1

Els professionals de la sanitat vetllen per la nostra salut

alella Núm. 322abril maig 2013 any 53

3,50 E

Entrevista amb Javier Berzosa, regidor del Partit Popular La Comissió dels Escolapis presenta les seves conclusions

2

3

Uns oficis vocacionals

Fa dos números de la revista Alella vàrem retre ho-menatge al col·lectiu dels mestres del nostre poble. Aquesta vegada, amb una intenció semblant, ens apropem a aquelles persones que vetllen per la nostra salut: el col·lectiu sanitari.

Efectivament, metges, infermers, farmacèutics, terapeutes, dentistes, etcètera, omplen les pàgi -nes del nostre dossier. A l’hora d’apropar-nos-hi ens hem adonat que estava fora del nostre abast poder-los presentar tots. Així, us en presentem catorze amb la voluntat que serveixin de repre-sentació pròpia i dels seus companys.

A cadascun d’aquests els dediquem mitja pàgina, amb el seu nom, l’edat, l’ofici sanitari que desen-volupen i un text on es resumeix la seva trajectòria i el seu tarannà professional. Quan hagueu tingut l’oportunitat de llegir aquests texts, crec que coin-cidireu amb mi què, si hi ha un concepte comú a tots ells, aquest es pot resumir en un sol mot: vocació.

En una època de desencís social i polític, de re-tallades econòmiques, encoratja constatar com quan ens adrecem als nostres sanitaris per parlar del servei què ens presten, la seva principal moti-vació sigui el desig profund d’ajudar als altres i la crida interior que els empeny cap aquest objectiu.

Complementa el dossier un estudi que rememora metges històrics de la nostra població. Als que ja comencem a tenir una certa edat, aquestes pà-gines ens traslladen a un passat no tan llunyà on Alella encara era un petit poble de pagès. Alesho-res, la salut de la població era confiada a una sola persona, el metge de poble. Certament aquest per-sonatge gaudia d’un estatus social ben distingit; era ni més ni menys que tota una institució molt respectada. A canvi, la seva capacitat de sacrifi-ci era constantment posada a prova. Per a ells no existien els horaris i la seva capacitat de sacrifici només s’entenia, una vegada més, des de l’àmbit de la vocació.

Serveixin doncs aquestes ratlles com a sentit ho-menatge a totes aquestes dones i homes que, abans i ara, més enllà del rèdit econòmic, han dedicat les seves vides a uns oficis, els de l’àmbit sanitari, que contribueixen com cap altre a procu-rar per la qualitat de vida i el benestar de la resta de ciutadans.

Ramon RuizDirector

PRIMERA PLANA

EDITORIAL01 Coberta El pediatra Jordi Pou examina una nena a les instal·lacions del Centre Mèdic Alella. Foto: Òscar Pallarès.

05 Cartes al director

07 Del poble• Les antigues Escoles Fabra

reobren les seves portes• El Maresme potencia la seva

xarxa de camins i senders• La revista Alella, ara també a la

benzinera• L’Institut renova la seva biblioteca • Vehicles antics i clàssics recorren

Alella• S’amplia el Parc Serralada Litoral• Impuls als emprenedors• El Casal estrena junta i nous

projectes• Isona Passola, premi Germans

Lleonart 2013• Menys busos i més taxis • Gran expectació a la presentació

de l’ANC Alella• Rosa Cañadell parla de la LOMCE

a la Biblioteca

11 Actualitat• Entrevista a Javier Berzosa,

regidor del Partit Popular a l’oposició

• Els escolapis segueixen encallats

18 Què faQuè fa… Joan Pedrosa?

19 Cultura• L’empresa en un camp de futbol• La sisena edició d’Espais de

Poesia entra a la xarxa• Associació d’Amics de Músics

en Residència. Compromís humà amb la cultura

25 Personatge• Elisabeth Reverter

27 DossierVetllant la salut del poble• Ens apropem al sistema sanitari

d’Alella a través dels seus professionals

• Els metges històrics d’Alella

41 Els anys tràgics• El proper mes de maig de 2014 es

compliran 75 anys de l’assassinat

de Pujadas, Perich, Galvany i Vidal,

i de la condemna a presó de Suñé

45 Magazín

52 Esports• Entrevista a Montse Mata, una

vida dedicada al patinatge• Comencem a preparar la

propera temporada?• Finalitza la temporada per a la

majoria d’equips del Bàsquet Alella

• Dues de fredes i vàries de calentes

• El primer equip masculí de l’Alella FS lluita per l’ascens i el femení fa historia

• Èxit del l’Escola Taekwondo Alella als campionats de Catalunya

4

COM NEIX L’AROMA KAORI A BADALONA?Feia anys que, viatjant pel món, m’havia adonat que la cuina japonesa tenia cada vegada més tirada a la cultura occidental. Veient que a Bada-lona, tot i ser la tercera ciutat de Catalunya, no hi havia cap restaurant japonès, vam pensar que era una bona idea obrir-ne un...

I QUINES EREN LES PREMISSES?Doncs diverses. Havia d’estar molt ben situat i el local de Francesc Layret, a tocar del carrer del Mar era ideal. I calia oferir una cuina d’excel·lent qualitat. A Barcelona hi ha restaurants japone-sos de molts nivells diferents i nosaltres volíem oferir la qualitat dels de més nivell amb un preu molt més competitiu.

I HO VAU ACONSEGUIR...Pensem que sí! (riu). Comprem la millor tonyina, el millor salmó. La millor matèria primera! I la treballem tan bé com sabem i posant-hi tot el carinyo amb l’únic objectiu d’acontentar el client. De fet, cada vegada tenim una clientela més fidel i observem com la majoria de perso-nes que ens visiten no triguen gaire a tornar.

I LI ARA ARRIBA EL TORN A ALELLA?Nosaltres som d’Alella, vivim aquí; ens esti-mem aquest poble i ens fa il·lusió treballar-hi. El raonament ha estat una mica el mateix que vam fer a Badalona. Aquest poble té un bon nombre de bons restaurants; l’alellenc valora la bona gastronomia i, especialment els caps de setmana, molta gent de fora d’Alella visita aquest poble per quedar-s’hi a dinar o a sopar. No podia ser que Alella no comptés amb un bon restaurant japonès!

AIXÍ QUE, DES DE FA ALGUNES SETMANES, L’AROMA KAORI ALELLA ÉS UNA REALITAT...Sí. I com deia, seguint el model del primer res-taurant. Al centre del poble i oferint la màxima qualitat amb un preu contingut. Tenim la percep-ció que la clientela queda contenta, tant la que ve a menjar al local, com la que el demana per emportar o la que truca perquè li portem a casa. La gent ve a casa nostra amb l’únic objectiu de gaudir; la nostra única obsessió és fer que gaudeixin!

Cuina japonesa, qualitat i bon servei al centre d’Alella L’Enric Araiz va néixer a Alella fa 33 anys. Després d’estudiar Hosteleria i Direcció Hotelera a l’Escola d’Hosteleria de Sant Pol de Mar, va completar la seva for-mació a un bon nombre d’establiments d’arreu del país (restaurants japonesos, restaurants de cuina de mercat, fins i tot, restaurants amb estrella Michelin), per acabar obrint ara fa tot just dos anys el seu propi restaurant a Badalona.

Rambla d’Àngel Guimerà, 2008328 - Alella

Tel. 935 405 826www.aromakaori.com

A la dreta, Enric Araiz acompanyat del seu germà Xavi i un dels seus sushi men.

5

PER A QUÈ SERVEIXEN LES ROTONDES?Cada vegada que baixo al Sorli al·lucino amb el poc cas que la gent li fa a la rotonda que hi ha al mig de la riera. És que, pel fet d’estar al mig de la riera, té menys valor? Ja fa molts mesos que vinc observant que moltíssims conductors la deixen a la dreta per tirar rie-ra amunt a la recerca d’un lloc on aparcar. I no aconsegueixo entendre per què ho fan. Tant de temps es perd en complir les normes bàsiques de circulació? És divertit que avui m’he pro-posat esperar-me fins que algú hi entrés per allà on no toca i fer-li la foto... i no he hagut d’esperar ni trenta se-gons. El primer cotxe que ha entrat a la riera

ho ha fet agafant la rotonda en contra direcció. Ja sé que les possibilitats d’accident són més aviat escasses, però no costa tant complir les normes, no?

Manel Garriga

alellaRevista independent d’informació local

EditaASSOCIACIÓ CULTURAL REVISTA ALELLA

PresidentaMaria Möller

AdreçaEduard Serra i Güell, 2revista.alella@gmail.comTel. 608 88 47 99 - Fax 93 540 07 28

Director Ramon Ruiz Bruy

Sots-director Eudald Serra

Redactor en cap Òscar Pallarès

Redactors Albert Alabau, Ramon Anglada, Jordi Albaladejo, Agnès Céspedes, Cristina Gaggioli, Júlia Gasull, Sigrid Guillem, Helena Martínez, Alba Ortega, Carles Pérez, Maria Pou, Laura Ruiz i Pep Vidal

Col·laboradorsPriscila Dergarabedian, Montse Donada, Jordi Farrús, Alex Fraguas, Mercè Galbany, Quico Lluch, Albert Manyà, Jordi Ribas, David Roman, Jordi Serrano, Aureli Taboada i Xavi Tarafa

Publicitat: Òscar Pallarès (Tel. 654 40 40 43)

Subscripcions: Maria Möller (Tel. 93 555 18 68)

Correcció: Aïda Estrada

Disseny gràfic i maquetació: Josep Puig

Producció: RRB

Impressió: Comgràfic

Dipòsit legal: B-24.950-62

Col·laboració: 3,50 euros

Amb el suport de:

Premi Tasis-Torrent 1989 de premsa comarcal. Fundada l’any 1960 per Eduard Serra i Güell. Dirigida per Esteve Riambau i Saurí de 1989 a 1994.

La revista Alella no es responsabilitza necessàriament de les opinions que continguin els articles signats.

Desprestigi políticAvui en dia estem assistint a un procés de des-prestigi polític escandalós. Els ciutadans ja no confien en els seus “representants”. El que és més, lluny de veure’ls com una eina de resolució de conflictes, els veuen com un problema afegit. Les polítiques inadequades i austeres que han adoptat, han contribuït dia rere dia a retirar-los la poca credibilitat que els quedava.

A tot això cal afegir els escàndols de corrupció que salten a la llum amb una freqüència excessiva i atroç. És cert que la corrupció no és nova, ha

passat durant molt de temps. La diferència és que ara està sortint a la llum més que mai. I, pre-cisament per aquest motiu, s’hauria de ser més conseqüent que mai amb les activitats il·legítimes i il·legals dels polítics. Malauradament no és així.Necessitem restaurar un sistema regit per una Constitució obsoleta i retrògrada, necessitem consolidar una democràcia real, necessitem fer que els representants del país tornin a guanyar-se la confiança i respecte de la ciutadania.

Alba Ortega

TIRA CÒSMICA Alex FoGo

Les cartes al director han de ser com a més breus millor i han d’anar signades i amb nú-mero de DNI. La revista Alella es reserva el dret d’extractar-ne el contingut per motius d’espai. A més de fer ús del correu ordinari, també podeu fer-nos arribar els vostres escrits a la següent adreça de correu electrònic: revista.alella@gmail.com

Cartes al director

CARTES

FOTODENÚNCIA

6

Papersde viDO ALELLA · VI · GASTRONOMIA · CULTURA

Núm. 16 · Primavera 2012

Xuriguera i Faixedas brinden amb vi DO Alella

El Tast Tiana camina cap a la consolidació

Un vi i dos sommeliers de la DO Alella, a la final del concurs Nas d’Or

Papersde viDO ALELLA · VI · GASTRONOMIA · CULTURA

Núm. 14 · Nadal 2011

Brindem pel 2012 amb caves i escumosos DO Alella

Entrevista amb Jordi Bort, Director General de l’Incavi

Alella torna a brillar a la Guia de vins de Catalunya

Papersde viDO ALELLA · VI · GASTRONOMIA · CULTURA

Núm. 18 · Verema 2012

Altaveu pels “Alella”

La complexitat i noblesa dels blancs criats en fusta

Els vins de la DO Alella sota la mirada dels professionals

Ramon Parellada i les set generacions de la Fonda Europa

Jeroni Martorell, arquitecte d’Alella Vinícola

Arriba el moment que els prescriptors posin en valor els vins de la DO

PAISATGE

SAULÓSA

TRADICIÓTRSALINITAT

sURA

SAULÓSAULÓSAUL

ADICPANSA

BLANCA Papers

de viDO ALELLA · VI · GASTRONOMIA · CULTURA

Núm. 21 · Hivern 2013

Entrevista a Sílvia Soler, premi Ramon Llull 2013

Jornades DO Alella: Bona teca i vi d’Alella a tot el territori

El celler: Roura, vins i caves sense fronteres

El vi de la Laietània, el vi DO Alella,

el vi de Badalona

Regala

una

subscripció

a Papers

de vi!

Subscriu-te!

Papersde viDO ALELLA · VI · GASTRONOMIA · CULTURA

Des de fa un parell d’anys, la revista Alella publica tota la informació del món del vi a la nova capçalera Papers de vi. Per tant, si vols estar assabentat de tot el que passa al món de la DO Alella, subscriu-te a Papers de vi. Per tan sols 9 euros a l'any rebràs sis revistes a casa teva i, amb el primer número, una ampolla de vi DO Alella de regal!

Formalitza la teva subscripció a www.papersdevi.cat/subscripcio

www.papersdevi.cat

7

DEL POBLE

El Maresme potencia la seva xarxa de camins i sendersEl Consell Comarcal ha presentat recentment la Xarxa de Camins i Senders del Maresme, un projecte que s’ha realitzat en els darrers dos anys amb l’objectiu de fomentar el turisme de natura, rural i ac-tiu. La proposta suggereix passejades a peu, excursions, recorreguts en BTT i, fins i tot, rutes a cavall que es poden realitzar als diversos municipis de la comarca. Es tracta de 500km documentats i senya-litzats, entre els quals hi ha camins i senders que tenen un interès especial ja que transiten per territoris amb la consideració de parc natural. L’objectiu final és donar valor afegit al turisme de sol i platja de la zona, amb rutes rurals i esportives a la Serralada Litoral.

La revista Alella, ara també a la benzineraDes d’aquesta primavera, la benzinera BP que hi ha a la carretera també torna a distribuir la revista Alella, esdevenint en pocs dies un dels punts de venda més exitosos. D’aquesta manera, alellencs i alellenques, ja ho sabeu, quan pareu a omplir el dipòsit, ja no teniu excusa per no fer-vos amb un exemplar de la revista!

L’Institut renova la seva biblioteca L’IES Alella va inaugurar oficialment la seva nova biblioteca el passat 14 d’abril. Es tracta de la mateixa aula que ha fet aquesta funció els darrers anys, a la qual s’hi ha instal·lat nou mobiliari. Concretament s’hi han posat sis taules noves, amb sis cadires cadascuna, per a facilitar l’estudi i la lectura. També compta amb nous prestatges, cortines i un conjunt d’ordinadors per l’accés a Internet, en una actuació que ha costat 16.000€, dels quals 10.000€ corresponen a una aportació de l’Ajuntament.

PRIS

CILA

DER

GAR

ABED

IAN

PRIS

CILA

DER

GAR

ABED

IAN

Nois i noies tornen a circular pels passadissos de les històriques Escoles Fabra després que, el passat 20 d’abril, aquest equipament municipal es rei-naugurés per acollir, aquest cop, diversos serveis formatius i per a joves. Així, la primera planta del recinte esdevé ara la seu de l’Espai Jove, l’equipament de joventut que engloba el Punt d’Informació Juvenil i el Casal de Joves. A més, a partir de setembre acollirà també l’Esplai Guaita’l. A la segona planta s’hi ubica l’Espai Actiu-Escola d’Adults i les classes del Programa de Qualifi-cació Professional Inicial (PQPI), mentre que a la planta baixa s’hi ha adequat

una aula d’informàtica, a més d’una sala polivalent per a fer-hi exposicions i activitats, i una aula per als tallers de restauració de mobles de Can Lleonart.

L’edifici, que va ser cedit al municipi pel Marquès d’Alella l’any 1934 amb la condició que s’utilitzés amb fins educatius, ha estat reformat de dalt a baix. S’ha fet accessible amb la instal·lació d’un ascensor, s’hi han dut a terme obres per a modernitzar-lo i adaptar-lo als nous temps, i s’ha moblat acuradament. L’actuació ha suposat una inversió de al voltant de 400.000€.

Les antigues Escoles Fabra reobren les seves portes

8

Vehicles antics i clàssics recorren AlellaLa segona edició de la trobada anual del Club d’Amics dels vehicles antics i clàssics, celebrada el 12 de maig, va portar fins a 90 moto-cicletes i cotxes antics i clàssics a passejar-se pels carrers del poble. Enguany, la proposta també va comptar amb un mercat-fira amb 28 parades de venda de recanvis, joguines i automobília, que varen omplir la rambla Àngel Guimerà. L’activitat va tenir molt d’èxit i va servir per a què els aficionats poguessin intercanviar coneixements sobre la matèria, i per mostrar els alellencs diversos models de més de 25 anys d’història.

S’amplia el Parc Serralada LitoralEl Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat, finalment, l’am-pliació d’un 57’41% de la superfície del Parc de la Serralada Litoral, incorporant 2.700 noves hectàrees a les 4.700 actuals, de manera que la superfície protegida serà de 7.400ha. En el cas d’Alella, això implica doblar l’àrea protegida, passant de 229 a 526ha, emparant d’aquesta manera més de la meitat del terme municipal. De les 297 noves hectàrees que es preserven, la major part estan qualificades com a no urbanitzables en el planejament vigent, i la seva inclusió dins de Parc permet incrementar el seu grau de protecció. El Parc Serralada Litoral s’inclou dins l’espai del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs, està situat entre les comarques del Vallès Oriental i el Maresme, i comprèn 14 muni-cipis. L’ampliació, que incorpora sectors adjacents d’alt valor natural, ecològic i social, respon a una llarga demanda del territori, que ha patit durant molts anys la pressió urbanística causada per la seva proximitat amb Barcelona.

Impuls als emprenedorsAmb el nom d’Alella Emprèn! l’Ajuntament d’Alella va organitzar, entre el 27 de maig i l’1 de juny, la primera edició d’unes jornades d’emprenedoria que busquen estimular la creació d’empreses i moti-var els alellencs que estan pensant en iniciar un negoci. L’objectiu ha estat assessorar i facilitar eines a les persones emprenedores perquè s’atreveixin a fer el pas endavant, tot oferint-los consells de professi-onals reconeguts en màrqueting, comunicació i gestió. Les jornades han tractat àmbits tan diversos com el legal, el financer, l’oratòria o el lideratge, i s’han estructurat al voltant de conferències, seminaris, assessoraments personalitzats i taules rodones.

El Casal estrena junta i nous projectesDes del passat mes de març el Casal d’Ale-lla compta amb una nova junta directiva presidida per Pablo Martínez, qui inicia la seva singladura amb un munt de projectes en cartera que busquen acostar, de nou, els alellencs a la històrica entitat. Concre-tament, es volen impulsar noves activitats culturals i educatives del Casal, com cursos de tast de vins i cerveses, classes d’informàtica a preus populars, classes de ioga, xerrades de jardineria i cuina, grups d’intercanvi d’idiomes, etc. Així mateix, s’ha activat una zona wifi a tot el local, i es planteja cedir la sala per a la realització d’exposicions dels socis i projectar pel·lícules. La nova junta també espera poder organitzar caminades populars pels entorns del poble cada setmana, i campionats socials de canasta i ping-pong, alhora que oferir activitats per als infants els dissabtes al matí. D’altra banda, s’han restablert les converses amb l’Ajuntament, que van quedar aturades en quedar parat l’ambiciós projecte del nou Casal a Can Calderó. “Hem d’arribar a un acord, almenys per reformar l’actual Casal, que està molt vell”, comenta el nou president. La resta de la directiva la formen Albert García, com a vicepresident, Rafaela Matos, com a secretària, i Juan Javier Pruñonosa, Moisés Caballero, Benjamí Sanahuja, Carles Barnades, Amparo Reina i Lluïsa Vila com a vocals.

Isona Passola, premi Germans Lleonart 2013La presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, ha estat la guardonada enguany amb el premi Germans Lleonart, que atorga des de fa 10 anys la secció d’Alella d’Esquerra Republicana. Al tancament d’aquesta edició, estava previst que se li fes lliura-ment del premi el divendres 31 de maig, en el transcurs d’un sopar al Restaurant Masia Mas Coll d’Alella. Isona Passola és productora, guionista i directora de cinema, i se li ha volgut concedir aquesta distinció en reconeixement a la seva tasca de projecció de la llengua catalana i del nostre país a través de la seva professió, tot agraint-li el seu compromís públic amb l’alliberament nacional.

Menys busos i més taxis L’Ajuntament ha decidit eliminar algunes expedicions del bus urbà per tal d’estalviar fins a 50.000€ del seu cost. Des del passat 22 d’abril, s’ha suprimit la darrera expedició del dia de la línia Alella-Circumval·lació, la que surt del port a les 20:30h; i de la línia Alella Exprés, que transita entre Alella i El Masnou, s’han eliminat les dues primeres i les tres darreres expedicions del dia, de manera que comença a funcionar a les 7h -i no a les 6h- i el darrer servei arriba a Can Lleonart a les 21h en comptes de a les 22:30h. A més, d’aques-ta línia també s’han anul·lat les expedicions de dissabte a la tarda i diumenge al matí. Per compensar-ho, s’ha ampliat el servei de taxi a demanda, obrint-lo a tota la població –i no només a gent gran o amb problemes de mobilitat– que, en aquest cas, el podrà utilitzar fins a sis vegades a l’any. El preu és de 6€ per trajecte: 4€ els paga l’Ajuntament i 2€ els usuaris. Les destinacions que es poden dema-nar són: el Consultori Local, l’Ajuntament, Can Lleonart, el Complex Esportiu, qualsevol parada de bus inclosa la del port del Masnou, Can Gaza o la Policia Local. Funciona de dilluns a divendres i per fer-ne ús cal efectuar la reserva amb antelació al 93 555 24 51.

DEL POBLE

Pablo Martínez

QUI

CO L

LUCH

QUI

CO L

LUCH

9

DEL POBLE

SÍNDIC D’ERRADES

Podríem culpar els follets de la impremta, que són els que acostumen a rebre en aquests casos, però millor ho reconeixerem: de tant en tant ens equivoquem. Per això publiquem aquest síndic d’errades, per corregir un parell d’errades del número ordinari anterior (320) i matisar una qüestió. Som-hi!- Al perfil de Glòria Mans que vam publicar, junt a la seva entrevista, afirmàvem que havia nascut l’any 1962 quan, en realitat, la regidora socialista va néixer l’any 1970.

- La foto de Cristian Cruz, del Club de Vòlei Alella, que il·lustra l’entrevista que obre la secció d’esports està firmada per Òscar Pallarès. L’autor de la foto és Quico Lluch.

- A petició expressa de l’entrevistat, volem fer constar que el nom complet de Marc Paredes Vilaró, que apareixia a la pàgina 39 del número 320, és exactament aquest.

- A l’article sobre l’Itinerari de la Guerra Civil a Alella, en un destacat es citava Cal Marquès quan, per error, l’autor volia referir-se a Cal Governador.

Gran expectació a la presentació de l’ANC AlellaAl voltant de 250 persones van assistir, el passat 12 d’abril, a la presentació de l’Assemblea Nacional Catalana Alella per la Independèn-cia, que es va fer a les instal·lacions del celler Alella Vinícola. L’acte va comptar amb la presència de la presidenta de l’ANC, Carme Forca-dell, qui va fer una conferència sobre les necessitat d’implicar-se fermament en la lluita per un Estat Català. Alella per la Independència neix a recer de l’assemblea territorial del Maresme de l’ANC i s’estructura com “un moviment cívic, no partidista, que pretén aglutinar de manera unitària, transversal, democràtica i pacífica els alellencs partidaris de la independència de Catalunya”, segons afirmen.

El passat 16 d’Abril, la portaveu d’USTEC, el principal sindicat de pro-fessionals de l’ensenyament català, va oferir una xerrada sobre la llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE) més coneguda com a llei del ministre WERT. Unes quaranta persones van seguir amb interès les explicacions de Cañadell en un acte organitzat per la recent-ment creada plataforma Alella pel català. L’acte va ser presentat per la professora Rosa Pérez. La portaveu d’USTEC es va mostrar radicalment contrària a la LOMCE, i la va qualificar de centralitzadora, retrograda, classista i reaccionaria. En l’aspecte lingüístic, la LOMCE suposa un greu atac al català, atès que atorga als pares el dret d’escollir la llengua vehicular de l’ensenyament. Aquest nou dret, inexistent fins ara, suposa el final de la immersió lingüística a les escoles catalanes.

Cañadell va esperonar els assistents a involucrar-se en la lluita per aturar una llei que el Govern vol dur a les corts espanyoles abans de l’estiu per a poder-la aplicar el curs vinent. Des d’Alella pel català de-manen valentia a la consellera d’ensenyament per a no aplicar aquesta llei i continuar amb el sistema d’immersió lingüística.

Rosa Cañadell parla de la LOMCE a la Biblioteca

Rosa Pérez presenta Cañadell a la biblioteca.

QUI

CO L

LUCH

CARL

ES P

ÉREZ

10

1111

Com estem fent des que va començar el mandat, hem demanat a Javier Berzosa a quin negoci alellenc volia fer-se la sessió de fotos. El regidor Popular ha triat Alella Vinícola.

Entrevista a Javier Berzosa, regidor del Partit Popular a l’oposició

“Entre CiU i ERC hi ha un acostament que acabarà expulsant del govern el PSC i es configurarà un pacte de govern local de voluntat secessionista”

ACTUALITAT

12

LAURA RUIZ / FOTOS: ÒSCAR PALLARÈS

Finalment vas votar en contra els pres-supostos de 2013, malgrat que primer us havíeu abstingut.Sí, primer em van semblar uns pressupostos raonables, l’equip d’Esquerra Republicana de Catalunya havia procurat ser prudent amb les inversions; no hi havia cap parti-da destinada al casal. Tot i això, a l’hora de l’aprovació definitiva, l’actitud del govern va ser una altra vegada la d’evitar comptar amb el consens de l’oposició. Vaig votar-hi en contra, sobretot perquè aquesta actitud es manifesta sempre en falta de transparència.

En canvi, l’equip de govern va arribar a certs acords amb un altre grup de l’oposició, Convergència i Unió. És innegable que entre ERC i CiU hi ha mi-llor sintonia que no pas entre ERC i el PP. Així va quedar pal·les també en aquest ple de l’aprovació definitiva dels pressupostos.

És possible que CiU i ERC pactin govern a Alella com passa a nivell del país?Penso que entre CiU i ERC hi ha un acosta-ment que acabarà expulsant del govern el PSC, i es configurarà un dels primers governs entre aquests dos partits de voluntat secessio-nista. Un pacte per caminar cap a la indepen-dència que ambdós postulen. Estic convençut que Alella serà un dels primers municipis on veurem un pacte local de vocació nacional, que assegurarà una millor sintonia a nivell català en el camí cap a la independència.

Alella és un municipi una mica pioner dins del moviment independentista. Per exemple, l’Alcalde ha decidit liquidar els impostos de l’Ajuntament a l’Agència Tributària Catalana i no a l’estatal. Què et sembla?A l’Ajuntament som tretze regidors represen-tant gairebé deu mil veïns, i qui té el caràc-ter d’abanderat independentista és l’Alcalde, Andreu Francisco. Ell lidera aquests movi-ments juntament amb el govern. A l’Ajunta-ment, però, hi ha altres representants, com ara jo, que no estem d’acord amb aquest camí. L’Alcalde sembla voler anar sempre unes passes per davant dels seus companys de partit. Entenc que, en aquest cas concret, es tracta d’una operació mediàtica més de l’Alcalde, sense cap transcendència jurídi-ca. Tant les declaracions com els impresos i els diners, van ser finalment ingressats a l’agència estatal, no va ser res més que un brindis al sol.

L’Ajuntament fa prou per ajudar els alellencs que pateixen els efectes de la crisi?Crec que finalment s’han començat a pren-dre mesures perquè Francisco ha reconegut que la crisi és real i no quelcom passatger. La prova més evident és que han abandonat el seu projecte estrella que era el nou casal, després de la pressió de les firmes en contra de la seva construcció que vam recollir tots els grups de l’oposició.

Al final ni casal, ni biblioteca.Sí, sí... La biblioteca també suposaria una inversió enorme. Mentre que el casal està parat, la biblioteca està en “stand by” també a causa de la situació de crisi.

I més enllà de les inversions, es fa prou per ajudar els alellencs?Malgrat que els ajuntaments són l’adminis-tració més pròxima al ciutadà, les compe-tències que tenen són limitades. En molts aspectes depenem d’altres administracions, que són administracions no solvents econò-micament.

Fa temps que defenses que caldria que l’Ajuntament retallés plantilla.Efectivament, defenso l’aprimament de les administracions públiques en general, no només la de l’Ajuntament, totes estan so-bredimensionades per les èpoques de bo-

nança. En moments com l’actual on, a més, hi ha molts serveis que no es poden donar per falta de pressupost, l’aprimament és més necessari que mai. És una mesura dura per-què ens coneixem tots, però si arribés el cas, caldria plantejar-s’ho i, com a mínim, opti-mitzar-la, fer revisions.

Què et semblen els canvis que s’han fet en el transport públic? És cert que és una mesura que afecta direc-tament el ciutadà, però en aquest cas em sembla bé perquè el que s’ha fet es optimit-zar segons les necessitats reals que els res-ponsables de l’àrea han detectat.

Com valores la creació de l’associació Alella Negocis? I les jornades d’emprenedoria? Com sempre hem dut en els nostres progra-mes, penso que cal incentivar els emprene-dors, especialment els joves. En temps de crisi, és una mesura necessària. Finalment, l’Ajuntament ha escoltat les demandes de CiU i el PP, i s’han iniciat programes per incentivar l’emprenedoria. Cal apostar per aquells que tenen idees que poden ajudar a generar feina. Penso que és un primer pas que està molt bé.

Què et va semblar la reunió amb la ciutadania sobre els Escolapis? Els que formàvem part de la comissió vam acordar una sèrie de conclusions que vam presentar a l’acte i que jo recolzo i defen-so. Ara bé, pel que fa a l’acte, penso que qui estava legitimat per exposar-les era el pre-sident d’aquesta comissió, que és l’Alcalde. Em va semblar innecessari i partidista que els representants dels grups polítics munici-pals aprofitessin per dir-hi la seva una altra vegada. A més, em va semblar greu que Gent d’Alella aprofités per repartir, durant l’acte institucional, una revista del seu grup. Em sembla que l’Alcalde no hauria d’haver per-mès la instrumentalització de l’acte, i així li ho vaig fer saber.

Creus que hi ha cap solució per als Escolapis?Tant de bo! És molt complicat. Andreu Francisco, com a Alcalde, ha fet gestions on ha pogut i més. És evident que sense ini-ciativa privada, trobar una solució és molt complicat. Gent d’Alella en demana l’expro-piació i això significaria generar una llosa als comptes de l’Ajuntament que hipoteca-ria a més d’una generació de veïns. Aquesta opció resulta incongruent amb el seu po-sicionament respecte el casal. Com poden defensar que els alellencs ens hipotequem pels Escolapis i no pas pel casal? L’única situació viable passa per una solució mixta, ha d’haver-hi implicació tant de l’empresa

Durant la darrera campa-nya de les eleccions mu-nicipals ja va dir que no les tenia totes per tornar a ser cap de llista. Aques-ta vegada, Javier Berzo-sa ho té del tot clar: es mostra desenganyat amb el funcionament intern del Partit Popular i amb ganes de deixar de ser regidor. Amb la dialèc-tica afilada de sempre, respon a les preguntes d’aquesta entrevista on repassem l’actualitat po-lítica d’Alella i del país.

ACTUALITAT

“L’alcalde sembla voler anar sempre uns passos més endavant que els seus companys de partit”

13

ACTUALITAT

privada com de l’Ajuntament. Sinó serà molt difícil que es mantingui el patrimoni i que, alhora, els alellencs puguem tornar a gaudir de la finca.

Com veus la feina que, des de l’Ajuntament, es fa per a la DO Alella? Creus que el consorci és una bona eina? El tema de la DO cada vegada es complica més, per una banda hi ha el consell regu-lador i per l’altra el consorci, una mena de consell paral·lel que des del PP qüestionem. La DO és la que és, amb les dimensions de sempre. L’única cosa que canvia és la quali-tat dels vins que es produeixen, sembla que cada vegada són més bons i això és bo. Su-poso que el canvi més gran es produiria amb la més que probable entrada de Badalona a la DO. És la tercera ciutat de Catalunya i això hauria de poder permetre un impuls molt fort. És un panorama encoratjador perquè els nostres vins es podran vendre millor; Alella com a marca es podrà explo-tar millor.

Al març es va constituir la plataforma d’entitats Alella pel català. Quina opinió en tens? Em sembla perfecte, el català forma part del patrimoni cultural de Catalunya, és la llengua autòctona. Em sembla bé sempre que això no suposi un problema per a l’altra llengua oficial.

Quina és la realitat del PP a Alella? Hi ha aproximadament una setantena d’afili-ats i hi havia constituïda una junta local des de la darrera assemblea. Jo no vaig renovar la meva candidatura com a president i en-tenc que, ara, la junta treballa en funcions perquè no s’ha renovat.

A la darrera campanya electoral ja no estaves convençut de continuar de candidat...Sí, llavors ja em va costar decidir-me i em van haver de convèncer des de la direcció del partit. A les següents, segurament no em presentaré perquè pretenc aconseguir no presentar-me.

S’ha acabat la teva etapa al món de la política local? Sempre he defensat que els mandats electes, especialment si és al govern, no haurien de durar més de dos mandats. A l’oposició això pot ser més flexible però, amb independèn-cia de les satisfaccions que ha significat per a mi ser regidor del meu poble, a nivell polí-tic intern no n’he tingut pas cap. Més aviat el contrari, no tinc cap intenció de tornar a presentar-me com a cap de llista pel meu partit.

Berzosa es va manifestar gratament sorprés amb la decoberta del Marfil Molt Dolç el dia de la sessió de fotos.

14

ACTUALITAT

Així, deixaràs la política i el Partit Popular?Ara mateix ja no sóc defensor de l’afiliat del PP de Catalunya i també vaig renunciar al càrrec de vicesecretari general comarcal abans que s’esgotés el mandat; ja no tinc cap càrrec orgànic dins del PP. Sinó m’expulsen, seguiré sent afiliat perquè encara avui és el partit en què veig millor representada la meva concepció política de la societat on visc. Segurament, però, cada vegada m’hi sento més distant... Entenc la política com un servei i no com un mitjà per a servir-se, i això precisament és el que passa en molts partits, també en el meu. Ho deixo, sobretot, perquè estic decebut amb la mecànica inter-na dels partits polítics.

El Partit Popular va ser la segona força més votada al poble a les últimes elecci-ons al congrés espanyol, i a les darreres catalanes va aconseguir exactament el mateix percentatge de vot que a les de 2010: un 12,30%. En canvi, quan arriben les eleccions municipals el resultats dis-minueixen. Com és? Cada convocatòria electoral mereix una interpretació diferent, perquè són escena-ris diferents. Per això, per exemple, hi ha un traspàs de vots històric entre CiU i PP entre les autonòmiques i les generals. A les municipals, com que són les més properes al veí, els candidats tenen major importàn-cia. Segurament, la primera vegada que em

vaig presentar era una cara desconeguda, i la segona no vaig saber transmetre sufici-entment a l’elector com per ser una opció més votada. Vam pujar en nombre de vots, però no vam poder ampliar el nombre de re-gidors. Aquesta és una reflexió que ja vaig fer en el seu moment i que ara em porta a donar pas a noves generacions. També cal sumar-hi el fet que Andreu Francisco, tot i

primer ser un desconegut que va aconseguir formar govern amb el recolzament del PP, ha sabut ser un alcalde pròxim amb els ve-ïns. Tot això que sovint s’escenificava amb el famós “prenc nota” que després no es transformava en res. Ha sabut escoltar als alellencs tot i que no sempre ha solucionat tots els problemes. A les municipals, Alella vota Andreu Francisco, no pas ERC.

En canvi a Badalona, Albiol (PP) ha aconseguit mantenir-se al govern i és una realitat que tenim molt a prop.Badalona és una ciutat atípica, i Xavier Gar-cia Albiol ha sabut guanyar-se la proximitat

Javier Berzosa...· Va néixer a Barcelona l’any 1962, l’any de

la gran nevada.· Va venir a Alella perquè la seva dona hi

vivia, però ell no s’hi va instal·lar fins l’any 1998.

· El seu primer record d’Alella és l’aparca-ment de sorra de la plaça de l’Ajuntament, i el col·lapse que hi havia quan plovia de valent i la riera baixava amb força.

· D’Alella li agrada fins i tot el nom.· No li agrada que encara hi hagi coses que

podrien millorar perquè fos encara millor.· Políticament es defineix com a liberal-

conservador amb molts matisos i com un espanyol a Catalunya o un català espanyol.

· Els seus referents polítics són tots els grans polítics que, malgrat que la història els ha catalogat de malvats, han tingut un pol-sim de genialitat política.

· És catòlic no practicant amb molts dubtes.· Si ha d’escollir un vi de la DO, triaria un

Alta Alella Parvus Syrah, però pensa que és més difícil triar-ne un de sol perquè la qualitat cada vegada és millor.

· El seu racó preferit del poble són les vinyes.

· Cada vegada utilitza menys Twitter i Face-book i més Whatsapp perquè no li agrada que l’espiïn a tothora.

PERFIL

“Entenc la política com un servei i no com un mitjà per a servir-se, i això és el que passa en molts partits, també en el meu”

Berzosa conversa animadament amb Samuel Garcia, d’Alella Vinícola.

15

amb la gent, té carisma. Tot i que no compta amb la majoria absoluta, aconsegueix man-tenir l’alcaldia. Fins fa poc comptaven amb el recolzament de CiU, però recentment el líder de la formació, Ferran Falcó, que està imputat pel cas Adigsa, temptejava la pos-sibilitat de formar govern amb IC-V i ERC. Segurament va intentar aquesta manobra per a pal·liar la conseqüència juridicopenal de que se’l mantingui com a imputat. A més, Adigsa és un cas que conec de prop, ja que en representació de Manos Limpias, vaig ser l’advocat de l’acusació popular.

Tornant a les darreres eleccions municipals, si els resultats ho haguessin permès, hauríeu format equip de govern amb CiU i Gent d’Alella? Haguéssiu fet Cristina Xatart alcaldessa?Sí, hagués sigut així. Xatart hagués sigut l’Alcaldessa en la seva condició de cap de llista del partit amb més vots.

Actualment la relació amb Gd’A i CiU continua essent bona? La bona relació neix del sentit comú per part dels tres grups municipals. En el moment en que hi ha alguna cosa que fa decaure el sen-tit comú, com ara el meu desacord amb la manipulació de l’acte dels Escolapis, els ho faig saber. En els temes en que ens posem d’acord, treballem conjuntament tant dins del ple com fora. La bona sintonia seguirà vigent la resta del mandat mentre el sentit comú ens faci trobar-nos en punts de consens.

I quina relació tens amb els regidors del govern? Sóc dels que més temps porto com a regidor, però hi ha qui encara fa més temps que hi és. Políticament cadascú esta on està, però a nivell personal la relació és bona. I és una de les coses bones que m’enduc del meu pas per l’Ajuntament. Excepte en algunes ocasi-ons, he reconegut diverses vegades la meva amistat envers molts dels meus companys adversaris, i crec que no m’equivoco si dic que m’enduc el reconeixement i l’estima per-sonal de molts d’ells.

Què t’agradaria que passés en els mesos de mandat que queden? M’agradaria que no només continués essent el paradís idíl·lic prop de Barcelona, sinó que cada dia fos millor. Que no hi hagués cap alellenc a l’atur, que els nostres carrers

estiguessin perfectes i que fóssim un exem-ple per la resta. Que fóssim el millor poble del món.

Deixes la política, però continuaràs apareixent al programa de la televisió de Badalona sobre actualitat política? No, perquè hi col·laboro com a representant del Partit Popular. Entenc que deixarà de tenir interès que hi participi...

Per algunes informacions aparegudes en Internet sembla que vas tenir una joventut una mica agitada, vols fer-ne algun comentari?

Les informacions les ha escrit Àlex Asensio, i quan van aparèixer vaig mirar de contactar amb ell però ni em va agafar el telèfon ni em va contestar els missatges. Són informacions totalment errònies o manipulades. Vaig vo-ler donar-li l’oportunitat perquè rectifiqués, però com que ha evitat donar la cara (quan hem coincidit no m’ha dirigit la paraula), vaig considerar d’interposar una denúncia. Com que el seu bloc té poques visites, de moment he decidit no fer res perquè el meu tarannà no és el d’enfrontar-se amb ningú. Tinc tres anys per decidir-me, però en tot cas són in-formacions falses, esbiaixades i que no es corresponen amb la veritat.

“La bona sintonia amb CiU i Gd’A seguirà vigent la resta del mandat mentre hi hagi sentit comú”

16

17

ÒSCAR PALLARÈS El passat 22 d’abril va tenir lloc a les golfes de Can Lleonart un acte informatiu sobre l’estat de la qüestió de la Torre del Gover-nador. Davant d’una sala plena a vessar, l’alcalde, Andreu Francisco, va fer un repàs històric de les situacions per les que ha pas-sat la finca des que va marxar-ne la comu-nitat escolàpia. Francisco va exposar que ha estat impossible trobar inversors que vulguin fer-se càrrec de Cal Governador, i va afirmar que “és impossi-ble que l’Ajuntament pugui assumir el cost d’expro-piació, restauració i man-teniment d’una finca com aquesta, amb la qual cosa pensem que l’única possi-bilitat passa per una gestió mixta pública-privada de la mateixa”. A més, va explicar que hi ha dues hipoteques sobre la mateixa, una so-bre els edificis, de 5 milions d’euros i contractada a la Caixa, i una altra sobre els terrenys, de 4 milions d’eu-ros, contractada al BBVA. Segons Francisco, atès que Quabit, l’empresa immobili-ària propietària de la finca, no paga els deu-tes, la Caixa podria quedar-se els edificis aquest mateix any. I sembla que està previst que el BBVA acabi fent el mateix amb els terrenys en un futur no gaire llunyà. Segons

Francisco, hauria de ser més fàcil negoci-ar amb els bancs, un cop es trobin amb un mort d’aquestes característiques al damunt, que no pas amb Quabit.

Tècnics i políticsDesprés de la intervenció de Francisco, va prendre la paraula Joan Mas, arquitecte mu-nicipal, i va explicar tot allò que afecta “els

Padres” a nivell urbanístic i de POUM. Va explicar que, segons la taxació que s’hi ha fet recentment, la finca té un valor de mercat de 1,22 milions d’euros i un valor d’expropiació de 5,8 milions d’euros.

Tot seguit, va parlar Salvador Ribas, ar-quitecte i membre de la comissió de segui-ment dels escolapis, que va insistir en la ne-cessitat de trobar una fórmula que combini el capital i la gestió pública amb la privada.

Acabada la intervenció de Ribas, va de-manar la paraula la regidora de Gent d’Alella, Mercè Marzo, que va agrair l’alcalde que havia “estat obert i integrador en tot aquest procés”

i va afegir que “els escolapis són una font de riquesa desaprofita-da” i que “no cal obsessionar-se a solucionar-ho tot de cop, es pot seguir un procés gradual”. A continuació va voler interve-nir Cristina Xatart (CiU), que va dir que “aquest és el major repte plantejat mai pel consis-tori” i va suggerir que “s’ha de donar la veu al poble i consi-derar la possibilitat de fer-ne una consulta”. Javier Berzosa (PP) també va intervenir, tot i reconèixer que no tenia previst fer-ho, “però com que els meus companys de consistori han dit la seva, jo també vull donar les gràcies a l’alcalde i celebrar el consens que hem assolit tots plegats en aquest tema”.

Al final de l’acte, des del públic es va preguntar l’alcalde pel projec-te del Casal, i Francisco va reconèixer que “ha quedat en stand by; hem fet prevaldre la prudència davant la manca d’expectatives econòmiques”.

Els escolapis segueixen encallats

ACTUALITAT

La propera adquisició de la finca per part de dues entitats bancàries obre una petita escletxa de llum al procés

Andreu Francisco, al costat de Joan Mas, fa la seva exposició al públic. ÒSCAR PALLARÈS

CEDI

DA

18

ALBERT ALABAU Recordo quan era un marrec i esperava amb devoció cada nova entrega de Vesània, un fanzine delirant editat pels estudiants de les Barrakes, que m’arribava d’estranquis a tra-vés del meu germà gran. I recordo quan vaig anar amb una colla d’amics al Dr. Caralps festival d’Alella, que va ser el meu primer festival de música com a espectador.

Tots dos moments de la meva tendra ado-lescència estan lligats, d’una o altra manera, al protagonista d’aquest ar-ticle. El primer, per una espectacular sèrie de confrontacions dialècti-ques sense desperdici en-tre el nostre protagonista i Lola Bunny sobre les manifestacions culturals ianquis. El segon, perquè ell hi va actuar amb la mítica banda Pelaxikens.

Però qui és Joan Pe-drosa? Doncs un jove alellenc, pare de 2 criatures, que segueix semblant-se a aquell adolescent transgressor que anava amb mo-nopatí a tot arreu, i que jo recordo amb ulls

de nen que admira un paio que fa coses que molen. Coses que molen molt!

I per què que és tan especial? Doncs no és la seva professió −és dissenyador gràfic per Men’s Health i fa aplicacions per Ipad− el que copsa la nostra atenció en aquest Què

fa, sinó més aviat la seva faceta de melò-man, en el més ampli sentit de la paraula. Col·leccionista de discs −compta amb una important i variada col·lecció de música

jamaicana−, amant d’es-tils musicals tant variats com el reggae, el dupstep, el hardcore i el hip hop, i apassionat de la música en directe; en Joan va acabar erigint-se ja fa anys com una figura de culte dins l’underground internacional sota el nom de El Chavo. Amb aquest projecte ha actuat com a DJ en festivals de renom com el Sonar, i el 2010 va

guanyar el 1er premi en la categoria de no-ves tendències al concurs de talents Puro

Cuatro, organitzat per la cadena televisiva Cuatro, experiència que, per cert, recorda

com un gran frau, en quedar-se en un no res després de promocionar-ho inicialment a bombo i plateret per tota Espanya.

Però en Joan és un paio inquiet que dorm poques hores i n’inverteix moltes posant el nas a tot allò relacionat amb la música que li crida l’atenció. I és que, a banda del pro-jecte DJ Chavo, està involucrat de manera permanent en la producció musical d’artistes d’arreu del món, sobretot de músics del món del hip hop, una de les seves grans debilitats.

Va ser aquesta faceta la que, després de produir a molts artistes a nivell internacional i veure com el resultat es quedava en un calaix −i de patir en la seva pròpia pell les dificultats per editar material en el context actual−, el va dur a engegar el segell musical Molts Re-

cords (http://moltsrecords.bandcamp.com/) juntament amb Josh Guillot −el seu també company de fatigues al duet de hip hop Debi-lorithmicos, reconegut internacionalment pel seu hip hop de cuidada manufactura i passió pel detall−, amb l’ànim d’autoeditar-se les se-ves referències amb plena llibertat artística i poder també editar tots aquells artistes que li cridessin l’atenció i tinguessin dificultats per obrir-se camí.

Després de 10 referències editades −amb una gran acceptació per part de la crítica especialitzada− i d’un bon grapat en camí, en Joan confessa: “ho faig, literalment, per amor a l’art”. I és que és una empresa que li reporta grans satisfaccions, però a la que hi dedica molta energia sense que, a dia d’avui, li doni per cobrir les despeses que genera.

Però el més important és que es troben posicionats dins d’un sector molt competit i que no paren de treballar en nous projectes com, per exemple, l’apassionant “la cana-lla balla”, compilació de versions de temes infantils fetes per artistes d’arreu del món i que espera que ben aviat vegi la llum en una edició molt cuidada acompanyada d’il-lustracions personalitzades fetes per artistes de renom.

Tot i que la situació actual és més com-plicada que mai, esperen que algun dia el projecte es consolidi donant resultats, com a mínim, reportant actuacions en directe que els permetin autofinançar-se.

Que la força t’acompanyi!

Què fa… Joan Pedrosa?

CEDI

DA

QUÈ FA?

“Diari d’un freakie” podria ser un bon titular per un Què fa com aquest, en què es retrata un dels personatges joves més especials i genuïns d’aquest poble: en Joan Pedrosa

Imatge promocional de Pedrosa.

19

CULTURA

CARLES PÉREZDel 12 al 28 d’abril es va celebrar la sisena edició dels Espais de Poesia. Aquest festival, nascut amb la finalitat de donar a conèixer als alellencs poetes tant consolidats com emergents i d’impulsar l’activitat literària al poble, arriba a la seva sisena edició amb un resultat desigual pel que fa a l’assistència de públic, però consolidat pel que fa a la quali-tat de les seves propostes.

El festival ha mantingut les ja tradicio-nals activitats dels Espais de Poesia: l’expo-sició a Can Manyé, que aquest any ha anat a càrrec del poeta i artista visual J.M. Calleja; la trobada de poetes del Maresme; la presen-tació de llibre, que enguany ha estat Morir

d’Amor a Tavertet del poeta Eduard Miró, molt conegut a Alella; i el club de lectura on es va comentar l’obra Les Imminències, que no va poder comptar amb la presència de l’autor Màrius Sampere tal i com s’anuncia-va al programa. Posteriorment, Sampere va participar al club de lectura del passat 9 de maig. La Big Bang Valona de Sant Pol de Mar va repetir l’acompanyament musical de la passejada poètico-musical que, aquesta edi-ció, va comptar amb els poetes Dolós Miquel i Max Besora. L’espectacularitat d’aquesta passejada no es va veure recompensada amb la presència de públic que es mereixia.

Acostar la poesia als equipamentsMúsica, arts visuals, dansa i paisatge han estat els elements amb els que la poesia s’ha relacionat en espaïs tan variats com Can Lle-onart, el Bosquet, Can Gaza, l’escola Fabra, l’Institut i les residències Els Rosers i Ger-mans Aymar i Puig. I és que si alguna cosa s’ha proposat l’organització dels Espais de Poesia, és acostar la poesia als diversos equi-paments, involucrant així el màxim nombre de col·lectius possible. Així doncs, tant joves com avis han tingut els seus espais poètics dins del festival, malgrat que, cal aclarir, no són espais exclusius, atès que mantenen la porta oberta al públic en general.

Però un nou espai no geogràfic ha cons-tituït la principal novetat d’aquesta edició: l’espai 2.0. La possibilitat de participar mit-jançant l’ús de les noves tecnologies, no no-més per a compartir sinó també per a crear. Twiter i Instagram han ampliat els Espais de Poesia, oferint un nou tipus de participació: els micropoemes i les fotografies. Pregun-tada pel seguiment que han tingut aquestes noves propostes, Mercè Pomer organitza-dora dels espais de Poesia, destaca la gran resposta dels alellencs i, malgrat la impos-sibilitat de saber a quanta gent han arribat, ens ofereix com a exemple que algunes de les fotografies penjades a la xarxa han obtingut

més de 300 “m’agrada”. Benvinguda, doncs, la iniciativa!!

A la programació d’aquest any tampoc han faltat els premis literaris locals i comarcals. Així doncs, en el marc del festival es va pre-sentar el llibre guanyador del premi Alella a Maria Oleart 2012 que porta per nom El mar

dels altres de Josep Fàbrega i Selva, i es van lliurar els premis als guanyadors de la fase lo-cal de la Mostra Literària del Maresme. Aques-ta edició ha servit també com a marc per a la inauguració de la biblioteca de l’Institut.

Algunes coincidències a evitar Hi ha, però, un aspecte que crec caldria mi-llorar si es vol aconseguir arribar a un major nombre de públic. Certament la poesia no és un gènere fàcil, però per a un poble petit com el nostre caldria esmerçar tots els esforços per evitar la programació de diversos actes simul-tanis i més quan aquestes sorgeixen de la ma-teixa regidoria. Així, per exemple, el dimecres 17 d’abril coincidien en horari el recital musical de Can Gaza i el cinema en versió original de Can Lleonart. El mateix va passar el dijous s 18 d’abril on a la mateixa hora hi havia previstes una tertúlia a Can Lleonart i el club de lectura a la biblioteca. És aquesta una qüestió fàcil de resoldre que de, ben segur, poc o molt, resta públic a ambdues activitats.

La sisena edició d’Espaisde Poesia entra a la xarxaEl festival guanya nous espais, tot conservant la qualitat de les seves propostes

Pau Riba al Bosquet. La Big Bang Valona va acompanyar la passejada poètico-musical.QUICO LLUCH QUICO LLUCH

20

21

CULTURA

CRISTINA GAGGIOLIL’holandès Ed Weenk va arribar a Catalunya fa uns dotze anys per feina, i ara ja en fa set que viu a Alella. Té una empresa de consulto-ria i dóna classes a Eada. Acaba de publicar el seu primer llibre.

Coneixem ja alguns llibres que comparen el món de l’empresa amb el món del futbol. Què diferencia el seu de la resta? Normalment, els treballs s’enfoquen a l’equip i a les dinàmiques de grup. Per a mi, però, aquesta és una part molt petita. Vaig a la part tècnica de l’entrenador: com defineix la seva estratègia, com la posarà en pràctica, quins jugadors vol… També toco l’estratègia després del partit: analitzar què ha passat i perquè. No analitzo només la part humana, sinó la planificació i el fer que tot encaixi.

Posi’m un exemple de bon entrenador…Faig vàries comparacions amb en Pep Guar-diola. Normalment es pensa en els seus ví-deos per animar l’equip, però després hi ha les famoses fotos d’ell preparant-se al seu soterrani. I no només preparant el vídeo, sinó altres punts com ara si posa ja el noi de la Masia o s’espera dos partits més, què farà en el proper entrenament, a què dedicarà el temps…

Ed, parla molt del Barça…Perquè és un exemple que aquí funciona. I perquè a mi m’agrada el club. Lògicament, si hagués de fer una xerrada a Madrid, hauria d’adaptar-ho. Parlaria d’en Mourinho. Em costa una mica més donar exemples posi-tius d’ell, però n’hi ha. Hi ha molts jugadors que diuen meravelles d’ell. I ha tingut èxit ens molts llocs diferents. Alguna cosa ha fet bé! El problema és que deixa els equips amb molts conflictes. No sembla que estigui construint a llarg termini. En Guardiola fa un camí que va més enllà.

Perquè el títol del llibre fa referència específicament a la passada? La passada perfecta és un capítol clau, per-què és l’alineament intern a les empreses: com ens coordinem, per exemple, entre màrqueting, compres i operacions. Si en

Xavi fa una passada tècnicament perfecta, però en Messi dorm, la jugada no té cap sentit.

Això passa? Falta coordinació a les empreses? És un dels problemes en què més fallem. I ho noto sobretot en grups de gent gran, amb més experiència laboral. És fàcil de dir, però complicat de fer. El departament de màrque-ting, per exemple, promet, i el d’operacions posa problemes per complir. Cal tenir els mecanismes i la disciplina per fer que tot rutlli. Si ens entenem millor, funcionarem millor.

Al llibre parla de la importància dels cercapromeses, els que busquen nous talents del futbol. A les empreses n’haurien de tenir, també? Al futbol està molt professionalitzat, potser perquè tots volen trobar el proper Messi. Al món empresarial, no n’hi ha tants, de Mes-sis. El que m’interessen són les empreses de reclutament externalitzades. Es pot exter-nalitzar, però fins a cert punt. Dependre al 100% d’una empresa externa en un tema tan clau com els càrrecs més importants no és còmode. Tot i que cal dir que no totes les empreses de reclutament són iguals.

L’empresa en un camp de futbol

“EL BARÇA DE PEP GUARDIOLA ÉS UN EXEMPLE QUE FUNCIONA, PER AIXÒ HI FAIG VÀRIES COMPARACIONS”

CRIS

TIN

A G

AGG

IOLI

El llibre ‘Un pase perfecto’, editat per Libros de Cabecera, compara el món de l’empresa amb el món dels clubs de futbol

22

CULTURA

RAMON RUIZCada any, des d’en fa sis, se celebra una tro-bada d’entitats de recerca local i comarcal del Ma-resme. L’any passat, al mes d’octubre, li va per-tocar fer d’amfitrió a Can Lleonart al grup alellenc Cerquem les Arrels. En cadascuna de les troba-des, l’entitat organitzado-ra proposa una temàtica. En aquesta ocasió es va triar el de Masies, urba-

nisme i poblament al

Maresme.Posteriorment, el pas-

sat divendres 19 d’abril de 2013, a la Biblioteca Mu-nicipal Ferrer i Guàrdia

d’Alella, es va presentar el llibre que porta per títol el mateix que la jornada d’estudi:

Masies, urbanisme i po-

blament al Maresme. El llibre recull, al llarg de 168 pàgines, les comuni-cacions presentades en aquella VI Trobada d’en-titats locals i comarcals de recerca històrica, i forma part dels compro-misos assumits pel col-lectiu Cerquem les Arrels a l’hora de fer-se càrrec de l’organització. Els treballs de coordinació, correc-ció, disseny i maquetació, han estat assumits per ells mateixos i la seva pu-blicació ha estat possible

gràcies al suport econòmic de l’Ajuntament d’Alella i de l’Institut Ramon Muntaner.

Patrimoni històricEntre els escrits publicats que conté el lli-bre, s’hi poden trobar diversos capítols que tracten del patrimoni històric del Maresme: L’enclavament com a factor del domini del

territori. Estudi de la ubicació del castell

de Vilassar, de Marc Pons i Pau Ubach; La

quadra o domus del Cros d’Argentona, d’En-ric Subiñà; Masies i poblament al Veïnat

de Mar de Vilassar (1500-1784), d’Alexis Serrano; Mas i Família, una evolució en

paral·lel. El cas de Can Bellsolell de la Tor-

re, d’Alexandra Capdevila Muntadas; Canvis

en el patrimoni urbanístic de Sant Cebrià

de Vallalta a través d’algunes cases amb

més història, de Marta Collell i Anna Parera; El camp d’Arenys de Mar durant la Guerra

Civil, a cura del Grup Búnquers Arenys; Can

Cases del Racó, museu de la pagesia del

Maresme, de Gonzalo Berger Mulattieri; i Molins fariners del Maresme. Darreres in-

tervencions (2003-2012), de Jaume Vellvehí.

Afers alellencsPel què fa a la historiografia alellenca, en el llibre hi podem trobar cinc treballs signats per estudiosos d’Alella o sobre Alella: Llo-

garet, terme, parròquia. Alella, la conso-

lidació d’un municipi baixmaresmenc al

segle X, de Cristina Armengol; La masia com

a element de colonització del territori. El

cas d’Alella, de Mireia Barnadas; El modelat

vinícola del paisatge d’Alella vist a través

del seu patrimoni etnològic, a cura de Jor-di Montlló Bolart; El procés d’incautació i

d’inventari de Can Calderó, de Jordi Albala-dejo Blanco; i Cases de Senyors i d’Església,

cases de mort. La Torre del Governador, les

Quatre Torres i les condemnes a mort d’An-

toni Pujadas, Antoni Vidal, Joan Galvany

i Melcior Perich, a cura de Ramon Anglada Lara.

Presenten el llibre ‘Masies, urbanisme i poblament al Maresme’L’obra recull les comunicacions presentades a la trobada d’entitats de recerca històrica celebrada fa uns mesos a Alella de la mà de Cerquem les Arrels

Un moment de l’acte de presentació.

ÀLEX

ASE

NSI

O

23

CULTURA

SIGRID GUILLEML’Associació d’Amics de Músics en Residèn-cia neix l’any 2010 per gestionar i donar con-tinuïtat al Projecte de música de cambra Mú-sics en Residència, que es celebra anualment a Alella en el marc del seu Festival d’Estiu. L’Associació està integrada actualment per trenta-set persones que comparteixen l’afició per la música clàssica i el compromís de su-mar esforços per assegurar l’òptima organit-zació del Músics en Residència. El caràcter singular d’aquesta iniciativa −per pionera i innovadora en el seu àmbit−, la professi-onalitat i el reconeixement creixent en les tres edicions de vida del projecte (2010, 2011 i 2012) han permès que aquest es consolidi com a proposta d’alt nivell artístic.

Aquest èxit, en part, ha estat possible gràcies a la tasca organitzativa que desen-volupen els associats, els quals treballen de manera totalment voluntària i involucrada, fent també seva la filosofia de Músics en Resi-dència: “Viure i fer viure la música”. Efectiva-ment, la motivació dels creadors i directors artístics de la proposta, els músics José V. Castelló i Helena Satué, és la de reunir mú-sics professionals per fer música de cambra en un entorn distès, participatiu i d’aprenen-tatge. Els músics són convidats a participar i a allotjar-se a casa dels associats a Alella. Precisament, aquest és el primer any en què tots els músics conviuran amb els associats,

després que l’any anterior es provés amb una part d’ells i l’experiència fos molt positiva per ambdues parts.

L’Associació té nomenats un president, un secretari i un tresorer, però els seus mem-bres defugen nomenar càrrecs i s’afanyen a dir que tots desenvolupen una tasca activa i hi posen molta il·lusió. L’Associació prepara i executa l’organització de Músics en Residèn-

cia a través del pressupost tancat que conce-deix l’Ajuntament d’Alella, el qual s’encarrega també de la infraestructura necessària per als concerts.

Treball en equipA principis d’any i una vegada concedit el pressupost, els associats es reuneixen per planificar i distribuir-se les tasques, encami-nades a la bona consecució del projecte: el trasllat dels músics, l’allotjament, els àpats, les localitzacions dels assajos, el material (partitures) i el programa d’activitats. Així, s’organitza un acte de benvinguda i d’altres perquè els músics coneguin el poble, com ara la visita a un celler de vi. Paral·lelament, els directors artístics desenvolupen el programa musical i la selecció dels músics residents.

Així mateix, l’Associació treballa de cara a obtenir col·laboració d’empreses del poble. En aquest sentit, i per l’edició d’enguany que té lloc el mes de juliol, han aconseguit que diversos restauradors i empreses del sector vinícola i de l’alimentació es vinculin en el projecte mitjançant la prestació de serveis i productes o la cessió d’espais.

Alhora, des de l’Associació s’està duent a terme una important tasca de difusió infor-mativa de Músics en Residència, que compta amb espai web (www.musicsenresidencia.com) i té seguidors a les xarxes socials a través de Facebook i Twitter.

Associació d’Amics de Músics en Residència. Compromís humà amb la cultura

ÒSCAR PALLARÈS

L’Associació creix en membres i de la mà del projecte Músics en Residència d’Alella

Músics en residènciaA més de la capacitat per reunir professionals amb una significativa carrera musical a nivell europeu pel plaer d’interpretar i compartir experiència i coneixements, el valor afegit i diferencial de Músics en Residència rau en la seva dimensió social i pedagògica. D’una banda es convida també estudiants de nivell superior perquè tinguin l’oportunitat de tocar junt amb els professionals per aprofundir en el mètode de treball i en la interpretació. Per l’altra, la iniciativa fomenta el vincle entre artistes i públic ja que els assajos són oberts al públic perquè tothom pugui viure el procés de creació i interpretació musical. En defi-nitiva, una pionera i encertada fórmula per trencar amb la imatge elitista amb què sovint es s’identifica la música clàssica i per difondre l’interès i cultura musicals.

Imatge d’una de les actuacions dels músics en Residència a les Quatre Torres.

24

25

SIGRID GUILLEM / FOTO: JORDI FARRÚSElisabeth Reverter Garcia (Badalona, 21 de juliol de 1959) és metge pediatra i sòcia fundadora del Centre Mèdic d’Alella. Actu-alment, compagina la pediatria al Centre Mèdic d’Alella i a l’am-bulatori de Montigalà, amb la feina de coordinadora de docència de l’equip de pediatres de BSA (Badalona Serveis Assistenci-als), que aglutina els ambulatoris de Montgat-Tiana, Montigalà, Progrés-Raval, Martí-Julià, Morera i Nova Lloreda. Inquieta i treballadora de mena, pragmàtica i competent, l’Elisabeth esti-ma la seva professió, la qual exerceix amb compromís i viu com un enriquiment personal diari. “M’agrada molt la meva feina, em dóna moltes satisfaccions, malgrat que també és estressant i dóna alguns disgustos com ara casos de malalties greus, tot i que a atenció primària no és habitual”, comenta.L’Elisabeth va venir a viure a Alella a l’edat de vint-i-quatre anys, quan els seus pares van decidir traslladar-se a la casa que tenien al poble, coincidint amb el seu vint-i-cinquè aniversari de casats. La tranquil·litat i el silenci dibuixen un viu record dels seus primers dies al poble, doncs havia crescut en un barri sorollós de Badalona. “La primera nit no podia dormir del silenci. Llavors estava estu-diant medicina i, per distreure’m, sovint sortia a comprar un bolígraf al centre del poble”, recorda divertida.

L’Elisabeth va estudiar medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona i es va especialitzar en pediatria, una “deci-sió vocacional” indica, per a qui juguen a favor la paciència, l’empatia, la impli-cació i el compromís.

Va començar com a alumna resident a l’Hospital del Mar de Barcelona fent guàrdies de pediatria i, seguidament, va entrar a cirurgia infantil, especialitat a la qual es volia dedicar inicialment, però que va acabar canviant per la pediatria per vocació. “Sempre he anat amunt i avall. He treballat fent guàrdies dels vint-i-vuit als quaranta anys. Primer a l’Hospital del Mar, al de Granollers, al de Mataró, seguidament al nou hospital de Mataró i Mollet, a Blanes i d’aquí ja a atenció primària amb un horari normal”, quan va aconseguir una plaça de pediatria a l’ambulatori de Montigalà. “No ha estat fàcil combinar la feina de guàrdia amb la de mare, sovint treballant tres i quatre nits seguides, caps de setmana i festius”.

A l’edat de trenta un anys es va casar i després d’un breu pa-rèntesi de tres anys vivint a Badalona, l’Elisabeth es va traslladar a viure definitivament a Alella quan es va quedar embarassada de la Mireia. Diu sense recança haver estat una mare “dura”, doncs entén la importància de donar normes i pautes de comportament als nens i se sent molt satisfeta de la bona relació de confiança que manté amb la seva filla de divuit anys. “Tot i ser pediatra tens igualment espants com a mare; és difícil ser objectiu amb un fill o familiar, tot i que amb el temps se n’aprèn”, indica.

Precisament, amb veu prudent i sense afany de judicar, però

amb l’autoritat implícita que li atorga la seva llarga experiència, l’Elisabeth al·ludeix amb preocupació l’excés de permissivitat amb què els pares eduquen els nens en l’actualitat i que fa que creixin sense un marc referencial de comportament. En aquest sentit, opina que “s’està hiperdiagnosticant la hiperactivitat i el dèficit d’atenció”; quan molts d’aquests nens no tenen aquestes malalties sinó un comportament derivat d’una educació inade-quada en què no reben normes conductuals suficients.

“Els nens exigeixen normes i pautes conductuals i aquestes les han d’adquirir a casa, després les trobaran a l’escola i la so-cietat. En canvi, els pares són molt permissius, en part perquè passen moltes hores fora de casa per la feina. Així trobem nens que es pensen que manen sobre tothom o que poden tocar-ho tot a tot arreu perquè a casa els deixen... i ens estem equivocant molt”, conclou.

La falta d’un centre d’assistència pediàtrica a Alella va pro-piciar que l’Elisabeth s’associés amb el Dr. Jordi Pou per obrir l’any 1998 una consulta de pediatria al carrer Ginesta, embrió del futur Centre Mèdic d’Alella, que han fet créixer millorant el ser-

vei d’assistència amb més especialitats i professionals: “actualment som cinc socis: el Dr. Jordi Pou, la senyora Xesca Felguera, la Dagmar Hofert, la doctora Enriqueta Alcaraz i jo mateixa, i tenim les especialitats de pediatria, psiquiatria, psicologia, medicina de família, trauma-tologia, dermatologia, ginecologia, cardi-ovascular, rehabilitació (un rehabilitador i traumatòleg), oftalmologia i otorinola-ringologia”, explica.

Com a coordinadora docent de pe-diatria de BSA, l’Elisabeth s’encarrega d’organitzar xerrades i cursos per als

pediatres de la zona de BSA. És molt enriquidor, doncs veus el funcionament de cada centre i permet detectar i corregir mancances. També s’hi organitzen activitats comunitàries, xerrades i tallers de primers auxilis per al professorat de cen-tres educatius”, explica. Alhora, les escoles organitzen sortides anuals per donar a conèixer el funcionament de l’ambulatori i els seus professionals als nens i també tallers d’hàbits ali-mentaris.

L’Elisabeth sempre s’ha trobat bé a Alella i plenament inte-grada: “m’hi sento molt bé, s’hi viu molt tranquil i està molt ben comunicat; conec molta gent”. Afegeix que “potser s’haurien de fer més coses tipus tallers i activitats lúdiques per als nens i el jovent perquè no vagin a fora a buscar entreteniment tot i que s’ha millorat en aquest aspecte”.

Li agrada molt fer vida de poble, tot i que els horaris de feina no li deixen massa temps per gaudir-ne. Ara, però, que té festa els dissabtes i diumenges, l’Elisabeth fa sortides de marxa nòrdica amb un grup de dones d’Alella a través del centre Calma. I també fa classes de francès a Can Lleonard. “M’agrada molt moure’m, aprendre i fer coses noves” esmenta amb entusiasme.

Elisabeth ReverterPediatra i sòcia fundadora del Centre Mèdic d’Alella

Per la seva consulta passen una trentena de nens al dia. El dia a dia d’aquesta pediatra vocacio-nal és una cursa i un fragment de la seva trajectòria professio-nal: plena dedicació, moltes ho-res de feina, perseverança, supe-ració i satisfacció.

PERSONATGE

26

Pa d’espelta amb llavors de llinosa

Per les seves propietats energètiques, les llavors de llinosa constitueixen un aliment excel·lent per portar una dieta equilibrada.

Es diu que la llavor de llinosa conté 27 compostos identificables com anticancerígens, a més de les seves conegudes propietats com a laxant.

Plaça de l’Ajuntament, 12 - Tel . 93 555 56 o4

Forn de la PlaçaPa amb cinc sentits

27

DOSSIER

VETLLANT LA SALUT DEL POBLE

Metges, infermeres, dentistes, farmacèutics, fisioterapeutes, podòlegs… Són, juntament amb molts altres especialistes, els que tenen cura que tots nosaltres ens trobem bé. Estan pendents que mengem adequadament, que ens prenguem la medicació adient, que superem ràpid la malaltia… ens escolten i es preocupen pel nostre benestar.

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

28

DOSSIER

28

AGNÈS CÉSPEDES / JÚLIA GASULL / HELENA MARTÍNEZ / ALBA ORTEGA / ÒSCAR PALLARÈS / MARIA POU“La felicitat radica, per sobre de tot, en una bona salut”. Ho afirmava un intel·lectual del segle XIX i ho confirma el dia a dia de molts de nosaltres. Ni joies, ni grans cases amb piscina, ni cotxes de luxe ni béns materials. La felicitat l’assolim quan nosaltres i aquells que més es-timem ens trobem bé. I tot i que trobar-se bé depèn de molts factors, alguns dels quals ex-terns i amb els quals poc hi podem fer, n’hi ha un de molt rellevant basat en com ens cuidem i com som cuidats.

Per tenir cura de la nostra salut i aju-dar-nos a recuperar-nos quan ens afecta la malaltia, a Alella comptem amb un ampli ven-tall de professionals que es preocupen per nos-altres. Són els metges, infermeres, però també els dentistes i els farmacèutics, així com molts altres terapeutes i sanitaris, als qual recorrem quan alguna cosa dins el nostre cos no acaba de rutllar. O ara, cada vegada més, també per prevenir que això arribi a passar.

N’hi ha que treballen en centres públics, com el Consultori Municipal, i molts d’altres en centres privats i concertats que complemen-ten i amplien l’atenció sanitària universal. Però tots ells, com a professionals vocacionals que són, posen sempre per davant dels seus inte-ressos la salut dels seus pacients. Ho veureu reflectit en allò que ens expliquen; llargues jor-nades de treball, dificultats per desconnectar de la feina, preocupacions... Però els agrada. Gaudeixen escoltant-nos, sabent com ens sen-tim, tractant amb persones i fent que gràcies a ells, els seus diagnòstics i intervencions, gau-dim d’una bona salut.

En uns moments difícils per la sanitat, i molt especialment per la sanitat pública, la Revista Alella volem dedicar un espai a tots aquests professionals, perquè ens expliquin quina feina fan. Volem conèixer en què con-sisteix la seva especialitat, les dificultats que es troben per exercir-la, què és el que més els agrada i què detesten, i que ens comentin com els alellencs i alellenques viuen la cura de la seva salut.

I és que en una societat moderna i de-mocràtica, en un estat del benestar que re-alment faci honor al seu nom, la salut dels ciutadans ha de ser una prioritat. La sanitat pública és quelcom que hem de preservar i per la qual cosa val la pena lluitar. No val a badar. La nostra felicitat està en joc.

El centre de salut públic, amb seu al carrer del doctor Mas de Xaxars.

El Centre Mèdic Alella compta amb professionals que cobreixen un ampli ventall de serveis.

Detall de la façana de la Farmàcia Martínez i de la filera de ceps que fa de tanca.

Foto

s: Ò

SCAR

PAL

LARÈ

S

HEM PARLAT AMB METGES, INFERMERES, FARMACÈUTICS, DENTISTES I ALTRES TERAPEUTES I SANITARIS PER PRESENTAR-VOS UNA RADIOGRAFIA DE LA SANITAT ALELLENCA

Tot i que diu que no li hauria importat estudiar alguna altra cosa, és metge per vocació, perquè li agrada la professió i la va viure de ben pe-tit, ja que el seu pare també és metge. Fa uns 14 anys que exerceix, pas-sant consulta “però també fent una part de docència i d’investigació”.

Explica que les principals causes de consulta a l’ambulatori d’Alella són, majoritàriament, “per curar-se o per prevenir. I també vénen pa-cients que pateixen certs tipus de patologia aguda perquè la puguem tractar des d’aquí o perquè sapiguem identificar els que han d’anar a l’hospital d’urgències”.

En els anys que fa que és metge no ha denotat canvis en les malal-ties del alellencs, però diu que “sempre hi ha pics. Recordo que l’últim va ser quan la Grip A. Canvia una miqueta perquè hi ha certa fòbia o alarma social per algun tipus de patologia, però nosaltres acostumem a veure sempre el mateix”. Pel que fa al perfil d’usuari del CAP, explica que “la gent gran ve de manera assídua, en canvi, els joves que tenen un problema puntual venen durant uns mesos, un any o dos, i després els perdem de vista”.

Considera que “per als mitjans que tenim, els nostres serveis mèdics són de moltíssima qualitat, excel·lents. Tant a Alella com a nivell gene-ral, la gent posa molt de la seva part per arribar a atendre de la millor manera”. Li agrada especialment el fet que essent metge, “ajudes, i la gent t’ho agraeix. Els arriba el teu esforç i et fan arribar també que estan contents, i al final això és l’important”. Per contra, no li agrada “el poc suport que tenim de dalt. Avui en dia, la figura del metge està infravalorada, i qui menys ens ajuda és la pròpia gent que està a sobre nostre. La professió mèdica està difícil”.

Fa 20 anys que és farmacèutica, recollint el testimoni del seu pare que també ho era.

La seva tasca principal és dispensar els medicaments que li dema-nen, alhora que aconsella sobre el seu ús i propietats. Pensa que els alellencs fan un ús racional de la medicació, “consumeixen els medi-caments que necessiten, ni més ni menys”, i no ha observat cap moda al respecte.

A la seva farmàcia dispensa una mica de tot, i és que “no hi ha cap medicament que es demani ni sobresurti per damunt dels altres”, tot i que assegura que “els medicaments s’han anat renovant i millorant.

El que més li agrada de la seva feina és “poder ajudar les persones” i el que menys “haver d’aplicar decrets com el de l’aplicació de l’euro”.

A tall d’anècdota, comenta que “a vegades hi ha persones que s’equivoquen a l’hora de demanar els medicaments, ja sigui canviat una mica el nom d’aquest o en la descripció, però res que no es pugui acabar resolent”.

“Per als mitjans que tenim, els nostres serveis mèdics són de moltíssima qualitat”Òscar Pedreira39 anys. Metge de família al Consultori d’Alella

“M’agrada poder ajudar les persones”Ma. Roser Gómez43 anys. Farmacèutica a la Farmàcia R. Gómez i Torrents

29

DOSSIER

Fotos: ÒSCAR PALLARÈS

30

DOSSIER

30

“Les meves tasques habituals a la clínica del poble són totes les feines relacionades amb la cura de les dents, fent especial èmfasi en la cirur-gia i els implants, ja que sóc especialista en cirurgia”, explica.

Els seus 22 anys de professió li permeten afirmar que “els alellencs i les alellenques tenen una cura diria bona, sense tirar a molt bona, de les seves dents, encara que hem de tenir en compte el context de crisi que ens castiga a tots”. De tota manera, considera que en aquests anys de professió, “ha millorat considerablement la cura de les dents de la gent, hi ha més informació i interès”.

Aconsella portar els nens al dentista “des que tenen dents, si més no, per que s’acostumin a veure la figura del dentista i coneguin que hi ha algú que vetlla per la seva boca”.

El que més li agrada de la seva feina “és poder fer que la gent que no pot, acabi menjant i trobant-se guapa”, i el que menys és “la medicina defensiva que hem de practicar per protegir-nos de gent desconfiada i que no creu en nosaltres”.

Recorda amb simpatia l’anècdota succeïda amb “un senyor de vora 80 anys amb tres o quatre dents molt malmeses que, assenyalant un cartell de una noia estupenda, em diu: jo vull unes dents com aques-tes! A la qual cosa jo li vaig respondre que s’havia equivocat de lloc, que ell buscava un poble, creuant la frontera, que es diu Lourdes!”

Conclou assegurant que “la manera de mantenir un bon somriure és raspallar-se les dents després dels àpats, si són tres vegades millor que dues, i visitar el dentista un cop l’any com a mínim”.

Arreglar ungles, eliminar durícies i curar ulls de poll... aquesta és no-més una part de la feina que desenvolupa des de fa 8 anys. Això és el que se’n diu quiropòdia, però el que a ella li apassiona és l’ortopodo-logia, més coneguda com l’estudi de la marxa: “és l’estudi del cos de la persona i el seu peu per veure si té alguna patologia que li desen-cadeni una marxa que no sigui correcta”. I per a corregir-ho, diu que li encanta “fer plantilles”. A més, està especialitzada en el peu diabètic.

Des del seu centre podològic “s’intenta tenir cura dels peus per-què la gent, quan em visiti, noti una millora important i que cada vegada vagi a millor”. I deu ser veritat, perquè assegura que “cada cop es fa més ús del podòleg per part dels alellencs”.

Té pacients de totes les edats, per diferents tractaments i patolo-gies, “sobretot de gent gran”, i les ungles clavades són la causa més habitual de consulta.

Es queixa que no hi ha prou coneixement de la feina d’un podòleg, i considera que “cal molta pedagogia i informació sobre tot allò que fem i que podem aportar per al benestar de les persones. Es coneix poc la feina que fem. Tenir cura dels peus, la marxa i la postura és bàsic”.

En aquesta línia comenta que “quan fas la història clínica, la gent se sorprèn una mica que un podòleg pregunti quin tipus de medica-ció estan prenent, si tenen al·lèrgies, si són diabètics, ...i és que se’ls fa estrany que els preguntis tantes coses si, en teoria, només vas a tallar-te les ungles!”

“Ha millorat considerablement la cura de les dents”Ciro Sala48 anys. Dentista a CIM Dental Sala Calvo

“Es coneix poc la feina que fem els podòlegs”Ana M. Díaz44 anysPodòloga al Centre Podològic Alella

3131

DOSSIER

“M’agrada molt ser infermera i em segueix agradant amb el pas del temps. He estat 15 anys a l’hospital, després vaig venir a fer atenció primària i estic encantada, i en aquest poble més”, assegura, després de prop de 20 anys a la professió.

Al CAP d’Alella s’encarrega de fer control de crònics, les visites a domicili a pacients crònics o per urgències, les extraccions de sang al centre o a domicili, cures i seguiment de cures, etc. I és que aquesta és la principal tasca a fer amb els alellencs, que recorren al CAP “sobretot per les cures, les ferides, les cremades, controls de tensió...” Concretant que “hem d’anar al domicili dels pacients que no poden accedir a l’am-bulatori per fer-los el seguiment”.

Des de la seva visió d’infermera, pensa que es fa un bon ús dels serveis mèdics públics, “tot i que a vegades alguns usuaris vénen per motius que es podrien curar ells a casa. Tot i que, si els fas una valora-ció, es queden més tranquils”.

El que més li agrada de la feina actual és que pot fer seguiment dels seus pacients: “Jo a l’hospital estava a urgències, i no tornava a veure un pacient fins que no venia un altre cop d’urgències. Ara, en canvi, tinc el tracte amb la gent i són tots molt amables”, i coincideix amb companys seus del CAP que els que detesta “és que els recursos siguin escassos. Ens falta material, ens falten coses”.

Com que la medicina no l’acabava d’omplir i tenia clar que volia fer alguna cosa de ciències que li permetés ajudar les persones, va decidir estudiar farmàcia, professió a la qual es dedica des de fa 23 anys. A banda de dispensar medicaments i gestionar la seva farmàcia, també es dedica a la formació.

Apunta que, a la seva farmàcia, es venen sobretot “antiinflamato-ris i ansiolítics, així com també els complements alimentaris, vitami-nes...”, però que el consum de medicació dels alellencs es troba dins la mitjana del país. Destaca que “s’ha reduït la demanda d’antibiòtics, ja que la gent s’ha conscienciat i els utilitza menys. Ara s’utilitza més la medecina natural perquè té menys efectes secundaris”. En aquest sen-tit, considera que el consum de medecina natural “ha crescut molt”, i també hi ha una moda “en l’ús dels antioxidants o d’aquells medica-ments que ens mantenen amb més energia”.

El que més l’omple de la seva professió és “el contacte amb el públic i els avenços que hi ha en medicina, els quals es tradueixen en millors teràpies i medicaments”, i el que detesta és “la burocràcia i l’administració”.

Comenta també que “a vegades les persones que no recorden el nom del medicament s’ajuden una mica de mímica per què els enten-guis, i és divertit”.

“Estic encantada de fer aquesta feina en aquest poble”Bernabela Zafra (Berna)44 anys. Infermera al Consultori d’Alella i guàrdies al Masnou les nits i els festius

“Els avenços que hi ha en medicina es tradueixen en millors teràpies i medicaments”Carlota Bernal62 anys. Farmacèutica a la Farmàcia Bernal

31

DOSSIER

Dues treballadores de la Farmàcia Bernal atenen un client.

32

DOSSIER

Sempre havia tingut clar que es volia dedicar a la vessant sanitària, i l’osteopatia li permetia treballar i tenir una visió mèdica global del cos.

“Treballo manualment el dolor o la patologia concreta amb el paci-ent. Hi ha tres parts importants que es treballen: la visceral, l’estructu-ral i la cranial. A l’hora de fer el tractament específic de cada pacient, englobem totes tres”, diu.

Comenta que “les principals causes que porten els alellencs i alellen-ques a la seva consulta tenen a veure amb el dolor en general, sobretot lumbars i cervicals”. D’altra banda, també tracta diferents temes gineco-lògics de les dones durant l’embaràs “com pot ser la ciàtica o, al postpart, el treball del recuperació del sol pèlvic”. Destaca que “darrerament cada cop es veu més com l’estrès i l’ansietat agreuja lesions prèvies”. També opina que la gent té més consciència del cos “i no es volen medicar tant, per la qual cosa es posen de seguida en mans de professionals”.

Des de l’osteopatia es tracten pacients de moltes franges d’edat “com, per exemple, els nadons sobretot per temes de còlics o otitis, però també dones amb temes ginecològics propis de l’embaràs o hor-monals, qui pateix de migranyes, i gent amb dolors lumbars i rigidesa”. Veu amb satisfacció que “cada vegada més les persones s’intenten cui-dar millor i prevenir futures malalties. D’altra banda, els metges també solen derivar més cap a fisioterapeutes i osteòpates”.

“M’agrada veure com la gent millora i torna agraïda perquè ja no està patint el dolor que sentia abans, i també el fet que aquesta feina implica un tracte diari amb les persones”, comenta.

Dentista des de 1999, va escollir aquesta professió perquè, des de ben petit, era una feina que l’atreia molt. Exerceix totes les especialitats de l’odontologia, des de la fase higiènica, fent neteges, raspats, extraccions, endodòncies i obturacions, fins a la rehabilitació total d’una boca, “ja sigui amb implants, corones fixes o pròtesis mobibles”, tot sense oblidar la part estètica “com l’ortodòncia, les facetes dentals i els blanquejos”.

“En general, els alellencs són gent molt curosa amb la seva dentadu-ra, així que es podria dir que són molt bons pacients”, assegura, alhora que afegeix que “cada vegada hi ha més consciència de la importància de visitar el dentista, i penso que aquesta tendència anirà en augment.

Considera que caldria anar al dentista habitualment a partir dels 3 o 4anys, “tot i que cada cop més es recomana avançar la primera visita, ja que no sol ser una revisió massa llarga, i així el nen anirà perdent la por, a més d’ensenyar-li uns bons hàbits d’higiene oral des de ben petit”.

No estalvia en consells a l’hora de garantir una bona dentadura, i així apunta que són necessaris “una bona neteja diària dos o tres cops al dia, revisions periòdiques al dentista i sentit comú”. “Si alguna cosa fa mal o fa més d’un any que no es visita al professional, cal demanar hora. El més important és la prevenció. Deixar-ho estar incrementa el problema”, constata.

Li agrada la responsabilitat de “millorar la qualitat de la salut oral dels pacients”, però, per contra, aquesta professió li provoca problemes d’es-quena “en forçar certes postures durant tot un dia treballant”.

Al seu record hi ha diverses situacions simpàtiques, “però les que sempre m’han fet més gràcia són les d’aquells pacients que s’han quedat adormits a la cadira dental mentre els fas algun tractament”.

“L’estrès i l’ansietat agreugen les lesions”Anna Pons31 anys. Osteòpata i fisioterapeuta a Osteopatia Alella

“Els alellencs són molt bons pacients”Josep Maria Araujo37 anys. Odontòleg a la Clínica Dental Vera

33

DOSSIER

Essent filla i germana de metges traumatòlegs, no és estrany que es de-diqués a la sanitat, optant en el seu cas per la infermeria i la fisioteràpia, especialitats que desenvolupa des de fa 20 anys. “He viscut tota la vida en aquest entorn i sempre m’ha agradat”.

La seva formació i aptituds professionals li permeten dedicar-se a un ampli ventall de teràpies i tractaments: “practico la fisioteràpia bà-sica, tracto problemes de lesions musculo-esquelètiques, fisioteràpia obstètrica (s’ocupa de la dona en el seu període fèrtil: el part i post part), problemes d’incontinència, gimnàstica hipopresiva (és un tipus de gimnàstica per millorar condicions posturals i el to del cos), classes de marxa nòrdica, i malalts amb vessaments cerebrals”. Tot això ho fa “bàsicament amb les meves mans, i també recomano exercicis als usu-aris per poder-los fer a casa”.

Se li fa difícil destacar un motiu concret pel qual els alellencs acu-deixen a la seva consulta, però comenta que “potser podríem dir que venen per les contractures provocades per l’estrès o l’esport”. “A més a més, hi ha moltíssima gent que es cuida i ve per mantenir-se saludable”, remarca, tot fent notori que la franja d’edat dels seus pacients “és ben àmplia, des dels 10 o 12 anys fins als 90”.

“Sóc molt feliç amb la meva feina. M’agrada i ho gaudeixo tot, sobretot tractar amb la gent. M’encanta parlar amb ells i ajudar-los”.

La vocació la va portar des de ben petita voler estudiar medicina i, tenint en compte que a la seva família hi havia infermeres, no els devia estranyar gens. Exerceix des de 1981 i, com a metgessa de família, tracta principalment malalties agudes i també fa prevenció. Així ma-teix fa control de malalties cròniques i suport emocional.

Amb el pas del temps, no detecta que hi hagi canvi en les malalties més habituals, tot i que ha observat que “sí que hi ha un increment de malalties que abans no es veien tant, com temes osteoarticulars i trastorns emocionals, com poden ser ansietats, estrès, depressions...”

Comenta que els seus pacients alellencs “solen ser persones d’edat mitjana, normalment més dones que homes, que consulten per malaltia aguda. Els faig controls preventius com ara control de tensió, analítiques i també temes emocionals”. Creu que es fa un bon ús del metge, tot i que “cada cop es va més al metge per prevenir que per curar”.

Gaudeix amb el contacte amb la gent i li agrada “escoltar i acom-panyar aquells que ho necessiten”, ja que “compensa el molt temps que t’ocupa donar una bona atenció”.

Recorda molt vivament “una vegada en què feia un electro per un dolor al pit i, en aquell mateix moment, el pacient estava tenint un infart. Va ser molt important saber reaccionar a temps”.

“M’encanta parlar amb la gent i ajudar-la”Asun Boada57 anys. Infermera i fisioterapeuta a Calma

“Cada cop es va més al metge per prevenir que per curar”Enriqueta Alcaraz56 anys. Metgessa de família al Centre Mèdic d’Alella i al CAP de Premià de Mar. També treballa a la Residència els Rosers, a la Fundació Gns. Aymar i Puig, i a La Gavina.

33

DOSSIER

34

DOSSIER

Des de l’any 1994 té cura de la salut bucodental dels seus pacients, a qui procura “conscienciar de la seva importància”. És per això que els recomana sempre raspallar-se les dents després de cada àpat “i fer revisions periòdiques”.

Opina que cada vegada és té més cura de les dents, i dels alellencs creu que “generalment se les cuiden força”.

És partidària que els nens i nenes comencin a visitar-se “a partir dels 2 o 3 anys, ja que abans no acostumen a presentar càries”.

De la seva feina li agrada “el contacte amb la gent”, tot i que se li fa desagradable “quan alguns pacients vénen nerviosos”.

La bona relació amb els veïns i veïnes que atenen a la seva clínica es mostra en el fet que “a vegades hi ha pacients que passen a veu-re’ns per explicar-nos acudits o bé portar-nos regals d’agraïment, com fruita o plantes”.

De sempre li havia agradat el tracte amb la gent i va pensar que la infermeria li permetria oferir “una atenció sociosanitària a aquelles persones que ho necessiten”.

Des de 2001 és directora d’Asad, on coordina els treballadors “per donar els serveis socials i sanitaris que els demanden, ja sigui de ma-nera particular com a través d’algunes mútues, o de pacients derivats de benestar social de la Generalitat”.

Els seus pacients més habituals són “persones que necessiten una ajuda sociosanitària diària, ja sigui per un postoperatori o una perso-na gran amb dependència. Persones que requereixen suport en les tasques del dia a dia i també persones que necessiten cures i atenció després d’una cirurgia”.

Opina que, en general, es fa un bon ús de la sanitat, però remarca que “en alguns casos el fet d’haver començat l’atenció amb anterio-ritat donaria una qualitat de vida més alta al pacient. Tot i que cal dir que cada vegada hi ha més prevenció”.

No obstant això, des de la direcció del seu centre ha constatat que, a causa de la crisi, “les famílies solen acudir més tard a demanar as-sistència. Durant un temps intenten cuidar la persona necessitada ells mateixos. I s’ha de dir que és un error, perquè la qualitat de vida del pacient minva quan més es triga a recórrer a professionals qualificats”.

De la seva feina diu que li agrada “poder ajudar les famílies i veure que la teva orientació i suport les ajuda”, però això implica, “no poder desconnectar mai, sempre estàs pendent per si algú et necessita”.

Però tanta dedicació té petites recompenses, com la que “un cop vam tenir un pacient, el fill del qual era pintor, i en mostra d’agraïment per l’atenció cap al seu pare ens va pintar i regalar un quadre”.

“Hi ha pacients que ens porten regals d’agraïment”Sònia Sancho42 anys. Odontòloga a la Clínica DentAlella

“M’agrada poder ajudar les famílies i donar-los suport”Esther Sánchez53 anys. Doctora en infermeria i professora universitària

35

DOSSIER

De petita la van operar i, després del bon tracte rebut, va decidir que ella també volia ajudar la gent com les infermeres que la van cuidar. Per això, per una clara vocació, es dedica a la infermeria des de fa 26 anys i, a més, és acupuntora i naturòpata.

Actualment s’encarrega de tota la gestió de material, farmàcia i atenció a pacients, “com són el seguiment de diabètics o hipertensos, i també faig petites cures i injectables”. A més, com a gerent del centre, també porta la gestió interna, personal, horaris, relació amb les mútues, facturació, etc.

Explica que els usuaris “vénen expressament per alguna cosa prèvia, a la qual li cal un seguiment, com ara la cura d’una ferida, una cicatrització arrel d’una operació o per fer-se alguna prova que ha demanat el metge com ara un electrocardiograma”. Els seu perfil principal diu que “és majoritàriament de dones d’uns 50 anys amb patologies relacionades amb l’ansietat, amb lumbàlgies i amb contractures als trapezis i les cervicals, per males postures i hores davant dels ordinadors”. D’altra banda, també diu que “sol atendre gent gran que han patit alguna caiguda o alguna ferida i els pacients crònics per controlar diabetis i hipertensió”.

Els anys d’exercici de la professió l’han dut a observar que “ha canviat molt l’administració dels medicaments, sobretot dels injectables als orals. Ara gai-rebé tot pot ser oral. I pel que fa a les malalties, avui en dia, moltes d’elles són mecàniques i psicosomàtiques, de tensions per feina, estrès, etc., hi ha més cura del dolor”. En aquest sentit li sembla que “la tolerància al dolor ha minvat, els pacients ja no l’aguanten tant, i de seguida que en tenen es tracten”.

Critica que “no es fa bon ús de la infermeria, perquè se sol anar direc-tament al metge quan la infermera podria gestionar la demanda perfecta-ment. Avui en dia, la infermera és més autònoma i té més capacitat de poder orientar el pacient”.

Li agrada “el contacte amb la gent”, tot i que se li fa difícil la situació quan algun pacient pateix”.

Des de 1998 es dedica a dispensar medicaments, aconsellar els clients i posar ordre a la farmàcia, en una professió que desenvolupa per vocació. Li agrada sobretot el fet tractar amb els pacients, “el treball humà”.

Observa que es dispensa “de tot una mica; el que els metges re-comanen”, però que “hi ha molta gent que demanda productes na-turals”.

El que menys li agrada és “quan haig d’insistir en que es segueixin les passes adequades per prendre cert medicament. A vegades hi ha pacients que no volen fer cas al metge i jo els hi haig de dir que ho facin perquè és el que han de fer. M’hi haig de “barallar” una mique-ta”, afirma.

Atenent persones n’ha vist de tots colors, però coincideix amb altres farmacèutics en que “els pacients s’equivoquen amb el nom d’algun medicament. Per exemple un dia una senyora va demanar si teníem hamburgueses, referint-se a les compreses!”

“La infermera és ara més autònoma i pot orientar bé un pacient”Francesca Felguera47 anys. Infermera al Centre Mèdic Alella

“Molta gent demana medicaments naturals”Josep Maria Martínez50 anys. Farmacèutic a la Farmàcia Martínez Solé

35

DOSSIER

36

Diploma en agraïment al Dr. Joan Corbera i Galvany.

JORDI ALBALADEJO / RAMON ANGLADA / FOTOS: ARXIU MUNICIPALCom molt bé deia un autor del món clàssic “existeixen moltes meravelles al món, però cap d’elles és més gran que el propi ésser humà”. Amb aquesta estimació, els coneixements i les pràctiques mèdiques per tal de prevenir malalties i tractar-les, han anat evolucionat al costat del jurament hipocràtic dels homes i dones metges.

El motiu d’aquest article és fer-vos partícips d’una apro-ximació històrica als metges que va-ren exercir en temps passats a Alella i sobre com varen desenvolupar la seva activitat professional.

Avui dia, el Consultori Local, al carrer dedicat al Dr. Mas de Xaxars, és l’equipament del sistema de sanitat pública al poble. Conjuntament amb el Centre d’Atenció Primària (CAP) del Masnou, forma part de l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) del Masnou-Alella. L’atenció mèdica privada també compta amb una oferta pròpia.

Ja que hem citat el nom d’un metge present al nomenclàtor municipal, la denominació de Cal Doctor, zona urbanitzada de

la riera Coma Fosca que ha adoptat el nom de la masia existent entre la vegetació i els blocs d’edificis, correspon a la nissaga de metges dels segles XVII-XVIII que en varen ser propietaris.

Els metges Josep Homs i Joan CorberaAmbdós varen desenvolupar les seves activitats a cavall dels segles XIX i XX. Josep Homs i Mogas va néixer a Alella l’any 1851. Va ser el metge titular de la població, de l’Hospital de

la Santa Creu de Barcelona, de la Ma-rina Mercant i de l’Asil Naval. La seva figura va estar sempre vinculada als malalts més desfavorits del poble a qui tractava gratuïtament i, en nombroses ocasions, oferia diners, aliments i su-fragava el cost de les medecines. Per aquest motiu, Homs va establir vincles molt estrets amb el barri del Canonge,

en aquells moments una de les zones on es concentrava la població amb menys recursos del municipi. El metge va inau-gurar la font del barri, la de Nostra Senyora de la Canal, però que, a partir d’aquell moment, va ser coneguda popularment com la Font de l’Homs.

Els metges d’Alella

METGES COM HOMS, CORBERA, PARELLADA O FAUS OCUPEN ENCARA ARA UN LLOC DESTACAT EN LA MEMÒRIA COL·LECTIVA D’ALELLA

36

DOSSIER

37

Metge que va ser l’au-tor del Cuadro intuïtiu i

consells per a auxiliar als

que prenen mal o s’indis-

posen durant lo treball, un seguit de recomanacions indispensables per guarir els obrers que patien acci-dents laborals.

Joan Corbera i Galvany va ser metge titular d’Ale-lla entre 1889 i 1929-30, ja que el Dr. Jaume Parella-da i Gallart va esdevenir metge titular el 26 d’agost de 1929 (va ser-ho fins al 23 de setembre de 1954 quan va morir), però, tan-mateix, en la Junta Local de Sanitat d’Alella, el Dr. Corbera encara va assis-tir com Inspector munici-pal de Sanitat en la sessió celebrada el 12 d’agost de 1930. Un dels episodis més rellevants que va combatre Corbera va ser la virulen-ta epidèmia de grip l’any 1918, motiu pel qual, com agraïment, va obrir-se una subscripció popular que va recollir 2.048’50 pessetes i va ser-li lliurat un llibre d’agraïment. Podem conèi-xer part de l’activitat mè-dica del Dr. Corbera i dels successius metges titulars d’Alella a partir de la seva empremta a la Junta de Sa-nitat.

La Junta Local de Sanitat (1903-1964)A l’Arxiu Municipal es con-serva un llibre d’actes de la Junta Local de Sanitat que abraça el període 1903-1964. En aquests seixanta un anys, tot i la irregulari-tat de les convocatòries i els buits existents, sobre-tot entre els anys 1930 i 1953, poden identificar-se una sèr ie de qüestions sanitàries que les autori-tats locals i provincials varen tractar de resoldre. El doctor Joan Corbera Galvany, va exercir les atribucions d’inspector municipal de Sanitat entre 1903 i 1930. Després d’un ampli període sense cap acta en el llibre, l’any 1953 l’inspector municipal era el doctor Jaume Faus i Esteve. Un nou salt sense convocatòries (i l’exercici com a metge titular de Pere Xirinachs i Roca entre 1956-57), ens porta al 1958

en què hi consta el doctor Lluís Alcobé de la Vega; i el 1964, el doctor Eduard Ma-riano Figueras. La Junta va donar pas al Consell Mu-nicipal de Sanitat (1969). Centrem-nos, però, per la quantitat d’informació mu-nicipal de què disposem, en el doctor Corbera.

La Junta estava forma-da per l’alcalde president; l’inspector municipal de Sanitat que feia funcions de secretari; el farmacèutic, el veterinari i el secretari municipals que eren vocals nats; i dos vocals nombrats per l’alcaldia. L’any 1927 van incorporar-se l’arqui-tecte municipal, el capellà i el mestre nacional (d’acord amb l’article 55 del regla-ment de Sanitat Munici-pal de 25/11 de 1925), tot i que aquests càrrecs van tornar a desaparèixer tres anys més tard, i van recu-perar-se el 1958 a excepció del capellà.

Quines funcions exer-cia la Junta? Inspeccionar la higiene dels establi-ments com l’escorxador, el cementiri, les escoles de nens i nenes, les car-nisseries, les botigues de comestibles, els salons de cafè, la neteja de la via pú-blica, la recollida d’escom-braries; també les mesures de vacunació i, si s’esqueia, d’aïllament dels malalts, en cas de malalties contagio-ses com el tifus, la verola, la grip; controlar els focus de possibles infeccions: una mina d’aigua contami-nada, un galliner enmig del nucli urbà, gasos molestos que sortien d’una foneria del poble, un pou conta-minat pels líquids de l’ac-tivitat vinícola, brutícia i filtracions de latrines...

Posarem a tall d’exem-ple dues actuacions del pe-

ríode del Dr. Corbera. La sessió de la Junta del 13 d’agost de 1904, té força interès documental ja que recull la visita d’un inspector provincial de Sanitat perquè un veí de Barcelona que “residia accidentalment” a Alella, havia presentat una denúncia al Governador Civil sobre la brutícia al poble. El Dr. Corbera va exposar que eren pocs els casos de febre tifoi-

Llibre d’actes de 1902 de la Junta Local de Sanitat on apareixen simultàniament dos escuts oficials diferents de la corporació municipal.

Placa d’homenatge al Dr. Homs a la seva casa natal on destaca el text “fue en vida y después de muerto la providència de los enfermos pobres de esta población”

37

DOSSIER

38

de existents i que estaven convenientment aïl lats, tot i que va reconèixer que hi havia hagut una defun-ció relacionada. L’inspec-tor va visitar el poble i va concloure que les mesures higièniques i de neteja no eren totes les que requeria la policia sanitària, però que, al seu entendre, eren exagerades les observaci-ons de la denúncia. Es va-ren prendre quatre acords per pal·liar la situació: pro-cedir a una neteja extraor-dinària de les vies publi-ques; regular que el carro d’escombraries passaria el dimecres i el dissabte, i els veïns les dipositarien als llocs indicats els dimarts i els divendres després de les 18h; prohibir llençar a la via pública fulles, bran-ques i plantes, que cadas-cú havia de desfer-se’n al seu hort; i finalment, els veïns amb estanys, safa-reigs i pous havien d’evitar deixar anar l’aigua a la via pública, i en cas de fer-ho per necessitat només podi-en entre les 11 i les 12 de la nit.

La sessió del 3 de de-sembre de 1907 també té rellevància ja que en aquells moments hi havia diagnosticats set casos de verola i una mort relacio-nada, i dos casos de febre tifoide amb una mort rela-cionada. L’acta va anotar la presència del Governador Civil, Àngel Ossorio Ga-llardo, a Alella. El risc contagiós persistia i van prendre’s una sèrie d’acords perquè no anés a més: buscar un local per acollir els afectats de verola i, mentrestant, posar vigilància constant a les cases per aïllar-los (una inspecció provincial reiteraria dos anys més tard la necessitat d’un local per als malalts); vacunar i revacunar tots els habitants; el Governador Civil va anunciar que proporcionaria una estufa portàtil per la desinfecció de les robes, i també vacunes. Sobre els casos de tifus, es va instar el propie-tari a buidar el dipòsit particular de residus de l’Escorxador, posar-hi calç i sulfat de ferro per desinfectar-lo, i impermeabilitzar-lo; així com fer anàlisis d’urgència de les aigües del pou que van ser-vir als afectats (un parell de mesos després amb els resultats a la mà, es coneixeria que estaven contaminades).

Jaume Faus, el model de metge de pobleEl 24 de juny de 1944, el Doctor Jaume Faus i Esteve es con-vertia en metge d’Alella amb la categoria de metge lliure. L’arribada de Faus va estar motivada per la llarga malaltia i posterior invalidesa del metge titular, Jaume Parellada Ga-

llart (una anècdota sobre ell és l’aten-ció de cinc casos diferents en plena festa major, un d’ells que requeria una intervenció quirúrgica immediata). Aquesta situació va durar fins el 6 de setembre de 1954, quan el Dr. Faus era nomenat metge titular interí d’Alella. Tot i els anys d’exercici de la medicina

a la població, Faus no va aconseguir mai la plaça en propie-tat. El problema, tal com ell explicava en una entrevista a la revista Alella el 1983, era que la plaça de metge titular d’Alella sortia sempre a concurs i no a oposició. D’aquesta manera, els

Missiva de la Comisión Delegada de Sanidad franquista dirigida a l’Ajuntament d’Alella on s’aprova la composició del Consell de Sanitat d’Alella.

LES FIGURES DEL FARMACÈUTIC I DEL VETERINARI FOREN TAMBÉ PECES DESTACADES DEL SISTEMA SANITARI LOCAL

38

DOSSIER

39

metges d’edat avançada dis-posaven de molts més punts i eren els qui aconseguien la plaça en propietat. Davant d’aquesta situació, Faus va deixar la plaça interina d’Alella el 20 d’abril de 1955 per passar, primer, a ser metge lliure del Masnou, cosa que li permetia seguir visitant malalts alellencs juntament amb l’exercici de la medicina privada i, més tard, guanyar en concurs oposició una plaça definiti-va a la Seguretat Social de Barcelona

Podríem posar a Jaume Faus com a exemple del que va ser la figura de metge de poble. Vint-i-quatre hores de servei amb visites domi-ciliàries constants “primer sempre a peu, i eren molts quilòmetres cada dia, i més tard amb l’ajuda d’un vehi-cle: un Ford vell”. La mati-nada del dia de Sant Esteve de 1962, Jaume Faus no es-tava descansant a casa seva sinó exercint de metge. Va haver de caminar 2 quilòmetres “amb una nit sense lluna i amb una nevada de noranta cen-tímetres a un metre d’alçada” carregat amb els fòrceps per atendre una partera. Faus, en l’esmentada entrevista, destaca que “aquell dia vaig comprendre, més que mai, què era ser metge: sol en el treball i sense cap ajuda possible”. A més de la dedicació i disponibilitat professional absoluta, el Dr. Faus va ser un barceloní que es va integrar a la perfecció al poble, gràcies a les converses diàries amb el veïns i la participació en les activitats culturals, religioses i lúdiques. Faus sempre va mostrar una gran admiració per Alella, que definia com un po-ble terriblement treballador. S’aixequés a l’hora que s’aixequés per anar a visitar un malalt, ja hi havia alellencs que feia estona que treballa-ven. Les dones d’Alella baixaven cap al Masnou per treballar a les fàbriques, i els pagesos enfilaven cap a les vinyes.

El comiat del Doctor Faus va ser sentit per les dues parts, però els vin-cles no es varen trencar definitivament. Alella va dedicar un carrer al seu met-ge, i Faus es va construir una casa a la urbanització de la Verge de la Mercè per passar-hi el seu temps de descans.

Tal com s’ha esmentat anteriorment, a partir del 7 de maig de 1958 el metge titular d’Alella, amb la plaça en propietat, va ser Lluís Alcobé de la Vega. Va oferir els seus serveis pro-fessionals fins el 18 de setembre de 1961. El 25 de setembre d’aquest mateix any, el metge d’assistència pública domicilià-ria d’Alella, aquesta vegada amb caràcter interí, va ser Àngel Torres Mínguez.

Per conèixer l’activitat de l’administració local en l’àmbit sanitari d’aquests anys, recuperarem el relat de la Junta de

Sanitat que es transforma en Consell Municipal de Sanitat.

De la Junta al Consell Mu-nicipal de SanitatDesprés d’una primera eta-pa marcada per l’activitat ir-regular de la Junta Local de Sanitat, es va constituir el Consell Municipal de Sani-tat el gener de 1969. Instru-ment creat de conformitat amb la base 24 de la Ley de bases de Sanidad de 25 denovembre de 1944, que es convertia en òrgan asses-sor de l’Ajuntament en ma-tèria de sanitat municipal. Consell que estava format per un president, l’Alcalde d’Alella, quatre vocals, el farmacèutic i el veterinari titulars, el secretari muni-cipal i el mestre nacional. Finalment, el seu secretari era el metge d’Alella que, al mateix temps, era el cap lo-cal de sanitat i l’inspector municipal de sanitat. El pri-

mer secretari va ser Manuel Suero Caro, que s’havia convertit en metge titular d’Alella amb el càrrec en propietat el 30 de juny de 1964.

Com a tasques inicials, el consell va ser l’encarregat d’enca-rar la reorganització de la Junta Local de Beneficència, de les inspeccions sanitàries locals i de col·laborar en una ambiciosa campanya de vacunació de la tuberculina i BCG que afectava tots els centres educatius de la població.

La circular del cap provincial de sanitat del 27 d’octubre de 1965 deixava ben clares les funcions d’inspecció de cada professional sanitari. El metge era l’encarregat d’inspeccionar, entre d’altres, les aigües potables i residuals, safareigs, ce-

mentiris i criptes, habitatges, teatres i cinemes, establiments de primera i segona ensenyança, restaurants i ca-feteries, dispensaris, cases de repòs, hotels, pensions, barberies i perruque-ries. El veterinari s’encarregava de les tasques d’inspecció d’escorxadors, lleteries, carnisseries, cansaladeries i magatzems de productes carnis, frui-tes i hortalisses. Finalment, el farma-cèutic s’encarregava de les farmàcies,

farmacioles i drogueries, magatzems d’aigües minerals o de taula i dels forns de pa, pastisseries i confiteries.

En la campanya de vacunació iniciada el mateix gener del 1969, el consell va realitzar tasques de coordinació i de suport. El primer pas va ser la convocatòria d’una reunió entre els responsables de la campanya i el Rector d’Alella, el farmacèu-tic, el metge titular, la Mare Superiora del Col·legi de Maria Auxiliadora, el Rector de les Escoles Pies, Joan Alsina com a Mestre Nacional de l’escola de nens, la mestra de l’escola de nenes i la mestra nacional de l’escola de pàrvuls.

Expedient de 1929 pel nomenament de Jaume Parellada com a metge titular d’Alella amb la plaça en propietat.

LA JUNTA I EL CONSELL MUNICIPAL DE SANITAT ES VAN CONVERTIR EN EINES INDISPENSABLES PER L’ASSESSORAMENT EN MATÈRIA D’HIGIENE I SANITAT

39

DOSSIER

40

41

RAMON ANGLADAEl maig de 1939 la brutalitat de la repressió feixista, encapçalada per les noves autori-tats militars i les seccions locals de la Fa-lange, es feia ben present a Alella. Els judi-cis sumaríssims oberts contra 5 alellencs, identificats com a màxims responsables dels fets ocorreguts durant el període re-publicà, acabaven de forma tràgica amb quatre condem-nes a mort i una dura pena de presó. El 7 de maig de 1939 s’iniciava la condemna de 12 anys i 1 dia de privació de llibertat per l’antic jutge municipal Artur Suñé Ma-cià; també a inicis de maig era afusellat, al Camp de la Bota, el Conseller munici-pal Melcior Perich Guàrdia; el dia 11 del mateix mes era assassinat, amb només 30 anys, el Conseller Joan Gal-vany Oliveras; i, finalment, el 24 es tancava la vesània amb l’afusellament del Ra-bassaire i membre del Sindi-cat Agrícola d’Alella Antoni Vidal Ventura. L’últim Alcal-de de la República, Antoni Pujadas i Nirell, havia estat també condemnat a la pena capital en la sentència dicta-da el dia 11 d’abril de 1939.

Ja fa uns anys, des de la revista Alella, vam realitzar un destacat exercici de recu-peració de la memòria histò-rica fent visible la trajectòria vital de l’Alcalde d’Antoni Pujadas. La nostra portada i un article amb dades inè-dites fins aquell moment,

juntament amb les iniciatives municipals per honorar les víctimes alellenques del franquisme, van contribuir a rescatar de l’oblit la seva figura.

Així doncs, el maig de 2014 farà 75 anys de la mort de Pujadas, però també dels afusellaments de Perich, Galvany i Vidal, i la condemna a presó de Suñé. Figures que

potser van quedar amagades per la d’en Pu-jadetes un dels emblemes dels últims dies de la República.

Com ja vam fer aleshores, des d’aques-tes pàgines intentarem recuperar la seva memòria amb un seguit d’articles centrats en la Guerra Civil i la Postguerra. Ho fa-rem dins d’aquesta nova secció que avui

us presentem i que s’anomena Els anys tràgics. No és casu-alitat que comenci al número d’abril-maig de 2013, just un any abans que es compleixin els 75 anys del seu assassinat. Al llarg de tot un any ens apro-ximarem als fets de la Guerra Civil al nostre poble, sempre centrats en la vessant huma-na dels seus protagonistes. La repressió sobre els religi-osos, la carestia alimentària, el destacat paper de poble d’acollida que va jugar Alella amb els refugiats provinents de diferents zones de l’Estat Espanyol, el comitè local de milícies antifeixistes i els en-frontaments constants amb comitès de pobles veïns, els processos col·lectivitzadors o la situació dels alellencs al front, seran algunes de les his-tòries que veuran la llum. Al número d’abril-maig de 2014 es tancarà el cercle amb un ar-ticle amb noves dades sobre les figures de Perich, Galvany, Vidal i Suñé, i la portada de la revista serà dedicada a la seva memòria amb imatges inèdites fins a dia d’avui.

Malauradament, les vícti-mes de la impecable repressió

El proper mes de maig de 2014 es compliran 75 anys de l’assassinat de Pujadas, Perich, Galvany i Vidal, i de la condemna a presó de Suñé

ELS ANYS TRÀGICS

EN MEMÒRIA DELS ALELLENCS REPRESALIATS PEL FRANQUISME

Antoni Vidal Ventura en una de les últimes imatges que la seva família en conserva.

PERE

CA

STEL

LVÍ

42

franquista no varen ser només els assassi-nats. Les seves famílies, i en especial els més petits, varen ser obligades a participar en tota mena d’actes organitzats per les no-ves autoritats i varen quedar estigmatitza-des fins pràcticament la recuperació de la democràcia. És de justícia que, almenys, la seva història sigui coneguda... la histò-ria dels qui van defensar la democràcia i la llibertat.

El Pare Josep Maria Sirés i la dispersió de la comunitat escolàpia d’AlellaEl primer protagonista d’aquest espai serà l’escolapi Josep Maria Sirés i Ibern. Nascut l’abril del 1877 a la capital del Maresme, va morir a Calella el gener de 1941 on havia estat destinat com a rector. Religiós que va dedicar la seva vida a l’ensenyament de primària, especialitzat en les àrees de geografia i història. Després de 10 anys exercint de mestre a Cuba, on va marxar el 1909 davant la situació d’inestabilitat que es vivia a Catalunya, va tornar per continu-ar la seva tasca docent primer i, més tard,

per fer-se càrrec de tres rectories al llarg dels anys. La seva relació amb Alella ve de la mà de la comunitat escolàpia del nostre poble. Sirés es trobava descansant uns dies a l’Escola Pia d’Alella convidat pel seu Rec-tor Pius Sarri, quan va esclatar la Guerra Civil. D’aquesta manera es va convertir en protagonista directe dels fets ocorreguts al nostre poble als inicis del conflicte bèl·lic. Uns primers dies on la repressió contra l’es-tament eclesiàstic, identificat com un dels màxims suports dels revoltats, va ser més dura. Com a testimoni, Sirés ens va deixar un manuscrit de 34 pàgines titulat Trein-

ta meses de despotismo rojo. Manuscrit anònim –l’autoria va ser identificada pos-teriorment per un altre religiós– que es pot considerar en la seva part inicial una mena de diari on s’anotaven els fets ocorreguts al llarg del dia. Del 19 al 26 de juliol de 1936 les seves vivències van transcórrer a Alella al costat d’una temorosa comunitat escolàpia amagada en diferents cases properes a la Torre del Governador. A partir del 27 de juliol de 1936 el seu relat es va traslladar a Mataró, on va ser detingut i empresonat. A continuació us fem cinc cèntims de la seva història.

Tot i que el 15 de juliol de 1936 s’inicia el seu relat, no és fins el 19 que comencen les referències a Alella. En el viatge en tren des de Mataró fins al Masnou, el religiós es va assabentar que “en Barcelona había estallado la revolución”. És ell l’encarregat de donar la mala notícia a la comunitat es-colàpia local que, amb aquesta informació, entén perquè tot i ser dia de visita pràcti-

cament cap família s’havia desplaçat per veure els seus fills. El mateix 19 de juliol, Sirés ens transmet la duresa de la lluita que s’estava produint a Barcelona: “desde el jar-dín se oían perfectamente las detonaciones de Barcelona y los vecinos de Alella con-templaban desde lo alto de las montañas grandes incendios sin poder concretar los sitios”. Al llarg de les pàgines que descriuen les seves vivències a Alella es destaquen constantment dos fets: la gran solidaritat dels seus veïns, tot oferint casa seva com a residència provisional dels religiosos, i la necessitat d’acceptar aquesta ajuda i evitar dormir a la Torre del Governador davant la possibilitat imminent d’un assalt. El matí del 20 de juliol la comunitat religiosa va tornar a l’edifici, on es va celebrar l’últi-ma missa en molt de temps i, després de dinar, els escolapis ja van ser distribuïts definitivament per diferents cases d’Alella on estarien més segurs. Els que es varen refugiar més a prop de l’edifici, ho varen fer a Ca la Madame i a Can Xeco Monnar. Des d’aquesta primera casa, el propi Sirés, Sal-vador Coch i Salvador Soler van presenciar l’assalt de l’Escola Pia d’Alella: “Desde este refugio colindante con el Colegio, fuimos testigos de la perversidad del corazón hu-mano cuando no està regado de las aguas de la Religión de Cristo. Nada se respetó, ni la religión, ni los años. Se profanaron los objetos sagrados y los tesoros artísticos guardados con cariño en el Museo, todo fue objeto de escarnio y mofa. Y todo se hacía en nombre de la cultura”. A Can Xeco Monnar es van amagar els religiosos d’edat avançada com és el cas del Pare Joan Casi, amb greus problemes de mobilitat i pràcti-cament cec. El Pare Casanovas va ser l’en-carregat de cuidar-los.

Las Crónicas de las Escuelas Pías de

Alella, una altra font indispensable per en-tendre aquest episodi de la nostra història, dins de l’apartat titulat Las tormentas del

36 en España, situa l’assalt un dia després del que afirma el manuscrit de Sirés. Segons aquesta crònica, el saqueig de la Torre del Governador es produiria el 21 de juliol de 1936 en dues fases. Pel matí, 400 homes ben armats i uniformats van fer una primera ocupació de la finca ja que varen encerclar el seu perímetre amb el clar objectiu de de-

DES DE LES PÀGINES DE LA REVISTA ALELLA INTENTAREM RECUPERAR LES SEVES FIGURES DE L’OBLIT AMB UN SEGUIT D’ARTICLES CENTRATS EN LA GUERRA CIVIL I LA POSTGUERRA

ÉS DE JUSTÍCIA QUE, ALMENYS, LA SEVA HISTÒRIA SIGUI CONEGUDA... LA HISTÒRIA DELS QUI VAN DEFENSAR LA DEMOCRÀCIA I LA LLIBERTAT

Un dels dormitoris dels Escolapis que van ser saquejats el 21 de juliol de 1936.

APEP

C

ELS ANYS TRÀGICS

43

tenir els religiosos. No es varen destruir, però, les dues capelles i els seus respectius altars fins l’assalt que es va dur a terme ben entrada la tarda. Aquest va durar aproxima-dament unes quatre hores durant les quals es varen requisar tots els productes alimen-taris disponibles, grans quantitats de vi, llits, matalassos i mantes. La pròpia crò-nica i altres testimonis, com les memòries manuscrites del mestre d’Alella Bernardo Soriano, destaquen que el saqueig va ser ge-neralitzat, però que la destrucció i l’incendi d’edificis va ser parcial tal com demostra la ràpida represa de les activitats el 1939 després d’unes petites obres de reparació.

Les últimes pàgines de Sirés dedicades a Alella es centren en els preparatius de fugi-da cap a les respectives poblacions d’origen davant del perill que representava l’arriba-da de les patrulles de la FAI. Aquestes es dedicaven a registrar les cases de la pobla-ció cercant els religiosos. El 25 de juliol de 1936 es descriu com, davant els rumors de registre a Ca la Madame, els tres escolapis que s’hi refugiaven van decidir amagar-se “como si fuéramos malhechores, entre las malezas del torrente con las consiguinetes zozobras hasta que, llegada la noche, pu-dimos volver a nuestro hospitalario asilo”. Aquell mateix vespre varen decidir que, per la seva pròpia seguretat i la dels propietaris de Ca la Madame, havien de marxar el més aviat possible. El 26 de juliol, Sirés ens des-criu la dispersió definitiva de la comunitat religiosa. Fugida d’Alella que va ser possible gràcies al comitè local que els va proporci-onar el salconduit sense el qual era del tot impossible viatjar per Catalunya l’es-tiu de 1936. El testimoni de l’escolapi és una font més que dóna força a la teoria que el comitè ale-llenc va tenir un caràcter molt més moderat que els dels pobles veïns i que, en diverses ocasions, va aju-dar els religiosos en perill. La fugida va ser possible també gràcies al barber de l’Escola Pia, que els va facilitar roba de paisà, i al propietari de Ca la Mada-me que, després de molts esforços, va aconseguir un cotxe que els portaria a l’estació de tren del Mas-nou. El 27 de juliol es va realitzar el trasllat cap al Masnou. Els companys de refugi de Sirés viatjarien cap a Barcelona amb un tren que arribava ràpida-ment, però el nostre pro-

tagonista va haver d’esperar a l’andana més de tres hores l’aparició d’un altre tren que el portaria a Mataró.

La tranquil·litat de la vida al nou refugi mataroní, la casa de la seva cosina Maria Vi-ves, es trencaria el 18 d’agost amb un registre que es va realitzar a les cases d’aquell carrer buscant un dipòsit d’armes inexistent. El que sí que varen trobar va ser l’escolapi que va ser detingut i sotmès a un primer interrogatori. La conversa entre el religiós i els milicians es

digna de reproduir. Al manuscrit les frases dels milicians són en català i escrites en tin-ta vermella: “¿Y tú quien eres? ¿Y qué haces aquí? Soy religioso escolapio, y me he refugi-ado en esta casa porque són familiares míos y son buenos. [Tu la saps molt llarga, però

no ens enganyaràs pas...]

Immediatamente me cachearon y, al ha-llarme en el bolsillo del chaleco un pequeño dietario con algunes anotaciones referentes a la revolución, lo consideraron delictivo. Otro pecado grave. En un paquete de tarje-tas postales que guardava mi prima apa-rició un retrato de Alfonso XIII. Aquellos fariseos se rasgaron las vestiduras.¡Crimen horrendo!”.

Després de l’amenaça de trasllat al Coll de Parpers on, juntament amb el cementiri de Mataró, es varen produir la majoria d’as-sassinats d’aquella ciutat, va ser traslladat a l’Ajuntament, on va ser jutjat i condemnat a mort. Aquesta pena, però, va ser commu-tada per la de presó, gràcies a l’actuació d’un membre del comitè mataroní veí de la cosina de Sirés. A partir d’aquest moment, i fins a la seva fi, el seu testimoni es cen-traria en la descripció de la vida a la presó envoltat d’altres religiosos, on destacava la figura del Dr. Josep Samsó Elies, mos-sèn de Santa Maria de Mataró, assassinat poc dies després de la seva detenció. Una presó on era permesa l’oració comunitària i on l’actitud dels presos va ser identifica-da per l’escolapi amb “el Cristianismo de los primeros tiempos de la Iglesia”. Josep Maria Sirés acaba el seu relat sense fer cap referència al seu alliberament ni al període total de temps que va estar empresonat. El manuscrit acaba de forma sobtada... com si no s’hagués pogut acabar per algun motiu. L’última frase que podem llegir és “Otra mañana el comitè de Argentona reclama al Sr...

JOSEP MARIA SIRÉS ES VA CONVERTIR EN PROTAGONISTA DELS FETS OCORREGUTS A ALELLA ALS INICIS DEL CONFLICTE BÈL·LIC

EL TESTIMONI DE L’ESCOLAPI DÓNA FORÇA A LA TEORIA QUE EL COMITÈ ALELLENC VA TENIR UN CARÀCTER MODERAT

Caricatura del curs 1931-32 de la Comunitat de Nostra Senyora de les Escoles Pies. Al centre, en primer terme, apareix el Pare Sirés.

Anto

nio

Lozo

ya /A

PEPC

ELS ANYS TRÀGICS

44

45

Eudald Serra En un article anterior, comentava que diuen de la política que és l’art de saber negoci-ar. És clar, però, que aquí no s’acaba aquest món tan enrevessat. La política també inclou moltes altres fa-cetes a tenir presents, algunes de les quals si són utilitzades de forma esbiaixada, interessada, perversa o fora del seu context es poden convertir en molt pe-rilloses.

De fet, és allò que ja apun-tava, just fa cinc cents anys, Nicolau Maquiavel a El Príncep amb aquella sentència que ha quedat per a la història i que diu “que la finalitat justifica els mitjans”. És a dir, que els po-lítics i governants han d’estar per damunt de qualsevol ètica o moral per tal d’aconseguir els objectius que s’han fixat.

És allò del “tant és el mèto-de que facis servir si assoleixes la fita que et proposes” o del “tot s’hi val si te n’acabes sor-tint amb la teva”.

Doncs, aquesta és una mica la sensació que tinc ara mateix amb la política que fa el govern espanyol respecte determinades qüestions. Potser no ho fa el govern espanyol direc-tament, sinó a través del partit majoritari a l’estat que representen, i de bona part dels mitjans de comunicació afins.

Quan un tema els és incòmode, quan no comparteixen un procés o quan veuen un moviment com una oposició, com un enemic més que no pas com una resposta d’una bona

part de la població a la delicada situació que travessem, llavors, en comptes de recórrer al savi art d’escoltar, de parlar-ne i de negoci-ar, opten per elegir la direcció contrària. Es

tanquen en banda argumentant que tenen una majoria absoluta al congrés, fet que no haurien de confondre amb la de tot un país, i es dediquen a desprestigiar qualsevol causa que considerin que els pot fer ombra, que no comparteixen o que pensen que va en contra dels seus interessos.

Arribats aquí, però, aquesta tàctica es podria fer de diverses maneres i ells, si se’m

permet l’expressió, han triat la més baixa i barroera de totes.

Han triat la desqualificació sense mira-ments, utilitzant comparacions que demostren

el nivell argumental que tenen per defensar el seu ideari da-vant dels que no ho veuen ben bé com ells.

Aquest rànquing de des-qualificacions l’encapçala sense cap mena de dubte el terme “nazisme” utilitzat, per exem-ple, per desprestigiar el procés sobiranista endegat a Catalunya o simplement per menystenir les accions de protesta que fa el moviment PAH en contra dels desnonaments. Comparar qual-sevol d’aquests dos casos amb el nazisme no només em sembla un insult i una falta de respecte, sinó que té molt poc nivell polític i és d’una baixesa moral i ètica difícil de calcular. Fer servir de forma tant frívola aquesta pa-raula amb la història que duu al darrere i amb les conseqüències que va comportar, més que em-prenyar-me em produeix fàstic.

I per reblar el clau, que aquestes acusacions surtin de

polítics que quan se’ls parla dels temps més obscurs de l’Estat Espanyol miren cap a una altra banda, o que simplement avui en dia en-cara són incapaços de condemnar-los, fins i tot alguns els justifiquen, em sembla del tot reprovable.

Però com deia abans hem entrat en el “tot s’hi val” i en la campanya del “desqualifica que alguna cosa sempre n’acabarà quedant”.

TASQUES DIPLOMÀTIQUES

Tot s’hi val

DAVI

D RO

MAN

MAGAZÍN

alellaSubscriu-te!Per només 16€ a l’any rebràs la revista Alella a casa tevaEntra a www.revistaalella.cat/subscripcio o truca’ns al 608 88 47 99 (tardes)

Vols estar assabentat de tot el que passa a Alella?

Revista independent d’informació localrevistaalella

46

MAGAZÍN

Forn de la Riera - Cal Verro

LES CASES DE LA RIERA

Jordi Ribas Més amunt de la porta d’entrada dels propieta-ris de l’illa de cases de Can Cosialls, la primera que trobem és la de la fleca coneguda antiga-ment com a Forn de la Riera, nom que va sorgir sol, degut al lloc on estava ubicada. El llogater més antic de qui tenim notícia, i propietari del negoci, va ser l’Antoni Vilà Barnils de motiu “el Verro”, que hi vivia amb la seva esposa a finals del segle XIX. Es veu que quasi cada any tenien un fill i, segons notícies, d’aquí li venia el malnom, víctima de la coneguda costum dels pobles petits de posar motius, a vegades cruels.

(Font de la informació: Montserrat Barnils Lluc, parenta llunyana de l’Antoni Vilà Barnils)

Desconeixem els noms de la dona i els fills. Es veu que el negoci no li anava bé i en Joan Duran Font, que havia marxat d’Alella mig mort de gana per anar a Austràlia a fer fortuna i havia tornat amb força diners, li va comprar el negoci el 13 de novembre de 1909, passant-ne a ser el nou llogater de la finca i propietari del negoci i “hereu” del motiu.Hi va entrar a viure amb la seva dona l’Antonieta Aymar i Arenas, la seva sogra viuda Maria Arenas i Colomer i els seus dos fills Miquel i Quimeta, aquesta de només un any. El matrimoni era fill d’Alella: ell de Can Martí Duran i ella de Can Pau Arenas.

En Joanet del Forn, com li deia tothom, tenia, a més a més, un altre negoci de grans, farratges, despulles, i tota mena de menjars per al bestiar, i també adobs i estris necessaris per la vinya, en dos locals, un dels quals ja hem mencionat en un altre número.

En Joanet era molt negociant i, passats els anys, el seu fill també. Junt amb el seu gendre, exercien tots tres una activitat comercial força important dintre el poble.

En morir el seu fill molt jove (28 anys) i el seu gendre Salvador Ribas a la guerra civil (33 anys), en Joanet, ja mig jubilat, va continuar com va poder fins que el va substituir en la propietat del Forn de la Riera, la seva filla Quimeta, i més tard el seu net Jordi Ribas Duran.

Aquest, va treballar en la mateixa feina du-rant molts anys i, en arribar la seva jubilació, es va traspassar el negoci del forn a en Domingo Rodríguez Céspedes el 9 de juliol de 1993, que el va fer funcionar amb poc èxit fins el 23 de novembre de 1995, data en que el va revendre a Maria Candelario Garcia. Hi treballaren ella i el seu marit Diego Gaspar López, però el negoci va anar molt pitjor fins a deixar de funcionar, restant un temps tancat. Finalment, el dia 6 de juny de 2006, va entrar com a llogatera i propi-etària del negoci Emma Bartomeu Placencia, de

Badalona, canviant el nom de Forn de la Riera” pel de La Petita Mallorquina, reobrint el negoci com a forn de pa i pastisseria, fent-lo funcionar actualment amb tota normalitat i eficàcia.

A l’esquerra, el forn de Joan Duran, un dia de festa on es veu al costat d’una nena vestida de blanc, la caixa de les neules que venia el neulero. Anys 1920?

A sota, En Joanet, ja vell, prenent la fresca davant de casa seva. Sembla que per allà els anys 1960? Una Vespa en primer ter-me.

NOTA ACLARATORIA: En el número anterior no vàrem fer constar que durant un any més o menys, en el lloc on hi ha l’empresa de quiropràctica hi va haver una botiga dedicada a la venda de productes de baix preu. Font de la informació: Joan Ribas Torres

47

MAGAZÍN

Nens de cataquesi representant escenes de la Passió.

MAGAZÍN

Desmuntant la caverna*Jofre LlombartAngle Editorial, 2013

Albert Manyà Davant la guerra bruta de l’Es-tat Espanyol i la seva premsa, calen arguments sòlids per fomentar i fonamentar el camí cap a la independència de Catalunya. Aquest llibre els dóna. Jofre Llombart no se’ls treu de la màni-ga, com a bon periodista, els ha anat a buscar entre els experts, d’aquí i de fora. No hi ha dramatismes ni veritats absolutes com esgrimeixen els unionistes, hi ha raons ben explicades. Això no el converteix en un assaig dens, al contrari, és com l’autor quan parla o tuiteja: planer i amb una ironia fina. En acabar de lle-gir-lo, hauran fugit els temors; ni tan sols José Antonio Coto, del PP, tindrà por de perdre la seva llicenciatura en Economia malgrat les mentides que diu.

Tu hijo de 0 a 3 años para dummies*Jordi PouPlaneta, 2013

Òscar Pallarès El doctor Pou està de moda. Va ser cap de pediatria de Sant Joan de Déu, ha fet mil conferències a Can Lleonart, és el pediatra de moltes criatures alellen-ques... i ara surt a la portada de la revista Alella, i publica un llibre de la popular nissaga Para dummies. Es tracta d’un llibre fàcil, amè i de lectura ràpida, que no pot faltar a la teva lleixa si ets (o has de ser) pare primerenc, ja sigui per fer un intensiu previ per saber amb què et pots trobar en l’aventura d’intentar fer créixer el petitó amb salut, com per sortir de dubtes quan sentis que plora i no sàpigues per què ho fa.

Un pas ferm*Narcís PerichTemps Record, 2013

Albert AlabauL’il·lustre i infatigable músic alellenc ens brinda la seva sisena obra de llarga durada, ara ja en solitari, després de la dissolució de la Caravana de la Bona Sort. Acompanyat d’una tripulació d’excel·lents músics ianquis, en Narcís navega, des del seu estimat Maresme, cap a un nou destí musical que el porta a remullar-se de cap a peus en les profundes aigües del rock, del folk i del blues d’arrel Americana. Desitgem que aquest sigui el disc que finalment faci justícia i surti el sol també per en Narcís.

LLIBRES

DISC

Montse Donada El passat 13 de març, la Parròquia de Sant Feliu d’Alella va rebre amb joia l’elecció del cardenal Jorge Mario Bergoglio (jesuita) com a nou Papa, amb el nom de Francesc I. Dema-nem a Déu que li doni saviesa i fortalesa, per tal que pugui conduir l’Església d’acord amb l’impuls de l’Esperit Sant, i atent als signes d’un temps certament difícil.

Com és habitual, hi ha hagut una gran participació en les celebracions pròpies de la Setmana Santa i Pasqua. El Diumenge de Rams, durant la lectura de l’Evangeli de la mis-sa, els nens de catequesi van fer uns quadres plàstics representant diverses escenes de la Passió. La fotografia que acompanya mostra un dels moments.

Com a novetat entre les activitats parro-quials, des de la passada Quaresma, tots els dimarts de 10 a 12 del matí, hi ha exposició i adoració del Santíssim. Es tracta d’un acte litúrgic tradicional en l’Església, que es fa a moltes parròquies, però que no s’havia ofert encara a Alella. Totes les persones in-teressades en fer una estoneta de pregària i meditació personal trobaran en la capella del Santíssim l’espai més adequat.

El diumenge 21 d’abril a la tarda es va celebrar la Pasqua Arxiprestal, enguany a Teià. És una celebració alegre i parti-cipativa, amb una Eucaristia molt joiosa, seguida d’un pe-tit berenar. És l’ocasió de tro-bar-nos els cristians i amics de les onze parròquies del nostre arxiprestat de La Cisa: Sant Fe-liu de Cabrera de Mar, Santa Creu de Cabrils, Sant Pere i El Pilar del Masnou, Sant Pere de Premià de Dalt, Santa Maria i Sant Cristòfol de Premià de Mar, Sant Martí de Teià, Sant

Genís de Vilassar de Dalt, Sant Joan de Vilas-sar de Mar i Sant Feliu d’Alella.

El dissabte 27 d’abril, tal com fa cada any, l’Associació de Dones Montserrat Roig va fer una degustació gratuïta de menjar i una reco-llida de flors a la Plaça de l’Ajuntament, flors amb les que es va fer la tradicional ofrena a la Moreneta al final de la missa de 12. Hi va haver una bona participació, tot i que la pluja persistent va deslluir una mica la festa.

D’altra banda, recordem que durant l’últi-ma setmana del proper mes de setembre, es faran les inscripcions per la catequesi del curs 2013-14, oberta a totes les edats. Les famílies que vulguin que els seus fills rebin la Primera Comunió han de tenir present que els nens han de fer abans tres cursos de preparació. Durant el mes de setembre s’anunciaran els dies i les hores de les inscripcions.

Si voleu contactar amb nosaltres, ho podeu fer a través dels següents mit-jans: 93 555 23 91, www.esglesiada-lella.org, despatx@esglesiadalella.org, catequesi.alella@gmail.com.

LA PARRÒQUIA AVUI

Roura Merlot Rosat 2012

Un dels vins més exitosos de Roura és aquest rosat jove elaborat única-ment amb raïms de la varietat merlot. Compta amb una coloració rosa prou intensa, fruit d’un procés de maceració amb les pells que s’allarga fins a 8 hores.

Al nas mostra una intensitat mitjana amb records de fruits vermells típics de la varietat. L’entrada en boca és bona; resulta un vi viu amb bon aroma de boca i retrogust franc de persistència mitjana.

És un company ideal per als entrants, fumats, anxoves, arrossos, pastes i peixos, tot i que. des de Roura. consideren que és especialment indicat per a peixos poc elaborats i mariscs. Però ningú no negarà que una copa d’un bon rosadet entra com la glòria ara que el bon temps i la caloreta són a la cantonada.

AVUI TASTEM...

*El pots trobar a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia d’Alella

CEDI

DA

48

49

MAGAZÍN

La Garlopa

ALELLA PARADA I FONDA

Ramon Ruiz Una garlopa és una eina de fuster, un tipus de ribot; i el bar la Garlopa s’anomena d’aquesta manera en memòria de que en aquest local, abans, hi havia una fusteria. Aquest negoci era propietat de la família Andiñach, i va ser preci-sament un dels dos nois de la família, en Jaume, qui va fer la transformació d’ús. Més tard en va traspassar l’explotació del negoci a Toni Corpas què, en l’actualitat, és qui porta el Bar de la Plaça d’Alella.

Finalment, després d’una temporadeta amb el bar tancat, els tiets d’en Toni se’n varen fer càrrec ara ja fa set anys. Efectivament, l’Edu-ardo Rubio i la Luisa Fernández, després d’una important reforma, són el matrimoni que re-genta la Garlopa en l’actualitat.

L’Eduardo, provinent de Córdoba, i la Luisa, de Granada, van venir a Alella de ben jovenets ja fa més de quaranta anys. Ens expliquen amb orgull com es van casar a l’església de Sant Feliu, davant mateix del seu actual negoci, fa trenta-cinc anys. Ell va treballar a l’Ajuntament del Masnou, on amb un camionet regadora tenia cura de regar els carrers quan encara es-taven sense asfaltar. Més tard es va convertir en repartidor de butà. Per la seva part, ella primer va treballar per la Mercè de Ca Librada i, abans d’emprendre el seu propi negoci, va treballar a la cuina del col·legi Hamelin.

En casar-se, es van comprar un pis als blocs del Masnou, així que són usuaris diaris del tra-jecte que porta des d’allà cap a Alella pel camí del mig.

L’Eduardo i la Luisa són dos pencaires de mena, obren el bar tots els dies de la setmana, de 2/4 de 6 del matí a 2/4 de 6 de la tarda.

Abans tancaven els diumenges, però amb la crisi ara aquest dia s’ha convertit en bo, so-bretot si el temps acompanya, ja que la petita terrasseta a la vorera de davant de l’església és

un lloc ideal per esmorzar o fer el vermutet els dies festius. Llàstima que només els hi perme-tin obrir quan tanquen l’accés a la plaça, ens comenten. De cara al bon temps tenen intenció d’allargar la jornada fins al capvespre per tal seguir aprofitant la terrassa.

“La clientela mana” és el seu eslògan, així quan els diumenges a la tarda saben que hi ha algun casament, aprofiten pet tancar més tard. De totes maneres, ens expliquen que el negoci s’ha endurit molt darrerament. “Si algú diu el contrari, menteix”, afirmen. “Ho diem tant per experiència pròpia com pel nostre nebot, en Toni, o la meva germana, del restaurant Azahar, o pels nostres amics del Restaurant 1789”. Ara ha canviat el xip, les coses s’han posat d’una manera que els clients ja no esmorzen tant al bar, i també han afluixat els que mengen de menú. És que es van viure anys molt bons, on els dijous a migdia no donaven l’abast a fer paelles l’una darrere l’altra. “Mira si hi havia bogeria, que hi havia qui per esmorzar llençava l’entrepà que portava de casa i ens en demana-va un de calent, això tampoc no podia ser...”, ens expliquen.

Per això, ara no fa tanta falta que les seves dues filles, l’Azahara i la Míriam hi vagin a ajudar tantes hores com abans. Però si aquells anys d’abundància irracional van passar, aquests de vaques magres també passaran i, de ben segur que, a l’Eduardo i la Luisa els anirà bé perquè són dues persones honrades i treballadores que regenten un bar de poble amb molta dignitat. Amb els anys han sabut guanyar-se el respecte i l’amistat d’una clientela fidel què, sobretot, aprecia el tracte exquisit que dispensen a tot-hom qui s’atansa a la Garlopa. La Luisa i l’Eduardo, ben somrients.

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

50

51

MAGAZÍN

Mercè GalbanyLa família de les Cistàcies és més aviat petita, consta només d’unes 200 espècies, però és de gran importància als territoris secs i assolellats

de la conca mediterrània, on es troba el seu cen-tre de diversificació. Els seus membres són ma-joritàriament arbustos o petites mates de fulles simples i generalment oposades. El gènere Cistus engloba el conjunt d’espècies que es coneixen vulgarment com estepes, i que inclouen els ar-bustos de mida més gran dins d’aquesta família. Les estepes s’estenen principalment per àrees de terra baixa mediterrània, a vegades de manera predominant en determinats ambients i comuni-tats vegetals. Tenen algunes característiques que reflecteixen la seva adaptació a les particularitats dels ecosistemes mediterranis. Per una banda, són altament inflamables i es cremen fàcilment quan hi ha un incendi, però, en canvi, les llavors que hagin quedat mig enterrades no es cremen i germinen ràpidament després del foc, facili-tant la recolonització del territori cremat. Així, acostumen a predominar en paisatges cremats recentment. Per altra banda, presenten alguns trets adaptats a l’estacionalitat de les pluges i la sequera estival del clima mediterrani. Les arrels creixen sobretot a la primavera, època de pluges, i s’estenen superficialment per captar tota l’aigua possible abans que aquesta no s’evapori. Pel que fa a les fulles, algunes espècies les poden perdre a l’estiu mentre que en altres espècies simple-ment s’arruguen i es marceixen temporalment en períodes d’aridesa; en tots dos casos es tracta d’estratègies per tal d’evitar la pèrdua d’aigua.

Les flors de les estepes són relativament grosses, i consten de cinc pètals lliures, de color rosa o blanc, i un nombre elevat i indeterminat d’estams. De l’ovari central se’n formarà una càpsula amb nombroses llavors. Aquesta mena de flors obertes i vistoses no produeixen nèctar, però sí una gran quantitat de pol·len, que és buscat com a aliment per diversos grups d’in-sectes, entre els quals hi ha escarabats, abelles

i mosques. Aquests insectes, en visitar les flors per menjar-se’n el pol·len, també les pol·linitzen i així contribueixen a la fecundació i la reproduc-ció exitosa de les estepes.

A Alella trobem tres espècies d’estepes, for-ça comunes en indrets secs i assolellats, formant part de les brolles, pinedes poc denses i alzinars degradats. L’estepa blanca (Cistus albidus) és un arbust de fins a un metre d’alçada, té les fulles ovades o el·líptiques, amb tres nervis ben mar-cats, i cobertes d’una pilositat blanca molt den-sa, d’on li ve el qualificatiu del seu nom comú. Les flors són molt grosses, de color rosa intens o lila, amb el centre ataronjat. De les tres espècies és, potser, la més comuna a Alella i també la més estesa als Països Catalans. La seva distribució general abasta la Mediterrània occidental.

L’estepa borrera (Cistus salviifolius) no arri-ba a un metre d’alçada, té les fulles ovades o arrodonides, més petites que l’estepa blanca, arrugades i d’un verd més fosc, i té les flors blan-ques amb el centre groc. Rep el seu nom perquè s’utilitzava antigament per treure la borra de la roba fregant-hi les seves fulles aspres. La seva distribució general abasta la major part de la conca mediterrània.

L’estepa negra (Cistus monspeliensis) és un arbust que pot arribar a fer un metre i mig d’alça-da i rep el seu nom comú pel to fosc de les seves fulles, que són llargues i estretes, i força resinoses, brillants i enganxoses. Té també les flors blanques amb el centre groc, però un xic més petites que les de l’estepa borrera. Pot créixer sobre sòls molt pobres i no tolera les glaçades. A vegades pot ser molt abundant en vessants secs i assolellats, però a Alella potser és la més rara de les tres espècies i floreix una mica més tard que les altres dues. La seva distribució general abasta també la major part de la conca mediterrània.

NATURA

Les estepesFITXA TÈCNICA

Subclasse: DicotiledòniesFamília: CistàciesNoms científics [noms vulgars]: Cistus albidus L. [estepa blanca (cat.), estepa blanca, estepilla, jaguarzo, bocha blanca (cast.), esteva (gal.), estrepa (eusk.)]; Cis-tus salviifolius L. [estepa borrera (cat.), ja-guarzo morisco o vaquero, estepa negra (cast.), carpaza moura, xara moura (gal.), estrepa (eusk.)] i Cistus monspeliensis L. [estepa negra (cat.), jaguarzo, estepa negra, juagarzo prieto (cast.)].Descripció: Petits arbustos de fulles oposades, simples, sense estípules. Fulles ovades o el·líptiques, densament piloses i blanquinoses en l’estepa blanca, i flors roses o liles de 4 a 6cm, amb els estams ataronjats i la base dels pètals groga. Fulles ovades o arrodonides, arrugades i d’un verd fosc en l’estepa borrera, i flors blanques d’uns 4cm, amb els estams i la base dels pètals grocs. Fulles allargades i estretes, d’un verd fosc, enganxoses i brillants en l’estepa negra, i flors blan-ques de 2 a 3cm, amb els estams i la base dels pètals grocs. Floreixen a la primavera i el fruit és una càpsula que s’obre en 5 valves i conté nombroses llavors.

MER

CÈ G

ALBA

NY

MER

CÈ G

ALBA

NY

MER

CÈ G

ALBA

NY

Estepa borreraEstepa blanca Estepa negra

52

ESPORTS

Montse Mata,una vida dedicada al patinatge

PEP VIDAL

Montse, has dedicat una part de la teva vida al patinatge artístic. Explica’ns, pri-mer, què és el que t’atrau del patinatge. Sempre m’ha agradat, des de molt petita. Primer vaig tenir uns patins de carrer, i sempre m’ha agradat moltíssim. Quan s’or-ganitzen esdeveniments, ja sigui de pati-natge sobre gel o de patinatge artístic, no me’ls perdo mai.

Com veus la salut d’aquesta modalitat a nivell estatal? El patinatge artístic no para de créixer, cada vegada més. Sembla una incongru-ència davant la crisi econòmica que hi ha, ja que els patins i els mallots, sobretot, no deixen de ser força cars. Però és un esport

que agrada molt a la gent. Conec molt poca gent que hi hagi participat o hagi anat a veure-ho alguna vegada i no hi hagi tornat. Tot i que no està contemplat com a nova modalitat pels Jocs Olímpics ni pels grans mitjans, en un campionat de xous, els pa-vellons s’omplen a vessar.

Intentes impulsar des de fa anys el patinatge artístic a nivell local, quina resposta has tingut tant a Alella com, sobretot, al Masnou?Jo he estat presidenta del Club Patinatge el Masnou durant molts anys, de fet, primer vaig ser delegada i després presidenta du-rant més de vint anys. Estàvem una mica enmig dels dos pobles perquè jo sóc d’Alella i, a més, sempre teníem quatre o cinc pati-nadores d’Alella, i no sabíem ben bé cap on

tirar. Sembla que ha tingut més repercussió al Masnou, però en general la resposta tant a un poble com a l’altre ha estat molt bona per part de la gent.

Coneixes gran part del món del patinatge, has viatjat a diversos països presenciant tot tipus de competicions.A quin nivell situaries el patinatge català respecte a l’Estat i a Europa?Precisament fa unes setmanes vaig estar a Mòdena, Itàlia, a l’Europeu de patinatge artístic, i els equips catalans van quedar en les cinc primeres places en totes les dife-rents modalitats i, fins i tot, amb un nombre important de podis. El patinatge català és capdavanter respecte de la resta d’Espa-nya; estem molt per damunt de les altres comunitats i, a nivell europeu, només ens

Montse Mata, alellenca, és actualment presidenta del Comitè Territorial de Barcelona de Patinatge Artístic de la Federació Catalana de Patinatge. Durant molts anys ha presidit el Club Patinatge el Masnou, un club humil que s’ha convertit en referència continental del patinatge, gràcies a un gran espectacle en la modalitat de grups de xous. En aquesta entrevista, ens transmet, entre d’altres, l’atractiu què té la modalitat, l’estat actual del seu esport en els diferents nivells i les claus de l’èxit al Masnou.

ÒSCAR PALLARÈS

53

ESPORTS

poden fer front els italians. Però respecte dels alemanys, francesos o anglesos, per exemple, els catalans estem molt per sobre.

El patinatge artístic és un esport tradicionalment més femení. Mica en mica va canviant aquesta tendència, hi participen més nois?Últimament s’està animant el tema en qües-tió de nois. Ens agradaria, des de la Fede-ració, potenciar més els campionats per parelles perquè agraden molt al públic. En general, estem satisfets de les passes que es van fent. Fa poc varem fer un campionat cadet i hi havia uns deu o dotze nois, s’hi ho comparem amb abans... Deu n’hi do! És tot un èxit.

Creus que el patinatge a nivell català i estatal té el suport institucional que hauria de tenir?Hauríem de dir que sí, però la realitat és que no massa. Ens sentim el parent pobre de l’esport davant del futbol, el bàsquet, el tennis, fins i tot, el mateix hoquei. Dins de la Federació Catalana de Patinatge té més importància el hoquei sobre patins que no pas el patinatge artístic.

De què te n’ocupes actualment amb aquest càrrec de presidenta del Comitè Territorial de Barcelona de Patinatge Artístic?Em correspon tot el que és Barcelona i pro-víncia. M’encarrego de l’organització dels campionats, exàmens, proves d’accés... Baixo dos cops per setmana a la Federa-ció, cada dimarts i cada dijous i, juntament amb els clubs, organitzem tot el que té a veure amb la modalitat aquí a la zona de Barcelona. Hi ha molta feina per fer.

Quins projectes tens intenció de dur a terme des del comitè?Doncs hi ha un tema que vull millorar espe-cialment i és la comunicació amb els clubs. Amb l’anterior comitè no n’hi havia massa. Intentaré fer-ho el millor possible i que tota la gent del patinatge estigui contenta. Com he comentat abans, també vull potenciar al màxim les parelles, i que els nois segueixin entrant en aquest esport.

Explica’ns quines han estat les claus per convertir un club d’un poble com el Masnou, que no passa dels 22.000 habitants, en una referència continen-tal i gairebé mundial de la modalitat del patinatge artístic.Als voltants de l’any 2000 va sorgir la moda dels grups xou tant en grups grans com grups petits, aquí no ens referim a l’edat sinó al nombre de patinadors. Llavors aquesta nova modalitat va permetre els qui ja eren més gran, que ja volien deixar

de patinar, seguir practicant amb aquests grups que tenen una forma de treball, po-dríem dir, menys exigent i més divertida. El Club Patinatge el Masnou s’hi va apun-tar de seguida a les competicions d’aquesta modalitat i, al primer campionat d’Europa, l’any 2001 a Bolonya ja va aconseguir ser tercer amb el grup Elements.

Heu aconseguit campionats d’Europa i èxits molt importants, però suposo que el procés ha estat dur no?Jo, des de la presidència del club, vaig decidir apostar fermament per aquesta modalitat dels grups xou. Potser, poten-ciar des d’un club modalitats individuals és més fàcil perquè una patinadora que tingui ganes i aptituds va assolint nivells i arriba als diferents campionats de Ca-talunya, Espanya, Europa... però jo crec que els grups xou són més atractius per la gent. És un espectacle. Agraden moltíssim i estan aconseguint cada cop més reper-cussió. Per aquí varem decidir apostar i, per sort, varem tenir èxit des del Mas-nou. I, en general, aquesta modalitat està creixent molt; per exemple, fa uns mesos varem tenir 39 equips inscrits en un cam-pionat disputat a Vilanova i tots eren de Barcelona i província.

Vareu aconseguir els èxits més destacables en la modalitat de patinat-ge en grup de xous. En què consisteix aquesta modalitat i què tenia d’especi-al el que fèieu vosaltres?Primer de tot tenim un molt bon entrena-dor, en Jaume Pons, i una molt bona core-ògrafa, l’Anna Domènech. Ells dos fan un tàndem fantàstic, perquè en Jaume treballa més els peus i l’Anna, tot el que és la co-reografia. Tenen un estil diferenciat dels altres, sempre busquen fer coses noves en la mesura del possible. Aconsegueixen sempre quedar en els primers llocs a tots els campionats amb aquest estil especial comparat amb altres clubs.

Fa unes setmanes vas presenciar el campionat d’Europa a Mòdena, el CP Masnou va ser quart. Com veus el grup de patinadors actual, poden aconseguir més èxits en el futur?

I tant! En aquest últim europeu de Mòdena varem quedar quarts a només una dècima del tercer, és a dir, que haguéssim pujat al podi. Hem de tenir en compte que en aquests campionats competim amb clubs com el Reus, una referència amb una es-tructura sòlida i una ciutat important al darrere. Però tots aquests temen al CP Mas-nou perquè tenim un estil diferenciat de la resta, un estil únic, i així sempre acon-seguim quedar en les primeres posicions.

Quina és la pròxima cita, el pròxim repte pel club?Amb aquesta quarta posició a l’Europeu, ja es pot donar pràcticament per finalitzada aquesta temporada. Queda el Campionat Mundial, però el Masnou no hi anirà. Primer de tot perquè, com et dic, hem estat quarts i només s’hi classifiquen els tres primers; i, segon, perquè encara que ens haguéssim classificat que, de fet, varem estar molt a prop, el tema econòmic atesa la crisi no ens ho hagués permès. És un tema general per-què Reus, que ha quedat tercer, en principi no hi anirà tampoc per aquest problema, i els clubs italians tampoc. L’únic que sembla que sí que s’hi anima és l’Olot que va quedar primer. Ara el que queda és preparar el xou de la temporada vinent perquè al gener ja tindrem el Campionat de Barcelona.

Per això et volíem preguntar. Com afecta la crisi al patinatge artístic?És una mica incomprensible. A la vegada que cada cop hi han més patinadors, també n’hi ha molts que ho deixen. Uns bons patins són bastant cars, després es necessiten rodes so-bre el tipus de terra, si és terratzo és necessi-ten unes rodes, si és parquet són unes altres, i no és massa econòmic. Això i la crisi és el que han fet que, al Masnou, de 100 patinadors que hi havien anys enrere ens hàgim quedat en 70, és a dir un 30 per cent menys, que és prou considerable. Però, d’altra banda, també va creixent, perquè a la Federació fem proves d’accés per passar de nivell i tenim volums de 500 patinadors cada setmana, vull dir que tan malament tampoc està.

Per últim, un missatge a tots els alellencs i lectors perquè s’enganxin a aquest esport.És un esport molt complet. Sembla només que sigui una dansa, però al darrere real-ment hi ha molt d’esforç, una preparació física important que et permet gaudir a la vegada d’un espectacle com pot ser qualse-vol altre, però des d’un esport competitiu. En definitiva, això és un esport complet per al cos, per a la ment i per a tot.

“El Club Patinatge el Masnou ja va ser 3r el primer any del campionat d’Europa de xou l’any 2001”

“Els nostres patinadors tenen un estil diferenciat de la resta que fa que sempre quedin a les primeres posicions”

54

XAVI TARAFAAquest any el club va presentar pocs corredors a la marató de Barcelona. És una prova molt sacrificada i molts atletes, bé perquè sortien de lesions o bé per incompatibilitat laboral, van optar per no preparar-la. Tot i així alguns dels nostres at-letes eren a la línia de sortida. Els entrenaments i curses ante-riors auguraven bones marques per a dos d’ells com a mínim:

Enric Mudarra i Xavier Tarafa. Tanmateix, una lesió al peu de Mudarra i uns problemes físics de Tarafa durant la marató, van fer que els respectius objectius de 3h08’ i 3h15’ no es poguessin assolir, acabant ambdós per so-bre les 3h30’. Dues gerres d’aigua freda després de tres mesos de preparació. Però també una de calenta. El Serra Marina té una nova maratoniana, l’Esperança Garcia, que va completar la seva

primera marató en 4h40’. Elias Barranechea, amb 4h38’ va afe-gir una marató més a la seva tra-jectòria esportiva.

Deu mil èxitsPerò el gran èxit d’aquests mesos han estat les proves de 10.000m. Fins a quatre atletes del club han tornat a trencar la barrera dels 40 minuts. En Jordi Simeon, amb un increïble registre de 36’40’’ a Figueres, Javi Palomo, retornant

d’una lesió, Edgar Olivares i Toni Cros, a la Cursa de Bombers, bai-xant tots ells dels 39 minuts. Uns registres fantàstics que s’afegei-xen als prometedors 50’21’’ d’Eva Comas Stokes i 56’00’’ de la Jane Nduku en la seva primera cursa.

Ara només queda rematar la temporada abans de les vacan-ces: els més joves competint en pista i els adults, als 10km de Pi-neda de Mar i la Vil·la Olímpica.

AURELI TABOADAA falta de quatre jornades per acabar la temporada, l’Alella CF s’ha assegurat, gairebé matemà-ticament, mantenir la categoria i poder començar a planificar la temporada vinent amb tranquil-litat. Els alellencs es troben a set punts de les posicions “calentes” i hi ha 12 punts en joc.

El fet de poder preparar la propera temporada amb temps, permetrà a l’equip tècnic refor-çar l’alineació tot valorant les carències actuals. Els d’Alella s’han adaptat perfectament a la categoria i, tot i les exigències, podem afirmar que estan acabat la temporada amb bona nota.

Pel que fa al futbol base, el juvenil es troba situat a la dot-

zena posició amb possibilitats matemàtiques de millorar-la.

Bon paper de l’equip femeníCal destacar el paper de l’equip femení de l’Alella CF que, a Se-

gona Divisió, ha assolit una me-ritòria quarta plaça millorant l’assolida l’any passat.

Dues juga-dores del plan-ter femení, la Cristina Pérez “mini” i la Judith Rodríguez “pe-tita”, han estat seleccionades per jugar amb la

Selecció Cadet Femení del Ma-resme. Això torna a demostrar la gran feina que estan fent a l’equip femení de l’Alella i que aquesta no passa desapercebuda per als seleccionadors.

També volem destacar el bon paper que estan fent els nois de l’aleví A, que mantenen una llui-ta aferrissada per aconseguir la primera posició en la seva lliga; ara es troben a tres punts del Premià de Dalt.

Ja per últim, cal destacar gran paper realitzat pels nois del benjamí A, que es troben a punt de proclamar-se campions de Tercera Divisió ja que, fins ara, han guanyat 24 partits i nomes n’han perdut un.

Aprofitem per recordar-vos que, del 24 de juny al 30 de juliol, es tornarà a realitzar un campus d’estiu al Camp Municipal d’Ale-lla. Tota la informació referent al campus d’estiu, la podreu sol-licitar a l’Alella Club de Futbol.

PEP VIDALEl Club Bàsquet Alella ja està a prop de tancar la temporada pel que fa a les competicions dels seus equips. Els principals equips masculins han comple-tat una molt bona temporada. El sènior s’ha quedat a les portes de poder disputar la promoció d’ascens de Segona a Primera Catalana, tot i mantenir opci-ons fins a les últimes jornades i ser un dels equips més anota-

dors d’una lliga molt competida. El sots-25 sí que ha complert el seu objectiu i s’ha proclamat brillantment campió del grup 4 del Campionat de Catalunya. El conjunt entrenat per Albert Costa lluitarà ara amb els mi-llors equips de la resta de grups per aconseguir un èxit encara més important a nivell provin-cial. Una fase final en què serà important el suport dels segui-dors del club per tal d’assolir la

fita. El sots-21 també ha tingut un bon curs, acabant en la mei-tat alta de la classificació. Els equips de base han tingut sort desigual. El júnior i el cadet han acabat últims els seus campi-onats, mentre que l’infantil, el mini i el premini han acabat a la zona mitja dels seus respec-tius campionats, tots ells amb similars registres de victòries i derrotes. Els equips femenins sots-21, cadet i premini s’han

mantingut a la zona mitja-baixa de les seves lligues, tot i que han millorat respecte als primers mesos de competició. A més, els nens i nenes de l’escola van disputar el seu primer par-tit el passat dissabte 4 de maig en la trobada d’escoles organit-zada pel Masnou Basquetbol i en la que també hi va participar l’AE Teià. Els més joves del club es preparen ja per a la propera temporada.

ATLETISME

Dues de fredes i vàries de calentes

FUTBOL

Comencem a preparar la propera temporada?

BÀSQUET

Finalitza la temporada per a la majoria d’equips del Bàsquet Alella

CEDI

DA

Els benjamí A, recent campió de Tercera Divisió.

55

ESPORTS

JORDI SERRANODesprés d’un final de lliga apas-sionant, l’Alella seguirà compe-tint a Segona Divisió Catalana la propera temporada. Tot i que finalment no ha pogut millorar la penúltima posició a la taula, com que en categories superi-ors no ha baixat cap equip ca-talà, no s’ha produït efecte ca-dena i, per tant, només baixarà el cuer de cada lliga, sense fase de promoció de descens per als penúltims classificats. Així doncs, una vegada més, l’Alella

manté la categoria pels pèls.A l’últim número de la revis-

ta us informàvem que l’equip del Maresme estava lluitant aferrissadament per la terce-ra plaça per la cua contra el CNPN-Enginyers B. Faltaven quatre partits, i la diferència era de només un punt i hi ha-via un enfrontament directe entre ells. Doncs bé, l’Alella va fer la feina parcialment, va guanyar el Parets a domicili (15 a 17), però va perdre els altres tres partits (Santa Coloma-

Badalona per 18 a 27, el mateix CNPN-Enginyers B per 22 a 29, i contra el SEL Vilanova per 59 a 19). Alhora, els Enginyers també van fer un bon final de lliga –potser amb jugadors de l’”A”?– i es van enfilar fins a la sisena posició, per la qual cosa, finalment la diferència respec-te de l’avantpenúltim classifi-cat va ser de 8 punts. Sigui com sigui, l’equip tècnic de l’Alella està satisfet per l’evolució en el joc experimentada al llarg del campionat, i de la consolidació

de nous jugadors, alguns d’ells força joves, al quinze titular.

20 anysParal·lelament a la lliga, el club està de festa, enguany celebra el 20è aniversari i ja està preparant diversos actes per celebrar-ho. El més concorregut molt pro-bablement serà el torneig de rugby platja, que també serà el 20è, que es disputarà el proper 20 de juliol a la platja d’Ocata, amb tercer temps i lliurament de trofeus a l’IES Alella.

PEP VIDALEl passat 20 d’abril es van cele-brar, al Poliesportiu Municipal de la localitat de Barberà del Vallés (Vallés Occidental), els Campio-nats de Catalunya sènior i infantil de taekwondo, amb la participa-ció de més de 300 esportistes d’ar-reu del territori català. L’Escola de Taekwondo Alella hi va assis-tir amb set competidors, que van tenir una gran actuació obtenint resultats molt destacables en les diferents categories masculines i femenines, tant en infantils com en sèniors. En total, els alellencs van endur-se cinc medalles cap al

Maresme. El David Villen i l’Albert Sánchez es van proclamar campi-ons absoluts de Catalunya en les categories masculines de -45kg i +80kg, respectivament, mentre que Laia Iglesias es va imposar en la categoria femenina de -35kg. Xavi Rodríguez va ser un altre dels triomfadors, aconseguint medalles de plata i bronze.

Un paper brillant La resta de taekwondistes ale-llencs (Ainhoa, Widad, Joseff, Saffae i Francesc) també van tenir una actuació digna que va completar un paper brillant.

Cal tenir en compte que els es-portistes de l’escola d’Alella, que només s’entrenen un dia a la setmana, i alguns fins i tot compaginant el taekwondo amb altres esports, competien con-tra clubs i gimnasos amb grans estructures i una alta prepara-ció. Per tant, un èxit important per aquest projecte liderat per l’entrenador Julio Sánchez, un home amb molta experiència en la disciplina. Ara, els taekwon-distes alellencs no s’aturen i ja es preparen per la pròxima cita del mes de juliol, on intentaran mantenir el mateix nivell.

RUGBI

L’Alella manté la categoria i ja prepara el torneig d’estiu

TAEKWONDO

Èxit del l’Escola Taekwondo Alella als campionats de Catalunya

PEP VIDALEls quatre equips de l’Alella FS encaren el tram final de la com-petició amb grans resultats. El primer equip es juga la tempo-rada en els propers partits. Des-prés d’haver liderat durant varies setmanes el grup 4 de Preferent, el conjunt d’Oriol Mestre ha patit una mala ratxa de resultats de la qual s’està intentant recuperar en el darrer tram de la lliga per lluitar per l’ascens a Territorial.

A més dels alellencs, Interespor-tiu Malgrat, Sant Feliu de Guí-xols FS i San Luis de Palafolls, tots ells molt igualats, lluiten aferrissadament per les dues pla-ces que donen accés a pujar de categoria. El partit del 8 de juny contra el Sant Feliu de Guíxols al Poliesportiu Abelardo Vera es presenta com una autèntica final. Si la temporada del sènior masculí és bona, la del femení és encara millor. Les noies de Javi

Reyes estan passant per sobre de totes les seves rivals guanyant absolutament tots els partits i proclamant-se campiones de Tercera Divisió quatre jornades abans d’acabar el campionat, ha-vent encaixat només cinc gols, una dada molt a tenir en compte en una modalitat com el futbol sala. Una temporada realment espectacular per a un equip que l’any que ve intentarà mantenir els registres en una categoria su-

perior. El juvenil A també opta a l’ascens a poques jornades del final, tot i no haver pogut com-pletar una segona volta tan bona com la primera, mentre que el ju-venil B (format, en part, per ju-gadors encara cadets) acabarà la lliga com a cuer, però ha aconse-guit guanyar el seu primer partit. D’altra banda, el club ja prepara la II edició del Torneig de Fut-bol Sala 24h, que es disputarà els dies 6 i 7 de juliol.

FUTBOL DE SALA

El primer equip masculí de l’Alella FS lluita per l’ascens i el femení fa història

Albert Sánchez, campió de Catalunya.

CEDI

DA

56