segona revisi 2004-2006 del programa metropolit de … · segona revisió 2004-2006 del programa...

Crèdits

Segona revisió del Programa metropolità de gestió de residus 2004-2006

Redactada per: Comissió de revisió del PMGRM

President: Manel Sabés

Membres de la Comissió de revisió del PMGRM: Begoña Bellette, Carme Puig, Victor Puntas, Joan Puigdollers, Alberto Villagrasa Gil, Joana Badell, Joan Playà Guirado, Francisco Javier Echegoyen, Enric Pol, Antonieta Fernández, Ramon Sans Fonfría, Pere Ysern, Jordi Renom, Anna Rosa Martínez, Alfons López Carrete, Josep Moner, Antoni Sánchez Ferrer, Juan Carlos Moral Sevillano, Gregorio González Muñoz, Joan Martínez León, Anna Tardà, Alba Cabañas, Joan Barfull, Albert Sanchis i Pujol, Manuel Viladevall, Salvador Rueda, Ignasi Puig Ventosa, Jordi Bruno, Manel Sabés, Carles Conill, Isabel Doñate, Josep M. Sabater, Sergi Abellam, Enric Garriga, Ana Romero, Anna González

Aprovada per la Comissió de revisió del PMGRM: abril 2006

Aprovada pel Consell metropolità: 20 de juliol de 2006

Editada per: Entitat del medi ambient de l’Àrea metropolitana de Barcelona

Carrer 62, 16-18

Zona Franca 08040 Barcelona

Edició coordinada per: Direcció de comunicació de l’EMMA

Primera edició: novembre 2006

Revisió del text: www.greening.es

Disseny i maquetació: www.greening.es

Podreu trobar una versió en PDF al lloc web de l’EMMA: www.amb.cat/ema

http://www.greening.es

http://www.greening.es

http://www.amb.cat/ema

Índex

Pròleg ...................................................................................................................... 9

Prefaci ..................................................................................................................... 10

1 Estat del sistema metropolità de gestió de residus ................................. 11

1.1 Objectius de gestió de residus del PMGRM i del PROGREMIC .............................. 11 1.2 Marc jurídic ............................................................................................................... 14

................................. 14 11.2.2

1.3 La ................ 16 1.3.1

.................................................. 21 •

1.3.2

........................ 30 ......................... 31

1.3.3

.2.1 Marc legal de la gestió dels residus municipals ............ Proposta de criteris per a l'elaboració d'un reglament metropolità d'ordenació i gestió dels fluxos de residus .................................. 15

generació de residus: evolució quantitativa i qualitativa ......................Recollida selectiva de les fraccions bàsiques (vidre, paper, envasos lleugers, fracció orgànica i RESTA) ..................................... 18 • Instal·lació de contenidors ......................................................................... 18 • Vidre .......................................................................................................... 19 • Paper .......................................................

Envasos lleugers ....................................................................................... 23 • Fracció orgànica de residus municipals

i residus vegetals ...................................................................................... 25 • Fracció RESTA ......................................................................................... 28 • Comparació amb l'àmbit de Catalunya

per a les fraccions bàsiques ...................................................................... 29 Recollides comercials .................................................................................... 29 • Quantificació i caracterització de les fraccions bàsiques

en els residus comercials (estimació) ...............................• Altres fraccions en els residus comercials .......................Altres fraccions: voluminosos, neteja viària, residus vegetals, runes (sacs), restes d'animals de companyia, pneumàtics, vehicles fora d'ús, residus d'aparells elèctrics i electrònics, residus d'estacions depuradores d'aigües residuals, residus particulars, etc. .................................................................................. 31 • Voluminosos .............................................................................................. 31 • Neteja viària .............................................................................................. 32 • Residus vegetals ....................................................................................... 32 • Sacs de runa ............................................................................................. 32 • Restes d'animals de companyia ................................................................ 33 • Pneumàtics ............................................................................................... 33 • Vehicles fora d'ús ...................................................................................... 34 • Residus d'aparells elèctrics i electrònics ................................................... 34

Segona revisió 2004-2006 del Programa metropolità de gestió de residus 3


1.3.4

municipals:

1

1

1.3.7 f

•

...................... 45

1.4 D 2 E ................................... 54

2.1 Reflex

.................. 55

2........................... 57

2.3 Derivacap a

• Residus d'estacions depuradores d'aigües residuals ............................... 34 • Residus particulars .................................................................................... 34 Residus especials de generació domèstica ................................................... 35 • Residus especials recollits en deixalleries metropolitanes ....................... 35 • Altres recollides de residus especials

piles i medicaments ................................................................................... 35 .3.5 Característiques dels residus. Els impropis de la fracció

orgànica i dels envasos lleugers .................................................................... 36 • Composició dels residus municipals ......................................................... 36 • Fracció orgànica ........................................................................................ 37 • Envasos lleugers ....................................................................................... 39

.3.6 Característiques de la fracció RESTA (composició, biodegradabilitat) ...................................................................... 41

raestructures de tractament disponibles: capacitat, Incondicionaments, fluxos secundaris (rebuigs de planta) ............................... 42 • La xarxa de deixalleries metropolitanes .................................................... 42 • Infraestructures de transferència .............................................................. 42 • Infraestructures de tractament .................................................................. 42 Infraestructures en projecte o construcció ................................................ 43

1.3.8 Primeres conclusions ..................................................................................... 44 • Objectius de la gestió de residus de PMGRM

i de PROGREMIC ..................................................................................... 44 • La generació de residus: evolució quantitativa i qualitativa• Infraestructures de tractament disponibles: capacitat,

.................. 50 condicionaments, fluxos secundaris (rebuigs de planta) .......• Coresponsabilitat v. ecofatiga v. tractament/eficàcia ................................ 51

iagnosi de la situació econòmica ............................................................................ 52

stratègies ..........................................................................

ions prèvies ..................................................................................................... 54 ......................................................... 55 2.2 Disminució de la producció de RESTA ............

2.2.1 Impulsió d'iniciatives legislatives estatals i/o autonòmiques per promoure les recollides selectives i el seu finançament, així com la prevenció en origen ...................................................

2.2.2 Impulsió de noves accions de prevenció des de la perspectiva local i metropolitana ....................................................................................... 57

.2.3 Augment i millora de les recollides selectives de totes les fraccions ..........................................................

2.2.4 Impulsió de sistemes integrats de gestió específics (envasos de medicaments i productes farmacèutics de consum domèstic, residus d'aparells elèctrics i electrònics, etc.) ........................................................................................... 57 ció de la gestió dels residus comercials recollidors/tractadors privats ........................................................................... 58


2.4 Rdel sis ....................................... 59 2.4.1 Es2.4.2

2.5 Disponibi(fracció2.5.1 Alg ................... 61

•

......................................... 65 cialment

2

................... 69

3 A

3.1 clariment de l'abast del sistema metropolità raccions incloses i excloses) i del tractament 'algunes fraccions conflictives (per exemple, biosanitaris grup II) .......................... 72

3

nica .......................................................................... 76

3.3

pel sector privat ......................................78 ctor públic ..................................... 79

evisió dels instruments de tractament d'acord amb el comportament tema .........................................................................

tudis previs ................................................................................................. 59 ................................... 60 Experiència internacional ............................................

litat i optimització de nous equipaments de tractament ............................. 61 RESTA) i d'eliminació (fluxos secundaris) ......................

uns conceptes previs .............................................................Sobre el concepte de RESTA ................................................................... 61

• El tractament de la RESTA ....................................................................... 62 • Els sistemes de biotractament .................................................................. 63 • Els plantejaments en marxa per part de l'ARC

2.5.2 Millora de l'eficiència dels ecoparcs, espeen la separació de materials recuperats i també en la fracció orgànica (MOR) ............................................................ 67

.5.3 Altres solucions en fase d’experimentació industrial ..................................... 69 • Posada en marxa d'un sistema d'aprofitament

d'un combustible derivat de residus o d'un combustible alternatiu de substitució ...........................

• Utilització d'una fracció del rebuig com a material de rebliment i restauració paisatgística de pedreres ................................. 69

• Utilització del material bioestabilitzat que no reuneix les característiques de compost per a aplicacions forestals

................................................. 71 i de recuperació de sòls degradats ..........• Expectatives derivades ............................................................................. 71

ltres polítiques i criteris ................................................................................... 72

A(fd3.1.1 Altres residus de generació domèstica .......................................................... 73 .1.2 Residus d'origen comercial ............................................................................ 74

3.1.3 Residus derivats del sistema sanitari .............................................................75 3.1.4 Residus d'origen industrial ............................................................................. 75

3.2 Intensificar al màxim la recollida selectiva dels generadors singulars, especialment de la fracció orgàSuggeriment de mesures de recollida del residu metropolità per a l'activitat municipal ........................................................................................... 76

3.4 Optimització de la circulació de fluxos primaris. Equilibri del model ment ......................................................... 77 territorial de situació de plantes de tracta

3.4.1 Instal·lacions metropolitanes de tractament de residus en funcionament, per comarca ..................................................... 77

3.4.2 Tractament de residus dut a terme 3.4.3 Tractament de residus dut a terme pel seComplementació del parc d'infraestructures de tractament ...................................... 81 3.5


3.6

(d4.2 E4.3 P4.4 P4.5 D

d4.6 D4.7 R

Definició de les infraestructures de l'àrea del Baix Llobregat ................................... 86

Cd44

4.10 Consideracions finals ............................................................................................ 88 T

5 R

E5.2 E

55

5

5555

5.3 R Anne

1.1

1

A3.6.1 ltres qüestions de detall .......................................................................................... 81

Tractament de la fracció orgànica per biodigestió ......................................... 81 3.6.2 Tractament de la fracció orgànica amb molts impropis ................................. 82

4 Esquema d'infraestructures necessàries ....................................................... 83

4.1 Noves instal·lacions finalistes ins del marc del PROGREMIC en vies de revisió) ................................................ 83 coparc 4, preferentment orientat al tractament de RESTA ..................................... 83 lanta de triatge d'envasos lleugers del besòs ......................................................... 84 lanta de triatge de voluminosos del besòs ............................................................. 84 ipòsit temporal per emmagatzematge e bales de RESTA i/o de rebuig d'ecoparcs ........................................................... 84 ipòsit controlat per a residus no embalables .......................................................... 85 evisió de les instal·lacions implantades

i establiment dels criteris per ubicar les noves.

4.8 Recuperació de la Vall d’en Joan ............................................................................. 87 4.9 riteris per a la selecció dels sistemes de disposició

el rebuig en la futura planificació (2007-2009) ........................................................ 87 .9.1 Generalitats .................................................................................................... 87 .9.2 Implantació dels criteris ................................................................................. 88

4.11 ransparència i divulgació ........................................................................................ 89

evisió de les previsions econòmiques del PMGRM ................................ 90

5.1 ls costos del PMGRM. Projecció 2006-2012 .......................................................... 90 l finançament del PMGRM ...................................................................................... 91 .2.1 Taxa metropolitana de tractament de residus ................................................91 .2.2 Preus públics d'entrada a plantes .................................................................. 92

5.2.3 El sistema integrat de gestió .......................................................................... 92 .2.4 El retorn del cànon de deposició de residus .................................................. 93

5.2.5 Transferències dels ajuntaments ................................................................... 93 .2.6 Transferències de la MMAMB ........................................................................ 94 .2.7 Transferències de la Generalitat .................................................................... 94 .2.8 Transferències de l'Estat ............................................................................... 94 .2.9 Recàrrec sobre l'IBI ....................................................................................... 94 esum final ............................................................................................................... 95

x 1 Marc jurídic ................................................................................................... 96

Residus. Normativa de caràcter general ................................................................. 96 1.1.1 Normativa comunitària ................................................................................... 96 .1.2 Normativa estatal ........................................................................................... 97

1.1.3 Normativa autonòmica ................................................................................... 98


1.2 1.2.1

111

1.4 11

1.5

1

1.5.8 .......... ..........119 .......................121

................................... ..........121 'activitats .................................. ..........122

3 Ac Responsabilitat en la prei la

nnex Ing

Di ............................. ..........126 2.1.2 Pla2.1.3 Ecoparcs ............................................................................................ ..........128

........................... ..........130 .................................................... ..........131

2.1.9 Altres despeses de residus ................................................................ ..........135 2.2 Ingressos per residus 2005 ......................................................................... ..........138

2.2.1 Taxa metropolitana de tractament de residus .................................... ..........138 2.2.2 Preus per al tractament de residus .................................................... ..........139 2.2.3 Cànon per a l'extracció del biogàs del dipòsit controlat ..................... ..........139 2.2.4 Sistema integrat de gestió ................................................................. ..........139

Abocament de residus municipals ............................................................... ..........104 Normativa comunitària ....................................................................... ..........104

1.2.2 Normativa estatal ............................................................................... ..........105 1.2.3 Normativa autonòmica ....................................................................... ..........105

1.3 Incineració de residus municipals ................................................................ ..........106 .3.1 Normativa comunitària ....................................................................... ..........106 .3.2 Normativa estatal ............................................................................... ..........107 .3.3 Normativa autonòmica ....................................................................... ..........107

Protecció del sòl .......................................................................................... ..........108 .4.1 Normativa comunitària ....................................................................... ..........108 .4.2 Normativa estatal ............................................................................... ..........108 Regulació sectorial ...................................................................................... ..........109 1.5.1 Envasos i residus d'envasos .............................................................. ..........109 .5.2 Residus biodegradables ..................................................................... ..........111

1.5.3 Llots de depuradora ........................................................................... ..........113 1.5.4 Runes i altres residus de la construcció ............................................. ..........114 1.5.5 Vehicles al final de la seva vida útil .................................................... ..........115 1.5.6 Residus sanitaris ................................................................................ ..........117 1.5.7 Piles i acumuladors ............................................................................ ..........118

Aparells elèctrics i electrònics ..................................................1.5.9 Olis usats ...............................................................................

1.5.10 Pneumàtics fora d'ús .......................................1.6 Normativa complementaria sobre control d

1.6.1 Avaluació d'impacte ambiental ........................................................... ..........122 1.6.2 Prevenció i control integrat de la contaminació .................................. ..........123 1.6. cés a la informació ambiental ......................................................... ..........124 1.6.4 venció

reparació de danys al medi ambient ............................................. ..........125

A 2 ressos i costos 2005 ................................................................. ..........126

2.1 Costos dels residus 2005 ............................................................................ ..........126 2.1.1 pòsits controlats .................................................

ntes de valorització energètica ...................................................... ..........128

2.1.4 Recollida selectiva ...................................................2.1.5 Plantes de triatge ...........................2.1.6 Deixalleries ......................................................................................... ..........133 2.1.7 Compostatge ...................................................................................... ..........134 2 .1.8 Comunicació i educació ambiental (CEA) .......................................... ..........135


2.2.5 Altres ingressos per disposició de residus ......................................... ..........140 6 Retorn del cànon de disposició de residus ......................................... ..........140

.... ..........144

missió de les fraccions a les plantes .................... ..........156

................................................................ ..........164

2.2.2.2.7 Transferències corrents de l'ARC ...................................................... ..........141

Annex 3 Reglament regulador del servei públic metropolità de gestió i tractament dels residus municipals, característiques, criteris i procediment d'admissió a les plantes metropolitanes ..............................................

PREÀMBUL .......................................................................................................... ..........146

TÍTOL I Fonaments jurídics, competències i definicions ............................ ..........147

TÍTOL II Facultats i obligacions ................................................................... ..........151

TÍTOL III Destinació i característiques dels residus procedents de la recollida municipal i de les deixalleries ................................. ..........153

TITOL IV Condicions d'ad

TÍTOL V Règim aplicable en el supòsit d'incompliment de les característiques dels residus ............................................... ..........157

Annex 4 Terminologia específica que cal incorporar en la revisió dels programes de gestió de residus municipals .................................................................................... ..........164

4.1 Glossari .......................................4.2 Acrònims i sigles .......................................................................................... ..........173


ltra banda, constata la pràctica culminació del programa

atgística en bales i, previ als estudis necessaris,

a recollida selectiva de

a la intensificació de la

Durant el centenar i escaig de dies transcorreguts entre l'aprovació definitiva d'aquestdocument i la seva publicació, s'ha avançat en l'establiment de 9 possiblegestió de RAEE a Catalunya, en complim

José Cuervo

President de l'Entitat del Medi Ambient

Pròleg

La segona revisió del Programa metropolità de gestió de residus municipals (PMGRM), aprovat el 1997, ha estat elaborada per la Comissió de revisió, creada per acord del Consell metropolità de data 22 de juliol de 2004. La comissió ha estat formada per tots els grups polítics de l'EMMA, les universitats, els sindicats, els consumidors, organitzacions empresarials, organitzacions ecologistes, la CONFAVC, l'ARC i professionals tècnics, i l’ha presidida el catedràtic Manel Sabés. Vull aprofitar aquesta ocasió per agrair la feina, la dedicació i l'esforç de consens d'aquesta comissió i dels seus integrants.

La segona revisió del PMGRM certifica, en primer lloc, el tancament del Garraf a finals del 2006, tot ratificant l'estratègia per al tractament de la RESTA i de la FORM i la política de construcció d'ecoparcs. D’ad'infraestructures necessàries pel tractament i marca els trets generals del reglament d'admissió de residus municipals a les plantes metropolitanes. Finalment valida, sense abandonar els principis de prevenció, reutilització i reciclatge, les línies de tractament del rebuig com a material de restauració paiscom a combustible alternatiu.

El document es divideix en 5 apartats i 4 annexos. Al primer apartat s’analitza l’estat del sistema metropolità de gestió de residus. El capítol segon revisa diverses estratègies, com ara la disminució de la producció de RESTA, la millora de ltotes les fraccions, l’augment de l'eficiència dels ecoparcs, la utilització de la fracció de rebuig com a material de rebliment i la restauració paisatgística de pedrereres.

La part final del document tracta altres polítiques i criteris, com arrecollida selectiva de generadors singulars o l'optimització de la circulació de fluxos primaris, per acabar analitzant l'esquema de les infraestructures necessàries i les previsions econòmiques del PMGRM.

s sistemes de

ent del RD 208/05.

Segona revisió 2004-2006 del Programa metropolità de gestió de residus Segona revisió 2004-2006 del Programa metropolità de gestió de residus 10

me presidir la Comissió de revisió del Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals, malgrat fer servir totes les seves dots persuasives que prou els caracteritzen, vaig tenir la idea que em proposaven una tasca bastant impossible. Per tant, els vaig dir sí, però amb unes condicions ineludibles: fer una reunió al mes amb hores acotades

rticulars.

eneral. Si per

specialment els que varen

Manel Sabés

Prefaci

Quan en Carles Conill i en Josep Sabater varen venir al Campus de la UAB a proposar-

d'inici i de final; deixar-ho córrer si en un any no ens en sortíem; arribar als acords per consens, sense votacions i amb la possibilitat d'escriure les discrepàncies; i, per acabar, plegar si les discussions sortien fora de la comissió abans de temps.

Ara puc dir que tenia l'esperança que amb aquestes condicions dirien que no i que buscarien un altre candidat.

No va ser així i també he de dir que me'n alegro, perquè el treball que endegàrem tots plegats fou efectiu i és varen complir tots els objectius. Crec que en totes les reunions els nivells de discussió creativa, concòrdia i voluntat de servei a la comunitat ultrapassaren els possibles interessos més pa

No podria finalitzar aquest petit escrit sense esmentar la col·laboració i la participació de tothom: ajuntaments, partits, sindicats, institucions, organitzacions, associacions, universitats. Tothom va fer la feina com si fos seva, no hi havia ni govern ni oposició i, per tant, el resultat final tampoc va ser d'un sector, va ser de tothom.

Desitjaria que en temes de residus urbans, aquesta actitud fos la norma gesgarrapar uns vots, ens tirem la brossa per sobre, acabarem tenint una brossa barrejada en origen i, a més, els vots aniran a parar a un dipòsit incontrolat.

Moltes mercès pel que m'heu ensenyat tots plegats, molt etreballar més estretament, per la confiança i la llibertat i per desitjar que les hores invertides acabin donant un bon rendiment social.

President de la Comissió de revisió del PMGRM


1

sidus enen

sidus. àrees

icàcia

M

uar o

selectives, ple, la

acció

r els

vasos

residus repercuteix de manera molt directa en el grau de recollida i de recuperació venis

1.1

ls de sidus

Com a

.

Estat del sistema metropolità de gestió de residus

Des de la primera revisió bianual del Programa metropolità de gestió de remunicipals (PMGRM), els municipis han adoptat noves modalitats de recollida que tuna incidència directa, tant qualitativa com quantitativa, en el tractament dels reAlgunes d'aquestes modalitats, com el porta a porta (PaP) o la recollida end'aportació, ja estaven previstes en el PMGRM.

Tanmateix, l'esforç dels ajuntaments per adaptar els sistemes de recollida al teixit urbà (ia molts d'altres condicionants) ha provocat la coexistència de diferents sistemes, l'efdels quals no sempre es pot avaluar sobre la base dels objectius proposats pel PMGRi/o per la seva primera revisió.

En aquest sentit, la segona revisió del PMGRM hauria de servir per mesurar el grau d'acompliment dels objectius de recollida selectiva (RS), però també per adeqincorporar nous indicadors que representin les diferents modalitats de recollides

així com la recuperació de materials en fluxos secundaris; per exemrecuperació d'envasos en plantes de tractament de matèria orgànica (MO).

En termes globals i com a conseqüència de l'augment sostingut de la població servida,continua destacant l'increment de les recollides selectives, especialment de la frorgànica, tot i el retard en la implantació d'aquesta recollida.

Cal destacar també que, des de l'any 2002, s'està fent un esforç per incorporamaterials recuperats en les àrees d'aportació i en la fase de preselecció als índexs de RS de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Aquest fet és molt rellevant per als enen el cas dels ecoparcs.1

Finalment, cal remarcar que el sistema de finançament de la recollida i del tractament de

d'algunes fraccions, ja que pot incentivar-les o dificultar-les. És el cas dels cond'Ecoembes (ECB) —Ecoembalajes España, SA—, del cànon de deposició, etc.

Objectius de gestió de residus del PMGRM i del PROGREMIC

En la taula següent es recullen els objectius de generació de residus municipals (RM) previstos en diferents plans i programes: el Programa de gestió de residus municipaCatalunya 2001-2006 (PROGREMIC); el PMGRM 1997-2006 i el Pla nacional de reurbans 2000-2006.

referència comparativa, s'inclouen també les dades registrades a l'AMB, senseresidus comercials (font: Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament deResidus —EMSHTR—); les mateixes dades de l'AMB, segons l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), i les dades globals de Catalunya, sempre sense residus comercials

1 Vegeu el glossari de l'annex 4 "Terminologia específica que cal incorporar en la revisió dels programes de gestió de residus municipals", pàgina 166.

1 Estat del sistema metropolità de gestió de residus




Com es veurà més endavant, aquests objectius de recollida i valorització s'allunyendels valors realment assolits. Per aquest motiu, cal reconsiderar-los amb cura i proposar uns altres valors, sobre els quals es puguin consensuar compromisos ferms i rea

molt

nts (especialment amb les entitats locals). És una mesura e el desplegament de les recollides selectives i el tractament dels RM

—que correspon competencialment als municipis—, representa una càrrega econòmica Això repercuteix en els

ls objectius programats fins al nou programa de gestió de RM de l'AMB

listes amb els diferents ageimprescindible, ja qu

gairebé insuportable sobre uns recursos de creixement difícil.ciutadans, que han de fer un esforç fiscal més gran.

Segurament aquest no és el moment oportú per revisar els objectius del PMGRM, atès que la seva perspectiva temporal finalitza el 31 de desembre de 2006. Sembla més oportú mantenir e2007-2015. Tanmateix, sí que cal aprofundir en l'avaluació de la situació real, per disposar de la informació de base necessària per a futures previsions.



1.2

1.2.1 M

El PMGRM s'emmarca en el Programa d'actuació de l'EMSHTR, d'acord amb l'article 18 de la Llei 7/1987, de 4 d'abril, de la conurbació de Barcelona, per la qual es va crear

Ple del Consell Metropolità (CM) de 9 del

Marc jurídic

arc legal de la gestió dels residus municipals

aquesta entitat.

El Programa d'actuació va ser aprovat per acord del de novembre de 1989 i queda modificat parcialment amb aquesta segona revisióPMGRM.



Com ja es va fer constar en el PMGRM i en la primera revisió bianual aprovada pel CM el 6 d'ab l en mtranspos s a l'ordenament jurídic intern fa can aaixí com cessàries per po e

Una de volum; s espais

n cada vegada més ocupats per contenidors, i perquè els abocadors o a plantes incineradores2. A més, aquestes

instal c ses a unes limitacions normatives cada vegada més e tr

Dins desobretot la de les fraccions majoritàries, és a dir, els residus domèstics i assimilables,

materials (paper, cartró i vidre); la fracció orgànica os i també la fracció RESTA,3 que s'ha de sotmetre a

tracta a transformació més o mfinal residuals tes construccions, etc.

Per a partir dels principals instru i de les propostes per revisar-los, ja que la normativa

ries per gestionar els RM. Se'n diferencien quatre apartats:

• Normativa sobre instal·lacions de gestió de residus: valorització i eliminació.

ucció, etc.

a dels residus, estatal i

1.2.2 luxos de residus

ia i l'eficiència tècnica i econòmica, etc.

ri de 2000, des de la integració d'Espanya a la Unió Europea la legislació sectorial atèria de residus està fortament predeterminada pel dret comunitari ambiental. La

ició dels programes, decisions i, sobretot, directivevi r la gestió dels RM, de les diferents fraccions, i conseqüentment la planificació,

la implantació i la gestió de les infraestructures i les instal·lacions ned r donar resposta a les noves alternatives.

les grans preocupacions a tot Europa és el creixement dels residus, sobretot en 'imposa la necessitat de buscar noves propostes de recollida, perquè els

públics de les ciutats no es vegiRM no vagin majoritàriament a

·la ions, en general, estan sotmes ictes.

l marc legal, les noves tendències normatives afecten molt la gestió dels RM,

integrats per les fraccions monorecollida selectivament, els envas

ment. A més a més, el nou ordenament jurídic també requereix un enys profunda de les formes de gestió dels altres RM, com ara els vehicles al

de la seva vida útil i els seus components, els llots de depuradora (LD) d'aigües , les piles i altres aparells electrònics, les runes de peti

ixò, en aquesta segona revisió del PMGRM és imprescindiblements normatius comunitaris

europea és la base del nostre ordenament jurídic regulador de la matèria, per la incidència directa i per la incidència jurídica en la construcció i l'explotació de les infraestructures necessà

• Normativa sobre RM en general.

• Normativa sobre determinades categories de residus: envasos biodegradables, LD, runes de constr

• Normativa complementària sobre el control de l'activitat.

Així mateix, juntament amb la normativa sectorial reguladorautonòmica, condicionada per l'ordenament comunitari europeu, s'ha de tenir en compte el sistema de competències que l'ordenament de règim local atorga als municipis i a altres entitats locals.

Proposta de criteris per a l'elaboració d'un reglament metropolità d'ordenació i gestió dels f

• Objectiu: Millor prestació del servei públic de tractament de residus des dels punts de vista de la sostenibilitat del sistema, de la jerarquia de gestió de residus, dels millors resultats ambientals i de seguretat i salut laboral, de l'eficàc

2 Vegeu el glossari de l'annex 4 "Terminologia específica que cal incorporar en la revisió dels programes de gestió de residus municipals", pàgina 169. 3 Vegeu el glossari de l'annex 4 "Terminologia específica que cal incorporar en la revisió dels programes de gestió de residus municipals", pàgina 167.



•

lacions,

t s rutes dels

•

•

fins i tot

• Aplicació de mecanismes econòmics d'incentivació/sanció.

1.3

de les taule

2003 'AMB

tar des 1

gistrat de 1,44 kg/ seguit

que

de la mitjana cat s les comarques considerades en els reculls estadístics de l'ARC de menor a major taxa, els

Condicions operatives vinculades al transport de residus:

• Condicions dels vehicles de transport de residus: soroll, neteja, percoolors, pols, objectes que poden volar, imatge, etc.

• Condicions tècniques: sistema d'identificació dels vehicles, gàlib, tipus i geometria de les caixes, tecnologia de càrrega/descàrrega, etc.

• Compliment de les condicions operatives en la càrrega/descàrrega: seguimende les instruccions de la planta, respecte de l'horari, les cues, levehicles, les condicions de seguretat i salut laboral dels treballadors, etc.

Condicions per als residus:

• Residus acceptats i exclosos.

• Característiques dels residus (FORM, RESTA i envasos lleugers —ERE—): graude compactació, condicions organolèptiques, humitat, temperatura, edat, contingut d'impropis, etc.

Mecanismes d'implantació:

• Reclassificació com una fracció diferent a l'efecte de tractament.

• Advertiment a les empreses de recollida i als ajuntaments respectius,amb la conseqüència de canvi del punt de destinació.

• Publicació dels resultats.

S'adjunta, com annex I, la relació de la normativa aplicable d'àmbit europeu, estatal iautonòmic, comentada.

La generació de residus: evolució quantitativa i qualitativa

Pel que fa a la generació real de residus, les dades són les de les columnes de la dreta s 1 i 4.

La generació de RM a l'AMB no ha deixat de créixer des del 1996, tot i que a l'any semblava que estava estabilitzada en el valor del 2002 (en l'últim any la població a lva arribar a 3.056.505 hab., amb un augment de 83.635 hab.).

L'evolució indica que l'objectiu d'estabilització —molt ambiciós i gens fàcil d'implande la perspectiva local—, no s'ha aconseguit. Al contrari, s'ha passat d'un objectiu 1,2kg/hab./any del PMGRM (i 1,22 kg/hab./any del 1997) a un valor efectivament enre

hab./any el 2003. Malgrat això, sembla que els últims anys s'ha aconmodificar lleugerament la tendència, amb petits increments de la taxa de generació,podrien mantenir-se a partir d'ara.

D'altra banda, la baixa taxa de generació de residus de l'AMB és sospitosa enfrontalana: 1,42 kg/hab./any enfront d'1,54 kg/hab./any; si s'ordenen tote

valors extrems són 1,08 i 2,70, i l'AMB ocupa el lloc 18 sobre 41.



El càlcul de la generació de residus de l'AMB es porta a terme a partir de les dades sobre collides selectives i sobre la recollida de RESTA. En el cas de la fracció RESTA, durant

l 2003, no s'ha pogut comptabilitzar la producció total d'alguns municipis, perquè feien s d'instal·lacions finalistes, no metropolitanes. Per aquest motiu, caldria pensar que la

generació de residus a l'AMB pot haver crescut més del que mostra l'índex del 2003.

La qüestió canvia radicalment si la mitjana en qüestió es considera amb l'estimació de la població estacional: 1,55 kg/hab./any davant 1,51 kg/hab./any. Si s'ordenen de nou totes

ys a més taxa, els

reeú

les comarques incloses en els reculls estadístics de l'ARC de men



vd'activitdetermi

alors extrems són 0,78 i 1,97, i l'AMB és al lloc 29 sobre 41 (Taula 2 de la Memòria ats 2003 de l'ARC). Ara bé, en aquesta taula no es fa referència a com s'ha nat la població estacional, i els valors per a l'AMB i per al total de Catalunya

ístics de la resta de Catalunya.

Per tant, cal plantejar-se que la qualitat de les dades és variable, sobretot per l'existència altre

/cartró, i, per

rmes relatius, ctives i al

Pel que fa

assenyalen unes diferències de —2.349 i +979 habitants, respectivament, xifres més que dubtoses tenint en compte tot el moviment de negocis i turístic de Barcelona i el seu entorn, així com els fluxos tur

de recollides privades que s'escapen del registre estadístic. També té lloc unfenomen: si el preu de venda dels subproductes puja, en especial el paperapareixen recollidors marginals que els sostreuen dels circuits oficials de recollidatant, de les estadístiques.4 Això és més important en l'àmbit metropolità, ja que hi ha més bosses de pobresa i més recuperadors propers on vendre els materials.

A la figura anterior es pot detectar que la generació de residus s'ha estabilitzat en tecom ja s'esmentava abans, i que, gràcies a les recollides sele

tractament de la fracció RESTA, s'han anat reduint les quantitats que acaben entractament finalista. Encara que lluny de les previsions, l'evolució ha estat positiva.

a la prevenció, s'han fet algunes proves pilot a quatre municipis en relació ambl'orientació de la demanda, però el resultat ha estat inferior al que s'esperava.

1.3.1 Recollida selectiva de les fraccions bàsiques (vidre, paper, envasos lleugers, fracció orgànica i RESTA)

Instal·lació de contenidors

La dotació de contenidors és inferior a la prevista en la primera revisió del PMGRM,excepte en el cas dels ERE. Tanmateix, aquesta ràtio és molt discutible, ja que de contenidors només és una de les possibilitats de recollida, que subsisteix al costat d'altres, en les qual no s'utilitzen (PaP, pneumàtica, etc.), o que formen part de l'privat del generador (recollides comercials).

El fet que la recollida d'ERE s'iniciés més tard que la resta de recollides, ha comés esforç en la dotació de contenidors per garantir-ne l'accés a tots els ciutadans.

Tanmateix, tal com es descriu en els apartats posteriors, les quantitats recollides dei de paper i cartró han continuat augmentant els últims tres anys, tot i la disminució denombre de contenidors instal·lats. Una raó podria ser la implantació de les recollides PaP,especialment en eixos comercials i cascs antics, sumada a una participació ciutmés elevada.

el sistema

espai

mportat

vidre l

adana

4 Fins i tot s'introdueixen dintre dels contenidors per facilitar-ne el buidatge.



Vidre

ren a emes

Les dades històriques, des de l'any en què es va iniciar la recollida, són les que figula taula 5 i la figura 2 (no s'inclouen les recollides privades, al marge dels sistmunicipals o metropolitans).



Els materials seleccionats i recollits es lliuren a les plantes de reciclatge (Santos Jorge, SA, Daniel Rosas, SA i REVIBASA, que els depuren dels impropis continguts (ade les ampolles, taps, etc., i cossos estranys) i passen a ser matèria primera de la

d'envasos i d'altres productes de vidre.

El 2003, els municipis següents disposaven de recollida de vidre PaP enrcials, escoles i edificis públics:

Barberà del Vallès

Barcelona

Castelldefels

Pallejà

Sant Andreu de la Barca

Sant Feliu de Llobregat

Sant Vicenç dels Horts

Santa Coloma de Gramenet

Tiana

Viladecans.

ccessoris

fabricació

eixos come

•

•

•

•

•

•

•

•

•

•

El 2003 es van recollir mitjançant aquest sistema 959 t (un 150% més que l'any 2002), que representen el 2,6% del total de vidre recollit. Cal preveure que les recollides PaP en comerços augmentin amb la diferenciació dels residus comercials respecte als domiciliaris de la Llei 15/2003.



Paper

en a la taula 6 emes

La RS de paper i cartró continua augmentant any rere any.

Les dades històriques des de l'any en què es va iniciar la recollida són les que figuri a la figura 3 (no inclouen les recollides privades, al marge dels sist

municipals o metropolitans):



Els materials seleccionats i recollits es lliuren a les plantes de fabricació de paper (Stora Enso Barcelona i Reno de Medici), llevat d'algun cas en què passen prèviament per algun

ix a les

comercial. eixos

come

• • • • • • • • • • • • • • • • Viladecans.

reciclador (Papeles Allende, SL, Vilar Vita, SA i Cespa, SA), que els transferepapereres un cop feta la depuració dels impropis, de manera que n'augmenta el valor

El 2003, els municipis següents disposaven de recollida de paper i cartró PaP enrcials, escoles i edificis públics:

Badalona Barcelona Castellbisbal Castelldefels Cornellà El Prat de Llobregat Esplugues de Llobregat Gavà Molins de Rei Montgat Pallejà Sant Boi de Llobregat Sant Cugat del Vallès Sant Feliu de Llobregat Sant Joan Despí Tiana

•



El 2003 es van recollir mitjançant aquest sistema 10.257 t (un 21,4% més que l'any 2002), que representen el 17,4% del total de paper recollit. Igualment que en el cas del vipreveure que les recollides PaP en comerços augmentin amb la diferenciació dels recomercials respecte als domiciliaris de la Llei 15/2003.

Envasos lleugers

Les dades històriques, des de l'any en què es va iniciar la recollida, són les que figula taula 7 i a la figura 4 (no inclouen les recollides privades, al marge dels sistmunicipals o metropolitans).

El ritme d'increment de la RS d'ERE és, sens dubte, molt superior al del vidre i apaper i cartró. De fet, aquesta és l'última recollida inorgànica implantada i la que s'hadesplegant els últims anys.

En aquest cas, es tracta d'una recollida molt jove, ja que es va començar a desplegar d'una manera efectiva a partir de la llei d'envasos i residus d'envasos, llevat de Barcelonai algun altre municipi. Per aquest motiu, creix a un ritme molt ràpid. No obstant aixcop el sistema està totalment desplegat, s'entra en un procés de maduració i el ritme creixement s'atenua. Per tant, s'ha elaborat la hipòtesi que l'increment anual baixarà linealment respecte al 2003 (del 20,21% el 2003, al 10% a l'any horitzó del PMGRM, e

dre, cal sidus

ren a emes

l del anat

ò, un

de

l 2006). Així és com s'han previst els valors del 2004 al 2006.

Els materials seleccionats i recollits es lliuren a les plantes de classificació de Gavà-Viladecans (titularitat de l'EMSHTR) i a la d'Ipodec-Riscop de Sant Feliu de Llobregat (planta arrendada per l'EMSHTR a fi de prestar el servei).



En aquestes plantes, el material es classifica per fraccions: PET, PEAD, PEBD, llauna,alumini, envasos compostos, mix de plàstics, rebuig de plantes5 —amb un alt calorífic— es destina a tractament finalista.

El 2003 no s'havia identificat cap municipi que fes recollida PaP d'envasos.

poder

Una part dels municipis metropolitans han optat pel model de residu mínim, consistent en la separació de la fracció "seca" dels residus, és a dir, de la que contenen els ERE, que se seleccionen posteriorment a la planta de triatge. Les dades del contenidor sec ("inorgànic" en la nomenclatura del model RM) no estan, òbviament, comptabilitzades a la taula anterior, i el seu punt de destinació és la planta de triatge de Molins de Rei.

Es mostren les últimes dades de població on s'ha implantat el model RM (alguns dels municipis també han disposat contenidors per a envasos en àrees d'aportació):

5 Vegeu el glossari de l'annex 4 "Terminologia específica que cal incorporar en la revisió dels programes de gestió de residus municipals", pàgina 170.



Fracció orgànica de residus municipals i residus vegetals

Les dades històriques, des de l'any en què es va iniciar la recollida, són les següents (no inclouen les recollides privades, al marge dels sistemes municipals):

Dels 33 municipis metropolitans, 8 estan en fase de desplegament de la recollida i 2encara no l'han iniciat. La introducció de la recollida segregada de FORM éextraordinàriament difícil, perquè comporta la modificació dels contractes municipaservei de recollida d'escombraries i neteja. Aquest és un procés complicat des del vista jurídic i, a més, comporta modificar a l'alça els pressupostos municipals. També cal esmentar que, en alguns moments, el desplegament de la població servida ha limitat per la impossibilitat de tractar amb més quantitat la MO recollida.

primera revisió, s'han implantat diferents models de recollida de la

s

ls del punt de

estat

Des de la acció orgànica, que varien entre municipis o fins i tot dins del mateix municipi. Els models principals són:

•

•

•

• ssa

•

•

s amb la ubica recollida tema repercuteix en la qualitat de la MO recollida i tractada posteriorment.

e al màxim la

tant

fr

Contenidor específic de MO, generalment de 240 l.

Contenidor bicompartimentat de 3.200 l, amb 2/3 destinats al rebuig i 1/3 a la MO.

Recollida de bossa mitjançant PaP, segons horari i dia de la setmana preestablert.

Contenidor indiferenciat de tapa taronja, on es diposita el rebuig en boconvencional i la MO en bossa taronja.

Recollida pneumàtica.

Recollida amb contenidor soterrat.

Els ajuntaments escullen el sistema depenent de diversos condicionants, relacionatció del contenidor, com ara l'espai físic, la capacitat financera, el sistema de dels contenidors, el tipus d'urbanització, etc. Com és obvi, cada sis

En aquest sentit, caldria reflexionar sobre l'adequació dels diferents sistemes dtractament als models de recollida de la fracció orgànica, per tal d'optimitzar recuperació material, tant de la fracció orgànica, com de la fracció RESTA. No obsaixò, cal fer-ho amb una aproximació realista, que consideri aspectes de viabilitat



relacionats amb el grau de participació ciutadana exigible/esperable i amb els costos econòmics.

Finalment, cal citar que seria recomanable harmonitzar alguns conceptes que afecten el balanç global metropolità, com per exemple:

• La definició de grans generadors6 o generadors singulars7 (no és la mateixa en tots els municipis).

• La inclusió (o no) de grans generadors de fracció verda, com ara parcs i jardins públics o jardins privats en el grup de grans generadors.

La recollida de FORM és encara més jove que les de vidre, paper/cartró i ERE, i no ha

200orgpobd'ins'ha

assolit el desplegament total (la població coberta el 2003 era del 41,5%, i l'octubre del 4, del 44%). Per aquest motiu, el ritme d'increment de la recollida de la fracció ànica és el que ha crescut més des del 2000. Això s'explica per l'augment de la lació servida. No obstant, també ha presentat un ritme irregular: els percentatges crement d'un any a l'altre són molt diversos. Per disposar d'una dada representativa, calculat la taxa mitjana (geomètrica) de creixement anual acumulatiu:

6 Vegeu la definició de "gran productor" al glossari de l'annex 4 "Terminologia específica queincorporar en la revisió dels programes de gestió de residus municipals", pàgina 168. 7 Vegeu el glossari de l'annex 4 "Terminologia específica que cal incorporar en la revisió dels

cal

programes de gestió de residus municipals", pàgina 168.



A partir d'aquesta xifra, per fer una extrapolació realista, cal assignar un valor raonable a

aqunotEl ritme d'incorporació estarà marcat pel desplegament de les recollides domiciliàries,

Per tant, tenint tot això en compte, s'han fet extrapolacions amb dos escenaris diferents:

s'ha suposat el manteniment de les tendències actuals; així, les 'increments anuals acumulatius del 80%, el ents requerirà una implicació municipal molt

ef RC. Ta alta qu ntivar les recollides selectives

la taxa de creixement dels anys 2004-2006. A aquest efecte, cal considerar que les plantes metropolitanes són perfectament capaces de tractar la FORM que es produeix en

est moment o que es pugui produir a mitjà termini8 i que encara queda una part molt able de població per servir.

dificultat pels canvis de contracte i equip, així com per la necessitat d'augmentar la dotació de contenidors, etc. Òbviament, no es pot oblidar la part més difícil i sensible: la participació dels ciutadans en una pràctica forçosament dificultosa.

• En el primer, previsions s'han calculat sobre la base d70% i el 60%. Aconseguir aquests increm

ectiva i, per tant, una transferència de recursos econòmics per part de l'Ambé caldrà una important campanya per assolir una participació ciutadana mése l'actual; paral·lelament és possible que calgui ince

de paper/cartró, vidre i envasos, per coherència global del sistema. Això implica de nou una intervenció important de l'ARC, per mobilitzar recursos de comunicació i aconseguir una forta col·laboració d'ECB (i també d'Ecovidrio —ECV—).

8 No seria en el cas dels RV, per als quals hi ha una demanda no atesa.



• Per al segon escenari, s'ha suposat una menor pressió sobre la RS; de fet, el 2004 no s'han pres gaires mesures reals. Per tant, la tendència a l'alça s'alentirà, tot i que no s'aturarà; les previsions s'han calculat sobre la base d'increments anuals acumulatius

s i grans

nt de

document assenyalava que les quantitats de RESTA encara no eren significatives. Actualment, com s'ha descrit en l'apartat anterior, ha augmentat la

ominar

es zació

2004

les recollide

fracció selectiva, amb un tractament específic.12

del 50%, el 45% i el 40%, per a les recollides totals de FORM (domiciliàriegeneradors).

D'altra banda, s'ha fet una extrapolació lineal per al RV, ja que s'ha considerat que es tracta d'un creixement molt més regular i estable, de manera que resulta un coeficiecorrelació de 0,942.

Fracció RESTA

En la primera revisió del PMGRM s'indicava:

"La fracció RESTA (RMR) recollida als contenidors de rebuig només es genera com a tal, pròpiament, als llocs, barris o municipis on està implantada la recollida segregada de FORM i la RS d'envasos."9

El mateix

implantació de la RS de MO; com a conseqüència, la fracció RESTA ha passat a ser la fracció més significativa de les fraccions bàsiques. També s'ha passat a den"RESTA" la fracció del cinquè contenidor, el "contenidor inorgànic" del model RM, encorrespondència amb els conceptes utilitzats internacionalment.10

Durant el 2003, es van recollir 137.304 t de RESTA i es van destinar a metanització. A més, en d'altres municipis amb recollida de MO implantada de manera total o parcial,genera aquesta fracció RESTA però, com que no rep un tractament de valoritposterior, es comptabilitza en la fracció de rebuig.

El funcionament de l'Ecoparc 1 des de l'any 2003 i la posada en marxa durant l'anyde l'Ecoparc 2 —en fase de proves i rendiment—, fan preveure l'augment de la quantitat de fracció RESTA, de la qual es podrà tractar la RFORM11 (resta del RM on es fan

s selectives de vidre, paper/cartró, ERE i MO).

Tot i que la seva definició sigui negativa (ni FORM, ni vidre, ni paper, ni ERE), es considera que aquesta fracció de la segregació en origen i de la recollida és també una

9 EMSHTR (editor), Primera revisió bianual 1998-1999, Propostes d'Actuació 2000-2001. 10 El llenguatge utilitzat per l'EMMA distingeix entre RFORM (que es correspondria amb la definició de la primera revisió del PMGRM) i RFIRM (RESTA dels llocs on només es fan les recollides selectives anomenades —mal anomenades— inorgàniques: vidre, paper/cartró i ERE). Aquesta distinció és massa tècnica i, per tant, en l'àmbit general i en aquest document s'ha utilitzat RESTA

12 Sense voler entrar en cap discussió doctrinal, cal esmentar que la qualitat de totes les recollides de les diferents fraccions (incloent-hi la RESTA) són dependents entre si. Contràriament a una primera idea inicial, l'usuari que no classifica tampoc no és escrupulós envers el contenidor de destinació de la seva bossa i ho embruta tot. Per això és més adient la designació RESTA que la de rebuig. I, d'altra banda, si la fracció RESTA només contingués materials seleccionats (negativament: ni envasos de vidre, ni paper/cartró, ni ERE) assoliríem l'objectiu més ambiciós: el residu mínim, al voltant del 17% (1996).

per designar indistintament RFORM i RFIRM. Vegeu la definició de "fracció RESTA" al glossari de l'annex 4 "Terminologia específica que cal incorporar en la revisió dels programes de gestió de residus municipals", pàgina 167. 11 Vegeu la nota al peu número 10.



D'altra banda, avui és la fracció més important quantitativament, tal com ja s'ha esma la taula 4 i a la figura 1. A aquests valors, s'haurien d'afegir les quantitats de relliurats als ecoparcs 1 i 2 (en

entat sidus

aquest cas, encara de forma parcial) i a la planta de triatge

Co

A prela

resEn ext ue es pot

en els ERE; es concentren a la regió metropolitana, per raons de massa crítica i

ma

de Molins de Rei (contenidor inorgànic).

mparació amb l'àmbit de Catalunya per a les fraccions bàsiques

artir de les dades de l'ARC per al 2003 s'ha elaborat la taula 11, que recull la posició tiva de l'AMB envers les comarques restants de Catalunya (amb un total de 41).

Novament, les dades són una mica desconcertants: apareixen valors que, en comparació, ulten excel·lents per a la recollida de la FORM i per a la generació de residus/càpita. canvi, a les recollides de vidre i paper (recollides madures), els valors són

remadament baixos, i en el cas dels ERE, bastant baixos. L'única explicació qaportar va en la línia esmentada abans: quan hi ha recollides privades, els valors es distorsionen. Aquestes recollides són força presents en el paper i en el vidre, i una mica

d'economia d'escala; per això afecten sobretot els valors de l'AMB per a aquests terials.

1.3.2

sidus, e

recollida, t ha s i de

Tot i que l ho és

Recollides comercials

L'aprovació de la Llei 15/2003, de modificació de la Llei 6/1993, reguladora de reestableix que els productors de residus comercials disposin d'un servei diferenciat d

ja sigui de prestació pública municipal o bé un gestor privat. Aquest feimplicat durant el 2004 la revisió d'ordenances reguladores de la recollida de residules taxes corresponents.

a recollida d'aquests residus no és competència de l'EMMA, el tractament de manera indirecta, ja que molts d'aquests residus es tracten en plantes metropolitanes (ja siguin recollits pels serveis municipals o per privats). Així doncs, sembla recomanable incorporar alguns indicadors de gestió.



Quantificació i caracterització de les fraccions bàsiques en els residus comercials (estimació)

la producció dels residus comercials a

no es calcula segons la superfície, sinó segons la tipologia del

-2006 (actualment en revisió) considera que els residus com a mínim, el 15% del total dels RM. Com a informació

entària, el Centre Català del Reciclatge ha citat la xifra del 30% en zones l'AMB.

bre del 2004, els residus comercials recollits 13

t de Barcelona, cal considerar

omercials els propers anys.

ta el .

• L'estudi elaborat pel Consell de Gremis sobrel'AMB, va ser útil per ajustar la quota de la taxa metropolitana de tractament de residus (TMTR), queresidu i les característiques de cada activitat. Tanmateix, no facilita prou informació sobre la generació de residus comercials a l'AMB, especialment sobre el rebuig.

• EL PROGREMIC 2001comercials representen,complemurbanes d'alta densitat, com podria ser el cas d'alguns municipis de

• En la memòria 2003 de l'ARC, els residus comercials recollits arriben a ser el 7,9% dels RM de Catalunya.

• A partir de la informació facilitada per l'Ajuntament de Barcelona per als mesos d'octubre del 2003 a setemseparadament representen el 9,9% sobre la generació i, si no es consideren les recollides en mercats municipals, el 6,4% (aquesta última xifra considera les fraccions selectives FORM, RFORM, paper i cartró, vidre i envasos, però no el rebuig indiferenciat).

Tant en les dades facilitades per l'ARC com per l'Ajuntamenque només afloren les recollides comercials declarades, és a dir, les identificades en les declaracions anuals de residus. Cal preveure, doncs, un increment important del pes dels residus c

D'altra banda, l'obligació d'elaborar una declaració de residus anual possibilirecompte aproximat de residus que són recollits conjuntament en el circuit domiciliari

Prenent com a mostra la distribució per fraccions de la recollida comercial de Barcelona per al 2004, hem elaborat dos escenaris de generació de residus comercials en relació amb als RM totals, 15% o 30%, respectivament; a partir d'aquests escenaris i de lageneració de RM de 2003 s'obtindrien els resultats següents per a l'àmbit de l'AMB:

A partir d'aquestes dades es pot comprovar que la generació de FORM per part dels comerços podria arribar a doblar la FORM domiciliària recollida selectivament el 2003.

13 S'ha considerat la mitjana de generació mensual a partir de les dades de Barcelona 2004.



Per tant, la col·laboració del sector privat és totalment imprescindible per augmentar els índexs de RS i de recuperació, especialment de la MO.

Altres fraccions en els residus comercials

r l'existència d'altres tipologies de residus en els comerços14 (i la petita

cànics, fusteries, orfebreria, etc.)

•

•

•

a terme algunes experiències pilot de recollides en deixalleries dus especials de farmàcies).

rt qualitativament molt important dels impropis que

n p

1.3.3 ns: voluminosos, neteja viària, residus vegetals, puradores d'aigües residuals, residus particulars, etc.

s

de residus es força divers i que pot variar, depenent de com l'ajunt collida; pot incloure mobles i altres trastos vells,

ns i tot, bidets, banyeres, etc. Tot i que la de recollida a un únic grup de residus,

la via pública.

recollir:

No es pot obviaindústria), per exemple:

• REPQ (farmàcies, laboratoris, perruqueries, tallers me

Voluminosos (RVOL)

RAEE

Runes i altres materials generats per obres menors, tallers, etc.

A l'AMB s'han dut d'aquests tipus de residus (per exemple, recollida de resiTanmateix, encara resulten una paarriben a les plantes de tractament.

El marc normatiu sobre aquesta mena de residus és molt recent i encara no està definit, i revist en moltes ordenances municipals. Per aquesta raó, no ha estat possible obtenir

l'indicador de gestió proposat en la primera revisió del PMGRM, consistent en distingir entre particulars, petits industrials i petits comerços que utilitzen deixalleries, per tal de valorar les recollides comercials d'aquests tipus de residus.

Sens dubte, en l'horitzó proper caldria aprofundir més en la informació sobre aquests residus.

Altres fracciorunes (sacs), restes d'animals de companyia, pneumàtics, vehicles fora d'ús, residus d'aparells elèctrics i electrònics, residus d'estacions de

Voluminoso

Es considera que aquest grup ament organitza la re

electrodomèstics vells (o millor, obsolets) i, fimajoria d'ajuntaments restringeixen aquest tipussovint també s'hi inclou el recompte de trastos abandonats a

El 2003, a l'AMB es van

14 talunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Agència de Residus de Residus municipals > Residus assimilables a residus comercials", [en línia],

nicipals/assimilables/assimilables.html>, [consulta:

Generalitat de CaCatalunya, "ARC ->[Barcelona], <http://www.arc-cat.net/ca/mu31/01/2006].

http://www.arc-cat.net/ca/municipals/assimilables/assimilables.html



En el futur, algunes fraccions de RVOL haurien d'aflorar de manera més concreta, ja que restaran subjectes a recollides específiques, especialment els residus d'aparells elèctrics i electrònics (RAEE) i els pneumàtics fora d'ús (PNFU).

Es pot fer una extrapolació a l'AMB a partir de les dades de Barcelona referents als

Neteja viària

residus recollits en papereres, vials, platges o altres indrets:

Residus vegetals

Els RV provenen principalment de:

• Poda de parcs i jardins públics

• Poda de jardins privats d'una certa grandària (no susceptibles de desfer-se de la brossa de la jardineria domèstica mitjançant el contenidor de FORM).

Una part e n

com a

nera estadístiques errònies, en derivar-se molts RV cap a altres fraccions.

• Formigó

•

•

•

• Vidre

• Plàstic

• Coure, bronze, llautó, alumini, plom, zinc, ferro, acer, estany

• Cables

• Terres i pedres

• Llots

• Serradures

• Flocs, retalls, xapes de fusta, etc.

s recull a través de recollides específiques i l'altra, a les deixalleries. Engeneral, no s'inclouen en aquesta fracció els RV de mercats, que sovint es comptabilitze

generadors singulars. Durant el 2003 se'n van recollir 22.063 t.

El fet que el tractament d'aquesta fracció no estigui cobert pel sistema metropolità segurament ge

Sacs de runa

A partir d'un estudi que va elaborar l'Ajuntament de Barcelona l'any 2002, es detallaven els tipus de residus que es dipositen als sacs de runa procedents de rehabilitacions i petites reformes:

Totxos

Teules i materials ceràmics

Materials de construcció derivats del guix

• Materials de construcció derivats de l'amiant

• Fusta



Segons el Centre Caaproximadament el 7

talà del Reciclatge, la runa recollida en sacs d'1 m3 representa ,3% del total dels residus de construcció i demolició (RCD) de

ntment petit és causant de molts problemes relacionats amb la neteja i l'ordre de l'espai públic:

Catalunya.

En el cas de l'AMB, amb una densa ocupació de l'espai, aquest percentatge apare

la producció de RCD a Catalunya per habitant i any. Només és possible fer una estimació molt aproximada de la producció de runes que correspondria a l'AMB a partir de

Restes d'animals de companyia

Pneumàtics

El 2003 es van recollir a les deixalleries metropolitanes 94 tconsiderar els punts verds fixos de Barcelona).

Tanmateix, si s'extrapolen les xifres de tones de pneumàtics tractats (segons la població) a Catalunya, durant el 2003, dóna els valors seg

de pneumàtics (sense

üents:

Aquesta xifra integraria millor la recollida de pneumàtics no només en deixalleries, sinó també en tallers i altres vies de recollida específica.



Vehicles fora d'ús

Si s'extrapolen les xifres de tones de vehicles fora d'ús (VFU) tractats a Catalunya durant im els valors següents: el 2003, prenent com a mesura la població de l'AMB, obten

Residus d'aparells elèctrics i electrònics

Fins avui no hi ha hagut una recollida específica d'aquest tipus de residus, a excepció de cta de

La Directiva 2002/96 estableix dos tipus de RAEE depenent de la responsabilitat sobre la

•

•

nt els RAEE,

que

s free rider

l'organitzada per alguns organismes, que han tractat d'assegurar la destinació correresidus, com ara els ordinadors.

seva recollida:

RAEE procedents de llars particulars

RAEE d'altres procedències.

Per al primer grup, s'ha establert que el posseïdor final pot retornar gratuïtame si pot ser en punts públics de recollida. A 31 de desembre de 2006, l'objectiu de la

Directiva és recollir i tractar 4 kg/hab./any.

A Catalunya l'any 2003 es van recollir mitjançant prova pilot 2.650 t, quantitatextrapolada a l'AMB equivaldria a 1.244 t.

Caldrà parar una atenció especial, però, als RAEE anomenats històrics i als residu, que, tot i ser recollits a les deixalleries, haurien de seguir una via de recollida (i

finançament) específica.

Residus d'estacions depuradores d'aigües residuals

El tractament dels fangs és, sens dubte, un dels reptes del sanejament i del tractament deresidus que s'ha de resoldre en els propers anys, sobretot considerant que a partir del 2006 les estacions depuradores d'aigües residuals (EDAR) del Besòs i del Pfuncionaran a ple rendiment. Una possible estimació fa preveure que la producció defangs de depuradora el 2006 podria arribar a les 90.000 t.

rat ja

En el cas dels tèxtils, AIRES informa que l'últim any es van recollir a Catalunya 5.000 t, que se sumarien a les 3.000 t recollides en deixalleries.

Residus particulars

Durant el 2003 a l'AMB es van recollir 36.800 t d'olis vegetals, tèxtils, medicaments, etc., per vies diferents (o complementàries) a les municipals.



Es pot estimar que a l'AMB es va recollir com a mínim la meitat dels tèxtils, és a dir, unes 4.000 t de les 8.000 t recollides a Catalunya.

1.3.4 Residus especials de generació domèstica

ollida PaP específica de eterminats residus (tallers d'automoció, petits laboratoris, etc.) a través de gremis i/o

ssionals.

Tot i la denominació 'generació domèstica', caldria considerar també la generació de petits comerciants (tallers, etc.), ja que són els que produeixen aquests residus amb més freqüència i quantitat.

En aquest sentit, seria útil distingir els petits comerços dels usuaris industrials en l'entrada a les deixalleries, tal com s'ha esmentat en l'apartat 1.2.2.

D'altra banda, seria important promoure sistemes de recdaltres associacions profe

Residus especials recollits en deixalleries metropolitanes

Altres recollides de residus especials municipals: piles i medicaments

Memòria de l'Agència de Residus de Catalunya 2003 s'indica que la recollida dpiles en l'àmbit metropolità va ser de 169,04 t (0,06 kg/hab./dia) i la recollida dmedicaments va ser de 171,95 t (0,06 kg/hab./dia).

En la e e



1.3.5 dels residus. Els impropis de la fracció orgànica i

s'obté el següent:

Característiquesdels envasos lleugers

Composició dels residus municipals

Des de la primera caracterització durant l'inici del PMGRM fins avui, la metodologia per fer aquesta anàlisi ha hagut de variar, ja que cada vegada hi ha més residus recollits selectivament en origen i que, per tant, no es dipositen en una mateixa bossa d'escombraries. Tanmateix, en la majoria dels assaigs s'ha dut a terme una estimació de la composició d'un agregat de tots els residus, incloent-hi les fraccions selectives.

A partir d'una mostra de diversos municipis

Per complementar aquesta informació es poden veure els valors màxims i mínims(percentatge en pes) de diferents materials en una mostra de 15 municipis metropolitans:



Fracció orgànica

En aquest punt s'ha prescindit de les anàlisis històriques elaborades per l'EMSHTR,agents i gestors de les plantes metropolitanes. Les anàlisis de l'ARC durant el quarttrimestre del 2004, que han estat avançades a l'EMSHTR en una versió encaraprovisional, permeten disposar d'una informació completa sobre la FORM que arriba a lediferents plantes de tractament de l'AMB (taula 12). Les dades abasten 31 municipis sobre 33, és a dir, el 100% dels que fan RS a l'AMB, amb un mínim de 3 caracteritzaper municipi i un màxim de 47, per Barcelona. A més a més, es tracta d'una informació totalment homogènia, ja que totes les caracteritzacions han estat efectuades pmateixa empresa, SM, Sistemas Medioambientales. S'hi ha afegit la mitjana aritmètica de totes les proves com a punt de referència.

altres

s

cions

er la



Les dades mostren una qualitat desigual, que en alguns casos arriba a valorsinversemblants (valors per sobre del 30% d'impropis), la qual cosa reclama una important per part dels municipis corresponents i l'adopció de les mesures correque calguin. En aquest sentit, s'ha de destacar que tots els resultats han estat traslladatals ajuntaments corresponents; s'hauria d'impulsar les entitats locals a fer el segu

les caracteritzacions per detectar possibles problemes imputables al concesgestor de la recollida o a un entorn específic de la població. D'altra banda, la UPC va determinar per encàrrec de l'EMSHTR les característfisicoquímiques de la FORM, sobre la base de quatre municipis de l'AMB (Castellbisbal, Castelldefels, Montcada i Reixac i Sant Boi de Llobregat) i durant dos anys conse

anàlisi ctores

s iment in

situ de sionari

iques

cutius (taula 13).



ons el

També s'està treballant en la promoció del compostatge casolà: s'han distribuït 240 equips compostadors a mitjans mes d'abril del 2005.

Envasos lleugers

Característiques dels envasos lleugers de l'AMB

L'altra fracció per a la qual es disposa de dades sobre composició és els ERE, segcontrol que ECB du a terme sobre les plantes de triatge (taula 14):



A la taula 15 es fa una explotació de les dades anteriors, separant e à dmetropolità i del model de

ls mbits el model residu mínim per raons evidents.

A l'àmbit RM, aproximadament el 45% dels impropis és enfonsat del garbell (fins +

Comparació amb la resta de Catalunya

s dels ERE també es disposa de dades d'impropis sobre la resta de Catalusa ens permet fer estudis comparatius. Si es fa una explotació de les dade

resta de Catalunya (211 assaigs sobre 56 entitats locals i sense els municipis de l'el resultat és el següent:

FORM).

En el ca nya, la qual co s de la

AMB),

En aquesta fracció, comparativament a la resta de Catalunya —i sense l'AMB— la pdels municipis metropolitans és molt bona: 28% de mitjana d'impropis en assaigs, ddel 38%, i 60% de màxima municipal d'impropis en assaigs, davant del 88%. Per d'entitats locals, la comparació és també bona: el 22%, davant del 64%, i el 50% davan

osició avant

mitjanes t

del 85%.



1.3.6 Característiques de la fracció RESTA (composició, biodegradabilitat)

Les caracteritzacions disponibles no són abdesplegament de les recollides selectives de FORM i ERE s

undants, per raons temporals òbvies (el ón relativament joves). Tenen

un origen molt instrumental i són escassament comparables. Les més homogènies pel que fa a la font, l'organització de les fraccions i la metodologia de treball, es recullen a la taula 17.



1.3.7 f co

La

Les previsions han estat superades i en aquests moments hi ha 40 deixalleries en

lDede provisional al terme de Montcada i Re

NoproAdr

El s

• titularitat privada i vinculada a la concessió d'explotació

• lació per a la transferència de FORM, a

instal·lacions es mantindrien de

Inf

Lesseg

Llobregat, propietat d'Ipodec-Riscop,

Planta de compostatge de Castelldefels, propietat de Metrocompost, SA, empresa mixta de l'Ajuntament de Castelldefels i l'empresa privada Urbar, carretera de la

de aire

In raestructures de tractament disponibles: capacitat, ndicionaments, fluxos secundaris (rebuigs de planta)

xarxa de deixalleries metropolitanes

funcionament. L'Ajuntament de Barcelona disposa de 7 deixalleries i el de Badalona, de 2; a resta de municipis tenen 1 deixalleria dins del seu terme municipal, si bé Sant Joan

spí i Esplugues tenen una deixalleria mancomunada i Santa Coloma de Gramenet, una ixac i en sòl propietat de l'EMSHTR.

A més, l'EMSHTR manté 2 deixalleries mòbils, que pròximament s'ampliaran a 3.

més els municipis de Montgat i Sant Adrià de Besòs no han pogut solucionar el blema de la cessió de sòl per poder implantar el servei, si bé l'Ajuntament de Sant ià té perspectives de solucionar-ho dins de l'any 2005.

Infraestructures de transferència

istema metropolità disposa actualment de dos sistemes de transferència:

La planta de Viladecans, dedel dipòsit controlat (DC) de la vall de Joan, carretera dels Centres Emissors, s/n, on es transvasen els residus dels camions recollidors als grans camions que accedeixen als fronts de treball de l'abocador. Té una capacitat de 3.000 t/dia. Encara que no és desitjable, és previst que pugui actuar com a transferència per a l'aportació de la FORM cap a plantes de compostatge, amb una capacitat de 30 t/dia.

Fins al 2003 es va disposar d'una altra instal·la planta del Besòs, des d'on es transvasava la FORM recollida al Barcelonès nord per transportar-la a la planta de compostatge que pertoqués. Aquesta planta va interrompre la seva activitat per les obres de l'Ecoparc 3, però serà substituïda per unes instal·lacions ad hoc de nova planta. Aquestes reserva, ja que els municipis del Barcelonès nord —llevat de Barcelona— disposen ja de l'Ecoparc 2 com a destinació de la seva FORM.

raestructures de tractament

infraestructures de tractament del sistema metropolità actualment operatives són les üents:

• Planta de triatge d'ERE de Gavà-Viladecans, propietat de TERSA (Selectivas Metropolitanas, SA), empresa de capital públic, carretera dels Centres Emissors, PK 1, Gavà, amb una capacitat nominal de 13.500 t/any. Gestió indirecta mitjançant SEMESA.

• Planta de triatge d'ERE de Sant Feliu de empresa privada concessionària, riera de la Salut, 43, amb una capacitat de tractament arrendada de 6.000 t/any, segons contracte que conclou el 25 de novembre del 2005.

•

Sentiu, s/n. Gestió concessionada a Metrocompost, SA. La planta de compostatgeCastelldefels té un procés de fermentació en túnels i de maduració en piles a l'lliure, i una capacitat de tractament estimada de 10.500 t/any, amb una utilitzacióactual propera al 100%.



• Planta de compostatge de Torrelles de Llobregat, propietat de l'Ajuntament d'aquesta localitat, carretera de Sant Vicenç dels Horts a Torrelles, PK 3. Gestió indirecta

r sobre del 100%.

inària de procés.

aquests moments les seves

• FIRM15 del programa RM, propietat de l'EMSHTR, polígon 0.000 rdada

ó de l'AMR, de 25 d'octubre de 1999. Dóna servei als , Castellbisbal, Pallejà, el Papiol i Torrelles de Llobregat.

per a 15 anys SA; COMSA i

e Can Salvatella, Barberà del

capital

de planta de tractament de lixiviats (sistema biològic d'alta càrrega amb

de fusta neta i RVOL, de

L'única infraestructura de tractament del sistema metropolità actualment en projecte o construcció és la següent: Ecoparc 3, carrer Eduard Maristany, 44, Sant Adrià de Besòs, amb una capacitat nominal de 260.000 t/any de RESTA. Gestió indirecta mitjançant

mitjançant Metrocompost, SA. La planta de compostatge de Torrelles de Llobregat té un procés de fermentació i maduració en piles a l'aire lliure, cobertes, i una capacitat de tractament estimada de 3.000 t/any, amb una utilització actual peLa planta està pendent d'executar un projecte per incrementar la capacitat i millorar les instal·lacions i la maqu

• L'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès disposa d'una planta de compostatge amb una capacitat de 15.000 t/any, per servir el municipi i Rubí; en entrades són inferiors a la capacitat nominal. Gestió indirecta mitjançant el Grupo Sánchez TMA.

Planta de triatge de laindustrial de Riera del Molí, Molins de Rei, amb una capacitat concertada de ~1t/any, en fase de posada en marxa. Gestió indirecta mitjançant concessió acopel Consell d'Administracimunicipis de Molins de Rei

• Ecoparc 1, situat al carrer A de la Zona Franca de Barcelona, concessió a Ecoparc de Barcelona, SA, empresa de capital mixt (80% d'Urbaser, EMTE, SA, i 20% de TERSA), amb una capacitat nominal de 115.000 t/any de FORM i 190.000 t/any de RESTA.

• Ecoparc 2, situat al lloc de Can Cabanyes, Montcada i Reixac (accés i adreça postal: ampliació de l'avinguda Torremateu, polígon industrial dVallès), concessió per 15 anys a Ecoparc del Besòs, SA, empresa de capital mixt (90% de TIRSSA, FCC, SA, i Urbaser, SA, i 10% de TERSA), amb una capacitat nominal de 240.000 t/any de FORM i RESTA. Actualment en fase de posada en marxa, amb previsió de finalitzar-la enguany.

• Planta de valorització energètica16 del Besòs, propietat de TERSA, empresa depúblic, carrer Eduard Maristany, 44, Sant Adrià de Besòs, amb una capacitat nominal de 300.000t/any. Gestió indirecta mitjançant TERSA.

• DC de la vall de Joan, en part propietat de l'EMMA i en part amb concessió d'ús de l'Ajuntament de Begues, més una petita porció de terreny arrendada. Termes municipals de Gavà (serveis) i Begues (operació). Gestió indirecta mitjançant TIRSA. Disposa nitrificació/desnitrificació i dues etapes de membranes) i de sistema de desgasificació i aprofitament energètic del biogàs, amb 12 motogeneradors de ~1 MW de potència i exportació a la xarxa elèctrica.

• En aquests moments s'estan posant en marxa —a Gavà-Viladecans, operades per TERSA— unes instal·lacions de classificació i trituració moment amb una capacitat limitada, de prova, a 25.000 t/any.

Infraestructures en projecte o construcció

15 Vegeu el glossari de l'annex 4 "Terminologia específica que cal incorporar en la revisió dels programes de gestió de residus municipals", pàgina 167. 16 Vegeu el glossari de l'annex 4 "Terminologia específica que cal incorporar en la revisió dels programes de gestió de residus municipals", pàgina 173.



TERSA de la concessió per a 15 anys a Ecoparc del Mediterrani, SA,mixt (90% de CESPA, SA; EMTE, SA i Urbaser, SA, i 10% de TERSA

empresa de capital ).

de residus, sinó millores tècniques o ambientals, cal esmentar les obres a:

vians) i

1.3.8

aconseguit un 18% de totes les

les recollides selectives assolides haurien representat el 65% dels objectius, la valorització energètica, el 112%, i la deposició controlada, el 154%.

997,

residus p s recollides

i per a la unes posicion

r això ge de

oblació io de

17

Sense que això signifiqui canvis estructurals ni augments en la capacitat de gestió

• La planta de valorització del Besòs, per ampliar el sistema de depuració de gasos als òxids de nitrogen (NOx).

• La planta de tractament dels lixiviats del DC de la vall de Joan, per ampliar-ne la capacitat de tractament i la reducció de les sals dissoltes.

• La planta de transferència de Viladecans, per millorar les condicions ambientals (eliminació de la dispersió d'elements que poden volar i de l'atracció de gad'integració a l'entorn.

• La planta de valorització energètica de Montcada i Reixac, per desmantellar-la.

Primeres conclusions

Objectius de la gestió de residus de PMGRM i de PROGREMIC

Les recollides del 2003 registren un avanç, però no assoleixen els objectius plantejats pel PMGRM 1997 i pel PROGREMIC 2003; només s'harecollides selectives agregades, quan els objectius eren el 30% i el 28%, respectivament. El grau de compliment, per tant, està al voltant del 60-65%.

Respecte als indicadors de la revisió del PMGRM 2001, es confirmen els mateixos graus de compliment dels objectius:

L'estàndard de generació de residus per habitant i dia no s'ha estabilitzat des del 1però ha crescut amb una certa contenció: el 2,52% de mitjana anual acumulativa.

Comparativament amb les altres comarques de Catalunya, la ràtio de generació deer habitant i dia està per sota de la mitjana; i, pel que fa a le

selectives, està en una posició relativa molt correcta per al total agregat de selectives FORM, ja que ocupa els llocs 8 i 6, respectivament; també està ens baixes o mitjanes en les recollides selectives de vidre, paper/cartró i ERE (llocs

37, 27 i 21).

Possiblement s'hauria de fer una correcció sobre les dades anteriors perquè es consideraque no s'ha comptabilitzat una part de les recollides selectives privades, que —hipòtesi—han de tenir un paper més important a l'entorn metropolità que en l'àmbit rural i petenen més impacte en les recollides més vinculades a processos de reciclatmaterials directament comercialitzables (vidre i paper/cartró).

Això també explicaria, juntament amb la dificultat de conèixer la incidència de la pestacional als municipis més turístics o polaritzadors de segona residència, la ràtgeneració per habitant relativament baixa que presenta l'AMB respecte a Catalunya.

17 Una part important de ciutadans de l'AMB passen els caps de setmana i festius (Setmana Santa, vacances) en una segona residència o hotel. Tot i que el municipi de Barcelona també és un pol

es d'atracció turística i de viatges i visites, possiblement això fa disminuir el percentatge de recollidselectives a l'AMB i augmentar el dels municipis més rurals.



La generació de residus: evolució quantitativa i qualitativa

vidre i els ERE. De totes maneres, els

d'evitar la presència a la via pública d'excessius artefactes, així com també a dificultats municipals en el finançament.

erò sí l

en la primera, i del 28% en la segona. Això implica que s'ha de fer una millora

recollida

Recollida selectiva de les fraccions bàsiques (paper, vidre, envasos, fracció orgànica, RESTA)

És important impulsar les recollides selectives pel que fa a la quantitat. Totes són millorables, especialment el paper/cartró, elresultats no estan en línia amb el que s'havia previst, entre altres raons perquè no es fan recollides selectives PaP de paper/cartró, recollides selectives d'envasos en contenidor de vorera ni recollides selectives de residus especials, tal com s'indicava al PMGRM.

Possiblement, això està relacionat amb el criteri

No es disposa de dades dels impropis de les recollides selectives de vidre i paper, pde les recollides d'orgànica i ERE, i el resultat no és gaire engrescador: mitjanes18 de19%important quant a recollides.

De les dues recollides selectives anteriors, en el cas dels ERE es disposa de dades de la resta de Catalunya, la qual cosa ens permet també fer estudis comparatius. En aquesta fracció, comparativament amb la resta de Catalunya —sense l'AMB—, la posició dels municipis metropolitans és molt bona: el 28% de mitjana d'impropis davant del 38%, i el 60% de màxima municipal d'impropis davant del 88%.

Aquestes dades, per tant, permeten relativitzar una mica l'impacte del sistema de en la qualitat del producte, ja que hi ha més factors relacionats. Això no treu,

tanmateix, la seva incidència que, de moment, no està quantificada; qualitativament espot fer l'aproximació següent:

18 Simples, no ponderades. En tots dos casos, excloent-ne els municipis de Pallejà, Torrelles, Castellbisbal, el Papiol, Molins de Rei, Montcada i Reixac i Sant Cugat del Vallès.



Recollides comercials

Aquesta és una classe de residus que, amb tota seguretat, es pot considerarcativa des del punt de vista quantitatiu i que, d'altra banda, presenta una variabilitat

extrema quant a impropis: baixa en les recollides de mercats municipals i Mercabarna;alta en les recollides en establiments privats.

La manca de dades és dramàtica i caldrà dedicar esforços a esmenar-ho. Ara bé, ltat per fer-ho, ja que les recollides municipals no fan una segregació en

entre domiciliària i comercial; a més a més, moltes estadístiques es basen simplement en les autodeclaracions dels generadors comercials.

Altres fraccions de generació domèstica: voluminosos, neteja viària, residus vegetals, rune, restes d'animals de companyia, pneumàtics, vehicles fora d'ús, residus d'aparells

elèctrics i electrònics, residus d'estacions depuradores d'aigües residuals, residus particulars,

Des d'un punt de vista conceptual, no hi ha cap dubte que totes aquestes deixalles corresponen a la tipologia de RM. No obstant això, aquest concepte tecnicolegacorrespon amb les responsabilitats públiques envers la seva gestió. Per tantdeterminar quina ha de ser la implicació municipal i metropolitana en la gestió i quin s'ha d'atribuir a la gestió privada. En general, es podria plantejar l'esquema següent:

molt signifi

hi ha una dificu origen

s (sacs)

etc.

l no es , cal

paper



Residus especials de generació domèstica

L'esquema actual integra deixalleries, algunes recollides específiques, com ara piles, medicaments i productes farmacèutics al sistema integrat de gestió i recollida d'envasos

al acèutic i de distribució.

—SIGRE—, etc. Sembla suficient, però no obté uns resultats plenament satisfactoris: cestimular la col·laboració dels usuaris i del sector farm



Característiques de la fracció orgànica (impropis)

Les dades dels impropis de les recollides d'orgànica són decebedores. Aquesta quantitatelevada de contingut d'impropis —amb mitjanes19 del 18%— genera greus problemes enel tractament, en el rendiment dels processos (com més impropis, molt més rebuig) i qualitat del producte final.

Els sistemes de recollides tenen conseqüències envers la qualitat del prdeterminats sistemes afavoreixen aparentment la contaminació cr(bicompartimentat),20 i en aquesta línia s'haurien de fer accions per optimitzar els materials recollits, per evitar posar en qüestió el seu tractament posterior i, fins ipossibilitat de reciclatge.

Pel que fa a la quantitat, l'acció ha d'incrementar els sectors de desplegament, per portar l'indicador de població servida al 100%.

Pel que fa a la qualitat, s'ha d'incidir sobre els sistemes de recollides i la col·laboraci

Característiques de la fracció RESTA (composició, biodegradabilitat)

La biodegradabilitat de la fracció RESTA està en el llindar tècnic i econòmic, però l'alt percentatge d'inerts (sorres, pedres, runes, vidre triturat) genera dificultats hidràuliqueels equips de biometanització.

Es preveu un increment de la RS de la FORM (i una millora qualitativa) i, al mateix t

en la

oducte: euada

tot, la

ó dels ciutadans.

s en

mps, un canvi d'hàbit que farà baixar el contingut global de MO al general de RM. Per tant,

la RESTA cap a sistemes d'estabilització i migrar les

a, de tractament de la FORM.

de petite via públic s de tracta

Observalori

Com d'indicadors que s'apropin a la valori ció, que p elèctr ació, per exemple) i, d'altra banda, augmentar l'esta

Com a un nou í conjuntament amb l'ARC. La hipòtesi orientativa de va 30% d'orgà , el 10%

e

convindrà derivar el tractament deplantes tipus Ecoparc —tal com ja estava previst— a fer un procés amb una alta composició, no ja majoritària sinó bàsic

Tot això sens perjudici de millorar els sistemes de recollida de runes procedents s obres domèstiques i de segregar els residus procedents de neteges de laa, de manera que disminueixi la quantitat d'inerts que dificulten els processoment.

vacions i proposta per complementar els indicadors actuals amb coeficients de tzació real estimada

a informació complementària, és necessari fer ús tzació real, especialment amb la introducció de tractaments com la metanitzaermeten valoritzar part de la brossa no recollida selectivament (obtenint energiaica a partir del procés de metanitzbilitat del rebuig de fluxos secundaris.

a novetat important, a la informació sobre gestió de residus del 2003 s'incorporndex a partir dels criteris establerts lorització de cada fracció que s'aplica és: el 90% d'orgànica compostatge, el nica metanització, el 100% de vidre, el 100% de paper-cartró, el 70% d'ERE

de RVOL i el 21% de residus a deixalleries.

19 Simple, no ponderada. Excloent-ne els municipis de Pallejà, Torrelles, Castellbisbal, el Papiol,

eficient.

Molins de Rei, Montcada i Reixac i Sant Cugat del Vallès. 20 Encara que cal deixar que maduri aquest tipus de recollida, relativament jove, els resultats assolits fins ara no sembla que siguin atribuïbles a una campanya d'informació pública d



L'augment dels residus d'embalatge

resentat recentment l'informe Señales

Seg dus d'embalatge: encara en augment":

a la Directiva de residus d'embalatge del 1994, la d'embalatge continua creixent.

gener del 2004, però, com que no contenia

ixò, atès que el cost del reciclatge augmenta

L'Agència Europea del Medi Ambient (AEMA) ha p21medioambientales de la AEMA 2004.

uidament, es recullen parts de l'article "Resi

"La prevenció ha estat des de fa temps la prioritat màxima en la política de residus de la Unió Europea: només on la generació de residus és inevitable s'hauria de fomentar el reciclatge i la reutilització dels residus. No obstant això, Europa amb prou feines ha progressat en la prevenció dels residus d'embalatge. Si bé nombrosos països han aconseguit complir els objectius de reciclatge especificats quantitat de residus

La generació de residus d'embalatge està estretament lligada al creixement econòmic i als patrons de consum.

La Directiva va ser revisada el objectius de prevenció de residus, només pot tenir un efecte indirecte sobre la prevenció de residus d'embalatge.

La ferma aposta del reciclatge com a estratègia per a un ús més intel·ligent dels recursos ha estat qüestionada recentment, però el reciclatge és, en la majoria dels casos, millor per al medi ambient que la recuperació d'energia o la seva eliminació. No obstant aamb el percentatge del material reciclat, és probable que una comparació de costos (excloent-ne els externs) de les opcions alternatives limiti el camp

-

In ], .

21 L'informe es pot consultar en línia en castellà: Agencia Europea de Medio Ambiente, "EEAformes - Señales medioambientales de la AEMA 2004 - Spanish", [en línia], [Copenhaguen

<http://reports.es.eea.eu.int/signals-2004/es/index_html_local>, [consulta: 18/04/2006]

http://reports.es.eea.eu.int/signals-2004/es/index_html_local



d'acció per fixar objectius de reciclatge més ambiciosos. L'objectiu principal ha de ser la generació de menys residus."22

En aquesta línia, l'EMMA ha proposat repetidament modificar la llei d'envasos i residus d'envasos en el sentit de permetre establir l'obligatorietat del sistema de consigna i retorn

de cicle de vida (i cia entre empreses).23

—) i les infraestructures de tractament. Efectivament, tant

s introduïts al sistema o a les plantes, genera

mís explícit (en el cas de l'Ecoparc 2) o implícit (Ecoparc 1) de no fer servir

s FORM/RESTA als ecoparcs fins a un punt difícil de solucionar.

bjecte d'un altre tipus de valorització (selecció de materials

s el 33% del total de residus (a hores

de tractament tèrmic de RM, acord assumit també des del govern de l'EMSHTR. Per tant,

per als envasos i/o embalatges que fos justificat a partir d'una anàlisi compatible amb les condicions de manteniment de la competèn

Infraestructures de tractament disponibles: capacitat, condicionaments, fluxos secundaris (rebuigs de planta)

Els desequilibris territorials

Sovint s'ha manifestat la conveniència de preveure instal·lacions de tractament de residus en l'àmbit sud-oest de l'AMB, preveient la futura clausura del DC de la vall de Joan i reclamant la necessitat d'optimitzar els fluxos primaris (dels municipis generadors de residus —en tant que recollidorsl'Ecoparc 2 com el 3 estan situats a l'àrea del Besòs, i l'Ecoparc 1 més aviat al centre neuràlgic de l'AMB. Caldria, doncs, generar noves infraestructures per donar servei als municipis metropolitans del Baix Llobregat, o, en cas contrari, dotar-se d'infraestructures de transferència i preveure els majors costos econòmics, ambientals i energètics que això comporta.

D'altra banda, cal remarcar que el model espacial de fluxos primaris, que ha estat motivats per alguns condicionants no tècnicles pertorbacions següents:

• L'exclusió dels RM de Barcelona a l'Ecoparc 2

• El comproels ecoparcs com a punts de transferència.

A més, cal considerar que un dels avantatges logístics del model de recollida bicompartimentat, la descàrrega unificada en la mateixa planta, condiciona la relació quantitativa d'entrade

Tot això està comportant una situació poc optimitzada pel que fa als fluxos primaris.

La valorització energètica

El PMGRM va preveure una gestió de residus en què es prioritzava la prevenció, la reutilització i la recuperació de materials sobre la valorització energètica, i, per contra, la deposició controlada restava com un element terminal o dispositiu de cua, amb un pes del 7% respecte al total de RM generats.

En aquest sentit, la valorització energètica només era un tractament finalista per als residus que no podien ser orecuperables, fabricació de compost, metanització), o bé per una selecció en origen indesitjada, o bé perquè eren el rebuig d'un tractament previ d'aprofitament o reciclatge. Es preveia que la valorització energètica representéd'ara, el 25,30%, si es va a la baixa).

A les determinacions anteriors s'afegeixen els acords dels grups polítics que avui constitueixen el govern de la Generalitat (Pacte del Tinell) de no construir noves plantes

r.

succeït algun cop.

22 Fragments traduïts de la versió castellana de l'informe esmentat a la nota al peu anterio23 Per tal d'evitar que els tribunals europeus l'anul·lin -fet que ja ha



hi haurà un creixement zero de la capacitat actual de valorització energètica (~300.000 t/any a la planta del Besòs). De fet, cal considerar que s'ha produït una reducció de la capacitat global del sistema, en haver clausurat la planta de ~50.000 t/any que hi havia a Montcada i Reixac.

Coresponsabilitat v. ecofatiga v. tractament/eficàcia

ent de les infraestructures i els sistemes legals i

zar els aspectes socials i la revisió del paper i dels s d'una

proposta co

soc

No n'hi ha prou amb el e només aborden in

compar ietat. És crític cercar la complicitat i la coresponsabilitat social per afrontar amb millors garanties la gestió dels RM. Per tant,

na gestió que tingui en compte la

en una implicació decidida de la gent en el desplegament

ar els resultats de RS i, en menor mesura, de reducció dels residus. És necessari

"nin

efepla l i tècnicament coherent.

miscréixer el cansament social davant d'aquesta allau de missatges i desincentiva la

L'anàlisi de l'estat de la qüestió ens obliga a revisar els resultats obtinguts segons els objectius plantejats; en conseqüència, cal revisar també els procediments i els mecanismes de gestió, el desplegamfinancers.

Tanmateix, és imprescindible analitresultats de tots els agents actius en aquest procés. És obvi que l'èxit o el fracà

m el PMGRM no depèn només de la capacitat tecnològica o econòmica del model proposat, sinó que demana una definició acurada i un desenvolupament de la via

ial, és a dir del factor humà.

desplegament de programes de comunicació, qula strucció dels ciutadans i les ciutadanes per assolir el seu canvi d'hàbits. Davant de la

plexitat creixent del sistema de gestió ambiental, en general, i dels residus, en ticular, cal una major i eficient implicació de la soc

cal promoure una gestió socialitzada dels residus, uparticipació ciutadana i el seu compromís.

Aquesta anàlisi o diagnosi de l'estat de la qüestió portaria a revisar els tres eixos socials del PMGRM: informació, educació i participació. S'ha d'analitzar en cadascun quins han estat els resultats obtinguts i el grau de compliment en relació amb els objectius inicials del PMGRM.

Els nous corrents iniciats amb l'Informe Bruntland, la Declaració de Rio del 1992, la Declaració de Hannover, la Carta d'Aalborg, etc., i la darrera Directiva europea d'Aarhus, promouen decididament la participació ciutadana en els processos de presa decisions i de gestió ambiental.

Ara bé, cal conèixer i valorar els elements afavoridors de la implantació del PMGRM i també aquells que en un moment determinat poden limitar-ne l'eficiència.

D'una banda, tots els aspectes socials, especialment els mecanismes de participació i d'educació ambiental, afavoreixde les propostes del PMGRM; és a dir, ajuden a interioritzar els mecanismes de gestió personal i domèstica. Això es tradueix en el canvi d'hàbits i de conducta sol·licitat per milloraconseguir que els ciutadans s'apropiïn de l'espai, del tema i de l'arrelament, perquè

gú embruta casa seva".

També ajuden a desactivar els possibles conflictes socials i territorials, minimitzant els ctes NIMBY24 i possibilitant que les infraestructures es despleguin segons un ntejament més raciona

De l'altra, aquesta coresponsabilitat demanada té uns límits prou evidents. L'excés de satges, sovint repetitius i poc clars, fomenten la nova síndrome de l'ecofatiga, que fa

24

Lite sa vol dir "no al jardí de casa meva”.

L'efecte NIMBY (Not in my backyard) es refereix a la recança dels ciutadans a acollir infraestructures percebudes com a desagradables o indesitjades al seu municipi o barri.

ralment, l'expressió angle



participació ciutadana. El bombardeig comunicatiu, especialment insistint en la esponsabilitat culpabilitzadora, s'acaba tornant en contra cor dels objectius inicials. Els

acaconseqüència, a no participar en la gestió dels residus.

re una millor definició dels factors socials que

• l volum i la coherència dels missatges.

al amb les altres àrees del món educatiu, tge unitari en tots els nivells de l'acció

educativa i municipal.

• La participació: cal impulsar i consolidar mecanismes com el Consell de Seguiment del PMGRM o la Comissió de Revisió, per donar veu als agents socials en la definició i presa de decisions dels nous objectius i mitjans.

1.4 Diagnosi de la situació econòmica

El present document pretén diagnosticar la situació econòmica de l'Entitat Metropolitana de Medi Ambient (EMMA) en el moment actual: detalla els ingressos i les despeses pressupostàries de l'exercici 2005 per l'activitat de residus. Els ingressos ascendeixen a la quantitat de 103.632.390,00 € i les despeses, a 113.907.420,00 €. La diferència, 10.275.030,00 €, es finança amb l'aplicació del romanent de tresoreria generat en exercicis anteriors. No s'hi inclouen les despeses d'estructura de l'EMMA (aproximadament 2 MEUR), les de repercussió d'estructura de la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (MMAMB), ni les amortitzacions.

Tampoc no s'hi han inclòs les despeses i els ingressos de capital, atès que el PROGREMIC preveu que la Generalitat assumirà la totalitat de les inversions en noves infraestructures de tractament de RM. Per tant, no caldrà finançar-les amb recursos ordinaris de l'EMMA, llevat dels costos financers pel temps transcorregut entre el moment del pagament i del cobrament.

Algunes de les inversions actualment en curs o previstes per iniciar durant aquest exercici són:

• Ecoparc del Mediterrani: cost previst de 45,1 MEUR. Finançat en el 80% per Fons de cohesió de tram autonòmic i en el 20% per l'ARC.

• Adequació de la planta de valorització del Besòs a la Directiva 2000/76/CE: cost previst de 3,8 MEUR. Finançada en el 80% per Fons de cohesió de tram autonòmic i en el 20% per l'ARC.

• Planta de lixiviats del DC de la vall de Joan: cost previst de 3,1 MEUR. Finançada en 0,4 MEUR pel Fons europeu de desenvolupament regional (FEDER) i la Diputació; la resta, per l'Entitat.

• Planta de transvasament de Viladecans: cost previst de 3,2 MEUR. Finançada íntegrament per l'Entitat.

• Ampliació de la planta de compostatge de Torrelles: cost previst de 0,6 MEUR. Finançada per l'ARC.

ciutadans poden arribar a desenvolupar un elevat sentiment de culpa davant la degradació creixent de l'entorn (i del planeta), que provoca el seu malestar emocional i

ba immunitzant-los i obligant-los (per la seva salut) a no fer-se'n responsables i, en

Per tant, és important establir quins són els límits, el mètode i els instruments per aconseguir que el PMGRM assoleixi uns millors resultats, amb la participació i el canvi dels hàbits, obligats, de la ciutadania.

La revisió del PMGRM haurà d'inclouinsisteixi en els tres elements clau:

La comunicació: cal redefinir el nivell, e

• L'educació: cal treballar de manera transverssocial i institucional, per integrar un missa



çant Fons de cohesió de tram autonòmic.

• Restauració del DC de la vall de Joan, zones 3 i 4: cost previst de 21,6 MEUR. Haurà de ser finançat mitjançant aportacions de la MMAMB, de la Diputació de Barcelona, de l'ARC i de fons europeus.

Finalment, cal comentar que es troben a disposició dels membres de la Comissió per a la

• Ecoparc 4: cost en el 80% mitjan

previst de 75 MEUR. Haurà de ser finançat per l'ARC, possiblement

revisió del PMGRM que ho sol·licitin els documents següents, que poden ajudar a completar l'anàlisi de l'actual situació econòmica de l'EMMA:

• Ordenança fiscal de la TMTR 2005.

• Guia d'orientació als ens locals sobre l'aplicació del retorn del cànon sobre la deposició de residus per a l'any 2005.

• Conveni de col·laboració entre l'ARC i ECB.

• Conveni de col·laboració entre l'ARC i ECV.

2

uropeu i les implicacions que diverses enllà d'aquesta data.

EMIC.

2.1

ologia i els indicadors

var-lo més enllà del 2006, es surar el grau de consecució

d'aquests objectius és important usar indicadors26 sòlids i tan entenedors com sigui ia is à

l càlcul dels indicadors per poder mesurar el grau de consecució dels objectius de RS i garantir-ne la comparabilitat (actualment, l'ARC també

Abade nts, EMMA i ARC.

Deten

•

•

Estratègies

La definició de les estratègies que cal seguir fins a l'últim any del PMGRM, l'any 2006, ha de considerar el marc de gestió de residus edirectives (i propostes de directives) podran tenir més

Per exemple, tal com es descriu en el punt 2.4, l'aprovació o no de directives i reglaments relacionats amb les diferents qualitats del compost o la matèria orgànica residual (MOR)25 condicionarà l'enfocament dels propers anys.

Per aquesta raó, les propostes d'aquest apartat han de garantir la flexibilitat i la capacitat d'adaptació als nous objectius i exigències europeus, a més de ser coherents amb les línies que s'estan concretant en la revisió del PROGR

Reflexions prèvies

Sobre la termin

La revisió del PMGRM i, sobretot, les directrius per renobasen en objectius de RS i/o valorització. Per poder me

possible. En aquest sentit, destaca el treball encarregat per l'EMSHTR a l'Agèncd'Ecologia Urbana de Barcelona "Diagnosi del model de gestió de residus dels municipde l'AMB"27 i la seva proposta de l'indicador de "Recollida selectiva neta". En el futur serútil disposar de criteris sobre e

està treballant en aquest indicador).

ns d'aplicar qualsevol indicador, però, cal validar una terminologia28 bàsica i que s'usi manera homogènia a totes les escales: ajuntame

staca la necessitat urgent d'aclarir les definicions (fins i tot el terme emprat), ja que en una gran incidència en els resultats dels índexs de RS:

Rebuig

• RESTA

Tot u o resta del residu municipal (RRM)

25 Vegprograme unicipals", pàgina 169. 26 Índe olectura). 27 Novembre 2002-octubre 2004 (resum presentat per S. Rueda en la sessió de l'11 de gener de 2005 de revisió del PMGRM); l'estudi es pot consultar a les oficines de l'EMSHTR.

s municipals" o el web de revisió del PMGRM: Àrea Metropolitana de Barcelona. GRM : Presentació", [en línia],

B rm/index.html>, [Consulta:

eu el glossari de l'annex 4 "Terminologia específica que cal incorporar en la revisió dels s de gestió de residus m

x indicador (al llarg del text s'usen els dos termes com a sinònims per facilitar-ne la

28 Vegeu l'annex 4 "Terminologia específica que cal incorporar en la revisió dels programes de gestió de residuEntitat de Medi Ambient, "EMMA : Activitat : Residus : PM

arcelona, <http://www.ema-amb.com/ca/activitat/residus/pmg31/03/2006].

http://www.ema-amb.com/ca/activitat/residus/pmgrm/index.html

Estratègies

Segona revisió 2004-2006 del Programa metropolità de gstió de residus municipals 55

• RFO

• Frac

Juntameindicadobianual, a l'expervaloritza ja es va incloure en el càlcu '

Sobre

Duranincinerac quantitat de residus en m

No qua1.37

Si no s'obren noves vie

bio

2.2 Di

2.2.1 Im pr la

• i de de no

el r a

•

part dels

llei ns que té

RM

ció inorgànica (FIRM).

nt amb la proposta de millorar els indicadors de RS, caldria establir uns rs de valorització revisables periòdicament. Aquesta revisió podria ser anual o de manera que els indicadors s'adaptessin al desenvolupament de la tecnologia i iència disponibles. Destaquem la proposta de l'ARC i de l'EMSHTR de criteris de ció29 del 2003 com un primer pas en aquesta línia, que

l d un indicador de valorització metropolità.30

la producció de residus a disposició finalista31

t el 2004, es van destinar 993.015 t de residus a disposició finalista (DC i ió) sense tractament previ. Així doncs, des de l'any 2000 la

assa enviats a disposició finalista ha disminuït.

obstant això, si es consideren el rebuig de plantes (sense comptar-ne les diferents litats) i el material processat de fora de l'àmbit de l'AMB, aquesta quantitat arriba a 8.270 t (366.393 t a incineració i la resta a DC).

s de gestió es correrà el risc de col·lapsar el sistema, ja que la producció de RESTA i de rebuig continua sent força elevada (vegeu a l'apartat 2.4 els comentaris respecte als combustibles derivats de residus —CDR— i als materials

estabilitzats).

sminució de la producció de RESTA

pulsió d'iniciatives legislatives estatals i/o autonòmiques per omoure les recollides selectives i el seu finançament, així com prevenció en origen

La Directiva 31/1999/CE (i possibles reglaments derivats) estableix un calendarreducció d'abocament de residus biodegradables (RB) fins al 2016 i l'objectiudisposar residus en DC sense tractament previ.

El model proposat en la revisió dels PROGREMIC es basa a "enfortir la RS i tractar100% totes les fraccions de residus incloent-hi la fracció RESTA, i només destinadisposició final el rebuig estabilitzat".

La modificació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus (modificada mitjançant la Llei 15/2003 i la Llei 16/2003) obre les portes a un nou marc de finançament de la gestió dels residus segons:

• Cànon de deposició de RM

• Assumpció de la responsabilitat de la gestió de residus comercials permateixos comerços.

• La propera modificació de les lleis 6/93, de 15 de juliol (ja modificada per la 15/03, de 13 de juny) i 16/03, de 13 de juny, preveu un sistema de càno

Memòria explicativa sobre la situació actual i propostes de gestió de residus a Catalun

juliol del 2004.

EMSHTR, Dades Ambientals Metropolitanes 03, 2004.

29 ARC, ya,

30

31 A partir de dades en fase final de tancament.

Estratègies


per objecte potenciar sistemes de gestió més sostenibles i enfortir la valoritzde residus en recursos, front una finalitat merament penalitzadora.

• Quant al complimen

ació

t de la Llei 15/2003 que, entre d'altres, va introduir

Caldrà veure com evolucionen les recollides comercials per poder avaluar-ne els stimades

ria nts que han assumit la recollida de residus comercials, empren el mateix

la comissió de revisió del PMGRM, l'EMSHTR donarà

ció dels sistemes de bé rt

isteri

encertadament la categoria de residus comercials, cal reforçar l'aplicació del principi de responsabilitat del productor i potenciar els sistemes de logística inversa, sempre que això sigui possible. Tanmateix, els municipis poden optar per diversos sistemes per recollir els residus comercials:

• Recollida dels residus comercials per part del servei municipal.

• Recollida opcional per part d'un servei municipal o d'un gestor privat.

• Fins i tot, es podria entendre que l'ajuntament pot no recollir aquests residus, tot i que aquesta opció extrema no sembla realista actualment.

impactes en el sistema metropolità (vegeu el punt 1.2, on s'aporten xifres esobre la importància quantitativa dels residus comercials); actualment la majod'ajuntameservei de recollida de residus domèstics.

• D'acord amb la sol·licitud de suport a la proposta de modificació de la Llei d'envasos, en coherència amb el que avança l'esborrany de la Llei catalana d'envasos (pendent del ritme de la transposició de la Directiva 2004/12/CE a l'Estat). De fet, millorar la qualitat de la fracció orgànica recollida selectivament perfeccionarà altres recollides selectives bàsiques: no n'hi ha prou d'impulsar les recollides, sinó que cal revisar la Llei d'envasos en profunditat, tal com es recull en la proposta de l'ARC sobre la potenciadevolució, dipòsit i retorn (SDDR) de determinats envasos. Aquesta proposta tamrepresentaria un pas endavant vers la prevenció de residus. L'EMSHTR donarà supoa les iniciatives que en aquest sentit es puguin presentar des de Catalunya al Minde Medi Ambient.

Estratègies


2.2.2 Impulsió de noves accions de prevenció des de la perspectivlocal i metropolitana

a

ris de prevenció i minimització32 de residus en el disseny.

2.2.3 Aug fracc

Per assolir t incidiamb lEn lín tot, de les exigències de les

eglament per a l'admissió de residus

2.2.4

recollida/tractament diferenciades de les municipals.

finacon , reciclatge i valorització. Cal destacar:

•

L'AMB no escapa a les dinàmiques de producció i consum actual a Europa. L'assignatura pendent també és la de la prevenció de residus, que depassa l'àmbit local i requereix la implicació ferma del govern. Cal aplicar polítiques estatals que ampliïn experiències fins ara puntuals i estableixin línies clares per obligar els productors a integrar indefectiblement criteEn diverses ciutats europees i a l'AMB, s'està treballant en experiències de desmaterialització i immaterialització. S'espera que aquestes experiències tinguin un efecte demostratiu molt important, però depenen d'iniciatives estatals o europees, destinades a reforçar la prevenció de residus, la reutilització i el reciclatge.

ment i millora de les recollides selectives de totes les ions

aquest objectiu, la Comissió de revisió del PMGRM ha discutit com es por des de l'AMB sobre una competència municipal que està directament relacionada 'eficiència dels tractaments. ia amb els criteris del fons de gestió de residus, i sobre

noves plantes de tractament, s'ha encarregat a una comissió formada per experts de diferents universitats que redactin una proposta de ren plantes de tractament metropolitanes. El reglament haurà d'incentivar la millora de les recollides i, en conseqüència, millorar els resultats de valorització.

Impulsió de sistemes integrats de gestió específics (envasos de medicaments i productes farmacèutics de consum domèstic, residus d'aparells elèctrics i electrònics, etc.)

33La impulsió de SIG específics consisteix a implantar de manera pràctica el principi de responsabilitat del productor, que hauria de descarregar els municipis de les recollides de residus que requereixen vies de

Tanmateix, i amb l'experiència dels SIG d'ECB i ECV, el disseny del funcionament i del nçament d'aquests és clau perquè la gestió futura d'alguns residus sigui eficient i tribueixi a objectius elevats de recollida

• La gestió dels RAEE34, que obliga els fabricants a assumir la gestió d'aquests residus. Encara és molt embrionària, tot i la seva entrada en vigor l'agost de 2005.

• RVOL (mobles, matalassos, etc.).

• Residus especials en petites quantitats (REPQ).

Runes.

egeu el glossari d32 V e l'annex 4 "Terminologia específica que cal incorporar en la revisió dels

nicipals", pàgina 172. 34 Pro ació sobre

programes de gestió de residus municipals", pàgina 169. 33 Vegeu el glossari de l'annex 4 "Terminologia específica que cal incorporar en la revisió dels programes de gestió de residus mu

bablement, abans de finalitzar la segona revisió del PMGRM es disposarà de més inform aquest SIG a partir de la qual es podrà ampliar aquest punt.

Estratègies


2.3 Der reco

Una p , que avui pesa sobre les recollides i el tractament públic, corre àries (principalment, come eis i fins i

La q tats indife s'ha intent imativa. Hi ha estimacions al PROGREMIC 2001-

otal dels RM.

tre 330.000 i 500.000 t anuals (dades del /hab./dia."

l'ac pcions possibles són:

rega fiscal per aquest concepte.

Am ns asseguren, d'una manera o una altra, el compliment del principi "qui

licar una alternativa o una altra, o una combinació de les dues, pot

nt a ossiblement es poden entendre com existents a

'ajuntament corresponent sobre l'abast que han de cobrir els serveis s prefereix, sobre l'abast de l'ajuntament com a ens prestador de

•

• o

• L' tors co

S'ha de dir que la viabilitat jurídica es dóna a partir de la Llei 15/2003, de 13 de juny, de de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus, en la qual

residu comercial i estableix una r-ne la gestió i

ivació de la gestió dels residus comercials cap a llidors/tractadors privats

art de la generació de RMspon als residus generats per activitats urbanes no domicilirços minoristes i oficines, però en general tots els petits establiments de servtot industrials).

uantificació d'aquests volums és difícil, perquè aquests residus són aporrenciadament als sistemes anònims de contenidors; tanmateix, al punt 1.2.2 at establir una quantificació aprox

2006 que, si bé són poc acurades, permeten fer una aproximació a la magnitud de la tragèdia:

"A la majoria dels casos, els residus d'activitats comercials, oficines, petits negocis, restaurants, etc., representen al voltant del 10-15% del tTot i així, es considera que en zones urbanes d'alta densitat comercial aquest valor podria assolir el 30%.

Si apliquéssim aquest percentatge a Catalunya, podríem concloure que els residus comercials representen en1999), que representaria entre 0,15 i 0,22 kg

Considerant que la gestió i el tractament d'aquests residus ha de ser responsabilitat de tivitat que els genera, les o

• Obligar qualsevol activitat econòmica privada a gestionar els seus propis residus, sense que, com és lògic, tinguin cap càr

• Gestionar els residus comercials mitjançant els serveis públics i sotmetre els generadors a les càrregues fiscals corresponents.

bdues opciocontamina, paga". Com és obvi, la gestió privada en si mateixa o per tercers té un cost que ha de satisfer el productor.

La decisió d'apdependre de diferents factors:

• La viabilitat econòmica de les recollides i tractaments privats, vinculada normalmeeconomies d'aglomeració, però que pla majoria de municipis metropolitans.

• El concepte de lmunicipals o, si eserveis a la població i a les activitats radicades.

La viabilitat i la facilitat de la imposició i la recaptació fiscal.

La viabilitat tècnica d'implantació de recollides agregades (domiciliàries + comercials) diferenciades (domiciliàries públiques/comercials privades).

oportunitat política de concertar una solució o una altra amb els interlocurresponents.

modificaciós'estableix aquesta possibilitat:

"D'altra banda, defineix el concepte de regulació específica per a aquests residus a fi de millora

Estratègies


garantir que els productors i els posseïdors n'assumeixen tota la responsabilitat en la gestió, sens perjudici que els ens locals n'assumeixin la

tionats d'acord

les operacions de gestió dels residus que generin o posseeixin." (Art. 17.1)

ma del l'ens cada

rivats, Els 32

úblic, amb

•

•

En duadel

2.4 Revisió dels instruments de tractament d'acord amb el ma

2.4.1

"Per tal que la producció de productes finals orgànics (PFO) sigui viable i s'integri amb tots els avantatges tècnics, ambientals i socioeconòmics en la

var l'aplicació de MO al

gestió directa, de manera que es respectin llurs competències en matèria de RM. El mateix règim s'aplica als residus d'origen industrial assimilables als municipals.” (Preàmbul)

"Són obligacions dels productors i dels posseïdors de residus:

a) Garantir que els residus que generin o posseeixin siguin gesamb les prescripcions d'aquesta Llei.

b) Fer-se càrrec dels costos de

Per tant, aquesta Llei estableix clarament tant la responsabilitat últiproductor/posseïdor sobre la gestió dels residus, sigui quin sigui (públic/privat)gestor, com l'aplicació del principi "qui contamina, paga", pel mecanisme adient encas (taxa o preu públic en la gestió pública i preu privat en la privada).

Des del 2003, en què es va establir aquesta possible dualitat de sistemes públics/pnomés l'Ajuntament de Barcelona ha adoptat una política activa en aquest sentit.municipis restants de l'AMB han mantingut l'estatus de sistema únic padaptació o no de la fiscalitat municipal.

Amb això s'han perdut les oportunitats següents:

S'ha ignorat una sortida interessant per a la reducció de l'activitat pública en matèria de recollida i tractament.

S'ha deixat d'utilitzar un bon instrument per responsabilitzar els generadors de residus, eina fonamental de prevenció.

• S'ha perdut una alternativa de més eficiència i menys cost; també val a dir que els mateixos comercials i industrials no han treballat en una línia favorable als seus interessos.

conclusió, una possible estratègia és rescatar aquest model de gestió dels residus l pública/privada que, en determinats casos, pot tenir avantatges per a tots els actors

s sistemes.

comportament del siste

Estudis previs

• Cal considerar les experiències recents i els resultats que es deriven de l'anàlisi de fortaleses i debilitats realitzat per l'Institut per a la Sostenibilitat dels Recursos, NERU I -Impacte del nou escenari legislatiu sobre la gestió de residus urbans.35

gestió dels RM i dels fangs d'EDAR, es recomana elesòl i, especialment, la fertilització orgànica, a política ambiental prioritària."

35 Es pot consultar el "Resum executiu del NERU I" al web de la revisió del PMGRM, ISR 2005: Àrea Metropolitana de Barcelona. Entitat de Medi Ambient, "EMMA : Activitat : Residus : PMGRMPresentació", [en línia], Barcelona, <http://www.ema-amb.c

:

om/ca/activitat/residus/pmgrm/index.html>, [Consulta: 31/03/2006].

<http://www.ema-amb.com/ca/activitat/residus/pmgrm/index.html

Estratègies


"En particular, es recomana incentivar la RS de FORM i promoure esquemesd'aplicació de PFO al sòl basats en la gestió de la demanda."

"En qualsevol cas, si la prevenció d'externalitats s'aplica amb tot e rigl'estructura transvasame

l or, de l'oferta i la demanda potencials fa necessari un cert nt de PFO urbans i agroalimentaris des del nord d'Espanya cap

de l'aplicació de PFO exigeix a distància mitjana de transport."36

limitat pel seu origen (separació mecànica t".

al centre i al sud. Per això, l'optimització necessàriament augmentar l

"L'ús final de PFO no hauria d'estaro RS) sinó per la seva qualita

Per garantir la comercialització del compost i també dels productes derivats del tractament de la MOR, cal crear una agència estatal que gestioni la demanda i d'aquests productes, i per tant, permeti donar sortida a productes que actualment nosón viables.

Fa poc s'ha publicat l'enquesta que elabora ECB anualment per cada comunitatautònoma.37 Segons els resultats publicats per Catalunya, els enquestats que "nseparen per falta de costum" han passat del 24% el 2003 al 42% el 2004.

Tot i que la RS d'envasos és superior a la mitjana espanyola, el dipòsit correcte (encontenidor específic) ha disminuït significativament. Segons l'enquesta, ha augmentel desconeixement sobre quin contenidor és l'adient per a cada ti(contenidors groc, verd i blau). Com a conclusió general de l'enquesta se cita q"han augmentat els problemes relacionats amb la separació d'envasos".

Experiència internacional

A partir de l'1 de juny del 2005, els abocadors d'Alemanya38 només acceptaran els incinerats amb carboni orgànic total (COT) del 3% o els que hagin estat sotmesos atractament mecanicobiologic (TMB) amb COT del 18%.

l'oferta

• o

el at

pus d'envàs ue

2.4.2

RM

Per assolir aquest objectiu, durant els últims anys s'han promogut instal·lacions de compostatge, selecció de residus i TMB, i s'ha impulsat l'ús de CDR prop de polígons industrials que se'n puguin veure beneficiats.

36 Caldria avaluar també l'impacte ambiental d'aquesta proposta. 37 Millward Brown per a ECB, Hábitos y actitudes de la población española frente a la separación y recogida selectiva. Comunidad Autónoma de Cataluña, 2005. 38 Informe de la Comissió al Consell i al Parlament Europeu sobre les estratègies nacionals per reduir els residus biodegradables destinats a abocadors d'acord amb l'article 5, apartat 1, de la Directiva 1999/31/CE relativa a l'abocament de residus. Brussel·les, 30.03.2005 COM (2005) 105 final.

Estratègies


2.5

2.5.1

ts els

paradoxal de proporcions relatives més altes, com es pot comprovar en l'exemple de la

Disponibilitat i optimització de nous equipaments de tractament (fracció RESTA) i d'eliminació (fluxos secundaris)

Alguns conceptes previs

Sobre el concepte de RESTA

RESTA és la fracció resultant de les recollides selectives en origen. Aquest concepte reclama, tanmateix, alguns aclariments:

Per una raó de balanços de masses, i tenint en compte que les recollides selectives notenen una eficiència ideal del 100%, a la composició de la RESTA tornem a trobar tocomponents bàsics dels RM agregats. A més, es pot donar —i, de fet, es dóna— l'efecte

taula següent:

Estratègies


Aquesta taula reflecteix un cas hipotètic en el qual s'arriba a eficiències del 50% per la FORM, el 60% pel paper-cartró, etc. Tanmateix, resulta que el contingut de MO en la

sió, de 26 d'abril de 1999, relativa a la deposició de

Si es relaciona aquesta exigència amb el resultats de la taula anterior, és evident que s'han ts d'aquesta MOR (MOR en general i MO en la RESTA). D'una mane

6

Diver ncidint amb els plantejaments dels ecopa ar la MOR sto: regula

RESTA és relativament superior al que hi havia en la composició original dels RM. Això succeeix perquè l'eficiència de RS de la FORM és comparativament menor davant de l'acció combinada de les recollides de paper/cartró, vidres i altres, encara que parcialment compensada per la baixa eficiència de la recollida d'ERE.

El tractament de la RESTA

La Directiva 1999/31/CE de la Comisresidus, els seus desplegaments i transposicions exigeixen prendre mesures per reduir l'impacte ambiental dels abocadors de RM amb matèries biodegradables (lixiviació, emissió de biogàs amb forta incidència sobre l'efecte hivernacle, etc.).

d'efectuar tractamenra força tímida, ja s'enuncia en la mateixa Directiva:

"Article

Residus que s'admetran en les diferents classes d'abocadors

Els estats membres prendran mesures per tal que:

a) Només es dipositin en un abocador els residus que hagin estat objecte d'un tractament [...]."

sos països europeus van en aquesta línia,39 coircs. La discussió que s'ha produït a Europa central sobre la necessitat de tract

es pot seguir a l'article d'Enzo Favoino Tratamiento biológico de la fracción reciones e iniciativas en Europa (parte 1).40

39 Vegeu l'Informe de la Comisión al Consejo y al Parlamento Europeo sobre las estrategias nacionales para reducir los residuos biodegradables destinados a vertederos, que és conforme amb l'article 5, apartat 1, de la Directiva 1999/31/CE, de la Comissió, de 30 de març de 2005, relativa al vertit de residus.

gestió integrada de residus (t st Network). Adreça

[email protected].

40 Enzo Favoino, Grup de treball de Monza sobre el compostatge i la raduït de la versió anglesa publicada a BioCom 1/03, del European Compo

electrònica de la Scuola Agraria del Parco: favoino

Estratègies


Deacabat abans del 2004 i que hauria de desenvolupar la L

e fet, el Document de treball (segon esborrany) de data 12 de febrer de 2001 per laborar la Directiva sobre tractament biològic dels RB (Biowaste), que s'hauria d'haver

lei 1999/31/CE abans m tractament biològic, si

s'han de considerar

r ó, vidre, metalls i residus perillosos.

consecució d'una (AT4) per sota de 10 mg O2/g

x de respiració dinàmica per sota de 1.000 mg O2/kg VS/h es que els residus municipals tractats ja no són RB segons el

ificat de l'article 2 (m) de la Directiva 1999/31/EC."41

Tot i q bre com r

Això de residu ls ecoparcs, pel que fa al tractament de la MO de la fracció RESTA. Aquest aspecte singular no s'ha inclòs —fins ara— per tant, c

Els sistemes de biotractament

iometanització com un dels e

de producció de MO (per exemple els fangs de

mpostatge o la digestió anaeròbica de MO separadament, recollit que no es recicla directament, amb la utilització de compost o digestat per a benefici agrícola o millora ecològica,

(5) el TMB de la MO,

es entada, considera que els residus que han estat subjectes a s'assoleix un cert valor límit per a la fermentabilitat, no biodegradables:

"Els residus municipals

S'haurien de reduir la quantitat i la contaminació dels residus municipals a la mínima magnitud possible, via la RS de les fraccions de residus municipals, com ara MO, envasos, paper i ca tr

Si els residus municipals reben un TMB a l'abocador, laactivitat de respiració després de quatre dies ms o un índeconsiderarà sign

ue aquest projecte de directiva continua aturat, es pot acceptar com una guia soeduir l'impacte ambiental dels dipòsits controlats (tot complint la normativa).

és molt important, perquè implica sancionar el model metropolità de gestiós plantejat al PMGRM del 1997 i posat en pràctica amb e

en les estratègies de gestió de residus de la resta de Catalunya o d'Espanya;onverteix l'EMMA en pionera d'una línia avançada.

En el mateix sentit, en el document Biowaste es reconeix la bpossibles tractaments de la FORM. A continuació, es reprodueix la jerarquia dtractament de RB:

"Principis generals

Una millora de la gestió de MO a la Comunitat ha d'encoratjar, en aquest ordre:

(1) la prevenció o reducció clavegueram) i la seva contaminació pels contaminants,

(2) la reutilització dels residus (per exemple el cartró),

(3) el reciclatge de residus recollits separadament amb la destinació de la fabricació del material original (per exemple el paper i el cartró), sempre que des del punt de vista ambiental estigui justificat,

(4) el co

(6) l'ús de la MO com una font per a la generació d'energia."42

41 La cursiva és nostra. Biowaste, COM (2002) 179 de 16 d'abril 2002. 42 Biowaste, COM (2002) 179 de 16 d'abril 2002.

Estratègies


ocument tracta també de les següents qüestions importants:

Reconeix els sistemes aeròbics i

El d

• anaeròbics sense distincions.

•

Aqu

[...]

en MO de forma

..]

(8) bselecbiores classes 1 i

El documen

• Només

• Un prod t

• A més més ex

• Per aquest motiu, molts e designació

La millora en quantitat i qualitat de les recollides de FORM passa a ser un objectiu més prioritari: ja no es tractarà de produir compost de qualitat, com s'indica en l'esquema de l'ARC, sinó, simplement, que el que es produeixi pugui ser considerat compost.

• Reitera el TMB dels RB: aquells que no són el resultat d'una RS, és a dir, la RESTA.

Prioritza els TMB sobre la valorització energètica en el cas dels RB (contingut d'humitat, baix poder calorífic). La valorització energètica s'ha d'aplicar -i, en aquest cas, serà prioritària- per als residus amb baix contingut de biodegradables (i, en tot cas, amb baix contingut d'humitat).43

esta última qüestió és nova i està absolutament justificada.

Encara, però, hi ha altres elements de gran interès:

"Definicions

(5) compost indica el material estabilitzat, higienitzat, ric similar a un humus i lliure d'olors agressives, resultat del compostatge de les recollides selectives de residus municipals biodegradables, que està dins de la qualitat, des del punt de vista ambiental, de l'annex III;

[.

ioresidu estabilitzat indica el residu resultant del TMB de la part no cionada en origen dels residus domèstics, així com qualsevol altre idu tractat que no compleixi amb la qualitat ambiental de les

442 de l'annex III."

t, per tant, té diverses conseqüències importants:

es pot considerar compost allò que provingui de la RS de FORM.

ucte que tingui les mateixes característiques que un compost, però procedende la MOR, no pot ser considerat compost i s'ha d'anomenar bioestabilitzat.45

a més, s'exigeix el compliment d'unes característiques químiques i biològiques igents que les actuals.

productes hauran de restar fora del mercat dcompost i s'hauran de derivar al mercat secundari de bioestabilitzat46 o destinar directament a tractament finalista.

•

43 En alguns països europeus s'està introduint la normativa complementària d'exigir un mínim de PCI (per exemple 10.000 kJ/kg o 2.400 kcal/kg) per poder derivar un residu municipal cap a una planta tèrmica. 44 Biowaste, COM (2002) 179 de 16 d'abril 2002. 45 Evidentment, aquesta condició està molt discutida. 46 Les possibles destinacions són quantitativament limitades: obra pública, silvicultura, restauració paisatgística, etc.

Estratègies


• O, alternativament, s'ha d'abandonar totalment la recollida domiciliària de FORM (mantenint la dels generadors singulars que poden garantir un producte de gran qualitat) i s'ha de substituir per un model més simplificat de recollida, del tipus paper/cartró-vidre-ERE-RESTA.

• Per acabar, si la sortida final dels biotractaments de MOR (o fins i tot de FORM) no pot ser l'aplicació al sòl —si no tenim un subproducte, sinó un residu—, s'ha de reorientar el procés per suprimir els elements que no siguin congruents amb aquesta finalitat i encaminar-se, en canvi, a garantir unes bones característiques d'estabilització. Per exemple, s'hauria d'evitar produir un element afí a un mal bioestabilitzat, que no compleix cap condició i no té cap possibilitat d'ús com a tal, i

s. sió de la Comissió Europea

una nova estratègia de prevenció a marc de residus:

tres tipus de plantes de TMB a explicativa sobre

04":

de tres grups de materials: 1) stabilitzat i rebuig per a valorització

nergètica.

de tres grups de materials: 1) stabilitzat i rebuig

materials recuperats, per valorització reblert o cobertura característiques.

zació biològica i separació de rats, per valorització material

i 3) rebuig, per a

del tipus 2, complementats en

dedicar l'esforç a minimitzar-ne l'impacte ambiental als dipòsits controlatNota a novembre de 2005: Aquest apartat ha quedat afectat per la decid'abandonar la idea d'una directiva específica pels RB i d'establir i reciclatge dels residus, així com per la proposta de la nova directivhttp://europa.eu.int/comm/environment/waste/strategy.htm.47

Els plantejaments en marxa per part de l'ARC

En la actual revisió del PROGREMIC, l'ARC està plantejant de la fracció RESTA; els tipus es poden consultar al document "Memòrila situació actual i propostes de gestió de residus a Catalunya, juliol 20

Tipus 1 Pretractament previ dels residus, amb separació MOR per a tractament biològic, amb producció de bioeestabilitzat o per a deposició en DC; 2) materials recuperats,material (reciclatge), i 3) rebuig, per valorització e

Tipus 2 Pretractament previ dels residus, amb separació MOR per a tractament biològic, amb producció de bioeestabilitzat per a deposició en DC; 2) material (reciclatge), i 3) rebuig, per DC, com a material de diària del front de treball o directament a deposició, segons

Tipus 3 Pretractament previ dels residus, amb estabilittres grups de materials: 1) de materials recupe(reciclatge); CDR, materials combustibles alternatius, deposició en DC.

L'Ecoparc 3 de l'EMMA seria del tipus 1 i els Ecoparcs 2 i 3 els dos últims casos per línies de tractament de FORM.

47 Comisión Europea, "Environment - Waste prevention and re<http://europa.eu.int/comm/environment/waste/strategy.htm>, [con

cycling", [en línia], Brussel·les, sulta: 04/04/2006].

http://europa.eu.int/comm/environment/waste/strategy.htm

Estratègies


Estratègies


Millora de l'eficiència dels ec 2.5.2 oparcs, especialment en la separació

s o lots separats) i el compostatge a la maduració del digestat

Bio

D'a(fin MGRM i de la revisió del PROGREMIC en curs):

de materials recuperats i també en la fracció orgànica (MOR)

Des del primer moment, s'ha plantejat que els ecoparcs de l'EMMA han de tenir la capacitat de migrar des d'una situació d'escassa RS de FORM, fins a una situació de predomini d'aquesta, amb una reorientació de la capacitat de biotractament inicialment adreçada de forma massiva a la MOR.48 Aquest fet comporta destinar la digestió a la FORM i la MOR (en línie(exigit des del començament per l'Entitat i enunciat ara com a necessari en el document

waste (per higienització).

cord amb això, es fan aquestes projeccions aproximades amb horitzons 2006 i 2010 als respectius del P

Tots els valors de creixement anual acumulatiu, fins i tot els de la hipòtesi optimista, estan

genpre

Peramb l'addició del nou Ecoparc 4) podrien absorbir tota la FORM recollida i que encara

l'Ec

Aixpro icions molt millors: més capacitat

per sota dels valors enregistrats fins ara (vegeu la taula 9 del capítol 1). Tanmateix, cal tenir en compte que el 25% del total de RM implica recollir fins al 63% de la MO

erada, la qual cosa és un horitzó difícil d'aconseguir d'aquí al 2010, ja que supera les visions del PMGRM i de la versió actual del PROGREMIC.

tant, del quadre anterior es desprèn que les actuals plantes metropolitanes (potser

podria haver un cert escreix de capacitat de biotractament per processar les fraccions més riques en MOR de la RESTA (a l'Ecoparc 3 i amb l'afegit de capacitat que representa

oparc 4 i altres possibles noves instal·lacions).

ò, sense més, ja és una millora de situació en l'eficiència dels ecoparcs, ja que cessaran una matèria primera amb unes cond

metanogènica, menys dificultats hidràuliques.

e fet, a l'Ecoparc 2 un dels tres digestors s'ha alimentat des de l'inici amb FORM, mentre els es dos reben MOR. A l'Ecoparc 1 s'estan preparant per seguir també per aquesta línia.

48 Daltr

Estratègies


A d'ael p

REpermeelsredterm

FORM, vidre, RVOL compostos,

residus de neteja domiciliària, residus especials, RAEE, PFU, runes de petites obres

això possibilitaria l'assoliment de corrents de MOR més

provar-se al final del 2006.

ns més riques amb

tingui un contingut de MO m cessos de selecció, es i r ustes tinades a estabilitzar els pr ac am ls de la deposició en DC, se licada, com ara la

Totnecproporcions relatives (% sobre les entrades). I, en tots els casos, redueixen també —en terme derivats cap a dipòsits controlats,

• Impulsar la RS de tot erables (vidre, paper/cartró, ERE) o valor mera conseqüència serà la reducció qu ent complex que requereix aquesta fracció si es volen complir uns re al 10 en el límit— l'únic

• que fa als hàbits de consum i a la seva influència sobre recollides

relativa. Un cas clar és el model de residu mínim en el qual la fracció RESTA —inorgànica— ara seria especialment rica en ERE.

• El tractament de la fracció RESTA és divers, i possiblement hi ha d'haver plantes amb

s mitjançant tament previ d'un ecoparc es pot

més, també s'ha d'impulsar la millora de la qualitat de la FORM, que hauria conseguir rebaixar l'índex actual d'impropis, per fer el procés de tractament més fàcil i roducte resultant de millor qualitat.

Una altra qüestió és la millora dels ecoparcs com a eina de processament de la fracció STA. L'heterogeneïtat que caracteritza tots els residus es fa més àmplia en la RESTA, la qual cosa els ecoparcs s'hauran de preparar per al tractament de fraccions més o nys riques en MO, en materials recuperables, etc. També s'ha de tenir en compte que canvis d'hàbits alimentaris i la millora en quantitat i qualitat de la RS de FORM faran uir el contingut de biodegradables a la RESTA. Les accions que es podrien dur a

e són les següents:

• L'increment en qualitat i quantitat de les recollides selectives:paper/cartró i ERE, com a fraccions principals. Però també: fusta i

domèstiques, etc.

• La utilització de les millors tecnologies disponibles pel que fa a classificació automàtica de materials; riques, així com més quantitat i millor qualitat de matèries primeres secundàries. Enaquest sentit, l'Ecoparc 2 significa un progrés visible envers a l'Ecoparc 1 i s'esperenencara millors resultats a l'Ecoparc 3, que podran com

• L'aplicació de línies de processament diferents entre les diverses plantes, o fins i tot dins d'una mateixa planta. Per exemple, la destinació de les fracciomés quantitat de biodegradables a la producció de MOR i la metanització d'aquesta en les plantes amb capacitat sobrera de biometanització, sempre amb separació de la FORM.

• Complementàriament a l'anterior, la RESTA que d'origenés baix, o les fraccions més pobres en MO que resultin dels pro podran tractar en línies més simples ob , desoductes biodegradables i millorar els imp tes bientanse necessitat de recórrer a processos de tecnologia comp

biometanització.

es aquestes mesures han de permetre reduir els rebuigs de planta que essàriament hagin d'anar a processos finalistes, en quantitats absolutes (t/any) o en

s absoluts i relatius— la quantitat de biodegradablescomplint així la Directiva 1999/31/CE:

es les fraccions recupitzables com a materials (FORM). La pri

antitativa de RESTA i del tractamsultats ambientals acceptables. En el límit inassolible d'arribar

0% d'eficiència, la RESTA només seria el 20% i —sempre tractament possible seria el finalista.

Al marge de les variacions pelels residus generats, una segona conseqüència de l'increment de lesselectives és una composició diversa de la fracció RESTA, segons la seva eficiència

tractaments diferents i adaptats a la diversitat dels fluxos de residus d'entrada a planta o als corrents de materials de característiques diferents aconseguitsistemes de classificació. Per exemple: en el trac

Estratègies


distingir, entre d'altres, una fracció molt rica en MO (MOR), que es podria destinar a biometanització (com a valorització energètica), i una altra d'un contingut mitjà, per la qual l'escaient és una estabilització.

e plantes de transferència, però ara per ara els

2.5.3

A m per ara, no han

niv

Po bustible derivat de

Coes

•

ORM a tractament biològic 36%

22,5%

• En aquesta línia és adient plantejar un protocol de les condicions d'entrada a les plantes de tractament, per aconseguir la màxima eficiència —en termes de sostenibilitat i econòmics. La conseqüència indesitjable és la multiplicitat de punts d'entrada i, per tant, la complicació i l'extensió de les xarxes logístiques entre generació i tractament. Un sistema potent hauria de resoldre aquesta dificultat desplegant en el territori un sistema drecursos disponibles no permeten aquesta solució.

Altres solucions en fase d'experimentació industrial

és d'altres possibilitats, es poden considerar solucions que, arasuperat una fase d'experimentació i/o d'introducció temptativa a escala industrial, o amb

ells d'eficiència ambiental:

sada en marxa d'un sistema d'aprofitament d'un comresidus o combustible alternatiu de substitució

m a possibles altres tractaments, s'obre la possibilitat d'aïllar corrents de material que classifiquen en plantes de tractament per a la producció de CDR49.

Es pot fer una hipòtesi de càlcul sobre la reducció de la massa de RESTA que es pot aconseguir als ecoparcs o plantes de tractament:

Suposem que la composició de la RESTA és la següent:

• FORM 45%

• Envasos de vidre, paper/cartró i ERE 45%

• Altres 10%

• Suposem que els sistemes de selecció de la planta arriben a eficiències al voltant del 80% en el cas de la FORM, del 50% en el cas dels materials recuperables dels envasos de vidre, paper/cartró i ERE i del 5% dels materials recuperables sobre els altres. El resultat serà:

• F

• Material recuperats dels envasos

de vidre, paper/cartró i ERE

• Material recuperats dels altres 0,5%

• Rebuig 41%

• Així doncs, amb unes eficiències molt altes i avui encara no assolides —ideals límit—, el rebuig se situa en el 41%.

Per tant, s'ha reduït el rebuig a dispositiu finalista, però només fins al ~40%.50

49 Vegeu el glossari de l'annex 4 "Terminologia específica que cal incorporar en la revisió dels programes de gestió de residus municipals", pàgina 165. 50 Encara avui no assolit ni en l'Ecoparc 1 ni en l'Ecoparc 2.

Estratègies


Aleshores, d'un dels possibles fer un pas més en la reducció dels residus destinats a dels possibles corrents de material que es classifiquen en una planta de tractament, es pot

> 3.000-4.000 kcal/kg ~12-17 MJ/kg), bones condicions químiques (absència de metalls gasos àcids en la combustió: absència de

onòmiques (preu

•

l CER Nº 3, "Contribución de la industria del cemento a la gestión de

ue respon al tipus 3, on es produeixen materials combustibles alternatius.

uig per tractament finalista al voltant del 30% o una millora significativa envers l'anterior. Tanmateix, ara l desenvolupar i que exigeix analitzar els resultats de les

cimenteres catalanes sobre l'ús de fangs assecats

a fracció del rebuig com a material de rebliment i

nt ió morfològica d'antigues pedreres amb la utilització de la rebuig d'ecoparcs —menor quantitat de MO reactiva—, a la

La Vallensana, ja clausurada.

aïllar per a la producció d'un CDR:

Aleshores, d'un dels possibles corrents de material que es classifiquen en una planta de tractament, pot aïllar-se un CDR que reuneixi bones condicions tèrmiques (poder calorífic

pesants i d'elements susceptibles de formar corrosions, emissions contaminants, etc.) i bones condicions eccompetitiu amb els combustibles fòssils).

Algunes qüestions que cal tenir en compte, en relació amb aquesta possibilitat:

Es tracta d'un estalvi energètic i, per tant, va a favor de la sostenibilitat del sistema, ensubstituir un combustible fòssil o una altra font d'energia primària per un derivat dels residus, que actualment té un cost econòmic i ambiental.

• La legislació comunitària preveu ja aquesta possibilitat, sota el nom poc agraït de coincineració: Directiva 2000/76/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 4 de desembre de 2000, relativa a la incineració de residus, on també es tracta dels valorslímit d'emissió a l'atmosfera per a la coincineració de residus.

• També cal recollir l'experiència europea en la utilització de CDR, relativament alta pel que fa a cimenteres, més reduïda per a altres usuaris.51 Es pot veure el document Cuadernos deresiduos en Europa", de setembre del 2001.

• Per contra, cal esmentar la situació d'espera d'altres grans consumidors de combustibles sòlids davant de l'actual normativa ambiental respecte a emissions. Efectivament, hi ha grups específics d'instal·lacions de combustió que estan gaudint, en aquest moment, d'una gran permissivitat normativa, statu quo que pretenen mantenir; són, per tant, absolutament refractaris a qualsevol variació de la situació.

• Finalment, val a dir que aquesta possibilitat també és reconeguda per l'ARC, en la mesura q

Aquesta solució permetria arribar a un rebinferior, la qual cosa representaper ara, és un esquema que caproves que s'estan fent a algunesd'EDAR.

Utilització d'unrestauració paisatgística de pedreres

Com a alternativa a la deposició en dipòsits controlats, l'EMMA ha insistit en proposar la deposició del rebuig inertitzat, enfardat i embolicat amb plàstic film; aquesta proposta ha estat assumida per la Conselleria de Medi Ambient i l'ARC, que estan anuncial'estratègia de la restauracfracció més inertitzada del qual, a més, s'incorpora una barrera addicional en forma de embolcall de les bales.

Ara mateix, amb la col·laboració de l'EMMA, s'està duent a terme una prova pilot de bales amb rebuig dels ecoparcs 1 i 2, embolicades amb film de PEBD, al DC de la Vall d'en Joan i a la pedrera de

51 A Espanya algunes cimenteres han iniciat tímidament aquest procés; a Catalunya cap.

Estratègies


ici de la prova al DC de la Vall d'en Joan:

• No hi ha objectes que puguin volar dispersats pel vent

• La imatge de l'explotació és menys agressiva que la d'un DC convencional ben gestionat

• Es disminueix l'emissió d'olor en el treball

tació tradicional.

Utilització del material bioestabilitzat que no reuneix les característiques de eració de sòls degradats

par para de la normativa vigent fins fa poc.

comproagr

divtreborg esiduos urbanos y de los lodos de depuradora,

dep de les plantes de

s estrictament agrícoles per al producte a a un estàndard mínim, com poden ser els usos esmentats.

ixissin (tècnica, econòmica i legalment), na sortida quantitativament significativa dels ecoparcs fos un

rebuig; per tant, s'hauria donat un pas important per reduir els ispositius finalistes.

En qualsevol cas, caldrà analitzar aplicacions experimentals que se n'hagin pogut desenvolupar en altres països i considerar proves experimentals en el nostre país per tal de donar absolutes garanties que el seu balanç ambiental en una anàlisi de cicle de vida és positiu.

Encara que les proves anteriors s'han d'anar sealguns resultats un any i mig després de l'in

guint a llarg termini, ja es poden avançar

• Aparentment, la generació de lixiviats té una cinemàtica més lenta

• No hi ha problemes d'estabilitat

• La manipulació no és gaire complicada i es pot comparar amb l'explo

compost per a aplicacions forestals i de recupAquest és un tema relativament desconegut, ja que actualment impera encara el

adigma del compost de qualitat mitjana, a l'emD'una banda, existeixen diverses fonts de productes biològics, que són possibles

petidors per a l'aplicació al sòl un cop tractats degudament: compost o bioestabilitzats cedents de fangs d'EDAR, de purins, de residus de l'agricultura i de la indústria oalimentària.

De l'altra, l'aplicació al sòl d'aquests productes s'ha de fer atenent a l'equilibri dels ersos elements (C, N, P), com ha assenyalat la doctora Montserrat Soliva i s'ha allat a escala estatal per a l'estudi Proyecto NERU 1 - La gestión de la fracción

ánica, fracción resto y rechazos de los rISR-cer, octubre del 2004. Tot això fa pensar que caldrà una gestió molt important —segurament mitjançant una agència pública— per donar sortida a aquest producte i evitar que finalment acabi a

osició controlada, el que incrementaria el rebuig resultant tractament. En tot cas, les possibles aplicacions són:

• Segellament d'abocadors

• Recuperació de sòls marginals

• Recuperació de sòls degradats

• Silvicultura

• Enjardinament d'àrees vinculades a obra pública. El nou Reial decret 824/2005, de 8 de juliol, sobre productes fertilitzants, comporta perspectives en la línia d'utilitzacions diferents a lebioestabilitzat que no arrib

Expectatives derivades En la mesura que les anteriors solucions rees'aconseguiria que usubproducte i no und

3 Altres polítiques i criteris

3.1 in co

El s

•

•

mòbil (especials, perillosos, RVOL, restes de jardineria domèstica, restes

•

i dels RAEE, ja que hauran de

•

• s de gos), així com dels residus abandonats al carrer.

necen

Tanquedifeel l

Algno; la situació varia segons els municipis: en alguns ajuntaments es reenvia els usuaris a

Aclariment de l'abast del sistema metropolità (fraccions closes i excloses) i del tractament d'algunes fraccions nflictives (per exemple, biosanitaris grup II)

istema metropolità de gestió dels RM es basa en:

La recollida de cinc fraccions segregades en dos grups: vorera (orgànics i RESTA) i àrea d'aportació (paper-cartró, vidre, ERE).

El servei de concentració i transport per al tractament de RM sense recollida domiciliària i/o especials en petites quantitats: deixalleria, deixalleria de barri, deixalleria de petites obres de construcció, etc.).

Algunes recollides de RVOL (mobles, electrodomèstics, etc.). A partir d'ara, amb l'entrada en vigència de la normativa sobre RAEE, la recollida de RVOL haurà de diferenciar molt clarament els mobles dels metalls seguir diferents camins de tractament.

L'esporga (fracció vegetal) en alguns municipis.

Les escombrades del carrer i la recollida de les papereres (amb residus barrejats, excrement

Per als residus anteriors, es construeixen i gestionen les plantes de tractament que són essàries, sempre que la iniciativa privada no garanteixi la reintroducció dels materials els sistemes econòmic i productiu.

mateix, hi ha una sèrie de productes residuals que es produeixen en el teixit municipal sobrepassen l'àmbit d'aplicació del PMGRM. Se'n podrien fer moltes classificacions rents, segons el tipus de material o la perillositat, però potser la més clara es basa en

loc de producció per activitat.

uns d'aquests residus tenen circuits formals de recollida, mentre que d'altres encara

empreses privades, en d'altres tenen una taxa especial de recollida i en d'altres es deriven cap al sistema metropolità. Per exemple:

• Residus comercials

• Excepcionalment, pneumàtics fora d'ús (PNFU) o VFU

• Residus de la neteja de rieres o de platges

• Animals morts.


Segona revisió 2004-2006 del Programa metropolità de gestió de residus municipals 73

3.1.1

als

•

ilitat de recollir selectivament i valoritzar les piles i els

fa a partir dels

• tàleg

•

RAEE, tots els consumibles d'informàtica (article 2b)

•

questa mena de productes quan el client en compri un de nou de unicipis de més de 5.000 habitants han de garantir ent quan els posseïdors no vulguin comprar-ne un

altre. Queda pendent d'aclarir si totes les piles que poden fer funcionar en aquests

ma de marcatge dels contenidors és el mateix

Caamautfacde

reccom matalassos o somiers metàl·lics. D'entrada, sembla que el municipi no hauria de fer-se càrrec dels costos derivats de la gestió d'aquests aparells (vegeu el número 178 del

Altres residus de generació domèstica

• Medicaments. Des de l'entrada en vigor de la Llei 11/1997 d'envasos i seguint les recomanacions de l'OMS de no reaprofitar els medicaments, la gestió de restes de medicaments i els envasos que els contenen correspon al SIGRE (www.sigre.es). Els usuaris particulars han de tornar els envasos de medicaments a les farmàcies i CAP. Els transporten i classifiquen el sistema integrat o les fundacions humanitàries.

Piles i bateries. La legislació espanyola (article 5 del Reial decret 45/1996, de 19 de gener, publicat al BOE núm. 48) atorga a les comunitats autònomes i a les entitats locals la responsabacumuladors. Tots els aparells, excepte alguns equips informàtics, han de portar piles fàcils d'extreure i marcades correctament amb la indicació de la toxicitat; aquestes piles no s'han de llençar als contenidors de brossa. L'article 24.1 de la Llei catalana 6/1993 declara servei públic de titularitat de la Generalitat de Catalunya el tractament dels residus especials següents: aparells que contenen clorofluorocarburs (CFC), piles, fluorescents i llums de vapor de mercuri, i olis. La recollida es establiments comercials i de les deixalleries, a més d'alguns mercats municipals (www.arc-cat.net). El transport d'aquests residus es regula al Decret 93/1999, de 6 d'abril.

Olis minerals. Els olis minerals de motor es consideren residus perillosos al Caeuropeu de residus. La titularitat del servei de gestió és de la Generalitat de Catalunya (Llei 6/1993, article 24.1). Els particulars que vulguin substituir els olis de motor n'han de portar els vells a la deixalleria municipal.

Tòners i tinta d'impressores. Alguns establiments comercials (Abacus, per exemple) ofereixen el servei de recollida als clients. Des de l'entrada en vigor del Reial decret 208/2005, de 25 de febrer, sobrees poden considerar inclosos en el sistema de devolució als comerços en comprar el substitut.

RAEE. A partir del 13 d'agost del 2005 entra en vigor l'obligació dels productors i distribuïdors/venedors d'identificar els productes inclosos en el Reial decret 28/2005 i de recollir acaracterístiques equivalents. Els mla RS d'aquests aparells, especialm

aparells queden incloses en aquesta normativa, ja que al capítol de definicions es consideren RAEE els materials, els components, els consumibles i els subconjunts que els componen (article 2b). El sisteque el que es fa servir per a les piles.

l tenir molt en compte l'article 3, apartat 2, on s'indica en relació amb els productes i b possibles SIG que "podran subscriure un conveni marc amb les comunitats ònomes, al qual es podran adherir voluntàriament els ens locals, de manera que els iliti la percepció dels costos addicionals efectivament suportats per la RS d'aquest tipus residus".

Les deixalleries ja reben els RAEE. S'ha de resoldre la separació de RVOL que es ullen al carrer, en els quals podem trobar RAEE, però també fustes i altres elements,

http://www.sigre.es

http://www.arc-cat.net



butpublica/butlletins/>) .

•

• la construcció particular. S'inclouen en el Decret 201/1994 regulador

• ropeu de residus classifica els pneumàtics en el grup 16, com a residus no especials que poden seguir tres vies de tractament: recuperació, utilització

o especial. Des del punt de vista del s llars són residus que no

•

na de residus, en

3.1.2 Re

A mdom eradors, es poden identificar els residus següents:

le 24.1 de la Llei 6/1993 declara servei públic de titularitat de la Generalitat de Catalunya el tractament dels residus especials següents:

a usat, com ara

•

lletí electrònic de notícies a: <http://mediambient.gencat.net/cat/ciutadans/participacio_ 52

• Roba usada. Hi ha diferents circuits de recollida privada, més o menys subvencionada per l'Administració o per fundacions humanitàries. Aquesta recollida no té cap legislació específica. En l'àmbit metropolità, cada ajuntament cedeix els espais per col·locar-hi contenidors de recollida segons els criteris propis.

Altres residus tèxtils. Ara per ara, els residus tèxtils que s'originen a les cases, si no es poden reaprofitar, van a parar al contenidor de RESTA. Totes les peces que estan formades per materials diversos són difícils de reciclar: cremalleres, botons, cuir, cotó, fibres acríliques, etc.

Residus ded'enderrocs i altres residus de la construcció. Si una persona fa obres a casa seva i genera residus de la construcció, pot seguir dues vies per tractar-los: a) portar-los a la deixalleria municipal, si no superen els 500 kg, i b) contractar els serveis d'un gestor autoritzat que els reculli a la porta del domicili en bosses grans d'1 m3.

• Altres residus. Com a norma general, les deixalleries metropolitanes accepten i gestionen els residus especials d'origen domèstic i els de petits generadors. Se'n classifiquen fins a 60 tipus. A l'adreça <www.deixalleries.com> es pot actualitzar permanentment la llista de materials admesos, que també inclouen els anteriors.

PNFU. El Catàleg eu

com a combustible i deposició com a residu nPMGRM, els pocs pneumàtics que es poden originar a letenen recollida especial i que es poden recollir i acumular a les deixalleries per lliurar-los a un tractador especialitzat.

VFU. Els municipis s'han de fer càrrec de la gestió dels vehicles abandonats a la via pública (Llei 15/2003, article 2) a través d'un gestor autoritzat, perquè els pugui descontaminar. El PMGRM no preveu el tractament d'aquesta melínia amb la normativa europea i estatal, que estableix aquesta obligació per als generadors.

sidus d'origen comercial

és dels residus comercials i de serveis assimilables a les cinc fraccions de la recollida iciliària, la gestió dels quals actualment és responsabilitat dels mateixos gen

• Olis de cuina o vegetals. L'artic

aparells que contenen CFC, piles, fluorescents i llums de vapor de mercuri i olis. En aquest apartat considerem els grans generadors d'oli de cuinxurreries, bars, restaurants, hotels i càterings. Probablement entren en un circuit privat de recollida i valorització.

Residus valoritzables directament. El PMGRM tampoc no preveu els circuits que es poden establir de manera privada entre particulars. Tenim coneixement, per exemple,

eneralitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. "DMAH -> Butlletins ctrònics > Medi Ambient i Habitatge", [en línia], [Barcelona], <http://mediambient.gencat.net/cat/ adans/participacio_publica/butlletins/>, [consulta: 31/03/06].

52 GEleciut

http://www.deixalleries.com

http://mediambient.gencat.net/cat/ciutadans/participacio_ publica/butlletins/>






d'alguns circuits de recollida de despulles de carn als mercats o de restes de pa als forns.

Residus de l'activitat docent. Un cas especial que no es resol de la mateixa manera són els residus de l'activitat docent. Hem rebut qüestions i queixes d'una escola de fotografia que no sap què fer amb els residus de revelatge fotogràfic, ja que no els accepten a les deixalleries perquè no són "petites quantitats". La recollida i el transport a la

•

UTE Montmeló pot representar 1.000 €/any. Una situació anàloga la

os es planteja com una activitat

•

• el que es deia al començament d'aquest paràgraf, el fet

s comercials entre els RM: l'exemple més clar i quantitativament més significatiu són els embalatges i els

3.1.3

n amb els RM. Els residus

r com a RM, però els del grup II només es

autoritzades expressament. Formen part d'aquests grups els residus perillosos des del punt de vista sanitari i els

99 de sidus

ya i del Decret 93/1999 sobre procediments de gestió de residus.

3.1.4 Residus d'origen industrial

Tots els re

• me

a

de

• rs.

construcció. Si una persona, a través d'un contracte amb una empresa de la ritzat

trobem en molts instituts de secundària que tenen laboratoris de química, física i biologia. Els residus banals en algunes poblacions reben una atenció especial per part de l'ajuntament. En d'altres, la recollida i el buidatge dels contenidors interiors fins al carrer correspon al servei de neteja. En altres caseducativa.

VFU i PNFU. Si els VFU es lliuren a un comerciant com a part del pagament d'un altre vehicle, és el comerciant qui ha de dur a terme la gestió de la descontaminació i el desballestament del vehicle o dels pneumàtics, si escau. En tots dos casos, el comerciant els ha de lliurar a tractadors especialitzats.

Altres residus. Insistint enque l'activitat productiva i de distribució comparteix espai amb l'activitat residencial fa que en alguns punts del territori sigui fàcil trobar residu

envasos comercials.

Residus derivats del sistema sanitari

• Grups I i II. Els residus sanitaris que es generen en oficines i despatxos, bars i menjadors es classifiquen com a grup I i es gestionesanitaris del grup II (no especials), com ara guixos, robes, material d'un sol ús tacat amb sang, etc., també s'han de gestionatracten en dispositius finalistes: incineració o disposició controlada.

• Grups III i IV. Els residus sanitaris d'aquest dos grups queden clarament exclosos de tractament municipal perquè són potencialment perillosos per a la salut de les persones. La gestió s'ha d'encarregar a empreses

que continguin materials radioactius. La regulació es fa a partir del Decret 27/19gestió de residus sanitaris, del Decret 92/1999 de modificació del catàleg de rede Catalun

sidus industrials han de ser gestionats pels seus generadors. Tanmateix, atesala confusió que hi pot haver, es poden identificar els residus següents:

Residus de tallers de reparació de vehicles: olis, bateries, etc. El titular de la gestiódels olis de motor usats és la Generalitat de Catalunya. Els tallers que duguin a terel servei de substitució per a particulars, han de lliurar l'oli a l'empresa adjudicatàridel servei, en aquests moments CATOR: <www.cator-sa.com>. Els tallers, a més,generen residus assimilables a comercials en algunes activitats, com ara la venda recanvis, capses de cartró, embalatges lleugers, etc.

Residus de reparacions de la llar: runes i altres elements de petits generadoQueden inclosos en el Decret 201/1994 regulador d'enderrocs i altres residus de la

construcció, fa obres a casa seva, ha de fer servir els serveis d'un gestor auto

http://www.cator-sa.com



que reculli els residus a la porta del domicili, normalment en bosses grans d'1 m3. El preu de la gestió i dels residus que es generin en la deconstrucció és a càrrec del propietari del local. Cal fer un esment especial als residus de materials declarats perillosos com l'asbest, que encara es troben. Hi ha teulades, canonades i dipòsits

sse III.

e ra le

d'efecte 0 a l'efecte de l'emissió de CO2 (biomassa).

mercials, entreteixida amb l'activitat residencial fa que en trobar residus industrials entre els RM: substitució

de portes, marcs i finestres, restes de teixits, restes de tallers de persianes, etc. També s'hi troben residus assimilables a comercials: l'exemple més clar són els

ollida pública só

3.2

rs per

ossa

Normal tenen acions

legals timulats

3.3 municipal

d'uralita a les nostres ciutats. Ara per ara, és un residu que només s'admet a les deixalleries amb moltes mesures especials i que s'ha de portar a dipòsits controlats de cla

• Palets. No estan inclosos en cap normativa especial, ja que són de fusta senstractar. Tenen circuits de reutilització, reparació o aprofitament com a matèria primeper a la fabricació d'aglomerats de fusta; també es fan servir com a combustib

• Altres residus. De forma semblant al que s'indicava respecte als residus col'activitat productiva i de distribucióalguns punts del territori sigui fàcil

embalatges i els envasos.

Tots aquests residus industrials inclosos gratuïtament entre els sistemes de recn una vulneració de la regla "qui contamina, paga".

Intensificar al màxim la recollida selectiva dels generadors singulars, especialment de la fracció orgànica

Una política aplicable a la recollida de brossa és la recollida a generadors singulaoptimitzar la relació entre l'esforç de recollida i els resultats.

Aquesta afirmació és vàlida per als generadors singulars, especialment en la brorgànica, però també en les altres fraccions.

ment els generadors singulars corresponen amb entitats o empreses que jal'obligació de gestionar els seus residus. En aquest cas, el compliment de les oblig

i el compromís de les empreses amb el medi ambient també poden ser esper una millora dels seus costos i de la seva imatge externa.

Suggeriment de mesures de recollida del RM per a l'activitat

A la RS d'altres s'ha sumat la recollida de RVOL amb les aportacions a deixalleries.



Segons aquestes dades, on més s'ha de millorar és en la recollida d'ees podia estimar de l'estudi comparatiu de les recollides entre els d

nvasos, tal com ja iversos àmbits de

Per a cada fracció, els municipis poden comprovar si queden per sobre o per sota de la mitjana.

3.4

3.4.1 funcio

gestió de Catalunya (2003). Per a aquesta millora s'ha d'activar la participació d'ECB, que s'hauria d'implicar en l'estímul de la RS municipal.

Optimització de la circulació de fluxos primaris. Equilibri del model territorial de situació de plantes de tractament

Instal·lacions metropolitanes de tractament de residus en nament, per comarca



3.4.2 Tractament de residus dut a terme pel sector privat

La situació dels fluxos de residus entre generació/recollida i destinació es representa abreujadament als quadres següents:

Difícilment es pot incidir en aquests fluxos, ja que es tracta de plantes prvinculades al sector productiu corresponent, per la qual cosa la seva ubicació es du

relació amb condicions diferents de les d'optimització de la circulacmaterials. Tanmateix, la dispersió de plantes de lliurament dels materials per tot el temetropolità comporta una optimització dels fluxos.

ivades i a

terme en ió de rritori



3.4.3 Tractament de residus dut a terme pel sector públic

Ecoparc 2, Montcada i Reixac



En aquests altres corrents primaris —de generadors a plantes de tractament— es pot constatar que:

• L'àmbit on està implantat el model de residu mínim gaudeix d'una situació privilegiada en tenir les dues plantes de tractament (Torrelles de Llobregat per a la FORM i Molins de Rei per a l'inorgànic) dins del seu àmbit territorial; aquestes plantes, a més,

municipis metropolitans restants, en canvi, la

• estan situades al Baix Llobregat i, fins i tot,

el Besòs (àmbit del Barcelonès - Vallès . De fet, la nova planta s'instal·larà a la Ferreria, als terrenys que havien

• it natural: Vallès Occidental i part del Barcelonès, incloent-hi una part

ndicionada per la vigència indefinida de l'acord amb Ripollet,

seva RESTA i la seva FORM a l'Ecoparc 2, es nta.

e saturar la seva planta de compostatge i, tot i un

afrontar l'aportació de FORM restant, sense gairebé limitació, ja que hi ha la possibilitat d'incrementar el

. Per tant,

• ació natural de

a quota ajustada segons la capacitat de la planta.

• restant de RESTA del Baix Llobregat i de Barcelona s'aporta actualment

queden saturades amb el seu ús. Alssituació és més complicada.

Totes les plantes de selecció d'ERErelativament pròximes l'una de l'altra. Aquesta situació es podria millorar, ja que la planta de Sant Feliu de Llobregat no és propietat de l'EMMA, sinó que està arrendada a una empresa. El contracte d'arrendament va acabar el 2005. Pot ser substituïda, doncs, per una planta metropolitana a l'eix dOccidental)acollit la planta tèrmica de Montcada i Reixac.

L'Ecoparc 2 és deficitari en entrades —tant de FORM com de RESTA— envers el que seria el seu àmbde Barcelona. La raó rau en l'acord signat amb l'Ajuntament de Ripollet l'11 de desembre del 2001 en relació amb l'Ecoparc 2, pel qual s'excloïa l'aportació de residus de Barcelona a la instal·lació esmentada. La possibilitat de solucionar aquesta qüestió està coqüestionable pel que fa a aquest compromís concret. En la mesura que una part de Barcelona pogués conduir la completarien les capacitats de la pla

• Sant Cugat del Vallès no és capaç dacord amb Rubí, la planta treballa per sota de la seva capacitat.

• L'Ecoparc 1 i la planta de compostatge de Castelldefels poden

nombre de digestors dedicats al biotractament d'aquesta fracció d'1 a 4podria no fer falta cap altra instal·lació de tractament de FORM a l'àmbit del Baix Llobregat, com a mínim durant molt de temps.

La part nord-est del Barcelonès, incloent-hi Barcelona, té com a destinla seva fracció RESTA l'Ecoparc 3. Barcelona pot actuar com a regulador final i aportar una quota ajustada segons la capacitat de la planta.

• Els municipis de l'entorn de l'Ecoparc 1, l'Hospitalet de Llobregat, el Prat de Llobregat i Barcelona, aporten la fracció RESTA a aquesta planta. De nou, Barcelona actua com a regulador final i aporta unTanmateix, aquesta qüestió hauria de ser més equitativa.

La generacióal DC de la vall de Joan, la majoria mitjançant la planta de transferència de Viladecans. En aquest cas, es tracta d'un dispositiu finalista, per la qual cosa es manifesta la necessitat d'un altre ecoparc, que permeti fer un tractament previ a la deposició.



3.5 Complementació del parc d'infraestructures de tractament

•

•

D'altra banda:

mes operacionals (aturades de manteniment a les plantes,

•

• s d'espera.

3.6 Altres qüestions de detall

3.6.1 Tractament de la fracció orgànica per biodigestió

La biometanització envers el compostatge presenta només dos inconvenients:

• Una relació més baixa carboni/nitrogen (C/N) que el compost produït per via aeròbia. Aquest inconvenient es pot resoldre adoptant barreges amb materials d'esporga en la fase final de maduració, o del producte ja acabat amb altres elements.

• Instal·lacions més complexes, la qual cosa redunda també en una inversió més elevada.

En canvi, presenta molts avantatges en l'àmbit metropolità amb escassetat de terreny lliure i forta ocupació del territori:

• Menor extensió superficial o, d'una altra manera, unes instal·lacions força més compactes.

• Producció d'un biogàs combustible, que pot ser considerat una font d'energia primària renovable (biomassa).

• Confinament del procés biològic pròpiament dit, la qual cosa comporta menys riscos ambientals (bàsicament per difusió d'olors).

• Menor quantitat de compost resultant del procés, que pot ser considerada positiva per qui consideri que no serà possible la disposició al sòl de tots els productes biològics derivats de residus, aigües residuals, activitats agrícoles i ramaderes, indústria alimentària, etc.

Com a conseqüència de l'anàlisi anterior, s'observa que caldria completar el mapa d'instal·lacions amb:

• Una nova planta d'ERE a l'eix Besòs.

La renegociació amb Ripollet del conveni de l'11 de desembre del 2001, per permetre l'entrada de Barcelona a l'Ecoparc 2.

La dotació d'una nova planta —ecoparc— preferentment destinada al tractament de la fracció RESTA —si bé sempre amb capacitat d'adaptar-se a tractament de FORM—, per cobrir les necessitats del Baix Llobregat.

• La resolució de probleproblemes puntuals) demana la potenciació (i el finançament) del sistema de transferències.

La substitució del DC de la vall de Joan al final del 2006 demana nous dispositius finalistes, que en aquest cas no poden ser altra cosa que nous dipòsits controlats de nova generació.

Potser serà necessari disposar d'un espai provisional d'emmagatzematge de bales per afrontar solucion


82

3.6.2 Tractament de la fracció orgànica amb molts impropis

Sense considerar l'estatus jurídic que correspondrà al producte segons el document Biowaste, cal plantejar dues diferències bàsiques entre la FORM i la MO que resulta d'un tractament industrial de la RESTA previ al tractament biològic:

• La FORM pot iniciar el seu tractament biològic sense gairebé cap preparació prèvia ue tingui pocs la part que pot

s, amb la qual cosa es reprodueix el

racció RESTA, abans de seguir el procés biològic que correspongui.

(pràcticament només cal separar els RVOL i obrir les bosses), sempre qimpropis. Si en té molts, el més prudent és intentar destriar prèviament tenir la càrrega orgànica dels altres materialsistema de pretractament de la RESTA.

• El compost procedent de la FORM tendeix a presentar menys impureses (petits trossos de plàstics, vidres, etc.) i contaminació (metalls pesants, bàsicament).

Depenent d'això:

• Per l'experiència assolida fins avui, és interessant plantejar que la FORM amb un tractament d'impropis superior al 20% estigui sotmesa a un pretractament mecànic similar al de la f

• Caldrà anar seguint la quantitat d'impureses i de contaminants en el compost, en relació amb la quantitat d'impropis de la FORM, per tal de veure si les diferències són prou significatives perquè s'assenyali un límit d'impropis a partir del qual no val la pena fer RS.

Segona revisió 2004-2006 del Programa metropolità de gestió de residus municipals

83

4

el

ldrà disposar

actualment en fase de

n servei

4.2 ferentment orientat al tractament de RESTA

car un concurs per al projecte, construcció i explotació, per un termini de 15 anys, de l'Ecoparc 4, amb una

.

5.000 t/any de FORM, completant-se la capacitat restant fins a les 300.000 t/any esmentades amb RESTA.

altres tres ecoparcs és, almenys fins a l'horitzó ir-la. No obstant això, la conveniència de disposar

d'infrastructures capaces de tractar aquella fracció distribuïdes equilibradament en el

condicions del concurs establien a més l'obligatorietat per als

Esquema d'infraestructures necessàries

4.1 Noves instal·lacions finalistes (dins del marc dPROGREMIC en vies de revisió)

En l'horitzó temporal d'aquesta 2a. revisió del PMGRM (31/12/2006), les necessitats de tractament en instal·lacions finalistes estan cobertes per les instal·lacions existents: PEB i DC de Garraf. Tanmateix, aquest horitzó coincideix amb la data prevista de cessació d'activitats de deposició al DC de Garraf; per això, a partir d'aquesta data cad'una capacitat de tractament en aquest tipus d'instal·lacions que cobreixi el buit degut a aquesta cessació.

La progressiva entrada en servei de les diverses instal·lacionsprojecte, construcció o proves condueix, per a l'any inicial del nou període (2007), a unes necessitats de capacitat de tractament estimades en 804.000 t, amb una tendència a mitjà termini a la disminució, fins a arribar, el 2012, a una xifra de 688.000 t.

Per cobrir aquestes necessitats, caldrà tenir prevista per aquella data l'entrada ede noves instal·lacions o la possibilitat d'utilitzar-ne d'existents, ambdues alternatives en el marc del PROGREMIC, actualment en vies de revisió per part del seu organisme redactor, l'ARC.

Ecoparc 4, pre

Per acord del Consell Plenari de 23 de juny de 2005, es va convo

capacitat nominal global de tractament de 300.000 t/any, quantitat que òbviament es sostraurà dels fluxos de residus que actualment tenen com a destinació primària un tractament finalista. D'aquesta quantitat, l'EMMA hi aportarà un mínim de 270.000 t/any i la capacitat restant es reservarà per als municipis no metropolitans de l'entorn de la instal·lació

En principi, tenint en compte l'important volum de la fracció RESTA, s'ha considerat convenient dedicar aquesta nova instal·lació preferentment al tractament d'aquesta fracció. Tanmateix, el concurs es va plantejar de forma que la instal·lació pogués tractar fins a 7

De fet, l'estat actual i l'evolució previsible del desplegament de la RS de FORM mostren que la capacitat de tractament dels temporal de 2006, suficient per absorb

territori metropolità va conduir a imposar als licitadors que aquest ecoparc pogués també tractar-la.

D'altra banda, els Plecs deconcursants d'oferir un DC, bé en funcionament, o bé amb garanties sòlides de disponibilitat a curt termini, com a instal·lació finalista associada a l'ecoparc.

4 Esquema de infraestructures necessàries


El 16 d'agost va finalitzar el termini de presentació d'ofertes, havent-se'n presentat tres. L'obertura de pliques es va realitzar el 29 del mateix mes i, un cop superada la fase d'estudi, informe i proposta de resolució per part dels Serveis Tècnics, es va adjudicar a

4.3

Hi ha una sèrie de factors que, considerats en conjunt, aconsellen incrementar la lint-ne

s de producció.

nt, la nova planta es podria ubicar en aquest indret: Polígon

ERE de 2005 es xifren en 20.000 t, amb una marcada tendència

la Pcap anda fins a aquell any.

d'ucobla u(5.0

4.4

al·lació de

La xifra aproximada de recollida de RVOL per a 2005 és de 64.000 t i el 2012 podrà

esòs - Barcelonès

4.5

urs per a l'adjudicació de l'Ecoparc 4 es va obligar a incloure un DC associat

l'empresa CESPA Gestión de Residuos, SA en la sessió del Consell Plenari del 27 d'octubre. Així doncs, l'Ecoparc 4 es construirà, en un termini de 30 mesos, al terme municipal d'Els Hostalets de Pierola, adjacent al DC de Can Mata, ja existent.

Planta de triatge d'envasos lleugers del Besòs

capacitat de tractament, no mitjançant l'ampliació de la planta existent, sinó estabuna de nova a la zona Besòs - Barcelonès Nord, per tal de reequilibrar la distribució territorial d'aquesta capacitat. El factors que referíem són: l'existència d'una sola planta d'aquest tipus al territori metropolità, el previsible increment de la RS d'ERE i la ubicació fortament excèntrica de la planta existent respecte als centre

A l'ensems, s'ha desmatellat la planta energètica de Montcada i això ha alliberat el terreny del seu emplaçament. Per taindustrial de La Ferreria, terme municipal de Montcada i Reixac.

Les previsions de RS d'al creixement: es preveu que en 2012 la RS arribi a 31.000 t; així, atès que la capacitat de

lanta de Gavà - Viladecans és de 15.000 t/any, la nova planta hauria de tenir una acitat mínima de 16.000 t/any, per tal de cobrir la dem

Actualment s'estudia la possible ubicació de la nova planta i es considera la hipòtesi na capacitat de fins a 18.000 t/any en treball a tres torns. A més a més, per tal de rir el buit de capacitat que es registrarà fins a la seva entrada en servei, es recorrerà a tilització transitòria de la línia antiga de tractament de la Planta de Gavà - Viladecans 00 t/any aprox.).

Planta de triatge de voluminosos del Besòs

A l'igual que en el cas dels ERE, en el dels RVOL existeix una sola insttractament, que està ubicada també als terrenys de l'EMMA situats a cavall dels termes de Gavà i Viladecans i adjacents a la carretera B-210 (ctra. dels Centres Emissors). La planta, que va entrar en servei l'abril de 2004, ha tractat el 2005 un total aproximat de 30.000 t.

arribar a 81.000 t. Això fa evident la necessitat d'una altra planta. Novament, l'excentricitat de la ubicació s'hauria de compensar establint la nova a la zona BNord.

Dipòsit temporal per emmagatzematge de bales de RESTA i/o de rebuig d'ecoparcs

En el concper a la disposició del rebuig, condició que ha estat, per tant, determinant en la proposta d'adjudicació consegüent.

Per tant, a partir de l'entrada en servei de l'Ecoparc es disposarà contractualment de capacitat de deposició controlada, almenys per al flux del rebuig de la instal·lació.



En l'actualitat, s'està acordant amb l'adjudicatari la quantitat que s'admetrà al DC associat a l'Ecoparc, amb un mínim de 400.000 t/any, entre la data de cessació de l'activitat del

lucions següents:

L'avantatge de les tres solucions és l'existència ja d'un cert cabal d'experiència positiva, nent que s'està realitzant

na

Com a possibles alternatives de localització dels emmagatzematges temporals

metropolità,

4.6

o interferir en les operacions que componen aquest procés: selecció, metanització,

comptar amb una solució finalista de recanvi, que presenti

DC de la Vall d'en Joan (31 de desembre de 2006) i la d'inici de la utilització d'aquest.

En cas que existís entre les dues dates un dèficit temporal de capacitat de tractament finalista en relació amb el rebuig dels tres primers Ecoparcs i la fracció RESTA, es proposen, entre d'altres opcions, les so

• Restauració amb residus embalats (rebuig i/o RESTA) de pedreres dins el territori metropolità, un cop superades amb èxit, si és el cas, les actuals proves pilot d'aquesta solució.

• Establiment d'un emmagatzematge temporal en espera d'una solució definitiva.

adquirida en la gestió de la prova pilot del procediment correspoal DC de la Vall d'en Joan des de novembre de 2004.

L'inconvenient principal de la darrera seria l'alt cost de la operació, molt superior al d'udeposició definitiva directa.

s'ofereixen:

• Una zona acotada d'un DC en explotació o colmatat, que pot estar reblerta o no amb residus, i restaurada morfològicament i segellada o no. Aquest DC podria ser, també amb l'acord de l'adjudicatari, l'associat a l'Ecoparc 4.

• Un terreny natural d'extensió suficient i que compleixi les condicions mínimes exigides pel Decret 1/1997 sobre disposició del rebuig dels residus en DC per a dipòsits de classe II. De nou, i genèricament parlant, es pot afirmar que les pedreres són especialment adequades per a aquesta finalitat, per les seves característiques d'espai degradat i situat generalment lluny de nuclis habitats.

En el sentit apuntat en aquest apartat, cal ressaltar l'existència, al territori d'una àmplia zona amb sòl compost per materials geològicament acceptables i amb abundants explotacions d'aquests materials actives o exhaurides, per a les quals la restauració amb residus embalats podria ser una solució altament convenient.

Tanmateix, en qualsevol dels supòsits apuntats anteriorment i atès que tots ells no deixen de constituir una activitat de deposició controlada de residus, hauran d'estar subjectes a les corresponents llicències o autoritzacions ambientals, així com a altres requeriments que per normativa siguin d'aplicació als DC.

Dipòsit controlat per a residus no embalables

La fracció embalable està constituïda bàsicament pel rebuig de final de línia dels Ecoparcs. Tanmateix, existeixen fraccions que arriben a les dites instal·lacions amb la RM i no completen el procés de tractament, perquè s'han de separar en el seu transcurs, a fi de ncompostatge, etc. Exemples d'aquestes fraccions no embalables són els RVOL objecte de recollida conjunta amb la resta de fraccions de RM, així com el rebuig d'afinat del compost.

A més d'aquestes fraccions, existeixen situacions excepcionals o d'emergència en el funcionament ordinari del sistema metropolità de gestió, que generen fraccions que no podran seguir el procés d'embalat, com ara aturades programades i no programades de les instal·lacions, sobre-recollida subsegüent a situacions de vaga, etc. En aquestes situacions, cal ineludiblement



una capacitat de tractament prou elàstica i suficient per absorbir-les. La solució, per tant, no pot ser altra que la deposició controlada.

Fins a l'horitzó temporal d'aquesta segona revisió del PMGRM (31/12/2006), aquesta necessitat està coberta amb la capacitat residual del DC de la Vall d'en Joan, sens perjudici, si escau, de la conveniència d'anticipar la recerca de les solucions alternatives a que fa referència el paràgraf següent.

Després d'aquest termini, la necessitat es pot cobrir amb la disponibilitat d'una o vàries instal·lacions, no necessàriament ubicades en el territori metropolità, ni necessàriament de titularitat de l'EMMA, ni de cap dels seus contractistes. És a dir, en el límit, la solució

tracti amb algun(s) gestor(s) de DC t.

4.7

uantitat i la qualitat real dels fluxos de residus

r de l'EMMA en apostar per aquest tipus d'instal·lacions,

i amb les característiques pròpies dels residus del territori metropolità.

en els

ació dins del territori uilibrada en el si

tat als centres productors. Aquests mateixos arguments evidencien que de la seva necessitat, la proposta d'ubicació i la definició de la seva

capacitat de tractament, s'han aplicat els quatre darrers criteris, restant òbviament per a

de terrtrandecres ió generalista a

una

pot consistir senzillament en què l'EMMA conl'admissió d'un contingent anual de residus prefixa

Revisió de les instal·lacions implantades i establiment dels criteris per ubicar les noves. Definició de les infraestructures de l'àrea del Baix Llobregat

Paral·lelament amb l'estudi i la implantació de les noves infrastructures descrites fins ara, caldrà encetar un procés de revisió i readaptació d'algunes de les existents. Caldrà tenir en compte les experiències, positives i negatives, acumulades en el curs de les primeres fases del seu funcionament, així com la qque hi arriben.

En particular, aquest procés afectarà els Ecoparcs: en major mesura als d'implantació més antiga i tant més com més antics siguin. La necessitat actual d'aquest procés és conseqüència del caràcter pioneamb tot el que això comporta d'avantatges i d'inconvenients. El principal d'aquests darrers va ser la manca d'experiència de funcionament d'aquest tipus d'instal·lacions a gran escala

D'altra banda, els criteris per a la implantació de les noves instal·lacions que es descriuen els apartats anteriors han de ser: millor tecnologia disponible (en especial en aspectes de minimització de l'impacte ambiental); suficiència i ubicmetropolità, en la mesura que en cada cas sigui possible; distribució eqd'aquest i proximien la justificació

fases més avançades l'aplicació del primer.

La ubicació de l'Ecoparc 4 constitueix una relativa excepció als criteris de proximitat i d'ubicació preferent en l'àmbit metropolità, però el mateix resultat del procés de la seva adjudicació demostra que no ha estat possible complir-los estrictament en aquest cas, per un cúmul de circumstàncies adverses: alta ocupació humana del territori, impacte ambiental potencial de la instal·lació, síndrome NIMBY, incompatibilitats urbanístiques, etc.

En referència a l'àrea del Baix Llobregat, cal fer avinent que la cessació d'activitat del DC la Vall d'en Joan alterarà dràsticament l'equilibri actualment existent en la distribució itorial de les instal·lacions de gestió, incrementant considerablement les distàncies de sport des de la Planta de transferència de Viladecans. De tota manera, la ubicació ja idida de l'Ecoparc 4 a Els Hostalets de Pierola permet afirmar que aquest suposarà el tabliment parcial d'aquell equilibri, pel fet de constituir una instal·lac

gran escala que en substituirà una altra d'aquestes mateixes característiques situada en àrea geogràfica propera.



Pelpapd'evanmés allunyada de l'Ecoparc 4. Per aquesta raó, l'EMMA, d'acord amb l'Ajuntament de Viladecans, que projecta implantar un Parc Agrari a la zona, ha optat per substituir la

SSA, per una altra de nova construcció. Aquesta nova propis adjacents i dotada de coberta, a fi de minimitzar

4.8

ofa sucmo

La rà començar a restaurar en

proapr

La sevser regar el corresponent projecte, que

st de l'EMMA per a 2006.

4.9 Criteris per a la selecció dels sistemes de disposició del

4.9.1 Ge

La valaquells residus que hagin sofert prèviament un tractament mecanicobiològic o tèrmic

disde

cte. Òbviament,

• va valorització energètica, sempre procurant no alterar els

esforços dels agents implicats en la prevenció i RS de residus. En aquest sentit,

que fa a la Planta de transferència de Viladecans ja esmentada, és obvi que el seu er en el sistema metropolità de gestió de residus resultarà potenciat: les raons

conomia global del cost de transport al DC de la Vall d'en Joan, que al seu moment justificar el seu establiment, esdevindran àdhuc més vàlides amb la ubicació encara

instal·lació actual, propietat de TIRplanta estarà ubicada en terrenysel seu impacte ambiental.

Recuperació de la Vall d'en Joan

Actualment, el procés de recuperació de la Vall d'en Joan s'ha completat en les an menades zones 1 i 2. Els resultats es poden qualificar d'excel·lents, sobretot pel que

a estabilitat de talussos, assentaments del terreny i implantació, conservació i cessió secundària ordenada de la vegetació. Aquest fet aconsella aplicar el mateix del de restauració a la resta de zones, en la mesura que sigui possible.

zona 4, que actualment està en explotació, no es podl'horitzó temporal de la present segona revisió del PMGRM, perquè ha de seguir en activitat fins al tancament del DC, coincident amb el final de la vigència del Programa. El

jecte de restauració d'aquesta zona s'encarregarà properament de forma que sigui ovat a finals del 2006 o inici del 2007.

zona 3, en canvi, està ja en disposició tècnica de ser restaurada, llevat d'una de les es subzones: la 3.B, que constitueix una àrea d'accés de vehicles a la zona 4 i de veis tècnics. En conseqüència, ja es va encar

actualment està rebut i aprovat.

Per a aquesta actuació hi ha prevista una consignació en el Pressupo

rebuig en la futura planificació (2007-2009)

neralitats

normativa europea (Directives 91/156/CEE, 1999/31/CEE i 2000/76/CEE) preconitza la orització en qualsevol de les seves modalitats i tendeix a restringir la deposició a

(MBT) per reduir el seu contingut en MO. Per tant, en funció de la tipologia del material, de la relació cost/eficàcia, de la viabilitat social, del balanç ambiental i, òbviament, de la

posició d'instal·lacions suficients, la planificació per al proper període 2007-2012 hauria considerar les opcions següents per a la disposició del rebuig:

• La de restauració de pedreres mitjançant la deposició en bales, en les condicions de contingut en MO que determinin com a acceptables les proves pilot actualment en curs i depenent de les conclusions que la UPC pugui extreure al respeaquesta opció només es podrà considerar sempre que la geologia i altres circumstàncies de les pedreres (propietat, ubicació, qualificació urbanística...) ho permetin, a més de seguir treballant el marc normatiu que ho empari.

L'opció de transformació de part del rebuig en CDR, per tal de facilitar tècnicament i econòmicament la se



l'experiència que es reculli en l'explotació de l'Ecoparc 3 serà molt profitosa. D'altra banda serà interessant veure l'evolució del mercat estatal de combustibles de substitució (CAS), en especial en cimenteres i plantes de generació elèctrica, davant

4.9.2 Implanta

residus de l'àrea metropolitana. L'EMSHTR ha apostat pel tractament primari de les escombraries urbanes mitjançant els Ecoparcs. Cal,

• Mentre no s'assoleixin els objectius de reducció en la generació de residus i la reducció de tractament finalista, marcats en el PMGRM i en el PROGEMIC, el rebuig de residus procedent dels Ecoparcs pot ser utilitzat també com a fracció valoritzable energèticament, en les diferents modalitats d'aquesta valorització, sempre i quan el seu poder calorífic ho faci viable i s'hagin separat tots aquells contaminants dels residus que puguin ocasionar emissions tòxiques (de gasos àcids, metalls pesants i compostos orgànics persistents) no depurables.

Aquestes mesures no implicaran cap reducció d'esforços en les accions jeràrquicament superiors de minimització, reutilització i recollida i tractament selectiu.

4.10 Consideracions finals

• En l'elaboració del Reglament Metropolità de recepció i gestió dels fluxos de RM a tractar a les plantes de tractament metropolitanes, redactat en el marc de la present revisió del PMGRM, caldrà tenir en compte que el primer pas per al tractament dels RM és la seva recollida i que els criteris de recollida els defineixen les infrastructures i equipaments ambientals. Atès el model d'infrastructures de tractament de residus de què s'ha dotat l'EMMA, és clau que se separi en origen la FORM. El dit Reglament haurà, doncs, de regular aquesta obligació per als ajuntaments que vulguin acollir-se al sistema de tractament metropolità.

• El criteri de sostenibilitat vol dir que els equipaments ambientals han de ser tecnològicament sostenibles, però també que ha de ser sostenible la seva ubicació en el territori. No és sostenible que les distàncies entre els llocs on es produeixen els residus i els llocs on es tracten siguin excessivament altes.

• El criteri de solidaritat obliga a que els residus siguin tractats a la mínima distància del lloc on es produeixen, sempre que això sigui possible.

• Els ciutadans hem de pagar el preu que correspongui pel tractament dels nostres residus en funció de la quantitat de residus que generem i tenint en compte les situacions socioeconòmiques dels usuaris. La fiscalitat ambiental, però, té un límit, que és la incoherència entre el sistema i lloc de tractament escollits, així com el preu d'aquest conjunt.

de l'increment previsible del cost del petroli; així com proposar mesures de regulació que impedeixin pràctiques incorrectes.

ció dels criteris

Aquest és l'aspecte clau del programa de

doncs, prendre decisions sobre el tractament final del rebuig que generen aquests Ecoparcs en les dos línies següents:

• La disposició en DC del rebuig amb un contingut en MO no superior al 15% en pes. En el cas que es compleixi aquesta condició, aquest rebuig serà utilitzat com a matèria primera per a la restauració de pedreres ubicades a l'àmbit metropolità, sempre i quan els estudis geològics previs no determinin la incompatibilitat entre aquest ús i les característiques geològiques de l'indret determinat i, òbviament, la legislació, propietat i planificació urbanística ho permeti.


• En l'àmbit de la gestió de residus cal fer en cada cas el plantejament adient al materialen qüestió des d'un punt de vista tècnic i ambiental, sense receptes ni limitacions que

89

no estiguin basades en plantejaments ambientals i econòmics solvents.

• Tots aquells espais que des del punt de vista geològic permetin la deposició de residus han de poder ser utilitzats per a aquest destí, sempre i quan la planificació territorial, urbanística i el restant marc normatiu ho permetin.

4.11

col·lectius interessats a la informació ambiental de la que disposin, en els

es decideixi, les noves formes d'actuació derivades de

Transparència i divulgació

L'EMSHTR, els ajuntaments del seu àmbit territorial i el Govern de la Generalitat, cadascun dins dels seu respectius àmbits d'actuació, garanteixen el dret d'accés de les persones i termes previstos en la Directiva 2003/4/CE, de 28 de gener de 2003, relativa a l'accés del públic a la informació ambiental i en la normativa estatal i autonòmica que es transposi, i es comprometen a dur a terme les campanyes informatives necessàries sobre els sistemes de tractament de residus que contempli aquesta segona revisió del PMGRM i a promoure, en cas que així l'aplicació de noves tecnologies en el tractament dels RM.

Segona revisió 2004-2006 del Programa metropolità de gestió de residus municipals

90

5

5.1

sidus de l'EMMA s'incrementaran de manera y 2007 i prop de 80 MEUR fins a

it de la combinació de diferents

ajor despesa per mantenir els dipòsits tancats; es considera que aquesta

ual en

La valorització energètica es preveu que evolucioni de manera similar a l'IPC.

at de l'Ecoparc 1 prevista

en RS correspon a les transferències que l'Entitat efectua a favor dels

ies a ajuntaments amb instal·lacions

'aprovin per al repartiment

Revisió de les previsions econòmiques del PMGRM

Els costos del PMGRM. Projecció 2006-2012

Les despeses corrents del pressupost de renotable a partir de l'any 2006, en gairebé 50 MEUR l'anl'any 2012.

El factor més determinant serà el tancament del DC del Garraf, que farà augmentar el cost de la deposició, tant de la tractada prèviament (procedent dels ecoparcs i altres plantes) com de l'abocada sense tractament previ, mentre no estiguin enllestides les instal·lacions de l'Ecoparc 4.

La previsió d'evolució de la despesa de deposició és frufactors:

• Una reducció de tones per l'entrada en funcionament de les diferents plantes

• Un increment de cost unitari de transport i deposició

• Una mpartida no afectarà tant.

Destaca també la disminució prevista els anys 2009-2011 per la entrada gradfuncionament de l'Ecoparc 4.

La despesa en ecoparcs s'incrementarà l'any 2007 pels motius següents:

• La posada en marxa total de l'Ecoparc 3

• La tornada a la plena capacit

• El major cost de transport i deposició del rebuig.

Els anys 2009-2011 entrarà en funcionament l'Ecoparc 4, per la qual cosa s'incrementarà la despesa en ecoparcs i, alhora, disminuirà la destinada a dipòsits controlats.

La despesaajuntaments. Estan totalment finançades pels ingressos provinents del SIG.

La despesa en plantes de triatge inclou la de Gavà-Viladecans i la prevista a l'àmbit Besòs (totalment finançades pel SIG), així com la de Molins de Rei (parcialment finançada) i la planta de RVOL.

Les plantes de compostatge de Castelldefels i Torrelles i la gestió logística de deixalleries s'han estimat amb una evolució equivalent a l'IPC.

Es preveu que disminuiran les transferèncmetropolitanes de tractament de residus a partir de l'any següent al tancament del DC del Garraf. A partir d'aquest moment, el cost d'aquestes instal·lacions tindrà una evolució similar a l'IPC.

El retorn del cànon als ajuntaments dependrà dels criteris que sdel Fons de gestió de residus.

La resta de despeses s'han estimat amb una evolució similar a l'IPC.

5 Revisió de les previsions econòmiques del PMGRM


Tot plegat comportarà, tal com hem comentat a l'inici de l'apartat, una important necessitat de finançament l'any 2007 i una evolució més pausada a partir d'aquest any.

En el quadre annex es pot observar la previsió d'evolució de la despesa que va dels gairebé 110 MEUR el 2006 als més de 180 MEUR el 2012, tot arribant a prop dels 160 MEUR l'any 2007. Si no es pot repercutir de cop l'increment corresponent al 2007, potser caldrà preveure un cost financer derivat del procés de laminació d'aquest increment.

Aquest increment de despesa, que no inclou les despeses indirectes i les inversions,

5.2

tableixen els

de caire general i que ha de finançar-se gairebé exclusivament a través de

finançament de l'Entitat

5.2.1

rts del total d'ingressos corrents de durant els darrers anys ha permès el

per a cada municipi en funció dels seus impropis.

Actualment es tributa segons la tipologia d'habitatge i el consum històric d'aigua, com a estimació del nombre de persones que hi conviuen i, per tant, de la quantitat de residus

s'haurà de finançar amb els ingressos de l'EMMA, que s'analitzen a continuació.

El finançament del PMGRM

La Llei 7/1987, de 4 d'abril, per la qual s'estableixen i regulen actuacions públiques especials en la conurbació de Barcelona i en les comarques compreses dins la seva zona d'influència directa, va crear l'Entitat Metropolitana. En l'article 26 s'esrecursos següents: ingressos de dret privat, taxes, contribucions especials, participació en els ingressos de l'Estat i de la Generalitat, subvencions, operacions de crèdit, aportacions dels municipis i multes.

De totes aquestes possibilitats, actualment l'EMMA només disposa d'ingressos de dret privat (SIG i preus públics d'entrada a plantes, principalment), taxes (TMTR) i subvencions de l'ARC (inversions i retorn de cànon de deposició). Això fa de l'EMMA una administració feble, des del punt de vista dels ingressos, atès que actualment no disposa de cap ingrésla TMTR.

A continuació analitzarem les possibles fonts de

Taxa metropolitana de tractament de residus

Les TMTR són, amb diferència, la font principal d'ingressos de l'EMMA, ja que representen aproximadament les tres quartes paresidus. L'increment d'aquesta taxadesenvolupament del PMGRM.

Actualment, es cobra a tots els municipis metropolitans llevat de Sant Andreu de la Barca, Barberà del Vallès i Begues. En els dos primers casos, els ajuntaments paguen directament a l'EMMA, atès que s'han incorporat recentment al sistema metropolità de tractament. En el cas de Begues, la situació és fruit de les compensacions per l'ús del DC del Garraf.

La TMTR s'aplica de forma diferent a cada municipi en funció de quins són els residus per càpita portats a tractament finalista. Es pot incrementar el percentatge que es repercuteix diferenciadament (la part variable de la quota), alhora que seria interessant poder ajustar les dades de RS en funció del percentatge d'impropis real imputable a cada municipi.

Així doncs, el coeficient de la taxa resultant a pagar per a cada municipi haurà de tendir a reflectir de manera més justa els diferents esforços i èxits assolits en la RS de residus, segons el principi de qui contamina paga; en aquest cas, qui més recull en termes relatius (i, per tant, tracta menys resta) pagaria menys.

Això passaria per l'augment de la part variable de la quota i per tenir en compte el percentatge d'impropis de cada municipi, de manera que es veuria més reflectit l'esperit del cànon per disposició final de residus i el seu retorn, establint-se de fet una tarifa diferenciada



que generen. Seria interessant avançar en la línia de trpersones que efectivament convisquin a l'habitatge, ja sigui aprofitant

ibutar segons el nombre de el padró del cànon

litat fins i tot

teriors, es podria modificar la taxa per ajustar

ts grans

ilitzant la seva infraestructura per a la gestió de la

l'EMMA; així l'ajuntament podria girar un únic rebut al ciutadà, que englobés la recollida i el tractament

5.2.2

de no disposar de capacitat sobrera a les altres er residual.

5.2.3 El

Elsl'EMlesest

elsdisaut

quicobsel

FinrecRe

de l'aigua per a habitatges on estiguin empadronades més de tres persones, o creuant el padró d'habitants dels municipis amb les bases de dades de les companyies subministradores d'aigua. Una altra línia de treball seria augmentar la facilitat d'interpretar la taxa i la informació en la factura de subministrament d'aigua, amb la possibid'introduir un full independent (trimestral o anual) on constés l'import de la TMTR i altra informació ambiental.

Independentment de les dues opcions anmillor les tarifes dels grans generadors. Per aplicar-ho caldria una mateixa definició de grans generadors en tots els municipis metropolitans, de manera que l'Entitat pogués disposar d'un cens únic. També seria necessari que en tots els municipis es vinculés molt més la recollida amb el tractament, atès que la tarifa a pagar per aquesgeneradors hauria d'estar molt estretament lligada amb la quantitat de residus generada i/o les condicions de recollida específica que els prestés el seu ajuntament.

En qualsevol cas, es valora positivament la gestió de la taxa a través de les companyies subministradores d'aigua; continuar uttaxa és òptim.

Finalment, també es creu convenient potenciar convenis amb ajuntaments perquè paguin directament l'import de TMTR a recaptar en el seu terme municipal a

dels residus.

Preus públics d'entrada a plantes

L'EMMA té aprovats preus públics per a l'entrada a plantes en el cas dels residus que no provenen de la recollida municipal dels municipis metropolitans.

El tancament del DC del Garraf i el fetplantes farà que aquest ingrés passi a s

sistema integrat de gestió

SIG d'envasos i residus d'envasos (ECB i ECV) són el segon ingrés en importància de MA en l'àmbit dels residus i financen la RS d'ERE, de paper-cartró i de vidre, així com

plantes de triatge, incloent-hi parcialment la de Molins de Rei i els ecoparcs. També an en fase d'implantació els SIG per a RAEE.

L'EMMA és favorable a aplicar un SDDR per als envasos i residus d'envasos, per tal que costos per als ens locals siguin mínims i s'internalitzin en els sistemes privats de tribució. Per tant, es donarà suport a les actuacions d'administracions d'àmbit onòmic i/o estatal que apuntin en aquesta línia.

En la mesura que no es pugui garantir l'aplicació d'un SDDR, caldrà que el SIG financiï la totalitat dels costos específics de recollida, transport i classificació dels envasos, sigui

n sigui el sistema decidit per l'ens local per recollir-los. També caldrà garantir el rament dels costos de gestió de tractament finalista per als envasos no recollits

ectivament i per al rebuig de les plantes de selecció.

alment, caldrà seguir insistint en la recuperació total de costos pel que fa als envasos uperats en plantes de selecció de la fracció RESTA (ecoparcs) i de la FIRM (Molins de i).



5.2.4 El retorn del cànon de deposició de residus

òpia de l'EMMA (tractament de MO o gestió ntitats

ctament, afectaria molt negativament el funcionament de les plantes de

5.2.5

1987, l'Entitat es pot finançar mitjançant aportacions dels

Altres possibilitats serien les següents:

indar de generació de residus per habitant (o un llindar de residus destinats a tractament finalista) que aniria disminuint cada any. El municipi

rg perquè cada municipi pogués preveure

deposició el paga directament l'EMMA a l'ARC i el finançament prové de la TMTR, que s'aplica de forma diferent a cada municipi en

ls residus per càpita portats a tractament finalista. Una aguessin de pagar el cànon i, alhora, rebessin la

ment seria que

la

s.

La Llei 16/2003, de 13 de juny, de finançament de les infraestructures de tractament de residus i del cànon sobre la deposició de residus va crear el cànon sobre la deposició controlada de RM i va establir els criteris de distribució de la seva recaptació.

Els ingressos per retorn del cànon són per finançar el tractament i la recollida de la MO, de la recollida de paper-cartró i de les deixalleries. En tots els casos tenen una despesa associada de l'EMMA o dels ajuntaments.

Ja sigui perquè es tracta d'una despesa prlogística de deixalleries) o perquè l'Entitat transfereix als ajuntaments les quacorresponents a despeses que han assumit (recollida de MO o paper-cartró i gestió local de deixalleries), els ingressos per aquest concepte estan vinculats a la despesa.

Val a dir que modificar la Llei per eliminar el fet que com a mínim un 50% mínim del retorn es destini a tratractament de FORM que fan el procés amb qualitat i que cuiden la conservació i el manteniment d'equips i instal·lacions.

Alhora, en la mesura que es mantingui constant el cànon de disposició, els ingressos per aquest concepte no podran créixer. Per créixer hauria d'augmentar el cànon que paguen els ens locals, la qual cosa comportaria també més despesa per a l'EMMA.

Transferències dels ajuntaments

Tal com preveu la Llei 7/ajuntaments que en formen part.

Les aportacions podrien ser lineals segons el nombre d'habitants, dels residus generats o d'altres variables a considerar.

• Fixar per als propers anys un ll

que el superés hauria d'aportar un import a determinar, que es podria destinar a les despeses de l'EMMA o bé a l'execució de campanyes informatives específiques en aquell municipi. L'evolució dels llindars (a la baixa) i els imports a aportar haurien d'aprovar-se per un període prou llaactuacions per situar-se per sota del llindar.

• Actualment el cànon de

funció de quins són epossibilitat seria que els municipis htotalitat del retorn corresponent a recollida.

• Finalment, una altra opció en la línia d'unificar la recollida i el tractal'EMMA, tal com actuen la majoria dels consorcis per al tractament de residus, fixés uns preus d'entrada a les plantes segons la qualitat dels residus aportats i que els ajuntaments paguessin l'import corresponent a l'EMMA. Caldria condicionar utilització de les plantes metropolitanes al pagament d'aquests imports o establir alguna garantia amb una solidesa similar. Aquesta opció hauria de ser l'objectiu final del model de finançament de l'EMMA —tot i que també podria ser compatible amb la taxa actual—, alhora que afavoriria l'aparició de taxes municipals de gestió de residu



5.2.6 Transferències de la MMAMB

nsferències dels

ns supramunicipals) es

5.2.7

s.

Històricament, l'ARC ha participat en el finançament de les inversions de l'Entitat

es per

que sigu MTR essin

iques,

ue es rveis

ament

5.2.9 Recàrre

L'article article

màxi r les despeses generals, sense haver de repercutir-les exclusivament en les taxes per prestar els serveis. Cal suposar que aquest aspecte també s'assolirà amb la creació de l'AMB.

La MMAMB rep transferències dels ajuntaments perquè participa en tributs de l'Estat i de l'impost sobre béns immobles. Una manera de vehicular les traajuntaments previstes en l'apartat anterior podria ser a través de la MMAMB. En qualsevol cas, cal suposar que la constitució de la nova institució AMB comportarà que part dels recursos de l'actual MMAMB (i potser d'altres edestinaran al servei públic de tractament de residus.

Transferències de la Generalitat

La Llei 16/2003 va establir que la Generalitat assumia el cost total de les inversions previstes en el període de vigència del PROGREMIC, sempre que hi hagi un acord previ entre les administracions interessades sobre els termes en què han de ser executades les inversion

(deixalleries, ecoparcs 1 i 2, etc.) i, en compliment de la Llei 16/2003, s'ha compromès afinançar la totalitat de la inversió de l'Ecoparc 3 (45 MEUR) i de l'Ecoparc 4 (59 MEUR).Per tant, es pot preveure que les inversions en residus continuaran sent finançadl'ARC. Seria positiu per a l'EMMA que l'ARC també financés les inversions ja executades,

in conformes amb el model establert al PROGREMIC i que només van rebresubvencions parcials, com ara els ecoparcs 1 i 2. Això permetria d'alliberar la Td'aquesta càrrega, que actualment està assumint, atès que si les inversions s'aprovara se'n faria càrrec l'ARC.

Tot i això, la Llei 7/1987 preveia una altra tipologia d'ingrés provinent de la Generalitat: la participació en els seus ingressos, la qual cosa, més enllà de subvencions específno s'ha desenvolupat fins ara. Seria positiu per al compliment del PMGRM que s'activés aquesta possibilitat.

5.2.8 Transferències de l'Estat

L'article 134 de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hisendes locals, preveu que les àrees metropolitanes puguin rebre subvencions de caire finalista, qpodran fixar en els pressupostos generals de l'Estat per al finançament dels seespecífics que constitueixin el seu objecte.

Seria positiu per a l'EMMA rebre aportacions de l'Estat destinades al desenvolupdels serveis que li són propis.

c sobre l'IBI

L'article 134 de la Llei 39/1988 preveu que les àrees metropolitanes podran establir unrecàrrec sobre l'impost de béns immobles amb un tipus màxim del 0,2%.

26 de la Llei 7/1987 no preveu aquest ingrés per a l'EMMA, però en el seu 27 sí que el preveu per a l'Entitat Metropolitana del Transport (EMT).

Seria important per a l'EMMA poder disposar també d'aquest ingrés, ja que el tipus m del 0,2% és conjunt amb l'EMT. D'aquesta manera en podria finança


5.3 Resum final

L'increment de la despesa que es produirà l'any 2007 comporta la necessitat d'augmentar els ingressos de l'EMMA per poder fer front als compromisos adquirits.

Els ingressos detallats en els apartats 5.2.2 a 5.2.4 no disposen de gaire marge d'increment i/o van lligats a un augment paral·lel de la despesa.

rribar a ser importants, però

l'únic ingrés que depèn exclusivament de la voluntat de front a la necessitat de majors ingressos per finançar la

Els ingressos detallats en els apartats 5.2.5 a 5.2.9 podrien ala implantació no depèn exclusivament de l'EMMA.

En la situació actual, la TMTR ésl'EMMA i que podria permetre ferdespesa. Caldrà estudiar la forma de fiscalitat amb la finalitat que els costos que es repercuteixin als usuaris tinguin els menors increments possibles i que s'utilitzin criterissocials el més justos possibles.


96

annex

1.1

1.1.1

ell de 15 de juliol de 1975, sobre residus, modificada per la de 18 de març de 1991, i per la Decisió 1996/350/CE de la

licar els estats membres en matèria de

d'instal·lacions de tractament, que permeti eliminar tots els residus produïts en un mateix estat, tot buscant

or utilització dels recursos, una modificació dels

la recuperació o qualsevol altra acció

adors controlats es produeixi només en última instància.

planEn Com eparant la revisió de la Directiva marc de Residus, que suposarà importants canvis

l'L'es onsella la revisió de la Directiva marc en

r si és necessari o no abandonar la jerarquia de residus a favor d'una generalització dirigida i

guretat jurídica. Com a possible

1 Marc jurídic

Residus. Normativa de caràcter general

Normativa comunitària

Directiva marc 75/442/CEE, del ConsDirectiva 1991/156/CEE, del Consell Comissió, de 24 de maig de 1996.

Estableix el marc general de la política comunitària que han d'apgestió de residus, prenent com a base els principis d'autosuficiència comunitària i de proximitat en l'eliminació de residus. Així, disposa que els estats membres han de crear una xarxa integrada i adequada

les millors tecnologies per garantir la protecció ambiental i la salut pública. La modificació principal que introdueix la Directiva 91/156/CEE és la jerarquització de les mesures que cal adoptar:

1. Incentivar la prevenció dels residus mitjançant una millhàbits de consum i una reducció de residus en el procés productiu; fomentar també qualsevol iniciativa de prevenció que incideixi en la font de producció.

2. Promoure la valorització dels residus mitjançant el reciclatge, destinada a obtenir matèries primeres secundàries o a utilitzar els residus com a font d'energia, de manera que l'eliminació dels residus en aboc

A fi d'assolir aquests objectius, la Directiva estableix que els estats membres estan obligats a crear un o més s de gestió de residus. el context de la futura "Estratègia temàtica per la prevenció i el reciclatge de residus" de la UE, la issió europea està pr

en àmbit de la gestió de residus. tratègia temàtica sobre la prevenció i el reciclatge de residus ac

tres grans qüestions:

1. Comprovavinculada al cicle de vida dels residus, que clarifiqui quan un residu deixa de ser-ho. La Comissió sembla orientada a substituir les regles actuals per criteris ambientals i la seva adequació per l'ús basat en fluxos de residus. Això pot significar que molts dels residus considerats ara com a tal deixarien de ser-ho si es demostra que són poc perillosos o si poden ser reutilitzables amb eficàcia com a matèria primera secundaria.

2. Comprovar la necessitat de modificar la definició de residus i la distinció entre recuperació (denominada també valorització) i eliminació, amb l'objecte de donar una major sesolució, la Comissió proposa l'ús de criteris d'eficiència per clarificar casos específics, com pot ser el cas de les incineradores de residus urbans.

3. Donar resposta al plantejament de fixar objectius ambientals sobre la prevenció i el reciclatge de residus, recentment introduït per l'estratègia temàtica. En aquest cas, l'objectiu ambiental seria reduir l'impacte ambiental provocat per la generació i la gestió de residus, tenint en compte tot el cicle de vida; això

Annex 1 Marc jurídic


obligaria a les plantes de gestió de residus, entre altres extrems, a funcionar tenint en compte les millores tècniques disponibles, segons es defineix en la Directiva relativa a la prevenció i al control

nou annex, en el qual recull la nova redacció de la llista/catàleg de residus; or sobre la base dels nous coneixements i, en particular, dels resultats de la

íode de 10 anys a comptar des del 22 de juliol de 2002, i ha estat presentat per la Comissió el

us; no obstant això, manté el principi de distinció jeràrquica en la gestió dels residus i

cció de residus, la major eficiència en els recursos i el canvi cap a models de

atge —centrant-se en els fluxos de residus recuperació d'energia i en una disminució de

nergia i

al d'eliminar i tractar els residus com més a prop millor del lloc on han estat generats, tot seguint els principis establerts a la Directiva.

de l'estratègia temàtica sobre prevenció i reciclatge de residus. a

a la ans i assimilables, en els qual situaven la prevenció en la cúspide de les prioritats l esidus. Així, el govern francès es compromet a estabilitzar la generació d'aquest

08. Aquest comunicat s'enquadra en el desenvolupament del Pla nacional de

integrats de la contaminació (IPCC): Decisió de la Comissió 2000/532/CE, de 3 de maig de 2000, que estableix una llista de residus de conformitat amb la Directiva 75/442/CE.

Decisió 2001/118/CE de la Comissió, de 16 de gener de 2001, que modifica la Decisió 2000/532/CE.

Modifica l'article 2 i incorpora un es tracta d'una revisió de l'anteriinvestigació.

Decisió 2001/119/CE de la Comissió, de 22 de gener de 2001, que modifica la Decisió 2000/532/CE.

Classifica els VFU com a residu perillós.

Decisió 2001/573/CE del Consell, de 23 de juliol de 2001, per la qual es modifica la Decisió 2000/532/CE de la Comissió, relativa a la llista de residus.

Modifica la classificació d'alguns residus. En el nou catàleg europeu de residus s'estableix quins residus han de ser considerats perillosos o especials, mitjançant un sistema de llista única.

VI Programa comunitari de política i actuació en matèria de medi ambient.

Abasta un per24 de gener de 2001 i aprovat com a Decisió 1600/2002/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de juliol de 2002, en matèria de política de gestió de residus. El Programa reconeix que no s'han assolit els objectius del V Programa en no haver estat possible aturar el creixement dels residincideix en la responsabilitat dels productors. Insisteix a fomentar:

• La prevenció en la produproducció i de consum més sostenibles.

• La reutilització i la recuperació, especialment en el reciclprioritaris, com ara els residus d'envasos i els VFU—, en lala quantitat de residus destinats a l'eliminació, que inclou la incineració sense recuperació d'el'abocament en DC.

• El compliment del principi gener

Comunicació "Cap a una estratègia temàtica sobre la prevenció i el reciclatge de residus", COM (2003) 301.

És una primera contribució per elaborar una estratègia temàtica que abasti el reciclatge i la prevenció dels residus, amb l'objectiu de promoure una gestió més sostenible dels residus i minimitzar els impactes ambientals, sense oblidar els aspectes socials i econòmics. El 16 de maig de 2004, els ministres dels 25 països membres de la Unió Europea van donar el seu suport a les directrius principals de l'esborrany de la nova política comunitària sobre prevenció i reciclatge de residus presentada el 2003 i van abordar diferents qüestions ambientals d'importància, incloent-hi el procés d'elaboracióEn questa línia, diversos països, com França i Irlanda, han publicat comunicats (4 de juny de 2004) relatius

gestió dels residus urbde a política nacional de rflux de residus per a l'any 20



pre enció de residus, que recull una sèrie d'accions destinades a reduir la generació de residus urbans i milables. Una d'aquestes accions és l'ús d'adh

vassi esius a les bústies dels domicilis que indiqui la negativa a

rPel Our Futures", que va tenir lloc a Brussel·les el març de

1.1.2

En la nova versió donada per la Llei 62/2003, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de a

l'ordenament jurídic espanyol; constitueix la

corresponents sistemes de gestió.

s urbans municipals els procedents de la neteja de la via pública, les zones verdes, les àrees recreatives i les platges; els animals domèstics morts; els mobles,

ptar-ne la gestió, tant des de la vessant de la RS, com del tractament i la

s de més de 5.000 hab., per tal de facilitar el reciclatge i la valorització.

a l'abocament de residus. Incorpora altres recomanacions i estratègies en la gestió r

prev s sistemes de gestió i promoure, per aquest ordre, la reducció, la

E seg

• Implantació de la RS.

reb e publicitat gratuïta. que fa al reciclatge, en la conferència "Packaging

2004, es va considerar la possibilitat d'elaborar una directiva específicament adreçada al reciclatge, amb l'objectiu d'augmentar la recuperació dels diferents materials continguts en els residus, independentment del flux que es consideri, per establir objectius de reciclatge per material i no per producte.

Normativa estatal

Llei 10/1998, de 21 d'abril, de residus.

l'ordre social, es modifiquen determinats aspectes de la Llei 10/1998, de residus. És la transposició de lDirectiva 91/156/CEE, del Consell, de 18 de març de 1991, alegislació bàsica i preveu, entre altres qüestions, la planificació estatal de la gestió de residus per mitjà de plans nacionals —obligació derivada de la Directiva que transposa—, els quals han de fixar els objectius de reducció, reutilització, reciclatge i altres formes de valorització i eliminació dels residus, tot establint els

L'article 3.b estableix que s'han d'incloure com a residu

estris, vehicles abandonats i runes procedents d'obres menors de construcció i reparació domiciliàries. També determina la necessitat d'adavalorització. Tanmateix, prescriu les pautes per aplicar de manera estricta el principi "qui contamina paga", en regular l'obligació dels productors de residus de fer-se càrrec directament de la gestió, participant en un sistema de gestió integrat, o bé contribuint econòmicament en els sistemes públics de gestió de residus amb l'aportació del cost de la gestió. Pel que fa als ajuntaments o als ens locals, a partir de gener del 2001 afegeix a l'obligació de recollida les noves obligacions següents:

• La possibilitat d'elaborar plans de gestió locals

• L'eliminació i el tractament de residus en tots els municipis

• La RS de RM en municipiLa Llei també regula la forma en què han de fer la recollida de residus urbans les entitats locals i marca les pautes bàsiques que s'han d'aplicar.

El Pla nacional de residus.

El Pla nacional de residus (PNRU) pel període 2000-2006, aprovat pel Consell de Ministres de 7 de gener de 2000, és obligatori a partir de les Directives 75/442/CEE i 19/156/CEE. Incorpora els plans autonòmics i es desenvolupa per programes sectorials. S'adapta a la Llei 10/1998, de residus, i a la Directiva 1999/31/CE, de 26 d'abril de 1999, relativade esidus, com ara les establertes en el V Programa d'acció de la Unió Europea. Els seus objectius són:

enir la producció de residus, establir elreutilització, el reciclatge i altres formes de valorització.

s desenvolupa mitjançant objectius específics, dels quals es concreten per al període de vigència en els üents:

• Estabilització, en termes absoluts, de la producció nacional de residus urbans, el que comporta reduir la producció per càpita.



• Reducció, recuperació, reutilització i reciclatge dels residus d'envasos (d'acord amb els objectius de la Llei 11/1997, d'envasos i residus d'envasos).

• Valorització de la MO dels residus urbans mitjançant la transformació en compostatge i eliminació de forma segura de les fraccions no recuperables.

Din l'àmbit del PNRU estan inclosos tots els residus urbans o ms unicipals, així com els assenyalats en rti

isevesmzond'ob ions domiciliàries.

de valorització i eliminació de residus.

b ió donada per la Llei 10/1998, de 21 d'abril, de residus, preveu una sèrie de

o

1.1.3 o

La Lmo

Tot ació de la llei catalana de duid

mésmésa l'1 s, sobretot la primera, comencen a

nEls residus municipals de Catalunya 1995-2000

de residus industrials (PROGRIC), aprovats pel Consell de Direcció

gLa cconCata

stLa LParla l 2003. La modificació preveu una revisió general de la llei marc,

en els àmbits estatal i autonòmic,

• les disposicions del Decret legislatiu 2/1991, de 26 de setembre, pel qual s'aprova la refosa

l.

l'a cle 3.b de la Llei 10/1998, de residus, és a dir, els generats en domicilis particulars, en comerços, en ofic nes, els derivats dels serveis i tots els que no tenen la consideració de residus especials i que, per la

a naturalesa o composició, es poden assimilar als que es produeixen en les activitats o els llocs entats. També tenen la consideració de RM els residus procedents de la neteja de les vies públiques,

es verdes, animals domèstics morts, mobles, estris, vehicles abandonats, residus i runes procedents res menors de construcció i reparac

Ordre del Ministeri de Medi Ambient MAM/304/2002, de 8 de febrer, per la qual es publiquen les operacions

Pu licada d'acord amb l'habilitacmesures, adoptades per les institucions comunitàries, que permeten una aplicació correcta dels conceptes de val rització i eliminació; hi inclou també la publicació del catàleg europeu de residus i la llista dels perillosos.

N rmativa autonòmica catalana

lei de la Comunitat Autònoma de Catalunya 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus i dificada per la Llei 15/2003.

i que el PMGRM va ser aprovat el juliol del 1997, quatre anys després de l'aprovresi s, cal fer-hi referència, perquè és la llei marc que regula els principis d'actuació en la gestió de tots els res us inclosos en el seu àmbit d'aplicació. A més a més, va establir que els ajuntaments intervinguessin

per desenvolupar les competències relacionades amb els residus urbans. Va imposar als municipis de de 5.000 hab. la RS dels residus orgànics (biodegradables) en un termini de quatre anys (prorrogat fins de gener del 2000) i el servei de deixalleria. Aquestes obligacion

do ar fruit i s'ha de tenir en compte el resultat de la seva implantació. objectius es van concretar en el Programa de gestió de

(PROGREMIC) i el Programa de gestió de la Junta de Residus (ara ARC) el 13 de novembre del 2001 i l'1 de maig del 2001. Actualment tots dos pro rames estan en revisió.

ooperació econòmica de la Generalitat per compensar les noves obligacions dels serveis municipals es creta a través del Fons de gestió de residus, desenvolupat pel Decret de la Comunitat Autònoma de lunya 43/2000, de 26 de gener —avui derogat—, que és l'instrument per finançar les operacions de

ge ió de RM i assimilables, en benefici dels ens locals. lei 6/1993 ha estat modificada per la Llei de la Comunitat Autònoma de Catalunya 15/2003, aprovada pel ment de Catalunya el 4 de juny de

atesos els canvis normatius en matèria de residus que s'han produït, tant com en el comunitari:

• La Llei adopta el concepte de residu municipal, tot adequant-se a les determinacions de la Llei bàsica 10/1998, de 21 d'abril, de residus.

Incorporadels textos legals vigents en matèria de residus industrials, el qual deroga d'acord amb la disposició derogatòria.

• Ajusta la legislació de gestió de residus a la Llei catalana 3/1998, de 27 de febrer, d'intervenció integral de l'administració ambienta



• Incorpora el concepte de residu inert i adequa la llista de residus no admissibles als abocadors, d'acord amb la Directiva 1999/31/CE del Consell, de 26 d'abril, relativa a l'abocament de residus.

• Modifica els conceptes de valorització i disposició del rebuig, tot fent una remissió necessària a la Decisió de la Comissió 1996/350/CE, de 24 de maig.

i estableix

ls costos de la gestió, sens

nscienciació previstes a la Llei.

erents accions que cal emprendre envers els

b un

tzació deixi de ser prioritària.

revenció.

ades de prevenció i gestió de residus.

Pel que fa a la gestió dels RM, preveu la RS dels RM a tota la població de Catalunya, d'acord amb les revisions del PMGRM de Catalunya. Reforça d'aquesta manera el model de gestió dels RM, que té com un els seus pilars fonamentals la RS de les diverses fraccions de residus, per tal de fer eficaç i eficient la alorització material dels RM.

• Suprimeix el contingut dels annexos I i II de la llei que modifica.

• Introdueix, d'acord amb el PROGREMIC, la distinció entre residu domèstic i residu comercialuna nova regulació específica sobre residus comercials a fi de millorar-ne la gestió; també introdueix l'obligació dels productors i dels posseïdors de residus de fer-se càrrec deperjudici que els ens locals n'assumeixin la gestió directa, de manera que es respectin les seves competències en matèria de RM.

En l'actualitat està prevista una nova modificació, havent-se publicat l'Avantprojecte de llei de modificació de la Llei de la Comunitat Autònoma de Catalunya 6/1993, de 15 de juliol, reguladora de residus. Els canvis principals són:

• La reorganització de l'ARC.

• La modificació de diferents preceptes per harmonitzar la Llei amb la normativa estatal i europea d'aplicació.

• La inclusió de nous mecanismes per optimitzar tant la planificació que el Govern de la Generalitat realitza vers la gestió dels residus, com les accions de reducció, RS, formació i coPer això es crea la figura del Pla territorial sectorial d'infrastructures de gestió de residus municipals, que possibilita que es fixin uns criteris de localització precisos per a les instal·lacions de gestió de residus, d'acord amb allò disposat a la Directiva 75/442/CEE, de residus, i que contribueix a dotar de coherència la planificació territorial de la gestió dels residus i la planificació urbanística.

• La modificació del procediment per a elaborar plans i programes, per tal d'incloure-hi una avaluació ambiental i, d'acord amb allò disposat al Conveni d'Aarhus, la possibilitat d'accedir a la informació sobre les mesures previstes, així com la consulta i la participació del públic, per tal de garantir la seva contribució en la planificació de la gestió dels residus a Catalunya.

• La introducció d'una nova definició de valorització material, atès que aquesta es configura com una acció prioritaria en la política de gestió dels residus a Catalunya.

La modificació també té per finalitat:

• Incorporar als objectius de la Llei la jerarquització de les difresidus, establint més concordança amb la normativa bàsica estatal i donant un compliment efectiu de l'ordre de prelació; en particular, preveu mesures econòmiques i fiscals per l'acció de reducció, amesment exprés dels envasos.

• Incloure els principis de suficiència i de proximitat, així com el criteri per aplicar-los segons la planificació territorial, sectorial i urbanística que es preveu per a la gestió de residus. Tot això no implica que la valori

• Singularitzar la regeneració dels sòls contaminats i la seva p

• Separar les accions jerarquitz

• Adequar la disposició del rebuig a les noves previsions del Reial decret 1481/2001, de 27 de desembre, de transposició de la Directiva 99/31/CE del Consell, de 26 d'abril de 1999, relativa a l'abocament de residus.

pdv



Finalment, faculta el Govern perquè, en el termini d'un any, refongui en un text únic la Llei 6/1993, de 15juliol, reguladora dels res

de idus, la Llei 15/2003, de 13 de juny, la present modificació de la Llei 6/1993 i la Llei

talunya 16/2003, de 13 de juny, de finançament de les

l Consell, del 26 d'abril, d'abocament la quantitat de residus que es destinen a la cions tècniques d'aquestes instal·lacions. En

sde r ermetre l'aprofitament de la utilitat dels residus com a recurs i amb l'objectiu de prioritzar

Per ue permet crear figures impositives sobre les operacions de

valo cuperació dels recursos dels residus. Aquest tribut contribueix al fons de gestió de residus, r e

de rprog (avui ARC),

previst en la

stió d'envasos, d'acord amb la Llei 11/1997, de 24 d'abril, n

ssobr buig i el cànon sobre la deposició dels residus de la construcció mitjançant DC.

tant s objectius establerts per la política comunitària en matèria de gestió de RM requereix:

en DC.

tre municipis que han desplegat la RS de la FORM i els que no ho han

de RM procedents d'aquells ens locals, que, un any després de l'entrada en vigor de

11/2000, de 13 de novembre, reguladora de la incineració de residus, incloent-hi l'aclariment, la regularització i l'harmonització dels textos.

Llei de la Comunitat Autònoma de Cainfrastructures de tractament de residus i del cànon sobre la disposició dels residus.

Aprovada pel Parlament de Catalunya en la sessió de 4 de juny de 2003, deroga el Decret de la Comunitat Autònoma de Catalunya 43/2000, de 26 de febrer, del fons de gestió de residus. L'origen de la Llei es troba fonamentalment a la Directiva 99/31/CE dede residus, que marca objectius ambiciosos de reducció de deposició en DC i imposa millores substancials de les condicon eqüència, aquesta Llei dóna un impuls eficaç a les operacions de RS, separació, reciclatge i reutilització

esidus, a fi de pla minimització i la valorització dels residus davant la deposició en DC.

això, d'acord amb la Llei 6/1993, de residus, qgestió dels residus i, concretament, sobre la deposició de residus, es crea el cànon sobre la deposició controlada dels RM, com un tribut propi de la Generalitat de Catalunya. La finalitat del cànon és fomentar la

rització i la repe a la qual cosa estableix un càrrec de 10 €/t de residu que es destini a DC. En l marc legal de competències compartides entre la Generalitat de Catalunya i els ens locals en matèria

esidus, d'acord amb el principi de cooperació econòmica entre les dues administracions i amb els rames específics de residus, la Generalitat de Catalunya, a través de la Junta de Residus

assoleix el cost íntegre de la inversió necessària per implantar infrastructures, tal i com estavaproposta de finançament del PROGREMIC corresponent al període 2001-2006. En conseqüència, es modifica el règim jurídic del fons de gestió de residus, creat per la Llei 6/1993 de residus i desenvolupat pel Decret 43/2000 (ara derogat); el fons queda destinat a finançar les operacions de gestió dels RM i assimilables, així com les operacions de ged'e vasos i residus d'envasos. Actualment s'està elaborant una nova modificació, com mostra la publicació de l'Avantprojecte de la Llei de me ures de finançament de les infrastructures de tractament de residus que, en síntesi, recollirà el nou cànon

e la incineració del reTambé està pendent el seu desenvolupament reglamentari. D'altra banda, la modificació de la Llei amb l'objecte d'un desplegament eficaç de la RS de la FORM i, per

, d'assolir el

1. Reduir de forma progressiva l'entrada de RM biodegradables

2. Minvar el desequilibri existent enfet.

Per assolir això, es creen dos nous tipus de cànons específics:

1. Sobre deposició controlada.

2. Sobre incineracióla modificació, no han iniciat el desenvolupament de la RS de la FORM, d'acord amb el projecte de desplegament aprovat per l'ARC, sempre i quan es disposi de les corresponents instal·lacions de tractament de la FORM.



Guia d'orientació als ens locals sobre l'aplicació de la Llei de la Comunitat Autònoma de alunya 16/2003, de 13 de juny, de finançament de les infraestrCat uctures i del cànon sobre la

recollida. s plantes de

ns els

e la qualitat del rebuig: un import unitari de

1-2006 (PROGREMIC).

r gona revisió del PMGRM, aprovat pel Consell de Direcció de la Junta de s vembre de 2001 i revisat l'any 2003; s'han iniciat els treballs per a una nova is enerals de:

cia en la gestió dels residus en el territori català

òl i regeneració en els casos de contaminació

•

Els ssolir aplicant d'una sèrie d'actuacions que permetin ste

resp com a novetat, afegeix una classificació complementària de residus segons l'origen:

domiciliaris. També opta per gestionar els residus mitjançant la RS de diverses

deposició de residus.

Presenta els criteris d'atribució als ens locals dels recursos procedents de la recaptació del cànon, mitjançant el fons de gestió i d'acord amb el que estableix la Llei. Un màxim del 50% d'aquests recursos es retorna per al tractament i, la resta, per a la Els recursos es distribueixen directament als ens locals quan justifiquen que recullen i lliuren a letractament les fraccions residuals; en l'àmbit territorial de l'AMB, la distribució es fa a través de l'EMMA i als ens locals titulars de les deixalleries segons la població que serveixen en les seves instal·lacions. També es du a terme directament als ens locals la valorització de les següents fraccions: electrodomèstics amb CFC, piles, olis vegetals, poda, fusta i vidre pla, RAEE, pneumàtics i REPQ. Per a l'any 2006, els conceptes i els imports són els següents:

• Per a la RS de la FORM, un import de 12,00 €/t, al qual s'aplica un coeficient proporcional segoimpropis.

• Per al tractament de la FORM recollida selectivament, un import de 32,50 €/t, al qual s'aplica un coeficient proporcional segons els impropis.

• Per al tractament de reducció de la quantitat o millora d 5,00 €/tona.

• Per a la recollida de paper i cartró en àrees d'aportació i deixalleries, un import de 23,00 €/t.

• Per a la RS de residus en deixalleria, un import fix de 0,44 €/hab. i un de servit i variable de 18,81 €, al qual s'aplica un coeficient de correcció segons el tipus de municipis: urbà, semiurbà o rural.

Programa de gestió de residus municipals de Catalunya 200

De eferència obligada en aquesta seRe idus en la sessió de 13 de norev ió. Es basa en els principis g

• Prevenció de la contaminació

• Jerarquia d'opcions de gestió dels residus: minimització, valorització i optimització dels sistemes de disposició del rebuig

• Suficièn

• Proximitat que afavoreix que la gestió dels residus es faci en instal·lacions properes a les zones de generació

• Protecció del s

• Responsabilitat del productor

Transparència en la informació. objectius generals del PROGREMIC s'han d'a

ge ionar per la via del reciclatge el 67% i el 70% dels residus generats els anys 2003 i 2006, respectivament, i p r la via de la valorització energètica, el 3% i el 6% dels residus generats els anys 2003 i 2006,

ectivament. Entre altres qüestions, iRM comercials i RM fraccions, la valorització i, en última instància, la disposició final del rebuig.



Els seus objectius s'apliquen en dues etapes:

04-2006: es pretén consolidar els objectius previstos.

P residus industrials de Catalunya 2001-2006 (PROGRIC).

est pel Consell de Direcció de l'ARC i n'és prevista una revisió. Planifica tots els residus u era que permet progressar conjuntament al sector industrial i a l'Administració ambiental l' ls residus cap a un desenvolupament industrial més sostenible.

• Jerarquia d'opcions de gestió de residus: minimització, valorització i optimització dels sistemes de

el territori català

que la gestió dels residus es faci en instal·lacions properes a les zones de generació

les decisions de la

regeneració en cas de contaminació

•

RIC a tots els residus originats per l'activat industrial: inerts, no e

altre

els

% dels residus generats

•

1. Període 2001-2003: es pretén impulsar els objectius de RS i desenvolupar la major part de les infraestructures de gestió necessàries.

2. Etapa 20Així mateix, el PROGREMIC reconeix el model de gestió de l'EMMA, així com les infraestructures establertes en el PMGRM i la seva revisió.

El rograma de gestió de

Ha at aprovat ind strials, de manen àmbit deRecull els principis bàsics establerts en el V i VI programes d'acció de la Unió Europea, de l'Estratègia Comunitària de la Gestió de Residus i de les normatives de diferent jerarquia (europees, estatal i autonòmica). Aquests principis, ja recollits en el PROGRIC anterior, també s'hi adapten i s'hi regeixen:

• Prevenció

disposició del rebuig

• Suficiència en la gestió dels residus en

• Principi de proximitat, que afavoreix

• Principi de subsidiarietat segons el qual els agents i els ens territorials han de prendre manera més propera als ciutadans

• Protecció del sòl i la seva

• Responsabilitat del productor

Responsabilitat compartida

• Principi de transparència en la informació. S'amplia l'àmbit d'aplicació del PROGesp cials i especials; pel que fa a la gestió dels residus d'origen municipal, s'ha de coordinar amb la planificació pròpia dels RM (medicaments caducats, VFU, pneumàtics, residus fotogràfics, olis minerals i

s). Els objectius dels PROGRIC s'han d'assolir mitjançant l'aplicació d'una sèrie d'actuacions que s'agrupen en

següents grans eixos d'actuació:

• Minimització.

• Valorització, que inclou els dos processos (reciclatge i valorització energètica) amb uns objectius específics d'arribar, consistents a gestionar per la via del reciclatge el 67% i el 70els anys 2003 i 2006, respectivament i, per la via de la valorització energètica, el 3% i el 6% dels residus generats els anys 2003 i 2006, respectivament.

Disposició del rebuig, que inclou el tractament fisioquímic, la incineració adaptada a la Directiva 2000/76/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 4 de desembre de 2000, relativa a la incineració de residus i als DC, que tenen com a objectiu específic gestionar el 22% i el 16% els anys 2003 i 2006.

• Protecció del sòl.

• Millora de la gestió dels envasos, i residus d'envasos comercials i industrials.



Decret de la Comunitat Autònoma de Catalunya 92/1999, de 6 d'abril, que modifica el Decret de la Comunitat Autònoma de Catalunya 34/1996, de 9 de gener, que aprova el Catàleg dels residus de Catalunya.

La modificació és conseqüència dels canvis introduïts per la Llei estatal 10/1998, de 21 d'abril, de residus, en relació amb els residus perillosos. La Llei regula la classificació dels residus i les seves formes específiques de tractament. Quan es va aprovar la primera revisió del PMGRM ja estava en vigor; no obstant això, la modificació regula una llista més completa dels materials i de les substàncies que, com a residus industrials, són objecte d'aplicació de la Llei de residus.

atalunya respecta l'estructura en grups i subgrups de l'anterior i introdueix ls residus per tal d'eliminar l'índex de perillositat dels residus especials. El

s 2000/532/CE, 2001/118/CE, 0 ri de Medi

ió i eliminació r

1. 2

1.2.1 o

Aprmes

1.

• Definir com a RB tots els que es puguin descompondre de forma aeròbica o anaeròbica, com ara residus

• Regular els requisits generals de tota classe d'abocadors, criteris i procediments d'admissió de residus,

ra dels abocadors.

ir RM

m a alternativa el compostatge o la valorització energètica per biometanització.

El nou Catàleg de residus de Cvariacions en la classificació deresidus queden classificats com a:

• Especials

• No especials

• Inerts. Tanmateix, el procediment per catalogar-los resulta contradictori i l'ARC està en procés de revisió del decret actual, com a conseqüència de l'entrada en vigor de les decisions comunitàrie20 1/119/CE i 2001/573/CE, que regulen la llista europea de residus i de l'Ordre del MinisteAmbient MAM/304/2002, de 8 de febrer, per la qual es publiquen les operacions de valoritzacde esidus.

Abocament de residus

N rmativa comunitària

Directiva 99/31/CE del Consell, de 26 d'abril, relativa a l'abocament de residus.

ovada amb l'objectiu d'establir, mitjançant requisits tècnics i operatius referents a residus i abocadors, ures i procediments per:

Reduir, en la mesura del que es pugui, els efectes ambientals negatius de l'abocament de residus, en particular: la contaminació de les aigües superficials, de les aigües subterrànies, del sòl i de l'aire, incloent-hi l'efecte hivernacle.

2. Evitar qualsevol risc derivat per a la salut humana, durant tot el cicle de vida de l'abocador. El punts principals de la Directiva són:

d'aliments i de jardí, paper o cartró.

procediment de control i vigilància en les fases d'explotació i manteniment posterior.

• Fixar les condicions d'ubicació, d'explotació i de clausu

• Limitar l'acceptació de determinats tipus de residus, en particular, els residus que no han estat prèviament classificats o sotmesos a tractament físic, tèrmic, químic o biològic.

• Establir l'obligació dels estats membres d'elaborar, en un període de quatre anys, un pla per redubiodegradables destinats al seu dipòsit final en abocadors. El pla ha de garantir la reducció progressiva dels RB que s'enviïn a l'abocador abans del 2006 en un mínim del 25% en pes respecte els RB generats el 1995; en un mínim del 50%, abans del 2009, i en un mínim del 65%, abans del 2016. D'aquesta manera s'impulsa co



La Directiva preveu el tancament, la restauració i el manteniment dels abocadors per un període de com a mínim 30 anys. Pel que fa als abocadors existents, estableix un règim transitori consistent en l'obligatorietat de presentar un pla de condicionament en el termini d'un any a comptar, des del 16 de juliol del 2001 i fins al 16 de juliol de 2009 de termini màxim, per executar les obres de condicionament.

Decisió 2003/33/CE del Consell, de 19 de desembre de 2002, per la qual s'estableixen els criteris i procediments d'admissió de residus en els abocadors de conformitat amb l'article 16 de l'annex II de la Directiva 1999/31/CEE.

Aprovada en desenvolupament de l'article 16 i l'annex II de la Directiva 99/31/CE del Consell, relativa a l'abocament de residus. Té per finalitat establir un procediment uniforme quant als criteris i als procediments de classificació i d'admissió de residus en els abocadors, així com pel que fa als valors límit i altres criteris en relació amb els residus admissibles en les diferents classes d'abocadors. La Decisió va entrar en vigor el 16

haver d'aplicar els criteris previstos abans del 16 de juliol del

e transposa, és a dir:

M mitjançant dipòsit en oc

•

ies diferents segons els residus que

usura.

fins al 16 de juliol del 2002 per presentar un pla de condicionament de les instal·lacions existents a la normativa i un termini fins al 16 de juliol del 2009 per executar les obres necessàries.

1.2.3 Normativa autonòmica

Decret de la Comunitat Autònoma de Catalunya 1/1997, de 7 de gener, que aprova el Reglament sobre la disposició del rebuig en dipòsit controlat.

Desenvolupa els aspectes més rellevants que incideixen en la disposició del rebuig dels residus en DC en l'àmbit de Catalunya. Pel que fa als abocadors existents i degudament legalitzats, estableix un règim

de juliol del 2004 i els estats membres van 2005.

1.2.2 Normativa estatal

Reial decret 1481/2001, de 27 de desembre, sobre eliminació de residus en abocador.

Incorpora a l'ordenament jurídic intern la Directiva 99/3/CE del Consell, de 26 d'abril, relativa a l'abocament de residus i estableix un règim concret per eliminar els residus mitjançant el seu dipòsit en abocadors. Abans del 16 de juliol del 2003, l'Estat i les comunitats autònomes han d'elaborar un programa conjunt d'actuacions per reduir els RB destinats als abocadors. El Programa ha de preveure les mesures que permetin arribar als objectius establerts en la Directiva qu

• La reducció d'una quantitat mínima del 25% del pes dels generats el 1995 abans del 2006.

• La reducció d'una quantitat mínima del 50% del pes dels generats el 1995 abans del 2009

• La reducció d'una quantitat mínima del 65% del pes dels generats el 1995 abans del 2016. El Reial decret regula el règim jurídic aplicable a les activitats d'eliminació dels Rab adors:

Pel que fa a l'admissió dels residus en les diferents classes d'abocadors, estableix l'obligació d'un tractament previ de la fracció RESTA, abans del seu dipòsit en abocador.

• Pel que fa a les instal·lacions, estableix els criteris tècnics mínims exigibles sobre el disseny, la construcció, l'explotació, la clausura i el manteniment. Igual que la Directiva que incorpora, introdueix per tot el territori espanyol la classificació dels abocadors en tres categoraccepten. Defineix els residus acceptables en cadascun i hi introdueix una nova estructura o imputació dels costos de les activitats d'abocament de residus i l'obligació de gestionar-los després de la seva cla

Aquesta Llei és aplicable als abocadors de nova implantació des del 30 de gener del 2002. En el cas dels abocadors existents i legalitzats degudament, estableix un període transitori d'adaptació



transitori, que consisteix a fixar un termini màxim d'un any per presentar un projecte d'adequació de les instal·lacions i un termini de 10 anys per adequar les instal·lacions públiques a les prescripcions legals. Aquest Decret s'ha d'adequar a la Directiva 1999/31/CE, del Consell, de 26 d'abril, relativa a l'abocamresidus i al R

ent de eial decret 1481/2001, de 27 de desembre, que regula l'eliminació de residus mitjançant el

1999/31/CE i del Reial decret 1481/2001. Pel que fa al seu tancament d'acord amb les exigències del PMGRM i de la seva primera revisió bianual, està

sembre del 2006, data anterior al període transitori d'adequació a les noves lleis establert en el Reial decret 11481/2001.

1.3

1.3.1

onsell, de 4 de desembre de 2000, relativa a la in

mera modificació del 1989, relativa a la

v l·lacions d'incineració de RM, i a la ectiv ació atmosfèrica c

ració existents han de complir els seus requeriments abans del 28 de desembre del

Matèria de Medi Ambient proposa com a objectiu arribar a un percentatge del 22% de la producció d'electricitat a partir de fons d'energia renovables.

dipòsit en abocador. Pel que fa al DC de la vall de Joan, actualment no s'ha d'adoptar cap mesura, ja que compleix els règims transitoris establerts en el Decret de la Comunitat Autònoma de Catalunya 1/1997, de 7 de gener, que aprova el Reglament sobre la disposició de rebuig en DC, en la Directiva 1999/31/CE, del Consell, de 26 d'abril, relativa a l'abocament de residus i en el Reial decret 1481/2001, de 27 de desembre, sobre eliminació de residus en abocadors, en haver-se aprovat el projecte de restauració del dipòsit de RM de la vall de Joan (recull, a més de la restauració, les mesures adients a l'explotació de l'abocador) a l'empara del Decret de la Comunitat Autònoma de Catalunya 1/1997, el 2 de març del 2000. Aquest projecte té la condició de pla de condicionament als efectes de la Directiva

previst a tot tardar el 31 de de

Incineració dels residus


Directiva 2000/76/CE del Parlament Europeu i del Cinc eració de residus. És la principal innovació de l'ordenament comunitari europeu des de l'aprovació de la priPMGRM. El seu precedent es recull a la Directiva 89/369/CE del Consell, de 9 de juny de pre enció de la contaminació atmosfèrica procedent de noves instaDir a 89/429/CE del Consell, de 21 de juny de 1989, relativa a la reducció de la contaminpro edent d'instal·lacions existents d'incineració de RM. Té per objecte integrar el progrés tècnic dut a terme en la gestió del procés d'incineració i limitar en la mesura del que es pugui els efectes negatius sobre el medi ambient, especialment la contaminació causada per les emissions en l'atmosfera, el sòl i les aigües superficials i subterrànies, així com els riscos per a la salut derivats de la incineració i la coincineració dels residus. La Directiva s'aplica a les instal·lacions d'incineració i coincineració de residus sòlids urbans, i afecta especialment la incineració de RM:

• Estableix un règim general per prevenir o reduir la contaminació atmosfèrica i fixa uns límits d'emissió més estrictes per a les instal·lacions d'incineració existents i per a les noves, així com condicions operatives i requisits tècnics més rigorosos en el lliurament i la recepció dels residus i en la sol·licitud i l'autorització d'aquest tipus d'instal·lacions.

• Preveu condicions més estrictes d'explotació, però no n'exclou el tractament tèrmic dels residus sense recuperació d'energia, ni exigeix un determinat rendiment energètic.

La Directiva és aplicable a les noves instal·lacions d'incineració des del 28 de desembre del 2002 i les instal·lacions d'incine2005. El VI Programa d'Acció Comunitària en



Decisions de 13 de febrer de 2003 del Tribunal de Justícia, expedients C-458/00 i C-228/00 sobre l'abast del concepte de valorització i la qualificació jurídica de l'operació d'incineració amb recuperació d'energia i de l'operació de coincineració dins un procés industrial (forn de cimentera).

El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, en sentències de 13 de febrer de 2003, manté quincineració de residus en una instal·lació per a la seva eliminac

e la ió s'ha de considerar com a operació

1.3.2

53/2003, de 30 de maig de 2003, sobre incineració de residus.

igents en el lliurament i la recepció dels residus en les incineradores.

• Exigeix més requisits tècnics a les instal·lacions per construir-les i fer-les funcionar.

s que s'incinerin o coincinerin.

statal 38/1972 de protecció de l'ambient atmosfèric en referència a la contaminació

d'aplicació estan incloses les incineradores de residus perillosos amb capacitat de es de residus urbans o municipals amb capacitat de més de 3 t/hab. ó i coincineració existents és aplicable el règim anterior a l'entrada en vigor

a , d'1

en l'àmbit

1.3.3 a

e novembre, reguladora de la incineració de residus.

L'objecte és la regulació de les condicions d'incineració de residus a Catalunya, tot donant prioritat a la reducció en origen, la minimització i la valorització dels residus, d'acord amb la normativa europea. És previst que la incineració s'ajusti al que determina el catàleg de residus de Catalunya.

d'eliminació —assimilable a la d'abocador—, atès que la recuperació de la calor produïda per la combustió dels residus només constitueix un efecte secundari d'una operació, l'última finalitat de la qual és l'eliminació del residu. En canvi, la característica bàsica d'una operació de valorització rau en el fet de tenir com a objectiu principal la utilització dels residus, de manera que substitueixi l'ús d'altres materials i preservi els recursos naturals. Com que en els supòsits de la coincineració o el tractament dels residus en forns de cimenteres la utilització principal és com a combustible o una altra forma de producció d'energia, s'ha de considerar una operació de valorització.

Normativa estatal

Reial decret 6

Incorpora a l'ordenament intern la Directiva 2000/76/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 4 de desembre de 2000, relativa a la incineració de residus. Té com a objectiu establir les mesures a què s'han d'ajustar les activitats d'incineració i coincineració de residus, amb la finalitat d'impedir i limitar els riscos per a la salut i els efectes negatius sobre el medi ambient de les activitats d'incineració i coincineració de residus:

• Estableix condicions més ex

• Unifica els valors límit per als residu

• Limita de forma més restrictiva les emissions a l'atmosfera dels diferents contaminants. Desenvolupa la Llei eocasionada a l'atmosfera i la Llei 10/1998 de residus. Així mateix té caràcter de desenvolupament reglamentari de la Llei 12/2002, de 21 d'abril, de residus. Així mateix té caràcter de desenvolupament reglamentari de la Llei 16/2002, de 1 de juliol, de prevenció i control integrat de la contaminació (IPPC), perquè dins del seu àmbit més de 10 t/dia i les incineradorA les instal·lacions d'incineracid'aquest Reial decret, fins al 28 de desembre del 2005, sens perjudici de les mesures establertes, per l'adequació d'instal·lacions existents, en les disposicions transitòries primera i segona de la Llei 16/2000de juliol, d'IPPC. No obstant això, les instal·lacions existents que, a la vegada, estiguin incloses d'aplicació de la Llei 16/2000, s'han d'adequar mitjançant l'adaptació, abans del 28 de desembre del 2005, de les autoritzacions corresponents que tinguin atorgades, si no és que ja tenen l'autorització ambiental integrada. En tots els casos, aquestes darreres instal·lacions han de tenir autorització ambiental abans del 30 d'octubre del 2007.

Normativa autonòmic

Llei de la Comunitat Autònoma de Catalunya 11/2000, de 13 d



Pel que fa als RM, només es preveestableix que reglamentàriament e

u la incineració del rebuig, sempre amb aprofitament energètic; la Llei s pot fixar el rendiment energètic mínim. La disposició final segona

encomana al Govern refondre, en el termini d'un any, el Text refós de residus industrials, la Llei de residus i la

ma de Catalunya 80/2002, de 19 de febrer, de desplegament ora de la incineració.

comunitària establert a la Directiva

28 de desembre del 2002.

Dec 994, de 4 de novembre, pel qual es

t

Reg ons a l'atmosfera; és aplicable

1.4

1.4.1 nitària

002. "Cap a una estratègia per a la

1.4.2

r, pel qual s'estableix la relació d'activitats potencialment

contaminats

ars de les activitats i els propietaris de les finques en què tinguin o gi

1995-2005.

mateixa Llei d'incineració.

Decret de la Comunitat Autònoreglamentari de la Llei 11/2000 regulad

En desenvolupament de la Llei de la Comunitat Autònoma de Catalunya 11/2000, de 13 de novembre, reguladora de la incineració de residus, i en el marc de l'orientació2000/66/CE, del Parlament Europeu i del Consell de 4 de desembre, relativa a la incineració de residus, el Decret regula els aspectes relatius als sistemes de recuperació d'energia de què han de disposar les instal·lacions d'incineració de residus i en fixa el rendiment energètic mínim en el 40% de l'energia continguda en els residus incinerats. Aquests valors límit d'emissió s'han de complir en les instal·lacions existents abans del 28 de desembre de 2005 i les noves instal·lacions, abans del

ret de la Comunitat Autònoma de Catalunya 323/1regulen les instal·lacions d'incineració de residus i els límits de les seves emissions a l'a mosfera.

ula les instal·lacions d'incineració de residus i els límits de les seves emissia Catalunya a partir de les previsions del Reial decret 1888/1992, d'11 de setembre, pel qual s'incorpora al dret intern les directives 89/369/CE del Consell, de 4 de juny de 1989, relativa a la prevenció de la contaminació atmosfèrica, i 89/429/CE del Consell, de 21 de juny de 1989, relativa a la reducció de la contaminació atmosfèrica de determinats agents procedents de les instal·lacions esmentades.

Protecció del sòl

Normativa comu

Comunicació de la Comissió de 16 d'abril de 2002, COM 2protecció del sòl."

Estableix les bases per elaborar una estratègia de protecció del sòl amb la finalitat d'arribar als objectius establerts en el VI Programa d'Acció Comunitària en matèria de medi ambient i sobre protecció del sòl contra l'erosió i la contaminació.

Normativa estatal

Reial decret 9/2005, de 14 de genecontaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats.

A partir dels articles 27 i 28 de la Llei 10/1998, de 21 d'abril, de residus, el Reial decret estableix els criteris i els estàndards que permeten a les comunitats autònomes declarar, limitar i inventariar els sòlsexistents en el seu territori, tot avaluant els riscos que puguin afectar la salut i el medi ambient, segons la seva naturalesa i els seus usos. Així mateix aprova i publica una llista d'activitats potencialment contaminants del sòl i estableix les obligacions dels titulha n tingut lloc alguna d'aquestes.

Pla nacional de recuperació de sòls contaminats



1.5

1.5.1

Dirla D

Va l dia 18 de febrer de 2004 i ha d'estar transposada en l'ordenament intern dels estats

en: el 60%, en pes, de omptant exclusivament el

Pel d'ende s ls envasos i residus d'envasos. Aquests sistemes han d'estar oberts a la participació de totes les parts interessades i dissenyats de manera

productes importats com els obstacles comercials o les distorsions de la competència, de forma que permeti el màxim retorn possible dels envasos i dels residus d'envasos.

Ll 98, de 30 d'abril.

haterm

empprod

Actualment i dins els treballs de l'elaboració de la Llei de transposició de la Directiva 94/62/CE, modificada per la Directiva 2004/12/CE, relativa als envasos i residus d'envasos (versió de 21 de setembre de 2004), s'està intentant dur a terme una modificació en profunditat que reculli les insuficiències detectades després

Regulació sectorial

Envasos i residus d'envasos


ectiva 2004/12/CE del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de febrer de 2004, que modifica irectiva 94/62/CE relativa als envasos i residus d'envasos.

entrar en vigor emembres abans del 18 d'agost del 2005. Hi ha una tendència a augmentar els objectius que s'han de complir com a màxim el 31 de desembre del 2008. S'han de revisar els objectius de recuperació i reciclatge i millorarles definicions d'envasos i de les diferents formes de reciclatge.

• Els objectius per al reciclatge de residus d'envasos, en pes, es fixen entre un mínim del 55% i un màxim del 80%, sense objectius màxims per a la recuperació.

• Els objectius mínims de reciclatge de materials utilitzats en envasos es fixenvidre, paper i cartró; el 50%, en pes, de metalls; el 22,5%, en pes, de plàstics, cmaterial que es torna a transformar en plàstics, i el 15%, en pes, de fusta. que fa a la valorització s'estableix que s'ha d'augmentar fins a un mínim del 60% en pes dels residus vasos a molt tardar el 31 de desembre del 2008 i es continua insistint en l'establiment als estats membres istemes de devolució, recollida i valorització com a forma de gestió de

que s'eviti tant la discriminació dels

Normativa estatal

Llei 11/1997, de 24 d'abril, d'envasos i residus d'envasos.

Incorpora a l'ordenament intern la Directiva 94/622/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de desembre, relativa als envasos i residus d'envasos modificada posteriorment per la Llei 50/1998, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i d'ordre social, i per la Llei 14/2000, de 29 de desembre, de mesures fiscals, administratives i d'ordre social. La ei ha estat desenvolupada pel Reglament aprovat pel Reial decret 782/19Només és aplicable als envasos domèstics: pel que fa als envasos industrials i comercials, els posseïdors els

n de lliurar directament a un agent econòmic autoritzat per reutilitzar-los, recuperar-los, reciclar-los o dur a e una altra forma de valorització.

En el reglament de desenvolupament de la Llei s'estableixen determinacions importants sobre els plans resarials de prevenció de residus d'envasos i les obligacions derivades de la posada en marxa de uctes envasats. Aquests plans no s'han dut a terme i s'haurien de presentar a curt termini.

La Llei té com a objectius els de la Directiva 1994/622/CE, del Parlament i del Consell, de 20 de desembre, relativa als envasos i residus d'envasos:

• Prevenir i reduir l'impacte ambiental dels envasos

• Gestionar els residus durant el seu cicle de vida. La responsabilitat de la recollida i el tractament posterior (regularització, valorització i reciclatge) dels envasos i dels residus d'envasos recau sobre els envasadors i els comerciants.



de set anys de vida de la Llei d'envasos i residus. Bàsicament, els canvis responen a les necessitats que les comunitats autònomes puguin:

• Establir objectius més elevats de reciclatge i valorització

utoritzacions dels sistemes integrats altres determinacions a part de les exigides a la llei: a necessitat que els envasos, mitjançant

mercial.

el reglament per la seva execució, aprovat per Reial decret 782/1998, de 30 d'abril.

004/12/CE, modificant els objectius de reciclatge i valorització contemplats en la Llei 11/1997, tot contemplant que abans de 31 de desembre de 2008 caldrà:

màxim del 80% en pes dels residus d'envasos

im del

aterials d'envasat continguts en els residus

c tegrat amb la participació dels ens locals) en data 22

iència, tot i que està pendent la redacció del Programa nacional de residus dus d'envasos, i arran del procés iniciat per

a de Residus, la nova o

tc.).

nvasos i residus s pels ajuntaments i altres ens locals, d'acord amb el que estableix la Llei 10/1998 de

ue modifica en alguns aspectes l'articulat de la Llei d'envasos i residus d'envasos. é per 'ECB

hereix al

CB de fer una aportació econòmica per als altres processos

• Imposar el SDDR per determinats envasos

• Imposar en les ala possibilitat que els sistemes integrats prestin directament el servei de recollida, lsistemes integrats es facin càrrec de la totalitat del cost de la recuperació dels sistemes de RS o altres sistemes de recuperació i que aquests incloguin els envasos d'ús domèstic i els d'ús co

Reial decret 252/2006, de 3 de març, pel qual es revisen els objectius de reciclatge i valorització establerts en la Llei 11/1997, de 24 d'abril, d'envasos i residus d'envasos, i pel qual es modifica

Transposa parcialment la Directiva 2

• Reciclar un mínim del 55% i un

• Valoritzar o incinerar en instal·lacions d'incineració de residus amb recuperació d'energia entre un míndel 50% i un màxim del 65% en pes consistents en: des de 5 de març de 2006 es reciclarà un mínim 25% i un màxim del 45% en pes de la totalitat dels md'envasos, amb un mínim del 15% en pes para cada material d'envasat.

Normativa autonòmica

Autoritzacions dels sistemes integrats.

D'a ord amb el sistema implantat a Espanya (sistema inde maig de 2003, l'ARC —abans Junta de Residus— ha renovat l'autorització de l'entitat ECB com a sistema integrat de gestió d'envasos i residus d'envasos, en l'àmbit territorial de Catalunya. Després de quatre anys d'experd'envasos usats i dels plans empresarials de prevenció de resil'EMMA, la Federació de Municipis, l'Associació Catalana de Municipis i la Juntaut rització es basa en tres principis bàsics:

1. La competència dels ajuntaments per determinar com dur a terme la RS.

2. L'obligació del sistema integrat de fer-se càrrec de tots els envasos i residus d'envasos procedents de qualsevol sistema de RS i de la reparació efectuada pels ajuntaments i l'EMMA (contenidor a la vorera, PaP, pneumàtica, ecoparcs, e

3. L'obligació d'ECB de fer-se càrrec del cost real del servei de recollida i transport dels ed'envasos efectuatresidus, q

En data 4 de novembre de 2004, l'ARC i la societat ECB han signat el conveni de col·laboració que tobjecte regular els compromisos de l'ARC, dels ens locals que voluntàriament s'hi adhereixin i drespecte al funcionament del sistema integrat de gestió. Per acord del CM de data 4 de novembre de 2004, l'EMMA aprova el conveni específic pel qual s'adConveni marc signat entre l'ARC i ECB.Per primera vegada s'hi ha inclòs l'obligació d'Ede recuperació d'envasos procedents de la fracció RESTA, incloent-hi la recollida.



A l'efecte de regular l'activitat de triatge i valorització de residus d'envasos, a càrrec de l'EMMA, és previst formalitzar un nou conveni en finalitzar l'actual, que va ser subscrit en data 31 d'octubre de 1999 entre la

t EMMA i ECB. e Residus va renovar l'autorització a ECV com a sistema integrat de gestió en

ta 'ha signat el conveni marc de col·laboració entre l'ARC i la societat ECV, en data e

a introduïdes és que els ens locals tenen l'opció que ECB es faci càrrec de la RS i del

vistos al PROGREMIC són estendre la RS total a la població de Catalunya i 003 recollir el 60% del vidre i el paper i el 15% dels ERE, i l'any 2006

o idre i el paper i el 25% dels ERE. Cada àmbit territorial ha de definir els seus objectius.

1.5.2

de 2001 per elaborar la Directiva b bles.

D lativa a l'abocament de residus, estableix els object ment són eliminats en abocadors:

P rlegisla specífica sobre el tractament biològic dels RM biodegradables, de la qual es va publicar un segon

oL'es

1. sures nacionals.

ògic.

ència a la comunitat. següent jerarquia per a les activitats de gestió dels RB:

Prevenció o reducció.

Ús dels RB com a font de generació d'energia.

Jun a de Residus (avui ARC), l'Pel que fa al vidre, la Junta dda 28 de maig de 2003. S5 d març de 2004. Per acord del CM de data 6 de maig de 2004 l'EMMA s'ha adherit a l'esmentat Conveni. Un de les novetats transport. Els objectius específics preaconseguir globalment i per a l'any 2rec llir el 75% del v

Residus biodegradables


Document de treball (segon esborrany) de data 12 de febrerso re tractament biològic dels residus biodegrada

La irectiva 99/31/CE del Consell, de 26 d'abril de 1999, reualius per a la reducció dels RM biodegradables que act

• Abans del 16 de juliol del 2006 un mínim del 25%

• Abans del 16 de juliol del 2009, un mínim del 50%

• Abans del 16 de juliol del 2016 un mínim del 65%). e això, la Direcció General del Medi Ambient de la Comissió Europea treballa en l'elaboració d'una

ció eesb rrany el febrer del 2001.

borrany de la Directiva estableix quatre eixos fonamentals:

Promocionar el tractament biològic dels RB harmonitzant les me

2. Protegir el sòl i assegurar-ne l'ús, tractat o no, que comporti un benefici agrícola o ecol

3. Assegurar que l'ús dels RB, tractats o no, no afecti la salut humana, la dels animals i la de les plantes.

4. Assegurar el funcionament del mercat interior evitant obstacles al comerç, distorsions o restriccions a la compet

Al segon esborrany, es recomana la

Reutilització. Reciclatge dels RB procedents de RS del material original, sempre que estigui ambientalment justificat. Compostatge o la digestió anaeròbica dels RB procedents de la RS no reciclada en el material original, amb la utilització del compost o el material digerit amb un benefici agrícola o per a una millora ecològica. Tractament mecanicobiològic dels RB.



La Directiva no estableix els mitjanperò manifesta clarament que s'ha

s per arribar a una reducció de la quantitat de RB eliminats en abocadors, de tractar mitjançant processos biològics, com el compostatge i la digestió

ats membres han de fomentar:

t els RB i evitar-ne la contaminació amb els altres

• El tractament mecànic i biològic

staurants escoles i edificis públics

• Els residus de mercats, botigues i petites empreses

sses de compost i una de RB estabilitzats:

stricció.

30 t de sòlids totals per hectàrea cada tres

• per a l'alimentació humana o animal. En

0 anys. Hi ha establert un termini de tres anys perquè n implantat.

s, ha ir els sòls

elaborat el document "Cap a una estratègia temàtica per a la protecció

A partir de la implantació obligatòria de la RS de la MO continguda en els RM i el seu tractament establerta per la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus, i de la Directiva 99/31/CE, de 26 d'abril, relativa a la disposició dels residus, obliga, entre altres aspectes, a reduir de forma gradual i progressiva els RB que poden ser dipositats en els abocadors; a més, recull com a objectius específics i globals per tot Catalunya la valorització de la FORM en el 40% l'any 2003 i en el 55% l'any 2006.

anaeròbica. Pel que fa a la política per a la gestió dels RB, el segon esborrany estableix que els est

• El compostatge domèstic

• El compostatge in situ

• El compostatge comunitari

• La RS dels residus, amb l'objectiu de recollir per separa

• El compostatge

• La digestió anaeròbica

• L'ús en el sòl

• La responsabilitat del productor del compost sobre la seva qualitat. En especial es recolliran per separat:

• Els residus dels àpats domèstics

• Els residus dels àpats de re

• Els residus de fons comercials, industrials i institucionals

• Els RV de parcs, jardins i cementiris, privats i públics. S'estableixen dues cla

• Compost de classe 1: es pot utilitzar sense cap re

• Compost de classe 2: l'aplicació d'aquest compost es limita a anys.

El material resultant del tractament biològic de RB no recollits de forma selectiva rep el nom de residu orgànic estabilitzat i no es pot aplicar a sòls destinats a cultius qualsevol cas, no pot excedir les 200 t/ha cada 1totes les poblacions de més de 100.000 hab. l'hagi

La Directiva inclou dos aspectes clau: la RS i l'establiment d'un mercat per als productes. Per això, també cal tenir en compte que la Comissió Europea, a la vista de la situació dels sòls europeuposat en marxa una estratègia global amb la finalitat d'establir un marc legislatiu que arribi a protegeuropeus, i ja a l'abril del 2002 s'haviadel sòl".


El PROGREMIC 2001-2006.



1.5.3 Llots de depuradora

Encara que l'EMMA no gereguladora. A més a més, la

stiona directament el fangs de les seves depuradores, se'n inclou la normativa Unió Europea està revisant el règim jurídic d'aquest residu.

ó del medi ambient i, en particular, dels sòls, en la

niques del sòl.

Normativa estatal

següents:

l 25% en usos agrícoles

d

depuradores en el sector agrari.


Document de treball (tercer esborrany), per a l'elaboració d'una nova Directiva sobre llots de depuradora, de data 27 d'abril de 2000, que modifica la Directiva 86/278/CE del Consell, de 12 de juny de 1986, relativa a la protecciutilització dels llots de depuradora en l'agricultura.

Regula les condicions en què poden ser aplicats els LD als sòls agrícoles, exigeix un tractament previ per a qualsevol aplicació en el sòl, regula els usos dels llots diferents a l'agrícola i revisa les limitacions de contaminats.

Directiva 91/676/CE del Consell, de 12 de desembre de 1991, relativa a la protecció de les aigües contra la contaminació produïda per nitrats procedents de fons agràries.

Normativa que s'ha de tenir en compte perquè alguns dels usos i de les possibilitats de reciclatge dels LD estan regulats per normes específiques, algunes de caràcter agrònom, i perquè hi ha la possibilitat d'utilitzar-los com a fertilitzants i esmenes orgà

Pla nacional de llots de depuradora d'aigües residuals (EDAR) (2001-2006).

Aprovat pel Consell de Ministres d'1 de juliol de 2001 i publicat el 14 de juny de 2001. Pretén protegir el medi ambient i especialment la qualitat del sòl, aconseguir la gestió adequada dels LD i arribar als objectius ecològics

• Reducció en origen de la contaminació dels LD.

• Caracterització dels LD generats a Espanya abans del 2003.

• Valorització de com a mínim el 80% dels LD abans del 2007 —valorització deprèviament compostats; valorització del 40% en usos agrícoles del LD tractats anaeròbiament o sotmesos a altres tractaments, valorització energètica del 15%.

• Gestió correcta del 100% de les cendres de LD.

Or re de 26 d'octubre de 1993 sobre utilització dels llots de depuració al sector agrari.

Reial decret 1310/1990, de 29 d'octubre, pel qual es regula la utilització dels llots de les

Transposició a l'ordenament intern espanyol de la Directiva 86/278/CE.

Reial decret 261/1996 contra la contaminació produïda per nitrats procedents de fonts agràries.

Transposa a l'ordenament jurídic espanyol la Directiva 91/676/CE.



1.5.4

Normativa estatal

ro

d'alt cions (enderrocs c

La a les comunitats autònomes, a excepció dels RCD c

d'aq tipus de residus són portats a abocadors en gran part a causa dels baixos costos dels abocadors, e

Parti dus 10/1998,

gestió dels

liol, regulador dels

e es destinen a l'abandonament i té per objecte ies i les substàncies que contenen aquests

residus. spectes per assolir un millor control de la gestió dels RCD, com ara, la

signatura dels sol·licitants de la llicència d'obres d'un document d'acceptació amb un gestor autoritzat, de

als i els ajuntaments tenen les

ipus de residus generats per cada obra, gestionar-los i escollir-ne

trucció, SA ha absorbit per fusió a la Societat de TERSA), en el 10% per la s, Confederació Catalana de la

nCat

Runes i altres residus de la construcció

Pla nacional de residus de construcció i enderrocs, 2001-2006.

Ap vat pel Consell de Ministres de l'1 de juny de 2001. Publicat el 12 de juliol de 2001. Comprèn els RCD procedents majoritàriament d'enderrocs d'edificacions o del rebuig dels materials de construcció de les obres

res edificacions de nova planta i de petites obres de reforma d'habitatges o d'urbanitzad'a ord amb la Llei de residus 10/1998).

competència sobre la seva gestió correspon pro edents d'obres menors domiciliàries, que són gestionats pels ajuntaments. Actualment, la major part

uest qu fan que qualsevol altra operació més ecològica no sigui competitiva.

nt dels principis de jerarquia i de responsabilitat del productor imposats per la Llei de resis'ha d'arribar l'any 2006 a la recollida controlada i a la gestió ambiental correcta de com a mínim el 90% dels RCD. No obstant això, el Pla no especifica objectius concrets ni específics ni sistemes de recollida ni de RCD d'obres menors domiciliàries.


Decret de la Comunitat Autònoma de Catalunya 201/1994, de 26 de juenderrocs i altres residus de la construcció, modificat pel Decret 161/2001, de 12 de juny.

Regula les operacions de gestió dels RCD en general quobtenir el màxim d'aprofitament dels subproductes, les matèr

La modificació preveu una sèrie d'a

manera que els ens locals tinguin coneixement cert de la seva destinació. També té com a objecte l'adaptacióa la Llei 3/1998, de 27 de febrer, d'intervenció integral de l'Administració ambiental. Les runes poden ser gestionades com els residus assimilables als municipcompetències de control sobre la seva gestió. Per aquest motiu, cal aprovar noves ordenances municipals adaptades als requisits de control preventiu municipal:

• Obligació d'avaluar els volums i tdestinació.

• Finançament de les operacions i control municipal de la gestió dels residus de la construcció.

Programa de gestió de residus de la construcció a Catalunya 2001-2006 (PROGROC).

Aprovat pel Consell de Direcció de la Junta de Residus en la sessió de 28 de juny de 2001. En l'àmbit metropolità, la Societat Gestora de Runes de la ConsMetropolitana de Runes, SA, participada en el 45% per l'EMMA (a través Societat Gestora Catalana de Runes de la Construcció, SA (Junta de ResiduCo strucció i altres empreses constructores) i en la resta per 67 empreses que pertanyen a l'Associació

alana de Constructors.



El rograma gira entorn als eixos bàsics següents:

Minimització, amb l'objectiu de reduir sobretot les fraccions voluminoses, tòxiques o perilloses que es dipositen en abocadors.

p

•

s destinats a DC i

tant les àrees de transferència i els dipòsits per desenvolupar activitats de selecció dels residus reciclables.

1. La consolidació de les infrastructures de gestió, especialment, les plantes de valorització.

egació en origen dels residus de la construcció que es generin.

1.5.5

seva vida útil, en la redacció donada per la Decisió 2002/525/CE de la 02, per la qual es modifica l'annex II.

ta di art

cos s de recollida, tractament i valorització dels vehicles al final de la seva vida útil.

d'instal·lacions e a una

la seva vida útil, fins a un mínim del 85% del pes mitjà per vehicle i any. Dins del mateix termini se n'ha d'augmentar la reutilització i el reciclatge fins a un mínim del 80% del pes mitjà per vehicle i any.

• Augment de les pràctiques de separació selectiva en origen.

• Reciclatge i valorització, amb l'objectiu per a l'any 2006 d'un reaprofitament del 65% de runes.

• Disposició del rebuig en DC amb l'objectiu de reduir globalment la quantitat de residuúnicament disposar les fraccions no susceptibles de valorització tractades prèviament.

• Ubicació dels dipòsits sempre que es pugui en antigues activitats extractives, de manera que en permetin la restauració morfològica i ambiental.

• Adequació als supòsits del Decret 1/1997, de 7 gener, sobre la disposició dels rebuigs dels residus en DC.

• Completar la xarxa de dipòsits de Catalunya, desenvolupant àrees de reciclatge i aprofi

El PROGROC ha estat revisat pel període 2004-2006, d'acord amb les modificacions legals que s'han anat produint en la regulació dels residus de la construcció, fixant quatre eixos d'actuació:

2. La promoció de la segr

3. La millora del control municipal dels fluxos de residus de la construcció.

4. La introducció de l'exigència d'una gestió ambiental i de qualitat en origen. Com objectius, cal destacar la reutilització del 15% dels residus de la construcció establerta per a l'any 2006.

Vehicles al final de la seva vida útil


Directiva 2000/53/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de setembre de 2000, relativa a vehicles al final de laComissió, de 27 de juny de 20

Es bleix mesures destinades, amb caràcter preferent, a la prevenció dels residus procedents de vehicles i,ad cionalment, a la reutilització, el reciclatge i altres formes de valorització dels vehicles al final de la sevavid útil i dels seus components. Pa eix de l'obligació dels productors de fer-se càrrec de la totalitat o d'una part significativa de la gestió i del

t dels sistemeEls estats membres han d'adoptar les mesures necessàries per garantir que els operadors estableixin sistemes de recollida de tots els vehicles al final de la seva vida útil i, en la mesura que resulti tècnicament viable, de les peces usades que constitueixin residus; també han de garantir la disponibilitatde recollida dins el seu territori, vetllant perquè l'últim usuari i/o propietari pugui lliurar el vehiclinstal·lació autoritzada de tractament sense cost per si mateix. Els estats membres han de complir uns objectius concrets i en uns terminis:

• En el primer període, abans de l'1 de gener del 2006, s'ha d'augmentar la reutilització i valorització dels vehicles al final de



• En el segon període, que finalitzfins a un mínim del 95% del

a l'1 de gener del 2015, s'ha d'augmentar la reutilització i la valorització pes mitjà per vehicle i any. Dins d'aquest termini s'ha d'augmentar la

reutilització i el reciclatge fins a un mínim del 85% del pes mitjà per vehicle i any. es va començar a aplicar als estats membres el 21 d'abril del 2002.

motor mitjançant la COM (2005) 683, del 21 de desembre de 2005.

ts els vehicles nous s'hagin d'avaluar per ser homologats. ue els fabricants de vehicles compleixin amb els requisits de responsabilitat del

obre VFU de 2000. Aquesta Directiva 2000/53/CE, obliga als estats membres a prendre mesures d'àmbit nacional per tal d'arribar al 85% de recuperació i al 80% de reciclatge

de recuperació i al 85% de reciclatge el gener del 2015.

de codificació dels components i materials per a vehicles d'acord amb la Directiva

Reial d

Incorpde 18 repercussiLlei 10producposadala reuti

tab es de la fase de concepció del vehicle, per disminuir i limitar la utilització de subdels diSón de

• La

• La

• Eltra

La figucentre ractament que en durà a terme la descontaminació. Són centres que s'han de fer càrrec de tots Els pro

Pla na

La Directiva

El parlament europeu aprova la proposta final de reglament sobre l'homologació de tipus de vehicles de

La proposta modifica la Directiva 70/156/CEE sobre homologació de vehicles a motor i preveu que en els nous models de vehicles es pugui reciclar al menys un 85% en massa i que, en un període de 36 mesos des de l'entrada en vigor, toAquesta normativa garantirà qproductor exigits en la directiva s

dels VFU el gener de 2006 i al 95%

Decisió de la Comissió, de 27 de febrer de 2003.

Estableix les normes 2000/53/CE del Parlament Europeu i del Consell, relativa als vehicles al final de la seva vida útil.

Normativa estatal

ecret 1383/2002, de 20 de desembre, sobre gestió de vehicles al final de la seva vida útil.

ora a l'ordenament jurídic intern espanyol la Directiva 2000/53/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de setembre de 2000, relativa als vehicles al final de la seva vida útil. La seva finalitat és reduir-ne les

ons ambientals. Aquest Reial decret es dicta a l'empara del que estableixen els articles 1 i 7 de la /1998, de residus, on es faculta el Govern de l'Estat per fixar disposicions particulars relatives a la ció i gestió de determinats tipus de residus i a imposar obligacions i limitacions als responsables de la en el mercat de productes que amb el seu ús es converteixen en residus, de manera que en facilitin

lització, el reciclatge i la valorització. S'es leixen mesures preventives d

stàncies perilloses en la fabricació, i mesures per facilitar la reutilització, el reciclatge i la valorització ferents elements. terminacions prioritàries:

recollida dels vehicles per a la descontaminació en centres de tractament específicament autoritzats.

gestió ambiental correcta dels elements i components trets del vehicle.

compliment dels objectius de reutilització, reciclatge i valorització establerts a la Directiva que nsposa. ra essencial és l'usuari, al qual s'imposa l'obligació de lliurar el vehicle al final de la seva vida útil a un autoritzat de tels vehicles lliurats, tant si són de la marca comercialitzada per ells com si no ho són. ductors poden complir les obligacions directament o mitjançant sistemes integrats de gestió.

cional de vehicles al final de la seva vida útil (2001-2006).

Aprovat pel Consell de Ministres de 25 de setembre de 2001. Assenyala com a objectius ecològics els que estableix la Directiva.




Decret de la Comunitat Autònofora d'ús.

ma de Catalunya 217/1999, de 27 de juliol, de gestió de vehicles

ctiva.

1.5.6 Residus sanitaris

òmica

D cresi

a)

ficines i despatxos, cuines, bars,

al d'un sol ús brut amb sang, secrecions i/o excrecions, així com altres

d'animals perimentació inoculats biològicament i la resta de residus sanitaris infecciosos. Es efecte residus sanitaris infecciosos els residus capaços de transmetre alguna de

les malalties infeccioses que figuren en l'annex d'aquest Decret, així com tots els residus procedents

n altres normes específiques. isions particulars sobre aquests tipus de residus.

Determina les obligacions dels posseïdors de VFU i la regulació de les operacions de gestió d'aquesta classe de residus. S'ha d'adaptar a la Directiva 2000/53/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de setembre de 2000, relativa a vehicles al final de la seva vida útil i al Reial decret 1383/2002, de 20 de desembre, que transposa l'esmentada Dire

Normativa auton

e ret de la Comunitat Autònoma de Catalunya 27/1999, de 9 de febrer, de la gestió dels dus sanitaris.

Té per objecte l'ordenació i el control de la gestió dels residus sanitaris a Catalunya. Els classifica per grups:

Residus sense risc o no específics: Grup I: Són residus municipals que, per la seva naturalesa i composició, són inerts, no especials i no requereixen exigències especials de gestió, ni dins ni fora del centre generador. Aquest tipus de residus inclouen materials com el cartró, paper, material d'omenjadors, tallers, jardineria i en general els residus que no deriven directament d'una activitat sanitària. Grup II: Són residus inerts i no especials, que no plantegen exigències especials en la seva gestió fora del centre generador i que es consideren RM. Aquests tipus de residus inclouen material de cures, guixos, robes i materiresidus no englobats dins la categoria dels residus sanitaris de risc.

b) Residus de risc o específics: Grup III: Són residus especials que requereixen l'adopció de mesures de prevenció en la recollida, l'emmagatzematge, el transport, el tractament i la disposició del rebuig, tant dins com fora del centre generador, atès que poden generar un risc per a la salut laboral i pública. Aquests residus són la sang i hemoderivats en forma líquida, agulles i material punyent i tallant, vacunes vives i atenuades, residus anatòmics (excepte cadàvers i restes humans amb entitat suficient procedents d'avortaments, mutilacions i operacions quirúrgiques), cultius i reserves d'agents infecciosos, residus d'investigació i/o exconsideren a aquest

de malalts que, per necessitats d'aïllament i a criteri del centre generador, poden ser inclosos enaquest grup. Grup IV: Són els residus especials no inclosos en el grup III i els residus citotòxics, és a dir, els compostos per restes de medicaments citotòxics i tot el material que està en contacte amb ells que presenti propietats cancerígenes, mutagèniques i teratogèniques, així com les restes de substàncies químiques, els medicaments caducats, els olis minerals, els residus de laboratoris radiològics i els residus radioactius, objecte de regulació e

En el PROGREMIC i en la primera revisió no s'inclouen prevQuant als residus del grup I i II, el PMGRM en preveu la recollida, el transport i la gestió d'acord amb les mesures establertes al Decret.



1.5.7

l'objectiu de prevenir o reduir la naturalesa perillosa de

• Ampliar l'àmbit d'aplicació de la Directiva a la recollida de totes les piles.

que continguin cadmi a partir de l'any 2008.

04, es proposa assolir la recollida d'un mínim del 75% en pes de totes les piles i acumuladors usats, a més d'un mínim del 95% de pes de totes les piles i

• Pel que fa a la valorització i l'eliminació, estableix com a objectius que s'han de complir abans del 31 de reciclatge mínima del 55% en pes dels materials continguts en les piles i

acumuladors usats recollits; aquest objectiu s'ha de revisar abans del 31 de desembre de 2008. ropea;

marxa sistemes de dipòsit-retorn als llocs en què els índexs de recollida són o quan les piles i bateries contenen metalls pesants.

ma individual, de la recollida i del

muladors,

e

n

l'eliml'orgacu fàcilment. Està previst, també, un nou Reial decret que el substitueixi. L'Associació Multisectorial d'Empreses Espanyoles d'Electrònica i Comunicacions ha promogut la constitució del primer SIG en el sector de l'electrònica amb la finalitat de formalitzar-lo amb l'aprovació del nou Reial decret sobre piles i acumuladors.

Piles i acumuladors


Proposta de Directiva de 30 de març de 2001, per la qual es modifiquen les directives 91/157/CE, 93/86/CE i 98/101/CE relatives a piles i bateries.

L'últim esborrany estableix una sèrie de mesures ambles piles i acumuladors, per tal de recuperar-ne el contingut i reduir-ne l'eliminació final. Les mesures més discutibles són:

• Prohibir comercialitzar les pilesPel que fa als objectius:

• Respecte a la RS, abans del 31 de desembre de 20

acumuladors industrials.

desembre del 2004 una taxa de

La Comissió de Medi Ambient del Parlament Europeu considera positiva la proposta de la Comissió Euno obstant això, considera necessari dur a terme algunes modificacions:

oc, vol posar en• En primer llmolt baixos

• A més, considera els productors financerament responsables, de fortractament de piles i bateries.

Directiva 91/157/CEE del Consell, de 18 de març de 1991, relativa a les piles i als acumodificada per adaptar-la al progrés tècnic per la Directiva 93/86/CEE de la Comissió, de 4 d'octubre de 1993, i 1998/191/CE de la Comissió, de 22 de desembre de 1998.

La Directiva 91/157/CEE pretén harmonitzar la legislació dels estats membres sobre la valorització i l'eliminació controlada de les piles i els acumuladors usats que continguin quantitats superiors a les establertes en mercuri, plom i altres productes químics. La Directiva va ser adaptada al progrés tècnic mitjançant la Directiva 93/86/CEE, que estableix el sistema de marcatge de les piles. També va ser modificada per la Directiva 98/101/CE, que va prohibir amb caràcter general les piles amb mercuri.

Normativa estatal

Reial decret 45/1996, de 16 de gener, pel qual es regulen diferents aspectes relacionats amb les pil s i els acumuladors que continguin determinades matèries perilloses.

Tra sposa a l'ordenament jurídic intern la Directiva 91/157/CEE del Consell, de 18 de març de 1991, modificada per la Directiva 93/86/CEE de la Comissió, de 4 d'octubre de 1993. Pretén facilitar la valorització o

inació controlada de piles i acumuladors usats mitjançant una sèrie de mesures com, entre d'altres: anització de sistemes eficaços de RS, l'obligació de normes de ser incorporat en aparells les piles i els muladors que es puguin extreure



Ordre de 25 d'octubre per la qual es modifica l'annex 1 del Reial decret 45/1996, pel qual es regulen diferents aspectes relacionats amb les piles i els acumuladors que continguin determinades matèries perilloses i l'annex 1 del Reial decret 1406/1989, pel qual s'imposen

Actu ent està treballant en diferents iniciatives normatives, de les quals st

les i bateries usades.

Redactat per exigència de la Directiva 91/157/CE i aplicable fins al 2003: fomenta la recollida, la recuperació,

i fluorescents posats al mercat.

1.5.8


Directiva 2002/96/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de gener de 2003, sobre /CE,

sts objectius, estableix una sèrie de normes aplicables a la fabricació del producte i unes

ent jurídic intern de cada Estat membre era el 13 d'agost del 2004.

fins al 75% en el cas d'equips informàtics i de telecomunicacions i els .

limitacions a la comercialització i als usos de certes substàncies i preparats perillosos.

alment el Ministeri de Medi Ambide aca la regulació de sistemes de dipòsit de piles.

Programa nacional de pi

el reciclatge i l'eliminació segura dels residus de tot tipus de piles i bateries usades.


Pel que fa a la recollida municipal, el PROGRIC defineix els objectius específics i globals per tot el territori de Catalunya i estableix per a l'any 2003 un percentatge de RS del 50% i, l'any 2006, del 75% de les piles, làmpades de descàrrega

Aparells elèctrics i electrònics

residus i aparells elèctrics i electrònics, modificada en l'article 9 per la Directiva 2003/108de 8 de desembre de 2003.

Té per objectiu:

• Reduir la quantitat de RAEE i la perillositat dels seus components.

• Fomentar la reutilització dels aparells i la valorització dels seus residus.

• Determinar una gestió adequada tractant de millorar l'eficàcia de la protecció ambiental. Per arribar a aquealtres per a la correcta gestió ambiental en el moment en què es converteix en residu. La Directiva atorga als municipis un paper central en la recollida dels RAEE procedents de les llars. Per tant, el sistema municipal de recollida és un factor crític per arribar a l'objectiu establert a la norma: 4 kg per persona i any per al desembre del 2006. L'1 de gener del 2004 va entrar en vigor la modificació de la normativa per al finançament de la gestió dels RAEE, de manera que els costos derivats de la recollida i del reciclatge dels residus històrics seran finançats pels proveïdors dels nous equips. El termini per a la transposició a l'ordenam

• Pel que fa al tractament, els fabricants d'aparells elèctrics i electrònics han d'aplicar les millors tècniques de tractament, valorització i reciclatge disponibles.

• Pel que fa a la valorització, com a molt el 31 de desembre del 2006, el percentatge de valorització en pes mitjà per aparell haurà d'augmentar fins al 80% en el cas de grans electrodomèstics, fins al 70% en el supòsit de petits electrodomèstics iaparells electrònics de consum



La Comissió Euimplantació de la

ropea podria proposar una nova legislació per resoldre les dificultats existents amb la Directiva europea de 2002 sobre reciclatge dels RAEE, que podria provocar barreres de

namental en la implantació de la Directiva:

• D'una banda, manca d'un mecanisme per aplicar el principi de responsabilitat del productor de la

ectats.

trics i electrònics i la gestió de residus.

arlament Europeu i del Consell, de 27 de gener de 2003, br electrònics, modificada en l'article 9 per la Directiva 2003/108/CEE del rl 8 de desembre de 2003, que estableix mesures de prevenció des de la e caminades sobretot a limitar-hi la inclusió de s

Els s o electrònics poden complir les obligacions participants en sistemes

valoritzar per categoria el 80% de pes de cada tipus

da tipus. irectiva sobre restriccions a la utilització de determinades substàncies

ctrònics; es permet, d'acord amb la normativa comunitària, un període n les restriccions esmentades exigibles definitivament en tots els aparells que

1 de juliol del 2006. s residus, l còmput

e cost, als

mics. rt ostos de la gestió, incloent-hi la o

distri s que es generen després de l'ús dels aparells elèctrics o electrònics que apareguin

Els indu parells que es posin en el mercat han d'estar marcats per

n questa data. Per b ció com de les

ta


Pel que fa a la recollida municipal, el PROGRIC defineix els objectius específics i globals per a tot el territori de Catalunya i estableix per a l'any 2003 un percentatge de RS del 33% dels frigorífics fora d'ús i per a l'any 2006, del 41% dels que hi ha posats al mercat.

mercat. Dos problemes son la base fo

Directiva en el territori de la UE.

• D'altra, manca un procediment comú per establir registres nacionals de fabricants de productes af

Normativa estatal

Reial decret 208/2005, de 25 de febrer, d'aparells elèc

Incorpora al dret intern la Directiva 2002/96/CE del Pso e residus d'aparells elèctrics oPa ament Europeu i del Consell, defas de fabricació dels aparells elèctrics o electrònics ensub tàncies perilloses.

productors d'aparells elèctricintegrats. Abans del 31 de desembre del 2006 s'han de complir, com a mínim, els objectius següents:

• Recollida de 4 kg/hab./any de mitjana procedent de llars particulars.

• Pel que fa al grans electrodomèstics, s'ha de d'aparell.

• En el cas dels equips informàtics per categoria s'ha de valoritzar el 75% del pes de caS'incorpora així el que estableix la Dperilloses en aparells elèctrics o eled'adaptació pel qual esdevindraentrin al mercat a partir de l' D'altra banda, determina com gestionar els RAEE per minimitzar els efectes ambientals d'aquestamb una consideració especial als procedents de les llars particulars (percentatge majoritari en etotal de residus). En aquest sentit, estableix que els darrers posseïdors poden retornar els aparells, sensdistribuïdors o a les entitats locals que reben temporalment els procedents de les llars particulars i, previ acord, els d'ús professional. Posteriorment els productors se n'han de fer càrrec i gestionar-los correctament. Aquesta gestió l'han de dur a terme ells mateixos, a traves de gestors autoritzats o participant en sistemes integrats de gestió en els quals poden intervenir els diferents agents econòPa int del principi "qui contamina paga", el productor s'ha de fer càrrec dels crec llida des de les instal·lacions d'emmagatzematge temporal establertes pels ens locals o des dels

buïdors dels residuen el mercat a partir de l'agost del 2005.

productors d'aparells elèctrics i electrònics s'han d'inscriure o estar inscrits en el Registre d'establiments strials. A partir de l'agost del 2005 tots els a

ide tificar-ne el productor i per constatar que han estat posats en el mercat després d'aaca ar, el Reial Decret estableix requisits tècnics tant de les instal·lacions de recepins l·lacions de tractament de RAEE.



1.5.9 Olis usats


Directiva 75/439/CEE del Consemodificada per la Directiva 87/1

ll, de 16 de juny de 1975, relativa a la gestió d'olis usats, 001/CEE del Consell, de 22 de desembre de 1986, per la

E del .

ent, l'emmagatzematge i l'eliminació

• En segon lloc, proposa la combustió per obtenir energia

siguin possibles les dues operacions, regula la destrucció sense risc, l'emmagatzematge o el DC.

a estat molt llir-los. Les entitats locals han d'exercir

isar novament la Directiva per adaptar-la als progressos tècnics i

1.5.10

Normativa estatal

s, 2001-2006, aprovat pel Consell de Ministres el 5

esembre, sobre la gestió de pneumàtics fora d'ús.

de valorització, amb la finalitat de protegir el medi ambient. Per tal d'assolir aquests objectius, el Reial decret proposa:

ecta en el territori espanyol.

• Establir obligacions pels productors de pneumàtics que garanteixin l'abast dels objectius ecològics que al de PNFU i revisions, tot establint modalitats de gestió que puguin ser

pneumàtics.

Directiva 91/692/CEE del Consell, de 23 de desembre de 1991 i per la Directiva 2000/76/CParlament Europeu i del Consell, de 4 de desembre de 2000, relativa a la incineració de residus

Té per objectiu crear un sistema harmonitzat per a la recollida, el tractamdels olis usats de forma respectuosa amb el medi ambient. Estableix la jerarquia per a la gestió dels olis usats:

• Dóna prioritat a la regeneració

• Finalment, quan no

Després de 15 anys d'aplicació a la Unió Europea, l'aplicació per part dels estats membres hbaixa. És necessari que els estats busquin i imposin solucions per recoun control més exhaustiu sobre l'abocament il·legal. La Comissió tenia la intenció de revcientífics, i n'era prevista la presentació l'any 2004, que donava prioritat a la regeneració.

Pneumàtics fora d'ús

Pla nacional de pneumàtics fora d'úd'octubre de 2001.

Reial decret 1619/2005, de 30 de d

L'objectiu del Reial decret es prevenir la generació de PNFU, establir el règim jurídic de producció i gestió i fomentar la seva reducció, reutilització, reciclatge i altres formes

• Garantir la recollida i la gestió ambiental corr

• Atribuir la responsabilitat bàsica de la correcta gestió als responsables de la comercialització de pneumàtics nous.

s'estableixen en el Plan nacionutilitzades pels productors dels

• Identificar la figura del "generador del residus", establint així les seves responsabilitats.

• Quantificar uns objectius ecològics mínims de recuperació, reciclatge i altres formes de valorització d'aquest PNFU.



1.6 Normativa complementària sobre control d'activitats

1.6.1 mbiental

gir la salut humana i lor entorn a la qualitat de vida; per això, regula un procediment especial,

àmit en els procediments existents, i que afecta només determinats projectes,

d'avaluació d'impacte ambiental.

arc legislatiu per adequar-lo als requeriments específics de la protecció

ació e,

iva autonòmica

Avaluació d'impacte a


Directiva 85/337/CEE del Consell, de 27 de juny de 1985, relativa a l'avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient modificada per la Directiva 1997/11/CE del Consell, de 3 de març de 1997.

Considera que els efectes d'un projecte sobre medi ambient s'han d'avaluar per protehan de contribuir mitjançant un milque s'inclou com un nou trsobretot els públics. Inclou en els annexos instal·lacions per a la gestió de residus.

Normativa estatal

Reial decret legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, d'avaluació d'impacte ambiental, de transposició a l'ordenament intern de la Directiva 85/337/CE.

Llei 6/2001, de 8 de maig, que modifica el Reial decret legislatiu 1302/1986, de 28 de juny,

Té com a finalitat desenvolupar el mdel medi ambient a Catalunya i per concretar el procediment administratiu que cal seguir per avaluar l'impacte ambiental dels projectes públics o privats. La realització o l'autorització d'aquests projectes correspon a laGeneralitat.

Reial decret llei 9/2000, de 6 d'octubre, que modifica el Reial decret 1302/1986, de 28 de juny, d'avaluació d'impacte ambiental.

Transposa a l'ordenament jurídic intern la Directiva 97/11/CE, que modifica la Directiva 85/337/CE, relativa a l'avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre medi ambient, preceptes que tenen el caràcter de legislació bàsica. Introdueix disposicions destinades a clarificar, complementar i millorar les normes relatives al procediment d'avaluació i aplicables a les instal·lacions de gestió de residus.

Reial decret 1131/1988, de 30 de setembre.

El Reial decret aprova el reglament per a l'execució del Reial decret legislatiu 1302/1986, d'avalud'impacte ambiental, modificat per la Llei 6/2001, de 8 de maig, pel Reial decret llei 9/2000, de 6 d'octubrper la Llei 62/2003, de 30 de desembre i per la Llei 62/2003, de 30 de desembre.

Normat

Decret de la Comunitat Autònoma de Catalunya 114/1998, de 7 d'abril, de desenvolupament de la Llei 3/1998, d'avaluació d'impacte ambiental.

Té com a finalitat desenvolupar el marc legislatiu per adequar-lo als requeriments específics de la protecció del medi ambient a Catalunya i per concretar el procediment administratiu que cal seguir per avaluar l'impacte ambiental dels projectes públics o privats, la realització o l'autorització dels quals correspon a la Generalitat.



1.6.2 Prevenció i control integrat de la contaminació

n sectors

ió de les diferents administracions i d'organismes implicats.

sions de les activitats industrials a l'atmosfera, l'aigua i el sòl. A l'annex I

ió integral

ents a la llei, i s'estableix com a data límit per sol·licitar llicència ambiental l'1 de gener de 2004, mbiental, l'1 de gener de 2007.

La llei ha estat modificada per la Llei 4/2004, d'1 de juliol, reguladora del procés d'adequació de les activitats iència,

eglament general de desplegament de la llei, que incideixen sobre els seus annexos i, per relació, sobre algunes determinacions contingudes en l'articulat. Igualment, introdueix canvis puntuals en la classificació i descripció d'alguns centres. Pel que fa als residus, adapta la terminologia recollida en el Reial decret 1481/2001, de 27 de desembre, sobre l'eliminació de residus en DC, que transposa la Directiva 99/31/CE del Consell, de 26 d'abril de 1999, relativa a l'abocament de residus, sobre la classificació dels abocadors, recollida també en la modificació de la Llei de la Comunitat Autònoma de Catalunya 6/1993, reguladora dels residus i aprovada pel Parlament de Catalunya en data 6 de juny de 2003, referent a la classificació dels residus en perillosos, no perillosos i inerts.


Directiva 96/61/CE del Consell, de 24 de setembre de 1996, relativa a la prevenció i control integrat de la contaminació, modificada per la Directiva 2003/35/CE.

Regula el procediment que cal seguir en relació amb una pluralitat d'autoritzacions que afectediferents de la indústria i de l'activitat econòmica en general. Els estats comunitaris estan obligats a modificar els seus procediments d'autorització i a integrar-los en un de sol, que ha de seguir les pautes de sol·licitud, de condicions, de participac

Normativa estatal

Llei 16/2002, d'1 de juliol, de prevenció i control integrat de la contaminació.

Transposició a l'ordenament intern de la Directiva 96/61/CE del Consell, de 24 de setembre de 1996. L'objectiu és la protecció ambiental respecte a les instal·lacions industrials contaminants. S'estableixen mesures per evitar o reduir les emises recullen les categories d'activitats industrials i instal·lacions en què és aplicable la Llei, que estableix que les instal·lacions per incinerar els RM han de tenir una capacitat de més de 3 t/hora. Les instal·lacions per eliminar els residus no perillosos, en llocs diferents dels abocadors, tenen una capacitat de més de 50 t/dia.


Llei de la Comunitat Autònoma de Catalunya 3/1998, de 27 de febrer, de la intervencde l'Administració ambiental, modificada per la Llei 1/1999, de 30 de març i per la Llei 13/2001, de 13 de juliol.

Desplegada pel Decret de la Comunitat Autònoma de Catalunya 136/1998, de 18 de maig, que aprova el Reglament general, modificat pel Decret de la Comunitat Autònoma de Catalunya 143/2003, de 10 de juny. Té com a objecte finalitats, definició de conceptes, valors, límits d'emissió, millores tècniques disponibles i informació ambiental. Així mateix, en la disposició transitòria primera es regula el règim d'adaptació de les activitats existi per sol·licitar autorització a

d'incidència ambiental segons el que estableix la Llei 3/1998, que estableix, per raons d'eficl'ajornament dels terminis i l'establiment d'un programa esglaonat d'adequació.

Decret de la Comunitat Autònoma de Catalunya 143/2003, de 10 de juny, de modificació del Decret de la Comunitat Autònoma de Catalunya 136/1999, de 18 de maig, pel qual s'aprova el reglament general de desplegament de la Llei de la Comunitat Autònoma de Catalunya 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental, i se n'adapten els annexos.

Incorpora normes publicades amb posterioritat al R



1.6.3 Accés a la informació ambiental


ent Europeu i del Consell, de 28 de gener de 2003 relativa a l'accés del públic a la informació ambiental, que deroga la Directiva 90/313/CEE del Consell, de

n

lic a la informació ambiental i la seva difusió, contribueix a una consciència

t i acota els supòsits de denegació, per garantir que tota persona física o jurídica tingui dret d'accés a la informació ambiental en mans de les autoritats públiques. Fomenta la participació d'associacions, organitzacions no governamentals i grups ecològics en les polítiques nacionals i comunitàries d'aquest àmbit. Estableix que els ciutadans han de ser informats dels projectes que les autoritats pretenen desenvolupar en l'àrea del medi ambient amb la finalitat que puguin aportar les seves observacions i donar la seva opinió abans de prendre una decisió. Un cop presa la decisió, les autoritats han d'informar els ciutadans i donar-los la possibilitat de denunciar un projecte públic o privat si consideren que és perjudicial per al medi ambient. Els estats membres han d'haver adoptat les disposicions legals necessàries abans del 14 de febrer del 2005.

Directiva 2003/35/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de maig de 2003.

Estableix mesures per a la participació del públic en l'elaboració de determinats plans i programes relacionats amb el medi ambient. Modifiquen, quant a la participació del públic i l'accés a la justícia, les directives 85/337/CEE i 96/61/CE del Consell, que tenen per objecte contribuir a l'aplicació de les obligacions resultants del Conveni d'Aarhus i, en particular, regular la participació del públic en l'elaboració de determinats plans i programes ambientals des del principi en la seva preparació i en la modificació o revisió dels plans o dels programes.

Normativa estatal

Llei 38/1995, de 12 de desembre, sobre el dret d'accés a la informació en matèria de medi ambient, modificada per la Llei 55/1999, de 29 de desembre, de mesures fiscals, administratives i d'ordre social.

Estableix, per mandat de la Directiva 90/313/CEE, les disposicions necessàries per reconèixer el dret de qualsevol persona física o jurídica a accedir a la informació sobre medi ambient que està en poder de les administracions públiques, sense que sigui necessari provar un interès determinat i fixant un termini màxim de dos mesos per concedir la informació sol·licitada. La Llei esmentada s'ha d'adaptar a la nova Directiva.

Directiva 2003/4/CE del Parlam

7 de juny de 1990, sobre llibertat d'accés a la informació en matèria de medi ambient.

Els estats membres, abans del 14 de febrer del 2009, han de presentar un informe sobre l'experiència i had'adaptar les seves disposicions legals, reglamentàries i administratives necessàries per donar compliment al que estableix la Directiva. Mitjançant un major accés del púbmés elevada en matèria de medi ambient. La Directiva derogada 90/313/CEE va representar un canvi en la forma en què les autoritats públiques abordaven la qüestió de l'obertura i la transparència. La Directiva actual amplia el nivell d'accés establer


1.6.4 Respon n i la reparació de danys al medi sabilitat en la preve ció ambient


Directiva 2004/35/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 d'abril de 2004, sobre prevenció i la reparació de danys al medi ambient.

Estableix un marc legal comunitari que defineix la responsabilitat del causant dels danys al medi ambient, des perjudicis ocasionats, i des de la prevenció d'un possible dany, partint del

ànim de lucre i la prestació de serveis públics que puguin causar instal·lacions de tractament de residus) han d'estar

a.

responsabilitat ambiental en relació amb la

de la vessant de la reparació delsprincipi de "qui contamina paga". Segons el text, totes les activitats sense

tió d'adanys al medi ambient (ges bocadors, altres subjectes a aquesta normativ


126

anne sos i costos 2005

2.1 005

2.1.1

44 0/3020: rèdit: 21.800.000 € (18.000.000 € de pressupost inicial + 3.800.000 €

suplement de crèdit —SC—).

0 (subrogació de l'Ajuntament de Barcelona). Titularitat EMMA a partir de l'1 de gener del 2001.

06. d'abril de 2005 (segons la base 9b del pressupost

o inc procedents dels ajuntaments a la planta de l transport al DC:

s'ordenen esglaonadament segons el tonatge mitjà del mes; la mitjana és de 16,06 €/t.

Lliurament de RM procedents dels ajuntaments i d'altres

ó: inclou el preu en €/torn del personal i n €/m2 de les gunites (impermeabilització).

d'obres vinculades a l'explotació, etc.). ic del concessionari del DC de la vall de

acord ), de 3 d'abril de 2005, de modificació del esa, s ut de percebre de l'EMMA l'any 2005 una

artida 22728/44 0/3020: rèdit:

Expedient: 534/01 i 859/03. Concepte: Gestió de postclausura de dipòsits tancats. Tractament de lixiviats de dipòsits clausurats.

x 2 Ingres

Costos dels residus 2

Dipòsits controlats

Dipòsit controlat del Garraf

Partida 22727/ 20 "DC del Garraf" C Expedient: 164/05. Concessionari: TIRSSA. Adjudicació: CM EMMA 9.11.0 Termini: 31 de desembre de 20Despesa aprovada per Decret de gerència (DG) d'1vigent). Preus (IVA n lòs): Lliurament de RM transvasament de Viladecans incloent-hi e procedències directament al dipòsit: 9,197 €/t. Treballs d'administraci dels materials i e Altres despeses que corresponguin al concessionari segons factures de tercers (aportació de terres de cobertura, execució Per l'encàrrec a TERSA del control administratiu, tècnic i econòmJoan (exp. 803/00) i segons de la Comissió de Govern (CGconveni subscrit amb l'empr 'estableix que TERSA ha hagquantitat fixa de 100.000 € + IVA.

Altres dipòsits controlats

P 20 "Altres DC tancats". C 100.000 €.

Annex 2 Ingressos i costos 2005


Arrendament de terrenys de DC. Partida 20000/44200/3020: "Arrendament de terrenys de DC".

la finca Corral d'en Bruach (DC de la vall de Joan).

bocadors".

Concepte: Manteniment de l'abocador del Pomar (jardineria).

".

artida 22101/44200/3020: "Aigua d'abocadors". 10.000 €.

n abocadors tancats.

200/1020: "Adquisició de terrenys en el DC del Garraf".

all de Joan.

sòlids urbans (RSU) en DC. 200/3020: "Cànon de disposició en DC". 7.435.010 €.

s la Llei 16/2003 de ànon sobre la

en 10 €/t.

Crèdit: 68.170 €. Expedient: 849/00. Concepte: Arrendament anual de

Manteniment d'abocadors

Partida 21301/44200/3020: "Manteniment d'aCrèdit: 73.000 €. Expedient: 203/01.

Electricitat, aigua i altres. Partida 22100/44200/3020: "Electricitat d'abocadorsCrèdit: 2.200 €. Expedient: 231/05. PCrèdit: Expedient: 232/05 i 253/05. Concepte: Subministraments e Adquisició de terrenys de DC. Partida 62003/44Crèdit: 424.720 €. Expedient: 865/00. Concepte: Expropiació de les finques del polígon 17 de la v Cànon de disposició de residusPartida 22504/44Crèdit: Expedient: 280/05. Concepte: Cànon sobre la deposició controlada de RM, segon finançament de les infraestructures de residus i del c deposició de residus, establert



2.1. 2 i

ta. 7/44 0/3030

030: PVE".

2.1.3

2.200.000 € SC).

c de Barcelona, SA.

Termini: Execució de les obres de més 15 anys d'explotació.

Plantes de valoritzac ó energètica

Planta de valorització energètica del Besòs

Partida 22713/44200/3030: "Explotació de la planta del Besòs". Crèdit: 9.267.230 €. Expedient: 160/05. Concessionari: TERSA. Previsió de tones que s'han de tractar 2005: 308.000 t.

l: 28,12 €/t + IVA (CM 3/03/05). Preu actua

Planta de valorització energètica de Montcada

Despeses diverses i amortització de la planta. Partida 22712/44200/3030: "Planta de Montcada". Crèdit: 758.530 €. Expedient: 246/05. Concessionari: TERSA. Desmantellament de la planPartida 2273 20 : "Desmantellament de la planta de Montcada". Crèdit: 355.260 €. Concessionari: TERSA.

Cànon de disposició de residus sòlids urbans en plantes de valorització energètica

Partida 22505/44200/3 "Cànon de disposició en Crèdit: 1.540.000 €. Concepte: Previsió d'entrada en vigor del cànon sobre la incineració de RM.

Ecoparcs

Ecoparc 1

Partida 22729/4200/3090: "Explotació de l'Ecoparc 1". 17.841.540 € (15.641.540 € de pressupost inicial + Crèdit:

Expedient: 161/05. Adjudicatari: EcoparAdjudicació: CM EMMA 13 de maig de 1999.



Preus (IVA inclòs): Biotractament: 37,12 €/t, incrementat el 4% per cada punt de rebuig per sobre del 5% (com a màxim pot arribar a doblar el preu, equivalent a un rebuig igual o superior al 30%).

24,55 €/t. €/t.

5,01 €/t. mat de 160.000 € i del cost de transport i

rebuig fins un mà entrades. El transport ha de tenir un cost de 16, el ost de vall

a previsió de

l CM d 3 de ju de 20 va ap

l press ele ible de instal·l subvencions atorgades ohesió (85% , per l'AR

n cons üència l'impor cal ió RI) és de 30.7 4.205,2 € que òs,

porta un CRI anual de 172.20

tació de l'Ecoparc 2". .740.650 € de pressupost inicial +

ent).

23,53 €/t + IVA. 25,40 €/t + IVA.

.

latge malla: 1,98 €/t + IVA.

, és de 51.280.127,07 €, dels quals 7.452.550,09 €

t ele ible de instal·l pon a les subvencions atorgades pel Fons de Cohesió (20.676.852,46 €), per l'ARC (2.708.370,24 €) i per l'EMMA (1.369.123,58 €).

Pretractament: Transferència: 4,05

7,49 €/t. Embalatge làmina: Embalatge malla: L'EMMA es fa càrre l la parcel·la per un import estideposició del a xim del 57,69% de les tones

c del l oguer de

aproximat 05 €/t i c la deposició, en la mesura que es preveu que es destinarà al DC de la 00/3020, "DC del Garraf". de Joan, és inclòs en l la partida 22727/442

sió: InverE e ny 04 rovar la modificació del contracte de concessió del servei de l'Ecoparc 1 i va establir com a import total de la inversió la quantitat de 53.278.517,54 €. E upost g la ació és de 22.544.312,26 €, que correspon a les pel Fons de C ) C (10%) i per l'EMMA (5%). E eq , t que rescabalar al concessionari mitjançant el cànon de retorn de la invers(C 3 8 , amb un mòdul d'inversió trimestral de 25.803,56 €/MEUR IVA inclcom 3. 7,64 €, IVA inclòs.

Ecoparc 2

Partida 22707/44200/3090: "ExploCrèdit: 13.840.650 € (12 1.100.000 € SC). Expedient: 163/05. Adjudicatari: Ecoparc del Besòs, SA. Termini: 15 anys a comptar des de l'entrada en funcionament de la instal·lació. Despesa aprovada per DG de 8 de febrer de 2005 (segons la base 9b del pressupost vigPreus del contracte: Cànon d'explotació. Biotractament : Pretractament : Rebuig en massa: 33,87 €/t + IVA Rebuig d'embalatge: 37,85 €/t + IVA. Transferència: 1,54 €/t + IVA. Embalatge làmina: 3,98 €/t + IVA. EmbaInversió: La inversió total, amb la liquidació pendent d'aprovar-secorresponen a l'adquisició dels terrenys. El pressupos g la ació és de 24.754.346,28 €, que corres



En conseqüència, l'import que s'ha de rescabalar al concessionari mitjançant el CRI ha de ser de 26.525.780,79 € que, amb un mòdul d'inversió trimestral de 26.840 €/MEUR, IVA inclòs, comporta un CRI anual de 2.847.807,83 €, IVA inclòs.

Ecoparc 3

Partida 22739/44200/3090: "Explotació de l'Ecoparc 3".

656/04.

ació. .

/t (IVA inclòs) per a les primeres 87.000 t tractades cada el supòsit que l'EMMA adquireixi, com és previst, la totalitat de

a les tones successives.

2.1.4

ecollida selectiva de paper

080: "RS de paper".

er a cada municipi. ajuntaments metropolitans contra l'EMMA per finançar la reveu el Conveni entre l'ARC i l'ECB un cop descomptat

s de gestió de l'EMMA.

artida 22722/44200/3080: "RS dels ERE".

permet atendre s factu r finançar la S d'ER . Les c icions són les ptat el

vidre".

Crèdit: 1.161.550 €. Expedient: Adjudicatari: Ecoparc del Mediterrani, SA. Termini: 15 anys a comptar des de l'entrada en funcionament de la instal·lPreus del contracte: Tractament de RM Cànon de 58,62 € any, en l'actiu immobilitzat. Cànon de 23,43 €/t per Transferència de FORM: 20,00 €/t transferida de la planta de tractament de Sant Adrià fins a la destinació de compostatge dins d'un radi de 60 km i 26 €/t per a radis superiors als 60 km.

Recollida selectiva

R

Partida 22721/44200/3Crèdit: 2.626.000 €. Expedient: Hi ha un expedient pLa partida permet atendre les factures que giren els RS de paper. Les condicions són les mateixes que pel 7,5% per finançar l'IVA suportat no deduïble i les despese

Recollida selectiva dels envasos lleugers

PCrèdit: 4.884.000 €. Expedient: Hi ha un expedient per a cada municipi. La partida le res que giren els ajuntaments metropolitans contra l'EMMA peR E ond mateixes que preveu el Conveni entre l'ARC i l'ECB un cop descom7,5% per finançar l'IVA suportat no deduïble i les despeses de gestió de l'EMMA.

Recollida selectiva de vidre

Partida 22723/44200/3080: "RS d'envasos deCrèdit: 2.036.000 €. Expedient: Hi ha un expedient per a cada municipi.



LRS de vidre. Les condicions són les mateixes queel 7,5% per finançar l'IVA suportat no deduïble i les

a partida permet atendre les factures que giren els ajuntaments metropolitans contra l'EMMA per finançar la preveu el Conveni entre l'ARC i l'ECV un cop descomptat despeses de gestió de l'EMMA.

2.1.5

e Gavà-Viladecans". al + 175.000 € SC).

159/05.

P kg entrats) + pagament per reu unitari (sego s mate ). Els al a b l'EC 5% despeses

agame anual per incentiu de 5: 76 eus són els del

224.700 €.

G en data 17 de febrer de 2005. d'instal·lacions.

ructures de triatge i classificació d'envasos. ns triatge i classificació d'envasos".

post inicial + 160.500 € SC). .350 € només 160.500 € són imputables a

e sobrecost per a l'optimització

Plantes de triatge

Planta de triatge de Gavà-Viladecans

Explotació de la planta. Partida 22724/44200/3080: "Triatge ERE de la planta dCrèdit: 3.067.620 € (2.892.620 € de pressupost iniciExpedient: Concessionari: TERSA. Previsió de tones entrades: 13.500. Previsió de tones recuperades: 10.357,20 (% de recuperació: 76,72%). Despesa aprovada per CG en data 17 de febrer de 2005. Pagament mensual per selecció: agament del preu base (segons intervals dep n rials preus són els del conveni actu m B menys el 7, dede gestió. P nt rendiment (rendiment previst del 200 ,72%). Els prconveni amb l'ECB menys el 7,5% de despeses de gestió. Gestió de la planta. Partida 22719/44200/3060: "Gestió de la planta de Gavà-Viladecans". Crèdit: Expedient: 159/05. Concessionari: TERSA. Despesa aprovada per CConcepte: Manteniment i amortització InfraestPartida 22719/44200/3060: "AportacioCrèdit: 326.350 € (165.850 € de pressu Del crèdit total de 326 l'exercici 2005. Expedient: 159/05.

ari: Concession TERSA. brer de 2005. Despesa aprovada per CG en data 17 de fe

Concepte: Aportació econòmica en concepte d de la planta.



Planta de triatge de Molins de Rei

Partida 22 20 "Explotació de la planta de triatge de Molins de Rei". 720/44 0/3060:

UTE Agrupación Guinovart, Obras y Servicios Hispania, SA (OSHSA), Obrascón Huarte Laín, SA amb Ipodec Riscop, SA (UTE

Triatge Molins II). l 25 de nov

llejà i Torrelles de Llobregat. er DG en data 14 de febrer de 2005.

Preu segons les tones entrades: Fórmula: preu + 4,508* (79 % de rebuig) €/t. Fins a 756 t entrades al mes: 604,016 €/t

cuperada + IVA. 46 €/t erada + IVA.

12 t entrades al mes: 500,693 €/t recuperada + IVA. 890 t entrades al mes: 430,072 €/t

recuperada + IVA.

illores tes a terme la zona ime ó la pla l'any 2003:

esten ndents de cobr ent 4 a a la

"Triatge ERE d'altres plantes". 75.020 €.

de novembre de 2005.

es: 60 t (% de recuperació: 76%). Despesa aprovada per DG en data 1 de febrer de 2005. Preu: 0,209471 + 0,004507* (30% rebuig) €/kg lliurat als recuperadors.

Crèdit: 1.819.960 €. Expedient: 144/05. Adjudicatari: SUFI, SA i Termini: Prorrogat fins a embre del 2006. Previsió de tones que s'han de tractar 2005: 13.200 t. Previsió de tones recuperades: 2.772 (% de recuperació: 21%). Municipis usuaris de la planta: Molins de Rei, Castellbisbal, el Papiol, PaDespesa aprovada p

re De 756 fins a 924 t entrades al mes: 562,8 recup De 924 fins a 1.5 De 1.512 fins a 1. Instal·lació de premsa metàl·lica per a ferralla: 3.229,72 € + IVA mensuals des del març del 2005 fins al novembre del 2006. M dua d'al ntacide nta 536,55 € + IVA mensuals. R pe am 80.000 €, que han de provenir de l'ARC per a la inversió efectuadplanta.

Planta de triatge de Sant Feliu

Partida 22725/44200/3080: Crèdit: 1.4Expedient: 150/05. Adjudicatari: UTE FCC, SA amb Termini: Prorrogat fins al 25

Ipodec Riscop, SA (UTE Triatge).

Previsió de tones entrades 200 6.00Previsió de tones recuperad 4.5

5: 0 t.



Planta de voluminosos

Partida 22738/44200/3060: "Explotació de planta de RVOL". Crèdit: 650.000 € (500.000 € de pressupost inicial + 150.000 € SC).

revisió tonesue s'han de tractar 2005:

+ IVA. Costos de recuperació i reciclatge de materials: 15 €/t.

: 57%.

2.1.6

200/3040: "Explotació de deixalleries. Gestió logística". 2.634.070 € (2.034.070 € de pressupost inicial + 600.000 € SC).

oncess ari:

Llobregat, t, Molins de

obregat, Desvern,

II, Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac, Tiana-Montgat, Ripollet,

rdanyola Campus, Cerdanyola del Vallès, Sant Vicenç Ecoparc 2.

a despesa es va consignar al pressupost 2004.

040: nicial + 55.000 € SC).

xpedie

Expedient: 320/05. Adjudicatari: TERSA. P de q 15.000 t. Condicions del projecte presentat TERSA: Costos fixos: 420.000 €/any Estimació de fraccions recuperables a la planta

Deixalleries

Gestió logística

Partida 22714/44Crèdit: Expedient: 162/05. C ion TERSA. Deixalleries gestionades (32): Castelldefels, Santa Coloma de Cervelló, Cornellà, el Prat de Esplugues-Sant Joan Despí, Gavà, l'Hospitalet de Llobrega Rei, Pallejà, el Papiol, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Ll Sant Climent de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Viladecans, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Badalona I, Badalona

Castellbisbal, Ce dels Horts, Torrelles de Llobregat, Begues, Ecoparc 1 i

Gestió local

Deixalleria de Begues fins al mes de març de 2005. L

Deixalleries mòbils

Partida 22734/44200/3 "Deixalleries mòbils". Crèdit: 255.090 € (200.090 € de pressupost iE nt: 349/05. Concessionari: TERSA. Deixalleries gestionades: 3.



T

Partida 46203/44200/3

ransferències a ajuntaments

040: "Transferències a ajuntaments de l'explotació de deixalleries".

de les seves deixalleries i per ocal, segons el que preveu el

Conveni signat el 15 de febrer de 2001 entre l'EMMA i l'Ajuntament per a la gestió de la TMTR.

2.1.7

lanta de compostatge de Castelldefels

e de Castelldefels".

xpedient: 157/05.

als egons la DG en data

40,74 €/t. FORM tractada per sobre de 10.500 t/any: 13,53 €/t.

RM no tractable: 4,24 €/t. 6,88 €/t.

restes vegetals: 15,025 €/t.

artida 22716/44200/3050: "Explotació de la planta de compostatge de Torrelles".

oncess ari: reus ac als DG en data2 de febrer de 2005:

a at (fins a 3.000 t): 79,062 €/t.

de restes vegetals: 18,18 €/t. Transport de rebuig

824 €/t.

Crèdit: 500.000 €. Expedient: 747/00. Concepte: Correspon a la transferència de l'EMMA a l'Ajuntament de Barcelona per a la gestió logística al primer any, si escau, de gestió l

Compostatge

P

Partida 22717/44200/3050: "Explotació de la planta de compostatgCrèdit: 927.680 €. EConcessionari: Metrocompost, SA. Preus actus22 de febrer de 2005: FORM rebuda i tractada fins a 10.500 t/any:

FO Transport rebuig: Tractament de Cànon d'inversió: 23.333,75 €/mes.

Planta de compostatge de Torrelles

PCrèdit: 309.680 €. Expedient: 158/05. C ion Metrocompost, SA. P tu 2 FORM rebuda i tractada: 83,642 €/t. Compensació de la reserv de capacit Tractament (preu màxim per tona): 14,



Altres pl sante

FORM en altres plantes".

M en altres plantes en cas que calgui.

2.1.8 tal (CEA)

EA

artida 22611/44 0/1020: pressupost inicial + 300.000 € SC).

CEA".

44 0/1020:

"Transferència a ens dependents d'entitats locals CEA".

mbiental. ECB".

ció quan la toritzi

l'aportació de fons a l'EMMA per dur a terme campanyes de comunicació.

Partida ampliable. Es pot augmentar la seva dotació quan la Comissió de seguiment del conveni amb l'ECV autoritzi

terme campanyes de

2.1.9 ltres despeses de residus

rèdit: 23.420 €.

Partida 22718/44200/3050: "Tractament Crèdit: 10.000 €. Concepte: Tractament de FOR

Comunicació i educació ambien

C

P 20 "Comunicació i educació ambiental". Crèdit: 800.000 € (500.000 € de Partida 48902/44200/1020: "Transferència a institucions Crèdit: 130.000 €. Partida 46206/ 20 "Transferència a ajuntaments CEA". Crèdit: 123.000 € (23.000 € de pressupost inicial + 100.000 € SC). Partida 46210/44200/1020: Crèdit: 15.000 €.

Educació ambiental LERE

Partida 22610/44200/3080: "LERE. Educació aCrèdit: 10 €. Partida ampliable. Es pot augmentar la seva dota Comissió de seguiment del conveni amb l'ECB au

Partida 22617/44200/3080: "LERE. Educació ambiental. ECV". Crèdit: 10 €. l'aportació de fons a l'EMMA per dur a comunicació.

A

Tributs de residus

Partida 22502/44200/3020: "Tributs de diversos residus". C



Expedient: 572/02. Concepte: Cànon de l'aigua del DC de la vall de Joan.

xpedient: 93/03. e satisfer a l'Ajuntament de Sant Adrià de ncessió de l'ús privatiu dels terrenys per a la

rèdit: 891.580 €. subministradora.

e la TMTR a través de inistradores d'aigua i pel cobrament en

rebut separat.

rèdit: 75.000 € (40.000 € de pressupost inicial + 35.000 € SC).

ri:

003/44 0/3010:

tització del préstec 3,4 MEUR".

Altres arrendaments de terrenys

Partida 20001/44200/3030: "Altres arrendaments terrenys". Crèdit: 211.640 €. EConcepte: Cànon que s'ha d Besòs per a la co instal·lació de l'Ecoparc del Mediterrani d'acord amb el que preveu el conveni entre l'EMMA i l'Ajuntament signat el 14 de maig del 2003.

Gestió i cobrament TMTR

Partida 22708/442001020: "Gestió i cobrament TMTR". CExpedient: Un per cada companyiaConcepte: Despeses per la gestió del cobrament d les companyies subm

Controls de qualitat

Partida 22710/44200/3010: "Controls de qualitat". CExpedient: 1226/04. Adjudicata TERSA (Resolució DG 20.12.2004). Termini: De l'1 de gener de 2005 al 12 de maig de 2008. Concepte: Controls de qualitat de les recollides selectives.

Càrrega financera

Préstec: 3,4 MEUR. Partida 31 20 "Interessos del préstec 3,4 MEUR". Crèdit: 76.110 €.

Partida 91301/44200/3010: "AmorCrèdit: 264.910 €. Expedient: 553/98. Finalitat: Refinançament dels crèdits de residus anteriors, segons el Pla de sanejament financer del 4 de juny de 1998. Venciment el 30 de juliol de 2013.



Préstec: 41 MEUR. Partida 31004/44200/3090: "Interessos del préstec 41 MEUR". Crèdit: 858.000 €. Partida 91 "Amortització del préstec de residus 41 MEUR". 303/44200/3010: Crèdit: 10 €. Partida ampliable.

ntre els pagaments i el cobrament de les Fons de Cohesió i de l'ARC per al projecte de

réstec: 14,7 MEUR.

12 0/1020:

e tresoreria negatiu generat bàsicament en om a conseqüència d'una Taxa ambiental

gestió de residus municipals (TAMGREM) insuficient, segons el Pla de sanejament financer del 4 de juny de 1998. Venciment el 31 de desembre de 2006.

balls tècnics sobre residus". 40 € de pressupost inicial + 1.200.000 SC).

010: ons de tractament de residus". € de pressupost inicial + 1.500.000 € SC).

l només 4.320.000 €

Expedient 52/98, conveni signat l'1 de juliol de 1998 i modificat e de 2002.

Expedient: 475/04. Finalitat: Cobrir el decalatge e subvencions dels pretractament i metanització de la planta de Sant Adrià de Besòs i el projecte per a l'adequació a la normativa comunitària de la instal·lació de tractament de gasos de la planta de valorització de Sant Adrià de Besòs. PPartida 31001/12100/1020: "Interessos del préstec 14,7 MEUR". Crèdit: 150.320 €. Partida 91302/ 10 "Amortització del préstec 14,7 MEUR". Crèdit: 2.454.140 €. Expedient: 554/98. Finalitat: Cobrir el romanent d

us c l'activitat de resid metropolitana de

Estudis i treballs tècnics

Partida 22706/44200/1020: "Estudis i treCrèdit: 1.223.420 € (23.2Expedient: Diversos.

Instal·lacions de tractament

Partida 46200/44200/3 "Instal·laciCrèdit: 5.365.220 € (3.865.220Del crèdit tota són imputables a l'exercici 2005. Concepte: Correspon als imports que l'EMMA transfereix als municipis amb instal·lacions de tractament de residus metropolitanes: Begues: el 5 d'octubr



Gavà: Expedient 205/05, conv de 2005, pendent de si

eni aprovat per la CG de 17 de febrer gnatura.

t el 30 de setembre de 2003. eni signat el 14 de maig de 2003.

conveni signat el 6 de març de 2001.

204/44200/3040: "Transferència a ajuntaments per a la gestió de residus".

e Barcelona per ó del cobrament de la TMTR que la

ga directament a l'Ajuntament, d'acord onveni signat el 15 de febrer de 2001 entre l'EMMA

a gestió de la TMTR.

4.012.650 € (3.392.650 € de pressupost inicial + 620.000 SC). Expedient: 394/04. Concept aments

ència de l'Agència Local Ecologia Urbana de Barcelona".

diferents partides del capítol primer del pressupost de

2.2

2.2.1 tropolitana de tractament de residus

estió de companyies). de desembre de 2004 i es va publicar en el Butlletí . També es pot consultar al web de l'EMMA

És la principal font de finançament de l'EMMA.

Viladecans: Expedient 771/02, conveni signaSant Adrià de Besòs: Expedient 93/03, convMontcada i Reixac: Expedient 230/01,Ripollet: Expedient 890/01, conveni signat l'11 de desembre de 2001.

Transferències a ajuntaments per a la gestió de residus

Partida 46Crèdit: 569.460 €. Expedient: 747/00. Concepte: Correspon a la transferència de l'EMMA a l'Ajuntament d fer front a les despeses per a la gesti

adora carre companyia subministr amb el que preveu el c i l'Ajuntament per a l Partida 46207/44200/3070: "Transferència a ajuntaments per a la RS". Crèdit:

e: Retorn del cànon sobre la deposició controlada de RM als ajunt metropolitans i altres subvencions per a la RS.

Agència Local d'Ecologia Urbana

Partida 46702/44200/1020: "TransferCrèdit: 154.160 €. Expedient: 176/00.

Personal

La despesa de personal està distribuïda entre les l'EMMA. L'import que seria directament imputable a l'activitat de residus (persones que dediquen tot el seu temps a aquesta activitat), és de 1.296.340 €.

Ingressos per residus 2005

Taxa me

Partida 31101/3010: "TMTR". Import: 73.166.790 €. Expedients: 999/04 (ordenança fiscal) i 257 a 262 (gL'Ordenança es va aprovar definitivament en el CM de 16

mbreOficial de la Província (BOP) de 18 de dese(http://www.ema-amb.com).

http://www.ema-amb.com



2.2.2

apro t per i es va publicar en el BOP de 30 de de 21 de gener an de pagar tercers (ajuntaments no

er l'EMMA) per utilitzar les plantes de tractament de RM de

2.2.3

nària per a l'extracció de biogàs del DC de la vall de Joan.

Preus per al tractament de residus

Partida 34100/3020: "Preus de tractament de RSU". Import: 2.859.010 €. Expedient: 1175/04. El preu públic va ser va la CG de 16 de desembre de 2004desembre de 2004 i de 2005. Fixa els imports que hmetropolitans i empreses, prèviament autoritzats pl'EMMA. La major part dels ingressos provenen de la utilització del DC de la vall de Joan.

Cànon per a l'extracció del biogàs del dipòsit controlat

Partida 34105/3010: "Cànon UTE biogàs del Garraf". Import: 1.250.000 €. Expedient: 884/04. Correspon al cànon que paga l'empresa concessioEl cànon és un percentatge sobre els ingressos de l'empresa per venda d'energia segons el nombre de motors en funcionament:

2.2.4 Sistema integrat de gestió

LERE. Recollida ra ent d'ERE i paper cartró i t ctam

actament d'ERE i paper cartró".

ngressos provinents de l'ECB pels conceptes previstos en el Conveni signat entre l'ARC i l'ECB el 4 de novembre del 2004, al qual es va adherir l'EMMA.

RE, la RS d'envasos de paper cartró (s'estima que el 40% del total de paper i cartró recollit són envasos), el triatge d'ERE (plantes de Gavà-

u i olins eixalleries i valorització

sió que el sol·licitin.

ERE. Recollida i tractament d'envasos de vidre

Expedient: 208/05.

Partida 34304/3080: "LERE. Recollida i trImport: 14.026.140 €. Expedient: 209/05. Es comptabilitzen els i

Els conceptes pels quals l'EMMA pot facturar a l'ECB són la RS d'E

Viladecans, Sant Feli M de Rei), recollida d'envasos dipositats a les denergètica. El Conveni està a disposició dels membres de la comis

L

Partida 34302/3080: "LERE. Recollida d'envasos de vidre". Import: 2.036.000 €.



Es comptabilitzen els ingressos provinents de l'ECV per a la RS d'envasos de vidre en les condicions v e març de 2004, al qual es va adherir l'EMMA.

n RS de vidre la g

'ECB no fixa quines quantitats s'han de transferir als riteris de disseny i la definició de les campanyes que

s'han d'executar han de ser aprovades per la Comissió de seguiment del conveni. e despesa vinculada a

ent s'autoritzi anyes de comunicació.

CV no fixa quines quantitats s'han de transferir als ens teris de disseny i la definició de les campanyes que

'ha definit com a ampliable, de manera que la dotació de la partida de despesa vinculada a aquest concepte d'ingrés es pot ampliar en la mesura que en el marc de la Comissió de seguiment s'autoritzi

ació de campanyes de comunicació.

2.2.5

/30 ingressos disposició residus (cànon)". €.

die : 4/05. p l càn n de pagar els tercers que utilitzen el DC de la vall de

c han de pagar aquests tercers i posteriorment fa el e RC

2.2.6 us

30 rències ARC Fons de gestió residus".

04.

orrespon al retorn del cànon de disposició de residus d'acord amb els criteris aprovats per la Junta de Govern del Fons de gestió de residus de l'ARC.

pre istes en el conveni signat entre l'ARC i l'ECV el 5 dLa ovetat principal respecte al conveni anterior és que els ens locals poden optar perquè ladu ui a terme directament l'ECV sense cost per als ens locals.

LERE. Educació ambiental ECOEMBES

Partida 34303/3080: "LERE. Educació ambiental ECB". Import: 10 €. A diferència del conveni anterior, el nou conveni amb lens locals per a campanyes d'informació, sinó que els c

La partida s'ha definit com a ampliable, de manera que la dotació de la partida daquest concepte d'ingrés es pot ampliar en la mesura que en el marc de la Comissió de seguiml'aportació de fons a l'EMMA per a la realització de camp

LERE. Educació ambiental Ecovidrio

Partida 34304/3080: "LERE. Educació ambiental ECV". Import: 10 €. A diferència del conveni anterior, el nou conveni amb Elocals per a campanyes d'informació, sinó que els cris'han d'executar han de ser aprovades per la Comissió de seguiment del conveni. La partida s

l'aportació de fons a l'EMMA per a la realitz

Altres ingressos per disposició de residus

Partida 39902 20: "Altres Import: 258.500Expe nt 16Corres on a on de disposició de residus que haJoan. L'EMMA, om a titular del DC, recapta el cànon quepagam nt a l'A .

Retorn del cànon de disposició de resid

Partida 45411/ 20: "TransfeImport: 9.654.980 €. Expedient: 735/ C



Els co

•

• La r

•

• La La gu us per a l'any 2

2.2.7

Partida

Previsi

Parti ".

Previsi ora de Montca

EMMA:MMAMB: CM:CG: DG: ARC: ECB: ECV:TMTR:

BOP: DC:MEUR:

nceptes pels quals l'ARC retorna el cànon a l'EMMA són:

El tractament de la FORM recollida selectivament

eposició i el manteniment d'infraestructures per a plantes de tractament de la FORM

El tractament de reducció de la quantitat o millora de la qualitat del rebuig

RS de FORM, de paper cartró i de determinats residus en deixalleries. ia d'orientació als ens locals relativa a l'aplicació del retorn del cànon sobre la disposició de resid

005 està a disposició dels membres de la Comissió que la sol·licitin.

Transferències corrents de l'ARC

Transferències ARC de comunicació i educació ambiental

45414/3010: "Transferències ARC de comunicació i educació ambiental". Import: 203.320 €.

ó de transferència de l'ARC per fomentar la prevenció en la generació de residus.

Transferència ARC de desmantellament de la planta de Montcada

da 45415/3030: "Transferència ARC de desmantellament de la planta de MontcadaImport: 177.630 €.

ó de transferència de l'ARC per col·laborar en el desmantellament de la planta incineradda.

Abreviatures més utilitzades

Entitat Metropolitana del Medi Ambient Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona

Consell Metropolità Comissió de Govern

Decret de gerència Agència de Residus de Catalunya Ecoembalajes España, SA (Ecoembes)

Ecovidrio Taxa metropolitana de tractament de residus

SC: Suplement de crèdit Butlletí Oficial de la Província

Dipòsit controlat Milions d'euros


anne metropolità de gestió i tractament dels residus municipals, característiques, criteris i procediment es metropolitanes

Apr 06 PubApr

SU

PREÀMBUL

TÍTOL I. Fonaments jurídics, competències i definicions

Article 1. Objecte del reglament

Serveis Hidràulics i Tractament de

tropolitana de Serveis Hidràulics i del Tractament de Residus

TÍT

e l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus

e residus

x 3 Reglament regulador del servei públic

d'admissió a les plant

ovació inicial Consell metropolità sessió 02/02/licació BOP núm. 36, de data 11/02/06 ovació definitiva Consell metropolità 20/07/06

MARI

Article 2. Fonaments jurídics Article 3. Àmbit d'aplicació Article 4. Competències municipals Article 5. Competències de l'Entitat Metropolitana de Residus Article 6. Definicions Article 7. Destinataris del servei metropolità de tractament Article 8. Residus municipals tractats per l'Entitat Me

Article 9. Retribució del servei

OL II. Facultats i obligacions

Article 10. Obligacions d

Article 11. Facultats de l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus Article 12. Mesures per a les recollides municipals Article 13. Mesures vinculades al transport dArticle 14. Adaptació d'ordenances municipals de recollida

Annex 3 Reglament regulador del servei públic metropolità de gestió i tractament dels residus municipals, característiques, criteris i procediment d'admissió a les plantes metropolitanes


TÍTOL III. Destinació i característiques dels residus procedents de la l i de les deixalleries

Destinació dels residus municipals (annex III)

15. ment (FORM) Article 16. els residus (FV)

17. 18. també

20. 1.

Article 22. Destinació de la fracció de residus voluminosos (RVOL) Article 23. Destinació dels residus comercials assimilables a municipals

ació dels residus procedents d'ajuntaments o ens locals no litans

una

recollida municipa

Capítol I.

Article Destinació de la fracció orgànica de residus municipals recollida selectivaDestinació de la fracció vegetal d

Article Destinació de la fracció RESTA Article Destinació de la fracció RESTA al model de residu mínim o anomenada fracció inorgànica Article 19. Destinació de la fracció paper i cartró Article Destinació de la fracció vidre Article 2 Destinació de la fracció envasos lleugers (ERE)

Article 24. Destin metropoArticle 25. Destinació dels residus municipals específics no admesos al sistema metropolità Article 26. Destinació dels residus sanitaris grups I i II

Capítol II. Característiques i límits dels residus per ser classificats enfracció determinada a efectes d'aquest reglament

Article 27. Característiques de la fracció orgànica (FORM) Article 28. Característiques de la fracció vegetal (FV) Article 29. Característiques de la fracció RESTA Article 30. Característiques de la fracció inorgànica al model de residu mínim Article 31. Característiques de la fracció de residu voluminós (RVOL) Article 32. Característiques dels residus sanitaris

TITOL IV. Condicions d'admissió de les fraccions a les plantes

Article 33. Condicions generals d'admissió a les plantes Article 34. Altres condicions per a l'admissió a plantes concretes Article 35. Deixalleries

TÍTOL V . Règim aplicable en el supòsit d'incompliment de les característiques dels residus

Article 36. Protocol de recepció dels residus a plantes metropolitanes Article 37. Mesures davant l'incompliment Article 38. Mesures sobre els fluxos de residus a les plantes Article 39. Mesures de recuperació de costos Article 40. Procediment per aplicar en el supòsit d'incompliment de les característiques dels residus procedents de deixalleries



Disposicions addicionals Disposicions transitòries Disposicions derogatòries Disposició final Annex I. Suggeriments per redactar plecs de condicions per a la contractació de

. Característiques i límits dels residus per ser considerats fracció determinada

Protocol d'actuació sobre la fracció FORM Annex VI. Protocol d'actuació sobre la fracció d'envasos lleugers (ERE)

i per restaurar-los, amb l'objectiu de

es 137 i 140— els garanteix autonomia i personalitat jurídica plena i, implícitament, també els reconeix competències en matèria ambiental. Aquestes

8 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases i del

s noves alternatives. pals instruments normatius comunitaris i de les propostes per a les

ehicles al final de la vida útil, etc. lada a l'ordenament intern, la comunitària esmentada i

mativa autonòmica establerta a la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels

us (EMSHTR), en virtut d'allò establert a l'article 18 de la Llei 7/1987, de 4 d'abril, i amb la imprescindible

serveis municipals de recollides Annex II. Conveni entre l'Agència de Residus de Catalunya i Ecoembes Annex III. Plantes específiques de destinació de fraccions de residus Annex IV

Annex V.

PREÀMBUL

L'article 45 de la Constitució espanyola, recollint allò establert al dret comunitari, proclama que gaudir d'un medi ambient adequat és un dret fonamental de totes les persones. Així, imposa als poders públics el correlatiu deure de vetllar per la utilització racional dels recursos naturalsprotegir i millorar la qualitat de vida i el medi ambient. Per aconseguir-ho, els poders públics podran recolzar-se en la indispensable solidaritat col·lectiva i hauran de fonamentar un desenvolupament sostenible. L'article 53 del text constitucional afegeix que l'actuació dels poders públics ha de reconèixer, respectar i protegir aquest dret fonamental. Entre els poders públics amb competències ambientals hi ha els ens locals supramunicipals i municipals, perquè la Constitució —articl

competències s'expliciten de l'article 25 al 2règim local. En concret, i en referència a la matèria objecte d'aquest reglament i atesa la forta predeterminació del dret comunitari en matèria de residus, s'han tingut presents els programes, les decisions i sobretot les directives que, traslladats a l'ordenament jurídic intern, han fet canviar la gestió dels residus municipals, les característiques de les seves fraccions i, consegüentment, la seva planificació, com també la implantació i la gestió de les infraestructures i les instal·lacions necessàries per donar resposta a lePer aquest motiu s'ha partit dels princiseves revisions, resumits en quatre grans apartats: Directiva marc de residus 75/442/CEE, de 15 de juliol, modificada per la Directiva 91/156/CEE, de 18 de març; Directiva 1999/31/CE del Consell, de 26 d'abril de 1999, relativa a l'abocament de residus i en la Decisió 2003/33/CE; Directiva 2000/76/CE del Parlament europeu i del Consell, de 4 de desembre de 2000, relativa a la incineració de residus, i la resta de directives reguladores de fraccions concretes amb envasos, RAEE, vTanmateix, s'ha tingut present la normativa que traslconsistent en la Llei 10/1998, de 21 d'abril, de residus, el Reial decret 1481/2001, de 27 de desembre, que regula l'eliminació de residus mitjançant l'abocador, el Reial decret 653/2003, de 30 de maig, sobre incineració de residus, i la norresidus, modificada per la Llei 15/2003, de 13 de juny, Decret 1/1997, de 7 de gener, que aprova el reglament sobre la disposició del rebuig en dipòsits controlats, la Llei 11/2000, de 13 de novembre, reguladora de la incineració de residus, com també la resta de normativa específica. A l'empara de la normativa esmentada, l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Resid



cooperació dels municipis del seu àmbit —competents en la recollida i el transport—, ha establert una política de reducció en origen dels residus i dóna prioritat als sistemes de reutilització, reciclatge i valorització dels residus respecte a altres tècniques de gestió. En aquest context, el reglament pretén regular les condicions d'admissió dels residus a les corresponents instal·lacions metropolitanes, a fi de racionalitzar els sistemes de tractament; també procura racionalitzar la reorganització dels fluxos dins el conjunt metropolità causada pel desplegament progressiu de les recollides selectives, en especial de la fracció orgànica, en procés a la majoria de municipis metropolitans.

ble itjançant dipòsit als abocadors, d'acord amb els condicionaments i

D'acord amb el principi de gestió jeràrquica establert a l'article 6 de la Llei 6/1993, en la seva redacció donada ny, constitueix l'objecte d'aquest reglament la regulació i coordinació de totes

unicipals comprèn la coordinació i l'assistència es lleries dels municipis, l'emmagatzematge, el tractament, el reciclatge i la ritz ó amb recuperació d'energia i la deposició del rebuig d'aquests residus

munici d' a dels residus, amb les modific ns

Article 2. Fonaments jurídics

La com ènci en virtut d'allò establert als articles 15, b iconurbació de , i a l'article 44 de la Llei 9315/200 1

Article 3. Àmbit d'a

És el de it ppúbliques esl'EMSHT er

Article 4.

Corres alsrecollid anles deixallerieNo entr n dcontam desd'higiene i pr tors d'aquesta mena de residus estan o ats

Tanmateix, com a darrera etapa del tractament de residus municipals, sempre n'hi haurà una part imposside tractar i que s'haurà d'eliminar mparàmetres determinats al Reial decret 1481/2001, de 27 de desembre, pel qual es regula l'eliminació de residus mitjançant dipòsit a l'abocador i en el Reial decret 653/2003, de 30 de maig, sobre incineració de residus.

TÍTOL I

FONAMENTS JURÍDICS, COMPETÈNCIES I DEFINICIONS

Article 1. Objecte del reglament

per la Llei 15/2003, de 13 de jules actuacions dirigides a una millor prestació del servei públic de tractament i disposició finalista dels residus generats als municipis de l'àmbit metropolità i recollits pels ajuntaments. El servei públic metropolità de gestió i tractament de residus mde l recollides selectives i deixavalo ació, inclosa la incineraci

pals, acord amb allò que estableix la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladoracio introduïdes per la Llei 15/2003, de 13 de juny.

pet a per redactar i aprovar el reglament és atribuïda a l'EMSHTR 17 de la Llei 7/1987, de 4 d'abril, per la qual s'estableixen i es regulen actuacions especials a la Barcelona i a les comarques compreses dins la seva zona d'influència directa

6/19 , de 15 de juliol, sobre recollida i tractament de residus municipals, modificada per la Llei 3, de 3 de juny, com també la resta de normes i disposicions concordants.

plicació

fin er l'article 3 c) de la Llei 7/1987, de 4 d'abril, per la qual s'estableixen i es regulen actuacions pecials a la conurbació de Barcelona i també al terme de Badia del Vallès, incorporat a

R p la disposició addicional tercera de la Llei 1/1994, de 22 de febrer, de creació d'aquest municipi.

Competències municipals

pon ajuntaments, en necessària coordinació amb l'EMSHTR, la prestació obligatòria del servei de a i tr sport dels residus municipals definits a l'article 6 d'aquest reglament, I també la gestió local de

s o punts verds. e ins la recollida dels ajuntaments els residus industrials o els que continguin matèries

ina o contaminants, corrosives i perilloses, per a les quals calgui adoptar especials garanties ofilaxi a l'hora de recollir-les o destruir-les. Els agents produc

blig a disposar dels sistemes de gestió adequats, d'acord amb la normativa específica aplicable.



Quant resigenera els ha amb les obligacions pròpies dels posseïdors o productors de resi i d15 de ol, rperjudici que generadors.

Artic Tractame

En genmunicipals, parecollida i tran esidus, gestió de les deixalleries i altres tasques relacionades. Amb c erl'article 6 d'atransvasamenaprofitament se al sistema Exercitarà, així mateix, les f

Artic .

A efectes de larticles 2 i 3 residus, i en c ecificació, les següents:

a) qu

a)

ismes.

e) numerats a l'annex IIA de la Decisió de la

f) dels gasos, les cendres i les escòries generades i, actualment, amb

g) ment posterior. Es diferencien

h) nem

ó inorgànica.

tilitzar aquests materials en el pro

j) Recollidapel genera nt o, en el seu cas, fins al dispositiu finalista.

als dus comercials o industrials assimilables a municipals, la persona titular de l'activitat que els de gestionar per si mateixa, d'acord

dus 'acord amb el que s'estableix a l'article 23 de la Llei 15/2003, de modificació de la llei 6/1993, de juli eguladora dels residus, que afegeix l'article 47 bis a l'articulat de la llei de residus, sense

els ens locals n'assumeixin la gestió directa, però traslladant en tot cas els costos de gestió als

le 5. Competències de l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i nt de Residus

eral, correspon a l'EMSHTR la coordinació i l'assistència als serveis municipals de recollida de residus rticipant mitjançant els corresponents mecanismes de col·laboració i ajuda en els processos de sport dels r

aràct directe i obligatori prestarà el servei de tractament i eliminació dels residus municipals definits a quest reglament, mitjançant la posada en funcionament i l'optimització de plantes de t, de triatge, integrals de tractament o ecoparcs, de compostatge i de valorització amb

d'energia, i de dipòsits controlats i noves instal·lacions d'altra tecnologia que puguin incorporar-metropolità de tractament.

acultats detallades al títol II del reglament.

le 6 Definicions

es determinacions previstes al reglament, es tindran en compte les definicions formulades pels de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, de residus, modificada per la Llei 16/2003, de 13 de juny, de oncret, per la seva esp

Pel e fa a tractaments:

Biometanització: biotractament realitzat en condicions anaeròbiques.

b) Biotractament: procés biològic, sota condicions controlades, pel qual substàncies o matèries orgàniques es degraden en altres compostos més senzills per l'acció de microorgan

c) Compostatge: biotractament realitzat en condicions aèrobiques.

Deposició del rebuigd) : conjunt d'operacions que permeten el dipòsit final de residus no valoritzables, tractats o sense tractar, en condicions de seguretat ambiental.

Disposició del rebuig: qualsevol dels processos que permeten el tractament finalista dels residus, en condicions de seguretat ambiental i eComissió 96/350/CEE i publicats a l'annex 1.a de l'Ordre MAM/304/2002.

Incineració de residus: tractament finalista basat en la combustió controlada de residus amb una adequada gestiórecuperació d'energia.

Model de recollida: sistema de recollida de residus en fraccions diferenciades desplegat en un segons la gestió o el tractaàmbit territorial determinat, i

depenent, bàsicament, del model de segregació i de l'operativa de recollida.

Model de "residu mínim": sistema de gestió de residus municipals basat en la separació de rtró, vidre, fracció orgànica i RESTA, que en aquest cas anomequatre fraccions; paper/ca

també fracció seca o fracci

i) Reciclatge: opció de valorització de residus que consisteix a reucés de fabricació del mateix producte o d'un producte nou.

: conjunt de totes les operacions dels residus entre el punt de generació o lliurament dor fins a la planta de tractame



k) Re aoriginal pe o un altre.

l) Tra ecaracterísti es o biològiques d'un residu per reduir o neutralitzar les sub iel'ús

m) Transportrecic e,

n) Tri cdiferents el tractament finalista post

o) Valoritzac dus com a pro , enu tss'adapten de la Directiva 75/442/CEE, relatius als residus, i publicat a l'an

b) A efect instal·lacions següents:

nt els residus (sense cap manipulació, agrupament o

b)

c) n s'elimina per deposició les fraccions

d) orgànics mitjançant un procés

e)

g) d'envasos: instal·lació on es fa la classificació, la selecció i el

h)

c) A efect

gació de desprendre-se'n i que sigui diferent dels de vidre i cartró.

utilitz ció: opció de valorització consistent a tornar a utilitzar un residu en la seva forma r al mateix ús

ctam nt de residus: operació o conjunt d'operacions que tenen per objecte modificar les ques físiques, químiqu

stànc s perilloses que conté, recuperar-ne matèries o substàncies valoritzables, facilitar-ne com a font d'energia i el flux destinat a disposició.

: operació de trasllat dels residus des del lloc de recollida fins a les plantes de latg tractament o disposició del rebuig.

atge: onjunt d'operacions de recepció, classificació, selecció i condicionament de materials dels residus, que té per objecte facilitar la valorització o

erior.

ió: conjunt d'operacions que suposen l'aprofitament total o parcial de residucte matèria primera secundària o font d'energia. En particular, qualsevol dels processos mera a l'annex II.B de la Decisió de la Comissió 96/350/CEE, de 24 de maig, per la qual

els annexos II.A i II.B nex 1.B de l'Ordre MAM 304/2002, de 8 de febrer, per la qual es publiquen les operacions

de valorització i eliminació de residus i la llista europea de residus.

es del reglament, s'entenen per les

a) Centre de transvasament o transferència: instal·lació logística on es descarreguen i s'emmagatzemen temporalmedesagregació), per transportar-los a una altra destinació perquè se'n faci la valorització o la disposició del rebuig.

Deixalleria o punt verd: centre de recepció i emmagatzematge selectiu de residus municipals que no són objecte de recollida domiciliària, d'ús de particulars i, eventualment, de comerços de petites activitats industrials, d'acord amb la normativa general i les ordenances municipals.

Dipòsit controlat o abocadors de residus: instal·lació oRESTA i rebuig procedents del sistema de recollida i de les plantes de tractament.

Planta de compostatge: instal·lació de tractament de residus de compostatge.

Planta de tractament integral de residus o ecoparc: equipament ambiental per tractar integralment els residus municipals. La seva funció es valoritzar la RESTA i la FORM a través d'uns quants tractaments mecanicobiològics.

f) Planta de triatge: instal·lació on es fa la classificació, la selecció i el condicionament de residus que no s'han separat al mateix lloc on s'han generat. Té per objecte facilitar-ne la valorització posterior.

Planta de triatge condicionament de residus d'envasos lleugers que no s'han separat al mateix lloc on s'han generat. Té per objecte facilitar-ne la valorització posterior.

Planta d'incineració: instal·lació de tractament tèrmic dels residus que consisteix en el tractament finalista basat en la combustió controlada d'aquests residus, amb una adequada gestió dels gasos, les cendres i les escòries generades, i amb recuperació d'energia.

es de gestió, s'entén per:

a) Fracció: part del total de residus de característiques semblants. a.1. Fracció d'envasos lleugers: tot envàs domèstic o material d'envàs domèstic del

qual es desprengui el posseïdor o tingui l'obli



a.2. Fracció de matèria orgànica residual (MOR): matèria orgànica present a la fracció RESTA.

a.3. Fracció orgànica (FORM): fracció dels residus municipals de les característiques definides a l'article 27.

a.4. Fracció de paper/cartró: fracció dels residus municipals constituïda per paper i cartró.

a.5. Fracció de rebuig: flux residual procedent del tractament de residus que té per destinació la disposició final.

a.6. Fracció de rebuig en bales: rebuig sotmès a un procés de premsatge i d'embolcallament amb plàstic abans de la deposició final.

a.7. Fracció RESTA: fracció residual dels residus municipals una vegada fetes les recollides selectives, de les característiques definides als articles 29 i 30.

e les característiques

b) Impropis: elements estranys al contingut bàsic d'una determinada fracció dels residus

l'obligació de desprendre-se'n.

electrònics (RAEE): els que corresponen a la definició de /2005, de 25 de febrer, sobre aparells elèctrics i electrònics, I

ent elèctric o

comercials: residus municipals generats per l'activitat pròpia dels comerços al detall i Són equiparables en

ndústria que tenen la 5/2003, de 13 de juny, de

dificació de la Llei Reguladora dels Residus, Llei 6/1993, de 15 de juliol.

g) Residus d'envasos i envasos (ERE): tot producte fabricat amb materials de qualsevol lar, distribuir i presentar mercaderies, des de

n qualsevol fase de la cadena de fabricació, distribució i consum.

no tinguin la qualificació d'especials i que per la seva naturalesa o

osseïdor o productor es desprèn o té l'obligació de desprendre-se'n. Els residus sanitaris sense risc o inespecífics es classifiquen com a:

a.8. Fracció vegetal (FV): fracció dels residus municipals ddefinides a l'article 28.

a.9. Fracció de vidre: fracció dels residus municipals constituïda per envasos de vidre.

municipals recollits selectivament.

c) Residu: qualsevol substància o objecte de què es desprengui el posseïdor o tingui la intenció o

d) Residus d'aparells elèctrics i l'article 2 del Reial decret 208també sobre la gestió dels seus residus; residus dels aparells que necessiten corrcamps electromagnètics per funcionar, destinats a ser utilitzats amb una tensió nominal no superior a 11.000 V en corrent altern, i 1.500 V en corrent continu, i els aparells necessaris per generar, transmetre i mesurar aquests corrents i camps.

e) Residu biodegradable: tots els residus que poden descompondre's de manera aeròbica o anaeròbica, com ara residus d'aliments i de jardí, paper i cartró.

f) Residusa l'engròs, l'hostaleria, els bars, els mercats, les oficines i els serveis. aquesta categoria, als efectes de la gestió, els residus originats a la iconsideració d'assimilables als municipals d'acord amb la Llei 1mo

naturalesa i que s'utilitzi per contenir, manipumatèries primeres fins a articles acabats, e

h) Residus municipals: els generats als domicilis particulars, comerços, oficines i serveis, itambé tots els quecomposició es poden assimilar als que es produeixen als esmentats llocs o activitats. També tenen consideració de residu municipal els que procedeixen de la neteja de vies públiques, zones verdes, àrees recreatives i platges, els animals domèstics morts i els mobles, estris i vehicles abandonats, a més dels residus i enderrocs procedents d'obres menors de construcció i reparació domiciliària.

i) Residus sanitaris: substàncies i objectes generats en centres, serveis i establiments sanitaris dels quals el p



Grup I. Són residus municipals que, per la seva naturalesa i composició, són inerts i no especials, i no requereixen exigències especials de gestió ni dins ni fora del centre generador. Aquesta mena de residus inclouen materials com ara cartró, paper, material d'oficines i

Grup II. Són residus inerts i no especials que no plantegen exigències especials en la seva e residus

cures, guixos, roba i material d'un sol ús brut de sang, secrecions i altres residus no englobats dins la categoria dels residus sanitaris de risc.

prenen elements de gran

ic del servei metropolità de tractament

dede resreg am

Article 8. Residus municipals tractats per l'EMSHTR

tr per llei al

Article 9. Retribució del servei

ents de:

pals, que té per objecte la prestació ó obligatòria generats als domicilis

ts en domicilis particulars, regulada per la corresponent ordenança fiscal.

c) Sistemes integrats de gestió relatius a la gestió d'envasos, embalatges i RAEE.

nya.

s municipals de l'àrea metropolitana de Barcelona,

A més a més, per a totes les plantes de capacitat superior a 50.000 tones/any, l'EMSHTR garantirà un horari de recepció de residus de 365 dies l'any i 24 hores el dia, llevat de les aturades per manteniment programat i les incidències imprevistes.

despatxos, cuines, bars, menjadors, tallers, jardineria i, en general, residus que no deriven directament d'una activitat sanitària.

gestió fora del centre generador. Es consideren residus municipals. Aquesta mena dinclouen material deexcrecions, a més d'

j) Residus voluminosos (RVOL): residus municipals que, per la seva grandària i naturalesa, s'han de recollit i tractar de manera específica. En particular, comvolum procedents de l'aixovar i equipament domiciliaris.

Art le 7. Destinataris

Són stinataris del servei els municipis relacionats a l'article 1 del reglament, les persones privades gestores idus i els transportistes, en les condicions que estableix la normativa sobre els residus, el mateix

l ent i les disposicions fiscals que hi escaiguin.

Són actats per l'EMSHTR els residus municipals la gestió dels quals no està encomanadaproductor.

El servei metropolità de tractament de residus es retribueix mitjançant ingressos proced

a) La taxa metropolitana de tractament i deposició de residus municidel servei metropolità de gestió de residus municipals de recepciparticulars, i el servei complementari de gestió de residus comercials o industrials assimilables als municipals no genera

b) Preus públics per a la utilització de les plantes de tractament dels residus municipals en instal·lacions de l'EMSHTR.

d) Fons de Gestió de Residus adscrit a l'Agència de Residus de Catalu

e) Altres.

TÍTOL II. Facultats i obligacions

Article 10. Obligacions de l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus

Per solucionar el tractament i la disposició dels residul'EMSHTR desplegarà els sistemes i plantes de tractament previstos al PMGRM, tenint en compte el millor compliment del programa, la qualitat ambiental i les màximes facilitats possibles per als sistemes de recollida municipals.



Les plantes es dissenyaran amb referència als vehicles utilitzats normalmemoment de la construcció, i procuraran adaptar-se als canvis i evolucions que p

nt per a les recollides en el uguin produir-se, sempre que

ció metropolitans.

Artic Serveis Hidràulics i

L'EMStractam t reglament i aplicant-hi els criteris següents:

b) c) ns sobre la rutina i la pràctica de les recollides municipals, i

nt i d'eliminació.

d)

e) r al lliurament de les recollides municipals. I segon

e les transferències.

ralment els

as d'aturada superior a 24 hores o d'incapacitat temporal per acumular estoc en una planta, és obligatori

euran les mesures adequades als corresponents plecs de condicions dels ecollida:

Segona. Les mesures que facilitin el compliment de les prescripcions del reglament, tenint en compte les

siguin generalitzats. Els ajuntaments metropolitans i l'EMSHTR intercanviaran informació sobre les circumstàncies de lliurament de residus a les plantes de tractament o punts de recep

le 11. Facultats de l'Entitat Metropolitana de Tractament de Residus

HTR gestionarà els moviments que van des del lliurament a planta fins al dipòsit a les plantes de ent d'acord amb aques

a) Implantació dels sistemes de tractament previstos al Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals i a les seves revisions.

Estabilitat dels fluxos.

Minimització d'incidències i pertorbaciosobre el funcionament de les plantes de tractame

Criteri de proximitat. Reducció de recorreguts procurant un estalvi de transports, d'energia i de contaminació.

Aplicació de criteris de simplificació i facilitat pes:

a) a) La capacitat i l'especialització de les plantes de tractament.

b) b) La limitació d

c) c) El desplegament progressiu als municipis de la recollida selectiva de FORM.

d) d) La posada en marxa gradual de noves plantes de tractament.

e) e) Les variacions estacionals (estiu, Nadal, etc.), que poden obligar a desviar tempocorrents de residus.

f) f) Les necessàries aturades per manteniment i reposició d'equips, programades o accidentals. En c

derivar els corrents habituals d'entrada cap a altres destinacions.

Article 12. Mesures per a les recollides municipals

Els ajuntaments consideraran i prevcontractes d'explotació del servei de rPrimera. La recollida separada de les fraccions, com també el transport sense contaminació creuada a les plantes de destinació. En particular, a la gestió de les deixalleries es tindrà en compte sobretot el criteri de separació i no-contaminació creuada.

recomanacions i els suggeriments previstos a l'annex I. Tercera. Les mesures adequades en el supòsit que no es pugui garantir la descàrrega doble o múltiple de diverses fraccions en una mateixa planta de residus.



Article 13. Mesures vinculades al transport de residus

Els ajuntaments preveuran als corresponents plecs de condicions dels contractes relatius al servei de recollida municipal i de les deixalleries les necessàries clàusules perquè el transport es presti en condicions

c) Condicions operatives respecte a la càrrega i descàrrega, com ara l'adopció de les instruccions de la rs, etc.,

i ció de Riscos Laborals, reglaments i decrets que la ntiran la coordinació de l'actuació preventiva entre les

alment és fixat a l'annex V de l'esmentat conveni, que nt.

essitats que puguin produir-se

sidus

collida

arcs i a les plantes de compostatge.

l marc del Programa de Gestió de Residus

procedents de la fracció vegetal recollits selectivament, els transportaran els serveis municipals o les deixalleries a les plantes en les condicions que autoritzi expressament l'EMSHTR.

òptimes i amb prou garanties. En concret, s'hi fixaran:

a) Les mesures corresponents als vehicles de transport per evitar efectes molestos: soroll, vessaments, percolacions, pudors, pols, objectes volants, mala imatge, etc.

b) Les condicions tècniques respecte al sistema d'identificació dels vehicles, gàlib, tipus i geometria de les caixes, tecnologia de càrrega i descàrrega, etc., I també les mesures que en cada moment assenyali l'EMSHTR.

planta, l'horari, les rutes dels vehicles, les condicions de seguretat i salut laboral dels treballadod'acord amb la legislació vigent (Lle de Prevendesenvolupen i l'amplien). Els ajuntaments garaempreses de transport, les plantes de recepció dels residus urbans i les persones que hi treballen, que en cada moment assenyali l'EMSHTR.

d) El grau de compactació segons els residus: d) 1. Envasos lleugers: el que s'estableix al corresponent conveni signat amb el Sistema Integrat de

a. ActuGestió i l'Agència de Residus de Catalunyes reprodueix a l'annex II d'aquest reglamed) 2. Per a la resta de residus caldrà tenir en compte el grau de compactació segons les instruccions que en cada moment assenyali l'EMSHTR o la planta de destinació.

Els apartats a) i b) anteriors es podran modificar o ampliar depenent de les necen la gestió posterior.

Article 14. Adaptació d'ordenances municipals de recollida

Els ajuntaments metropolitans hauran d'adaptar les ordenances municipals a aquest reglament.

TÍTOL III. Destinació i característiques dels reprocedents de la recollida municipal i de les deixalleries

Capítol I. Destinació dels residus municipals (annex III)

Article 15. Destinació de la fracció orgànica de residus municipals reselectivament (FORM)

Els residus municipals domiciliaris i assimilables, recollits al contenidor de FORM, es transportaran a les plantes de tractament integral o ecopLes plantes són les que es detallen al quadre corresponent de l'annex III d'aquest reglament, sense perjudici de les modificacions o alteracions que es puguin produir en eMunicipals.

Article 16. Destinació de la fracció vegetal dels residus (FV)

Els residus



Les plantes, orientativament, són les que es detallen al quadre corresponent de l'annex III d'aquestreglament, sense perjudici de les modificacions o alteracions que es puguin produir en el marc del Progr

ama

iciliaris i assimilables de la fracció RESTA es transportaran a les plantes de e

detallen al quadre corresponent de l'annex III d'aquest reglament, sense perjudici

Article 18. Destinació de la fracció RESTA al model de residu mínim o

is i assimilables recollits al contenidor de la fracció inorgànica al model de

ament per reciclar-los.

Article 20. Destinació de la fracció vidre

autoritzat per l'Agència de Catalunya de Residus, o pel mateix sistema integrat, una planta de classificació d'envasos.

itat pública metropolitana

tractament que indiqui l'EMSHTR. ecuperar o valoritzar seran objecte de

e al seu dia emeti l'Agència de Residus de Catalunya per a l'àmbit català (i annexos).

de Gestió de Residus Municipals.

Article 17. Destinació de la fracció RESTA

Els residus municipals domtractament integral o ecoparcs, a les plantes de transferència o als dispositius de tractament finalista qudetermini l'EMSHTR dins l'àmbit geogràfic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Les plantes són les que esde les modificacions o alteracions que es puguin produir en el marc del Programa de Gestió dels Residus Municipals.

també anomenada fracció inorgànica

Els residus municipals domiciliarresidu mínim, també anomenada fracció seca, es transportaran a les plantes de triatge que determini l'EMSHTR. En el supòsit que no es puguin recuperar o valoritzar, seran objecte de transport al sistema de disposició o a la planta de transferència que determini l'EMSHTR. Article 19. Destinació de la fracció paper i cartró El paper i el cartró recollits selectivament als contenidors blaus o mitjançant altres sistemes de recollida seran transportats pels serveis municipals d'acord amb les directrius del Sistema de Gestió Integrat autoritzat per l'Agència de Residus de Catalunya a una planta de tract

Els envasos de vidre recollits als contenidors de tapa verda o mitjançant altres sistemes de recollida, els transportaran els serveis municipals d'acord amb les directrius del Sistema de Gestió Integrat

Article 21. Destinació de la fracció envasos lleugers (ERE)

Els envasos lleugers recollits als contenidors de tapa groga o mitjançant altres sistemes de recollida, els transportaran els serveis municipals d'acord amb les directrius del Sistema de Gestió Integrat autoritzat per l'Agència de Residus de Catalunya a una planta de classificació d'envasos de titularo privada, perquè es classifiquin i es lliurin als recuperadors.

Article 22. Destinació de la fracció de residus voluminosos (RVOL)

Els residus voluminosos (com ara matalassos i mobles) recollits selectivament porta a porta, a la deixalleria o a través de qualsevol altre sistema municipal, seran transportats pels serveis municipals a la planta de

Els residus d'aquesta classe (o les seves fraccions) que no es puguin rtractament mitjançant dipòsit a l'abocador controlat metropolità. Respecte als RAEE de gran volum, a partir del 13 d'agost de 2005 seran objecte del règim que determina el Reial decret 208/2005, de 25 de febrer, sobre aparells elèctrics i electrònics, i la gestió dels seus residus, com també l'autorització del SIG qu



Article 23. Destinació dels residus comercials assimilables a municipals

Depenent d

el grau d'implantació de les recollides comercials específiques, per decret de la presidència de

als

Article 25. Destinació dels residus municipals específics no admesos al

ipi de jerarquització d'opcions de gestió. Els productors es faran càrrec del trasllat a les plantes m

Article

Pel quemetropo os de triatge manual. Les frac

Capít ser classificats

Característiques de la fracció orgànica (FORM)

S'entén per fracció orgànica de residu municipal (FORM) la constituïda per residus municipals, peix, farines...) i quantitats

ues de la fracció vegetal (FV)

n els límits màxims previstos a l'annex IV d'aquest reglament.

orgànica, sempre que compleixin els límits màxims previstos a ex

l'EMSHTR, s'establirà quins residus comercials i sota quines condicions s'admeten en plantes metropolitanes. D'altra manera, els productors i els posseïdors de residus comercials en són els responsables últims de la gestió, inclòs el tractament.

Article 24. Destinació dels residus procedents d'ajuntaments o ens locno metropolitans

Amb autorització prèvia de l'EMSHTR, i sempre que la planta disposi de capacitat, es podran acceptar, per al tractament o la disposició, residus procedents de les recollides municipals de localitats de fora de l'àmbit metropolità. Aquests residus hauran d'ajustar-se a les característiques i condicions establertes al reglament.

sistema metropolità

Quant al tractament dels anomenats residus municipals específics (residus especials, runa i residus de la construcció, VFU, PFU, RAEE, piles, medicaments), s'aplicarà el que s'estableix a la normativa específica aplicable i al princ

unicipals o privades per al triatge, el reciclatge o l'eliminació.

26. Destinació dels residus sanitaris grups I i II

fa als residus hospitalaris identificats com a grup II, no es podran rebre ni tractar a les plantes litanes on hi hagi processcions que componen el grup I tindran les mateixes destinacions descrites als articles anteriors.

ol II. Característiques i límits dels residus peren una fracció determinada a efectes d'aquest reglament

Article 27.

fonamentalment de restes de menjar (verdures, fruita, closques, peles, carn, menors de restes vegetals (petita jardineria i poda domèstica), susceptibles de degradar-se biològicament, sempre que compleixin els límits màxims previstos a l'annex IV d'aquest reglament.

Article 28. Característiq

S'entén per fracció vegetal de residu municipal (FV) la constituïda per restes vegetals no domèstiques de jardineria i poda, procedent de parcs i jardins públics i de generadors de magnitud d'una certa entitat, sempre que compleixi

Article 29. Característiques de la fracció RESTA

S'entén per fracció RESTA la constituïda per residus municipals resultants per exclusió de la recollida selectiva i que encara pot contenir materials valoritzables, singularment matèria orgànica en municipis en procés d'implantació de recollida selectiva d'l'ann IV d'aquest reglament.



Ar le 30. Característiques de la fracció inorgànica al model de residu m

n per fracció inorgànica al model de recollida de residu mínim la fracció RESTA, que inclou els envasos us d'envasos, sempre que compleixi els límits màxims previstos a l'annex IV d'aquest reglament i la ió de l'annex VII.

ticmíni

S'entéi residdefinic

r residus municipals que, a causa de la grandària,

en centres, serveis i establiments sanitaris dels quals el posseïdor o

Grup I. Són residus municipals que, per la naturalesa i composició, són inerts, no especials i no

general, els residus que no deriven directament

fora del

ris de risc.

de les fraccions a les

. Condicions generals d'admissió a les plantes

és(geomestable est reglament.

ciestablel'EMSH

A més pus i les cte

d'accé

da planta.

b) La capacitat i l'especificitat de la planta pot condicionar que els vehicles bicompartimentats necessitin TR i l'ajuntament, de

Article 31. Característiques de la fracció de residu voluminós (RVOL)

S'entén per fracció de voluminosos la constituïda penaturalesa i pes, no poden gestionar-se com les fraccions definides als articles anteriors d'aquest capítol i han de ser objecte de recollida i tractament específics, sempre que compleixin els límits màxims previstos a l'annex IV del reglament. En particular, comprèn elements de gran volum procedents de l'aixovar i l'equipament domiciliari, i els trastos en general.

Article 32. Característiques dels residus sanitaris

Substàncies i objectes generatsproductor es desprèn o té l'obligació de desprendre-se'n. Els residus sanitaris sense risc o inespecífics es classifiquen en:

requereixen exigències especials de gestió, ni dins ni fora del centre generador. Aquesta mena de residus inclouen materials com ara el cartró, el paper, el material d'oficines i despatxos, les cuines, els bars, els menjadors, els tallers, la jardineria i, end'una activitat sanitària. Grup II. Són residus inerts i no especials, que no plantegen exigències especials de gestió centre generador i que es consideren residus municipals. Aquesta mena de residus inclouen material de cures, guixos, roba i material d'un sol ús brut de sang, secrecions i excrecions, I també altres residus no englobats dins la categoria dels residus sanita

TÍTOL IV. Condicions d'admissió plantes

Article 33

Nom s'admetran a les plantes metropolitanes com a fracció específica els residus amb característiques ètriques, de massa, químiques, de procedència, etc.) que incloses dins les condicions i els marges rts en aqu

Per rcumstàncies especials i concretes les condicions d'admissió a les plantes, com també els límits rts a l'annex IV del reglament, es podran modificar a través d'una resolució de la presidència de TR.

Article 34. Altres condicions per a l'admissió a plantes concretes

de les limitacions genèriques, cada planta pot tenir alguna especificitat derivada del ticara rístiques dels residus i, eventualment, de les característiques dels vehicles, el calendari i l'horari

s i lliurament de residus, etc. Per això:

a) L'EMSHTR podrà fixar itineraris concrets per a la circulació dels camions recol·lectors a ca

dues descàrregues, en dues instal·lacions diferents. En aquest supòsit l'EMSH



comú acord, prendran les mesures adients per solucionar la situació fins a l'adaptació dels plecs que regeixen ara els contractes de recollida.

c) Les aturades programades de manteniment es comunicaran als ajuntaments, conjuntament amb les

ies puntuals sobrevingudes, com ara aturades totals o parcials no programades i altres circumstàncies imprevistes. L'EMSHTR, en aquest

ma antelació possible, compatible amb la

tinació per defecte de tots els residus municipals de

s habituals

.500

TÍTOL V. Règim aplicable en el supòsit d'incompliment de

L'EM de recepció dels residus a les plantes, que s'adjunta com a annex V i vetll ex IV d'aquest Reglament.

istes al reglament, i en concret les relatives a operacions vinculades a l'article anterior i/o aportacions a una planta concreta, comportarà

om a fracció diferent, depenent de les

o és possible tractar la fracció a la instal·lació corresponent, els residus s'enviaran a una altra

e Catalunya, destinació alternativa.

L' esmentades mesures se aplicaran d'acord amb el règim establert en al disposició transitòria.

derivacions de fluxos corresponents, amb una antelació mínima de tres mesos. També podran modificar-se les condicions d'admissió a plantes per incidènc

cas, s'obliga a informar-ne els ajuntaments amb la màxinaturalesa de la incidència.

Article 35. Deixalleries La gestió local, la realitzen els ajuntaments; de la logística i el tractament dels residus no especials i no inclosos en SIG específics, se n'encarrega l'EMSHTR. Les deixalleries metropolitanes es veuen com la desgeneració domèstica que no estan coberts per la recollida ordinària: vidre pla, roba reutilitzable, tèxtils i sabates, runa, fusta, ferralla, residus vegetals, voluminosos, RAEE (en defecte de la substitució nou per vell dels establiments comercials) i especials de diverses menes, sense perjudici de rebre les fracciondels residus; envasos de vidre, paper-cartró, ERE i RESTA. Eventualment s'hi permet l'accés a usuaris no domèstics, amb la limitació d'una entrada màxima de 3kg/vehicle (càrrega + tara) i dia. Els ajuntaments competents en la gestió local de les deixalleries hauran de fer una classificació correcta dels residus que s'hi rebin.

les característiques dels residus

Article 36. Protocol de recepció dels residus a plantes metropolitanes

SHTR disposarà d'un protocol arà pel seu compliment en base a l'ann

Article 37. Mesures davant l'incompliment

L'incompliment de les obligacions prevla qualitat dels residus establertes al'aplicació de les mesures correctores següents, que l'EMSHTR podrà aplicar als ajuntaments o els operadors del sistema:

a) En cas que la fracció incompleixi els límits, s'acceptarà en planta sempre que el tractament ho permeti, però s'advertirà les empreses recollidores i els ajuntaments respectius perquè corregeixin la situació.

b) Si no pot tractar-se com a fracció pretesa, es reclassificarà cseves característiques reals, a efectes de tractament i també a efectes econòmics i estadístics, amb la repercussió corresponent sobre el càlcul de la TMTR i la recuperació dels costos rebuts del Fons de Gestió de Residus.

c) Si nplanta metropolitana on els admetin, amb les mateixes repercussions que el cas b) anterior.

d) En casos extrems es podrà denegar el lliurament dels residus a les destinacions del sistema metropolità i s'adreçaran a gestors autoritzats o a l'Agència de Residus de la Generalitat dperquè en determini una possible



Article 38. Mesures sobre els fluxos de residus a les plantes

En els supòsits establerts a l'article anterior, apartats c) i d), serà obligació dels operadors de la recollida la ó, l'expedició i la derivació, amb canvi del punt de destinació dels fluxos a una altra un gestor extern degudament autoritzat, si escau.

carregant les despeses corresponents a qui correspongui.

als ajuntaments l'increment del cost del

reglEn amb l'increment del cost del tractament dels impropis quan

eLa c e l'EMSHTR podrà modificar el percentatge establert al paràgraf anterior i establir

p

Artcaracterístiques dels residus procedents de deixalleries

emesinst

Dis

Els els

• 1993, de 15 de juliol, de residus, en la redacció donada per la Llei 15/2003, de 13 de juny, de

• ril, de residus.

Lesaplic l'excepció del canvi del punt de destinació

s igor del l

lcon illora progressiva a ratificar pels Ajuntaments, la Comissió de Govern de l'Entitat podrà considerar ajustaments parcials en l'entrada en vigor del Reglament. En tot cas, el reglament tindrà plena vigència a partir del desplegament dels nous contractes de recollida. La denegació de l'entrada de residus a la planta, amb obligació de càrrega i derivació per a l'operador de la recollida, també s'aplicarà a partir de l'entrada en vigor, sempre que es tracti de situacions excepcionals i greus. Les mesures de recuperació de costos establertes a l'article 39 s'aplicaran immediatament, sempre que les directrius de l'Agència de Residus de Catalunya en la gestió del Fons de Gestió de Residus comportin una penalització per a impropis en el retorn del cànon destinat al tractament que percep l'EMSHTR.

recàrrega sobre el camiplanta metropolitana o aEn cas d'incompliment d'aquesta obligació, l'EMSHTR, mitjançant els seus propis operadors, actuarà per via subsidiària

Article 39. Mesures de recuperació de costos

L'EMSHTR, amb acord previ de la comissió de govern, podrà derivar tractament quan els residus sobrepassin les característiques establertes al capítol II del títol III d'aquest

ament. particular, i pel que fa a la fracció de matèria orgànica, l'EMSHTR podrà derivar als ajuntaments, d'acord el procediment establert a l'apartat anterior,

sup rin el 20% del total de tones de FORM entrades. omissió de govern d

l'im ort concret de la penalització, d'aplicació per l'increment del cost de tractament dels impropis.

icle 40. Procediment per aplicar en el supòsit d'incompliment de les

En l supòsit d'incompliment de les característiques dels residus procedents de les deixalleries, a més de les ures establertes als articles anteriors, l'EMSHTR podrà sancionar econòmicament el gestor local de la

al·lació corresponent.

posicions addicionals

conceptes emprats en aquesta ordenança i que no s'hagin definit expressament s'hauran d'entendre en termes de les definicions contingudes ls textos de les disposicions legals següents:

Llei 6/modificació de la Llei 6/1993.

Llei 10/1998, de 21 d'ab

• Terminologia específica aprovada per l'EMSHTR i per l'Agència Catalana de Residus.

Disposicions transitòries

condicions relatives a l'incompliment de la qualitat dels residus establertes a l'article 37 seran de plena ació als dos anys de la publicació d'aquest Reglament, amb

del fluxos, que per facilitar la gestió logística i ambiental general s'aplicabrà a l'entrada en vreg ament, sempre tenint en compte el període d'adaptació que necessiti cada ajuntament. És a dir, en funció de a qualitat dels residus actual a la data d'aprovació del Reglament, en un municipi concret i sota unes

dicions de m



Disposicions derogatòries

Amb la promulgació d'aquest reglament es deroga qualsevol altre que contravingui les disposicions qsón contingudes.

ue hi

El regl gació expres

Annex I. Suggeriments per redactar plecs de condicions per a la

• Sistema flexible i adaptable a una situació canviant, tant dels sistemes de recollida com dels de ó de la aules:

con

• viles, que po

• Ap l servei mu it, de la dic a viària,

• Apl ciutadà, erg s, de com

• Pres e a les qü porta, reco andària i erg la via pú portació,

• Apl ó amb

• ització,

• Impl preses si en la

• Impl

• Impl ials o ciut

Disposició final

ament entrarà en vigor l'endemà de ser publicat i serà vigent fins a la seva modificació o derosa.

contractació de serveis municipals de recollides

tractament, incloent-hi —fins i tot— el model de fraccions (per exemple, l'última situació d'aparicifracció RAEE, segregant-la d'altres residus: RVOL, RESTA, ferralla, etc.). En altres par

sideració del curt termini i del llarg termini.

Sistema adaptat a les característiques (urbanístiques, culturals, etc.) dels llocs de les ciutats oden ser diversos.

licació de criteris d'economia global del sistema, no sols des del punt de vista estricte denicipal, sinó també incloent-hi la gestió posterior dels residus: resolució, en aquest sentotomia entre les fraccions de recollida domiciliària i la resta de fraccions (RV, residus de netej

etc.).

icació de mesures d'optimització global del sistema de recollida (claredat i comoditat per alonomia i imatge dels elements materials, economia de recursos —materials, humanunicació, etc.).

a de les decisions adequades depenent de tot el que s'ha exposat anteriorment respectestions següents: sistemes de recollida (contenidors separats, bicompartimentats, porta a

llida pneumàtica; distribució dels contenidors dispersa o concentrada en àrees d'aportació; gronomia dels contenidors, etc.); opcions de recollida de RVOL (només a les deixalleries, a

blica) i de neteja (sistemes de neteja viària, de recollida de dispersos, de neteja d'àrees d'aetc.).

icació de mesures d'optimització del sistema de recollida mitjançant la cooperació-coordinaciels ajuntaments veïns.

Integració i coordinació de missatges a la societat: instruccions, sistema de fiscalitat, senyalcolors, etc.

antació de sistemes de seguiment de la qualitat de les recollides: autocontrol de les em(sistemes d'acreditació de la qualitat o similars —no cal una ISO—, però fent especial èmfatraçabilitat i les auditories internes), inspeccions municipals.

antació de sistemes d'incentiu-penalització de la qualitat del servei de recollides municipals.

antació de sistemes d'incentiu-penalització dels comportaments dels usuaris (activitats comercadans).



Annex II. Conveni subscrit entre l'Agència de Residus de Catalunya i Ecoembes el 4 de novembre de 2004, data en la qual l'EMSHTR s'hi va adherir.

Anne

x V punt 1.1. "Condicions de recepció i lliurament de materials": "A més, per complir amb la qualitat mínima els envasos s'hauran de lliurar amb un grau decompactació dins la caixa del camió que no superi una densitat de 120 kg/m3 o que, si éssuperior, no perjudiqui el procés de selecció de la planta de triatge".

Annex III. Plantes específiques de destinació de les fraccions de residus

La destinació concreta a cada planta de les fraccions de residus és orientativa.



An C dus per ser considerats fracció determinada

nex IV. aracterístiques i límits dels resi

An

1. Aracceptad

2. Observacvalorar dA criteri des proced següents. 1r cas:

ila de FORM acceptada. 2n cas:

presa o institució responsable de la recollida i gestió. La planta transmet la

nex V. Protocol d'actuació sobre la fracció FORM

ribada del camió i descàrrega a la platja, prop de la pila de la FORM (no barrejat en fraccions ja es).

ió visual de la fracció descarregada per part d'una persona formada i amb criteri, que pugui e manera global el contingut d'impropis de la FORM. el cap de planta, d'acord amb els paràmetres del reglament, es valorarà la qualitat del material i irà a les actuacions

El contingut d'impropis és inferior o igual al 20% (material acceptable). En aquest cas s'incorpora a la pEl contingut d'impropis oscil·la entre el 20% i el 30% (material acceptable amb alerta). En aquest cas s'incorpora a la pila de FORM acceptada i es prenen les dades del recorregut, emincidència a l'EMMA, i l'EMMA la transmet als responsables de la gestió (ajuntament, empresa operadora, etc.), indicant el que es consideri convenient.



3r cas: El contingut d'impropis és superior al 30% (material classificable com a RESTA). Al tercer cas es passa el residu a la pila de RESTA o de rebuig de planta i s'actua exactament igual que al segon cas quant a la comunicació de la incidència.

municació ó.

e líquids; de presència de cartrons i capses; d'objectes voluminosos; de runa, etc.). D'altra banda, la planta es dotarà de mitjans per reflectir la qualitat dels residus tan objectivament com sigui possible. En tots els casos les incidències es documentaran i es comunicaran a l'EMSHTR i a l'ajuntament corresponent, a l'efecte d'adoptar les mesures que calgui.

Annex VI. Protocol d'actuació sobre la fracció d'envasos lleugers (ERE)

El protocol d'actuació d'entrada a les plantes de triatge serà el següent:

• Arribada del camió i pesatge a la bàscula d'entrada.

• Si la càrrega neta/volum de caixa del camió es inferior al límit establert (annex II), es permetrà l'abocament a la platja de descàrrega i el personal de la planta, mitjançant l'observació visual, valorarà de manera global el contingut d'impropis. En cas que la càrrega excedeixi en >50% el límit, la planta avisarà l'empresa i el municipi corresponents del fet i de les característiques dels impropis observats, amb l'advertiment que caldrà actuar sobre les causes d'aquesta situació.

• En el cas que aquesta situació es repeteixi, la planta podrà denegar la descàrrega del camió.

• Si el pesatge de la bàscula indica un excés de pes, es procedirà de la manera següent:

• Si se sospita que l'excés de pes es deu a l'aigua de pluja, el camió es purgarà mitjançant l'aixeta de purga, amb l'obertura parcial de la comporta, etc. I es tornarà a pesar:

a) Si el sobrepès es deu només a l'aigua de pluja, s'acceptarà la càrrega i es tornarà a pesar d'entrada; aquest darrer registre de pes és el que s'acceptarà a tots els efectes. A partir d'aquí es procedirà com en el cas de càrrega potencialment correcta. En cas que el sobrepès es repeteixi en posteriors lliuraments, l'operador de la recollida adoptarà les mesures per purgar l'aigua de pluja retinguda als contenidors o als vehicles durant la recollida, per tal de no generar vessaments in itinere ni donar lloc a pesatges erronis d'entrada a planta.

b) Si continua havent-hi sobrepès, es descarregarà on el personal de la planta indiqui i s'observarà la càrrega visualment. Si es determina que la càrrega conté residus que no es corresponen amb la recollida municipal d'envasos i que puguin provenir de recollides comercials a l'engròs o industrials, de voluminosos o de neteja d'àrees d'aportació, no s'acceptarà el lliurament, s'obrirà un expedient informatiu amb documentació fotogràfica i es comunicarà a l'ajuntament corresponent, als efectes oportuns.

• Si el problema es deu a un excés de compactació i aquesta situació es presenta reiteradament, tampoc s'acceptarà la càrrega.

4t cas: El material no és acceptable per a la planta o el tractament per altres causes. En aquest cas el material es redirigirà cap a altres tractaments o plantes, amb coprèvia a l'EMMA, i s'actuarà com en els dos casos anteriors quant a la comunicaci

Respecte al responsable en planta de prendre decisions d'acord amb l'apartat anterior, haurà de tenir una formació molt pràctica, que li permeti distingir de manera global el contingut d'impropis de la FORM (visualització de residu vegetal, fruita, verdura; de presència d


defecte d'aix ior, serà e les des ses am el corr nen

nt corresponent, per adoptar les mesures que calguin.

Annex VII. Definició de fracció inorgànica al model de residu mínim

La fracció inorgànica en el model Residu mínim està formada per la totalitat dels envasos lleugers així com tota mena de plàstics, xapes, llaunes i metalls, paper d'alumini, tetrabrics, pols d'escombrar, articles de pell i

a, cendra i burilles de cigarreta, bolquers...).

• Quan no s'accepti la càrrega el camió es tornarà a carregar i es dirigirà a la planta de tractament finalistaque correspongui. Mentre durin totes les operacions, el camió haurà d'estar immobilitzat a la planta. En

ò anter la planta la que es farà càrrec de la càrrega, i es rescabalarà dpe b espo t càrrec a l'ajuntament generador del residu.

En tots el casos les incidències es documentaran i es comunicaran a l'EMSHTR i a l'ajuntame

restes de ceràmic



annex 4 Terminologia específica

4.1 Gl

•

esultants de la

• on es disposen de manera sistemàtica i

ú per a

•

•

•

•

• geu Tractament biològic.

que cal incorporar en la revisió dels programes de gestió de residus municipals

ossari

A

Abocador: Vegeu Dipòsit controlat.

• Altres residus de competència municipal (ARM): Residus de competència municipal rneteja de platges, rieres, neteja viària, solars, animals morts, etc.

Àrea d'aportació/Àrea de vorera: Espai a la via pública conjunta contenidors de la recollida de RM. L'àrea de vorera i l'àrea d'aportació es diferencien per la proximitat dels contenidors respecte a l'usuari, que és menor en l'àrea de vorera que en l'àrea d'aportació.

• Autocompostatge: Ús de la tècnica del compostatge en origen per als residus orgànics del jardí i part del menjar. Engloba tant el compostatge domèstic com el compostatge comunitari (en un lloc comdiverses llars).

B

• Bala de rebuig : Vegeu Rebuig en bales.

• Biodegradabilitat: Capacitat d'una substància per ser descomposta per microorganismes.

• Biodegradable: Susceptible de biodegradació.

Biodegradació: Procés de descomposició de la MO com a resultat de l'activitat microbiana.

Bioestabilització: Vegeu Estabilització biològica.

Biogàs: Gas combustible constituït per una mescla de metà i diòxid de carboni en proporció aproximada del 60/40, que es produeix com a conseqüència de la digestió anaeròbica de la MO biodegradable.

Biometanització: Vegeu Digestió anaeròbica.

Biotractament: Ve

• Bioresidu: Residu orgànic procedent de la RS de la FORM, de l'activitat agrícola i ramadera o de la indústria alimentària.

• Bosses compostables: Bosses fabricades amb una matèria primera que pot ser descomposta mitjançant un procés de compostatge.

• Brossa: Terme col·loquial per definir els residus generalment d'origen domèstic.

Annex 4 Terminologia específica que cal incorporar en la revisió dels programes de gestió de residus municipals


C

• Combustible alternatiu de substitució (CAS): Combustible produït a partir dels elements combustibles dels residus, que es pot utilitzar en instal·lacions industrials per substituir combustibles fòssils i produir energia (en anglès RDF: Refuse Derived Fuel). Una denominació alternativa és: "combustible derivat dels residus".

sura de fom• ent de la 2003, de 13 juny, de finançament

ontribueix al finançament del cost que comporta la implantació de la gestió

rnatiu de substitució.

• Centre de recepció: Qualsevol punt controlat on es pugui produir la descàrrega dels RM. Pot coincidir amb les mateixes plantes de tractament o de transvasament.

• que procedeix del procés de nt de les plantes.

post.

que redueix la durada del procés.

Compostatge en piles: Sistema de compostatge en què el material compostable es disposa en piles d'alçada limitada, de forma triangular o trapezoïdal. Les piles poden ser voltejades i ventilades per

• ompostatge es considera estàtic o dinàmic depenent del nivell

•

•

Cànon de residus: Instrument econòmic amb finalitat ecològica i com a mevalorització, que grava la disposició dels residus. A Catalunya la Llei 16/de les infraestructures de tractament de residus i del cànon sobre la deposició de residus, crea el cànon sobre la deposició controlada dels RM, com a tribut propi de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d'un instrument econòmic que csostenible dels residus. Aquest cànon grava la destinació dels RM a les instal·lacions de deposició delrebuig, de titularitat tant pública com privada, situades a Catalunya.

• Caracterització de residus: Determinació del tipus, composició, pes i/o volum i proporció dels diferents components d'una mostra de residus.

• Combustible derivat dels residus (CDR): Vegeu Combustible alte

• Centre de transferència: Centre de recepció on es du a terme la descàrrega de les recollides de residus com a pas previ a l'enviament cap a una planta de tractament.

Compost: Producte orgànic, higienitzat i parcialment estabilitzat, compostatge, l'ús del qual pot resultar beneficiós per al sòl i el desenvolupame

• Compostable: Material susceptible de ser compostat.

• Compostador: Recipient de petites dimensions on es diposita la MO per obtenir com

• Compostatge: Procés de transformació microbiològica aeròbica, sota condicions controlades, de residus orgànics en compost.

• Compostatge accelerat o forçat: Sistema de compostatge

• Compostatge casolà: Normalment, fa referència a l'ús de la tècnica de compostatge per als residus orgànics del jardí i de part del menjar en una sola llar; els ciutadans empren aquesta tècnica in situ a l'habitatge mitjançant autocompostadors, per exemple.

• Compostatge comunitari: Compostatge de residus orgànics del jardí i de part del menjar de diverses llars usat pels ciutadans.

•

afavorir el procés.

Compostatge estàtic/dinàmic: El cd'intervenció mecànica que influeix en diverses propietats físiques (homogeneïtzació, estructuració, reducció de la mida de partícula, etc.).

• Compostatge intensiu: Procés de compostatge tecnificat per assolir una acceleració del procés natural.

Compostatge obert/tancat: Segons el grau de confinament amb relació a l'entorn proper. El confinament es pot assolir utilitzant reactors (túnels, boxes, tambors rotatius, reactors verticals) en naus tancades o mitjançant l'ús de cobertes tèxtils.

Compostatge ventilat/no ventilat: El compostatge és ventilat o no segons si s'aporta aire de forma artificial (sistemes ventilats), o bé l'aportació d'aire és totalment natural —per difusió i convecció (sistemes no ventilats).


•

•

• s compartiments preparats per rebre acció RESTA i la FORM.

•

•

•

• Coco

• Co

ser degradat mitjançant un procés de digestió.

Digerit/digestat: Material parcialment estabilitzat, resultant d'un procés de digestió.

es i inorgàniques es

• r: Reactor que es fa servir per efectuar la digestió.

ompactades, les quals es cobreixen es recullen i

tractat o

E

la resta

• e rebuig): Embolcall del rebuig, generalment de plàstic, que s'aplica després de

• ractament de Residus (EMSHTR): Entitat local elona (llei catalana). La Llei 6/1993, de

4 i 46 concreta les competències de l'EMSHTR en la programació, l'execució d'obres i la gestió del servei de reciclatge, valorització i disposició dels RM. El mateix servei s'atribueix respecte dels residus industrials —no especials o inerts—, de conformitat amb el Decret legislatiu 2/1991, de 26 de setembre. En el sector dels residus industrials, l'acció principal de l'EMSHTR es desplega en relació amb el tractament de runes, enderrocs i altres residus de la construcció, la gestió dels quals està regulada pel Decret 201/1994, de 26 de juliol.

Contenidor: Recipient de capacitat i formes diverses, obert o tancat, destinat a contenir o a transportar diferents tipus de residus.

Contenidor de recollida selectiva: Contenidor destinat a rebre exclusivament una part segregada en origen dels RM, com ara vidre, paper, plàstic, MO, piles, envasos, roba, etc.

Contenidor bicompartimentat: Contenidor constituït per doseparadament dues fraccions diferents de residus, habitualment la fr

• Contenidor d'envasos: Contenidor groc, generalment de tipus iglú.

Contenidor d'inorgànics: Contenidor per a la RS de la fracció seca, que no inclou la MO, utilitzat en el model de residu mínim.

Contenidor de matèria orgànica: Contenidor generalment de color marró o taronja segons el municipi.

Contenidor de paper/cartró: Contenidor blau generalment de tipus iglú.

ntenidor de RESTA: Contenidor destinat a recollir els RM no seleccionats en origen, generalment de lor gris o verd fosc.

ntenidor de vidre: Contenidor verd, generalment de tipus iglú.

D

• Deixalleria: Centre d'aportació i emmagatzematge selectius de RM que no són objecte de recollida domiciliària amb l'objectiu de facilitar-ne la valorització o gestió correcta. Aquestes instal·lacions són d'ús de particulars i petits comerços d'acord amb les ordenances municipals.

• Deposició controlada: Sistema d'emmagatzematge del rebuig dels residus.

• Digerible: Característica d'un material susceptible de

•

• Digestió: Procés biològic anaeròbic pel qual substàncies o matèries orgàniqudescomponen en altres compostos més senzills en absència d'oxigen i per l'acció dels microorganismes.

Digesto• Dipòsit controlat (DC): Lloc on es dipositen les deixalles c

successivament amb capes de terra. El terreny on hi ha el DC s'impermeabilitza, els lixiviats es depuren, i els gasos es gestionen amb aprofitament energètic o combustió.

• Disposició del rebuig: Conjunt d'operacions que permeten el tractament finalista del rebuig, sense tractar, en condicions de seguretat ambiental.

• Ecoparc: Equipament ambiental per al tractament integral dels RM. La seva funció es valoritzari/o FORM a través de diversos TMB.

Embalatge (dbioestabilitzar el rebuig i es premsa a fi de permetre'n l'emmagatzematge, el transport i la deposició.

Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tcreada per la Llei 7/1987, de 4 d'abril, sobre la conurbació de Barc15 de juliol, reguladora dels residus (llei catalana), en els articles 4


Les relacions amb l'Administració de la Generalitat s'estableixen per mitjà de l'ARC, adscrita al Departament de Medi Ambient.

•

e s'utilitzi per s, fins a articles

Escombraries: Terme col·loquial per definir els residus generalment d'origen domèstic.

• Recollida en massa.

• En origen (separació): Vegeu Separació en origen.

• ble: Que pot patir fermentació, especialment quan hi ha degradació.

• ia que s'usa en referir-se a la fracció seca dels residus.

dineria i poda), susceptible de degradar-se biològicament.

• Fracció paper: Fracció dels RM constituïda per paper (generalment també s'hi inclou el cartró).

• Fracció RESTA: Fracció residual dels RM un cop efectuades les RS i que encara pot contenir materials valoritzables.

Fracció vegetal (FV): Fracció dels RM constituïda per restes vegetals de jardineria i poda, susceptible

• vidre: Fracció dels RM constituïda per envasos de vidre.

La coordinació dels serveis municipals s'exerceix en relació amb la recollida segregada de la FORM i de les diferents RS de fraccions inorgàniques (envasos, paper i cartró, vidre, etc.), i amb l'establiment del servei de deixalleries municipals i la gestió logística d'aquestes.

Enfardat (de residus): Disposició dels residus en forma de fardell.

• ERE: Es considera envàs tot producte fabricat amb materials de qualsevol naturalesa qucontenir, protegir, manipular, distribuir i presentar mercaderies, des de matèries primereacabats, en qualsevol fase de la cadena de fabricació, distribució i consum. També es consideren envasos tots els articles d'un sol ús utilitzats amb aquesta mateixa finalitat. En aquest concepte s'inclouen únicament els envasos de venda a primaris, els envasos col·lectius o secundaris i els envasos de transport o terciaris.

Es consideren envasos industrials o comercials els que siguin d'ús i consum exclusiu a les indústries, comerços, serveis o explotacions agrícoles i ramaderes i que, per tant, no siguin susceptibles d'ús i consum ordinari als domicilis particulars. El residu d'envàs és tot envàs o material del qual es desprèn el posseïdor o tingui l'obligació de despendre-se'n segons la normativa vigent.

•

• Estabilització biològica o bioestabilització: Procés de transformació de molècules senzilles obtingudes en la descomposició de la biomassa en macromolècules de difícil degradació.

En massa (recollida en massa dels residus): Vegeu

F

Fermenta• Fermentació: Procés de transformació d'un substrat orgànic produït pels enzims de llevats, bacteris o

fongs.

• Fracció: Part del total de residus de característiques semblants.

• Fracció envasos: Fracció dels residus municipals constituïda per envasos. Vegeu ERE.

Fracció inorgànica (FIRM): Terminolog

• Fracció orgànica (fracció orgànica de residus municipals —FORM—): Fracció orgànica dels RM fonamentalment constituïda per restes de menjar (verdures, fruita, closques, peles, carn, peix, farines, etc.) i restes vegetals (jar

• de degradar-se biològicament mitjançant compostatge.

Fracció


G

• Gasificació (de residus): Procés tèrmic que permet la conversió d'un combustible sòlid, com ara la

secat, la piròlisi i la

• ue, per les seves

rització. Algunes activitats que es podrien qualificar de

un punt intensiu pció de mesures

• , el tractament i la disposició dels residus.

H

• Higieindesi vegetals regeneratives en el compost o el digestat, que es produeix durant la fase termò

I

• Impahuma

• Imd'imp

• Improselectiv

• el c ue en redueix la qualitat.

Incineradora: Instal·lació de tractament tèrmic dels residus que consisteix en la combustió controlada dels gasos, les cendres i les escòries generades, i amb

esidus.

L

mitat pròpia o perquè ha incorporat

• cas concret dels residus, el procés de

biomassa, en un combustible gasós mitjançant un procés d'oxidació parcial. El gas pobre resultant pot ser utilitzat en turbines de gas o en motors de combustió interna. Com a agent oxidant s'empra el vapor, l'oxigen o l'aire. El procés de gasificació consta de tres etapes bàsiques: l'asgasificació.

• Generació de residus: Quantitat de residus produïts en un àmbit territorial determinat.

Generador singular: Activitat productora d'una o més fraccions de residus qcaracterístiques, localització, quantitat i qualitat dels seus residus, pot ser susceptible d'una gestió específica que millori les possibilitats de valogeneradors singulars són les activitats lúdiques, sanitàries i educatives, entre d'altres.

• Gran productor: Empresa o institució que, per les seves característiques, constitueixd'aportació de residus d'una determinada fracció al sistema, la qual cosa justifica l'adoorientades expressament a la seva recollida específica.

Gestió de residus: Conjunt d'activitats que comprèn la recollida, el transport, l'emmagatzematge, la valorització

nització: Procés d'inactivació o de destrucció d'agents patògens, paràsits, llavors germinatives tjables i partsfila del compostatge o de la digestió anaeròbia.

cte ambiental: Alteració de les característiques inicials del medi ambient provocada per l'activitat na.

permeabilització: Conjunt d'actuacions que es duen a terme en un DC, en bases de lixiviats, etc., a fi edir la infiltració d'efluents contaminants cap al subsòl.

pis: Elements estranys al contingut bàsic d'una determinada fracció dels RM recollits ament.

Impuresa: Material que es troba en petites proporcions en els materials recuperats, com per exemple en ompost, i q

• d'aquests residus, amb una adequada gestiórecuperació d'energia.

• Instal·lació de tractament de residus o planta de tractament de residus: Lloc on es du a terme el tractament de r

• Lixiviació: Procés de pèrdua de líquid d'un material, ja sigui per la huaigua.

Lixiviat: Líquid resultant d'un procés de lixiviació. En el degradació biològica pot generar un líquid amb contaminants orgànics, minerals i metàl·lics per extracció de compostos solubles de la matèria.


M

Maduració: Estabilització biològica que condueix a l'obtenció de compost madur.

Matèria orgànica (MO): Matèria formada per estructures i teixits procedents d'organismes animals o vegetals que requereixen la intervenció de microorganismes per descompondre's.

Matèria orgànica residual (MOR): Matèria orgànica present en la fracció RESTA.

•

•

•

•

• zació: Terme més ampli que el de "prevenció". Engloba prevenció i reciclatge.

,

Model 5 fraccions: El més habitual. Segrega les fraccions següents: FORM, paper cartró, vidre, ERE i resta.

talment

aterials que no han estat seleccionats). a les fraccions següents: FORM, vidre, paper-cartró conjuntament

es diferencia segons si la recollida es fa PaP al punt

• ·lació de tractament de residus orgànics mitjançant un procés de

•

•

tió dels oral, premsatge, etc.

• Materials valoritzables: Residus que es poden tornar a utilitzar totalment o parcialment com a producte, matèria primera o font d'energia i que, per tant, tenen un valor comercial o industrial.

Metà: Hidrocarbur saturat de fórmula CH4, gas incolor, inodor i inflamable, que es forma principalment durant la descomposició anaeròbica de la MO.

• Metanització: Procés anaeròbic de transformació de matèries orgàniques en biogàs.

Minimit• Model de recollida: Conjunt de sistemes de recollida de residus i tractament posterior de les fraccions

recollides desplegat en un àmbit territorial determinat. Bàsicament, es diferencien segons els paràmetres següents:

• Model de segregació: Nombre i tipus de segregacions en origen demanades a l'usuari. Trobemper exemple:

Model de residu mínim: Basat en el sistema humit/sec que demana la separació fonamende la FORM. Inclou les fraccions següents: orgànica, paper-cartró, vidre i fracció inorgànica (ERE i la resta de mModel multiproducte: Segregamb els ERE, i fracció RESTA.

• Ubicació dels punts de recollida: Bàsicament de generació o si l'usuari ha de desplaçar-se fins a un punt d'aportació (més o menys distant segons si es tracta d'una àrea de vorera, àrea d'aportació, establiment especialitzat, deixalleria, etc.).

Els tractaments de cada fracció s'ajustaran generalment al model de segregació de la recollida triat en cada cas.

P

• Planta incineradora: Vegeu Incineradora.

Planta de compostatge: Instalcompostatge.

Planta de metanització: Instal·lació de tractament de residus orgànics mitjançant un procés de digestió anaeròbia.

• Planta de tractament: Vegeu Instal·lació de tractament de residus.

Planta de tractament de RESTA: Planta dedicada a recuperar materials continguts a la fracció RESTA i/o a l'estabilització de la MOR continguda en aquesta fracció.

• Planta de transvasament o transferència: Instal·lació que permet la millora logística de la gesresidus mitjançant emmagatzematge temp

• Planta de triatge i classificació: Vegeu Triatge.


• du a terme gràcies a l'aportació

utilitzada

bines de gas. Els components inorgànics i inerts són fosos i cauen al fons del reactor i

• s de síntesi, olis

rcions relatives d'aquests subproductes a i el temps.

•

ent i facilitar la gestió posterior dels residus; bé perquè hi ha una reducció r la seva nocivitat o perillositat.

R

•

• ment amb plàstic prèvi a la

•

• eix producte o d'un nou producte.

• ssa de residus: Recollida dels residus sense tria a l'origen, és a dir, barrejats en un sol

• ecollida.

rtró, envasos i RESTA.

ls residus per facilitar-ne la valorització o una

es fraccions incloses a la RS bruta exceptuant-ne els impropis.

• inució del volum o de la perillositat dels residus generats en un procés productiu mitjançant pràctiques adequades i/o la modificació de processos que impliquin l'ús de

Plasma: Tecnologia que permet trencar molècules per poder alliberar-ne els àtoms. A l'interior d'un reactor es produeix una piròlisi en absència total de flama, la qual esenergètica i a la radiació ultraviolada alliberada en el si del reactor. L'energia introduïda trenca les unions moleculars i allibera els àtoms, els quals es recombinen en forma controlada per formar molècules més petites. Es genera una barreja d'hidrogen (H2) i monòxid de carboni (CO), susceptible de ser com a matèria primera en un altre procés, o bé com a combustible en generadors elèctrics accionats per motors o turformen una resta de característiques vítries.

Piròlisi: Degradació tèrmica dels compostos orgànics a temperatures al voltant dels 400°C amb absència d'oxigen o d'altres agents gasificants per produir un gas combustible o gapirolítics i un residu sòlid carbonós (o coc de piròlisi). Les propodependran de la composició dels residus d'entrada, la temperatur

• Pneumàtic fora d'ús (PNFU): Pneumàtics que han arribat al final de la seva vida útil i que esdevenen un residu.

Prevenció (prevenció de residus): Conjunt de mesures i accions (tant en l'àmbit de la concepció i el disseny, de la producció, de la distribució i del consum d'un bé o servei) encaminades a reduir els impactes sobre el medi ambide les quantitats de residus generats o bé pe

• Productor de residus: Qualsevol persona, física o jurídica, que produeix residus amb la seva activitat.

Rebuig: Flux residual procedent del tractament de residus que té com a destí la disposició final.

Rebuig en bales: Rebuig sotmès a un procés de premsatge i embolcalladisposició final.

Rebuig de planta: Vegeu Rebuig.

Reciclatge: Opció de valorització de residus que consisteix a utilitzar aquests materials en el procés de fabricació del mat

• Recollida de residus: Conjunt d'operacions de càrrega, transport i descàrrega dels residus fins que arriben a la planta de tractament.

Recollida en macontenidor.

• Recollida municipal: Recollida de RM o d'alguna de les seves fraccions realitzada pels ens locals.

Recollida pneumàtica: Vegeu Model de r

• Recollida ordinària de residus: Operació de recollida de les principals fraccions de RM: orgànica, vidre, paper i ca

• Recollida selectiva (RS): Separació i classificació degestió correcta. Les eines fonamentals de la RS són la participació ciutadana, els contenidors al carrer, la recollida PaP, els punts de recollida específics per a certs residus (medicaments, piles) i les deixalleries.

• Recollida selectiva bruta: Inclou tots els residus recollits mitjançant els sistemes disposats pels municipis i destinats a la RS. Inclou, per tant, els impropis, és a dir, els residus que trobem en cadascun dels sistemes de recollida, però que no corresponen a la fracció principal demanada.

• Recollida selectiva neta: Inclou l

• Reducció de residus: Vegeu Prevenció.

Reducció en origen: Dism


tecnologies més netes o d'equips més eficients, la substitució de matèries primeres o la modificació de la composició dels productes, la millora dels sistemes de distribució, etc.

esidu biodegradable (RB): Residus susceptibles d'experimentar biodegradació (MO, paper i cartró,

•

• Re ísiques, químiques o biològiques sign cni entren ontacte. La lixiviabilitat total, el contingut de contaminants dels residus i l'ecotoxicitat del lixi ien de suposar un risc par a la qualitat de les aigües sup rfic

•

•

cotxe

• Resid s quantitats (REPQ): RE que es generen en petites quantitats, de mane tenem que la pr prou amb la de i

• Resid ecollida ordinària de residus.

• Re d ària

• rcs i jardins urbans, neteja de boscos, etc.

aterials, lars com

•

de diferent.

• Residu: Material que es genera com a conseqüència no desitjada de qualsevol activitat humana, el generador o posseïdor del qual se n'ha desprès o té la intenció o obligació de desprendre-se'n.

• Rfusta, etc.).

Residu comercial: RM generat per l'activitat pròpia del comerç al detall i a l'engròs, l'hostaleria, els bars, els mercats, les oficines i els serveis. Són equiparables a aquesta categoria, a l'efecte de la gestió, els residus originats a la indústria que tenen la consideració d'assimilables als municipals.

• Residu domèstic: RM que prové de les activitats domèstiques.

sidu inert: Residu no perillós que no experimenta transformacions fifi atives. Els residus inerts no són solubles ni combustibles, ni reaccionen físicament ni químicament

de cap altra manera, ni són biodegradables, ni afecten negativament altres matèries amb les quals en c

viat són insignificants. En particular no haure ials i/o subterrànies.

• Residu mínim: Vegeu Model de recollida.

Residu municipal (RM): Residus generats als domicilis particulars, als comerços, a les oficines i als serveis. Inclouen els que no tenen la consideració de residus especials i que per la seva naturalesa o composició es poden assimilar als que es produeixen en aquells llocs o activitats. Tenen també la consideració de RM els residus procedents de la neteja de vies públiques, zones verdes, àrees recreatives i platges, els animals domèstics morts, els mobles, els estris i els vehicles abandonats, els residus i els enderrocs procedents d'obres menors i reparació domiciliària.

Residu municipal especial (RE): Residus municipals que no poden gestionar-se com a RM ordinaris, sinó que requereixen un tractament especial per evitar efectes perjudicials en el medi ambient o en la salut de les persones, com ara pintures, coles, medicaments, cosmètics, olis lubricants, bateries de

, piles, etc.

u municipal especial en petitera dispersa pel territori i en múltiples activitats productives. Quant als RM, en

oducció de residus especials sempre serà en petites quantitats, per tant, n'hi hauriafin ció de RE.

u municipal ordinari: RM que són objecte de la r

si u municipal voluminós (voluminosos —RVOL—): Residus que per la seva granddistorsionen la gestió ordinària dels RM.

• Residu orgànic: Accepció aplicada a la gestió de RM que es refereix a la facció orgànica i la fracció vegetal.

• Residu sòlid urbà (RSU): Antiga denominació del RM.

Residu verd o vegetal (RV): Residus d'origen vegetal, procedents de jardineria, poda de pa

• Residus d'aparells elèctrics i electrònics (RAEE): Aparells elèctrics i electrònics, els seus mcomponents, consumibles i subconjunts que els componen, procedents tant de llars particud'usos professionals, a partir del moment en què passin a ser residus.

RESTA: Vegeu Fracció RESTA.

• Reutilització: Opció de valorització consistent a utilitzar de nou un residu en la seva forma original per al mateix ús o un

• e facilitar-ne la recollida i la valorització posterior.

• anta un sistema per recuperar físicament els seus envasos posats al mercat per a la

produeix en tota la cadena de distribució i comercialització, fins al consumidor final.

Sistema de recollida: Conjunt de mecanismes que faciliten la recollida dels RM, per exemple:

de diferents tipus: plataforma abatible, alçada, amb ploma,

•

•

rt per la quantitat en

os de productes de

gestió de residus aplicat als residus

e s'utilitzen com a substituts de productes comercials i/o de primeres es sense necessitat de sotmetre'ls a operacions de tractament.

egradació de fluxos de MO recollits selectivament.

(incineració, assecatge, etc.).

racions que tenen per objecte reduir el potencial contaminant

S

Separació en origen: Separació de les diferents fraccions de residus en recipients diferenciats, en el mateix lloc i moment en què es generen, a fi d

•

Sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR): Model de gestió, generalment per als envasos, en què l'envasador implreutilització posterior. Per garantir aquest retorn, l'envasador cobra un import en concepte de dipòsit al client, import que és retornat en el moment de fer efectiva la devolució de l'envàs. Aquest procés es

•

• Contenidors en superfície (càrrega posterior, lateral, ploma, etc.) • Contenidors soterrats (també n'hi ha

etc.) • Recollida en cubells o bosses individuals • Recollida pneumàtica (estàtica o mòbil).

Sistema integrat de gestió de residus (SIG): Model de gestió de residus en què les empreses responsables de posar al mercat els productes han de pagar un import a una societat gestora constituïda pels mateixos fabricants del producte/residu específic per finançar la gestió amb la finalitat d'assegurar elcompliment dels objectius de reciclatge i valorització segons la normativa vigent.

Sistema integrat de gestió de residus d'envasos: Els sistemes integrats de gestió de residus d'envasos neixen com a resposta a la Directiva europea 94/62/CEE sobre gestió d'envasos, i la Llei 11/1997, d'envasos i residus d'envasos. Les empreses envasadores paguen un impopes dels envasos posats al mercat nacional (o quantitat d'envasos venuts) a la societat gestora d'aquest SIG. Aquests diners serveixen per finançar la gestió dels diferents materials. L'ARC ha autoritzat quatre societats gestores de sistemes integrats de gestió, en funció dels productes envasats de què es tracti:

• ECOEMBALAJES ESPAÑA, SA (ECOEMBES —ECB—): SIG dels envasconsum domèstic en general.

• ECOVIDRIO (ECV): SIG dels envasos de vidre de productes de consum domèstic. • SIGRE. Sistema Integrado de Gestión y Recogida de Envasos: SIG d'envasos de medicaments i

productes farmacèutics de consum domèstic. • SIGFITO AGROENVASES, SL: SIG d'envasos de productes fitosanitaris de consum agrícola.

Els envasos inclosos en un sistema integrat de gestió d'envasos s'identifiquen amb símbols acreditatius.

• Sistema integrat de gestió de RAEE: Sistema integrat de d'aparells elèctrics i electrònics.

• Subproductes: Matèries qumatèries i que són recuperabl

T

• Tractament biològic: Tractament per biod

• Tractament tèrmic dels residus: Qualsevol procés destinat a la transformació dels residus en el qual intervingui l'energia calorífica

• Tractament de lixiviats: Conjunt d'opedels lixiviats.



• Tractament de residus: Operació o conjunt d'operacions que tenen per objecte modificar les itzar les substàncies -ne l'ús com a font

o biològic mecànic (TMB/TBM): Combinació de processos físics i cions de residus amb contingut significatiu de MO procedent de la

ió i/o condicionament de residus que no han estat separats en el mateix lloc per objecte facilitar-ne la valorització posterior.

ions que comporten l'aprofitament total o parcial de residus com a

Inclou la valorització energètica primària o VEP (quan la finalitat principal és rització energètica secundària o VES (quan l'objectiu principal és tractar residus lum en la incineració i reduir biodegradabilitat en el cas de la metanització de

e n'obté energia). ineració amb recuperació energètica (VES), la metanització de les

mprats com a substitutius de combustibles (VEP), els os mitjançant processos de piròlisi, gasificació o altres.

portats realment a reciclar. Es diferencia entre valorització at la recuperació material; i

perats mitjançant les plantes de es.

d, tèxtils que són reutilitzats o reciclats, també inclou RVOL que són reparats o desballestats per al seu aprofitament material, les runes o les escòries quan són aprofitades i la MO sense impropis que es porta a compostar o a metanitzar, sempre que el compost resultant sigui de qualitat.

Vitrificació: Es basa en la inserció d'un contaminant inorgànic en el si d'una matriu vítria de manera que no pugui sortir. La base d'aquesta tècnica implica la inserció dels materials en una xarxa inerta, preferentment en els casos d'òxids, sense humitat i amb la menor quantitat de carbonat possible. El sistema tancat o cold top permet que tot el que entra a la màquina quedi vitrificat, sense emissió de partícules per una xemeneia. La forma del producte acabat dependrà de la manera en què s'hagi fet el refredament. Permet, però, fer grava i/o paviment. La vitrificació mitjançant plasma ofereix la possibilitat d'atomització extrema, evitant la formació de punts freds i sense necessitat de depuració. A més, també permet la valorització del gas de síntesi.

• Voluminosos (RVOL): Vegeu Residu municipal voluminós.

4.2 Acrònims i sigles

• AMB: Àrea Metropolitana de Barcelona

• ARC: Agència de Residus de Catalunya

• ARM: Terme que substitueix el de RRM (resta del residu municipal en el PMGRM) per evitar confusions amb la definició de RESTA

• CDR: Combustible derivat dels residus

• EMMA: Entitat Metropolitana de Medi Ambient

• EMSHTR: Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament de Residus

característiques físiques, químiques o biològiques d'un residu per reduir o neutralperilloses que conté, recuperar-ne matèries o substàncies valoritzables, facilitard'energia o adequar el rebuig a la deposició.

• Tractament mecanicobiologic biològics per tractar residus o fracfracció RESTA.

• Triatge: Classificació, seleccon s'han generat, que té

V

• Valorització: Conjunt d'operacproducte, matèria primera o font d'energia.

• Valorització energètica:obtenir energia) i la valo—per exemple reduir voMOR— però en el procés sLa valorització energètica inclou la incfraccions biodegradables (VES), els residus eresidus dels quals s'obtenen combustibles divers

• Valorització material: Inclou els materialsmaterial primària o VMP, que inclou la RS neta que realment té com a finalitvalorització material secundària o VMS, on s'inclouen els materials recutractament de la fracció resta o les escòries recuperades de les incineradorAlguns exemples: Paper, vidre, metalls fèrrics, metalls no fèrrics, plàstic film i rígi

•


• ERE: Envasos i residus d'envasos

• FIRM: Fracció inorgànica de residus municipals (segons el model de residu mínim)

• FORM: Fracció orgànica de residus municipals

• MOR: Matèria orgànica residual

• PET: Politereftalat d'etilenglicol

• PNFU: Pneumàtic fora d'ús

• PVC: Policlorur de vinil

• RAEE: Residus d'aparells elèctrics i electrònics

• RE: Residu municipal especial

• REPQ: Residu municipal especial en petites quantitats

• RM: Residu municipal

• RSU: Residu sòlid urbà

• RV: Residu verd o vegetal

• RVOL: Residu municipal voluminós

• SDDR: Sistema de dipòsit, devolució i retorn

• SIG: Sistema integrat de gestió de residus

• TAMGREM: Taxa ambiental metropolitana de gestió de residus municipals

• TMB/TBM: Tractament mecànic biològic o tractament biologicomecànic

• TMTR: Taxa ambiental metropolitana de tractament i deposició de residus municipalTs

segona revisi 2004-2006 del programa metropolit de … · segona revisió 2004-2006 del programa...

Documents