revista blanquerna 29
DESCRIPTION
Revista Blanquerna 29TRANSCRIPT
04 Reportatge 16 Conversa14 Opinió 24 Honoris 29 Notícies 32 Recerca 38 Llibres02 Editorial01 Portada
Juny 2013 | Universitat Ramon Llull | Núm. 29
Els nous escenaris de l’audiovisualEl poder de la imatge
04 Reportatge 16 Conversa14 Opinió 24 Honoris 29 Notícies 32 Recerca 38 Llibres01 Portada 02 Editorial
2 | Editorial | Sumari
Dediquem, en aquest número de la revista, el reportatge i la
conversa a analitzar les transformacions que està patint un
sector important de la nostra societat, el de la comunicació.
És cert que la crisi ha posat en qüestió molts sectors produc-
tius, però en el de la comunicació s’hi sumen altres factors
que obliguen a canvis profunds. Les noves tecnologies, amb
Internet al capdavant, han revolucionat la manera de pro-
duir, de distribuir, de consumir i, en definitiva, d’entendre el
negoci. I els canvis tecnològics, sumats a la crisi, han propi-
ciat nous escenaris. I no necessàriament pitjors.
Els periodistes Albert Sáez i Lluís Bassets reconeixen i ana-
litzen aquests canvis. En el transcurs de la conversa que man-
tenen sobre el futur del periodisme reclamen no tancar els
ulls al moment que viu la professió i abordar ja els canvis ne-
cessaris, abans que no sigui massa tard. Defensen la vigència
del periodisme com a garant de la democràcia i afirmen que
no desapareixerà, sinó que s’exercirà de formes diferents. Al-
04Reportatge
16Conversa
24Honoris
Revista semestral de Blanquerna-URLPasseig de Sant Gervasi, 4708022 BarcelonaTel. 93 253 31 22 | Fax 93 253 30 [email protected]: Blanquerna-URL
Directora: Marta ClosRedacció: Neus Fajas i Irene BlascoConsell de redacció: Sandra Balsells, Pablo Capilla, Andreu Ibarz, Ignasi Ivern, Carles Ruiz, Marçal Sintes i Josep Rom
EDITORIAL
La comunicació. Temps de canvis
12Opinió
Editorial | Sumari | 3
bert Sáez ens recorda que als Estats Units alguns diaris s’han
convertit en fundacions, on els seus lectors aporten diners
per obtenir bona informació, i “això demostra que, si fas les
coses bé, la gent et troba útil i està disposada a pagar”. Cap a
on va el futur? En opinió dels experts la societat sempre ne-
cessitarà bons periodistes i bons comunicadors, però caldrà
sostenir el negoci d’una altra manera.
I el mateix passa en tot el referent a la comunicació au-
diovisual. En el reportatge que oferim en aquest número es
fa un recorregut a l’evolució que ha experimentat el sector.
I els canvis afavoreixen especialment els joves. Així ho ex-
plica la periodista i professora de Blanquerna Carme Basté:
“Els continguts audiovisuals a Internet i l’adaptació de con-
tinguts a les múltiples pantalles estan donant feina als nous
llicenciats, en part perquè com a nadius digitals són els que
millor ho saben fer. La paraula clau és polivalència. Avui no hi
ha un creatiu de televisió o cinema: han de saber fer de tot.”
És responsabilitat de la Universitat formar aquests pro-
fessionals d’acord amb els nous escenaris. En aquest sentit,
Blanquerna ha fet una clara aposta per adaptar els seus plans
d’estudi a aquestes realitats professionals. La inserció laboral
va directament relacionada amb una formació adaptada a
aquests nous perfils.
29 32Notícies Recerca
38Llibres
Disseny i compaginació: Servei de Disseny i Publicacions BlanquernaFotografia de portada: Jaume Benet (rodatge del curt Fantoche, amb l’actriu
Marina Gatell, dels estudiants de seminari de realització del 3er curs de Comunicació
Blanquerna-URL)
Correcció: Txema MartínezImpressió: Nova Era
Aquesta publicació és impresa sobre paper ecològicÒfset centaure blanc de 110 gTiratge: 18.000 exemplarsISSN: 1575-4642Dip. Legal: 25.555/1999
16 Conversa14 Opinió 24 Honoris 29 Notícies 32 Recerca 38 Llibres02 Editorial01 Portada 04 Reportatge
Reportatge | 5
Els nous escenaris de l’audiovisualEl poder de la imatge
es fronteres en el sector audiovisual han desaparegut. Avui no només hi ha cinema i televisió. L’au-
diovisual ho és tot. Vivim en la societat de la imatge. El relat de la nostra història recent s’explica
amb fotogrames: la caiguda del mur de Berlín, els atemptats de l’11-S. Bona part del nostre oci el
dediquem a veure pel·lícules i sèries. Ens informem amb la televisió i mirem els vídeos que hi ha a la xarxa
de les empreses amb les quals ens sentim identificats. La digitalització ha alterat tant la producció com la
distribució d’aquests continguts i els nous hàbits de consum, a través de diferents dispositius, han propiciat
nous formats i uns professionals cada cop més polivalents.
L
Text: Susana Pérez SolerFotografies: Pere Virgili i Jaume Benet
REPORTATGE
En el moment de la història en què es produeix i
consumeix més contingut audiovisual, el sector es
troba immers en una de les seves majors transfor-
macions. “L’audiovisual és el llenguatge –en múl-
tiples formats i versions– en el qual rebem la gran
majoria de missatges en la societat actual”, apunta
el director del Grau en Cinema i Televisió de la Fa-
cultat de Comunicació Blanquerna-URL, Francesc
Vilallonga. “El que s’està produint és una mutació
de les formes i de com es configura aquest audiovi-
sual del s. XXI. En aquesta mutació és fonamental
el procés de digitalització. I ara mateix estem en
un moment de transició global, que afecta totes les
fases d’aquest procés, des de la producció fins al
consum, passant per la distribució i la reconfigu-
ració dels hàbits de consum del públic. I això té a
veure tant amb la forma com amb els aparells, com
amb els canvis en el discurs audiovisual.”
Anem a pams. Les noves tecnologies han por-
tat canvis en la manera de produir els continguts,
i Internet ha facilitat la distribució. Mai abans
havia estat tan senzill rodar i distribuir una pel-
lícula, un espot, un vídeo corporatiu o una peça
informativa. Entre tanta oferta, però, és difícil
destacar, trobar ressò, aconseguir rendiment eco-
nòmic. L’Oriol Martínez, exestudiant de la Fa-
cultat de Comunicació Blanquerna-URL, ha tret
profit d’aquesta democratització i amb 25 anys
codirigeix la seva pròpia productora, Houfilms. La
va muntar durant la carrera amb dos companys
de classe, Chi-Shin Hou i Enric Ribas. Des d’ales-
hores ja han fet tres curtmetratges i alguns espots
per a diferents institucions i empreses. Ara tenen
en ment dos documentals. “Sense càmeres digi-
tals això hauria estat impossible”, explica l’Oriol.
“Abans el cinema era molt més exclusiu. Havies
de trobar subvencions perquè fer-lo costava molts
diners. Ara la contra és que hi ha molta compe-
tència”, afegeix.
L’Oriol se n’ha sortit prou bé: els seus curt-
metratges han passat per diferents festivals i dos
han estat premiats. La clau en aquest món domi
6 | Reportatge
16 Conversa14 Opinió 24 Honoris 29 Notícies 32 Recerca 38 Llibres02 Editorial01 Portada 04 Reportatge
Reportatge | 7
visió. Per exemple, es fan programes més participatius per-
què el públic vol ser-hi”. Una altra característica dels nous
formats és la hibridació de gèneres, com ara el documental
ficció o el reality documental.
“Crec que als nous formats audiovisuals els ha passat el
mateix que als gèneres musicals, s’han multiplicat i diluït
tant entre si que costa diferenciar-los. Tutorials que s’ano-
menen vídeos instructius, videobooks que també són retrats,
etc.”, assegura Marta Navalon, exestudiant de Blanquerna
que treballa en col·laboració amb altres freelance en pro-
jectes audiovisuals corporatius per a empreses públiques,
privades i agències de comunicació. Els nous escenaris de
l’audiovisual demanen professionals polivalents. “Busquen
un tot terreny”, assegurava l’exestudiant Irina González en
aquesta mateixa revista (número 26). Ella grava, edita, rea-
litza i guionitza. Ho fa tot per a qualsevol format: un vídeo
viral per a la xarxa, un espot, un reportatge, un documental.
“Els nous formats faciliten la incorporació dels joves al
sector de l’audiovisual”, apunta Basté. “Els continguts au-
diovisuals a Internet i l’adaptació de continguts a les múl-
tiples pantalles estan donant feina a acabats de llicenciar,
en part perquè com a nadius digitals són els que millor ho
saben fer. La paraula clau és polivalència. Avui no hi ha
un creatiu de televisió o cinema: han de saber fer de tot.
El generador de continguts treballa per a tots els mitjans i
el productor, per posar un altre exemple, ha d’adaptar el
material als llenguatges que parlen les diferents pantalles.”
Cinema, televisió i, ara, Internet. És la finestra del fu-
tur (o del present?) on tots volen ser-hi. La Marta Navalon
fa vídeos corporatius per a la xarxa. “El món audiovisual
s’ha vist revolucionat per Internet i les xarxes socials i totes
les empreses, grans o petites, públiques o privades, tots els
particulars, totes les institucions i administracions... volen
nat per la imatge, on plataformes com Youtube o Vimeo
són pous sense fons de contingut amateur i professional,
és tenir una bona història, dominar la narrativa audiovi-
sual i perseguir un objectiu i un públic. La professora de
la Facultat de Comunicació Blanquerna-URL i presidenta
de l’Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, apunta
que perquè el públic vulgui veure la teva obra ha de tenir
uns ingredients de qualitat i interès. “T’ha d’emocionar;
ha d’esperonar el teu esperit crític; t’ha d’ajudar a entendre
millor el món i les relacions humanes. Ha de tenir capa-
citat metafòrica, poètica. Quan una història té tot això és
extraordinària”, diu.
El triomf del kinetoscopi Més enllà de la proliferació de continguts, un dels canvis
que han afectat més el sector de l’audiovisual és el que fa
referència als nous hàbits dels consumidors. Internet dóna
un accés directe, quasi sense intermediaris, a un munt de
material. Es fa un consum més individual, ja sigui a través
de la televisió, l’ordinador o fins i tot la tauleta, la consola
o el mòbil.
Aquest fenomen ha afectat principalment la indústria
cinematogràfica. El públic s’ha allunyat dels cinemes: en
els últims set anys el parc de les sales ha passat de les 936
–amb 4.299 pantalles– a les 752 –amb 3.877–, segons els
últims informes estadístics de l’Institut de la Cinematogra-
fia i de les Arts Audiovisuals (ICAA). Durant el Festival de
Màlaga, la FAPAE (Confederació de Productors Audiovisu-
als Espanyols) va anunciar que el nombre d’espectadors ha
baixat un 40% des de 2004: de 143 milions s’ha passat a 98
milions que hi va haver el 2012.
L’opció d’anar al cinema com una activitat d’oci està de-
sapareixent i cada cop és més freqüent veure les pel·lícules
a casa descarregades d’Internet. És per això que el crític de
cinema i professor de la Universitat de Girona, Àngel Quin-
tana, afirma que, a diferència del que s’explica, la batalla
sobre qui va inventar el cinema l’ha acabat guanyant Edi-
son. “Es diu que els inventors van ser els germans Lumière
perquè van projectar imatges en moviment en una sala i,
en canvi, Edison va proposar un sistema de projecció que
suposava un visionat individual, el kinetoscopi. Avui en
dia la gent no va a les sales a veure un film en comunitat.
Les famílies es queden a casa i mentre un mira una sèrie en
DVD l’altre es descarrega una pel·li d’Internet.”
El consum tradicional de televisió en els últims anys,
en canvi, no ha deixat d’augmentar fins avui: a Catalunya
dels 227,5 minuts/dia de mitjana de 2009 s’ha passat als
266 minuts/dia de 2011 (segons l’informe La comunicació
a Catalunya. Resum 2011, que va publicar el Baròmetre de
Fundacc). En un estudi sobre el futur de la televisió, pu-
blicat per la Fundació Escacc el mes d’octubre de 2012, es
llegia que “l’oferta de continguts creixerà i s’adaptarà als
canvis tecnològics i els hàbits dels consumidors”.
Nous hàbits: nous formatsEls nous hàbits de consum requereixen nous formats. La
directora de la Fundació La Marató de TV3 i professora de
la Facultat de Comunicació Blanquerna-URL, Carme Bas-
té, explica que “les noves pantalles demanen formats més
curts, àgils i ràpids; una tendència que ja va començar amb
l’aparició del zàping. Aquestes finestres, a més, també te-
nen influència sobre els continguts que es fan per a la tele-
6 | Reportatge
Carme Basté: “Els nous formats faciliten la incorporació dels joves al sector de l’audiovisual [...], com a nadius digitals són els que millor ho saben fer. La paraula clau és ‘polivalència”
Més enllà de la proliferació de continguts, un dels canvis que han afectat més el sector de l’audiovisual és el que fa referència als nous hàbits dels consumidors
Estudiants de Comunicació durant una pràctica de rodatge al carrer.
Marta Navalon: “El món audiovisual s’ha vist revolucionat per Internet i les xarxes socials i totes les empreses, tots els particulars, totes les insti-tucions... volen tenir-hi presència”
16 Conversa14 Opinió 24 Honoris 29 Notícies 32 Recerca 38 Llibres02 Editorial01 Portada 04 Reportatge
8 | Reportatge Reportatge | 9
endavant. Una aposta per monetitzar la finestra Internet
que, tenint en compte els hàbits del públic, serà la panta-
lla del futur. Colell matisa que “Internet comença a ser la
finestra del present. Gràcies a aquests portals es pot accedir
fins i tot a pel·lícules de cinema d’autor a les quals costa
d’arribar a les sales perquè o bé duren molt poc temps o bé
són pel·lícules que de vegades no s’estrenen”.
A banda de buscar fórmules per treure rendiment eco-
nòmic de la xarxa, el sector també reflexiona sobre altres
maneres d’exhibició que permetin mantenir l’experiència
col·lectiva que ofereixen les sales. El director de cinema i
professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna-URL,
Ricardo Íscar, constata que “hi ha una greu crisi d’exhibi-
ció. Tanquen moltes sales. En un futur podrien quedar-ne
molt poques i el cinema podria veure’s només en festivals,
museus i centres de cultura”. El realitzador de documentals
com Al fossat (2012) i Danza a los espíritus (2010) propo-
sa “la creació d’un cineclub interuniversitari on es puguin
exhibir pel·lícules de gran valor que estan molt poc temps
a les sales”. Una altra idea és la que llança Quintana: “Les
sales d’exhibició podrien muntar debats al voltant de les
pel·lícules i es podrien fer col·loquis amb el director.”
Nous models de finançamentEl sector busca noves fórmules per distribuir i exhibir pel-
lícules en un context econòmic gens favorable: reducció
dels pressupostos públics, pujada de l’IVA cultural del 8 al
21%. S’està passant d’un model de finançament públic a
un altre de sustentat en la inversió privada. I s’està fent
d’una manera molt ràpida. És un salt al buit: encara no
hi ha un nou model, però ja s’ha desmantellat l’anterior.
“S’ha de mantenir una fórmula mixta”, reivindica Colell,
directora de pel·lícules com Elisa K (2010) i 53 días de in-
vierno (2006). “La cultura s’ha de protegir. És la identitat
d’un país, si no la defensem serem un apèndix d’una gran
cultura. A més una part del cinema, el que té més reper-
cussió internacional i es mou per festivals, desapareixerà.”
Alguns cineastes miren de trobar pressupost privat a In-
ternet. El crowdfunding, una forma directa de finançar pro-
jectes amb la suma d’aportacions individuals, ha estat la
manera de recaptar diners d’algunes pel·lícules que van des-
tacar el 2012, com El mundo es nuestro o O Apóstolo. A Cata-
lunya, Isona Passola ha optat per aquest model per finançar
el seu proper documental, L’endemà, que intentarà explicar
tenir-hi presència. D’aquí la frase si no surts a Google no
existeixes. Internet s’ha convertit en el cinquè poder i és el
mitjà més global i el que més influencia el consumidor/
espectador/usuari. La manera de tenir presència a la xarxa
és generant contingut i cada cop més les empreses es pre-
ocupen per la seva imatge corporativa i la seva promoció a
la xarxa. Està demostrat que l’usuari és més receptiu amb
un vídeo de dos minuts que amb un text de dues pàgines.”
Descàrregues legalsEl cinema afronta un gran repte en aquest terreny: la dis-
tribució dels films a través de la xarxa. Els nous hàbits dels
consumidors estan empenyent la indústria a buscar noves
fórmules per distribuir les pel·lícules. Les plataformes de
descàrregues legals, com ara Filmin o Filmotech, ofereixen
modalitats de consum que van des del lloguer de la pel-
lícula per un període de temps o la subscripció a un catàleg
amb visionats il·limitats, fins a una descàrrega que permet
l’adquisició de l’obra. Malgrat els avantatges, aquests por-
tals no acaben d’enlairar-se perquè avui dia el rendiment
econòmic dels films prové dels canals de distribució tradi-
cionals. “L’explotació d’una pel·lícula per Internet encara
no et permet finançar-la. Per això no es pot renunciar a les
finestres tradicionals: exhibir a la gran pantalla, vendre el
producte a les televisions”, assegura Vilallonga. “El dia que
la major part d’ingressos vingui d’Internet, cap productor
tindrà reticències a fer el canvi.”
La pirateria és un altre factor de l’estancament d’aques-
tes plataformes. La vicepresidenta de l’Acadèmia del Cine-
ma Espanyol i professora de la Facultat de Comunicació
Blanquerna-URL, Judith Colell, indica que “Netflix, la re-
ferent als Estats Units, no ha aterrat a Espanya per aquesta
raó. Si fóssim menys pirates podríem gaudir d’una àmplia
oferta de pel·lícules a un preu més que raonable”. Es cal-
cula que gairebé el 75% dels productes audiovisuals consu-
mits a la xarxa es baixen de plataformes il·legals, cosa que,
segons la Coalició de Creadors, va suposar 1.220 milions
d’euros de pèrdues per al sector l’any passat. Des de l’Aca-
dèmia es demana una llei menys tova per fer-hi front.
Així i tot, les plataformes en què es pot descarregar ci-
nema de forma legal ja són una realitat per als amants de
consumir els continguts quan, on i com volen. És un pas
Francesc Vilallonga: “L’explotació d’una pel·lícula per Internet encara no et permet finançar-la. Per això no es pot renunciar a les finestres tradicionals: exhibir a la gran pantalla, vendre el produc-te a les televisions”
S’està passant d’un model de finançament pú-blic a un altre de sustentat en la inversió priva-da. I s’està fent d’una manera molt ràpida. És un salt al buit: encara no hi ha un nou model, però ja s’ha desmantellat l’anterior
Isona Passola, amb dues exestudiants de Blanquerna-URL -Alba Forn i Claudia Romero- que treballen a la productora que dirigeix.Estudiants de segon curs de Comunicació, fent un exercici de realització al plató de la Facultat.
16 Conversa14 Opinió 24 Honoris 29 Notícies 32 Recerca 38 Llibres02 Editorial01 Portada 04 Reportatge
Opinió | 1110 | Reportatge
com serà la Catalunya independent. Ha aconseguit re-
captar 350.000 euros, un rècord europeu. Però el microme-
cenatge té un èxit desigual, no serveix per a totes les inicia-
tives. “És una bona via de finançament per a projectes que
compleixin tres requisits: tractar un tema d’interès general,
fer una bona difusió a través de les xarxes socials i tenir al
darrere un equip creïble i reconegut”, apunta Passola, pro-
ductora de Pa negre, premiada amb nou Goyas el 2011.
El micromecenatge en el sector audiovisual és un exem-
ple més de com la indústria mira de reinventar-se. “Estem
en un moment en què es comença a experimentar. Es bus-
quen fórmules alternatives. Tot això que estem veient –pla-
taformes de descàrregues legals, estrenes simultànies, micro-
mecenatge, etc.– forma part d’un camí per trobar un nou
model. És un procés. Les coses no canviaran d’un dia per
l’altre. Potser aquestes alternatives serviran per a un tipus
de productes, però per a d’altres no”, reflexiona Vilallonga.
Estrenes simultàniesAls Estats Units, on el consum legal de continguts ha crescut
en els últims dos anys, molts distribuïdors han començat a
veure la xarxa com un lloc per explotar determinades pel-
lícules. Un tipus de cinema destinat als amants del gènere
fantàstic que es deixen seduir pel boca-orella que corre per
les xarxes, però que no necessàriament omplen les sales.
Com a conseqüència de comentaris i crítiques, les estrenes
simultànies han augmentat la seva presència. Recentment
pel·lícules com Melancolía o Margin Call s’han estrenat paral-
lelament a cinemes i a Internet, recaptant xifres interessants.
A Espanya, avui dia, molts pocs aposten per la presència
simultània del cinema a les diferents pantalles. El popular
actor Paco León va optar per aquest nou model de distribu-
ció en la seva opera prima com a director, Carmina o revien-
ta. En una entrevista a la revista de l’Acadèmia del Cinema
Espanyol (juliol, número 191), León explicava que havia
triat aquesta fórmula perquè la pel·lícula arribés a tothom
i ho fes de la manera més ràpida. “La immediatesa és clau,
la gent vol consumir cinema quan s’està promocionant”,
deia. Sis mesos després de l’estrena, el film havia estat vist
per 279.000 espectadors i havia recaptat 664.000 euros.
Tot i així, “el visionat a les sales segueix sent la principal
font d’ingressos del cinema espanyol”, assenyala Vilallon-
ga. És per això que la indústria, en general, i els exhibidors,
en particular, s’oposen a aquest tipus d’estrenes. Creuen
que es reduiria encara més la venda d’entrades en els cine-
mes, a més de proporcionar als pirates d’Internet còpies en
alta qualitat. Els directors assenyalen que s’empobririen les
condicions de visionat.
Estudiants de segon curs de la Facultat de Comunicació, fent una pràctica al control de plató.
Als Estats Units, on el consum legal de continguts ha crescut en els últims dos anys, molts distribuï-dors han començat a veure la xarxa com un lloc per explotar determinades pel·lícules
VINE A LES CONFERÈNCIES INFORMATIVES
Descobreix per quèel B N FUTURexisteix
· Periodisme· Cinema i Televisió· Publicitat i Relacions Públiques · Relacions Internacionals
· Educació Infantil· Educació Primària· Psicologia· Logopèdia · Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport
27 de juny, a les 19 h 29 de juny, a les 11 h 29 de juny, a les 10.30 h
· Infermeria · Fisioteràpia· Nutrició Humana i Dietètica
Oberta la preinscripció fins al dia 8 de juliol
04 Reportatge 16 Conversa 24 Honoris 29 Notícies 32 Recerca 38 Llibres02 Editorial01 Portada 14 Opinió 16 Conversa
Opinió | 1514 | Opinió
Opinió
“Quin escàndol, aquí es juga!”
a frase que encapçala aquest paper, com
tot cinèfil sap, la pronuncia el capità Lo-
uis Renault –interpretat per l’actor brità-
nic Claude Rains– a la pel·lícula Casablanca, di-
rigida per Michael Curtiz l’any 1942. L’escena és
hilarant: un militar corrupte que, nit rere nit, va a
una sala de joc il·legal, però només la veu, sorprès
i escandalitzat, gairebé consternat, el dia que ho
considera oportú per als seus interessos. Cinisme,
hipocresia? Per descomptat. En tot cas, l’escena
il·lustra, d’una forma molt concisa i efectiva, una
determinada manera de relacionar-nos amb la re-
alitat que, per desgràcia, no es va inventar l’astut
capità Renault. Fa ben poc, per exemple, arran de
l’ensorrament d’un edifici que va causar la mort
de més de 400 persones, tots els occidentals ens
vam esquinçar teatralment la túnica en conèixer
les espantoses condicions laborals dels treballa-
dors de Bangla Desh. Igual que l’oficial francès
de Casablanca, vam fer veure que no sabíem d’on
sortia aquella roba de preu impossible que trobem
a tantes botigues. Estàvem desinformats? Si fa no
fa tan desinformats com el capità Renault quan
descobreix que es juga al casino on acudeix cada
nit...
La tragèdia de Bangla Desh ha posat de mani-
fest dramàticament que entre la visibilitat dels fets
i els fets hi pot haver de vegades distàncies con-
siderables. La política no escapa a aquesta lògica,
sinó tot el contrari: les coses de la vida pública
estan sempre sota els focus i, en conseqüència, el
problema de la visibilitat adquireix una centrali-
tat anòmala, especialment amb relació als temes
més sensibles. La corrupció és sens dubte l’estrella
d’aquestes qüestions (seguida, en el cas del món
anglosaxó, per assumptes que els europeus conti-
nentals ubicaríem en l’esfera de la vida privada de
les persones). És important no relativitzar les coses
que no tenen cap justificació moral en cap circums-
tància, però convé no perdre de vista els mecanis-
mes –sovint, la mera inèrcia– que les mouen. En
aquest cas, si no tenim present el factor de la vi-
sibilitat podríem arribar a experimentar enormes
errades de perspectiva.
Ha augmentat intolerablement la corrupció a
la vida política? Penso que aquesta no és potser la
pregunta adequada, en la mesura en què es basa en
una actitud ingènua respecte de la lògica de la vi-
sibilitat. La pregunta podria ser més aviat aquesta:
per què ara afloren tants casos de corrupció, men-
tre que en circumstàncies anteriors, objectivament
més propícies per a aquestes pràctiques il·lícites,
no les coneixíem? La resposta és gairebé òbvia: la
fluïdesa informativa derivada de la digitalització fa
que tot deixi rastre i que tot s’acabi sabent. I aques-
ta és justament la bona notícia. La dolenta, és clar,
no cal ni comentar-la: el fet que aquestes coses con-
tinuïn passant convida a una mena de pessimisme
antropològic profund.
Però encara hi ha més bones notícies, i en
temps tan adversos com els que ens han tocat han
de ser ben subratllades: cada cop sabem més co-
ses que abans no sabíem i, per tant, cada cop és
més complicat delinquir impunement i impúdi-
cament. Cada cop queda menys espai per exerci-
tar l’innoble esport del cinisme i de la hipocresia;
a diferència del capità Renault, ja no ens podem
permetre fingir que ens escandalitzem de certes
coses, perquè ja les sabem o les hauríem de saber.
En tercer lloc, cal constatar, amb tot l’optimisme
que calgui, que la figura de l’aprofitat, que fins fa
poc generava una mena de comprensió equívo-
ca, o fins i tot de complicitat sarcàstica, ara ja no
fa gens de gràcia. Gens ni mica. Tot i que sem-
bli anecdòtic, es tracta d’una passa de gegant des
d’una perspectiva moral.
La regeneració de la política no és un tema
de penúltima hora, sinó la protagonista d’alguna
de les planes més importants de... Plató. Si no ho
tenim en compte, no entendrem gran cosa. La vi-
sibilitat fa saltar constantment l’alarma. Abans,
aquestes alarmes no saltaven tan sovint, però no
perquè fóssim més bons i honrats, sinó només per-
què érem més sords i més cecs.
LDr. Ferran Sáez Mateu,
filòsof i professor de la Facultat de Comunica-
ció Blanquerna-URL
Política, ètica i valors
“La regeneració de la política no és un tema de penúltima hora, sinó la pro-tagonista d’alguna de les planes més importants de... Plató. Si no ho tenim en compte, no entendrem gran cosa”
La seducció de la simplicitat
uan les democràcies no donen respostes sa-
tisfactòries al ciutadà, els populistes tenen
pista per córrer. Tots els populismes –siguin
de dretes o d’esquerres– es construeixen a partir
d’una simplificació extrema de la complexitat de
la política. Contra els partits convencionals, les
formacions que proclamen representar el poble
de debò ofereixen solucions immediates, contun-
dents i suposadament infal·libles. Simples. La re-
cepta dels populistes resulta molt atractiva perquè
aborda els problemes col·lectius com no ho fan la
resta de polítics, que sempre demanen paciència i
s’excusen de forma poc convincent. Si voleu una
metàfora, el populista apareix com el sanador que
promet curar el càncer amb la simple imposició de
mans. Quan la medicina oficial no ofereix gaire
esperances, tothom pot ser víctima dels xarlatans.
La crisi econòmica, els casos de corrupció,
l’endogàmia dels partits de sempre i la por dels
polítics a introduir la veritat en els seus discursos
són factors que abonen el sorgiment i creixement
d’opcions populistes arreu d’Europa. L’anomenada
desafecció política no és altra cosa que una com-
binació molt tòxica de desconfiança, malestar,
desesperança i fatalisme. Després, quan les coses
empitjoren, també apareixen la irritació i la ràbia,
fenòmens que als països del sud d’Europa avui ja
són ben visibles. Els populistes fan surf per sobre
del malestar i, quan arriba el moment, intenten as-
solir llocs de poder i d’influència. D’altres vegades,
com ha passat amb els diputats del grup de Beppe
Grillo a Itàlia, l’objectiu del populisme és intentar
bloquejar el funcionament de les institucions per
posar en evidència la descomposició del sistema,
sota la vella lògica de “com pitjor, millor”.
La clau de la penetració de certs populismes en-
tre votants de partits convencionals i entre antics
abstencionistes és oferir diagnòstics interessants
i que generen adhesió, fins i tot entre ciutadans
contraris als principis inquietants d’aquestes for-
macions i moviments. Val a dir que, a l’hora de
diagnosticar les avaries de la democràcia repre-
sentativa en el marc de la UE, hi podem coincidir
persones de pensament molt divers. El problema
és que, massa sovint, els polítics convencionals
amaguen o desdibuixen els diagnòstics per oferir
una imatge de la realitat que sigui congruent amb
les seves polítiques. És una manera de fer trampa al
ciutadà i de fer-se trampa a ells mateixos, una for-
ma irresponsable de gestionar els problemes, basa-
da en la creença irracional que la gent no s’adona
de la veritable magnitud de les dificultats i que la
propaganda pot soterrar les dades objectives.
Un cop el populista emet diagnòstics més fidels
a la realitat del que formulen la resta de polítics,
guanya una certa credibilitat perquè hi ha necessi-
tat de líders que parlin clar. Això i el conreu de l’au-
tenticitat escènica són armes poderoses en mans de
dirigents que saben explotar allò que més preocupa
l’electorat. Que les solucions que el populista posa
damunt la taula siguin un frau, un disbarat o un
impossible no és un assumpte que tingui gaire pes
a l’hora de generar vots, sobretot en un context de
gran descrèdit de la classe política i de les elits en
general. Qui se sent seduït per les ofertes populistes
ho fa perquè hi troba una certa veritat en els diag-
nòstics i, a partir d’aquest fet, vol veure-hi també
una esperança de millora. Si el populista atempta
contra valors bàsics com els drets humans o el plu-
ralisme, la societat d’on ha sorgit es col·loca en risc
de regressió; és el cas del protagonisme de la ultra-
dreta a països com Grècia i Hongria.
Si la política convencional tingués prou intel-
ligència i coratge per aplicar-se una severa autocrí-
tica i volgués regenerar-se de manera preventiva,
els populistes serien testimonials i no influirien
per res en el procés democràtic. Però les cúpules
dels partits, dels sindicats, de les patronals i d’or-
ganitzacions similars es mouen per inèrcies con-
servadores que ajornen repetidament aquest exer-
cici. L’immobilisme i la por a explicar la veritat
obren la porta al virus populista.
Q Francesc-Marc Álvaro,
periodista i professor de la Facultat de
Comunicació Blanquerna-URL
“La crisi econòmica, els casos de corrup-ció, l’endogàmia dels partits de sem-pre i la por dels polítics a introduir la veritat en els seus discursos són factors que abonen el sorgiment i creixement d’opcions populistes arreu d’Europa”
Opinió Política, ètica i valors
04 Reportatge 16 Conversa14 Opinió 29 Notícies 32 Recerca 38 Llibres02 Editorial01 Portada 22 Alumni
Opinió | 1716 | Opinió
Educar ciutadans en la postmodernitat
o hi ha ésser humà al marge del món, d’una
gramàtica que és, al mateix temps, sígnica,
simbòlica i normativa. Família i escola són
les dues institucions que tradicionalment, almenys
a Occident, s’encarreguen de transmetre la gramà-
tica que un nadó hereta en el moment de néixer.
Ara bé, vivim en un moment històric en el qual els
grans relats han fet fallida i on els punts de referència
absoluts són eclipsats. ¿Com educar ciutadans en la
postmodernitat? ¿Què han de transmetre l’escola i la
família en un món en crisi? La resposta no és fàcil i
ja avanço que no hi ha receptes miraculoses. Tanma-
teix, espero oferir alguna idea que serveixi de reflexió.
En primer lloc, l’escola és font de memòria col-
lectiva. No sabem sovint què hauríem de fer però sí
que sabem què hem fet. La mirada al passat, no no-
més a través de la història sinó mitjançant els relats
(literaris, testimonials, artístics, científics), és un bon
punt de referència que no serà absolut, però que pot
servir-nos per orientar la nostra vida. Una bona edu-
cació no pot ser només una pedagogia de la memòria
però sempre hauria de ser, d’una manera o una altra,
una pedagogia de la memòria. Recordar el passat no
ens immunitza contra el mal, no ens assegura que
l’horror no es torni a repetir, però és un punt d’alerta
per viure el present.
En segon lloc, és obvi que un ciutadà ha de conèi-
xer la llei, les lleis escrites, el dret, la legalitat vigent.
L’educació ha de transmetre la importància d’obeir la
llei. Ara bé, també hauria de fer veure la seva provi-
sionalitat, la seva ambigüitat, la seva historicitat. Els
nouvinguts han de saber com orientar-se en el seu
món normatiu però també han de ser conscients que
aquest món mai no és definitiu, sempre canvia i ha
de canviar. Només en una societat totalitària les lleis
escrites són immutables, eternes i definitives.
En tercer lloc, en tota societat també hi ha unes
lleis no escrites, un marc normatiu que no penalitza
però que cal conèixer: la moral. La moral ens diu què
hem de fer, qui som, com ens hem de vestir, saludar,
menjar o parlar. A ningú no el penalitzaran perquè
no compleixi les “normes morals de decència”, ex-
cepte que amb aquest incompliment cometi una in-
fracció del codi penal, però mai no serà una persona
ben educada si no les compleix. Ara bé, també en el
cas de la moral s’ha de mostrar la seva fragilitat. Una
moral mai no pot donar raó de tot el que som i de
tot el que hem de fer. La moral, com a marc norma-
tiu que és, té límits, té àmbits foscos i cruels perquè
protegeix, és veritat, però també exclou. L’educació
hauria d’ensenyar que mai no vivim ni viurem en el
millor dels mons, que el paradís és fora de l’abast dels
éssers finits, que la justícia, la veritat o el bé absoluts
mai no es faran presents.
Memòria, dret i moral, doncs, són tres pilars bà-
sics d’una educació en un món incert, però n’hi ha
un quart que no hauríem d’oblidar: l’ètica. A dife-
rència del que s’acostuma a pensar, l’ètica no és la
moral sinó la seva zona d’ombres. Vull dir que l’ètica
no és normativa, que no em diu què he de fer o de
respondre sinó només que he de respondre a l’altre
en una situació de radical imprevisibilitat. Aquí apa-
reix la responsabilitat. L’educació ha d’ensenyar que
no tot es pot ensenyar, i el que no es pot ensenyar és
l’ètica. Els humans som éssers que hem de complir les
normes però som també éssers que les podem trans-
gredir. ¿Quan? ¿Quan s’ha de transgredir una norma
o una llei? Això és el que l’escola no pot ensenyar, ni
l’escola ni ningú, perquè si ho fes estaria convertint
l’ètica en moral, estaria normativitzant l’ètica. Edu-
car significa mostrar que mai no som del tot bons,
ni justos, ni democràtics. No som ètics perquè sabem
allò que hem de fer, sinó tot el contrari, perquè no ho
sabem, perquè vivim en un món incert, perquè no
tenim la consciència tranquil·la. Educar èticament és
mostrar que cal estar a l’altura d’allò que l’altre em
demana, però també és admetre la fragilitat de la con-
dició humana, perquè la nostra resposta no serà del
tot adequada.
NDr. Joan-Carles Mèlich, professor titular de
Filosofia de l’Educació. Universitat Autònoma de
Barcelona
Opinió Política, ètica i valors
“Memòria, dret i moral, doncs, són tres pilars bàsics d’una educació en un món incert, però n’hi ha un quart que no hauríem d’oblidar: l’ètica”
Opinió Política, ètica i valors
L’exemplaritat
er què és indigne portar una vida sense
sentit?” A la nostra època li agrada fer-se
preguntes com aquesta, un punt maso-
quistes. I a la seva mandra per pensar la resposta li
diu complexitat.
Plató va ser el primer a enfrontar-se directa-
ment a aquesta qüestió. A la República ens conta
aquesta inquietant història: Giges era un pastor
del rei de Lídia que en una ocasió va trobar un
cadàver que portava un anell d’or en un dit. Se’l
va quedar sense cap recança. Poc després, en una
reunió dels pastors del rei, va descobrir que si gi-
rava l’anell al voltant del dit es tornava invisible
i si el tornava a girar recuperava la visibilitat. La
pregunta que ens fa Plató tot seguit és: si ens tro-
béssim amb l’anell de Giges, ens en desprendríem
immediatament o el guardaríem?
I tant que el guardaríem! I això indica que el
nostre comportament no és independent de la
nostra visibilitat. És això un drama? En absolut!
Simplement ens mostra que l’ètica i la visibilitat
pública van tan de la mà que fins i tot la nostra
consciència és l’espiritualització de la nostra visi-
bilitat. No sabem com seria una ètica per als àn-
gels, però sabem que ens cal una ètica per a hu-
mans.
Quan Aristòtil es planteja a l’Ètica a Nicòmac
què és una vida ètica, comença afirmant que l’ho-
me ètic és com un arquer que apunta a un blanc.
Aquesta és la seva conducta habitual i, per habitu-
al, esdevé la seva segona natura. L’ètica és la trans-
formació de la tensió de l’arquer en un hàbit. En
aquesta analogia tot és visual. Però el més visual
de tot ha de ser el blanc, que és el que dóna sentit
a l’acció. El blanc del qual hem d’estar pendents és
l’home assenyat. En la concepció aristotèlica de la
política, la salut d’una comunitat depèn del grau
de visibilitat de l’home assenyat i el que li dóna
la visibilitat és la decisió dels seus ciutadans de
prendre’l com el seu referent. En aquesta mateixa
direcció, Plató va escriure que la ciutat, si vol ser
ètica, ha de ser una. El que li dóna unitat és la di-
nàmica pública de les mirades. El major bé d’una
ciutat –insisteix Plató– és que no hi hagi tenebres
entre els ciutadans. Els antics veien una estreta re-
lació entre la salut ètica personal i la comunitària.
I en aquesta relació sustentaven el deure moral
de l’exemple, que seria alhora el primer deure del
ciutadà i la causa del seu més legítim orgull.
És ben perceptible en l’actualitat una revifalla
de l’interès filosòfic per la teoria de les virtuts. Però
si les virtuts han de prendre cos als carrers, que és
el seu ecosistema natural, hauríem de començar
per tenir prou valor per reconèixer públicament
els bons exemples de les persones de mèrit. D’això
se’n diu claredat moral.
La manca de discriminació espontània entre
el bé i el mal ens torna impredictibles, erràtics, i
impedeix que els altres es creïn expectatives ra-
onables sobre les nostres reaccions. Cal ser ètic,
doncs, per ser coherent amb un mateix i permetre
que els altres sàpiguen què poden esperar de mi.
Si algú ens preguntés per què cal ser coherent, no
cal que li donem cap resposta. De fet a ell tant li
farà. Ens podem limitar a saludar-lo educadament
i a seguir el nostre camí.
La principal norma de conducta dels súbdits
de les tiranies modernes ha estat l’opacitat: “No
facis preguntes i seguiràs viu.” La tirania és la ne-
gació radical de qualsevol previsió raonable sobre
la conducta de l’altre. Al si del totalitarisme, qui
cerca coherència ja és culpable i, seguint la lògica
de la tirania, ha de ser reclòs o eliminat. L’única
mirada autoritzada és la vertical.
Al mateix temps que Wittgenstein es feia la
pregunta que encapçala aquest text, Merleau-
Ponty publicava a Les Temps Modernes un arti-
cle defensant Stalin, que Simone de Beauvoir va
aplaudir afegint que el dictador soviètic havia
subordinat “la moralitat a la història amb molta
més rotunditat que qualsevol existencialista”. I,
efectivament, així va ser. Precisament per això la
pregunta de Wittgenstein es pot formular també
d’aquesta manera: ¿què té més autoritat per a mi,
la moral o la història?
PGregorio Luri,
filòsof
“Hauríem de començar per tenir prou valor per reconèixer públicament els bons exemples de les persones de mèrit. D’això se’n diu claredat moral”
“No et creguis ningú que et digui sempre la veritat” Elias Canetti, La província de l’home
14 Opinió
04 Reportatge 16 Conversa14 Opinió 24 Honoris 29 Notícies 32 Recerca 38 Llibres02 Editorial01 Portada 16 Conversa
La Revista de Blanquerna: El títol del llibre és contundent.
Realment el periodisme està en perill d’extinció? O només està
morint el periodisme en paper?
Albert Sáez: És molt fort dir que els diaris en paper desapa-
reixeran, però evidentment no tindran la importància,
ni el volum, ni la magnitud que han tingut en els últims
100 o 150 anys. Això ja està passant, no és una profecia.
Penso que el periodisme seguirà existint i, si hi ha perio-
disme, hi haurà periodistes. El llibre és arriscat perquè té
un punt irònic: pensar en negatiu et serveix per veure per
a què serveix el periodisme, per parlar-ne, per debatre, i
el llibre fa una mica això. El que passa és que, per comen-
taris que he vist, hi ha persones que s’han quedat amb la
primera part de la ironia i no han agafat la segona.
Lluís Bassets: Sí, jo crec que alguns ho han entès malament.
Al llibre hi ha un element de provocació. I és que estem
en un moment en què ens passa el mateix amb el perio-
disme que amb l’economia: el conservadorisme està fins i
tot en la mirada sobre la realitat, intentem no veure totes
les arestes que té la realitat. En aquest sentit –i per fer
un bon exercici de cara al futur– és millor exagerar per
a crisi econòmica obliga a replantejar o a repensar molts sectors productius del nostre primer
món, i el periodisme com a negoci i com a ofici no s’escapa d’aquesta realitat. Els experts coin-
cideixen que si com a negoci cal canviar moltes coses com a ofici no pot desaparèixer perquè hi
ha en joc la qualitat de la democràcia. Tot i que s’exercirà, segurament, de manera diferent. Dos
periodistes en actiu i amb responsabilitat als seus respectius diaris conversen per a La Revista de Blan-
querna sobre el futur del periodisme. Albert Sáez és director adjunt d’El Periódico i professor dels graus
en Comunicació de Blanquerna-URL i del Màster universitari sobre Periodisme avançat. Reporterisme
Blanquerna-Grup Godó. Lluís Bassets és director adjunt del diari El País i acaba de publicar el llibre El
último que apague la luz. Sobre la extinción del periodismo (Taurus).
L
El futur del periodisme
CONVERSA
cruesa que no per pietat, que és el que fan sovint des de
les estructures –polítiques, periodístiques, empresarials...
L’exercici que he fet, a més de la ironia a la qual et refe-
reixes, és també el d’accentuar les tintes per provocar una
mica el debat.
A. S.: El mal d’avui és que encara hi ha molta gent que con-
tinua veient el moment actual com un túnel. És a dir, la
lectura que fem és que hem entrat en un moment fosc,
on tot va malament econòmicament, en la professió i en
els negocis periodístics, però que arribem al final del tú-
nel i el mateix tren en el qual anàvem continua anant per
una vall que tornarà a ser lluminosa i florida. Jo crec que,
tal com diu el llibre, aquesta és una hipòtesi equivoca-
da. El que ens hem d’imaginar és que hi ha un precipici,
una cinglera i, o agafem impuls per passar a l’altre món i
continuem el que hem estat fent d’una altra manera, o la
inèrcia ens portarà a caure pel precipici.
Ll. B.: Cal tenir en compte que el sector de la premsa hem
viscut moltes crisis i les hem superat totes. Tot i això hem
mutat, perquè les crisis ens canvien. A cada crisi hi hem
deixat algun llençol i sempre ens ha passat el mateix:
hi ha hagut recessió, ha caigut la publicitat, han caigut
les vendes... I en sortir de la recessió hem recuperat la
publicitat i les vendes. Em sembla que ara no estem en
una recessió, sinó que estem davant d’una crisi econòmi-
ca, tecnològica, social i política. Una crisi que modifica
l’organització de la societat, la geometria del poder en
els països i del poder mundial. I els periodistes som els
primers a rebre el cop. Jo penso que no és una crisi del
paper, sinó que és una crisi que va molt més lluny i que
afecta l’ofici.
A. S.: Hem perdut el monopoli de la difusió massiva de la
informació. Abans, perquè una cosa la sabés molta gent,
havia de passar pel periodisme –pel paper, ràdio, televisió
i fins i tot pels webs–. Ara les persones es poden explicar
coses entre elles de forma massiva i nosaltres hem d’anar
darrere del trending topic per veure si encertem de què
s’està parlant avui. Abans la gent es preguntava “de què
parlen avui els diaris?”. I ara som nosaltres, els periodis-
tes, els que ens preguntem “avui, de què parla la gent?”.
Jo crec que els monopolis tendeixen a acumular vicis, i
nosaltres n’hem acumulat, i si no comencem a fer auto-
crítica no ens en sortirem. Abans, per exemple, quan tre-
ballaves en un diari, et plantejaves si els altres publicarien
una notícia o no, i en funció del que feien els altres publi-
caves una informació o no. Avui això ha canviat. Pot ser
Albert Sáez i Lluís Bassets conversen sobre el futur del periodisme, analitzen la situació actual i defensen la vigència del ‘quart poder’ com a garant de la democràcia
Fotografies: Pere Virgili
16 | Conversa Conversa | 17
04 Reportatge 14 Opinió 24 Honoris 29 Notícies 32 Recerca 38 Llibres02 Editorial01 Portada 16 Conversa
el periodisme està en el millor moment des del punt de
vista dels instruments que té a l’abast, no tan sols tecno-
lògics sinó també intel·lectuals, per accedir a la informa-
ció i al coneixement. També penso que estem en el millor
moment pel que fa a la demanda. La professió seguirà
existint malgrat aquest augment del periodisme ciutadà.
Els ciutadans necessiten gent que els ajudi. Un dels temes
que volia esvair amb el llibre és la creença que un cop
sortim de la crisi el model que teníem desapareixerà però
n’apareixerà un de nou que crearà molts llocs de treball.
Aquests llocs els haurem de crear un a un. Jo també crec
que es podran crear llocs de treball però a poc a poc, molt
modestament i amb mitjans econòmics adaptats a cada
circumstància. Hem esmentat abans l’esponsorització.
Una experiència que m’interessa moltíssim –i crec que de
cara als estudiants s’hauria d’estimular– és la microespon-
sorització. És a dir, primer es fa un projecte i es busquen
socis que el financin –amics i familiars–. Després, quan
el projecte comenci a arrencar, es busquen els clients de
debò, les persones que seran receptores del treball i fi-
nançaran el projecte. Es tracta de sistemes de pagament
diferents i són formes de capital risc segons com es miri.
El que hem de fer és buscar aquests nous sistemes que no
van en funció dels ingressos per publicitat, ni els ingres-
sos de venda al número, sinó que són una altra forma
d’aconseguir el finançament de l’activitat periodística.
A. S.: Hi ha hagut una bombolla periodística, en bona part
emparada per la bombolla immobiliària i la publicitat
consegüent. Hi ha hagut un període breu de temps en el
qual el periodisme i els mitjans de comunicació en gene-
ral han estat un gran negoci perquè tenien el monopoli
de la informació, s’han pagat imperis audiovisuals amb
els beneficis de la informació. Això vol dir que la infor
donen l’oportunitat de compartir i de fer millor periodis-
me, tens un control com a professional i com a periodis-
ta de la teva informació. Abans la quantitat de gent que
tocava un text, entre que l’escrivia el periodista i arribava
al lector, era molta més que actualment. Ara jo escric al
web, acabo i ho penjo. Això fa que també apareguin més
les meves vergonyes, ja que si faig una falta d’ortografia
no hi ha cap company que me l’arregli. Per tant m’he de
preparar millor, he d’estar més pendent i he de tenir més
cura. Tot i això ara si dius una cosa que no és certa la gent
de seguida et contesta i t’envia un fitxer perquè ara són
molt més exigents. A l’època del monopoli, si et deixa-
ves alguna cosa, només algun lector es prenia la molèstia
d’enviar una carta al director; en canvi ara tens molt més
accés a experts i gent que coneix la informació molt més
directament. Hi ha una part de la nostra feina mecànica
que ara ja no té valor afegit, és a dir, la feina de transcriure
notes de premsa per incorporar-les a un sistema editorial
que pogués anar a una rotativa ja no té cap sentit.
Ll. B.: El bon periodista és el que pot donar directament totes
les seves fonts perquè sap que el que està explicant afegeix
valor a tot això. El mal periodista és el que ha d’amagar
les fonts, el qui no pot dir d’on ha tret la informació.
Històricament els periodistes hem fet algunes trampes i
ara el món digital ens situa davant del mirall. Crec que
que cap diari parli d’un tema i aquest acabi convertint-se
en un element fonamental. Un altre vici del monopoli
és que els mitjans donaven les notícies quan els anava
bé, quan havien tingut temps de mirar-les, escriure-les,
imprimir-les... Ara la gent vol saber què ha passat mentre
està passant, i haurem de dir que això és impossible, que
el que s’està fent és un succedani de la informació. Hem
de tenir coratge per fer-ho.
Ll. B.: Hi estic totalment d’acord. Jo no dic que el periodis-
me estigui a punt de desaparèixer com a tal, és més, estic
convençut que no desapareixerà. Els hàbits, els codis, les
formes de treballar dels periodistes, actualment estan en
una clara contradicció amb el món digital, i aquesta és una
de les crueses que ens hem de dir. A més, els periodistes
ja som en el món digital i per tant estem en contradicció
amb nosaltres mateixos. Posaré dos exemples que per mi
són definitoris: d’una banda, el concepte de notícia està
en contradicció amb el món digital, ja que les notícies exi-
geixen la comprovació, i l’entorn digital dispara la infor-
mació abans de comprovar-la perquè així ho demana el
públic digital. Ens hem trobat que demanem dues coses
contradictòries als redactors: que comprovin la notícia
però que la publiquin abans d’haver-la comprovat. En el
nivell màxim, el de l’economia de la informació, estem
movent-nos en una altra contradicció: el món digital és
un món d’accés lliure i gratuït, i nosaltres sabem que no
podem fer periodisme de qualitat si no posem preu al pe-
riodisme. El que hem de veure és com respectem la cultura
de la gratuïtat i de tant en tant controlem el preu perquè
això ens permeti recuperar alguna cosa per poder seguir
reinvertint. Aquesta contradicció tindrà resolució a mesu-
ra que això es vagi complicant i sorgeixi la solució per po-
der fer les dues coses. Diuen que la intel·ligència és fer dues
coses contradictòries. Doncs haurem de trobar el sistema
intel·ligent que ara no tenim, que ens permeti fer notícies
comprovades a l’instant i tenir accés lliure de pagament.
A. S.: El que hem de fer és espavilar i preguntar-nos per què
passa això. Si ho pensem racionalment és impresentable
que Google no ens l’haguem inventat els periodistes.
Albert Sáez “En alguns llocs dels Estats Units estan pas-sant coses que demostren que, si fas bé les coses, la gent et troba útil i està disposada a pagar”
Això vol dir que estàvem distrets. Aquest buscador l’ha
creat un senyor que té una formació i una lògica que xoca
amb la comprovació periodística. Google té un sistema
de treball no periodístic, i tot i això ha acabat gestionant
la informació. Nosaltres ens hem de fer amb Google o bé
perquè li cobrem la informació o bé perquè el pròxim ens
l’inventem nosaltres. Hem de dir a la gent que nosaltres
podem explicar les coses en unes certes condicions, po-
dem fer una informació molt més treballada, contrastada.
Ll. B.: Hi ha un altre problema molt seriós i és que periodisme
i democràcia són dos conceptes absolutament vinculats.
La democràcia de debò és la local, ja que comença a baix
de tot, i és allà on el periodisme és més absent. Estem per-
dent tots els elements del periodisme local perquè no és
competitiu. No hi ha mercats per a aquest periodisme; no
hi ha mercat publicitari, ni mercat de lectors. Necessitem
un bon periodisme per resoldre els problemes de corrupció
i dificultats de governança a nivell local, ja que és aquí on
comencen els problemes, i és el lloc on no tenim ningú. No
hi ha possibilitat d’actuar perquè l’economia va en contra
nostre, també perquè hem desertitzat i ens hem dedicat a
la gran política, a les grans infraestructures. Això ha passat
aquí i als EUA, on és dramàtic veure com grans ciutats i
grans estats ja no tenen mitjans, no tenen cap enviat es-
pecial a Washington, perquè no tenen diaris. Com poden
els ciutadans d’aquests estats controlar els seus electes, els
seus governadors, els seus polítics, els seus empresaris, que
tenen llicències públiques? Doncs senzillament no hi ha
control. El famós quart poder està desapareixent.
A. S.: La conseqüència d’aquest escenari és que la qualitat
democràtica està baixant. Ara hi ha una reacció, i el pe-
riodisme ciutadà n’és una part. En alguns llocs dels Estats
Units estan passant coses que demostren que, si fas bé les
coses, la gent et troba útil i està disposada a pagar. Hi ha
llocs on els diaris s’han convertit en una fundació on els
seus lectors a final d’any aporten la part de diners que la
mateixa activitat no aporta. Ho fan perquè troben que el
diari o la ràdio és útil. El futur és que ens hem de tornar
a concentrar en el públic i ens hem d’oblidar una mica
de les fonts i els anunciants, que sí que fan una aportació
important però ja no són tan decisius com abans. A més,
estan resistint millor els diaris de pagament que els dia-
ris gratuïts. Això vol dir que si dónes bona informació al
lector, aquest s’ho pensa més que l’anunciant a l’hora de
fallar-te. La gent és més fidel, i al final està apareixent la
veritable naturalesa: el mitjà d’informació és una comu-
nitat de gent que comparteix. Les noves tecnologies et
Lluís Bassets “Els hàbits, els codis, les formes de treballar dels periodistes, estan en una clara contra-dicció amb el món digital, i aquesta és una de les crueses que ens hem de dir”
18 | Conversa Conversa | 19
04 Reportatge 14 Opinió 24 Honoris 29 Notícies 32 Recerca 38 Llibres02 Editorial01 Portada 16 Conversa
més, es tracta de llocs on el periodisme és més agraït, més
necessari, perquè moltes vegades d’això depèn la llibertat
de la gent i fins i tot la seva vida.
A. S.: Jo crec que aquesta qüestió és bàsica. Per posar un exem-
ple, molta gent va dir que quan donessin tots els partits
de futbol per la televisió, les cròniques dels partits ja no
tindrien cap valor. Això no ha estat així perquè la gent vol
llegir la crònica de Ramon Besa perquè és la crònica que
ha fet ell, per la credibilitat que té, per la intel·ligència que
té, per la capacitat d’anàlisi i per la capacitat d’explicar-ho.
Quan trobes una persona que entén les coses millor que tu
i te les explica de manera que les entens, doncs t’és igual
si el trobes a Twitter, fins i tot potser millor, per què m’he
d’esperar a demà si en Besa ja ha escrit la crònica avui? Pos-
siblement si El País em diu que he de pagar 10 cèntims per
llegir-la els pagaré perquè m’interessa de veritat. En canvi,
la gazetilla d’un resum d’un partit de bàsquet a Turquia
possiblement és una pèrdua de temps fer-la.
Ll. B.: El periodisme que estem apuntant és un periodisme
d’individualitats, de marques individuals, de firma. Tenen
més valor la suma de les identitats individuals que donen
perfils molt diferenciats, molt interessants i molt adaptats
a un públic, que no la marca que els engloba a tots.
LRdB: Anem acabant, tornem a l’inici. Creuen realment que el
paper desapareixerà? Per on passa el futur?
Ll. B.: El paper ara ja és una qüestió secundària. Crec que
desapareixerà molt clarament el dia que hi hagi un mo-
del digital més o menys funcional i que ens costi més im-
mació ha donat diners i que en pot donar. Les empreses han
decidit que l’element nuclear per vendre no era la infor-
mació sinó els productes que s’oferien amb el diari. Amb
el nou esquema econòmic i de funcionament fas que la
gent no pagui per aquest productes sinó perquè fas una
informació que els interessa. Josep Maria Huertas Clave-
ría explicava que quan va treballar als diaris als anys 50
i 60 la major part dels periodistes tenien el periodisme
com a segona ocupació. Al matí treballaven a un lloc i
a la tarda anaven a fer unes hores al diari. El periodisme
no donava perquè la gent s’hi guanyés la vida. Després
hem tingut un període en què la gent s’ha guanyat molt
bé la vida i ara hem de veure si som capaços de fer coses
que la gent trobi prou útils. I quines són aquestes coses?
Fins ara el periodisme s’ha dedicat només a la informa-
ció, i el que comença a tenir valor és la capacitat d’anàlisi,
d’interpretació i de la memòria que es fa amb aquestes
dades. Hem de tornar a buscar bones històries.
Ll. B.: És fonamental tenir gent preparada perquè els des-
cerebrats en el front de guerra no serveixen per a res.
L’essència més important del periodisme és comptar amb
gent preparada, amb capacitat analítica, amb memòria,
amb intel·ligència i que tingui la informació de primera
mà. Aquest és el periodisme en estat pur, quan aconse-
gueixes que en un fet on no hi ha ningú més has aconse-
guit col·locar-hi algú i ho expliques al lector de primera
mà en un món on tot és de segona o tercera o quarta mà.
Penso que formar periodistes per poder donar informa-
ció de primera mà i que a la vegada tinguin el seny per
graduar bé el risc –generalment es tracta d’escenaris de
risc, guerres, catàstrofes...– és importantíssim perquè, a
primir que no pas deixar d’imprimir. Sobre aquest debat
crec que també se l’ha de treure de la metafísica. És un
debat econòmic, no es tracta de si el paper és millor o pi-
tjor, el problema és que hi haurà un dia en què el senyor
que ara mateix diu que el paper serà etern dirà: escolta, jo
per què haig de tirar demà el diari si perdo calés?
A. S.: El paper com a suport perdrà importància i ens troba-
rem amb un problema econòmic perquè bona part dels
nostres negocis secundaris els tenim organitzats sobre
una xarxa de distribució de diaris en paper. També hi ha
un aspecte més filosòfic, el concepte d’edició. Tal com
deia Llorenç Gomis, hi ha uns axiomes del periodisme i
un és que la realitat es pot fragmentar en períodes i, si no
ho acceptes, no pots fer periodisme. Ara bé, un dels reptes
de la manera digital de consumir la informació és que el
període no existeix i per tant, quan no existeix el període,
la interpretació és molt més difícil de fer. Podem entendre
les coses si no les fragmentem en períodes? Aquí és on
tinc el dubte. Per exemple, els diaris nord-americans ara
estan fent branding news, és a dir, tot té una marca però
depèn des d’on et connectis veus unes coses o unes altres,
el menú varia. El País ara fa una edició a Amèrica, on
el menú és diferent. Amb aquests nous instruments digi-
tals i amb la nova forma de consumir la informació hem
d’anar trobant com adaptem aquests períodes.
Ll. B.: Jo tinc la impressió que part de les activitats que ha fet
el periodisme fins ara les haurà de seguir fent algun tipus
d’artefacte més o menys de la tradició periodística, i de
fet les està fent molta gent amb uns models econòmics
que no tenen res a veure amb l’economia de la informa-
ció que hem conegut, perquè funcionen amb una altra
lògica. Hi ha moltes empreses avui dia que els agrada
tenir informació exclusiva del que succeeix al món en
determinades àrees i estan disposats a pagar a persones o
empreses que saben treballar molt bé aquesta informació.
A. S.: Sí, però això les noves generacions ja ho estan fent. A la
nostra facultat hi ha exalumnes que tenen formes de vida
que fa cinc anys ens haurien semblat inversemblants. Per
exemple, un alumne brillant que vaig tenir, el Jordi Pérez
Colomer, s’ha creat la seva feina, té un web de periodisme
internacional amb un mur de pagament amb el qual es fi-
nança els viatges. És un pioner i a més t’explica clarament
que si dónes informació que no dóna ningú acabes ob-
tenint uns ingressos. Ell tria on va, què vol veure i què vol
explicar i aquesta és una forma d’exercir el periodisme
que no té res a veure amb la tradicional. Només la con-
fiança i la credibilitat que genera li permet fer dos o tres
viatges que vol fer i acumular prou informació. I a més
a més el seu nivell de satisfacció professional és altíssim,
genera un periodisme de qualitat que abans no existia.
Comença a haver-hi molts exemples d’aquesta pràctica.
Ll. B.: O passarà per fer diverses coses a la vegada. Els perio-
distes hauran de fer com els músics, que ara es guanyen
la vida fent concerts i això els fa vendre discos; nosaltres
de fet ja ho estem fent, impartint conferències, semina-
ris, llibres, tertúlies... Ens hem de crear una identitat pro-
fessional forta. La carrera hauria de servir per ajudar a
identificar el que vull fer, cap a on vull dirigir els meus
interessos, i adquirir una bona base de coneixements que
et permetin consolidar la teva pròpia marca.
Albert Sáez “Fins ara el periodisme s’ha dedicat només a la informació, a publicar les dades, i el que co-mença a tenir més valor és la capa-citat d’anàlisi, d’interpretació i de la memòria que es fa amb aquestes dades”
Lluís Bassets “Hi ha moltes empreses que els agrada tenir in-formació exclusiva del que succeeix al món en deter-minades àrees i estan disposats a pagar a persones o empreses que saben treballar molt bé aquesta informació”
20 | Conversa Conversa | 21
04 Reportatge 16 Conversa14 Opinió 24 Honoris 29 Notícies 32 Recerca 38 Llibres02 Editorial01 Portada
Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport
Màsters universitaris · Psicologia de la salut i psicoteràpia (Blanquerna / Institut
Universitari de Salut Mental Vidal i Barraquer)· Psicologia del treball, organitzacions i recursos humans· Interuniversitari en Psicologia de l’educació - MIPE (UB,
UAB, UdG i URL)· Professorat d’educació secundària. Especialitat en
educació física i tecnologia (FPCEE Blanquerna / ETS d’Enginyeria electrònica i informàtica La Salle)
· Educació especial · Innovació pedagògica i lideratge educatiu en el segle
XXI* · Esport, lleure i canvi social · Activitat física, salut i entrenament esportiu · Educació física de 0 a 12 anys* · Interuniversitari en Ciències socials del desenvolupament:
cultures i desenvolupament a l’Àfrica (CUDA) (UPF, URV, UdL, URL i UB)
Doctorats· Psicologia· Ciències de l’Educació i de l’Esport (FPCEE Blanquerna /
FCS Blanquerna / FESTS Pere Tarrés)· Interuniversitari en Psicologia de l’educació - DIPE (UB,
UAB, UdG i URL)
Màsters URL· Musicoteràpia (en conveni amb la UPF)
Diploma d’especialització universitària (Postgrau)· Psicomotricitat · Intervenció en teràpia psicomotriu
· Psicologia i neurociències en l’àmbit hospitalari i sociosanitari
· Gestió de turisme esportiu (en conveni amb TSI Turisme Sant Ignasi-URL)
· Acolliment, adopció i postadopció (en conveni amb la UB)
Expert universitari· Teràpia cognitiva· Psicoteràpia cognitiva-conductual-emocional en l’adult· Estratègies de gestió en centres de wellness, fitness i
esportius· Organització i gestió de l’esport escolar (en conveni amb
els Consells Esportius del Baix Llobregat i del Baix Camp)· Ensenyament i aprenentatge de la llengua oral i escrita
en l’educació infantil i primària· Acolliment i adopció (en conveni amb la UB)
c. Císter, 34. 08022 BarcelonaTel. 93 253 30 [email protected]
Facultat de Comunicació
Màsters universitaris· Ficció en cinema i televisió. Producció, guió i realització· Periodisme avançat. Reporterisme. Blanquerna- Grupo
Godó· Estratègia i creativitat publicitàries· Comunicació política i social· Producció i comunicació cultural· Direcció d’art en publicitat
Doctorat· Comunicació
Envolta’t de professionals de prestigi, posa en pràctica el que aprens i amplia el teu networking
www.blanquerna.url.edu
Màsters URL· Comunicació corporativa integral - INFORPRESS· Protocol, relacions institucionals i gestió estratègica dels
esdeveniments· Strategic management in global communication· Film scoring. Composició musical per a la imatge en cinema i
televisió (en col·laboració amb el Taller de Músics)· Comunicació de moda. Blanquerna - 080 Barcelona
Fashion
Diploma d’especialització universitària (Postgrau)· Coolhunting. Investigació qualitativa de tendències· Protocol i organització d’esdeveniments· Protocol internacional i relacions institucionals· Periodisme esportiu· Comunicació i religió a l’era digital· Postproducció audiovisual· Planificació estratègica de la comunicació. L’account
planner· Personal branding. Estratègies de comunicació per a la
gestió de la marca personal· Comunicació digital· Comunicació en salut (Healthcare & Wellness
Communication)· Indústria de les arts escèniques – FOCUS· Fotografia digital
c. Valldonzella, 23. 08001 BarcelonaTel. 93 253 31 [email protected]
Facultat de Ciències de la Salut
Màsters universitaris· Atenció als problemes de salut crònics· Interuniversitari en Investigació i innovació en cures d’infermeria*
Doctorat· Ciències de l’Educació i de l’Esport (FPCEE Blanquerna /
FCS Blanquerna / FESTS Pere Tarrés)
Expert universitari· Fisioteràpia pediàtrica· Fisioteràpia neurològica· Tècniques miofascials· Infermeria pediàtrica en l’atenció primària· Infermeria pediàtrica en el medi hospitalari· Infermeria penitenciària· Infermeria d’urgències i emergències· Infermeria de cures intensives· Infermeria en cirurgia general i especialitats quirúrgiques· Infermeria ginecològica· Llenguatges estandarditzats en infermeria i e-salut· Nutrició i esport· Tractament nutricional de patologies de l’aparell digestiu superior· Educació nutricional amb noves tecnologies i coaching
c. Padilla, 326-332. 08025 BarcelonaTel. 93 253 31 [email protected]
Màsters universitaris, Doctorats i Màsters i Postgraus de títol propi
*En procés d’acreditació.
04 Reportatge 16 Conversa14 Opinió 29 Notícies 32 Recerca 38 Llibres02 Editorial01 Portada 24 Honoris
“Treballant en el món de la malaltia vaig aprendre molt
aviat dues lliçons. La primera, que l’optimisme, o la ten-
dència a enfocar les coses a través d’una lent que accentua
els aspectes favorables i pensar que el que volem ocorre-
rà, és un excel·lent protector de la nostra satisfacció amb
la vida i posseeix un immens poder reparador. La segona,
que aquesta perspectiva positiva abunda molt més del que
imaginem i del que ens expliquen els crítics socials.” Amb
aquesta doble afirmació va iniciar el seu parlament el Dr.
Rojas Marcos, que va fer, durant el seu discurs, una apassio-
nada defensa de l’optimisme com a actitud davant la vida.
El que segueix és un resum de fragments de la seva in-
tervenció.
La força de l’optimisme“L’optimisme és un poderós defensor de la nostra salut en
el més ampli sentit de la paraula. Em refereixo a la defini-
ció adoptada per l’OMS: ‘La salut no és només l’absència
de malaltia, sinó un estat de complet benestar físic, men-
tal i social... que constitueix la base de la felicitat’. Preci-
sament, Charles Darwin, en la seva autobiografia, afirma
que tots els éssers vivents estem programats per ser feliços,
Luis Rojas Marcos: “L’optimisme és un poderós defensor de la nostra salut”
l dimecres 24 d’abril, Luis Rojas Marcos, professor de Psiquiatria a la Universitat de Nova York,
va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Ramon Llull, a proposta de la Facultat de
Ciències de la Salut Blanquerna-URL. L’acte, presidit pel rector de la URL, Dr. Josep Maria Gar-
rell, i el cardenal arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, va tenir lloc a l’Auditori
de Blanquerna i el Dr. Màrius Duran, degà de la Facultat de Ciències de la Salut, va ser l’encarregat de
glossar els mèrits de l’homenatjat. És el primer doctor honoris causa d’aquesta facultat.
ja que si patíssim habitualment no ens ocuparíem de pro-
pagar-nos.”
“Penso que la dissimulació del pensament positiu obe-
eix, en gran mesura, al fet que durant segles els pensadors
més influents han equiparat l’optimisme amb la ingenuï-
tat o fins i tot amb la ignorància. La veritat és que el plan-
tejament pessimista de l’existència prima en el món de les
cabòries filosòfiques.”
“La primera persona del meu gremi, les idees positi-
ves de la qual van tenir un impacte en la meva formació,
va ser la psiquiatra novaiorquesa d’origen alemany Karen
Horney (1885-1952). Horney va argumentar amb un llen-
guatge clar i convincent que, en condicions normals, tots
els éssers humans desenvolupem les capacitats que ens
permeten treure el màxim partit a les nostres forces vi-
tals, com la voluntat, la introspecció i l’aptitud per relaci-
onar-nos amb els altres.”
“Des de l’alba de la humanitat, la força de l’optimisme
ha impulsat els éssers humans a exercir amb il·lusió l’art
de l’aparellament, a adaptar-se saludablement als canvis i
a promoure el progrés i el bé comú.”
“Els professionals de la medicina no hem prestat aten-
ció als trets saludables i les actituds positives de les persones.
Afortunadament, en les últimes tres dècades, els avenços en el
tractament de les malalties i en l’exploració en viu del cervell
han permès a una onada d’investigadors canviar de rumb i
concentrar-se en els atributs naturals i adquirits que contri-
bueixen a la salut i la satisfacció amb la vida de les persones.”
“Als Estats Units, la importància de la investigació dels
aspectes positius de la ment humana va ser oficialment
reconeguda l’any 2000, quan diverses facultats de psicolo-
gia van crear l’assignatura de Psicologia Positiva. Aquesta
nova matèria universitària inclou l’estudi de les experièn-
cies i els trets del caràcter que ajuden les persones a sen-
tir-se joioses i superar adversitats.”
L’oblit és un veritable regal de la memòria“La subjectivitat i la relativitat dels significats que assignem
a les coses expliquen que davant les mateixes vicissituds
unes persones responguin amb una actitud positiva i altres
de forma negativa. Fa uns anys vaig arribar a la conclusió
E
Luis Rojas Marcos, professor de Psiquiatria a la Universitat de Nova York, inves-tit doctor ‘honoris causa’ per la URL, a proposta de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna-URL.
ESPECIAL Honoris Causa
“La dissimulació del pensament positiu obeeix, en gran mesura, al fet que durant segles els pensadors més influents han equiparat l’optimisme amb la ingenuïtat o fins i tot amb la ignorància”
Fotografies: Pere Virgili
24 | Honoris Honoris | 25
04 Reportatge 16 Conversa14 Opinió 29 Notícies 32 Recerca 38 Llibres02 Editorial01 Portada 24 Honoris
“Nombrosos investigadors han arribat a la conclusió que
en general ens recordem de més experiències positives que
negatives. Aquesta tendència natural és saludable, perquè els
que guarden i evoquen preferentment els bons records pen-
sen que les seves lluites i èxits passats els han preparat per
superar els reptes futurs. L’oblit és un veritable regal de la me-
mòria. Amb el temps, la majoria passem per alt o minimitzem
l’impacte dels fracassos, cosa que ens ajuda a repassar amb
benevolència l’ahir, a reconciliar-nos amb els conflictes que
no vam poder resoldre i amb les oportunitats perdudes.”
“En el context del present, l’optimisme es reflecteix en el
nostre estil d’explicar els successos que vivim en el dia a dia.
Tots els éssers humans tenim la imperiosa necessitat d’expli-
car les coses que ens passen. Només en rares ocasions recor-
rem a la ignorància, al misteri o l’atzar per entendre-les. Com
cal suposar, la nostra percepció particular d’una situació mo-
delarà el significat que li donem. El psicòleg Martin Seligman
ha estat el científic que més ha contribuït al coneixement de
l’estil explicatiu i a entendre com la nostra forma habitual
d’explicar les situacions que vivim, tant adverses com favora-
bles, reflecteix el nostre tarannà optimista o pessimista.”
L’ingredient més eficaç, l’esperança“En el context del futur, l’ingredient més eficaç de l’opti-
misme és l’esperança. Es diu que els éssers humans podem
viure quaranta dies sense menjar, tres dies sense beure ai-
gua, set minuts sense aire, però només uns segons sense
esperança. Hi ha dues categories d’esperança: una és gene-
ral i comprèn les expectatives globals que alberguem del
futur, o el destí que preveiem per a la humanitat. L’altre
tipus d’esperança és més específic i alimenta la il·lusió per
assolir un determinat objectiu, com aconseguir una meta
per la qual hem lluitat o solucionar un conflicte gràcies a
una intervenció que ens proposem dur a terme. Les expec-
tatives favorables nodreixen la motivació i la confiança.
Com diu la psiquiatra i escriptora Susan Vaughan, ‘l’opti-
misme és com una profecia que es compleix per si matei-
xa. Les persones optimistes prediuen que arribaran el que
desitgen, perseveren, i els altres responen bé al seu entusi-
asme. Aquesta actitud els dóna avantatge en el camp de la
salut, de l’amor, del treball i del joc, cosa que al seu torn
revalida la seva predicció optimista.”
La llavor de l’optimisme se sembra durant la infància“Si bé els gens influeixen en el desenvolupament del nos-
tre temperament, no és prudent minimitzar la influència
del medi en la configuració de la personalitat. De fet, com
més s’analitza el genoma humà, més vulnerables semblen
els gens a la influència de l’ambient i de l’aprenentatge.
que un bon mètode per examinar i avaluar l’optimisme
és analitzar la nostra manera de pensar en el context del
passat, el present i el futur. M’explico. La valoració retros-
pectiva que fem de les experiències passades i els records
que guardem revelen molt sobre la nostra manera de pen-
sar. Una visió optimista del passat alimenta l’autoestima i ens
predisposa a confiar en el present i en el futur. Per contra, una
perspectiva pessimista de l’ahir pot impregnar de pesars el
nostre dia a dia i banyar d’inseguretat i desconfiança la nostra
visió de l’ara i del demà. És important tenir en compte que la
memòria no és un disc dur d’ordinador en el qual conservem
intactes dades i successos. Gràcies a l’enginyós professor de
psicologia experimental Frederic Bartlett (1886-1969), que es
va llançar a explorar científicament la tendència de la memò-
ria a modelar els records, sabem que la memòria és creativa i
té el poder de reconstruir les experiències que guarda amb la
finalitat d’adaptar-les al guió que hem concebut de la nostra
vida i fer-les compatibles amb la nostra manera de ser.”
La llavor de l’optimisme se sembra durant la infància. El
pensament positiu creix estimulat per les experiències que
alimenten en els petits sentiments de seguretat, afecte i la
sensació que ocupen el seient del conductor i controlen ra-
onablement les seves circumstàncies. Les persones que lo-
calitzen el centre de control dins d’elles mateixes, en lloc
de pensar que la seva vida està en mans del destí o de la
sort, encara que això tingui una dosi de fantasia, superen
millor les adversitats que els que pensen que no controlen
les seves decisions, o que aquests no compten o recorren
al que sigui el que Déu vulgui.”
El paper de la cultura
“Pel que fa al paper de la cultura, està demostrat que cer-
tes societats fomenten una visió de la vida més positiva que
altres. Un recent recull de recerques multinacionals revela
una moderada relació positiva entre el nivell d’optimisme
de la població i la seva renda per càpita i cota d’ocupació. És
un fet reconegut que el desnivell crònic entre aspiracions i
oportunitats és una de les causes més freqüents de frustració
i derrotisme. No obstant això, a l’hora d’entendre les arrels
socials de l’optimisme, el factor més significatiu és el grau de
llibertat i democràcia dels països. Les societats que valoren
l’autonomia de l’individu i fomenten en la població la idea
que si s’ho proposen aconseguiran assolir les seves metes,
estimulen el pensament positiu i alimenten l’esperança. Per
això, la nostra missió no s’ha de limitar a guanyar la batalla
a les malalties, sinó que és essencial entendre i tonificar els
trets saludables de la nostra naturalesa encarregats de preser-
var la salut i enfortir els atributs que protegeixen la satisfac-
ció amb la vida.”
“En el context del futur, l’ingredient més eficaç de l’optimisme és l’esperança. Es diu que els éssers humans podem viure quaranta dies sense menjar, tres dies sense beure aigua, set minuts sense aire, però només uns segons sense esperança”
“Les societats que valoren l’autonomia de l’individu i fomenten en la població la idea que si s’ho proposen aconseguiran assolir les seves metes, estimulen el pensament positiu i alimenten l’esperança”
El Dr. Josep M. Garrell, rector de la URL, imposa el birret de doctor honoris causa al Dr. Luis Rojas Marcos.
26 | Honoris Honoris | 27
04 Reportatge 16 Conversa14 Opinió 24 Honoris 32 Recerca 38 Llibres02 Editorial01 Portada 29 Notícies
28 | Honoris Noticies | 29
“Al final, la sorpresa més gran que ens proporciona la
ciència de l’optimisme és que el pensament positiu sigui
una cosa tan comuna, tan summament normal. Sens dubte,
la tendència a afavorir els aspectes positius de la vida és una
propensió natural que portem al món i que practiquem dià-
riament des que el trepitgem. Malgrat els corrents culturals
que s’entesten a devaluar o ignorar la força vital de l’opti-
misme, la realitat, com ens adverteix el vell proverbi danès,
és que el firmament no és menys blau perquè els núvols ens
l’ocultin o els cecs no el vegin. Moltes gràcies.”
L’elogi dels mèrits del degàPer la seva banda, en el discurs d’elogi dels mèrits, el Dr.
Màrius Duran va destacar que el Dr. Luis Rojas Marcos “és
d’aquells psiquiatres que creuen fermament que, estudiant
només les patologies i les malalties greus, la Medicina està
perdent informació important per a la resolució de proble-
mes. Per a ell és necessari que els investigadors s’interessin
d’una manera seriosa per les causes i les conseqüències del
benestar de la gent. Perquè, com sap molt bé, només estirant
el fil dels aspectes positius de les coses aconseguim assolir una
visió nítida i allunyada del pessimisme. Per aquest motiu li
interessa la Medicina de la Qualitat de Vida. Tot això ens inci-
ta a recordar que la Medicina i totes les professions relaciona-
des amb el fet de tenir cura de la salut tenen molt d’entrega,
de servei i de pensar en el benestar dels altres.”
I va concloure: “La Facultat de Ciències de la Salut Blan-
querna i la Universitat Ramon Llull s’enorgulleixen avui d’in-
corporar a la seva comunitat acadèmica una figura d’una alça-
da intel·lectual i professional tan gran i que al mateix temps
sent un impuls tan viu per cuidar l’ànima de les persones. Amb
vostè com a doctor honoris causa, professor Rojas Marcos, la
nostra Facultat i la Universitat s’engrandeixen i estan més pre-
parades per ser encara més humanes i més sàvies en el futur.”
Les paraules del Dr. Josep Maria GarrellEl rector de la URL, Josep Maria Garrell, va parlar del mes-
tratge de Rojas Marcos a través de les seves diferents cares:
metge, professor i investigador, gestor i comunicador. El
rector va recordar que Rojas Marcos “té moltes similituds
a un altre metge i doctor honoris causa de la nostra Uni-
versitat, el Dr. Valentí Fuster. Si la ciència no amplia el seu
abast, i no es fa arribar més enllà dels fòrums científics tre-
mendament especialitzats, el seu efecte és sempre menor,
sempre restringit. Una ciència i uns coneixements que han
d’estar a l’abast de tothom. També un model per a la nostra
Universitat i per al nostre personal docent i investigador”.
“El que uneix la nostra Facultat amb el Dr. Rojas Mar-
cos és un mateix ideal de tracte amb la persona, una visió
humanística i integradora en la manera d’entendre la salut.
El Dr. Duran ens parla d’ideal, de persona, de visió huma-
nística i integradora. És, de fet, una manera d’assenyalar un
model, un exemple per entendre l’exercici professional del
professional de la salut. I això, aquesta visió humanística
i integradora, el fet de posar la persona en el centre de la
nostra activitat, té una plena coincidència en l’ideari de la
Universitat Ramon Llull”, va concloure.
Dr. Màrius Duran “És un orgull incorporar a la nostra comu-nitat acadèmica una figura d’una alçada intel·lectual i professional tan gran i que al mateix temps sent un impuls tan viu per cuidar l’ànima de les persones”
Ana Pastor: “Més que mai, el bon periodisme és necessari”Els periodistes Ana Pastor i John Carlin reben els premis Blanquerna de Comunicació
Els periodistes Ana Pastor i John Car-
lin van rebre el el Premi Blanquerna al
Millor Comunicador 2012 i el Premi
Extraordinari de Comunicació Blan-
querna, respectivament, que atorga la
Facultat de Comunicació i de Relacions
Internacionals Blanquerna-URL durant
l’acte de cloenda de la dinovena edició
de les Jornades de Comunicació.
D’Ana Pastor s’ha reconegut la seva
trajectòria professional i “el seu caràc-
ter crític i sempre independent de les
forces governamentals”. Aquest Premi
també fa referència a l’atenció medià-
tica que la guardonada va ser capaç de
captar arran d’una entrevista al presi-
dent iranià, Mahmud Ahmanidejad.
Durant la seva intervenció, la pe-
riodista va destacar que ara, “més que
mai, el bon periodisme és necessari”.
“Us imagineu com seria la societat si
no sabem què passa amb Urdangarin,
Bárcenas o Método 3?”, es va pregun-
tar després de recollir el premi de mans
del degà, el Dr. Josep Maria Carbonell.
La periodista de la CNN –fins a
l’any passat presentadora del magazín
de matí de TVE– va explicar que “si exi-
gim que els fets tinguin conseqüències
i que qui falli doni la cara, aquest país
serà millor”.
L’escriptor i periodista esportiu
John Carlin va rebre el premi “per la
seva trajectòria professional, centrada
en la política i en l’esport”. La Facultat
va destacar “el seu periodisme esportiu
diferent, objectiu i analític, allunyat
del sentimentalisme”
John Carlin (Londres, 1956), cro-
nista esportiu del diari El País i autor
de diferents llibres com ara Playing the
Enemy (en castellà, El factor humano),
obra publicada el 2008 i sobre la qual
es va fer la pel·lícula Invictus (2009), ha
aconsellat als estudiants de comuni-
cació que l’objectiu d’un periodista és
“instruir donant plaer amb una bona
lectura”. “La clau és atrapar el lector
en el primer paràgraf i arrossegar-lo del
coll fins al final”, va sentenciar el guar-
donat. Carlin va agrair el premi tot di-
ent que no es creu que el guardó sigui
per a ell, ja que el dia que s’ho cregui
“ja no seré res”.
Notícies
El periodista Francesc Escribano, el
psicòleg i psiquiatre Josep Toro, el
mestre i escriptor Jaume Cela i el
periodista Jaume Sanllorente seran
els padrins de la promoció 2013
d’estudiants de Blanquerna-URL.
El dissabte 15 de juny, el perio-
dista i comunicador català Francesc
Escribano serà el padrí de la 16a
promoció dels estudiants de la Fa-
cultat de Comunicació i Relacions
Internacionals que es graduen en
Periodisme, Publicitat i Relacions
Públiques i Cinema i Televisió, en
l’acte que tindrà lloc al Gran Teatre
del Liceu de Barcelona. El mateix
dissabte a l’Auditori Fòrum de Bar-
celona tindran lloc els actes de gra-
duació de la Facultat de Psicologia,
Ciències de l’Educació i de l’Esport.
Al matí, el mestre i escriptor Jaume
Cela apadrinarà la promoció 2013
de mestres i a la tarda el psicòleg,
psiquiatre i professor emèrit de
Psiquiatria a la Universitat de Bar-
celona Josep Toro serà el padrí de
la 19a promoció de Psicologia, de
la 16a promoció de Logopèdia, de
la 6a promoció de Psicologia-Rela-
cions Laborals i de l’11a promoció
de Ciències de l’Activitat Física i de
l’Esport. Finalment, el dilluns 17
de juny a les 19 h, el Palau de la
Música Catalana acollirà l’acte de
graduació de la Facultat de Ciències
de la Salut. El periodista, fundador i
director de l’ONG Sonrisas de Bom-
bay serà el padrí de la 18a promoció
de titulats en Infermeria i Fisioterà-
pia i de la 8a promoció de titulats
en Nutrició.
Francesc Escribano, Josep Toro, Jaume Cela i Jaume Sanllorente, padrins de la promoció 2013 de Blanquerna-URL
Foto
: Car
la P
alaz
zi
04 Reportatge 16 Conversa14 Opinió 24 Honoris 32 Recerca 38 Llibres02 Editorial01 Portada 29 Notícies
30 | Noticies Noticies | 31
Des del 29 de maig fins al 26 de juny
es pot fer la inscripció als cursos que
ofereix l’Escola d’Estiu Blanquerna,
que organitza la Facultat de Psicolo-
gia, Ciències de l’Educació i de l’Esport
Blanquerna-URL amb el suport del De-
partament d’Ensenyament.
Aquesta edició, que tindrà lloc de
l’1 al 5 de juliol, ofereix 53 cursos es-
tructurats al voltant de les diferents
etapes educatives (educació infantil,
12 cursos; educació primària, 14 cur-
sos; educació primària i secundària,
19 cursos; educació especial, 3 cursos)
i la salut del docent, 5 cursos. Al mig-
dia s’han organitzat activitats culturals
obertes a tothom.
L’Escola d’Estiu Blanquerna 2013ofereix en aquesta edició 53 cursos
Els dies 25 i 26 d’abril, la Facultat de
Psicologia, Ciències de l’Educació i
de l’Esport Blanquerna-URL va orga-
nitzar els XIV Diàlegs Universitaris
Blanquerna amb dos col·loquis sobre
“Llenguatge, cultura i democràcia”
i “Ensenyament de llengües en en-
torns plurilingües”.
El dia 25 d’abril, el Dr. Ignasi Vila
–catedràtic de Psicologia Evolutiva de
l’Educació a la UdG– i el Dr. Miquel
Tresserras –catedràtic d’Història del
Pensament Contemporani a la URL–
van abordar el tema “Llenguatge, cul-
tura i democràcia”. “El debat actual
sobre la llengua és un debat purament
ideològic i polític i no té res a veure
amb motius pedagògics. L’objectiu és
acabar amb un model amb 30 anys de
recorregut que ha garantit a tots els
nens de Catalunya assolir una com-
petència lingüística equiparable entre
el català i el castellà”, va afirmar el Dr.
Ignasi Vila, que va afegir que “qüestio-
nar la immersió lingüística no té sen-
tit des del punt de vista democràtic.
Qualsevol altre model deixa oberta la
possibilitat de viure a Catalunya sen-
se conèixer el català com s’ha posat
de manifest al País Valencià i a les
Balears”.
D’altra banda, el Dr. Miquel Tres-
serras, seguint els postulats de Witt-
genstein, va centrar el seu discurs en
la idea que “el llenguatge és farcit
de paranys i malentesos”. A partir
d’aquí va explicar amb molts exem-
ples “com és d’important anar més
enllà de la literalitat i copsar el sig-
nificat amagat de les paraules”. Entre
altres aspectes, va parlar de salvar la
llengua com a funció social de la Uni-
versitat perquè “salvar la llengua és
salvar la identitat”. El divendres 26
d’abril, el Dr. Oriol Guasch (UAB) i la
Dra. Montserrat Fons (UB) van fer un
debat sobre l’”Ensenyament de llen-
gües en entorns plurilingües”.
Els XIV Diàlegs Universitaris es dediquen a debatre sobre llenguatge, pensament i llibertat
El passat 16 de maig, la Facultat de
Ciències de la Salut Blanquerna-URL
va organitzar la 8a edició de l’Aula Sa-
lut Blanquerna, que en aquesta edició
va abordar el tema de “La (des)medi-
calització”. En el col·loqui van in-
tervenir la germana Teresa Forcades,
doctora en medicina i religiosa be-
nedictina del Monestir de Sant Benet
de Montserrat, i el Dr. Màrius Duran,
doctor en farmàcia i degà de la Facul-
tat de Ciències de la Salut Blanquer-
na-URL (a la dreta de la fotografia). La
taula va ser moderada pel Dr. Antoni
Nello, professor titular d’Antropolo-
gia i Ètica de la Facultat de Ciències
de la Salut Blanquerna-URL.
La vuitena edició d’Aula Salut Blanquerna tracta la (des)medicalització
L’XI Jornada Esport Blanquerna se centra en l’“Organització de grans esdeveniments esportius: Copa del Món de Bàsquet 2014”
Del 25 al 28 de juny, la Facultat de
Ciències de la Salut Blanquerna-URL
oferirà als estudiants de 4t d’ESO i bat-
xillerat el taller d’orientació professio-
nal “Viu l’estiu a la nostra universitat.
Em preparo per decidir el meu futur”.
Els objectius d’aquest taller són apro-
par la universitat i la cultura univer-
sitària als estudiants de 4t d’ESO i 1r
de batxillerat, donar a conèixer els
rols professionals de les disciplines
universitàries de l’àmbit de la salut i
aportar-los coneixements, habilitats
i actituds bàsiques i específiques dels
àmbits de la infermeria, la fisioteràpia
i la nutrició humana i la dietètica. És
un taller amb sessions pràctiques, anà-
lisi de situacions reals, entrevistes a
professionals de la salut i taules rodo-
nes. Trobareu més informació a www.
blanquerna.url.edu.
Blanquerna Salut organitza aquest estiu un taller d’orientació professional per a estudiants de batxillerat i quart d’ESO
Des del 5 de febrer i fins al 8 de juliol,
les facultats de Blanquerna-Universitat
Ramon Llull han obert el període de
sol·licitud de plaça per al curs 2013-
2014 en les titulacions de grau que ofe-
reixen: Educació Infantil, Educació Pri-
mària, Psicologia, Logopèdia, Ciències
de l’Activitat Física i de l’Esport, Infer-
meria, Fisioteràpia, Nutrició Humana
i Dietètica, Periodisme, Publicitat i
Relacions Públiques, Cinema i Televi-
sió i Relacions Internacionals. Durant
aquests mesos, les tres facultats han or-
ganitzat sessions informatives per a les
famílies interessades.
Oberta la preinscripció als graus fins al dia 8 de juliol
Notícies
D’esquerra a dreta, Jorge Garbajosa, Miguel de la Villa i Pascual Martínez.
ESCOLAD’ESTIU2013Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna
El dijous 9 de maig, la Facultat de
Psicologia, Ciències de l’Educació i
de l’Esport Blanquerna-URL va trac-
tar en la XI Jornada Esport Blan-
querna el tema de l’“Organització
de grans esdeveniments esportius:
Copa del Món de Bàsquet 2014”. A
la taula rodona “Copa del Món de
Bàsquet 2014”, hi van participar Ga-
briel Arranz, director de promoció
esportiva i esdeveniments esportius
de l’Institut Barcelona Esports de
l’Ajuntament de Barcelona; Miguel
de la Villa, director general de la
Copa del Món de Bàsquet 2014; Pas-
cual Martínez, director d’estratègia i
desenvolupament de la FEB; i Jorge
Garbajosa, exjugador de la selecció
espanyola de bàsquet, moderats per
Jordi Román, director de comunica-
ció de la FEB.
El Dr. Sixte Abadia, professor de
CAFE Blanquerna-URL, va pronun-
ciar la conferència “Esdeveniments
esportius: una demanda creixent en
turisme esportiu”, en què va afirmar,
entre altre coses, que “els grans es-
deveniments esportius han passat a
ser grans esdeveniments turistico-es-
portius per a les ciutats o regions que
els acullen”. Entre els motius, en va
destacar quatre: “Per la promoció per-
sonal, per la promoció dels esports a
tots els seus nivells, per la utilització
de grans instal·lacions esportives i per
la promoció econòmica i particular-
ment turística.”
Segons Sixte Abadia, “el turisme
esportiu és un instrument per acon-
seguir ingressos, crear ocupació, re-
generar les infraestructures urbanes
i desenvolupar o consolidar destins
sencers”. Però va afegir que “també
s’ha de ser crític amb aquest model,
ja que la instrumentalització dels es-
deveniments i de l’esport espectacle
està deixant de cohesionar i de gene-
rar consens en el ciutadà”. Va afirmar
que “la gestió dels grans esdeveni-
ments esportius ha de partir de prin-
cipis de sostenibilitat, racionalitat i
arrelament territorial. Si no és així,
qualsevol sospita de desarrelament,
d’opulència i de grandiloqüència en
la seva gestió comportarà la crítica
ciutadana”.
04 Reportatge 16 Conversa14 Opinió 24 Honoris 29 Notícies 38 Llibres02 Editorial01 Portada 32 Recerca
es xarxes socials poden jugar un paper importantíssim pel que fa a la perpetuació de determinats
estereotips de gènere. També un risc en el benestar psicològic de les noies més joves, quan hi ha
una distància important entre el self virtual, allò que elles mostren en la xarxa, i el self real, la
percepció que elles tenen de si mateixes. En aquests moments, el grup de recerca Psicologia, persona
i context (Psicopersona) de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna
de la Universitat Ramon Llull, investiga l’ús de les xarxes socials des d’una perspectiva de gènere, els
riscos que un ús no adaptatiu pot representar per al benestar psicològic dels adolescents i joves, amb
la idea d’orientar la comunitat educativa sobre l’ús adequat i saludable de les xarxes.
RECERCA
Mostrar-se i ser Gènere i construcció de la identitat a Facebook
Text: Francesc Viadel Il·lustracions: Esperanza Maestro Babío
L
Podríem entendre Facebook com un immens ma-
gatzem de disfresses fabulosament assortit, potser
una enorme botiga de belles màscares venecianes,
un lloc amb possibilitats infinites a l’hora de posar
al nostre abast la capacitat de fer un canvi d’imatge
d’acord amb els patrons d’èxit de la societat. Tot ple-
gat, com un espai on adquirir la capacitat de ser –
sense gaires esforços, ni tampoc massa riscos que ens
llevin la carassa– un altre jo. Això és, convertir-nos
en algú molt més intel·ligent, atractiu, interessant,
fort... L’eina permet això i molt més, falsificacions
deliberades a banda. I és que a Facebook la identitat
pot ser alguna cosa tan mal·leable com el fang.
Fa poc, per exemple, el museu francès de la Gran
Guerra de Meaux donava llum al perfil impossible
del professor Léon Vivien, nascut el 10 de setem-
bre de 1885. El jove de 29 anys, faccions perfectes,
bigoti generós, llargues patilles, mirada penetrant,
relata dia a dia a la seva bellíssima Madeleine Vivien
els patiments del front a través de colpidors missat-
ges i fotografies penjades al mur. L’heroi en perill i
l’estimada... Sens dubte un relat d’èxit aixoplugat
també sota l’espès brancam dels estereotips de gè-
nere. En poques setmanes, la pàgina ha depassat
els 40.000 seguidors, una xifra gens menyspreable
tractant-se, si es mira bé, d’un tema un punt aspre.
Facebook arriba ja als 855 milions d’usuaris al
món i, tot i que comencen a donar-se els primers
símptomes de cansament per part dels adolescents
segons vénen detectant els administradors de la
xarxa, encara continua al capdamunt del rànquing
de preferències. Als Estats Units, per exemple, el
33% dels joves considera Facebook la xarxa més
important, segons confirma l’estudi bianual de la
companyia d’inversions de Minneapolis, Piper Jaf-
fray. A l’estat espanyol, la xifra d’usuaris d’aquesta
xarxa se situa per dalt dels 15 milions, segons as-
segura Socialbakers, proveïdor d’eines analítiques,
estadístiques i mètriques de les principals xarxes
socials. Val a dir que un bon percentatge de tots
aquests seguidors són joves.
Amb aquestes dades no és d’estranyar que la
societat i la comunitat científica s’hagin preocu-
pat de dirigir la seva mirada tant als avantatges
32 | Recerca Recerca | 33
04 Reportatge 16 Conversa14 Opinió 24 Honoris 29 Notícies 38 Llibres02 Editorial01 Portada 32 Recerca
com als possibles efectes negatius relacionats amb
l’ús de les xarxes entre els joves i, en concret, al d’una
de les més influents i d’èxit com és Facebook.
En aquests moments, el grup de recerca Psicologia,
persona i context de la Facultat de Psicologia, Ciències
de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL està en la
fase preliminar d’una ambiciosa investigació emmar-
cada en l’àmbit dels estudis de gènere, ben poc explo-
rat ara com ara a casa nostra. El projecte Redes sociales,
género y construcción de la identidad (REDSOCS) té el
suport del Ministerio de Economía y Competitividad
dins d’un dels seus programes d’I+D i compta com a
investigadora principal amb la doctora Ursula Oberst.
La professora Oberst ha investigat fins ara els àmbits
de la intel·ligència emocional, dels factors emocio-
nals i de la personalitat en patologies entorn de l’ús
de les Tecnologies de la Informació i de la Comuni-
cació (TIC) així com també aspectes relacionats amb
els estats d’alteració de consciència. És, a més, i des de
2009, directora d’Aloma. Revista de Psicologia, Ciències
de l’Educació i l’Esport editada per la FPCEE Blanquerna.
La idea d’engegar aquesta investigació sorgeix
uns anys endarrere, quan encara existia el grup
de recerca CONDESA, centrat en l’estudi de les
conductes desadaptatives i l’ús de les noves tec-
nologies. La fusió d’altres grups de recerca de la
mateixa Universitat Ramon Llull és la que dóna
lloc a Psicologia, persona i context, equip liderat pel
doctor i degà de la facultat de Psicologia, Josep Ga-
llifa. El grup compta, a més, amb la doctoranda
Vanessa Renau i l’investigador Dr. Xavier Carbo-
nell, tots dos de la Universitat Ramon Llull; el Dr.
Ander Chamarro, de la UAB, i Antoni Talarn, de la
Universitat de Barcelona. D’altra banda, Psicoperso-
na col·labora amb la International Gaming Research
Unit de la Nottingham Trent University (NTU)
d’Anglaterra, dirigida per Mark Griffiths, dedicat
a la investigació sobre addiccions conductuals, a
Internet, i a la ciberpsicologia.
A grans trets, la finalitat del projecte REDSOCS és
estudiar l’ús diferencial de les xarxes socials des d’una
perspectiva de gènere, les característiques dels usua-
ris i usuàries, els riscos que un ús no adaptatiu pot
comportar per al benestar psicològic dels adolescents
i joves, amb la idea, finalment, d’elaborar un seguit
de recomanacions sobre l’ús adequat, saludable, de
les xarxes. Tot plegat, alguns estudis internacionals
previs han mostrat que les xarxes socials influeixen
en la formació de la identitat i en la construcció d’un
self i permeten als seus usuaris explorar la seva pròpia
identitat, participar en la comparació social i expres-
sar aspectes del seu self ideal. La necessitat de presen-
tar-se d’una determinada manera en una xarxa social
pot canviar molt en el cas que es tracti de nois o de
noies. Possiblement les dones atorguen als estereotips
socials i sexuals un paper molt més determinant en la
“Alguns estudis internacionals previs han mostrat que les xarxes socials in-flueixen en la formació de la identitat i en la construcció d’un ‘self”
seva presentació virtual que no en un context social
ordinari. La sospita dels investigadors és que elles pre-
senten un major risc que els homes de veure’s perju-
dicades per determinats usos de les xarxes socials, per
tal com els estereotips de gènere poden tenir un efecte
potencialment perillós a l’actuar de forma diferent en
l’espai virtual que en el real. La investigació se cen-
trarà en usuaris de la plataforma fundada per Mark
Zuckerberg, ara com ara la de major implantació.
L’equip d’Oberst parteix d’una base ben sòlida. Ja
són alguns anys de treball amb l’obtenció de moltes
conclusions amb una base ben sòlida des d’un punt
de vista científic. Part d’aquestes primeres passes que
han conduït fins al projecte actual es van donar en
un estudi fet per encàrrec de l’Institut Català de les
Dones. Una sinopsi d’aquest fou publicada l’any pas-
sat per la revista Aloma amb el títol Redes Sociales on-
line, género y construcción del self, signada per Vanesa
Renau, Ursula Oberst i Xavier Carbonell.
“Volem detectar”, assegura la professora Ursula
Oberst, “si hi ha perill que un determinat ús de Face-
book pugui perpetuar determinats estereotips de gène-
re. Creiem que poden incidir en el benestar psicològic
de les noies, sobretot de les més joves, de les adoles-
cents. De fet, no pensem que l’afectació pugui ser la
mateixa en el cas de joves universitàries”. Al parlar
d’estereotips Oberst es refereix, per exemple, a imatges
hipersexualitzades de les mateixes noies utilitzades en
els seus propis perfils de Facebook, les quals sovint dis-
ten molt de com es veuen realment a si mateixes.
Certament, són molts els estudis que apunten que
els estereotips de gènere es mantenen estàtics malgrat
els canvis socials. Tal com apunten els investigadors
en l’article d’Aloma anteriorment citat, els usuaris de
Facebook mantenen aquests estereotips per tal com
procuren presentar-se als seus perfils segons corres-
pongui al model femení o masculí adequat. Els autors
citen un estudi de 2008 d’E. Bryant sobre perfils a la
xarxa social en què s’assenyala que les dones tenen
una llista més llarga d’amistats, estan vinculades a
un major nombre de grups, inclouen més fotografies
amb una imatge atractiva i tenen perfils més llargs
que els homes. Per contra, els homes donen una imat-
ge més d’acord amb els interessos masculins, la qual
cosa indica una necessitat de socialitzar-se menys in-
tensa. Bryant acaba assegurant que Facebook permet
ajudar a la construcció de la identitat alhora que man-
té els estereotips de gènere clàssics.
Altres autors, com Valkenburg, conclouen que
sovint les noies empren estereotips de gènere en
les seves presentacions on-line i procuren semblar
atractives, de la mateixa manera que els nois volen
“Les dones tenen una llista més llarga d’amistats, estan vinculades a un major nombre de grups, inclouen més fotografies amb una imatge atractiva i tenen perfils més llargs que els homes”
34 | Recerca Recerca | 35
04 Reportatge 16 Conversa14 Opinió 24 Honoris 29 Notícies 38 Llibres02 Editorial01 Portada 32 Recerca
mostrar les seves característiques més masculines.
D’altra banda, sembla també bastant normal
que la imatge de les dones a les xarxes socials si-
gui més sexualitzada que la dels homes, ja que de
fet és així com se sol presentar als mitjans de co-
municació, a la publicitat o al cinema. Així doncs,
segons alguns investigadors, les dones es troben
que han d’afrontar i negociar la seva postura cap
a aquests valors socials alhora que en formen part.
Aquesta pressió sexual sobre la dona pot afectar,
sens dubte, negativament en el desenvolupament
de la seva pròpia identitat.
“La idea”, explica la membre de l’equip Vanessa
Renau, “és que quan tu et projectes en una qualse-
vol xarxa social obtens un feedback de la gent que
t’envolta. Segons siguin positives o negatives les res-
postes, vas modelant la teva imatge. Pot haver-hi,
però, una confrontació d’acord amb allò que estàs
mostrant. Podem trobar-nos, posem per cas, una
adolescent que es mostra de forma molt hipersexua-
litzada en el seu perfil. Potser aquest perfil sí que la
beneficia en el context de la xarxa, i és per això que
hi manté aquesta imatge, encara que a nivell per-
sonal això pugui estar ocasionant-li algun tipus de
trastorn, de tensió”. “De fet”, afegeix Renau, “quan
algú s’adapta massa a allò que els altres demanen
és perquè d’entrada ja existeix algun problema
d’autoestima. Aquesta persona està mostrant-se tal
com volen els altres i no com se sent en realitat”.
Les diferències de socialització entre els gèneres
dóna correlativament uns usos diferents de les xar-
xes. Així, per exemple, hi ha una major implicació
emocional per part de les noies a l’hora de relacio-
nar-se en el món d’Internet. Els nois, en canvi, solen
fer-ne una utilització molt més funcional, molt més
pragmàtica. Altrament, les dones tendeixen també a
desvetllar més informació, segons alguns autors, se-
gurament perquè han estat socialitzades per ser més
obertes i empàtiques que els homes.
Hi ha un altre factor a tenir en compte pels in-
vestigadors. A Facebook, la majoria de les persones
amb les quals ens relacionem són conegudes. Per
tant, val a dir que moltes noies no estan falsificant
la seva imatge sinó simplement embellint-la, tapant
o bé maquillant tots aquells aspectes que consideren
negatius, que no els agraden de si mateixes. Cal tenir
en compte també que les noies solen exercir un ma-
jor control sobre allò que publiquen als seus perfils.
Això ja passa a la vida quotidiana, on les dones solen
tenir molta més cura de la seva imatge tot i que cada
vegada aquesta és també una conducta que comença
a observar-se en els homes. En qualsevol cas es trac-
ta d’una tendència, aquesta de mantenir un major
control sobre allò que es mostra, que s’accentua en
el món on-line arribant fins i tot a causar perjudicis
de tipus psicològic.
“La nostra hipòtesi”, assenyala Oberst, “és que si
utilitzem una escala de benestar psicològic trobarem
una puntuació més baixa en aquelles noies que fan
una presentació més estereotipada i més alterada de
si mateixes expressada com a major distància entre
el seu self-real, la percepció que elles tenen de si ma-
teixes, i el self-Facebook, allò que elles són a la xarxa...
És una distància que, en darrer terme, pot ser font de
problemes d’autoestima, de depressió. Cal dir que la
xarxa pot potenciar la predisposició a determinades
patologies”. Sobre aquest major risc de les dones de
veure’s perjudicades per un ús determinat de les xar-
xes socials hi ha pocs estudis a casa nostra, fet que
dóna una major rellevància a la iniciativa del grup de
recerca dirigit per Oberst.
Allò ideal seria, doncs, que hi hagués una sinto-
nia entre el que som i com ens mostrem, que no-
més pot aconseguir-se fent un ús correcte de la xar-
xa. Fet i fet, aquest serà també un dels objectius de
la investigació, establir unes pautes per a un ús co-
rrecte de les xarxes socials a fi de posar-les a l’abast
de pares, usuaris i investigadors. Tota una oportu-
nitat en un moment en què com mai la societat
es mostra enormement preocupada pels efectes de la
irrupció de les xarxes socials en la vida quotidiana.
“Les diferències de socialització entre els gèneres dóna correlativament uns usos diferents de les xarxes. Hi ha una major implicació emocional per part de les noies a l’hora de relacionar-se en el món d’Internet”
Metodològicament es tracta d’una investigació
tècnicament complexa com la mateixa Oberst reco-
neix. “Analitzarem”, comenta Renau, “a més a més
quina és l’opinió sobre el perfil d’aquestes a partir de
puntuacions dels observadors per tal de conèixer qui-
na és la imatge que, finalment, aquestes noies estan
projectant. El grau de coincidència d’aquestes percep-
cions amb les pròpies ens informa sobre els biaixos
que tenen els usuaris i el control que assoleixen sobre
la pròpia imatge. Creiem que hi haurà més malestar
com més gran sigui la distància existent entre aquests
paràmetres”.
En aquests moments s’està treballant en una pri-
mera fase pilot molt bolcada en general en el treball on-
line, en la creació d’un grup a Facebook que caldrà no-
drir amb usuaris participants en l’estudi, tutors i papers
dels centres que puguin aportar-hi voluntaris. Els in-
vestigadors preveuen treballar amb unes 400 persones,
totes usuàries de xarxes socials, meitat homes i meitat
dones, compreses en quatre franges d’edat: dels 14 als
15 anys, dels 16 als 17, dels 18 als 19 i dels 20 als 25.
“Volem discernir què està passant en aquest
país… Comprovar entre altres coses si hi ha una
imatge sexualitzada de les noies a Facebook... Hem
de pensar que l’ús del Facebook s’està normalitzant
i quan una nova forma d’interactuar es normalitza
també ho fan les conductes. Llavors potser senzilla-
ment només hi ha un reflex del món real en el món
on-line... Bé, la investigació podria arribar a aques-
ta conclusió. També seria rellevant. Però la sospi-
ta, certament, és que hi ha usos diferents entre els
gèneres, distàncies entre la manera de mostrar-se
les noies i de com creuen que són realment”, as-
segura la doctora Oberst.
“L’ús del Facebook s’està normalitzant i quan una nova forma d’interactuar es normalitza també ho fan les conductes”
“Allò ideal seria, doncs, que hi hagués una sintonia entre el que som i com ens mostrem, que només pot aconseguir-se fent un ús correcte de la xarxa”
36 | Recerca Recerca | 37
04 Reportatge 16 Conversa14 Opinió 24 Honoris 29 Notícies 32 Recerca02 Editorial01 Portada 38 Llibres
El que es diu i el que passa, de Ferran Toutain
L’assagista i professor de la Facultat de
Comunicació Blanquerna-URL ha pu-
blicat aquest nou e-single a la Bibliote-
ca del Núvol. Es tracta d’un breu assaig
en què Ferran Toutain convida a llegir
poemes de Mallarmé, Riba, Góngora,
Josep Navarro i Santaeulàlia i Josep M.
Fulquet. El crític sosté que “el tipus de curiositat (o
d’emoció) que desperta una obra d’art és únic –si no
l’art no faria cap falta–, però posseeix una naturale-
sa molt pròxima al que desperta la contemplació de
les coses que passen davant dels nostres ulls sense que
ningú hi hagi posat una intenció i a les quals no dema-
nem un significat com sí que el demanem, en canvi, a
les coses que diem amb la voluntat de comunicar. Es
tendeix, doncs, a exigir a l’art els atributs d’un acte de
comunicació en comptes d’acceptar-lo com una cosa
que passa”. Biblioteca del Núvol, núm. 4.
Cerebro y música: una pareja saludable.
Las claves de la neurociencia musical,
de Jordi A. Jauset
El professor de la Facultat de Comunica-
ció Blanquerna-URL Dr. Jordi A. Jauset
exposa els fonaments bàsics per com-
prendre com respon el cervell a la mú-
sica, quins canvis o modificacions es produeixen en les
diferents àrees cerebrals i les repercussions o efectes fisio-
lògics, cognitius i emocionals derivats. L’autor descriu les
àrees més importants del cervell i exposa els fonaments
de les tècniques d’exploració cerebral que permeten
“veure’n” l’interior, detalla el trajecte i els processos in-
volucrats durant el recorregut de la informació nerviosa
des de l’oïda interna fins a les àrees corticals i, finalment,
menciona algunes aplicacions actuals que evidencien
com la música pot contribuir a millorar el benestar i la
qualitat de vida. Editorial Círculo Rojo, 2013.
Intervención comunitaria con adolescentes y
familias en riesgo, de Jordi Longás i altres
El professor de la Facultat de Psicolo-
gia, Ciències de l’Educació i de l’Esport
Blanquerna-URL Dr. Jordi Longás és un
dels autors d’aquest llibre, concretament
del capítol “Adolescentes en riesgo o es-
pecial vulnerabilidad. Buenas prácticas socioeducativas
desde y con el Sistema Educativo en Cataluña” (p. 59-
74), que ajuda a identificar i analitzar bones pràctiques
d’intervenció adreçades a afavorir el benestar i la inclu-
sió social del col·lectiu d’adolescents basant-se en el pro-
tagonisme i la centralitat de la persona, en aquest cas el
nen, la nena o l’adolescent. Destaquen la importància
d’una intervenció global i integral de diferents professio-
nals i l’avaluació dels resultats, l’impacte dels programes
i les possibilitats de transferibilitat. Editorial Graó, 2013.
Impacto de una Intervención Psicosocial
en la Esquizofrenia Paranoide, d’Antònia M.
Gómez Hinojosa
La professora de la Facultat de Psico-
logia, Ciències de l’Educació i de l’Es-
port Blanquerna-URL Dra. Antònia M.
Gómez Hinojosa aborda en aquest lli-
bre com es poden millorar els tractaments en l’esquizo-
frènia tenint en compte la qualitat de vida subjectiva.
S’avaluen diferents variables com la construcció de la
identitat i la simptomatologia positiva i negativa per
ajudar a millorar els tractaments psicosocials que ja
existeixen. Els objectius proposats en qualsevol inter-
venció terapèutica han de ser la disminució de la croni-
ficació de l’esquizofrènia i l’increment de la qualitat de
vida dels pacients, així com la seva necessària integració
social. Editorial Académica Española, 2013.
Retrobar l’ànima, d’Esteve Miralles
El professor de la Facultat de Comuni-
cació Blanquerna-URL Esteve Miralles
relata en aquest dietari la crònica pri-
vada del final de la primera dècada del
segle XXI. Entre canvis i viatges –com
ara un estiu a la Toscana–, lectures i
imatges, trobades i records, pèrdues i aventures quo-
tidianes, l’autor hi enfila una història de retrobament
íntim i una indagació personal sobre la fortalesa que cal
per ser delicats: “La reivindicació de l’ànima té a veure
amb el fet d’assumir poder. Dos poders. L’un: el poder
de voler entendre els altres, i establir-hi ponts. I l’altre:
el de no entregar la nostra biografia tan sols a l’evolució
i els avatars del nostre cos. I aquí és on entren en joc
les misterioses papallones de l’ànima: la vida mental.
La vida mental és un poder lliure. Misteriós. I comparti-
ble.” Aquesta obra va guanyar el Premi Marian Vayreda
2012 de prosa narrativa, en el marc dels Premis Literaris
Ciutat d’Olot, que convoquen l’Ajuntament i la Dipu-
tació de Girona. Editorial Empúries, 2012.
Trípodos, núm. 31
La revista acadèmica Trípodos dedica
el tema central del seu últim núme-
ro, coordinat pel professor de la Fa-
cultat de Comunicació Blanquerna-
URL Javier Guallar, a les “Tendències
en documentació en els mitjans de
comunicació”. Aquest número inclou articles sobre
les imatges d’arxiu en el cinema de ficció, el sistema
d’anàlisi d’hemeroteques per a periodistes, les no-
ves capacitats dels periodistes en documentació, els
reptes i oportunitats de la documentació audiovisual
en televisió en el “món 2.0” i l’evolució del Depar-
tament de Documentació de Televisió de Catalunya.
Surt el sol i encara plou, de Marta Grau
La professora de la Facultat de Comu-
nicació Blanquerna-URL i Pau Estrany
narren en aquest llibre una història
d’amistats, amors i sentiments inter-
medis d’una generació que va créixer
amb la telecogresca i la geofarra, els
pisos d’estudiants on mai s’escombrava, els Erasmus
sense telèfon mòbil, que ballava a la sala Zeleste, i
que passava els llarguíssims estius universitaris entre
les festes de Ciutadella, les de Gràcia i les de la Mercè.
Des del punt de vista d’una noia barcelonina i d’un
al·lot mallorquí, aquest llibre mostra de manera dual
i emotiva el pas del temps i narra les peripècies d’uns
personatges que intenten arribar als trenta amb dig-
nitat. Editorial Empúries, 2013.
El pueblo contra el parlamento. El nuevo
populismo en España, 1989-2013,
de Xavier Casals
Xavier Casals, historiador i profesor
de la Facultat de Comunicació Blan-
querna-URL, analitza en aquest estudi
l’evolució de la política espanyola dels
darrers 25 anys, des de l’etapa del govern de Felipe
González, el de José María Aznar i les dues legislatures
de Zapatero fins a acabar el 2013 amb tot el marc insti-
tucional públic desacreditat: la corona, els tribunals, la
judicatura i el bipartidisme socialista i popular. L’autor
apunta a un procés d’italianització en aquest procés. El
llibre dedica capítols a analitzar a personatges com Ruiz
Mateos, Conde o Gil. Aporta un il·lustratiu paral·lelisme
entre Garzón i Di Pietro. I dissecciona en profunditat
l’evolució política del catalanisme recolzant-se en la tesi
que Catalunya és la nova Padània. El llibré té un pròleg
d’Enric Ucelay Da Cal. Editat per Pasado&Presente.
Breu història de la Rambla, d’Enric Vila
El periodista i professor de la Facultat
de Comunicació Blanquerna-URL Enric
Vila explica en aquest llibre com la vida
urbana forja les ciutats i les nacions,
més enllà de la voluntat política dels
poders hegemònics establerts. També
explica com la Rambla va oferir un es-
pai per expressar-se a Barcelona, després del desastre del
1714, i com va modernitzar la ciutat i la identitat dels
catalans. Editorial Galàxia Gutenberg, 2012.
Novetats editorials
38 | Llibres Llibres | 39