revista 137.qxp:revista92ctp4.qxd 25/11/09 11:43 página 1que la revista agrada i compleix la seva...

revista 137.qxp:Revista92CTP4.qxd 25/11/09 11:43 Página 1

Enguany hem celebrat la nostra Diada de la Professió en un marcmés petit, però no per això menys entranyable. Com en altres ocasions, la res-posta ha estat aclaparadora deixant l’aforament ple de gom a gom. Sentim de totcor no haver pogut encabir a tots els companys que desitjàveu compartir aques-ta estona entre nosaltres en un acte que traspua companyonia i amor a la profes-sió. Tal com van les coses, hem de ser acurats, estrènyer el cinturó i treballar devalent per sortir-nos d’aquesta situació econòmica que per a alguns s’està trans-formant en un malson.

La vetllada va transcórrer en la línia que ja estem habituats, tal com recull l’amplireportatge que trobareu en aquest Theknos. El fet veritablement màgic és que un copmés vam poder compartir neguits, i alhora somriures, i retrobar-nos. Crec que unade les conclusions de la nit és la constatació que hem de caminar plegats, ser solida-ris entre nosaltres mateixos i amb la resta de la societat. També que, com a professio-nals, cal que millorem constantment. Per aconseguir tot això i més, no podem actu-ar com a Robinsons, sinó que ho hem de fer plegats amb esperit de grup.

El Col·legi és i ha de ser el nostre nexe d’unió professional, on podem compar-tir vivències, experiències i col·laborar personalment i econòmicament, gaudintdels beneficis, informació, formació, assessorament, etc. No podríem disposar detots aquests serveis si volguéssim fer-hi front tots sols. I encara més enllà, cal afegirque, a més de fer-nos millors i més bons professionals, aquest vincle duu afegidesunes connotacions humanes i humanístiques inherents al fet grupal i a la persona.

Com ja és costum per aquestes dates, la família que formem al CETIB ens tro-barem en diverses ocasions. La primera gran trobada ha estat l’esmentada Diada dela Professió. D’aquí a poc tindrem el Concert de Nadal i un xic més enllà, el 5 degener, gaudirem en veure les carones dels més petits que, amb ulls de sorpresa iil·lusió, viuran la visita del Patge Reial. Entre-mig hi ha una altra trobada que evidentmentno és tan prosaica, però sí summament neces-sària. Es tracta de la Junta General Ordinàriaper a l’aprovació dels pressupostos del 2010del proper 17 de desembre. No cal dir que ushi esperem i confiem que aporteu la vostraopinió. Els pressupostos, com és lògic, sónnovament de contenció a l’espera d’una reac-tivació econòmica que, tard o d’hora, s’ha de produir i que confiem per a bé de tot-hom que sigui el més aviat possible. Moltes famílies necessiten sortir del tràngolque suposa trobar-se a l’atur o haver de tancar les portes d’aquella empresa que vancrear a força de treball, estalvis i esforços. A més, tenim la incertesa que particular-ment ens provoca com a col·legiats el resultat definitiu i el grau d’afectació que enspot arribar a provocar la Llei òmnibus.

Per acabar, i atès que el proper número de la revista Theknos no veurà la llumfins a primers del 2010, deixeu-me en nom de la Junta de Govern i en el meu pro-pi que aprofiti l’avinentesa per desitjar-vos a tots i totes, col·legiats i col·legiades,amics i amigues, com també als vostres familiars, els millors desitjos per a aquestesfestes. Confiem que aquest 2010 esvaeixi i deixi d’una vegada enrere aquests fos-cos núvols que estem travessant i ens porti, com a mínim, un bri d’esperança. Enel benentès que, si és així, res no ens vindrà donat i caldrà que ens posem a treba-llar i de valent. Molt bon any a tothom!

Joan Ribó I Degà[email protected]

OBSERVATORI

Caminem plegatsTH

EKN

OS

· Núm

. 137

DES

EMBR

E de

200

9

3


TheknosNúm. 137 DESEMBRE de 2009

Consell editorial: Jordi Català, Miquel Darnés,Manel Gastó, Montse Grau, Santiago Montaner,Agustí Morera, Joan Ribó

Direcció: Manel Gastó

Coordinació: Patricia Serrano

Assessor de comunicació: Miquel Darnés

Col.laboracions en aquest número:Laura Alonso, Jordi Català, Xavier Corbella, JordiGarriga, José M. Domínguez Cerdeira, Jordi Goula,Tamara G. Cisneros, Infonomia, Joan-Marc Passada,Albert Punsola, David Roman, Isaías P. Santamaría(Normativa), Pilar Senpau, Montse Teruel

Correcció lingüística: L’Apòstrof

Disseny gràfic i maquetació:Estudi Freixes-El Petit Estudi

Fotografies: Xavier Corbella, Canetti Fotografia,Tamara G. Cisneros, Jordi Play, Lourdes Segade

Publicitat: Àrea comercial (Ricard Piqué)Passeig de Gràcia, 50, 5è - 08007 [email protected] Tel.: 932 72 54 30

Fotomecànica, impressió i enquadernació:Sprint Copy, SL

Edita: Col.legi d’Enginyers Tècnics Industrials de BarcelonaConsell de Cent, 365 - 08009 BarcelonaTel.: 934 96 14 20 Fax: 932 15 20 [email protected]

DL: B-35390-67

ISBN: 1137-0017

© CETIBEls criteris exposats en els articles signats són d’exclusivaresponsabilitat dels autors i no representen necessàriamentl’opinió del Col.legi. Així mateix, els anunciants són els únicsresponsables del compliment, de la qualitat dels serveis quepresten i de la veracitat de la informació facilitada. El CETIBno té cap responsabilitat davant els lectors de la publicació.Queda expressament prohibida la reproducció dels con -tinguts de la revista a través de recopilacions d’articlesperiodístics, d’acord amb l’article 32.1 de la Llei 23/2006,text refós de la Llei de propietat intel·lectual. En cas ques’estigués interessat en una autorització per tal de reproduir,distribuir, comunicar, emmagatzemar o utilitzar en qualsevolforma, adreceu la vostra petició a [email protected].

Aquesta publicació utilitza paper estucat brillant ecològic de 90 g. iestucat brillant de 125 g. amb laminat

EN PORTADA_24Diada 2009, quan menys és més

SUMARI

ENTREVISTA_30Joan Antoni Melé, director de Triodos Bank a Catalunya i Balears

RETRAT PROFESSIONAL_18Joan Cirera

LOUR

DES

SEGA

DEJO

RDI P

LAY

LOUR

DES

SEGA

DE


Aquestes línies tanquen una etapa del Theknosiniciada al gener de 2006, quan la revista col·legial sortia al carreramb disseny, continguts i seccions renovats. El camí fet durantaquests últims quatre anys ha permès millorar els resultats de lapublicació, fent-la més propera als col·legiats i explicant-los millorquè es fa al Col·legi i quins serveis s’hi poden trobar. Tot i ambaixò, el Consell Editorial –l’òrgan del Col·legi que regula el fun-cionament de la revista– va considerar necessari fer un salt enda-vant. Per això, durant els darrers mesos s’ha estat treballant percrear una publicació que encaixi millor amb les necessitats delCETIB i dels col·legiats: una revista amb més i millor informacióprofessional, que convergeixi millor amb el web i que s’acosti alslectors augmentant el pes de la imatge i dels elements de suportque la fan més llegible.

Així doncs, al gener s’obre una nova etapa de la vida de la revis-ta, que va iniciar la seva singladura l’any 1967. En el properTheknos que rebreu, observareu un canvi de format –més maneja-ble–, de paper –més sostenible–, de disseny –més innovador– i decontinguts –més centrats en temes tècnics i professionals–. Aquestserà el darrer Editorial de la revista, ja que la secció desapareix ambel nou Theknos. Durant els últims anys aquestes línies han servitperquè els qui fem la revista expliquem quins continguts conté,quins col·laboradors hi han contribuït i quines novetats hem anatincorporant. En aquest racó del Sumari, hem explicat les nostresdèries i hem fet una lectura paral·lela dels articles de caire més tèc-nic, intentant donar un punt de vista complementari als temestractats a la revista. Però la publicació ha arribat a una maduresaque ha fet plantejar-nos la necessitat de continuar mantenintaquesta secció. Com altres elements de la revista, hem arribat a laconclusió que és millor substituir-los per nous continguts.Enterrarem les nostres dèries als coixins.

El gros de les seccions, però, es mantindrà. Converses amb lec-tors de la publicació –tant col·legiats com no col·legiats– indiquenque la revista agrada i compleix la seva funció d’acostar la infor-mació del CETIB als col·legiats. Per tant, al gener continuaremllegint la columna d’economia d’en Jordi Goula, els articles de sos-tenibilitat de l’Albert Punsola, les entrevistes d’en Jordi Garriga,els articles d’innovació de la gent d’Infonomia i la mirada culturala l’enginyeria d’en Xavi Corbella i en David Roman. A més, incor-porarem algunes seccions noves que esperem que siguin del vostreinterès.

Com sempre, l’adreça de correu electrònic de la revista conti-nuarà oberta per a tots els suggeriments i propostes de millora, aixícom crítiques, que qualsevol lector ens vulgui adreçar. Tots els quicontribuïm a fer que la revista arribi cada mes a les vostres mansesperem els vostres comentaris a [email protected].

Les dèries, als coixins

OBSERVATORI_03Caminem plegats

OPINIÓ_07Corrupció, estatut i finançament

INFORMACIÓ COL.LEGIAL_08

COMISSIÓ DEL MES_17Comissió de Qualitat

INFORMACIÓ PROFESSIONAL_20

SOSTENIBILITAT_22La gran aposta nord-africanaLa metamorfosi de MedellínLa dada

INNOVACIÓ_34Una qüestió d’economia, no de gènere

ARTICLE TÈCNIC_36Energia elèctrica i tèrmicaa partir de gas natural

NORMATIVA_42

RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA_43Nexe Fundació

CULTURA_44Can Batlló: Adéu a la ciutat dels oficis (X i XI)

SALUT_46La poma ‘fuji’

EDITORIAL


L’empresonament preventiu delssenyors Alavedra i Prenafeta, a més del’alcalde de Santa Coloma, acusats, persimplificar, de corrupció, va suposaruna sotragada molt forta per a unasocietat com la catalana que tot justsortia de la consternació de veure comun dels seus prohoms, Fèlix Millet,l’havia enganyada dues vegades. Una,embutxacant-se diners del Palau de laMúsica i, dues, penedint-se pública-ment d’haver desviat una xifra que, ahores d’ara, ja quasi la multiplica perdeu. No cal dir la salseta que s’ha fetarreu d’Espanya ha estat l’habitual,amb la conyeta de l’oasi català… Bé, jasabem que aquí també tenim malagent, però no som els únics dolents dela pel·li i cal recordar que la corrupcióestà pertot arreu, des de València fins aAndalusia, passant per Madrid o lesIlles… I no cal anomenar casos perquèels tenim tots ben presents.

Bé, això és un altre tema, però ensajuda a explicar el soroll que ha produ-ït, sempre amb Catalunya al fons. I vetaquí que, mentre sonaven els timbalsdel jutge Garzón, al Congrés delsDiputats ha tingut lloc la votació de laLlei orgànica de finançament autonò-mic (LOFCA). Uns i altres ens han tor-nat a prendre el pèl. Quan escric aques-tes línies, el Tribunal Constitucionaldiu que potser trigarà un any més adecidir la sentència sobre l’Estatut,mentre feia córrer un parell de diesabans la idea d’una votació apòcrifa onguanyaven els retalladors. La LOFCA,però, mereix un comentari, almenysper tres motius que han estat poc expli-cats. El primer i més penós és l’espec-tacle que els catalans donem a Madrid:tots contra tots! Sánchez Llibre, diputatde CiU, cridant que “la LOFCA haassassinat l’Estatut”, i Carod Rovira(Esquerra) recordant que els qui el van“assassinar” van ser ZP i Mas amb el seu“pacte de rebaixes”. No cal dir que tots

els partits catalans hi van dir la seva,mentre m’imagino els nacional-espa-nyolistes fregant-se les mans.

D’altra banda, se’ns han amagatcoses molt serioses. Amb el nou finan-

çament aprovat, és probable que rebemmés diners, però ni de bon tros els queens tocarien, però això ja ho sabíem desdel juliol. Només cal esmentar unexemple: quan es va aprovar l’Estatut,es deia que de cara al finançament elmillor era que teníem una clàusula desalvaguarda, de manera que després defer la redistribució dels impostos, laxifra final de la renda per càpita catala-na no pogués caure ordinalment, és adir, no perdés llocs al rànquing decomunitats autònomes com passavafins ara en comparar-la amb l’aportaciófiscal feta. Va ser el gran argument deltripartit. Doncs bé, ara això de l’ordina-litat ha desaparegut i es diu que rebremrecursos per sobre de la mitjana. Ep!No és el mateix, la diferència pot sermolt gran en termes de diners. SegonsCiU, amb el sistema actual estarem 5punts per damunt de la mitjana, però sifos el de l’Estatut haurien de ser 17!

El segon punt és que la LOFCAserà de facto una Llei orgànica superiora l’Estatut pel que fa al finançament.Segons l’advocat de l’Estat, “si l’Estatutrecollís preceptes irreconciliables ambla LOFCA, aquests estarien mancatsd’eficàcia…”. Apa! No deien quel’Estatut definiria un model de finança-ment propi? Queda clar que no és així.

El tercer és el més estrany: recor-dem que la votació la va guanyar elGobierno amb els vots justos. No ensobrava ni un! Qui hi va votar a favor?Doncs per a mi alguns que no hauriend’haver estat convidats. Mentre el PNBes va abstenir, els dos partits navarresosvan votar a favor. A ells, què els impor-ta si ja tenen el concert? Per què han devotar unes comunitats amb qui no va lahistòria? Realment, fins al final tot ésbarroer si és que no es tracta d’una bar-baritat legal. Doncs bé, gràcies a aques-ta irregularitat –per dir-li d’algunamanera–, la LOFCA va tirar endavantal Congrés. Ah! I la ministra d’Eco -nomia, la senyora Salgado, es va per-metre dir a la sortida que estava “moltsatisfeta per l’excel·lent resultat de lavotació”. Cal fer-hi comentaris?

Jordi Goula I [email protected]

OPINIÓ

Corrupció, estatut i finançament

JOAN

-MAR

C PA

SSAD

A

THEK

NO

S· N

úm. 1

37 D

ESEM

BRE

de 2

009

7


THEK

NO

S· N

úm. 1

37 D

ESEM

BRE

de 2

009

8

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

Any de les energies renovables

Un motor per a l’enginyeriaEl Col·legi ha dedicat el 2009 a les energies renovables. Amb aquesta celebració, el CETIB ha volgutdemostrar el seu suport i compromís amb la sostenibilitat i manifestar la implicació de l’enginyeria tèc-nica industrial amb la societat. Ara més que mai, l’enginyeria s’ha de comprometre amb un desenvolu-pament sostenible. La celebració de l’Any de les Energies ha volgut posar l’accent en aquest compromís.

�En total s’han programat tres cursosi disset conferències al voltant de l’Anyde les Energies amb l’assistència de mésde mig miler de persones. Destaquen,per exemple, un curs d’introducció a lainstal·lació de calderes de biomassa oun d’energia solar fotovoltaica. Lesconferències “Sistemes de gestió i con-trol de plantes solars fotovoltaiques” ila presentació del fascicle Aigua calentasanitària i climatització mitjançantenergia solar tèrmica també van sermolt reeixides.

Paral·lelament, s’ha intensificat lacomunicació de notícies relacionadesamb el sector. Així, la revista Theknosha dedicat un article mensual de la sec-ció Sostenibilitat a parlar de les energiesrenovables i ha centrat bona part delsarticles tècnics publicats durant l’any atecnologies que hi estan relacionades.

Per la seva banda, la revista Tecnode-bats, titulada Energies renovables, tecno-logia i compromís, ha plantejat aquestany una mirada a món de les energiesrenovables, tant des de la vessant tècni-ca com des de la social i econòmica.

Joan Rieradevall, investigadorprincipal del grup Sostenipra del’Institut de Ciència i TecnologiaAmbiental (ICTA) de la UniversitatAutònoma de Barcelona, signa l’articleL’energia fotovoltaica en les ciutats soste-nibles. El col·laborador de la revistaTheknos, Albert Punsola, s’encarregadel reportatge Les opcions inesgotables,en què fa una panoràmica sobre lesenergies renovables. Per la seva banda,el director de la publicació i assessorde comunicació del CETIB, MiquelDarnés, entrevista Joan RamonMorante, investigador de l’Institut deRecerca de l’Energia de Catalunya. El

projecte correspon al col·legiat DanielAyala, que explica la instal·lació d’unamicroturbina de biogàs a l’abocadorde Vacarisses. Com és habitual, Tecno-debats inclou un recull d’imatgesespectaculars sobre el tema, així combibliografia i opinions d’experts. Totsels col·legiats reben per correu postalaquesta publicació.

Manuals tècnics. Durant tot l’any s’haintensificat la producció de manualstècnics vinculats al sector de les renova-

bles. En total s’han editat sis manuals:- Aigua calenta sanitària i climatitza-

ció mitjançant energia solar tèrmica,de Neus Morras i Maria PilarComes, patrocinat per AristonThermo España, SL

- Disseny, operació i manteniment desistemes de gestió d’energia. Aplicacióa plantes d’energia solar fotovoltaica,de Jordi Serra i Joan Pallisé, patro-cinat per Circutor, SA

- Instal·lacions amb calderes de bio-massa, de José Antonio Ortega,patrocinat per Diseños y Aplicacio-nes Solares, SL (DIASOLAR)

- Il·luminació interior eficient i controlde la instal·lació, de Marta Culu-bret, patrocinat per LAMP

- Binomi gas natural i energia solar, deSergio Tato, patrocinat per GasNatural, SDG, SL

- Calefacció ACS pel sistema de capta-ció geotèrmica, de Jaime Ruiz i Mari

‘Colosos del viento’ va ser la guanyadora del concurs de fotografia que tenia com a temàtica les energies renovables

JAVI

ER R

IVAS

“Ara més que mai és neces-sari que l’enginyeria escomprometi amb un desen-volupament sostenible”

��


Fe Romero, patrocinat per SaunierDuval Discosa, SA

Aquests manuals, alguns dels qualsveuran la llum durant el mes de desem-bre, es lliuren gratuïtament durant lespresentacions al CETIB. També estandisponibles per a consulta al Servei deDocumentació Tècnica del Col·legi i espoden adquirir a caixa.

Tot i centrar-se en aquesta temàti-ca, el Col·legi ha continuat amb la pro-ducció habitual d’altres textos tècnics,com ara el Manual d’enllumenat exte-rior, de l’enginyer tècnic Alfred Sa, odiverses fitxes del manual de protecciócontra incendis.

Concurs de fotografia. El tradicionalconcurs de fotografia que proposa laComissió de Cultura i Esports, ha tin-gut aquest any com a temàtica les ener-gies renovables. En total es van presen-tar 51 fotos i la guanyadora va ser lafotografia titulada Colosos del viento deJavier Rivas. Els cinc accèssits van cor-respondre a Daniel Silviera, ÁlvaroSánchez, Julio García, Francesc XavierMartínez i Raimundo Santacana.

També amb un rerefons més cultu-ral, el Col·legi va dedicar el tradicionalcalendari de sobretaula a les energiesrenovables. Aquest calendari, que espot adquirir a la caixa del Col·legi perdeu euros, recollia en cadascun delsdotze mesos, il·lustracions referents ales energies renovables. Aquestes matei-xes imatges –bona part basades en jocsde paraules– també han il·lustrat lacafeteria del Col·legi durant el 2009.

2010, any de les instal·lacions tèrmi-ques eficients. El CETIB dedica elproper any a les instal·lacions tèrmi-ques eficients. Com durant aquest any,es realitzarà un programa d’activitatsque incidiran en la informació i la for-mació dels col·legiats, amb la voluntatafegida de traspassar-ho a la societat engeneral. La temàtica de les activitats secentrarà en els temes vinculats al sectorde les instal·lacions que permeten lageneració de fred i calor sota els mésexigents criteris d’eficiència energètica.D’aquesta manera el CETIB voldemostrar el seu compromís amb la

sostenibilitat del planeta i manifestar almateix temps la important implicacióque l’enginyeria tècnica industrial pottenir amb aquest objectiu.

L’any de les instal·lacions tèrmiqueseficients coincideix amb la celebracióde la segona edició d’Instalmat, el salóintegral de materials, productes i ser-veis per a instal·lacions, que tindrà lloca la Fira de Barcelona del 12 al 15 demaig de 2010.

El CETIB ofereix a les organitza-cions vinculades amb el sector de lesinstal·lacions tèrmiques eficients lapossibilitat d’unir-se a l’objectiu del’any, compartint amb el Col·legi elsesforços de difusió. Les empreses inte-ressades poden contactar amb RicardPiqué ([email protected]), responsablede l’Àrea Comercial del CETIB.

Una imatge per unificar les accions. Pertal d’unificar totes les accions relacio-nades amb la celebració de l’Any de lesEnergies Renovables, es va dissenyaruna imatge gràfica específica basada en

un logotip que uneix dues de les prin-cipals fonts d’energia renovables: lasolar i l’eòlica.

Al logotip, que ha acompanyat laimatge corporativa del CETIB durantels 365 dies del 2009, hi destaquen lesaspes d’un gran molí de vent i un gransol, poc definit, que neix darrere delgenerador. La imatge té una doblelectura, ja que pot interpretar-se tam-bé com una flor que simbolitza el res-pecte pel medi ambient de les ener-gies renovables.

Col·laboradors. Els actes de celebracióde l’Any de les Energies han estat pos-sibles gràcies a la col·laboració de nouempreses que hi ha donat suport.Aquestes companyies han aportat el seuconeixement als departaments i serveisdel Col·legi que ho han requerit, con-tribuint a l’edició de manuals tècnics oarticles d’interès per als col·legiats.

THEK

NO

S· N

úm. 1

37 D

ESEM

BRE

de 2

009

9

El quart ‘Tecnodebats’ està dedicat a les renovables

TECN

ODEB

ATS

“L’any de les instal·lacionstèrmiques eficients coinci-deix amb la celebració de lasegona edició d’Instalmat”

��

Patrocinadors de l’Any de les energies renovables


Manuals Tècnics

El CETIB presenta i amplia diversosfascicles durant el mes de novembreEl Col·legi va presentar dos manuals nous a l’octubre, un sobre energies renovables amb tres fascicles,i l’altre, sobre seguretat contra incendis amb un. Al novembre s’han ampliat dos manuals ja existents:el de manteniment d’edificis, del qual s’han presentat dos fascicles nous, i el d’energies renovables,amb dos fascicles més. Finalment, s’ha encetat un nou manual sobre estalvi energètic.

�El 3 de novembre, Enric Torres,enginyer tècnic industrial i productmanager d’impermeabilització del’empresa BASF (patrocinadora de lapresentació), va presentar el tercer fas-cicle del manual de mantenimentd’edificis Impermeabilització de cobertesen edificis industrials. Ell també ésautor dels dos anteriors: Degradació delformigó armat en estructures i pavi-ments, aplicat en naus industrials i Repa-ració del formigó en estructures i pavi-ments, aplicat en naus industrials.Aquest fascicle nou se centra en laimpermeabilització de cobertes d’edi-ficis industrials amb sistemes tradicio-nals i líquids i fa un repàs a la norma-tiva (Marcatge CE i Guia DITE 005).D’altra banda, el 12 es va presentar elquart fascicle d’aquest manual, obra deJosé Antonio Ortega, pèrit i enginyertècnic químic. La fitxa Recobriment dezinc mecànic d’acers d’alta resistènciamecànica és un estudi que vol donar

a conèixer les interessants propietatsdel recobriment anomenat zinc mecà-nic. L’acte comptava amb el patrocinide Forpez, Española de Electroli-sis, SL.

El cinquè fascicle del manual demanteniment d’edificis, Reforç a laflexió d’estructures de formigó ambCFRP, es presenta el dilluns 14 dedesembre a la sala d’actes del CETIB.Anirà a càrrec de Lluís Gil, responsabledel CER LITEM-UPC, i Marc Gasul-la, del departament tècnic de BASF,empresa que patrocina l’acte.

Del manual d’energies renovabless’han presentat també dos fasciclesnous: Instal·lacions amb calderes de bio-massa de Jesús Flores, gerent de Diaso-lar, patrocinat per Diseños y Aplicacio-nes Solares, SL; i Binomi gas natural -energia solar, de Sergio Tato, delegat denoves construccions, zona Este-Levan-te de Gas Natural Comercial. El patro-cini de l’acte anava a càrrec de Gas

Natural SDG, SL. Amb les noves pre-sentacions, el manual d’energies reno-vables té ja cinc fascicles.

Finalment, s’ha iniciat la publicaciódel manual d’estalvi energètic amb elfascicle Il·luminació interior eficient icontrol de la instal·lació, que es va pre-sentar el 19 de novembre, en un acteimpartit per Toni Cusidó, directorprescripció, i Marta Culubret, respon-sable de projectes, ambdós del’empresa Lamp, patrocinadora del’acte.

INFORMACIÓ COL·LEGIALTH

EKN

OS

· Núm

. 137

DES

EMBR

E de

200

9

10

Més informació

Tots els manuals es poden adquirir a lacaixa del Col·legi de dilluns a dijous de 9a 18 h i divendres de 9 a 14 h a un preuespecial per als col·legiats.

www.cetib.cat/manuals


Servei de Visat

El certificat d’idoneïtat,cada dia més a propDes de fa mesos, el Col·legi es reuneix cada setmana amb l’Ajuntament de Barcelona i els serveis tèc-nics dels col·legis d’Aparelladors, Enginyers Industrials i Arquitectes, per estudiar quina ha de ser ladocumentació que cal presentar per formalitzar una sol·licitud de llicència d’obres majors i menors.S’està treballant en el conveni que s’ha de signar i en la definició d’un sistema telemàtic comú.

�A hores d’ara ja s’ha dissenyat qui-na documentació ha de contenir elprojecte bàsic de la sol·licitud de lli-cència d’obres majors: memòria,pressupost, plànols i documentsannexos. Per definir-ho s’ha tinguten compte l’Annex I del conveni, el“Contingut del Projecte” del CTE,l’article 24 de les Ordenances Metro-politanes de l’Edificació, el docu-ment aportat per l’AjuntamentDocumentació mínima dels projectes ila Circular informativa Documenta-ció que cal presentar per formalitzaruna sol·licitud de llicència.

L’objectiu és que el febrer del2010 es facin proves pilots ambalguns col·legiats en sol·licitar la lli-cència d’obres. L’Ajuntament vol queaques-tes sol·licituds es facin obliga-tòriament per via telemàtica, atès elscriteris de Barcelona 2.0 i seguint elsacords de l’Administració Oberta deCatalunya, i per a això hauran d’exi-gir-ho mitjançant una ordenançamunicipal.

Està previst que els col·legiatsenviaran al CETIB per via telemàticales seves sol·licituds de llicènciad’obres. Caldrà seguir els criteris sig-nats en el conveni. Per part delCol·legi es farà un esforç de divulga-ció de les novetats que implica el cer-tificat d’idoneïtat. Per això, per donara conèixer aquest conveni, es faran unseguit de jornades gratuïtes de forma-ció a primers d’any. En les jornadess’informarà de tots els extrems neces-saris per presentar correctament elsprojectes tècnics aptes per al certificatd’idoneïtat.

Escurçar terminis. L’objectiu del certi-ficat d’idoneïtat és escurçar els termi-nis d’atorgament de les llicènciesd’obres i donar un tràmit administra-tiu accelerat als projectes bàsics quevinguin amb el certificat d’idoneïtat.Per això, l’Ajuntament obliga, mitjan-çant la signatura del conveni, que elCETIB exigeixi als seus col·legiats acomplir les condicions de qualitatacordades. De cara als promotors deles obres, representa que no veuranincrementat el cost del certificatd’idoneïtat, ja que l’increment delcost s’ha de compensar amb la baixade les taxes municipals de les llicèn-cies urbanístiques. Després de les lli-cències d’obres, també s’exigirà el cer-tificat d’idoneïtat per a les sol·licitudsde les llicències d’activitats. L’Ajun -

tament preveu que s’implanti per alfinal del 2010 o l’inici del 2011.

S’està estudiant que el projectetècnic i els corresponents annexes,més un annex de documentació queha d’aportar el promotor, anirà en unmateix PDF amb marcadors. La sig-natura del col·legiat, però, nomésabastaria la seva part tècnica. ElCETIB haurà d’adaptar el seu progra-ma de visats.

Els ajuntaments de Madrid i Sara-gossa també estan estudiant aquestaproposta del certificat d’idoneïtat enels projectes d’obres i activitats.L’Ajuntament de Madrid està nego-ciant passar-ho a l’Organisme deControl Autoritzat. En canvi, Sara-gossa s’ha adreçat també als mateixosquatre col·legis que Barcelona.

THEK

NO

S· N

úm. 1

37 D

ESEM

BRE

de 2

009

11

El certificat d’idoneïtat, tant per a obres com a llicències, serà obligatori

RAIM

ON S

OLÀ


THEK

NO

S· N

úm. 1

37 D

ESEM

BRE

de 2

009

12


El Col·legi signa un conveni amb ECA que permet visar projectes de BT per Internet

L’enginyeria tècnica ala ràdio i la televisió

�El Col·legi ha signat un conveniamb ECA, Grup Bureau Veritas, envirtut del qual des de l’1 de desembred’enguany els col·legiats poden presen-tar telemàticament els projectes elèc-trics de baixa tensió que requereixininspecció inicial. Aquest acord se sumaals que manté el CETIB amb SGS iICICT. El Col·legi continua treballantper aprofitar les noves tecnologies ambla finalitat d’agilitar la tasca diària alscol·legiats.

Gràcies a aquest sistema, un copvisat el projecte elèctric mitjançant elTecnovisat 2.0, el col·legiat pot enviar-lo a ECA a través de la plataforma de lacompanyia per tal de sol·licitar la ins-pecció inicial. Aquesta plataformaincorpora l’imprès oficial ELEC1 quecal emplenar per enviar la sol·licitudjuntament amb el projecte visat, a més

d’un document d’ajuda per al funcio-nament de la plataforma. Així mateix,també disposa d’una base de dades enquè queden registrats els tràmits.

Des del mes d’octubre, un grup for-mat per deu col·legiats ha dut a termeuna prova pilot amb aquesta platafor-ma enviant-hi documentació real. Laprova pilot ha donat molt bons resul-tats i els col·legiats voluntaris s’hanmostrat satisfets amb el sistema.

Per fer el tràmit cal connectar-se a:http//extranet.ecaglobal.com/ESIBT.Aquest enllaç està a disposició delscol·legiats a la secció del Servei de Visatdel web del CETIB (www.cetib.cat)dins l’apartat “Tramitació telemàticade projectes de BT”, on també hi haels enllaços per tramitar aquests tipusde projectes amb altres entitats decontrol.

�El Col·legi ha iniciat una nova ona-da d’anuncis en ràdio i televisió perpromocionar les diferents tasques quepoden desenvolupar els enginyers tèc-nics industrials. Fins al 4 de desembre,cada matí entre les 7.30 i les 10.30 hs’emetrà l’anunci “Professionals versà-tils” a RAC1.

Durant el mateix període s’emetrantambé 30 espots amb la versió televisi-va de la campanya a Barcelona TV, enespais com ara La Porteria o Telemone-gal. A més, dissabte 28 de novembre esva publicar un article al diari Avui pro-mocionant la professió d’enginyer tèc-nic industrial.

Aquestes accions s’engloben en lacampanya de màrqueting que, durantels dos darrers anys, ha servit per pro-moure la tasca dels enginyers i la Guiade professionals del web del CETIB.

El CETIB defineix els aspectes ambientals indirectes de la seva activitat

�Els aspectes ambientals indirectesd’una activitat són aquells no produïtsper l’activitat pròpiament dita però quesí generen un impacte. El CETIB hadefinit com a aspectes indirectes elssegüents: formació i sensibilitzaciómediambiental, participació en lasocietat, impacte sobre la professió ipetjada ecològica. Pioner en l’àm -bit dels col·legis professionals, elCETIB va certificar el seu sistema degestió mediambiental segons la normaISO 14001 a l’any 2001.

- Formació i sensibilització mediam-biental: l’agenda d’activitats trimes-tral inclou activitats des del punt devista mediambiental tant per infor-mar de la nova normativa aplicableen aquest àmbit com per conscien-ciar la societat. Tot l’any 2009 haestat dedicat a la promoció i divul-gació de les energies renovables.

- Participació en la societat: elCol·legi és membre de l’Agenda 21de l’Ajuntament de Barcelona i par-ticipa activament en les diferentsiniciatives que s’organitzen com arasubscrivint l’Acord Cívic de difusióde les bones pràctiques medi-ambientals o formant part de l’Eco -auditoria.

- Impacte sobre la professió: des dela Secretaria Tècnica, el CETIBparticipa en comitès tècnics ogrups de treball per tal de poten-ciar els enginyers tècnics indus-trials en responsabilitats mediam-bientals. Un d’aquests grups detreball és la Comissió de Residusde la Construcció.

- Indirectament el CETIB ha calcu-lat la seva petjada ecològica. A laseu principal de Consell de Cent,365, el CETIB té una petjadaecològica de 7 ha, quan la superfí-cie real són 1.817 ha. Per calcular-la s’han tingut en compte elsaspectes indirectes com ara el mit-jà de transport que utilitzen elstreballadors per arribar al CETIB–majoritàriament és el transportpúblic– o les emissions de CO2

que genera el consum d’energiaelèctrica.

La majoria de treballadors van en transport públic

CETI

B

egi continua promocionantssió a la ràdio i la TV


�El CETIB ha col·laborat econòmi-cament en la investigació en què parti-cipen Arnau Rabadán i Albert Gonzá-lez, estudiants d’enginyeria tècnicaindustrial a l’EUETIB i becaris d’inves-tigació de la Fundació CIM.

L’objectiu de l’experiment és estu-diar el comportament en microgravetatd’uns agents biològics, els transporta-dors ABC, que són els responsables dedepurar l’interior de les cèl·lules huma-nes de fàrmacs i d’altres tòxics. Els estu-diants han desenvolupat un equipa-ment electromecànic capaç de fer expe-riments biotecnològics en gravetat zerod’una manera automatitzada. Per apro-ximar-se a aquesta gravetat, han usat unAirbus A300 ZERO-G.

Els resultats de l’experi ment enmicrogravetat es compararan amb elsobtinguts a terra a l’Institut Municipal

d’Investigació Mèdica, on s’ha desen-volupat la part biotecnològica del pro-jecte (wwwabctransporters.com).

‘Fly your Thesis’. Els estudiants han par-ticipat, amb tres equips més d’univer-sitaris de Noruega, Alemanya i el Reg-ne Unit, en el programa Fly your Thesisde l’Agència Espacial Europea per dis-senyar, construir i portar a terme unexperiment científic a l’espai. L’equipcatalà és l’únic espanyol escollit d’entreels setze finalistes (d’un total de 30grups de recerca europeus) per partici-par en aquest programa, una oportuni-tat per a estudiants de tot Europa perportar a terme un experiment científicen microgravetat.

Aquests vols, anomenats parabòlics,tenen el seu origen com a part del’entrenament dels astronautes i consis-

teixen a accelerar l’avió guanyant alturai reduir els motors al mínim al llarg de20 segons mentre es descriu una parà-bola en caiguda lliure. Durant aquestssegons s’aconsegueixen dins de la cabi-na unes condicions pròximes a lesd’absència de gravetat. Aquestes manio-bres es repeteixen fins a 30 cops seguitsper vol de manera que els investigadors,després dels tres vols que dura una cam-panya, tenen l’oportunitat d’experi-mentar amb la microgravetat al llargd’un temps considerable.

A més del CETIB, també hancol·laborat en el projecte SchneiderElectric, IMIM, Fundació CIM, Inter-empresa, Solvo Biotechnology, Tecni-Sample, Lloveras, Caixa d’Enginyers,Universitat Autònoma de Barcelona iUniversitat Politècnica de Catalunya.

ESA,

A. L

E FL

OCH

R+D+i

El CETIB patrocina un projected’investigació en microgravetatEl Col·legi ha patrocinat el projecte ABCtr MicroG en què un equip d’estudiants ha realitzat un experi-ment en condicions de microgravetat. L’objectiu és contribuir a millorar els tractaments mèdics delsastronautes i a comprendre millor els mecanismes d’assimilació de fàrmacs en malalties com el cànceri la sida. El projecte està impulsat per l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica i la Fundació CIM.

Durant el vol l’avió guanya altura i redueix els motors durant 20 segons per aconseguir l’absència de gravetat

La part tècnica de l’experiment, feta ales instal·lacions de la Fundació CIM, vaconsistir a dissenyar un mecanisme quebarreja en l’interior d’una xeringa ener-gia química en forma d’ATP (Adenosinatri fosfat) amb els transportadors ABCque activen una reacció química. Elmecanisme es regeix per un sistema decontrol electrònic d’alta precisió, ja ques’han de delimitar exactament les condi-cions de l’experiment i la quantitat delíquids injectats. El sistema de controlinclou elements que actuen i revisen,com el motor que impulsa les xeringuesi els sensors que regeixen la temperatu-ra de la xeringa on es fa la barreja.

Enginyeria puntera

THEK

NO

S· N

úm. 1

37 D

ESEM

BRE

de 2

009

13


INFORMACIÓ COL·LEGIALTH

EKN

OS

· Núm

. 137

DES

EMBR

E de

200

9

14

WWW.CETIB.CAT

Els internautes creuen que Copenhague no reeixirà sense compromís

La pregunta del mes de desembre:

- M’agrada que els carrers esti-guin molt il·luminats per Nadal

- No m’agrada que es perdin elsmotius nadalencs

- És una despesa energètica inne-cesària

- Vol potenciar un consumismecompulsiu

Què en penses de lail·luminació nadalenca deBarcelona?

78 vots

13%

Dóna la teva opinió a www.cetib.cat

La cimera de Copenhague ajudarà a millorar el clima?

No aportarà res si des-prés no es compleixenels acords

Sí, és l’última esperançaper al planeta 6%

44%

No, arriba massa tard

Només el compromísdels països grans potmillorar la situació

37%

�Els nens i nenes, fills, nebots i néts dels col·legiats i elstreballadors del CETIB, rebran una visita molt especial elproper dimarts dia 5 de gener a partir de les 10.30 h. Perquart any consecutiu, un patge enviat pels Reis Magsd’Orient visitarà la seu del Col·legi. Els infants que vul-guin podran lliurar personalment la seva carta per a SesMajestats al seu emissari reial. Durant la jornada hi hauràanimació infantil i un suculent esmorzar amb xocolatacalenta.

La companyia Galiot Teatre, que enguany celebra el seuquinzè aniversari, s’encarregarà un any més de l’animacióde la jornada i ho farà amb l’estrena de l’espectacle Patufet.Amb l’ajuda d’unes originals i acolorides titelles els petitsconeixeran la història del nen que –patim, patam, patum–de tant petit que era, un dia que anava a comprar per aju-dar a la seva mare, se’l va menjar un bou que el va confon-dre amb una col. Entre tots els nens hauran d’alimentarl’animal perquè en Patufet pugui sortir de la seva panxa.

Tots els assistents –i tothom que hi vulgui contribuir–hauran de portar una joguina nova i sense embolicar que elCol·legi s’encarregarà de lliurar a la campanya “Cap nensense joguina”, que organitza Ràdio Barcelona Cadena SERi que aquest any arriba a la 43a edició.

Un Patge Reial visitarà el Col·legi el 5 de gener

MAR

ÍA L

UQUE


DESCOMPTES I AVANTATGES

Convenis CETIB

El CETIB amplia el seu conveni amb Prestige Hotels of the World by Keytel

IL3L’Institut de Formació Contínua de laUniversitat de Barcelona (IL3-UB) ofe-reix als col·legiats i precol·legiats undescompte del 15% sobre el preu de lamatrícula dels màsters i postgraus (pre-sencials, semipresencials o bé a distàn-cia) que organitza l’Institut, i d’un 25%en la matrícula dels programes de for-mació contínua de l’àrea d’enginyeria.

Per a més informació, podeu trucaral telèfon 934 03 96 96 o anar awww.il3.ub.edu

Mútua General de CatalunyaLa Mútua General de Catalunya ofereixa tot el col·lectiu les seves coberturesd’assistència sanitària i previsió socialen unes condicions especials, com aralliure elecció de ginecòleg i pediatre ifins a un 15% de descompte en lesquotes mensuals. Així mateix, elscol·legiats que ja pertanyin a aquestaMútua podran beneficiar-se de les con-dicions de l’acord en el moment queho comuniquin a l’entitat.

Per a més informació, contacteuamb el Departament de ServeisCol·legials o bé amb la Mútua al telè-fon 934 14 36 00.

�El Col·legi ha renovat i ampliat elconveni de col·laboració que mantéamb la cadena hotelera Prestige Hotelsof the World (PHW) by Keytel i EXEHotels. El nou acord inclou atenciópreferencial a la nova divisió EXEHotels.

En les reserves efectuades a travésdel web www.prestigehw.com, elcol·lec tiu gaudirà de:- Detall de benvinguda- Consideracions en l’hora d’arribada

i sortida de l’hotel- Habitació de nivell superior segons

la disponibilitat

Pel que fa a la divisió EXE Hotels(www.exehotels.com), els col·legiatstenen dret a:- Detall de benvinguda- Consideracions en l’hora d’arribada

i sortida de l’hotel- Acompanyant gratuït en el règim

escollit per la reserva principal

Finalment, els col·legiats també dis-posaran d’avantatges en altres serveisdel grup: enviament personalitzat delDirectori Internacional PHW, newlet-ter exclusiva, targeta del PHW Club,entre d’altres.

Perfumeria EssènciaDescomptes del 15% de les compres efec-tuades en la botiga de Gran Via, 569 (xam-frà amb el carrer Muntaner), de Barcelona,amb productes de perfumeria i cosmèticaselectiva. Podeu demanar més informació altelèfon 934 534 649.

Pitch & Putt Cuatro MarésPitch & Putt Cuatro Marés de Badalona ofe-reix a tot el col·lectiu: 10% de descomptesobre els cursos d’iniciació i els abonamentsdel camp, 20% als green fee de dilluns adivendres fins a les 14 h i 2x1 en camp depràctiques. Més informació al telèfon 933 9527 79, [email protected].


16

THEK

NO

S· N

úm. 1

37 D

ESEM

BRE

de 2

009


Primer premi:Un racó de la plaça Catalunya, d’Antonio Darias

Segon premi: Port Vell, de Glòria Rius

Tercer premi Pensativa, de Francisca Ramos

Accèssits: Les eines de l’artista, de M. Carme Bufí La Mare, d’Enke-Birgit Machinek Arrels, de Josep Morell

Sisena edició

El VI Concurs de Pintura premiaun quadre de la plaça CatalunyaLa sisena edició del Concurs de Pintura que proposa anualment la Comissió d’Enginyers Jubilats ha premiatenguany l’obra Un racó de la plaça Catalunya, del col·legiat Antonio Darias. El jurat, compost per Juli Escolài Mireia Roig, de la Galeria d’Art Mar, va escollir tres premis, recompensats amb 600, 350 i 250 euros, i tresaccèssits, guardonats amb 100 euros cadascun, entre totes les obres presentades.

‘Un racó de la plaça Catalunya’, obra d’Antonio Darias, va ser la pintura guanyadora, guardonada amb 600 euros

Segon Premi: ‘Port Vell’, de Glòria Rius

Tercer Premi: ‘Pensativa’, de Francisca Ramos

FRAN

CISC

A RA

MOS

Les obres es van exposar al Tecnoespai del CETIB

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

GLÒR

IA R

IUS

ANTO

NIO

DAR

IAS


17

COMISSIÓ DEL MES

Comissió de Qualitat

“Feina consolidada”�Lluís Duran, Joan Rodés i Xavier Cazorla segueixen inte-grant la Junta Rectora d’aquesta Comissió amb Duran com apresident, Rodés com a vicepresident i Cazorla com a secretari.

El Cinefòrum de Qualitat ha estat una de les iniciativesd’aquest any que es tanca. El 25 de novembre van encetaraquesta activitat, que podria esdevenir un cicle, amb lapel·lícula espanyola Casual Day dirigida per Max Lemcke irelacionada amb el món de la gestió empresarial i les rela-cions personals a les empreses. Visionat el film, va tenir llocun col·loqui a càrrec de Rodés i l’expert en qualitat totalJosep Palou, per debatre els temes que es tractaven al film.

El 15 de febrer es farà el tercer Tast de Qualitat, un acteque s’ha consolidat gràcies a l’èxit de les passades edicions. ElTast va néixer per la dificultat de molts companys d’assistira activitats per horari i amb la voluntat de tractar temes vin-culats a la pràctica diària de l’enginyer tècnic industrial. Elproper Tast tractarà de la qualitat de les empreses xineses i deles experiències d’un bomber i anirà a càrrec de XavierCazorla i d’Antoni Abad. Els conferenciants sempre sónmembres de la Comissió.

Aquest any també han estat vinculats als Premis CETIB.Anualment, es convoca a proposta seva el Premi al millortreball d’innovació. De la darrera edició, la Comissió desta-ca que “hi ha hagut molta diferència amb les edicions passa-des”. Aquest any el Premi ha quedat desert “perquè s’hanpresentat projectes i no treballs com es demanava a lesbases”, explica Rodés, que afegeix: “no s’han complert els

requisits que s’indicaven”. La participació ha augmentatperò ha minvat el nivell, coincideixen també Duran i Cazor-la, i esperen que per a la propera convocatòria els partici-pants s’ajustin al que es demana a les bases i es pugui pre-miar, una vegada més, algun treball innovador.

La formació és un dels seus principals objectius. Han fetuna enquesta per conèixer els temes d’interès per ajustar elmòdul de formació. L’experiència ha estat molt positiva:d’una banda hi ha hagut una important participació que hapermès tancar la temàtica del curs i, de l’altra, han descobertque a dins de la Comissió hi ha diversos professionals ambgran experiència en el camp de la formació. El “Curs pràc-tic de sistemes de gestió de la qualitat, medi ambient i inno-vació” s’iniciarà el proper mes de febrer i a diferència d’altrescursos, hi haurà un test final per avaluar els coneixementsdels alumnes. El curs, que es podrà consultar a l’agenda delprimer trimestre del 2010, està dirigit tant a enginyers queacaben de sortir de l’escola i volen ampliar coneixementssobre qualitat, com als professionals que volen aprofundir oreciclar-se en el tema.

La Comissió amplia cada any els membres i cada copcompta amb més assistents a les reunions. L’activitat és notò-ria ja que també “ens feliciten companys que es troben forade Catalunya” conclou Rodés, aportant una dada positiva atota la feina duta a terme amb empenta i il·lusió.

Tamara Gutiérrez I [email protected]

TAM

ARA

G. C

ISN

EROS

THEK

NO

S· N

úm. 1

37 D

ESEM

BRE

de 2

009


Lluís Duran president de la Comissió de Qualitat del CETIB; Joan Rodés, vicepresident; i Xavier Cazorla, secretari

RETRAT PROFESSIONALTH

EKN

OS

· Núm

. 137

DES

EMBR

E de

200

9

18

Qualitat indispensable d’un ETI: quesigui capaç de fer una feina de qualitat,cosa que ens falta a Espanya sobretot pelque fa a productes manufacturats.

Una virtut: la constància.

Un defecte: en tinc molts, però no els

dono importància. “Desordenat!” –diuràpidament la seva senyora– i ell ratificaque sí, que és un dels defectes que té.

Un lloc per viure: És difícil... Barcelona ésun bon lloc però és sorollosa i el Pontd’Armentera (Tarragona), està massa lluny.A la nostra edat hem de viure a la ciutat.

Un viatge: m’hauria agradat molt anar alsEstats Units perquè és un país molt modern,però mai he agafat un avió perquè mai ho

ha exigit el negoci o la família. Prefereixoviatjar en cotxe i ho fet per tot Europa.

Un llibre: algun de tècnic, per a mi lesnovel·les són perdre el temps. Prefereixo lameditació, en gaudeixo perquè és una for-ma de fer la vida més planera.

Un desig: morir sense massa molèsties.

A qui admira: a Einstein o a qualsevolNobel de tècnica.

Etigrafia


THEK

NO

S· N

úm. 1

37 D

ESEM

BRE

de 2

009

19

Un tècnic de cap a peus

Joan Cirera, fundador d’Automatismos,Control y Programación

LOUR

DES

SEGA

DE

�Es declara “tècnic nat” i és que la seva professió i la seva afició han estatsempre l’enginyeria tècnica industrial. Joan Cirera és un enamorat de laprofessió –“m’agrada ser tècnic”, diu amb convenciment– i fins fa un parelld’anys ha estat al peu del canó a Automatismos, Control y Programación,l’empresa que va fundar el 1958. Fill d’un metge, va decidir estudiar engi-nyeria tècnica industrial perquè la medicina no l’atreia: “A mi, què vols queet digui, obrir una panxa em sap greu...”, comenta amb humilitat. La sevaespecialitat era l’elèctrica malgrat que va iniciar la trajectòria professionalen mecànica i, posteriorment, es va centrar en l’electrònica.

En acabar els estudis, abans de fer el servei militar i quan tot just es des-cobria el transistor, va entrar a treballar en una enginyeria que fabricavarellotges industrials. S’hi va estar prop d’una dècada, va escalar per diver-sos càrrecs –aprenent, encarregat, cap de personal, director tècnic...– i hiva aprendre “moltíssim”, tant del que s’havia de fer per gestionar bé unnegoci com del que no s’havia de fer: “Vaig aprendre que no es pot estirarmés el braç que la màniga, sinó que s’ha d’arribar fins a on es pugui, i vaigdecidir que a la meva empresa, quan em demanessin, jo sempre hi seria”.

Durant gairebé cinquanta anys ha estat al capdavant d’Automatismos,Control y Programación, una companyia que funda amb un cunyat coma soci capitalista i que, als seus inicis, comptava amb tres empleats: el seucunyat, “un ciclista torner” i ell mateix –com a encarregat “però noesclau”, aclareix– i a dia d’avui en són una quinzena. Inicialment disse-nyen i fabriquen motorets sincrònics per a la manufactura de temporitza-dors i posteriorment evolucionen a productes electrònics com reguladorsde temperatura, autòmats programables, compta-impulsos, etc., quecomercialitzaven en botigues i clients comercials. Cirera recorda que unade les seves primeres vendes la va fer a un amic seu que va anar a visitar,li va ensenyar els productes i aquest li va comprar tota la producció: “Vaser una casualitat i una sort”, assegura somrient.

S’enorgulleix d’haver estat sempre accessible per a tothom qui el dema-nava i de no haver estat mai en nombres vermells: “Sempre he optat per laprudència i la seguretat i no pel risc”, afirma. Avui l’empresa està en mansd’un nebot i, malgrat la competència estrangera en el sector, la creença deCirera que “si fas un bon producte, l’empresa funciona”, continua vigent.

Mai no li ha fet mandra aprendre més sobre la tècnica i investigar nouscamps i àrees d’especialització, és la seva passió: “No tinc aficions fora dela tècnica, quan em desvetllo a la nit treballo en alguna cosa”, explica Cire-ra. La seva dona, la Roser, diu que als caps de setmana, quan se’n van alPont d’Armentera (Tarragona) per fugir del soroll de Barcelona, li agradafer de jardiner, una activitat que no li impedeix estar, alhora, pensant enalgun projecte que tingui al cap en aquells moments. “M’hagués agradatser un tècnic profund”, conclou.

Patricia Serrano I [email protected]


THEK

NO

S· N

úm. 1

37 D

ESEM

BRE

de 2

009

20

INFORMACIÓ PROFESSIONAL

Jordi CatalàSecretari del CETIB

�Paul R. Ehrlich (Filadèlfia, EUA,1932) és pioner del moviment ecologis-ta, especialitzat en la lepidoptera (papa-llones). Va estudiar a les universitatsnord-americanes de Pensilvània i Kan-sas. Actualment és professor d’estudis depoblacions i president del Centre deBiologia de la Conservació de la Univer-sitat de Stanford. Ha fet notables contri-bucions al coneixement de l’ecologia i ala investigació sobre la superpoblacióhumana i darrerament ha elaborat unaproposta d’agenda verda per als primers100 dies de govern d’Obama. És coau-tor d’uns 950 textos i articles científics iautor de 45 llibres, entre els que destacaL’explosió demogràfica (1968).

Jaume Terrades, catedràtic emèritd’ecologia de la Universitat Autònomade Barcelona, el va presentar com unhome brillant i amb una energia extra-ordinària, d’una gran cordialitat i deconversa amena, la trajectòria del quall’ha fet mereixedor de premis i reconei-xements, entre els quals hi ha el Cra-foord de la Reial Acadèmia de Ciènciesde Suècia (l’equivalent al Nobel per adisciplines que no hi estan incloses).

Algunes de les seves obres han des-pertat controvèrsia ja que feien referèn-cia a l’impacte negatiu de l’explosiódemogràfica humana sobre els ecosiste-mes i la biodiversitat. Va calcular que elcreixement de la població provocariaentre el 1970 i el 1985 la mort de cen-tenars de milions de persones arreu delmón a causa de la fam i demanava

accions decidides per controlar la nata-litat. La seva visió catastrofista i, sobre-tot, la insinuació que calia aplicarmesures com l’esterilització sistemàticavan provocar una polèmica que es vaperllongar durant més de 30 anys.

Tres dècades més tard, Ehrlich varevisar els seus càlculs i va admetre ques’havia equivocat en les xifres però noen altres aspectes com el canvi climàtico l’expansió de determinades malalties,i va alertar que la tendència marcadaper les societats industrialitzades acos-tava el planeta Terra a una greu catàs-trofe ecològica que l’augment depoblació fa difícil resoldre, per la qualcosa manté que el missatge del llibrecontinua vigent: la Terra no pot man-tenir més excés de població.

Els límits físics del creixement els va

copsar Thomas R. Malthus (1766-1834) i Sadi Carnot hi va posar el fona-ment científic amb la segona llei de latermodinàmica: les transformacions del’energia en les diferents formes (calor,moviment...) no són totalment reversi-bles. No considerar la no-reversibilitatde la transformació de l’energia i lamatèria en la producció fa que no es tin-guin en compte, per exemple, la genera-ció de residus ni la contaminació, i s’haseparat la producció de qualsevol sub-strat biofísic per la qual cosa sembla queno hi hagi cap límit ecològic.

Sigui com sigui, és clar que cal uncanvi de paradigma: un creixementinfinit és incompatible amb un mónfinit, la producció i el consum de lahumanitat no poden ultrapassar la ca -pacitat de regeneració de la biosfera.

El Palau de la Generalitat va acollir el 5 de novembre el lliurament del cinquè Premi Ramon Margalef, dotatamb 100.000 euros, al Dr. Paul R. Ehrlich. El guardó reconeix la trajectòria científica d’un professional o undescobriment en el camp de les ciències ecològiques que hagi contribuït al progrés del coneixement o elpensament científic o al desenvolupament d’instruments teòrics per a la bona gestió dels recursos naturals.

Guardó a una trajectòria en favor de l’ecologisme

L’ecologista Paul R. Ehrlich rep el cinquè Premi Ramon Margalef

L’ecologista nord-americà Paul R. Ehrlich recull el guardó de mans de José Montilla, president de la Generalitat

JORD

I BED

MAR

PAS

CUAL


L’Associació Espanyola d’Empreses de Tractament i Control d’Aigües, Aqua Espanya, va celebrar una jor-nada de discussió sobre el seu pla estratègic 2010 – 2014 al Tecnoespai del CETIB. Sota el títol AquaEspanya: passat, present i futur del tractament d’aigua, una cinquantena d’agents de la indústria del’aigua van debatre les propostes per definir el pla de l’associació per als propers anys.

Jornada de discussió del sector de l’aigua

Aqua Espanya debat el seu pla estratègic al Tecnoespai del CETIB

�Amb la intenció de facilitar aquestobjectiu, una primera part de la jorna-da es va dur a terme a la sala d’actes,que després es va dividir en dos espaisgràcies als plafons mòbils del Tecnoes-pai. D’aquesta manera es van poder fersimultàniament dos tallers de treballamb grups més reduïts.

Aqua Espanya (www.aquaespana.org)representa des de fa més de 25 anys lesempreses del sector del tractament,control i qualitat de les aigües i defensaels seus interessos, constituint-se comun fòrum de coneixement i debat.Aquesta trobada tenia una gran trans-cendència per a l’associació ja que lesconclusions serviran perquè unaassemblea extraordinària aprovi el plaestratègic dels propers quatre anys.

Lloguer d’espais. Aqua Espanya és unade les organitzacions que han utilitzatel Tecnoespai per celebrar-hi una jorna-da, una conferència o un seminaridurant aquest 2009. El CETIB ofereix

les instal·lacions de la seu central, elTecnoespai i l’Ateneu Industrial percelebrar-hi conferències, un curs deformació, una jornada tècnica, unapresentació de producte, una roda depremsa, un congrés, una reuniód’empresa o una exposició.

Tots els espais estan equipats amb

ordinador portàtil amb DVD, accés aInternet, videoprojector, pantallamural, altaveus i microfonia.

El servei de lloguer d’espais delCol·legi (www.cetib.cat/lloguer) incloula possibilitat de contractar el servei derestauració del CETIB, ja sigui per feruna pausa-cafè o bé un dinar.

La sala d’actes del Tecnoespai es pot dividir en aules independents per tal de celebrar-hi diverses reunions alhora

CETI

B


THEK

NO

S· N

úm. 1

37 D

ESEM

BRE

de 2

009

Albert [email protected]

�L’aliança d’empreses que impulsaràel projecte, Desertec Industrial Initia-tive, tindrà la seu a Munic, Alemanya.És el resultat dels esforços econòmics itecnològics de 12 firmes, entre ellesalgunes tan acreditades com E.ON,Siemens, Deutsche Bank, Munich Reo RWE. Fins al 2012 té un pressupostd’1,8 milions d’euros anuals, perònomés és l’inici d’una operació a llargtermini amb l’horitzó situat el 2050 iamb una inversió prevista fins aquelladata de 400.000 milions d’euros.

L’objectiu és construir una xarxa degrans parcs solars termoelèctrics des delSàhara fins al Pròxim Orient. Aquestatecnologia funciona recollint la radiaciósolar i concentrant-la en un punt ons’escalfa un fluid utilitzat en un cicletermodinàmic per generar electricitat.En funció del tipus de concentrador i

de la temperatura es poden obtenirdiferents rendiments. La tria del nordd’Àfrica no és casual perquè en aquestavasta regió la intensitat de la radiaciósolar és molt més elevada que en altresindrets. Segons Desertec, si els panellssolars ocupessin una superfície equiva-lent a tota la província de Barcelona(7.700 km2), es podria cobrir la deman-da de la Unió Europea. Sigui certa o noaquesta dada, l’objectiu per al 2050 s’haxifrat a cobrir un 15% de la demandadel continent europeu, però també delnord d’Àfrica i part del Pròxim Orient.

Així, s’ha comentat que l’energia gene-rada –100 GW previstos a la datahoritzó– podria alimentar dessaladoresen un àmbit amb escassetat d’aigua.

Controvèrsia. Els impulsors de la inicia-tiva en defensen la viabiltat i l’opor-tunitat estratègica que suposa en dossentits: donar un gran pas en la transi-ció cap a les renovables i afavorir eldesenvolupament de la regió, tot creantllaços entre les dues ribes del Mediter-rani i contribuint a l’estabilitat futura.La participació de la primera compa-nyia privada algeriana Cevital, de granpes en el sector agroalimentari, abona-ria aquesta tesi. A més, Desertec té coma objectius immediats la col·laboracióamb més empreses de la regió on pensaimplantar els parcs solars i té la com-plicitat del Club de Roma, la Trans-Mediterranean Renewable EnergyCooperation i la xarxa EU-MENA,formada per estats de la UE, el nordd’Àfrica i el Pròxim Orient. El granargument dels defensors del projecte és,en definitiva, la força de la cooperacióper aconseguir beneficis ambientals ieconòmics. Desertec tindrà un impulsinicial de diner públic europeu però lamajor part del finançament serà privat.

Les veus crítiques han arribat des dela presidència europea del ConsellMundial d’Energies Renovables que hafet èmfasi en la hipoteca que suposa ladependència energètica exterior. AEspanya, l’Asociación de Productoresde Energías Renovables (APPA) ha cri-ticat el poc sentit que té portar l’energiade tan lluny quan un dels obstacles pera l’avenç de les renovables és el seu costpoc competitiu. Altres veus han parlatde neocolonialisme. Opinions concre-tes a banda, és cert que no ha tingutlloc encara un debat públic per discutirels pros i contres d’aquesta iniciativaque, si tira endavant, marcarà el segleXXI. En qualsevol cas, Europa no potaspirar en aquest moment a la inde-pendència energètica.

SOSTENIBILITAT

El projecte de renovables més ambiciós

La gran aposta nord-africana

22

Esquema de la proposta de Desertec d’infraestructura de subministrament sostenible d’energia

DESE

RTEC

Amb la recent constitució d’una joint venture de grans empresesenergètiques europees, el 2010 es perfila com l’any d’arrencadad’un pla per abastar el nostre continent amb energia solar gene-rada principalment al desert africà del Sàhara.

“L’objectiu és construir unaxarxa de grans parcs solarstermoelèctrics des del Sàha-ra fins al Pròxim Orient”

Concentració solar (CSP)

Fotovoltaica

Eòlica

Hidràulica

Biomassa

Geotèrmica

*

*Europa, Orient Mitjà i Nord d'Àfrica


THEK

NO

S· N

úm. 1

37 D

ESEM

BRE

de 2

009

23

�La ciutat colombiana de Medellín,relacionada en altres dècades amb vio-lència i pobresa, està experimentant enels darrers anys un important canviqualitatiu pel que fa a la millora de laqualitat de vida lligada a un desenvolu-pament més sostenible. No és casualque a principis de l’any que ara acaba elprojecte Medellín, la más educada rebésel premi City to City Barcelona FADAward per la capacitat d’integrar urba-nisme social, infraestructures de mobi-litat i participació.

Seguint aquesta línia positiva, laciutat afronta ara la transformaciód’una immensa muntanya de brossa,un autèntic barri-abocador conegutcom el Morro de Moravia, on fins fapoc vivien unes 10.000 persones encondicions deplorables. És un granrepte col·lectiu que va començar el2006 i que té per objectiu recuperar lazona i convertir-la en un gran parc. El

projecte de construcció el coordina eldirector de la càtedra UNESCO deSostenibilitat de la UPC, Jordi Morató.Hi participen alguns investigadors delGrup de Gestió Sostenible de l’Aiguade la mateixa Càtedra, com Alex Pires,Ángeles Ortiz, Angel Gallegos, JoséWeisman i Alice Miranda, i altresmembres de la càtedra vinculats al’Escola Tècnica Superior d’Arquitec-tura de Barcelona (ETSAB), coordinatsper la professora Sandra Bestraten.

Aquesta gran transformació urbanaconstarà de tres fases. La primera, jaculminada, consistia en la reubicaciódels habitants de la zona, una tasca ques’ha fet amb la participació de les per-sones que hi residien que, a més,s’encarreguen que no es torni a ocupar.La segona fase inclou una intervencióambiental orientada a la descontami-nació. Finalment, en l’última fase hi haprevista l’obertura de l’espai a la ciuta-dania de manera que esdevingui unpunt de trobada visualment irreconei-xible respecte al seu estat anterior. Aixòimplica un tractament paisatgístic i laconstrucció d’un ecomuseu per divul-gar la cultura de la sostenibilitat en laseva dimensió social. Si formalment elMorro de Moravia ja no s’assemblaràgens al que era, les autoritats de la ciu-tat no volen que la història s’esborri il’ecomuseu incorporarà les vivènciesdels antics habitants.

La dada. Cada CD musical genera un 65% més d’e -missions de gasos d’efecte hivernacle que una descàrrega d’internetequivalent en contingut, segons el primer estudi realitzat als EUA –iprobablement al món– en què s’han comparat aquestes duesopcions que avui encara té l’amant de la música. En la descàrregas’ha considerat només aquest fet, mentre que en el CD s’han tinguten compte les emissions generades per la fabricació i pel compra-dor en el desplaçament a la botiga. L’estudi matisa, però, la supe-rioritat ambiental de les descàrregues i assenyala que el CD no fatan mal paper, i fins i tot pot ser millor ambientalment que una des-

càrrega, si aquesta es prolonga durant hores i posteriorment esreprodueix en equips d’elevat consum energètic.

És un fet que les vendes de CD cauen de manera espectaculararreu del món a favor de les descàrregues; tot i així en alguns païsosestan apareixent ecosegells que certifiquen al client que s’ha procu-rat minimitzar l’impacte ambiental d’aquests discos. La substituciódel plàstic de les capses dels CD per cartró representa un avenç sig-nificatiu en aquesta direcció. Mentrestant, els discos de vinil tornenamb força al mercat. La matèria amb què estan fets no és gaire ami-ga del medi, però aquesta ja és una altra història.

65%

Premi City to City Barcelona FAD Award

La metamorfosi de Medellín

Patrocinadors de l’Any de les energies renovables

��

Vista panoràmica de la ciutat de Medellín, a Colòmbia

ARXI

U


[email protected]

�La nit del 23 de novembre el PetitPalau de la Música Catalana va emple-nar-se de màgia i emocions durant la

celebració de la Diada de la Professió2009. L’acte va servir per lliurar els Pre-mis CETIB, les ajudes als sis projectesd’acció social que el Col·legi finança,homenatjar la col·legiada Dolors Puigcom a col·legiada distingida i passar

una estona molt divertida amb compa-nys i amics.

La conducció de l’acte va anar a càr-rec d’un brillant Pep Plaza que va saberdirigir amb gràcia un acte en què es vanbarrejar tota mena de sentiments. Amb

EN PORTADA

Premis CETIB – Enginyeria i Societat

Diada 2009, quan menys és més

THEK

NO

S· N

úm. 1

37 D

ESEM

BRE

de 2

009

24

La Diada de la Professió va tornar a reunir aquest any la família del CETIB en una vetllada molt especial.En un any d’austeritat, el Col·legi va celebrar una festa ‘minimalista’ i marcada per la versatilitat pròpiadels professionals de l’enginyeria tècnica industrial: una cadira increïblement modelable, un conductor del’acte absolutament polifacètic i uns assistents d’escena que tan aviat treballaven com ballaven.


una sorprenent capacitat camaleònica,va posar-se el públic a la butxaca tottransformant-se en Pep Guardiola, Jor-di Pujol, Quim Monzó o TomeuPenya. Fins i tot la consellera Montser-rat Tura va bromejar instants abans dedirigir-se a tot el públic dient-li “pensa-va que m’imitaries i m’estalviaries la fei-na del discurs”.

La Diada va començar amb unadeclaració d’intencions en tota regla:Pep Plaza obria un sobre minúscul enquè s’avisava el públic: “Heu trobat totel que necessiteu per celebrar aquestanit de petit format: un espai més petit,el Petit Palau; menys convidats, benavinguts per això; no tanta teca, mésaviat una copa de cava (...); un presen-tador, però grans convidats… La nit

mínima per a una gran Diada”.Aquestes paraules amagaven una

cadira feta de cartró que s’allargavacom un acordió fins a transformar-seen un confortable banc per a mitja dot-zena de persones, un tàndem de mimsque agilitava l’acte contribuint al mun-tatge i desmuntatge de l’escenari i unespectacle de titelles que el va tancar also del Ne me quitte pas del francès Jac-ques Brel.

Tot amenitzat per les intervencionsdel professor Franz de Copenhague, unclàssic que ja fa uns anys que és assidua la Diada. En Franz fuig durant uneshores de l’ostracisme propi dels inven-tors –especialment si són nòrdics– ifixa la seva mirada penetrant en tot elque succeeix a l’escenari de la Diada.Aquest any, ha conversat animadamentamb el degà, Joan Ribó; amb el secre-tari, Jordi Català, i fins i tot amb enJoan Pera, que també va fer acte de pre-sència.

Ribó aposta per la unió. En el discursde benvinguda a tots els assistents, eldegà del Col·legi va voler posar l’accenten els nous estatuts del CETIB publi-cats al DOGC al setembre de 2009:“Esperem que aquest nou marc jurídicserveixi per impulsar noves accions iactuacions conjuntes i per cohesionar-nos encara una mica més”. Ribó vaassegurar que així es faria per part deBarcelona, ja que “tots els col·legis pro-fessionals estem travessant un mar plede turbulències i cal que estiguem mésunits que mai per no naufragar”.

L’anomenada Llei òmnibus –ahores d’ara encara projecte de llei–,resultat de la transposició de la directi-va europea de serveis, pot fer, segonsJoan Ribó, que “trontolli la sòlidaestructura col·legial construïda durantmolts anys de lluita i esforç”.

Tot i mostrar-se partidari de la lliu-re competència, el degà va voler posarde manifest la funció social que téencomanada: registre i acreditació de lacondició professional, control deonto-lògic i servei de visat. Per a Ribó, “sen-se aquests punts bàsics, no hi pot haverles garanties de seguretat i de professio-nalitat que els ciutadans exigeixen imereixen”.

THEK

NO

S· N

úm. 1

37 D

ESEM

BRE

de 2

009

25

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

Joan Ribó i Montserrat Tura abans de començar l’acte

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

El teatre gestual va ser un dels protagonistes de la nit

JORD

I PLA

Y

Ribó va posar de manifest la funció social dels col·legis

JORD

I PLA

Y

Pep Plaza va connectar perfectament amb el públic

JORD

I PLA

Y


El CETIB amb el Tercer i Quart món.Com ja s’ha fet en els darrers anys, esva aprofitar la Diada per retre un petithomenatge a les entitats que col·la -boren amb el Tercer i Quart món ique el CETIB subvenciona amb el0,7% del seu pressupost. En aquestaedició, sis entitats s’han beneficiat deles ajudes del Col·legi per al desenvo-lupament de projectes. En total s’hanlliurat 26.230 euros. Durant el lliura-ment, Maria Cinta Pastor, vocal de laJunta, va destacar que “la crisi econò-mica actual no sempre va lligada auna crisi social”.

Representants de cada una de lesorganitzacions van recollir un diplomaacreditatiu de mans de Maria CintaPastor i Josep M. Segarra, vocals de laJunta. Les organitzacions són: Associa-ció Adelante África, Associació Catala-na d’Enginyers Sense Fronteres, Càri-tas Diocesana de Barcelona, FundacióCasc Antic, Nexe Fundació i Sathi San-sar-Món Amic. El web del Col·legi dis-posa d’un apartat amb tota la informa-

ció relativa a la subvenció d’aquestsprojectes.

Dolors Puig: “M’agrada ser una de vos-altres”. Durant la Diada tambés’atorga el guardó de col·legiat distingita Dolors Puig (Terrassa, 1951), engi-nyera tècnica industrial col·legiada idiputada per Barcelona del PSC alCongrés dels Diputats, on és vicepresi-denta segona de la Comissió de Cièn-cia i Innovació. Puig és també professo-ra titular d’enginyeria química a laUPC i anteriorment havia estatregidora a l’Ajun tament de Terrassa. LaJunta de Govern ha decidit concediraquesta distinció a Dolors Puig per latasca desenvolupada els darrers anys enfavor del col·lectiu de l’enginyeria tèc-nica industrial. En lliurar-li el guardó,Joan Ribó va destacar que Puig, “tot il’atapeïda agenda que té a causa de lesseves obligacions polítiques, sempre hatingut un moment per al Col·legi”.

En rebre el guardó, Dolors Puig vadirigir unes paraules a l’auditori en què

va afirmar: “Sempre he cregut en elCol·legi perquè crec que junts tenimmés força”. La diputada va acabar unbreu però emotiu discurs assegurantque “m’agrada ser una de vosaltres”.

Montserrat Tura felicita el CETIB. Mont-serrat Tura, consellera de Justícia, vaassistir a la Diada. Tura va destacar elpaper de la ciència i la tècnica en el de-senvolupament que ha viscut la societaten els darrers anys i que ha permès que“cada generació visqui millor quel’anterior”. Per això, va continuar,“tenim l’obligació de deixar un planetamillor de com l’hem trobat”.

Tura, que és la consellera del depar-tament responsable de l’adaptació delsEstatuts del CETIB a la Llei decol·legis professionals, va felicitar elCol·legi per la manera com s’havia fetaquesta adaptació, ja que el nou text“és una ampliació de mires molt positi-va que permetrà dirigir els esforçoscol·legials cap a un futur millor”. Laconsellera va assegurar també que espe-ra que “l’onada liberalitzadora” –enreferència a la Llei òmnibus– no impe-deixi que col·legis com el CETIB con-tinuïn treballant en favor dels col·le -giats i la societat.

A la Diada, a la qual hi van assistirmig miler de convidats, hi havia diver-ses personalitats del món polític i aca-dèmic, com ara els diputats PereMacías i Jordi Pedret o els directors dediverses escoles. En acabar l’acte es vaservir un refrigeri al foyer del Palau.

EN PORTADATH

EKN

OS

· Núm

. 137

DES

EMBR

E de

200

9

26

Xavier Pascual (Gavà, 1972), enginyer tèc-nic industrial químic, és des de fa gairebédos anys el màxim responsable del primerequip de bàsquet del Futbol Club Barcelo-na. La seva trajectòria sempre ha estat vin-culada al bàsquet, un esport que primer vapracticar mentre estudiava, després vacompaginar amb l’enginyeria i, finalment,s’ha convertit en la seva feina. Asseguraque l’experiència en l’enginyeria li ha servitde base per gestionar equips de treball.

La seva trajectòria en el món del’enginyeria comença a Cornellà, en unaoficina tècnica on feia projectes d’ins -tal·lacions elèctriques, d’aire condicionat,expedients d’activitats... i on assumeix ladirecció tècnica. Entre els anys 2002 i 2005treballa de tècnic municipal a Viladecans.Dins el Departament d’Edificacions i Obres,Pascual era l’enginyer encarregat de l’obranova municipal, de l’execució de projectesd’instal·lacions en els edificis municipals,de gestionar els costos i serveis de lesempreses subcontractades, etc. Aleshores

combinava aquesta tasca amb l’exercicilliure i amb el bàsquet, fins que va entrara les files del Barça.

Des dels 16 anys és entrenador debàsquet i ha anat pujant de categories:primer al club de bàsquet de Gavà, des-prés al CB Cornellà, al Santfeliuenc,l’Olesa i el CB Aracena. La temporada2004/2005 va ser clau: va fitxar pel BarçaB i va iniciar un parèntesi en l’enginyeria:“Fins fa poc he exercit d’enginyer i no des-carto tornar-ho a fer, però ara només pen-so en el bàsquet”, afirma. Fa gairebé dosanys –i després de dos anys i mig desegon entrenador–, Pascual va substituirDusko Ivanovic com a entrenador del pri-mer equip.

Un enginyer a la canxa

Pascual no va poder recollir el Premi en persona

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

Més imatges i vídeo

www.cetib.catwww.youtube.com/enginyersbcn

Amb la col·laboració de

Patrocinador de la Diada de la Professió


THEK

NO

S· N

úm. 1

37 D

ESEM

BRE

de 2

009

27

Guanyadors dels Premis en la categoria de millor PFC

JORD

I PLA

Y

El primer premi va ser per a un projecte sobre el KERS

ARXI

U

Dolors Puig agraeix la menció de Col·legiada Distingida

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

El segon premi va ser per a una cadira de rodes

ARXI

U

�Darío Fernández, estudiant del’Escola Universitària d’EnginyeriaTècnica Industrial de Barcelona(EUETIB), adscrita a la UPC, es vapreguntar abans de començar el seuprojecte de fi de carrera què es podiafer amb tota l’energia dissipada en for-ma de calor que es perd quan un vehi-cle frena.

Tot i els avenços dels sistemes defrenada dels vehicles, aquest problemacontinua sense resoldre’s. El projecte,del qual va ser tutor el professor JavierLuzón, planteja una solució basada enels sistemes de regeneració d’energia defrenada o KERS en les seves sigles enanglès (Kinetic Energy Recovery Sys-tem). És a dir, un dispositiu que per-met reduir la velocitat d’un vehicletransformant part de l’energia cinèticaen forma d’energia elèctrica, mecànicao hidràulica que pot ser emmagatzema-da per a un ús futur.

El projecte valora les possibilitatsd’implantació d’un KERS mecànic enun turisme convencional mitjançantestudis tècnics, econòmics, mediam-bientals i d’estratègia empresarial.

L’estudi conclou que el gran avan-tatge que ofereix un KERS mecànic ésreduir les emissions d’un vehicle sensehaver de fer modificacions de capmena en els motors. A més, hi ha unbenefici en termes mediambientals.Encara que en termes d’estalvi de com-bustible no estaria del tot justificada laimplantació d’aquest sistema als auto-mòbils, sí que ho està econòmicamentquan en el càlcul s’hi inclou l’estalvi entermes de sancions aplicades als fabri-cants per emissions de CO2 (marc nor-matiu europeu de l’any 2012) i en lesreduccions de l’impost de matriculació.

L’alumne guanyador del primerpremi obté 6.000 euros i el professortutor, 1.500.

L’Estudi, disseny i optimització decadires esportives per a persones ambmobilitat reduïda i processos de fabrica-ció, de l’alumne de l’EUETIB LluísGirós, ha estat el guanyador de

l’accèssit, dotat amb 1.000 euros. Eltutor del projecte va ser Joan Dàvila.

El projecte desenvolupa una cadirade rodes per a jugadors de bàsquet ambmobilitat reduïda capaç de millorarl’actual oferta de cadires. L’estructura téla capacitat d’adaptar-se totalment aqualsevol grau de lesió o complexitatfísica i no a l’inrevés.

Mitjançant un estudi detallat delsesforços que rep una cadira de rodes i lainfluència que té la variació de la geo-metria en el seu comportament, el pro-jecte fa una acurada optimització del’estructura per tal de complir els dosobjectius principals: ajudar a millorarel rendiment del jugador aconseguintel mínim pes de la cadira sense sacrifi-car la fiabilitat i, a la vegada, marcar unpreu de venda al públic tan competitiucom sigui possible.

En el transcurs del projecte s’ha dis-posat de l’experiència dels jugadors delBarça del centre Guttman per tal de ferun extens estudi de camp. Un cop trac-tada la informació i definits els objec-tius, s’ha creat un primer prototip queposteriorment s’ha optimitzat i, final-ment, s’ha fabricat la cadira de rodes enun taller per verificar les conclusionsextretes i, alhora, contrastar el preufinal del pressupost.

Millor treball d’innovació. Per primercop des de que es va establir aquestacategoria dels Premis CETIB, el juratva acordar declarar desert tant el pri-mer premi com l’accèssit d’aquestaconvocatòria. El Jurat considera que elstreballs presentats no s’adeqüen a lesbases de la convocatòria, especialmenten el punt que fa referència a la neces-sitat d’incloure “una valoració delsresultats obtinguts”.

Aquesta decisió té per objectiu man-tenir l’alt nivell dels treballs premiats.Tot i això, el Jurat destaca que algun delsprojectes presentats és de gran qualitattot i que el fet d’estar pendent d’apli -cació fa que no puguin ser consideratscom a treballs d’innovació.

Un sistema per aprofitar la calor que desprènun vehicle quan frena guanya els Premis CETIB


THEK

NO

S· N

úm. 1

37 D

ESEM

BRE

de 2

009

28

EN PORTADA

Ara fa un any

Una injecció de motivacióEls Premis CETIB han arribat enguany a la seva desena edició. Al llarg d’aquests deu anys, més de 30 pro-jectes han resultat guanyadors d’aquests guardons. Es tracta d’estudiants que han posat tots els seus esfor-ços en el seu projecte de fi de carrera o de professionals de l’enginyeria tècnica industrial que han apos-tat per la innovació en la seva tasca professional. Com els han ajudat en la seva trajectòria professional?

Tamara G. [email protected]

�Per a Jordi Amigó, un dels guanya-dors al premi al millor projecte de fi decarrera, la sorpresa de rebre un premi alGran Teatre del Liceu es feia realitat elpassat 1 de desembre de 2008. “Nosospitàvem res fins que vam veure queestàvem asseguts molt a prop del’escenari, no ens ho podíem creure”,paraules que coincideixen amb les delseu company de projecte, GuillemBuhigas, per a qui rebre aquest premidavant de dues mil persones “és unad’aquelles coses que no passen moltesvegades a la vida i és un record que maino s’oblida”. Abans de pujar a l’escenaria recollir el Premi, van dedicar moltsmesos a un projecte que va esdevenirun repte. Junt amb la seva companyade projecte, Esther Ortega, aquestsestudiants d’enginyeria química vancomençar a exercir d’enginyers tècnics:

van aplicar una sistemàtica de treballfonamentada en les eines de qualitat ide seguretat i medi ambient, planifi-cant a priori totes les tasques abans defer-les, van fer reunions per avaluar elsresultats i decidir les accions a dur aterme, aplicant els seus coneixements iprenent decisions. El resultat va ser unpremi per al projecte Caracterització dela degradació de sulfametazina mitjan-çant Foto-Fenton, un treball que contri-bueix a l’estudi dels processos de millo-ra de la qualitat de l’aigua.

En Jordi i l’Esther han estat vincu-lats amb empreses farmacèutiquesd’ençà que van començar a estudiarenginyeria. Juntament amb en Gui-llem, coincideixen que el seu pas perl’Escola de Barcelona els ha reportatconeixements tècnics i teòrics moltvaluosos. Per a ells treballar en aquestprojecte de fi de carrera va ser unaexperiència que va implicar un granesforç i els va reportar grans resultats

“que varen culminar en el premiCETIB, un reconeixement que capdels tres oblidarem”, puntualitza enGuillem. “Un premi sempre és benvin-gut perquè demostra que vam treballaramb molta il·lusió i de manera encerta-da, formant un bon equip de treball”,afegeix en Jordi.

Actualment tots tres treballen. EnGuillem és enginyer tècnic a l’Ajun -tament de Santa Coloma de Gramenet.Potser el Premi no ha influït directa-ment a aconseguir aquest lloc de treball,però s’enorgulleix de poder dir-ho: “Ésun fet que engrosseix el teu currículumi penso que em pot ajudar a obrir por-tes, a donar-me més oportunitats en unfutur, sobretot en el marc laboral rela-cionat amb el tractament d’aigües”. Araha decidit continuar estudiant i farà elsegon cicle d’enginyeria química. EnJordi treballa en una empresa químicacom a cap de torn, càrrec que vacomençar abans de finalitzar la carrera i

Fotografia de família dels guardonats en els Premis CETIB 2008 - Enginyeria i Societat

ARXI

U


THEK

NO

S· N

úm. 1

37 D

ESEM

BRE

de 2

009

29

de rebre el Premi, i l’Esther, treballacom a tècnica dels laboratoris de quími-ca de l’EUETIB, una feina que compa-gina amb l’estudi d’un màster en Engi-nyeria Biotecnològica.

Un projecte amb continuïtat. A la buta-ca del costat d’en Guillem, en Jordi il’Esther, hi havia en Luis Delgado,accèssit en la categoria del premi almillor projecte de fi de carrera. Per a enLuis “una cosa així trigues a oblidar-la:fins i tot va arribar la notícia al meupoble sense jo dir res”. En Luis va gua-nyar 1.000 euros amb el seu projecteEstudi de biomaterials per a l’aplicació enregeneració de teixit nerviós. Per a ell, elPremi “va ser un reconeixement pel tre-ball realitzat pel grup de recerca i permi. Fins aquell moment només teníemla nostra opinió i la del tribunal avalua-dor del projecte, el fet que una institu-ció com el CETIB ens atorguésl’accèssit va ser una injecció de motiva-ció”. El projecte ha seguit evolucionanti aviat en publicaran algun article sobreaquest en una revista científica interna-cional d’alt impacte. Actualment enLuis treballa al grup de Biomaterials,Biomecànica i Enginyeria de Teixits dela UPC. A més d’investigar, una de lesseves principals activitats és la transfe-rència de tecnologia i consultoria a lesempreses del sector biomèdic i de mate-rials, activitat que compagina amb elsestudis d’Enginye ria de Materials.

Un any abans, Lourdes Ortiz gua-nyava el Premi al millor projecte definal de carrera: “Vaig rebre la felicitacióde tota la família, amics, companys defeina i, fins i tot, d’antics companys declasse.” El seu Estudi comparatiu entrel’aigua procedent d’un dispositiu domèsticde purificació i l’aigua embotellada vasuscitar entrevistes a diversos mitjans decomunicació i, fins i tot, va cridarl’atenció de diverses empreses.

PRElactia, un treball que avança. L’anypassat el premi al millor treballd’innovació va ser per al col·legiat AngelAtance autor de PRElactia: nou envàs deplàstic bicapa per a llet UHT, amb barre-ra total de llum, un treball ques’orientava al desenvolupament indus-

trial d’un concepte innovador d’envasosamb propietats de barrera a la llumespecífiques per a l’envasat de productesamb elevada sensibilitat, principalmentels de la llet UHT i derivats lactis. Per al’Angel, rebre el Premi “ens ha donatmolta il·lusió per continuar lluitant tanten aquest projecte com en d’altres pro-jectes innovadors. El moment actual ésmolt dur per a la indústria en general ia vegades trobem a faltar un cert incen-tiu per guanyar motivació”.

El projecte PRElactia segueix el seucamí en el camp tècnic, amb nombro-ses proves per part de possibles clients,i a dia d’avui ja el coneixen la majoriadels grans actors del sector: empreseslleteres i fabricants d’equipaments per ala indústria alimentària. “Molts d’ellshan tingut converses tècniques amb elsnostres col·laboradors i s’estan fent pro-ves, però són llargues perquè s’ha deesperar més de quatre mesos d’em -magatzematge per veure el resultat deconservació –puntualitza l’Angel– i, toti que no s’ha confirmat cap comandaen ferm, tenen diversos projectesoberts, com el que està funcionant aFrança amb molt bons resultats. “Peraixò es necessita molta paciència i avegades falta una mica d’ànim per con-tinuar endavant”, explica. Aquest

projecte de mo ment es coneix més aCatalunya arrel de les entrevistes quevan sorgir per rebre el Premi, malgrat laseva possibilitat de comercialitzacióexterior. L’Angel vol destacar també elprestigi que ha suposat rebre el Premi:“Ens ha estat útil com a referènciaentre els nostres clients. Ara estem tre-ballant en altres projectes innovadors iels clients que ens han triat com acol·laboradors han valorat el premicom a referent”.

L’accèssit en la categoria d’innovacióel va guanyar l’any passat el col·legiatDavid Aradilla, autor del treball Nousistema de protecció contra la corrosiómetàl·lica basat en l’aplicació de polímersconductors compostos. El seu interès pelspolímers conductors va començar ambel seu projecte de fi de carrera i va sergràcies al seu tutor que va continuarinvestigant dins del grup del qual for-mava part. Actualment pertany al grupd’investigació IMEM i la feina vincula-da al seu projecte de tesi consisteix en lacaracterització, el desenvolupament il’aplicació de nous polímers conduc-tors. “Des d’aleshores, continuo treba-llant amb la mateixa il·lusió del primerdia quan feia el meu projecte final decarrera, intentant trobar noves alternati-ves i aplicacions d’uns materials que finsfa unes dècades eren uns autèntics des-coneguts per tothom –explica enDavid–. En un món cada cop més engi-nyeril, la necessitat de trobar novesopcions i vessants davant els reptes delfutur, permet de trobar-me davant unasituació ideal amb l’objectiu d’aportarel meu granet de sorra, gràcies a lesmeves investigacions dins d’aquestcamp”. Actualment es troba treballanten l’aplicació de polímers conductorscom a materials nanocomposits ambl’objectiu de desenvolupar, millorar iplantejar una nova forma de síntesidiferent de les ja conegudes. Igual queels seus col·legues de premi, rebreaquest guardó suposa un reconeixe-ment a una feina que s’ha fet ambil·lusió, esforç, ganes de treballar id’aprendre. “Sens dubte, aquell premiem va omplir de joia i alegria i m’hamotivat per continuar endavant en lameva recerca”.

Angel Atance al programa ‘El Medi Ambient’ de TV3

TVC

“El fet que una instituciócom el CETIB ens atorguésl’accèssit va ser una injec-ció de motivació”


LOUR

DES

SEGA

DE

ENTREVISTA


Jordi [email protected]

�Què és Triodos Bank? A què fa refe-rència quan es parla de banca ètica?Triodos Bank és una entitat financeraque podem emmarcar dintre del queara s’anomena banca ètica o banca sos-tenible. A mi m’agrada parlar de bancamb valors. Aquest tipus de banca neixen el moment en què molta gent es vacomençar a plantejar en què s’invertienels seus diners. A finals dels anys 60,amb la Guerra del Vietnam, molts con-sumidors van entendre que es trobavenamb la incoherència d’anar a manifes-tacions contra la guerra i, en canvi,tenir els diners en institucions queinvertien en armament… De fet, enca-ra ara passa. Molts dels que van anar aBarcelona a les manifestacions contrala guerra de l’Iraq, ni s’imaginen el quees fa amb els seus diners.

Què fan els bancs amb els nostres diners?Doncs, entre d’altres coses, invertir enels negocis més rendibles com podenser els transgènics o l’armament.

Però és clar que els bancs, al que esdediquen, és a fer rendir els estalvisdels seus clients…Sí i no. Cal parar-se a pensar en el sen-tit i la destinació dels diners. El dinerno és una cosa neutra i, per això, no-saltres, a Triodos Bank, actuem pensantque el diner no només ha de generar

benefici. El benefici ha de ser el resul-tat, no la finalitat, aquesta és una grandiferència. I, compte, nosaltres tambéfem banca i, per tant, ens preocupempel rendiment del capital dels nostresclients. Però ho fem d’una forma ètica.L’ètica d’on van a parar els nostresdiners no depèn dels governs, sinó denosaltres mateixos.

Però és possible saber on van a pararels diners dels nostres estalvis?En una entitat com Triodos Bank, sí.El concepte de transparència és vital enla nostra entitat i en d’altres que esdediquen a la banca sostenible. L’eco-nomia s’ha convertit en una cosa moltopaca, i la gent no s’havia plantejat dequina manera els bancs i les caixes uti-litzen els diners dels seus estalvis. Peròara nosaltres estem explicant que unaaltra banca és possible i ho estem expli-cant amb molt d’èxit. Com jo dic, es-tem fent soroll i la gent ens escolta.

Vostè comenta que “el que és priori-tari no és guanyar diners, sinó ajudar

a transformar la societat”. Això, per aun banc, sona molt agosarat.Però és així. No està renyit buscarrendibilitat tot actuant amb cons-ciència i responsabilitat, però això éscosa de tots.

En què inverteix principalment Trio-dos Bank?Financem sobretot tres sectors: socie-tat, cultura i medi ambient. Com diuel nostre lema, els nostres objectius icriteris d’inversió són, per ordre estric-te, people, planet and profits, és a dir,les persones, el medi ambient i, en ter-cer lloc, els beneficis.

La crisi està jugant a favor de l’ano-menada banca ètica?Sí. Aquesta crisi ha despertat conscièn-cies, però no tothom reacciona quansap com s’utilitzen els seus diners perpart de les entitats d’estalvi i financereson els té dipositats. La crisi que estempatint actualment és la prova que vivimen una societat malalta, però el proble-ma no és jutjar, sinó curar, i una mane-ra és utilitzar els diners d’una formamés responsable. Amb nosaltres potserno tindrà els índexs de rendibilitat mésalts del mercat, però sabrà que els seusdiners s’utilitzen d’una forma responsa-ble, i això no és poca cosa. El canvi éspossible, però depèn de nosaltres. Laforça de la democràcia és feble, peròdecidir què podem fer amb els nostresdiners té molta potència.

Si se sabés on van a parar els diners que tenim a les nostres entitats d’estalvi, més d’un s’enduria les mansal cap. Per això, quan fa poc menys de quatre anys a Joan Antoni Melé li van oferir dirigir l’oficina territo-rial de Triodos Bank, va estar encantat de la vida. Nascut a Barcelona el 1951, Melé va treballar durant 30anys en una caixa d’estalvis catalana. Creat el 1980 a Holanda, Triodos Bank és una entitat financera on elsdiners s’utilitzen d’una forma responsable per construir un món millor. Autor de ‘Dinero y conciencia. Aquién sirve tu dinero’, Melé viu dedicat a la promoció de la banca ètica i als projectes de cooperació i no tépèls a la llengua a l’hora d’explicar alguns secrets de la banca que, en realitat, molts preferirien no saber…

THEK

NO

S· N

úm. 1

37 D

ESEM

BRE

de 2

009

31

“Nosaltres estem explicant queuna altra banca és possible”

Joan Antoni Melé, director de Triodos Bank a Catalunya i Balears

“La força de la democràciaés feble, però decidir quèpodem fer amb els nostresdiners té molta potència”

LOUR

DES

SEGA

DE


THEK

NO

S· N

úm. 1

37 D

ESEM

BRE

de 2

009

32

ENTREVISTA

Vol dir que actualment els ciutadanstenim més força com a consumidorsque pròpiament com a ciutadans?Sí, en certa manera és això. Ja s’ha vistcom l’actitud dels consumidors ha fetcanviar algunes pràctiques, com perexemple l’explotació infantil. Doncspassa el mateix amb els nostres estalvis.La prova és comprovar com, avui, mol-tes caixes ja només parlen de l’obrasocial… Un altre exemple són algunsfons que ja han tret algunes entitatsque es diuen ‘fons ètics’. Això vol dirque la resta de fons no són ètics…? Laresposta és evident. Quan la gent posaels seus estalvis en fons ‘tecnològics’, enquè es pensa que inverteix? Jo li hodiré: en la major part dels casos, enarmament. No només cal pensar en elsfons d’inversió. Els diners que tenimen les llibretes d’estalvi també són uti-litzats i mai sabrem exactament en què.I aleshores apareixem nosaltres, ambtota la transparència i coherència delmón, i els fem por. Encara que la gentes pensi que els seus diners són moltpoca cosa, només cal que vagi al seubanc o caixa a intentar retirar-ho tot. Javeurà com li arriba a costar. Si tothomretirés els seus diners per exigir méstransparència i responsabilitat, moltescoses canviarien.

A més de tot el que comenta, en unsmoments de gran incertesa econòmicaTriodos Bank ha experimentat un crei-xement raonable. Quin és el secret?No hi ha secret. Senzillament, la gentha descobert que la banca ètica és méssegura. No especulem, no cotitzem a laborsa i seguim els projectes on invertimde prop. Ens dediquem a l’economiareal i creixem de forma orgànica. Arahem fet una ampliació de capital i hemtingut molta demanda. Molta gent hacomprat accions, no per guanyardiners, sinó per formar part del projec-te. Amb tot, som un dels bancs amb uníndex de solvència més alts.

Vostè ha fet la major part de la sevacarrera professional en una caixad’estalvis tradicional. Quan es va ‘con-vertir’?Jo vaig descobrir la banca ètica cap alsanys 90, a través d’un amic, i de segui-

da m’hi vaig interessar molt i vaig for-mar part de tertúlies i altres activitatsque reflexionaven al seu entorn. Poste-riorment, l’any 2000, a Barcelona es vafer el primer congrés de banca ètica, ialeshores vaig començar a treballar enfets concrets. Vaig prendre una cons-ciència clara de voler canviar el món deles finances. Aleshores, quan el 2006Triodos va obrir una oficina a Catalu-nya i Balears em van oferir el càrrec dedirector. Jo estava molt a prop d’unabona jubilació… Es tractava d’unaopció i una oportunitat vital de primerordre, però també d’una pèrdua decomoditat important. Al final vaig dirque sí i em vaig trobar, als 55 anys,començant de zero.

Com ha canviat la seva vida?Ha canviat de dalt a baix. Ara tinc vidai il·lusió per anar a treballar. A l’entitaton jo estava, quan vam començarfèiem una gran tasca per a la societat,però els objectius socials de les caixess’han desdibuixat. La finalitat últimaés el negoci, i això, a la llarga, pot arri-bar a ser dur de tirar endavant en elterreny personal quan estàs cara a caraamb el teu client, que és a qui t’hauriesde deure... A Triodos, en canvi, m’handonat l’oportunitat de desenvolupar lameva opció vital i, a base de conferèn-cies, anem sembrant. Estic tot el diaamunt i avall, explicant el nostre pro-jecte, i la gent s’adona que jo els expli-co la meva vida. A poc a poc, teniml’oportunitat de canviar la societat i elmón. Per això, com deia, a la bancatradicional no els fem cap gràcia. Amés, en aquests moments estic conei-xent molta gent que està fent coses percanviar el món. Però tot això ha d’anaracompanyat d’un treball interior. Totssom duals, tots podem ser perversos ogandhis en potència.

Ja que esmenta les caixes, precisa-ment, sembla que, en certa manera, elsobjectius de Triodos Bank tenen uncert paral·lelisme amb l’arrel fundacio-nal de les caixes d’estalvis. Consideraque és així?En certa manera sí, però ara el temade les caixes ha canviat molt. A mésnosaltres hi afegim la preocupació pelmedi ambient. Tenim un problemaecològic de primer ordre. La situacióés gravíssima. Això ja no té res a veureamb les caixes. Però és que, a més,l’obra social de les caixes ja té moltpoc a veure amb el que hauria de ser.Fins i tot els narcos de Colòmbia fanobra social! Les caixes dediquen al’obra social just i no res més que elque els marca la llei. Per nosaltres,l’obra social és la nostra raó de ser. Perexemple, acabem de signar un conve-ni amb la Generalitat per finançar sec-tors socials desprotegits. I si la Gene-ralitat ens ha vingut a buscar es perquèla banca tradicional ha deixatd’invertir-hi. El banc és un agent detransformació social, i pot ser-ho enpositiu o en negatiu.

“Si tothom retirés els seusdiners per exigir més trans-parència i responsabilitat,moltes coses canviarien”

LOUR

DES

SEGA

DE


THEK

NO

S· N

úm. 1

37 D

ESEM

BRE

de 2

009

33

Tot plegat no és una mica utòpic?No. Jo veig que hem viscut un segleque ens ha dut a una situació límit queara s’expressa amb el canvi climàtic,però també amb aquesta crisi econòmi-ca que en el fons és una crisi de valors.Hem de recuperar la consciència. Elsegle XXI ha de ser el segle de la cons-ciència. Nosaltres som l’exemple queaixò és possible. Hem de ser capaços depassar d’una economia basada en lacompetència a un mercat amb cons-ciència i això depèn de l’actitud decadascun de nosaltres. Triodos Bank ésla demostració que un banc pot serdiferent i si un banc pot ser diferent,totes les empreses poden ser diferents.

Quin tipus de clients tenen? Noten dife-rències generacionals?Tenim tot tipus de clients. Som unfenomen molt transversal i no tenimun perfil. Hi ha gent jove molt com-promesa, i també gent més gran, gentdel món dels negocis que sap que maino finançarem els seus projectes peròque volen tenir els seus diners en unlloc com nosaltres. D’altres pensen que

Triodos Bank es dedica a fer màrque-ting verd per fer negoci, però quan ensconeixen s’adonen que no és així.

Estan a Catalunya des de 2006, ambvostè al capdavant. Quina valoració fad’aquests quatre anys?Quan jo començo a Catalunya, era elpaís del món amb més oficines bancà-ries per client i amb una forta tradició,o sigui que l’empresa no semblava fàcil.Però a poc a poc la gent ens va conei-xent i ara puc fer una valoració especta-cular. Estem creixent moltíssim. ACatalunya ja tenim uns 6.500 clients i12.000 persones que han demanatinformació. La veritat és que estanentrant molts diners i estem creixent

més del que jo mateix esperava. Pràcti-cament tot es basa en el boca orella.També és cert que hem establert alian-ces amb les ONG més importantsd’Espanya, que ens han difós, igual quealguns mitjans de comunicació.

Vostè parla de canviar el món. Quinpercentatge del mercat creu que hau-ria de tenir la banca ètica per comen-çar a canviar les actituds del sectorbancari i financer?Si arribéssim a aconseguir un 1% pro-vocaríem un canvi brutal i ho aconse-guirem. Perquè, a més, existeix unagran aliança mundial per la banca ambvalors. Entre nosaltres no competim,sinó que cooperem. Estem provocantun canvi de consciència. Coses ques’estaven fent, ja no es poden fer, i cosesque no es podien fer, es faran. Jo vullcrear una epidèmia de confiança en elnostre tipus de banca. Hem de crearxarxes de consciència, cosa que, avuidia, la tecnologia ens permet fàcilment.

Quins inputs tenen per part dels seuscol·legues de la banca tradicional?Al principi, jo veia algun somriure persota de l’orella. Però ara ja no. Hi hauna certa preocupació. Alguna entitatd’estalvi ja ha confessat que ens estàimitant i li diré que, si d’aquí a deuanys, les caixes han hagut de canviar, joseré feliç. El que sí que li puc dir és quealguns companys que en el seumoment em deien que estava sonat,ara em confessen la seva enveja. Jo dor-mo molt més tranquil que molts d’ells.Perquè el que és clar és que una cosa ésparlar de les entitats i una altra, de lespersones que hi ha a dins guanyant-seel pa cada dia.

Tot això no li està comportant proble-mes personals? No crec que a la bancatradicional li faci gaire gràcia el seucreixement…Certament, jo m’estic posant en contradel gran poder. Sóc provocador, peròrespectuós. No he tingut problemes,però no descarto tenir-los en el futur.En tot cas, jo no denuncio, nomésexplico. Després, cadascú és lliure desaber què fa amb els seus diners o ambels dels seus clients…

“Hem de ser capaços depassar d’una economia ba-sada en la competència a unmercat amb consciència”


THEK

NO

S· N

úm. 1

37 D

ESEM

BRE

de 2

009

34

[email protected]

�Durant les últimes dècades lesempreses han estat gestionant ambmés fracassos que èxits la igualtatd’oportunitats entre treballadors dediferent sexe. La incorporació massi-va de les dones al treball remunerat,durant la segona meitat del segle XX,no ha comportat una presència equi-librada d’homes i dones en consellsdirectius i càrrecs de responsabilitaten general.

Un pensament convencional queencara ara impera en molts esta-ments polítics i socials és que lesdones, tot i estar preparades perocupar llocs directius, o no volen ladedicació i la responsabilitat queexigeixen aquests càrrecs, o priorit-zen l’opció de dedicar-se a la famí-lia, ja que l’etapa actual de la mater-nitat (entre els 30 i els 40 anys)coincideix majoritàriament ambl’etapa més intensa de desenvolupa-ment de la carrera professionald’una persona.

Segons dades de la ComissióEuropea, des de 1999, dels 8milions de llocs de treball que s’hancreat a Europa, 6 milions els hanocupat dones, i les dones ja repre-senten el 59% dels graduats univer-sitaris a tot el territori europeu.Paradoxalment, la meitat de lesdones amb formació científica i tec-nològica als països occidentals estanabandonant les seves carreres profes-sionals de manera voluntària quanarriben als 35 anys. Una primeraanàlisi arribaria a la conclusió lògicaque, a aquesta edat, hi ha un aban-donament massiu dels llocs de tre-ball i responsabilitat per part de lesdones, perquè els arriba l’hora de

tenir fills i formar una família. Peròsi aprofundim en les raons reals,s’observa que hi ha d’altres variablesperquè es doni aquest fet, i que espodrien resumir en una de sola:moltes dones amb bona formació icarreres professionals prometedoreses troben desmotivades davant desistemes de progressió dins del’empresa molt rígids, basats en unaescala de mèrits acumulats i dedemostració de passar com méshores a la feina millor, un model queno encaixa amb les noves formes dedirecció més basades en la producti-vitat i l’excel·lència, que necessitenles empreses per desenvolupar-se enun entorn complex.

Quan topen amb aquests siste-

mes de promoció, moltes dones arri-ben a un grau de frustració que els faprioritzar deixar una feina que no lesmotiva, i no pas lluitar per la sevaprogressió professional, encara quecoincideixi amb la seva etapa d’opcióa la maternitat. És aleshores quemoltes dones professionals busquenfeines més adequades a les sevesnecessitats vitals, encara que suposinuna renúncia de sou o de reconeixe-ment social i professional.

Un altre pensament convencionalés el que relaciona el percentatge dedones que abandonen el seu lloc detreball en passar de la trentena ambla taxa de fertilitat del país. Estudisrecents demostren precisament elcontrari (tal com es veu a la gràficaque obre aquest article). En econo-mies avançades, el cost de la vida ésalt i això fa que moltes parellesnomés es puguin plantejar tenir fillssi els dos membres treballen. Perquèaixò sigui possible, cal fer compati-ble treball i família.

Però la necessitat que canviï lagestió i l’organització de l’empresaper incloure d’una manera activa tot

INNOVACIÓ

Dones: treball i família

Una qüestió d’economia, no de gènere

WHY

WOM

EN M

EAN

BUS

INES

S

“Les dones no volen la dedi-cació i la responsabilitat queexigeixen els càrrecs direc-tius o prioritzen la família”

El cost de la vida és alt i això fa que moltes parelles només es puguin plantejar tenir fills si tots dos treballen


THEK

NO

S· N

úm. 1

37 D

ESEM

BRE

de 2

009

35

el talent disponible no és una qües-tió de gènere, sinó de negocis.

En el llibre Why Women MeanBusiness, Understanding the emergen-ce of our next economic revolution,Alison Maitland i Avivah Witten-berg-Cox alerten de la conveniènciaque les empreses aprenguin a gestio-nar la presència de treballadorsd’ambdós sexes des d’un punt de vis-ta de sostenibilitat i d’aprofitamentdel talent i de les capacitats diferentsd’homes i dones.

Per a les dues autores britàniques,aquest és un dels reptes que tenenara mateix sobre la taula les empresesque volen avançar amb èxit en elsegle XXI. Maitland i Wittenberg-Cox parlen dels tres reptes “W”: laweb –les empreses encara no hanaprofitat realment la revolució quesuposa l’ús eficient de la xarxa en elsseus processos i gestió de la informa-ció–, les dones (Women) –les empre-ses encara no han digerit ni s’hanadaptat a l’arribada massiva de lesdones com a força de treball durantla segona meitat del segle XX– i eltercer repte global és el temps (wea-ther), des del punt de vista del canviclimàtic i els canvis de mentalitatque han d’assumir les empreses sobreel seu nivell de consum i aprofita-ment de recursos (materials, energia,contaminació, transport, reciclatge,etc.).

“Web, Women, Weather” serien,doncs, el nou marc que les empreseshan de replantejar-se en aquest segleXXI si volen realment progressar en labona direcció.

Aquesta nova revolució canviaràla manera en què treballem fins ara,quan els directius de les empreses–siguin homes o dones– entenguinrealment que la gestió de les organit-zacions ha de ser “bilingüe”: caldràadaptar els estils de lideratge ahomes i dones. Per exemple, la flexi-bilitat, que tradicionalment s’haassociat a la necessitat de la dona depoder conciliar la seva vida laboralamb la familiar, ha d’anar associada al’empresa i no a un gènere determi-nat. La flexibilitat com a opció detreball hauria d’anar dirigida a atrau-

re un volum considerable del talent ila força de treball disponible (homesi dones) que busquen més opcionsque la d’una jornada de vuit hores.Per exemple, en aquest grup caldriaincloure la creixent franja de pobla-ció senior encara en plenes facultatsper treballar i amb gran experiènciaper aportar, però que se sentiria méscòmoda (i més productiva) ambesquemes laborals més flexibles.També inclou la generació més jove,que prefereix poder dividir la sevajornada en activitats més diverses–siguin professionals, familiars o delleure–, i no dedicar tot el dia a unaúnica ocupació.

No es tracta de substituir unmodel d’economia masculina per unde femenina, sinó que les empreses,les universitats, les administracions,les organitzacions en general haurande canviar la seva manera de funcio-nar si volen treure el màxim profitdel talent dels seus treballadors. Hand’entendre que hi ha altres models

de carrera professional possibles,alternatius a l’actual, que ha estatconstruït en el segle passat, i a partird’una visió exclusivament masculinade la qüestió.

Les empreses i les organitzacionshan de crear les condicions per afa-vorir entorns de treball més “sosteni-bles”: menys reunions, més produc-tivitat, millors eines per treballar adistància, nous paràmetres d’avalua -ció dels objectius i del rendiment enel treball, etc. La competència entreempreses en l’àmbit global faimprescindible mobilitzar al màximel talent disponible. I les donesrepresenten, almenys, el 50% deltalent potencial. Sense anar més llu-ny, Europa patirà en les properesdècades una manca de personal qua-lificat que no es podrà substituiramb treballadors immigrants perquèels seus països d’origen comencen aoferir-los també la possibilitat detornar i crear les seves pròpiesempreses. Es calcula que el 2030 fal-taran a tot el territori de la UnióEuropea prop de 30 milions de tre-balladors qualificats. Seria una llàsti-ma que es desaprofités el talent quees quedarà a casa si no té els incenti-us i els formats de treball necessaris.

La propera revolució econòmicaconsistirà a entendre el rol vital de ladona a l’empresa i als mercats, tantdes del punt de vista de la seva capa-citat d’influència en les decisions decompra (com a consumidores), com,sobretot, des de la seva aportaciód’una manera diferent de crear, diri-gir, liderar i desenvolupar projectesempresarials (com a directives i em -presàries).

Com es deixa molt clar en el lli-bre, el que és “women-friendly” aca-ba essent “people-friendly”, i pertant, un element de progrés de lasocietat.

“Les empreses encara nohan digerit ni s’han adaptata l’arribada massiva de les do-nes com a força de treball”

Més informació

www.whywomenmeanbusiness.comwww.infonomia.com


THEK

NO

S· N

úm. 1

37 D

ESEM

BRE

de 2

009

36

José M. Domínguez CerdeiraGas Natural

�Els edificis són un dels sectorsd’activitat que més demanda d’ener -gia produeixen, en el nostre paísrepresenten aproximadament el 30%del total de l’energia consumida.

En aquests edificis, siguin per a úsresidencial (habitatges) o per a unaaltra utilitat (hospitals, edificisd’oficines, grans superfícies, etc.), lesdemandes en calefacció, refrigeració iaigua calenta sanitària representenentre el 60 i el 70% del total del’energia que consumeixen i és aquíon el gas natural, com a fontd’energia convencional, unit a l’ús deles energies renovables (com la solartèrmica) i de sistemes energèticsd’alta eficiència, constitueix la milloropció per a un consum eficient queredueixi al mínim l’impacte mediam-biental i sigui l’opció més econòmicaper als usuaris finals.

Per cobrir els serveis de calefacciói aigua calenta sanitària (ACS),comptem amb les solucions més clàs-siques amb calderes murals mixtesindividuals (edificis d’habitatges) iamb sistemes centralitzats amb calde-res de gas (edificis dotacionals), querepresenten una gran solució. Per alshabitatges, permet la màxima flexibi-litat d’ús, ja que cada usuari decideixquan engegar-lo i, per tant, quanconsumir energia, ja que no produeixconsums innecessaris quan l’habitat -ge està desocupat. En sistemescol·lectius permet optimitzar els con-sums i reduir els espais necessaris, ja

que no necessita emmagatzemar elcombustible.

Però per tal de reduir el consumd’energies convencionals, i més en unpaís com el nostre, que gaudeix d’unaclimatologia caracteritzada per lagran quantitat de dies amb sol, fer lacaptació d’aquesta energia solar i

usar-la per cobrir una part de les nos-tres demandes és una solució lògica.Per això, la legislació actual exigeixque un percentatge del total de lademanda anual d’aigua calenta enedificis de nova construcció siguicobert, en percentatges entre el 30 i el70% segons la zona geogràfica, persistemes solars tèrmics, caracteritzatsper la instal·lació de plaques, habitu-alment a la coberta dels edificis.Aquesta instal·lació és obligatòria,excepte quan sigui físicament impos-sible o quan, per fer aquesta cobertu-ra, s’utilitzin energies residualsd’altres sistemes, com els dos ques’indicaran més endavant.

Però encara que s’instal·lin siste-

ARTICLE TÈCNIC

La millor opció per als edificis

El gas natural i les energies renovablesLa nostra societat fa un ús cada vegada més intensiu de l’energia en totes les seves activitats, la qual cosaens fa més dependents d’aquesta. Aquesta energia, en qualsevol de les seves manifestacions, té un preucada vegada més gran, per l’increment en els seus costos d’obtenció, elaboració i transport, i a més, la sevautilització produeix un impacte mediambiental que s’ha de controlar i disminuir tant com sigui possible.

��

“Les demandes en calefac-ció, refrigeració i aiguacalenta sanitària represen-ten entre el 60 i 70%”

GAS

NAT

URAL

El gas natural, unit a l’ús d’energies renovables és la millor opció per a un consum eficient


mes solars tèrmics, l’usuari final voltenir garantides les seves demandestèrmiques, per la qual cosa aquestssistemes solars han d’anar acompany-ats amb sistemes convencionals. Ésaquí on novament les solucions clàs-siques de calderes i escalfadors de gasconstitueixen el soci ideal d’aquestaenergia renovable.

En el cas d’edificis d’habitatges,amb generadors instantanis d’aiguacalenta a gas, el mercat disposad’aparells adaptats a la seva intercon-nexió directa amb sistemes solars tèr-mics, que prioritzen l’aprofitamentde l’aigua calenta solar, amb els avan-tatges tradicionals d’aquests equips,com són la producció contínua en eltemps amb nivells elevats de potèn-cia, sense temps d’espera entre usosconsecutius i amb el servei d’ACS icalefacció en un mateix aparell en elcas de les calderes mixtes. Així es dis-posa de solucions tècniques d’ús indi-vidual, aspecte molt demanat pelspotencials compradors d’habitatges,ja que el gas natural només es consu-meix quan es registra demanda en elshabitatges i només si no n’hi ha prouamb l’energia renovable associada,que és la solar.

Les bombes de calor. Però no solamentes disposa de solucions per a la calefac-ció i l’aigua calenta sanitària; també laproducció de fred per a la refrigeració il’aire condicionat es pot obtenir ambequips que consumeixen gas.

Amb tecnologies totalment prova-des, fiables i eficients com són els equi-ps d’absorció i les bombes de calor agas, aquesta demanda es cobreix ambels avantatges ja coneguts: una facturaenergètica més baixa i un menorimpacte ambiental. Aquesta última tec-nologia esmentada, la bomba de calor agas, emergeix com una solució cadavegada més emprada en edificis del sec-tor terciari.

El seu principi de funcionamentés el mateix que el d’una bomba decalor elèctrica; disposa d’un circuitd’eva poració, compressió i condensa-ció d’un refrigerant que en aquestcicle absorbeix calor de l’edifici il’expulsa a l’exterior, funcionant en

refrigeració i, al revés, funcionant encalefacció, absorbint calor de l’aireexterior i entregant-la a l’interior del’edifici. D’a questa manera, per cadaunitat de gas que es consumeix,s’obtenen de l’ordre de dues unitatsd’energia en l’edifici. L’única variacióamb els equips clàssics és que se sub-stitueix el motor elèctric per un altrede combustió interna que fa servirgas. Amb això s’obtenen avantatgesde cost, a més de poder aprofitar lacalor de refrigeració del motor perproduir gratuïtament l’aigua calentademanada per l’edifici. D’aquestamanera, en aprofitar una energia resi-dual per a l’aigua calenta, es pot redu-ir i, fins i tot, eliminar la necessitat

d’instal·lar plaques solars tèrmiquesen l’edifici.

Per les capacitats actualment exis-tents en el mercat no es disposa enca-ra d’equips per al seu ús individual enhabitatges, però es poden aplicar alocals comercials de petita i mitjanadimensió fins a grans edificis i super-fícies comercials, en què, a més delsavantatges ja esmentats, es produeixuna reducció de la potència elèctricamàxima demanada per l’edifici, ambels estalvis derivats de menor potèn-cia instal·lada en centres de transfor-mació i la menor contractació depotència i consegüent menor cost determe fix mensual.

La microgeneració. Aquesta tecnolo-gia, que no és desconeguda, ja que elssistemes de cogeneració tenen unagran implantació en el nostre país desde la dècada dels noranta, s’ha empraten edificis, fins i tot d’habitatges,reduint la dimensió dels equips i lanecessitat de manteniment, de mane-ra que el seu ús sigui fiable i no com-plex, fins i tot per a comunitats depropietaris.

El seu principi de funcionamentes basa en un conjunt motor de gas-alternador, que mitjançant el con-sum de gas genera electricitat, apro-fitant la calor de refrigeració delmotor, com en el cas de la bomba decalor, per satisfer les demandes tèr-miques de l’edifici. Aquesta tecnolo-gia permet, a més de reduir costos al’usuari final, reduir també l’energia

THEK

NO

S· N

úm. 1

37 D

ESEM

BRE

de 2

009

37

Plafons solars d’ACS en edificis

Caldera mural mixta individual


ARTICLE TÈCNIC

primària que consumeix el nostrepaís, ja que produeix energia elèctri-ca en el punt final de consum, ambuns rendiments elevats; una energiaque, si no, s’hauria de produir engrans centrals elèctriques allunyades,amb les perdudes pròpies de la gene-ració i el transport per línies d’altatensió.

L’energia elèctrica produïda ensistemes de microcogeneració es potconsumir en el mateix edifici o béexportar-se a la xarxa elèctrica a can-vi d’una retribució econòmica, d’onresulta una important reducció decostos que abarateix el cost del’energia tèrmica recuperada i, pertant, la factura energètica dels usuarisfinals. Precisament, aquest ús del’energia recuperada del motor com-pleix les condicions exigides per lalegislació per substituir l’obli gaciód’instal·lar plaques solars a l’edifici, jaque l’eficiència energètica obtingudaés equiparable a l’estalvi obtingut per

les plaques. D’aquesta manera, el dis-seny dels nous edificis es pot simpli-ficar, especialment si aquests tenen

cobertes inclinades, fins i tot abara-tint el cost d’inversió en equips.

Per a l’explotació d’aquests equips,els usuaris finals se’n poden encarregardirectament o bé optar per una solucióen auge: contractar una empresa de ser-veis energètics (ESCO) que opera,manté i gestiona el sistema de cogene-ració, facturant a l’usuari final l’energiaque realment consumeix, a preus com-petitius.

El gas natural. Sobre les característi-ques del combustible, el gas naturalés la font d’energia convencional queprodueix un menor impacte ambien-tal, ja que és la que menys CO2 perkWh d’energia útil produïda emet,mentre que la seva emissió de conta-minants locals, com els òxids de sofrei partícules, és pràcticament nul·la.Aquesta reducció d’emissions fa delgas natural una energia positiva percomplir el Protocol de Kyoto i millo-rar la qualitat de l’aire urbà.

GAS

NAT

URAL

Equips de microcogeneració

“La energia elèctrica produï-da en sistemes de microco-generació es pot consumiren el mateix edifici”


THEK

NO

S· N

úm. 1

37 D

ESEM

BRE

de 2

009

39

El 9 de novembre el CETIB va acollir la jor-nada tècnica “Protecció contra el llampsegons el CTE” en col·laboració ambl’empresa Aplicaciones Tecnológicas, es-pecialista en sistemes de protecció contrael llamp. La jornada, a càrrec de ManuelTatay, responsable de Suport TècnicComercial d’Aplicaciones Tecnológicas, vadesenvolupar les exigències del CTE DBSU-8 Seguretat davant el risc causat perl’acció del llamp i va exposar les caracte-rístiques de les instal·lacions de protecció,així com les eines informàtiques d’ajut peral disseny, càlcul i redacció de les memò-ries i per als pressupostos.

En primer lloc, Tatay va exposar elsprincipals aspectes del CTE DB SU 8, pelque fa a la definició dels nivells d’exigèn -cia i els mètodes de justificació i dissenyconsiderats, il·lustrant-los amb exemplesd’aplicació. També es van tractar les carac-terístiques dels components de la ins-tal·lació de protecció contra el llamp.

D’entre els sistemes disponibles (ambdispositius captadors de puntes Franklin,malles conductores i parallamps amb dis-positius d’encebament), es va centrar enaquests darrers. Els elements d’un Sistemade Protecció contra el Llamp mitjançantparallamps amb dispositiu d’encebament(PDC) poden ser sistemes externs (un omés capçals captadors, un o més conduc-tors de baixada o un sistema de presa deterra) o sistemes interns (una instal·lacióde protecció contra sobretensions ade-quada i altres mesures que minimitzin elsefectes destructius del llamp (unions equi-potencials, apantallaments, etc.).

Sistema de captació mitjançant PDC. Unparallamps amb dispositiu d’encebamentes caracteritza per respondre a l’apro -ximació del llamp, avançant-se en la cap-tura a altres elements dins de la zona deprotecció, per tal de conduir-lo a terra deforma segura. Aquest avançament repnormativament el nom de “tempsd’avançament en l’encebament” (∆t) i

determina el radi de protecció del para-llamps, establert segons la norma UNE enun laboratori d’alta tensió.

Els equips que distribueix AplicacionesTecnológicas, DAT CONTROLER PLUS®,han obtingut la certificació de producteAENOR. A més, s’ha verificat que el seufuncionament és adequat en condicionsde pluja més desfavorables.

Protecció contra sobretensions. La nor-mativa vigent a Catalunya obliga a adop-tar mesures específiques sobre la protec-ció contra sobretensions, tant transitòriescom permanents. Les permanents acostu-men a ser degudes a una connexió defec-tuosa del neutre o a baixades de consum,mentre que les transitòries les acostumena provocar els llamps. Per a una correctaprotecció contra sobretensions es necessi-ta una protecció esglaonada amb diversesetapes de protecció que actuïn seqüen-cialment, de manera que siguin capacesde suportar tot el corrent del llamp i dedeixar una tensió residual no perjudicialper als equips previstos en el projecte.

Programari de càlcul. Al llarg de la jor-nada tècnica va ser especialment interes-sant el programari de càlcul d’Aplicacio-nes Tecnológicas per a la justificació delCTE DB SU-8, així com el disseny i la defi-nició de la instal·lació. Amb aquest esdetermina, en funció de la freqüènciaesperada d’impactes i el risc admissible, siun edifici requereix o no un sistema deprotecció contra el llamp i quina eficièn-cia ha de tenir. S’estableix així el nivell deprotecció d’una instal·lació i els seuscomponents. El programa proporcionauna justificació normativa i un disseny iuna memòria del sistema complet de pro-tecció contra el llamp.

La demo del programa es pot descar-regar al web www.at3w.com. També potes sol·licitar gratuïtament una versió com-pleta del programa.

Més informació:Aplicaciones Tecnológicas S.A.www.at3w.comTel. central: 96 131 82 50Fax central: 96 131 82 06

PUBLIREPORTATGE

Jornada tècnica al CETIB: ‘Protecciócontra els llamps segons el CTE’


THEK

NO

S· N

úm. 1

37 D

ESEM

BRE

de 2

009

40

TRABTECH de Phoenix Contact és lasolució més completa del mercat per evi-tar els danys produïts per sobretensionstransitòries i permanents. La seva àmpliagamma de productes i solucions permet al’usuari defensar-se d’aquest fenomen,qualsevol que sigui el seu origen, des dedescàrregues atmosfèriques fins a induc-cions o maniobres de commutació realit-zades tant a l’exterior com a l’interior dela nostra pròpia instal·lació.

Els nostres més de 25 anysd’experiència són posats al servei delclient en cada un dels nostres seminarisper a una correcta protecció contra sobre-tensions en qualsevol classe de sistema:des del tractament de sistemesd’alimentació fins a la protecció de seny-als de mesura, control i regulació,incloent-hi també tot allò que fa referèn-cia a la protecció en el camp de la tècni-ca de la informació i la telecomunicació iels sistemes d’instal·lacions emissores ireceptores.

Els danys per sobretensions són, bas-tant sovint, un risc ignorat des de lesfases de disseny de les diferents ins-tal·lacions; per això, en els nostres cursosconsiderem important ajudar l’assistent adesenvolupar un sistema efectiu de pro-tecció que l’ajudi a anul·lar tant com siguipossible interferències o danys en equipscrítics. Defectes que poden tenir un ori-gen ben diferent, normalment extern alnostre disseny, però que també mitjan-çant acoblaments entre diferents partsdel cablejat poden tenir per a nosaltresuna conseqüència final impredictible:pèrdua d’un senyal crític en el procés,fallades irreparables en l’electrònica d’unequip, conductors desplaçats, aïllamentsperforats, etc.

En la missió del seminari resideix laidea fonamental d’ensenyar l’assistent ainterpretar correctament i a seleccionarde manera adequada el dispositiu de pro-

tecció requerit per a cada cas particular,dedicant un especial interès al conceptede la protecció per nivells i als diferentscomponents i les seves característiquesque poden formar part del funcionamentd’un protector contra sobretensions. Tam-bé s’analitzarà tot el que fa referència ala normativa vigent relacionada ambaquesta classe d’equips des dels diferentsassajos per complir fins a la legislació per

a les diferents zones del país relacionadaamb l’obligatorietat o no d’instal·laraquesta classe de dispositius.

Més informació:www.phoenixcontact.esTelèfon 98 579 16 36Ramón Quirós MenéndezEnginyer de projectes de Phoenix Contact, SA

PUBLIREPORTATGE

TRABTECH Protecció contra sobretensions

La protecció més eficaç per a la seva instal·lació

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA


THEK

NO

S · N

úm. 1

37 D

ESEM

BRE

de 2

009

41

Isofix presenta a Espanya el nou sistemade calefacció per fibra de carboni Geni-us: el binomi entre l’alta tecnologia il’estalvi energètic.

Basant-se en les característiques físi-ques del carboni i el seu alt rendiment,així com la seva resistència i durabilitat,el sistema Genius aconsegueix unesaltes prestacions amb un consum reduït,la qual cosa el converteix en el sistemade calefacció ideal per al sector de laconstrucció civil.

Cable calefactor. El sistema de cale-facció Genius està basat en la tecnologiadel cable calefactor de filaments de car-boni desenvolupada per Thermal Techno-logy.

Aquest cable de 2 mm de gruix estàformat per 12.000 filaments de carbonique s’encarreguen de transmetre la caloramb un consum reduït.

Aplicat a diferents suports, comprèntotes les variants del sistema Genius quepermeten cobrir totes les necessitats dequalsevol espai habitable o aplicacióindustrial, amb estalvis importants d’e-nergia, així com un important respectepel medi ambient.

Les diferents opcions que ofereix elsistema Genius són:

- Elements per a sòls radiants:Mantes i xarxes calefactores desen-volupades per a tota mena de sòls,siguin ceràmics, de marbre, fusta,laminats... Hi ha elements de midesestàndards que permeten modular iadaptar-se a les dimensions del’estança, o elements fabricats amida per cobrir el total de les super-fícies.

- Radiadors: Emissors tèrmics de dar-rera generació. Ideals per a tot tipusd’estances, banys o dormitoris; obte-nen un alt grau de confort gràcies a laseva doble acció convectiva i radiant.Altes prestacions combinades ambatractiu disseny, amb possibilitat depersonalització i amb el consum mésreduït del mercat. La col·lecció deradiadors inclou terminacions en acerinoxidable, vidre temperat i acabatsen pedra de diferents colors. El seu altrendiment permet elements ambpotències reduïdes que oscil·len desde 200 fins a 700 wats.

- Complements de bany: innovadoragamma d’elements calefactors per abany. Tovallolers i miralls calefactorsde diferents mides i acabats compo-nen la nova línia amb els mateixos ele-vats rendiments altament decoratius.

- Boiler: Escalfador elèctric per a aiguamitjançant fibra de carboni que, grà-cies al disseny innovador i la tecnolo-gia basada en el carboni, aconsegueixalts rendiments i estalvis de fins al50% respecte als termos elèctricsconvencionals. Més producció d’aiguacalenta, menys temps per escalfarl’aigua i reducció en el consum.

Més informació: www.isofix.eswww.calefaccioncarbono.com

El binomi entre alta tecnologia i estalvi energètic

Isofix presenta Genius, el sistemade calefacció per fibra de carboni

PUBLIREPORTATGE


NORMATIVA

LEGISLACIÓ ESTATAL

2420/137BOE Núm. 254 (21.10.2009)Ordre ITC/2816/2009, de 16 d’octubre,del Ministeri d’Indústria, Turisme iComerç, per la que s’actualitzen els anne-xos I i II del Reial Decret 2028/1986, de6 de juny, sobre les normes per al’aplicació de determinades directrius dela CE, relatives a l’homologació de tipusde vehicles automòbils, remolcs, semire-molcs, motocicletes, ciclomotors i vehi-cles agrícoles, així com de parts i pecesdels esmentats vehicles.

2421/137BOE Núm. 260 (28.10.2009)Correcció d’errors del Reial Decret2060/2008, de 12 de desembre, delMinisteri d’Indústria, Turisme i Comerç,pel qual s’aprova el Reglament d’equips apressió i les seves instruccions tècniquescomplementàries.

2422/137BOE Núm. 264 (02.11.2009)Resolució de 6 d’octubre de 2009, de laDirecció General d’Indústria del Minis-teri d’Indústria, Turisme i Comerç, per laqual es publica la relació de normes euro-pees que han estat ratificades durant elmes de setembre de 2009 com a normesespanyoles.

2423/137BOE Núm. 264 (02.11.2009)Resolució de 6 d’octubre de 2009, de laDirecció General d’Indústria del Minis-teri d’Indústria, Turisme i Comerç, perla que es publica la relació de normesUNE anul·lades durant el mes desetembre de 2009.

2424/137BOE Núm. 264 (02.11.2009)Resolució de 6 d’octubre de 2009, de laDirecció General d’Indústria del Minis-teri d’Indústria, Turisme i Comerç, per laque es publica la relació de normes UNEaprovades per AENOR durant el mes desetembre de 2009.

2425/137BOE Núm. 264 (02.11.2009)Resolució de 6 d’octubre de 2009, de laDirecció General d’Indústria del Minis-teri d’Indústria, Turisme i Comerç, per laqual se sotmeten a informació pública,els projectes de normes europees i inter-nacionals que han estat tramitats com aprojectes de noma UNE, corresponentsal mes de setembre de 2009.

2426/137BOE Núm. 264 (02.11.2009)Resolució de 9 d’octubre de 2009, de laDirecció General d’Indústria del Minis-teri d’indústria, Turisme i Comerç, per la

qual se sotmeten a informació pública,els projectes de norma UNE queAENOR té en tramitació, corresponentsal mes de setembre de 2009.

LEGISLACIÓ AUTONÒMICA

2427/137DOGC Núm. 5496 (02.11.2009)Decret 166/2009, de 27 d’octubre, delDepartament d’Interior, Relacions Insti-tucionals i Participació, de primeramodificació del Reglament de màquinesrecreatives i d’atzar, aprovat pel Decret23/2005, de 22 de febrer.

2428/137DOGC Núm. 5500 (06.11.2009)Ordre IRP/474/2009, de 2 de novem-bre, del Departament d’Interior, Rela-cions Institucionals i Participació, per laqual es fixa el contingut i les característi-ques que han de contenir els rètols en lesmàquines recreatives amb premi i d’atzari en els local on es troben instal·ladesmàquines de tipus B.

2429/137DOGC Núm. 5500 (06.11.2009)Ordre IUE/470/2009, de 30 d’octubre,del Departament d’Innovació, Univer-sitats i Empresa, que regula l’aplicaciódel Reglament d’equips de pressió aCatalunya.

Totes les referències publicades en aquesta secció es poden consultar o descarregar en format PDFal Servei de Documentació Tècnica del web del Col·legi (www.cetib.cat). Les normes UNE les podeu sol·licitar presencialment al Servei de Documentació Tècnica del CETIB.

www.cetib.cat/normativaTota la normativa al dia

Servei de Documentació Tècnica


�Amb pocs recursos però amb moltariquesa professional i humana NexeFundació ha anat creant una xarxa deserveis innovadors i pioners per atendreaquest col·lectiu “invisible”: els nens inenes amb greus discapacitats neurolò-giques, afectats també per disfuncionssensorials, motrius, comunicatives i desalut, i les seves famílies. A l’any 2006,l’Ajuntament de Barcelona va atorgar aNexe Fundació la Medalla d’Honor dela Ciutat de Barcelona per la seva tra-jectòria i per la seva labor social.

El nen amb pluridiscapacitat pre-senta un retard motriu i mental sever,en molts casos associats amb trastornssensorials i greus problemes de salut.Aquests trastorns provoquen en l’in-fant una dependència extrema, dificul-tats per comunicar-se, patiment... Perals pares, el naixement d’un fill ambpluridiscapacitat és un xoc emocionalimportant, una situació que els obliga areestructurar la seva vida personal,familiar, laboral, etc. Tenir cura d’unfill amb gran dependència genera unasobrecàrrega material i psíquica ambun risc permanent d’estrès i d’esgo-tament. Per aconseguir normalitzar laseva vida, les famílies necessiten suport,recursos, serveis per als infants (educa-tius, sanitaris, social) i per a ells matei-xos (suport, respir, formació...).

Nexe intervé en tres àrees d’atenció: - Atenció a l’infant amb pluridiscapa-

citat oferint serveis d’atenció espe-cialitzada (escola bressol especialit-zada, serveis d’atenció precoç espe-cífica...). Es fan actuacions terapèu-tico-educatives dirigides a millorarla qualitat de vida de l’infant, preve-nir i disminuir les importants pro-blemàtiques derivades de la pluri-discapacitat, i potenciar les capaci-

tats de desenvolupament de cadainfant mitjançant una atenció glo-bal individualitzada i pluridiscipli-nària. És l’única escola bressol espe-cialitzada en tot Catalunya.

- Atenció a les famílies dels infantsafectats, proporcionant una xarxade serveis de suport, acompanya-ment, orientació i de respir familiar(grups d’ajuda mútua, informaciósobre recursos, suport emocional,acompanyament, lleure especialit-

zat...) per tal de facilitar la recupera-ció de la normalitat familiar.

- Formació i recerca sobre aspectesrelacionats amb l’atenció a la perso-na amb pluridiscapacitat.

El CETIB col·labora econòmica-ment en el programa d’atenció ainfants amb pluridiscapacitat i als seusfamiliars.

THEK

NO

S· N

úm. 1

37 D

ESEM

BRE

de 2

009

RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA

Nexe Fundació és una entitat sense afany de lucre que neix a l’any 1991 amb la missió i el compromísde millorar la qualitat de vida d’infants amb pluridiscapacitat i de les seves famílies. El CETIB, seguintla seva política de Responsabilitat Social Corporativa de destinar el 0,7% del seu pressupost anual aprojectes de desenvolupament social, ha col·laborat amb aquest projecte amb 2.230 euros.

ONG

- NEX

E FU

NDA

CIÓ

43

L’ONG Nexe Fundació té el compromís de millorar la qualitat de vida d’infants amb pluridiscapacitats

Més informació

Nexe FundacióC/ Escorial 169, 08024 Barcelona Tel.: 932 853 240Fax: 932 101 280 A/e: [email protected] Web: www.nexefundacio.org

“Per normalitzar la sevavida, les famílies necessitensuport, recursos i serveisper als infants i per a ells”

ONG - Nexe Fundació

L’única escola bressol especialitzada


David Roman i Xavier CorbellaEnginyers tècnics industrials

�Per Circuitos Paredes hi han passatinfinitat de metres quadrats de planxade fibra en brut i n’han sortit milionsde circuits impresos llestos, preparatsper formar part de petits electrodo-mèstics, components de maquinàriadiversa i kits de muntatges electrònics.

Luis Paredes era l’encarregat d’untaller dedicat a la fabricació de com-ponents per al món dels televisors i lesràdios. Es va fer càrrec de l’empresa dela qual era encarregat quan es va jubi-lar el propietari i va decidir centrarl’activitat exclusivament en els circuitsimpresos, el component de més pesespecífic en la producció de llavors. Sifa vint anys la fabricació tenia uncomponent manual considerable,actualment la impressió i el tallat imecanitzat de les plaques es duu a ter-me en màquines automàtiques, i alCircuitos Paredes de 2009 quatre per-sones són suficients per despatxar eldia a dia, amb puntes de produccióincloses. En Raúl, fill d’en Luís, és quiporta el pes de l’empresa, ajudat pelseu pare, la seva mare i un operari.

El procés de producció dels cir-cuits impresos és senzill i comprèndues fases: primer, la impressió delcircuit mitjançant un procés fotoquí-mic. Seguidament, un mecanitzat deprecisió en una fresadora de controlnumèric executa els forats per a lafixació dels components i mecanitzala forma exterior.

Tot i que la minúscula portad’entrada i l’estretíssim passadís no hofan pensar, el taller de Circuitos Pare-des es distribueix en una espaiosa salarectangular amb entresolat i un sostre

altíssim, format per gruixudes biguesreblonades que s’entrecreuen en unaquadrícula que defineix un bonicenteixinat mecànic. El terra, demosaic hidràulic, en algun momentdevia haver estat de color groc, però elpas dels anys l’ha desgastat, i ara téuna tonalitat entre ocre i grisenca.

Circuitos Paredes ha interioritzatles lleis del funcionament orgànic icaòticament endreçat de Can Batlló,i tots els elements del polígon hitenen el seu representant a escalareduïda en el taller: la menuda entra-da ens remet a la diminuta porta delcarrer Constitució. El lay-out apa-rentment atzarós d’un local amb datade caducitat és el viu reflex del’urbanisme fabril d’urgència delpolígon: les lleixes, premses i cisalleses distribueixen de forma similar a ladels carrers i les construccions del’exterior. Fins i tot els atrotinats tan-

caments d’alumini on s’imprimeixenels circuits semblen tenir el seuhomòleg en les naus més modernes iterriblement funcionals de l’exterior:atrotinats i multi-apedaçats, i tanma-teix absolutament pràctics. Les ins-tal·lacions, tant les d’extracció devapors com les elèctriques, recorrenel taller a mitja alçada formant unainextricable i desigual teranyina decables i tubs de variades seccions quesemblen aguantar-se els uns als altres,tal com passa a l’exterior, en els car-rers de l’inveterat polígon.

La longevitat de l’empresa és unaprova tangible que el sistema funcio-na, i quan acabi el viacrucis legal i escobrin les indemnitzacions, en unnou local de Sant Vicenç d’Hortonsels Paredes no hi duran tan sols lamoderna maquinària, també hi duranpart de l’esperit batllenc que traspuaaquesta petita indústria.

CULTURA

Can Batlló: Adéu a la ciutat dels oficis (X)

Adaptar-se al medi

XAVI

ER C

ORBE

LLA

Un local amb data de caducitat condiciona el ‘lay-out’ batllenc de Circuitos Paredes

Flexibilitat, agilitat i rapidesa de resposta. Aquesta forma de treballar és la que permet que unamicroempresa ubicada al bloque ocho del complex industrial es mantingui encara operativa produ-int circuits impresos. Circuitos Paredes, un petit Can Batlló dins del mateix Can Batlló, és un dels dar-rers fabricants d’aquests components que queden a la Península.

44

THEK

NO

S· N

úm. 1

37 D

ESEM

BRE

de 2

009


45

THEK

NO

S· N

úm. 1

37 D

ESEM

BRE

de 2

009

�Tanquem la sèrie d’articles sobreCan Batlló amb la sensació d’havervisitat una reserva d’oficis i indústriessingulars, algunes en vies d’extinció.D’entre les rareses fabrils en destaca permèrits propis Repulsados ManuelCuesta, que batalla en els temps quecorren amb una petita tropa d’obrersespecialitzats i un arsenal d’experimen-tada i vella maquinària. El diccionaride l’Institut d’Estudis Catalans és clar idiàfan: repulsar és “donar forma de cosde revolució a una planxa metàl·licaconformant-la al torn amb la pressiód’una eina”.

Del taller d’un repulsador en surtenpeces destinades a l’ornament i que, pelvolum de producció o la forma, no ésviable conformar amb una matriu:Peus per a gerres o fruiteres, parts detrofeus, elements decoratius d’objectestan dispars com sortidors de cervesa opassos de sants. La crisi, el canvi en lesmodes, les peces de plàstic injectat i lacompetència dels països amb màd’obra barata planteja greus dificultatsa aquest gremi que, any rere any, acu-mula nombroses baixes en el censindustrial.

La maquinària emprada en repulsatestà dissenyada especialment: les cisa-lles circulars per retallar la planxa enrodones (planxa normalment de llau-tó, plata o acer inoxidable), i el torn derepulsar, amb un xarrió retràctil queprem el metall fortament contra unmotlle. Planxa i motlle giren junts il’operari adapta l’una a l’altra triant elconformador més indicat per a cadaoperació, exercint la pressió necessària.La interacció home-màquina és total:l’operari treballa lligat amb un cinturóde cuir que el subjecta pels ronyons altorn per poder prémer la planxa enèr-gicament. Es tracta, doncs, d’un treballeminentment manual i pràcticamentartesà, però amb un elevat componentde força mecànica i física i en què eltacte juga un paper determinant. Si horequereix, el procés inclou diverses

fases amb motlles intermedis amb elsquals apropar-se pas a pas a la formafinal. En cas que l’estirament del metallsigui molt gran, entre fase i fases’inclou un recuit per donar mal·leabi-litat de nou a la planxa.

Manuel Cuesta va establir el seupropi taller de repulsats a Can Batlló famés de trenta anys, després d’aprendrel’ofici en diverses empreses del ram. Desde llavors no s’ha mogut del polígon,canviant de local, de socis i d’empresadiverses vegades. Actualment ocupauna espaiosa planta baixa al bloque dos,un espai diàfan amb columnes de fosa isostre de bigues d’acer i voltes de totxocuit, on van arribar a treballar 23 ope-raris. El taller no sembla haver sofertreformes de fa anys: les màquines i elsutillatges estan perfectament operatius ino acumulen pols, però estan tenyitsamb una pàtina grisenca. S’hi respiraun aire d’activitat, de feina feta pacient-ment i a consciència. A RepulsadosManuel Cuesta hi treballen sis operaris,incloent-hi en Víctor Cuesta, que diri-geix el negoci des que el seu pare es vajubilar. L’operari “menys” experimentatté divuit anys d’ofici i aquesta experièn-cia brinda un domini de la tècnicaabsolut. Veure’l evolucionar lligat altorn, dominant el metall dolç untat

amb greix, aplicant la força precisa ambl’eina adient per calcar la forma delmotlle, és gairebé un espectacle.

No són temps fàcils per als repulsa-dors, ni per a tantes d’altres rareses pro-ductives del polígon de la Bordeta.Tindran cabuda (i sentit!) oficis manu-als basats en l’experiència en un segleXXI canviant i tecnificat? El temps ensdonarà la resposta.

XAVI

ER C

ORBE

LLA

Els repulsadors necessiten mans fortes i a la vegada precises

Can Batlló: Adéu a la ciutat dels oficis (i XI)

Força i tacte

Vam començar el reportatge de CanBatlló la tardor del 2007, amb el polí-gon vivint els seus darrers anys de vidafabril. Fruit de les moltes hores de con-versa amb empresaris i treballadors,vam recollir les dades i anècdotes ambquè hem teixit la sèrie d’articles queconclou en aquest número, en els qualshem mirat de plasmar la història indus-trial i humana que s’amaga intramursdel darrer dels polígons urbans deBarcelona. Seguim cercant noves aven-tures fabrils, però ara cal buscar-les mésenllà del barri de la Bordeta.Xavi Corbella ([email protected])David Roman ([email protected])

Can Batlló, punt i final


� Cal pensar que segurament tambénosaltres formem part d’alguna llistaque algú en algun lloc està fent i queserem classificats en la banda de l’afecteo en la dels raonaments; tot dependràde si la relació que hem establert ambaquesta persona prové del cor o del cap.

Per protegir el nostre cor durantaquestes festes del bombardeig de tor-rons, vins, caves, canelons, alegries itristeses, hem d’incloure en la nostraalimentació diària dos productes:

1. Una poma de qualsevol de les varie-tats que es cultiven a la nostra hor-ta, com per exemple la tan estesaactualment poma fuji.

2. De tres a cinc nous diàries.

Les virtuts per a la salut de lapoma fuji es multipliquen si desprésde menjar-nos-la l’acompanyem de

deu minuts d’exercici (com ara cami-nar), ja que el metabolisme aprofitamolt més les vitamines (per exemplela vitamina C) quan el cos està enmoviment. D’aquesta manera, a més,facilitem que l’aparell cardiovascularhi surti guanyant, ja que d’una bandaaprofita la poma i de l’altra, l’exercici.Així que ja ho sabeu, per Nadal unapoma i a passejar.

Una altra de les propietats del fruitdel pomer és la seva gran quantitat de

fibra soluble (pectina), fet que el dotad’efectes reductors del colesterol dolento LDL. El fet de menjar una poma aldia està científicament demostrat quedisminueix els factors de risc de patirensurts coronaris.

Respecte a les nous, també són unaaltra arma defensiva per al nostre corgràcies al seu contingut en àcids grassosmonoinsaturats, que redueixen elsnivells de colesterol a la sang. Les noustenen, a més, una alta quantitat de vita-mina E, la més antioxidant de totes lesvitamines, fet que ens protegeix lesartèries de la formació de plaques decolesterol (principal causa de l’arterios-clerosi i de malalties cardiovasculars).

Menjar unes quantes nous de pos-tres i una poma fuji pot representarevitar una visita urgent al cardiòlegdurant aquestes festes nadalenques.

Bon Nadal de tot cor.

SALUT

La poma ‘fuji’

Per Nadal, protegiu el corQuan arriben les festes nadalenques mirem els aparadors de reüll i caminem pensant en la gent a la qualvolem obsequiar durant aquests dies. A mesura que s’acosten els dies clau, ens esforcem a trobar els objec-tes adients i anem ratllant regals de la llista o de vegades anem esborrant-hi gent. El cert és que passemrevista a les persones que ens envolten com si es tractés d’una petita avaluació d’afecte o compromís.

‘Fruits de la vida’Pilar Senpauwww.proa.catwww.grup62.cat

THEK

NO

S· N

úm. 1

37 D

ESEM

BRE

de 2

009

46

“Les virtuts per a la salut dela poma ‘fuji’ es multipliquensi després de menjar-nos-lafem deu minuts d’exercici”


revista 137.qxp:revista92ctp4.qxd 25/11/09 11:43 página 1que la revista agrada i compleix la seva...

Documents