CP NORAI 2014-2015

QUÈ ÉS IMPORTANT RECORDAR?

• Màxima puntualitat en les entrades i les sortides.

• No podeu entrar dins l’edifici els matins, només per venir a recollir-los.

• Servei escola matinera.• Servei de menjador.• Avisar si hi ha canvis de domicili o número de

telèfon ( faran notificacions via sms)• Quedar a casa amb símptomes de malaltia o

febre• No es pot fumar dintre del recinte escolar.• No es poden dur cans, ni grans ni petits,

doncs hi ha nins que tenen al·lèrgies.

COMUNICACIÓ ESCOLA-FAMÍLIA• Les tutories: seran els dimecres de 14 a 15h.• Les circulars (a vegades seran fetes pels propis infants per tant

donar importància quan les rebeu)• És molt important que al llarg del curs poseu atenció a

les demandes dels infants. • Respectar davant el nin/a les decisions de l’escola.• S’entregarà un informe d’avaluació cada trimestre i s’ha

de dur signat. • Pàgina web: http://www.cpnorai.edu.es/ des d’aquesta

pàgina podeu entrar al bloc d’infantil.

MATERIAL QUE ÉS NECESSITA

• Calcetins de psicomotricitat • Bata• Una muda de recanvi• Roba còmoda i sabates de velcro

Hàbits Mirar periòdicament si els infants tenen polls i

passar-los la pinta per llemes. Si en tenen per favor comunicar-ho al tutor. Tots ens beneficiarem.

No es celebraran els aniversaris. Però els infants seran especials aquest dia.

Han de dur una botella d’aigua. Els infants han de dur el berenar dins una

carmanyola (fiambrera) i aquesta dins una bossa de tela o motxilla sense rodetes.

Evitar dur: paper d’alumini, dolços, xocolata, la rebosteria industrial.

Els berenars han de ser sans i variats.

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES

Derivats de llet

Derivats de carn

fruita Galetes salades amb algun complement

LliureRepetir un dia de la setmana.

HORARI SETMANAL DELS BERENARS

SORTIDESLes sortides que tenim planificades, per ara són:

2n trimestre- 13 de febrer Carnestoltes (amb tres dies de tallers per

realitzar la disfressa).- Possible sortida a fundació Ben Jackober (pendent

confirmació data).- Sortides relacionades amb el projecte.

ASPECTES PEDAGÒGICS

Aspectes a tenir en compte:

• JOGUINES: Poden dur joguines de casa tan sols els dilluns

• HÀBITS I AUTONOMIA: escoltar, esperar, asseure bé, anar al bany, tenir cura del material…

• EL JOC: a cada tallers hi haurà racons especialitzats amb l’àrea que es treballi dins aquella aula ( racons matemàtics, racons de llengua, racons de medi “observació i manipulació” entre d’altres)

• Les activitats de tots els tallers estan connectades per fer que els aprenentatges siguin significatius. Treballarem a partir de contes, lamines de dibuix, receptes de cuina, projectes... anirem creant una xarxa de connexions per poder treballar en els diferents tallers i que tot estigui interrelacionat per fer que

els aprenentatges siguin funcionals.

HORT/PSICOMOTRICITAT

• Hort Els nins de 3 anys sóm espectadors, anirem a veure el treball que fan els nins més grans.

• Psicomotricitat Es segueix fent el dimecres i el divendres, i ens permet aprendre a relacionar-nos amb la resta d’infants.

LLENGUATGE ORAL• Fomentarem situacions on l’infant

pugui expressar-se donant oportunitats a cada nin per poder parlar. Emprarem contes, làmines, cançons, converses amb la filosofia 3/18... per anar augmentant el seu vocabulari i la seva expressió i comprensió amb la llengua vehicular del centre.

FILOSOFIALa proposta de filosofia 3/18 té com a finalitat reforçar les

habilitats de pensament a l’escola amb l’objectiu de formar ciutadans que pensin i parlin raonablement, elements essencials per a la participació democràtica.

• La filosofia 3/18 potencia quatre grans estratègies: - escoltar - parlar - llegir - escriure d’una forma integrada.

• En el treball de la filosofia 3/18 és essencial les següents normes: - Quan vulguis parlar aixeca la ma. - No parlis mentre parla un altre. - Parla alt i clar perquè et puguin entendre. - Pensa el que vols dir abans de demanar la paraula. - Escolta els teus companys amb atenció. - Tracta bé als altres nins. - Fes preguntes

LECTURA I ESCRIPTURA

Decret 71/2008, de 27 de juny, pel qual s'estableix el currículum de l'educació infantil a les Illes Balears

• Iniciar-se en els usos socials de la lectura i l’escriptura explorant el seu funcionament en contextos significatius i valorant-les com a instrument de comunicació, informació i plaer.

Hipòtesis dels nens a l’inici de l’aprenantge de l’escriptura:

• Poden coexistir noms fixos apresos de memòria alhora que es fan hipòtesis diferenciades.

• Cada alumne té un nivell diferent i sap coses distintes sobre el text escrit.

• Els mètodes no impedeixen que l’alumne continuïn elaborant les seves pròpies hipòtesis.

• El fonema és la unitat més difícil d’accedir. És difícil aïllar-lo de la síl·laba.

• A l’inici de l’escriptura alfabètica no es generalitza la sí·laba. Aquesta es reconstrueix cada vegada.

• Existeixen serioses dificultats per a distingir el referent del significant.• Existeixen diferències quan escriuen una sola paraula a quan han de

formar una frase

LES FASES DE LA LECTOESCRIPTURA, SEGONS ELS

ESTUDIS REALITZATS PER ANA TEBEROSKY • ESCRIPTURES PRESIL·LÀBIQUES: DIBUIX: No

s’estableix diferència entre dibuix i escriptura. Escriure el nom d’una cosa és dibuixar-la.

• ESCRIPTURES INDIFERENCIADES: A partir d’aquest moment s’estableix una diferència entre dibuix i escriptura. Simulen l’escriptura amb gargots, palets, cercles... Lletres que s’inventen i d’altres que coneixen. Ex. ~Iµ (CADIRA)

• ESCRIPTURES DIFERENCIADES: Pensen que per escriure coses diferents han d’escriure símbols diferents, per tant empren diferents lletres o les mateixes però en diferent ordre per escriure paraules que no diuen el mateix. Ex. ~Iµ (CADIRA) ~µlp (TAULA)

COM TREBALLAM LA COMPRENSIÓ DEL TEXT?

- S’identifica el text. Què és? Per a què serveix?

- Es descodifica. Que s’hi veu? Quines lletres? Hi ha nombres, dibuixos, titols?

- Es formulen hipòtesis a partir dels coneixements previs de la imatge i d’altres textos llegits. De què pot parlar?

- Es verifiquen les hipòtesis llengint el text.

• Treballam la lectura a partir de: - El propi nom i els dels companys: Generalment aquest tipus d’activitats es fan en gran grup. Treballem amb lletra de pal. Treballarem per tenir una bona escriptura el traç , el tipus de lletra, la direccionalitat, la prensió del llapis i la disposició del text en el full (per tenir bona prensió

tenim calaixet dits fins). - Rètols: Calendari dels dies de la setmana. Temps

(sol, ennuvolat, pluja...) Càrrecs i encarregats de la classe. Cançoner. Noms d’alguns objectes i espais o racons de la classe.

- Títols: Cançons. Contes. Poesies.

COM TREBALLAM LA LECTURA?

MOTRICITAT FINA

L’HORA DEL CONTE

• Treballam l’escriptura. - Copiar el propi nom i facilitarem la

direccionalitat col.locant un gomet a la lletra inicial o bé la lletra incial de diferent color o tamany.

- Escriure el nom propi amb model i sense model.

- Copiar la data, els títols de contes, cançons, receptes, vocabulari especific del tema tractat.

- Escriptura lliure (Personalment EL millor per no tenir por a escriure i gaudir de fer-ho).

COM TREBALLAM L’ESCRIPTURA?

MATEMÀTIQUES

A L’AULA

ASPECTES BÀSICS PER TREBALLAR LA COMPETÈNCIA MATEMÀTICA.

1. En tot moment donar sentit i context a tot el que es treballa, sempre que sigui possible partint d’experiències properes i significatives pels alumnes (els preus dels materials per al treball de plàstica, la compra al supermercat per fer una berenada…).

2. Partir del propi cos (pams, peus, passes...) i dels referents de l’entorn.

3. Fer vivenciar i verbalitzar als alumnes les situacions d’aprenentatge.

4. Treballar una matemàtica comprensiva. Quan més enteniment s'aconsegueixi, farà falta menys repetició.

Utilització d’altres recursos:

• Materials manipulables: les matemàtiques s’aprenen millor FENT: puzzles, tangrams, daus, collars,... • Mitjans de comunicació: ens donen gran quantitat d’informació.(diaris, revistes, propaganda…) • Aplicacions d’Internet: pàgines web amb quantitat abundant i organitzada d’activitats.

Treballar la competència matemàtica de manera funcional pel infant fa que és necessiti més temps, però això implica una sèrie d’avantatges que cal esmentar:

• fan reflexionar l’alumnat • provoquen l'elaboració d'estratègies • preparen els alumnes per afrontar problemes quotidians

CONTINGUTS I PROCESSOS

NOMBRES

Els nombres es treballen a partir de les situacions que van sortint dins l’aula.

Es van treballant els nombres a partir de les rutines diàries com el calendari, projectes, tallers, llistats, converses, telèfons, sortides, els anys de cada nin, la data…

S’utilitza material manipulable i desprès es passa al paper. Els materials utilitzats són nombres magnètics, nombres plastificats de les rutines diàries, materials de casa que els alumnes duen, material que es troba al nostre abast com la roba, les sabates, el rellotge, etc

MESURA • Les unitats de mesura es treballen amb un vocabulari

molt concret: molt, poc, gens,llarg, curt, alt, baix, avui, demà…

• S’ha de prioritzar el fet de mesurar diferents objectes o espais que els nins es poden trobar a l’escola o a l’entorn, aquest fet ens serveix perquè entenguin el procés i no la unitat de mesura o el resultat, que ja treballaran més endavant.

• Es poden mesurar superfícies fent estimacions: Hi cabem tots a l’estora?, per desprès passar a la comprovació.

• Es treballen els conceptes de metre i quilo a partir del pes i l’alçada de cada un dels alumnes, el propi cos es la primera unitat de mesura per midar les coses del voltant.

GEOMETRIA • En primer lloc comencerem per les figures en volum i

quan es tendran assolides passarem a les figures planes. Treballarem a partir d’objectes de l’aula i també de les aportacions que els nins fan des de casa: capses, pilotes, joguines, etc. A partir de l’observació d’aquests objectes en podem fer la descripció, la mesura directa i també classificar-les segons determinades característiques. Es poden classificar els berenars segons si tenen forma de triangle (mig sandvitx), quadrat (sandvitx sencer), rodona (galletes), cilindre (iogurt), etc.

RESOLUCIÓ DE PROBLEMES • Es prioritza el raonament i no es dona tanta importància

al resultat. Partirem primerament dels objectes i de la manipulació. Verbalitzam el problema per tal d’analitzar-ne el plantejament i cercar la solució.

• Les matemàtiques ens han de servir per resoldre problemes plantejats a la vida real, que ens podem trobar cada dia i que cal resoldre. Aprofitarem les situacions quotidianes. Ex: na Sofia dur dues galletes i na Bianca ni dóna una més. Quantes galletes té ara na Sofia?

Es important treballar en gran grup per cercar possibles solucions o estratègies per resoldre el problema, donarem importància a la conversa, a l’ utilització del vocabulari adequat i el raonament de les respostes

PROJECTES DE TREBALL

DESENVOLUPAMENT D’UN PROJECTE DE TREBALL

• Desició del tema.• Reflexió sobre allò que ja sabem del tema.• Concreció del que volem saber.• Recollida de la informació (important la

col.laboració dels pares).• Processament de la informació i

conclusions.• Preparació d’allò après per a mostrar-ho.• Reflexió sobre allò que hem après.

ELS PROJECTES SORGEIXEN:

• A partir de:Una curiositat plantejada a l’aulaUna pregunta o dubteUn esdevenimentUna noticia

Proposta dels propis infants o bé per suggeriment del mestre si aquests accepten la roposta i es mostren interessats pel tema.

S’afavoreix un clima on els infants puguin donar les seves idees previes sobre el tema i reflexionar sobre tot allò que ja saben.

Els infants manifesten tot allò que volen saber i la mestra va prenent nota confeccinant un text que ens servirà de guia per dur a terme el projecte desitjat.

Anirem recopilant aquells materials i documents que ens puguin ajudar amb el projecte:

- Llibres- Revistes- Fotografies- Cd, videos- Testimonis de persones que ens puguin ajudar…

Per això és important la vostra col·laboració quan elaborem els projectes amb els vostres fills i filles.

Finalment plasmarem la informació sobre tot allò que hem après:

- Dóssier- Murals - Exposicions

Per donar a conéixer el treball realitzat a les famílies o a altres infants del centre escolar.

El punt final i no menys important és l’avaluació que és fa mitjançant els projecte : explicar tot allò que cada un ha après.

PROJECTES DE TREBALL

COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA(LECTURA I ESCRIPTURA)

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA

COMPETÈNCIA ARTÍSTICA I AUDIOVISUAL

COMPETÈNCIA APRENDRE A APRENDRE ( ENTRE ELLS MATEIXOS)

COMPETÈNCIA D’AUTONOMIAI INICIATIVA PERSONAL

COMPETÈNCIA AMB EL MÓN FÍSIC (MEDI NATURAL)

COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA

TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ(ELABORACIÓ D’UN DOSSIER…)

PLÀSTICA

PLÀSTICA• Al taller de plàstica es segueix la mateixa dinàmica que als altres

tallers: Partir de l’interés i la motivació dels infants. (el que s’exposa és un treball que comença a 4t. d’infantil i acaba a 6è d’infantil)

• Continguts a treballar en la nostra etapa, fàcilment els trobarem experimentats en multitud d'obres d'artistes d'arreu del món.

- Els colors primaris, sempre presents en obres de Miró, Mondrian, Van Gogh, ...

- les formes geomètriques, en quadres de Kandinsky, Calder, Miró, Klee...

- les línies, en les creacions de Mondrian,...

- tècniques com el retallat, tan ben experimentat per Matisse

- l'esquitxat, en les obres de Pollock.

PLÀSTICA• Partim de diversos enfocaments:

...Tallers: centrats en l'estudi d'un artista, on es coneixen aspectes de la seva vida i algunes de les seves creacions. Se seleccionen unes imatges de les obres en funció dels continguts a treballar (temàtica, colors, tècnica, formes,...).

...Obra concreta: en funció del contingut/s a treballar es tria una obra/es d'un artista.

...Temàtica: el treball se centra en un tema o en un sol contingut (color, la figura humana, les flors,...).

...Creacions pròpies

PLÀSTICA• També tendrem en compte:

- Artistes que exposen les seves obres al nostre poble. És bo poder contemplar-les directament i encara millor comentades pel propi artista o per un expert.

- Aquest any afegim relacionar les nostres obres amb els sentiments que ens proporcionen i així poder donar color, forma, volum, amb materials quotidians o els que els hi passi pel cap per poder experimentar. (ex. Silueta del Rei en Jaume)

PER REFLEXIONAR!

• QUÈ ÉS EL QUE APRENEM? Un 10% del que llegim Un 20% del que escoltam El 30% del que veim El 50% del que veim i escoltam El 70% del que discutim entre altres persones El 80% d’allò que probam de fer I el 95% d’allò que intentam ensenyar a altres persones

WILLIAM GLASSER

CP NORAI CURS

2014-2015• SI TENIU ALGUN DUBTE, A LES 14’00 HORES

DE DIMECRES PODEU PARLAR AMB LES TUTORES DELS RESPECTIUS TALLERS…

MOLTES GRÀCIES PER LA SEVA ASSISTÈNCIA.

EVA PASCUAL .