revisiÓ del programa metropolitÀ de gestiÓ de residus ... · 1.1 el marc general de la revisió...

PMGRM 2009-2016

REVISIÓ DEL PROGRAMA

METROPOLITÀ DE GESTIÓ

DE RESIDUS MUNICIPALS

2009-2016

Desembre 2013

Treball elaborat:

Direcció de Prevenció i Gestió de Residus

Direcció de Serveis Ambientals

Direcció:

Direcció de Prevenció i Gestió de Residus

Redacció:

Sofía Bajo de la Fuente

Pasqual Calafell López

Eva Díaz-Mella Bustillo

Isabel Doñate Cubells

Glòria Fernández Gesalí

Joan Carles Fernández Vallès

Emili Mas Margarit

Teresa López González

Joan Miquel Trullols Casas

Ana Romero Càlix

Glòria Sánchez Santos

Albert Torras Pérez

Col·laboradors:

Inèdit Innovació SL

Revisió del Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals 2009-2016

INDEX

INDEX

1. MARC GENERAL ...................................... ....................................................... 1

1.1 El Marc General de la revisió i participació del PMGRM ............................. 1

1.2 La necessitat de revisió del PMGRM i les previsions de redacció del nou PMGRM ........................................................................................ 3

1.3 Els canvis normatius i la creació de l’AMB ................................................. 4

1.3.1 Creació de l’AMB .................................................................................................... 4

1.3.2 Canvis normatius .................................................................................................... 4

1.4 La petjada de carboni de la gestió de residus de l’AMB ........................... 14

1.4.1 Objectius del treball i tasques desenvolupades ..................................................... 15

2. DIAGNOSI DELS NIVELLS DE VALORITZACIÓ I GRAU D’ASSOLIMENT DELS OBJECTIUS ....................... ....................................... 19

2.1 Nivell de generació i evolució del tractament dels RM .............................. 20

2.1.1 Municipis de l’AMB................................................................................................ 20

2.1.2 Històric de població considerada ........................................................................... 20

2.1.3 Evolució històrica de la generació total de residus ................................................ 21

2.1.4 Evolució històrica del tractament dels residus ....................................................... 21

2.2 Prevenció ................................................................................................ 23

2.3 Educació per la Sostenibilitat .................................................................. 23

2.4 Bossa tipus. ............................................................................................ 24

2.5 Grau d’assoliment de ratis valorització. .................................................... 26

2.5.1 Ratis de valorització del PMGRM (2009-2016) ...................................................... 26

2.5.2 Vidre ..................................................................................................................... 27

2.5.3 Paper i cartró ........................................................................................................ 29

2.5.4 Envasos lleugers .................................................................................................. 31

2.5.5 Matèria orgànica ................................................................................................... 33

2.5.6 Voluminosos ......................................................................................................... 35

2.6 Altres recollides selectives ...................................................................... 37

2.6.1 Fracció inorgànica dels residus municipals ........................................................... 37

2.6.2 Deixalleries ........................................................................................................... 38

2.6.3 Neteja de platges .................................................................................................. 43

2.6.4 Fracció vegetal ..................................................................................................... 44

2.6.5 Altres recollides específiques ................................................................................ 45

2.7 Resta i Neteja viària ................................................................................ 46

2.8 Avaluació de l’assoliment dels objectius del PMGRM. .............................. 47

2.8.1 Assoliment objectius de prevenció ........................................................................ 47

2.8.2 Assoliment objectius educació per la sostenibilitat ................................................ 48

2.8.3 Assoliment objectiu de reducció d’impropis en RS ................................................ 49

2.8.4 Assoliment objectius de tractament de la RS i FORM ............................................ 50

2.8.5 Assoliment objectius de producció compost i bioestabilitzat .................................. 52

2.8.6 Assoliment objectius tractament de la RESTA ....................................................... 55

2.8.7 Assoliment objectius gestió de rebuig de les plantes metropolitanes ..................... 56


INDEX

3. PROJECCIONS DEL PERÍODE 2013-2016 ................. .................................... 57

3.1 Projecció de la població ........................................................................... 57

3.2 Definició escenaris .................................................................................. 59

3.3 Projecció de la generació total. ................................................................ 61

3.4 Projeccions de la valorització per fraccions. ............................................. 62

3.4.1 Ratis de recollida selectiva i valorització previstos. ............................................... 62

3.4.2 Valorització del Vidre ............................................................................................ 63

3.4.3 Valorització del Paper i Cartró .............................................................................. 64

3.4.4 Valorització dels Envasos Lleugers ....................................................................... 65

3.4.5 Valorització de la Matèria Orgànica....................................................................... 66

3.4.6 Valorització d’Altres Recollides Selectives ............................................................ 67

3.4.7 Previsió d’evolució valorització de materials ......................................................... 68

4. PLA D’INSTAL·LACIONS .............................. ................................................. 69

4.1 Model general de tractament de residus a l’àmbit de l’AMB ...................... 69

4.1.1 Tractament de les fraccions bàsiques. .................................................................. 71

4.1.2 Característiques, gestió i tractament dels materials valoritzables generats a les instal·lacions .................................................................................. 72

4.2 Avaluació de la capacitat disponible actual. ............................................. 75

4.3 Avaluació de les necessitats d’ampliació i pla d’instal·lacions ................... 76

4.3.1 Fluxes primaris ..................................................................................................... 76

4.3.2 Fluxes secundaris ................................................................................................. 81

4.3.3 Altres actuacions .................................................................................................. 82

4.3.4 Cronograma actuacions ........................................................................................ 82

4.3.5 Cost i finançament de les inversions ..................................................................... 83

5. ANÀLISI I PROPOSTA ECONÒMICA ...................... ....................................... 84

5.1 Introducció .............................................................................................. 84

5.2 Les grans xifres econòmiques del servei 2010-2012. ............................... 85

5.3 Prognosi de les xifres del PMGRM 2013-2016 ......................................... 88

5.4 Projecció i característiques de la TMTR ................................................... 91

6. REVISIÓ DELS OBJECTIUS DEL PMGRM .................. ................................... 92

6.1 Objectius de prevenció ............................................................................ 92

6.2 Objectius d’educació per la sostenibilitat .................................................. 93

6.3 Objectius de gestió .................................................................................. 95

7. MILLORES CAP A UN MODEL MES ECOEFICIENT ........... ........................... 96

7.1 Mesures de prevenció.............................................................................. 96

7.1.1 La posició de l’AMB .............................................................................................. 96

7.1.2 Pla de treball 2013 a 2016 .................................................................................... 96

7.2 Mesures d’educació per la sostenibilitat ................................................... 99

7.3 Millores en la gestió de les plantes ........................................................ 102


INDEX

7.4 Millores en la gestió del rebuig .............................................................. 103

7.5 Efectes del nou model en la petjada de carboni ..................................... 104

7.5.1 Conclusions sobre la petjada de carboni de la gestió i tractament dels residus en l’àmbit de l’AMB ................................................................................. 104

7.5.2 Conclusions sobre la petjada de carboni de les plantes de tractament de residus ........................................................................................................... 105

7.5.3 Conclusions sobre la petjada de carboni del transport ......................................... 105

ANNEX I: Informe ambiental. ANNEX II: Estudi de la petjada de carboni per a la mitigació del canvi climàtic. ANNEX III: Pla d’adaptació, millora i revisió de les autoritzacions i llicències ambientals. ANNEX IV: Model de gestió de rebuig en els diversos escenaris. ANNEX V: Estudi de la revisió del model de gestió metropolità des de la vessant tècnica, econòmica i ambiental.


INDEX

Llista d’abreviatures i sigles ACV: Anàlisi de Cicle de Vida AMB: Àrea Metropolitana de Barcelona ARC: Agència de Residus de Catalunya CDR: Combustible Derivat de Residus CEN: Comitè Europeu per la Normalització. CSR: Combustible Sòlid Recuperat DC: Dipòsit Controlat EMSHTR Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus. ERE: Envasos lleugers o Envasos i Residus d’envas os. ESO: Educació Secundària Obligatòria FC-AQ: Fracció Combustible d’Alta Qualitat FC-BQ: Fracció Combustible de Baixa Qualitat FIRM: Fracció Inorgànica de Residus Municipals FnC: Fracció no Combustible. FORM: Fracció Orgànica dels Residus Municipals FV: Fracció Vegetal GEH: Gasos d’Efecte Hivernacle IDESCAT: Institut d’Estadística de Catalunya IPPC: Prevenció i Control Integrats de la Contami nació MO: Matèria Orgànica MOR: Matèria Orgànica Residual NV: Neteja Viària P/C: Paper i cartró PCI: Poder Calorífic Inferior PDAM: Pla Director de l’Autocompostatge Metropolit à. PEAD: Polietilè d’Alta Densitat PET: Politereftalat d'etilè


INDEX

PIVR: Planta Integral de Valorització de Residus PMES: Programa Metropolità d’Educació per la Soste nibilitat PMGRM: Programa Metropolità de Gestió de Residus Mu nicipals. PRECAT20: Programa General de Prevenció i Gestió d e Residus i Recursos de Catalunya

2013-2020 PROGREMIC: Programa de Gestió dels Residus Municipa ls a Catalunya PVE: Planta de Valorització Energètica RAEE: Residus d’Aparells Elèctrics i Electrònics RD: Real Decret RS: Recollida Selectiva RM: Residus Municipals RVOL: Residus voluminosos SCADA: Sistema d’Adquisició i Supervisió de Dades SIG: Sistema Integrat de Gestió TMB: Tractament Mecànic i Biològic UNEP Programa Mediambiental de les Nacions Unides. VAL: Valorització


1.Marc General

1

1. MARC GENERAL

1.1 El Marc General de la revisió i participació del PMGRM

Els residus constitueixen un dels problemes ambientals més punyents de les societats modernes,

en particular de les més avançades i industrialitzades. Es tracta d'un problema que no deixa

d'agreujar-se a causa del creixent volum generat i al paral·lelisme que hi ha entre els nivells de

renda i de qualitat de vida dels ciutadans i el volum de residus que generem. Aquest increment de

la generació de residus planteja la necessitat de regular el sector amb rigor ecològic i amb criteris

de sostenibilitat, així com planificar la posada en pràctica d'aquesta regulació de manera racional i

realista. Tot això, sense perjudici de la menor generació de residus que ha suposat la crisi

econòmica i que pot servir de referent per crear unes infraestructures i uns canvis d’hàbits que

perdurin una vegada superada la crisi actual.

La generació de residus pot implicar problemàtiques ambientals tals com el consum de recursos

naturals, l’ocupació del sòl, la contaminació del sòl i de l’aigua, etc.

El tractament dels residus comporta també l’emissió de gasos d’efecte hivernacle (GEH) a

l’atmosfera. Directament, el sector es troba en una posició única per passar de ser una font menor

d’emissions globals (la gestió i tractament de residus originen directament el 3,2% de les emissions

GEH a Espanya) a esdevenir un protector important d’emissions, és a dir, a constituir un dels

principals sectors estalviadors. En definitiva, la correcta gestió dels residus té conseqüències

positives per a la disminució de les emissions de GEH en molts sectors.

A l’esmentada situació s’ha d’afegir una altra conseqüència que comporta aquesta crisi econòmica:

la reducció de recursos econòmics de les administracions i l’adopció de mesures pels governs

estatal, autonòmic i locals per fer front al dèficit. Directa o indirectament, això es reflecteix en la

manca d’ajuts, subvencions, incentius o programes que fomenten la implantació de mesures

ambientals en la gestió de residus per a la mitigació del canvi climàtic. Aquest conjunt de

circumstàncies obliga a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) a buscar noves solucions i

mesures a aplicar, per continuar prestant el servei públic de tractament de residus municipals, que

es va implantar al llarg de la darrera dècada en un grau d’excel·lència ambiental.

L’adequada gestió dels residus forma part de la política de sostenibilitat de l’AMB la qual, també

incorpora mesures contra el canvi climàtic als efectes d’aconseguir reduir l’impacte ambiental dels

residus i de les emissions de CO2,, així com d’augmentar l’ocupació i fomentar la innovació i les

tecnologies, entre d’altres qüestions.


1.Marc General

2

En concret, els objectius d’aquesta revisió són:

• Compliment de la Llei 31/2010, de 3 d’agost, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que

comporta l’adaptació a la nova AMB el servei que ha assumit de l’extinta Entitat

Metropolitana dels Serveis Hidràulics i Tractament de Residus (en endavant, EMSHTR),

així com la integració de tres nous municipis (Corbera, Cervelló, i la Palma de Cervelló) en

el sistema de tractament de residus municipals.

• L’actualització del PMGRM en funció del seu desenvolupament i grau d’implantació i dels

avanços normatius i tecnològics que es produeixen durant la seva vigència.

• L’aplicació de les polítiques ambientals de lluita contra el canvi climàtic, mitjançant la

reducció d’emissions d’efecte hivernacle en la gestió de residus.

A més, el PMGRM s’engloba dins del Pla Sostenibilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (en

endavant PSAMB) aprovat pel Consell Metropolità de data 28 de gener de 2014 i constitueix la

concreció de la seva estratègia de gestió de residus. Concretament, el PMGRM s’integra dins l’eix

4 del PSAMB, referent a mitjans de producció i consum, ja que s’entén que la generació de residus

és un dels principals fluxos de sortida del metabolisme urbà de les ciutats i una de les principals

externalitats ambientals del consum de recursos de l’activitat humana. Per tant, la gestió dels

residus generats és necessària per evitar problemes de salubritat i salut pública.

El PSAMB constitueix el desenvolupament de la Llei 31/2010, de 3 d’agost, de creació de l’Àrea

Metropolitana de Barcelona que estableix la necessitat de formular el Pla d’actuació metropolità per

a la protecció del medi ambient, la salut i la biodiversitat i de mesures de lluita contra el canvi

climàtic i la formulació d’una Agenda 21.

Aquest Pla és el full de ruta per establir les línies estratègiques d’actuació, així com les mesures i

accions concretes a desenvolupar per garantir la sostenibilitat, a diferents escales: al territori

metropolità, als municipis que en formen part, i a la pròpia institució metropolitana.


1.Marc General

3

1.2 La necessitat de revisió del PMGRM i les previsions de redacció

del nou PMGRM

El Consell Metropolità de 6 de març de 2012 va aprovar el Pla d’Actuació Metropolità 2011-2015,

en el qual s’estableixen els programes, els eixos, les actuacions i les accions que convinguin per a

la prestació i establiment dels serveis metropolitans. Com a objectiu 30 s’assenyala el

desenvolupament del PMGRM.

El Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals 2009-2016 (en endavant PMGRM) va ser

aprovat per acord del Consell Metropolità de l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i del

Tractament de Residus (EMSHTR) en data 8 d’octubre 2009, i és vigent fins al 2016.

Per tant, aquest PMGRM és l’eina de planificació de l’AMB, i on es determina l’estratègia de gestió

i tractament dels residus municipals generats a l’àmbit metropolità entre 2009 i 2016. Ha d’ésser

objecte de revisió tal com s’estableix al propi programa, i adaptar-se a la nova Llei de l’AMB i a

altres normatives que li siguin d’aplicació, com per exemple, la nova Llei 22/2011, de 28 de juliol de

Residus i sòls contaminats, i les seves modificacions introduïdes pel Reial decret Llei 17/2010, de 4

de maig, de mesures urgents en matèria de medi ambient, o la Llei 2/2011, de 4 de març,

d’Economia sostenible. Així mateix, s’hauran de tenir en compte tots els avanços tecnològics que

s’hagin produït i les noves polítiques ambientals de lluita contra el canvi climàtic, mitjançant la

reducció d’emissions d’efecte hivernacle en la gestió de residus.

La revisió del PMGRM es realitza mitjançant la participació de la Comissió de Seguiment i de

Revisió del PMGRM creada per acord del Consell Metropolità de l’AMB de data 7 de febrer de

2012. A aquesta Comissió li correspon avaluar periòdicament el seguiment dels objectius i

compliment del PMGRM.

Així mateix, la Comissió de Seguiment garanteix la col·laboració i participació dels ajuntaments i

dels sectors socials, i la coordinació entre les diferents administracions públiques.


1.Marc General

4

1.3 Els canvis normatius i la creació de l’AMB

1.3.1 Creació de l’AMB

En data 3 d’agost de 2011, es va publicar la Llei 31/2010, de 3 d’agost de creació de l’Àrea

Metropolitana de Barcelona, i tal i com es troba reflectit al preàmbul, la seva institucionalització va

respondre a la voluntat de millorar l’eficiència i l’eficàcia de les administracions que actuen en el

territori metropolità. Es garanteix la prestació d’uns serveis públics de qualitat, per mitjà de la

configuració d’una administració propera i capaç d’incrementar la implicació i la participació

ciutadanes en una realitat de continuïtat urbana, densitat demogràfica i característiques

econòmiques i socials que ho facin necessari.

Amb la constitució del Consell Metropolità de l’AMB el 21 de juliol de 2011, es van extingir

l’EMSHTR i l’EMT (Entitat Metropolitana del Transport), creades per la Llei 7/1987, del 4 d’abril, per

la qual s’estableixen i regulen actuacions públiques especials en la conurbació de Barcelona i en

les comarques compreses dins la seva zona d’influència directa. L’AMB va assumir la titularitat dels

serveis, els mitjans materials, financers i personals, els drets i les obligacions de les dues entitats

metropolitanes esmentades.

També és destacable el fet que la Llei va ampliar l’àmbit territorial de l’AMB respecte al de

l’EMSHTR, a tres municipis més: Cervelló, Corbera de Llobregat i La Palma de Cervelló.

1.3.2 Canvis normatius

Durant aquests últims anys es van produir diferents canvis normatius que afecten directament el

sector dels residus i que s’han de tenir en compte a l’hora de revisar el PMGRM.

Són destacables la Llei 22/2011, de 28 de juliol de Residus i sòls contaminats i les seves

modificacions introduïdes pel Reial decret-Llei 17/2012, de 4 de maig, de Mesures urgents en

matèria de medi ambient i la Llei 2/2011, d’Economia sostenible.

Aquestes lleis incideixen, per una banda,en la pròpia gestió dels residus municipals i per altra, en

la necessitat d’aplicar les estratègies de la lluita contra el canvi climàtic en matèria de residus.

Pel que fa als residus, en el PMGRM 2009-2015 ja es va tenir en compte el nou règim jurídic

derivat de la Directiva 2008/98/CE, de 19 de novembre, del Parlament Europeu i del Consell. No

obstant, la seva transposició a l’ordenament espanyol mitjançant la Llei 22/2011, de 28 de juliol,


1.Marc General

5

vigent des del 29 de juliol de 2011, aconsella una nova adaptació, la qual s’ha de realitzar en el

termini de tres anys des de la seva entrada en vigor, segons estableix la disposició addicional

octava, que coincideix amb l’obligació establerta en el propi PMGRM de revisar-lo als tres anys.

L’aprovació de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, principalment, i respecte als residus, fa necessari

revisar i adaptar el PMGRM en les següents matèries:

1. Objectius

a) Prevenció de residus:

Les administracions públiques hauran d’aprovar programes de prevenció de residus abans

del 12 de desembre de 2013 on s’establiran els objectius de prevenció, de reducció de la

quantitat de residus generats i de la reducció de la quantitat de substàncies perilloses o

contaminants, amb l’objectiu de reducció del pes dels residus produïts en 2020 en un 10%,

respecte dels generats en el 2010.

La finalitat d’aquests objectius i mesures és trencar el vincle entre el creixement econòmic i

els impactes sobre la salut humana i el medi ambient associats a la generació de residus.

L’AMB no té competències directes en la prevenció de residus, no obstant això, i d’acord

amb la primacia de la prevenció en la jerarquia de residus i en ús de les competències de

coordinació de competències municipals, té programes específics dirigits a la reducció dels

residus municipals que ja van estar contemplats quan es va redactar el PMGRM 2009-2016.

b) Preparació per a la reutilització, reciclatge i valorització:

• Objectius que s’han d’assolir abans del 2020:

- Arribar com a mínim al 50% en pes de la quantitat de residus domèstics i comercials

destinats a la preparació per a la reutilització i el reciclat per a les fraccions de paper,

metalls, vidre, plàstic, bioresidus i altres fraccions reciclables, en el seu conjunt.

- Arribar com a mínim al 70% en pes de la quantitat de residus no perillosos de

construcció i demolició, destinats a la preparació per a la reutilització, el reciclat i altra

valorització de materials.


1.Marc General

6

c) Recollida separada dels residus:

Abans del 2015 ha d’estar establerta una recollida separada per, al menys, els materials

següents: paper, metalls, plàstic i vidre.

El PMGRM ha de preveure el compliment per part dels municipis dels nous sistemes de

recollida selectiva (metalls).

d) Recollida separada de bioresidus:

Es promouran mesures per impulsar la recollida separada de bioresidus per destinar-los al

compostatge o a la digestió anaeròbia, en particular de la fracció vegetal, els bioresidus de

grans generadors i els bioresidus generats en les llars.

2. Definició dels residus als efectes de la seva ge stió

S'amplia el llistat de definicions, respecte del text anterior (Llei 10/1998, de 21 d’abril) amb l’objecte

de clarificar les competències de gestió per a les diferents fraccions de residus i donar un major

grau de precisió i de seguretat jurídica.

a. Residus domèstics: concepte nou, respecte de la Llei anterior, que engloba els residus

generats a les llars com a conseqüència de les activitats domèstiques i els similars als

anteriors, generats en serveis i industries. També inclou, coincidint amb la regulació anterior,

els residus d’aparells elèctrics i electrònics, roba, piles, acumuladors, mobles i estris que es

generen en les llars, així com enderrocs procedents d’obres menors de construcció i reparació

domiciliària; els procedents de la neteja de vies públiques, zones verdes, àrees recreatives i

platges i també animals domèstics morts i els vehicles abandonats.

Aquesta definició es troba en consonància amb el Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol pel

qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus de Catalunya.

b. Residus comercials: generats per l’activitat pròpia del comerç, a l’engròs i al detall, serveis de

restauració i bars, de les oficines i dels mercats, així com la resta del sector serveis.

Aquesta definició també es troba en consonància amb el Decret legislatiu 1/2009, de 21 de

juliol pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei reguladora dels residus de Catalunya.


1.Marc General

7

c. Residus industrials: residus resultants dels processos de fabricació, de transformació,

d’utilització, de consum, de neteja o de manteniment, generats per l’activitat industrial,

excloses les emissions a l'atmosfera.

Definició similar a l’establerta al Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol pel qual s’aprova el

Text Refós de la Llei reguladora dels residus de Catalunya.

d. Bioresidu: residu biodegradable de jardins i parcs, residus alimentaris i de cuina procedents de

llars, restaurants, serveis de restauració col·lectiva i establiments de vendes al detall; així

com, residus comparables procedents de plantes de processament d'aliments.

Definició nova respecte de la Llei anterior de residus i no contemplada al Text Refós de la Llei

reguladora dels residus de Catalunya.

e. Compost: esmena orgànica obtinguda a partir del tractament biològic aerobi i termòfil de

residus biodegradables recollits separadament. No es considera compost el material orgànic

obtingut de les plantes de tractament mecànic biològic de residus barrejats, que es denominarà

material bioestabilitzat.

És una definició nova respecte la Llei anterior de residus i no contemplada al Text Refós de la

Llei reguladora dels residus de Catalunya..

3. Subproductes i fi de la condició de residu

A la Llei 22/2011, de 28 de juliol, es defineixen per primera vegada els “subproductes”, i

s’estableixen les condicions a partir de les quals un residu pot deixar d’estar considerat com a tal.

Subproducte: definit com a aquelles substàncies o objectes que resulten d’un procés de producció,

la finalitat primària del qual no sigui la producció d’aquesta substància o objecte. Per tant, per

considerar-los com a subproducte i no com a residu, cal que compleixin les condicions següents:

• La substància o l’objecte s’utilitzarà ulteriorment.

• La substància o l’objecte es podrà utilitzar directament sense haver de sotmetre’s a una

transformació ulterior diferent de la pràctica industrial normal.

• Que la substància o objecte es produeixi com a part integrant d’un procés de producció.


1.Marc General

8

• L’ús ulterior serà legal, és a dir, la substància o l’objecte complirà tots els requisits

pertinents relatius als productes i a la protecció del medi ambient i de la salut, i no produirà

impactes generals adversos per al medi ambient o la salut humana.

Matèries primeres secundàries (fi de la condició de residu): Es podran establir criteris específics

per tal que els compleixin determinats tipus de residus que hagin estat sotmesos a una operació de

valorització, per deixar de ser considerats residus, sempre que respectin, també alguna de les

següents condicions:

• Que les substàncies o objectes resultants s'usin habitualment per a finalitats específiques.

• Que existeixi un mercat o una demanda per a aquestes substàncies o objectes.

• Que les substàncies o objectes resultants compleixin els requisits tècnics per a finalitats

específiques, la legislació existent i les normes aplicables als productes.

• Que l'ús de la substància o objecte resultant no generi impactes adversos per al medi

ambient o la salut.

La Comissió de coordinació en matèria de residus, regulada a l’article 13 de la Llei 22/2011,

realitzarà un estudi previ per valorar les condicions per les quals un residu deixa de tenir aquesta

condició. Per fer aquesta valoració, la Comissió analitzarà allò que s’estableix, en el seu cas, per la

Unió Europea, la jurisprudència aplicable, els principis de precaució i prevenció, i els eventuals

impactes nocius del material resultant. Així mateix, quan sigui necessari, s’estudiarà incloure els

valors límits per a les substàncies contaminants.

4. Competència dels ens locals

La Llei bàsica estatal inclou com servei obligatori dels ens locals el servei de recollida, el transport i

el tractament dels residus domèstics generats en les llars, comerços i serveis, en la forma que

estableixin les seves respectives ordenances, les que dictin les Comunitats Autònomes i la

normativa sectorial en matèria de responsabilitat ampliada del productor. La prestació d’aquest

servei correspon als municipis que poden portar-la a terme de forma independent o associada.

Pel que fa a l’AMB, de conformitat amb el Text Refós de la Llei de residus de Catalunya aprovat per

Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, i en l’àmbit territorial dels municipis que agrupa, li

correspon programar i fer les obres, i establir i prestar el servei de valorització i eliminació de

residus municipals (residus domèstics segons la Llei 22/2011).


1.Marc General

9

Aquesta competència també es troba reconeguda expressament a l’article 14. D de la Llei 31/2010,

de 3 d’agost de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, on literalment s’assenyala que l’AMB té la

competència i la titularitat del servei de tractament, valorització i la disposició dels residus

municipals i els enderrocs procedents d’obres menors i reparació domiciliària.

D’altra banda, a la Llei 22/2011 s’estableix que els ens locals podran:

1º Elaborar programes de prevenció i de gestió de residus de la seva competència.

2º Gestionar els residus comercials no perillosos i els residus domèstics generats en les indústries,

en els termes que s’estableixin en les seves ordenances, sense perjudici que els productors

d’aquest residus puguin gestionar-los per si mateixos. Quan els ens locals estableixin el seu propi

sistema de gestió,en base a criteris de major eficiència i eficàcia en la gestió dels residus, poden

privar als productors de la possibilitat de gestionar-los per si mateixos.

Aquest sistema és el mateix que el regulat a la normativa catalana.

No obstant, fins ara, l’Agència de Residus de Catalunya es feia càrrec del tractament dels residus

especials generats en els domicilis o comerços recollits pels ens locals a través de les deixalleries.

A partir de l’any 2012, el tractament d’aquests residus és a càrrec de l’AMB. Per tant, en la revisió

del Programa s’ha de tenir en compte l’obligació de tractar els residus especials generats als

domicilis i buscar sistemes de col·laboració amb els ajuntaments gestors de les deixalleries per al

tractament i finançament a càrrec dels comercials dels residus especials, generats en els seus

comerços.

3º Mitjançant les seves ordenances, obligar al productor o a altre posseïdor de residus perillosos

domèstics o de residus, les característiques dels quals dificultin la seva gestió, a què adoptin

mesures per eliminar o reduir aquestes característiques o que els dipositin en forma i lloc adients.

4º Realitzar les seves activitats de gestió de residus directament o mitjançant qualsevol altra forma

de gestió prevista en la legislació sobre règim local. Aquestes activitats es podran desenvolupar

independentment o mitjançant associació de vàries entitats locals.

5. Jerarquia

Es manté la jerarquia de residus de la Directiva 2008/98 que servirà d’ordre de prioritats en la

normativa i en les polítiques sobre la prevenció i gestió de residus: prevenció, preparació per a la

reutilització, reciclatge (inclòs compostatge), altres tipus de valorització (per exemple, la


1.Marc General

10

valorització energètica) i, per últim, l’eliminació. S’introdueix aquest nou concepte de preparació per

a la reutilització, que no es trobava a la Llei estatal anterior ni a la catalana.

En determinats fluxos de residus existeix la possibilitat de modificar l’ordre de prioritat, sempre i

quan es justifiqui per un enfocament del cicle de vida sobre els impactes de la generació i gestió de

residus i tenint en compte els principis generals de precaució i sostenibilitat en l’àmbit de la

protecció mediambiental, viabilitat tècnica i econòmica, i protecció dels recursos, així com el

conjunt d’impactes mediambientals sobre la salut humana i els impactes econòmics i socials.

6. Proximitat i autosuficiència

La Llei 22/2011 adequa les potestats de les Comunitats Autònomes per limitar l’entrada i la sortida

dels residus del seu territori, a les regles previstes en la Directiva que incorpora:

• Els principis de proximitat i autosuficiència només s'apliquen respecte als trasllats per a

l’eliminació i per a la valorització de residus domèstics barrejats, sense perjudici de

l’aplicació de la jerarquia de residus.

• Aquesta regulació suposa la modificació de determinades normes autonòmiques que van

establir limitacions als trasllats de residus recollits de forma selectiva, fonamentalment

amb la intenció de forçar que els residus es gestionin en instal·lacions ubicades en la

pròpia comunitat que es generen.

7. Disponibilitat de sistemes estadístics de genera ció i gestió de dades en matèria de residus

Les administracions públiques elaboraran i publicaran, com mínim cada any, un informe de

conjuntura sobre la situació de la producció i gestió dels residus, incloent dades de recollida i

tractament desglossats per fraccions i procedència. Aquesta informació serà d’àmbit nacional i

autonòmic, i en el seu cas, local (Art 10 Llei 22/2011).

8. Envasos i residus de envasos

La Llei 22/2011 de residus deroga la disposició addicional cinquena de la Llei 11/1997, de 24

d'abril, d'envasos i residus d'envasos i la resta de preceptes vigents els relega a rang reglamentari.

Per als sistemes de gestió d’envasos es crea una situació excepcional al haver rebaixat a rang

reglamentari la Llei 11/1997 d’envasos.


1.Marc General

11

Pel que fa als envasos, estableix el sistema de responsabilitat ampliada del productor, el qual

podrà ser de forma individual o per sistema col·lectiu (s’enquadren els actuals sistemes integrats

de gestió de residus).

Així mateix, al Reial decret-Llei 17/2012, de 4 maig de mesures urgents en matèria de medi

ambient es modifica part de l’article 31 de la Llei 22/2011 referent la responsabilitat ampliada del

productor i s’estableix que la implantació dels sistemes de depòsit, devolució i retorn dels residus

s’establirà amb caràcter voluntari amb el límit establert a l’article 31.2. apart d). Aquest apartat

estableix que els productors de productes que amb l’ús esdevinguin residus, podran ser obligats a

establir sistemes de depòsit que garanteixin la devolució de les quantitats dipositades i el retorn del

producte per a la seva reutilització, o del residu per al seu tractament, en els casos de residus de

difícil valorització o eliminació, de productes o residus les característiques dels quals determinin

que aquests sistemes siguin l’opció més adient per a la seva correcta gestió, o quan no es

compleixin els objectius de gestió fixats a la normativa vigent.

A més, amb aquest Reial decret-Llei s’elimina la referència expressa que abans es feia, d’adoptar

mesures destinades a facilitar l’establiment de sistemes de depòsit, devolució i retorn per a

envasos industrials, envasos col·lectius i de transport, envasos i residus d’envasos de vidre, paper i

metall i altres productes reutilitzables.

Tanmateix es modifica el sistema d’autorització del sistema.

Donat que la Llei té caràcter de legislació bàsica, la Comunitat Autònoma de Catalunya està

obligada a adaptar les normes a la regulació de la llei en el termini d’un any, després de la seva

entrada en vigor.

Respecte a la lluita contra el canvi climàtic, ja és una realitat que la millora en la prevenció i gestió

dels residus municipals contribueixen en la mitigació de gasos efecte hivernacle (en endavant

GEH) i en conseqüència, en la lluita contra el canvi climàtic.

El sector de la gestió dels residus pot reduir de forma molt significativa les seves emissions, i al

mateix temps, augmentar considerablement la generació de crèdits de carboni que ajuden a altres

sectors a reduir les seves emissions.

Segons un estudi liderat per la Fundació Fòrum Ambiental i realitzat per un grup d’experts, en el

qual també va participar l’AMB, la contribució del sector dels residus en la mitigació de les

emissions de GEH pot estar entre les més importants, gràcies a la seva capacitat per evitar

emissions en la pràctica totalitat dels restants sectors de l’economia. Per al conjunt de la UE-27,

que ha acordat reduir les seves emissions en un 20% abans del 2020 en relació amb l’any 2009, el


1.Marc General

12

sector dels residus municipals pot contribuir a assolir aquesta reducció en un percentatge que va

des de el 24% al 32%, segons l’escenari.

Per arribar a aquestes xifres és necessari implantar polítiques de residus valentes, imaginatives i

amb la utilització de tecnologies avançades que busquin una sostenibilitat econòmica, social i

ambiental.

En aquesta línia, per acord del Consell Metropolità de 5 de maig de 2011 l’EMSHTR (actual AMB),

es va aprovar l’Estratègia del carboni de l’EMSHTR 2011-2015, la qual va ser ratificada i ampliada

per acord del Consell Metropolità de 5 de febrer de 2013, en el marc del Pla de Sostenibilitat.

L’objectiu d’aquesta estratègia és reduir la petjada de carboni durant el període 2011-2015, partint

de les dades del 2009, i mitjançant l’aplicació d’accions estratègiques en el conjunt de les seves

instal·lacions, incloses les de tractament de residus i les pròpies oficines. Això es traduiria en un

estalvi, tant en el consum energètic, com en el consum de material, així com en la quantitat de

residus generats, suposant una reducció de les emissions de gasos.

L’Estratègia contempla varies fases de treball:

• Inventari d’emissions de GEH en les instal·lacions, que comprenen les de residus,

mitjançant la metodologia de càlcul establerta per l’Oficina de Canvi Climàtic de la

Generalitat de Catalunya, en el marc del Programa d’Acords Voluntaris (norma ISO

14064:2006), amb l’objecte de quantificar la petjada de carboni de l’activitat.

• Pla d’acció de reducció a partir de les emissions de GEH calculades durant un període de

temps i que es volen disminuir. El Pla comprèn els plans d’eficiència energètica de les

plantes, assenyalant-se així mateix, els objectius de reducció.

• Pla d’acció de compensació, com a instrument complementari a la reducció que hauria de

permetre a l’AMB neutralitzar aquelles emissions que no s’han pogut reduir a través del Pla

de reducció definit. A la vegada, aquest Pla és un instrument d’acció social fruit de la

inversió econòmica en països en desenvolupament, i afavoreix la seva millora social i

ambiental.

El nou Pla de reducció, conjuntament amb les noves línies endegades, faria possible una veritable

contribució a la mitigació de GEH en la gestió de residus i, concretament, en el tractament dels

residus municipals. Aquestes noves línies són: la producció de combustible sòlid recuperat (CDS) a

partir del rebuig dels Ecoparcs; la incineració de combustible derivat de residus (CDR), pel seu

potencial augment d’eficiència de la valorització energètica, o per minimitzar l’abocament de

residus municipals biodegradables; la digestió anaeròbia de la matèria orgànica procedent de la

recollida selectiva.

La Llei 22/2011, de 28 de juliol, de Residus i sòls contaminats és la primera norma en matèria de

residus que té present en el seu text, la necessitat d’aplicar les estratègies de lluita contra el canvi

climàtic en matèria de residus. Així, en el seu preàmbul, s’estableix la necessitat d’aplicar en

matèria de residus, una de les prioritats de la política ambiental, la lluita contra el canvi climàtic,

mitjançant la reducció d’emissions de GEH en la gestió dels residus. Encara que la contribució


1.Marc General

13

directa és petita en relació a la resta de sectors, és evident que hi ha un potencial significatiu de

reducció d'emissions de GEH associat al sector dels residus.1

A partir d’aquesta declaració del preàmbul i dins de l’articulat de la Llei, s’estableix l’obligació de

les autoritats competents en matèria de residus, d’establir i adoptar mesures necessàries per

assegurar que en la gestió dels residus es realitzin sense posar en perill la salut humana i sense

danyar al medi ambient i amb coherència amb les estratègies de lluita contra el canvi climàtic.

En conseqüència, l’AMB, d’acord amb el seu compromís de participar en la lluita contra el canvi

climàtic, és conscient que una adequada gestió integral dels residus comporta com a beneficis la

reducció de les emissions en abocadors, la reducció de l’extracció i transport de matèries primeres,

la reducció de la utilització de combustibles fòssils, la reducció de fabricació de productes, etc.

9. VII Programa General de Medi Ambient de la UE

Per últim, no es pot deixar de banda la recent aprovació, el 20 de novembre de 2013, del VII

Programa General de Medi Ambient de la Unió Europea, programa d’acció comunitària de Medi

Ambient fins al 2020, el qual es denomina “Viure bé respectant els límits del nostre planeta”.

Donat l’abast de la modificació que suposa aquest Programa Europeu en matèria de residus, la

revisió del PMGRM no contempla la globalitat del VII Programa, a l’espera que en primer lloc,

s’incorpori aquest nou model en el Programa de Residus de la Generalitat de Catalunya, anomenat

Programa General de Gestió de Residus i Recursos de Catalunya.

No obstant això, des de la Unió Europea, i a través del VII Programa en matèria de residus, s’està

plantejant un canvi paradigmàtic envers una concepció més global i integrada d’acord amb la

Directiva Marc. El nou paradigma té com a objectiu prioritari, entre d’altres, el de convertir la Unió

Europea en una economia hipocarbònica, eficient en l’ús dels recursos, ecològica i competitiva. En

conseqüència, es considera necessari reforçar el vincle entre recursos naturals i residus, per

avançar cap a una política que es basi en l’ús eficient d’aquests residus limitant la seva generació i

garantint el reciclatge d’alta qualitat. Això comporta, també, desenvolupar els mercats per a

matèries primeres secundàries i tractar els residus de manera que es redueixi al mínim, els efectes

negatius per a la salut humana i el medi ambient.

Per finalitzar, també hem de tenir en compte que en data 22 de gener de 2013, la Comissió

Europea va emetre una Comunicació que pot modificar part dels objectius de la UE i que s’haurà

de debatre posteriorment al Parlament Europeu i al Consell.

1 Emissions indirectes: generades per les activitats que subministren matèries i energia al sector de residus municipals. Per exemple, emissions generades en el procés de captació i distribució de gas natural fins la instal·lacions. Crèdits: emissions netes reduïdes en altres sectors econòmics gràcies a la utilització de materials o energies recuperats dels residus municipals.


1.Marc General

14

Així, en aquesta Comunicació, encara que no afecta directament la gestió dels residus, s’estableix

com a objectiu per al 2030, la reducció del 40% de les emissions de GEH respecte als nivells de

1990. Aquesta reducció s’ha de garantir mitjançant mesures nacionals.

1.4 La petjada de carboni de la gestió de residus de l’AMB Les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) procedents dels residus, es poden generar en la recollida i en el transport d’aquests residus i també, en cadascuna de les operacions a què se sotmeten, així com en la seva disposició final. Les diferents operacions a què se sotmeten els residus venen determinades per la jerarquia de gestió dels residus fixada per la Directiva de residus (UE 2008). Totes les pràctiques de gestió de residus generen GEH, tant de forma directa (per exemple, les del procés de degradació biològica) com indirecta (per exemple, a través del consum d’electricitat). No obstant això, l’impacte o benefici de la gestió dels residus dependrà de l’emissió neta de GEH, tenint en compte tant les emissions, com els estalvis indirectes. A escala global, el sector residus va ser responsable del 5,3%, aproximadament, del total d’emissions antropogèniques de GEH l’any 2005 (UNEP 2010). A Catalunya, les emissions de GEH generades pel sector residus eren de 2,7 Mt de CO2eq l’any 2005; això significava el 4,6% de les totals del país. El sector dels residus, a més, es troba en una posició única per passar de ser una font d’emissions globals a esdevenir una via de reducció d’emissions. Per tant, una visió holística de la gestió dels residus permet entendre les conseqüències positives que té el sector pel que fa a les emissions d’altres sectors (energia, agricultura, etc.). El PMGRM 2009-2016 ja té una primera aproximació en aspectes relacionats amb les emissions (annex VII.6 relatiu a l’Anàlisi del canvi climàtic en els tractaments de resta, i el document Informe ambiental del PMGRM). Tanmateix, en el moment de fer aquesta revisió, el coneixement existent en relació a les emissions del sector residus permet fer-ne un estudi més acurat i per tant, dedicar-hi un capítol específic (7.4 Efectes del nou model en la petjada de carboni). A més i com ja s’ha comentat al paràgraf anterior, l’AMB disposa d’una Estratègia de gestió del carboni 2012-2015 que té per objectiu la reducció de les emissions de l’àmbit organitzatiu en un 10% el 2015 (essent l’any base el 2010). Pel que fa als residus, inclou en el seu abast, les emissions anuals que genera cada instal·lació de tractament. El PMGRM 2009-2016, a més, té entre els seus objectius de revisió:

- Aplicar les polítiques ambientals contra el canvi climàtic, mitjançant accions i mesures capaces de reduir les emissions de GEH en els processos de gestió de residus.

En particular, es plantegen accions d’avaluació de les emissions de GEH per tal de quantificar les reduccions necessàries per assolir l’objectiu, en coherència també, amb els objectius regionals, estatals i europeus.

1.4.1 Objectius del treball i tasques desenvolupades

Les estimacions de les emissions de GEH de la gestió de residus tendeixen cada vegada més a basar-se en la metodologia de l’Anàlisi de Cicle de Vida (ACV)dels impactes potencials i dels beneficis de diverses opcions de tractament. De fet, aquesta metodologia permetria abastar també una aproximació a altres impactes ambientals potencials igualment importants. L’objectiu general és quantificar i comparar la tractament dels residus en l’àmbit de l’AMB, des de la seva recollida fins al destí final, d’acord amb la situació actual (2011) i segons les projeccions futures (2014 i 2016)del PMGRM:

Escenaris considerats en els objectius del treball

Els objectius específics compresos en el càlcul de la

• Revisar i completar la caracterització dels fluxos de residus de l’àmbit de l’AMB (fluxos màssics i composició dels residus), considerant des del seu origen (punt de generació) fins a la seva gestió final.

• Caracteritzar les instal·lacions de tractament dde les instal·lacions).

• Inventariar l’etapa de transport (principalment les variables de distàncies recorregudes),

• Quantificar la petjada de de residus.

• Comparar la petjada de cels efectes de la implementació d’estratègies de gestió de residus encarades a reduir les emissions de GEH en el marc del PMGRM

• Elaborar un aplicatiu en base a MS Excel que permeti a l’AMB, per una banda, actualitzar el càlcul de la petjada de carboni a partir de noves dades d’inventari no disponibles inicialment en el moment de l’estudi, i per altra, explorar la hipotètics.

Revisió del Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals 2009

bjectius del treball i tasques desenvolupades

Les estimacions de les emissions de GEH de la gestió de residus tendeixen cada vegada més a se en la metodologia de l’Anàlisi de Cicle de Vida (ACV) que permet obtenir útils avaluacions

dels impactes potencials i dels beneficis de diverses opcions de tractament. De fet, aquesta metodologia permetria abastar també una aproximació a altres impactes ambientals potencials

general és quantificar i comparar la petjada de carboni (CO2eq.) de la gestió i tractament dels residus en l’àmbit de l’AMB, des de la seva recollida fins al destí final, d’acord amb la situació actual (2011) i segons les projeccions futures (2014 i 2016) basades en les previsions

Escenaris considerats en els objectius del treball

Els objectius específics compresos en el càlcul de la petjada de carboni són:

Revisar i completar la caracterització dels fluxos de residus de l’àmbit de l’AMB (fluxos màssics i composició dels residus), considerant des del seu origen (punt de generació) fins a la seva

Caracteritzar les instal·lacions de tractament dels residus afectades (dades d’entrades i sortides

Inventariar l’etapa de transport (principalment les variables de distàncies recorregudes),

etjada de carboni associada al transport i al tractament dels mencionats

carboni entre els diferents escenaris (2011, 2014 i 2016) per determinar els efectes de la implementació d’estratègies de gestió de residus encarades a reduir les emissions de GEH en el marc del PMGRM.

un aplicatiu en base a MS Excel que permeti a l’AMB, per una banda, actualitzar el arboni a partir de noves dades d’inventari no disponibles inicialment en el

moment de l’estudi, i per altra, explorar la petjada de carboni obtinguda en altres escenaris

Revisió del Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals 2009-2016 1.Marc General

15

Les estimacions de les emissions de GEH de la gestió de residus tendeixen cada vegada més a que permet obtenir útils avaluacions

dels impactes potencials i dels beneficis de diverses opcions de tractament. De fet, aquesta metodologia permetria abastar també una aproximació a altres impactes ambientals potencials

(CO2eq.) de la gestió i tractament dels residus en l’àmbit de l’AMB, des de la seva recollida fins al destí final, d’acord amb

basades en les previsions

Revisar i completar la caracterització dels fluxos de residus de l’àmbit de l’AMB (fluxos màssics i composició dels residus), considerant des del seu origen (punt de generació) fins a la seva

els residus afectades (dades d’entrades i sortides

Inventariar l’etapa de transport (principalment les variables de distàncies recorregudes),

tractament dels mencionats fluxos

arboni entre els diferents escenaris (2011, 2014 i 2016) per determinar els efectes de la implementació d’estratègies de gestió de residus encarades a reduir les

un aplicatiu en base a MS Excel que permeti a l’AMB, per una banda, actualitzar el arboni a partir de noves dades d’inventari no disponibles inicialment en el

da en altres escenaris


1.Marc General

16

La recopilació de les dades d’entrades i sortides de totes les plantes de tractament de residus i l’estimació d’aquelles dades no disponibles, permet establir:

1) Entrada de residus.

2) Consums . Inclou el consum d’energia -combustibles fòssils, electricitat, renovables- i de materials -reactius-.

3) Emissions dels processos de degradació biològica i combustió de residus. Inclou les

emissions associades a la degradació biològica dels residus –en el cas del compostatge, digestió anaeròbia o DC- i les de la combustió de residus –en el cas d’una planta de valorització energètica (PVE).

4) Valorització material i energètica. Inclou els productes i energia recuperats del tractament

de residus1.

5) Rebuig . Inclou la quantificació dels fluxos de residus secundaris procedents de les plantes de tractament.

Per tal de simplificar l’inventari, s’agreguen les dades de les diferents plantes de tractament de residus en un únic model de planta tipus, segons tipologia de planta de tractament i escenari. D’aquesta manera, la planta tipus està caracteritzada per les condicions mitjanes ponderades del conjunt de plantes a les que representa. A mode d’exemple, per al cas dels ecoparcs, els diferents inventaris recollits pels ecoparcs metropolitans s’agreguen en una instal·lació tipus anomenada ecoparc tipus, tenint en compte les condicions parametritzades i el percentatge de residus tractats de cada instal·lació en cadascun dels tres escenaris. En cas que la informació no estigui disponible de manera desagregada per a totes les instal·lacions, s’utilitzaran les dades que estiguin disponibles com a dades mitjanes de la instal·lació tipus. Cada procés es caracteritza en base als factors de caracterització establerts per l’IPCC en el segon informe d’avaluació del canvi climàtic per a un marc temporal de 100 anys:

Gas Factor de caracterització

Diòxid de carboni (CO2) 1

Metà (CH4) 21

Òxid de dinitrogen (N2O) 310

Taula 1: Factors de caracterització per un marc temporal de 100 anys, segons l’IPCC Font: (Houghton et al., 1996)

1 Cal tenir en compte que es podria donar el cas de doble comptabilitat dels crèdits evitats, quan tant el sector residus com el sector que aprofita el material recuperat, s’atribueixen els crèdits evitats.

Les fraccions considerades en el càlcul de la petjada han estat:

• Fracció RESTA (incloent la procedent de neteja viària).

• FORM (Fracció Orgànica dels Residus Municipals).

• Residus Vegetals.

• ERE (Envasos i Residus d'Envasos).

• FIRM (Fracció Inorgànica dels Residus Municipals)el model de recollida de residu mínim.

• Voluminosos.

• Fusta.

• Recollida Selectiva de vidre, paper i cartró i deixalleries).

Gràfica 1: Fraccions de residus i instal·lacions considerades

Revisió del Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals 2009

Les fraccions considerades en el càlcul de la petjada han estat:

Fracció RESTA (incloent la procedent de neteja viària).

FORM (Fracció Orgànica dels Residus Municipals).

ERE (Envasos i Residus d'Envasos).

FIRM (Fracció Inorgànica dels Residus Municipals). Inclou la fracció resta i envasos lleugers en el model de recollida de residu mínim.

Recollida Selectiva de vidre, paper i cartró i altres fraccions (en punts d’aportació al carrer i

Fraccions de residus i instal·lacions considerades.

Revisió del Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals 2009-2016 1.Marc General

17

nclou la fracció resta i envasos lleugers en

altres fraccions (en punts d’aportació al carrer i


1.Marc General

18

Gràfica 2: Ubicació instal·lacions considerades.

Queden fora dels límits del càlcul de la petjada:

• Les infraestructures de tractament de residus (construcció, manteniment i desconstrucció de les instal·lacions). En general, els impactes ambientals de les infraestructures es consideren insignificants si es distribueixen per tona de residu tractada al llarg de la vida de la planta (Astrup et al., 2009).

• La recollida de residus municipals i contenidors de recollida de residus.

• El cicle de vida dels productes abans d’esdevenir residus (els límits comencen amb la generació del residu), d’acord amb els procediments habituals per a l’avaluació ambiental d’escenaris de gestió de residus (European Commission, 2011).

Pel que fa al càlcul, s’ha realitzat per a tres escenaris temporals:

a) Escenari 2011: basat en les dades estadístiques de la pròpia AMB.

b) Escenari 2014: en base a la tendència prevista, tenint en compte el context econòmic i social.

c) Escenari 2016: en base a la consecució d’objectius del PMGRM establerts per al 2016.


2.Diagnosi dels nivells de valorització i grau d’as soliment dels objectius

19

2. DIAGNOSI DELS NIVELLS DE VALORITZACIÓ I GRAU D’ASSOLIMENT DELS OBJECTIUS

El present capítol descriu l’estat de la gestió dels RM a l’àmbit de l’AMB fins al moment de la redacció d’aquesta revisió del PMGRM 2009-2016. Per a aquesta anàlisi es tenen en compte els àmbits de prevenció, educació ambiental, generació i tractament de residus. El capítol s’organitza de la següent manera: • Prevenció : es comenten els resultats globals de generació de residus, des del punt de vista de

la prevenció; s’esmenten els punts clau de la política de prevenció de l’AMB i s’especifiquen les diverses actuacions que s’han dut a terme d’acord amb les mesures previstes al PMGRM 2009-2016.

• Educació ambiental : es detallen les diferents activitats que s’han estat desenvolupant en

aquest àmbit, sempre amb l’objectiu de fomentar la sostenibilitat, tant entre els infants i els joves, com entre els adults.

• Generació de RM i nivell de valorització : es calcula la quantitat de residus generats i

s’analitza l’evolució històrica de la generació total i per càpita. Seguidament s’analitza l’evolució de les diferents fraccions valoritzades i es compara amb els objectius fixats al PMGRM 2009-2016.

• Assoliment dels objectius fixats al PMGRM 2009-2016 . Finalment, s’observa el grau

d’assoliment dels objectius del PMGRM 2009-2016, tant pel que fa a les RS i als tractaments, com en relació amb la implantació d’infraestructures de tractament.

Abans d’aprofundir en les qüestions esmentades més amunt, es destaquen certs aspectes de l’estat de la gestió dels RM que cal tenir en compte: • La generació de residus per càpita s’està reduint de forma significativa des de l’any 2007. Al

2012 ja ens trobemen un règim de producció per càpita d’1,19 kg/hab./any. • Els ratis de RS s’han estabilitzat al voltant del 34,8%.

• De forma similar, els ratis de valorització han estat del 31,4% en el decurs del 2012, mostrant

un lleuger descens des de l’any 2010. • L’entrada en funcionament de l’Ecoparc 4 permet assolir una capacitat de tractament total per

l’AMB de 285.500 t/any de FORM i 862.000 t/any de RESTA.

• La construcció de la nova planta de tractament d’ERE de Montcada i Reixac permet assolir una capacitat de tractament total de fins a 51.500 t/any.



20

2.1 Nivell de generació i evolució del tractament dels RM Per a la redacció d’aquest apartat, s’ha partit de dades històriques, tant de població com de generació total de residus. Les dades de població provenen de l’IDESCAT, mentre que els valors de generació de residus han estat recopilats per part de l’AMB.

2.1.1 Municipis de l’AMB

En el decurs de l’any 2011 s’ha produït la incorporació de 3 nous municipis a l’àmbit de l’AMB Corbera de Llobregat, Cervelló i la Palma de Cervelló. Amb aquestes incorporacions, el territori metropolità passa a estar integrat per36 municipis. En el diagnòstic de l’estat de la generació i del tractament dels residus municipals es consideraran aquestes incorporacions en les dades del 2012.

2.1.2 Històric de població considerada

Per tal d’obtenir la població del conjunt dels municipis adscrits a l’AMB, s’han considerat les dades històriques de població dels municipis per comarques segons l’IDESCAT. A la taula següent, es presenten els valors resultants:

Any Població Barcelonès

Població municipis

Baix Llobregat AMB

Població municipis Vallès Occidental

AMB

Població municipis Maresme AMB

Total població àmbit AMB

2006 2.226.913 640.628 253.341 16.732 3.137.614

2007 2.212.658 641.843 254.598 17.195 3.126.294

2008 2.235.578 649.003 259.667 17.564 3.161.812

2009 2.251.600 657.977 265.341 17.860 3.192.778

2010 2.251.029 661.497 268.573 18.358 3.199.457

2011 2.246.280 665.111 271.107 18.712 3.201.210

2012 2.246.876 700.096* 273.355 19.010 3.239.337*

Taula 2: Evolució de la població 2006-2012. Font: elaboració pròpia a partir d’IDESCAT, Idescat. BEMC. Estudis de la població. * Es considera incorporació dels municipis de Cervellò, La Palma de Cervellò i Corbera de Llobregat.

En el període 2007-2009 es produeix un increment significatiu de la població i posteriorment minva de forma significativa el seu creixement. La dada de població considerada per a l’any 2012 suposa un increment degut a la incorporació dels tres municipis de la comarca del Baix Llobregat.



21

2.1.3 Evolució històrica de la generació total de residus

S’han considerat les dades històriques disponibles. A la taula següent, es presenten els valors obtinguts de residus generats:

Any Població de l’AMB Generació total kg/hab./dia

2006 3.137.614 1.634.507 1,43

2007 3.126.294 1.661.692 1,46

2008 3.161.812 1.646.665 1,42

2009 3.192.778 1.606.674 1,38

2010 3.199.457 1.577.203 1,35

2011 3.201.210 1.507.496 1,29

2012 3.239.337* 1.410.954 1.19

Taula 3: Evolució de la generació de residus als municipis de l’AMB. Font: elaboració pròpia a partir de Dades ambientals metropolitanes 2006 pàgs.66, Dades ambientals metropolitanes 2011 pàgs.76 (per les dades del 2007-2011), Dades Ambientals 2012 pags 84 i dades IDESCAT, Idescat. BEMC. Estudis de la població. (per a les dades de població). * Es considera incorporació dels municipis de Cervelló, La Palma de Cervelló i Corbera de Llobregat. Les dades de recollida de l’AMB durant els darrers anys ens indiquen que hi ha una reducció significativa a partir de l’any 2007, tant pel que fa a la generació total com a la generació per habitant i dia.

2.1.4 Evolució històrica del tractament dels residus

En relació al tractament dels residus, es presenta una taula amb els percentatges de recollida selectiva (RS), tractament mecànic i biològic (TMB), valorització energètica i dipòsit controlat (DC) dels Residus Municipals:

Any % RS % TMB % Valor. Energ % D.C.

2006 28,69 8,47 18,00 44,84

2007 31,36 21,84 13,17 33,63

2008 33,07 25,05 12,19 29,68

2009 33,78 21,23 18,26 26,72

2010 37,22 29,18 11,82 21,78

2011 36,31 41,02 11,79 10,88

2012 34,97 51,00 6,56 7,46

Taula 4: Evolució històrica del tractament de residus.



22

Font: elaboració pròpia a partir de Dades ambientals metropolitanes 2006 pág. 98 i 101, Dades ambientals metropolitanes 2007 pág. 113, Dades ambientals metropolitanes 2008 pág. 125, Dades ambientals metropolitanes 2009 pág. 124, Dades ambientals metropolitanes 2010 pág. 75, Dades ambientals metropolitanes 2011 pág. 68., Dades Ambientals 2012 pàg. 84. En la gràfica següent en podem veure l’evolució:

Gràfica 3: Evolució històrica del tractament de residus. De la gràfica anterior en destaquem els següents aspectes: • Es produeix un increment del tractament de residus municipals en plantes de Tractament

Mecànic i Biològic assolint en el 2012, el 51% del total.

• Els valors de recollida selectiva mostren una tendència creixent fins l’any 2010, coincidint amb el desplegament de la recollida selectiva de la fracció orgànica, així com un lleu descens a partir d’aquest any.

• La disposició en dipòsit controlat es redueix força fins assolir valors inferiors al 7.5% en l’any 2012.

• La gestió en planta de valorització energètica acusa un descens a partir de l’any 2009. Els motius són imputables tant a les reformes que s’hi estan realitzant com a l’inici de tractament de rebuig en la pròpia instal·lació.

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

Tractament dels Residus Municipals

% RS % TMB % Valor. Energ % D.C.



23

2.2 Prevenció

Les dades de recollida de l’EMSHTR i de l’AMB indiquen que durant els darrers anys hi va haver un augment global de residus, després una certa estabilització i actualment es detecta una davallada important pel que fa la generació per habitant i any. Segon les dades, entre el 2006 i el 2012, els residus que s’han tractat han disminuït en un 18,49% aproximadament , si comparem la producció per persona i dia, i en un 13,67% en el seu conjunt. També sembla que tot i que hi ha hagut un augment de les recollides selectives, es percep un cert estancament en els darrers anys.

2.3 Educació per la Sostenibilitat Des de la perspectiva de l’educació ambiental, s’assumeix que aquesta és fonamental per fomentar el canvi d’hàbits. Tal com apunta la UNESCO, el concepte d’educació per la sostenibilitat inclou: desenvolupar actituds i capacitats per adquirir coneixements i prendre decisions fonamentades tant cap al benefici propi com dels altres. Per tant, és un factor bàsic per promoure i assegurar el progrés, la integració i la cohesió social. L’objectiu del Programa Metropolità d’Educació per a la Sostenibilitat 2014-2020 (PMES 2014*2020) aprovat per Consell Metropolità de 28 de gener de 2014, és la transformació social mitjançant la influència en els hàbits, valors i actituds dels ciutadans. El PMES és la concreció del sisè eix del Pla de Sostenibilitat de l’AMB. A l’àmbit metropolità, aquesta acció transformadora ha d’adaptar-se a una societat canviant però amb una realitat compartida que en el marc de la nova AMB pren una especial rel levància. Per això, el nou programa té per missió promoure la sostenibilitat ambiental, social i econòmica en el territori metropolità però també vol ser un instrument de governança educativa , que es basa en la participació ciutadana, la planificació estratègica i la coresponsabilitat social en l'educació formal, no formal i informal. En el PMES 2014-2020 es planteja el repte d’avançar de la informació/coneixement a la capacitat ciutadana per una acció responsable i transformadora de la societat. Els principis que regeixen el programa són la transversalitat, la coresponsabilitat, la proximitat i globalització, la transferibilitat, la voluntat de formació ciutadana i la redistribució dels recursos.



24

2.4 Bossa tipus.

En la present revisió del PMGRM 2009-2016 es manté la bossa tipus fixada en el PMGRM 2009-2016. La distribució de les diverses fraccions és:

Fracció Bossa tipus PMGRM 2009-2016

(any 2005)

MO 36%

P/C 18%

Vidre 7%

ERE 12%

Altres 27%

Taula 36: Bossa tipus considerada en la revisió del PMGRM 2009-2016. Font: ARC.

Gràfica 4: Bossa tipus considerada en la revisió del PMGRM 2009-16. A continuació, es descriuen breument les fraccions de residus que componen la bossa tipus proposada:

� Vidre : consisteix tant en envasos de vidre com en d’altres objectes de vidre trencat i vidre pla, aquest darrer provinent, principalment, de les deixalleries.

� P/C: comprèn tot tipus de paper, cartró plegat i cel·lulosa. � ERE: inclou els següents components provinents d’origen domèstic i comercial:

7,00%

18,00%

12,00%

36,00%

27,00%

Vidre

Paper i cartró

Envasos

M. Orgànica

Altres



25

o Envasos plàstics (de PET, PEAD o plàstic mixt) o Plàstic film o Metalls fèrrics (llaunes) i alumini o Envasos compostos

� MO: composta de: o Residus orgànics domèstics, com ara restes de menjar i petita jardineria domèstica

(FORM) o Fracció vegetal procedents de jardineria, com la poda de parcs i jardins urbans, la

neteja de boscos, etc. (FV).

� Altres : correspon al conjunt de tres tipus de residus: o RVOL, provinents de la recollida selectiva de voluminosos i de les deixalleries. o Residus de deixalleries, excepte la MO, el P/C, el vidre i els ERE, que ja estan

comptabilitzats dins de les fraccions corresponents r. Per tant, aquests residus de deixalleries consistirien en: fustes, ferralla, runes domèstiques, RAEE, pneumàtics, olis, xapatge o rebuig.

o Altres recollides específiques, com ara olis, roba, piles procedents de recollida privada, tal com s’ha descrit a l’apartat “2.6.5 Altres recollides específiques”.

El conjunt d’aquestes tres fraccions representa el 27% dels RM, segons la composició de la bossa tipus.

Com a base de càlcul per elaborar la revisió del PMGRM 2009-2016 s’ha considerat que la composició de la brossa es mantindrà constant al llarg de tot el període de vigència d’aquesta revisió.



26

2.5 Grau d’assoliment de ratis valorització.

2.5.1 Ratis de valorització del PMGRM (2009-2016)

En el PMGRM 2009-2106 es fixen dues hipòtesis en funció del període d’assoliment dels objectius prefixats de valorització de les diverses fraccions. En la hipòtesi “A” s’assoleixen els objectius l’any 2012 i en la hipòtesi “B” l’assoliment es produeix l’any 2016. Els objectius a assolir, en funció de l’escenari,són:

Fracció % en pes

Objectius hipòtesis “A” de valorització de les frac cions (% en pes)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 MO 36% 22% 24% 30% 37% 46% 55% 55% 55% 55% 55% P/C 18% 35% 40% 46% 53% 61% 75% 75% 75% 75% 75% Vidre 7% 42% 45% 48% 53% 62% 75% 75% 75% 75% 75% ERE 12% 10% 11% 12% 14% 18% 25% 25% 25% 25% 25% Altres 27% 25% 25% 25% 25% 25% 25% 25% 25% 25% 25%

Taula 5: Objectius de valorització de les fraccions. Hipòtesi A. Font: elaboració pròpia a partir de PMGRM 2009-2016 pàg 118.

Fracció % en pes

Objectius hipòtesis “B” de valorització de les frac cions (% en pes)

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 MO 36% 22% 24% 27% 33% 38% 43% 46% 49% 52% 55% P/C 18% 35% 39% 43% 47% 51% 56% 61% 66% 71% 75% Vidre 7% 42% 45% 47% 50% 54% 57% 61% 66% 70% 75% ERE 12% 10% 11% 12% 13% 14% 15% 17% 19% 21% 25% Altres 27% 25% 25% 25% 25% 25% 25% 25% 25% 25% 25%

Taula 6: Objectius de valorització de les fraccions. Hipòtesi B. Font: elaboració pròpia a partir de PMGRM 2009-2016 pàg 120. En els propers apartats, s’avalua el grau d’assoliment dels objectius de les diverses fraccions (MO, P/C, vidre, ERE, i RVOL). En cada apartat, s’ha tractat la informació de la següent manera:

• En primer lloc, tenim una primera taula on es recopilen les dades històriques de recollida metropolitana de la fracció, des de l’any 2006 (o des que es disposa de la informació) fins l‘any 2012.

• En segon lloc, una gràfica presenta l’evolució de la recollida selectiva i la valorització

d’aquesta fracció una vegada descomptats els impropis i incorporats els productes recuperats dels ecoparcs i de la planta de triatge de FIRM.

• En tercer lloc, una darrera gràfica mostra l’evolució del % de valorització assolit versus els

objectius que es fixen en les dues hipòtesis .



27

2.5.2 Vidre

Com a base de càlcul per determinar la quantitat de vidre valoritzada es parteix del valor de recollida selectiva descomptant els impropis (per trobar el RS_net) i sumant les altres aportacions (a partir del triatge de la FIRM i dels ECOPARCS). S’utilitza, per tant, la següent equació:

FIRMVIDREECOPARCSVIDREIMPROPISbrutRSVIDREVALVIDRE __)%1(___ ++−∗=

ANY

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

VIDRE_brut RS t/any 43.494 48.854 53.786 51.750 53.041 53.859 54.139

% VIDRE_brut RS (ref. 7%) 38,0% 42,0% 46,7% 46,0% 48,0% 51,0% 54,8%

Impropis % 2% 2% 2% 2% 2% 2% 2%

VIDRE_net RS t/any 42.624 47.877 52.710 50.715 51.980 52.782 53.056

% VIDRE_net RS (ref. 7%) 37,3% 41,2% 45,7% 45,1% 47,1% 50,0% 53,7%

VIDRE_FIRM t/any 347 347 374 292 223 241 315

VIDRE_ecoparc t/any 646 624 1.222 845 1.533 1.658 1.839

VIDRE_Valorització t/any 43.617 48.848 54.306 51.851 53.736 54.681 55.210

% VIDRE_valoritzat (ref. 7%) 38% 42% 47% 46% 49% 52% 56% Taula 7: Històric de valorització de la fracció vidre. Font: elaboració pròpia a partir de Dades ambientals metropolitanes 2006 pàg. 104, Dades ambientals metropolitanes 2007 pàg. 99,101 i 102, Dades ambientals 2008 pàg. 93-94, 122, Dades ambientals metropolitanes 2009 pàg. 122, Dades ambientals metropolitanes 2010 pàg. 122, Dades ambientals metropolitanes 2011 pàg. 75, dades ambiental 2012 pàg. 100 i 104.. Les dades indiquen un increment continu del tonatge valoritzat. Així, al 2012 s’ha assolit una recuperació del 56% del total i això implica que ens trobem en un 75% i un 98% dels objectius fixats en les hipòtesi A i B respectivament.


Gràfica 5: Recollida Selectiva i Valorització Font: elaboració pròpia.

Gràfica 6: Assoliment dels objectius de valoritzacióFont: elaboració pròpia.

30%

35%

40%

45%

50%

55%

60%

65%

70%

75%

2005 2006

% d

e vi

dre

Valorització de VIDRE i assoliment objectius

Revisió del Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals 20092.Diagnosi dels nivells de valorització i grau d’as soliment dels objectius

Valorització de la fracció Vidre

Assoliment dels objectius de valorització de la fracció vidre.

2007 2008 2009 2010 2011 2012

Valorització de VIDRE i assoliment objectius

Històric vidre valoritzat %

Hipòtesi A (PMGRM2009-16) %

Hipòtesi B (PMGRM2009-16) %

Revisió del Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals 2009-2016 2.Diagnosi dels nivells de valorització i grau d’as soliment dels objectius

28

2012 2013



29

2.5.3 Paper i cartró

Com en el cas anterior, la base de càlcul per determinar la quantitat de paper i cartró valoritzat parteix de la recollida selectiva en brut descomptant el % d’impropis presents (per trobar el RS_net) i sumant les altres aportacions (a partir del triatge de la FIRM i dels ECOPARCS). L’equació resultant és:

FIRMCPECOPARCSCPIMPROPISbrutRSCPVALCP _/_/)%1(__/_/ ++−∗=

Any

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

P/C_brut RS t/any 96.883 107.032 107.122 98.354 126.182 101.355 87.466

Impropis P/C RS % 8% 8% 8% 8% 8% 8% 8%

P/C net RS t/any 89.132 98.469 98.552 90.486 116.087 93.247 80.468

% P/C_net RS (ref. 18%) 30% 33% 33% 31% 41% 34% 32%

P/C de FIRM t/any 853 875 834 756 P/C en ecoparcs t/any 2.518 4.909 9.213 5.409 8.998 8.224 8.120

P/C ecoparcs t/any 2.518 4.909 9.213 5.409 8.998 8.224 8.120

P/C_Valoritzat t/any 91.650 103.378 107.765 96.748 125.960 102.305 89.345

% P/C_valoritzat (ref. 18%) 31% 35% 36% 33% 44% 38% 35% Taula 8: Històric de la Valorització de P/C Font: elaboració pròpia a partir de Dades ambientals metropolitanes 2006 pàg. 104, Dades ambientals metropolitanes 2007 pàg. 99,101 i 102, Dades ambientals 2008 pàg.122, Dades ambientals metropolitanes 2009 pàg. 122, Dades ambientals metropolitanes 2010 pàg. 122, Dades ambientals metropolitanes 2011 pàg. 75, dades ambiental 2012 pag. 100 i 105. Les dades indiquen un decrement significatiu a partir de l’any 2011, fet que es relaciona amb les substraccions d’aquest material dels contenidors. Segons els valors de l’any 2012, s’ha assolit el 35% de la valorització de la totalitat de la fracció, fet que implica que s’ha assolit entre el 47% i el 63% dels objectius fixats en els escenaris A i B respectivament.


Gràfica 7: Recollida Selectiva i Valorització Font: elaboració pròpia.

Gràfica 8: Assoliment dels objectius de valoritzacióFont: elaboració pròpia.


Valorització de la fracció paper i cartró.

Assoliment dels objectius de valorització de la fracció paper i cartró


30

de la fracció paper i cartró.



31

2.5.4 Envasos lleugers

En el cas dels envasos lleugers el nivell de valorització es determina a partir del valor de recollida en brut, descomptant el % d’impropis presents (per trobar el RS_net) i sumant les altres aportacions (a partir del triatge de la FIRM i dels ECOPARCS). L’equació utilitzada és:

FIRMEREECOPARCSEREIMPROPISbrutRSEREVALERE __)%1(___ ++−∗=

ANY

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

ERE_brut RS t/any 24.005 29.409 32.481 34.470 37.577 38.211 37.053

Impropis ERE RS % 20,5% 20,5% 20,5% 20,5% 20,5% 24,5% 24,5%

ERE_net RS 19.084 23.380 25.822 27.404 29.874 28.849 27.975

% ERE_net RS (ref. 12%) 10% 12% 13% 14% 16% 16% 17%

ERE de FIRM t/any 1.422 1.597 1.579 1.471 1.278 1.057 1.319

ERE en ecoparcs t/any 3.337 5.601 9.308 9.938 16.032 20.056 23.123

ERE_Valoritzat t/any 23.843 30.578 36.709 38.813 47.184 49.962 52.417

% ERE valoritzat (ref. 12%) 12% 15% 19% 20% 25% 28% 31% Taula 9: Històric de valorització de la fracció envasos lleugers i residus d’envasos (ERE). Font: elaboració pròpia a partir de Dades ambientals metropolitanes 2006 pàg. 74 i 104, Dades ambientals metropolitanes 2007 pàg. 81, 99, 101 i 102, Dades ambientals metropolitanes 2008 pàg. 99 i 122, Dades ambientals metropolitanes 2009 pàg. 99 i 122, Dades ambientals metropolitanes 2010 pàg. 82 i 87, Dades ambientals metropolitanes 2011 pàg. 75 i 80, Dades ambientals metropolitanes 2012 pàg. 100 i 107, De les dades obtingudes en destaca la significativa aportació dels ecoparcs en el nivell de recuperació, cosa que suposa que en l’any 2012 s’hagi assolit una recuperació del 31% dels envasos i que es superi àmpliament els valors previstos en els dos escenaris (124% de la hipòtesi A i 206% de la B).


Gràfica 9: Recollida Selectiva i Recuperació dFont: elaboració pròpia.

Gràfica 10: Assoliment dels objectius de Font: elaboració pròpia.


Recollida Selectiva i Recuperació d’ERE.

Assoliment dels objectius de valorització de la fracció ERE.


32



33

2.5.5 Matèria orgànica

En el càlcul de la Matèria Orgànica valoritzada es té en compte addicionant a la FORM, una vegada descomptat el contingut d’impropis, la quantitat de Fracció Vegetal. L’equació utilitzada és:

FVIMPROPISRSFORMVALMO +−∗= )%1(__

ANY

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

FORM_brut RS t/any 119.697 132.505 133.638 133.997 185.021 178.568 162.862

% FORM_RS_bruta 20% 22% 23% 23% 33% 33% 32%

Impropis FORM % 24,2% 24,2% 24,2% 24,2% 18,5% 15% 15%

FORM_net RS t/any 90.730 100.439 101.298 101.570 150.792 151.783 138.433

% FORM_neta (ref. 36%) 15% 17% 17% 18% 27% 28% 27%

Fracció Vegetal t/any 20.268 21.497 25.585 28.386 32.040 30.083 26.300

MO_valoritzada t/any 110.998 121.936 126.883 129.956 182.832 181.866 164.733

% Valorització MO (ref.36%) 19% 20% 21% 22% 32% 34% 32% Taula 10: Històric de Valorització de MO. Font: elaboració pròpia a partir de Dades ambientals metropolitanes 2006 pàg. 80 , Dades ambientals metropolitanes 2007 pag. 84, Dades ambientals metropolitanes 2008 pàg. 102, Dades ambientals metropolitanes 2012 pàg. 84 (dades 2009-2012).

De les dades se’n deriva una reducció del tonatge recuperat a partir de l’any 2010. En l’any 2012 el nivell de valorització assoleix un 32%; dels objectius fixats en el PMGRM 2009-2016 només s’assoleix un 59% i 75% dels establerts en les hipòtesi A i B respectivament.


Gràfica 11: Recollida Selectiva de FORM i Font: Elaboració pròpia.

Gràfica 12: Assoliment dels objectius de valoritzacióFont: Elaboració pròpia.


Recollida Selectiva de FORM i valorització de MO.

Assoliment dels objectius de valorització de la matèria orgànica.


34



35

2.5.6 Voluminosos

En el cas dels residus voluminosos es consideren els provinents de les recollides específiques i de les operacions de neteja i manteniment de l’espai públic. A partir de l’any 2008 s’hi afegeixen els recollits en les deixalleries. Les quantitats recollides han estat:

ANY

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

RVOL_brut RS t/any 58.764 57.994 87.729 81.180 66.708 62.291 55.545

Impropis RVOL % 9% 9% 9% 9% 5% 2% 2%

RVOL_net t/any 53.769 53.065 80.272 74.280 63.189 61.014 54.406

% RVOL_net RS (ref. 7,9%) 42% 40% 62% 59% 51% 51% 49%

R.VOL valoritzat t/any 53.769 53.065 80.272 74.280 63.189 61.014 54.406

% RVOL_valoritzat (ref. 7,9%) 42% 40% 62% 59% 51% 51% 49% Taula 22: Històric de valorització dels residus voluminosos ( RVOL). Font: Elaboració pròpia partint de Dades ambientals metropolitanes 2012 pàg.110 (dades 2006-2012). *R.Vol de deixalleria inclosos. De les dades en destaquem la forta reducció en el període 2009-2010 degut a la modificació de la imputació d’una part dels voluminosos que per la seva composició passen a considerar-se com a neteja viaria. Tot i la tendència a la baixa en el tonatge recollit, les quantitats recollides arriben a 49% l’any 2012. Tenint en compte que l’objectiu de valorització és d’un 20%, el grau d’assoliment d’objectius és del 244% (hipòtesi A i B).


Gràfica 13: Recollida Selectiva i valorització Font: elaboració pròpia

Gràfica 14: Assoliment dels objectius de valoritzacióFont: elaboració pròpia


electiva i valorització dels residus voluminosos (RVOL).

Assoliment dels objectius de valorització dels residus voluminosos.


36

.

.


2.6 Altres recollides

En aquest capítol s’estudia l’evolució històrica de la recollida i l’aportació d’altres fraccions, com ara:

- FIRM - Deixalleries (inclou: runa domèstica i tèxtil)- Neteja de platges, etc.- Fracció vegetal (FV)- Altres recollides específiques

2.6.1 Fracció inorgànica dels residus municipals

Als municipis on s’ha implantat el model de recollida de residu mínimfraccions principals: vidre, P/C, FORM i FIRM. La FIRM és la fracció que agrupa els envasos i la resta de materials que no corresponen a les altres fraccions esmentadesplanta de triatge de Molins de Rei.

Any

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012 Taula 26: Històric de recollida de FIRMFont: Elaboració pròpia a partir de Dades ambientals metropolitanes 2006 pàgpàg 97, Dades ambientals metropolitanes 2008 ambientals metropolitanes 2010 pàg. 74,metropolitanes 2012 pàg. 92-93.

Gràfica 8: Recollida selectiva de


ecollides selectives

En aquest capítol s’estudia l’evolució històrica de la recollida i l’aportació d’altres fraccions, com

Deixalleries (inclou: runa domèstica i tèxtil) platges, etc.

V) específiques

Fracció inorgànica dels residus municipals

ha implantat el model de recollida de residu mínim, només es recullen quatre fraccions principals: vidre, P/C, FORM i FIRM. La FIRM és la fracció que agrupa els envasos i la

de materials que no corresponen a les altres fraccions esmentades. El destí de la FIRM és la planta de triatge de Molins de Rei.

Recollida FIRM

t/any Increment

15.367

16.186 5,33%

15.485 -4,33%

12.897 -16,71%

12.254 -4,99%

13.962 13,94%

15.793 13,11% Històric de recollida de FIRM.

Dades ambientals metropolitanes 2006 pàg. 91, Dades ambientals metropolitanes 2007 ades ambientals metropolitanes 2008 pàg. 114, Dades ambientals metropolitanes 2009 pàg

74,79 i 87, Dades ambientals metropolitanes 2011 pàg. 67,72 i 80,

de la FIRM.


37

En aquest capítol s’estudia l’evolució històrica de la recollida i l’aportació d’altres fraccions, com

només es recullen quatre fraccions principals: vidre, P/C, FORM i FIRM. La FIRM és la fracció que agrupa els envasos i la

El destí de la FIRM és la

ades ambientals metropolitanes 2007 ades ambientals metropolitanes 2009 pàg. 114, Dades

67,72 i 80, Dades ambientals



38

2.6.2 Deixalleries

L’evolució de les quantitats recollides en les deixalleries dels diversos municipis han estat:

Municipi RM recollits a les deixalleries de l’AMB

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Badalona 9.343 11.492 11.060 11.817 14.760 15.328 6.872

Badia del Vallès 814 808 869 1.135 1.292 1.333 833

Barberà del Vallès 1.768 2.309 2.171 2.562 3.013 2.683 2.721

Barcelona 17.280 20.642 19.073 19.669 18.232 17.097 15.755

Begues 1.399 1.523 1.860 2.454 1.884 1.818 1.782

Castellbisbal 1.660 1.934 1.716 1.890 1.768 1.310 1.147

Castelldefels 1.923 2.210 2.248 3.071 3.222 3.345 2.771

Cerdanyola del Vallès 1.551 1.979 1.729 1.932 1.609 1.626 1.489

Cervelló 1.098

Corbera de Llobregat 768

Cornellà de Llobregat 1.463 1.537 2.086 2.429 3.622 3.497 3.486

El Papiol 491 521 520 772 716 715 405

El Prat de Llobregat 3.803 3.827 4.077 4.534 5.038 4.883 4.631

Esplugues de Llobregat 1.833 2.080 2.348 2.257 2.171 1.928 1.645

Gavà 2.006 2.044 2.457 2.744 2.613 2.175 2.061

L'Hospitalet de Llobregat 4.515 6.429 7.266 7.032 8.155 8.584 7.345

La Palma de Cervelló 0

Molins de Rei 1.365 1.553 1.526 1.644 1.770 1.781 1.809

Montcada i Reixac 2.033 2.155 2.022 1.760 1.925 1.663 1.194

Montgat 605 1.260 1.583 848 1.026 1.055 773

Pallejà 1.095 1.005 1.125 1.453 1.517 1.583 1.411

Ripollet 1.748 1.686 1.475 1.424 1.200 1.227 1.029

Sant Adrià de Besòs -- -- 803 1.610 2.127 2.296 2.936

Sant Andreu de la Barca 1.297 1.303 1.313 1.569 1.635 1.457 1.347

Sant Boi de Llobregat 2.784 2.904 3.046 2.770 3.490 3.833 3.779

Sant Climent de Llobregat 324 183 289 343 278 289 180

Sant Cugat del Vallès 553 1.489 1.705 1.764 1.812 1.730 1.471

Sant Feliu de Llobregat 1.684 1.881 1.907 2.132 2.308 2.449 2.152

Sant Joan Despi 1.499 1.702 1.921 1.841 1.776 1.578 1.346

Sant Just Desvern 2.666 2.392 1.908 2.418 2.574 2.279 2.085

Sant Vicenç dels Horts 2.062 2.191 2.332 3.038 3.541 3.587 3.027

Santa Coloma de Cervelló 751 765 785 892 810 699 594

Santa Coloma de Gramenet 4.838 5.136 4.759 4.506 4.849 4.881 4.484

Tiana 2.585 1.889 1.583 2.355 2.486 2.199 2.291

Torrelles de Llobregat 732 544 582 652 674 654 554

Viladecans 2.433 2.571 2.692 3.317 3.003 2.891 2.792

Deixalleries mòbils 135 142

TOTAL RS_BRUT 80.905 91.809 92.978 100.631 106.898 104.452 90.063

Taula 11: Històric de recollida en Deixalleries Font: Dades ambientals 2011 pàg. 85 (dades 2006-2011), Dades ambientals 2012 pàg.114-115.



39

De la totalitat dels materials recepcionats en les deixalleries metropolitanes (columna RS_BRUT de la taula 14), una part, a efectes de càlculs, es consideren imputats a altres partides, obtenint així la quantitat neta imputable a la deixalleria (RS_net). D’aquests materials, i en funció de les dades que es disposen, se’n recuperen un percentatge, tal i com figura en la columna RECUPERACIO:

RS_BRUT RS_NET RECUPERACIO

Altres valoritzables 10%

Aparells amb CFC 100%

Bateries 100%

Butà 100%

Càpsules monodosi 100%

CD/DVD/k7/VHS 100%

Dissolvents 0%

Igloo groc

Altres env. Lleugers 100%

Ferralla 100%

Fibrociment 0%

Fluorescents 100%

Fusta

Jardineria

Olis minerals 100%

Olis vegetals 100%

Paper

Piles

Pneumàtics 0%

Plàstic rígid 100%

REPQ 23%

Resta RAESS 100%

Runes variable

Tèxtil 0%

Vidre pla 100%

Vidre envasos

Matalassos Mobles Taula 12: Materials recollits i valoritzats a les deixalleries. De la fracció runes se’n valoritza una quantitat variable. S’adopten els valors indicats per l’ARC en el seu informe “Dades de Residus de la Construcció 2012” en el que fixava, com a ratis de valorització de les runes, els següents:

RUNES 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Valorització (%) 17.1% 16.9% 18,0% 44.3% 57.6% 48.9% 43.0%

Taula 13: Evolució de la valorització dels residus de la construcció. Font : Dades de residus de la construcció 2012 (ARC, Juliol 2013).


Tenint en compte les dades anteriors

Deixalleries Entrades t/any

Deixalleries Imputables t/any

Deixalleries Valorització t/any Taula 14: Evolució històrica dels Font: elaboració pròpia a partir de Dades ambientals metropolitanes 2006 pàg.86 , Dades ambientals metropolitanes 2007 pàg.91, Dades ambientals metropolitanes 2008 pàg.124, Dades ambientals metropolitanes 2009 pàgambientals metropolitanes 2010 pàg.74, ambientals metropolitanes 2012 pàg. 88 i

Gràfica 15: Evolució de la recollida i la valorització en Font: elaboració pròpia. A continuació descriurem l’evolució de les fraccions tèxtil, runa i rebuig de les deixalleries:


anteriors, l’evolució prevista dels materials de les deixalleries seria:

ANY

2006 2007 2008 2009 2010 80.905 91.809 92.978 100.631 106.898

51.473 61.525 58.908 69.541 75.813

21.638 18.812 18.399 28.902 37.815

dels residus municipals recollits i valoritzats a les deixalleries.Dades ambientals metropolitanes 2006 pàg.86 , Dades ambientals metropolitanes 2007

pàg.91, Dades ambientals metropolitanes 2008 pàg.124, Dades ambientals metropolitanes 2009 pàgambientals metropolitanes 2010 pàg.74, Dades ambientals metropolitanes 2011 pàg. 67 i 85 (dades 2006

88 i 114-115.

la recollida i la valorització en deixalleries

evolució de les fraccions tèxtil, runa i rebuig de les deixalleries:


40

els materials de les deixalleries seria:

2011 2012 106.898 104.452 90.063

74.894 65.413

33.737 27.626

a les deixalleries. Dades ambientals metropolitanes 2006 pàg.86 , Dades ambientals metropolitanes 2007

pàg.91, Dades ambientals metropolitanes 2008 pàg.124, Dades ambientals metropolitanes 2009 pàg.,123, Dades (dades 2006-2011), Dades

evolució de les fraccions tèxtil, runa i rebuig de les deixalleries:


Tèxtil Els tèxtils han presentat una tendència creixent fins l’any 2009 i una estabilització a partir del l’any 2010.

Any

2006 2007 2008 2009 2010 2011

2012 Taula 15: Històric de recollida de tèxtil en deixalleries.Font: SIRESA. Deixalleries metropolitanes

Gràfica 16: Evolució de la recollida de tèxtil.Font: Elaboració pròpia.


Els tèxtils han presentat una tendència creixent fins l’any 2009 i una estabilització a partir del l’any

Tèxtil origen deixalleries

(t/any)

523 506 734

1.462 1.044 1.022

979 istòric de recollida de tèxtil en deixalleries. Deixalleries metropolitanes, <www.deixalleries.com/interes7.php>.

Evolució de la recollida de tèxtil.


41

Els tèxtils han presentat una tendència creixent fins l’any 2009 i una estabilització a partir del l’any

Increment

%

-3,3% 45,1% 99,2% -28,6% -2,2%

-4,1%


Runa domèstica Aquesta fracciórecollida a les deixalleries provéindustrials.

Any

2006 2007 2008 2090 2010 2011 2012

Taula 16: Històric de recollida de terres i runes.Font: SIRESA. Deixalleries metropolitanes

Gràfica 17: Evolució de la recollida de terres i runes.Font: elaboració pròpia a partir de SIRESA.


Aquesta fracciórecollida a les deixalleries prové, gairebé en la seva totalitat, d’aportacions de petits

Històric de recollida de terres i runest/any Increment

16.467 15%20.469 24%30.804 50%38.397 25%46.469 21%48.047 3%43.419 -10%

istòric de recollida de terres i runes. Deixalleries metropolitanes, <www.deixalleries.com/interes6.php>.

volució de la recollida de terres i runes. Font: elaboració pròpia a partir de SIRESA. Deixalleries metropolitanes, <www.deixalleries.com/interes6.php>.


42

d’aportacions de petits

Històric de recollida de terres i runes Increment

15% 24% 50% 25% 21% 3% 10%

, <www.deixalleries.com/interes6.php>.



43

Rebuig de les deixalleries La fracció anomenada “altres valoritzables” està constituit per una part de materials difícilment recuperables, que es consideren rebuig. Només un 10% d’aquests son recuperats actualment. Com a referència, s’indiquen a la taula següent les quantitats de materials considerats de rebuig aportades a les deixalleries metropolitanes durant els últims quatre anys.

Històric de rebuig de Deixalleries

t/any Increment

2006 17.015 2007 17.570 3,3% 2008 17.506 -0,4% 2009 16.035 -8,4% 2010 19.023 18,6% 2011 17.903 -5,9%

2012 12.689 -29,1% Taula 17: Històric de rebuig de les deixalleries a DC. Font: elaboració pròpia a partir de partir de SIRESA. Deixalleries metropolitanes, <www.deixalleries.com/interes5.php>.

2.6.3 Neteja de platges

Dins de la neteja de platges cal diferenciar entre residus procedents de la neteja manual i la recollida de papereres i els que es recullen amb la neteja mecànica. Els residus de les platges de Barcelona segueixen un circuit diferenciat i es destinen al dipòsit controlat. A la resta de municipis metropolitans costaners, els residus es porten a dipòsit controlat, exceptuant els provinents de neteja manual i papereres que a partir de l’any 2011 es tracten en la planta de triatge de Molins de Rei. L’evolució del tonatge ha estat::

BARCELONA RESTA MUNICIPIS

Neteja Manual i Recollida Papereres* Neteja Mecànica*

2.006 470 1.029 2.007 397 456 2.008 1.035 431 577 2.009 1.108 412 464 2.010 840 414 540 2.011 352 390 955

2.012 249 364 443 Taula 18: Històric de recollida de residus de platges. Font: elaboració pròpia. Les diferències que s’observen entre els diversos anys depenen, en gran mesura, dels temporals registrats (avingudes de rius i rieres, etc.).


2.6.4 Fracció vegetal

Tot i que en l’apartat 2.5.5 on es descriu la recollida selectiva de la matfracció vegetal, aquesta fracció segueix un circuit de recollida independent. A més, ha tingut una evolució diferent de la FORM o de les altres fraccions bàsiques, i per aquest motiu, s’ha considerat necessari presentar-la de manera independent.

Any 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Taula 19: Històric de recollida de Font: elaboració pròpia a partir de Dades ambientals metropolitanes 2006pàg. 84, Dades ambientals metropolitanes 2008ambientals metropolitanes 2010 pàg. 70, 2012 pàg. 84.

Gràfica 18: Evolució de la recollida delFont: elaboració pròpia


en l’apartat 2.5.5 on es descriu la recollida selectiva de la matèria orgànica ja s’hi , aquesta fracció segueix un circuit de recollida independent. A més, ha tingut una

evolució diferent de la FORM o de les altres fraccions bàsiques, i per aquest motiu, s’ha considerat la de manera independent.

Recollida de Fracció V egetalt/any Increment

20.268 21.497 6%25.585 19%28.386 11%32.040 13%30.083 -6%26.300 -13%

istòric de recollida de la Fracció Vegetal. Dades ambientals metropolitanes 2006 pàg. 100, Dades ambientals metropolitanes 2007

Dades ambientals metropolitanes 2008 pàg. 102, Dades ambientals metropolitanes 2009 pàg, Dades ambientals metropolitanes 2011 pàg. 63, Dades ambientals metropolitanes

volució de la recollida del la fracció vegetal.


44

ria orgànica ja s’hi inclou la , aquesta fracció segueix un circuit de recollida independent. A més, ha tingut una

evolució diferent de la FORM o de les altres fraccions bàsiques, i per aquest motiu, s’ha considerat

egetal Increment

6% 19% 11% 13% 6% 13%

Dades ambientals metropolitanes 2007 pàg. 104, Dades

Dades ambientals metropolitanes


2.6.5 Altres recollides específiques

Aquesta fracció consisteix principalment en recollides de materialsP/C, electrodomèstics o altres,que promouen municipis de l’àmbit metropolità. Atès que aquestes recollimunicipals sinó que funcionen en paral·lel, els valors històrics que es presenten a continuació són aproximats.

Any

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012 Taula 20: Històric d’altres recollides específiques.Font: elaboració pròpia a partir de Dades ambientals metropolitanes 2006pàg. 89, Dades ambientals metropolitanes 2008ambientals metropolitanes 2010 pàg. 91, 2012 pàg. 88, La disminució de l’any 2010 respecte al 20part de les recollides específiques que passen a considerardins d’aquest apartat.

Gràfica 19: Evolució de la recollida d’altres fraccions específiques.Font: elaboració pròpia.


Altres recollides específiques

Aquesta fracció consisteix principalment en recollides de materials diversos comque promouen particulars agents socials (com ara ONG) en diversos

municipis de l’àmbit metropolità. Atès que aquestes recollides no s’integren en els circuits funcionen en paral·lel, els valors històrics que es presenten a continuació són

Altres recollides específiquest/any Increment

29.271

37.244 27%

42.843 15%

42.414 -1%

8.453 -80%

6.179 -27%

2.134 -65%istòric d’altres recollides específiques.

Dades ambientals metropolitanes 2006 pàg. 84, Dades ambientals metropolitanes Dades ambientals metropolitanes 2008 pàg. 107, Dades ambientals metropolitanes 2009

91, Dades ambientals metropolitanes 2011 pàg. 84, Dades ambientals metropolitanes

10 respecte al 2009 es deu a la identificació de l’origen i el destí d’una part de les recollides específiques que passen a considerar-se en les fraccions corresponents

volució de la recollida d’altres fraccions específiques.


45

diversos com roba, olis, piles, particulars agents socials (com ara ONG) en diversos

no s’integren en els circuits funcionen en paral·lel, els valors històrics que es presenten a continuació són

Altres recollides específiques Increment

27%

15%

1%

80%

27%

65%

Dades ambientals metropolitanes 2007 Dades ambientals metropolitanes 2009 pàg. 107, Dades

Dades ambientals metropolitanes

a la identificació de l’origen i el destí d’una se en les fraccions corresponents i no



46

2.7 Resta i Neteja viària Cal diferenciar entre el concepte RESTA (material dipositat en el contenidor gris) i el concepte Neteja Viària que és el material recollit en el procés de neteja de les vies públiques. L’evolució de les quantitats de cadascuna de les fraccions han estat:

Any

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

RESTA t/any 1.165.619 1.140.647 1.081.257 1.036.554 939.646 911.650 857.562

NETEJA VIARIA t/any 20.903 27.438 50.509 60.506 60.017

TOTAL t/any 1.165.619 1.140.647 1.102.160 1.063.992 990.155 972.156 917.579 Taula 21 : Evolució de la RESTA i Neteja Viaria. Font: propia Encara que la Neteja Viària ha estat habitualment considerada dins de la fracció RESTA, aquesta fracció té una composició diferent ja que es tracta d’una barreja d’inerts de neteja dels carrers, materials de papereres, material de rebòs dels contenidors i voluminosos que han estat mal gestionats en la via pública. A partir de l’any 2009 es van començar a diferenciar aquests materials i a recopilar dades més fiables. La gestió que se n’ha fet de la neteja viaria ha estat la disposició en dipòsit controlat, tot i que una part de la mateixa es podria gestionar mitjançant altres alternatives (valorització energètica). Per la seva part la RESTA del contenidor gris es gestiona en TMB, en PVE i en dipòsits controlats. L’evolució de la gestió d’aquesta material ha estat:

ANY

2.006 2.007 2.008 2.009 2.010 2.011 2.012

RESTA 1.165.619 1.140.647 1.081.257 1.036.554 939.646 911.650 857.562

Resta a TMB 138.391 362.943 412.479 341.256 460.169 618.310 719.595

Resta a PVE 294.697 218.910 200.859 293.418 186.479 177.695 92.668

Resta a DC 720.828 546.294 454.013 391.643 272.737 103.615 31.966

REBUIG FIRM 11.703 12.500 13.906 10.237 20.261 12.031 13.333 Taula 25: Evolució recollida i gestió de la fracció RESTA. Font: elaboració pròpia a partir de Dades ambientals metropolitanes 2006 pàg. 91,98,101, dades ambientals metropolitanes 2007 pàg. 114, dades ambientals metropolitanes 2008 pàg. 118, dades ambientals metropolitanes 2009 pàg. 118, dades ambientals metropolitanes 2010 pàgs. 79, dades ambientals metropolitanes 2011 pàg.. 72, dades ambientals metropolitanes 2012 pàg. 95. De les dades en destaquem:

1- La reducció en la quantitat de RESTA total generada (un 27% en el període 2006-2012). 2- L’ increment de la quantitat tractada en plantes equipades amb tractament mecànic i

biològic arribant en el 2012 a tractar-s’hi un 84% del total. 3- El decrement de la RESTA destinada a dipòsit controlat que assoleix un valor del 4% en

l’any 2012.



47

2.8 Avaluació de l’assoliment dels objectius del PMGRM.

2.8.1 Assoliment objectius de prevenció

L’objectiu de prevenció era reduir el 10 % dels residus en el seu conjunt. Segons les dades que tenim, entre el 2006 i el 2012 hi ha hagut una davallada del 18,49% pel que fa a la generació per persona i dia, i d’un 13,67% pel que fa la producció global, de manera que podem assegurar que l’objectiu s’ha complert abastament. No es pot oblidar, però, que es pot suposar que una part important d’aquesta reducció és fruit de la crisi econòmica del país. Les accions que s’han dut a terme per aconseguir els objectius plantejats s’emmarquen en tres línies estratègiques :

• Investigar : propiciar processos d’investigació per a la prevenció de residus i divulgar-ne els resultats.

• Coordinar : Desenvolupar projectes metropolitans i harmonitzar les polítiques i actuacions municipals en l’àmbit territorial de l’AMB.

• Participar : prendre part i representar els municipis en tots els fòrums de la cadena de producció, recollida i tractament de residus per incentivar la prevenció.



48

2.8.2 Assoliment objectius educació per la sostenibilitat Objectius (pàg.59 PMGRM 2009/2016) Valoració qualitativa 1

Donar a conèixer la tasca que realitza l’EMSHTR i els diferents tipus de tractaments de RM.

Objectiu acomplert tot i que en caldrà introduir les variacions en els tractaments que es proposen en la present revisió del PMGRM.

Difondre el funcionament de les instal·lacions de tractament de residus.

Objectiu acomplert.

Modelar l’acció dels ciutadans de separar els residus en origen per millorar la RS vidre, FORM, P/C i ERE i l’ús de les deixalleries. Fomentar que es coresponsabilitzin amb l’administració pública en la millora de la gestió dels residus.

Objectiu no valorable en base a dades objectives. S’està valorant com treballar-ho de manera contínua i com disposar d’indicadors en el marc de conveni amb una universitat..

Donar a conèixer la jerarquia: prevenció, preparació per a la reutilització, reciclatge (inclòs compostatge), altres tipus de valorització (com ara, la valorització energètica) i per últim l’eliminació.

Objectiu no valorable en base a dades objectives S’està valorant com treballar-ho de manera contínua. Les activitats educatives expliquen la jerarquia europea.

Objectius (pàg.59 PMGRM 2009/2016) Valoració qualitativa 2 Foment del canvi d’hàbits i actituds personals a través de donar a conèixer l’impacte de l’actual model de consum sobre el medi ambient. Explicar pràctiques quotidianes que suposen un estil de vida sostenible. Repensar la necessitat real de determinats béns de consum en relació amb els beneficis que efectivament ens proporcionen en relació amb el seu cost ambiental i energètic.

Objectiu no valorable en base a dades objectives S’està valorant com treballar-ho de manera contínua.. Des de 2009, el Compartim un Futur ha introduït activitats específiques en l’àmbit del consum responsable (taller de compra responsable, tast d’aigua, elements transversals en altres recursos educatius) incitant a la reflexió i donant exemples pràctics d’accions.

Comunicar de manera organitzada i centralitzada l’oferta en educació ambiental relativa a la temàtica dels residus dels 33 municipis de l’EMSHTR. Elaborar una guia de recursos metropolitans.

Objectiu acomplert parcialment , ja que tot i que es considera que s’ha comunicat de manera organitzada, atenent a la nova organització AMB, hi ha 3 municipis nous on caldrà treballar de manera focalitzada. A més, l’articulació de la nova web AMB ha de permetre una millor consecució d’aquest objectiu aglutinant també les accions dels municipis metropolitans.

Oferir als serveis municipals que incloguin les activitats del programa metropolità als programes d’activitats escolars i activitats d’educació ambiental municipals.

Objectiu acomplert parcialment segons municipis.

Donar a conèixer la valorització energètica dels residus: producció de biogàs i producció d’electricitat.

Objectiu acomplert .

Taula 22: Valoració del grau de compliment dels objectius.

1 En el cas dels objectius acomplerts es poden consultar les memòries anuals del programa Compartim un Futur, el web www.amb.cat i el web www.dadesambientals.cat 2 En el cas dels objectius acomplerts es poden consultar les memòries anuals del programa Compartim un Futur, el web www.amb.cat i el web www.dadesambientals.cat



49

El grau d’assoliment dels objectius d’educació ambiental, essent la seva missió el canvi d’hàbits i el

foment de la capacitat crítica, és difícil de quantificar. És complex, per exemple, quantificar quin

impacte tenen les accions d’educació ambiental en la reducció de la generació de residus i/o en la

millora de la recollida selectiva, donat que en els hàbits de les persones influeixen moltes variables.

Es considera un indicador indirecte de la consecució dels objectius anteriors, el fet que els

participants creguin que assoleixen els seus objectius en una mitjana entre 8 i 9. Els participants

comparteixen els objectius del programa en gran mesura i, per tant, es pot concloure que la

direcció és encertada.

A més, des de l’aprovació del PMGRM el context socioeconòmic s’ha vist afectat fortament per la

crisi econòmica i, en aquest sentit, la reducció del consum general és causa, en bona part, de la

reducció de la generació de residus.

2.8.3 Assoliment objectiu de reducció d’impropis en RS

En el PMGRM es fixa com a objectiu: “3.Potenciar la reducció d’impropis a les diverses fraccions de la RS”. Observant les dades disponibles d’ECOEMBES (impropis envasos), ECOVIDRIO (impropis vidre), SAICA (impropis paper i cartró) i l’ARC (impropis matèria orgànica), l’evolució ha estat la següent:

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

VIDRE 2,0% 2,0% 2,0% 2,0% 2,0% 2,0% 2,0%

P/C 8,0% 8,0% 8,0% 8,0% 8,0% 8,0% 8,0%

ERE 9,7% 11,7% 13,1% 14,2% 15,8% 16,0% 16,5%

FORM 24,2% 24,2% 24,2% 24,2% 18,5% 17,6% 17,6% Taula 23: Nivell impropis en les principals fraccions recollides selectivament. Font: dades ECOVIDREO, SAICA, ECOEMBES i caracteritzacions ARC. De les dades disponibles destaquem:

• Les fraccions vidre i P/C presenten una estabilització en el nivell d’impropis.

• La FORM presenta una evolució decreixent dels impropis. Es desitja que continuï aquesta tendència fins a assolir valors propers al 8% en l’any 2016.

• Els impropis dels ERE presenten una tendència creixent. S’espera reduir aquests valors amb campanyes de divulgació per explicar els productes que cal gestionar, com envasos en el contenidor groc.



50

2.8.4 Assoliment objectius de tractament de la RS i FORM

Els objectius 4 i 5 del PMGRM 2009-2016 són:

- 4. Tractar la totalitat de les fraccions de RS següents: ERE, FV i RVOL.

- 5. Tractar la totalitat de la FORM que es reculli mitjançant plantes de digestió anaeròbia o compostatge.

Realitzarem la revisió del grau d’assoliment d’aquests objectius analitzant cadascun dels materials:

Tractament d’ERE

Els envasos que es disposen en el contenidor groc s’han tractat i es tracten al 100% en plantes de triatge. Es descriu a continuació l’evolució de la gestió:

• En l’any 2006 es tractaven en la Planta d’envasos de Gavà-Viladecans equipada amb dues línies (una manual i una automàtica). La seva capacitat de tractament total podia arribar fins ales 29.900 t/any.

• A partir de l’any 2007 la capacitat de la Planta era insuficient per el tractament del

100% dels envasos del contenidor groc i varen entrar en funcionament, com a instal·lacions de suport, la planta de triatge de Sant Feliu i la de CLD de la Zona Franca.

• Tal i com s’establia en el PMGRM 2009-2016, una nova planta d’envasos, la de

Montcada i Reixac, va entrar en funcionament l’abril del 2010 amb una capacitat de 27.500 t/any.

• En l’inici de l’any 2012 es procedeix a clausurar la línia de triatge manual de Gavà i a

mantenir operativa la línia automàtica la qual, una vegada fets els darrers ajustaments, disposa d’una capacitat de tractament de fins a 24.000 t/any.

L’evolució en el període 2006-2012 es resumeix en la taula següent:

Any Històric de RS d’ERE

P. ENVASOS DE GAVÀ

P. ENVASOS DE MONTCADA I

REIXAC

P. DE TRIATGE DE SANT FELIU

P. DE TRIATGE DE CLD- ZONA

FRANCA

t/any t/any t/any t/any t/any

2006 24.005 23.913

2007 29.409 29.115 2008 32.481 23.561 5.869 3.051 2009 34.470 22.982 7.876 3.612 2010 37.577 23.979 10.820 2.020 757 2011 38.211 23.087 15.124

2012 37.053 17.830 19.224 Taula 24: Històric del tractament dels envasos del contenidor groc. Font: elaboració pròpia.



51

Tractament de la Fracció Vegetal (FV)

La Fracció Vegetal es tracta principalment en la planta de voluminosos de Gavà, en la planta de Trituració de Residus Vegetals del Canal (Castelldefels) i en menor quantitat en les plantes de compostatge i els ecoparcs que la utilitzen com a estructurant per el procés de compostatge aerobi.

Any Històric de recollida de FV

P. VOL. GAVA

Planta de trituració de Residus Vegetals ECO I ECO II P. COMP.

TORRELLES P. COMP. SCUGAT

t/any t/any t/any t/any t/any t/any t/any

2006 20.268 2007 21.497 2008 25.585 10.347 8.043 100 3.193 348 3.554 2009 28.386 7.934 15.149 0 0 349 4.954 2010 32.040 2.785 19.033 2.434 299 7.488 2011 30.083 6.457 16.445 1.713 359 5.108

2012 26.300 1.860 19.528 0 679 276 3.956 Taula 25: Històric del tractament de les FV per instal·lacions. Font: elaboració pròpia.

En funció de les dades, la fracció vegetal s’ha tractat correctament en plantes que permeten la seva valorització.

Tractament de R.Vol.

Els residus voluminosos es tracten principalment en la planta de voluminosos de Gavà. Una petita part s’ha gestionat l’any 2012 per produir CSR. L’excedent es gestiona a DC a través de la planta de transferència de Viladecans.

Any Històric de recollida de

R.VOL

TRANSFER VILADECANS

Planta del Consorci del

Vallès Occidental P.VOL GAVÀ ECO II Altres

t/any t/any t/any t/any t/any t/any

2006 58.764

2007 57.994

2008 87.729 45.562 36.308 4.047

2009 81.180 40.995 40.185

2010 66.708 18.206 48.501

2011 61.732 12.615 49.116 2012 55.545 7.189 2.394 45.948 14

Taula 26 : Gestió dels RVol en l’AMB. Font: elaboració pròpia. Per tant, i en funció de les dades recopilades, en el decurs del 2012 s’ha gestionat un 87% dels voluminosos en instal·lacions de tractament i només un 13% s’ha gestionat en dipòsit controlat.



52

Tractament de la FORM.

En referència a la fracció FORM, tota la recollida selectiva s’ha gestionat en plantes de tractament que permeten aconseguir un producte apte per a la seva reintroducció com a esmena orgànica.

PLANTES DE COMPOSTATGE

ECOPARCS

Any Històric de recollida de

FORM

Torrelles Llobregat

Sant Cugat del Vallès Castelldefels Planta

externa ECOPARC 1 ECOPARC 2 ECOPARC 4

t/any t/any t/any t/any t/any t/any t/any t/any

2006 119.697 1.273 11.604 91.079 14.447 2007 132.505 3.007 10.312 98.789 17.843 2008 133.638 3.041 3.486 10.145 90.788 26.178 2009 133.997 3.930 4.209 84.619 41.239 2010 185.021 4.088 4.879 1.645 90.714 82.816 880 2011 178.568 3.647 5.374 78.397 83.640 7.511

2012 162.862 4.275 5.858 74.557 78.173 Taula 27: Gestió de la FORM procedent de la Recollida Selectiva

2.8.5 Assoliment objectius de producció compost i bioestabilitzat

En funció de l’origen de la matèria orgànica diferenciem dos productes o materials valoritzats a les nostres plantes de tractament de residus:

� Compost: producte que procedeix de la matèria orgànica de la fracció orgànica

seleccionada en origen. � Bioestabilitzat: producte que procedeix de la matèria orgànica de la fracció

RESTA o contenidor gris

El compost de l’AMB pot obtenir-se d’un procés de biometanització per via seca o humida i un posterior compostatge en túnels del digest prèviament deshidratat; o bé en un procés de compostatge directe tradicional en piles de fermentació i posterior maduració o en túnels tancats i posterior maduració en pila.

Les plantes metropolitanes que obtenen compost són: les plantes de compostatge de Sant Cugat del Vallès i de Torrelles del Llobregat i l’ECOPARC de Barcelona (ECOPARC 1) i l’ECOPARC del Besòs (ECOPARC 2).

El bioestabilitzat de l’AMB s’obté per un procés de pre-compostatge en BRS (Biological Reactor System) i compostatge de la MOR en túnel tancat, per un pre-compostatge de la MOR en túnel tancat i posterior maduració en trinxeres, o bé per un procés de compostatge amb voltejadora automàtica.

Les plantes metropolitanes que generen bioestabilitzat són les plantes de tractament mecànic –biològic: ECOPARC 1, ECOPARC 2 i ECOPARC dels Hostalets de Pierola (ECOPARC 4). A continuació exposem una taula on es pot observar la generació de compost i bioestabilitzat a les plantes metropolitanes des del 2009 fins al 2013:



53

: Producció de bioestabilitzat i compost per instal·lació, Font: AMB, estimació, donat que en aquest any no es feia una distinció a la BBDD de l’AMB entre

compost i bioestabilitzat. El compost produït a les instal·lacions de l’AMB compleix amb les especificacions del Real Decret 506/2013, de 28 de juny de 2013 sobre productes fertilitzants (publicat en el BOE núm. 164 de 10/07/13). Tot el compost es classifica com a B, tenint en compte la concentració de metalls presents. L’única planta que ara mateix estaria en condicions d’obtenir un compost de tipus A en funció de l’origen de la matèria orgànica, seria la planta de compostatge de Torrelles. Des de l’AMB es treballa per aconseguir que en aquesta instal·lació hi hagi una constància en la generació de lots de compost de classe A, per tal que el producte pugui obtenir l’etiqueta ecològica. Això suposaria una acreditació d’excel·lència per a aquesta planta. El producte de tipus A és una esmena orgànica que pot aplicar-se als sòls deficitaris en matèria orgànica i com a adob orgànic, proporcionant nutrients a llarg termini. El compost de classe B té un ús agronòmic, d’acord amb unes quantitats d’aplicació i terminis determinats. El compost generat en l’ECOPARC 1, ECOPARC 2 i en la planta de compostatge de Torrelles del Llobregat, està registrat com a fertilitzant pel Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí.

Any Planta Material Pes en Tones

2.009 ECO1 BIOESTABILITZAT* 17.808

COMPOST* 839

ECO2 BIOESTABILITZAT* 19.682

COMPOST* 4.031

SCUGAT-PC COMPOST 715

TORRELL-PC COMPOST 204

2.010 ECO1 BIOESTABILITZAT* 23.006

COMPOST* 1.084

ECO2 BIOESTABILITZAT 21.099

COMPOST 4.368



2.011 ECO1 BIOESTABILITZAT 24.247

COMPOST 1.134


COMPOST 7.968


COMPOST 490

SCUGAT-PC COMPOST 1.444


2.012 ECO1 BIOESTABILITZAT 30.542

COMPOST 3.398


COMPOST 11.805



TORRELL-PC COMPOST 1.009

Taula 28



54

El bioestabilitzat deixa de tenir ús agronòmic, segons l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) i així s’incorpora a totes les noves Autoritzacions Ambientals (ECOPARC 4) i a les les seves revisions (ECOPARC 1 i ECOPARC 2). Aquest producte es podrà utilitzar com a component de sòls artificials o en aplicacions en terrenys no destinats a cultiu d’aliment humà o de bestiar, per exemple cobriment d’abocadors, restauració i paisatges en abocadors, mines i argileres, pantalles anti-soroll, construcció de carreteres, camps de golf, pistes d’esquí, camps de futbol, etc. Els criteris de qualitat del bioestabilitzat respecte als metalls pesats han de tenir com a referència el Document de treball sobre tractament biològic dels residus biodegradables a la UE (Working document: Biological treatment of biowaste, 2n draft) del 12 de febrer de 2011. En aquest document s’especifica que el bioestabilitzat tindrà com a màxim aquests valors de concentració de metalls.En cas contrari, el producte s’haurà de considerar rebuig.

PARÀMETRE CONCENTRACIONS (*) Cd (mg/kg sms) 5 Cr (mg/kg sms) 600 Cu(mg/kg sms) 600 Hg(mg/kg sms) 5 Ni (mg/kg sms) 150 Pb(mg/kg sms) 500 Zn(mg/kg sms) 1500

PCBs(mg/kg sms) 0,4 PAHs(mg/kg sms) 3 Impureses >2mm <3%

Taula 29 : Nivell màxim de metalls en bioestabilitzat. Font: Working document: Biological treatment of biowaste, 2n draft *Normalitzat per a un contingut de matèria orgànica del 30% Tot el bioestabiltzat produït a les instal·lacions de l’AMB compleix amb les especificacions de metalls. Segons el document “End-of-Waste Criteria for biodegradablewaste subjected to biological treatment (compost & digestate)-Technical proposals Final report “ publicat per el Joint Research Centre (JRC) Scientific and policy reports a desembre de 2013, la regulació dels estàndards de qualitat del bioestabilitzat ha de recaure sobre els Estats Membres de la Unió Europea. Podem avançar que en les Autoritzacions Ambientals l’ARC ha incorporat uns requisits per considerar el bioestabilitzat com producte estable. El criteri d’estabilitat es basa en l’assaig de respirometria o en el test d’autoescalfament: -El criteri d’estabilitat per respirometria: valor de respirometria dinàmic < 1.000 mg O2/kg SV/h o d’activitat respiromètrica després de 4dies <10 mg O2/g dm. -El criteri d’estabilitat per test d’autoescalfament: grau IV de maduresa mínim.


2.8.6 Assoliment objectius tractament de la RESTA

La gestió de la fracció RESTAplanta de FIRM, presenta una evolució de gestió que es

Gràfica 20: Gestió de la fracció RESTAFont: Elaboració pròpia.

Es destaca:

• La creixent gestió de Biològics. Aquesta gestió ha

• La reducció del tonatge generat.

• La gestió decreixent en dipòsit controlat.


Assoliment objectius tractament de la RESTA

La gestió de la fracció RESTA, una vegada descomptada la neteja viaria i el rebuig de la planta de FIRM, presenta una evolució de gestió que es mostra en la gràfica

Gestió de la fracció RESTA

a creixent gestió de RESTA en plantes equipades amb TractamentBiològics. Aquesta gestió ha concentrat l’any 2012 un 84% del total de la RESTA.

La reducció del tonatge generat.

La gestió decreixent en dipòsit controlat.


55

eteja viaria i el rebuig de la en la gràfica següent:.

RESTA en plantes equipades amb Tractaments Mecànics i l’any 2012 un 84% del total de la RESTA.



56

2.8.7 Assoliment objectius gestió de rebuig de les plantes metropolitanes

Els dos darrers objectius del PMGRM 2009-2016 són:

- Minimitzar el rebuig generat en les instal·lacions.. - Assegurar una gestió estable del rebuig, que prioritzarà la valorització energètica

per sobre de la deposició, com indica la Directiva marc de residus de 2008.

El promig del rebuig generat a les plantes de tractament mecànic biològic o ECOPARCs entre els anys 2009-2013 se situa entorn del 45-47%.Per tant, podem assegurar que s’ha assolit la recuperació de més del 50% dels residus generats. Aquestes plantes tracten les fraccions FORM i RESTA dels RM generats a l’AMB. En el mateix període, les plantes de compostatge de la matèria orgànica de la FORM tenen un promig de rebuig del 27%. La valorització energètica ha anat adquirint més importància en la destinació del rebuig generat a les instal·lacions de l’AMB. La restauració de l’argilera Elena entra en funcionament l’any 2007. Entre el 2009 i el 2011 recepciona el rebuig embalat de l’ECOPARC 1 i l’ECOPARC 2. L’activitat s’efectua fins a finals del 2011, que comença la clausura d’aquest dipòsit i la seva revegetació. Entre el 2009 i el 2011 l’argilera Elena rep el 70,5% del rebuig generat entre ambdues plantes de tractament mecànic biològic. En el PMGRM es preveu l’inici d’una nova restauració amb bales de rebuig l’any 2011, amb una capacitat per a 405.000t/a. Aquesta instal·lació s’ha desestimat, donat que es prioritza la valorització de materials i la valorització energètica enfront de la deposició, d’acord amb les directrius de la Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008. L’any 2011, a la Planta Integral de Valorització Energètica de Residus de Sant Adrià de Besòs, es van començar les obres decondicionament dels forns (modificació del primer forn), com a conseqüència de l’increment del poder calorífic inferior del material que recepciona aquesta instal·lació. La PIVR-PVE es destinarà a la valorització dels rebuigs dels Ecoparcs. A principis del 2014 finalitza la substitució de les graelles del segon forn i es preveu que el tercer forn començarà a operar en el mes d’abril de 2014.


3.Projeccions període 2013-2106

57

3. PROJECCIONS DEL PERÍODE 2013-2016 Per a l’elaboració d’una prognosi de la generació de residus a l’àmbit metropolità, s’ha seguit la següent metodologia:

1. Estimar la població dels municipis metropolitans en el període 2013-2016 : a partir de les previsions de l’IDESCAT es planteja la projecció de la possible evolució de la població en el període 2013-2016.

2. Estimar l’evolució de la generació per càpita de residus en el període 2013-2016 :

pel que fa a les tendències en la generació de residus per càpita, es prenen els valors històrics recopilats per l’AMB i es formulen tres hipòtesis o escenaris diferents de projecció (del 2013 al 2016).

3. Estimar la generació total de residus en el període 2013-2016: a partir de la

projecció de població i del tres escenaris d’evolució de la generació per càpita de residus, es calculen tres escenaris d’evolució de la generació total de residus durant el període 2013-2016.

3.1 Projecció de la població

L’IDESCAT realitza la projecció de la població dels municipis que integren l’AMB en el període 2013-16. Cal tenir en compte que a partir de l’any 2012 es produeix la incorporació de tres municipis (Cervelló, La Palma de Cervelló i Corbera de Llobregat), fet que suposa un increment puntual de població.

Població dels municipis metropolitans 1998-2016 (ha b.)

Any HABITANTS MUNICIPIS

2006 3.137.614

2007 3.126.294 33 municipis

2008 3.161.812

2009 3.192.778

2010 3.199.457

2011 3.201.210

2012 3.213.423

2012 3.239.337

2013 3.226.042

2014 3.232.740 36 municipis

2015 3.238.825

2016 3.244.312

Taula 30: Històric i previsió evolució població. Font: elaboració pròpia a partir d’IDESCAT, Idescat. BEMC. Estudis de la població.

Gràfica 21: Evolució de la població prevista.Font: elaboració pròpia a partir d’IDESCAT, A part de l’augment l’any 2012 persemblen indicar un lleugera evolució ascendent constant en el període 2014

Revisió del Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals 20093.Projeccions període 2013

volució de la població prevista. Font: elaboració pròpia a partir d’IDESCAT, Idescat. BEMC. Estudis de la població.

A part de l’augment l’any 2012 per la incorporació dels tres nous municipis a l’AMBevolució ascendent constant en el període 2014-2016.

Revisió del Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals 2009-2016 3.Projeccions període 2013 -2106

58

Idescat. BEMC. Estudis de la població.

l’AMB, les previsions 2016.



59

3.2 Definició escenaris

L’evolució de la generació per càpita ha estat:

Gràfica 22: Evolució de la generació per càpita de RM. A partir de l’evolució i de les dades parcials disponibles per a l’any 2013 (que indiquen una reducció entre el 2% i el 4% del total de residus municipals), es defineixen tres possibles escenaris a fi de cobrir les diverses evolucions. Aquests son:

• Escenari baix : es considera una reducció progressiva en la generació per càpita fins a estabilitzar-se a finals del període (-3,0% l’any 2013, -2% en 2014, -1% en 2015 i 0% en 2016).

• Escenari alt : es considera una estabilització a finals de l’any 2013 i una recuperació creixent a partir del 2014 (-3% any 2013, +1% any 2014, +2% en 2015 i +3% en 2016).

• Escenari mig : dóna una situació intermèdia entre els dos escenaris anteriors considerant una estabilització en la producció en l’any 2015 i un increment en l’any 2016 del +2%.

1,00

1,05

1,10

1,15

1,20

1,25

1,30

1,35

1,40

1,45

1,50

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

kg/h

ab/d

ia

Generació per capita

Per tant, en els diferents escenaris,

ANY200620072008200920102011

2012

ANY ESCENARI BAIX

kg/hab/dia 2013 1,16 -3,0%2014 1,13 -2,0%2015 1,12 -1,0%2016 1,12 0,0%

Taula 31: Evolució i escenaris definits per a la producció de RM Font: Elaboració pròpia a partir de Dades Ambientals 2006 pàgAmbientals 2008 pàg. 87-88, Dades Ambientals 2010 pàgpàg. 89 (dades 2011 i 2012). En la gràfica següent es representa l’

Gràfica 23: Evolució de la generació de residus Font: elaboració pròpia.


en els diferents escenaris, l’evolució de la producció per càpita seria:

ANY kg/hab/dia % 2006 1,43 2007 1,46 2,0% 2008 1,43 -2,0% 2009 1,38 -3,4% 2010 1,35 -2,0% 2011 1,29 -4,6% 2012 1,19 -7,4%

ESCENARI MIG ESCENARI ALT% kg/hab/dia % kg/hab/dia

3,0% 1,16 -3,0% 1,16 -2,0% 1,15 -1,0% 1,17 1,0%1,0% 1,15 0,0% 1,19 2,0%0,0% 1,17 2,0% 1,23 3,0%

Evolució i escenaris definits per a la producció de RM per càpita. pia a partir de Dades Ambientals 2006 pàg. 66, Dades Ambientals 200

, Dades Ambientals 2010 pàg. 75 (dades 2009 i 2010), Dades Ambientals 2012

es representa l’evolució dels tres escenaris considerats.

volució de la generació de residus per càpita segons escenaris.


60

ESCENARI ALT %

-3,0% 1,0% 2,0% 3,0%

66, Dades Ambientals 2007 pàg. 109, Dades 75 (dades 2009 i 2010), Dades Ambientals 2012

3.3 Projecció de la generació total

A partir de l’evolució de la població estimada i dels tres escenaris en l’apartat anterior, la projecció

ANY

2006 2007 2008 2009 2010 2011

2012 1.410.954

ESCENARI BAIX

ANY Generació per càpita.

(kg/hab/dia)

Generació TOTAL. (Tm/any)

2013 1,16 1.368.625

2014 1,13 1.335.748

2015 1,12 1.325.136

2016 1,12 1.327.630Taula 32: Evolució de la generació de residus segons l’escenariFont: elaboració pròpia.

Gràfica 24: Evolució de la generació absoluta de Font: elaboració pròpia.


la generació total.

A partir de l’evolució de la població estimada i dels tres escenaris de generació per càpita descrits la projecció de la generació seria:

Generació per càpita.

(kg/hab/dia)


1,43 1.634.507 1,46 1.661.692 1,43 1.646.665 1,38 1.606.674 1,35 1.577.203 1,29 1.507.496

1.410.954 1,19 1.410.954

ESCENARI MIG ESCENARI ALTGeneració

TOTAL. (Tm/any)


(kg/hab/dia)



(kg/hab/dia)

Generació

(Tm/any)

1.368.625 1,16 1.368.625 1,16

1.335.748 1,15 1.349.378 1,17

1.325.136 1,15 1.352.180 1,19

1.327.630 1,17 1.381.819 1,23 volució de la generació de residus segons l’escenari

volució de la generació absoluta de RM segons l’escenari.


61

de generació per càpita descrits

1.410.954

ESCENARI ALT Generació

TOTAl. (Tm/any)

1.368.625

1.376.638

1.407.087

1.452.027



62

3.4 Projeccions de la valorització per fraccions.

3.4.1 Ratis de recollida selectiva i valorització previstos.

Les dades de recollida selectiva bruta i valorització a l’AMB per a l’any 2012 assoleix un valor del 34,9% i del 31.3% respectivament. Adoptant per a cada fracció els valors d’objectius fixats en el l’escenari B del PMGRM2009-16 per a l’any 2016 (excepte en envasos on es fixa un valor del 35% atès el bon comportament d’aquesta fracció) tenim com a evolució per els objectius de valorització:

MO P/C Vidre ERE Altres TOTAL 2006 18,9% 31,6% 37,9% 12,2% 23,8% 23% 2007 20,4% 35,0% 42,0% 15,2% 24,4% 25% 2008 21,4% 36,7% 47,1% 18,6% 32,0% 28%

2009 22,5% 33,4% 46,1% 20,1% 33,7% 29%

2010 32,2% 44,3% 48,7% 24,9% 26,0% 33% 2011 32,7% 37,6% 51,8% 27,6% 25,0% 32%

2012 31,6% 35,2% 55,9% 31,0% 22,2% 31%

2013 37,5% 45,2% 60,7% 32,0% 22,9% 36%

2014 43,3% 55,1% 65,5% 33,0% 23,6% 40%

2015 49,2% 65,1% 70,2% 34,0% 24,3% 45%

2016 55,0% 75,0% 75,0% 35,0% 25,0% 50% Taula 33: Evolució dels objectius de valorització per a les diverses fraccions. Font: Elaboració pròpia.



63

3.4.2 Valorització del Vidre

La recuperació del vidre ha seguit una tendència ascendent talcom ja s’ha explicat en les taules que figuren en l’apartat 2.5.2. A partir de l’històric disponible i fent una projecció en el període 2013-2016, s’observa que si es segueix l’actual tendència, no s’assoliran els objectius de valorització.

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Objectius PMGRM2009-16 61% 65% 70% 75%

Evolució històrica 46% 49% 52% 56%

TENDENCIA 59% 62% 66% 69% Taula 34: Projecció i objectius de valorització de la fracció vidre. Font: Elaboració pròpia.

Gràfica 25: Evolució, projecció i objectius de valorització per a la fracció vidre

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017% E

N P

ES R

ESP

ECTE

AL

VID

RE

DE

LA B

OSS

A T

IPU

S

VIDRE

Evolució histórica TENDENCIA Objectius PMGRM2009-16



64

3.4.3 Valorització del Paper i Cartró

En el cas de la recuperació del paper i cartró, cal indicar que a partir de l’any 2010 es produeix una reducció significativa d’aquesta fracció, en part per les substraccions d’aquest material dels contenidors. Això vol dir que les dades representades són, exclusivament, les que formalment arriben al circuit del reciclatge.

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Objectius PMGRM2009-16 45% 55% 65% 75%


TENDENCIA 37% 36% 36% 35% Taula 35: Projecció i objectius de valorització de la fracció Paper i Cartró. Font: Elaboració pròpia

En conseqüència, si es vol revertir la tendència negativa i aconseguir els objectius establerts, caldrà adoptar diverses mesures que permetin reduir els furts i augmentar la recollida selectiva d’aquesta fracció:

Gràfica 26: Evolució, projecció i objectius de valorització per a la fracció paper i cartró

0

0,1

0,2

0,3

0,4

0,5

0,6

0,7

0,8

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

% E

N P

ES R

ESP

ECTE

AL

P/C

DE

LA B

OSS

A T

IPU

S

PAPER I CARTRÓ

Objectius PMGRM2009-16 TENDENCIA Evolució histórica



65

3.4.4 Valorització dels Envasos Lleugers

Tenint en compte l’evolució de la fracció envasos fins l’any 2012, la prognosi previsible indica un assoliment dels objectius degut, en part, a l’aportació dels materials recuperats a les plantes amb TMB. Així tindríem:

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Objectius PMGRM2009-16 32% 33% 34% 35%


TENDENCIA 34% 34% 35% 35% Taula 36: Projecció i objectius de valorització de la fracció envasos. Font: Elaboració pròpia Realitzant una projecció per al període 2013-2016 i comparant amb els objectius fixats tenim:

Gràfica 27: Evolució, prognosi i objectius de valorització per a la fracció ERE.

Per tant, és probable mantenir els nivells fixats si perduren els esforços de valorització.

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

% E

N P

ES R

ESP

ECTE

ALS

EN

VA

SOS

DE

LA B

OSS

A T

IPU

S

ENVASOS

Evolució histórica TENDENCIA Objectius PMGRM2009-16



66

3.4.5 Valorització de la Matèria Orgànica

L’evolució de la matèria orgànica fins a l’any 2012, la seva tendència d’evolució i els objectius de valorització per al període de vigència del PMGRM 200916 són:

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Objectius PMGRM2009-16 37% 43% 49% 55%


TENDENCIA 33% 33% 33% 33% Taula 37: Projecció i objectius de valorització de la MO. Font: Elaboració pròpia

Tenint en compte l’evolució i els objectius, es planteja la necessitat de dur a terme accions correctores, com campanyes d’informació, per recuperar la tendència creixent i assolir els objectius de recuperació.

Gràfica 28: Evolució, prognosi i objectius de valorització per a la MO.

0

0,1

0,2

0,3

0,4

0,5

0,6

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

% E

N P

ES R

ESP

ECTE

A L

A F

OR

M D

E LA

BO

SSA

TIP

US

MATERIA ORGÀNICA

Objectius PMGRM2009-16 Evolució histórica Evolució histórica



67

3.4.6 Valorització d’Altres Recollides Selectives

En l’apartat “altres” inclourem els següents materials:

- Residus Voluminosos nets. - Materials recuperats de les deixalleries. - Altres (Olis, Piles, Textil i roba).

Per al període 2006-2012 aquests valors han estat:

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

R.VOL_recuperat t/any 53.769 53.769 53.769 53.769 53.769 53.769 53.769

DEIX_recuperat t/any 21.638 18.812 18.399 28.902 37.815 33.737 27.626

Altres recuperats t/any 29.271 37.244 42.843 42.414 8.453 6.179 2.134

TOTAL ALTRES _Recup. t/any 104.678 109.825 115.011 125.085 100.037 93.685 83.529

% ALTRES RECUPERATS (ref. 27%) 24% 24% 26% 29% 23% 23% 22% Taula 38: Evolució de la recuperació dels ALTRES pr oductes recuperats. Font: Elaboració pròpia.

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Objectius PMGRM2009-16 23% 24% 24% 25% Evolució històrica 29% 23% 23% 22%

TENDENCIA 21% 19% 17% 15% Taula 39: Projecció i objectius de valorització d’altres fraccions. Font: Elaboració pròpia.

Tot i que actualment el valor recuperat de la fracció ALTRES supera inicialment els objectius fixats, es detecta una tendència decreixent que podria posar en perill l’assoliment de l’objectiu.

Gràfica 29: Evolució, prognosi i objectius de valorització per a ALTRES recuperats.

0

0,05

0,1

0,15

0,2

0,25

0,3

0,35

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

% E

N P

ES d

eLA

FR

AC

CIÓ

ALT

RES

DE

LA B

OSS

A

TIP

US

ALTRES




68

3.4.7 Previsió d’evolució valorització de materials

Tenint en compte les dades disponibles i com a sumari per avaluar l’evolució dels nivells de valorització de materials, realitzem la següent taula resum:

2009 2010 2011 2012

VIDRE 51.852 53.736 54.681 55.210 P/C 96.633 125.706 102.052 89.329 ENVASOS 38.800 47.182 49.981 52.506 MO 129.956 182.832 177.222 160.498

ALTRES 125.085 100.037 93.685 83.529

TOTAL 442.325 509.493 477.621 441.072 Taula 40: Evolució de la recuperació de materials. A partir de les dades històriques, es defineix la tendència d’evolució de la valorització, a fi de comparar-la amb els objectius fixats:

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Objectius PMGRM2009-16 36% 40% 45% 50% Evolució histórica 28% 32% 32% 31%

TENDENCIA 32% 32% 32% 32% Taula 41: Projecció i objectius de la valorització de materials

Gràfica 30: Evolució, objectius i previsions d’evolució de la VALORITZACIÓ de materials. Per tant, s’hauran de desenvolupar polítiques de comunicació i d’educació que permetin revertir l’evolució actual, especialment per incidir en la matèria orgànica i en el P/C.

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

% V

ALO

RIT

ZAC

IÓ

EVOLUCIO RATI VALORITZACIO



4.Pla d’instal·lacions

69

4. PLA D’INSTAL·LACIONS

4.1 Model general de tractament de residus a l’àmbit de

l’AMB A continuació, es presenta l’esquema del model general de tractament dels residus (pàgina següent) a l’àmbit de l’AMB, per a cada una de les fraccions considerades. Aquest model respon als objectius del PMGRM i compleix amb els criteris de jerarquia de gestió dels residus, tant els proposats per la Directiva marc de residus 2008.



70

Esquema del model general de tractament dels residu sa l’Àmbit de l’EMSHTR

Triatge

Materials recuperats

Envasos Lleugers/FIRM

Mecànic biològic (bioestabilització)

RESTA

Mecànic biològic (digestió i/o

compostatge)

FORM

D.C. Cendres Volants Estabilitzat de RESTA

Valorització energètica

VoluminososTriatge / trituració

Paper i cartró

Vidre

Compost FORM

Electricitat i district heating

Valoritzacióescòries

Deposició controlada

Restauració de pedreres amb bales

Restauració de pedreres amb bales

Esquema del model general de tractament dels residu s a l’àmbit de l’AMB

CSR (FC-AQ)

Diesel,metanol, etanol,…

Refineria 2ª generació



71

4.1.1 Tractament de les fraccions bàsiques.

A continuació, s’indiquen breument les línies de gestió i tractament de les fraccions residuals:

• Vidre : El vidre recollit serà gestionat directament per les empreses recuperadores autoritzades. Aquestes empreses es dediquen a triturar el vidre i separar-ne els impropis, per posteriorment lliurar el material net a empreses fabricants d’ERE i altres productes de vidre.

• Paper i cartró : de la mateixa manera que en el cas del vidre, el P/C de RS també serà

gestionat per les empreses recuperadores autoritzades.

La majoria del P/C recollit es portarà a plantes de fabricació de paper que tracten el material directament, o bé passarà primer per plantes de reciclatge que separen els impropis per obtenir una matèria neta amb més valor comercial.

• Envasos lleugers : Els ERE són recollits selectivament i seleccionats en plantes de triatge

d’ERE, en el marc del SIG d’ERE (Ecoembes). Els ERE —plàstics, metalls i brics— provinents de la RS se separaran en fraccions mitjançant les plantes de triatge disponibles, que són:

- Planta metropolitana de triatge d’ERE de Gavà-Viladecans - Planta metropolitana de triatge de Montcada i Reixac.

El material triat es porta a recuperadors autoritzats.

• Matèria orgànica : la MO, tant la que prové dels generadors singulars5, com la procedent

de la RS, es tracta aeròbiament (compostatge) o anaeròbiament (metanització).

El tractament aerobi de la FORM es realitza en les següents instal·lacions:

- Planta de compostatge de Torrelles de Llobregat - Planta de compostatge de Sant Cugat del Vallès - ECOPARC 4 d’Hostalets de Pierola

El tractament anaerobi de la FORM amb un posterior procés aerobi de maduració, es realitza en les següents instal·lacions:

- ECOPARC 1 de Barcelona - ECOPARC 2 de Montcada i Reixac

• RVOL: Els residus voluminosos, procedents de les recollides municipals o de les deixalleries (petites quantitats), tenen com a destí les següents instal·lacions:

- Planta de triatge de RVOL de Gavà-Viladecans. - Planta del Consorci de Gestió de residus del Vallès Occidental.

5 Generadors singulars: activitats que per les característiques del seu procés, produeixen una MO fàcilment separada i que alhora tenen el seu propi servei de recollida.



72

• FIRM: seguint la línia de tractament actual, els residus recollits en els municipis on hi ha implantat el model de recollida de residu mínim, tindran com a destí la planta de triatge de RM de Molins de Rei.

• Resta : l’objectiu del PMGRM és tractar tota la resta abans de fer-ne una valorització

energètica o deposició final.

Actualment ja es disposa de capacitat de tractament suficient per tractar la resta recollida a l’àmbit metropolità en plantes equipades amb TMB (ecoparcs). D’aquesta manera s’intentarà assolir el màxim de recuperació i valorització de materials, abans d’efectuar un tractament finalista.

En els ecoparcs es recupera, a més, la MOR present en la fracció RESTA que es tracta amb processos aerobis a fi d’aconseguir les seves condicions d’estabilització requerides. Actualment, l’àrea metropolitana de Barcelona disposa de quatre ecoparcs operatius:

- Ecoparc 1 de Barcelona - Ecoparc 2 de Montcada i Reixac - PIVR-TMB de Sant Adrià del Besòs - Ecoparc 4 dels Hostalets de Pierola

4.1.2 Característiques, gestió i tractament dels materials valoritzables

generats a les instal·lacions

Tots els materials recuperats a les plantes de tractament (deixalleries, plantes de triatge, plantes de compostatge i ecoparcs) que siguin valoritzables, s’enviaran a les plantes recuperadores corresponents. Compost i Bioestabilitzat Els materials produïts a partir dels residus biodegradables dels residus municipals son:

• Compost procedent de la FORM. • Bioestabilitzat procedent de la MOR de la RESTA.

El compost de la FORM, destinat a aplicacions al sòl, haurà de complir les exigències del Reial Decret 506/2013, de 28 de juny, sobre productes fertilitzants. Respecte al material bioestabilitzat procedent de la MOR de la RESTA, l’ARC ha de fixar el marc regulador que permeti el seu ús. Si aquests materials, la FORM i la MOR, no tenen les condicions òptimes per a la seva valorització, seran catalogats com a rebuig procedents de les instal·lacions de tractament.



73

ERE i embalatges Els materials valoritzats provindran bàsicament de les línies de classificació i tractament mecànic de la RESTA i dels materials tractats a les plantes de selecció d’ERE, que tenen el seu origen en la RS. Els materials recuperats que es poden valoritzar són:

• Cartró i papers • Ferralla fèrrica i alumini. • Fusta • Plàstics (p. ex. PEAD, PET, plàstic film, plàstic mix) • Brics • Vidre • Altres (p. ex. RVOL seleccionats).

Els materials recuperats han de complir unes especificacions tècniques per residus d’ERE segons el conveni amb Ecoembes de l’any 2003 (signat el 4 de novembre de 2004). En el decurs de l’any 2013 s’ha revisat el conveni amb Ecoembes (signat el 22 de Juliol del 2013). Envasos de vidre Els residus d’envasos de vidre procedents de la recollida selectiva han de seguir les especificacions tècniques fixades amb Ecovidrio. Gestió i destí del rebuig generat a les instal·laci ons Totes les instal·lacions de tractament de residus de l’àmbit metropolità generen un rebuig en funció del grau de recuperació de material que s’assoleixi en el seu procés. Segons la composició i propietats del rebuig, el seu destí variarà tot seguint les prioritats establertes:

1- Gestió del rebuig com a combustible en noves biorefineries de segona generació. Plantes que permeten generar diesel sintètic, metanol o etanol a partir de residus plàstics que estan assolint un grau de desenvolupament significatiu. La possibilitat de valoritzar una part del rebuig amb aquestes tecnologies es fixarà com a prioritari dins de l’esquema de gestió del rebuig.

2- Gestió com a CSR per el seu ús com a combustible en cimenteres. Una destinació alternativa per al rebuig combustible d’alt poder calorífic són les instal·lacions productores de ciment. En aquestes, es pot arribar a substituir una bona part del seu combustible habitual (coc de petroli) per a combustibles alternatius, com ara l’anomenat Combustible Sòlid Recuperat, sempre que compleixi amb les normes europees específiques del Comitè Europeu de Normalització (CEN).



74

3- Gestió en la planta de valorització energètica (PIVR-PVE). Els diferents tipus de rebuig combustibles, que per la seva complexitat, composició o inferior potencial energètic, no es puguin destinar a qualsevol de les dues opcions anteriors, es tractaran en la planta de valorització energètica a fi d’aconseguir- generar el màxim d’energia.

4- Disposició en dipòsit controlat. En el cas que el rebuig no disposi d’energia suficient (PCI > 1800 kcal/kg) el seu destí serà la disposició en un dipòsit controlat.



75

4.2 Avaluació de la capacitat disponible actual.

Tenint en compte la posada en marxa de l’Ecoparc 4 i de la planta d’envasos de Montcada i Reixac, les capacitats disponibles per a cada material són:

CAPACITAT ACTUAL FORM FV RESTA FIRM RVOL ENVASOS TOTAL Instal·lacions actuals AMB

Torrelles Compostatge 4.500 800 5.300

Sant Cugat Compostatge 6.000 4.000 10.000

Ecoparc 1 100.000 160.000 260.000

Ecoparc 2 100.000 160.000 260.000

Ecoparc 3 - TMB 192.000 192.000

Ecoparc 4 75.000* 350.000* 350.000

Molins de Rei Selecció Fracció Inorgànica 20.000 20.000

Gavà - Voluminosos 3.000 50.000 53.000

Gavà Selecció envasos 24.000 24.000

Planta d'Envasos Montcada 27.500 27.500

Planta de trituració de residus vegetals (Castelldefels) 20.000

Capacitat total instalada 285.500 27.800 862.000 20 .000 50.000 51.500 1.201.800

Taula 42: Llista d’instal·lacions metropolitanes i la seva capacitat a 31/12/2012. FONT: Elaboració pròpia. * L’ecoparc IV permet un tractament de fins a 350.000 t/any de FORM+ RESTA. Això comporta tractar des de 350.000 t/any de RESTA + 0 t/any de FORM fins a 275.000 t/any de RESTA+ 75.000 t/any de FORM.



76

4.3 Avaluació de les necessitats d’ampliació i pla d’instal·lacions

Per determinar la capacitat disponible, partirem de la previsió de Recollida Selectiva Bruta de les diverses fraccions. Tenint en compte els objectius fixats, la capacitat disponible i la previsió de modificacions i noves instal·lacions previstes en el PMGRM 2009-2016, es revisarà el pla d’instal·lacions:

4.3.1 Fluxes primaris

VIDRE I PAPER I CARTRÓ En funció de l’evolució del tonatge de RM dels tres escenaris i dels ratis de recollida selectiva bruta estimats, la quantitat estimada recollida selectivament seria: VIDRE RS 2013 2014 2015 2016

ESCENARI BAIX 57.150 60.270 64.282 68.925

ESCENARI MIG 57.150 60.907 65.639 71.828

ESCENARI ALT 57.150 62.182 68.394 75.589

P/C RS

ESCENARI BAIX 111.273 134.371 159.023 185.186

ESCENARI MIG 111.273 135.841 162.465 193.137

ESCENARI ALT 111.273 138.779 169.453 203.439 Taula 43: Taula recollida selectiva de materials segons objectius PMGRM 2009-2016 El tractament d’aquests materials es realitza per gestors autoritzats i per tant, no correspon a l’AMB.



77

ENVASOS LLEUGERS La previsió de evolució del tonatge recollit en el contenidor groc hauria de ser: ENVASOS RS 2013 2014 2015 2016

ESCENARI BAIX 37.237 37.688 39.237 41.482

ESCENARI MIG 37.237 38.403 40.699 44.497

ESCENARI ALT 37.237 39.833 43.666 48.402 Taula 44: Evolució de la Recollida Selectiva d’envasos lleugers a fi d’assolir els objectius fixats. La capacitat de tractament disponible (51.500 t/any) es suficient per cobrir qualsevol dels escenaris plantejats. En l’escenari alt per a l’any 2016, la quantitat prevista suposa un 94% de la capacitat instal·lada. Les accions considerades en el PLA D’INSTAL·LACIONS DEL PMGRM 2009-2016 eren:

Actuacions en instal·lacions existents Capacitat Planificació

Planta de Molins de Rei Millores 06/2009-12/2009

Noves instal·lacions proposades Capacitat Planificació

A definir Nova planta de triatge 20.000 t/any 01/2010-12/2010

La nova planta de triatge d’ERE amb una capacitat mínima de 20.000 t/any, que complementarà la planta de selecció d’ERE de Gavà-Viladecans, va ser adjudicada en el darrer trimestre de l’any 2009. Es va posar en marxaen el primer trimestre de l’any 2010. Pel que fa a la ubicació, comparteix emplaçament amb l’Ecoparc 2 i la seva capacitat de tractament pot arribar fins a 27.500 t/any. La millora de la planta de Molins de Rei s’ha retardat; l’adjudicació i l’execució de les obres es realitzaaran en el decurs del 2014 i la posada en marxa, en el primer trimestre del 2015. Es preveu una modificació en profunditat que permeti tractar unes 8 tones/h de FIRM per assolir un rendiment de recuperació de materials situat al voltant del 30%. Les accions principals de les modificacions previstes son:

• Ampliar la superfície coberta en un 45per millorar la manipulació i la gestió del material rebut, ampliar l’stock de bales de subproductes i cobrir els contenidors de rebuig per tal d’evitar la dispersió de partícules sòlides en suspensió i l’atracció de gavines.

• Incorporar un sistema de separació òptic a fi de recuperar plàstics amb un elevat rendiment.

• Incorporar un separador balístic. • Agregar un sistema d’aspiració de film i un separador de foucault amb l’objecte de

recuperar plàstic film i llaunes d’alumini. • Modernitzar el sistema de control de la planta mitjançant la incorporació d’un SCADA.



78

FORM La determinació de la recollida selectiva de FORM es realitza tenint en compte el valor de la matèria orgànica valoritzada, descomptant les restes vegetals i tenint en compte el contingut d’impropis (tendencia decreixent). S’estima que, de forma lineal, aquests impropis es redueixin fins a un 8% l’any 2016. Com a resultat, obtenim una quantitat de FORM a tractar que serà , en funció dels escenaris plantejats: FORM_RS 2013 2014 2015 2016

ESCENARI BAIX 192.117 212.585 234.457 257.143

ESCENARI MIG 192.117 215.068 239.846 268.805

ESCENARI ALT 192.117 220.033 250.788 283.915 Taula 45: Evolució de la Recollida Selectiva de FORM a fi d’assolir els objectius fixats. Tenint en compte la capacitat disponible (285.500 t/any), aquesta seria suficient per tractar la FORM generada en qualsevol dels escenaris. En referència al tractament de la FORM, les principals accions considerades en el Pla d’Acció del PMGRM 2009-2016 són: Actuacions en instal·lacions existents Capacitat Planificació

Planta de compostatge de Sant Cugat del Vallès

Millores per incrementar la capacitat 3.700�8.000 06/2010-06/2011

Ecoparc 1 Ampliació capacitat tractament 100.000�140.000 01/2010-06/2011

Ecoparc 2 Ampliació capacitat tractament 100.000�150.000 01/2013-06/2014

En el marc d’aquesta revisió, no s’ha previst la realització de les actuacions previstes en el Pla d’Actuacions. En el nou PMGRM, i en funció de l’evolució dels propers anys, es replantejaran aquestes inversions. Per la seva part, la planta de compostatge de Sant Cugat del Vallès ha dut a terme ajustos en el seu procés, cosa que ha permès augmentar la capacitat de 3.700t/any fins a les 6.000 t/any sense inversions addicionals. Això suposa un increment del 53,85%, de la seva capacitat.



79

ALTRES RECUPERATS La previsió d’evolució de la partida ALTRES seria, en funció de l’escenari, la següent:

ALTRES_RS 2013 2014 2015 2016

ESCENARI BAIX 119.645 116.771 115.844 116.062

ESCENARI MIG 119.645 117.963 118.208 120.799

ESCENARI ALT 119.645 120.346 123.008 126.936 Taula 46: Evolució de la Recollida Selectiva d’altres productes a fi d’assolir els objectius fixats. Dins el PMGRM 2009-2016 s’havia previst les següents accions: Noves instal·lacions proposades Capacitat Planificació

Planta de tractament de RVOL Nova planta de triatge 50.000 t/any 01/2010-12/2010

Finalment, s’ha decidit no assumir la construcció d’una nova instal·lació, sinó modernitzar i augmentar la capacitat de tractament de la planta de voluminosos de Gavà-Viladecans assolint amb les actualitzacions, els següents increments de tonatge a tractar: Planta Voluminosos abans reforma Planta voluminosos desprès reforma

Capacitat (t/any) 50.000 t/any 64.240 (valor nominal) 80.300 (valor de disseny).

Taula 47: Dades bàsiques modificacions planta de voluminosos de Gavà-Viladecans La nova instal·lació estarà equipada amb:

• Sistema alimentador. • Trituradora • Separació magnètica primària. • Vibrador per separar la vena de material. • Separació magnètica secundaria. • Separació per corrent de Foucault. • Separació per granulometria. • Emmagatzematge pulmó de producte processat. • Zones d’expedició de tamany 0.20 mm i de 20-50 mm diferenciat.

S’ha previst que aquesta planta entri en funcionament en el darrer trimestre del 2014.



80

RESTA La previsió d’evolució de la RESTA recollida en el contenidor gris (sense Neteja Viària) seria, en funció de l’escenari:

RESTA* 2013 2014 2015 2016

ESCENARI BAIX 764.914 687.764 625.985 572.517

ESCENARI MIG 764.914 694.898 639.015 596.437

ESCENARI ALT 764.914 709.167 665.471 627.428 Taula 48: Evolució de la RESTA (sense NV) segons els objectius de valorització fixats. Segons previsió a la baixa en la generació, i a l’alça en la valorització, els màxims per a aquesta fracció es produeixen al inici del cicle considerat. Tenint en compte que una part d’aquest tonatge es tracta de neteja viària (59.947 t/any any 2012) i descomptant-lo del total, es disposa de capacitat suficient per tractar en plantes equipades amb TMB el 100% de la fracció RESTA. En el Pla d’Actuacions del PMGRM 2009-2016 s’havia previst el següent:


A definir Nova planta de tractament mecànic 180.000 t/any 06/2009-12/2010

L’actual context d’evolució de la RESTA implica que en la present revisió del PMGRM no es plantegi cap instal·lació addicional de tractament per a aquesta fracció.



81

4.3.2 Fluxes secundaris

El tractament de rebuig generat en les plantes primàries també es va considerar en el Pla d’Instal·lacions del PMGRM 2009-2016. Les accions previstes eren:

Actuacions en instal·lacions existents Capacitat Planificació

PIVR- PVE Millores per tractar rebuig d’ecoparcs 06/2009-12/2009


PVE Ampliació i modernització de la planta

de valorització energètica i altres instal·lacions

450.000 t/any 06/2009-12/2013

Restauració pedreres Dipòsit de bales de rebuig d’ecoparcs 1.800.000 m3 01/2009-12/2012

Les actuacions que s’estan portant a terme són la millora de la PIVR-PVE mitjançant un seguit d’accions que permetin tractar rebuig de major poder calorífic. Les principals accions seran:

• Substitució de les graelles i del sistema d’extracció d’escòries. • Graelles refrigerades. • Substitució del refractari. • Canvi del sistema d’extracció d’escòries i cendres, que garanteixi un grau d’humitat del

20%. • Ampliació de la capacitat dels equips del cicle aigua – vapor. • Ampliació capacitat sistema de canonades. • Renovació general del sistema. • Adequació del sistema de condensació. • Substitució del condensador principal per incrementar-ne un 30% la capacitat. • Substitució canonades condensat. • Substitució by-pass de la turbina. • Substitució de l’alternador i del seu transformador associat. • Nous alternadors i transformador, de potència 32,5 MVA. • Remodelació del sistema de Mitja Tensió. • Increment de la potència del conjunt dels transformadors auxiliars. • Millora del sistema de transport de cendres. • Substitució dels dos transportadors inclinats actuals per dos elevadors verticals de

catúfols.

Amb aquestes accions es preveu augmentar la capacitat de tractament fins a 366.400 t/any i poder tractar rebuig amb PCI entre 1.800 i 3.200 kcal/kg. En referència a la restauració de pedreres, a finals del 2007 s’inicia l’operació del dipòsit de bales ubicat a l’argilera Elena com a destinació del rebuig generat en els ecoparcs 1 i 2. Aquesta instal·lació es va clausurar a finals del 2011 amb un volum de 810.000 m3 de bales de rebuig d’ecoparcs. No es plantegen nous dipòsits de bales com a destinacions del rebuig de les instal·lacions metropolitanes. En funció del nivell de generació actual i de les previsions fetes per als propers anys, es preveu un nivell de rebuig inferior al plantejat en els diversos escenaris del PMGRM 2009-2016. A més, els avenços en noves tecnologies més eficients, fan que en aquesta revisió no es plantegi la construcció d’una nova PVE. Es preveu, llavors, iniciar un estudi de viabilitat per a un nova instal·lació de tractament que permeti la conversió del rebuig de major qualitat en combustibles líquids o productes químics (metanol, etanol, diesel sintètic).



82

4.3.3 Altres actuacions

Les altres actuacions previstes en el Pla d’acció del PMGRM 2009-2016 son:

Actuacions en instal·lacions existents Planificació

Ecoparc 1 Adequació a la seva funció educativa

Noves instal·lacions proposades Planificació

Deixalleries Dues deixalleries mòbils i impuls de deixalleries fixes 01/2010-12/2010

Centre d’Intercanvi Planta d’intercanvi d’objecte entre particulars 01/2010-12/2010

Les actuacions d’adequació a la seva funció educativa de l’ecoparc 1 es varen realitzar en el decurs de l’any 2010 incorporant nous panells explicatius i nous tríptics, i redissenyant el circuit de visites establert. En l’any 2011 es varen incorporar les dues deixalleries mòbils que permeten donar servei a barris allunyats de les deixalleries a fi de facilitar-ne la tasca a l’usuari. Finalment, el Centre d’Intercanvi d’Objectes entre Particulars disposa ja de l’estudi jurídic preliminar i del projecte arquitectònic (adaptació del local del carrer Sepúlveda 45-47 de Barcelona). Manca l’obtenció de les llicències d’obres i la seva licitació.

4.3.4 Cronograma actuacions

S’adjunta a continuació cronograma de les principals actuacions.

Gràfica 31: Cronograma d’actuacions previstes en la revisió del PMGRM 2009-2016.



83

4.3.5 Cost i finançament de les inversions

Les inversions que inclou el PMGRM que s’han executat, i en previsió d’execució inminent són: Pagament d’inversions anticipades :

• Transferència de capital cànon inversió Ecoparc 1. • Transferència de capital cànon inversió Ecoparc 2. • Restauració del DC de la Vall d’en Joan (Garraf).

El cost anual es de 9.467.483,45 € , a càrrec dels comptes d’explotació del programa. Inversions en instal·lacions ja existents :

• Millores a la planta de triatge de FIRM de Molins de Rei.

Aquesta inversió està en procés de contractació. L’import previst és de 3.883.450,96€ finançats pel PTSIRM de l’Agència de Residus de Catalunya. No s’han previst noves inversions en aquest període 2014-2016. L’avaluació de la capacitat del sistema ens mostra la suficiència de les instal·lacions de tractament i gestió de residus metropolitanes per atendre el total de residus municipals previstos en les tres opcions. A les xifres de l’anàlisi econòmica i prognosi s’han tingut en compte els costos associats a les inversions anteriors.


5.Anàlisi i proposta econòmica

84

5. ANÀLISI I PROPOSTA ECONÒMICA En aquest capítol es recull en primer lloc, l’anàlisi dels costos i ingressos del servei de gestió i prevenció de residus i, per tant, d’aplicació del PMGRM en el període 2010 a 2012. En una segona part, es recull la prognosi de costos i ingressos associada als propers anys del 2014 al 2016 del PMGRM. Finalment, s’inclouen unes consideracions relatives a la TMTR:

5.1 Introducció

S’ha classificat la despesa en 10 grans capítols que recullen l’essència de les actuacions relatives al PMGRM. Aquests capítols i la descripció del contingut de cadascun d’ells es mostren a continuació:

Classificació de la despesa per conceptes

1. Prevenció de residus

2. Recollida deixalleries i compensacions selectiva

3. Plantes de Compostatge

4. Plantes de Triatge i voluminosos

5. Explotació ecoparcs i costos associats

6. Transport/Transferència de residus

7. Deposició (neteja viària)

8. Manteniment de dipòsits i abocadors clausurats

9. Despeses d'estructura

10. Retorn finançament i inversions Pel que fa als ingressos, aquests s’han classificat en cinc grans capítols:

Als quadres annexes es mostra la informació procedent de les liquidacions pressupostàries de l’AMB (i anteriorment, EMSHTR). Les xifres corresponen a les obligacions liquidades pel que fa a despeses, i drets reconeguts pel que fa als ingressos. Les xifres de l’any 2013 són totalment provisionals, i no es compten per a l’anàlisi, ja que encara no han estat aprovades. S’inclouen a títol informatiu provisional. Les xifres d’habitants, generació de tones de RM globals i de TM tractades a les plantes metropolitanes són les que figuren a la proposta tècnica d’aquesta revisió del PMGRM.

Classificació dels ingressos

1. Taxa Metropolitana de Tractament de Residus

2. LERE/Triatge i voluminosos

3. Preus tractament i rendiments gas abocadors

4. Transferència Agència Residus de Catalunya

5. Transferències de capital



85

5.2 Les grans xifres econòmiques del servei 2010-2012. L’evolució dels ingressos i despeses del servei de 2010 a 2012 presenta uns resultats significats per l’esforç de contenció de la despesa. El resultat ingressos/despeses del servei i d’aplicació del PMGRM s’ha anat equilibrant en els anys 2010 a 2012 i els seus desequilibris s’han cobert pels recursos genèrics de l’ Hisenda Metropolitana.

L’estratègia econòmica de la revisió passa per obtenir ingressos suficients vinculats al servei en la mesura en que hi ha uns usuaris identificats i unes administracions superiors competents i responsables des del punt de vista econòmic i financer, sobretot pel que fa a les inversions (Agència de Residus de Catalunya).

Als quadres annexes nº 1 a 4 es mostren les principals dades econòmiques d’aplicació del PMGRM.

Les principals característiques a comentar són les següents:

• La reducció important de costos vinculats a l’execució del PMGRM. Aquesta reducció ha operat principalment en dos fronts: la pròpia gestió del sistema, amb millores a la gestió dels ecoparcs i de la gestió del seu rebuig i, una segona, per la disminució dels residus generats, que fan disminuir el cost dels contractes de gestió vigents tot i la seva rigidesa contractual a la baixa.

• L’any 2012 s’assoleix pràcticament l’equilibri ingressos-despeses, tot i que l’any 2013 apunta una disminució dels ingressos vinculats a la LERE.

• Dins dels components de la despesa convé assenyalar els costos de gestió de residus (triatge, compostatge i ecoparcs), que conformen la part significativa de la despesa del PMGRM, el 75% l’any 2012. Per la seva banda, els ingressos corrents que recolzen fonamentalment en la TMTR representen el 78% l’any 2012.

• Els components de cost global que es mostren assenyalen el pes creixent del cost vinculat al tractament de valorització dels residus, havent-se pràcticament eliminat els costos d’abocament primari. La ràtio de despeses totals sobre tones totals i la ràtio de despeses d’explotació sobre tones entrades ecoparcs i plantes de compostatge tenen un comportament variable en el cas de les xifres totals, i lleugerament creixent en el de les de tractament en instal·lacions metropolitanes, ja que els contractes acusen rigideses de cost a la baixa.

• Els ingressos presenten una major estabilitat al llarg del període considerat, fonamentalment gràcies als recursos procedents de la TMTR (el 78% sobre el total l’any 2012). Els altres ingressos tenen una deriva mes erràtica.

• La ràtio d’ingrés global sobre total de tones de residus municipals del sistema presenta oscil·lacions lògiques al llarg dels anys 2010-2012, mentre que la ràtio que vincula residus tractats a les instal·lacions metropolitanes amb ingressos propis del servei millora fruit de l’evolució de la generació de residus.

• S’han inclòs uns indicadors de impacte del cost i d’ingressos del servei que ens assenyalen juntament amb la producció de residus municipals/habitant/dia, el cost de gestió/habitant/dia així com la mitjana d’ingressos de TMTR/habitant/dia. Els resultats mostren l’important esforç de gestió: la producció ha passat de 1,35 kg/hab/dia a 1,19 kg/hab/dia, el cost ha passat de 0,14 €/hab/dia a 0,11€/hab/dia, en tant que la TMTR mitja ha estat estabilitzada en 0,09 €/hab/dia.



86

any 2010 any 2011 any 2012 any 2013*

TOTAL DESPESES 158.408.548 137.129.862 135.372.345 135.807.880

TOTAL INGRESSOS 141.328.286 127.707.253 135.229.064 129.307.028

SALDO - 17.080.263 - 9.422.609 - 143.281 - 6.500.851

% COBERTURA 89% 93% 100% 95% Taula 49: Anàlisi de les xifres del servei de prevenció i gestió de residus en l’execució del PMGRM.

*xifres provisionals

Classificació de la despesa per conceptes any 2010 % any 2011 % any 2012 % any 2013 * %

1. Prevenció de residus 429.700 0,3% 482.428 0,4%

413.002 0,3% 640.353 0,5%

2. Recollida deixalleries 7.652.016 4,8% 6.346.344 4,6% 7.250.927 5,4% 4.377.651 3,2%

3. Plantes de Compostatge 1.448.099 0,9% 1.253.600 0,9% 1.106.869 0,8% 1.186.087 0,9%

4. Triatge i voluminosos 14.510.219 9,2% 12.539.058 9,1% 12.035.268 8,9% 11.964.979 8,8%

5. Explotació ecoparcs 81.698.547 51,6% 88.151.821 64,3% 89.051.639 65,8% 96.558.015 71,1%

6. Transport planta transferència 6.368.006 4,0% 6.027.330 4,4% 6.264.734 4,6% 6.325.806 4,7%

7. Deposició (neteja viària) 20.956.005 13,2% 10.509.642 7,7%

4.899.990 3,6% 3.420.084 2,5%

8. Manteniment de dipòsits i abocadors clausurats 6.299.519 4,0% 4.818.256 3,5%

3.660.523 2,7% 3.819.547 2,8%

9. Despeses d'estructura 1.879.589 1,2% 1.908.403 1,4%

1.905.168 1,4% 1.827.495 1,3%

10. Retorn finançament i inversions 17.166.850 10,8% 5.092.979 3,7%

8.784.224 6,5% 5.687.863 4,2%

TOTAL 158.408.548 100,0% 137.129.862 100,0% 135.372.345 100,0% 135.807.880 100,0%

Ratis cost (€/t)

Total despesa(1 a 10)/total RM 100,44 90,97 95,94 99,23 Total Explotació (3+4+5)/ Total Resta+FORM 86,83 93,51 100,15 107,60

Taula 50: Evolució de les despeses del servei de prevenció i gestió de residus. *xifres provisionals



87

Classificació dels ingressos per conceptes any 2010 % any 2011 % any 2012 % any 2013 * %

1. Taxa Metropolitana de Tractament de Residus 99.560.180 70% 100.323.051 79% 106.094.583 78% 109.473.350 85%

2. LERE/Triatge i voluminosos 20.856.219 15% 15.576.966 12% 15.776.698 12% 9.720.415 8%

3. Preus tractament i rendiments gas 3.778.612 3% 2.858.008 2% 2.533.931 2% 333.050 0%

4. Transferències ARC 6.550.689 5% 8.425.749 7% 10.298.639 8% 9.255.000 7%

5. Transferència de capital 10.582.587 7% 523.479 0% 525.214 0% 525.214 0%

TOTAL 141.328.286 100% 127.707.253 100% 135.229.064 100% 129.307.028 100%

Ratis ingrés (€/t)

Total ingressos(1 a 5) /total RM 89,61 84,71 95,84 94,48

Total Explotació (1+3)/Total Resta+FORM 91,88 94,64 106,45 107,69 Taula 51: Evolució dels ingressos del serveis de prevenció i gestió de residus.


Principals indicadors any 2010 any 2011 any 2012 any 2013 *

Habitants 3.199.457 3.201.210 3.239.337 3.226.042

RM produïts (t) 1.577.203 1.507.496 1.410.954 1.368.625

Cost gestió i tractament (€) 158.408.548 137.129.862 135.372.345 135.807.880

Ingrés TMTR (€) 99.560.180 100.323.051 106.094.583 109.473.350

Ratis per càpita

Kg/hab/dia 1,35 1,29 1,19 1,16

€ Cost/hab/dia 0,14 0,12 0,11 0,12

€ Taxa/hab/dia 0,09 0,09 0,09 0,09 Taula 52: Indicadors del servei de prevenció i gestió de residus.




88

5.3 Prognosi de les xifres del PMGRM 2013-2016

El pressupost per a l’any 2014 ha estat classificat amb els mateixos criteris que l’anàlisi econòmica de la despesa produïda als anys 2010-2012. S’ha inclòs una primera estimació de les xifres de 2013 per tal de poder tenir una visió mes complerta. Sobre aquesta classificació, s’han organitzat les dades econòmiques del servei amb una perspectiva clarament continuista. Als quadres 5 a 8 es presenten les xifres projectades per als anys 2014 a 2016. La projecció s’ha fet a partir de l’evolució l’índex de preus previst, que es calcula en un 1,5% anual, percentatge en el qual s’actualitzen les tarifes de la TMTR i es calculen els costos dels anys 2015 i 2016. Els resultats pel que fa als costos, s’han ponderat pel nombre de tones en la part relativa als costos d’explotació del sistema. Les xifres de residus municipals previstes que s’han considerat en la prognosi són les relatives a la previsió mitja. Per a cada una de les altres opcions es generarà també una prognosi de despeses, sempre tenint en compte la relativa inflexibilitat de les mateixes a les variacions a la baixa ja comentada. En els anys 2014 a 2016 les xifres globals del PMGRM presenten un cost superior als ingressos propis previstos. La diferència s’haurà d’ incorporar amb càrrec als pressupostos genèrics de l’AMB. Tanmateix, en l’execució del PMGRM es poden generar altres ingressos que complementaran als que s’han reconegut. Entre aquests, caldrà observar el rendiment dels nous convenis amb ECOEMBES i ECOVIDRIO així com els retorns del Fons de Gestió de Residus de l’Agència de Residus de Catalunya. Les principals dades i indicadors que s’obtenen son els següents:

• L’equilibri ingressos/despeses es manté en un 90% de cobertura. La raó es que hi ha despeses vinculades al servei que no tenen correspondència amb ingressos, o bé que s’haurien de finançar per altres administracions. El saldo diferencial es cobreix actualment amb els fons genèrics metropolitans.

• La despesa segueix les mateixes pautes que segueixen els ingressos, és a dir, lleuger creixement de la despesa total i augments imperceptibles dels costos unitaris per t de residus del sistema, i increment una mica més significatiu del cost per t de residus tractats a les instal·lacions metropolitanes, fruit combinat de l’evolució dels preus dels contractes així com de la reducció del nombre de tones generades i tractades. Tanmateix, els costos de les plantes metropolitanes presenten un percentatge decreixent del 75% al 65% sobre el total de despeses. La raó cal buscar-la en els objectius de recollida selectiva del propi programa.

• Els ingressos globals tenen un creixement anual molt feble que ve marcat per el pes cada cop mes significatiu que te la TMTR sobre el total (el 85%).

• Els principals indicadors de cost del servei i d’ingrés fiscal per habitant estan estabilitzats en els anys projectats, essent de 0,12 €/hab/dia de cost i de 0,09 €/hab/dia d’ingrés de la TMTR.



89

any 2013*

Ppost 2014

Est 2015

Est 2016

TOTAL DESPESES 135.807.880 145.465.755 141.148.146 144.837.325

TOTAL INGRESSOS 129.307.028 128.677.770 130.480.058 132.309.381

% COBERTURA 95% 89% 92% 91% Taula 53: Anàlisi de les xifres projectades del Servei de Prevenció i Gestió de Residus en l’execució del PMGRM 2014-2016. *xifres provisionals

Classificació de la despesa per conceptes Any 2013* Ppost any 2014 Est 2015 Est 2016

1. Prevenció de residus 640.353 890.480 820.000 820.000

2. Recollides selectives i deixalleries 4.377.651 4.689.703 4.700.000 4.700.000

3. Compostatge 1.186.087 1.333.504 1.353.507 1.373.809

4. Triatge i voluminosos 11.964.979 13.411.172 13.612.339 13.816.524

5. Explotació ecoparcs 96.558.015 100.021.671 98.153.855 101.495.023

6. Transport 6.325.806 6.285.624 6.379.908 6.475.607

7. Deposició 3.420.084 4.570.787 4.570.787 8.570.787

8. Manteniment de dipòsits i abocadors clausurats 3.819.547 6.500.968 3.768.491 3.768.491

9. Despeses d'estructura 1.827.495 1.827.495 1.854.907 1.882.731

10. Retorn finançament i inversions 5.687.863 5.934.352 5.934.352 5.934.352

TOTAL 135.807.880 145.465.755 141.148.146 144.837.325 Ratis cost (€/t)

Total despesa (1 a 10) / total RM

99,23 108,90 106,52 108,01

Total Explotació (3+4+5)/ Total RESTA+FORM. 107,60 126,12 120,48 126,37 Taula 54 : Classificació de la despesa per conceptes. *xifres provisionals.



90

Classificació dels ingressos per conceptes any 2013* % Ppost 2014 % Est 2015 % Est 2016 %

1. Taxa Metropolitana de Tractament de Residus

109.473.350 85% 107.686.001 84%

109.301.291 84% 110.940.811 84%

2. LERE/Triatge i voluminosos

9.720.415 8%

10.666.553 8%

10.826.551 8% 10.988.949 8%

3. Preus tractament i rendiments gas

333.050 0%

1.800.001 1%

1.827.001 1% 1.854.406 1%

4. Transferències ARC

9.255.000 7%

8.000.001 6%

8.000.001 6% 8.000.001 6%

5. Transferències de capital

525.214 0%

525.214 0%

525.214 0% 525.214 0%

TOTAL

129.307.028 100% 128.677.770 100% 30.480.058 100% 132.309.381 100%

Ratis ingrés (€/t)

Total ingressos(1 a 5) / total RM 94,48 96,33 98,47 98,67

Total Explotació (1+3) / Total Resta+FORM 107,69 120,32 126,45 130,36 Taula 55: Classificació dels ingressos per conceptes. *xifres provisionals

Principals indicadors any 2013* any 2014 any 2015 any 2016

Habitants 3.226.042 3.232.740 3.238.825 3.244.312

RM produïts (t) 1.368.625 1.335.748 1.325.136 1.340.907

Cost gestió i tractament (€) 135.807.880 145.465.755 141.148.146 144.837.325

Ingrés TMTR (€) 109.473.350 107.686.001 109.301.291 110.940.811

Ratis per càpita

Kg/hab/dia 1,16 1,13 1,12 1,13

€ Cost/hab/dia 0,12 0,12 0,12 0,12

€ Taxa/hab/dia 0,09 0,09 0,09 0,09 Taula 56: Indicadors del Servei de Prevenció i Gestió de Residus. .*xifres provisionals



91

5.4 Projecció i característiques de la TMTR

El principal ingrés del servei de prevenció i gestió de residus està constituït per la Taxa Metropolitana de Tractament de Residus. Aquesta taxa cobreix els costos del servei no coberts per ingressos propis. L’exacció de la taxa es calcula sobre una tarifa mitjana que es repercuteix als ciutadans en base a paràmetres vinculats a altres despeses de caire ambiental. L’any 2014, aquesta tarifa es calcula amb una ponderació dels residus generats a nivell municipal, amb uns límits, de forma que a major producció de residus a nivell municipal major import de la tarifa de la TMTR que s’exacciona als habitants de cada municipi. En anys posteriors es pot anar modulant de forma progressiva el que es paga a cada municipi, aplicant el principi que a major generació de residus, major tarifa. El seu creixement s’ha limitat a l’actualització per l’índex de preus.


6.Revisió dels objectius del PMGRM

92

6. REVISIÓ DELS OBJECTIUS DEL PMGRM

6.1 Objectius de prevenció

El Programa de Gestió de Residus de Catalunya va fixar com a objectiu de prevenció: 1.MANTENIR O DISMINUIR AL MÀXIM POSSIBLE LA GENERACIÓ DE RESIDUS PER ASSOLIR UN CREIXEMENT “ZERO” EN TONES/HABITANT. Per contribuir a l’assoliment d’aquest objectiu global, es procedeix a fixar objectius concrets de reducció per a cada fracció, en funció de la seva potencialitat. Potencialitat de reducció en percentatge segons el PROGREMIC i el PMGRM 09 -16

Orgànica 2 %

Paper i cartró 2 %

Vidre 1 %

Envasos lleugers 1 %

Altres 4 %

TOTAL 10 %

Taula 57: Objectius de prevenció per a les diverses fraccions fixades en el PROGREMIC 2006-2012. Contrastant els objectius amb les dades metropolitanes de generació, es poden fer algunes observacions:

• A Catalunya, la mitjana de generació quedava en 1,64 Kg/hab/dia l’any 2006, i es volia arribar a 1,48 l’any 2012.

• Les dades metropolitanes de 2007 indicaven que no estàvem molt lluny d’aquest

objectiu si s’estabilitza la producció, ja que l’any 2007 teníem una mitjana de 1,46 Kg/hab/dia que ja estava per sota de l’objectiu de reducció.

Entenem, per tant, que malgrat que els objectius globals s’han aconseguit (1,19 Kg/hab/dia), s’han de mantenir els programes de prevenció de cara a que no hi hagi un nou increment de la quantitat dels residus generats quan se surti de la recessió econòmica. Per això es definirà com a objectiu de prevenció: 1.MANTENIR O DISMINUIR AL MÀXIM POSSIBLE LA GENERAC IÓ DE RESIDUS PER MANTENIR ELS NIVELLS ACTUALS DE GENERACIÓ PER CÀPIT A.



93

6.2 Objectius d’educació per la sostenibilitat Es considera que els objectius del PMGRM 2009/2016 són encara vàlids tot i que es proposa fer un esforç de concreció en base al context de crisi econòmica actual i les aportacions dels tècnics dels ajuntaments metropolitans i dels tècnics de l’AMB sobre les necessitats identificades. El PMGRM 2009/16 s’alinia amb l’eix 6 del PSAMB (Programa Metropolità d’Educació per a la Sostenibilitat) essent la concreció dels objectius relatius a residus fins al 2016 (posteriorment, en el nou programa, caldrà proposar els previstos fins al 2020). A partir de les propostes rebudes de la consulta telemàtica feta a tècnics de medi ambient i d’educació de l’àrea metropolitana es reforcen els aspectes d’educació ambiental relacionats amb:

� La millora de: - la recollida selectiva de la matèria orgànica - l’estabilització de l’índex de recollida selectiva - la qualitat de les recollides

� L’èmfasi en el concepte de ”canvi” en el sentit de l’evolució dels tractaments � Introducció d’aspectes transversals: finançament i la fiscalitat ambiental del model actual,

energia, canvi climàtic, etc. � Explorar la possibilitat de disposar d'un Consell Assessor Pedagògic del programa constituït

per mestres d'escoles i altres centres de formació participants. En base a aquestes premisses, els objectius quedarien reformulats de la següent manera:

Objectius (pàg.59 PMGRM 2009/2016) Objectius revisats

Donar a conèixer la tasca que realitza l’EMSHTR i els diferents tipus de tractaments de RM

Es proposa revisar l’objectiu segons: � actualitzar EMSHTR a AMB reforçant el concepte

de territori metropolità. � explicar el model de gestió metropolità, el qual

inclou prevenció a part de tractament de residus municipals..

Difondre el funcionament de les instal·lacions de tractament de residus.

Es manté, però es considera inclòs en l’anterior i es considera incloure l’aprofitament del rebuig.

Modelar l’acció dels ciutadans de separar els residus en origen per millorar la RS vidre, FORM, P/C i ERE i l’ús de les deixalleries. Fomentar que es coresponsabilitzin amb l’administració pública en la millora de la gestió dels residus.

Es proposa revisar l’objectiu segons: � Influir en els hàbits dels ciutadans de separació de

residus en origen per millorar la recollida selectiva, especialment la de la fracció orgànica.

� Estimular la participació coresponsable, fonamentada en la reflexió crítica i el coneixement de la força de l’acció combinada entre administració pública i ciutadans.

Objectius (pàg.59 PMGRM 2009/2016) Objectius revisats Donar a conèixer la jerarquia: prevenció, preparació per a la reutilització, reciclatge (inclòs compostatge), altres tipus de valorització (com ara, la valorització energètica) i per últim l’eliminació.

Es manté.

Foment del canvi d’hàbits i actituds personals a través de donar a conèixer l’impacte de l’actual model de consum sobre el medi ambient. Explicar pràctiques

Es proposa actualitzar l’objectiu segons: � Fomentar l’apropiació d’actituds, habilitats i

competències necessàries per actuar constructivament, fent front amb èxit als canvis que



94

quotidianes que suposen un estil de vida sostenible. Repensar la necessitat real de determinats béns de consum en relació amb els beneficis que efectivament ens proporcionen en relació amb el seu cost ambiental i energètic.

afecten al model de recollida i tractament de residus mitjançant processos d’aprenentatge fonamentats en la reflexió crítica.

� Proposar pràctiques que afavoreixin repensar les decisions de consum basades en els beneficis però també en els costos ambientals, energètics i les emissions a l’atmosfera.

Comunicar de manera organitzada i centralitzada l’oferta en educació ambiental relativa a la temàtica dels residus dels 33 municipis de l’EMSHTR. Elaborar una guia de recursos metropolitans.

Es proposa actualitzar l’objectiu segons: Millorar la coordinació per comunicar de manera harmonitzada l’oferta d’educació ambiental relativa a recursos educatius relacionats amb residus dels 36 municipis de l’AMB.

Oferir als serveis municipals que incloguin les activitats del programa metropolità als programes d’activitats escolars i activitats d’educació ambiental municipals.

Es manté però passar a ser un objectiu no específic del PMGRM si no inclòs en el PMES 2014-2020.

Donar a conèixer la valorització energètica dels residus: producció de biogàs i producció d’electricitat.

Es proposa actualitzar l’objectiu segons: Augmentar el nivell de coneixement sobre el processos d’aprofitament dels residus incloent la producció de biogàs, l’aprofitament del compost, els subproductes dels rebutjos, etc

Nou objectiu: Oferir una oferta educativa completa i adaptada als diferents sectors de la població



95

6.3 Objectius de gestió

Dels objectius que fan referència a la gestió:

3.Potenciar la reducció del contingut d’impropis de les diverses fraccions de la RS.

4.Tractar la totalitat de les fraccions de la RS següents: ERE, FV i RVOL.

5.Tractar la totalitat de la FORM que es reculli segregadament mitjançant plantes de digestió anaeròbia o compostatge.

6.Produir un compost de FORM i un estabilitzat de RESTA que compleixin les característiques definides pel RD 824/2005 de 8 de juliol sobre productes fertilitzants.

7.Tractar la totalitat de la fracció RESTA com a flux primari abans de fer-ne un tractament finalista del rebuig.

8.Minimitzar el rebuig generat a les instal·lacions.

9. Garantir la gestió estable del rebuig generat a les instal·lacions

Els objectius 3, 4, 5, 7 i 8 segueixen plenament vigents com a punts estratègics d’aquesta revisió del PMGRM 2009-2016. Respecte a l’objectiu6 convé diferenciar-ne el concepte compost i bioestabilitzat. La seva procedència determinarà, segons indicacions de l’ARC, els possibles usos i, per tant, se’n precisaran diferents nivells de qualitat. Addicionalment el RD 824/2005 de 8 de juliol ha quedat derogat per el nou RD 506/2013. L’objectiu 9 caldria matisar-lo tot introduint el concepte de gestió “ecoeficient” per assegurar que es segueixen les premisses apuntades en els apartats 4.12 i 7 d’aquest document. Així, els objectius 6 i 9 quedarien com es mostra tot seguit:

6. Produir un compost de FORM que compleixi les car acterístiques definides pel RD 506/2013 de 28 de juny sobre productes ferti litzants.

9. Garantir la gestió estable ecoeficient del rebui g generat a les instal·lacions


7.Millores cap a un model més ecoeficient

96

7. MILLORES CAP A UN MODEL MES ECOEFICIENT

7.1 Mesures de prevenció A les reunions del Grup de Treball de Prevenció que s’han dut a terme entre els anys 2012 i 2013 amb tècnics metropolitans i empreses col·laboradores, s’han proposat les següents idees com a polítiques i actuacions de prevenció.

7.1.1 La posició de l’AMB

Entenent que els objectius de prevenció per a tot Catalunya i per als ciutadans que viuen a l’àrea metropolitana de Barcelona són ambiciosos, sembla prou clar que s’han esmerçar esforços de totes les administracions i del conjunt de la ciutadania per assolir-los. Per aquest motiu, definir el paper de l’AMB al costat dels altres actors socials, pren importància.

- Reconèixer el paper de mitjancer i representant que té l’AMB entre els Ajuntaments i la Generalitat de Catalunya,

- Reconèixer la capacitat limitada d’intervenció de l’AMB en territoris municipals. - Reconèixer que l’AMB no té cap competència en temes de producció industrial.

La posició de l’AMB estarà definida per tres línies estratègiques:

1.Estimular processos d’investigació per a la prevenció de residus. Divulgar els resultats. 2.Harmonitzar les polítiques i actuacions municipals dins del territori metropolità. Proposar projectes nous i establir ponts de col·laboració entre els municipis. 3. Participar i representar els municipis en tots els fòrums de la cadena de producció, recollida i tractament de residus per incentivar la prevenció.

Aquestes tres línies estratègiques que,amb poques variacions, es van marcar en l’aprovació del PMGRM 2009-2016 ,creiem que segueixen sent vàlides. Es poden resumir en tres accions: Investigar (I), Coordinar (C), Participar (P).

7.1.2 Pla de treball 2013 a 2016

Com que el PROGREMIC i el PMGRM 2009-2016 estableixen objectius per fraccions de residus, potser la millor manera d’aconseguir-los, o com a mínim d’avaluar si s’aconsegueixen, és establir plans de treball per fraccions, però en base a accions concretes. La nomenclatura que assignem a cada acció té una lletra, dues xifres i una lletra. La primera lletra identifica la fracció, les xifres l’ordre de l’acció i la darrera lletra, la línia estratègica (Investigar,Coordinar, Participar). Subprograma de prevenció de la fracció orgànica (O) (O01I) Manteniment del suport tècnic i econòmic als municipis per redactar els Plans

Directors de l’Autocompostatge Metropolità (PDAM).



97

(O02C) Seguiment de la línia de suport econòmic als municipis que vulguin desplegar autocompostadors en el seu terme municipal. Potenciar la Xarxa de Compostaires Metropolitans.

(O03P) Col·laborar amb Compostaenred, la Xarxa d’entitats locals que promouen el

compostatge domèstic i comunitari a nivell d’Espanya. (O04P) Inici d’una línia de treball sobre aprofitament alimentari . Sembla que el 2014 serà

l’any europeu d’aprofitament alimentari (Año europeo contra el despilfarro). Està previst signar un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat de cara a convertir en un projecte singular ampliable l’experiència d’aprofitament alimentari amb la col·laboració amb els mercats i supermercats del municipi.

Subprograma de prevenció d’envasos (E) (E00P) Accions de prevenció sobre el tema dels envasos , encara pendents de definir, però

pensem en buscar complicitats en sectors econòmics com ara ampolles de cava, donar suport a no oferir gratuïtament les bosses de nanses als supermercats, promocionar l’aigua de l’aixeta, etc.

Subprograma de prevenció de la fracció altres (A) Seguiment dels programes següents: (A01C) Millor que nou, 100 % vell. Facilitar el contacte entre l’oferta i la demanda de

reparació d’objectes i mercats de compra i venda, i de segona mà. Difondre la web. Fer treball de camp per donar d’alta o baixa els establiments. Publicar la informació.

(A02C) Reparat Millor que nou. Ampliació de la proposta, amb una programació estable de

cursos, a diversos municipis metropolitans en règim de cogestió. Es pot concretar el programa a Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, El Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Tiana i Viladecans. Execució de les obres de millora del local del carrer Sepúlveda 45-47. Organitzar la gestió del voluntariat.

(A03C) Millor que nou als municipis. Tallers esporàdics de reparació a la resta de municipis

metropolitans. (A04I) Avaluació de la recirculació en mercats d’intercanvi i segona mà. Quantificació de la

participació i de les mercaderies estalviades en els mercats. La denominació global del projecte serà: Em fa el pes!.

Nous programes: (A05C) Creació d’un mercat d’intercanvi permanent entre particulars . Aprofitant l’espai del

carrer Sepúlveda 45-47, es pot fer una prova pilot per intercanviar objectes entre particulars. Es pot vincular amb l’aprofitament de voluminosos, millorant les recollides.

(A06P) Suport a l’aprofitament del material de la Xarxa Metropolitana de Deixalleries. Es

tracta de convertir les deixalleries en punts de reutilització. Potser cal establir una ordenança metropolitana o donar cobertura legal a la retirada d’alguns objectes de les deixalleries. Donar suport a l’experiència de Deixalleries en Transició de la UAB. Valorar la possibilitat de rebaixar la perillositat d’algun tipus de residus especials.

(A07I) Desagregació del 4% de la fracció altres. Si és possible, concretar quina part de

residus inclosos en aquesta fracció es pot identificar per tal d’establir plans concrets de



98

prevenció. Establir possibles vies de gestió per als mobles, els matalassos, l’oli, la runa,...

(A08P) Suport a la recollida selectiva de roba i al posterior reciclatge. Aprofitar el futur

conveni amb alguns gestors per incentivar la separació de material tèxtil. Aspectes generals (G) (G01I) Suport a les recerques de prevenció de residus. Convocatòria d’ajuts a la recerca

universitària per a estudiants que han de fer els treballs finals de carrera, s’han llicenciat recentment o bé estan estudiant un Màster. Publicar les recerques en diversos formats.

(G02C) Difusió de l’activitat de prevenció. Catàleg de serveis per als municipis. PWP que

s’envia als tècnics amb el Pla Metropolità de prevenció de residus i les activitats amb les que podem col·laborar.

(G03C) Edició de noves guies de prevenció , una per semestre, amb les següents temàtiques:

recerques de prevenció, gestió dels materials de les deixalleries, aprofitament alimentari, restauració de mobiliari,...

(G04C) Celebrar la R-festa , com a mínim un cop l’any. L’any 2012 no es va fer perquè

coincidia amb les eleccions al Parlament de Catalunya. Es va triar la data per fer-la coincidir amb al Setmana Europea de Prevenció de Residus. L’any 2013 es va fer a la primavera. Es va considerar un èxit i possiblement per al 2014 es farà separadament de la Setmana Europea de Prevenció de Residus que se centrarà en l’Aprofitament d’Aliments.

(G05C) Participar en la Setmana Europea de Prevenció de Residus quan es convoqui. La

Generalitat de Catalunya l’ha convocada 6 cops, quatre amb el suport d’un projecte LIFE. Habitualment es fa a finals de novembre i busca la complicitat de tots els actors en temes de prevenció de residus.

(G06P) Col·laborar amb el Pla de Sostenibilitat de l’AMB, i molt especialment en la millora

interna pel que fa a la prevenció de residus. (G07P) Facilitar la redacció de Plans Locals de Prevenció . Malgrat que el Pla Territorial de

Prevenció l’ha de fer la Generalitat de Catalunya, des de l’AMB creiem que és important que cada municipi tingui concretades les accions que podrà dur a terme, tant a nivell de gestió interna com de comunicació amb la població.

(G08P) Participar en els Consells Municipals de Medi Ambient dels municipis que ho demanin.

Participar en els grups de treball de la Xarxa de Pobles i Ciutats per la Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona. Valorar la conveniència de fer aportacions al Programa Estatal de Prevención de Residuos 2014-2020 que va aprovar el Consell de Ministres a finals de desembre 2013.

(G09P) Difondre totes les iniciatives possibles sobre Consum Immaterial o altres vies de

prevenció de residus a través de mitjans electrònics com webs, blogs, facebook o twiter...



99

7.2 Mesures d’educació per la sostenibilitat

Proposta d’objectius i actuacions 2013/2016

Les actuacions es concreten segons els objectius definits:

Objectiu

Actuació

1.Donar a conèixer la tasca que realitza l’AMB i els diferents tipus de tractaments dels residus municipals

incloent la prevenció en el model de gestió.

1.1Mantenir l’oferta educativa del programa donat que a les activitats es realitza una breu introducció de l’ AMB

i segons l’activitat s’aprofundeix en el model de gestió de residus i els tipus de tractament de RM

1.2 Facilitar les visites a les instal·lacions de tractament de residus, i en la mesura del possible, combinar-les

amb altres activitats que permetin tenir una visió global del cicle dels materials incloent l’aprofitament del rebuig.

1.3 Mantenir actualitzats els recursos educatius específics de cada planta i incorporar recursos sobre noves

plantes, si és el cas.

1.4 Col·laborar en la construcció de la nova pàgina web amb altres departaments de l’ AMB.

1.5 Presentar la tasca de foment de la sostenibilitat que es du a terme des de l’ AMB a través de presentacions,

participació a xarxes i fòrums entre d’altres.

1.6 Ampliar la base de dades de difusió del programa .

2.Influir en els hàbits dels ciutadans de separació de residus en origen per millorar la recollida selectiva, especialment la de la fracció orgànica. 2.1 Incorporar en el programa educatiu una nova activitat centrada en reflexionar sobre els beneficis de recollir selectivament la matèria orgànica 2.2 Integrar en els recursos els conceptes relacionats amb la valorització material, però també amb la valorització energètica de la matèria orgànica sobre la matèria orgànica, la recollida selectiva i el consum responsable a partir dels recursos educatius existents i, en el cas que es vegi necessari, impulsant-ne de nous. Es prioritzarà el suport digital. 2.3 Estudiar la possibilitat de donar compost als participants d’algunes de les activitats en les ocasions que es consideri que pot ser un valor afegit al procés d’aprenentatge. 2.4 Promoure el compostatge domèstic (veure apartat de prevenció). 2.5 Oferir recursos educatius (no presencials) relacionats amb el reciclatge, l'obtenció d'energia a partir del tractament dels residus, la recollida selectiva i el consum responsable.

3.Estimular la participació coresponsable, fonamentada en la reflexió crítica i el coneixement de la força de

l’acció combinada entre administració pública i ciutadans.

3.1 Identificar les activitats del programa educatiu en les quals es podria reforçar el fet que reduir els impactes ambientals mitjançant una adequada gestió dels residus té beneficis sobre la salut col·lectiva i individual, estalvi econòmic, etc. essent aquest un objectiu compartit per ciutadania i administració. 3.2 Augmentar i intensificar la implicació de les empreses concessionàries que tracten residus municipals a les instal·lacions metropolitanes amb els objectius de l’Educació per la Sostenibilitat de l’ AMB a través de la inclusió de deures de forma formal ( pressupostos anuals d'explotació, reglaments d’explotació, clàusules en els contractes...).

4.Donar a conèixer la jerarquia: prevenció, preparació per a la reutilització, reciclatge (inclòs compostatge),

altres tipus de valorització (com ara, la valorització energètica) i per últim l’eliminació.

4.1 Intensificar en el programa educatiu la jerarquia i els objectius de la Directiva Marc de Residus, no només

pel que fa a quantitat, si no també en relació amb la qualitat dels materials recollits i amb la seva implicació



100

directa per una potencial reutilització i/o reciclatge.

4.2 Reforçar els missatges sobre la importància de separar bé els residus en origen per garantir la valorització

material (reutilització i/o reciclatge) i energètica.

4.3 Avaluar la funció de sensibilització ambiental/ educativa de les deixalleries municipals dins el Programa

d’Educació per a la Sostenibilitat. Enfortir la col·laboració i sinèrgies amb els ajuntaments metropolitans per

sospesar incorporar les visites guiades a les deixalleries en el Programa. – Relacionat amb els objectius: 1 al 6 i

8.

4.4 Ampliar accions a deixalleries amb tallers i/o activitats complementàries a les visites guiades.

4.5 Continuar participant en la setmana de la prevenció europea.

5. Fomentar l’apropiació de les habilitats i competències necessàries per actuar constructivament, fent front

amb èxit als canvis que afecten al model de recollida i tractament de residus mitjançant processos

d’aprenentatge fonamentats en la reflexió crítica.

5.1 Dissenyar les noves activitats educatives amb un mètode pedagògic eminentment pràctic i experimental.

6. Proposar pràctiques que afavoreixin repensar les decisions de consum basades en els beneficis però també en els costos ambientals, energètics i les emissions. 6.1 Incorporar al programa una ctivitat dirigida a escolars per aprofundir en el concepte de prevenció de residus

que es basarà en la comparació de situacions quotidianes que segons s’ actuï d’una o altra forma es generin més o menys residus. La idea és introduir la comptabilització dels residus que generem segons les decisions que prenem en les nostres situacions diàries i promoure la reflexió crítica al respecte.

6.2 Incorporar al programa activitats educatives sobre l’energia i eficiència energètica, la gestió del carboni i el canvi climàtic, els olors i sorolls, la qualitat de l’aire així com la relació entre el medi, els vectors anteriors i la salut pública per tal de donar una visió àmplia dels impactes ambientals que s’eviten i controlen més enllà de l’estricte gestió dels residus. En el disseny d’aquestes activitats es considerarà especialment la interacció entre públic escolar i familiar.

6.3 Es treballarà per obrir alguna línea de recerca amb alguna universitat que treballi sobre temes de

sensibilització ambiental

6.4 Es preveu realitzar uns plafons per incorporar als circuits de visites el concepte del canvi climàtic

6.5 Es preveu realitzar recursos educatius sobre l’energia i eficiència energètica, la gestió del carboni i el canvi

climàtic i sobre la salut pública i els olors, sorolls i la qualitat de l’aire relacionats amb les noves activitats

indicades en l’apartat 2.

6.6 Fomentar la interacció entre el públic escolar i familiar a partir de les activitats del Programa Metropolità

d'Educació per la Sostenibilitat.

7. Millorar la coordinació per comunicar de manera harmonitzada l’oferta d’educació ambiental relativa a

recursos educatius relacionats amb residus dels 36 municipis de l’AMB.

7.1 Facilitar un espai de trobada entre tècnics municipals relacionats amb l’educació ambiental

9. Augmentar el nivell de coneixement sobre el processos d’aprofitament dels residus incloent la producció de biogàs, l’aprofitament del compost, els subproductes dels rebutjos, etc 9.1 Incorporar una nova proposta educativa centrada en la valorització energètica dels residus.

10. Oferir una oferta educativa completa i adaptada als diferents sectors de la població. 10.1 Incloure una oferta de formació de les entitats (associacions, etc...) per a la inclusió de criteris ambientals en les seves activitats. Més èmfasi en la prevenció de residus.



101

Cal considerar que tot i que les actuacions s’assignen a objectius, aquestes donen resposta a diversos objectius alhora i per tant es poden dur a terme de manera aïllada. Els objectius es concretaran mitjançant: a) Millores en la informació b) Revisió o incorporació d’ activitats d’educació ambiental c) Equipament de les instal·lacions de tractament que es visiten d) Recursos educatius Es col·laborarà amb altres serveis de l’AMB per realitzar activitats educatives transversals que permetin arribar un públic més ampli i divers, i amb especial interès, amb aquells serveis que tenen una relació directa amb els espais verds i espais naturals. Es continuarà treballant amb els concessionaris per intensificar la implementació de mesures d’ambientalització de les plantes de tractament de residus metropolitans en els espais relacionats amb les visites guiades.

Seguiment dels objectius d’educació ambiental Es proposen un seguit d’indicadors per tal de fer el seguiment dels objectius d’Educació Ambiental i així poder prendre les decisions necessàries per tal de mantenir el nivell de qualitat màxim.Els indicadors de seguiment principals són, a nivell quantitatiu:

� Participants en l’oferta educativa segons tipologies d’activitat (visites, activitats aula, xerrades) i segons activitat concreta

� Municipis metropolitans participants en l’oferta educativa � Valoració de la qualitat de l’oferta per part dels participants � Quantitats de descàrregues i visualitzacions dels recursos educatius

A banda, es disposa d’altres indicadors consultables en les memòries anuals del Compartim un Futur. Per al seguiment dels objectius i de fet, per a la seva impulsió de manera coordinada i eficaç, es proposa crear una comissió específica formada per representants del món educatiu i dels municipis metropolitans que es reuneixi com a mínim, 1 vegada a l’any. Entre d’altres, es proposa que aquesta Comissió participi en la valoració dels resultats de l’enquesta d’hàbits i actituds per tal de mantenir una millora contínua dels programes d’educació ambiental de l’AMB, i dels municipis, que es relacionen amb l’àmbit dels residus. El seguiment dels objectius queda inclòs en el seguiment previst en el PMES 2014-2020 aprovat per Consell Metropolità de 28 de gener de 2014. Cal fer menció de la recent aprovació del VII Programa de Medi Ambient de la UE Living well within the limits of our planet durant la revisió i redacció d’aquest capítol del PMGRM, que implicarà en un futur PMGRM tenir en compte els aspectes vinculats a potenciar una gestió hipocarbònica dels recursos o al canvi conceptual de planificar tenint en compte fluxos materials enlloc de les fraccions de recollida (veure també els avanços del PRECAT20 Programa General de Prevenció i Gestió de Residus i Recursos de Catalunya 2013-2020).



102

7.3 Millores en la gestió de les plantes Els principals punts i accions derivades que es proposen desenvolupar per aconseguir una millora en la gestió de les plantes són: 1- Millora en la recuperació de materials valoritzables (PET, PEAD, fèrrics, alumini, bricks,

P/C i vidre principalment). S’aconseguirà per la millora dels equips actuals, i per la instal·lació de nous equips que permeti recuperar fraccions que es puguin valoritzar. � Separar de forma obligada el plàstic film en totes les plantes d’envasos i ecoparcs a

partir del 01/06/2014.

� Fixar uns objectius mínims de recuperació de materials de la fracció RESTA en funció del grau tecnològic de les instal·lacions. Els valors proposats que s’hauran d’aconseguir per les fraccions vidre, P/C, alumini, fèrric, brick, PET, PEAD, MIX i film en l’any 2015 són: RECUPERACIÓ % any 2012 OBJECTIU % recuperació 2015 Ecoparc 1 8,33% 12% Ecoparc 2 4,36% 10% PIVR- TMB 6,11% 10% Ecoparc 4 8,37% 13%

2- Potenciar les línies més eficients de cada instal·lació, millorant així la ecoeficiència del conjunt. En aquest sentit, es preveu desviar fluxes d’entrada o interns dels ecoparcs cap a les instal·lacions o unitats més eficients.

3- Iniciar la recerca i inici de validació de nous models de tractament per potenciar

algunes línies de les instal·lacions de tractament. * Tractar la matèria orgànica de la fracció RESTA (anomenada MOR) que, seguint les directrius fixades per l’ARC, se n’haurà de limita significativament el seu ús com a esmena agrícola i destinar-la a la generació de biogàs o etanol. * Instaurar la codigestió de subproductes agroalimentaris per aprofitar la capacitat de cogeneració disponible en els ecoparcs. * Optimitzar les plantes de tractament d’aigües residuals existents en els ecoparcs a fi d’optimitzar-ne els costos associats.

4- Redefinir les destinacions de fluxes que actualment van a dipòsit controlat com:

a. Residus de papereres de parcs que passaran a tractar-se en la planta de triatge de Molins de Rei.

b. Residus provinents de neteja viària que, una vegada segregat, puguin ser valoritzats energèticament i parcialment en plantes de voluminosos.

c. Residus de mercats d’intercanvi i del Mercat Fira de Bellcaire de Barcelona que es caracteritzaran a fi de fixar-ne la millor via de valorització.



103

7.4 Millores en la gestió del rebuig

Es preveu potenciar la recuperació separada de les diverses parts del rebuig i la seva valorització en funció de la seva composició i potencial energètic. Per tant, es sol·licitarà a les instal·lacions que no barregin els fluxes residuals generats a fi de procedir a la seva valoració de forma més eficient. Així podem diferenciar entres tres qualitats de materials: + Fracció Combustible-Alta Qualitat (FC-AQ): Inclou plàstic planars i resta de rebuig que tingui un PCI superior a les 3.200 kcal/kg. Aquesta fracció es destina a la valorització en les denominades “biorefineries de segona generació” o a la producció de CSR de qualitat, + Fracció Combustible-Baixa Qualitat (FC-BQ): Comprèn la fracció rebuig de rodants, rebuig groller de l’afinatge i demés residus amb un PCI contingut entre 1800 i 3200 kcal/kg . Aquest material es destina a la valorització energètica en la PIVR de Sant Adrià del Besòs. En aquesta fracció també s’inclou els residus que per la seva heterogeneïtat o composició no es puguin destinar a aplicacions més nobles. + Fracció no Combustible o inert (FnC): Es gestionarà en Dipòsit Controlat tipus I o II en funció de la seva composició.

FC-AQ FC-BQ FnC Rebuig Pretractament Sec

ECOPARCS Rebuig Pretractament Humit

Rebuig Afinatge

PLANTA TRIATGE DE FIRM Rebuig Pretractament Sec

PLANTES COMPOSTATGE Rebuig Afinatge

PLANTES ENVASOS Rebuig Pretractament Sec

PLANTES VOLUMINOSOS Rebuig Pretractament Sec Taula 58: Taula de proposta de gestió dels diversos tipus de rebuig de les plantes. Es preveu com a mesures addicionals:

� Gestionar els voluminosos de plantes d’envasos i d’ecoparcs de forma que se’n recuperin com a mínim un 80% del seu contingut.

� Caracteritzar el rebuig de les deixalleries a fi de poder valoritzar-ne els diferents tipus de materials, reduint així la disposició en dipòsit controlat.



104

7.5 Efectes del nou model en la petjada de carboni

A , es presenten els resultats de la petjada de carboni de la gestió dels residus a l’àmbit metropolità en els tres escenaris definits en base al desenvolupament d’un model per avaluar-la en l’any 2011, així com la previsió per a l’any 2014 i 2016. Les conclusions del present treball es divideixen en diferents apartats.

7.5.1 Conclusions sobre la petjada de carboni de la gestió i tractament dels

residus en l’àmbit de l’AMB

• La petjada de carboni de la gestió i tractament de la totalitat de residus municipals de l’àrea

metropolitana (incloent fraccions resta, FORM, FV, FIRM, voluminosos, deixalleries, fusta, recollides selectives de paper i cartró, envasos lleugers i vidre i altres) per als escenaris 2011, 2014 i 2016 es mostra a la taula següent. La disminució de residus generats, alhora que l’ increment en les taxes de recollida selectiva i els canvis en les operacions de tractament dels residus expliquen la disminució d’un 72% de la petjada de carboni total dels residus metropolitans entre els escenaris 2011 i 2016. Escenari Generació residus

(t) Petjada de carboni total

(t CO2eq) Petjada de carboni relativa

(kg CO2eq/t)

2011 1.507.496 321.458 215

2014 1.349.378 199.198 148

2016 1.381.819 90.457 65 Taula 59: Conclusions. Generació de residus i petjada de carboni dels residus de l’àrea metropolitana de Barcelona.

• La petjada de carboni total presentada és el resultat d’agregar els impactes generats (directes i indirectes) i els impactes evitats gràcies a la valorització material i energètica dels residus. Aquesta consideració és important, ja que les polítiques de gestió dels residus permeten recuperar materials i energia que contribueixen a estalvis d’impactes en altres sectors econòmics, gràcies a la substitució d’altres fonts energètiques i/o materials.

• La desagregació de la petjada de carboni en impactes generats i evitats, es mostra a la taula següent. Tal i com s’observa, la tendència és a la disminució dels impactes generats (aproximadament un 28%) i al increment dels impactes evitats (aproximadament un 19%) a mesura que s’avança de l’escenari 2011 al 2016. El descens en els impactes generats es deu, principalment, a la reducció d’emissions associades als DC (hi arribarien menys residus i la captació de biogàs mitjana s’incrementaria). En canvi, l’augment d’impactes evitats es deu, principalment, al increment de recollida selectiva de paper i cartró, i de vidre.

Escenari Impacte generat

(t CO2eq) Impacte evitat

(t CO2eq)

2011 621.254 299.796

2014 519.728 320.530

2016 447.647 357.191 Taula 60: Conclusions. Impactes generats i evitats dels residus de l’AMB.



105

7.5.2 Conclusions sobre la petjada de carboni de les plantes de tractament

de residus

• Les instal·lacions amb major contribució a la generació d’impactes són els DC i la PVE. Ambdues instal·lacions gestionen fracció RESTA així com el rebuig d’altres instal·lacions. La petjada de carboni relativa de cada tona de residu gestionada al DC i a la PVE oscil·laria entre 493 i 610 Kg CO2eq, i 458 i 609 Kg CO2eq, respectivament. Les diferències entre els escenaris s’expliquen pels canvis en la composició dels residus d’entrada, així com pel tancament del DC l’Elena, que no capta biogàs.

• En segon lloc en la generació d’impactes es troben els ecoparcs , en bona part, per la gran quantitat de residus (fracció resta i orgànica) que gestionen. No obstant, els impactes generats són compensats, en gran mesura, pels impactes evitats gràcies a la recuperació de materials i energia. Per tant, en conjunt, els ecoparcs tenen una baixa contribució (menor als 20 Kg CO2eq/t) al potencial d’escalfament global que presenta la gestió dels residus metropolitans.

• Les instal·lacions que permeten evitar més impactes ambientals (majors crèdits de la

recuperació material i energètica) són aquelles que reben residus recollits selectivament, tals com envasos, paper i cartró, vidre, i voluminosos. Per exemple, cada tona d’envasos lleugers recollida selectivament i gestionada a través de les plantes de triatge d’envasos metropolitanes, permet evitar entre 816 i 836 Kg CO2eq. Per tant, resulta evident que els increments de la taxa de recollida selectiva tenen un gran potencial en la reducció de la petjada de carboni respecte a la de la gestió de residus de l’AMB. De fet, el principal motiu pel qual s’incrementen els impactes evitats en els diferents escenaris és l’augment de la recollida selectiva, en aquest cas, de paper i cartró, i de vidre.

• Les vies de gestió del rebuig tenen un paper important en la petjada de carboni dels residus, ja que en funció del seu destí poden contribuir a les emissions dels DC i de la PVE. En canvi, la preparació de combustibles, a partir de la fracció de rebuig, pot contribuir a la reducció d’impactes generats, en evitar que el rebuig es destini a DC/PVE. Alhora, pot suposar minimitzar impactes gràcies a la substitució de combustibles fòssils. D’aquesta manera, amb la preparació de CDR a partir del rebuig dels ecoparcs 1 i 4 es contribueix a un 4% dels impactes evitats en els escenaris 2011 i 2014.

• La introducció de noves vies de gestió del rebuig en l’escenari 2016 (producció de CSR, metanol de segona generació o dièsel) permetria augmentar la quantitat de rebuig dels ecoparcs gestionat per vies alternatives al DC i la PVE (reducció de les entrades de rebuig en aquestes instal·lacions), i conseqüentment, incrementar la quantitat de residu valoritzat. Això faria que, en l’escenari 2016, aquestes vies de gestió dels residus representin aproximadament un 19% dels impactes evitats. En la interpretació d’aquest valor, cal tenir en compte que el percentatge d’impactes evitats també incorpora l’estella de fusta de la planta de voluminosos, que en els anteriors escenaris estava inclosa en la planta de voluminosos i no en la planta de preparació de combustibles. Simultàniament, s’incrementen els impactes generats de les plantes de preparació de combustibles.

7.5.3 Conclusions sobre la petjada de carboni del transport

El transport de residus té una contribució menor en el conjunt d’impactes generats: per sota del 2% en l’escenari 2011. En l’escenari 2016, en el qual es redueixen els impactes generats i s’incrementen les distàncies recorregudes en la gestió d’alguns fluxos de residus, el transport guanya pes, fins aproximadament el 8% dels impactes generats. En tots els casos, la petjada de carboni relativa del transport oscil·laria entre 5 i 7 Kg CO2eq per tona de residu generat.

revisiÓ del programa metropolitÀ de gestiÓ de residus ... · 1.1 el marc general de la revisió...

Documents