REIG

ENTREVISTA A…Carlos García recorda els primers temps.PER ALÈXIA PÉREZ I FRANCESC X. NAVARRO

TESI DOCTORALLa valoració de la resistència en jugadors de tennis.PER ERNEST BAIGET

ACTIVITAT DEL COL·LEGIJa som més de 2.000 col·legiats.El veredicte del Concurs Fotogràfic.Terminologia catalana.El COPLEFC fa aportacions al Decret de regulació

del Registre de les professions.Les definicions.L’opinió dels companys.

GESTIÓL’orientació al client com a estratègia.PER ÒSCAR GARCIA

SALUTOsteopatia. Aportacions a l’entrenament esportiu.PER FERRAN TRINIDAD

Estudi in vitro sobre tendinopaties en humans.PER BIOIBERICA

BIBLIOGRAFIA

ELS ARTICLES DEL PREMIEducar amb la incertesa del medi.PER JOAQUIM DE MARIMON

9

18

25

5

8

4

26

20

DOCUSPORT • La Revista / Hivern-Primavera 20094

El contingut d’aquest número ens parla del passat, delpresent i del futur.

Després de celebrar tan brillantment els vint-i-cincanys d’existència en un acte del qual vam donarexhaustiva informació des d’aquestes mateixespàgines, no hem volgut deixar passar l’oportunitatd’aprofundir una mica més sobre aquesta primerahistòria del COPLEFC i hem estat parlant amb qui va serel primer president del Col·legi i posteriorment membrede la Junta de Govern durant molt anys. Carlos García,en l’entrevista, ens recorda aquells primers temps. Ésel nostre passat i no l’oblidarem.

D’altra banda, tot contrastant amb aquest passat,dediquem una pàgina a una veritable fita. Certament,de vegades es tracta de simples excuses per aturar-seen el camí. Assolir la xifra de 2.000 col·legiats, podemdir que és solament arribar a una xifra rodona. Unaanècdota, malgrat tot, que amaga una fonda realitat: elsignificat del col·lectiu. Un col·lectiu que sempre haanat creixent, un col·lectiu que sempre ha buscat laimplicació social, i un col·lectiu que de mica en micas’ha vist reconegut.

Aquesta situació creiem que ve a demostrar laimportància que atorga la societat catalana a la nostraprofessió, la qual cosa empeny successivament, cursrere curs, lleves i lleves d’estudiants a voler ser llicen-ciats en ciències de l’activitat física i de l’esport.Llicenciats que cada vegada més han cregut en ellsmateixos i en el sentit de col·lectiu, i que, per tant, nodubten a col·legiar-se. El Col·legi vol ser, precisament,el veritable pal de paller de la nostra professió i de totsels seus membres. I per assolir-ho dediquem cada diatot l’esforç, en una tasca que es retroalimenta espe-cialment cap als mateixos col·legiats i, en definitiva,cap a la societat, que disposa d’uns professionals benorganitzats i assessorats, cohesionats. Per això ensalegra veure créixer “la família”. Ara bé, això no signifi-ca que hàgim de caure en el cofoisme, ni de bon tros.Ampliar el col·lectiu ens esperona a cercar nous reptesi ens omple de responsabilitat. Tenim una representivi-

I ja som més de dos mil

tat de la qual volem fer-nos mereixedors amb la nostraactivitat; parlem del present.

Un present que volem veure ple d’activitats, ple decomplicitats amb els nostres interlocutors, com sónespecialment les administracions públiques, i queserveixi d’altaveu de les iniciatives i inquietuds dels nos-tres col·legiats.

FRANCESC REIGpresident

Editorial


-Per què es va crear el COPLEFC?-Abans hi havia delegacions als quatreterritoris i quan es van crear lesautonomies, vam decidir, a la Juntanacional, i jo principalment vaig ser elque va pressionar més i també el PaísBasc, perquè sortís un decret que per-metés crear el Col·legi català i el basc.El basc encara va trigar molt detemps, però en el nostre cas vam fergestions amb la DGE i això va ser l’ini-ci. El primer col·legi autonòmic, doncs,va ser el de Catalunya.

-Les gestions van ser difícils?-No, va ser fàcil. El Consejo Superiorde Deportes va donar-hi suport i vasortir sense dificultat. Llavors, comque coincidia que políticament inte-ressava dominar el món de l’esport,aquí a Catalunya es va rebre bé. Fins itot a en Vilaseca li van dir si sabia quihi havia en aquest grup, i ell va dir quesi aquesta gent era eficient no hi haviares a dir.

-Pel que comenta, hi havia algunrecel per la procedència política...-Sí, i en certa mesura era lògic... Però

Per conèixer la història més reculada delCol·legi encara tenim la sort de comptaramb la memòria del nostre primer presi-dent, que a la seva estimada Tarragonaens va explicar com va ser la seva peripè-cia personal i la del primer COPLEFC.

ALÈXIA PÉREZ I FRANCESC X. NAVARRO

Carlos García recorda

els primers temps

nosaltres érem gent que ens havíemdedicat a l’esport tota la vida. ABarcelona l’esport escolar era el quefèiem nosaltres, i després es va con-tinuar portant des de la DireccióGeneral de l’Esport, però amb lamateixa gent.

-Pròpiament, com va néixer elCOPLEFC?-Jo vaig començar parlant amb elJeroni Saura de Lleida, a Barcelonaamb la Carme Borràs, i vam decidir fer

les gestions que comentava. Ella nohi va estar massa posada, perquè enla foto fundacional hi ha en Coroba,Cambeiro, que eren els dos quevenien sempre, i d’altres. Lesreunions vam dir de fer-ne una a cadaprovíncia, però realment les impor-tants es van fer aquí, a Tarragona. Lafoto fundacional és aquí. Tots éremprofessors de centres. Jo estava a laLaboral, i després va haver-hi laqüestió de la incompatibilitat i me’nvaig anar a Esports, perquè guanyavamés.

-Parli’ns dels seus inicis en l’edu-cació física?-Jo era un noi de les Juventudes i par-ticipava a Lleida en competicionsd’handbol, futbol, atletisme, de tot;jugava amb l’Antorcha de Lleida a bàs-quet. Vaig anar a campionats deCatalunya i d’Espanya d’atletisme...,o sigui que ja estava ficat en el mónde l’esport. Quan em vaig convertir eninstructor, setmanalment a LaMañana de Lleida publicava una pàgi-na amb tot l’esport escolar. Vaig arri-bar a tenir 40 equips de bàsquet als

Entrevista a...

Una de les lluitesfortes que vam tenir va ser l’econòmica,fins que vam aconseguir cobraraquí les quotes. Apartir d’això lescoses van ser moltdiferents.

Entrevista a...

meus centres; estic parlant dels anyscinquanta. Sempre he estat més dedi-cat al bàsquet que a un altre esport.

-Recorda en aquells moments delCOPLEFC inicial, quines eren lesseves necessitats més immediates?-Les econòmiques, perquè no teníemres. I a més érem quatre gats. I ambel 25% que ens donava Madrid de lesquotes, perquè aleshores lescobraven ells, no podíem fer res.Aquesta va ser precisament una deles lluites que vam tenir molt fortes,fins que vam aconseguir cobrar aquíles quotes. A partir d’això les cosesvan ser molt diferents. Això va ser elque ens va costar més, perquè tot hofèiem amb caràcter honorífic.

-I quines eren les propostes?-Doncs bé, la lluita de sempre, de serprofessionals al màxim i serreconeguts. Una part es va guanyarquan es va reconèixer el títol, i l’altraencara està mig pendent [en elmoment de l’entrevista encara nos’havia aprovat la Llei de l’exercici deles professions de l’esport].

-Què en pensa de l’organització del’activitat física actualment?-Jo penso que al principi lesautonomies es preocupaven molt del’esport escolar. I penso que ara notant. Ha baixat, i si la base no es tre-balla, malament rai. Ara tot és esportd’elit, només falta que siguem campi-ons mundials de bàsquet, etc., perquèels polítics encara es preocupin mésde tot això que no de fer base, que ésel que dóna allò altre. Em fa una micade por aquest abandonament delspolítics de l’esport escolar.

-Vostè creu que l’esport i l’activitatfísica estan molt relacionats amb lavoluntat del món polític o bé sónàmbits que van molt al marge?-Depèn. Per exemple, a Catalunyatenim una situació privilegiada, perquèhi ha molt d’associacionisme i això lasalva. En altres autonomies potser ésmés perillós que els polítics no esdecantin tant pel món de l’esport. A

Andalusia crec que estan treballantbastant bé, també. Penso que l’es-port, si els polítics pensessin més peral poble que no per a ells i per al seupartit, seria millor, perquè veurien quel’esport salva de la despesa de sani-tat, de tots els problemes socials quehi ha, salva de la droga, etc. Jo tinctres fills, els tres són professorsd’Educació Física. Érem la famíliad’Espanya que teníem més llicenciats.Només ens va “guanyar” la família deJosé Luis Fernández Vázquez, que elgermà va ser president del Col·legiestatal, i jo vaig estar a la Junta ambell bastant de temps. De fet, hi vaigestar perquè interessava per a lapolítica nostra d’aquí, perquè tre-ballaves directament moltes qües-tions que ens interessaven.

-Vostè va decidir que a partir delssetanta anys deixava tots els càr-recs...-Sí, per dues qüestions. La primera ésque l’edat va privant de moltes coses;jo ara, per exemple, pateixo de verti-gen i he hagut de deixar de viatjar, queés el que més m’agrada. I d’altrabanda, cal deixar pas a la gent jove.Del Col·legi que vam agafar nosaltresal d’ara..., hi ha hagut molts canvis.També hi ha hagut un home que calreconèixer, que és Joaquín Coroba,que va donar una seguretat al Col·legi,amb l’adquisició de la seu social, i vasanejar-lo econòmicament, etc., osigui que per a mi va tenir unaactuació excel·lent i va ser un encertque hi fos ell. Jo vaig ser el primer,però al cap d’un o dos anys encara no,vaig rebre un escrit de Presidènciaque deia que el càrrec era incompati-ble amb el fet de ser funcionari. Peròjo no cobrava, si hagués cobrat com apresident hauria estat una altra cosa;la incompatibilitat no hi existia, laprova és que després va ser-neCoroba i ho era i no passava res.Aleshores ho vaig deixar, perquèsuposava enfrontar-me als meuscaps, i això era un problema. Per tant,vaig dimitir i vam nomenar el delegatde Girona, Carles Torrent, que estavaa Figueres de professor, i també va

estar un any més o menys, i desprésja va venir Coroba.

-Tornem amb els seus orígens ambl’esport...-A part del que he dit de Lleida, vaigingressar a les Universitats Laborals.I vaig venir de Lleida aquí, on era l’ad-ministrador de l’Alberg de Tarragona;vaig venir per un enfrontament ambun polític de Lleida. A mi no m’agra-dava això, perquè sempre m’ha agra-dat l’esport, i sempre mirava si sor-tia una plaça a les UniversitatsLaborals, que era el millor aleshores;eren campions d’Espanya de tot,com aquell qui diu, perquè tre-ballaven bé i hi havia mitjans, cosaque molts no tenien. Aleshores vaigingressar a la Universitat de Còrdova,on hi havia un gabinet d’investigaciód’Educació Física que tenia una certadependència de la DelegacióNacional de Juventudes, però que erade la mateixa universitat. Hi fèiemtota mena de mesuraments, publi-càvem escrits per tot arreu, estàvemenfrontats amb els metges delConsell Superior d’Esports, perquènosaltres fèiem una cosa que ellsdeien que era cosa seva. Vamestablir la primera cartilla escolarque es va crear al país. Vam fer unasèrie de publicacions, i hi haviaPaqua Figueras que ha estatpreparador de la selecció d’atletisme

Actualment practica unamodalitat esportiva moltconeguda: el sillonbol!Perquè a més, com diuen aCastella: “En casa del her-rero, cuchara de palo”. Nofaig res. Alguns dies baixo ala Rambla “a tocar ferro”que diem aquí, que és anar atocar la barana del balcó delMediterrani. Però res més.Bé, però són tres quilòme-tres, més o menys. Però noem perdo res del bàsquet.



Entrevista a...

moltíssims anys. I el cap de les qües-tions d’educació física a Madrid eraun tal Ticurio, la filla del qual tre-ballava a la DGE d’Esplugues, i aquestvolia que el Pasqua Figueras i joanéssim a Madrid a treballar amb ell.Jo no vaig voler, perquè volia veniraquí on vivien els meus pares i jahavia viscut una temporada i m’agra-dava molt Tarragona, que aleshorestenia 45.000 habitants; era una delí-cia, a més del clima, la platja... Jo jahavia treballat bastant amb el bàs-quet, en cursets d’entrenadors... ialeshores la Presidència de laFederació de Bàsquet em va dema-nar que fos preparador físic de laselecció nacional i vaig ser-ho durantuns set anys: vaig començar amb elPedro Ferrándiz i vaig continuar ambel Díaz Miguel. Després vaig conti-nuar col·laborant-hi, vaig ser-ne direc-tor de cursos nacionals... Però tor-nant al Col·legi, fins i tot he dirigitdos congressos internacionals: el deMadrid i el de Gijón, que va serextraordinari, amb 700 persones,que es diuen aviat, i fins i tot 17 dipu-tats... Va ser, de debò, un congrésmolt important.

-Físicament, on tenia la seu, elCol·legi?-A la Delegació d’Esports mateix aTarragona, a la plaça Imperial Tarraco,on ara hi ha Trànsit, on ja era abansde l’autonomia.

-Quin col·lectiu agrupava el COPLEFCa Catalunya?-Érem uns dos-cents, aproximada-ment. A Tarragona érem quaranta, eraon n’hi havia més.

-Com valora l’evolució del Col·legi?-Molt bona! Per a mi, molt bona. Faltanomés culminar la regulació profes-sional. Això és una qüestió de la políti-ca. A nivell estatal ja ho teníemaprovat però literalment, tant pelsdirectors generals del Ministeri compels subsecretaris..., però aleshoresvenia un canvi de polítics, i havies detornar a començar. Això ens va passarquatre vegades.

-Un moment especial de la seva tra-jectòria...-A la Universitat de Còrdova. Allí vaigpujar molt i també vaig aprendre molt.Vivíem a la mateixa Universitat, la qualcosa era molt favorable per als profes-sors, hi estaves tot el dia. De fet, por-tava dos o tres mesos i en un bar de lamateixa Universitat, un dia que joanava de carrer, un professor em va dir:"¿Tú eres nuevo, no?". Com que sem-pre anava amb xandall, en veure’m decarrer no em coneixia. Estem parlantdel 1963 al 1966. Va ser la primerainstitució a Espanya que va investigarsobre educació física. Això és històric.

-Des d’aquell moment fins ara, di-gui’ns un esdeveniment esportiu quevulgui destacar?-Del Col·legi, el Congrés de Gijón. I dela meva etapa, els Jocs Mediterranisde Tunísia, que hi vaig anar amb l’e-quip nacional de bàsquet.

-Ara, una anècdota viscuda...-Una amb el president Jordi Pujol. Lihavien donat la informació que aniriaal Col·legi d’Educació Física. Els infor-madors del president li van dir que eraun col·legi, i per tant, el presidentquan ens va començar a parlar, emvaig adonar de seguida que parlavad’una escola que tenia nanos.Aleshores, al primer incís que hi vahaver, li vaig donar peu per canviar. Iva fer un canvi radical: perfecte!Aleshores em va demostrar que eraun home intel·ligent. Amb una rapi-desa..., ho va agafar de seguida.Una altra: la Panamericana d’EducacióFísica va fer un congrés a Bogotà. ElConsejo estatal m’hi va enviar com arepresentant. El cas és que a causade la situació colombiana havíem d’a-nar des de l’hotel als llocs amb cotxesblindats, com si estiguéssim en guer-ra; era una cosa extraordinària i empenso que em van dir d’anar-hi, perquède Madrid no volia ningú [rialles].

-Una última cosa: un consell per a lesnoves generacions.-Potser que pensem menys en els di-ners i més en la formació de la gent.

PERFIL

· Va néixer a Madrid un dia de tardorde l’any 1926, però ja fa molts anysque es considera tarragoní, perquè jafa molts anys que aquí va plantar lesseves arrels, on han crescut els seustres fills. · El primer president del COPLEFC vaser en la seva època i encara ara unhome enamorat de la seva professió,que no ha dubtat mai a defensar i adivulgar a casa nostra. · Com a bon pioner en algunes acti-vitats, pot dir ben alt que ell va ser elprimer preparador físic de la selecciónacional de bàsquet.· I que les coses no són fàcils a lavida, ell també pot confirmar-ho,perquè l’any 1981, per obtenir la lli-cenciatura, recorda que “vaig haverde fer un examen en què em vaigexaminar de quart i cinquè. Per a miva ser un tràngol indignant quealumnes meus m’examinessin. ElLolo Sáinz em va examinar a mi dequart i cinquè”. · Però un dels seus màxims orgulls,que resumeix la seva trajectòria i laseva passió per l’activitat física, ésque la seva no és la primera família,però sí la segona amb més llicenci-ats en Educació Física. Sens dubte,un mèrit de medalla.

CARLOS GARCÍA

Tesi doctoral

La recerca consta de tres estudisinterrelacionats. Un primer estudicomprèn el disseny d’una prova enpista per avaluar la resistènciaespecífica en tennis (SET-Test,Specífic Endurance Tennis Test), quees valida mitjançant una anàlisi de laseva fiabilitat –en 12 jugadors decompetició– i de la seva validesa–amb una mostra de 38 jugadors.

En un segon estudi es descriuenles característiques funcionals delstennistes de competició avaluadesmitjançant l’aplicació del SET-Test enla mostra de 38 jugadors, classifi-cats segons el seu ITN (InternationalTennis Number), i s’analitza lacapacitat predictiva de la provarespecte del nivell competitiu delstennistes.

En el tercer estudi es caracte-ritzen les demandes bioenergètiquesd’un partit d’individuals mitjançantel registre de paràmetres ergoes-piromètrics en competició simuladaal llarg de 20 sets i en 20 jugadors.

Del disseny i validació de la provaes conclou que el SET-Test és una

prova de camp objectiva, fiable i vàli-da per avaluar la resistència especí-fica en tennistes, que permet rea-litzar una avaluació directa deparàmetres ergoespiromètrics senseque això afecti significativament elsparàmetres estudiats i que és vàlidaper valorar d’una manera indirecta elsegon llindar ventilatori (LlV2).

La variable d’efectivitat tècnica,valorada com a percentatge d’encertsen precisió i potència dels cops durantla prova, es mostra com el millor indi-cador de rendiment, seguit de propdels paràmetres fisiològics deresistència i potència aeròbica (LlV2 iVO2màx), paràmetres que expliquenbona part de la variància en el nivellcompetitiu dels jugadors (56 i 53%,respectivament). Possiblement laresta de la variabilitat pugui ser expli-cada pel seu nivell en habilitats tàc-tiques, estratègiques o psicològiques.

Es confirma l’existència d’unpunt de deflexió de la freqüènciacardíaca observable en el 92% delssubjectes, relacionat amb una reduc-ció de l’efectivitat tècnica.

Per tal d’establir un perfil de laresistència específica de jugadorsde tennis es va aplicar el SET-Test auna mostra àmplia de jugadors decompetició d’alt nivell i es va com-provar que els valors de VO2màx(57,0 ± 6,0 mL · kg-1 · min-1) sónentre moderats i alts d’acord amb lanaturalesa aeròbica del tennis.

L’efectivitat tècnica evolucionaen proporció inversa a la intensitatde l’esforç durant la prova; els valorsglobals registrats (63,1 % d’encerts± 9,1) mostren un elevat nivell deprecisió i potència.

De l’anàlisi de la competició si-mulada es conclou que els moderatsvalors mitjans observats durant eljoc (VO2 29,9 ± 3,7 mL · kg-1 · min-1;51,6 ± 8,6% del VO2màx) i l’elevatpercentatge de temps en què elsjugadors participen a un nivell d’in-tensitat baixa o moderada, per sotadel segon llindar ventilatori (77,2 ±24,5 %), confirmen que el sistemade transport d’oxigen no és un factorlimitant del rendiment en aquestesport.

La valoració de la resistència en jugadors de tennis

Autor: Ernest Baiget Vidal, col·legiat 8531Títol: Valoració funcional i bioenergètica de la resistència específica enjugadors de tennis

Direcció: Dr. Ferran A. Rodríguez Guisado i Dr. Xavier Iglesias ReigLloc i data de lectura: INEFC-Barcelona, 6 de juny de 2008



Activitat del Col·legi

Ja som més de 2.000 col·legiats!

El cert és que el Col·legi sempre hacrescut, poc o molt. Amb les dadesque reproduïm, s’observa que elcreixement any rere any se situavaentorn d’una mitjana del 5-6%. El2008, però, ha significat un puntd’inflexió amb un augment superioral 10%.

Les causes, sense que calguinanàlisis gaire aprofundides, cal bus-car-les en l’aprovació el mes de maigdel 2008 de la Llei 3/2008, del’exercici de les professions de l’es-port a Catalunya, i el fet de convertir-se en obligatòria la col·legiació per al’exercici privat de la nostra profes-sió. Aquestes dues circumstàncieshan estat indiscutiblement determi-nants per a aquesta evolució tanpositiva.

Amb tot, també creiem que altresfactors hi tenen a veure. En primerlloc, una conscienciació com més vamés estesa entre el col·lectiu de per-tinença al perfil professional. I tam-poc no volem amagar que el bon ferdel Col·legi hi deu tenir a veure,perquè cada dia intentem millorar itraslladar-ho als nostres col·legiats,veritable raó de ser.

Creixement del cens col·legial en percentatge

Evolució d’altes col·legials en xifres absolutes

Evolució del cens col·legial. Període 1999-2008

Estem ben bé d’enho-rabona. Hem superatuna fita llargamentesperada.Després que l’evolu-ció del cens col·legialels darrers 10 anyssempre ha anat crei-xent, finalment l’any2008 es va acabardeixant enrere la fron-tera dels 2.000 col-legiats, una xifra desomni fa uns anys.

benvinguts i

RINCÓN SANCHÍS,Anna • 12379INEFC-Barcelona

PIÑOL POCH,Íngrid • 12380INEFC-Lleida

CARREÑO RIERA,M. Asunción • 12418INEFC-Barcelona

BALAGUER XAUS,Lourdes • 12419INEFC-Barcelona

SOLANELLA LORCA,Olga • 12383U. de Vic

RUBIO HERNÁNDEZ,Jorge • 12420INEFC-Barcelona

MAGRIÑÁ CLEMENTE,Jacint • 12422URL-Blanquerna

POU FARRÉ,Josep • 12423INEFC-Barcelona

COFRADE BRAÑA,Oscar • 12424URL-Blanquerna

BERMEJO CASAS,Elena • 12425URL-Blanquerna

SÁNCHEZ ESPINOSA,Marcos • 12427INEFC-Barcelona

CÓNSUL TORRENT,Santiago • 12431INEFC-Lleida

ROURA CANETJordi • 12432INEFC-Barcelona

MARÍN LÓPEZ,Joan Carles • 12434INEFC-Barcelona

MAYORDOMO CAÑAMERAS,Jaume • 12436URL-Blanquerna

BELTRÁN QUITARTE,Raul • 12437URL-Blanquerna

ALABERT FUSTÉ,Jordi • 12438INEFC-Barcelona

FARGUES GIMENO,Dani • 12439INEFC-Lleida

REYES RUBIO,Pedro • 12505INEFC-Barcelona

PÉREZ ZARZOSA,Pedro Teodoro•12506INEFC-Barcelona

BAUTISTA CARRETERO,Ester • 12381INEFC-Lleida

BERTRÁN IBARZ,Marina • 12421INEFC-Barcelona

SAINZ-PARDOCARABALLO,Gregorio • 12426

MENDOZA,Ricardo • 12435Argentina (homologat)

SÁNCHEZ VALLECILLOS,Jose• 12504INEFC-Barcelona

Altes



GUILLÉN ZURERA,Alfonso • 12507INEFC-Barcelona

FANTONI ALONSO,Gabriel Ernesto•12508Uruguay

ROJO PITA,Abel • 12512INEFC-Barcelona

GRAS FORCADA,Antoni • 12513INEFC-Barcelona

COMA BAU,Jordi • 12510INEFC-Barcelona

MONTANER VIADÉ,Cristina • 12522URL-Blanquerna

GRAELLS GRAU,Martí • 12524URL-Blanquerna

PUIG CENDRA,Adrià • 12525INEFC-Barcelona

TRULLS SEVILLANO,Marçal • 12526INEFC-Lleida

MARISCAL MUÑOZ,Jonathan • 12527INEFC-Lleida

MARGALEF MONTAGUT,Martí • 12529URL-Blanquerna

TOSTON COMAS,Xavier • 12530INEFC-Barcelona

NAVAS SARDÀ,Eva • 12531INEFC-Barcelona

MUNÉ COBACHO,Antoni • 12532INEFC-Barcelona

TORRAS ROSELL,Jordi • 12534URL-Blanquerna

CATALÀ ALFARA,Patrícia • 12535INEFC-Lleida

PADRÓS CAMÓLluís • 12536U. de VIC

PLADELLORENSFORADADA,Pere Josep • 12537INEFC-Barcelona

FORCADA LATORRE,Francesc • 12539INEFC-Barcelona

TARRADAS POU,Guillem • 12540URL-Blanquerna

LAZ,M. Verónica • 12509Argentina

DURÁN BUCH,Gerard • 12523INEFC-Barcelona

SALVADOR ÁVILA,Laura • 12528INEFC-Barcelona

BRAVO PULIDO,Joan • 12533INEFC-Lleida

BONAMUSA BELTRÁN,Marc • 12538URL-Blanquerna

benvingudes! JA SOM 2.059

Altes

APORTA UN NOU COL·LEGIAT. FES-HO PER TU, FES-HO PEL COL·LECTIU!

Serveis als col·legiatsLa RESPONSABILITAT CIVIL. Ara, com a llicenciat, pots beneficiar-te d’una bona cobertura de responsabilitat civil (1.500.000E) davant de qualsevolincidència professional que desgraciadament poguessis patir (en qualsevol àmbit: docència, gestió, coordinació, direcció, preparació física, etc.).

La BORSA DE TREBALL. Per si estàs sense feina o vols buscar-ne una de millor. T’enviarem ofertes de feina d’empreses privades i tambéinformació sobre l’oferta pública d’ajuntaments i altres organitzacions públiques. I igualment, la informació sobre les llistes d’interinatge i oposicions.

L’ASSESSORIA LABORAL, PROFESSIONAL i LEGAL. Consultes gratuïtes a un advocat sobre dubtes en aspectes laborals (nòmines,contractació, finalització de contracte, canvis de jornada laboral, quitances, acomiadaments, etc.), professionals i legals davant dequalsevol conflicte professional que se’t pugui plantejar.

La DIVULGACIÓ PROFESSIONAL. Mitjançant la pàgina web, el correu electrònic i la revista t’informarem de l’activitat col·legial i d’aquellesnotícies que afectin els professionals de l’activitat física i l’esport, i així podràs estar completament informat del que està succeint en la professió.• Butlletí informatiu DOCUSPORT (mensual). Inclou informació sobre: oferta formativa, informació legislativa, informació de beques,

subvencions i premis, novetats editorials i informacions d’actualitat. • DOCUSPORT. LA REVISTA (trimestral) Eina de difusió de l’activitat col·legial, de treballs, notícies i experiències referents a la professió.• Revista Española de Educación Física, editada pel Consejo General de Colegios de España.

FORMACIÓ. Cursos, xerrades i trobades professionals, a més de rebre informació amb descomptes especials de diverses entitats delmón de la formació (preus especials en cursos, jornades tècniques, congressos, convencions...).

PREMIS i AJUTS• Ajut de la Borsa d’Estudis (cursos de postgraus, màsters, etc.).• Premi d’Articles sobre Activitat Física i Esportiva. • Concurs Fotogràfic.

Com col·legiar-seFes-nos arribar la documentació següent per correu postal o personalment.

• Papers de sol·licitud d’ingrés (http://www.coplefc.com/documents/Papers_colegiacio.pdf)• Fotocòpia del títol o resguard del títol (compulsada*)• Fotocòpia DNI (compulsada*)• 3 fotografies

* La compulsa i les fotocòpies te les podem fer nosaltres si véns personalment a la seu del COPLEFC; si no pots venir, les hauràs decompulsar en algun organisme públic (Ajuntament, Universitat...) i enviar-ho tot per correu postal.

On som?Seu central:COPLEF DE CATALUNYAc. Provença 500, entresol 4a08025 BarcelonaTel. 93 455 56 07 / Fax. 93 436 91 [email protected] www.coplefc.com

Horari: Dilluns a divendres de 16 a 20 h idivendres de 10 a 14h.

Delegació a Girona:c. Emili Grahit, 13, entresòl17002 GIRONATel.: 972 219 [email protected]

Delegació a Lleida:Av. del Segre, 7 (Ed. Terraferma)25007 LLEIDATel.: 973 223 [email protected]

Delegació a Tarragona:c. Sant Francesc, 14, 2n 2a.43002 TARRAGONATel.: 977 221 [email protected]

Els col·legiats gaudeixen d’avantatges especials• ESTUDI MONTSE PLADEVALL: Streching Global Actiu• COL·LEGI DE PSICÒLEGS DE CATALUNYA: descompte en formació• FEDA: 20% descompte tots els cursos i seminaris• FUNDACIÓ BARCELONA OLÍMPICA: descompte en cursos i altres activitats• GEDO-WELLNESS & SPORT CONSULTING: descompte en seminaris, jor-

nades i congresos. www.gedo-formacion.com• UNIVERSITAT POMPEU FABRA-IDEC: 10% descompte en el Master de direc-

ció i gestió de l’esport. www.idec.upf.edu• INEFC: descompte especial en els cursos d’estiu i cursos monogràfics• INSTITUT BARCELONA ESPORTS-AJUNTAMENT DE BARCELONA:

descompte especial Jornades Educació i Esport• INSTITUT DE SOFROLOGIA CAYCEDIANA: descompte en cursos i màsters.

www.sofrologia.com• PEAK PILATES: 20% de descompte en cursos• POLIÈDRICS SL: cursos de formació. www.poliedrics.com• UNIESPORT-BCN (UAB): descompte en postgraus, cursos i seminaris.

www.uniesport-bcn.com• UNIVERSITAT DE GIRONA-AULA 3: descompte en activitats formatives• UNIVERSITAT DE BARCELONA: descomptes en activitats formatives• UNIVERSITAT DE VIC: descompte en activitats formatives• URL-BLANQUERNA: descompte especial en masters, postgraus i cursos• WELLNESS INSTITUTE (Technogym i GEDO): 10% descompte

• ASISTED-Associació per a la integració i salut de les persones grans i ambdependència. Gratuïtat en fer-se soci i tarifes especials d’assistència san-itària domiciliaria per als familiars dels col·legiats. www.asisted.com

• BANC DE SABADELL-ATLÀNTICO: subvenció de 60 registre nouscol·legiats. TecnoCredit. Solucions financeres exclusives per alscol·legiats: regal directe per obertura de compte, exempció de comis-sions, tipus d’interès reduïts. Més informació: 902 323 555, www.tecno-credit.com

• FEDERÒPTICS (Lleida): descomptes especials• FISIOESSÈNCIA: 10% de descompte en naturopatia, fisioteràpia,

massatges, pilates, entrenaments personals i correcció postural.www.fisioessencia.com

• FREE MOUNTAIN: material esportiu i classes d’esquí i snowboard.www.freemountain.com

• GHTHOTELS: 10% allotjament. www.ghthotels.com• IDG - Imagen Diseño & Gestión Web: 10% descompte disseny llocs

web. www.idg-grup.com/idg-web• INSTITUT CATALÀ DE LA RETINA: condicions especials.

www.icrcat.com• INSTITUTS ODONTOLOGICS: condicions especials. www.ioa.es• LLIBRERIA CASELLES: 15 % de descompte llibres i preu especial

temari MAD oposicions. 10% material oficina. www.caselles.com• QUALITY SPORT 10: gestió i esdeveniments esportius empresari-

als. 10% descompte. www.qualitysport10.com• RIBALS-GRUPO ELEMENTS: descomptes especials cololegiats.

www.grupoelements.com• ROGLES AVENTURA: 10 % descompte. www.rogles.org• TORNASOL AVENTURA: descompte del 10% en paquets d’activitats

de tardor-hivern. www.tornasol.com [email protected]

• ARTIC NEWS: subscripció a la revista gratuïta. www.articoutdoor.com• ATLAS SPORT CONSULTING: consultoria en management esportiu.

www.atlas-sport.com• BIOIBERICA: subscripció gratuïta a Rendimiento Articular.

www.bioiberica.com

Més informació: www.coplefc.com


CONDOLSEl veredicte del ConcursFotogràfic

Un any més, i amb aquesta ja hemassolit les deu edicions, el ConcursFotogràfic premia les fotografies quedestaquen els valors i les emocionsde la pràctica de l’activitat física i

En el nostre col·lectiu, dissor-tadament també ens toquenles notícies tristes.

La passada tardor es vaproduir el traspàs de la nostracompanya Judit Sánchez To-lós. Nascuda l’any 1968, erallicenciada per l’INEFC deBarcelona i vivia a Andorra.

D’altra banda, tambéens va deixar aquest generCristina Coletes Merino, igual-ment llicenciada per l’INEFCde Barcelona (1985), que re-sidia a Badalona.

Des d’aquestes ratllesho comuniquem a tot el col-lectiu i alhora expressem elnostre més sincer condol alsrespectius familiars i amics.

l’esport en qualsevol de les sevesmanifestacions.

Un repàs per la història d’aques-ta dècada d’imatges ens n’ofereix detota mena, i enguany posen l’accenten la perserverança, la superació, lail·lusió, el desig, l’observació artísti-ca, etcètera.

De ben segur és el que, com amínim, han volgut transmetre elsautors de les fotos respectives:

• Javier Arcenillas, Golpe.Foto guanyadora.

• Susanna Puyol, Opcions de lapràctica esportiva: elecciópersonal o estereotips socials?Primer accèssit.

• Tomas Tyrpekl, La entradaespectacular.Segon accèssit.

Juntament amb ells, volem agrairl’alta participació, amb gairebé unavuitantena d’imatges, que ens espe-rona a mantenir aquest concurs.




Humor

Agenda 08

OCTUBRE 0816 Consell de Coordinació Esportiva

de l’Ajuntament de Barcelona alSaló de Cent. Presentació Guia2008-2009 i Currículum per a lesactivitats esportives fora d’horarilectiu i l’Agenda pel monitoratge.

21 Comissió Directiva del ConsellCatalà de l’Esport. Museu Colet.

24 Inaguració del curs acadèmic al’INEF de Catalunya. Centre de Bar-celona.

30 Xerrada informativa a la Univer-sitat de Vic.

NOVEMBRE 0825 Xerrada informativa a l’INEFC de

Lleida.

29 Inaguració del Màster de prescrip-ció d’exercici físic. INEFC deLleida.

DESEMBRE 0820 Inici curs de formació del COPLEFC

sobre Programació didàctica del’EF. INEFC de Barcelona.

* * *La finalitat d’aquesta agenda és ser un

element més de transparència idóna compte de l’activitat mésrellevant del COPLEFC.

L’esport és un generador de lèxic perquè és molt dinàmic, això tothomho sap. Però el que potser ja no sabem prou és que el català, la nos-tra llengua, té un corpus plenament adaptat a aquesta realitat i queperiòdicament van apareixent al Diari Oficial de la Generalitat els noustermes que s’hi incorporen de ple dret.

El recull de terminologia més recent amb què comptem és el quepresenta la RESOLUCIÓ VCP/3385/2008, de 4 de novembre (DOGCnúm. 5260 - 18/11/2008, pàg. 84602). En aquest cas, el ConsellSupervisor del Termcat presenta nou lèxic sobre ciclisme, bowling,esports de motor, billar i automobilisme.

D’altra banda, us convidem a visitar el lloc web del Termcat<www.termcat.cat>, on podreu consultar en línia diversos diccionarisesportius, que tot seguit detallem:-Diccionari dels esports olímpics (2008).-Diccionari d’esports nàutics (2008).-Dicciionari de rugbi (2008).-Diccionari d’esgrima (2008).-Diccionari de patinatge artístic sobre gel (2007).-Diccionari de futbol (2006).-Terminologia dels esports d’aventura (2006).-Terminologia dels escacs (2006).-Terminologia de surf de neu (2005).-Terminologia d’esport d’hivern (2004).

A més, cal recordar l’existència des de l’any 1992 de la col·leccióde diccionaris d’esports olímpics, una obra terminològica de primeramagnitud internacional, tal com ho referma que des de Barcelona 92ha estat demanada com a referència lingüística pels successiuscomitès organitzadors de Jocs Olímpics.

Sabíeu que...

Terminologiacatalana



El COPLEFC fa aportacions al Decret de regulació delRegistre de les professions

Com es desprèn de la lectura de les dues cartes, la sol·licitud d’inclusió en el Registre tindrà en compte un parell deles nostres propostes.

Sens dubte, es tracta d’una petita mostra de la col·laboració entre el Col·legi i l’Administració esportiva del nos-tre país, i en volem deixar constància, perquè reflecteix una sintonia que només pot redundar en benefici de la nos-tra professió i dels col·legiats.

http://www16.gencat.net/esport/professionsesport/index.htmEls continguts d’aquesta adreçad’Internet contribuiran a aclarir i ainformar sobre diferents aspectes dela nova Llei de regulació de l’exerciciprofessional. Què s’hi pot trobar?

Informació: el document de la

mateixa Llei, la seva presentació iexplicació, juntament amb diversosenllaços que poden resultar d’interès.

Registre: conté la informació refe-rent al procés de tramitació en què estroba actualment el registre dels pro-

fessionals de l’esport.Processos: en aquest apartat hi tro-

bareu la informació necessària per ende-gar els diferents processos vinculats al’aplicació d’aquesta llei i referents al’habilitació, la validació i l’acreditació.

Les definicions

La professió de director o de directora esportiva permet exercir el conjunt d’activitatsprofessionals relacionades amb la promoció, la direcció, la gestió, la programació, laplanificació, la coordinació, el control i la supervisió, i funcions anàlogues, en centres,serveis i establiments esportius, tant de titularitat pública com privada, aplicant els coneixements i les tècniques propis de les ciències de l’esport.

Aquesta activitat, que també pot incorporar en alguns casos funcions instrumentals degestió, no requereix la presència física del director o directora esportiu en l’exercici de lesactivitats esportives.

La professió de professor/a d’educació física permet impartir, en els nivells d’ensenyamentcorresponents, la matèria d’educació física a l’alumnat i fer totes les funcions instrumentalso derivades, com ara planificar, programar, coordinar, dirigir, tutorar i avaluar l’activitatdocent en el marc de la legislació. Així mateix, l’exercici de la professió permet impulsar, planificar, programar, coordinar,dirigir i avaluar les activitats de l’esport escolar que es programin i s’exerceixin en elscentres educatius fora de l’horari escolar.

La professió d’animador o animadora o monitor o monitora esportiu professional d’unesport determinat permet fer funcions d’instrucció esportiva, formació, animació,condicionament físic, millora de la condició física, control i altres funcions anàloguesrespecte de les persones que aprenen i practiquen aquest esport, si aquesta pràctica no vaenfocada a la competició esportiva.

La professió d’entrenador/a professional d’un esport determinat permet fer l’entrenament, laselecció, l’assessorament, la planificació, la programació, la direcció, el control, l’avaluació iel seguiment d’esportistes i d’equips, i funcions anàlogues, amb vista a la competició.

ENTRENADOR/A PROFESSIONAL

DIRECTOR/A ESPORTIU

ANIMADOR/A MONITOR/A ESPORTIU PROFESSIONAL

PROFESSOR/A D’EDUCACIÓ FÍSICA

Llei 3/2008, de l’exercici de les professions de l’esporta Catalunya, aprovada el dia 23 d’abril de 2008 (DOGC5123 del 2.5.2008)

Activitat del Col·legi. La Llei 3/2008



L’opinió dels companys

Aquesta Llei ens propor-ciona, als professionalsde l’activitat física i l’es-port, un marc legal i labo-ral que fonamenta ambconsistència el desen-volupament de la profes-sió en els diversosàmbits i entorns d’activi-tat de l’esport, ja sigui enles vessants més forma-tives, de competició comde gestió i administració.

Malgrat el reconeixe-ment polític, social i legalque reflecteix aquestaLlei, cal manifestar lanecessitat de continuar

regulant, legislant i pro-jectant el món de l’es-port cap a una coberturamés àmplia i profunda detotes les activitats onpoden intervenir elsespecialistes i profes-sionals de l’esport i l’ac-tivitat física.

Aquesta Llei respon ala necessitat històrica deregulació i alhora a l’ac-tual importància social ieconòmica de la indús-tria de l’esport, tot ator-gant-li el pes específicque ocupa en la societatcatalana d’avui.

Penso que és una Lleique s’haurà d’anar ajus-tant en la mesura que esdesenvolupin les profes-sions de l’esport i lesseves ramificacions cor-responents.

Potser en un futurhaurà de marcar elsrangs de criteris que hau-ran de prevaler quan, perexemple, exercint lamateixa professió un lli-cenciat i un tècnic superi-or, entrin en conflicted’opinió i en pugui derivaruna certa responsabili-tat.

Jaume Massonscol·legiat 8.934

ConsultorMFT/Consulting

Al meu parer és unaLlei àmplia, complexa ioportuna.

Àmplia, perquè hatingut d’omplir el granvuit que existia en l’àmbitprofessional de l’esport.

Complexa, perquè volregular tot el que noestva regulat, que eramolt, o gairebé tot.

I oportuna, perquèordena el nostre exerciciprofessional i intenta evitarl’intrusisme i les influèn-cies negatives en contra dela salut que pogués fer lagent no qualificada.

Feliu Funolletcol·legiat 4.606Professor de l’INEFCBarcelona

Continuem oferint opinions de companyscol·legiats sobre la Llei 3/2008, de l’exer-cici de les professions de l’esport aCatalunya.

Activitat del Col·legi. La Llei 3/2008


Gestió

L’orientació al client com a estratègia Què significa que una organitzaciós’orienta al client?Hi ha elements clau que determinen siuna organització s’orienta al client:1. S’ha identificat el client que aporta

més valor. 2. Es coneixen les necessitats i desitjos

d’aquest client que aporta més valor.3. Es duen a terme els serveis per

atendre les necessitats i elsdesitjos d’aquests clients queaporten mes valor.

4. Es comunica amb els clients.Utilitza diversos canals efectius decomunicació que permeten rela-cionar-se amb els clients.

5. Es coneix el nivell de satisfacció delsclients amb el servei que presta.

més o menys identificats objectiusrelacionats amb aquestes tres dimen-sions d’objectius. Tot i això s’ha de pri-oritzar. Actualment segur que hi ha unobjectiu prioritzat, però cal respondrequins són els objectius que realmentpot assumir l’organització i que s’a-justen a la seva raó d’existir.

Per exemple, molt probablementen molts clubs esportius que combi-nen serveis de lleure i de competició,cal que decideixin quina quantitat derecursos destinen com a màxim aambdós serveis, així com a organitza-cions públiques.

Per tal d’identificar el client queaporta més valor podem utilitzar dosinstruments:

als quals es destinen més recur-sos, ja siguin econòmics, subven-cions o d’altres (cessió d’espaisesportius, materials...).Tot seguit cal demanar-se si aquestclient és el que ajuda a assolir elsobjectius de l’organització siguin:augment de pràctica, èxits espor-tius o beneficis econòmics.

L’organització coneix les necessitatsi desitjos d’aquest client que aportamés valorUn cop identificat el segment declients preferent per a les organitza-cions esportives, cal analitzar lesseves necessitats i, sobretot, elsseus desitjos.

Ara bé, cal distingir necessitats idesitjos. Una necessitat no motiva al’acció; es pot tenir la necessitat defer pràctica esportiva però no atendre-la. Però si es té el desig de pràctica,aquest sí que motiva a l’acció.

Cal identificar quines són les moti-vacions de pràctica dels nostres clientspreferents. Aquestes motivacions depràctica es poden agrupar en sis gransgrups: salut, relaxació, relació social,competició, aprenentatge i diversió.

Es proposen dues accions per iden-tificar-ho. La primera és preguntar:• Realització d’enquestes: utilitzar da-

des primàries o bé secundàries perconèixer la motivació de pràctica.

• Focus-group. Realització de tallersde treball per conèixer els desitjosdels clients.

• Gestió de queixes o suggerències.Coneixement de la motivació grà-cies a les aportacions dels clients.

La segona és escoltar activament:• Tractar estadísticament els resultats.• Prioritzar les accions de millora.• Implantar-les.• Comunicar-les.

L’organització ha identificat el clientque li aporta més valorCal que l’organització identifiqui quinssón els clients que compleixen elsseus objectius, siguin aquests:• Objectius vinculats amb la promoció

de la pràctica esportiva (augmentde practicants).

• Objectius vinculats amb el rendi-ment esportiu (resultats esportius).

• Objectius econòmics (assoliment debeneficis).

Molt probablement, totes les orga-nitzacions esportives siguin públi-ques, associatives o privades tenen

• La base de dades de l’organització,siguin aquests clients entitats,socis abonats, patrocinadors... Calconèixer quines són les seves ca-racterístiques bàsiques per poder-los segmentar i fer una represen-tació percentual de cada segment.

• En segon lloc, identificar elsingressos que aporta a l’organit-zació cada segment de client: quinssón els clients que aporten mésingrés i benefici per a l’organ-ització? En el cas del sector públic itambé organitzacions associatives,es pot fer la pregunta identificantquin són els segments de clients

ÒSCAR GARCIAcol·legiat 7781


Gestió

L’organització desplega els seusserveis per atendre les necessitats idesitjos dels clients que aporten mésvalorArribats en aquest punt, caldrà idearel servei. I per fer-ho, no només caldràdefinir-ne les característiques bàsiques:• Objectiu.• Continguts.• Tipologia d’activitat.• Estratègia de preus.• Recursos materials.• Horaris.També cal poder definir els elementssegüents del servei:• Accessibilitat del servei, diversos

canals fàcils per accedir a la infor-mació, reserva i pagament delservei, tot evitant cues, per exem-ple. A més diversitat i facilitat decanals, més facilitem l’accés delclient.

• Prescripció del servei, ser capaçd’informar dels beneficis i la idoneï-tat del servei vers els nostresclients, així com oferir un serveiamb capacitat d’atendre les neces-sitats individuals dels clients.

• Ser capaç que la nostra organitzaciófomenti l’establiment de xarxes derelacions entre els nostres clients.

• Ser capaç d’oferir altres serveisdestinats a atendre necessitats com-plementàries dels nostres clients.

A partir de la definició dels serveisque desenvolupa l’organització esdefineixen dos elements:• El model d’estructura organitzativa.

- La identificació dels serveis per-met quantificar el nombre deserveis tècnics necessaris que for-men el nucli operatiu de l’orga-nització, així com el nombre de per-sones destinades a l’atenció i pres-cripció del servei.- Alhora, la previsió de volum d’in-grés de l’organització permet identi-ficar les àrees destinades a donarsuport administratiu i logístic aaquestes.- La diversitat d’oferta de serveispermet dimensionar els quadres decomandament intermedi.

- Finalment, la necessitat de direcciói coordinació de tots els serveisdimensiona la cúspide estratègica.

• Els espais esportius i complemen-taris, així com el seu equipament imaterial esportiu.- Els serveis identificats defineixenla tipologia d’espais esportius icomplementaris, així com la quan-tificació de la demanda per atendreho fa del dimensionaments d’a-quests espais.

Comunicació als clients. Ús de difer-ents canals efectius de comunicació

que permeten la relació amb elsclientsQuins són els canals efectius per alsnostres clients per rebre la nostra co-municació i que tenim al nostre abast.Els clients ens determinen també quinés el canal de comunicació preferibleper accedir-hi. No es tracta tant desaturar-los d’informació, sinó de sercapaç d’aportar la informació neces-sària a cada segment de client en elmoment oportú.Aquest fet obliga no només a saber dequè volen que els informem, sinó quincanal serà el més útil per a ells.

Hem de ser capaços d’oferir els nostres espais de reserva en temps real.Existeix tecnologia que permet oferir d’una manera selectiva i activa diferentsespais i/o serveis al mateix moment d’estar lliures, en temps real.

Coneix el nivell de satisfacció dels seus clients amb el servei que prestaPer analitzar la satisfacció del client es proposa analitzar diferents dimensionsd’anàlisi d’aquesta dimensió.

ATLAS CONSULTINGVia Augusta, 200Tel.: 93 241 89 50


Osteopatia. Aportacionsa l’entrenament esportiu

L’osteopatia, per la seva concepcióholística i global de la persona, apor-ta un "plus" de qualitat a l’entrena-ment esportiu, especialment pel quefa a la preparació general i específi-ca de l’esportista.

Així com l’entrenament tractad’optimitzar el rendiment esportiu,l’osteopatia tracta d’optimitzar elpotencial de salut de la persona.Quan ajuntem ambdues especiali-tats obtenim allò desitjat per qual-sevol professional de l’esport: rendi-ment, conservant i fins i tot millorantla salut. El treball interdisciplinari,conjuntament amb altres disciplinesesportivosanitàries segons convin-gui, és absolutament necessari pertrencar amb el tòpic que "l’esport decompetició és dolent per a la salut".De fet, diem que l’osteopatia nocura, sinó que el que fa és optimitzarels recursos de la persona per tald’afavorir la seva autoregulació, elseu reequilibri i la seva pròpiaautocuració. Això, traduït en l’àmbitesportiu, és correspon amb el con-cepte d’adaptació fisiològica delpropi cos a l’estímul o la càrregad’entrenament que hem executat.Per tant, podem dir que durant lasessió d’osteopatia estimulem elcos d’una manera determinada pertal de crear adaptacions con-següents que milloraran l’estat desalut de la persona. Això no pot ferres més que afavorir l’entrenamentesportiu, ja que si l’esportista està

L’osteopatia és una medicina manual en gran expan-sió en el nostre país i esdevé un complement òptimper a l’esportista que busca progressar en les sevesfites

més saludable i dotat d’una millorcapacitat d’adaptació, podrà supor-tar una càrrega d’entrenament demés nivell quantitatiu i qualitatiu. Laclau està en la qualitat de l’exercicii, com més visió holística i globaltinguem de l’esportista i del propiconcepte "d’entrenament esportiu",més qualitat podrem donar a lesnostres sessions preparatòries.

Un exempleUn exemple de com l’osteopatia potajudar l’esportista i l’entrenador afilar més prim en la seva planificaciói programació esportiva el trobem enel cas d’un futbolista que va acudir ala consulta per un tema d’osteopatiade pubis bilateral més accentuadaen el costat dret amb una llargaevolució (crònica) plena de re-caigudes i recidives i cada cop mésinvalidant per al seu esport. Desprésde poques sessions a partir de lesquals va remetre el dolor definitiva-ment, l’osteòpata, conjuntamentamb l’esportista, l’entrenador tècnici el preparador físic, va formular unahipòtesi de treball i es va concloureque el jugador havia arribat a aques-ta situació per un cúmul de factorsmulticausals que a mesura queanava passant el temps es re-forçaven els uns amb els altres icreaven patrons fisiopatològics quedesembocaren en una espiral mòrbi-da de la qual era impossible sortir

tractant-lo des d’una visió parcial ianalítica.

A través dels ulls de l’osteòpata,connectant els components mecà-nic, neurològic, visceral i fluídic queintervenen en la disfunció somàtica,vam veure que:

- A nivell mecànic es comprovà que,possiblement, l’excessiva tensió iescurçament de la musculaturaisquiotibial, especialment del bícepsfemoral, va provocar una petita sub-luxació posterosuperior del cap delperoné dret suficient per alterar lapropiocepció de l’ar ticulació delturmell. Amb el pas del temps aquestfet va suposar una sobrecàrregaarticular important de turmell, genolli maluc drets, però també de la mus-culatura estabilitzadora activa tantdel genoll (especialment potad’ànec) com del maluc (sobretot,piramidal, obturadors i gèmins); Apartir d’aquí, la tensió al pubis jacomençava a ser excessiva. Aquestarotació interna de malucs va anaracompanyada d’una hiperlordosilumbar que afavoria la compressió anivell lumbosacra. La zona dorsal vaanar cap a la rectificació i les cervi-cals portaven el cap endavant. Totesles línies de força anaven a sobre-carregar el pubis (desajustament deles branques pubianes). En aquellmoment es va instaurar l’espasmedel diafragma pèlvic i dels abdomi-nals.

FERRAN TRINIDAD*

Salut

- A nivell neurològic, la compressiólumbosacra va provocar un lleupinçament de les arrels nerviosesdels segments L1-L2-L3 amb dolorirradiat cap a la zona del pubis i mésavall, conjuntament amb l’espasmemuscular dels rotadors, lleus cià-tiques.

- A nivell visceral, la disfunció deldiafragma pèlvic i l’espasme abdo-minal van comportar la disfunció deldiafragma toràcic, tot afavorint elbloqueig inspiratori. L’alteració deles pressions intraabdominals iman-tava excessivament el fetge contra eldiafragma i col·lapsava els intestins.La disfunció somatovisceral quedavaretroalimentada.

- A nivell fluídic ja no circulava resbé: no hi havia una correctaaportació sanguínia i sobretot no hihavia suficient drenatge venós. Lacongestió intensificava tot el quadrei provocava cada vegada més dolor.

La solucióEs va acordar entre l’osteòpata i elstècnics esportius prendre diversesmesures per millorar qualitativamentl’entrenament de l’esportista:• Treballar els estiraments de ma-

nera global a través de les ca-denes musculars, especialmentles cadenes posterior i anteroin-terna del tren inferior.

• Introduir el treball de reeducaciópostural global en la programacióesportiva.

• Introduir els treballs de conscièn-cia corporal, respiració i relaxacióen la programació esportiva.

• Retornar la mobilitat a la pelvis iafavorir la decoaptació articularlumbosacra.

• Adequar els hàbits alimentaris del’esportista a les seves necessi-tats i a les exigències de la sevaespecialitat esportiva.

• Evitar el treball concèntric d’isquio-tibials i adductors; afavorir el tre-ball pliomètric en cadena tancada.

Recentment, el COPLEFC ha signatun conveni de col·laboració amb laFundació Escola d’Osteopatia deBarcelona, la qual ha posat en fun-cionament un servei especialitzatd’osteopatia esportiva (al capdavant

Acordde col·laboració

Salut

• Evitar el treball concèntric de lamusculatura lumbar.

• Introduir els hipopressius en el tre-ball abdominal.

El resultatDesprés d’una bona posada enforma, el jugador va tornar a jugar unpartit al cap de poques setmanes. Iactualment continua marcant gols!

Gerard Alvarez, cap clí[email protected]

*Ferran Trinidad, osteòpata i llicen-ciat en Educació Física.Col·legiat 11.101

•Matrícula gratuïta a l’accés dels estudis d’osteopatia

•50% de descompte en les visites a la clínica docent d’ospeopatia

de la qual hi ha un osteòpata i lli-cenciat en educació física) que a mésa més del tractament de les lesionsesportives ajuda a la millora qualita-tiva de l’entrenament esportiu.

Salut

Estudi in vitro sobre tendinopatiesen humans

ASSAIGS

1) Avaluació de l’adhesió i proliferació

CONTROL: medi de cultiu completserum free.

MÈTODEExplants de tendó humà (sobre 3-5mm) van ser cultivats en un pot ambmedi de cultiu. Després d’1-2 set-manes, els tenòcits van començar amigrar des del teixit tendinós, totadherint-se al pot de cultiu i formantuna monocapa. Aquesta monocapaes va passar un cert nombre de ve-gades fins a guanyar prou densitatde tenòcits.

Es van sembrar les plaques amb15.000 tenòcits per pou i tot seguites van incubar amb TENDOACTIVEdurant 10 dies.

Per a l’assaig d’adhesió i proli-feració es va fer un recompte manu-al dels tenòcits.

REPETICIONS3 concentracions, 2 pacients (unexperiment dut a terme a Munic i unaltre a Berlín) i per triplicat.

2) Avaluació per microscopia elec-trònica de transmissió

Es van preparar plaques de Petriamb 100.000 tenòcits i es vanincubar amb medi de cultiu fins aconfluència. Les cèl·lules es vanincubar amb el compost durant 1hora i tot seguit es va preparar lamostra per a microscopia electròni-ca. Mitjançant aquesta tècnica es vaavaluar l’estat de salut (apoptosi,etc.) de les cèl·lules en ser tractadesamb els compostos.

3) Avaluació de l’expressió delcol·lagen tipus 1 i B1-integrines

L’experiment es va fer en cultiusmonocapa en Chamber SlidesTM(Nunc), amb 5.000 tenòcits per pou.El revelat es va fer amb anticossosper a Col·lagen Tipus I (Chemicon,PAB) i ?1-integrina (Sigma, MAB) i totseguit es van examinar els cultiusamb microscopi de fluorescència(Leica). Cal destacar que aquestaavaluació es va fer després d’haver

tractat els cultius durant 1 hora ambTENDOACTIVE.

4) Quantificació col·lagen tipus I

Després de separar el col·lagentipus I del medi de cultiu s’hi va feruna hidròlisi controlada per mitjàd’enzims, les fraccions es van sepa-rar per mitjà de cromatografia en geli després de tenyir les bandes es vanquantificar per densitometria.

RESULTATS

1) Adhesió i proliferació

En els cultius controls incubatsexclusivament amb medi de cultiucomplet serum free, la quantitat decèl·lules es va mantenir constantamb una lleu reducció del nombre decèl·lules després de 59-75 hores.Com que les cèl·lules del tendócreixen lentament in vitro, un nom-bre constant de cèl·lules era esperaten els controls. En els controls posi-tius (IGF-1)* es va observar un incre-ment ferm del nombre de cèl·lulesamb un pic entre les 51-55 hores;aquesta proliferació va ser constantfins que va començar una fase delleu decreixement en el nombre decèl·lules cap a les 72 hores. Aquestincrement en nombre de cèl·lulesera esperable, ja que l’IGF-1 téefecte estimulatori de la proliferació.

La reducció del nombre decèl·lules en ambdós cultius ve donatprobablement per la reducció en laconcentració de nutrients del medidesprés d’un temps relativamentllarg d’incubació.

Els resultats d’aquest estudi suggereixen que TEN-DOACTIVE podria ser útil per a la prevenció i/o tracta-ment de tendinopaties (tendinitis, tendinosis, etc.). Escreu que una aplicació exogena d’aquest productepodria contribuigr a la remodelació del tendó,necessària per tornar-lo a la seva estructura funcionalmadura.

ObjectiuAvaluar el potencial de TENDOAC-TIVE sobre el guariment, la rege-neració i la reparació de tendóhumà in vitro.

Experiment-Dates: abril 2006-febrer 2007-Dosis: 225, 1110, 1660 ug/mLControl positiu: IGF-1, 10 ng/mL

Tipus cultiuTenòcits humans in vitro.

*factor de creixement



Salut

TENDOACTIVE va exercir unefecte estimulatori potent en lescèl·lules. La concentración 1660ug/mL) va ser més eficaç que lesaltres dues concentracions.

L’increment de proliferació va sermenor en els cultius controls incu-bats només amb medi de cultiu com-plet serum free. Aquest efecte s’ob-

ControlTendoactive 1110 ug/mL

Mitocondris productors d’E:ATP(Tendoactive 1110 µg/ml, 24h)

Producció de RNA(Tendoactive 1110 µg/ml, 72h)

Tenòcits tractats amb 10 ng/mL

MEC: matriu extracel·lular(proteoglicans + col·lagen I)(Tendoactive 1110 µg/ml, 24h)

Control positiu IGF-I

serva principalment al final de l’as-saig dies 8, 9 i 10.

2) Microscopia electrònica detransmissió

Amb aquesta tècnica s’ha avaluat laviabilitat cel·lular, apoptosi..., delstenòcits en ser tractats amb TEN-DOACTIVE.

-No s’han observat signes de to-xicitat, ni apoptosis ni necrosiscel·lular.

-S’ha observat una gran quantitatde reticle endoplasmàtic, que éssigne de síntesi proteica.

-Exemple de col·làgen tipus I.També s’observa matriu extracel·lularque ha estat secretada pels tenòcits.

Producció d’RNATenòcit

Nucli de la cèl·lula

Matriu extracel·lular

En afegir al medi de cultiu la inter-leucina-1ß, es provoca la necrosi delstenòcits. Les taques més intenses de dins del

nucli de la cèl·lula indiquen ques’està realitzant una producciód’RNA.

Una de les funcions més importants dels tenòcits és la producció de matriuextracel·lular. Els elements més importants de la matriu extracel·lular són el col·lagentipus I i els proteoglicans. La matriu extracel·lular proporciona al teixit les caracterís-tiques especials biomecàniques.

En aquesta àrea de la cèl·lula, s’hitroben els mitocondris, responsa-bles de produir energia en el tenòcit.L’energia es constitueix en formad’ATP.

Salut

3) Immunofluorescència

3.1 Col·lagen tipus I


Control positiu (IGF-1 10 ng/mL) Tendoactive (1110 µg/mL)

Tendoactive (1110 µg/mL)

Col·lagen tipus I al voltant de la cèl·lula

3.2 ß1-integrines

Control positiu (IGF-1 10 ng/mL)

4) Quantificació col·lagen tipus I

CONCLUSIONS

TENDOACTIVE exerceix un potentefecte estimulador de la proliferaciócel·lular, és a dir, té un efecteanabòlic sobre els tenòcits. Alhora,per mitjà de TEM (microscopia elec-trònica de transmissió) s’ha obser-vat que les cèl·lules es mantenenviables i que presenten gran quanti-tat de reticle endoplasmàtic neces-sari per a la síntesi de matriu extra-cel·lular (col·lagen, etc.).

Per immunofluorescència s’haconfirmat que els tenòcits en sertractats amb TENDOACTICE mante-nen l’expressió de col·lagen tipus I ide ß1-integrines.

El col·lagen tipus I és típic deltendó i responsable de la sevaresistència a la tensió.Els tendonssans tenen majoritàriament col·lagentipus I, amb petites quantitats decol·lagen tipus III. Amb tot, davantd’un problema de tendinosi, una partdel col·lagen es perd i es reparal’estructura, tot sintetitzant col·lagentipus III (arquitectura del tendó noíntegra). Per tant, és interessant queen el procés de regeneració, aquestcol·lagen tipus III vagi sent substituïtpel col·lagen tipus I.

Les ß1-integrines són receptors demembrana que permeten a les cèl-lules unir-se i respondre a la matriuextracel·lular (adhesió). Per tant, sónnecessàries per mantenir les propie-tats de proliferació, diferenciació isupervivència dels tenòcits.

Aquests resultats suggereixenque TENDOACTIVE podria ser útil pera la prevenció i/o tractament detendinopaties (tendinitis, tendinosis,etc.). Es creu que una aplicació exò-gena d’aquest producte podria con-tribuir al remodelatge del tendó,necessària per tornar-lo a la sevaestructura funcional madura.

Com més intensitat, mésquantitat de col·lagen tipus I

Control dia 1

IGF-I dia 1 IGF-I dia 3

Tendoactive dia 1

Tendoactive dia 3 Tendoactive dia 7 Tendoactive dia 10

Tendoactive dia 3

Pl. Francesc Macià, 708029 BarcelonaTel. 93 490 49 08www.bioiberica.com

Bibliografia

Es tracta d’un llibre necessari.Historiar els esports és una tascaencara no del tot enllestida, i per tant,omple un buit. Un menys doncs, fins aser un país normal, almenys per quefa a la normalitat que voldríem.

D’altra banda, podem dir que estracta d’un llibre ben endreçat. Nocau en el parany de voler dir-ho tot,temptació més habitual del que sem-bla quan es posa l’accent en lahistòria, més que no pas en la vo-luntat il·lustrativa o "pictòrica", dedivulgació que permet al lector fer-seuna idea cabal de la matèria analit-zada. I així, de retruc, es parla detot, perquè repassant l’índex es potobservar que ben poc hi deu faltar,sobre l’esquí a Catalunya en aquestsegle d’existència, i s’agraeix la vo-luntat de síntesi, que es complemen-ta amb un bon gruix d’imatges quepermeten entendre el que ha estat ipot continuar essent l’esquí català.

Per tant, només podem donar l’en-horabona als implicats en l’apariciódel volum, començant per l’autor iacabant per l’editorial que també hasabut entendre el que ha de ser unllibre divulgatiu en matèria esportiva.


Autor: Daniel RomaníTítol: L’esquí a Catalunya. 100 anysd’històriaEditor: EUMO Editorial i CentreExcursionista de CatalunyaLloc i data: Vic, 2008

RECORDA!

Si ets col·legiat, publicaremla ressenya del teu llibre

Autor: Carles GallénTítol: UFEC 1933-2008. 75 anysd’esport a CatalunyaEditor: UEFECLloc i data: Barcelona, 2008

La primera consideració que mereixaquest volum és que es tracta d’unllibre important, en el sector de l’es-port. Ho demostren les signaturesintroductòries, començant pel mateixpresident de la Generalitat, el seuvicepresident i, és clar, el presidentde la Unió de Federacions Espor-tives, a més de comptar amb un prò-leg de l’incombustible i veritableicona universal de l’olimpismeSamaranch. També avala el caràcterimportant, el fet que se n’ha fet unaedició de luxe, disposant de totamena de recursos, il·lustratius i dedisseny, i igualment com a objectede regal o el que ara en diuen un ve-ritable desk book, que sempre convi-da a ser mirat per les visites abansde ser rebudes.

Però val a dir que la sevaimportància també ve donada per lalectura. Gràcies a l’estil de l’autor–ploma periodística en actiu i espe-cialment dedicada a l’atletisme– queha sabut recollir no solament unahistòria institucional, sinó ben bé unbon tast del que ha estat l’esport acasa nostra, a Catalunya. I és quel’una (la història de la UFEC) sense

l’altra (la de l’esport) n’haurien fetun llibre fat, sense sal, potser inne-cessari; això ho ha sabut copsarmolt bé l’autor, tal com ho destacaen el mateix títol, que precisamentjuga amb aquesta ambivalència. Defet, ens atrevim a dir que el llibre ésun bon complement dels dos volumsde referència sobre la història del’esport català del doctor CarlesSantacana i Xavier Pujadas, Històriail·lustrada de l’esport a Catalunya.

Ja entrant en els contingutsrelatats, val a destacar l’exacta cor-respondència de períodes que pre-senta el llibre, començant pels orí-gens de l’esport català fins a lanecessitat d’existència de la UnióCatalana de Federacions Esportives,presidida ni més ni menys que peruna personalitat com va ser PompeuFabra. El canvi radical de panoramapolític va determinar una segonaetapa, la fosca etapa franquista, queamb tot va comptar amb la mentpreclara de J. A. Samaranch per al’espor t espanyol, i lògicamenttambé català, fins que arribem a untercer període per a l’esport i el mónfederatiu, amb el rellançamentdemocràtic i l’esclat de l’olimpisme ide l’esport com a fenomen de mas-ses, que a Catalunya va tenir elsuport de la figura clau de JosepLluís Vilaseca com a secretari gene-ral de l’Esport del govern Pujol i que,en el cas de la UFEC, ha trobat en laplena dedicació del seu presidentactual, David Moner, el catalitzadorper convertir-la en una entitat mo-derna, oberta i veritable altaveu delmón federatiu català.

litzar les característiques que han d’a-complir les activitats que exigeixenaquesta capacitat d’adaptació i con-cebre o escollir, a partir d’aquestaanàlisi, els jocs i les formes jugadesescaients. Una de les conclusions aquè s’arriba és que l’aprofitament deles forces naturals no és res més que

una possibilitat, és nomésuna de les famílies o cate-gories que exigeix la capa-citat adaptativa, però n’hiha d’altres.

La capacitat d’a-daptació va lligada amb elvolum d’informació dispo-nible sobre les condicionsdel medi de pràctica i de lavariabilitat d’aquesta infor-mació, per la qual cosa elpracticant ha d’observar elmedi i descobrir-hi les

fonts d’aquesta informació per poder-se adaptar. Però no depèn del fet quees dugui a terme en un medi natural oque hi hagi forces naturals implicadesper generar-hi l’impuls d’una nau, vehi-cle o estel. De fet, algunes activitatsempren les forces d’impulsió naturals,sense que es puguin considerarvàlides per educar o practicar aquestacapacitat.

Hem pretès mostrar aquestesfalses creences i aportar algunsexemples a partir dels quals els pro-fessors d’Educació Física s’atreveixina proposar múltiples activitats motriusque treguin del racó la capacitat queva fer que els éssers humans arribés-sim a ser el que som avui dia.

per una altra de menys adaptable?Sembla que l’única manera que té

l’Educació Física d’educar i manteniraquesta capacitat d¡adaptacions enels seus alumnes és emprendre acti-vitats al medi natural, la qual cosacomporta desplaçaments llargs, situa-cions i entorns perillosos, a més de

despeses elevades. No és acceptableque això sigui d’aquesta manera,perquè una educació adaptativa nopot dependre d’un entorn i de l’exis-tència d’unes forces naturals no apro-fitables als escenaris urbans. Calanalitzar què és i de què depèn lacapacitat d’adaptació a un medi físic isaber què fa falta per generar espaismotors vàlids que puguin ser aplicatscom a continguts pedagògics amb elsquals educar novament aquestacapacitat d’adaptació; als espaishabituals de l’Educació Física escolar:patis, aules, gimnasos, parcs, pistespoliesportives, piscines, etc.

D’acord amb els principis de la cièn-cia de l’acció motriu és possible ana-

La capacitat d’adaptar-nos a les condi-cions d’un medi físic ha fet delséssers humans l’espècie més prolíficai dominant del planeta. Però aquestacapacitat s’està perdent a una veloci-tat inversament proporcional a latransformació civilitzada que estemduent a terme a la recerca d’un mediurbanitzat i plenamentdomesticat. La raó delproblema és que quan unahabilitat no es practica, nies transmet culturalment,es degenera i desapareix.

La desaparició d’aquestahabilitat té conseqüències:d’una banda, es perd lacapacitat que ha estat l’ori-gen de la nostra cultural, laqual d’aquesta maneras’està "descivilitzant", id’una altra banda desa-pareixen coneixements i sabers propisde l’àmbit de l’Educació Física, el nos-tre àmbit, i encara, d’una altra banda,en poques ocasions, però no pas peraixò bandejables, els ciutadans esqueden sense els coneixements mí-nims per afrontar situacions de risc,com per exemple les derivades delsefectes meteorològics adversos.Situacions, aquestes, que els nostresavantpassats propers, els nostresavis, encara eren capaços de superaramb una facilitat relativa, tot i dis-posar de recursos molt inferiors delsque tenim actualment a l’abast.¿Podem considerar, doncs, que lanostra societat està avançant onomés estem substituint una cultura

Educar amb la incertesa del mediAutor: Joaquim de Marimon Vilalta, col·legiat del COPLEFC 5898,Títol del treball: Educar con la incertidumbre del medio.Treball presentat en la XIII edició, any 2008

Els articles del Premi


Autora: Mònica Llach Calmó(IX Concurs Fotogràfic, 2007)

revista coplefc 17

Documents