JUNY 2015 N 19

NOTA: Tamb volem informar-vos que este

nmero de la revista es pot veure a la web

http://mestreacasa.gva.es/web/4600133300

EDITORIAL Impressiona com passa el temps, per passa. I nosaltres, els que hem fet durant nou anys aquesta

revista, hem gaudit donant-li vida conjuntament amb lalumnat, mares i pares, professorat i altra gent que ha

passat per lescola. Grcies al treball i la pacincia de tots i totes hem intentat aconseguir els objectius que

ens plantejrem quan decidrem iniciar el cam: informar la comunitat educativa sobre leducaci que rebia

lalumnat, fomentar la participaci en les activitats de lescola, servir daltaveu de propostes per a una millora

de leducaci dels nostres fills i que la revista fora de totes i tots. Tot aix utilitzant el valenci com a vehicle

de comunicaci. Esperem haver-ho aconseguit.

Com ja s tradici, lalumnat de 6 diu qu semporta de lescola. Jo, Aquilino Zafra, memporte una

gran satisfacci per haver tingut loportunitat de compartir el treball i dedicaci del claustre de lescola en

leducaci dels nostres fills; este treball mha estat til per millorar el que jo faig amb el meu alumnat a lIES i

el que faig com a pare. Tamb memporte les hores de treball en les reunions de lAMPA, reunions en les que

he conegut persones que mhan regalat la seua amistat i de les quals he aprs molt (per cert, continue dient

que un cafenet i un tros de coca faria les reunions ms atractives) i, com no, memporte les bones estones i

lamistat de tots els que hem format part de la redacci de la revista. Grcies Teresa pel teu recolzament

durant estos nou anys, sense el qual aquesta tasca no hauria estat possible i, per qu no?, aprofite estes

ltimes paraules en la revista per dir-te que testime per com eres i per la meravellosa persona que tenim en

com. Aquilino Zafra Castro.

Ja sha fet de nou el miracle, s el que dic cada vegada que acabem un nou nmero de la

revista. I s que, en estos temps que corren on tots estem enfeinats i tenim mil coses que fer, reunir-nos i

traure esta revisteta que tens a les mans, pareix que no, per t el seu mrit i tirem endavant convenuts

de que esta revista s necessria i ms en un centre pioner com el nostre on cal informar molt b del

funcionament especial de la nostra escola, on cada any entren nous pares amb els mateixos interrogants i

dubtes que tenem nosaltres quan vrem entrar. Laltra ra per involucrar-me en la revista fou la idea de que

si volem que els nostres fills el dia de dem siguen crtics i compromesos cal que nosaltres siguem el seu

exemple. Nosaltres ara comencem una nova etapa amb els nostres fills que sen van a lESO. Ara, Eva i

Mnica, s cosa vostra, segur que ho feu igual o millor que nosaltres Joan Borrull.

A les fotografies apareixem tots els implicats en la redacci de la revista. A la foto de lesquerra els que ja fa

temps que deixaren lescola (Manel, Imma i Rosa) i els que la deixarem este any (Joan i Aquilino), i a la foto

de la dreta les que continuaran i milloraran la revista: Mnica i Eva. Per cert, tanimem a formar part de la

redacci, doncs s una tasca apassionant.

QUINS RECORDS ENS EMPORTEM DE LESCOLA

En general tot el de l'escola m'ha agradat. Tots els mestres m'han ensenyat tot el que s, i tinc records molt bons de tots els mestres que m`han tingut a mi. Aquests anys he fet molts amics i amigues i ho he passat molt b amb ells/elles. En el pati les xiques ens inventem balls,etc. Per si estem tots els de la classe ho passem desset vegades millor. VERA M'emporte de l'escola, els amics, els mestres, els companys de les altres classes. Els mestres que m'emporte sn: Rosa, que la vaig

tindre en 1r, 2n i 3r d'infantil. En 1er de primria a Salom, en 2n a Lluna, amb ella no fiem quasi res. En 3r i 4rt a Xelo Blasco i en 5 i 6 el millor mestre del mn, Vicent Miana!!! M'agradaria tornar a la granja escola, perqu mho vaig passar fenomenal amb els meus companys de la classe, els craks, els millors del mn. Tamb memporte quan anvem a l'hort amb Vicent Miana, on collem encisams, floricols... M'encanta anar-men d'excursions. I estic molt preparada per a anar a l'ESO, i magradaria anar sempre a Benagber!! AINHOA

M' han ensenyat moltes coses com: a escriure, sumar, llegir, faltes ortogrfiques, etc. Quan anvem a 1r, Salom ens donava msica i fiem jocs molt divertits. En segon men recorde de Slvia, la geomtrica, ens ensenyava les figures geomtriques. Tamb amb Lluna hem passat amb ella moltes coses bones i tristes. Esta escola s la millor per divertir-te i aprendre molt. La meua qualitat s ballar i la plstica. MAIKA

Al comenar l'escola (infantil) no sabem dibuixar, per, al passar infantil, en primer de primria comenrem a dibuixar b, sobretot M.A. i Llus A., tots comenrem a dibuixar. Aix s el que millor aprengu ac. M'emportaria de l'escola el que vam fer en infantil, una aranya i els coets de paper i cart. Em va agradar tant fer eixes coses que sempre me les emportaria amb mi. AIDA

La que ms mha dagradar s ara quan anem a Benagber, i tamb em va agradar quan vam anar al local de la msica. I abans, en cinqu, els amics dara, a Marc i a mi ens amenaaven i ens pegaven i al final ens vam fer amics i des deixe dia no ens van pegar. MIGUEL Jo en lescola m'ha servit per a ensenyar-me moltes coses, fer molts

amics i amigues, passar-ho b i crixer amb els amics. A mi m'agradava molt infantil i tenia por de passar a 1r de primria perqu pensava que era molt difcil, per quan vam arribar a primria era molt fcil i em vaig alegrar molt del content que estava amb la nostra mestra, SALOM. Desprs vam passar a segon, tercer, quart, cinqu i sis. El temps havia passat molt rpid i quan anem a linstitut tirar de menys els mestres.

JORDI Jo el que m'emportaria de l'escola s el que hem fet amb els mestres i els amics, des de primer fins a sis.

OSCAR

En primer lloc agrair a tots els mestres el que he aprs en este collegi, que ha sigut molt. M'emporte bons records tant d'infantil com de primria i l'amistat dels companys de classe i mestres. Moltes grcies per tot i per a tots! DANIEL

En general, tot m'ha agradat. Les excursions que hem fet amb tots els mestres que hem tingut, totes les activitats que hem fet amb els companys, tots el records des de la guarderia a l'ltim any de primria. Totes les relacions que he tingut. No m'emportaria res que no m'agradara, perqu tot m'ha agradat. Moltes gracies! BRIGITTE

En primer lloc mhan agradat els amics i els mestres. Com ens han ensenyat a: sumar, llegir, escriure i educar-nos. Jo, en general, memportaria tot desta escola, perqu s la millor de totes les escoles, i el que ms memporte sn els amics de totes les classes i els mestres, sobre tot en els de la meua classe. MAR

M'emporte un bon record dels amics i els mestres com: Vicent M, Vicent R, Xelo, Lluna, Slvia la de msica, Slvia la geomtrica, Salom, Carlos, Rosa, Maite i Liliana. Quant vam anar a la granja escola era un lloc divertit i per a aprendre. Vam fer ciris de cera d'abella. El lloc on hem danar quasi en fi de curs s a Benagber: hi ha moltssimes activitats i ens ho hem de passar sper b. MIRIAM

Aquesta escola m'ha agradat molt perqu he fet molts amics com: David, Marc, Miguel ngel, Bruno, Unai i molts ms. En lany que he estat en aquesta escola he aprs moltes coses. Els mestres que ms m'han agradat sn: Vicent Minyana, Slvia i Xelo. Tamb m'han agradat molt els dies de patinatge per anar amb el scooter.

FRAN

El que ms m'ha agradat d'esta escola ha sigut els amics i els mestres que he tingut. El primer any es burlaven de mi els de sis i algun de la meua classe. A lanar-se'n els de sis a l'institut, les coses em van millor. Ning es clava amb mi. Tinc dos amics molt bons, Fran i David.

MARC De l'escola m'emporte molts bons records, per exemple quan el meu millor amic, Miguel ngel i jo vam comenar a fer trucs amb els patins o quan vam anar a la granja escola, que, per cert, el meu amic Carles es va tirar un pet en el llit, per tamb m'emporte molts bons records dels meus mestres: Rosa, Salom, Lluna, Xelo, Carlos, Slvia, Jlia i, el millor de tots, Vicent Miana. DAVID

Esta escola es la millor, i m'ha agradat molt com m'han ensenyat, aquests anys he fet molts amics/amigues i san comportat b amb mi. El que ms m'ha agradat a sigut aprendre moltes coses.

LUIS ALBERTO

Estar en esta escola m'ha aprofitat per a aprendre moltes coses: matemtiques, valenci, castell, msica, educaci fsica, art, medi i angls. M'emporte records dels mestres i de les excursions. Els mestres ensenyen coses interessants i m'agraden les excursions perqu sn divertides i sempre veig alguna cosa nova. Tamb m'emporte amigues i amics. ARACELI

Aquests anys he fet un munt d'amics i amigues, des dinfantil a primria. Hem jugat molt i ens hem divertit molt. Vicent Miana aquests anys ens ha ensenyat moltssimes coses. El que ms m'ha agradat ha sigut patinar en el pati amb el meu scooter.

MIGUEL ANGEL

Rap de l'escola MIGUEL ANGEL

Ac a l'escola bones coses han passat perqu en els amics hem estat,

sobretot en les amigues quan estvem en el pati d'infantil

mirant les formigues. Miguel Angel, Oscar i Luis

caant abelles sho passaven molt b

algunes vegades li picaven tamb, com contem a l'escola ho passen genial

ens costava un poc assajar el festival de Nadal,

per ens donava igual, perqu al final

no ens quedava gens mal.

Quan vam passar a primer no sabem qu fer,

per amb un poquet d'ajuda de la mestra Salom tot ens quedava b.

Quan vam passar a segon tot aix era un altre mn. Quan vam passar a tercer

una altra vegada no sabem qu fer!

Aix fins a cinqu que vam conixer el mestre

Vicent i mos va caure prou b.

EL CONSELL ESCOLAR DEL CASTELL El Consell Escolar del Centre s l'rgan de mxima

representaci a la nostra escola. En ell s'hi troben

representats els diferents sectors de la comunitat

educativa, a la nostra escola el conformen 3 alumnes, 9

representants de les famlies, 7 del professorat a ms dels

3 membres de l'equip directiu (secretaria sense vot), 1 representant de la Corporaci Municipal i 1 del

personal de serveis. Malgrat que les darreres legislacions educatives atorguen cada vegada menys

poder decisori a dit rgan, des del Projecte Educatiu del Centre, al Projecte de Direcci i als diferents

estaments escolars entenem que una veritable gesti democrtica ha d'estar gestionada pel Consell

Escolar, s a dir, ac s'han de prendre els acords i decisions finals. Tot membre de la nostra escola,

alumnat, famlies, professorat... pot fer-hi arribar qualsevol assumpte o tema mitjanant els seus

representants.

A continuaci es realitza una exposici d'aquells acords ms importants que s'han decidit durant

el present any 2015:

- Els representants de la la Junta d'Alumnat ens recorden i insisteixen en el compliment de l'horari

d'entrada i recollida en horari de pati. Tamb demanen que les aules i portes romanguen ben tancades

fora de l'horari d's.

- Aprovaci del PLA DE CONVIVNCIA. Aquest Pla regula tot el que fa referncia a la bona relaci

entre tots els estament del centre. Regula els protocols d'actuaci en cas de conflictes i estableix

mesures per a la seua resoluci. s d'obligat compliment per a professorat, alumnat, familiars i altres

persones relaciones en el centre. En sntesi diu que ser obligaci fonamental de totes les persones que

formen part del Centre, la creaci dun bon clima de convivncia i respecte, la qual cosa nicament

podr aconseguir-se com un fruit del procs, que amb un mnim de coacci i un mxim de llibertat, prive

lautorresponsabilitat i el comproms mutu de respectar i garantir els drets dels altres. Per aix ser

preocupaci de tots i cadascun dels membres del Centre, la resoluci dels problemes de disciplina en

un ambient de dileg i debat, tot i procurant arribar a solucions que facen innecessria la sanci.

- Es tracta el tema de la JORNADA CONTINUADA. Com que fins eixe moment ( i el d'ara tamb) no ha

eixit cap normativa al respecte, s'acorda deixar-lo estar fins que no isca cap publicaci.

- Es modifica el PROJECTE LINGSTIC del centre atenent a les noves disposicions i currculum

escolar. S'informa que el proper curs escolar 15-16, a 1r de primria es far Art en angls i Ed. Fsica

en castell.

- La representant de l'Ajuntament ens informa que s'ha collocant una tanca a l'hort que fita en el centre.

D'aquest assumpte no t cap tipus d'informaci. De fet no s'ha resolt el vandalisme al centre

(especialment durant els caps de setmana). No s'han ats les peticions realitzades a l'Ajuntament per

part del Consell Escolar.

- Finalment, i desprs d'alguns requeriments a Conselleria, s'ha aconseguit la incorporaci de la mestra

d'Audici i Llenguatge.

- S'aproven les diferents Activitats Extraescolars a realitzar durant el curs.

- S'acorda sollicitar el funcionament del Menjador Escolar per als mesos de juny i setembre.

- S'informa sobre les sollicituds de recursos per alumnat amb Necessitats Educatives Especials.

- S'aprova la installaci de Wifi per a les aules.

- S'informa que el proper curs hi haur una aula ms a 1r Primria (dos grups)

- Sollicitar modificaci del centre i la installaci urgent d'una aula supletria per a primria el proper

curs.

- Sollicitud de l'Horari Especial pel proper curs.

- L'AMPA ens informa que realitzar una aportaci econmica extraordinria.

La normalitat anmala de cantar en valenci Per Joan Borrull.

Vivim en un pas de msica, on la msica impregna els nostres carrers, les nostres festes i

el nostre dia a dia i cada vegada ms ho fa en valenci, per dotar de normalitat lingstica un camp adobat fins fa poc pel castell i langls. El nostres msics han aconseguit que, malgrat ladversitat, shaja normalitzat el fet de cantar en la nostra llengua. Aquest esclat s una conseqncia directa de lensenyament en valenci, lensenyament en valenci ha estat clau. Gran part dels grups els formen gent que sha criat en lnies en valenci, gent que viu la llengua amb molt ms normalitat que generacions anteriors, que havien de batallar ms perqu

no semblara una marcianada cantar en la seua llengua.

Per tamb ho s de la llavor que van sembrar aquells msics que van optar per cantar en

la seua llengua materna i els van callar. La diferncia s que ara ja no els poden callar. No tenim rdio ni tele en valenci, per el mn digital pot ser nostre. Les xarxes socials brinden un canal de difusi imparable, una eina on donar-se a conixer i conquerir el pblic. Les xarxes sn

rellevants, per all fonamental s la quantitat de gent que ha pres conscincia. Noms caldria que qui baixa msica per internet entenguera que cal pagar per ella perqu els msics i els creadors puguen seguir fent-la. La msica hauria de servir per a guanyar-se la vida dignament.

Ledici discogrfica ha experimentat tamb una crescuda sense precedents. La facilitat que donen els avanos en tecnologia digital abarateixen les gravacions casolanes, que poden oferir una qualitat sonora suficient.

Els festivals de rock en valenci amb ms o menys seguida han estat presents a moltes comarques en els darrers 20 anys (Aplec dels Ports, Carrascar, Almadrava Rock, Festivern,

Rock a la Mar, Aborigen, Arrels, Dinia) i actualment alguns ajuntaments han incls msica en valenci en els seus programes de festes, per, encara que sha creat una xarxa de concerts, cicles i festivals que creix i es consolida any rere any, segueix fent falta ms espais per a tocar i

mitjans per a sonar i labaixada de lIVA cultural del 21% que ofega al sector.

Tamb el sorgiment a lany 2005 del Collectiu Ovidi Montllor de Msics i Cantants del Pas Valenci (COM) ha servit per fer visibles les reivindicacions del sector a ms a ms de ser un bon aparador de la producci musical a travs de la gala anual dels Premis Ovidi que comen a

celebrar-se al 2006. Es tracta dun xit collectiu dels msics i una demostraci ms que els valencians podem ser tan constants i organitzats com qualsevol altra societat. Certament, aquests premis deuen molt tamb al suport dEscola Valenciana, de Ca Revolta, de la Societat Coral El Micalet, dAcci Cultura del Pas Valenci, dels artistes que han ajudat desinteressadament com Xavi Castillo, Alfons

Cervera, Nria Cadenes o Toni de lHostal, i els darrers anys, al suport tamb de lAVL.

Els darrers anys el contingent de grups i artistes ha arribat a un volum espectacular i a un grau de qualitat i

diversificaci com mai havem somiat i tot aix sense a penes mitjans de comunicaci que difonguen la nostra msica. Des del 29 de novembre de 2013 el PP ens va

privar de RTVV, noms cinc mesos desprs que a Si Rdio, lemissora temtica musical de RTVV, saprovara que un ter del conjunt de la programaci musical de lemissora seria en valenci, a ms, a les 14 i a les 21 hores semetria un disc sencer en valenci. Tamb sacordava que la programaci musical de Rdio 9 hauria de tenir en compte

aquestes orientacions i prestar una atenci especial a la msica en valenci i en general a la produda per artistes valencians.

No hi ha cap dubte que ens espera un esclat

encara ms potent i creatiu de la nostra msica i ms ara que hem aconseguit fer fra al govern del PP.

La canc del segle XXI s valenciana, un fet

cabdal s el conjunt de cantautors o solistes que han sorgit, al marge dels histrics que encara actuen: Joan Amric, scar Briz, Feliu Ventura, Pau Alabajos,

Bertomeu, Eva Dnia, Llus Vent, Verdcel, Clara Andrs, Andreu Valor, Sergi Contr, Hugo Mas, Nstor Mont, Toms de los Santos, Miquel Prez, Joan

Palomares o Andreu Tod certifiquen la creativitat dels solistes dara, la seua reivindicaci social, poltica i potica.

El futur est obert. Bandes com Aspencat o Orxata Sound System sembla ser que copen ara el

pblic que fidelitzaren els Obrint Pas o La Gossa Sorda. Apareixen com bolets grups de pop, indie o rock guitarrer.

Actualment, quan un periodista o un crtic musical ignora la nostra producci, el principal perjudicat s ell mateix perqu posa en evidncia la seua ignorncia.

Qualsevol que estiga una mica al dia en assumptes musicals sap que al Pas Valenci hi ha una escena en el prpia llengua ben viva i interessant.

Per ltim cal dir, que al pblic cal formar-lo, des de casa i des de les escoles tamb. Si alguna aportaci institucional s necessria per a crear una indstria musical slida seria leducaci. Educar i ensenyar a ser msic, oient i consumidor de msica. Gaudim de la generaci de msics millor preparada, molts dels nostres pobles compten amb escoles de msica on formar-se, els conservatoris estan plens. Tenim uns msics i unes veus que ja les voldrien en altres llocs.

En contra duna educaci inefectiva

Ens sembla important, com a pares, donar a conixer la nostra experincia.

Des que la nostra filla va comenar els estudis de primria, ens vam adonar del poc de temps que li

quedava per poder jugar, fins i tot vam deixar dapuntar-la a qualsevol activitat extraescolar que tant li

agradaven.

Farts daquell sistema, on

brindava la importncia dels

deures imposats per lescola,

que no dels drets dels propis

xiquets, que desprs de passar

8h a lescola, en arribar a casa

(desprs dalguna discussi)

havia de fer les tasques escolars

i, de vegades, sens feien les

22h.

Tot aquest panorama, injust per

a qualsevol xiquet, on els

mestres, si sels pot anomenar

aix, eren els primers que soblidaven que sn xiquets, xiquets de 6, 7, 8 anys... I dic injust, perqu

nosaltres, com a pares, ens veiem castigats a ligual que la nostra filla, perqu no podem eixir de casa,

no hi havia temps fsic per poder jugar o, simplement, gaudir de la natura que tant ens agrada. A ms,

havem destar amb ella, ajudant-la en la major part dels deures, per facilitar-li-ho un poc i per poder

reduir tot aquell temps que dedicava als deures. I res a dir dels exmens, que mensualment havia de

preparar-se, exmens a xiquets, que encara no saben ni resumir ni fer esquemes, tal vegada eren

deures per als pares, que com no portem ja una vida prou estressada...

Les discussions familiars augmentaven, per la nostra impotncia davant daquesta situaci, langoixa

pels deures era comuna, aleshores, vam decidir posar punt i final a eixe calvari.

Pensat i fet, aix ho vam fer, vam pensar en lescola dAlmoines, que ja coneixem de fa molts anys, per

que, per comoditat, no vam triar anys enrere. Ens faltava lopini de la nostra filla, ja que dubtvem del

seu valor per afrontar el canvi i deixar darrere totes les seues amistats.

No oblidarem mai la llussor dels seus ulls quan ens deia: s, s, s, i si puc comenar dem, millor!

Ella, amb tan sols 8 anys, ho tenia ms clar que nosaltres; i aix ho vam fer, i va comenar el 18 de

gener a lescola dAlmoines, on tots, tant lequip educatiu com els seus companys i companyes, shi van

abocar en ella, encara que, pel seu carcter, als dos dies pareixia que haguera anat tota la vida a

aquesta escola.

El fet ms important daquesta histria, s el canvi tan gran que hem experimentat, ara, la nostra filla, s

molt ms feli i t ganes danar a lescola, ha recuperat les ganes daprendre, torna a tindre illusi i

inters pel que fa, i en casa, tornem a ser una famlia normal, on brinda la pau, les rialles, els jocs i les

experincies directes amb la vida mateixa.

Us puc assegurar que, la meua filla, a ligual que qualsevol altre xiquet o xiqueta, aprn ms amb la

seua creativitat i experimentant amb tot all que lenvolta, que tenint-la tot el dia davant els llibres, fent

una activitat darrera una altra, perqu s, anullant totalment la seua creativitat, perqu si al llibre deia

que cal subratllar amb roig, no podia fer-ho amb el color morat, encara que li agradara ms aquest color.

Des dac, volem aprofitar per agrair a tot lequip educatiu, la seua gran tasca, demostrant la seua

vocaci com a mestres, lluitant per aquest sistema educatiu i per la renovaci pedaggica, on treballen

molt ms que qualsevol altres mestres que simplement han de dir: obriu el llibre per la pgina 18.

Aquesta s una ESCOLA, en majscules, on la prioritat sn els alumnes, on s important ajudar-los a

crixer com a persones, aconseguir que siguen millor persones, mantenir la seua curiositat desperta,

amb ganes daprendre, a saber aprendre, a ser autosuficients, una escola on saben escoltar els xiquets

i els ensenyen a escoltar, on perduren uns valors, com el respecte, que en altres escoles fa dcades ja

han perdut. Una escola, on tenim comprovat, saprn ms que en qualsevol altra que pretn convertir

els xiquets en persones submises, sense curiositat, sense creativitat, sense veu... on, tristament, molts

dels alumnes acaben per abandonar els seus estudis per haver-sels fet avorrir abans dhora, per haver

oblidat que sn xiquets, amb deures per amb drets.

Lnica cosa que lamentem daquest canvi, s no haver-lo fet abans.

Vernica Mar Retes, mare duna alumna de 3er de primria.

Conte:

EL CASTELL DELS PRNCEPS I LES PRINCESES

Visc amb un prncep que li diuen ngel i enguany he descobert un CASTELL on l'acompanye cada dia. All gaudeix de les seues experincies de desenvolupament i creixement com a persona. Disfrutant i aprenent amb mestres especialitzats en prnceps, que el tracten com al prncep que s.

Al CASTELL ngel est envoltat de prnceps i princeses. Entre tots, amb harmonia i molta alegria es fan crrec de que EL CASTELL llusca ben bonic. L'interior s ampli, amb molta llum i ben decorat amb les creacions artstiques dels prnceps i princeses que l'ocupen a diari. L'exterior est ple de plantes, flors, cultius, pedres, peixos...hi ha fins i tot un laberint de ciprers.

Al jard del CASTELL hi ha un estanc amb peixos de colors i granotes verdes on els prnceps i princeses poden observar i gaudir de la natura autctona de la zona. Tamb hi ha arbres fruitals i un hortet on plantar, regar i collir verdures de temporada.

Al costat est la zona de jocs amb un parc amb tobogan, cordes per a escalar,... tamb pistes de bsquet, futbol,...hi ha fins i tot un futbol.

A l'interior estan les classes. Cadascuna te el seu propi nom i el seu propi contingut. La classe d'ngel s'anomena LA CLASSE DELS SOLS I LES LLUNES i a la porta hi ha penjat un bonic cartell on brillen els sols i les llunes amb una foto de tots i cadascun dels prnceps i princeses que la componen. Dins no trobem quatre parets blanques, s una classe amb color!. Est plena de creacions dels prnceps i princeses; estanteries on trobar ben ordenats tallers de matemtiques, de llengua, de construcci...;tamb hi ha taquilles on cadasc disposa del seu espai; hi ha fins i tot un museu amb un contingut ben variat que han aportat els prnceps i princeses que formen part de la classe, on pots trobar des de una pedra fins l'artilugi ms inesperat. Aix s, tots saben com s'escriu el nom de cada cosa que hi ha al museu, per que ells mateixos descobreixen entre tots, divertidament a la pissarra, com es forma la paraula que nomena el nou objecte aportat al museu. Cadasc te un crrec a la classe i ngel em conta desvanit quin es el seu crrec cada vegada que va canviant.

I mooooltes coses ms vos vull contar...que han fet que son pare i jo ens sentim satisfets d'haver escollit EL CASTELL com a un entorn genial per al nostre prncep, on el deixem cada mat amb la tranquillitat de que hem trobat un espai on ell gaudix cada dia, s feli i aprn mentre viu els seus anys de la infncia.

Continuar... *Conte revisat i corregit per ngel Perics Just (prncep de primer de primria)

Aquesta s la meua visi del CP EL CASTELL D'ALMOINES. Per a mi, el descobriment d'aquesta

escola ha segut un gran regal. Com a mare que soc i responsable com em sent de l'educaci del meu

fill, ara em sent recolzada pels mestres que he trobat a l'escola El Castell d'Almoines. s un honor

per a mi poder compartir l'educaci del meu fill amb l'equip docent de l'escola, equip al que

aprofite ac per a transmetre el meu agrament.

Grcies per estar ac!

Grcies pel gran projecte que porteu endavant cada curs, cada trimestre, cada dia...GRCIES!!

Mnica Just, mare d'ngel, alumne de primer de primria.

GRCIES PER LACOLLIDA

"De part de Santi i Leo, i per descomptat dels seus pares, volem

donar les grcies als professors, i als seus companys de classe, per la

bona acollida que hem tingut; Al principi quan es fa un canvi d'aquesta

envergadura, ests un poc a l'expectativa de si has fet b o no, per

vos puc garantir que estem molt contents amb el canvi; els nostres

fills van contents al collegi, i si els xiquets estan contents , els pares

tamb ho estem. Cati Gonzlez Tbar, mare de Santi i Leo

Moltes grcies per tot"

ART ATTACK ALMOINES

ESTHER

Aquest curs, com a novetat, EducArte ha llanat lActivitat

Extraescolar dArt Attack i ha estat tot un xit!

Els xiquets/es shan divertit manipulant i treballant amb tot

tipus de materials: cartr, goma eva, fieltro, ceres, pintura

amb sucre, llana, materials reciclats

Cada divendres de 16.00h a 17.00h, hem realitzat un taller distint

experimentant diverses tcniques i deixant volar la nostra

imaginaci i creativitat.

Ha estat una Activitat

genial que ha agradat tant

a xiquets dInfantil com de

Primria. Ens agradaria

poder-la tornar a repetir el

proper any i que els

xiquets/es que enguany han cursat Art Attack es convertisquen

en tots uns professionals de les manualitats!

BON ESTIU I FINS PROMPTE, ARTISTES!

Batiste La redacci de la revista, ara que est prxima la seua

jubilaci, oferim la segent entrevista que se li va fer a

Batiste fa uns anys

Aquesta entrevista a Batiste va ser publica el 28 de gener de 2010 a la revista ESCUELA, a lapartat

Magisterios annimos (V) De la conveniencia al compromiso. Lautor de larticle fou el mestre Vicent

Esteve.

1. Com arribes a ser mestre? s el que tu volies fer? En quin any comences i on? Inter, oposici... Arribe a ser mestre perqu els meus pares no podien pagar-me uns estudis ms llargs. Jo volia fer

psicologia a Madrid, per ells em van dir que no podien econmicament, que fera uns estudis ms

curts i desprs quan ja treballara que em pagara jo els estudis que vullguera. Un altre motiu, en

aquells temps molt important per a mi, era la possibilitat que moferia treballar de mestre i era gaudir

del mateix estatus que quan feia destudiant: tenir vacances a lestiu, perqu magradava molt poder

anar tots els dies a la mar a nadar, i per les nits vetllar... Estos sn els dos motius pels qual volia ser

mestre, no per all que es diu vocaci o perqu havia reflexionat sobre la faena de mestre. Tampoc

ara em considere que sc mestre, en tot cas intente ser mestre cada dia. Quan acaba cada curs

sempre pense que ha estat el millor com a mestre i al curs segent, torne a pensar el mateix, es a

dir curs rere curs es desmunta la impressi que ha estat el millor. Per tant en aix continue, en ser

mestre cada curs.

Vaig comenar el curs 1974-75, duna forma ben estranya i impossible vista en la normativa laboral

dara. Vaig anar a un poble, Favara, molt a prop del meu, Cullera, perqu un mestre estava malalt i

no podia fer escola; un company mestre del malalt va vindre a ma casa a principis de setembre per

si volia anar-hi, que el mestre malalt em pagaria ell personalment cada mes, que la inspecci ja ho

sabia i que ja shavia fet aix el curs anterior. Vaig acceptar perqu el primer curs dhaver acabat els

estudis era impossible de treballar com a inter. El mestre aquell es va morir a finals de setembre,

desprs del soterrament, al qual vaig anar encara que no arrib a conixer-lo, vaig anar a la

delegaci deducaci, li vaig contar el cas a una funcionaria i de forma immediata sense esperar

torns ni cues dinterins en un despatxet em va fer el nomenament com inter. Avui el procediment s

impensable.

Passat el primer curs dinterins, al mes de setembre ladministraci ens va cridar als qui havem tret

plaa directa, i ens proposa que si demanvem un poble de menys de 2000 habitants es

anomenaven propietaris definitius, solament es fa fer eixa vegada, per si volem un poble de ms

poblaci es feien el nomenament normal, propietari provisional. Vaig optar per la primera opci, i

em vaig prendre tan seriosament all de definitiu, que ja no mhe traslladat daquell poble, Almoines,

el qual no sabia ni que existia, des del curs 1975-76. Tinc la sensaci que Franco quan sassabent

que jo anava de mestre, li entra tal soponcio de vore com shavia degradat la professi en ser jo

mestre, que va ser la causa de la seua mort, i no el que diu la informaci oficial, perqu vaig entrar

a treballar de mestre definitiu a setembre i a ell li agarr la pataleta, el mes segent, octubre.

All daccs directe t la seua curiositat. Em vaig assabentar deixa possibilitat el tercer any, lany

que feem les prctiques. A la primera reuni el director daquella escola ens pregunta qui tenia

opcions de tenir plaa directa, perqu ell tenia el costum, sempre que complirem, de posar un 10 en

tot als estudiants que tingurem eixa opci, i als altres un 9 8. Jo no sabia ni que era aix, i a

lesmorzar un company mho explic. Desprs de lesmorzar vaig anar al despatx amb molta

vergonya per dir-li al director que jo tamb tenia opci plaa directa i que abans no havia alat el

bra perqu em trobava malament i no mhavia assabentat. No s que degu pensar aquell home

de mi i dels de la plaa directa. Per va complir la paraula i vaig tenir la nota que em permetia tenir

plaa directa.

2. El teu periple fins arribar a Almoines (breument). En aquest periple, algun fet significatiu, alguna ancdota sucosa per a la teua experincia o per a la teua formaci per a ser el mestre que ets ara. Abans darribar a Almoines, solament un curs,

van ser interessant TRES qestions: en aquell

primer curs no em vaig assabentar que era una

reuni de claustre, que era all de les actes...

perqu senzillament no sen feen. Aix s cada

dilluns seguien amb all dalar les 3 banderes,

espanya, falangista i requetes, i cantar els

himnes corresponents. I divendres a la vesprada

baixar les banderes i altra vegada els himnes

tancava la setmana escolar. Era leducaci de la

ciutadania. Tamb em va sorprende quan un

mestre em don un sobre que contenia vora

10.000 pessetes, ne cobrava unes 7.000 al mes,

que em corresponien per la comissi de gastar els llibres de text. Ara tinc ents que el costum ha

derivat en regalar ordinadors porttils per a la classe, que acaba sent dus particular del mestre o de

la mestra que ha escollit determinada editorial; o pagar dinarots..., sempre parle de les poderoses

editorials.

Per primera vegada vaig passar de lestatus dalumne, el que havia segut fins ara, a lestatus de

mestre, em vaig adonar de la dificultat i privilegi de les relacions amb lalumnat, amb les persones,

en aquell edifici escolar tant degradat, representatiu de la ms dura postguerra, tant que a mitjans

curs lajuntament lloga un casa de poble per fer escola a la planta baixa, tot una millora

I en aquest bagatge arrib a Almoines, mes verd que una ceba i amb illusi. On ja es convocaven

les reunions dels rgans corresponents, claustre i aquella Junta de Enseanza que presidia

lAlcalde i a mi em toc de secretari per ser el ms jove.

Al segon curs destar a Almoines, de forma casual, vaig conixer el Collectiu de Mestres de la

Safor i a traves dell la renovaci pedaggica i el comproms amb el poble, amb el Pas Valenci.

Moltes vegades pense quin tipus de mestre seria jo ara si no haguera conegut i entrat a forma part

del Collectiu. Al Collectiu a mes de les companyes i dels companys mestres, hi havia un

inspector, instigador del Collectiu, que em pos al dia en les reivindicacions democrtiques, en la

implicaci de lescola en la societat i en la millora i lajuda de la faena de mestre a laula, un perfil

dinspector res a veure en els davui en dia, on la inspecci ha esdevingut majoritriament en una

comissaria poltica.

A ms del Collectiu de Mestres de la Safor, mitjanant el qual vaig connectar amb les escoles

destiu i el moviment cooperatiu descola popular, el segon element que mha marcat de forma

irreparable ha estat viure i formar part de la gestaci a finals dels 70 del sindicalisme assembleari,

on vaig poder ampliar qestions lligades a la renovaci pedaggica i les prpiament laborals, un

tipus de sindicat que em permet dur a laula aquella dinmica assembleria que em va servir per

comenar a introduir la democrcia a laula i a lescola.

El Collectiu de Mestres de la Safor i el Sindicat van esdevenir la meua escola de magisteri.

3. Sobre la teua manera de treballar a l'aula: qu significa ser lleial als xiquets? Quina cultura entra a l'aula? A travs de quines relacions? Algun fet colpidor?

Com tot aprenentatge, la manera meua de treballar a

laula ha estat un procs. Uns primers anys que

automticament reprodua el que jo havia viscut com

alumne a la forma dactuar com a mestre: repressi,

cstigs fsics i morals eren la meua forma dentendre

la faena de mestre, on tamb afegia les ganes de

treballar i que lalumnat aprenguera els mateixos

conceptes i de la mateixa forma que jo havia aprs a

lescola.

Aquesta era la meua cultura a laula que canvia i es

transforma en lactual grcies a la trobada amb

alguns fets colpidors: els moviments de renovaci

pedaggica, lorganitzaci sindical, observar la cultura

relacional dalgunes mestres del claustre,

especialment dinfantil, i mestres daltres centres, mantenir relacions i mbits de discussi amb

altres companys i companyes, observar la relaci entre aprenents daltres mbits laborals diferents

a lescola i molt especialment la resposta que em don la meua filla quan tenia 9 10 anys quan li

vaig demanar que em diguera quina mestra o quin mestre era el qui ms li havia agradat i perqu,

em digue el seu nom i perqu a mes densenyar-li moltes coses com era la seua obligaci, lhavia

comprs. Aquesta darrera paraula, la comprensi va ser la que mobrigue una nova finestra a un

nou tipus de relaci, no solament amb lalumnat, sin amb les persones.

Per a mi se lleial amb els xiquets i amb les xiquetes s comprendrels, respectar-los i exigir-los.

Trets de lleialtat que mha fet canviar la cultura de laula, on intente que es visca la relaci entre

iguals, el respecte a les diferencies, el desig daprendre, lautoestima i lautoregulaci. Per tant he

eliminat lautoristarisme i le substitut per lautoritat compartida, luniformisme curricular per la

diversitat dels sabers, els exmens pel treball diari, lautoavaluaci i coavaluaci, els deures pels

tractes o els contractes, la imposici organitzativa i de normes de convivncia per lassemblea, els

llibres de text pels tallers, els racons i els projectes de treball, el monleg pel dileg, la sordera per

lescolta.

4. L'escola d'Almoines s la mesura de la teua concepci del que ha de ser l'ensenyament pblic? En aquest cam estem. A lescola intentem transferir la cultura daula descrita al punt anterior. Som

el que fem, no el que diem, i all que faig a laula s el que intente discutir i posar a la prctica a

lescola, conjuntament amb el claustre, lAMPA , lalumnat, i qualsevol entitat i organitzaci social

que shi vullga implicar. Lescola es un espai social on assetgem micropoltiques que poden ser

vlides a daltres mbits. A lescola, igual que a laula, intentem que tota persona hi trobe el seu

espai, el seu temps i el seu protagonisme, que siga inclusiva i que tothom la senta com a seua, que

li pertany, dins un mbit agradable, clid i ric. Una escola on sexperimente diriament la

democrcia i la participaci de tots els sectors, una escola valenciana i popular, una escola laica, on

el lacisme es ents com la moral que permet el respecte a les diferencies i lassoliment de les

igualtats, una escola que incideisca en la societat i que obriga les portes a la societat.

5. Quina mena de director ets tu? Cal que poses en valor la teua concepci del que s dirigir un centre educatiu amb lembranzida actual per cercar el millor gerent, el lder que acumula el poder de decisi, que executa un programa propi. Per qu no vol la gent presentar-se a la direcci? A qui representa un director: a la comunitat educativa o l'Administraci? No s fcil contestar, per quan es t tanta experincia com tu es pot parlar amb coneixement de causa.

Entenc la direcci com entenc la meua

forma de relacionar-me i actuar a laula i a

lescola, ha dhaver coherncia tensional

en tots els mbits dactuaci. No entenc

que es puga ser un tipus de mestre, un

tipus de company i un tipus de direcci

diferents. Per tant reprenc aquells trets de

comprensi, respecte i exigncia; la

relaci entre iguals, el respecte a les

diferencies, el desig daprendre,

lautoestima i lautoregulaci.

La meua forma dentendre la direcci

prov daquelles centres dels principis

dels anys 80 que vaig conixer i que

portaven a la prctica el que anomenem una direcci collegiada, amb diverses rees dactuaci, on

hi ha en cadascuna un persona coordinadora amb les altres rees, i aquestes persones

coordinadores formen lequip directiu. Aquesta forma organitzativa sha aplicat a Almoines pels

voltant de la meitat de la dcada dels 80 i forma part del projecte educatiu del centre: lequip directiu

est format per la coordinaci de quatre rees de treball: infraestructura, pedaggica-convivncia,

administraci, i cultural. rees de les qual forma part la resta del claustre, lalumnat i lAMPA. A ser

possibles cada perode deleccions de les direccions canvia el 50% dels membres de lequip directiu,

per aconseguir dur a la practica la mxima duna companya del centre: no sc la directora, estic de

directora.

Aquesta filosofia lhem de readequar a cada legislaci sobre lelecci de la direcci dels centres. Una

legislaci cada vegada ms contrria al tipus de direcci nostre, i que ens fa redescobrir i reinventar-

nos mecanismes perqu siguen compatibles la llei i el nostre projecte directiu. Aix malgrat la

legislaci, lequip directiu que es presenta a la direcci, no ha destar format solament pel director,

sin que ha de presentar un equip format per quatre persones amb igualtat de decisions, defectes

econmics i de disponibilitat horria. Aquest equip o equips ha de presentar el seu projecte al

claustre i el consell escolar, que sn els rgans que lhan davaluar i votar. Desprs daquest procs

es quan es presenta a lAdministraci per complir amb la llei. Per a la renovaci hem establert el

mateix mecanisme, i no ha de ser una decisi personal i desconeguda per al claustre i el consell

escolar, com determina la legislaci autonmica valenciana, la qual demana un tipus de direcci que

porta a lalineaci i la submissi al partit que governa, que ha de respondre solament a

lAdministraci formada pel partit poltic guanyador de les eleccions, sense tindre present les

demandes, desitjos, i projectes que sorgeixen de la comunitat educativa de cada centre. I el partit

poltic que guanya les eleccions tamb t el dret de dur a la practica el seu programa educatiu, per

aquest tamb pot ser assolir ms riquesa democrtica als centres educatius, i un element daquesta

democrcia es que la direcci siga formada per un equip, que siga collegiada, que responga a la

comunitat educativa i que tinga un tracte entre iguals amb lAdministraci educativa.

Si durant la LOGSE es fea lanlisi que la gent no es volia presentar a la direcci pense que fou

perqu sestabli una paradoxa: els equips directius eren elegits pel Consell Escolar, per a la vegada, i

Batiste Malonda en la recollida de la Creu de Sant Jordi

pense que per aquest tipus delecci, eren ningunejats per lAdministraci. Els equips directius es

veien en lobligaci de respondre a les exigncies dels conselles escolars per es veien impotents per

la desdia de lAdministraci.

En la legislaci actual ha esdevingut que la gent torna a voler a presentar-se a les direccions, no he

rebut informacions que hi haja el problema de centres educatius on no shaja presentat cap direcci.

Aquest canvi on ara sembla que si que hi ha voluntat a ser director, opine que esdev per un canvi en

el perfil, canvi perills per a la democrcia responsable, perqu el nou perfil que hi ha es gent que es

vol presentar a la direcci perqu cobren ms i estan menys temps a les aules. Per aconseguir ser i

continuar amb aquest estatus, diferent a la resta del claustre, no ha de ser el motor que duu a la

practica els projectes sorgits de la comunitat educativa, del consell escolar, tot al contrari ha de tenir un

perfil subms amb el que li mana ladministraci educativa, una manament exclusivament burocrtic i

de control que emana dels poders econmics i no dels interessos de la ciutadania.

Entrevista a Pasqual La redacci de la revista ens hem assabentat de la prxima jubilaci

de Pasqual, tota una instituci a lescola, i hem aprofitat per fer-li una

entrevista en homenatge a la seua tasca realitzada en ella.

Com va comenar la teua relaci amb lescola? Quina ha sigut la

teua tasca en ella?

Tot va comenar fa uns 13 anys mitjanant lAjuntament. Obria i

tancava les portes de lescola i mencarregava del seu manteniment

sense necessitat de qu lescola demanara les coses oficialment.

Actualment, tot all relacionat amb el manteniment sha de sollicitar a

lAjuntament i ja no mencarregue dobrir i tancar les portes.

Com s treballar envoltat de xiquets?

Jo estic de categoria. A mi em plena veurem entre

xiquets, des de lescoleta fins sis. Faig cas a tots i em

corresponen amb una sonrisa i saludant-me dient el meu

nom.

Saps que et diuen el bomber de lescola?

S, em diuen bombero maricn des de ben nanos, per

amb molt dafecte per a qu els banye de dalt a baix.

Canvies doperari de manteniment a iaio a temps

complet, com ho veus?

Ho veig clar i estic molt content, per desprs de 51

anys treballant continuar anant a lescola.

Continuars? s que repeteixes curs?

Doncs s, per per gust.

Qu penses fer dara endavant?

El temps el passar entre una parcella que tinc dels horts socials habilitats per lAjuntament i lescola,

per relaxadament.

En una paraula, com resumiries el teu treball a lescola?

Simplement he estat molt a gust fent la meua feina quan mhan deixat fer-la i molt a disgust quan mhan

posat entrebancs des de lAjuntament, doncs jo pense que leducaci dels xiquets i la poltica no tenen

res a veure. Grcies, Pasqual

Els collegis de l'ordre a Catalunya apliquen

un model pedaggic en el qual han

desaparegut les classes magistrals, els

pupitres, els deures i les aules tradicionals.

L'estudi es realitza mitjanant projectes

comuns i s'ha implantat en 5 de Primria i 1

de l'ESO de tres centres per a anar-se

estenent fins a cobrir els 13.000 estudiants

matriculats

Els jesutes eliminen les assignatures, exmens i horaris dels seus collegis

Notcia publicada el 5/3/2015 en www.eldiario.es http://www.eldiario.es/sociedad/jesuitas-asignaturas-

examenes-horarios-colegios_0_363263834.HTML

Els collegis de jesutes de Catalunya, en els quals

estudien ms de 13.000 alumnes, han comenat a

implantar un nou model d'ensenyament que ha

eliminat assignatures, exmens i horaris i ha

transformat les aules en espais de treball on els

xiquets adquireixen els coneixements fent

projectes conjunts.

Els jesutes, que a Catalunya compten amb vuit

collegis, han dissenyat un nou model pedaggic

en el qual han desaparegut les classes magistrals, els pupitres, els deures i les aules tradicionals,

en un projecte que ha comenat en 5 de Primria i 1r d'ESO en tres de les seues escoles i que s'anir

ampliant a la resta.

"Amb l'actual model d'ensenyament tradicional, els alumnes s'estan avorrint i estan desconnectant del

sistema, sobretot a partir de sis de Primria", ha explicat el director general de la Fundaci Jesutes

Educaci (FJE) de Catalunya, Xavier Aragay.

El nou model inclou la creaci d'una nova etapa intermdia entre la Primria i la Secundria, que la

conformen els cursos 5 i 6 de Primria i 1r i 2n d'ESO.

Per a dur a terme el projecte, que porta per nom "Horitz 2020", els jesutes han enderrocat les parets

de les seues aules i les han transformat en grans espais per a treballar en equip, unes gores en les

quals hi ha sofs, graderies, molta llum, colors, taules disposades per a treballar en grup i accs a les

noves tecnologies.

En els tres collegis que estan

experimentant aquesta novetat han ajuntat

les dues classes de 30 alumnes en una

sola de 60, per, en comptes d'un professor

per cada 30, tenen tres professors per a 60.

Els tres professors acompanyen tot el dia

als alumnes i tutoritzen els projectes en els quals treballen, a travs dels quals adquireixen les

competncies bsiques marcades en el currculum. "No hi ha assignatures, ni horaris, al pati s'ix quan

els alumnes decideixen que estan cansats", ha explicat Aragay, que, en els sis primers mesos

d'experimentaci, ja ha constatat que "el mtode funciona" i ha reanimat als estudiants. "Transformar

l'educaci s possible", ha remarcat el director general, que reconeix que el canvi s "radical" i que

dos de cada tres dels 1.500 professors de les seues escoles ha estat a favor. Segons Aragay, "en

l'escola s on ms es parla de treball en equip i on menys es practica", cosa que se soluciona amb

aquest mtode, "que tamb pallia uns currculums excessius que mai s'imparteixen complets". Abans

d'implementar-ho, els jesutes van arreplegar 56.000 idees d'alumnes, pares i mares i professors per a

En comptes de mirar

el BOE o el DOGC

mirem la cara dels

xiquets i els ajudem

a desenvolupar el

seu projecte vital, a

descobrir els seus

talents, a trobar

sentit al que fan, al

que volen

aconseguir, a saber

interpretar, a

reflexionar, a

qestionar

millorar l'educaci. "Educar no s noms transmetre coneixements",

ha assenyalat el director general adjunt de la FJE, Josep Menndez. El

projecte impulsa "les intelligncies mltiples i traure tot el potencial"

dels alumnes i que facen les activitats d'aprenentatge segons les seues

capacitats. "Hem transformat l'educaci perqu l'alumne siga el

protagonista, perqu hi haja vertader treball en equip i els estudiants

descobrisquen quin s el seu projecte vital, qu volen fer en la vida i

ensenyar-los a reflexionar, perqu van a viure en una poca que els va a

desconcertar", ha argumentat Aragay. Els alumnes comencen la jornada

amb 20 minuts d'introspecci i reflexi per a plantejar-se els reptes de la

jornada i finalitzen amb altres 20 minuts de discussi sobre si han

aconseguit els objectius. Les assignatures han sigut substitudes per

projectes. "Per exemple, si fem un projecte sobre l'imperi rom, doncs

aprenem art, histria, llat, religi i geografia", ha detallat Menndez, i si

cal aprendre arrels quadrades per a dur a terme un altre projecte, els

alumnes poden acudir a les unitats didctiques. "Aprenen molt millor si

veuen que el que aprenen t una aplicaci prctica", ha defensat

Aragay. Els projectes, en els quals tamb s'impliquen pares i mares, es

realitzen un 33 % en catal, un 33 % en castell i un 33 % en angls.

S posen notes Encara que no hi ha assignatures, per a complir amb l'establert legalment tamb posen notes, per

puntuen primer les competncies de cada alumne i desprs, mitjanant un algorisme, les transformen

en notes per matries perqu consten en l'expedient. Segons Aragay, en els sis mesos d'experincia

han trobat casos d'alumnes que "abans s'inventaven que tenien febre per a no acudir a classe i ara

volen venir encara que tinguen febre". Amb aquesta nova pedagogia, que tamb apliquen als ms

xicotets de P3 i P4, "en comptes de mirar el BOE o el DOGC, mirem la cara dels xiquets i els

ajudem a desenvolupar el seu projecte vital, a descobrir els seus talents, a trobar sentit al que

fan, al que volen aconseguir, a saber interpretar, a reflexionar, a qestionar. Juntament amb la

famlia i internet, intentem construir persones".

Els jesutes no inventen

res, per arrepleguen el

millor de la tradici

pedaggica renovadora

La lli dels jesutes

Article publicat al quadern Allioli de la intersindical valenciana STEPV. Maig 2015

Lescola ha sigut sempre una instituci conservadora, i els

darrers anys han incrementat limmobilisme, on els canvis

han reforat el pitjor dels valors neoliberals: revlides,

recentralitzaci del currculum, obsessi pels resultats i els

rnquings, etc. Qualsevol estudi crtic sobre la comunitat

educativa indica que hem millorat en la formaci inicial del

professorat, shan pervertit els processos de

democratitzaci escolar, i continua hegemnica una

didctica tradicional recolzada en el llibre de text

colonitzant la vida de laula. Fa falta un debat en

profunditat sobre el sentit de lescolaritzaci pblica i sobre

els canvis urgents que necessita la instituci. I fa una miqueta de vergonya subratllar-ne el carcter

durgncia perqu la urgncia sest quedant antiga.

I ara venen els jesutes i ens donen una lli: Horitz 2020. Consulteu el document

(http://h2020.fje.edu). No inventen res, per arrepleguen el millor de la tradici pedaggica renovadora:

qestionament de la fragmentaci disciplinar eliminant les assignatures tradicionals, transformaci

despais i temps escolar, didctiques basades en la investigaci i el treball per projectes, xarxes

horitzontals collaboratives, supressi dexmens... qestionament de lactual estructura detapes del

sistema creant una nova etapa intermdia que engloba 5 de Primria fins a 2n dESO. Sembla com si

hagueren reciclat moltes de les actes de les escoles destiu dels Moviments de Renovaci Pedaggica

(MRPs), per pel que conten ha sigut un procs llarg i molt participatiu entre professorat, alumnat i

famlies, el que ha desencadenat aquesta decisi de canvi, que ja

han iniciat.

No puc deixar de preguntar-me si no s tota una lli per a lescola

pblica. S que hi ha molts i moltes mestres i algunes escoles

pbliques que ja estan tamb desenvolupant pedagogies

renovadores. Per, caramb!, semblen quasi clandestines. No s

quants mestres en exercici o quants professors de la Facultat de

Magisteri SHAN PREOCUPAT DE FER UNA EXCURSIONETA

FINS A ALMOINES PER CONIXER LEXPERINCIA DE LA SEUA ESCOLA PBLICA, UN

EXEMPLE ENTRE ALTRES DIGUALMENT HEROICS. Crec que a la pblica i a les organitzacions que

la defensen els fa falta un sacs (tal vegada el sacs que ara ens donen els jesutes). La defensa de

lescola pblica no s sols lenfrontament a les poltiques educatives ara del PP, abans del PSOE. Fa

falta tamb impulsar, reconixer, experimentar, illusionar, difondre altres pedagogies renovadores.

Jaume Martnez Bonaf, professor Titular del Departament de Didctica i Organitzaci Escolar en la

Facultat de Filosofia i CC. Educaci de la Universitat de Valncia. Fundador i destacat militant dels

Moviments de Renovaci Pedaggica. Ha impartit cursos, seminaris i conferncies en diverses

universitats espanyoles i de Llatinoamrica, figurant en diferents programes de doctorat de qualitat.

Mestres despentinades

Article dopini de M Jos Navarro, expresidenta de FAPA-Valncia

Les mestres, i dic mestres perqu

lamentablement hi ha molts pocs homes que s'animen a

a, han de tenir un alt nivell vocacional doncs s una

difcil professi. Si a ms de ser mestres, ho sn

d'Educaci Infantil, la qesti es complica una mica

ms, doncs cada dia s'han d'enfrontar amb trenta, com

diria Serrat bojos baixets, en les seues aules de tres, quatre i cinc anys. I el de trenta li l'hem d'agrair al

senyor Wert i al seu Reial decret de 2012 pel qual, entre altres genialitats, s'augmentaven les rtios de

tots els nivells en un 20%, la qual cosa s una barbaritat, sobretot en les aules d'Infantil i Primria. Us

podeu imaginar el que a significa? Trenta xiquetes i xiquets diversos, diferents, amb necessitats

educatives dispars, per a ms potser que constipats o amb dolor de panxa, als quals cal netejar-los els

mocs, llevar guants, bufandes, abrics, motxilla, ms mocs, llavar mans, cares, posar-los a fer pipi o

caca, donar-los l'esmorzar, atendre'ls en tot moment La primera mitja hora s solament per a

organitzar tot aqueix caos de robes que cal llevar i de litres de llgrimes que cal assecar

Desprs ve la segona fase: cal ensenyar-los coses. I clar, el millor en aquestes edats s ensenyar-los

amb jocs. Els aprenentatges els han de resultar divertits, agradables. Afortunadament, lluny queda all

de la lletra amb sang entra, (encara recorde el trauma que a mi em suposava anar al collegi a

aprendre les lletres a fora de pescozones) i els pequeajos d'avui dia poden gaudir, en major o

menor mesura, d'aqueixes hores en les quals van a aprendre, per sobretot, a socialitzar-se. I la mestra

ha d'atendre totes les dificultats, fins i tot les necessitats educatives especials, solament amb la remota

possibilitat de tenir algun refor, a tamb grcies a les poltiques restrictives que s'han aplicat en

educaci

Desprs, tornada a netejar cares i mans, tornar a pentinar a totes i tots, posar jaquetes, guants i

bufandes, i llavors arriba el gran moment de l'eixida del collegi, pares i mares desitjant arreplegar els

seus xiquets. Mares i pares nerviosos, sobre protectors, que necessiten saber de primera m si han

menjat, si s'han begut el suc, si han estat contents o tristos, si s'han pres el xarop, si han tossit molt, si

han jugat, si han pintat sense eixir-se, si han aprs a escriure el seu nom

I les mestres han d'explicar fins a l'ltim detall del dia a cadascun d'ells i fins i tot, en alguns casos,

han de suportar que se'ls qestione el seu treball: que si s que la xiqueta ha perdut un guant, que si el

meu xiquet no s'ha menjat l'esmorzar, que si aquest li ha pegat al meu, o si aquella ha caigut i s'ha fet

una ferideta, que si fulanito t polls i li'ls /els hi est passant a la resta, que si has d'estar ms pendent,

que si no els ensenyes b I el que havia sigut un dia atrafegat, per motivador com sempre, acaba

amb l'interrogatori d'uns pares i mares que en molts casos sn incapaos de resoldre els seus

problemes amb els seus fills, incapaos d'un no a temps, per que exigeixen a aqueixa mestra,

esgotada i despentinada per una llarga jornada amb els seus trenta bojos baixets, que siga totalment

perfecta i impecable amb ells.

Hem de retornar-li a la professi docent aqueix prestigi que ha anat perdent, tant social com

institucionalment. Cal tenir en compte que aqueixes mestres que estan amb els nostres fills i filles en el

perode d'Educaci Infantil sn les responsables en gran manera del seu futur escolar, donada la

importncia del desenvolupament cognitiu en aqueixos anys. Per a a, les famlies han de saber

reconixer el treball que diriament es fa amb els seus fills i filles i l'administraci educativa hauria de

donar-li aqueix grau d'importncia a la carrera de Magisteri, igual que succeeix en altres pasos

d'Europa, on s'ha de demostrar tant la vocaci com la vlua de cada persona que vol accedir a ella, i

desprs, exigir i afavorir la formaci continuada dels mestres i les mestres, doncs d'una altra manera va

a ser molt difcil arribar a aqueix grau de qualitat que tots desitgem.

Ovidi Montllor Perqu el 20 de mar va fer 20 anys que feu vacances

Ovidi Montllor i Mengual va nixer a Alcoi el 4 de febrer de 1942, mor a Barcelona el 10 de mar de 1995, ara fa 20 anys. Fou cantant, veu i guitarra, i actor, principalment, perqu la seua tasca artstica fou molt diversa.

Com actor, va debutar en 1962 amb el grup teatral la Cassola dAlcoi. Als 24 anys sen va anar a Barcelona, on actu amb grups de teatre independent. En 1975 pass al cine amb la pellcula Furia espanyola de Francesc Beatriu i Furtivos de Jos Luis Borau. Aproximadament va ser actor a una vintena de pellcules, amb ttols com La ciutat cremada de Jaime Camino, Con el culo al aire de Carles Mira, El ro que nos lleva de Antonio Real i Amanece que no es poco de Jos Luis Cuerda.

Com a cantant, va iniciar les seues actuacions lany 1968, quasi sempre acompanyat a la guitarra per

Toti Soler. Compos temes propis, msica i lletra; tamb don a conixer al pblic en general els poetes

Salvat-Papasseit, Salvador Espriu, Vicent Andrs Estells i Pere Quart. De la seua discografia

anomenem: A Alcoi, Ovidi Montllor a l'Olympia, De manars i garrotades, Ovidi Montllor... per sempre i

Antologia (13cd 2000).

A la faana de la casa on va nixer, Sant Joan de Ribera, 15, dAlcoi, hi ha una placa amb la segent

dedicatria: La ciutat dAlcoi en agrament del seu treball en el camp de les arts, del seu comproms

amb el poble i del seu exemple cvic inesborrable.

Per saber ms sobre Ovidi Montllor, podeu consultar: http://arxiuovidi.info/index.php/ i el llibre biogrfic

LOvidi de Nuria Cadenes.

A continuaci tens una de les seues canons:

L'escola de Ribera. Lletra i Msica : Ovidi Montllor Disc: De manars i garrotades

La suma era

dos ms dos.

El resultat era

quatre.

La pregunta era

Qui s?

La resposta era:

Du.

La consigna era:

Ptria.

La resposta:

alar el bra.

La classe era

a les nou.

El mestre era

a les deu.

El "wter" era

al fons.

La merda era

a lentrada.

Els amics rem

tots.

Els enemics rem

tots.

Els diplomes eren

grocs.

Els diplomats eren

verds.

El Crist era

de fusta.

Els cristians

de cartr.

Els pupitres eren

bruts.

Els que siem

rem pobres.

La regla era

per la m.

La m era

per tancar-la.

per la m.

La m era

per tancar-la.

El cstig era

sever.

El cstig era:

Por.

La missa era

molt sria.

Els assistents

no ho sabem.

El capell

era vell.

Els nens tampoc

no ho sabem

Els corredors

eren llargs.

Els que corrien

fugien.

El rellotge era

bonic.

Les hores eren

llargues.

Lensenyana era

com era.

Els ensenyats

el qu som.

Lensenyana era

com era.

Els ensenyats

el qu som.

Ni ms ni menys

que el que som

Ni ms ni menys

que el que som

Els mestres.

El Crist.

El capell.

Els pupitres.

Els companys.

El llibre.

La merda

La infncia

La fe,

I la tendresa.

La por.

El temps

i lestima.

Tot perdut

per sempre,

Tot perdut

per sempre.

El resultat

era un,

la jugada era

perfecta.

El resultat

era un,

la jugada era

perfecta.

El resultat

era un,

la jugada era

perfecta.

Grcies Ovidi.

Batiste Malonda Grau

Ovidi Montllor, la fera ferotge

(Publicat per Redacci el 10 de mar de 2015 en Article del dia)

El 10 de mar de 1995 ara fa vint anys moria a Barcelona Ovidi Montllor i Mengual, lOvidi, el polifactic artista alcoi. Amb motiu de lefemride, la jove editorial Sembra Llibres acaba de publicar Ovidi Montllor. Un obrer de la paraula, a cura de Jordi Tormo i Santonja. El llibre, a ms de repassar la trajectria artstica i vital dOvidi Montllor, hi aplega textos indits seus: poemes i canons que formaven part de poemaris i lbums que mai havien vist la llum fins ara. La iniciativa s molt oportuna i, fins i tot, podrem dir que complementria del magnfic estudi que en va fer lescriptora i periodista Nria

Cadenes, LOvidi (3i4), en qu ja donava a conixer una petita mostra de lobra indita de lartista alcoi. A ms, el llibre de Jordi Tormo recull fotografies tamb desconegudes fins ara, i presenta aspectes seus poc coneguts, com ara la seua vinculaci i amistat amb poetes de la talla de Pere Quart, Joan Fuster, Josep Maria de Sagarra, Joan Valls i Jord i, sobretot, de Vicent Andrs Estells; o amb artistes com ara Antoni Mir, Guinovart, Andreu Alfaro, Josep Renau, Apelles Fenosa o els integrants de lEquip Crnica. Per ltim, descobreix vessants de lartista insospitats, com ara la descriptor dobres de teatre, i fins i tot de relats. Tot un material per estudiar i donar-lo a conixer al pblic lector.

Vint anys desprs de la seua mort, lOvidi s ja un clssic, com asseguren Feliu Ventura i Isabel Clara-Sim; encara ms, durant aquests anys dabsncia ha esdevingut, a parer de Jordi Tormo, un veritable mite si ms no, entre el pblic amatent de la poesia i de la can en catal, del cinema i del teatre. Segons Pau Grau, lOvidi ha patit un fenomen veritablement digne destudi [] La ignomnia de la qual fou vctima en vida, contrastada amb lascensi que ha experimentat la seua figura desprs del seu trasps, desafia la lgica. I t ra. Ovidi sha convertit en un referent cultural, i, si mho permeteu, tamb en un smbol nacional, tant per als qui vam tindre la sort de conixer-lo i el van veure actuar en directe com per a la gent ms jove. Ovidi impressionava, com afirma Nria Cadenes. Impressionava la seua veu vellutada quan deia els poemes, la seua dicci genuna, correctssima, tan alcoiana, ben a frec de la perfecci i la pulcritud lingstiques; sorprenien els seus dots teatrals, la passi que hi esmerava, en cadascuna de les seues interpretacions: cantant, recitant, actuant, gesticulant.

El temps li ha fet justcia, a lOvidi. La gent li ha reconegut la seua feina, la seua vlua com a actor de teatre i de cinema, com a rapsoda i cantant. Aix, per, no va anar tan aix mentre vivia. Ho diu Feliu Ventura al prleg del llibre: la vida professional dOvidi Montllor no va ser fcil, mai va poder viure amb dignitat econmica i laboral del seu art: ni del cinema, ni del teatre, ni de la rapsdia, ni de la can. Bandejat per incmode, silenciat per ser clar. Amb la Transici, i com tants cantautors catalans de lpoca, les discogrfiques van deixar dinteressar-shi, i les actuacions escassejaven o no el permetien de viure amb solvncia i comoditat. El van oblidar, dalguna manera. Desprs de la mort de Franco, una nova forma dentendre i fer cultura sapoderava de la societat dels anys vuitanta. El negoci de la

msica va suplantar la cultura de la msica. Si aix pass a Catalunya, al Pas Valenci encara va ser ms greu. Tret dels cercles valencianistes, el govern autonmic el va silenciar a propsit, i a RTVV el van vetar per sempre ms, desprs de posar-li veu a Sam a Casablanca, i de participar a El salari de la por, dHenri-Georges Clouzot, la primera pellcula doblada al valenci. Catalanejava, segons els caps de lens, s a dir, parlava massa b. Ovidi era un personatge incmode: comunista, proletari, nacionalista, anarquista, catalanista, obrer, esquerr, llibertari, ntegre, coherent, directe, tossut, irnic, rebel Una veu crtica i autocrtica tamb que no podien empassar-se de cap de les maneres els capitostos de torn.

I, tanmateix, la seua dilatada i intensa carrera professional avala una producci insigne i ben valuosa. En poc ms de tres dcades va participar en el rodatge de quaranta-tres pellcules i curts, i en dsset telesries i dos telefilms; va fer dactor en infinitat dobres teatrals, i va enregistrar nou treballs discogrfics. Abans darribar a aquesta obra esplndida i quantiosa, per, lOvidi va haver de fer tota mena doficis per a costejar-se la seua vocaci dintrpret incondicional: reparador de radiadors, teixidor, cambrer, botiguer, xofer, pescater, pastor, perruquer, administratiu, ferrer, fuster, locutor de rdio, reporter El cuquet del teatre, per, hi era sempre present, duna manera passional i insubornable, com tamb la poesia i la can. La interpretaci a travs de la paraula i del gest, en definitiva.

Autodidacta, dorigen humil, proletari, polticament incorrecte Ovidi fou una persona respectuosa i apassionada, amistosa i cordial, sensible. Polifactic, camalenic a lescenari i sense pls a la llengua en el tracte personal, lcid i intelligent, original, savi, prxim a la gent. Un autor per a qui la cultura no s res si no s a prop del poble. Potser per aix va fer tanta lliga amb Vicent Andrs Estells, un altre homenot valenci: lOvidi i Estells compartien molt ms que poemes. Compartien una forma de ser, una personalitat i una forma dentendre la poesia. Estells s el poeta de la quotidianitat, el poeta del poble. I lOvidi volia acostar la poesia al poble. El Coral romput o el poema Els amants dits per lOvidi sn peces potiques molt conegudes i estimades pels valencians. Aquest darrer poema del Llibre de meravelles, lOvidi el deia i el diu encara tan b, que fins i tot se lagencia, el poema, arriba a transcendir el poeta: Em pregunta, tmidament, si mha agradat la versi que ha fet dEls amants. Estic a punt de qualificar-lo de lladre. Se mha apropiat, se mha engolit, literalment, el poema: se lha endut, per a sempre. Li done les grcies. Aquest s lOvidi inoblidable i sense caducitat. El del Corat romput i Els amants, el dHomenatge a Teresa i el de la pellcula Furtivos, de Jos Luis Borau. El que recitava els poemes subversius de Joan Salvat-Papasseit El cantant, el poeta, el rapsoda, lactor, la persona. El nostre Ovidi. LOvidi de mai i lOvidi de sempre.

No s veritat que lOvidi haja mort. Fa vacances des de fa vint anys, els anys que som amb ell, cada vegada ms gent, cada vegada ms poble, cada vegada ms Ovidi tots, a pesar dels mediocres que el van silenciar llavors, i a pesar dels que miren de bandejar-lo o menystenir-lo encara ara. Ovidi s entre nosaltres, amb nosaltres. I per sempre. (publicat a Posdata, Levante-emv, 6 de mar)

Juli Capilla, escriptor i professor a lIES de Bellreguard

QU SN ELS MOVIMENTS DE RENOVACI PEDAGGICA? Jaume Martnez Bonaf, professor de la Universitat de Valncia

Construir una resposta a aquesta pregunta no s tasca fcil, doncs com tot moviment social, als Moviments de Renovaci Pedaggica (MRPs) els acompanya com a caracterstica didentitat la complexitat, la multiplicitat i la diferncia. Per altra banda, assolir eixa tasca definitria s per a mi un bonic repte perqu em sent histrica i emocionalment vinculat a eixos Moviments, en els quals he tingut loportunitat de cultivar gran part del meu saber i el meu comproms pedaggic.

Els Moviments de Renovaci Pedaggica sn grups de professores i professors que sorganitzen per a regalar-se sabers docents enriquits en la prpia reflexi sobre la seua prctica. Entre estos grups predominen els mestres i les mestres dInfantil i Primria, per tamb acudeix a ells professorat de Secundria i fins i tot dUniversitat. Encara que els models organitzatius destos grups mantenen estructures molt dbils i poc rgides, es mantenen federats i confederats, des de representacions locals o comarcals, reconeixent en eixos models organitzatius la realitat plurinacional de lEstat. Algun destos moviments, com Rosa Sensat, ha complit este any el mig segle, i la majoria foren creats entre els anys 60 i 70 per docents hui jubilats o a punt de jubilar-se. A em fa pensar que hi ha un saber de renovaci pedaggica que ja t els cabells blancs. Vull dir que s ja un saber madur, un saber experimentat. Un saber que ha anat creixent en el caminar de cada dia, junt al conflicte, la lluita, de vegades la por en contextos de clandestinitat, i que sha anat conformant des del contrast dialgic i la crtica, per tamb des de lencontre entre lalegria i la festa. I certament, encara que amb menys freqncia o intensitat de la que seria desitjable, acudeixen ara als MRPs noves generacions de docents que asseguren la seua continutat.

Si la finalitat dels Moviments s la formaci, lauto formaci, dirigida a millorar les prctiques daula i escola, el sentit del seu saber pedaggic t una importncia primordial. En efecte, des de el meu punt de vista, els sabers que es cultiven i intercanvien entre els MRPs tenen tres components fonamentals:

a) Sn sabers nascuts de la investigaci, la reflexi collectiva, i la cooperaci entre docents que reconeixen la seua insuficient formaci inicial i volen millorar les seues prctiques des del saber compartit a aquestos nous espais de formaci permanent.

b) Sn sabers que no ignoren ni rebutgen una potent tradici i una estela que ve dantic, que enfonsa les seues arrels en iniciatives de la II Repblica, i que t en noms com Celestin Freinet o Paulo Freire, o en corrents com la Escuela Nueva, un fons dexperincia acumulada que nodreix moltes de les propostes ms actuals.

c) Sn sabers que integren la millor i ms innovadora estratgia didctica en un clar comproms social per posar leducaci al servei de lsser hum, de la millora i transformaci de la societat, i de la justcia social. s a dir, s sempre una didctica orientada per un clar comproms poltic contra tot tipus dalienaci i exclusi social.

Lespai de trobada i intercanvi ms definitori dels MRPs sn les Escoles dEstiu, convocatries obertes sovint coincidint amb el final de curs, en les que es mostren els treballs en seminari realitzats durant lhivern, i es convida ponents amb reconegut prestigi en el camp de la innovaci. Durant els anys 70 i 80 del passat segle les Escoles dEstiu foren la trobada ms prestigiosa en la formaci permanent del professorat que es realitzava en lEstat. Gran part dels projectes poltics i pedaggics per a la nova escola de la democrcia a les portes faig referncia als ltims anys de la dictadura i el perode de transici- es discutiren al si de les Escoles dEstiu. Els Moviments celebren jornades especfiques per temes o nivells educatius, i trobades anuals on la Confederaci de MRPs convoca tots els moviments confederats de lEstat. A ms a ms, es realitzen peridicament congressos, on sactualitza el discurs pedaggic, havent celebrat el IV en novembre de 2014.

Per, com s el saber de renovaci pedaggica? Caracterstiques:

La primera, la dolor i la tendresa en la relaci amb la infantesa. Els xiquets i les xiquetes dels mestres de renovaci pedaggica volen anar a lescola, volen estar a laula. Sn felios treballant a classe. bviament, aquesta dolor, aquesta tendresa, no s una caracterstica innata. Ser una bona persona en laula requereix un aprenentatge professional dun mestre o una mestra que sap que el seu treball lexigeix ser una bona persona. s un saber de formaci que integra les tres besants tica, esttica i cientfica.

La segona caracterstica s el gust pel treball ben fet, que s el mateix que dir que no es treballa a destall, per hores, que no es pot fer renovaci pedaggica com si fora una subcontracta. Que s un treball que requereix temps, pacincia, tranquillitat i, sobre tot, molta dosis de creativitat i imaginaci. Per tant no s un treball tcnic, s una praxis que posa en relaci un mode de voler pensar el mn amb un mode de voler actuar sobre ell. Per aix es parla, en el camp de la renovaci pedaggica, de la batalla per la dignitat, pel reconeixement, i per lautonomia per fer crixer mltiples i diferents iniciatives i projectes propis ms enll del currculum oficial i les seues mecniques i empobrides concrecions en el llibre de text. La tercera: El plaer de lestudi i la investigaci, (i lestima pel llibre). Crec que hi ha un espai simblic, una arquitectura de la renovaci pedaggica fet amb els mltiples objectes de la vida quotidiana del mestre renovador. Es nota en entrar en laula: qu disposici de lespai, quins objectes, quins llibres, i continua tamb a lentrar en la casa duna mestra de renovaci pedaggica: potser all ens trobem amb: Mart i Pol, Vicent Andrs Estells, Gramsci, Marcuse, Bauman, Santiago Alba Rico, Lorca, Machado, Boaventura de Sousa Santos, Gioconda Belli, Paulo Freire, Giroux. Potser tamb la msica de Paco Ibez, Manu Chao, Ovidi Montllor o La Raz (dna igual, poden vosts imaginar, llevant o posant, els noms propis que vulguen, al final es donaran la m).

La quarta: Ls estratgic de la pregunta situada, que s a dir, voler tenir una relaci dialgica i educativa- amb el territori. No s de lexperincia rutinria on naix el saber. No s tampoc del mutisme individualista o la no implicaci social, perqu la pregunta i la resposta, i tamb, clar que s, el dubte permanent i la incertesa, estan al carrer, en el territori, en la vida social. Per aix la gent que ens trobem en les Escoles dEstiu som els que hem pogut preguntar-nos des de la minvada xarxa dels recursos ms locals i personals- qu ests fent en la teua escola i per qu no vens i ens ho contes. Un primer pas, segur, del saber situat.

La cinquena. La necessitat de laltre. El cultiu de lamistat. La renovaci pedaggica es fa millor amb els amics que a soles. Som caminant, deia Freire, i en el caminar singular de cada qual la trobada cmplice, la capacitat per a ser subjecte collectiu, moviment social.

La sisena. El mn lhem de sostenir i fer rodar entre tots i totes. Per aix la rbia i la rebellia contra els silencis imposats: de la llengua, de la cultura, de la classe social, del gnere, de la tnia, lopci sexual, la rbia per no deixar-nos ser. La rbia contra el pensament nic (Ai! La REFORMA, en majscula i en singular, per a qui ens hem passat la vida fent reformes en minscula i en plural. Tenem un bonic projecte de coeducaci en lescola, i de sobte ens posaren a fer el PPC [projecte curricular de centre], deia una mestra en un debat sobre innovacions educatives).

La setena, finalment, el gust molt mediterrani per a estar en carrer, per a mostrar-se, intercanviar, construir espai pblic... I crec que lEscola dEstiu s a: un espai de trobada, intercanvi, collaboraci, per tamb de festa, dabraades i besos.

Amb totes estes caracterstiques, clar, el saber ha de ser necessriament luxuris. Vull dir promiscu, que fa molt lamor, i vol tenir sana descendncia.

Deu Errades en educaci Evidentment crec que el sistema educatiu est

cometent gran quantitat derrades. Ac estan els

meus deu favorits, favorits no perqu magraden

sin perqu la seua erradicaci afavoriria molt

que els xiquets aprengueren.

Errada #1: Les escoles actuen com si

aprendre es puguera dissociar de fer.

Realment no saprn si no es fa. Pareix que

saprn sense fer quan demanem als xiquets i les

xiquetes que memoritzen coses. Per els adults saben que aprenen millor clavats en matria, de

lexperincia, provant coses. Xiquets i xiquetes tamb aprenen millor aix. Si de fet no hi ha res que fer

en una matria que vulguem ensenyar a xiquets i xiquetes potser que realment no hi haja res que

xiquets i xiquetes hagen daprendre en eixa matria.

Errada #2: Les escoles presumeixen que la tasca

davaluar forma part del seu paper natural.

Avaluar no s tasca de les escoles. Els productes han de

ser avaluats pels seus compradors. Deixem que les

escoles fasen el millor treball que puguen i deixem, per

tant, que estiga atent el comprador. Les escoles shaurien

de concentrar en aprendre i ensenyar, no en examinar i

comparar.

Errada #3: Les escoles creuen tenir lobligaci de

crear un currculum estndard.

Perqu hauria de saber el mateix tot el mn? Quin mn mes gris si tot el mn sapiguera tan sols les

mateixes coses. Deixe als xiquets elegir on volen anar, i amb lorientaci adequada elegiran b i crearan

una societat viva i diversa.

Errada #4: Els professors creuen que han de dir-los als estudiants el que ells consideren que s

important que aprenguen.

No hi ha tant, tant, que siga vital saber. Per altra part, hi ha un munt de coses que saber com fer. Els

professors haurien dajudar als estudiants a buscar i desenvolupar maneres de fer les coses que els

estudiants realment vulguen fer.

Errada #5: Les escoles creuen que la instrucci

pot ser independent de la motivaci de la

manipulaci real.

Hem de superar, de veres, la idea de que

determinades coses es mereixen saber fins i tot si no

fas res amb elles. Afortunadament les memries

humanes esborren all que manca de propsit, aix

que, per qu preocupar-se en omplir els caps de

xiquetes i xiquets amb material deixe tipus?

Concentrat en imaginar per qu voldria mai alg

aprendre alguna cosa abans densenyar-la, i ensenya

al mateix temps la seua ra de forma creble.

Errada #6: Les escoles creuen que estudiar s una part important de laprenentatge.

Practicar s una important part de laprenentatge, no

estudiar. Estudiar s una vertadera prdua de temps.

Ning recorda mai tot el que es clava en el cap la nit

anterior a lexamen, aix que, per qu fer-ho? La

prctica, pel contrari t sentit. Per has dexercitar una

habilitat que de fet vulgues saber com portar a terme.

Errada #7: Les escoles creuen que classificar

dacord al grup dedat s una part intrnseca de

lorganitzaci duna escola.

Es tracta dun accident histric i s una idea nefasta. Els

cursos agrupats per edats sn una de les principals fonts

de terror per als xiquets de lescola, perqu senten tota

lestona que no sn tan bons com aquest o que sn

millors que laltre, i aix successivament. Aquest tipus de

comparacions i altres conflictes socials provocats pels

grups dedat produeixen en molts xiquets i xiquetes

terribles problemes de confiana. Permetre als majors

ajudar els menors funciona per a ambdues parts.

Errada #8: Les escoles creuen que xiquets i xiquetes sols aconsegueixen alguna cosa quan

shan desforar per obtenir bones notes.

Les notes serveixen de motivaci a alguns xiquets i xiquetes, per no a tots. Alguns xiquets i xiquetes se

senten frustrats per ls arbitrari del poder representat en les notes i simplement abandonen.

Errada #9: Les escoles creuen que la disciplina

s inherent a laprenentatge.

A ho creu especialment la gent major,

probablement perqu en el seu temps les escoles

eren vertaderament rgides i tenses. Lamenaa

dun regle sobre el cap fa xiquets ansiosos i

callats. No els fa aprendre. Els fa tmer errar, que

s completament diferent.

Errada #10: Les escoles creuen que els

estudiants tenen un inters fonamental per

qualsevol cosa que les escoles decidisquen

ensenyar-los.

Qu xiquet o xiqueta elegiria aprendre

matemtiques abans que sobre animals, camions,

esports o el que siga? Nhi ha u? B. Aleshores

ensenya-li matemtiques. Deixa els altres en pau.

Per Roger Schank. Fundador i Director de lInstitute for the Learning Sciences (ILS)

Els peixos sn idiotes perqu no saben pujar

als arbres

Article dopini de Joan Baptista Malonda Grau. Collectiu de Mestres de la Safor. Levante

29-05-2015 i Premsa FAPA Valncia de l1 de juny.

Aquesta afirmaci va ser pronunciada, dalt o baix, per Albert Einstein, i afegia que totes les

persones som genis. Les persones sabem aprenentatges necessaris per a la societat, all que el saber

popular diu que no hi ha gos si li encerten la faena. Al lector la present introducci li semblar simplista,

que cau pel seu propi pes i que fcilment tots la podem compartir.

Tots, menys l'actual sistema d'educaci i els responsables de la poltica educativa, perqu obliguen

aquestos dies a l'alumnat a enfrontar-se a unes proves diagnstiques censals ordenades a la LOE, llei

del PSOE, i de rendiment acadmic (popularment revlides) ordenades per la LOMCE, llei del Partit

Popular, que qualificaran coneixements extrets dels continguts irrellevants d'un currculum dissenyat

amb precisi perqu solament uns pocs alumnes pugen als arbres i la majoria quede exclosa perqu no

podran pujar-hi, malgrat ser uns genis en molts altres aprenentatges.

La Llei d'Educaci General de 1970 prohib les revlides pels efectes perniciosos que tenien

per als aprenentatges i per a la formaci de la personalitat, per crear desigualtat i especialment perqu

qui no les superava tenia la sensaci de ser un idiota, de no aprofitar per aprendre, quan una de les

capacitats de la humanitat s la seua disposici permanent a aprendre. Actualment sn molts els

arguments i moltes les veus, associacions de mares i de pares, plataformes d'educaci, moviments de

renovaci pedaggiques, departaments universitaris... que les avaluen com a nefastes.

Hi ha propostes i realitats d'en el segle XVIII que possibiliten que cadasc aprenga de forma

personalitzada i cooperativa i que a la vegada s'hi possibiliten sabers comuns i necessaris per la

societat. Una d'aquestes propostes es desenvolupar un currculum democrtics i inclusiu, de tots i per a

tots, que integre aprenentatges a partir de la construcci dels sabers, de les vivncies i de les

necessitats de l'alumnat. Cal un currculum que l'alumnat se l'apropie, se'l paste, se'l menge i el

digerisca, com aquella activitat que ens contava amb emoci una companya dilluns passat al grup

Xucurruc de l'Escola d'Estiu del Pas Valenci Marina-Safor. Ens narrava amb uns ulls que li

espurnejaven que el seu alumnat havia pastat pa i l'havia portat al forn, que tot l'alumnat se l'havia

menjat amb gana, alguns fins i tot sense companatge i li comentaven que estava molt bo. A ms ens

relatava de forma satisfeta els continguts i els aprenentatges que havien treballat. Entre tota la classe

havien construt el seu propi currculum i desenvolupat de forma inclusiva i com a genis els

aprenentatges necessaris.

No se'ls havia imposat que pujaren als arbres, com ho faran les absurdes i injustes proves,

diagnstiques o de rendiment, que estos dies hauran de passar obligatriament i que poden crear en

l'alumnat la falsa i perversa sensaci que sn idiotes. Tot el contrari, l'alumnat de la mestra que havia fet

i menjat pa ha aprs que pot aprendre amb esfor i satisfacci i que cadasc ha aportat personalment

les seues habilitats per a la classe, que sn genis, que no tenen cap dificultat per aprendre. s el

sistema educatiu en general i en concret les esmentades proves qui dificulta i entrebanca

l'aprenentatge, qui obliga als peixos a pujar als arbres

MOSTRA GRFICA BORRS ESTELA 1r i 2n Cicle de Primria

La mostra grfica Borrs Estela es convoca des

del centre de FP de Beniarj i en la qual participa

la nostra escola des de fa molts anys.

Cada any trien un tema al voltant del qual

s'organitzen les activitats. Aquest any tractava

sobre LA LLUM I LES TECNOLOGIES

BASADES EN LA LLUM.

Les temtiques no estan als currculums

escolars i per aix mateix ens dna peu a

aprendre qestions que, d'altra forma, no

coneixerem ni tractarem. Treballem moltes

competncies bsiques:

1. Comunicaci Lingstica. 2. Comunicaci i interacci amb el mn fsic. 3. Competncia cultural i artstica. 4. Aprendre

a aprendre... Per complexos que siguen els temes, sempre es troba la forma de fer-los accessibles als xiquets/es.

Al final, les escoles participants ens trobem en Beniarj. Fem una xicoteta actuaci, ens lliuren un

diploma i ens regalen llibres per a les classes en reconeixement a l'esfor i la tasca collectiva de tot

l'alumnat. Aquest any el 1r cicle va decidir fer un ball: Tarantella de la Romntica de Saladar, i el 2n

cicle escriure un rap i interpretar-lo, la lletra del qual estava basada en el tema d'aquest curs.

Podeu vore l'actuaci dels vostres fill/es a la web: https://cdrlasafor.wordpress.com/tag/beniarjo/

ESCOLETA MIXINETES

I com tots els anys, lescoleta en este article vos presenta als xiquets i les xiquetes que aniran a lescola

gran el proper curs. Tamb, vos mostrem coses que passen a lescoleta, com les viuen i les diuen.

Esperem que vos agraden i ja sabreu lo espavilats que estn. Ah van:

- Anem a mirar, tocar i provar fruita: un coco. Un xiquet diu: - aix no e