revista 122.qxp:revista92ctp4.qxd 25/6/08 18:26 página 1...play fair 2008, una organització que...

revista 122.qxp:Revista92CTP4.qxd 25/6/08 18:26 Página 1

En aquests moments sembla que hi ha un consens entre la comu-nitat científica internacional que l’augment de la concentració dels gasos ambefecte hivernacle presents a l’atmosfera pot provocar un canvi climàtic que posaen perill la composició, la capacitat de recuperació i la productivitat dels ecosis-temes naturals, així com el mateix desenvolupament econòmic i social, la salut iel benestar de la humanitat.

El diòxid de carboni, el metà, l’òxid nitrós, el vapor d’aigua, l’ozó i els halo-carbons –hidrofluorocarburs, perfluorocarburs (PFC) i hexafluorur de sofre– sóngasos d’efecte hivernacle però, entre aquests, el diòxid de carboni és, per la sevaelevada concentració, el que contribueix més, en un 55%, al canvi climàtic.

L’augment de CO2 durant el segle XX és degut, en un 70%, a l’oxidació delcarboni o a qualsevol compost que el contingui, com és el cas de la combustiód’hidrocarburs en els motors d’explosió dels automòbils o en les calefaccions, ode l’antracita i l’hulla en les centrals tèrmiques. A més, a Catalunya, hi ha altrescontaminants bàsicament provocats pel trànsit i l’activitat industrial, com lespartícules en suspensió inferiors a 10 micres i els diòxids de nitrogen que sobre-passen un 30% els límits que marca Europa. Per millorar la qualitat de l’aire, elgovern de Catalunya va aprovar, mitjançant el Decret 152/2007, de 10 de juliol,el Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire en els municipis de la regiómetropolitana de Barcelona, on es van detectar nivells alts dels esmentats conta-minants. Aquest pla inclou més de 70 mesures, bona part de les quals estan rela-cionades amb el transport. També cal tenir encompte ens trobem amb una escalada delspreus dels combustibles fòssils que semblaimparable.

En aquest context, els fabricants de vehi-cles estan traient al mercat cotxes que emetenmenys CO2 mitjançant l’aplicació de dife-rents tecnologies: des dels híbrids, fins als que poden utilitzar diversos combus-tibles o els que aconsegueixen una apreciable reducció del consum. És la genera-ció dels cotxes verds que, a part de reduir les emissions de CO2, tant el procés defabricació com el de desballestament, es fan amb més respecte per al mediambient. Però no ens enganyem: Noruega ha prohibit als fabricants d’automòbilsque, en les seves campanyes publicitàries i d’informació, utilitzin les paraules eco-lògic, verd o net, ja que consideren que aquest tipus de cotxes no existeixen.

Cal anar més enllà i, per això, cal un canvi de mentalitat. Els vectors prota-gonistes fins ara han estat la velocitat i l’acceleració. Volem anar molt ràpid, i aixòem fa pensar en el llibre En el desierto no hay atascos, de Moussa Ag Assarid (edi-torial Sirpus). En aquest text, l’autor ens fa reflexionar quan diu: “En el desertno hi ha rellotges, però tenim temps; en canvi, a Occident, teniu rellotges peròno teniu temps.”

Per tant, és imprescindible repensar la nostra mobilitat i treballar amb unventall de solucions, entre les quals han de tenir cabuda els vehicles –com les bici-cletes, motos i cotxes elèctrics ja existents en el mercat– que, per les seves carac-terístiques, poden donar resposta a moltes de les nostres necessitats. Si més no,en el “punt de consum” el seu impacte és menor, ja que aquests mitjans de trans-port no emeten cap gas a l’atmosfera i circulen sense generar pràcticament gensde soroll.

Jordi Català I Secretari [email protected]

OBSERVATORI

Vehicles verds?

THEK

NO

S·N

úm. 1

22 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2008

3


TheknosNúm. 122. Juliol-Agost de 2008

Consell editorial: Jordi Català, Miquel Darnés,Manel Gastó, Montse Grau, Santiago Montaner,Agustí Morera, Joan Ribó

Direcció: Manel Gastó

Coordinació: Patricia Serrano

Assessor de comunicació: Miquel Darnés

Col.laboracions en aquest número:Francesc Amer, Jordi Barril, Julia Bestard,Jordi Castañeda, Jordi Garriga, Jordi Goula,Tamara G. Cisneros, Infonomia, Joan-Marc Passada,Meritxell Pineda, Albert Punsola, Isaías P.Santamaría (Normativa)

Correcció lingüística: L’Apòstrof

Disseny gràfic i maquetació:Estudi Freixes-El Petit Estudi

Fotografies: Ajuntament de Mataró, BCNDigital,Canetti Fotografia, Esteban Conesa, Ferran Gallego,GM, Ramon Joval, Jaume Olives, Ruca, LourdesSegade, Santiago Solé, Domènec Tubert

Publicitat: Àrea comercial (Ricard Piqué)Passeig de Gràcia, 50, 5è - 08007 [email protected] Tel.: 932 72 54 30

Fotomecànica, impressió i enquadernació:Sprint Copy, SL

Edita: Col.legi d’Enginyers Tècnics Industrials de BarcelonaConsell de Cent, 365 - 08009 BarcelonaTel.: 934 96 14 20 Fax: 932 15 20 [email protected]

DL: B-35390-67

ISBN: 1137-0017

© CETIBEls criteris exposats en els articles signats sónd’exclusiva responsabilitat dels autors i norepresenten necessàriament l’opinió del Col.legi.

Aquesta publicació utilitza paper estucat brillant ecològicde 90 g. i estucat brillant de 125 g. amb laminat

EN PORTADA_26Sostenibilitat al volant, una utopia?

SUMARI

ENTREVISTA_34Xavier López Luján,director general d’Ascamm

RETRAT PROFESSIONAL_18Josep Garcia Raurich SOSTENIBILITAT_24

LOUR

DES

SEGA

DEAR

XIU

LOUR

DES

SEGA

DE

ARXI

U


D urant el primer quadrimestre de l’any lesvendes dels turismes i els tot terrenys més contaminants vancaure en un 44%. Segons un estudi de la Federaciód’Associacions de Concessionaris d’Automoció (Faconauto), esvan vendre 24.473 unitats d’aquest tipus de vehicles.

Facoauto atribueix aquestes dades a la nova Llei de qualitatde l’aire, que ha entrat en vigor aquest any i que penalitza, ambun tipus impositiu del 14,75%, els vehicles que més emissionsllancen a l’atmosfera. L’informe dels venedors de cotxes situacom els “grans perjudicats” per la nova fiscalitat els tot terrenys,que durant els últims exercicis s’havien situat com a “protago-nistes indiscutibles del mercat”. Els estrategs del màrquetinghavien aconseguit situar aquests vehicles en la ment dels consu-midors com a cotxes robustos, segurs i sinònim d’un determinatestatus social. Ara, a més, també són percebuts com a vehiclescontaminants.

Segons la Llei de qualitat de l’aire, aprovada el novembre de2007, els cotxes que emetin fins a 120 grams de diòxid de car-boni per quilòmetre estan exempts de l’impost. Els mateixosestrategs que havien catapultat els 4x4 a les primeres posicionsen els rànquings de vendes, treballen ara sota la premissa de fercotxes verds.

Al juny, Honda va anunciar la comercialització del primercotxe d’hidrogen, el FCX Clarity, que tan sols emet vapord’aigua com a residu directe. Aquest vehicle començarà a circu-lar pels Estats Units aquest mateix estiu; de moment, però,només se’n construiran 200 unitats i fins al 2010 seran de llo-guer. El preu rondarà els 400 euros mensuals. Per què un llan-çament tan prudent?

Un dels principals problemes amb què es troba el fabricantnipó rau en la reduïda xarxa de distribució d’hidrogen. No hi haprou estacions de servei preparades per carregar les piles de com-bustible que, a partir d’aquest gas, han de produir l’electricitatque mourà el vehicle. Tot i això, des de la companyia ja s’ha qua-lificat el FCX Clarity com a “pas de gegant”.

Pel que fa als cotxes verds, s’evidencia, doncs, una doblevelocitat. Per una banda, els consumidors es consciencien –siguiper la via del decret o per la pròpia responsabilitat– de la neces-sitat que el transport privat sigui més sostenible. Per l’altra, laindústria triga més en adaptar-se a la nova demanda. És la dis-tància entre el màrqueting i la producció. El clàssic estira iarronsa de tota la vida. L’article d’En portada d’aquest mes fa unretrat de la situació del sector.

Theknos s’acomiada dels seus lectors fins després de l’estiu.Tant el consell editorial de la revista com tots els professionals quela fan possible, desitgen als seus lectors que passin un bon períodeestival. La bústia [email protected] continuarà oberta aquestsmesos per rebre suggeriments i propostes per al proper curs.

Consciència verda

OBSERVATORI_03Vehicles verds?

EDITORIAL_05Consciència verda

OPINIÓ_07Medalles, etiquetes i denúncies

INFORMACIÓ COL.LEGIAL_09

COMISSIÓ DEL MES_17Comissió d’Enginyers Jubilats

INFORMACIÓ PROFESSIONAL_20

SOSTENIBILITAT_24El principi del finalMataró telegestiona l’enllumenatLa dada

INNOVACIÓ_38Què és el valor en l’economia del nostre futur-present

ARTICLE TÈCNIC_40Recomanacions per a la protecció contra sobretensions transitòries

RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA_44Escalfant motors

CULTURA_45De l’alzina a la fàbrica

NORMATIVA_46

EDITORIAL


Segons un estudi quefa l’empresa d’anàlisi de mercats Inte-gral Eventum, l’esportista que mésdiners va guanyar el 2007 va ser eljugador de golf Tiger Woods, amb 100milions de dòlars. D’aquests milions,només 16 se’ls va treballar amb els palsa la mà, la resta li van venir per ser laimatge de diferents empreses. Si analit-zem els deu primers esportistes mun-dials per guanys, veurem que al darrerede gairebé tots hi ha una marca depeces esportives. Així, Nike és ambWoods, Jordan (encara que ja no encis-tella), Bryant o Ronaldinho, Pumaacompanya Schumacher (encara que jano corri), i Adidas, Beckham. L’anypassat, Nike va dedicar 1.900 milionsde dòlars a la publicitat i l’esponsorit-zació. És l’altra cara de l’esport d’elit,un món on cada vegada compta més eldiner de les empreses i la fabricaciód’ídols per a la joventut.

Ara vénen els Jocs Olímpics dePequín. És una ocasió fantàstica per ferlluir als atletes les marques de samarre-tes i sabatilles. Un aparador únic que,segons s’estima, tindrà una audiènciamundial de 40.000 milions de teles-pectadors (durant les setmanes queduri) i que, a més, tindrà lloc en unmercat com el xinès, encara verge, de1.300 milions de persones, on més dela meitat té una edat inferior als 30anys. Així s’explica que, només peresdevenir l’espònsor oficial dels Jocs,Adidas hagi pagat 100 milions dedòlars en espècies, serveis, productes…sense comptar amb els contractes queté amb els equips o atletes individual-ment. I és que cal avançar a la compe-tència. Per això, Nike ha acaparat el80% dels contractes per vestir i calçarels equips xinesos… Les multinacio-nals, en definitiva, tracten de fer seus–als ulls dels potencials compradors–els valors que conté –o contenia–l’esport i l’olimpisme…

Tot això no tindria més importàn-cia que la d’un fet d’estratègia publici-tària i comercial, si no fos per lesdenúncies que han patit al llarg delsdarrers anys pel tracte que donen alstreballadors –la majoria asiàtics– lesempreses que subcontracten i que elsfan els productes. Mireu, hom calculaque, dins del preu final d’unes sabati-lles Nike que podem comprar per uns

80 euros, els sous d’aquests treballadorsrepresenten només tres euros. I la resta?Doncs a repartir… Un estudi recent dePlay Fair 2008, una organització queaplega diverses ONG i sindicats inter-nacionals, acaba de denunciar que,malgrat que algunes empreses comen-cen a ser més transparents sobre eltipus de treball que contracten, encaraestem molt lluny del que seria tolera-ble. I posen exemples esfereïdors.Vegem-ne un. Es tracta d’una empresade Hong Kong que cotitza a borsa, esdiu Mainland Headwear i es proveïdo-ra, entre d’altres, d’Adidas, Nike iPuma, a més d’haver signat un contra-cte amb el Comitè dels Jocs xinès perproveir en exclusiva el mercat de bar-

rets i altres productes de l’esdeve-niment. Bé, resulta que la gent del’empresa treballa una mitjana de 13,5hores diàries i cobra uns 100 euros almes. I estem parlant d’unes personesque necessiten treballar 4 hores percomprar 1,5 quilos de pollastre. Aques-ta és la realitat dels “preus relatius” deles coses a la Xina i d’altres països asià-tics. Un altre exemple. Un treballadoren una fàbrica de roba o sabatilles a laXina hauria de treballar quatre mesosper poder-se pagar l’entrada a la ceri-mònia d’inauguració dels Jocs. I això,mentre Nike paga a l’exjugador de bàs-quet Michael Jordan 33 milions dedòlars l’any pel contracte de represen-tació. No és estrany, doncs, que Oxfamdenunciï també que, mentre hi ha unpacte de transparència de les multina-cionals, assegurant que les condicionsdel treball estan cada vegada més con-trolades, es produeixen fenòmens tancuriosos com ara que la part de sabati-lles Nike fabricades en països on la lli-bertat d’associació sindical està garanti-da, era del 52% el 1998, mentre queara és només del 38%. On anem? Noem negareu que tot plegat fa moltapudor…

Jordi Goula I [email protected]

OPINIÓ

Medalles, etiquetes i denúncies

JOAN

-MAR

C PA

SSAD

A

THEK

NO

S·N

úm. 1

22 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2008

7


THEK

NO

S·N

úm. 1

22 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2008

9

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

El certificat digital,preguntes amb respostaFa un any que el CETIB va iniciar la distribució d’una signatura digital reconeguda entre el col·lectiu. Enaquests dotze mesos s’han distribuït prop de mil tokens que permeten visar per Internet amb el Tecnovisat,fer tràmits online amb l’administració i signar electrònicament documents digitals com PDF o correus elec-trònics. A més, permetrà votar telemàticament en les properes eleccions a la Junta de Govern del Col·legi.

�Algunes de les preguntes més fre-qüents sorgides en els darrers mesos sónles que es recullen a continuació. Elscol·legiats que estiguin interessats a dis-posar gratuïtament de la seva signaturadigital reconeguda, poden sol·licitar-laal Servei de Visat de dilluns a dijous de9 a 18 h i divendres de 9 a 14 h.

Qui pot sol·licitar la signatura digital?Qualsevol col·legiat del CETIB pot de-manar la signatura de Firmaprofesional.

On queda gravada la signatura digital?La signatura digital queda gravada enun dispositiu criptogràfic, el token,similar a un llapis de memòria: petit iamb una entrada per a un port USB.En el token es graven les dades quecomponen la signatura digital.

El token és segur?El token utilitza un sistema molt com-plex de criptografia d’última generacióque fa gairebé impossible de falsificar-ne tant el certificat digital com les clauspúbliques i privades que conté. A ban-da d’això, està protegit amb codis PINi PUK, igual que un telèfon mòbil.

Qui gestiona el PIN?Abans de gravar la signatura digital, eltoken s’ha d’inicialitzar. En aquest pas,el personal del CETIB grava el PINque el col·legiat demana. El CETIB noguarda cap registre dels PIN introduïts.

Què passa si no recordo el PIN?Quan s’inicialitza el token, demana unPIN i un PUK. En cas de posar tresvegades el PIN incorrecte, el tokensol·licitarà el PUK. D’aquesta maneraes desbloqueja i es pot canviar el PIN.

Quin és el PUK?El CETIB indica un PUK per defecte,tot i que el col·legiat el pot canviar.

Com es poden canviar el PIN i el PUK?Des de la gestió del token del programa-ri criptogràfic que cal instal·lar a l’ordi-nador perquè funcioni correctament.

On és aquest programari?Un cop tenim el token cal instal·lar unsprogrames de control (drivers) disponi-bles a www.tecnovisat.net, a la pestanya“Programari”. Cal instal·lar el DriverToken USB, el programa criptogràficSafesign, Certificat arrel i el CertificatCA subordinat. Així, l’ordinador reco-neixerà el token i la signatura digital.Podem instal·lar-lo en Windows98/2000/XP o Vista, excepte la versióde 64 bits del Vista. Encara no està dis-ponible per a altres sistemes com Maco GNU/Linux. El token pot funcionaramb diferents navegadors, com araInternet Explorer o Mozilla FireFox.

A més de visar per Internet, quins trà-mits puc fer amb el token?Actualment hi ha una llista bastantextensa de tràmits que es poden fer enlínia. Per exemple, podem fer gestionsamb l’Agència Tributària, la Generali-tat, l’Ajuntament de Barcelona, elMinisteri de Treball, Sanitat i, fins i tot,mirar els punts que tenim al carnet de

conduir. A l’adreça www.firmaprofesional.com/infoca_tramites.html podemveure tots els tràmits que es poden fer.

Puc tenir dos tokens?El token és com una mena de DNIelectrònic i només en podem tenir un.

Què he de fer si perdo el token? En cas de pèrdua, s’ha de telefonar alCol·legi per notificar-ho. Des delCETIB es revoca el certificat. També espot trucar a Firmaprofesional, al telè-fon 902 361 639, disponible 24 hores.

Com es signa un document digitalment?Signar digitalment un document nosignifica ficar-hi la nostra firma esca-nejada. En el document s’adjunta uncodi criptogràfic (les claus públiques iprivades) que validen legalment queaquest document ha estat signat pernosaltres.

Si imprimeixo el document, també l’hede signar?Sí, en imprimir el document la signatu-ra digital desapareix; el document no tévalor legal si no es signa manualment.

La signatura digital té caducitat?La signatura digital que emet elCol·legi té una durada de tres anys.Passat aquest període, cal renovar-lapersonalment al CETIB.



�Afrontar una situació d’acomia-dament, de tancament d’una empresao de finalització de contracte –i l’aturconsegüent– resulta especialment difí-cil per a les persones que superen els 45anys. Des que es va posar en funciona-ment el Pla de reinserció laboral per aaturats, molts col·legiats s’hi han pogutacollir en algun moment de la seva tra-jectòria professional. En el momentque el col·legiat (que porti com amínim un any formant part delcol·lectiu) comunica al CETIB la novasituació, queda eximit d’abonar la quo-ta col·legial i pot recórrer al Servei deSelecció Professional (SSP) amb quitreballarà per reincorporar-se al mónlaboral. Així mateix, i tant com espugui, el Col·legi col·laborarà econò-micament en l’actualització o l’am-pliació de la seva formació per millorarel currículum i perquè li sigui més fàciltrobar una nova feina. Anna Masvidal,responsable del servei, dóna una expli-cació molt planera respecte a les sub-vencions: “En tot el temps que aquestapersona ha estat col·legiada ha contri-

buït amb les seves quotes a donarsuport als companys que es trobavenen la situació en què està ell actual-ment, per tant, ara és l’hora que rebiajuda”.

L’experiència és un punt. Desprésd’estudiar cada cas, l’SSP ofereix unasèrie de recursos al col·legiat per tal quepugui decidir quin serà el pas següenten el seu camí cap a la reinserció labo-ral. Així, se li proporcionen una sèriede recomanacions tècniques per fermés atractiu el seu currículum, se lidonen a conèixer els recursos més efec-tius per trobar feina, es defensa la sevacandidatura davant les empreses, se lisubvencionen cursos de formació...Masvidal afirma que l’atur zero del sec-tor propicia la contractació d’enginyerstècnics industrials amb àmplia expe-riència. Inicialment pot ser quel’empresa hagi pensat en un perfilmenor de 45 anys per a un determinatlloc de treball, però sovint els perfilssèniors esdevenen fins i tot més idonisper a les seves necessitats.

El Pla de reinserció laboral per a aturats que va posar en marxa el Col·legi ara fa cinc anys dóna suport alscol·legiats que, per qualsevol circumstància, es troben en situació d’atur. Aquest suport –impulsat per MariaCinta Pastor, vocal de la Junta de Govern, i en mans del Servei de Selecció Professional – Borsa de Treballdel CETIB–, consisteix a orientar la persona afectada i contribuir en la seva recerca de feina.

Pla de reinserció laboral per a aturats

El CETIB dóna suport als col·legiatsque estan en situació d’atur

Un atur amb final feliç

En Juan és un col·legiat de 44 anysque, després d’un acomiadament pac-tat, es va trobar al carrer. “Al principi nosabia com actuar, però de seguida emvaig posar en contacte amb el CETIB onem van ajudar a adoptar una posicióactiva”, explica. En conèixer el seu cas,el CETIB el va eximir d’abonar la quotacol·legial i li va subvencionar la resta del’import del màster en Prevenció deRiscos Laborals que estava cursant.Després de tres mesos i mig “de moltaactivitat”, en Juan assegura que aquestmàster ha influït en un 90 % en el fetde trobar feina. Finalment, després dediverses entrevistes, en Juan ha poguttriar entre dos llocs de treball.

El col·legiat valora l’atenció “morali psicològica” que va rebre per part delSSP amb un 9,5 sobre 10 i, a escalapràctica, dóna un 9 a les facilitats delCETIB per contactar amb empreses quebuscaven enginyers tècnics.


�Quin és el perfil de col·legiat que repaquest servei?Habitualment són persones majors de45 anys i amb experiència que, de sobte,s’han trobat en situació d’atur, bé perquèl’empresa on treballaven tanca, perquèreestructura la plantilla o per altres cau-ses. En aquesta circumstància descone-guda, el col·legiat necessita suport.

Què és el primer que feu quan uncol·legiat us demana suport?Primer de tot, intentem posar-nos en laseva situació –tant laboral com perso-nal, que també influeix– i ajudar-lo enla seva nova etapa per tal que es plante-gi l’atur des del punt de vista d’estardisponible perquè les empreses el con-tractin i posar-se en marxa ràpidament.És molt important l’actitud de la per-sona ja que d’això depèn en gran part elseu èxit: qui ho afronta de manera acti-va i amb més implicació tindrà méspossibilitats de reinserir-se.

Estudiat el cas, quin és el pas següent?A partir d’aquí el que fem és un plad’acció on li oferim una sèrie de reco-manacions sobre com elaborar un boncurrículum, quines són les millors viesde recerca de feina, com elaborar unllistat de contactes als quals pot adre-çar-se per comunicar-los que està dis-ponible, quina formació li pot ser útilper actualitzar o ampliar la que ja té...Una situació d’atur és un bon momentper reflexionar i plantejar-se un canvide trajectòria professional.

El CETIB actua d’intermediari amb lesempreses que demanen enginyers tèc-nics i, de vegades, en defensa la candi-

datura. També es fa amb els col·legiatsque estan a l’atur?Es fa especialment amb aquestscol·legiats. De vegades alguna oferta defeina s’adequa molt bé al perfil profes-sional d’un dels nostres col·legiats aexcepció de l’edat. En aquest cas, si elcol·legiat ens ho demana i trobem ques’hi ajusta realment, intercedim per ellpersonalment davant de l’empresa idefensem la validesa de la seva candi-datura per a aquell lloc de treball. Nor-malment aconseguim una entrevistaen la qual el col·legiat tingui l’opor-tunitat de donar-se a conèixer a lacompanyia.

Quins altres suports rep el col·legiat enaquesta situació?A banda de donar suport a les seves

candidatures, se l’allibera del paga-ment de la quota col·legial, li subven-cionem la formació que li pugui serd’utilitat per a la reinserció professio-nal... En definitiva, portem un segui-ment de la seva situació. El CETIB hoté tot a l’abast per poder ajudar elscol·legiats i, per tant, tenim l’obligacióde fer-ho.

Com valora el funcionament d’aquestservei?Sempre es pot millorar i contínuamenttreballem en aquest sentit. La missiódel Col·legi és facilitar la millora pro-fessional dels col·legiats i, especialment,dels que es troben en situació d’atur. Elfet de ser partícips en la reinserció labo-ral dels nostres col·legiats és una satis-facció per a nosaltres.

CETI

B

Anna Masvidal, psicòloga i cap del Servei de Selecció Professional – Borsa de Treball del CETIB, és la respon-sable, juntament amb el seu equip, de tirar endavant el Pla de reinserció laboral per a aturats. Malgrat lasituació de falta d’enginyers amb què es troba el país, hi ha col·legiats que, inesperadament, es troben enuna situació d’atur. Aquests col·legiats tenen un servei al seu abast que els donarà suport en aquest tràmit.

Anna Masvidal, cap del Servei de Selecció Professional - Borsa de treball del CETIB

“L’atur pot servir per plantejar-se un canvi de trajectòria professional”

Anna Masvidal, cap del Servei de Selecció Professional - Borsa de Treball del CETIB, amb part del seu equip

THEK

NO

S·N

úm. 1

22 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2008

11


�Joan Ribó i Estanislau Trepat, president i secreta-ri del Consell de Col·legis d’Enginyers Tècnics deCatalunya, respectivament, van entrevistar-se ambMontserrat Tura, consellera de Justícia de la Genera-litat de Catalunya, per tal d’abordar, entre d’altrestemes, l’adaptació dels estatuts col·legials a la llei decol·legis professionals. La consellera va manifestar-sefavorable a la unió de tots els col·legis de l’àmbit del’enginyeria industrial.

Durant l’entrevista també es va tractar sobre pos-sibles col·laboracions entre la conselleria de Justícia iels col·legis professionals per tal de facilitar la forma-ció dels pèrits judicials.


El Consell s’entrevistaamb Montserrat Tura

Es constitueix l’equipde revisió de comptes

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

Trepat i Ribó, secretari i president del CCETIC, amb la consellera Tura

�El passat 28 de maig a les 13 h es va fer el sorteigdavant de notari per escollir els col·legiats que formaranpart de la Comissió de Revisió de Comptes d’enguany.Manel Nicolás, vicesecretari, va ser-hi present.

La Comissió de Revisió de Comptes de l’exercici2008 estarà integrada pels col·legiats Raimundo San-tacana Malla, Francesc Espadero Roda i José ManuelRuiz Ramos, i pels suplents Eduard de Antonio Esta-lella, Carlos Calvet Serarols i Óscar Mas Oltra. Totsells van sol·licitar participar en aquesta Comissiódurant la Junta General del 20 de desembre de 2007i han estat els escollits en el sorteig.

L’objectiu de la Comissió de Revisió de Comptesés verificar el seguiment del pressupost de l’exercicirespecte a la comptabilitat i els documents que li ser-veixin de suport documental.


�El Col·legi ha signat dos convenisgràcies als quals els col·legiats podenpresentar telemàticament els seus pro-jectes elèctrics de baixa tensió querequereixin inspeccions inicials. Demoment les entitats que permeten lapresentació de treballs online són SGSi l’Institut Català d’Inspecció i Con-trol Tècnic (ICICT), tot i que elCETIB està en contacte amb altresentitats de control per formalitzar unacord similar.

Durant els darrers mesos una vinte-na de col·legiats han dut a terme unaprova pilot d’aquest sistema amb totesdues entitats i, fins al moment, hadonat bon resultat. Aquest sistematelemàtic permet estalviar desplaça-ments i temps als col·legiats ja que, uncop visat el projecte elèctric mitjançantel Tecnovisat 2.0, pot enviar-lo a

l’ICICT o a SGS per tal de sol·licitar lainspecció inicial.

Per fer el tràmit cal connectar-se ales webs d’ICICT (www.trinspection.com) i SGS (www.es.sgs.com/contactosbt).

Les dues plataformes incorporenl’imprès oficial ELEC1 que cal emple-nar per enviar la sol·licitud juntamentamb el projecte visat, així com undocument d’ajuda per al funciona-ment de la plataforma.

El termini de resposta varia segonsl’entitat malgrat que ambdues s’hancompromès a no allargar-lo més de48 hores. Aquest sistema estalviamolt de temps ja que, si es presentaen paper, les entitats d’inspeccióhabitualment triguen més temps a ferels tràmits, mentre que per Internetés molt més àgil.

“Les proves que s’han dut a termehan estat satisfactòries –explica MontseTeruel, responsable del Servei de Visat–i els col·legiats estan contents amb elsresultats i els avantatges que els suposaaquest sistema”. Teruel hi afegeix que elCETIB està parlant amb ECA, que jaestà treballant en l’adaptació de la sevaaplicació, per poder fer servir el mateixsistema de presentació telemàtica.D’aquesta manera es facilitaria alscol·legiats la realització d’inspeccionsinicials de baixa tensió amb totes lesentitats que fan aquest tràmit.

Per facilitar la tasca als col·legiats,properament el Tecnovisat 2.0 inclou-rà una pestanya on estaran els enllaçoscorresponents als webs d’ICICT i deSGS per fer les tramitacions. Aquestsenllaços ja estan disponibles al web delCETIB (www.cetib.cat).

Els col·legiats podran presentar ‘online’ els projectes de baixa tensió que requereixin inspeccions inicials


THEK

NO

S·N

úm. 1

22 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2008

14


�Els Col·legis d’Enginyers TècnicsIndustrials de Catalunya celebrenaquest any mig segle d’existència. Elscol·legis de Barcelona (CETIB),Girona (CETIG), Lleida (CETILL),Manresa (CETIM), Tarragona(CETIT) i Vilanova i la Geltrú(CETIVG), agrupats en el Consell deCol·legis de Catalunya (CCETIC), estrobaran el proper dia 6 de setembreal monestir benedictí de Santa Mariade Montserrat (Bages) per celebraraquesta efemèride.

Després de pujar amb el tren cre-mallera, faran una ofrena simbòlicade flors per commemorar la festivitatdel santuari. El Pare Prior saludaràseguidament alguns membres repre-

sentants de cada col·legi a la Sala deRomeries. Al migdia s’iniciaran lesactivitats lúdiques, que inclouen cas-tellers i balls tradicionals a les placesdel monestir. La Sala Puig i Cada-falch, ubicada al Museu, acollirà acontinuació un acte acadèmic i fina-litzarà l’acte de celebració amb undinar al Restaurant de Montserrat,saló de San Miquel.

El Consell celebra 50 anys de Col·legis a l’abadia de Montserrat

ARXI

U

Els col·legis de Catalunya es reuneixen a Montserrat

Més informacióCETIBTel.: 932 725 [email protected]/agenda

�El Consell de Col·legis d’EnginyersTècnics Industrials de Catalunya(CCETIC) i el Consorci AdministracióOberta de Catalunya (AOC), represen-tats respectivament per Joan Ribó, pre-sident del CCETIC i degà del CETIB,i Jordi Ausà, conseller de Governació iAdministracions Públiques i presidentdel Consorci AOC; han signat un con-veni de col·laboració per al desenvolupa-ment de serveis telemàtics d’intercanvid’informació. Aquest conveni simplifi-carà els procediments administratius iestalviarà temps i costos en les tramita-cions administratives que beneficiïn elsciutadans, empreses, professionals iadministracions públiques.

Contingut del conveni. L’objecte delconveni és regular la col·laboració entreel Consorci AOC i els col·legis profes-sionals d’enginyeria tècnica industrialde Catalunya per promoure serveis tele-màtics d’intercanvi d’informació entreels col·legis, els col·legiats i les adminis-tracions catalanes. Aquests serveis per-

metran a les administracions catalanes,a instàncies dels col·legiats o dels seusclients, accedir i consultar electrònica-ment els documents visats per Interneto arxivats en suport digital pels col·legis,amb garantia que siguin autèntics iíntegres i tinguin validesa en els expe-dients administratius corresponents.

Les transmissions entre els col·legisdel Consell i el Consorci AOC es faranmitjançant un canal segur, utilitzant lasignatura electrònica i garantint-ne laseguretat i confidencialitat en els inter-

canvis d’informació. La transferènciadels documents visats s’efectuarà permitjà de la Plataforma de Col·laboracióInteradministrativa del Consorci AOC.

En virtut de l’acord, el Consorcipromourà el servei de tramitaciótelemàtica de les llicències munici-pals als ajuntaments i l’incorporaràals projectes que porti a terme ambaquesta finalitat i, en concret, al pro-jecte e-TRAM (mòdul de tramitaciótelemàtic municipal), que s’ofereix atots els ajuntaments.

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

Representants de l’Administració i del Consell de Col·legis durant l’acte de signatura del conveni

El Consell i el Consorci AOC signen un conveni per al desenvolupament de serveis telemàtics d’intercanvi d’informació


THEK

NO

S·N

úm. 1

22 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2008

15

�Joan Ribó, degà del CETIB, iJosep Maria Rovira, director generalde Fecsa – Endesa han signat un con-veni de col·laboració per tal d’apro-par als col·legiats els coneixements del’elèctrica en innovació, sostenibilitati prevenció de riscos en matèriad’instal·lacions elèctriques.

La finalitat d’aquesta col·labo-ració és que els col·legiats del CETIBdisposin d’una àmplia informacióreferent a consultes exclusivamenttècniques per dur a terme deguda-ment llurs tasques, així com el conei-xement per a la correcta, rendible ieficient utilització d’aquest tipus

d’instal·lacions. Així mateix, es pre-tén que aquesta font d’informaciófaciliti rebaixar el nivell d’incidències

que Fecsa – Endesa atén dels profes-sionals que exerceixen en aquestàmbit.

DESCOMPTES I AVANTATGES

El CETIB i Fecsa-Endesasignen un conveni decol·laboració

Convenis CETIB

Podeu consultar tots els avantatges disponibles per als col·legiats a l’apartat Descomptes i avantatges de l’àrea privada del web (www.cetib.cat).

Sprint CopyEmpresa d’arts gràfiques que ofereixa tots els col·legiats un 10 % de des-compte en tots els seus serveis. Tallerd’impremta (impresos comercials,publicacions, papereries, etc.), tallergràfic (digital, autoedició d’originals,disseny gràfic, retoc fotogràfic digi-tal...), taller de copisteria (digital,reprografia digital, enquadernacions imanipulació, de fotocòpies, etc.).Recollida i lliurament a domicili per aencàrrecs superiors a 200 euros. Mésinformació a www. sprintcopy.com,trucant al telèfon 93 446 39 00 o [email protected].

SanitasPòlissa d’assistència sanitària méseconòmica que si es contracta indivi-dualment. Productes disponibles:Mundisanitas i Multisanitas. Per amés informació i contractació de lesofertes, cal contactar amb la direcciócomercial de Sanitas al telèfon 93496 26 32 (Sra. Carmen Osete).

LAMPLAMP, fabricant de sistemes d’il·lu-minació tècnica arquitectural, ambservei d’estudis luminotècnics i asses-sorament, ofereix a tots els col·legiatsunes condicions preferents: servei deprojectes, seguiment de projectesamb visites a obres, recomanació tèc-nica de productes amb capacitat depersonalització, Lliurament i assesso-rament del programa de càlcul lumi-notècnic MURA2, línia directa amb eldepartament tècnic i de projectes, etc.

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

Josep M. Rovira, director general de Fecsa; i Joan Ribó, degà del CETIB; van formalitzar l’acord entre ambdues entitats



16

THEK

NO

S·N

úm. 1

22 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2008

�Una imatge de la primera claror deldia emergint de les aigües del místic riuGanges, a l’Índia, ha estat la guanyado-ra de la novena edició del Concurs deFotografia i Arts Plàstiques que organit-za cada any la Comissió de Cultura iEsports. La fotografia, recompensadaamb 200 euros, es titula L’alba al Gan-ges i l’autor és el col·legiat EstebanConesa Tovar. També es van atorgarcinc accèssits de 100 euros a les fotogra-fies de viatges –el tema d’enguany– quesegons el jurat excel·lien d’entre les mésde setanta que es van presentar. El juratestava integrat per Manel Canetti, fotò-graf; Joaquim Pallàs, guanyador del’anterior edició; i Josep M. Aguilà, pre-sident de la comissió organitzadora.ES

TEBA

N C

ONES

A TO

VAR

SAN

TIAG

O SO

LÉ G

RAS

DOM

ÈNEC

TUB

ERT

PUIG

‘L’alba al Ganges’

IX Concurs de Fotografia i Arts Plàstiques

‘L’alba al Ganges’ guanyael IX concurs de fotografia

Premi d’honorL’alba al Ganges,

Esteban Conesa Tovar

AccèssitsSomni a la costa nord ,

Jaume Olives SintesMàscara d’or,

Santiago Solé GrasTardor al Montseny,

Domènec Tubert PuigMare i fill en un temple hinduista (Índia),

Ferran Gallego MirNous i usats,

Ramon Joval Aguilella

‘Tardor al Montseny’ ‘Somni a la costa nord’ ‘Nous i usats’

‘Màscara d’or’

‘Mare i fill en un temple hinduista (Índia)’

FERR

AN G

ALLE

GO M

IRJA

UME

OLIV

ES S

INTE

S

RAM

ON J

OVAL

AGU

ILEL

LA


17

COMISSIÓ DEL MES

Manuel Fernández, secretari de la Comissió d’Enginyers Jubilats; Josep M. Segarra, president i vocal de la Junta de Govern; i Joaquim Riera, vicepresident de la Comissió

Comissió d’Enginyers Jubilats

“Ens sentim cada cop més recolzats”

TAM

ARA

GUTI

ÉRRE

Z

THEK

NO

S·N

úm. 1

22 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2008

�Amb aquesta frase Josep Maria Segarra, president de laComissió, fa balanç un any després de la seva entrevista ales pàgines d’aquesta revista (número 111). S’ha incremen-tat l’assistència a les reunions i estan tenint gran èxit lesexcursions i sortides que s’organitzen juntament ambSecretaria General: “La gent s’hi sent molt bé perquè fanamistats i se senten còmodes”, apunta Segarra. JoaquimRiera, vicepresident, afegeix que els seus membres han aug-mentat, fet que certifica que “la gent ens dóna confiança irespon bé a tots els actes que s’organitzen”. Totes les sorti-des es planegen amb temps i s’intenten fer reduint lesmolèsties, sempre donant un tracte afable i proper als com-panys que s’animen a compartir les activitats. És un propò-sit de treball que volen mantenir.

El secretari, Manuel Fernández, a causa de la seva aficióa la fotografia, és el responsable de les fotos a la Comissió.I no és pas tasca fàcil: de cada sortida o viatge se’n seleccio-nen una vintena de totes les disponibles i es faciliten alsmembres de la Comissió en les reunions mensuals.

La Comissió, però, deu el seu èxit a les activitats i actesque organitza. Cal, doncs, fer un repàs a la quinzenad’activitats que van fer l’any passat, entre les quals desta-quen la conferència “Els camps de concentració nazis”, el

lliurament dels premis de la IV edició del Concurs de Pin-tura o la conferència del notari Àngel Serrano sobre herèn-cies i donacions. Aquest any han tingut lloc cronològica-ment: conferència de Manuel Pagès sobre el seu llibred’evolució, cultura i mnemotècnia; la tradicional missa dedifunts; visita al monestir de Sant Benet de Bages i la Gran-ja de Cargols; conferència de Jordi Faulí sobre la SagradaFamília; visita a les mines de Cercs; visita a les obres de laSagrada Família, i el viatge d’estiu, que en aquesta ocasióels va portar a les Repúbliques Bàltiques el passat mes dejuny. Per als propers mesos preveuen una visita al castell deSant Ferran (Figueres), un viatge a Berlín o una visita a lesinstal·lacions de La Vanguardia, entre d’altres propostes.

A l’octubre de 2008 tindran lloc les votacions per reno-var els membres de la Junta. Si tornen a sortir elegits hotenen clar: “Volem seguir treballant amb la mateixa il·lusióque fins ara, seguir en la mateixa línea i oferir al col·lectiuactivitats que complementin les lúdiques”, puntualitza Rie-ra. De moment, els poden trobar reunits al cafè tertúlia quecelebren el tercer dimarts de cada mes a les 17 h, excep-tuant els mesos de juliol i agost, a la sala d’actes.

Tamara Gutiérrez I [email protected]


RETRAT PROFESSIONALTH

EKN

OS

· Núm

. 122

JU

LIO

L-A

GO

ST d

e 20

08

Qualitat indispensable d’un ETI: Capa-citat de treball, ganes d’estudiar i de treba-llar i molta humilitat. Qui surt amb el títolsota el braç i creu que ho té tot fet, estàequivocat: és just quan s’ha de començar atreballar

Una virtut: La constància, si no ho haguésestat, no hauria arribat on he arribat

Un defecte: Sóc massa perfeccionista

Un lloc per viure: Viladecavalls, és el meupresent des de fa una dècada i hi estic moltarrelat. Sant Vicenç de Castellet és el meupassat, però això no exclou que en un futurhi torni

Un viatge: A Roma. Ja hi he estat, però séque repetiré

Un llibre: Aquest estiu llegiré amb tran-quil·litat les Memòries de Josep Benet, quenarra la història més recent del nostre país

Un somni: Que el CRESCA es consolidi ique, quan em retiri, tingui un nou directoramb esperit d’equip que el tiri endavant

A qui admira: A Francesc Macià, perquètenia les idees clares

Etigrafia

18


THEK

NO

S·N

úm. 1

22 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2008

Una vida dedicadaa la docència

Josep Garcia Raurich,catedràtic i director del CRESCA

19

LOUR

DES

SEGA

DE

�Porta més de trenta anys a l’Escola Industrial de Terrassa malgrat que non’estava gaire convençut quan hi va entrar: “La meva primera impressió vaser que hi duraria 15 dies...”, recorda Josep Garcia, catedràtic i director delCentre de Recerca en Seguretat i Control Alimentari (CRESCA). Durantaquest temps se les ha vistes de tots colors primer com a alumne, més tardcom a professor i, des de 1997, com a catedràtic, i assegura que ara l’Escolaté “un aire molt més agradable”.

A la seva joventut, Garcia dubtava entre estudiar Ciències Químiqueso Enginyeria Tècnica Industrial i es va decidir per la carrera més curta–“per assegurar el punt i perquè la qüestió econòmica era rellevant”, diu–,malgrat que la intenció era continuar estudiant. El catedràtic explica quepagava la carrera amb els diners que guanyava fent de professor particularal seu Sant Vicenç de Castellet (Bages) natal: “El 1974 cobrava 25 pesse-tes per una hora de classe i tothom considerava que era caríssim! Quanaquell alumne va aprovar, el preu ja no era un problema: aleshores empagaven 75 pessetes l’hora”, evoca Garcia.

Finalment va cursar Químiques i s’hi va doctorar, mentre treballava deprofessor a l’EUETIT. El catedràtic reconeix que la formació tècnica queposseïa li va ser molt útil perquè hi havia moltes matèries que ja coneixia.La seva tesi doctoral sobre elèctrodes selectius d’ions el duu al sector alimen-tari i, junt amb altres companys, engega allò que prop de deu anys més tard(2003) es convertiria oficialment en el Centre de Recerca en Seguretat iControl Alimentari que dirigeix. L’activitat del CRESCA es divideix endues branques: la investigació i la formació. D’una banda, el centre es dedi-ca a la investigació aplicada en el sector alimentari, és a dir, fa recerquesd’utilitat immediata per a aquelles empreses que li ho sol·liciten. De l’altrabanda, la formació especialitzada és un altre dels puntals bàsics del centre,que organitza cursos, postgraus, congressos (els més concorreguts són els delegionel·la i els d’Enginyeria i Biotecnologia dels Aliments), jornades, etc.

Com a bon coneixedor de la Universitat i de la carrera d’EnginyeriaTècnica Industrial de la qual és docent, Garcia té una opinió categòricasobre l’Espai Europeu d’Educació Superior: “Que Déu ens agafi confes-sats”. El catedràtic recorda que, quan ell estudiava, el nivell d’exigència i elgrau d’esforç que es demanaven eren molt superiors als que ell ha de dema-nar als seus alumnes: “Cada cop més ens estem conformant amb un pro-grama de mínims, el nostre producte acabat no compleix les condicionsque requereix el mercat i això tindrà un cost per a la societat”, lamenta.

D’entre les seves aficions destaca la de sortir a caminar, així com qual-sevol altra activitat relacionada, com per exemple buscar bolets:“L’excursionisme m’agrada des que era jove”, afirma. Malgrat això, la seva“via d’escapament” de la Universitat i les classes és el CRESCA: “Hi ha quitria el Marca o l’Sport, jo trio el CRESCA”, conclou Garcia Raurich.

Patricia Serrano I [email protected]


THEK

NO

S·N

úm. 1

22 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2008

20

L’IDES, fundació del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (CETIB) i el Col·legid’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC), organitza cada any el Fòrum de la Seguretat. Enguanyl’acte es va celebrar el 26 de juny i es va centrar a analitzar l’estat de la qüestió de la seguretat en casd’incendis. En aquests moments l’Administració està redactant la futura llei d’incendis.

Meritxell PinedaDirectora de l’IDES

�Per això es va voler, des de l’IDES,oferir un espai on els diferents agentsimplicats poguessin analitzar i debatretant les dificultats i necessitats enl’aplicació tècnica de la normativad’incendis, com els elements clau quecaldrà tenir en compte en el desplega-ment de la futura llei d’incendis.

Per aconseguir-ho es va crear uncomitè tècnic representatiu dels prin-cipals agents implicats, els quals vanajudar a identificar els aspectes mésimportants i els experts més capacitatsper analitzar-los de forma rigorosa,crítica i transversal. Els resultatsd’aquestes anàlisis es troben en undossier que es podrà consultar a inter-net (www.seguretat.org). En aquestdossier, a més, es van incorporar lesrespostes a dues preguntes formuladesals principals agents implicats en laseguretat en cas d’incendi. D’aquestaforma es va voler obtenir una anàlisidels temes més actuals i, alhora,extreure una visió plural del sector.

Anàlisi de l’actualitat: estat de la qües-tió. Del treball desenvolupat pelsexperts es podrien destacar diferentsaspectes. David Tisaire, director deT&Associats, tenia l’encàrrec de feruna primera proposta de mètode dediagnosi dels possibles escenaris derisc, en el cas d’incendis en edificis i/oindústries. Com a resultat del seu tre-ball es constata que queda encara mol-ta feina per fer i que hem de conside-rar la seva proposta com un primer

plantejament que cal seguir treballant.Proposa dos nivells d’anàlisi: un

nivell estratègic, en què seria interes-sant elaborar un Mapa de riscd’incendi urbà i industrial a Catalu-nya, i un nivell de detall on, a més deperfeccionar la metodologia queplanteja, caldria aplicar només azones molt concretes, ja que es tractad’una feina molt laboriosa i compli-cada.

També proposa l’aplicació delQuadre de Comandament Integral al’àmbit de l’Administració, i concreta-ment a l’Administració competent enmatèria d’incendis.

Carles Padrós, professor titular deDret Administratiu de la UniversitatAutònoma de Barcelona i magistratsuplent de la Sala Contenciosa Admi-nistrativa del Tribunal Superior de Jus-tícia de Catalunya, constata que enaquest àmbit la importància del conei-

xement tècnic supera moltes vegadesel coneixement administratiu i que calaclarir les posicions i responsabilitatsdels diferents agents que hi interve-nen. Al mateix temps planteja que elscol·legis professionals que visen pro-jectes formen part de l’Administraciópública. Portant-ho a l’extrem, es potarribar a l’atribució exclusiva de res-ponsabilitat del projecte tècnic i el seuaval col·legial.

L’autor planteja que la intervencióde la Generalitat en els supòsits de lli-cència d’incendis pot comportar pro-blemes de vulneració del principid’autonomia local. La distribució decompetències presenta el conflicte dela dotació de mitjans de què ha de dis-posar el municipi. En cas d’impos-sibilitat de compliment, s’ha de recór-rer als mecanismes de col·laboracióinteradministrativa o substitució.

Finalment, proposa dotar el projec-te elaborat pels professionals col·le-giats, en la nova legislació d’incendis,d’un caràcter més administratiu.

Si Padrós analitza el sistema admi-nistratiu, Josep Font, enginyer tècnicindustrial, entra amb més detall enl’anàlisi de l’aplicació de la normativad’incendis. Fa un balanç global posi-tiu, ja que considera que la normativavigent contra incendis és una bonaeina per desenvolupar els projectes deseguretat. Tot i amb això, apunta lesprincipals problemàtiques o qüestionsque cal resoldre.

Així, respecte al RSCIEI, plantejaque cal modificar les taules per a ladeterminació de la càrrega de foc, a fid’apropar-les a la realitat. També

INFORMACIÓ PROFESSIONAL

XI Fòrum de la Seguretat: la seguretat en incendis, estat de la qüestió

El projecte d’incendis, l’eina claude la seguretat davant el risc

CARL

OS B

.Q.

Vista de l’edifici Windsor (Madrid) després de l’incendi


demana establir una norma transitòriaper a les naus existents abans del’entrada en vigor del RSCIEI. Davantde l’aplicació de la Llei d’intervencióintegral de l’Administració (LIIAA),proposa que hi hagi controls actius perpart de l’Administració, porta a porta,amb l’objectiu de garantir el compli-ment de la norma. També fa palesa lanecessitat d’una finestreta única. Perúltim, respecte al RIPCI, demana quel’actual Reglament incorpori les darre-res novetats en la protecció activa i laprotecció passiva.

Al mateix temps, sol·licita que estingui en compte en la normativa lasituació dels parcs de bombers (i fapropostes concretes respecte delRSCIEI).

L’opinió dels agents. Es va demanar alsprincipals agents del sector de la segu-retat en cas d’incendi la seva opiniósobre dues qüestions. La primera pre-gunta va ser: “Quins creu que són elselements clau per al desenvolupamentde les polítiques públiques de seguretaten incendis? I com s’haurien d’aplicaren la política pública de seguretat encas d’incendi?”. La segona qüestió era:“Normativa d’incendis: balanç sobrel’aplicació de la normativa”. A manerade síntesi es presenten a continuacióalgunes de les principals conclusions aquè van arribar.

Balanç sobre l’aplicació de la normati-va d’incendis- L’evolució del marc legal en pre-

venció d’incendis és positiva. Elsprincipals punts febles a destacar

són el dèficit en la normativa,l’execució deficient de les ins-tal·lacions, les males pràctiquesconstructives i la manca de respec-te pels criteris de manteniment enles instal·lacions.

- Les activitats ja existents són unade les qüestions pendents. Calresoldre l’aplicació de la normativaen aquestes activitats.

- Els productes, equips i materialshan de disposar de les garantiesque siguin exigibles, especialmentles característiques de reacció iresistència.

- La normativa d’incendis és comple-xa, la qual cosa suposa un factor dedificultat. Això comporta que hihagi una necessitat d’especialitzaciótècnica en la matèria.

- En altres països més avançats estreballa amb l’enginyeria del foccom a sistema de treball que pro-porcionarà un desenvolupamentaccelerat en el disseny de la segure-tat contra incendis.

- L’Administració i les ECA hand’aplicar criteris interpretatius sen-se ambigüitats i donar-los a conèi-xer als agents implicats. Podem concloure que la seguretat

en cas d’incendi està madurant, grà-cies a una bona normativa sectorial.Al mateix temps, però, cal seguir tre-ballant en tots aquells aspectes quehan de facilitar i permetre que elsciutadans i ciutadanes gaudeixind’un òptim nivell de seguretatdavant del risc d’incendis en edificisi indústries.

Elements clau per al desenvolupamentde les polítiques públiques de seguretat en incendis

- A l’hora de desenvolupar la legislaciócal fer una anàlisi de costos i de bene-ficis que permeti dictaminar sobre labondat dels requeriments.

- Establir línies o mecanismes de coor-dinació entre les administracions i elsagents implicats.

- Definir i delimitar les competènciesdels agents que hi intervenen.

- Millorar la formació dels tècnics com-petents. Caldria incloure la matèriad’incendis en els plans d’estudi.

- Tenir en compte la sobrecàrrega denormativa sectorial que té la pime i

impulsar polítiques econòmiques desuport que facilitin les inversions perpart de les empreses.

- Les entitats col·laboradores del’Administració són una bona opcióper al control, sempre que compleixintots els requisits d’autorització, elsmunicipis puguin escollir com ho ges-tionen i no suposi un cost addicionalper a les activitats.

- El projecte i el certificat final que ela-bora el tècnic són fonamentals pertal de garantir la qualitat final del’edificació.


THEK

NO

S·N

úm. 1

22 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2008

22

INFORMACIÓ PROFESSIONAL

�Aqua España, l’associació espanyo-la d’empreses de tractament i controld’aigües que enguany celebra el seu25è aniversari, ha elaborat un codi debones pràctiques empresarials per a lavenda d’equips domèstics de tracta-ments d’aigua. Aquest codi està adre-çat als agents comercials i els dónaindicacions sobre com oferir alsclients un servei honest i de qualitat.

Entre les recomanacions del’agrupació hi ha la necessitat de dispo-sar d’un personal de venda format iamb coneixements tècnics i comer-cials. Aquesta formació permetrà alscomercials recomanar l’equip o el trac-tament adequat per a cada client i pera cada necessitat concreta: l’honestedat

és fonamental. D’altra banda, cal asse-gurar-se que els equips que es comer-cialitzen compleixin totes les normati-ves aplicables i tinguin com a funcióprincipal la de millorar la qualitat del’aigua dels edificis i domicilis. Final-ment, per oferir un bon servei, ésimportant tenir o recomanar un serveide postvenda que permeti prestar alsclients un manteniment periòdic cor-recte dels aparells, així com la reparacióde possibles avaries.

Al web www.aquaespana.org es potconsultar aquest document així comun codi de bones pràctiques per aempreses i informació d’utilitat per alsusuaris de tecnologies domèstiques detractament d’aigües.

Aqua España crea un codi de bones pràctiquesper a la venda d’equips domèstics de tractament d’aigua

ARXI

U

Els equips de tractament d’aigua en milloren la qualitat

�A partir del 26 d’agost, les empresesamb domicili social a Catalunya quevulguin intervenir en el procés de sub-contractació en el sector de la construc-ció, com a contractista o subcontractis-ta, hauran d’estar obligatòriament ins-crites al nou Registre d’Empreses Acre-ditades de Catalunya (REA). No estracta d’una obligació que afecti elsenginyers tècnics industrials enl’exercici de la seva professió.

Per tal de determinar l’obligaciód’inscriure’s en aquest registre, cal exa-minar el concepte de contractista i sub-contractista de la Llei 32/2006, de 18d’octubre, reguladora de la subcontrac-tació en el sector de la construcció.

Aquesta Llei defineix el contractistacom “la persona física o jurídica queassumeix contractualment davant elpromotor, amb mitjans humans imaterials, propis o aliens, el compromísd’executar la totalitat o part de les obresamb subjecció al projecte i al contra-cte”. Aquesta definició coincideix ambla definició de constructor de la Llei

38/1999, de 5 de novembre, d’orde-nació de l’edificació. La redacció deprojectes tècnics, la direcció facultativai/o l’emissió de certificats finals, entred’altres, no estan compresos en aquestadefinició, ja que són serveis professio-nals d’enginyeria.

En contraposició, subcontractista és“la persona física o jurídica que assu-meix contractualment davant el contra-ctista o un altre subcontractista comi-tent el compromís de realitzar determi-nades parts o unitats d’obra, amb sub-jecció al projecte pel qual es regeix laseva execució”.

En conseqüència, queden exclosesde l’obligació d’inscripció al REA aque-lles persones físiques o jurídiques que:- Prestin exclusivament serveis pro-

fessionals d’enginyeria en el marcd’una obra i/o instal·lació (redaccióde projecte, direcció facultativa, cer-tificacions, coordinacions de segu-retat i salut, etc.).

- Realitzin tasques d’intermediacióentre el promotor i altres empreses

(constructores, instal·ladores, etc.)en la mesura que els contractes sesignin entre el promotor (contra-ctista) i les empreses subcontracta-des (subcontractista) i la facturaciós’efectuï entre aquests.En canvi, sí que estan obligades a

inscriure-s’hi les persones físiques ojurídiques que:- Dintre dels seus serveis assumeixen

la subcontractació d’una part del’obra o instal·lació, o bé contractenper si mateixos una altra empresaper a aquesta funció, per exemple,una empresa instal·ladora.

- Realitzen obres i/o instal·lacionsmitjançant el sistema conegut com“claus en mà”.En resum, l’activitat purament pro-

fessional d’enginyeria no és un supòsitd’inscripció obligatòria al REA, mentreque l’activitat empresarial relacionadaamb el sector de la construcció, quepugui situar la persona física o jurídicacom a contractista o subcontractista, síque ho és.

S’acaba el termini per inscriure’s al Registre d’Empreses Acreditades


�L’Àrea d’Innovació Tecnològica enl’Edificació de Transferència de Tecno-logia La Salle, en el marc del ProjecteBrasilia, ha impulsat la renovació de lasala BCNDigital, un nou pas en el de-senvolupament, l’evolució i la implan-tació de solucions i serveis de tecnolo-gies en l’edificació i l’eficiència energè-tica en un entorn real. La sala és unespai que reflecteix un habitatge real onpoder testejar, difondre i formar sobreles últimes tecnologies i conceptes desostenibilitat en edificació. El CETIBha participat com a patró del projecte.

La presentació de la nova salaBCNDigital va tenir lloc el passat 10 dejuny. El Projecte Brasilia, creat l’any2004, té per objectiu aconseguir unamarca que qualifiqui qualsevol tipusd’edificació segons els pilars de sosteni-bilitat i tecnologia. Per materialitzarels seus continguts, va crear la salaBCNDigital, un escenari real i un espaireferent i pioner en tecnologia i sosteni-bilitat en l’edificació. La sala integra totsels elements tecnològics des de múlti-ples interfícies (pda, tv, pc, pantalles tàc-tils, etc.) i és un showroom de sistemes i

materials amb criteris mediambientals id’eficiència energètica, de tecnologiesde diversos nivells, d’aplicacions i ser-veis en conceptes d’infraestructura:dades, domòtica, seguretat, climatitza-ció i sistemes audiovisuals. La salareflecteix un habitatge amb les tecnolo-gies i telecomunicacions més avançadeson les empreses poden provar la respos-ta dels seus productes en interacció ambaltres elements de la llar. La sala estàoberta al públic prèvia petició d’hora.

El Projecte Brasilia té més de 60col·laboradors: institucions, promo-tors, fabricants, associacions i col·legisprofessionals, com ara el CETIB.

El CETIB participa en la creació de la nova sala BCNDigital

�La Llei 2/2007, de 15 de març, desocietats professionals (LSP), estableixun principi de subjecció obligatòria queexigeix que les societats que tinguin perobjecte social l’exercici en comú d’unaactivitat professional es constitueixincom a societats professionals.

La disposició transitòria primera dela LSP estableix un termini d’un any,que es va exhaurir el 16 de juny de2008, per fer efectiva aquesta obligaciód’adaptació de les societats ja existentsa l’entrada en vigor. Transcorregutaquest termini sense l’oportuna adap-tació i sol·licitud d’inscripció, la Lleiestableix que “no s’inscriurà en el Regis-

tre Mercantil cap mena de document”.Per tant, sanciona l’incompliment ambun tancament registral.

Queden exclosos del tancament regis-tral els títols relatius a l’adaptació a laLSP fora de termini, al cessament o dimis-sió d’administradors, gerents o directorsgenerals (no, en canvi, nous nomena-ments o apoderaments); a la revocació orenúncia de poders, i a la dissolució dela societat i nomenament de liquidadorsi els assentaments ordenats perl’autoritat judicial o administrativa.

Transcorreguts 18 mesos des del’entrada en vigor de la LSP, que finalit-za el 16 de desembre de 2008, la sanció

és la dissolució de ple dret de la socie-tat, la qual cosa suposa la cancel·lacióimmediata i d’ofici per part del regis-trador mercantil dels assentaments cor-responents a la societat. La faltad’adaptació actua en aquest cas expul-sant la societat del Registre Mercantil.

Aquells col·legiats que exerceixen laprofessió a través d’una societat i queels sigui aplicable la LSP, tenen com adarrer termini per regularitzar la sevasituació, amb les corresponents adapta-cions en els estatuts socials i la inscrip-ció d’aquestes al Registre Mercantil iregistre col·legial de societats professio-nals, fins al 16 de desembre de 2008.

Adaptació i inscripció en el Registre Mercantilde les societats subjectes a la Llei de societats professionals

BCN

DIGI

TAL

La Sala BCNDigital és un escenari real i un espai referent i pioner en tecnologia i sostenibilitat en l’edificació

THEK

NO

S·N

úm. 1

22 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2008

23

Més informacióSala BCNDigitalTel.: 932 90 24 [email protected]://brasilia.salle.url.edu


THEK

NO

S·N

úm. 1

22 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2008

Albert [email protected]

�Davant la crisi del petroli que ensafecta, es recorda la de 1973 que, enrealitat, té poc a veure amb la situacióactual. La població del planeta s’hadoblat des d’aleshores i ha accedit a unsestàndards de consum inimaginables fa35 anys, fet que ha incidit, per exem-ple, en el creixement del parc automo-bilístic, que supera els 800 milions devehicles al món. En segon terme, estemen un moment més avançat del procésde declivi de la producció de petroli. I,finalment, existeix una clara conscièn-cia col·lectiva dels danys ambientalsassociats al model energètic actual, tanta escala global –canvi climàtic– comlocal –pol·lució de les àrees urbanes–.

L’Organització de Països Exporta-dors de Petroli (OPEP) ha advertit quecap al 2020 la producció mundialpodria no ser suficient per servir lademanda. Fa anys que els científics dis-cuteixen sobre quan arribarà el peak oil,

és a dir, el punt de màxima produccióa partir del qual començarà inevitable-ment a declinar. Avui existeix un con-sens generalitzat que a molts indrets jas’ha arribat a aquest punt, entre ellsEuropa, Rússia i els EUA. A escala glo-bal el peak oil s’ajorna, però no permassa temps. Hi ha encara petroli peròcada cop estarà menys disponible i seràmés car, a causa del rendiment decrei-xent de pous que fa anys que s’exploteni les dificultats extractives que requerei-xen grans inversions. A casa nostra lesexplotacions de Tarragona es trobentambé en la seva recta final.

El desglaç de part de l’Àrtic ha pro-

piciat l’accés dels vaixells de prospeccióa zones on podrien trobar-se nous jaci-ments i les investigacions continuenarreu del planeta amb el mateix objec-tiu. És el cas de les aigües territorials delBrasil, on s’han descobert grans bossesde petroli. No cal confiar gaire enaquestes troballes que són cada vegadamés excepcionals. Sorprenentment, amolts països productors, com els delGolf Pèrsic, els preus baixos del com-bustible animen a consumir-ne com sino hi hagués cap problema en l’horitzó.

Efecte dòmino. Després del protagonis-me absolut del carbó en el segle XIX, elpetroli ha estat la matèria primera ener-gètica que ha impulsat el progrés en elsegle XX: l’automòbil i l’aviació nos’entendrien sense ell. La dependènciadel petroli que té el transport és enor-me. En la producció d’energia, el pesdel cru és menor. A banda d’aquestsaspectes, les propietats del petroli com asubstància l’han fet l’estrella de la indús-tria química i farmacèutica amb milersde plàstics, fibres i medicaments. Elpetroli arrossega l’economia mundial iel camí cap a l’escassetat genera un efec-te dòmino en tots els sectors i països.

La crisi no ha fet més que començari tothom en busca les claus. En els dar-rers anys s’han publicat milers d’articlesi llibres sobre el petroli. Un dels mésrecomanables és The Last oil Shock del’investigador David Straham. L’autor,que vaticina la caiguda definitiva de laproducció mundial per a la pròximadècada, ha creat el web www.lastoilshock.com/map.html on es pot com-provar quin és l’estat de la producció iel peak oil previst per a molts països.

Els problemes no s’aturaran aquestestiu i les notícies importants continua-ran a la tardor. Per aquelles dates estàprevist que l’Agència Internacional del’Energia faci pública una investigaciósobre la situació dels 400 jaciments depetroli més importants del món. Si-guin quins siguin els resultats, unmodel de desenvolupament s’acaba.

SOSTENIBILITAT

El model energètic basat en el petroli s’està esgotant

El principi del final

24

Encara hi ha petroli al món, però cada cop és més difícil d’extreure i serà més car per l’esgotament dels pous

ARXI

U

La situació causada per l’augment del preu del petroli va mésenllà d’una simple crisi econòmica, en realitat ens mostra que elmodel de desenvolupament vigent està en qüestió.

“L’OPEP ha advertit que capal 2020 a producció mundialde petroli podria no ser sufi-cient per servir la demanda”


THEK

NO

S·N

úm. 1

22 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2008

25

El nou sistema estalviarà emissions de diòxid de carboni per valor de 229 tones anuals

Mataró telegestiona l’enllumenat�La ciutat de Mataró va presentaren el darrer Simpòsium d’Enllu-menat Públic d’Espanya un sistemade telegestió de l’enllumenat de laciutat. La capital del Maresme esdevéaixí la primera ciutat de l’Estat quedisposa d’una gestió d’aquest tipus.La instal·lació del sistema l’ha fetal’empresa adjudicatària ElectricitatBoquet, SL i ha estat el fruit de tresanys de treball (va ser adjudicada el2005). Durant aquest temps s’hanportat a terme un seguit d’actuacions,entre d’altres, la substitució de totsels comptadors antics per altres dedigitals.

Aquest sistema possibilita que,des de les oficines centrals de mante-niment, es puguin controlar a distàn-cia els canvis en l’hora d’encesa i apa-gada, fer la lectura dels consumsenergètics reals, detectar i transmetreals operaris que s’encarreguen del

manteniment les incidències que esvagin produint, així com enregistrartotes les dades elèctriques per a laseva anàlisi.

La ciutat de Mataró compta ac-tualment amb 120.000 habitants iamb gairebé 15.000 punts d’enllu-menat públic –tenia uns 9.000 el1997–. La telegestió s’emmarca en laimplantació de l’Agenda 21 de la ciu-tat i suposa, per la racionalització queintrodueix en el servei d’enllumenat,un estalvi energètic important així comun estalvi d’emissions de CO2 que s’haxifrat en 229 tones l’any.

La presentació del projecte mata-roní i de la seva aplicació al Simpòsi-um d’Enllumenat Públic d’Espanyava ser una gran oportunitat per donara conèixer els avantatges de la teleges-tió, que també es pot aplicar a altrescamps relacionats amb el mediambient com ara el rec. La trobada vacomptar amb la presència de més de300 especialistes provinents d’ajun-taments, del camp de l’enginyeria idel món de l’empresa.

La telegestió de l’enllumenat evitarà emissions de CO2

AJUN

TAM

ENT

DE M

ATAR

Ó

La dada. És el nombre de persones que directament iindirectament es guanyen la vida amb l’economia del’automòbil, que inclou la producció de tot tipus de vehicles i elsàmbits relacionats com tallers o negocis de transport, segonsdades de l’Organització Internacional de Fabricants de Vehiclesde Motor (OICA, en anglès). Si es restringeix el criteri a personesque treballen directament fabricant automòbils o components, laxifra minva fins a 8 milions. La Xina és el país del món on elsobrers de les factories automobilístiques són més nombrososamb 1.600.000 treballadors, seguit dels EUA amb prop d’unmilió, d’Alemanya amb gairebé 800.000 i de Rússia amb pocmés de 750.000. Espanya compta amb 330.000 treballadors enaquest sector.

L’automòbil necessita, per tant, una gran quantitat de llocs detreball. A més, contribueix a través dels impostos a generar una bonaquantitat de recursos econòmics per als estats. La crisi del petroli

afecta directament el sector però aquest, en lloc de retrocedir, estàduent a terme un esforç de recerca important per, en un futur nogaire llunyà, deslliurar-se de la dependència del cru i poder-se man-tenir en el mercat amb la mateixa popularitat que fins ara. Els pri-mers resultats passen per la producció de vehicles híbrids que fun-cionen amb motor de combustió i amb electricitat, que es troben jaa la venda, si bé a uns preus més elevats que la resta de vehiclesamb similars prestacions.

La nova generació d’híbrids com els que desenvolupen algunescompanyies alemanyes i japoneses combinaran motor convencionalamb hidrogen i tindran autonomies properes als 800 km.L’escassetat del petroli incideix en la recerca de nous materials méslleugers i a curt termini és possible que ho faci en els dissenys, sem-pre buscant la major eficiència energètica. De moment, s’està detec-tant una caiguda en la venda dels models 4x4, tant a Europa comals Estats Units.

50 milions


EN PORTADA

Fa una vintena d’anys només eren fruit de les ments més imaginatives de Hollywood. Però ara que elcanvi climàtic i les emissions de CO2 a l’atmosfera ocupen gran part de l’agenda política mundial, la ideadels vehicles ecològics cobra més força cada dia que passa. Els experts coincideixen que, avui dia, par-lar de vehicle “ecològic” és encara una il·lusió, però els avenços en aquest camp són més que evidentsi fan pensar que la idea d’un transport verd és cada vegada menys utòpica, i sí una realitat de futur.

El transport verd és una realitat del futur

Sostenibilitat al volant, una utopia?

El prototip Chevrolet Volt té capacitat per a un màxim decinc passatgers i el seu equipatge. S’alimenta endollant-lo ala xarxa de 220 volts durant tres hores al dia i quan la sevabateria de liti està completament carregada té una autono-mia de 65 quilòmetres en ciutatGM


THEK

NO

S·N

úm. 1

22 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2008

27

Julia [email protected]

�Vehicles elèctrics, verds, híbrids,d’hidrogen, solars, ecològics... La profu-sió de termes ha creat una certa confu-sió al voltant del que es considera trans-port respectuós amb el medi ambient.Un cotxe ecològic és aquell que, a dife-rència dels que tenen un motor de com-bustió alimentat usualment amb benzi-na, dièsel o butà, no perjudica el mediambient. Tot i així, dintre d’aquestacategoria existeixen diversos graus: elsvehicles totalment ecològics (TE) i elsparcialment ecològics (PE).

Per estar-hi inclosos, els vehicleshan de complir certes regles: estar fabri-cats amb productes ecològics i de baixconsum energètic; una vegada s’acabi laseva vida útil, produir residus en granpart reutilitzables; i emprar una fontenergètica neta. En aquest darrer puntés on apareixen les diversificacions.

Els TE inclouen els vehicles que esmouen amb hidrogen, aire comprimito electricitat nets, és a dir, obtinguts apartir d’energies renovables. En canvi,els PE es refereixen a aquells que fun-cionen amb gas natural, que produeixmenys CO2 que els combustibles tradi-cionals, etanol o biodièsel. Ambaquests dos últims mètodes també esprodueix CO2, però si l’etanol i el bio-dièsel s’han obtingut a partir d’un vege-tal es considera que les emissions escompensen amb el CO2 absorbit per laplanta durant la fotosíntesi.

Les investigacions en aquests campssón cada dia més nombroses, i no peruna mera qüestió de progrés tecnolò-gic. La normalització dels vehicles eco-lògics permetria reduir la dependènciaenergètica dels combustibles fòssils(l’Agència Internacional de l’Energiaha advertit que la dependència europeadel petroli el 2030 serà del 92%, men-tre que a l’any 2000 era del 73%), i amés reduiria les emissions de CO2 al’atmosfera. Segons dades de l’ONGGreenpeace, el sector del transport aEuropa ha augmentat un 26% lesemissions de CO2 des del 1990, i elscotxes particulars són els responsablesdel 12%. A Espanya, asseguren, lasituació no és millor: amb un 25% de

les emissions, el transport és el segonsector més contaminant, només perdarrere de l’elèctric.

El problema, afirma la responsablede la campanya de Transport deGreenpeace, Sara Pizzinato, és que elsmotors dels cotxes europeus són un13% més eficients ara que fa deu anys,però al mateix temps han incrementaten un 23% la seva potència. És la raó,assegura Pizzinato, que les emissionsno disminueixen malgrat les millorestecnològiques: “I a més va en contrade la lògica dels mercats emergentsd’Àsia i Amèrica del Sud, que dema-nen cotxes petits, i més ara que el preudel petroli s’encareix dia rere dia”. Perals ecologistes la solució no passa, nide bon tros, pels vehicles ecos actuals.“És cert, contaminen menys, però uncotxe només serà ecològic quan el100% de l’energia que consumeixisigui renovable. No podem pensar queés net només perquè no veiem la con-taminació”, aclareix la portaveu.

El que s’ha de fer, segons ells, éstenir vehicles més petits i eficients, queno sobrepassin els 120 grams de CO2

per quilòmetre recorregut. Al mateixtemps, cal fer una forta inversió en laproducció de renovables de forma quetota l’energia sigui produïda d’aquestaforma. “Un estudi que hem fet amb laUniversitat de Comillas (Madrid) hademostrat que, si es fes aquesta inversió,això seria possible l’any 2050”, conclou.

Moda i publicitat. Tot i ser encara unfenomen relativament minoritari, a poca poc la sostenibilitat s’introdueix tam-bé en els criteris dels consumidors al’hora de comprar un vehicle. Conscientd’això, la indústria automobilística posal’accent en la fabricació de models ecos.“Ens han posat verds”, deia una publici-tat recent de l’Skoda Octavia. Renaultpresumeix de la creació de la firmaRenault Eco2, l’Opel Corsa ara porta elcognom ecoFlex, i Honda s’ha compro-mès a “crear cotxes que respectin elmedi ambient” per aconseguir “un som-ni: conduir sense contaminar”.

La prova es va veure a la darrera edi-ció del Saló de l’Automòbil de Madrid,finalitzat el passat 1 de juny. Enguany,l’oferta de vehicles “ecològics” rondavael 20% del total, entre unitats de baixconsum, models híbrids i prototipsexperimentals. D’aquesta manera, unde cada cinc vehicles exhibits (d’un

“La normalització dels ve-hicles ecològics permetriareduir la dependència delscombustibles fòssils”

WW

W.T

RIXI

.COM

Barcelona va ser pionera en la implantació dels trixis: taxis-tricicles que funcionen amb pedals i electricitat


EN PORTADATH

EKN

OS

·Núm

. 122

JU

LIO

L-A

GO

ST d

e 20

08

28

total de més de 500) podia ser conside-rat com a ecològic o semiecològic.Segons la directora del saló Marta Pera-za, durant els dos primers mesos de2008 la venta d’aquests cotxes ha aug-mentat un 38,5%, amb unes 40.000unitats adquirides a tot Espanya.

Alguns d’aquests models tenenunes emissions inferiors als 120 gramsde CO2 per quilòmetre que la UnióEuropea ha posat com a objectiu per a2012 (per a 2010 ha imposat un límitde 140). Alguns exemples són el Hyun-dai i-blue (95 grams, 65 en el cas delmodel impulsat amb gas), el Volskwa-gen Polo Bluemotion o el Leon Eco-motive de SEAT. També n’hi ha queutilitzen fonts de propulsió alternativa,com l’Audi A1 Project, que comptaamb un motor de benzina de 150 CVi un altre d’elèctric de 41 CV, o el Nis-san Cube Denki, un prototip de vehi-cle elèctric alimentat per bateries d’ió-liti i una autonomia de 160 quilòme-tres. Finalment, a la fira també es vanpresentar quatre vehicles propulsatsamb gas natural: la furgoneta IvecoDaily i els turismes Opel Zafira, FiatMultipla i Skoda Octavia.

Tot i així, la utilització d’adjectiussostenibles en la publicitat d’automòbilsha comportat més d’un problema. AlRegne Unit, l’ASA (Autoritatd’Estàndards de Publicitat) va prohibirl’emissió de la campanya del ToyotaPrius, per exagerar els seus beneficisecològics. I encara més estricte és elgovern de Noruega, que ha prohibit lautilització de paraules com “net”, “eco-lògic” i “verd” als anuncis de turismes.

El problema és que les campanyespublicitàries destaquen la reducció deles emissions de CO2, però no parlende la resta de substàncies que tambésurten dels tubs d’escapament, com araels hidrocarburs no cremats. En aquestsentit, l’organització de consumidorsFacua ha proposat l’elaboració d’unanorma que controli els continguts de lapublicitat. “Un cotxe només és ecolò-gic si l’usuari el deixa a casa i se’n vacaminant”, subratlla el portaveu deFacua, Rubén Sánchez.

Pla VIVE. De moment, l’última normareferent a cotxes i emissions es va pre-

sentar a Espanya el passat 5 de juny. Estracta del Pla VIVE (Vehicle Innova-dor-Vehicle Ecològic), un acord entreel Ministeri d’Indústria, Turisme iComerç i l’Institut de Crèdit Oficial,per finançar amb 1.500 milionsd’euros la renovació dels vehicles demés de 15 anys i substituir-los perd’altres catalogats com a ecològics. És adir, cotxes amb emissions inferiors a120 grams de CO2 per quilòmetrerecorregut, i que actualment ja gaudei-xen d’un impost de matriculació zero.

El ministre d’Indústria, MiguelSebastián, va explicar durant la presen-tació del pla que els 4,5 milions devehicles vells que hi ha a Espanyarepresenten un 22% del parc automo-bilístic. Encara que el Govern ha desta-cat que el rejoveniment dels cotxescontribuirà a reduir la sinistralitat encarretera, també ha apuntat que l’altregran objectiu és reduir la contaminaciócausada pel transport terrestre.

Eco-iniciatives. Mentre no arribenmetes més ambicioses, moltes ciutats jahan emprès iniciatives destinades a dis-minuir les emissions del transport. ABarcelona, la incorporació de les tecno-logies netes va començar el 1995, ambla signatura d’un conveni amb Merce-des Benz, Gas Natural i l’Institut Cata-là de l’Energia per fer una prova ambautobusos de gas natural comprimit.Ara tant la capital catalana com

Madrid compten amb una importantflota d’autobusos d’aquest tipus, aixícom vehicles de recollida de residusurbans.

Madrid també va signar a finals del’any passat un conveni de col·labo-ració amb Repsol per introduir el gasen el sector del taxi. Durant tot aquestany, deu vehicles funcionen amb gasliquat de petroli (GLP), podent fergasolina a dues estacions de la capitalestatal. En comparació amb el dièsel, elGLP redueix en un 90% les emissionsd’òxid de nitrogen, i les de partículesen un 97,5%. A més, la combustióprodueix la meitat de soroll, i les tecno-logies d’emmagatzematge i distribuciója estan plenament desenvolupades. Defet, es calcula que a Europa hi ha sismilions de vehicles alimentats per GLP,i és el carburant utilitzat per quasi1.500 autobusos de 25 ciutats euro-pees. Per a 2020, la Comissió Europeavol que aquest combustible representiel 5% del total de l’energia consumidapel transport a Europa.

Altres iniciatives són ja molt cone-gudes. A Barcelona encara se sent elressò ocasionat per la limitació de 80quilòmetres per hora a tota la coronametropolitana, i el Bicing, el serveimunicipal de lloguer de bicicletes, ja hasobrepassat els 100.000 usuaris des dela seva implantació, el 22 de març de2007. A més, la capital catalana va serla primera ciutat espanyola a tenir Tri-

En aquests moments, el mercat espanyol de l’automòbil compta amb una oferta de3.775 models i versions de vehicles, dels quals 232 emeten menys de 120 grams de CO2

per quilòmetre i tenen un impost de matriculació zero. Els 1.156 que emeten entre 121i 160 grams es graven amb un 4,75%, i els 955 que estan entre 161 i 200 grams, ambun 9,75%. Els més contaminants, amb més de 200 grams, paguen un 14,75%.

Fins al passat mes d’abril, els vehicles matriculats amb emissions de menys de 120grams van sumar 88.448 unitats, xifra que representa el 17,8% de la quota de mercati un creixement del 32% en relació amb el primer terç de l’any passat. Tot i així, segonsdades de l’Associació Nacional de Fabricants d’Automòbils i Camions (ANFAC), l’anypassat només es van vendre a Espanya al voltant de 100.000 cotxes considerats ecolò-gics, dels més d’1.600.000 matriculats.

Segons les associacions d’automobilistes, l’anterior Plan Prever del Govern, finalitzatel 31 de desembre de 2007, va ajudar a retirar 3,3 milions de vehicles vells en deu anys,que han suposat un estalvi de 4,2 milions de tones de CO2 a l’atmosfera.

Avantatges financers


xis, un servei de taxis-tricicles equipatsamb un motor elèctric que ajuda elconductor a pedalejar.

L’hidrogen, combustible del futur? Peròtotes aquestes iniciatives no són mésque mesures temporals mentre es bus-quen veritables alternatives per alscombustibles sòlids. La ComissióEuropea, per exemple, s’ha posat com aobjectiu que el 2015 el 2% del trans-port europeu es faci en vehicles queutilitzin l’hidrogen com a font energè-tica. N’hi ha de tres tipus: els que por-ten una pila de combustible (fuel cell),els que tenen un motor de combustió iels híbrids. En el primer cas, la pilas’alimenta de l’hidrogen emmagatze-mat en un dipòsit del mateix vehicle, iprodueix l’electricitat que necessita elmotor del cotxe.

Tant en aquest cas com en el delvehicle d’hidrogen amb motor de com-bustió –on el combustible es crema almotor, de la mateixa forma que la ben-

zina–, les seves qualitats ecològiquesdepenen de si la font a partir de la quals’ha obtingut l’hidrogen és renovable.En el cas híbrid només es pot parlar devehicle semiecològic, ja que té la possibi-litat de funcionar amb benzina o dièsel.

Cal destacar que l’hidrogen no ésuna font d’energia, sinó un vector: noexisteix aïllat a la natura, per la qualcosa no es pot extreure d’enlloc a unbaix cost. A més, el seu ús comportagrans riscos en matèria de seguretat –estracta d’un gas incolor, inodor i alta-ment inflamable– i el cost de la sevaobtenció és molt elevat. A l’altre costat

de la balança, destaca el fet que l’únicresidu que es produeix és vapor d’aigua,i la disminució quasi total del soroll.

Malgrat tot, per a alguns es tracta,amb vista al futur, de l’única alternativaseriosa de transport ecològic. Tot i queencara no es fan vehicles a gran escala,hi ha un país que ha avançat molt en laimplantació del seu ús: Islàndia.

El cas d’Islàndia. Com a país que had’importar el 100% del petroli queconsumeix, Islàndia ha apostat per lesenergies hidroelèctrica i geotèrmica,abundants gràcies a la seva orografia devolcans i guèisers. Segons dades delMinisteri d’Indústria islandès, el 72%de l’energia produïda a l’illa prové defonts renovables com la geotèrmica i lahidroelèctrica. L’any 2003, el Governva impulsar l’obertura a Reykjavik de laprimera estació de proveïmentd’hidrogen renovable del món (existei-xen estacions semblants a Europa, elsEUA i Japó, però l’energia emprada

“Totes aquestes iniciativesno són més que mesurestemporals mentre es bus-quen veritables alternatives”


THEK

NO

S·N

úm. 1

22 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2008

30

prové de combustibles fòssils). Sismesos després, la capital va acollir elstres primers autobusos impulsats peraquest combustible net, i l’any passat,els primers cotxes de lloguer. No en va,aquest petit país va ser la seu, els passats29 i 30 de maig, de la cinquena troba-da internacional de Fifth InternationalFuel Cell Bus Workshop, que explorales possibilitats futures de l’hidrogen.

Per al 2050, Islàndia s’ha marcatl’objectiu d’estendre l’hidrogen a tot eltransport del país, incloent-hi els vai-xells. De fet, l’illa és la primera del mónde tenir un vaixell comercial que fun-ciona amb aquest sistema. Des de fa unparell de mesos, l’Elding (“llamp”, enislandès) ha substituït el seu antic motordièsel per un altre d’hidrogen, i fa viat-ges turístics per observar les balenes. Elsbeneficis de la innovació són dobles.D’una banda, l’acostament i l’observa-ció dels animals es fa en complet silencii sense vibracions. De l’altra, les emis-sions de l’activitat són zero, ja que elcombustible s’obté a partir de l’energiade centrals geotèrmiques i hidroelèctri-ques. La principal dificultat del seu ús,en aquest cas, és l’emmagatzematge, jaque l’hidrogen és més voluminós que elscombustibles fòssils.

I Espanya?A Espanya, el més proper a aquestaexperiència va ser el projecte Hy FleetCute, que pretenia avaluar l’efectivitatde l’hidrogen com a peça clau en lesestratègies futures de transport. El pro-jecte va escollir nou ciutats de tot elmón amb característiques urbanes i cli-matològiques diferents –Pequín, Perth,Londres, Amsterdam, Hamburg,Reykjavik, Luxemburg, Barcelona iMadrid–, on va fer funcionar un totalde 33 autobusos de pila d’hidrogenfabricats per MAN i Mercedes, ambl’objectiu d’estudiar variables coml’autonomia, la capacitat de càrrega o elconsum. A Berlín funcionaren 14autobusos amb motor de combustióinterna per hidrogen.

Madrid va ser la primera ciutatespanyola on es va iniciar el projecte,que va tenir una durada inicial d’unany (de 2004 a 2005) i que finalmentes va allargar dos més, fins a l’1 de gener

de 2007. La pila de combustible quealimentava el motor constava de 1.500plaques interconnectades que genera-ven un corrent elèctric de 600 volts.

Durant les dues fases, els dos auto-busos que funcionaren a la capital vanrecórrer un total de 107.000 quilòme-tres, van transportar 391.000 viatgers ivan consumir 39.100 quilogramsd’hidrogen. Segons fonts de l’EmpresaMunicipal de Transports madrilenya,l’experiència va ser “molt positiva, i benvalorada pel públic”, però de momentla seva aplicació és impossible perquè estracta d’una tecnologia no desenvolu-pada. “No hi ha fabricant en condi-cions de produir en sèrie i a bon preules piles d’hidrogen”, especifiquen.

A això s’ha d’afegir la diferència decost dels vehicles: mentre que un auto-bús convencional costa uns 250.000euros, els d’hidrogen arriben a unmilió d’euros. Quatre vegades més.Tot i així, el treball en aquest campcontinua. Al final de gener d’aquest

any, es va presentar a Madrid el pro-jecte d’un Centre Nacional d’Experi-mentació de l’Hidrogen, que preténdedicar-se en exclusiva a la recerca i eldesenvolupament de l’hidrogen i lespiles de combustible.

Cotxes elèctrics, una opció actual. Unvehicle elèctric és aquell que està pro-pulsat per un motor elèctric, i es distin-geix segons si l’electricitat s’emmagat-zema o genera al mateix vehicle, o bé sis’obté d’una font externa. En aquestsegon cas, l’energia s’obté d’una xarxafixa connectada al mateix temps que secircula, de forma que el movimentqueda restringit a camins predetermi-nats, com en el cas de trens elèctrics otroleibusos.

En el primer cas, l’electricitat es potobtenir d’un reactor nuclear, un molí,una placa solar, un motor de combus-tió interna, etcètera. El sol fet de serelèctric no implica que sigui necessària-ment ecològic: les emissions locals (enel moment del funcionament) sónnul·les, però d’on es treu l’electricitat?Si no prové de les energies renovables,es considera que el cotxe contamina.

Aquest és un dels principals argu-ments que esgrimeixen els detractorsd’aquest tipus de vehicles, que assegu-ren que l’electricitat que empren provédels combustibles fòssils i, per tant, sónigual de contaminants. “Però un cotxe

EN PORTADA

ARXI

U

Els cotxes elèctrics no generen emissions amb els seu funcionament però necessiten electricitat per moure’s

“Per al 2050, Islàndia s’hamarcat l’objectiu d’estendrel’hidrogen a tot el transportdel país, també els vaixells”


elèctric no fa fum i no fa soroll. Nomésper això ja és molt menys contaminant.A més, el motor de combustió té unaeficiència energètica del 30%, mentreque els elèctrics arriben al 90%”, expli-ca Jaume Bayà, promotor de vehicleselèctrics. Quant a l’origen de l’electri-citat que s’empra, afirma que depèn dela inversió que es faci en energies reno-vables. “A Alemanya hi ha milers demetres quadrats de plaques fotovoltai-ques. I a Espanya, si algú produeix ener-gia solar a casa seva, per llei les elèctri-ques estan obligades a comprar-se-la”.

Avui dia ja es poden trobar fàcil-ment al mercat cotxes, motocicletes ifurgonetes elèctriques. “I d’aquí a poc,camions”, afegeix Bayà. La italiana Fiatés la que té més oferta en furgonetes,mentre que entre els cotxes tenen bas-tant èxit els models Megacity (francès)i el REVA (Índia). Pel que fa a lesmotos, la major importació ve de laXina, com els models E-Max o el Vec-trix. “El problema ara no és trobar elvehicle, sinó què fer quan es descarregaa la ciutat”, explica.

Endolls públics. Conscient d’aquestasituació, l’Ajuntament de Barcelona vapresentar el passat 15 de maig el primeraparcament de la ciutat amb endollsper carregar bateries de vehicles elèc-trics. Situat al pàrquing del carrer Con-sell de Cent amb Cartagena, la ins-tal·lació consisteix en un endoll deseguretat amb un subministrament de220 volts. El cost és de 1,95 euros perhora en fraccions de minut (el mateixque s’aplica a la resta de vehicles), més1,20 euros per la càrrega. Es calculaque el 50% d’aquesta s’aconsegueix enuna hora, el 80% en dues hores i mitjai el 100%, en vuit hores.

Durant la presentació de l’aparca-ment, l’alcalde Jordi Hereu va afirmarque el 93% de les emissions de CO2 ala ciutat són generades per la distribu-ció de mercaderies, i que el 92%d’aquest transport es fa amb combusti-bles derivats del petroli.

Les pretensions de l’Ajuntamentsón que el 2011 els 51 aparcaments deBarcelona de Serveis Municipals tin-guin un dispositiu igual. La instal·laciós’adreça tant a empreses com a particu-

lars, bé que de moment l’única usuàriaés l’empresa Bodegas Torres, que va serqui va demanar al consistori un aparca-ment amb aquest tipus d’endolls. Desdel passat 19 de desembre, l’empresa faels repartiments a l’àrea urbana de Bar-celona amb un vehicle elèctric, amb elqual preveuen fer més de 10.000 quilò-metres i uns 2.200 lliuraments per any.

El vehicle de Bodegas Torres –aviatvolen incorporar-ne un altre a la flota–és de transmissió automàtica, té 12bateries de Gel, una velocitat màximade 45 km/h, una autonomia de fins a100 quilòmetres i una càrrega útil de

400 kg. “Nosaltres ens guanyem la vidagràcies a la terra, i per això volem cui-dar-la –especifiquen des de l’empresa–.No estem dient que el vehicle no siguicontaminant, perquè produir l’electri-citat ho és, però estalviem els antideto-nants i subproductes de la combustió, ieliminem la contaminació acústica”.

El suport de l’energia solar. Sens dubte,els cotxes solars són els que tenen méscomplicat –si més no, més lluny– con-vertir-se en una alternativa de transportseriosa. Petits, incòmodes i d’escassapotència, la seva dependència climato-

REVA. És petit, silenciós i té quatreplaces (les dues del darrere nomésaptes per a nens). Amb un motor de13 kw i 17,5 cv de potència, el Revaés el cotxe elèctric més venut almón, i el primer que es va comercia-litzar a Espanya. La seva escassapotència en restringeix l’ús a l’àmbiturbà, ja que no supera els 70 km/h ila seva autonomia és de 60 km, peròté l’avantatge que es pot carregar aqualsevol endoll i en dues hores i mitja aconsegueix el 85% de la càrrega (8 hores per al100%). Les bateries actuals, de plom, tenen una vida de tres anys, però en un futur la mar-ca espera canviar-les per unes de liti que millorin les prestacions i l’autonomia del vehicle.

Per conduir-lo es necessita el carnet de conduir B, com per a qualsevol altre cotxe, i elseu cost ronda els 12.000 euros. Aquest és, juntament amb la potència, un dels seus prin-cipals inconvenients. Hi ha prou consciència ecològica per superar aquests obstacles? ALondres, per exemple, la London Congestion Charge (el peatge que es cobra per circular pelcentre de la ciutat) no s’aplica als vehicles que utilitzin combustibles alternatius coml’electricitat o l’hidrogen. Però a Espanya, mentre el model no es popularitzi i es prenguinmesures similars, els únics avantatges del cotxe són els ecològics.

Tesla. És la cara oposada al REVA.Fabricat a Silicon Valley, bressoldels centres d’alta tecnologia, elTesla EV Roadster és un vehicle100% elèctric que promet unesprestacions sorprenents per aaquest tipus de cotxes. A primeravista resulta realment atractiu,amb un disseny impecable. Lesbateries de liti es carreguen ennomés tres hores i mitja, accelerade 0 a 100 km/h en tan sols quatre segons, pot arribar al 209 km/h i té una autono-mia màxima de 400 quilòmetres. El principal problema, com sempre, resideix en unpreu poc assolible pel gran públic: 80.000 euros.

Dos models a escollir

ARXI

U

El mini cotxe elèctric REVA està triomfant a l’Índia

ARXI

U

El Tesla té un aire esportiu i pot superar els 200 km/h


THEK

NO

S·N

úm. 1

22 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2008

32

EN PORTADA

lògica no els converteix precisament envehicles pràctics. A més, la prioritatd’optimitzar el seu rendiment compor-ta una reducció al màxim de l’habitacledels passatgers, normalment amb espaiper a una o dues persones com amàxim. Per tot això, els experts reco-neixen que aquests cotxes no podranconvertir-se mai en una alternativa alvehicle comercial, i el seu ús es reduiràa situacions concretes com per exempleels cotxes de golf. Tot i així, les investi-gacions en aquest camp continuen per-què poden contribuir al desenvolupa-ment dels vehicles elèctrics.

El Despertaferro, el primer cotxesolar que hi va haver a Espanya, va ser

construït fa deu anys per un grupd’estudiants universitaris, que vancomptar amb l’assessorament del cen-tre tècnic de SEAT. Ara la companyiaestà aplicant els coneixements en aque-lla experiència per a l’elaboració d’unSEAT 600 híbrid.

Les ocasions per veure’ls en directe ien funcionament són escasses, peròpintoresques. La cursa més popular almón és la Sunrace, que té lloc anual-ment a Austràlia, però a Europa lamillor oportunitat és el Rally SolarPhoebus, el més important que es fa alcontinent amb vehicles d’aquestescaracterístiques. Organitzat per Volt-Tour, associació catalana de la promo-

ció del vehicle elèctric, el Phoebus ésun ral·li divulgatiu sobre les noves tec-nologies de propulsió alternatives alcarburant fòssil. En aquest hi podenparticipar tot tipus de vehicles que cir-culin per la via pública sense fer capsoroll i cap tipus d’emissió de gasoscontaminants.

Principalment es tracta de vehicleselèctrics que, en la mesura que siguipossible, es recarreguen amb fontsd’energies renovables, sigui duent lafont energètica a sobre del vehicles(solars), sigui endollant a instal·lacionsfixes. L’objectiu de la cursa no és pre-miar necessàriament el vehicle méspotent i ràpid, sinó el més eficient. És a

A punt de complir una dècada de vida, el Despertaferro conserval’honor de ser el primer vehicle solar concebut i fabricat a Espa-nya. Va néixer el 1998, com a projecte de fi de carrera de nouestudiants d’Enginyeria de la Universitat Politècnica de Catalunya(UPC) i un altre de l’Escola Salesiana de Sarrià. Els deu alumnes,que volien posar en pràctica els coneixements apresos en el campde les energies renovables, van demanar ajuda a Enric Trillas, pro-fessor de mecànica de fluids, i Ricard Bosch, professor del Depar-tament d’Enginyeria Elèctrica. “Però no vull treure mèrits alsxicots, la feina va ser seva”, especifica Bosch.

El projecte consistia a crear un vehicle solar que pogués cór-rer a la Sunrace 2000, la cursa de vehicles solars més importantsdel món, celebrada anualment a Austràlia. Amb un pressupost ini-cial de 10 milions de pessetes, el Despertaferro –nom prestat delcrit de guerra dels almogàvers– va estar enllestit el desembre de1999, dos mesos abans de la cursa a Austràlia. “Varem fer les pro-ves a finals de novembre, amb un fred i un vent que pelava, i elcotxe no donava la potència que havia de donar. A més, el pilot estorra dintre del cotxe, però no ens en vàrem adonar fins que varemarribar a Austràlia”, relata Bosch. La solució va ser dirigir dos tubsd’aire des de les rodes davanteres del cotxe –la part més fresca delvehicle– cap al conductor. Tot i així, la temperatura a la cabina vaoscil·lar sempre entre els 40 i els 50 graus.

Amb una potència de captació fotovoltaica d’1,200 kilowatts,el Despertaferro tenia 6 metres de llarg, 2 d’ample i 1 d’alçada.Aconseguia una velocitat mitjana de 55 km/h –encara que al llargde la cursa va arribar als 105 km/h–, tenia dues rodes davanteresi una darrera i, igual que una moto, tenia tots els comandamentsal volant, sense marxes. L’equip al complet sabia que anava a Aus-tràlia a perdre. “Però era normal. A la cursa corrien cinc equipsamb 20 anys d’experiència i un zero més de pressupost. Només elmotor de l’Aurora, un dels cotxes participants, valia més que el

nostre vehicle sencer”, afegeix Bosch.La cursa, d’onze dies de durada, feia un recorregut aproximat

de 1.800 quilòmetres, els que separen Sidney de Melbourne. Eldesenvolupament d’aquest tipus de curses és una qüestió “mésd’eficiència que de velocitat”, reflexiona Bosch. El primer dia sesortia amb les bateries carregades a la xarxa elèctrica, però ja noes podien tornar a carregar d’aquesta forma. Al final del dia es des-muntava la coberta del cotxe i s’orientaven les plaques fotovoltai-ques cap al sol, i a l’alba algú de l’equip es llevava per fer elmateix.

El primer dia van aconseguir la pole position gràcies al’acceleració del vehicle, però tot d’una van aparèixer els proble-mes. “Va caure un xàfec impressionant i se’ns van curtcircuitar lescèl·lules fotovoltaiques. A llarg de la cursa vam tenir dues gransavaries, fins al punt que al final ens van donar el títol d’“Equip méscoratjós”, recorda divertit Bosch. La sisena plaça que van aconse-guir els va saber a glòria.

Despertaferro: l’aventura almogàverAR

XIU

El Despertaferro s’exposa al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa


THEK

NO

S·N

úm. 1

22 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2008

33

dir, aquell que consumeixi menys ener-gia per quilòmetre recorregut. L’últimaedició va tenir lloc entre el 31 de maigi el 5 de juny passats, amb un recorre-gut de 320 quilòmetres entre Badalonai Perpinyà.

Tot plegat constitueix una mostraque els avenços en el camp del trans-port passen per “buscar les utopiesenergètiques. És en aquest camí on estroben les solucions per aplicar als cot-xes normals”, assegura Ricard Bosch,professor de la UPC que va participaren el projecte del Despertaferro. Tot iaixí, assegura que és un procés lent idur, sobretot perquè no sempre trobenles portes obertes allà on van a demanarajuda. “Fa falta molta innovació admi-nistrativa –opina Bosch–. Per poderestar assegurats, els vehicles han d’anarmatriculats, però el Despertaferro téuna matrícula vermella de transportespecial, i s’ha de notificar cada vegadaque surt al carrer. L’any passat, per par-ticipar al ral·li Phoebus a Catalunya, elcotxe va haver de portar una matrículafrancesa provisional de tres dies, perquèa Espanya ni tan sols existeix l’opció dematricular-lo”, denuncia.

Els vehicles híbrids. Els cotxes híbridsutilitzen dues formes de tracció inde-pendents. En general, una és un motorde combustió convencional i l’altra unmotor elèctric alimentat amb una bate-ria (o una pila de combustible ambhidrogen). El motor tèrmic és la fontd’energia que s’utilitza com a últimaopció i el vehicle disposa d’un sistemaelectrònic per determinar quin dels dosfer servir. Alguns models també dispo-sen de frens “regeneratius”, que conver-teixen en electricitat l’energia cinèticade la frenada.

En funció del tipus d’ús per al qualestiguin dissenyats, aquest tipus devehicle pot ser en sèrie o en paral·lel.En el primer, el motor de combustióinterna acciona un generador que sub-ministra electricitat al motor elèctric,que és el que està connectat a les rodes.És a dir, que l’energia que finalmentmou el vehicle és la que prové delmotor elèctric, però aquest necessitadel de combustió interna. En els cotxeshíbrids en paral·lel, tant el motor elèc-

tric com el de benzina estan connectatsa les rodes del vehicle. Són més com-plexos, però també més eficaços al’hora de reduir el consum i les emis-sions. Per circular per la ciutat, on no esnecessita gaire potència, el vehicle fun-ciona només amb el motor elèctric, ali-mentat per bateries instal·lades al cot-xe. Aquestes es poden recarregar ambcorrent quan el vehicle està aturat, opel generador acoblat al motor de com-bustió interna quan està en marxa. Pera trajectes en carretera, el vehicle utilit-za la força dels dos motors a la vegada.

En qualsevol dels dos casos,l’avantatge que tenen respecte als vehi-cles elèctrics és que aquests sempre hande carregar-se utilitzant una font exter-na, la qual cosa provoca problemesd’autonomia. En els vehicles híbridsaquesta queixa desapareix, encara quehi ha models que sí que es poden endo-llar a la xarxa elèctrica.

Respecte als vehicles de combustióinterna, les comparacions es mesurenen termes d’eficiència energètica. Enun vehicle híbrid, el petit motor decombustió interna, suficient per a laimmensa majoria d’ocasions, semprefunciona a la seva màxima eficiència.Quan es necessita un suplement extrade potència, com en pendents o avan-çaments, entra en funcionament elmotor elèctric, que a més aprofital’energia cinètica de la frenada per car-

regar les bateries. De fet, es calcula quela tecnologia híbrida permet reduc-cions de consum de fins al 80% en ciu-tat i el 40% en carretera, respecte alscotxes convencionals.

Finalment, el fet de poder escollirel motor que s’utilitza pot evitar laproducció de fum en situacionsmolestes, com per exemple garatges iaparcaments.

ARXI

U

L’obtenció de l’hidrogen és costosa però es tracta d’una font d’energia que no contamina

Avantatges- Reducció del soroll- Recuperació d’energia de frenada- Major autonomia que el vehicle

elèctric simple- Recàrrega més ràpida que un vehi-

cle elèctric (el que es triga a omplirel dipòsit)

- Reducció del consum- El motor tèrmic té una potència més

ajustada al seu ús habitual per laqual cosa no hi ha problemesd’infrautilització

Inconvenients- Més pes que un cotxe convencional

(principalment per les bateries), laqual cosa provoca un increment delconsum

- Més complexitat i, per tant, més pro-babilitat d’avaries

- De moment, el preu


ENTREVISTA

Xavier López Luján, director general del centre tecnològic Ascamm, vicepresident primer de la Federació Espanyola de Centres d’Innovació i Tecnologia

“A casa nostra, el capital estàmassa lluny de la innovació”El teixit industrial català està fent el salt definitiu a l’economia del coneixement, és a dir, a la produccióamb valor afegit. En aquest procés, els centres tecnològics se situen com a pedra angular del sistema, jaque actuen com a catalitzador de bona part dels esforços en R+D i, sobretot, com a plataformes de la trans-ferència de tecnologia: es tracta d’ajudar les empreses a generar coneixement i a aplicar-lo en els seus pro-cessos productius. Un d’aquests centres tecnològics és la fundació privada Ascamm, creada el 1987 perl’Associació Catalana d’Empreses de Motlles i Matrius. Sota la direcció de Xavier López Luján, Ascamm ésavui un referent internacional en el sector de les tecnologies de disseny i producció de components i pro-ductes plàstics i metàl·lics, i desenvolupa projectes d’R+D capdavanters en l’àmbit internacional.

LOUR

DES

SEGA

DE


Jordi [email protected]

Quina és l’activitat d’Ascamm?Ascamm és un centre tecnològic privatque té per objectiu impactar directa-ment en la competència de les empre-ses a través de la recerca, el desenvolu-pament i la innovació. La nostra missióés generar coneixement tecnològic i,alhora, transferir aquest coneixement al’entorn industrial.

El fet de ser una fundació amb orígensen una associació d’empreses indus-trials, els fa diferents respecte d’altrescentres tecnològics?Segurament, sí. Tots els centres tecno-lògics són importants en la tasca detransferir tecnologia, però és cert que elnostre avantatge és que fem una R+Dmolt propera a les necessitats indus-trials. En el nostre patronat, la granmajoria són empreses industrials, i sónelles mateixes les que, en bona mesura,defineixen les necessitats en R+D.

Quins són els reptes d’Ascamm a diad’avui?En un sentit general, jo diria que alnostre país el repte és incrementar lacooperació entre centres tecnològics,universitat i empresa. Encara hi hamancances, tant en R+D com enrecerca i tecnologia. Això vol dir quequeda molt per córrer per incremen-tar aquesta cooperació. Ara, perexemple, nosaltres estem creant líniesconjuntes d’R+D amb grups de recer-ca de la Universitat Autònoma deBarcelona (UAB), bàsicament en rà-pid manufacturing.

Tenen prou suport de l’administració?Quin ha de ser el seu paper enl’articulació d’aquesta cooperació?Hem millorat moltíssim, sobretot apartir del 2004, amb la creació delregistre de centres tecnològics privatsde Catalunya. Des d’aleshores, és mésfàcil articular totes les nostres accions.

Què li sembla el nou enfocament perpart del Departament d’Innovació,Universitats i Empresa que, a granstrets, pretén focalitzar els esforços

en sectors punters enlloc de diversifi-car els recursos?Per a nosaltres, la nova línia del Governde la Generalitat és l’encertada. Hi hamolt pocs recursos en R+D i, davantd’aquesta realitat d’escassetat, és boconcentrar-se en poques línies, i poten-ciar projectes més grans. L’atomitzacióanterior no tenia impacte en la compe-titivitat de les empreses.

Com afecta a Ascamm en concret?Ens afecta poc. En principi, Ascammera una fundació molt sectorial, dedi-cada al sector dels motlles i matrius,però com a centre tecnològic vam dei-xar de ser tan sectorials. Ara estem foca-litzats en tota la cadena de valor delstransformats plàstics i metàl·lics. Lanostra recerca s’orienta des dels motllesi les matrius, fins als materials i a latransformació i la maquinària. Actuemdes del material fins al producte final.Això vol dir que la nostra activitat afec-ta molts sectors i que és molt transver-sal, que precisament és el que plantejala nova tendència de l’administració

catalana. En aquest sentit, nosaltres ensvam avançar: ja fa temps que vamentendre que, per articular una bonaactivitat en R+D, havia de ser així.

Per a quins sectors es troben actual-ment fent més activitat?Clàssicament, Ascamm ha treballat itreballa molt per a la indústria deltransport, bàsicament l’automoció,però també col·laborem amb el sectoraeronàutic, el ferroviari i, per una altrabanda, amb el sector de la salut.

Per a un centre com el seu, estar al cap-davant en tecnologia és bàsic…Sí, és així. Per això, un altre dels avan-tatges d’Ascamm és que tenim undepartament de prospectiva tecnològi-ca. Nosaltres hem de saber quinesnoves tecnologies estan apareixent almercat i poden ser importants per alsnostres clients. I parlem tant en l’àmbitde processos de transformació, com dematerials. Actualment, per exemple,pel que fa a la tecnologia dels materials,és molt important el coneixement i lageneració de materials intel·ligents,amb aplicacions de nanotecnologia.Ara estem a punt de tancar un acordamb un centre especialitzat en nanotec-nologia del CSIC per continuar avan-çant i ser capdavanters. Pel que fa alsprocessos, en noves tecnologies nosal-tres distingim dues branques. Una és elràpid manufacturing, on estem desen-volupant aplicacions per al sector bio.

“Les petites i mitjanes em-preses que continuen és, enpart, gràcies a haver aplicatestratègies d’innovació”

THEK

NO

S·N

úm. 1

22 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2008

35

LOUR

DES

SEGA

DE

LOUR

DES

SEGA

DE


THEK

NO

S· N

úm. 1

22 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2008

36

ENTREVISTA

De fet, ens trobem a l’inici d’obriruna nova línia que anomenem biora-pidmanufacturing, per fabricar teixitsvius, i per a la qual treballem conjun-tament amb un grup de la UAB.L’altra branca en tecnologia de proces-sos és la microinjecció, on estem aca-bant un projecte d’envergadura demicroinjecció amb polímers a travésd’ultrasons. Tot plegat conflueix ennous productes, és a dir, en innovaciói valor afegit.

Ascamm sempre s’ha situat a prop deles Pime, però aquestes no sempre hanentès el valor de la cooperació entreempreses i la innovació. Continuaessent això una rèmora per als sectorsproductius de casa nostra?Hem anat progressant, tant pel que fa aentendre la necessitat de compartirprojectes, com per la importància demillorar la competitivitat sobre la basedel valor afegit i la innovació. Una partde les Pime són més conscients que el

recurs més important que tenen és lainnovació. Hem avançat, però costa…En tot cas, si féssim una comparativadels últims cinc o sis anys, és veritatque hem incrementat la relació amb lesPime. Com a centre tecnològic veiemque hi ha hagut una reducciód’empreses, però les que continuen ésgràcies, en bona part, a haver aplicatestratègies d’innovació, sigui en els pro-cessos, en els productes o en la gestió ol’organització.

LOUR

DES

SEGA

DE


Abans comentava que hi ha molt decamí per recórrer, i ara han començat aactuar segons el Pla Estratègic 2008-2011. Quins són els objectius de futur?Ens trobem en un moment en quèalgunes de les nostres línies de recer-ca i desenvolupament necessitenmolts recursos. Per això, ens hemmarcat uns objectius quantitatiusambiciosos, ja que en quatre anysvolem més que duplicar els ingressosfins als 15 milions d’euros. Ara jaestem en els 8 milions, o sigui que elplantejament és d’un increment del20% anual. També en recursoshumans hem d’augmentar fins a les170 persones. Pel que fa als objectiusqualitatius, en primer lloc volem sercapaços de generar més tecnologiapròpia. Volem fer el salt de ser conei-xedors de tecnologies a ser-ne genera-dors. I, en segon lloc, volem assolirun nivell de penetració més elevat ensectors estratègics.

Parlant de recursos, a casa nostra el ca-pital està massa lluny de la innovació?Sí, segurament. Una de les característi-ques dels centres tecnològics és lanecessitat de renovar les seves tecnolo-gies, però el model de finançament hodificulta. Nosaltres, per exemple, tenimuna petita cartera d’empreses de basetecnològica, i també creem spin-off, i ésmés difícil accedir al capital risc d’aquíque al de fora.

En general, què és més difícil, trobarrecursos o la recerca en si?Depèn del projecte, però a nosaltresens agrada treballar per a empreses

que creuen que la inversió en R+D ésnecessària. Evidentment, intentemtrobar finançament a través de con-vocatòries públiques, però crec que ésun error anar a projectes europeus,on et perds amb la burocràcia… Jodiria que el més difícil en un centretecnològic és gestionar adequada-ment el nostre coneixement entre lesempreses del patronat. A Catalunya,les empreses comencen a entendreque el coneixement previ és compar-tible, i Ascamm n’és un exemple, oncol·laboren empreses amb una fortacompetència en el mercat.

Dins del desenvolupament d’un pro-ducte, és fàcil marcar la línia entre elconeixement compartible i l’exclusiu?De vegades, no és fàcil. Per això esta-blim contractes molt detallats i ambconfidencialitat, però no sempre ésfàcil. El que cal és fer confluir interes-sos de diferents empreses. Per exemple,un projecte que faci unir esforços a unaempresa especialista en compòsits, unaempresa transformadora i un construc-tor final. Es pot trobar un interès comúi sense competència, però s’han deregular molt bé la propietat industrial iels drets d’explotació.

Un dels seus darrers projectes en fasede desenvolupament que més està fentparlar és el del nou sistema de microin-jecció amb polímers a través d’ultra-sons. Què és exactament? Quins avan-tatges suposa respecte dels sistemesde microinjecció existents?És un projecte emmarcat en la línia deprocessos de materials plàstics. Es trac-ta de poder realitzar prototipus plàsticsde minipeces, molt importants per aeines de gran precisió del sector de lasalut. Fins ara, els processos de micro-injecció requerien una maquinàriamolt gran, amb poca precisió, i ambuna pèrdua de material molt elevada.Per solucionar-ho, els nostres grups derecerca han aconseguit un sistema per amicroinjecció a través d’ultrasons, fetque permet substituir tota una sèrie demecanismes molt sofisticats. El nou sis-tema permet més precisió, menysmaquinària i experimentar amb mésmaterials. De fet, el principi teòric éspoder treballar amb més materials delsque ara es poden fer servir. El que enca-ra no coneixem és l’efecte dels ultrasonssobre els materials, i ho estem investi-gant. Ara com ara, és un sistema teòric,i, en uns dos anys, s’ha de convertir enuna màquina comercialitzable.

Com afecta la crisi econòmica a un cen-tre com aquest?En realitat no la notem gaire. Estemcreixent, igual que tots els centres tec-nològics de la Federació Espanyola deCentres d’Innovació i Tecnologia. Síque pot haver-hi un factor problemà-tic, i és l’encariment de la matèria pri-mera, però en tot cas som optimistes.

“El més difícil en un centretecnològic és gestionar elnostre coneixement entreles empreses del patronat”


THEK

NO

S·N

úm. 1

22 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2008

38

[email protected]

� En el món en què vivim, centrar-se en la idea de “fer bé les coses” éstan evident que ja no ens garanteix lasupervivència econòmica. Hem vis-cut durant les últimes dècades en unmón idíl·lic on l’oferta era inferior ala demanda, una situació que no s’harepetit mai més. En aquest moment,l’enfocament de totes les empreses éscentrar-se en la productivitat i enl’“enginyeria” de costos. Però a mit-jan anys noranta va arribar un canvide sentit: l’oferta és superior a lademanda pràcticament en tot, i ladecisió del que comprem es pren enclau de la diferència. Ara les paraulesclau són innovació i valor.

Aquest moment crucial implicaun canvi des d’unes empreses regidespel paradigma de la manufactura,fins a unes altres regides pel paradig-ma del màrqueting. Passem de l’“hede fer bé les coses” a l’“he de con-vèncer la gent que el que jo faig ésmillor que el que fan els altres”.

Hi ha una obsessió per innovardes del punt de vista de la reducciódels costos: econòmicament el queha passat és que els costos de transac-ció han disminuït; la cadena de valor–dissenyar algun producte, fabricar-lo i vendre’l– es pot trossejar: perexemple, dissenyar una cosa aEstocolm, produir-la a Taiwan i ven-dre-la a Londres, perquè els costos detransacció derivats de la relació entreels diferents agents s’han reduït enor-mement.

El mapa del que és una empresaavui és molt més complicat que fauns anys: hi ha un centre, però elsproveïdors i clients formen part del’empresa: els teus clients et podencomprar directament, els teus clientset diuen el que volen, el seu compor-tament determina quins producteshas de llançar a un mercat, tens unconjunt de partners (socis comercials)

amb qui tens una relació també moltestreta, tot això com a conseqüènciadel fet que ha mort la distància, i peraltra banda amb una sensació de pro-ximitat tremenda.

Això implica l’inici d’un modeleconòmic radicalment diferent, en quèes va a buscar en cada lloc del món elmillor que es pugui trobar, tant siestem parlant de matèries primerescom de serveis o de talent humà. AlsEstats Units, per exemple, ja es contra-cten tutors o professors particulars al’Índia, per als alumnes d’ensenyamentsecundari que volen reforçar els seusconeixements. Els professors, deguda-ment preparats i amb un bon nivelld’anglès, ajuden els seus alumnes vir-tualment a través d’Internet, i a uncost molt inferior que el d’un professorde reforç als EUA.

INNOVACIÓ

La gran innovació és innovar sense equivocar-se

Què és el valor en l’economia del nostre futur-presentParlar d’innovació avui potser té poc sentit si no ens referim a com serem capaços de crear riquesaen els pròxims anys i això passa per connectar el talent, estigui on estigui. El món cap al qual ensdirigim és un món complex, on és molt més difícil qualsevol anàlisi, com a conseqüència de la multi-plicitat de possibilitats amb què comptem.

“Actualment, l’enfocamentde totes les empreses éscentrar-se en la productivi-tat i l’’enginyeria’ de costos”

RUCA

Cal tenir idees que siguin percebudes com a valor per al client, perquè doni resultats sostenibles a l’empresa


THEK

NO

S·N

úm. 1

22 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2008

39

L’altra forma d’augmentar la pro-ductivitat és augmentar el valor: queel que fem sigui percebut per la gent,independentment que funcioni, comuna cosa de molt més valor. Per quètothom parla de l’Iphone quan hi hamilers de sofisticats models de telè-fons mòbils en el mercat? Perquèsuposa un salt: perquè representauna nova forma de concebre el que ésun telèfon, a part que funcioni bé,perquè aporta als usuaris un valor dedisseny i d’usabilitat que potser noaportin els altres models.

Estem, doncs, en una economiamolt més sofisticada, on el valor téuns components multidimensionals.

El camí no és abdicar de la fabri-cació. Països com per exemple Di-namarca, Suècia, Àustria o Alema-nya, estan augmentant la seva activi-tat industrial, però basada en unnivell d’alta manufactura molt efi-cient, responent amb solucions amida a allò que demanen els consu-midors.

Innovar és un motor de trestemps que no pot parar. La seva lògi-ca és: cal tenir idees que siguin perce-budes com a valor per al client, per-què doni resultats sostenibles al’empresa, per tant és un motord’idees valor-resultats. És molt fàcilrecordar-ho, he de tenir idees, peròde totes les idees que tinc, només hede tirar endavant aquelles que sónpercebudes com a valor per al client,i de les que són valor per al client,només aquelles que em donin resul-tats sostenibles.

En el futur-present, cal innovargenerant productes que siguin real-ment diferents, per tant, no centrar-se en productivitat, sinó en comgenerem més valor. Cal innovar en laforma d’innovar, és a dir, en aquestmotor d’idees, valor, resultat. Calinnovar en com administrem eltalent i creem xarxes de coneixe-ments dintre de la nostra pròpiaempresa. Cal innovar en com, simul-tàniament, permetem, fins i tot din-tre de la nostra organització, que hihagi petites iniciatives que generinnínxols que, agregats, siguin fins i totmés grans que els best seller (super-

vendes), i hem d’innovar en la cons-trucció d’un estat mental col·lectiuen la nostra organització o en el con-junt de la societat, que permeti queaparegui més risc i que sorgeixi gentmés atrevida.

El problema que tenim en tot

això és que no s’ha inventat la inno-vació sense error; utilitzant la metà-fora de la fertilització humana, hasd’enviar 500 milions d’esperma-tozoides perquè un amb sort hi arri-bi, és a dir, no existeix la innovacióutilitzant instruments de qualitattotal; no existeix un model de per-cepció sense error que permeti inno-var. Això no existeix, no ho heminventat. Aquesta serà la gran inno-vació d’innovació, com innovar senseequivocar-se. I, per tant, el problemaque tenim és com aconseguim queles empreses tinguin un marge supe-rior per tal de permetre innovar, ambpetits errors que evitin grans fracas-sos en el futur.

“Estem en una economiamolt més sofisticada, on elvalor té uns componentsmultidimensionals”


THEK

NO

S·N

úm. 1

22 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2008

40

ARTICLE TÈCNIC

Francesc [email protected]

�Una sobretensió és una ona que essuperposa a la tensió nominal de la xar-xa i es caracteritza pel seu pendent depujada, l’amplitud i la durada del se-nyal pertorbador. Les sobretensions espoden classificar en sobretensions per-manents i sobretensions transitòries.

Sobretensions permanents (gràfic 1).Les sobretensions permanents, degu-des a freqüències industrials, són origi-nades per contactes accidentals de laxarxa de BT o d’AT, encebaments anivell dels transformadors, una falladadels aïlladors en baixa tensió a nivell detransformador o un pas d’energia perles preses de terra entre la massa i elneutre allunyats poc l’un de l’altre. Lesseves proteccions són la posada a terradirecta del neutre en règim TT o TN il’ús d’un limitador de sobretensió enrègim IT.

Sobretensions transitòries (gràfic 2).Les sobretensions transitòries sóndegudes a maniobres de commutació,a paràsits, a descàrregues electrostàti-ques o a fenòmens atmosfèrics.

Sobretensions de maniobra. Les sobre-tensions de maniobra són causades percommutacions de potència en leslínies, motors, dispositius de coman-dament, forns d’arc, soldadura, làmpa-des de sodi, etc. Són les més freqüents,ja que representen el 75-80% de lessobretensions transitòries. La sobre-tensió que comporten no és gaire ele-vada, i provoquen un envelliment pre-

matur o un mal funcionament en lamajoria de receptors.

Sobretensions electrostàtiques. Lessobretensions per descàrregues electros-tàtiques es produeixen en un medi secper acumulació de càrregues i fan quees creï un camp electrostàtic elevat. Sónespecialment perilloses per als equipselectrònics. Qualsevol persona carrega-da electrostàticament pot ocasionar ladestrucció d’un component pel sol fetde tocar-lo. Per exemple, una personaque camini sobre una moqueta sintèti-ca acumularà càrregues, que podenarribar fins un potencial de 10 kV.

Sobretensions d’origen atmosfèric. Lessobretensions d’origen atmosfèric sóndegudes a la caiguda dels llamps queprovoquen les tempestes, la seva fre-qüència només és del 20%, però sónmolt perilloses, donat que disposen devalors cresta molt elevats i d’una altaenergia. Els seus efectes poden provocarla destrucció dels receptors, un envelli-ment prematur o un mal funciona-ment (veure foto).

El principal generador de llamps ésel cumulonimbus, que és el típic núvolde tempesta en forma d’enclusa. Encondicions d’inestabilitat atmosfèrica,grans masses d’aire calent i humit

Recomanacions per a la protecciócontra sobretensions transitòriesLa ITC-BT-23 del Reglament electrotècnic per a baixa tensió, aprovat pel Reial Decret 842/2002, de 2d'agost, tracta de les proteccions de les instal·lacions elèctriques interiors contra les sobretensionstransitòries transmeses per les xarxes de distribució. La norma UNE 20460-4-443, norma de referèn-cia a la ITC-BT-02 del mateix Reglament, parla de les proteccions contra les sobretensions transitò-ries d'origen atmosfèric o degudes a maniobres.

Gràfic 1: Sobretensions a freqüències industrials

Gràfic 2: Sobretension transitòries


s’eleven i es condensen, formant aquestsnúvols gegantins plens de vapor d’aigua,aigua líquida i gel. A les nostres latituds,poden superar altituds de 12 km.

En el procés de formació del núvol,es produeix una separació de càrregues.Les càrregues negatives s’acumulen aaltituds de 6-8 km, on la temperaturaestà entre -10ºC i -20ºC, mentre queles positives, que són més difuses, esconcentren a altituds majors. En oca-sions també es concentren càrreguespositives a la base del núvol.

A la base del núvol i per induccióelectrostàtica, s’acumulen càrregues depolaritat contrària a les de la superfíciede la terra que tenen a sota. Quanaquest camp elèctric supera un certllindar, s’origina la descàrrega elèctrica,actuant com a pont entre diferentszones de càrrega. Un núvol de tempes-ta pot durar unes dues hores, mentreque la descàrrega d’un llamp dura de0,2 fins a 1 segon, amb una intensitatde 150.000 A/μs i un corrent màximde 200.000 A (veure gràfic 3).

Efectes directes dels llamps. La caigudadirecta d’un llamp sobre una instal·lacióelèctrica provoca la destrucció i la defor-mació del material en el punt d’impac-te. L’única protecció possible és l’allu-nyament del llamp mitjançant la ins-tal·lació de parallamps (veure imatge 1).

Efectes indirectes dels llamps. Les cai-gudes de llamps poden afectar indirec-tament les línies de transport d’energiaelèctrica. Quan cauen sobre línies aèriesd’alta, mitjana i baixa tensió. S’anome-nen sobreintensitats transitòries de

conducció (veure imatge 2). Quancauen en llocs propers a la instal·lacióreceptora i aquesta queda afectada perl’ona expansiva. S’anomenen sobrein-

tensitats transitòries de radiació (veureimatge 3). Quan cauen directament aterra i es transmeten per les línies deterra. S’anomenen sobretensions transi-tòries de pujada de potencial per terres(veure imatge 4). Quan un llamp afec-ta indirectament una instal·lació, esprodueix una sobretensió de l’ordre de10 kV que es transmet pels conductorsactius o bé a través de la xarxa de mas-ses i que apareix en els borns dels apa-rells, afectant el material sensible de lainstal·lació receptora (veure gràfic 4).

Les sobretensions provocades pelsllamps incrementen el corrent a la cres-ta en tan sols 8 μs i davalla fins al 50%als 20 μs (gràfic 5).

La tensió, en tan sols 1,2 μs,s’incrementa fins a la cresta i davallafins al 50% als 50 μs (gràfic 6).

Les sobretensions es classifiquen enquatre categories, segons el grau de ten-sió suportada per cada una de les parts

14

12

10

8

6

4

2

0

-64

-55

-45

-33

-16

0

+10

+30

km ºC

AltitudTemperatura en

funció de l’altitud

kmkm

��

12 16 16 12 8

8

12

16

8 4 4

4

0

ARXI

U

Descàrrega de llamps durant una tempesta

Gràfic 3: Cumulonimbus i el seu camp elèctric a terra


de les instal·lacions, equips i receptors.Indiquen els valors de tensió suportadaa l’ona de xoc que han de tenir elsequips i els valors límits màxims detensió residual que han de permetre alsdiferents dispositius de protecció decada zona evitar el possible dany delsequips.

Categoria I. S’aplica a aquells equipsdestinats a connectar-se a les ins-tal·lacions elèctriques fixes dels edificis,quan les mesures de protecció són exte-riors als mateixos equips. Ordinadors,equips electrònics molt sensibles, etc.

Categoria II. S’aplica als equips desti-nats a connectar-se a les instal·lacionselèctriques fixes dels edificis. Electro-domèstics, eines portàtils i altres decàrregues anàlogues.

Categoria III. S’aplica als equips i mate-rials que formen part de les ins-tal·lacions elèctriques fixes dels edificisi d’altres equips que necessiten una

major fiabilitat. Armaris de distribu-ció, interruptors automàtics, canalitza-cions (incloent-hi el calbejat, els jocsde barres, els interruptors, les bases iles preses de corrent i dels equips d’úsindustrial) i d’altres equips tals commotors fixos amb una connexió per-manent a les instal·lacions fixes.

Categoria IV. S’aplica als equips ques’utilitzen en l’origen de les ins-tal·lacions o en les seves proximitatsper davant del quadre de distribu-ció. Comptador d’energia, aparellsde telemesura, equips principals deprotecció contra sobreintensitats,etcètera.

Aquest article és un extracte del primer fascicle del Manuald’Instal·lacions Elèctriques de Baixa Tensió. Aquest fascicle i elssegüents es poden adquirir a la caixa del Col·legi a un preu de4 euros per als col·legiats i 6 per als no col·legiats.

ARTICLE TÈCNIC

MATERIALSENSIBLE10 kV 10 kV

Gràfic 4: La càrrega passa pel material

Imatge 1. Caiguda directa de llamps Imatge 2. Conducció Imatge 3. Radiació Imatge 4. Pujada de potencial per terres

100 %

50 %

Valor cresta

Temps

Intensitat nominal

T1: temps de pujadaT2: temps de decrement

T1 = 8 s

T2 = 20 s

Gràfic 5: Ona de corrent 8/20 μs

Tensió

Valor cresta

100 %

50 %

Temps

T1 : temps de pujadaT2 : temps de decrement

T1 = 1,2 s

T2 = 50 s

Gràfic 6: Ona de tensió 1,2/50 μs

THEK

NO

S·N

úm. 1

22 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2008

42


Amb motiu del compliment del Plad’Acció per al 2008 aprovat en la passa-da Assemblea General de l’Associació,s’han de destacar com a activitats priori-tàries les següents:- La forta aposta per la presència en la

pròxima edició de la fira Matelec, SalóInternacional de Material Elèctric iElectrònic, amb un estand propi ons’informarà als assistents i es presen-tarà el plafó de demostració amb dis-positius de diferents fabricants. Aixímateix, s’organitzarà una jornada tèc-nica per informar de les novetats delmón LON

- La formació LON a Espanya- La participació de l’Associació en les

jornades tècniques de divulgació de latecnologia LON en els diferentscol·legis professionals d’enginyers

El maig passat es va celebrar unad’aquestes jornades al CETIB amb eltítol “Solucions LonWorks per al controli la gestió energètica en edificis”. Elsecretari de l’Associació, Cristhian Cala-fat, va transmetre als assistents dife-rents aspectes relacionats amb les solu-cions que ofereix la tecnologiaLonWorks, oberta i estandarditzada, endos dels diferents sectors d’aplicació:domòtica i immòtica.

- LonMark Internacional. Es va pre-sentar l’Associació Internacional coma mare de les associacions nacionals icom a organització sense afany delucre, independent de la indústria ibasada en els seus membres, ques’encarrega de definir requisits de dis-seny d’aplicacions específiques, varia-bles de xarxa estàndard, objectes,perfils funcionals, connectivitat IP, etc.proporcionant guies d’interoperabili-tat, tests de conformitat de productesi ajudes de màrqueting, entre d’altres.

- LonMark España. Es van explicar elsorígens de l’Associació, inicialmentLonUsers España, les diferents cate-gories de membres (de ple dret, asso-ciat, col·laborador i subscriptor), elsobjectius de l’Associació, les accionsdutes a terme…

- Normativa LonWorks. Tots els dispo-sitius LonWorks es comuniquen elsuns amb els altres utilitzant el Proto-col LonTalk, integrat en els NeuronChips.

Introducció a la tecnologia LonWorks.Es va explicar l’evolució de les diferentstecnologies de bus de dades i les sevescaracterístiques: els de 1a generació, ambuna arquitectura centralitzada, els de 2ageneració, amb un disseny de PLC enxarxa, i els de 3a generació, amb unaautomatització distribuïda i un dissenyorientat a dispositius intel·ligents.Paral·lelament, es va explicar l’evoluciódels sistemes de control i les seves carac-terístiques: sistemes aïllats, sistemes pro-pietaris i sistemes oberts, com ara la tec-nologia LON. Tota aquesta informació vaservir per indicar que la tecnologia LONés una tecnologia de bus de dades de 3ageneració i oberta, amb la qual cosas’assegura una tecnologia intel·ligent i nodependent de tercers.

Formació. Es va informar dels diferentsmitjans pels quals es pot rebre formacióLON a Espanya: cursos de fabricants, cur-sos oficials d’Echelon, cursos subvencio-nats per la Fundación Tripartita, mòdulsen màsters i/o postgraus universitaris icertificació professional LonMark.

Casos pràctics. Es van destacar diferentscasos pràctics en què ha estat introduïdala tecnologia LON: el control de les fontslluminoses de l’Hotel Bellagio (LasVegas), el control d’il·luminació delmuseu del Louvre (París), el controlambiental del capitoli de Sant Pere (Vati-cà), la climatització de diferents aeroportsnacionals i internacionals…

Resumint:- La demanda de sistemes oberts està

augmentant- LonMark s’està expandint per satisfer

les necessitats del mercat- LonMark España i LonMark Interna-

tional estan compromesos a expandirel mercat de productes certificats Lon-Mark, millorar les normes amb elsavenços de la tecnologia, proporcio-nar valor afegit als seus membres,desenvolupar nous programes, inicia-tives i eines i programes de formació

L’ús de dispositius LonMark certifi-cats, en utilitzar per comunicar-se un pro-tocol obert, estandarditzat i certificat,assegura als fabricants i als usuaris finalsque han triat una tecnologia que gaudiràde suport tant avui com en el futur.

Per a més informació:Cristhian Calafat, secretari de LonMark EspañaTel. 934 05 07 25 / 660 763 152Fax: 934 39 42 [email protected]

Cristhian Calafat, secretari de LonMark España

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

THEK

NO

S·N

úm. 1

22 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2008

43

PUBLIREPORTATGE

Jornada tècnica al CETIB, 8 de maig de 2008

Solucions LonWorks per al controli la gestió energètica en edificis


THEK

NO

S·N

úm. 1

22 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2008

44

�La implementació del SIG a tots elsserveis i activitats del CETIB és unprojecte costós i que a poc a poc va sentuna realitat. Anualment una entitatcertificadora audita al Col·legi per talde fer-ne el seguiment, ampliar o reno-var les certificacions de què disposa.Per preparar aquesta auditoria, setma-nes abans es porten a terme auditoriesinternes amb equips constituïts perpersonal intern del CETIB. Aquestscol·laboradors, formats com a auditorsinterns en qualitat, medi ambient i pre-venció de riscos laborals, canvien undia la seva tasca habitual per auditar elsseus companys. Les auditories internes,a més de la funció de preparació del’auditoria externa, també serveixencom una eina per conèixer la tascad’altres departaments i incrementen laimplicació dels treballadors del CETIBen tota l’organització.

L’auditoria interna. Laura Alonso, res-ponsable de Qualitat, Medi Ambient iRiscos Laborals (QMARL) delCol·legi, prepara el pla anuald’auditories. En aquest pla s’estableixenuns grups de treball integrats per perso-nal de diferents departaments quedurant l’auditoria interna entrevistaranels responsables dels departaments delCol·legi i alguns treballadors escollitsaleatòriament. Per tal de certificar quetot funciona segons els procedimentsestablerts, l’equip auditor també revisala documentació existent. Si es detec-ten desviacions o alteracions a la normaestablerta pel procediment, es propo-sen solucions conjuntes entre l’equipencarregat de l’auditoria interna i elsresponsables de l’àrea auditada. Apro-vades les solucions, l’equip presenta

l’informe d’auditoria, redactat conjun-tament amb la responsable deQMARL. Durant les setmanes segü-ents es duu a terme un seguiment del’informe, es verifica la seva efectivitat ies tanquen les possibles desviacionsdetectades, de manera que finalitza elprocés d’auditoria interna.

La darrera auditoria externa que esva dur a terme al CETIB va ser al maigde l’any passat. Es van renovar satisfac-tòriament totes les certificacions exis-tents sense cap no-conformitat. Aquestfet ha permès al Col·legi seguir treba-llant en un sistema integrat de gestióque també inclou la prevenció de riscoslaborals.

Un camí que ve de lluny. Al març de2001 el CETIB es va convertir en elprimer col·legi professional a obtenir lacertificació ISO 14001 del seu sistema

de gestió mediambiental.Una de les raons per invertir esfor-

ços en la certificació del sistema de ges-tió del Col·legi és la vocació de serveide la institució vers els col·legiats i lasocietat oferint serveis adaptats a lesnecessitats actuals, amb qualitat i res-pecte pel medi ambient. Aquest fet haimpulsat el Col·legi a participar enaltres projectes com ara formar part del’Agenda 21 de l’Ajuntament de Barce-lona. En aquests moments el CETIB técertificat el sistema de gestió mediam-biental segons la norma ISO14001:2004 per a les seves seus deConsell de Cent i passeig de Gràcia. Amés, també està certificat el sistema degestió de qualitat segons la norma ISO9001:2000 per al Servei de Visat,Col·legiació, Serveis Col·legials, For-mació i Activitats, Servei a Empreses iSelecció i Orientació Professional.

RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA

El personal del Col·legi realitza auditories internes

Escalfant motors

CETI

B

Les auditories internes que s’organitzen periòdicament al CETIB serveixen per preparar les auditories externes

El Col·legi, conscient que ha d’enfocar la seva estratègia cap a l’excel·lència, va apostar fa anys per unmodel integrat dels sistemes de gestió de la qualitat, el medi ambient i la prevenció de riscos. ElSistema Integrat de Gestió (SIG) permet garantir un òptim funcionament del Col·legi, assegurant la qua-litat dels serveis, satisfent les necessitats dels usuaris, considerant les repercussions de l’activitat sobrel’entorn i la societat en general, i protegint la seguretat i la salut del seu personal.


THEK

NO

S·N

úm. 1

22 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2008

45

Jordi Castañ[email protected]

�Pla descriu com “el suro, producted’un arbre que durant segles i segleshavia servit a penes per cremar, es tro-bà lligat de cop i volta amb la produc-ció dels vins de més qualitat del conti-nent. (...) Així, el suro esdevingué unamercaderia de dimensió continental ies trobà inseparablement unit amb undels negocis de personalitat més eleva-da d’Europa: el negoci de les begudesbones, autèntiques i indiscutibles.”L’Empordà es situava al mapa econò-mic europeu. Palafrugell va ser un delscentres neuràlgics de la indústria sureracatalana, i avui ret homenatge a aquestpatrimoni en forma de Museu delSuro. A més, el centre de la vila encaradisposa d’unes quantes manufacture-res, si bé la majoria s’han desplaçat apolígons industrials propers.

El cas és que, des de la segona mei-tat del segle XVIII i fins ben entrat elsegle XX, el suro va marcar moltíssimesfamílies. Els primers, els propietaris deboscos amb alzines sureres, que de copi volta es van trobar amb un patrimonirevaloritzat enormement.

El sistema de treball més artesanalés el que es mostra al Museu del Surode Palafrugell, però l’essència del pro-cés s’ha mantingut malgrat que laintroducció de maquinària ha fet acce-lerar-ne passos, guanyar temps i quan-titat i reduir personal.

Les alzines reunien al seu voltantcolles d’homes per fer-ne “la pela”, i uncop es tenia la matèria extreta del’arbre, aquest s’havia de bullir, aplanari emmagatzemar durant uns 9-12mesos, abans de classificar-lo per quali-tats, gruixos, olors, etc. Més tard, les

peces es bullien i perdien bona partdels tanins, però augmentaven volum.Després d’un repòs en cambres fosquesdurant un parell de setmanes, la super-fície es floria i s’havia de “toscar” bé, ésa dir, repassar-ne la superfície perpoder-la treballar bé. Quan ja estava apunt, les pannes de suro es llescaven entires de l’amplada d’un tap, que méstard es tornaven a tallar en rectanglesde la mida d’un tap i anaven prenentforma arrodonida quan se’n polien lesarestes. Tenir bons treballadors erasinònim d’extreure el màxim de tapsamb el mínim residu de suro possible,un fet que afavoriria el propietari perl’optimització de la matèria primera,però també els treballadors, que cobra-ven segons els milers de taps que feien.

En aquests processos, cal destacarl’aparició de la dona en el mercat labo-ral d’aquesta indústria, al segle XIX. Lesfàbriques es van anar feminitzant per-què eren més disciplinades que elshomes, però també perquè cobravenmenys. El triatge dels taps segons qua-

litat, mides, etc. va ser una feina manu-al fins fa poc. L’arribada de màquinesque feien de ribot, que polien els taps,o les barrinadores que extreien els cilin-dres directament de la llesca de suro,van sacsejar el mercat laboral, però sónmètodes que s’han anat perfeccionant ique configuren l’actualitat del sector.

Per al final del procés, quedava ren-tar, assecar o esterilitzar, segons l’ús decada tap, marcar amb el segell del clienti ensacar. Llavors, els productors devins, caves o xampanys ja tenien unpreuadíssim material per segellar ambuna peça que aplegava milers de petiteshistòries personals en cada ampolla.

CULTURA

Més informacióC/ Tarongeta, 3117200 PalafrugellTel. 972 30 78 25Preu de l’entrada: 3 euroswww.museudelsuro.cat

Museu del Suro de Palafrugell

De l’alzina a la fàbricaJosep Pla, un dels millors escriptors de la nostra literatura, analitzava amb gran precisió descriptiva el seuentorn físic, però també social, polític i econòmic. Del seu Empordà, el fenomen de la indústria surera no vaescapar-se-li pas. L’Empordà era al segle XVIII poc més que una terra de pescadors i de pagesia, que va fer ungir sobtat quan va topar amb l’interès que generava el suro en les empreses franceses del xampany i del vi.

Les pannes de suro es tallaven en rectangles de la mida d’un tap i després s’arrodonien polint-ne les arestes

JORD

I CAS

TAÑ

EDA


LEGISLA

CIÓ EU

ROPEA

2204/122DOGC núm. 5138 (26.05.2008)Correcció d’errada al Decret106/2008, de 6 de maig, delDepartament de la Presidència,de mesures per a l’eliminació detràmits i la simplificació de pro-cediments per facilitar l’activitateconòmica (DOGC núm. 5131,pàg. 37140, de 15.5.2008).

2198/122DOUE núm. C 127(24.05.2008)Comunicació de la Comissió enel marc de l’aplicació de laDirectriu 90/396/CEE delConsell relativa a l’aproximacióde les legislacions dels Estatsmembres sobre els aparells degas. (2008/C 127/14).

2199/122DOUE núm. L 140(30.05.2008)Reglament (CE) núm. 473/2008 de la Comissió de 29 demaig de 2008 pel qual es modi-fica el Reglament (CE) núm.2037/2000 del Parlament Eu-ropeu i del Consell pel que fa al’adaptació dels codis NC de

determinades substàncies queesgoten la capa d’ozó i de mes-cles que contenen substànciesque esgoten la capa d’ozó.

L. A

UTO

NÒ

MIC

A

LEGISLACIÓ

ESTATAL

2200/122BOE núm. 131 (30.05.2008)Reial Decret 866/2008, de 23de maig, del Ministeri de laPresidència pel qual s’aprova lallista de substàncies permesesper a la fabricació de materials iobjectes plàstics destinats aentrar en contacte amb els ali-ments i es regulen determina-des condicions d’assaig.

2201/122BOE núm. 133 (02.06.2008)

Resolució de 13 de maig de2008, de la Direcció Generald’Indústria del Ministeri d’In-dústria, Turisme i Comerç, perla qual s’amplien els annexos I,II i III de l’Ordre de 29 denovembre de 2001, per la quales publiquen les referències a lesnormes UNE que són transposi-ció de normes harmonitzades,així com el període de coexistèn-cia i l’entrada en vigor del mar-cat CE relatiu a diverses famíliesde productes de construcció.

2202/122BOE núm. 138 (07.06.2008)Correcció d’errates del Reialdecret 866/2008, de 23 de maig,del Ministeri de la Presidència,pel qual s’aprova la llista de subs-tàncies permeses per a la fabrica-ció de materials i objectes plàsticsdestinats a entrar en contacteamb els aliments i es regulen de-terminades condicions d’assaig.

2203/122BOE núm. 141 (11.06.2008)

Ordre ITC/1620/2008, de 5 dejuny, del Ministeri d’Indústria,Turisme i Comerç, per la quals’actualitzen els annexos I i IIdel Reial decret 2028/1986, de6 de juny, sobre les normes pera l’aplicació de determinadesdirectives de la CE, relatives al’homologació de tipus de vehi-cles automòbils, remolcs, semi-remolcs, motocicletes, ciclomo-tors i vehicles agrícoles, aixícom de parts i peces dels es-mentats vehicles.

NORMATIVA I LEGISLACIÓTotes les referències publicades en aquesta secció es poden consultar o descarregar en format PDF al Servei de Biblioteca i Documentació de l’àrea pri-vada del web del Col·legi (www.cetib.cat). Les normes UNE les podeu sol·licitar al Servei de Documentació Tècnica del CETIB.

NO

RMES

UN

E

2205/122BOPB núm. 126 (26.05.2008)Edicte de l’Ajuntament deL’Hospitalet de Llobregat d’a-provació definitiva de la modi-ficació de l’Ordenança sobre laincorporació de sistemes decaptació d’energia solar per a laproducció d’aigua calenta enedificis i construccions en elterme municipal.

2206/122BOPB núm. 129 (29.05.2008)Ajuntament de Barcelona, Ins-titut de Cultura, correcciód’errada de l’anunci de la modi-ficació de l’Ordenança munici-pal de les activitats dels establi-ments de concurrència pública ide l’Ordenança municipald’activitats i d’intervenció inte-gral de l’administració ambien-tal (OMAIIAA).

2207/122BOPB núm. 135 (05.06.2008)Ajuntament de Barcelona, Ins-titut de Cultura, correcció d’e-rrada de l’anunci de la modifi-cació de l’Ordenança municipalde les activitats dels establi-ments de concurrència pública ide l’Ordenança municipal d’ac-tivitats i d’intervenció integralde l’administració ambiental(OMAIIAA).

2208/122BOPB núm. 135 (05.06.2008)Anunci de l’Ajuntament deNavàs d’aprovació definitiva del’Ordenança reguladora d’obres,instal·lacions i serveis en eldomini públic municipal.

2209/122BOPB núm. 136 (06.06.2008)Anunci de l’Ajuntament deGavà d’aprovació definitiva de

la modificació puntual de l’Or-denança metropolitana d’edi-ficació (articles 70.1, 106.1,111.4, 112.1, 5 i 6, 114 i 115).

2210/122BOPB núm. 137, annex I(07.06.2008)Anunci de l’Ajuntament deNavàs d’aprovació definitiva del’Ordenança reguladora de lacol·locació d’antenes, aparellsde climatització i altres ele-ments assimilables a les façanesdel municipi.

2211/122BOPB núm. 141, annex I(12.06.2008)Anunci de l’Ajuntament deRoda de Ter d’aprovació defini-tiva de l’Ordenança sobre laincorporació de sistemes decaptació d’energia solar fotovol-taica al terme municipal.

2212/122BOPB núm. 141, annex I(12.06.2008)Anunci de l’Ajuntament deRoda de Ter d’aprovació defini-tiva de l’Ordenança sobre laincorporació de sistemes decaptació d’energia solar tèrmicaal terme municipal.

2213/122BOPB núm. 141 (12.06.2008)Anunci de l’Ajuntament de SantPol de Mar d’aprovació definitivade l’Ordenança municipal regu-ladora del soroll i les vibracions.

2214/122BOPB núm. 143 (14.06.2008)Anunci de l’Ajuntament de San-ta Margarida de Montbui d’a-provació definitiva de l’Orde-nança municipal reguladora delsestabliments de serveis de teleco-municació de tipus telefònic.

NO

RMES U

NE

LEG

ISLA

CIÓ

LO

CAL

UNE-CEN/TR 15310-4 INCaracterización de residuos.Muestreo de residuos. Parte 4:Orientación en los procedi-mientos para embalar, almace-nar, conservar, transportar yentregar muestras.

UNE-CEN/TR 15310-5 IN

Caracterización de residuos.Muestreo de residuos. Parte 5:Orientación en el proceso dedefinición del plan de muestreo.

UNE-CEN/TS 14793 EXEmisiones de fuentes estaciona-rias. Procedimiento de valida-ción intralaboratorio para com-

parar un método alternativocon un método de referencia.

UNE-CEN /TS 15364 EXCaracterización de residuos.Ensayos del comportamientodurante la lixiviación. Ensayode capacidad de neutralizaciónácida y básica.

UNE-EN 15216Caracterización de residuos.Determinación del total de sóli-dos disueltos (STD) en agua yeluatos.

UNE-EN 15460Calidad del agua. Guía para elestudio de macrofitos en lagos.

LEGISLACIÓ

LOCA

L

LEG

ISLA

CIÓ

EST

ATA

L


THEK

NO

S·N

úm. 1

22 J

ULI

OL-

AG

OST

de

2008

47

PUBLIREPORTATGE

Des que l’any 1985 es va publicar el Reialdecret 2532/85, que establia l’homolo-gació obligatòria de les xemeneiesmetàl·liques i les seves característiquesfonamentals, ja han passat molts anys enels quals la xemeneia modular metàl·licas’ha imposat, tant per les característiquestècniques com pel muntatge fàcil, com lamillor solució per resoldre el problema del’evacuació de productes de combustió.

DINAK, pionera en la fabricació dexemeneies metàl·liques a Espanya, va serla fàbrica pionera a aconseguir la primerahomologació a l’Estat d’acord ambaquest Reial decret i també posterior-ment la primera xemeneia certificada perAENOR a l’empara de la norma123002/05, que venia a substituir, ambvalor idèntic, el Reial decret 2532/85.

Els dos nous reglaments d’àmbitnacional recentment publicats: el nouRITE, que substitueix el del 1998, i el nouReglament del gas, que ve a substituir elRIGLO del 1993, recullen ja les normesbàsiques de xemeneies, és a dir la UNE123001/05 i les UNE EN13384.1 i13384.2, així com les normes de marcat-ge CE UNE EN 1856.1. Supleixen, d’a-

questa manera, les deficiències delsreglaments anteriors que no recollien capnorma que preveiés el càlcul i disseny dexemeneies col·lectives que es va publicarper primera vegada el gener de 2002.

DINAK va estar també la primera il’única marca que en el seu moment vaaconseguir l’homologació de les sevesxemeneies col·lectives a Espanya. Ambl’entrada en vigor del marcatge CE, al’abril de 2005, novament DINAK va serla primera marca espanyola a aconseguirel marcatge CE per a aquesta mena dexemeneies.

Hem estat col·laborant amb les comu-nitats autònomes de tot Espanya enl’elaboració de reglaments d’àmbit localque puguin aconseguir més seguretat ales instal·lacions. Així, sempre hem defen-sat l’evacuació a coberta dels fums, fetque ens sembla absolutament lògic desd’una posició de respecte a la qualitat devida. No entenem que es pugui fer unedifici, amb una vida mitjana esperada de50 anys en el qual no es prevegi aral’evacuació dels fums per la coberta i hemdefensat aquesta posició a tots els esta-ments i publicacions d’àmbit nacional,

així com a les xerrades que, com la cele-brada al CETIB, impartim amb freqüènciaper tota la geografia nacional.

Sortosament, el Codi Tècnic, en elqual també hem col·laborat, ha fet unaempenta definitiva en aquesta qüestió iaixí ho preveu el RITE.

Tenim les millors solucions per resol-dre l’evacuació de fums a coberta, tantper a la nova edificació com per a la refor-ma d’instal·lacions existents. També enshem esforçat en la confecció d’instru-ments de programari de càlcul que per-metin al tècnic dur-lo a terme. En aques-ta xerrada hem presentat l’únic CD decàlcul existent a Espanya, certificat perl’ECA, que tenen gairebé tots els calculis-tes, i la gran novetat: un programari quefarà fàcil el càlcul d’un sistema de venti-lació integral seguint el que estableix elDB HS3 del Codi Tècnic.

Aquesta és la nostra gran preocupa-ció, avançar-nos, crear l’eina i el producteper a cada aplicació, en això treballem iaixò és el que els oferim.

Per a més informació:www.dinak.com

Jornada tècnica al CETIB, 16 de juny de 2008

La xemeneia metàl·lica, la millorsolució per resoldre l’evacuació de fums


revista 122.qxp:revista92ctp4.qxd 25/6/08 18:26 página 1...play fair 2008, una organització que...

Documents