resum executiu - ctescctesc.gencat.cat/memoria2010/m2010_rexecutiu.pdf · resum executiu capÍtol...

RESUM EXECUTIU

19

RESUM EXECUTIU

CAPÍTOL I. L’ECONOMIA A CATALUNYA

1 • La conjuntura econòmica

•ACatalunyaelPIBhacrescutel0,1%frontel-0,1%del’economiaespanyolail’1,7%demitjanadelazonaeuro.

•Elconsumdelesadministracionspúbliqueshaaugmentatel0,2%,llunydel’augmentdel6,2%del’anyanterior.

•Davantdelaretiradadelsestímulsfiscalselcreixements’hasostingutenunarecuperaciódelconsumdelesllarsienunaaportaciópositivadelsaldoexterior,fonamentalmentexportacionsiturisme.

•Elconsumdelesllarshaaugmentatl’1,7%.Aquestaugmenthaanatendetrimentdel’estalvi.

•Elsaldoexterior,quehamilloratentermesreals,s’havistllastatperl’evoluciódelspreusdelesmatèriesprimeres.

• Lesrelacionsamblarestad’Europahantenditamillorarelnostresaldocomercialmentrequelesrelacionscomercialsamblarestadelmónl’hanempitjorat.

•ElsectordelaconstruccióhallastatunaltrecopelcreixementeconòmicaCatalunya:haestatl’únicsectorambunaaportaciónegativaalcreixement(0,6puntspercentuals).

•Destacalarecuperaciódelaindústria,ambuncreixementdel’1,8%,queaporta0,3puntspercentualsalcreixementdelPIB.

•Ladespesadelsturisteshaaugmentatel9,8%gràciesalarecuperaciódelnombredeviatgersidelades-pesaperturista.

•Elcrèdithaaugmentatnomésel0,7%,is’hadesacceleratunaltrecop.

L’any2010elPIBdeCatalunyahacrescutel0,1%.Lademandaexternahafetunaaportaciópositivaalcreixement,quehacompensatunaaportaciónegativadelademandainterna.Noobstantaixò,s’haproduïtunaugmentdelconsumdelesllarsdel’1,7%,quehacompensatlacaigudadel’incrementdeladespesapúblicaqueenguanyhaestatdel0,2%.Laformacióbrutadecapitalfixhaestatl’únicapartidaquehacaigutarrossegada,sobretot,perlainversióenbénsdeconstrucció(-10,6%).

Desdelpuntdevistadel’oferta,delsquatregranssectors,laconstrucció,ambunacaigudadel6,1%,haestatl’únicquehafetunaaportaciónegativaalcreixement,de0,6puntspercentuals.Delarestadesectorsdestacal’aportaciódelaindústria(0,3pp)quehaestatelresultatd’unaincipientrecuperacióenelVABindustrialdel’1,8%entermesreals.Elsectorserveistambéhacrescutel0,4%ihafetunaaportaciósimilaraladelaindústria.

AquestarecuperaciódelVABdelaindústriahavingutacompanyadad’unaugmentdelaproduccióquehaafectattottipusdebéns,tantdeconsum(3,8%),comdecapital(4,3%)ocomelsdecaràcterintermedi(3,1%).Noobstantaixò,larecuperaciómésintensahaestatladelsbénsd’equipament.Atesal’evoluciódelainversióaCatalunya,l’augmentdelaproducciónoméspothaverestatorientadacapalasatisfacciódelademandaexterna.

Perbranquesd’activitatsobresurtelcomportamentdelaproducciódelsectorfarmacèutic,quecreixperse-gonanyconsecutiuihofael15,5%.Noobstantaixò,tambéesrecuperendelescaigudesdel’anyanterior,jasiguitotalmentoparcial,lesproduccionsdelsectorsquímic,elsmaterialsiequipselèctricsielectrònica,lafabricaciódematerialdetransport,lamaquinàriaielsequipsmecànics,eltèxtililaconfeccióielspro-ductesdelcautxúielsmaterialsplàstics.

20

MEMÒRIA SOCIOECONÒMICA

I LABORAL DE CATALUNYA 2010

Elsectorserveishatinguttambéuncomportamentpositiuel2010.Elsíndexsd’activitatensmostrenuncreixement respectede l’any anterior, evolucióque xoca ambel descensdel períodeprecedent.Aquestcreixementhapivotatnoméssobrelamilloradelcomportamentdelesactivitatsprofessionals,científiquesitècniques,lesdetransportiemmagatzematge,ilesdecomerç,atèsquelarestad’activitatshanvistcomdisminuïenelsseusregistresd’activitat.

Elsectorturístictambéhamilloratrespectedel’anyanterior,ihohafetsobretotapartirdelarecuperaciódelsviatges,especialmentdelsestrangers.Aquestamillorahaafectatsobretotl’activitathotelera,is’hatra-duïtenunincrementdel9,8%delsingressosderivatsdel’arribadadeturistes.Aquestaugmenthaestatelresultattantd’unincrementdelnombredeturistescomd’unincrementdeladespesaperturistadel6,1%.

Elsaldoexteriordel’economiacatalanamostraunsuperàvitde9.995milionsd’euros,incloent-hitantelsintercanvisambl’estrangercomelsintercanvisamblarestad’Espanya.Totiqueelsaldonohamilloratentermesnominals,síquehohafetentermesreals.Aixòhasucceïtperl’evoluciódelarelacióreald’intercan-vi,influïdaperl’encarimentdelesmatèriesprimeres.

Sis’analitzennoméselsintercanviscomercialsambl’estranger,s’observaquelesexportacionscatalaness’hanincrementatenguanyel17,2%,mentrequelesimportacionshohanfetel16,6%.Noobstantaixò,eldèficitcomercialambl’estrangerhaaugmentatfinsals18.647euros.Aquestempitjoramentdelsaldos’haproduïtpelsintercanvisdebénsdeconsumiintermedis,atèsqueelsintercanvisdebénsdecapitalhanacabatfentunaaportaciópositivaalsaldodelabalançacomercialglobal.Persectors,noméshancontribuïtpositivamentalamilloradeldèficitlesactivitatsd’alimentació,begudesitabac,químiques,imaterialdetransport.Segonselseucontinguttecnològic,elsaldonoméshamilloratambelsintercanvisdeproductesindustrialsdecontinguttecnològicmitjà-alt.Finalment,lesrelacionscomercialsbilateralsnoméshanmilloratamblarestadepaïsoseuropeus,atèsqueelssaldoshanempitjoratamblarestadeprocedènciesodestinacions.

Pelquefaalsectorfinancerelcrèdithaaugmentatnomésel0,7%mentrequeelvolumdedipòsitshohafetel3,4%.Aquestaevoluciómostracomhancontinuatlespolítiquesdedespalanquejamentdelsectorfinanceripermetintuirencertamaneralestensionsentreentitatsquecompeteixenperl’obtenciódenousdipòsits.Aquestasituació,quesegueixlamateixatònicaqueenanysprecedents,haafectatméslescaixesqueelsbancs,fruitdelsprojectesdereestructuracióques’hanemprèsenguany.Améshanestatnotòrieslesfortestensionsenelsmercatsdedeutepúblicenl’àmbitinternacional.

2 • PreuS, coStoS i ProDuctiVitat

•ACatalunyal’any2010lainflaciómitjanahaestatdel2%,mésaltaqueladel2009(0,2%).

•Aquestainflacióhaestatsuperiortantaladelconjuntd’Espanya(1,8%),comaladel’Eurozona(1,6%).

•Aquestaugmentdelspreushaestatconseqüènciad’unabandadel’incrementdelspreusenergèticsidel’altradelsefectesdel’augmentdelafiscalitatindirecta.

•Elspreusindustrialshancrescutel2,4%aCatalunya,persotadel’incrementdel3,2%delspreusindus-trialstantperalconjuntdel’economiaespanyolacomdelazonaeuro.

• Laproductivitatmitjanahaaugmentatel2,5%,comaresultatentrealtresfactorsdeldescensdel’ocupa-ció(-1,8%)iuncreixementmoderatdelscostoslaboralsperhoratreballada(0’6%),mentrequeelPIBhaaugmentatlleugerament(0’1%).

• Lamilloradelaproductivitathacompensatambescreixl’augmentdelscostoslaboralsdel0,6%ihaper-mèsreduirelscostoslaboralsunitarisel2%entermesnominalsiel3%entermesreals.

L’any2010lainflació,mesuradaambl’IPC,s’hasituataCatalunyaenel2%,persobredelainflaciódel2009,nomésdel0,2%.Aquestataxad’inflacióhaestatmésaltaquealconjuntdel’Eurozona,onhaestatdel’1,6%,idelconjuntdel’economiaespanyola(1,8%).

21

RESUM EXECUTIU

Lataxad’inflaciódel2%del2010s’explicasobretotperl’efectedel’encarimentdelscostosenergètics:gairebéel50%delainflaciós’explicaperlarúbricadetransportpersonal,iel14,1%perladecalefacció,enllumenatidistribuciód’aigua.Noobstantaixò,itotquenopodemavaluar-nel’impacteperalcasdeCa-talunya,tambéhajugatafavordel’incrementdelspreuselcanvienlafiscalitatdel’IVAapartirdemitjansd’any,queperalconjuntd’Espanyaescalculaquehaafegitgairebéunpuntpercentualalataxad’inflació.

Tambés’hareproduïteldiferencialdepreusambelconjuntdel’economiaespanyola,ques’hasituatdemitjanaen0,2puntspercentuals.Lainflaciósubjacent,mesuradaapartirdel’índexgeneralsensealimentsnoelaboratsniproductesenergètics,s’hasituataCatalunyaenel0,9%,lleugeramentmésbaixaqueladel’anypassat(1,2%).

Elspreusindustrialshanaugmentatel2,4%.Aquestavariacióhaestatmenysintensaqueladelconjuntd’Espanyail’Eurozona,ques’hasituatentotsdoscasosenel3,2%.L’incrementdelspreusindustrialss’haproduïtsobretotperl’encarimentdelsbénsenergètics(7,2%),peròtambépeldelsbénsintermedis(3,3%),atèsqueelsbénsdeconsumhanvariatelspreusielsdelsbénsd’equipamentpràcticamenthohanfetenel0,6%.

Elscostoslaboralspertreballadorimeshanaugmentatdemitjanael0,6%.Elcostlaboralperhoratreballa-datambéhohafetamblamateixaintensitat.Aquestcreixementdelscostoslaboralshaestatmoltinferioral’incrementdelaproductivitataparentdeltreballdel’economiacatalana(2,5%).Aquestcomportamentdelscostoslaboralsmitjansidelaproductivitathaoriginatunadisminuciódelscostoslaboralsunitarisdel2%queentermesrealss’hauriasituatalvoltantdel3%.

3 • inFraeStructureS

•Lainversiópressupostadaeninfraestructures,tantperpartdel’EstatcomperpartdelaGeneralitats’hareduïtl’any2010.Lacrisi,imésconcretamentelsproblemesfinancersdel’Estat,hanobligatanovesre-talladeseninversiódurantl’any,sibéinicialments’haviaaprovatunplaextraordinarid’infraestructuresperdonarsuportalsector,moltafectatperlacrisi.

•Destaquenlaconstrucciódelalínia9delmetrodeBarcelonailalíniad’altavelocitatentreBarcelonailafronterafrancesa,elquefaquelesinversionsesconcentrinenelferrocarril.

•S’observaunretrocésenl’úsd’infraestructuresterrestres,mentrequeelsaeroportsielsportshanvistin-crementatelnombredepassatgersitonestransportades.

La inversiópressupostadaen infraestructuresde transport l’any2010hapatitun retrocés respectea lapressupostadal’any2009,tantperpartdel’Estat(-5,4%)comperpartdelaGeneralitat(-11,2%).Aquestamenorinversiós’haproduïtfruitdelafinalitzaciódelgruixd’algunesdelesobresdemajorrellevànciadutesatermerecentment,perunabanda,idel’altraperlesrestriccionspressupostàriesquehanhagutd’afrontar,tantelGoverncentralcoml’autonòmic,derivadesdelacrisifinancerainternacional.

Enaquestsentit,l’any2010haestatunanyconvulsenmatèriad’infraestructures.Lavoluntatdelsectorpúblicestatald’impulsarundelssectorsmésafectatsperlacrisieconòmica,sumatalsproblemespressu-postarisdel’Estat,haportataaprovarunplaextraordinarid’infraestructuresal’abril,ques’hacombinatambunaretalladadelainversióprevistaeninfraestructuresaljuliol.Finalment,s’haprioritzatl’estabilitatpressupostàriaalainversióeninfraestructures.

Pertipusd’infraestructura,destacaelretrocésdelainversióprevistaeninfraestructuresviàries(-25,7%),ienmenormesuraeninfraestructuresportuàries(-10,7%).Lainversióeninfraestructuresferroviàriesretro-cedeixel2,0%,mentrequelainversióaeroportuàriaaugmentael9,8%,fruit,enambdóscasos,del’incre-mentdelainversiópressupostadaenl’àmbitestatal.

Entre lesprincipalsobresdutesa terme l’any2010destaquen laconstruccióde la líniad’altavelocitatentreBarcelonailafronterafrancesa,aixícomlalínia9delmetrodeBarcelona,elquefaqueelferrocarrilconcentriunapartmoltimportantdelainversióeninfraestructuresdetransportaCatalunya.

22



Pelquefaal’úsdelesinfraestructures,destacaunaevoluciódiferenciadadelesinfraestructuresterrestresilesinfraestructuresaeroportuàriesiportuàries.Així,mentrelacarreteraielferrocarrilhanperdutusuarisi/ovolumdemercaderiestransportadesatravésdelesrespectivesinfraestructures,elsaeroportsiportshanguanyattantpassatgerscomtonestransportades.Aquestadiferentevolucióespodriaexplicarperlamillorevoluciódelaconjunturainternacional,iunaevoluciómenysfavorabledel’economiacatalanaiespanyola.

Destaca,també,eltraspàsenlagestiódelserveiderodaliesdeBarcelonadeRENFEalaGeneralitatperpartdel’Estataprincipisdel2010,il’inicidelstràmitsperalaprivatitzaciód’unapartd’AENAilaprivatitzacióenlagestiódel’aeroportd’ElPrat.

4 • Sector PÚBLic

•Ladespesadelesadministracionspúbliques(AP)aCatalunya,l’any2010,hadeixatdeteniruncomporta-mentanticíclic.Lafortacaigudadelainversiópública,iunconsumpúblicdelesAP,ambunincrementrealdel0,2%respectedel’any2009,haproduïtfinalmentuncomportamentneutralrespectedelcreixementdel’economia.

• LarecaptaciódetributsestatalsaCatalunyarecuperaunapartdelacaigudadelsdosdarrersanys,is’in-crementael8,4%,ambunaugmentdel10,3%d’aquellstributsrecaptatsperlesdelegacionsdel’AgènciaEstataldel’AdministracióTributària(AEAT),mentrequeesredueixel9,7%larecaptaciód’aquellstributslagestiódelsqualsestàtraspassadaalaGeneralitat.

• L’AEATestimaqueperalconjuntd’Espanya,on la recaptaciódelsmateixos tributss’ha incrementatel10,8%,el2010;el43,3%d’aquestincrementtéelseuorigenenlesmesuresdeconsolidaciófiscalin-troduïdesenl’àmbitestatal,el82%enlesmesuresdegestiódelsimpostosquehandesplaçatingressostributarismeritatsl’any2009alarecaptacióentermesdecaixadel2010,mentrequel’evoluciódelesbasestributàrieshauriacompensatpartd’aquestincrementfentcaurelarecaptació,excepteperalcasdel’IVA.

•PelquefaalareduccióenelsimpostosestatalsceditstotalmentalaGeneralitatdeCatalunya,elretrocésenlarecaptaciós’explicaenmésdel80%perlacaigudaenl’impostdesuccessionsidonacions;enun14,1%perl’evoluciódelatributacióindirecta;iel6,3%restantperlamenorrecaptacióenlestaxessobreeljoc.

•Així,elpesde la recaptaciódels tributsestatalsde l’Administraciócentral i laGeneralitatsobreelPIBcatalàacumulaunacaigudade6,6puntspercentualsenelstresdarrersanys.

• L’any2010,el53,5%delsingressostributariss’obtenendelaimposiciódirecta,el45,0%delsingressosdelaimposicióindirecta,mentrequel’1,5%restantsprovenendetaxesialtresingressostributaris.

• Totil’incrementenlarecaptaciódetributsestatalsaCatalunya,entermesdecaixa,elsingressosnofi-nancersentermesdedretsliquidatsdelaGeneralitatsenseelsectorpúblicempresarials’hanreduïtel12,2%,principalmentcomaconseqüènciadelareducciódelsingressosderivatsdelmodeldefinançamentautonòmic,tantenrelacióamblesprevisionspressupostàriescomambelsingressosliquidatsel2009,finsa18.620,8milionsd’euros,el13,6%menysqueel2009.

•ElspressupostosdelaGeneralitatdeCatalunyaperal2010,ambunimportde39.699milionsd’eurosesvanaprovarambuncreixementdel7,2%,ambunaugmenttantdeladespesacorrent,comdelesdespesesfinanceresperl’augmentenl’amortitzaciódedeute,mentrequeesreduïael6,2%ladespesadecapital.Esmantenia,almateixtemps,unaestructurarelativamentestabledeladespesapergransàreesdedespesa,ambunordredeprioritatssimilaral2009.

•Paral·lelament,lesplacespressupostadess’incrementenel2,2%respectedel2009.

23

RESUM EXECUTIU

•Desdeprincipisdel2010,l’economiaespanyolailacatalanas’hanvistafectadesperlaprofunditatdelacrisieconòmica,lesdificultatsperrecuperarlesbasestributàries,il’orientaciódelapolíticafiscaldelsdarrersanys,quehalimitatelrendimentfiscald’aquestesbasestributàries,aquestselementshanfetquel’evoluciódelsingressostributarisliquidatssiguimésnegativad’allòquepreveienelspressupostos.S’in-crementaaixí,mésdelprevist,lanecessitatd’apel·laral’endeutamentenelsmercatsfinancersprivatspertaldefinançarunadespesaquecreixenparttambécomaconseqüènciadelacrisi.Elconjuntd’aquestesdificultatstécomarespostaenl’economiaespanyolaienlacatalanaalllargdel2010mesuresdeconso-lidaciófiscaldelesadministracionspúbliques.

• Totiquelesmesuresdeconsolidaciófiscalhanreduïtladespesacorrentexecutada,ambunareducciódeladespesadepersonal,delacompradebénsiserveisidelestransferènciescorrentsrespectedel2009enl’àmbitconsolidatdelaGeneralitatsenseelsectorpúblicempresarial,lacaigudaencaramésaccentuadadelsingressostributarisliquidatshatingutcomaconseqüènciaunincrementdeldesestalviperoperacionscorrentsdel23,5%enrelacióal2009.

•Lacontenciódeladespesa,enelmateixàmbitinstitucional,tambéhasignificatunareducciódeladespesadecapitalquehapermèsreduirlesnecessitatsdefinançamentperoperacionsdecapitalel23,7%respectedel2009.Totiaixí,conjuntamentamblesoperacionscorrents,eldèficitdelaGeneralitatsenseelsectorpúblicempresarialaugmentael5,4%el2010,alqualcalafegirtambéelmajordèficitdelsectorpúblicempresarialiladespesadesplaçadaperadaptar-sealametodologiaSEC-95.

•EldèficitdelaGeneralitatentermesSEC-95haestatde7.607milionsd’euros,ambunincrementrespec-tedel2009del61,6%,iquesituaeldèficitpúblicdelaGeneralitatenel3,84%delPIBdel’economiacatalanaiel0,72%delPIBd’Espanya.AquestesmagnitudsestanclaramentpersobredellímitdedèficitestablertenelPlaeconòmicifinancerdereequilibri2010-2011.

•Comaconseqüènciadel’incrementenlesnecessitatsdefinançamentdelaGeneralitatgeneradesel2010conjuntamentambelrefinançamentdedeutequevencia, l’endeutamentfinancerdelaGeneralitats’haincrementatel20109.032,6milionsd’euros,unaugmentdel29,7%respectedel2009,finsals39.401,0milionsd’euros.Augmenta,així,elpesde l’endeutamentfinancerde laGeneralitatsobreelPIBfinsal19,9%l’any2010.

•Elspressupostosgeneralsdel’Estatpel2010tenenaprovadaunainversióde3.625,9milionsd’eurosaCatalunya,queencomplimentdeladisposicióaddicionalterceradel’Estatuts’eleva,entermesdedespesadecapitalfinsa4.489,5milionsd’euros,el3,9%menysqueperal2009.

Enuncontextonl’activitateconòmicacatalanahafrenatlacaigudadel’anyprecedent,l’acciódelesad-ministracionspúbliques(AP)aCatalunya,l’any2010,hadeixatdeteniruncomportamentanticíclic,ambunareducciódeladespesaques’hauriatraduïtenunacontribuciónegativaalcreixementdelPIBnominalcatalà.Aquestareducciórespon,principalment,aladisminuciódeladespesadecapital,tantdelaGenera-litat,lesentitatslocals,coml’Administraciódel’EstataCatalunya,mentrequeelconsumpúblicdelesAP,ambunvalorde34.675milionsd’eurosiunincrementrealdel0,2%respectedel’any2009,hatingutuncomportamentneutralrespectealcreixementdel’economia,ambunaaportacióde0,03puntspercentualsalcreixementdelPIBreall’any2010.Aquestaevoluciócontrastaambelcomportamentanticíclicdelsdosdarrersanys,ambaportacionsalcreixementrealdelPIBde0,89puntspercentualsi0,91puntspercentualsel2008iel2009,respectivament.

L’any2010larecaptaciódelstributsestatals,entermesdecaixa,aCatalunyarecuperaunapartdelacai-gudadelsdosdarrersanys,sibésesituaennivellsinferiorsalarecaptaciódel’any2005.Així,ambunsingressosliquidatsde33.810,5milionsd’euros,s’haincrementatel8,4%,2.628,3milionsd’eurosmésqueel2009.El92,2%d’aquestarecaptacióladuatermel’AEATatravésdelessevesdelegacionsenelterritori,iperalarestalagestióestàtraspassadaalaGeneralitatdeCatalunya.

Larecaptaciótributàriadelesdelegacionsdel’AEATaCatalunyas’incremental’any2010el10,3%,sibéacumulaunacaigudadel26,1%desdel’any2007.Perlasevapart,larecaptaciódetributsestatalsceditstotalmentalaGeneralitatdeCatalunyas’hareduïtel9,7%l’any2010,iacumuladesdel2007undescensdel51,5%.

24



Larecaptaciódetributsestatalsenelconjuntdel’Estathaaugmentatel10,8%,15.513milionsd’eurosmésqueel2009,ambunsingressostotalsde159.536milionsd’euros,peròqueenelstresdarrersexercicisacumulaunacaigudadel20,5%amb41.140milionsmenysd’eurosquel’any2007.L’AEATestimaqueel43,3%del’incrementd’aquestarecaptació,6.710milionsd’euros,téelseuorigenenlesmesurestributàriesdirigidesalaconsolidaciófiscalintroduïdesenl’àmbitestatal.Larestad’incrementespotassociaral’efectededoselementsambefectescontraposatssobrelarecaptació,lacaigudadelesbasestributàries,quedeto-tesmaneresfrenenlasevacaigudarespectedel2009,il’incrementassociatamesuresdegestiódelsimpos-tosquehandesplaçatingressostributarismeritatsl’any2009alarecaptacióentermesdecaixadel2010.

Pelquefaalareducciódel9,7%l’any2010enelsimpostosestatalsceditstotalmentalaGeneralitatdeCatalunya,elretrocésenlarecaptació,entermesdecaixa,s’explicaenun80%perlacaigudadelaimpo-siciódirecta,bàsicamentcomaresultatdelacaigudadel27,9%enl’impostdesuccessionsidonacions,comaconseqüènciadel’aplicaciódelaprimerafasedereduccionsintroduïdesenlapartdesuccessionsdel’impost;enel14,1%perl’evoluciódelatributacióindirecta,totiques’incrementalapartdel’impostdetransmissionspatrimonialsel10,3%;iel6,3%restantperlamenorrecaptacióenlestaxessobreeljoc.

L’evoluciódelarecaptaciótributàriaaCatalunyael2010,ambunacaigudadelaimposiciódirectaiunincrementmésimportantdelaindirecta,hafetreduirelpesdelsimpostosdirectesenlacomposiciódelsingressosentre impostosdirectes, indirectes, i taxes ialtres ingressostributaris.Deformaque l’exercici2010el53,5%delsingressostributariss’obtenendelaimposiciódirecta,el45,0%delsingressosdelaimposicióindirecta,mentrequel’1,5%restantprovenendetaxesialtresingressostributaris.Aixímateix,elpesdelarecaptaciódelstributsestatalsdel’AdministraciócentralilaGeneralitatsobreelPIBcatalàs’hamantingutrelativamentestableambunlleugercreixementdesdel15,0%l’exercici2009finsal16,1%el2010,iacumulaunacaigudade6,6puntspercentualsenelstresdarrersanys.

ElspressupostosdelaGeneralitatdeCatalunyaperal2010,ambunimportde39.699,3milionsd’eurosesvanaprovarambuncreixementdel7,2%respectedelpressupostosaprovatsdel’any2009.

L’augmentdelspressupostosde2.714,1milionsd’euross’explicapelcreixementdel5,2%delesdespesescorrents,ques’incrementenen1.474,5milionsd’euros;iperl’augmentdelesdespesesfinanceresprevis-tes,de1.605,2milionsd’euros,principalmentperl’incrementenl’amortitzaciódedeuteeneurosiendivi-ses;mentrequeespreveiaunacaigudadel6,7%deladespesadecapital(inversionsrealsitransferènciesdecapital)de365,6milionsd’euros.

L’augmentpressupostatenladespesacorrentésconseqüència,principalment,del’incrementdeladespesadepersonal,queexplicael24,7%detotl’incrementdelspressupostos,idel’augmenttantdelesdespesesenbénscorrentsideserveiscomdelesdespeseseninteressos,queexpliquenel17,6%iel8,0%respec-tivamentdel’incrementtotaldelpressupost.

L’augmentdeladespesadepersonalenelspressupostosde2010,del7,1%,s’explicaperunapartperl’incre-mentenlaremuneraciódepersonalperplaçapressupostada,quepassade43.182,9eurosa44.821,3eurosel2010ambunincrementdel3,8%,sibélesretribucionsindividualscreixenambcaràctergeneralel0,3%,iperunaaltraperl’augmentenelnombredeplacespressupostadesquepassende219.400placesa226.322placesel2010,ambunincrementde6.922novesplaces.Detotesmaneres,2.005d’aquestesplacesrespo-nenal’ampliaciódel’àmbitinstitucionaldelspressupostos,ipertantl’incrementdeplacespressupostadesentermeshomogenisentreel2009iel2010ésde4.917novesplaces,el2,2%mésqueel2009.

Elpressupostosmantenenunaestructurarelativamentestabledeladespesapergransàreesdedespesa,ambunordredeprioritatssimilaraldel2009.ÉsdedestacarelcreixementpersobredelamitjanadeladespesaenlesàreesdeDeutepúblic(àrea9),Fomentiregulaciódelssectorsproductius(àrea6),iProtec-cióipromociósocial(àrea3);lapràcticaestabilitatdelpesrelatiudelsServeisPúblicsGenerals;l’evoluciópersotadelcreixementmitjàdelaDespesasocial(àrees3i4),ielFuncionamentInstitucionsiAdministra-cióGenerals(àrea1);ilacaigudadeladespesaenelSuportFinanceralsEnsLocals(àrea7),ilaProducciódelsbénspúblicsdecaràctereconòmic(àrea5).

Paral·lelamentelspressupostospreveienunareducciódelainversióreal,tantentermesabsolutscomentermespercàpita,respectedelesdadesexecutadesdel’any2009,sibéesmantenenpersobredelsvalors

25

RESUM EXECUTIU

liquidatsiassolitsenelperíode2004-2009.Així,lainversiórealconsolidada,amb4.163,6milionsd’eu-ros,disminueixel9,3%respectedelpressupostliquidatdel2009,isignificarial’1,99%delPIBcatalàde2010estimatperl’Idescat.Perlasevapart,lainversiópercàpitasesituariaaproximadamenten554,2eurosperhabitant,ambunareducciódel9,8%respectedelpressupostliquidatde2009.

Pelquefaal’execuciódelainversióreal,l’any2010nomésesdisposadedadesperl’àmbitinstitucionalcon-solidatconformatperl’AdministracióGeneraldelaGeneralitat,elsseusorganismesautònoms,l’InstitutCatalàdelaSalut,elServeiCatalàdelaSalut,il’InstitutCatalàd’AssistènciaSocialdelaGeneralitat.Aquestàmbitinstitucionaltéunadespesadecapitalqueequivalal67,2%detotalainversióconsolidadailiquidadadelsec-torpúblicdelaGeneralitatelsanys2008i2009,ihaexecutatdespesesdecapitalpervalorde2.705,0milionsd’eurosl’any2010,laqualcosasignificaunareducciódelainversióliquidadadel12,7%respectedel2009.

Per finançar la despesa els pressupostos del 2010preveien un increment dels recursos disponibles de2.714,1milionsd’euros,ambunincrementd’ingressosperunapart,enlestransferènciescorrentsrebu-desde1.872,6milionsd’euros(principalmentaquellesqueprovenendel’Estatcomaconseqüènciadelsingressosacomptedelnoumodeldefinançament,idelacompensacióperlasupressiódel’impostsobreelpatrimoni)iperunaaltraenelsrecursosprovinentsdelfortaugmentderivatdelrecursal’endeutamentambunincrementdelsingressosrespectedel2009de5.540,5milionsd’euros.Aquestsaugmentshaviendepermetrecompensar,ambescreix,lareduccióenlaprevisiód’ingressosdelarestadecapítols,especi-almentdelareducciódelsimpostosdirectes(principalmentenelsrecursosderivatsdel’IRPF,peròtambéenl’impostsobreelpatrimoniil’impostsobresuccessionsidonacions)ilareducciódelsingressosderivatsdelaimposicióindirecta(principalmentperlacaigudadelsingressosderivatsdel’Impostdetransmissionspatrimonialsiactesjurídicsdocumentats,idel’IVA).

En relació amb els tres darrers anys, 2006-2009, dins d’una relativa estabilitat estructural, destaca lapèrduadepesrelatiudelsingressostributariscomafontd’ingrés,il’incrementdelpesrelatiudelrecursal’endeutament.

Aixímateix,deltotald’ingressoselspressupostosde2010preveienunaaportacióde19.321milionsd’eu-rosdelsingressosderivatsdelmodeldelnoufinançamentautonòmicvigentdesdel’any2009,quesignifi-quen2.571,9eurosperhabitantaCatalunya.

Elsingressosfinalmentexecutatsvinculatsalsistemadefinançamentautonòmicl’any2010hanestatde18.620,8milionsd’euros,2.932,4milionsd’eurosmenysqueelsingressosexecutatsel2009,comacon-seqüènciad’unareducciódel10,4%perlesmenorsprevisionspressupostàries,idel3,2%perl’execuciód’unsingressosmenorsdelsprevistos,enconjuntel13,6%menysqueel2009.Aquestadisminuciós’expli-ca,principalment,pelsmenorsingressostributaris,2.787,5milionsd’eurosmenysqueel2009,delsquals2.566,7milionsd’eurosescorresponenalsmenorsingressosassociatsal’IRPFiIVA,i261milionsd’eurosal’impostdesuccessionsidonacions,mentrequeelsingressospertransferènciesassociadesalmodeldefinançamentautonòmicesredueixenen144,9milionsd’eurosenrelacióambelsingressosdel2009.

Senseelnouacorddefinançamentelmodelvigentfinsel2008hauriasignificat,unareducciódelingressosliquidatsmésaccentuadadel16,9%,3.221,8milionsd’eurosmenysqueel2009.

Desdeprincipisdel2010, l’economiaespanyola i lacatalanas’hanvistafectadesper laprofunditatdelacrisieconòmica,lesdificultatsperrecuperarlesbasestributàries,il’orientaciódelapolíticafiscaldelsdarrersanys,quehalimitatelrendimentfiscald’aquestesbasestributàries,aquestselementshanfetquel’evoluciódelsingressostributarisliquidatssiguimésnegativad’allòquepreveienelspressupostos.S’incre-mentaaixí,mésdelprevist,lanecessitatd’apel·laral’endeutamentenelsmercatsfinancersprivatspertaldefinançarunadespesaquecreixenparttambécomaconseqüènciadelacrisi.

Elconjuntd’aquestesdificultatstécomarespostaenl’economiaespanyolaienlacatalanalesmesuresdeconsolidaciófiscaldelesadministracionspúbliques,establertespelGoverncentralatravésdelReialdecretllei8/2010,de20demaig,pelquals’adoptenmesuresextraordinàriesperalareducciódeldèficitpúblic,ipelGoverndelaGeneralitatatravésdelDecretllei3/2010,de29demaig,demesuresurgentsdecontenciódeladespesaienmatèriafiscalperalareducciódeldèficitpúblic,mesuresdissenyadespercontenirladespesa,comlaretalladadel5%delssalarispúblicsentrealtres,iperrecuperaringressosfiscals.

26



Enl’àmbitinstitucionaldelaGeneralitatsenseelsectorpúblicempresariallesmesuresdecontenciódeladespesaestradueixenenunareducciódeladespesacorrentexecutadadel9,2%respectedelsvalorsliqui-datsel2009,ambunadisminuciódeladespesadepersonaldel’1,6%,deladespesadeconsumdebénsiserveisdel15,4%,idelestransferènciescorrentsdel’11,0%.Malgrataixò,lamajorcaigudadelingressoscorrents,del13,2%,hasituateldesestalviperoperacionscorrentsen3.782,6milionsd’euros,el23,5%superioraldel’exercici2009.

Paral·lelament,enelmateixperímetreinstitucional,ladespesadecapitaldelaGeneralitattambés’hacon-tingut,ambunareducciódel12,7%,laqualcosa,conjuntamentambl’incrementdel6,1%delsingressosdecapital,hasituatlesnecessitatsdefinançamentperoperacionsdecapitalen1.454,4milionsd’euros,ambunareducciódel23,7%respectedelesnecessitatsliquidadesel2009.

Enconjunt,eldèficitentermesdepressupostexecutatdelaGeneralitatsenseelsectorpúblicempresarialhaestatde5.237milionsd’euros,el5,4%mésqueenl’exercici2009.

IncorporatselsajustosSEC-95,principalmentl’efectedeldèficitdelsectorpúblicempresarialiladespesadesplaçadaensanitat,faqueeldèficitdelaGeneralitatentermesSEC-95hagiestatde7.607milionsd’euros,ambunincrementrespectedel2009del61,6%quesituaeldèficitpúblicdelaGeneralitatenel3,84%delPIBdel’economiacatalanaiel0,72%delPIBd’Espanya.AquestesmagnitudsestanclaramentpersobredellímitdedèficitestablertenelPlaeconòmicifinancerdereequilibri2010-2011aprovatpelConsellExecutiuel16dedesembredel2009.

Comaconseqüènciadel’incrementenlesnecessitatsdefinançamentdelaGeneralitatgeneradesel2010conjuntamentambel refinançamentdedeutequevencia, l’endeutament financerde laGeneralitats’haincrementat9.032,6milionsd’euros,unaugmentdel29,7%respectedel2009,finsals39.401,0milionsd’euros.Aquestincrementsuperal’augmentexperimentatenl’exercici2009quevaserde5.459,9milionsd’euros.D’aquestamanera,augmentaelpesdel’endeutamentfinancersobreelPIBfinsal19,9%l’any2010.Unpesqueés6,5puntspercentualssuperioralamitjanadepesdeldeutesobreelPIBdelarestadeCAsegonsdadesdelBancd’Espanya.

Finalment, l’Estatteniapressupostadesdespesesd’inversióaCatalunya l’any2010de3.625,9milions,ambunareducciódel4,1%respectedel2009,sibémantéelseupesenel15,2%deltotaldelainversióregionalitzada.Catalunyaesmantéaixí,desdel’any2005,comlasegonaCAreceptorad’inversionsestatalsentermesabsolutsdesprésd’Andalusia.LainversiórealregionalitzadaaCatalunyasignificaunadespesade483eurospercàpita,ambunareducciódel4,8%respectedel2009iquemantéaCatalunyaenlaposicióonzenaentrelesdissetCA,el4,7%menysquelamitjanapercàpitaespanyola.

EnprevisiódelcomplimentdeladisposicióaddicionalterceradelnouEstatutdeCatalunya,elsPressupos-tosGeneralsdel’EstatpreveuenunainversióaCatalunyade4.489,48milions,iquesignificaunareducciódel3,9%respectealesprevisionsdel2009.Tenintencompteaquestconceptemésampli,ladespesadecapitalpercàpitaprevistaenelspressupostosdel’Estatpel2009aCatalunyaésde598eurosperhabitant,xifraqueésel18%superioralamitjanad’inversiórealregionalitzadapercàpitadelconjuntd’Espanya.

5 • economia SociaL

•Lapoblacióocupadaenl’economiasocialaCatalunyaalfinaldel2010davallaval’1,5%respectedel’anyanterior.

• Lesbranquesd’activitatencreixementenlescooperativessónelsserveisalacomunitat(amb26novescooperativesel2010iuncreixementdel0,8%del’ocupació),elsserveisalesempreses(amb23novescooperativesiuncreixementdel4%enl’ocupació)ilaindústriamanufacturera(15novescooperativesiuncreixementdel5,1%del’ocupació).

•Paral·lelament,elsectorambméscreixementperalessocietatslaboralséselcomerç,l’hoteleriailares-tauració,amb51novessocietatsiunincrementdel0,6%delapoblacióocupada.

27

RESUM EXECUTIU

Lesdadesanalitzadessobrelesempresesdel’economiasocialpermetenidentificarlesbranquesd’activi-tatqueconcentrenunamajoractivitateconòmica(mesuradaentermesdenovesempresescreades)iuncomportamentpositiuentermesd’ocupació.Arabé,aquestesbranquesd’activitatencreixementnosónlesmateixesperalesduesformesjurídiquesestudiades(cooperativesisocietatslaborals).

Aixídoncs,enelcasdelescooperatives,elsserveisalacomunitatesdevenenlaprincipalbrancapelquefaalesnovescooperativescreades(26de116)ipelquefaaunaconcentraciómésaltadepersonesafiliadesalaSS(el33,7%deltotaldelespersonesquetreballenenunacooperativa).Respectedel2009,creixl’ocupacióenaquestabrancad’activitat(el0,8%).

Encanvi,lessocietatslaboralsnovesenaquestsectortenenunpesméspetitsobreeltotal(9de136),elpercentatgedepersonesafiliadesalaSSquepertanyenaunasocietatlaboralenaquestsectoréstambéméspetit(11,9%)irespecteal’any2009,perdun2,2%d’ocupació.Pertant,espotafirmarqueperalescooperativeselsserveisalacomunitatsónunsectorambcreixementeconòmicid’ocupacióid’unacertaespecialitzacióenfunciódelaformajurídicadel’empresa.

Altresbranquesd’activitatambcreixementenlescooperativessónelsserveisalesempresesiserveisper-sonals(ambel19,8%delesnovescooperatives,el9,9%delapoblacióafiliadaalaSSiuncreixementdel4%enl’ocupació)ilaindústriamanufacturera(ambel12%delesnovescooperatives,el20,4%delapoblacióafiliadaalaSSiuncreixementd’aquestadel5,1%respecteel2009).Encanvi,enaquestesbranquesd’activitatl’afiliacióalaSSdelespersonesquetreballenensocietatslaboralsdavallael2,2%il’1,3%,respectivament.

L’únicabrancad’activitatoncreixlapoblacióafiliadaalaSSquetreballaensocietatslaboralséselcomerç,l’hoteleriailarestauració(el0,6%),sectorquealhoraconcentrael22,9%deltotald’afiliacióalaSSquetreballaenunasocietatlaboraliel37,5%delesnovessocietatslaboralscreadesel2010.Encanvi,lescooperativestenenun20,9%d’ocupacióenaquestsector,queregistraunadavalladadel5,1%respecteel2009.Aixídoncs,espotconsiderarqueelcomerç,l’hoteleriailarestauracióéselsectorambméspotencialdecreixementenlessocietatslaborals.

29

RESUM EXECUTIU

caPÍtoL ii. Societat DeL coneiXement

1 • conteXt

•LaComissióEuropeacomunical’EstratègiaEuropa2020enlaqualconfirmal’objectiudedestinarel3%delPIBaRDIiproposala“Unióperlainnovació”.

•ACatalunyas’aprovaelPladerecercaiinnovació2010-2013enquèesplantejamillorarlagovernançadelsistema.

•L’informedeseguimentdelPactenacionalperalarecercailainnovacióreclamamillorarl’eficiènciadelaintervenciópública.

• Lainversióenrecercadelesempresesambmésactivitatsd’RDdelmónretrocedeixmenysdelquehofanlesvendes.

•ElPlaestratègicdetelecomunicacionsisocietatdelainformació2010-2014esplantejalacompetitivitatdelsectorTICcomamotordelcreixementeconòmic.

Enl’àmbiteuropeulaComissiócomunical’EstratègiaEuropa2020enlaqualconfirmal’objectiudedes-tinarel3%delPIBaRDIiproposa,entred’altresiniciatives,la“Unióperlainnovació”ambl’objectiudesituarlainnovacióalcentredel’agendapolíticapermillorarlacompetitivitat,elcreixementil’ocupacióaEuropadeformasostenibleidonarrespostaalsgransreptessocialsatravésdelarecercailainnovació.

ACatalunyas’aprovaelPladerecercaiinnovació(PRI)2010-2013queplantejaunasèriedepolítiquesiactuacionsarticuladesendeuobjectiusestratègics:millorareltalent,enfortirelsistemapúblicderecerca,innovarsistemàticament,innovarenelsectorpúblic,involucrarlasocietatenelprogréscientífic,interna-cionalitzarlescomunitatsdecreixement,millorarlagovernança,focalitzarl’RDI,incorporarelconeixementenelterritoriimobilitzarmésrecursosperalarecercailainnovació.Lesactuacionsd’aquestPlaperal’any2010tenenunimportglobalde561.540.389,17euros.Enguanytambés’aprovaelPladepolíticaindustrial2010-2020quecontécinceixosd’actuacióundelsqualséslainnovació.

L’informedeseguimentdelPactenacionalperalarecercailainnovació(PNRI)d’octubrede2010exposaquelacrisieconòmicapotposarenqüestiólainversióenR+D+I.Esparladelanecessitatd’actualitzaral-gunsaspectesdelPactecomaracentrarl’esforçenmillorarl’eficiènciail’impactedel’acciódelsactorsdelsistemaiconcretarunmarcd’inversiópúblicaenRDIsòlidiexigentqueprioritzil’accióbasatenl’avaluaciódel’impacteielcost-beneficidelaintervenciópública.

L’OCDEavaluaelsistemaderecercaiinnovaciócatalàenelseuinformededicataCatalunya,elprimerqueesfaaunacomunitatautònomadel’Estatespanyol.Enaquestinformeesdetectenfortalesesifebleses.Entrelesfortalesesdestaqueml’altcompromíspolíticamblaciència,latecnologiailainnovació,lesbo-nesinfraestructures(tambéenciènciaitecnologia),importantsuniversitatsdequalitaticentrespúblics,l’excel·lènciainternacionalenalgunssectorsilafortalesadelsistemasanitari.Entrelesfeblesessobresurtlafragmentaciópolíticadel’Estat,elconfúspaquetdepolítiquesilamancad’enfocamentprioritariielbaixnivelldelacol·laboraciópúblicaiprivada.

Elretrocésdelesdespesesinternesenrecercadelesempresesésunfetd’abastmundial.Enel2010 EU industrial R&D investment ScoreboarddelaComissióEuropeaescomprovacomlesdespesesenRDdeles1.400empresesambmésactivitatsderecercadelmónhandisminuïtl’1,9%l’any2009respectedel’any2008.Detotesformes,esconsideraquelainversióenrecercaesmantécomunainversióestratègicamalgratlacrisijaqueretrocedeixmenysdelquehofanlesvendes,quedisminueixenel10,1%enelmateixperíode.

PelquefaalesTIC,laSecretariadeTelecomunicacionsiSocietatdelaInformacióhapublicatelPlaes-tratègicdetelecomunicacionsisocietatdelainformació2010-2014.ElsobjectiusdelPlasónladisponi-

30



bilitatd’e-infraestructures,l’establimentd’unmarcperaldesenvolupamentdelaSocietatdelaInformació,lacompetitivitatdelsectorTICcatalàcomamotordecreixementeconòmic,lamilloradelacompetitivitatil’eficiènciaempresarialmitjançantl’úsdelesTIC,lamilloradelaqualitatdevidadelaciutadaniailapotenciaciódel’eficiènciadel’Administració.

Catalunya téunabonaposicióen l’úsd’Internetanivellmundial jaque laparticipaciódels internautescatalansrespectedelsinternautesmundials(0,20%)ésmoltsuperioralasevaparticipacióentermesdepoblació(0,11%).

2 • L’eStat De L’rDi

•Seràpràcticamentimpossibleassolirl’objectiudelPNRIenmatèriad’RDxifratenel2%delPIBperal’any2010malgratquel’any2009lesdespesesenRDs’hansituatenl’1,68%delPIB.

•LesdespesesinternesenRDhandisminuïtl’any2009el0,1%,menysdelquehohafetelPIB(-3,5%).

•Elsectorprivatredueixl’any2009lesdespesesinternesenRDel4,5%.

•Lesdespeseseninnovaciódisminueixenrespectedel’any2008el7,6%.Aquestareduccióésespecialmentsignificativaenlespimes,onassoleixel18,7%.

•Laintensitatinnovadoradelesempresessegueixunatendènciaalabaixadesdefaanysisesituael2009en1,79%.Desqueesdisposad’estadístiquesd’innovació,ésadir,desdel’any2000,nohihaunainten-sitatinferior.

• L’Administraciópúblicacatalanasemblaculminarl’any2009unprocésd’intenscreixementquel’hasituatambunesdespesesenRDsobreelPIB(0,31%)superiorsalsregistresdetotesleszonesanalitzades.

•PerprimeravegadadisminueixelfinançamentenRDIdelaGeneralitatdeCatalunya,l’1,5%.

•Lesvariablesd’RDdel’ensenyamentsuperiorcreixenl’any2009persotadel’Administraciópúblicaperòpersobredelesdelsectorprivat.

LesdespesesinternesenRDaCatalunyal’any2009handisminuïtel0,1%respectedel’any2008isónde3.284,5milionsd’euros.Lasevaparticipacióeneltotaldel’Estatgairebéesmantéestableenel22,5%.Pelquefaalpersonaldedicatalarecercaieldesenvolupament,aquestcreixl’1,7%isesituaen47.324persones,querepresentenel21,4%deltotaldel’Estat.AmbduesparticipacionsestanpersobredelesquetéCatalunyaaEspanyaentermesdevalorafegit(18,6%)iocupació(17,8%).D’altrabanda,elcreixementdelesvariablesd’RDnoésprouboencomparacióambelsregistresdelsdarrersanysperòalmenysnoéstandolentcomelquetenenelPIBil’ocupaciódel’economiacatalana,quesóndel-3,5%idel-6,6%,respectivament.

MalgratlareduccióquehanexperimentatlesdespesesenRD,aquesteshanaugmentatlasevaparticipacióenelPIBdesdel’1,62%del’any2008finsal’1,68%del’any2009.Detotesformes,seràpràcticamentim-possibleassolirl’objectiudelPactenacionalperalarecercailainnovacióenmatèriad’RDxifratenel2%delesdespesesenrecercasobreelPIBperal’any2010.Perassoliraquestobjectiucaldriaaugmentaraquestesdespesesal’entorndel21%laqualcosasemblaimpossibleenl’actualcontextdedificultatseconòmiques.

LadistribuciódelesdespesesenRDpersectorsd’execuciómostraunareducciódelpesdelsectorprivatacanvid’unaugmentdelspesosdelssectorsdel’Administraciópúblicaidel’ensenyamentsuperior.

LacomparacióinternacionaldelesdespesesinternesenRDsobreelPIBperal’any2009nocanviaelpa-noramadelsanysanteriors.EnrelacióamblazonaeuroilaUE-27,Catalunyamantéunadistànciasemblant(-0,37puntspercentuals)alaquetenial’any2008,malgratquehagiaugmentatlasevaproporciódelesdespesesinternessobreelPIB.

31

RESUM EXECUTIU

PelquefaalacomparacióinternacionaldelpersonalocupatenRDpercadamilocupats,s’apreciaunaapro-ximaciódelsvalorsdeCatalunya(13,21)alsvalorsmàximsdelJapó(13,74).LarestadeterritorisanalitzatsmostrenunsresultatsinferiorsalsdeCatalunya.

Elsectorprivattéunsresultatsnegatiusl’any2009jaqueredueixlesdespesesinternesenRDel4,5%ielpersonalocupatenRDel6,7%respectedelsvalorsdel’any2008.

LesdespesesinternesenRDdelsectorprivatsobreelPIBesmantenenpràcticamentinalteradesjaquesesituenenel0,98%quanl’any2008estavenenel0,99%.Enrelacióambleszonesdereferènciaprincipal,lazonaeuroilaUE-27,Catalunyaesdistanciaperquèenaquesteszonesaugmentalaintensitatdelesdes-pesesinternesenRDsobreelPIB,encaraquesiguilleugerament.

Lesdespeseseninnovaciódisminueixenrespectedel’any2008el7,6%isesituenen3.494.867milersd’euros.Cal retrocedir finsa l’any2005per trobarunaquantitatsimilara lesdespesesde l’any2009.Aquestadisminucióestàprotagonitzadaperlespimes,queredueixenlessevesdespeseseninnovacióel18,7%,mentrequelesgransempresesaugmentenlessevesdespesesel3,9%.

Laintensitatinnovadoradelesempresessegueixunatendènciaalabaixadesdefaunsanys,quenomésesvainterromprel’any2007,isesitual’any2009enl’1,79%.Desdequeesdisposadelessèriesesta-dístiquesdelesdespeseseninnovació,queésdesdel’any2000,nohihaunaintensitatinferior.Aquestresultatnofamésqueconfirmareldistanciamentdel’indicadord’intensitatdelesdespeseseninnovaciósobreelPIBrespectedel’objectiudelPactenacionalperalarecercailainnovaciófixatenel3,75%peral’any2010.

Elnombred’empresesinnovadorestambéesredueixrespectedel’any2008en1.139finsasituar-seen7.045.Elpercentatgesobreeltotald’empresescaudesdel20,8%finsal19,4%.

L’evoluciódelespatentscatalanespresentadesal’OEPMl’any2010,totiquenomésesdisposadedadesfinsalmesd’octubre,apuntaaunaconfirmaciódelacaigudaquehaviacomençatl’any2009.S’observaqueelmateixcomportamentesdónaperaltotaldelespatentspresentadesal’OEPMiperlesquepresentenelsnoresidents.Encanvi,pelquefaalespatentscatalanespresentadesal’OEPaquesteshanaugmentatde490l’any2009finsa561l’any2010.Elnombredepatentscatalanespermiliód’habitantspassade66,5a75,8entreel2009iel2010peròencarasesituamoltllunydelsnivellsdelaUE-27(132,3patentspermiliód’habitants).

LesdespesesinternesenRDdel’Administraciópúblicacreixenel10,7%isesituenen613.939milersd’euros.Lasevaparticipacióeneltotaldel’Estatesmantéenregistressimilarsalsdel’any2008enel21%.ElpersonalocupatenRDcreixel22,8%isesituaen9.590persones.Aquestsresultatsdonenal’Administraciópúblicacatalanaunprotagonismedestacatpelquefaaldinamismedel’RDaCatalunyal’any2009enaquestesvariables.

L’augmentdelprotagonismedel’Administraciópúblicacatalanaenelsdarrersanyssemblaculminarl’any2009ambunaintensitatdelesdespesesinternesenRDsobreelPIBdel0,31%quesesituapersobredelsregistresdetotesleszonesdereferènciaanalitzades.Aixòmalgratquel’any2005sesituavaenladarreraposició.

ElfinançamentenRDIdelsdepartamentsdelaGeneralitatdeCatalunyadisminueixl’any2009l’1,5%isesituaen954.158,4milersd’euros,querepresentenel3,85%delpressuposttotaldelaGeneralitatdeCatalunya.

ElsdepartamentsambmésfinançamentenRDIsónelsd’Innovació,universitatsiempresaieldeSalut,quejuntssignifiquenel88,9%deltotal.DestacalareducciódelfinançamentdelDepartamentd’Innovació,universitatsiempresesjaqueentermesabsolutsequivala33.890milersd’eurosquantitatqueésmésdeldobledelaques’hareduïtenelpressuposttotal(14.566milersd’euros).

Ladistribuciódelfinançamentdel’RDIentreactivitatsd’RDid’innovació(quenoésRD)ésdel87,4%idel12,6%respectivament.

32



Elfinançamentdel’RDperpartdelaGeneralitat(departamentsmésParlamentiorganismesestatutarisiconsultius)ésde835milionsd’eurosl’any2009is’hareduïtrespectedel’any2008,queerade841,1milionsd’euros.Elpesd’aquestfinançamentsobrel’RDtotalgairebéesmantéenelmateixpercentatgedel’any2008,el25,4%.

Perlasevabanda,elfinançamentdel’RDperpartdel’Estatésde430,7milionsd’eurosl’any2008,querepresentael13,1%deltotaldel’RDdeCatalunya.

Sisumemelfinançamentdel’RDdelaGeneralitatidel’Estats’observaquelacontribuciódelaGeneralitataugmentadel62,8%del’any2006finsal66,1%del’any2008mentrequeladel’Estatdisminueixdel37,2%finsal33,9%enelmateixperíode.

Lesvariablesd’RDa l’ensenyamentsuperiorcreixena taxesmoderades l’any2009,persotade l’Admi-nistraciópúblicaperòpersobredelesdelsectorprivat.LesdespesesinternesenRDcreixenal3,9%isesituenen752.810milersd’eurosmentrequeelpersonalocupatenRDcreixel4,9%isesituaen14.634persones.Talcompassavaambl’Administraciópública,enelsectordel’EnsenyamentsuperiorelpesdelesdonesenelpersonalocupatenRDienelpersonalinvestigadordisminueix.

LesdespesesinternesenRDsobreelPIBdel’ensenyamentsuperioraugmentenel0,36%del’any2008finsal0,38%del’any2009peròencaraestanamoltadistànciadelsregistresdelazonaeuroidelaUE-27.

3 • BaLanÇa comerciaL tecnoLòGica amB L’eStranGer

Lesexportacionsdeproductesindustrialsesrecuperendelacaigudadel’any2009il’any2010creixenel18,0%persituar-seen46.374,7milionsd’euros.Lesexportacionsdenivelltecnològicmitjàaltimitjàbaixcreixenpersobredeltotal.Enladistribuciódelesexportacionsdominenlesdenivelltecnològicmitjàaltquerepresentenel46,5%deltotal.

Lesimportacionstambés’hanrecuperatdelareducciódel’any2009icreixenel14,0%l’any2010persituar-seen58.678,6milionsd’euros.Lesimportacionsdenivelltecnològicmitjàbaixialtcreixenpersobredelquehofanlesimportacionstotals.Enladistribuciódelesimportacionsdestacaelpesdelesimporta-cionsdenivelltecnològicmitjàalt.

Eldèficitcomercialambl’estrangerdeproductesindustrialsaugmentalleugeramentde-12.160,2milionsd’eurosl’any2009a-12.303,9milionsd’eurosl’any2010isesituaaunnivellsemblantalquetenial’any2009respectedelPIB,el-5,9%.Toteslescategoriesdeproductesindustrialstenendèficitperònoméseldèficitdelsproductesdenivelltecnològicmitjàaltesredueix.Lespartidesqueexpliquenunapartmésimportantdeldèficitcomercialsónlesdenivelltecnològicmitjàbaixialt.

4 • LeS tecnoLoGieS De La inFormaciÓ i La comunicaciÓ (tic)

•Laconnexióabandaamplaéslatecnologiadelainformacióilacomunicaciómenysestesaentrelesllarscatalanes(67,2%).Totiaixò,éslatecnologiaqueméshacrescutenelsdarrersanysjuntamentambl’accésaInternet.

•Lesllarscatalanesestanlleugeramentpersotaendisponibilitatd’ordinadorsiaccésaInternetenrelacióamblaUE27ipersobredelesllarsespanyoles.

•ElshomesutilitzenmésInternetquelesdones,ambunesparticipacionsdel70%idel65,3%,respecti-vament.

•CatalunyasuperaaEspanyaialaUE-27enl’úsdexarxessocials.

33

RESUM EXECUTIU

•LesTICalesempresess’hanmantingutocrescutenelsdarrersanys.

•MésdelameitatdelespersonesquehancompratperInternethanadquiritserveisrelacionatsambelsviatges.

•Lesempresesde10omésassalariatsestanmésbenequipadesambconnexióabandaampla(97,3%)quelesempresesdemenysdimensió(61,2%).

•Hihauncertestancamentdelsserveiselectrònicsdel’administració,l’aprenentatgeilasalut.

•Pelquefaalcomerçelectrònicelperfildel’usuari(siguinpersonesoempreses)continuasentméscom-pradorquevenedor.

•LemanufacturesTICdisminueixenlasevaocupacióel22,8%l’any2009.

Lestecnologiesdelainformacióilacomunicaciómésestesesalesllarscatalanessóneltelèfonmòbilieltelèfonfix,queestanpresentsenel95,1%iel87,7%delesllars,respectivament.Segueixenperordred’importàncialadisponibilitatd’ordinadors(73,1%),l’accésaInternet(68,3%)ilaconnexióabandaampla(67,2%).Lesqueméshancrescutrespectedel’anypassatsónaquestesduesdarreres,talcompassaenelsaltresàmbitsterritorialsestudiats:Espanya,laUE-27ilazonaeuro.

L’equipamentde les llarscatalanessupera l’equipamentde les llarsespanyolesen totes les tecnologiesanalitzades.PeròenrelacióamblaUE-27ilazonaeuro,lesllarscatalanesestanlleugeramentpersotaendisponibilitatd’ordinadorsiaccésaInternet.

Enreferènciaal’edat,esconstataunadisminuciódel’úsd’Internetamesuraqueaugmental’edat,desd’unaparticipaciódel92,4%del trammés jovesobreel totalde lapoblaciód’aquestaedat finsaunaparticipaciódel20,7%deltramdemésedat.AEspanyaialaUE-27esreprodueixaquestpatródecom-portamentambunesparticipacionsd’úsd’InternetinferiorsalesdeCatalunyaentotselstramsd’edatambl’excepciódelstramsdemésedatenelcasdelaUE-27ons’apreciaunareduccióméssuaudelautilitzaciód’Internetamesuraqueaugmental’edat.

Elsserveisd’Internetutilitzatspermotiusprincipalssónelcorreuelectrònicilacercad’informacióenel90,3%iel89%delscasos,respectivament.Segueixenperordred’importàncialagestiódeviatges,lacon-sultademitjans,elstràmitsfinancersilesdescàrreguespermotiudelleure.

En relació ambels serveisd’Internet relacionats amb les xarxes socials s’observaque les activitats vin-culadesalsxatsimpliquenel49,8%delespersonesqueutilitzenInternetiquelesvinculadesapenjarcontingutsimpliquenel41,6%.Tambés’apreciaqueelprimertipusd’activitatsperdeninterèsentreelsinternautesmentrequelessegonesenguanyen.EncomparacióambelsaltresàmbitsterritorialsestudiatsCatalunyasuperaEspanyailaUE-27enl’úsd’Internetperpenjarcontingutsalwebmentrequemostraunautilitzaciósemblantalad’Espanyaenl’úsd’Internetpertrametremissatgesaxats.

Elscol·lectiusquemésesconnectenalesxarxessocialssónelsjovesielsestudiants.

Pelquefaalesempresess’apreciaqueel47%delpersonalutilitzaordinadorsconnectatsaInternetenlasevarutinadetreballalmenysuncoppersetmana,proporcióqueéslleugeramentsuperioraladelesempresesespanyolesilaUE-27.

Lestecnologiesdela informaciói lacomunicaciómésestesesalesempresessónl’ordinadoriInternet,quepràcticamentsónd’extensióuniversal,seguidesdelapàginaweb,Intranetilesxarxesexternes.AquestequipamentéssuperioraldelesempresesespanyolesialdelesempresesdelaUE-27excepteenelcasdeladisponibilitatd’IntranetqueestàlleugeramentmésestesaalesempresesdelaUE-27.

Enelsdarrerstresanystoteslestecnologiesdelainformacióilacomunicacióanalitzadeshanaugmentatohanmantingutlasevapresènciaalesempresescatalanes.Laqueméshacrescuthaestatlapàginaweb,quehapassatd’estarpresentenel62,8%delesempresesel2009aestar-hoenel70,5%el2010.

34



Lesempresesdemenysdedeuassalariatsfanunúsdelestecnologiesdelainformacióilacomunicaciómenysintensiuquelesempresesmésgrans.Ladiferènciaméspetitaestàenladisponibilitatd’ordinadors(27,4puntspercentuals)mentrequeladiferènciamésgranestàenl’úsdepàginesweb(52,4puntsper-centuals).

El32,5%delespersonesfanservirl’administracióelectrònica,laqualcosasignificaunestancamentres-pectedelaparticipaciódel’any2009(33,5%).AEspanyaialaUE-27l’úsdel’administracióelectrònicaimplicaaunaproporciómésbaixadepersones.

Enl’àmbitempresarial,l’úsdel’administracióelectrònicasuperaeldelespersonesjaquesesituaenel67,8%delesempreses,percentatgequeretrocedeix1,3puntspercentualsrespectedel’any2009.L’úsdel’administracióelectrònicaaCatalunyaestàlleugeramentpersobredel’espanyolilleugeramentpersotadelaUE-27.Totiaixòesdetectauncertretrocésrespectedel’anyanterior.

Engenerals’observauncertestancamentenlaimplantaciódel’aprenentatgeelectrònicalasocietatcata-lana.Laintensitatd’úsdelsserveisd’Internetutilitzatspermotiusd’educacióaEspanyaéssuperioraladeCatalunyaenelscasosdelacercad’informacióideconsultaisimilarenrelacióamblarealitzaciód’alguncursperInternet.

Respectedelcomerçelectrònics’observaque lespersones tenenuncomportamentméscompradorquevenedor.El30,3%delespersonesentre16i74anyshancompratperInternetenelsdarrersdotzemesosiel10,9%hanutilitzatInternetenelsdarrerstresmesospervendrebénsiserveis.Ambdóspercentatgeshanaugmentatunamicarespectedel’any2009.

ACatalunya,mésdelameitatdelespersonesquehancompratperInternethanadquiritserveisrelacionatsambelsviatges.L’adquisiciód’entradesd’espectaclesocupaunllocdestacatenlespreferènciesdecomprad’aquestcol·lectiu,seguidadelacompraderobaomaterialesportiuidel’equipamentelectrònic.Elpatródecomprad’aquestcol·lectiuaEspanyaéssimilaraldeCatalunya.Encanvi,alaUE-27s’observaunapreferènciadecomprasuperiorperproductescomelsvídeosolamúsica,larobaoelmaterialesportiuielsproductesperalallariinferiorperalesentradesd’espectacles.

Enreferènciaal’origendelsvenedors,s’apreciaqueel75,3%delespersonesquecomprenperInternethohanfetavenedorsnacionals,el33%hancompratavenedorsd’altrespaïsosdelaUEiel13,7%hohanfetavenedorsdelarestadelmón.

Pel que fa a les empreses, es constata que els percentatges d’aquestes que compren (29,6%) i venen(13,4%)perInternetsónsimilarsalsdelespersonesquecomprenivenenperInternet.Creixelpercentatged’empresesquecomprenperInternetipràcticamentesmantéelpercentatged’empresesquevenen.

S’apreciaquelesempresesestanmésbenequipadesenconnexióabandaamplaquelesllarsjaqueel97,3%delesempresesendisposenmentrequenomésel67,2%delesllarsendisposen.L’equipamentdelesempresescatalanesenbandaamplaéssimilaraldelesempresesespanyolesiclaramentsuperioraldelesempreseseuropees.

L’evoluciódelesmanufacturesTICentreelsanys2008i2009noespotconsiderarpositivajaquedismi-nueixelseuvalorafegitel13,2%ilasevaocupacióel22,8%.Comqueaquestaevolucióésmésnegativaquelaquehanseguitlesmateixesmagnitudsperalconjuntdel’economia,elspesosdelesmanufacturesTICsobreelvalorafegitil’ocupacióhandisminuïtfinsal0,15%iel0,18%decadatotal,respectivament.Encanvi,síquemilloralaproductivitatdelsectorjaqueaugmentael12,5%respectedel’any2008isesituaen56.676,6euros,el87,3%delaproductivitatdelconjuntdel’economia.

35

RESUM EXECUTIU

caPÍtoL iii. mercat De treBaLL

1 • anÀLiSi i conteXt DeL mercat De treBaLL

•L’any2010lapoblacióocupadade16a64anysharetroceditl’1,8%,unpercentatgeconsiderablementin-ferioraldel’any2009,mostrad’unaprogressivadesacceleraciódelapèrduadepoblacióocupada.Malgrataixò,lataxad’aturenedatdetreballarhaincrementatfinsasituar-seal17,9%.

•Lataxad’activitats’haincrementaten0,4pp,sibé lapoblacióactivas’hamantingutestable.Entre lesdones,lataxahaaugmentaten0,8pp,mentrequeentreelshomesnohavariat.L’incrementdel’activitatenelsegonsemestredel’anynos’hatraduïtencreaciónetad’ocupació.

• Lapèrduadellocsdetreballs’haconcentratalaconstrucció,ienmenormesuraalaindústriamanufac-turera,elcomerçilahostaleria.Aixímateix,hatingutmajorincidènciaentreelshomes,lespersonesdenacionalitatestrangeraielsjoves.

•Eltreballatempsparcialhaaugmentat,mentrequelatemporalitats’hamantingutinalterableal18,0%,entermesdemitjanesanuals.

• L’aturdellargadurada(1anyomésensituaciód’atur)haafectatel45,1%delapoblacióaturadadurantl’any2010.

L’any2010hadestacatperlapèrduad’ocupació(-1,8%),quetotisermenysintensaquel’experimentadadurantl’any2009,harebaixatlataxad’ocupacióen0,9puntspercentualsentrelapoblacióde16i64anys,finsal63,9%.Aquestapèrduad’ocupació,hagenerat,també,unincrementd’1,5puntspercentualsdelataxad’atur,situant-la,enelconjuntdel’any2010,enel17,9%.

Malgratquel’any,enconjunt,hagiestatnegatiu,escomencenapercebreelsprimerssímptomesdemillora,osimésno,defidelperíodededestrucciód’ocupació.Així,elsúltimstrimestresdel’anyincrementenelnombredepersonesactives,aixícomelnombredepersonesassalariades.Tambélacontractacióaugmentarespectedel’any2009,sibéhofaenbasealscontractestemporals.Enqualsevolcas,aquestssónnoméssímptomesdèbilsdemillora,quenoimpliquenunrestablimentdelasituacióanterioralacrisi,sinóunadesacceleració,ofi,delapèrduad’ocupats/des.

Percol·lectius,destacaelretrocésdelapoblacióocupadade16a24anyside55a64anys,aixícomentrelapoblaciómasculina.Lapoblaciódenacionalitatestrangeratambéperdunpercentatgesuperiordepoblacióocupada,peròlamajorpèrduadepoblacióenedatdetreballard’aquestcol·lectiufaquelasevataxad’ocupacióesmantinguiennivellssimilarsalsdel’any2009.Entreelsindividusdenacionalitatespa-nyola,encanvi,totilamenorpèrduad’ocupats/des,lataxad’ocupaciós’hareduït1,1puntspercentuals.Partd’aquestsresultatsespodrienexplicarperlainversiódelfluxmigratori.

Lapèrduad’ocupaciós’haconcentratalaconstrucció,quehaseguitperdentocupats/desaunritmecon-siderable i enmenormesura a la indústriamanufacturera.El comerç i lahostaleria, tambéhanperdutpoblacióocupada.

Entreelsindividusocupatsdestacal’incrementdeltreballatempsparcial,quecreixel3,2%enuncontextdepèrduadepoblacióocupada.Així,elsmésjoves,lesdones,ilapoblaciódenacionalitatestrangeraquetreballaatempsparcials’incrementenconsiderablement.Aixídoncs,lapoblacióambmajorsdificultatsperaccediromantenir-sealmercatdetreballpodriahaver-seadaptatalasituaciódesfavorableacceptantfei-nesamitjajornada,ampliant,probablement,elpercentatgedepoblaciósubocupadaperhores.Aixòpodriaexplicar,també,elspitjorsresultatsdelapoblaciómasculinaalconjuntdelmercatdetreball.

Latemporalitatromaninalteradaal18,0%,sibéhihahagutcanvisenelscol·lectiusmésafectats.Així,latemporalitats’hareduïtdeformaconsiderableentrelapoblaciódenacionalitatestrangera(-5,7punts

36



percentuals)ihaaugmentatentrelapoblaciódenacionalitatespanyola(+1,2pp).Entrelesdones(+0,9pp)ientreelsjoves(+2,9pp)latemporalitattambéhaaugmentatforça.

Entreelsaturats,ésrellevantl’incrementdel’aturdellargadurada,ambel45,1%delapoblacióaturadaenaquestasituació,mostrad’unabaixarotacióenelsperíodesdedesocupacióentrelapoblacióactiva.

Respectealconjuntdepaïsosiregionseuropees,lasituacióaCatalunyadestacaperunamajortaxad’atur,mostraunmajordesequilibrialmercatdetreball,fruitd’unaelevadaactivitatiunaocupaciósimilaraladelsaltresterritoris.

2 • PoLÍtiQueS D’ocuPaciÓ

•Entotselsàmbitslalluitacontral’aturtornaatenirunpapercentral.

• LanovaEstratègiaEuropa2020responalrepted’orientarlespolítiquesdegestiódelacrisicapalain-troducciódereformesamigo llargterminiquefomentinelcreixement i l’ocupació iquegaranteixin lasostenibilitatdelesfinancespúbliques.

•Enelmarcdel’anomenadaEstratègiad’economiasostenible,enl’àmbitestatals’aprovalaLlei35/2010demesuresurgentsperalareformadelmercatdetreballprocedentdelatramitacióparlamentàriadelReialdecretllei10/2010,aprovatpelGoverndesprésdelfracàsdelprocésdediàlegsocial.

• La finalitatessencialde laLlei35/2010éscontribuira la reduccióde ladesocupació i incrementar laproductivitatdel’economiaespanyola.LesmesuresmésdestacadesdelaLlei35/2010tenenperobjectiu:-reduirladualitatdelmercatlaboralimpulsantlacreaciód’ocupacióestableidequalitat;-reforçarelsinstrumentsdeflexibilitatinternaeneldesenvolupamentdelesrelacionslaboralsiafavorirl’adaptabilitatdelescondicionsdetreballalescircumstànciesdelaproducció;-elevarlesoportunitatsdelespersonesdesocupades;-imillorarelsmecanismesd’intermediaciólaboral.

• Ladespesainicialmentpressupostadaper laGeneralitatenpolíticadefomentdel’ocupaciól’any2010ésde732,5milionsd’euros,el26,2%mésquel’anyanterioril’1,8%deltotaldelpressupost.El39%d’aquestpressuposts’hadestinatalprogramaPromociódel’ocupació,el29,9%alprogramaQualificacióprofessional iel23,3%alprogramaPolítiquesd’igualtatenl’àmbitdel’ocupació.El0,6%restants’hadestinatalprogramaassessoramentiintermediacióocupacional.

•Hacontinuataugmentantelnombredepersonesbeneficiàriesdeprestacionsd’atur,sibéaunritmemenorqueelsdosdarrersanys.Lamitjanaanuals’hasituaten463.569persones,un11,2%mésrespectedel’anyanterior.

• Lataxadecoberturadelesprestacionsd’aturs’hasituatenel85,6%.

•Hadisminuïtconsiderablementelpercentatgedepersonesquepercebenunaprestaciócontributiva,pas-santdel71,7%l’any2009al58%.Encontraposició,lespersonesquepercebenunaprestacióassistencialhanpassatdel28,3%al40,2%.

•S’handestinat5.708milionsd’eurosasatisferlesprestacionsd’atur,el0,5%mésquel’anyanterior.Elmenorcostdelesprestacionsassistencialsexplicaquel’augmentdeladespesahagiestatmenorquel’aug-mentdelnombredepersonesbeneficiàries.El80%d’aquestadespesas’hadestinatalpagamentdepres-tacionscontributives,el19,2%aprestacionsdenivellassistencialiel0,7%alarendaactivad’inserció.

Enl’àmbitinternacional,caltenirencomptelaCimeradelG20dedicadaal’ocupacióenlaqualesconstataquel’aturassoleixnivellshistòricsaescalamundialiesfaunconjuntderecomanacionsperlluitarcontral’atur.

L’Estratègia Europa 2020,lanovaestratègiaeuropeaperal’ocupacióiuncreixementintel·ligent,sostenibleiintegradorperalproperdecenni,responalrepted’orientarlespolítiquesdelagestiódelacrisicapala

37

RESUM EXECUTIU

introducciódereformesamigollargterminiquefomentinelcreixementil’ocupacióiquegaranteixinlasostenibilitatde lesfinancespúbliques.Esconcretaencincobjectiusprincipalsdelsqualscaldestacarqueenmatèriad’ocupaciós’estableixquelataxad’ocupaciódelapoblacióentre20i64anyshauriadepassardel’actual69%a,comamínim,el75%.Així,calprocurararribarauníndexd’ocupaciódel75%delshomesidonesambedatscompresesentreels20iels64anys,incrementantlaparticipaciódelsjoves,elstreballadorsdemésedatielstreballadorsambbaixesqualificacionsiintegrantmillorelsimmigrantsensituacióregular.Enrelacióambaquestobjectiucaltenirencompteelsobjectiusenmatèriad’educacióidepromociódelaintegraciósocial.D’entrelessetiniciativesemblemàtiquesaprovadespercatalitzarelsobjectiusestratègicsd’Europa2020caldestacarlesiniciativesJoventutenmovimentiAgendadenovesqualificacionsiocupacions.

Elsobjectiusde l’EstratègiaEuropa2020esdesenvolupenposteriormenten lesOrientacions integradesEuropa2020,constituïdesperlesorientacionsperalespolítiquesd’ocupaciódelsEstatsmembresilesdirectriusgeneralsperalespolítiqueseconòmiquesdelsEstatsmembresidelaUnió.Lesorientacionsperal’ocupacióvandirigidesaaugmentarlaparticipacióenelmercatlaboralireduirladesocupacióestructural;aconseguirunapoblacióactivaqualificadaqueresponguialesnecessitatsdelmercatlaboral,promourelaqualitatdeltreballil’aprenentatgepermanent;millorarelsresultatsdelssistemeseducatiusideformacióentotselsnivells i incrementar laparticipacióen l’ensenyamentsuperior ipromoure la inclusiósocial illuitarcontra lapobresa.Aquestesorientacionss’handetenirencompteen l’elaboraciódelsprogramesnacionalsdereformesperacadaEstatmembre.

Enelmarcdel’anomenadaEstratègiad’economiasostenible,enl’àmbitestatals’hadedestacarl’aprovaciódelaLlei35/2010demesuresurgentsperalareformadelmercatdetreballprocedentdelatramitacióparlamentàriadelReialdecretllei10/2010,aprovatpelGoverndesprésdelfracàsdelprocésdediàlegso-cial.LafinalitatessencialdelaLlei35/2010éscontribuiralareducciódeladesocupacióiincrementarlaproductivitatdel’economiaespanyola,corregintlesdebilitatsdelmodelderelacionslaboralsespanyol,queprèviamentidentifica.

LesmesuresmésdestacadesdelaLlei35/2010tenenperobjectiureduir ladualitatdelmercatlaboralimpulsantlacreaciód’ocupacióestableidequalitat;reforçarelsinstrumentsdeflexibilitatinternaeneldesenvolupamentdelesrelacionslaboralsiafavorirl’adaptabilitatdelescondicionsdetreballalescircum-stànciesdelaproducció,reduintelrecursalesextincionsdecontractesioferintmecanismesalternatiusalacontractaciótemporal;elevarlesoportunitatsdelespersonesdesocupades,ambparticularatencióalsjoves,reordenantperaaixòlapolíticadebonificacionsalacontractacióindefinidaperfer-laméseficient,fentmésatractiusperaempresesitreballadorselscontractesformatius;imillorarelsmecanismesd’inter-mediaciólaboral,preservant,noobstantaixò,lacentralitatil’enfortimentdelsserveispúblicsd’ocupaciódecaràcterestataliautonòmic.

Entrelarestadenormativaaprovadal’any2010caldestacarelReialdecretllei6/2010queabordarefor-mesendiferentsàmbitsentrelesqualss’inclouenreformesdestinadesapropiciarincrementsenelsnivellsd’ocupacióiactivitatdelsectordelaconstruccióperlavia,fonamentalment,del’impulsfiscalal’activitatde la rehabilitaciód’habitatges; lapròrrogadelprogramatemporaldeprotecciópera l’atur i la inserciódissenyatl’anyanteriorielReialdecretllei13/2010queatravésdelareducciódecàrreguesimpositivesid’altraíndole,téperobjectiuafavorirlainversióproductiva,lacompetitivitatdelesempresesespanyolesi,pertant,lacreaciód’ocupació.

EntrelesmesuresconcretesquecontéaquestdarrerReialdecretlleicaltenirencomptelesdirigidesare-forçarl’eficàciadelsserveisdepolítiquesactivesd’ocupació,situantlesnecessitatsielsserveisalesperso-nes—especialmentalesdesocupades—ialesempresescomacentredegravetatdel’activitatdelsserveispúblicsd’ocupació.Enaquestalínia,s’acordalaincorporació,finsal31dedesembrede2012,de1.500novespersonespromotoresd’ocupacióalsserveispúblicsd’ocupació,aixícomlapròrrogafinsal’exercici2012delPlaextraordinaridemesuresd’orientació,formacióprofessionaliinserciólaboral,aprovatel2008.

El2010s’aprovaelPladeprevencióicorrecciódelfraufiscal, laboralialaSeguretatSocialconstituïtperseixantamesuresestructuradesalvoltantdequatreeixosd’actuació:laprevencióielfomentdelcom-plimentvoluntari;lamilloradelssistemesdecaptaciód’informacióatravésdel’úscompartitdelesbasesdedadesdelsorganismespúblicsencarregatsdelcontroldelfrau;laposadaenmarxad’accionsdecontrol

38



conjuntes,ques’hand’afegiralespròpiesdecadaorganisme;ieldissenyd’actuacionsderecaptaciócoor-dinadespermillorar-nel’eficàcia.

D’altrabanda,esmodifiquenelsreglamentsdefuncionamentdelaInspecciódeTreballiSeguretatSocialield’imposiciódesancionsenl’ordresocialperadaptar-losalaDirectivaeuropeasobreellliureaccésalesactivitatsdeserveisielseuexercici.

Finalment,escreaelRegistreadministratiudelesempresesd’insercióqueassumeixlestasquesdecoor-dinacióiintercanvid’informacióambelsregistresdelescomunitatsautònomes,quemantenenlescompe-tènciesaefectesdequalificació.

Enl’àmbitdeCatalunyacaldestacarl’aprovaciódelDecretd’ordenaciódelaformacióprofessionalperal’ocupaciódeCatalunyaambl’objectiuderegularelsanticssubsistemesdeformacióprofessionalocupacio-naliformacióprofessionalcontínuail’establimentdelessevesmodalitatsiiniciativesdeformació,aixícomelseurègimdefuncionament,finançament,estructuraorganitzativaideparticipació.TambécaltenirencompteeltraspàsdefuncionsiserveisalaGeneralitatdeCatalunyaenmatèriadefunciópúblicainspectoradelaInspecciódeTreballiSeguretatSocialilaposterioraprovaciódelaLleiquecreal’AgènciaCatalanad’InspecciódeTreball.

Caltambédestacarl’aprovaciódelaLlei33/2010depolítiquesdejoventutambl’objectiuderegularlesintervencionsdelsagentsqueatenenlesnecessitatsenelsdiversosàmbitsdelavidadelespersones,in-cloent-hil’ocupació.

Enmatèriadepolítiquesactivesd’ocupació,s’aprovaelPladedesenvolupamentdelespolítiquesactivesd’ocupació2010-2011quetécomamissiódefinir l’ordredeprioritatsenmatèriadepolítiquesactivesd’ocupacióideterminar-neleslíniesoperativesd’actuacióenunhoritzótemporaldedosanys.

LadespesainicialmentpressupostadaperlaGeneralitatenpolíticadefomentdel’ocupaciól’any2010ésde732,5milionsd’euros,el26,2%mésquel’anyanterioril’1,8%deltotaldelpressupost.

Delconjuntdelpressupostdestinatapolíticadefomentdel’ocupació,el39%s’hadestinatalprogramaPromociódel’ocupació,el60%mésquel’anyanterior,el29,9%aactuacionsinclosesdinselprogramaQualificacióprofessionaliel23,3%dinselprogramaPolítiquesd’igualtatenl’àmbitdel’ocupació.El0,6%restants’hadestinatalprogramaAssessoramentiintermediacióocupacional.

L’any2010hacontinuataugmentantelnombredepersonesbeneficiàriesdeprestacionsd’atur,sibéhohafetaunritmemenorqueelsdosdarrersanys.Lamitjanaanuals’hasituaten463.569persones,l’11,2%mésrespectel’anyanterior.Enl’àmbitestatal,l’augmentdelamitjanaanualdepersonesbeneficiàrieshaestatdel13,5%,arribanta3.042.760.

Lataxadecoberturabrutadelesprestacionsd’aturhaaugmentatlleugeramentrespectel’anyanterioris’hasituatenel85,6%aCatalunya,perdamuntdel78,4%d’Espanya.

Esmantéenelmateixpercentatgequel’anyanteriorladistribuciódepersonesbeneficiàriespersexe.El55%sónhomes.

Pertipusdeprestació,caldestacarladisminuciódelnombredepersonesquepercebenunaprestaciócon-tributiva,quehanpassatdel71,7%l’anypassat,al58%aquestany.Lespersonesquepercebenunapres-taciódenivellassistencialhanrepresentatel40,2%il’1,7%percebenlarendaactivad’inserció.Aquestaevoluciós’haderelacionarambl’augmentdelpercentatgedepoblacióqueestrobaensituaciód’aturdellargadurada.

Pelquefaalesprestacionscontributives,lamitjanaanualdel’importmigbrutdelaprestaciócontributivapercebudal’any2010vaserde901,8euros.

Pelquefaalacausad’accésalaprestaciócontributivad’atur,elmajorpes(45,4%)elcontinuentenintlespersonesquehanacceditalaprestacióper“acomiadamentexprés”iaquellesquehiaccedeixenperla

39

RESUM EXECUTIU

finalitzaciódelcontractetemporal(30,1%).Hancontinuatguanyantcertpeslesprestacionscausadespercausesobjectives,quehanpassatderepresentarel8%al10,8%,ilesprestacionscausadesperexpedientderegulaciód’ocupació,quehanpassatdel5,8%al7,9%.

L’importmensualdelesprestacionsassistencialsidelarendaactivad’insercióésdel80%del’IPREM,ésadir,426,01eurosperal2010.

Pelquefaalacausad’accésalaprestacióassistenciald’atur,haveresgotatelsubsididestinatamenorsde45anyséslaprimeracausad’accésaaquestaprestació(33%)seguidadelsubsididestinatamésgransde52anys(24,3%)idelespersonesbeneficiàriesdelprogramatemporaldeproteccióperdesocupacióiinserció(17%).

Ladespesaenprestacionsd’aturaCatalunyahaarribata5.708milionsd’euros,un0,5%mésquel’anyanterior.El80%d’aquestadespesas’hadestinatalpagamentdeprestacionscontributives,el19,2%aprestacionsdenivellassistencialiel0,7%alarendaactivad’inserció.

3 • reLacionS LaBoraLS

Negociació col·lectiva

•L’any2010elsagentssocialshansignatl’Acordperal’ocupacióilanegociaciócol·lectiva2010,2011i2012,enelquals’emplacenaestablirunanegociacióbipartidasobrelanegociaciócol·lectiva,entred’al-tresmatèries.

•SegonslesdadesdelDepartamentd’EmpresaiOcupació,actualitzadesa31demarçde2011,s’hanregis-trat986conveniscol·lectius.

•Dels2.404convenisvigentsaCatalunya(dadesactualitzadesa4demaigde2011),el60,4%sónd’àmbitprovincialitambésónelsqueafectenunmajornombredetreballadors/es.

• Lajornadamitjanaanualpactadaenelsconveniscol·lectiusésde1.752hores.Pelquefaalsconvenisdetotl’Estatespanyol,aquestahaestat5,5horessuperiorqueaCatalunya.

• Tenintencomptelavigènciadelsconvenis,elnombred’horespactadesvadescendintquanaugmentaelnombred’anysdevigènciadelconveni.

• L’incrementsalarialpactatl’any2010haestatdel’1,36%i,uncoprevisat,del2,14%.Lesdadesenma-tèriadesalarisapuntencapaunamoderació.Esposademanifestuncanvidetendènciarespectedel’anyanteriorjaque,enguany,elsacordsquetenenunincrementsalarialméselevatsónelsextraestatutarisil’any2009hoerenelsestatutaris.

L’any2010elsagentssocialshansignatl’Acordperal’ocupacióilanegociaciócol·lectiva2010,2011i2012,l’objectiudelqualésl’orientaciódelanegociaciódelsconveniscol·lectiusdurantlasevavigència,lareinversióproductivaielmantenimentilarecuperaciódel’ocupacióilatemporalitatinjustificada.Aquestconstadetrescapítols:enelprimer,estractasobrel’ocupació,laformació,laflexibilitatiseguretatielsdretsd’informacióiconsulta;enelsegon,s’estableixencriterisenmatèriasalarialiesdeclaralaintenciódemoderarelcreixementdelssalarisdurantlavigènciadel’acordi,eneltercercapítol,s’estableixelcaràcterobligacionaldel’Acord.D’altrabanda,lespartssignatàriesdel’Acords’emplacenaestablirunanegociacióbipartidasobrelanegociaciócol·lectiva,entred’altresmatèries,enelterminidesismesosdesdelasigna-turadel’Acord.

SegonslesdadesdelDepartamentd’EmpresaiOcupació,actualitzadesa31demarçde2011,enguanys’hansubscrit986conveniscol·lectius,delsquals,el88,7%sónestatutaris.Dinsd’aquestacategoria,el97,8%sónconveniscol·lectiuspròpiamentanomenats.

40



Segonsl’àmbitdenegociació,seguintamblatendènciahabitualquedenotenlesdadesdelsdarrersanys,lamajoriad’acords,el83,5%,sónd’empresaperò,noobstantaixò,lasevaimportànciaquantitativaéslimi-tadapelquefaalespersonestreballadoresafectades.Aixídoncs,lamajoriadetreballadors/es,el90,1%,estanafectatsperacordsd’àmbitsectorial.Sis’analitzenlespersonestreballadoresiempresesafectades,segonslanaturalesadelsacords,esconstataquelamajorpart,el99,9%deltotald’empresesafectadesiel98,8%deltotaldetreballadors/es,hanestatafectatsperacordsestatutaris.

Quantalsectord’activitateconòmica,segueixessentelsectordelsserveiselquearribaunnombreméselevatd’acordsi,dinsd’aquest,destacal’Administraciópública,DefensaiSeguretatSocialobligatòria,amb213acords.

Seguintamblatendènciadelsanysanteriors,Barcelonaéslaprovínciaquelideraelnombred’acordsidepersonestreballadoresafectades.Encanvi,Lleidaéslaqueentéunnombremenor.

Pelquefaalavigènciadelsacords,lamajoria,el78%,sónplurianualsapartirdelsegonanydevigència.Segonsl’àmbitdelsacords,lagranmajoriasónd’àmbitd’empresa.Noobstantaixò,lamajoriad’empresesidetreballadors/eshanestatafectatsperacordsplurianualsd’àmbitsectorial.

SegonslesdadesfacilitadespelDepartamentd’EmpresaiOcupació,actualitzadesa4demaigde2011,hiha2.404convenisvigentsaCatalunyailamajoriad’aquests,el60,4%,sónd’àmbitprovincial,talicomhamarcatlaconstantelsdarrersanys.Tambésónelsacordsd’àmbitprovincialelsqueafectenunnombremajord’empresesipersonestreballadores.

Lajornadaanualmitjanapactadaenelsacordscol·lectiusésde1.752horesal’any,5,5horesmenysqueenelcasdelajornadamitjanaestatal.Seguintlatendènciadelsdarrersanys,elnombred’horespactadesenelsacordsd’àmbitsectorialéssuperioralnombred’horespactadesenelsacordsd’empresa.Segonslanaturalesadelsacordscol·lectius,elspactesdefuncionarisipersonallaboralsónelsqueacordenunnom-bremenord’horesielsacordsextraestatutarissectorialssónelsquepactenelnombred’horesméselevat.Persectorsd’activitateconòmica,elsectordel’agriculturaésonespactaunajornadaméselevadaielsectorquepactamenyshoreséseldelaconstrucció.Tenintencomptelavigènciadelsconvenis,elnombred’horespactadesvadescendintquanaugmentaelnombred’anysdevigènciadelconveni.

Els salarispactatsaCatalunyadurant l’any2010apuntencapaunanotablemoderacióde l’incrementsalarialpactat,laqualcosaespotrelacionarambelseguimentdel’Acordperal’ocupacióilanegociaciócol·lectiva2010,2011i2012.L’incrementsalarialpactatl’any2010haestatdel’1,36%i,uncoprevisat,del2,14%.Del’anàlisidelsincrementssalarialssegonslanaturalesadelsacords,esposademanifestuncanvidetendènciarespectedel’anyanteriorjaque,enguany,elsacordsquetenenunincrementsalarialméselevat(2%)sónelsextraestatutarisil’any2009hoerenelsestatutaris.Amés,enguanyesconstataunadavalladaconsiderabledelsincrementssalarialsquefinsitottenensignenegatiuenelsacords/pactesdefuncionarisienelsacords/pactesmixtosEBEP.

La conflictivitat laboral

•L’any2010s’hanproduït4vaguesmésquel’anyanterior.Tambés’haproduïtunaugment,tantpelquefaalstreballadors/esparticipants,comalesjornadesnotreballades,laqualcosarepresentauncanvidetendènciarespectedel’anyanterior,enquèesvaproduirundecrement.L’índexd’incidènciadelesvagueshaestatdel30,8%,29,3puntspercentualsmenysquel’anyanterior.

•Enguanys’hanproduïttrestancamentspatronals,adiferènciadel’anyanterior,quenose’nvaproduircap.

•Durantl’any2010s’haproduïtundecrement,tantpelquefaalesconciliacionscomalesmediacions,adiferènciadel’any2009,enquèesvaproduirunincrementenlesduesmodalitatsdeconflictivitatlaboral.Encanvi,seguintamblatendènciadelsdarrersanys,s’haproduïtunincrementdelsexpedientstramitatspelTribunalLaboraldeCatalunya.

41

RESUM EXECUTIU

•Enrelacióamblesquantitatsacordadesperlesconciliacionsindividuals,s’haproduïtundecrementdel47,3%respectedelesquantitatsacordadesl’any2009,enquèesvaproduirunincrementinteranual.

•Pelquefaal’activitatdelTribunalLaboraldeCatalunya,s’haproduïtunincrementmoltsignificatiudelesempresesafectadespelsexpedients,adiferènciadel’anyanterior.Elnombredetreballadors/estambéhaaugmentat,seguintlatendènciadel’anyanterior.Quantalresultatdelesconciliacions,el83,5%hanestattramitacionsefectives.

Durantl’any2010s’hanproduït142vagues,totesambpreavís,4mésquel’anyanterior.Pelquefaalespersonestreballadoresparticipantsialesjornadesnotreballades,s’haproduïtuncanvidetendènciares-pectedel’anyanterior,atèsque,enguany,s’haproduïtunaugmentconsiderable(del151%,enelcasdelstreballadors/esafectatsidel66,8%i69%,pelquefaalesjornadesihoresnotreballades),mentrequel’anyanterioresvadetectarundecreixementinteranual.Encanvi,leshoresnotreballadespertreballador/ahanestat4menysqueal’any2009.Pelquefaalssectorsd’activitat,s’haproduïtundecrementdelesvaguesenelsectordelaindústria,unaugmentenelsectordelsserveis.L’índexd’incidènciadelesvagueshaestatdel30,8%,laqualcosarepresentaundecrementrespectedel’any2009,quevaserdel60,1%.Pelquefaalsmotiusdelesvagues,el21%s’hanproduïtacausad’impagamentdesalarisiel14,8%ambmotiud’unexpedientderegulaciód’ocupació.Pelquefaalesvaguesocasionadesperaquestaúltimacausaesconstataunincrementde26vaguesrespectedel’any2009.Segonsl’àmbitterritorialons’handutatermelesvagues,lamajoria,ésadir,el70,4%sónd’àmbitmunicipalilesquetenenunmajornombredetreballadors/esparticipantssónlesd’àmbitcomunitari.Deles142vaguesques’hanproduït,n’hanacabat136.Ambreferènciaalresultatd’aquestesvagues,el58,4%hanacabatsenseacord;el5,6%,ambacordiel36%restant,sensepredominidecapdelesparts.

Enguanyhihahagut3tancamentspatronals,totsambpreavís,adiferènciadel’anyanterior,enquènose’nvaproduircap.S’hanvistafectats68treballadors/esihihahagut68jornadesnotreballades.Elseuíndexd’incidènciahaestatdel100%ielseuàmbitterritorialhaestatBarcelona.

Pelquefaalesconciliacionsindividuals,enguanyn’hihahagut94.124,laqualcosarepresentaundecre-mentdel16,8%respectedel’any2009idenotauncanvidetendència,atèsquel’anyanteriorhivahaverunincrementinteranual.Quantalaformad’acabamentdelesconciliacions,continualadinàmicadelsanysanteriors,ésadir,lamajoria,el45,1%,acabensenseefecte,ésadir,queesprodueixenquannoapareixlapartolespartsdemandades.El31,7%delesconciliacionspermotiud’acomiadamentacabenambavi-nença,laqualcosarepresentaundecrementdel34,9%respectedel’any2009.Enrelacióalesquantitatsacordadesenlesconciliacionsindividuals,l’any2010,adiferènciadelatendènciaobservadal’anyanterior,s’haproduïtundecrementdel47,3%respectedelesquantitatsacordadesl’any2009.

Durantl’any2010s’hanproduït191conciliacionscol·lectives,laqualcosarepresentaundecrementdel5,4%respectedel’any2009,aixícomuncanvidetendènciarespectedel’anyanterior,enquèesvade-tectarunincrementinteranualdel22,4%enelnombredeconciliacionscol·lectives.Pelquefaalaformad’acabamentesmantélatendènciadel’anyanteriori,pertant,lamajoriadelesconciliacions(el78%)acabensenseavinença.

Ambreferènciaalesmediacions,sen’handutaterme507,laqualcosasignificaundecrementdel8,3%respectedel’anyanterior.Encanvi,l’any2009esvadetectarunatendènciaal’alçapelquefaalnombredemediacions.El64,5%delesmediacionshanacabatsenseacord.

Pelquefaal’activitatdelTribunalLaboraldeCatalunya,s’hantramitat1.157expedients,el16,3%mésquel’anyanterior.Tambés’haproduïtunincrementmoltsignificatiupelquefaalesempreses,adiferènciadel’anyanterior,itreballadors/esafectats.Lamajoriad’expedients,el97,2%,hanestatconciliacionsilaresta,el2,7%,arbitratges.Pelquefaalresultatdelesconciliacions,lamajorpart,ésadir,el83,5%hanestattramitacionsefectives.D’aquestes,el41,4%hanacabatambacord,l’1,3%ambacordparcialiel57,3%hanacabatsenseacord.

42



Gestió de l’ocupació

•Enguanyhihahagutundescensdel18,8%delnombred’expedientsderegulaciód’ocupacióidel55,6%delnombredetreballadors/esafectats,laqualcosasuposauncanvidetendènciarespectedel’any2009.Elmajornombred’expedientsautoritzatscorresponalsdesuspensiódelcontracte.

•1.161empreseshanestatsotmesesalprocedimentconcursal,el5,8menysquel’anyanterior.AEspanyahihahagut4.845empresesconcursades,el2,8%menysqueal’any2009.Eldecrementmostrauncanvidetendènciarespectedelsanysanteriors.Lesempresesconcursadesdelsectorindustrialhandisminuïtel24,5%,encanvi,lesdelsectorturístichanaugmentatel77,7%.

Enguanys’hantramitat3.169expedientsderegulaciód’ocupacióquehanafectat64.419personestreba-lladores.Delsexpedientstramitats,l’autoritatlaboraln’haautoritzat2.952quehanafectat58.261perso-nes.Respectedel’anyanteriorhihahagutundescensdel18,8%delnombred’expedientsidel55,6%delnombredepersonesafectades.Dels2.952expedientsquehaautoritzatl’autoritatlaboral,el95%hanestatpactatsentrelespartsienel5%restantnohihahagutpacte.Elmajornombred’expedientsautoritzatssónelsdesuspensiódelcontracte.Pelquefaalsmotiusal·legatsenelsexpedientsautoritzats,l’augmentmésconsiderablerespectedel’anyanteriors’haproduïtenelscasosenquès’al·leguencausesd’organització(el50,7%mésqueal2009)ocausestècniques(el171,1%més).Quantalssectorsd’activitateconòmica,el66,5%delespersonesafectadespelsexpedientspertanyenalsectorindustrial,el23,7%alsectordelsserveis,el8,5%alsectordelaconstruccióil’1,3%restant,alsectoragrari.

Durantl’any2010hihahagut1.161empresessotmesesalprocedimentconcursalaCatalunyai4.845alconjuntdel’Estatespanyol.Esconstataundecrementinteranualenambdóscasos,del2,8%enelcasd’Espanyaidel5,8%aCatalunya.Aixòsuposauncanvidetendènciarespectedelsanysanteriors,enquès’observavaunincrementinteranual.Encomparacióambl’any2009,lesempresesconcursadesqueperta-nyenalsectorindustrialhandisminuïtel24,5%.Encanvi,s’haproduïtunincrementdel77,7%enelcasdelesempresesconcursadesdelsectorturístic.

4 • PreVenciÓ De riScoS, SiniStraLitat i maLaLtieS ProFeSSionaLS

•Al2010s’hanregistrat10.072accidentsmenys,fetqueprovocaunareducciódel3,6%elsaccidentsaCatalunya.Elnombred’accidentstotalhaestatde271.928(104.735hanrequeritbaixa,150.662sensebaixai16.531in itinere).

• Lavariacióinteranualmostraundescensdel7,4%delsaccidentsenjornadalaboralambbaixaidel’1,5%delssensebaixa.Elsaccidentsin itinerepresentenunaugmentdel3,3%.

•Elsíndexsd’incidènciadeladarreradècadaconfirmenlatendènciadedescensques’observaenlesxifresabsolutesdelsaccidentsenjornadalaboralambbaixa,mentrequeeldescensdelsaccidentssensebaixaesveuinterromputdesdel2008.Elsaccidentsin itinerepresentenlleugeresvariacionsenladècada,sibéal2010registreníndexsd’incidènciaméselevatsquealprincipidelperíode.

• Lasinistralitatenjornadalaboralambbaixaafectamenysintensamentalesdonesqueconcentrenel29,3%delsaccidents,encaraqueconstitueixenel48,4%delapoblacióassalariada.

• L’accidentalitatméselevadaesdónaentreelshomes,elsmenorsde25anysialespersonesdenacionalitatnoespanyola,sibélasinistralitatmortalésmésaltaenlespersonesmésgransde55anysielsautòctons.

•Elsectordelaconstrucciócontinuasentelsectoronelsíndexsd’incidènciasónméselevatsperatotselsnivellsdegravetatdelsaccidentsenjornadaambbaixa.

• Lesmalaltiesprofessionalsregistradesmantenenlatendènciadedecreixementdelsdarrersanys.

43

RESUM EXECUTIU

•Elnombred’incapacitatstemporalspercontingènciesprofessionalstéunatendènciapositivadereducció,comhoreflecteixenladisminucióenelnombremensualdeprocessosiniciatsienelnombredeprocessosenvigorafinaldelperíode,quedecreixenanualment,malgratqueladuradadelsprocessosaugmenta.

•EnguanyhatingutlloceltraspàsdefuncionsiserveisalaGeneralitatdeCatalunyaenmatèriadefunciópública inspectorade la InspecciódeTreball iSeguretatSocial.Lesactuacionsrealitzadesen l’àreadeprevenciódelaseguretatisalutlaboralhanestat44.999itambés’haninvestigat2.830accidents.

L’any2010s’hanregistrat271.928accidentsdetreball,delsquals104.735hanrequeritbaixa(38,5%),150.662hanestatsensebaixai16.531in itinere(al’anadaotornadadelcentredetreball).Lavariacióinteranualdel’accidentalitathaestatdel3,6%menys,fetqueennombresabsolutsfareferènciaa10.072accidentsmenys.Respecteal’exercicianteriorelsaccidentsenjornadalaboralambbaixamostrenundes-censdel7,4%ielsquenohanrequeritbaixa,del’1,5%.Percontra,elsaccidentsin itineremostrenunaugmentdel3,3%.

Enladarreradècadahadescenditaquasilameitat(el44,6%)elsaccidentsenjornadalaboralambbaixai,deformamésdiscreta,elsaccidentsenjornadasensebaixa(18,2%).Percontraelsaccidentsin itinerehancrescutenel28,6%.

L’accidentalitatestàcondicionadapelvolumdepoblacióocupadaexposadaalsriscos,perlescondicionsdetreballipelperfilpersonald’aquestapoblació.Elsíndexsd’incidència,quepermetenrelacionarelnombred’accidentsambelnombredetreballadors/esamblescontingènciesprofessionalscobertes,confirmenlatendènciadereduccióqueesdetectaenlesxifresabsolutesd’accidentsambbaixa,mentrequeeldescensquemostravenelsaccidentssensebaixaesveuinterromputdesdel’any2008quaninicienelseuaugment.Elsaccidents in itinerepresentenlleugeresvariacionsentotaladècada,totiqueal2010registrenunsíndexsméselevatsquealprincipidelperíode.

Eldescensdelsíndexsd’incidènciadelsaccidentsenjornadadetreballambbaixaésaplicableaqualsevoldelsnivellsdegravetat.Laintensitatméssignificativarespecteal’anyprecedentesregistraenelsaccidentsmortalsqueredueixenelvalordelsseusíndexsenel38,8%.

El85,6%d’accidentsd’aquestatipologiaesdeuenaunadelesquatreformesocontactessegüents:asobre-esforçosfísics,traumespsíquics,radiacions,sorolls,llumopressió;axocsocopscontraobjectesimmòbils;axocsocopscontraobjectesmòbilsi/oacontactesambunagentmaterialtallant,punxantodur.

Lasinistralitatafectamésintensamentelshomes.Laproporciód’accidentspatitsperlesdonesabsorbeixel29,3%deltotal(30.720accidents),xifraqueencaraésméssignificativasiestéencomptequelesdo-nesconstitueixenel48,4%delapoblacióassalariada.Totiaixò,elpesrelatiudelsaccidentspatitsperlesdoness’incrementacadaany.Aquestdesequilibriencaraésmésevidentenincrementarlagravetatperquèelsaccidentsmortalsenel96,9%delscasoshanestatpatitsperhomes.D’altrabanda,s’observaquelesactivitatseconòmiquesambunaaccidentalitatméselevadaperalesdonesnocoincideixenamblesdelshomes,ambl’excepciódelcomerçaldetallil’Administraciópública.Amés,lasinistralitatdelesdonesestàmésconcentradaenalgunesactivitatsmentrequeenelcasdelshomesladiversitatd’activitatsambaccidentsésmésamplia.

Altrescaracterístiquescondicionadespelperfildelespersonesaccidentadesmostrenquel’accidentalitatméselevadal’any2009esdónaentreelsmenorsde25anys,mentrequeelstreballadorsdemésde55anysregistreníndexsd’incidènciamésbaixos,ambl’excepciódelsaccidentsmortalsquesónmésfreqüentsenaquestesfrangesd’edat.Amés,lasinistralitatdelespersonesnacionalsd’altrespaïsosésméselevada(7%més),sibélamortalitatésmenor.

Lapossibilitatdetenirunaccidentdetreballtambédepèndelescondicionslaboralsidelsectord’ocupació.Enconjunt,elmajornombred’accidentsesdónaentrepersonesambuncontracteindefinit(el71,6%delsaccidents),sibééscertqueaquesttipusdecontracteéselquetéel82%delapoblacióocupadaassalari-ada.Pertant,esdetectaquelataxadetemporalitat(18,0%)ésinferioralaproporciód’accidentspatitsperpersonesambaquesttipusdecontracte(27,3%).Elshomesambcontractetemporalconcentrenel73,1%delsaccidents,enfrontdel70,7%queabsorbeixenenladistribucióperaqualsevoltipusdecontracte.

44



Enelsectordelaconstruccióesregistrenelsíndexsd’incidènciaméselevatsperatotselsnivellsdegrave-tat,ambunaxifraqueenconjuntascendeixa8.605,2.Enordredescendentestrobalaindústria(5.990,7),l’agricultura(3.784,2)ielsserveis(3.217,8).Pelquefaalsvalorsabsolutslarelaciócanviais’observaqueelnombremésaltesdónaalsectorserveis(60.174accidents),seguitdelaindústria(26.659),laconstruc-ció(16.097)il’agricultura(1.805).

Lesactivitatseconòmiquesconcretesambunsvalorsdelsíndexsmésaltssón:mineralsmetàl·lics,antraci-ta,hullailignit;suportalesindústriesextractives,silviculturaiexplotacióforestal;transportmarítimiperviesinteriors;gestióderesidus;metal·lúrgia;construcciód’obresd’enginyeriacivilitractamentderesidus.Enelcasdelsaccidentsmortalselriscdepatiraccidentsésmésgraneneltransportaeri;eltractamentderesidus;eltransportterrestreipercanonadesielsproductesmineralsnometàl·lics.

Enelcasdelsaccidentsenjornadalaboralsensebaixalesdadesdel2010mostrenunasinistralitatsuperioraladelsaccidentssensebaixa(150.662accidents).Amés,respecteal’exercicianteriorhihaundescensmenor,del’1,5%(2.264accidentsmés).Comelnombred’accidentsésmésalt,tambéhosónelsíndexsd’incidènciadetotselssectorseconòmics,ambl’excepciódel’agriculturaque,entenirmenysaccidents,téuníndexmenor.Enaquestaocasiólesactivitatseconòmiquesquetenenmésriscdepatirunaccidentsensebaixapertanyenalsectordelaindústria.Enaquestsectordestaquenelsíndexsregistratsalsmineralsmetàl·lics;l’antracita,l’hullaiellignit,lagestióderesidusilametal·lúrgia.

Al2010s’hanregistrat16.531accidentsin itinere,el3,3%mésqueel2009.El98,0%sónlleusires-pectealsregistratsl’any2009hihaunincrementde594accidents(3,8%més).Elsaccidentsgreusielsmortalsmostrenundescensdel15,9%idel28,0%,respectivament.

Lesmalaltiesprofessionalsnotificadesmantenenlatendènciadedecreixementdelsdarrersanys.Enguanys’han registrat3.412notificacions (238menysqueal2009),ambuna reducciódel16,1%en lesquerequereixenbaixa.Ladistribucióentreelssexesnopresentadiferènciesnotablesquantalaproporciódebaixesderivades(49,6%delspacientssónhomes),niquantalaproporciódebaixesderivades(el59%causenbaixaenambdóssexes),peròsíenladuradamitjanadelesbaixesqueésméselevadaenelcasdelesdones.

Elsíndexsd’incidènciaméselevatsdelesnotificacionsrealitzadesestanocasionatsperagentsfísics,entreelsqualsdestaquenlesmalaltiesderivadesdeposturesforçadesimovimentsrepetitius.Lesactivitatseco-nòmiquesonesregistrenmésbaixessón:laindústriadel’alimentació;lafabricaciódevehiclesdemotor;elcomerçaldetallilafabricaciódeproductesmetàl·licsilavendaireparaciódevehiclesdemotorimo-tocicletes.

Alllargdel2010lesempresesquehansuperatelslímitsdesinistralitataCatalunyahanestat25,quehansobrepassatelslímitsen31ocasions.D’aquestes31alertes,22corresponenalasuperaciódelslímitspermalaltiescausadesperagentsfísicsa17empreses.

L’impactedelsaccidentsdetreballidelesmalaltiesprofessionals,amésdel’afectaciópersonal,téreper-cussionsenelmónlaboral.Hitrobemunaaproximacióenl’anàlisidelesincapacitatstemporalsgeneradesperaquestescontingènciesprofessionals.Lesincapacitatstemporalspercontingènciesprofessionalsabsor-beixenl’11,5%deltotald’incapacitats,fetqueennombresabsolutsconcentra10.547processosenmitja-namensual.Quasilatotalitatd’aquestsprocessos(15.530)hanestatgestionatsperlesmútuesd’accidentsdetreballimalaltiesprofessionals,entitatscol·laboradoresdelaSeguretatSocial.

Al2010s’handonatd’alta113.174processosperincapacitatstemporalspercontingènciesprofessionalsquehanrequeritde3.565.094diesdebaixaambunaduradamitjanade31,5dies.Elnombredetreballa-dorsprotegitsalfinaldelperíodehaestatde2.525.373persones.Ladistribuciódelesincapacitatsentreelsdossexesésdesigualienel66,9%delscasoshanestatpatidesperhomes,totiqueespresentaunpercentatgeinferioraldeladistribuciódelsaccidentsenjornadalaboralambbaixaquanenel70,7%delscasossónpatitsperhomes.

L’evoluciódelnombred’incapacitatstéunatendènciapositivadereducció,comhoreflecteixenladismi-nucióenelnombremensualdeprocessosiniciatsenelperíodeienelnombredeprocessosenvigoral

45

RESUM EXECUTIU

final,quedecreixenanualment,malgratqueladuradadelsprocessosaugmenta.Laincidència(mitjanadeprocessosiniciatspercada1.000personesprotegides)comlaprevalença(nombredeprocessosenvigoralfinaldelperíodepercada1.000personesprotegides)veuendisminuïtselsseusíndexa3,3‰i4,1‰,respectivament.

Enguanyde lesactuacionspera laprevencióderiscos laboralsdestaquentrescampanyes:Feines salu-dablesposadaenmarxaperl’AgènciaEuropeadeSeguretatiSalutenelTreball;Riscos emergents i nous models de prevenció en un món del treball en transformaciódel’OrganitzacióInternacionaldelTreball(OIT)iL’avaluació de riscos en l’ús de substàncies perillosesdelComitèd’AltsResponsablesd’InspeccionsdeTreballdelaUE(CARIT).Enl’àmbitestataldestacaelmantenimentdelProgramaPreVeaperalareducciód’accidentsilaposadaenfuncionamentdelProgramaPrevencion10.esd’assessoramentenmatèrialaboralalesmicroempreses.Altresaccionsdecairedivulgatiusónlapublicaciódelaguiatècnicaperalaintegraciódelsriscoslaboralsalesempresesdel’InstitutdeSeguretatiHigieneenelTreballilapublicacióperpartdel’OITd’unanovallistademalaltiesprofessionals.

Quant a la Inspecció deTreball enguanydestaca el traspàs, l’1 demarçdel2010, a laGeneralitat deCatalunya.Amés,amblacreaciódel’AgènciaCatalanad’InspecciódeTreballs’amplialacapacitatdelaGeneralitatsobreelcomplimentdelesnormesdeprevencióamblacreaciód’uncosdesubinspectorsdeSe-guretatiSalutenelTreball.LesactuacionsrealitzadesaCatalunyaenl’àreadelaprevenciódelaseguretatisalutlaboralhanestat44.999,el5,2%menysquel’exercicianterior,quehancomportatsancionsperunimportde12.398.502,82e(el22,7%menysqueal2009).Amés,s’hanpracticat15.059requerimentsd’esmenesis’hanefectuat55paralitzacionsd’obra.Aquestadarreraxifrasuposaunareducciódel53,8%respecteal2009.EnunaaltraàrealaInspecciódeTreballhainvestigat2.830accidents(exclososelsin itinere),delsquals1.111n’erengreus,161mortalsi1.508lleus.Aquestesinvestigacionshandonatlloca1.116infraccionsambsancionsvaloradesen4.567.524,86e.

D’altrabanda,el2010haestatunanyambunaampliaactivitatnormativa.Enl’àmbiteuropeudestacalaDirectiva2010/32/UEdelConsell,laqualaplical’Acordmarcperalaprevencióderiscosenelsectorhospitalari.

Enl’àmbitestatallanormativaaprovadaespotclassificarentresgransgrups.Enprimerlloc,lanormativareferentalesmútuesd’accidentsdetreballiSeguretatSocial;ensegonlloc,laqueafectalaregulacióenmatèriadeprevencióderiscoslaboralsi,finalment,lanormativadirigidaamillorarlaprevencióderiscosalesempreses.EnelprimergrupprenespecialprotagonismeelReialdecret38/2010pelqualesmodificaelReglamentsobrecol·laboraciódelesmútuesd’accidentsdetreballimalaltiesprofessionalsdelaSeguretatSocial.QuantalsegongrupcalremarcarelReialdecret67/2010,elqualadaptaal’AdministraciólaLlei31/1995,deprevencióderiscoslaboralsilessevesnormesdedesenvolupament,aixícomeldeReialde-cret39/1997,pelquals’aprovaelReglamentdelsserveisdeprevenció.Noobstantaixò,aquestReglamentdelsserveisdeprevencióhaestatmodificatpelReialdecret337/2010ipelReialdecret1109/207,amblaintenciódefacilitaralesempreses,especialmentlespimes,l’acomplimentdelanormativadeprevencióderiscoslaboralsidepotenciarlamilloradelaqualitatil’eficàciadelssistemesdeprevenció,ambespecialatencióalesentitatsespecialitzadesqueactuencomaserveisdeprevenció.Eneltercergrupdenormes,s’haaprovatelReialdecret404/2010pelqualesregulal’establimentd’unsistemadereducciódecotit-zacionspercontingènciesprofessionalsalesempresesquehagincontribuïtalareducciódelasinistralitat.

D’altrabanda,s’haaprovatelReialdecret206/2010,sobretraspàsdefuncionsiserveisalaGeneralitatdeCatalunyaenmatèriadefunciópúblicainspectoradelaInspecciódeTreballiSeguretatSocial.Encon-seqüènciaambaquestdarrerReialdecretaCatalunyas’aprovaelDecret20/2010,d’1demarç,pelquals’assignenalDepartamentdeTreballlesfuncionsielsserveistraspassatsalaGeneralitatdeCatalunyaenmatèriadelaInspecciódeTreballilaLlei11/2010,del’AgènciaCatalanadelaInspecciódeTreball,quevaserobjectededictamenperpartdelCTESC(Dictamen4/2009).Amés,s’hanaprovatelDecret82/2010,pelqual s’aprovaelcatàlegd’activitats i centresobligatsaadoptarmesuresd’autoprotecció ies fixaelcontingutd’aquestesmesuresielDecret171/2010delregistrededelegatsidelegadesdeprevenció,quetambéhanestatdictaminatspelCTESC(Dictamen8/2010iDictamen46/2010,respectivament).

47

RESUM EXECUTIU

caPÍtoL iV. SituaciÓ DeL treBaLL autònom a cataLunYa

1 • marc normatiu

•Enl’àmbitdelaUnióEuropeas’haaprovatlaDirectivasobrel’aplicaciódelprincipid’igualtatdetracteentrehomesidonesqueexerceixinunaactivitatautònomaqueequiparalestreballadoresautònomesipercompted’altripelquefaaladuradadelpermíspermaternitatireconeixalscònjugesiparellesdefetdelstreballadorsautònomslesmateixesprestacionsquelesestablertesperalstreballadorspercomptepropi.

•Enl’àmbitestatal,endesenvolupamentdelaLleidel’EstatutdelTreballAutònoms’aprovalaLlei32/2010perlaqualescreaunsistemaespecíficdeprotecciópercessamentd’activitatdelstreballadorsautònomsielReialdecretpelqualesmesuralarepresentativitatdelesassociacionsprofessionalsdetreballadorsautònomsis’estableixlacomposicióifuncionamentdelConselldelTreballAutònom.

•Enl’àmbitautonòmics’haaprovatlacreaciódelConselldelTreballAutònomdeCatalunyaidelregistred’associacionsprofessionalsdeltreballautònomil’establimentdelscriterisielprocedimentperdeterminarlarepresentativitatdelesassociacionsprofessionalsdeltreballautònom.D’altrabanda,endesenvolupa-mentdel’Acorddels30compromisosperferfrontalacrisiireactivarl’economiaienelmarcdelProjecteImpulsdelDepartamentdeTreball,s’haposatenmarxalaRendaperalaformaciódetreballadoresitreba-lladorsautònoms.

Enl’àmbiteuropeucaldestacarl’aprovaciódelaDirectivasobrel’aplicaciódelprincipid’igualtatdetracteen-trehomesidonesqueexerceixinunaactivitatautònoma,derecepcióobligatòriapelsEstatsmembresabansdel5d’agostdel2012iquetécomanovetatsprincipalsl’equiparaciódelestreballadoresautònomesipercompted’altrepelquefaaladuradadelpermíspermaternitatielreconeixementalscònjugesiparellesdefetdelstreballadorsautònomsdelesmateixesprestacionsquelesestablertesperalstreballadorspercomptepropi.

En l’àmbit estatal destaca l’aprovació, en compliment del mandat fet per l’Estatut del treball autònom(LETA),delaLlei32/2010perlaqualescreaunsistemaespecíficdeprotecciópercessamentd’activitatdelstreballadorsautònoms.

Dinsl’àmbitsubjectiudelanovaprestaciós’integrenobligatòriamentlespersonestreballadoresautònomesquetinguincoberteslescontingènciesprofessionals,jasiguiambcaràctervoluntarioobligatori.Elstreba-lladorsautònomseconòmicamentdependentsinclososenelRETAtenendretaaquestaprestacióatèsqueforçosamenttenencoberteslescontingènciesprofessionals.

Estrobaranenlasituaciólegaldecessamentd’activitattotesaquellespersonesquecessintotalment,ambcaràcterdefinitiuotemporal,enl’exercicidelasevaactivitatperalgunadelescausesdefinidesperlaLlei.

L’accióprotectoracomprènlaprestacióeconòmica,l’abonamentdelacotitzaciópercontingènciescomunesimesuresdeformació,orientacióprofessionalipromociódel’activitatemprenedora.

Laduradadelaprestacióestàenfunciódelsperíodesdecotitzaciófetsd’acordambunaescalaquevadelsdosmesosalsdotzemesosdeprestacióenfuncióques’hagicotitzatunmínimde12mesosfinsaunmínimdequaranta-vuit.

Laprestaciócorresponal70%delamitjanadelesbasesdecotitzaciódelsdarrersdotzemesosimmediata-mentanteriorsalasituaciólegaldelcessament,ambunmàximdel175%del’IPREM,exceptequelaper-sonabeneficiàriatinguiunomésfills,casenelquall’importseràrespectivamentdel200%,odel225%,del’indicadoresmentat.L’importmínimésdel107%del’IPREModel80%,segonsqueestinguinonofillsacàrrec.L’importdel’IPREMperal2010ésde532,51e/mes.

Elsistematécaràctercontributiu,raóperlaquallaprestacióesfinançaacàrrecdelesaportacionsdelstreballadorsautònoms.Labasedecotitzacióescorresponambl’escollidaperlacotitzacióalrègimquecor-

48



respongui(RETAoREM)ieltipusdecotitzaciós’hadefixaranualmentalaLleidepressupostosgeneralsdel’Estat.Peral2010,eltipusésdel2,2%.

Lagestiócorrespon,ambcaràctergeneral,alesmútuesd’accidentsdetreballimalaltiesprofessionals.

Esregulatambéelrègimsancionadorielssupòsitsd’incompatibilitat,suspensióiextinciódelaprestació.

QuedendiversosaspectespendentsdedesenvolupamentreglamentaricomaralacreaciódelFonsdereservadelsistema;l’ordenaciódelmodeldesol·licituditramitació;laregulaciól’accésdelstreballadorsprovinentsdelsistemaespecialagrari;l’articulaciódelsfons(1%deltotal)destinatsalaformacióireorientaciódelsautònomsafectatspelcessamentd’activitatiquesiguinbeneficiarisdelsistema.

LaLleiencomanaalGovernqueenelterminid’unanyfaciunestudisobrel’evoluciódelsistema,tenintencompteelsprincipisdesolidaritatfinancera,sostenibilitaticaràctercontributiu,comtambésobreelmodeldegestiódelaprestació.Espreveuque,encasqueenquediacreditadalaviabilitatfinancera,esfaciunapropostad’augmentdeladuradadelaprestació.

TambéendesenvolupamentdelaLETAcalferreferènciaal’aprovaciódelReialdecretpelqualesmesuralarepresentativitatdelesassociacionsprofessionalsdetreballadorsautònomsatravésdelConselldeRepre-sentativitatis’estableixlacomposicióifuncionamentdelConselldelTreballAutònomcomaòrganconsultiudelGovernenmatèriasocioeconòmicaiprofessionaldeltreballautònom.

En l’àmbitautonòmic tambés’haaprovat lacreaciódelConselldelTreballAutònomdeCatalunya idelregistred’associacionsprofessionalsdeltreballautònomil’establimentdelscriterisielprocedimentperdeterminarlarepresentativitatdelesassociacionsprofessionalsdeltreballautònom.Enlamateixanorma,elprojectedelaqualfouobjectedelDictamen18/2009delCTESC,esregulaelprocedimentdeconciliacióprèviaalatramitaciód’accionsjudicialsrelativesalrègimprofessionaldepersonestreballadoresautònomeseconòmicamentdependents.

D’altra banda, en desenvolupament de l’Acord dels 30 compromisos per fer front a la crisi i reactivarl’economiaienelmarcdelProjecteImpulsdelDepartamentdeTreball,l’any2010s’haposatenmarxalaRendaperalaFormaciódetreballadoresitreballadorsautònoms.AquestaprestacióesdestinaaaquellespersonesafiliadesalRETAquehagincessatenlasevaactivitatempresarialapartirdel’1degenerde2009icompleixinelsrequisitsexigitsentreelsqualsdestacaacreditarl’exercicid’activitatempresarialoprofessionalpercomptepropiaCatalunyaiconstard’altaalRETAdurant3anys,comamínim,dinsd’unperíodede5anysabansdeladatadelabaixa;subscriureuncompromísperrealitzarunitinerarid’orien-tacióespecíficaadreçatalarecercaefectivadefeinadurantelsmesosquelapersonasiguibeneficiàriadelarenda,aixícoml’assistènciaobligatòriaalscursosdeformacióperunmínimde180horesprescritspelsorientadorsinodisposard’ingressossuperiors,encòmputmensual,al75%delsalarimíniminter-professionalvigent(equivalenta474,98eurosmensualsperpersona)tantelsol·licitantcomcadaundelsmembresdelaunitatdeconvivència.L’importdelaRendaformacióésde425eurosmensualsdurantunmàximdesismesos.

Enestretarelacióambaquestamesura,s’hanregulatdiversosajutsisubvencionsperalfomentdel’ocupa-cióautònoma.

2 • anÀLiSi DeL treBaLL autònom SeGonS tiPoLoGieS i SectorS D’actiVitat

•ElnombredepersonesquetreballenpercomptepropiaCatalunyas’hareduït,segonsestimacionsdel’EPA,el4,3%.

•Adiferènciadel’anyanteriorlacrisihaestattambépresentambcertaintensitatenalgunesactivitatster-ciàries.Noobstantaixò,elnombred’autònomsalaconstruccióialaindústriaencaracauen.

49

RESUM EXECUTIU

•Adiferènciadel’anypassatladisminuciódelnombred’autònomshainciditmésenlesdonesqueenelshomes.

•Tambécaldestacarqueadiferènciadel’any2009,laincidènciadelacrisisobreelscol·lectiusd’autònomsmillorformatshaestatsuperior.

L’any2010,talicomvasucceirel2009,tambés’haproduïtunacaigudadelnombred’autònoms.Aquestadisminucióhaestatdel4,3%,unavariaciómenorque lade l’anypassat (-10,1%).Aquestadisminucióenguanys’hadistribuïtmésentrelesactivitatsi,totiqueencaradisminueixelnombredepersonesquetreballenalssectorsdelaconstruccióilaindústria;aquestadisminuciótambéhaafectatalgunesactivitatsterciàries,comaral’educació,lasanitat,l’hoteleriaielcomerç.Noobstantaixòaquestadisminució,adi-ferènciadel’anypassat,s’haconcentratmoltenlesdones.Totiqueaquestamajorpropensiódelesdonesaplegarespotexplicarparcialmentperlaincidènciasectorialdelacrisi,noésl’únicfactorquehaincidit,atèsquesibéésveritatquelaincidènciaensectorsterciarisonlesdoneshisónmésimportantshaestatmajorquel’anyanterior,laincidènciasectorialpersimateixaexplicapocmenysdel50%delacaigudadelesdones.

Tambécalsubratllarqueadiferènciade l’anypassat, la incidènciade lacrisi sobreelscol·lectiusmésformatshaestatmésgran.Defet,elnombred’autònomsdisminueixnomésenlescategoriesdetitulatssuperiorsipersonesquehansuperatl’educaciósecundàriadesegonsgrau,atèsquelescategoriesdemenornivelleducatiumostrenevolucionspositives.Noobstantaixòcaldestacarque,mentrequeenelcasdelshomeslafortacaigudas’haproduïtenautònomsambnivelld’estudissuperiors,enalcasdelesdoneshandisminuïtmoltméslesquenoméstenienestudisdesecundàriadesegongrau.

3 • anÀLiSi DeL treBaLL autònom reGiStrat a La SeGuretat SociaL SeGonS tiPoLoGieS i SectorS

•ElnombredepersonesafiliadesalaSeguretatSocialquecotitzenpercomptepropiésde537.936,el2,2%menysquel’anyanterior.

•Entreelsafiliatsconsideratscomaautònomspròpiamentditsladisminucióhavingutdeterminadasobretotperhomes,pertreballadorsdelaconstrucció,iperpersonessensetreballadorsalcàrrec.

•Entreelsafiliatsconsideratscomaautònomspròpiamentditshitrobemunamajoriad’homes,unamajoriadetreballadorsdelsectorserveis,unamajoriadepersonesd’entre40i54anys,unamajoriadetreballadorsambmésde5anysd’experiènciaiunamajoriadecotitzantsquehofanperlabasemínima.

L’any2010,endatade31dedesembre,teníem537.936personesafiladesalaSeguretatSocialpercomp-tepropi.Aquestregistreésel2,2%mésbaixqueelqueteníemafinalsdel2009.D’aquestespersonesafili-ades537.418cotitzavenpelRETA.ElsafiliatsalRETAhandisminuïtl’1,9%aCatalunya.Perprovíncies,ladisminuciómésintensad’afiliatsalRETAs’haproduïtaLleidaiaTarragona(-3,1%).Elnombred’estrangersafiliatshaaugmentatel5,1%,perl’augmentdelsafiliatsextracomunitaris.

Elnombred’autònomseconòmicamentdependentsques’hanregistratfinsafinalsd’anyaCatalunyaésde879persones.Aquestregistrehaaugmentatel62,5%respectedel’anypassat.

Elcol·lectiud’autònomspròpiamentditsestàformatperunamajoriad’homes(67,4%),unamajoriadetre-balladorsdelsectorserveis(73,7%),unamajoriad’autònomssenseassalariats(81,9%)iambpluriactivitat(95,1%),unamajoriadepersonesd’entre40i54anys(43,5%),unamajoriadetreballadorsambmésde5anysd’experiència(60,7%)ilamajoriahancotitzatperlabasemínima(80,5%).

Ladisminuciódelnombred’autònomspròpiamentditshaestatprotagonitzadabàsicamentpertreballadorsqueeren:homes(89,9%),delsectordelaconstrucció(53,7%),denacionalitatespanyola(112%),d’entre25i39anys(45,9%),quenotreballavenpercompted’altriacapaltrelloc(94,4%),iquenotenientre-balladorsalcàrrec(88,1%).

50



4 • La ProtecciÓ SociaL DeL treBaLL autònom

•L’any2010segueixlacaigudadel’afiliacióalRETApersegonanyconsecutiu.Lamitjanaanualdel’any2010ésel3,1%inferioraladel2009.Eldescensésdel2,2%quancomparemlespersonesafiliadesadata31dedesembred’ambdósanys.

•LaquantiamitjanadelespensionsdelRETAésinferioral’indicadorderendadesuficiènciadeCatalunyaial’importmitjàdelespensionspercebudesenelconjuntdelsistemadelaSeguretatSocial.

•Nomésel5,8%delespensionsdelRETAsónsuperiorsals1000eurosmensuals.

L’any2010segueixlacaigudadel’afiliacióalrègimespecialdetreballadorsautònoms(RETA)persegonanyconsecutiu.Aquestacaiguda,del3,1%,ésmésbaixaquelaregistradal’any2009,enquèvaserdel5,3%.Tambés’observaunacaigudadel’afiliacióalrègimespecialdelmar(REM)percomptepropil’any2010entermesinteranuals1.L’afiliacióalRETArepresentael17,4%deltotaldel’afiliacióaCatalunya.

L’any2010s’haincrementatelnombredepensionspercebudesenelmarcdelRETA,seguintlatendènciadelsanysanteriors.Lamajoriad’aquestespensionssóndejubilació(el65%).El57,6%delespersonesbeneficiàriesenelmarcdelRETAsóndones.

Lesdonescontinuensentlamajoriadelespersonesbeneficiàriesdelespensionsdeviduïtatienfavordefamiliars,mentrequeelshomessónmajoritarisenelcasdelespensionsdejubilacióid’incapacitat,comaconseqüènciadelaincorporaciótardanadelesdonesenelmercatdetreballidelasevatrajectòrialaboralmésirregular.

LaquantiamitjanadelespensionsdelRETAl’any2010(558,9euros)ésinferioral’importmitjàdelespensionspercebudesenelconjuntdelsistemadelaSeguretatSocialaCatalunya(811,8euros)ial’importdel’indicadorderendadesuficiènciadeCatalunya(569,12eurosperal’any2010).

Respectedeladistribuciódelespensionspertramsdequantia,unadiferènciadestacableentreelRETAieltotaldelsistemaésquenomésel5,8%delespensionsdelRETAsónsuperiorsals1000eurosmensuals,mentrequeaquestpercentatgeésdel26,5%enelcasdeltotaldelsistema.

5 • Foment De L’emPreneDoria

•Elsdarrersanyss’hanincrementatlesmesuresdefomentdel’emprenedoria,atesalavinculacióexistententreaquestaielcreixementeconòmicidel’ocupació.

•Diferentsadministracionsofereixenelsmateixosserveis,fetquecomportaunsolapamentsignificatiudelesiniciativespúbliques.

•Hihaunaconcentraciómésaltadeserveisiactuacionsenlafaseinicialdelainiciativaemprenedora,mentrequehihamenysactuacionsenlesfasesposteriors(consolidacióicreixement).

Enaquestapartats’handescritlesprincipalsmesuresdefomentdel’emprenedoriaendegadesperlesadmi-nistracionspúbliques,classificadesenquatrecategories:promociódelaculturaemprenedora,disminuciódecostosal’inicidel’activitat,formacióprofessionalisuporteconòmicalesnovesiniciatives.

Talcomhanconstatataltresestudissobreaquestàmbit,enuncontextderevaloritzaciódel’emprenedoria(atesalasevarelaciópositivaambelcreixementeconòmicidel’ocupació)lesadministracionsduenatermeunaelevadavarietatdemesuresperfomentar-la,oferintmoltesvegadeselsmateixosserveisirealitzantelmateixtipusd’actuacions,fetquecomportaunsolapamentsignificatiudelesiniciativespúbliques.D’altra

1• Desdel’1degenerde2008elrègimespecialagrari(REA)percomptepropis’haintegratenelrègimespecialdeltreballautònom(RETA).

51

RESUM EXECUTIU

banda,s’apreciaunaconcentraciómésaltadeserveisiactuacionsenlafaseinicialdelainiciativaem-prenedora(sobretotenl’orientacióiassessoramenttècnicinicial),mentrequen’hihamenysenlesfasesposteriors.

Pelquefaalesmesuresdepromoció de la cultura emprenedora,esressenyenalgunesjornadesdesensibi-lització,tallersdecreativitatidegeneraciód’idees;aixícomactivitatsencaminadesamillorarlagestaciódelaidea.Destacal’activitatprestadaperplataformesdeserveiscomBarcelona ActivaolesentitatsadheridesalaXarxa Inicia:peralacreaciód’empreses.

Ensegonlloc,entrelesmesures dirigides a disminuir els costos a l’inici de l’activitat,sesitualatendènciafomentadasobretotdesdelesinstitucionscomunitàries,d’eliminartravesperalaconstituciódenovesem-presesilasimplificaciódeprocediments,aixícomperalacapitalitzaciódelaprestaciód’aturcontributiva,entred’altres.Igualquel’any2009,enguanyhadavallatelnombredepersonesbeneficiàriesdelaprestaciód’aturcontributivaqueoptenpercapitalitzar-la(l’1,1%).Lagranmajoriadepersonesquecapitalitzenesconstitueixencomaautònomes(el96,7%).

Entercerlloc,caltenirencomptela formaciódelespersonesemprenedoresidelstreballadorsautònoms.Alllargdel2010s’haavançatenlaincorporaciódecontingutssobrefomentdel’emprenedoriaenelscursosdeformacióprofessionalinicialiformacióperal’ocupació,aixícomendiferentsprojectesdel’àmbituniversi-tari(comaraelprograma“Crea!Empresa”,delaFundacióBoschiGimperailaUniversitatdeBarcelona).

Pelquefaalfomentdelaformacióilareadaptacióprofessionaldelstreballadorsautònoms,enguanydes-tacal’ajuttemporalextraordinariRendaformacióautònoms,quehasuposatunadotacióde2.550eurosperbeneficiari(1.571personesentotal),atorgataaquellespersonesautònomesquehagincessatenlasevaactivitatempresarialis’hancompromèsarealitzarunitinerariformatiu.D’altrabanda,enelmarcdelprogramaProjecta’t,850personesemprenedoress’hanformatperalamilloradeleshabilitatsempresarials.

Aixímateix,caltenirencomptelesaccionsformativesqueesduenatermeambunafortaimplicaciódel’Administraciólocalpermillorarlescapacitatsiaptitudsdelespersonesemprenedores,iquetractentantaspectesfiscalsilegals,comfinançament,estratègiescomercials,etc.

Enl’àmbitformatiu,calinclouretambéungrangruixd’accionsd’informacióiassessoramenttècnicperalacreació,consolidacióirenovaciódelesiniciatives,sobretotlesaccionsrealitzadespelscentresd’atencióalapersonaemprenedora.Enl’àmbitcatalà,aquestassessoramentesduuatermeprincipalmentatravésdelesentitatsadheridesalaXarxa Inicia,querespectel’any2009haincrementatdemanerasignificativalesaccionsrealitzadesilespersonesqueensóndestinatàries.Complementaaquestatascaelprogramaes-pecíficProjecta’t,destinata1.000projectescomamàxim,jacreats,enfasedeconsolidacióicreixement.

Enquartidarrerlloc,sesituenlesactuacionsqueproporcionensuporteconòmicalesnovesiniciatives,tantenlafaseinicialcomlaposterior,deconsolidacióempresarial.Aquestesajudespodensertantpréstecsencondicionspreferents,comsubvencions,olapossibilitatd’obteniravalsfinancersimicrocrèdits.

D’entreelspréstecspreferentsdestaquenelsNEOTEC,delCentreperalDesenvolupamentTecnològicIn-dustrial,enfocatsalesempresesdebasetecnològica,aixícomelsdel’InstitutdeCrèditOficial(líniaICO-EmprendedoresielproducteICOSGR),ojaenl’àmbitcatalà,lalíniaICFCrèditila“Líniaemprenedors”,iniciativaconjuntadel’ICFielDepartamentd’EmpresaiOcupació.

Abandadel’ajudafinanceraqueconvocaanualmentelDepartamentd’EmpresaiOcupacióenelmarcdelesaccionsdepromociódel’autoocupació,l’agènciaACC1ÓconvocatambéelspréstecsNEBTdirigitsano-vesempresesdebasetecnològica,queespodensol·licitartantenlafaseinicialcomenladeconsolidació.

D’entrelesprincipalssubvencionscalcitarlesqueatorgaelDepartamentd’EmpresaiOcupacióaaquellespersonesaturadesques’estableixencomaautònomes,iquehanbeneficiata2.434personesel2010ihansuposatatorgaruntotald’11.185.113,5euros,el15,9%mésqueel2009.

Elsuporteconòmicenlafasedeconsolidacióicreixementdel’activitatéstambéfonamentalpergarantirlasupervivènciaicontinuïtatdelesempreses.Enaquestsentit,destaquendenouelspréstecsNEOTEC,els

52



ajutsperalfinançamentdelcirculantd’empresesderecentcreació(màximcincanys)iques’haginasses-soratmitjançantunaentitatqueformipartdelaxarxaIniciadelDepartamentdeTreballin’haginobtingutuninformefavorable,comtambielpaperdelsàngelsinversors.Unamesuraperfomentaraquestsinversorsprivatsésladeducciófiscaldel’IRPFaprovadaperlaLlei26/2009,del23dedesembre,demesuresfis-cals,financeres.

53

RESUM EXECUTIU

caPÍtoL V. conDicionS De ViDa

1 • DinÀmica DemoGrÀFica

•L’1degenerdel2011,segonsdadesprovisionalsdelpadró,lapoblaciócatalanaésde7.535.251persones,el0,3%mésquel’anyanterior(22.870personesmés).Amés,aquestesdadesprovisionalsmostrencom,perprimeravegadaenladarreradècada,elnombred’estrangers/esdisminueix(15.581personesmenys).

•Elcreixementpoblacionalmostrauncanvidetendènciaapartirdel2010perquèl’incrementestàprovocatperpersonesdenacionalitatespanyola,situaciócontràriaalaregistradaelsdarrersanysquanlacausaeral’augmentdepoblacióestrangera.

• Lapiràmidemostraunapoblacióenvellida,ambuníndexdesobreenvellimentqueaugmentaprogressiva-ment,malgratqueeld’envellimentmantéunatendènciapositivaderecuperaciódesdel2001.

•Al2010s’iniciendavalladesenlanatalitat,lafecunditatielnombredematrimonisregistrats,alhoraqueesmantéeldescensen lesadopcions internacionals ienelnombredenul·litats,separacions idivorcisregistrats.

•Augmentalaxifradelapoblaciócatalanaresidental’estrangerenel8,6%(156.400persones).

LapoblaciódeCatalunyaa1degenerdel2011,segonsdadesprovisionalsdelpadró,ésde7.535.251per-sones,el0,3%mésquel’anyanterior(22.870personesmés).Aquestadadaconfirmaunfreenelcreixementpoblacional.Lapoblaciód’altresnacionalitatsconcentrael15,7%deltotal(el16,0%al2010),sibéelsresidentsaCatalunyaabsorbeixenel20,6%delespersonesdenacionalitatnoespanyoladetotaEspanya.

Elcreixementpoblacionalmostrauncanvidetendènciaapartirdel’any2010quan,contràriamentalquesucceïaelsdarrersanys,ésl’augmentdelsefectiusdenacionalitatespanyolaelquefaincrementarelnom-brederesidentsempadronats/des.Aquestavariacióenlesdadestambéesmantéal2011.Però,sensdubte,lanovetatqueaportenlesdadesprovisionalsdel2011éselretrocésdelvolumdeciutadansiciutadanesestrangers(15.581personesestrangeresmenys).

Lapiràmided’edatdelapoblacióresidentaCatalunyaésregressiva,larepresentaciótípicad’unasocietatenvellida.Elgrupdelespersonesde65anysimésconcentraunnombreméselevatd’efectiusqueeld’in-fantsmenorsde15anys(16,5%i15,3%,respectivament).Elgruixmésimportantéselcompostperlespersonesentre15i64anys,queconcentrael68,2%deltotal,mentrequeenlesnacionalitatsestrangeresabsorbeixel82,1%delseutotal.Pelquefaalescohortsmésnombroses,s’observaque,enelcasdelsautòctons/es,esdónaenlesfrangesd’edatde30a44anysienelsestrangers/esenlesde25a39anys.Aquestésl’efectei/oconseqüènciad’unaedatmitjanadiferententreunialtrecol·lectiu.Enelcasdelespersonesdenacionalitatespanyolal’edatmitjanasesituaen42,1anys(43,3peralesdonesi40,6peralshomes),sibéperalapoblacióestrangeraésde30,8anys(30,6peralesdonesi31,0peralshomes),pocmésd’11anysdediferència.

Detotamanera,l’evoluciódel’índexd’envelliment(relacióentrelespersonesde65anysimésielnombredejovesmenorsde15anys)mostraunatendènciapositivaderecuperació,assolintal2010elvalorde106(126al2000).Percontra,l’índexdesobreenvelliment(relacióentrelespersonesde85anysimésielnombredepersonesde65imés)prenvalorsmésaltscadaany(13al2010i10al2000).Amés,lapoblaciópotencialmentactivalaboralmenttambéesveucompromesa,atèsquel’índexdereemplaçamentdelapoblacióactiva(relacióentrelespersonesamb60-64anysilespersonesamb15-19anys)mostraunaevolucióascendent(85al2000),conseqüènciadelabaixadadelanatalitatenelsanysprecedents.

Lanatalitat,malgratelrepuntdecreixementques’observavaelsdarrersanys,viul’any2009undescensdel4,7%enlessevesxifres,fetquerepresenta4.175nadonsmenysquel’anyprecedent.Elnombredenascutsviusal2009haestatde84.849.Eldecreixementméssignificatiuesdónaenelsnascutsdemares

54



autòctones,fetquepercentualmentrepresentaunareducciódel4,7%,enfrontdel3,0%delsnascutsdemaresestrangeres.Totiaixò,3decada10nadonssóndemareestrangera(el28,7%),percentatgeques’incrementacadaany.Paral·lelamentaldescensdelanatalitats’observaunareducciódelnombredefillsperdona.Al2009,l’indicadorconjunturaldefecunditatprenunvalorde1,47fillsperdona,moltallunyatdelnecessariperalreemplaçamentgeneracional(2,1).Lataxabrutadenatalitatésde11,5naixementspercada1.000habitants.Elnombred’adopcionsinternacionals(627)tambéveuminvadeslessevesxifres.Rússia,laXinaiEtiòpiaconstitueixenelspaïsosambunnombreméselevatd’adopcionsambdestinacióCatalunya(el71,9%deltotal).

Lesdadesdemortalitatdel2009nosóngairediferentsalesdel’anyprecedent(59.644i59.485,respec-tivament),malgratques’observenlleugersaugmentsenl’esperançadevida(78,7anysenelshomesi84,6enlesdones).Lataxabrutademortalitats’hasituaten8,1defuncionspercadamilhabitants,frontles8,2del’any2008.

Unesaltresvariablesdemogràfiquesqueveuenreduïtselsseusvalorsal2009sónlesques’obtenenapartirdelnombredematrimonis,denul·litats,deseparacionsidedivorcisregistrats.Al2009hiha27.504ma-trimonisregistratsilataxabrutadenupcialitats’hasituatenel3,7‰(4,2‰al2008).D’altrabanda,lesrupturesmatrimonialsascendeixena19.478(21.913al2008),el92,9%delesqualssóndivorcis,el7%separacionsiel0,1%nul·litats.

D’altrabanda,elsmovimentsemigratorisdel2010mostrenunaugmentdel8,6%respecteal’anypreceden(12.398personesmés).Elgruixdeles156.400personesdenacionalitatespanyolainscritesalsmunici-piscatalansquedecideixenviureal’estrangertenenentreels25iels49anys(el43,4%deltotal)ienel39,9%delscasosl’elecciópreferentestrobaentreFrança,Argentina,AndorraiAlemanya.

Elsmovimentsimmigratorispresentenunincrementmoltreduïtdel0,8%(9.259personesmés),predictiuencertamaneradelareducciódelapoblacióestrangeraques’observaenlesdadesprovisionalsdel2011.Segonslesdadesdefinitivesdel2010enelperfildelapoblacióestrangeraresidentaCatalunyadestacalapreeminència,desdel2003,delesnacionalitatsamericanes(33,1%deltotal),seguidadeleseuropees(30,4%).Entercerllocsesituenlesnacionalitatsafricanes(26,2%)i,finalment,lesasiàtiquesid’Oceania(10,2%).Elcol·lectiumarroquí,d’undelssetpaïsosmajoritaris,éselmésnombrósiaugmentacadaany.Altrespaïsosambunnombreelevatdepersonesalterritoricatalàsón:Romania,Equador,Bolívia,Colòmbia,ItàliailaXina.D’und’aquestspaïsosn’ésel51%delsresidentsestrangersaCatalunya.

Enguanyesmantélatendènciadelsdarrersanysqueaproximalesdadesdelpadrócontinud’habitantsaladelregistredelMinisterideTreballiImmigració,quecomptabilitzaelnombredetargetesderesidènciaenvigoroelscertificatsderegistredelscomunitaris(lesdadesprovisionalsdel2011tambéconfirmenaquestatendència).Amés,atèsqueal2009esvatransferiraCatalunyalacompetènciaenmatèriad’autoritzacionsinicialsdetreball,al2010destacaqueelnombretotald’expedientsdegestiócompartidahaascendita26.266.

Lesdadesministerialscomptabilitzen1.061.079registres(30.354mésquel’anyanterior),el64,7%delsqualssóntargetesderesidènciadelrègimgeneraliel35,3%restantsóncertificatsderegistredelrègimcomunitari.Catalunyaésmantéunanyméscomlacomunitatambunnombreméselevatdecertificatsderegistreidetargetesderesidènciaenvigor.Amés,segonselmotiud’expediciódelestargetesderesidènciaenvigor,s’observaqueenel66,0%delscasossónresidènciesdellargaduradaque,almarged’indicarunaestabilitzaciódelapoblacióestrangeraalterritori,permetunaaproximacióalespossibilitatsd’insercióenelmercatlaboralatèsqueaquesttipusd’autoritzaciótéaparelladaaquestaopció.D’altrabanda,caldesta-carqueel31,4%delesautoritzacionsexpedidesaEspanyapermotiudereagrupamentfamiliarsónperaresidentsalterritoricatalà.

Tot iaixí,elnombredetràmitsgestionatsperaquestsprocessosdereagrupamentfamiliaralesoficinesd’estrangersdeCatalunyahadisminuïtmolt,finsalaxifrade19.134,iesconsolidalatendènciaalabai-xaqueesvainiciaral2009,possiblementcomaconseqüènciadelsefectesdelaconjunturaeconòmicaactual.Malgrataquestdescens,altresviesquereflecteixenlavoluntatdepermanènciaid’integraciódelespersonesimmigrantssónladecisiódetenirfills/esaCatalunya(el28,7%delsnadonsal2009tenenmareestrangera),lanupcialitat(el23,6%delsmatrimonisregistratsal2009sónmixtesiel7,1%ambambdós

55

RESUM EXECUTIU

cònjugesd’altresnacionalitats),l’adquisiciódelanacionalitatespanyola(19.566concessionsal2009)il’educaciódelsfills/es(155.845infantsijovesmatriculatsalcurs2009-10).

2 • SaLut

•Elcontextactualdecrisifinancerainternacionalil’incrementdeladespesapúblicasanitàriadetermineaelsdebatsal’entorndelasostenibilitatdelsistemasanitaricatalà.N’emergeixenpropostesencaminadesamillorarlarecaptaciódefons,elsnivellsd’eficiènciailamodernitzaciódelmodel,id’altresafavoriencontradelaintroducciódemesuresdecopagament.

•EsconfirmaelbonestatdesalutdelapoblaciódeCatalunyaalhoraquel’envellimentdemogràfic,lacronifi-caciódelesmalalties,lescausesevitablesdemort,ielsestilsdevidadelespersonesconstitueixenalgunsdelsprincipalsreptessociosanitarisateseslesdificultatsd’adaptaciódelsistemaalscanvissociodemogrà-ficsiepidemiològics.

•Esdetectentendènciesfavorablespelquefaalconsumdetabacialcoholenlapoblacióadultaidecàn-nabis en la població adolescent. Contràriament, empitjoren les evidències relacionades amb els hàbitsalimentarisil’obesitatenelconjuntdelapoblació,iambelconsumdetabacialcoholenlapoblaciójove,malgratlesiniciativespúbliquesencetadesalrespecte.

•Elsindicadorsdisponiblessobrerecursoiactivitatrealitzadapelsistemasanitarisuggereixenuncertes-gotamentdelcreixementdelsúltimsanys,fetques’hatraduïtenunatendènciacapal’estancamentdelsrecursos i/o l’activitat,quannoenuna lleugeradavallada.Elsestimadorsdesatisfaccióambelsistemasanitaricontinuenoferintvaloracionsmoltpositives.

• Ladespesapúblicasanitàriacreixel7,3%l’any2010,comtambéhofaladespesadesalutrespectedelPIB(quepassaderepresentarel4,7%al4,9%)iladespesapercàpita(de1.320eurosa1.375).Novariapràcticamentelnombredereceptesperhabitantnielpercentatged’aportaciódelsusuarisiusuàriessobreelPVP.

Elcontextactualdecrisifinancerainternacionalil’incrementdeladespesasanitàriapúblicadeterminenelsdebatsal’entorndelasostenibilitatdelsistemasanitaricatalà.N’emergeixenpropostesafavoriencontradelaintroducciódemesuresdecopagament.Enaquestsentitdestaquenelsconsellsdel’OMSil’”InformeVilardell”consistentsabuscaralternativesquemillorinlarecaptaciódefons,elnivelld’eficiènciadel’as-sistènciasanitàriailamodernitzaciódelmodelsanitari.

Pelquefaalarecaptació,esproposalluitarcontral’evasiófiscal,restablirlesprioritatsenelspressupostosdelsestats,diversificariampliarlesfontsdefinançamentatravésdelsimpostossolidarisideluxe,iracio-nalitzarladespesasanitària.Quantal’eficiència,s’advocaperadoptarunposicionamentestratègicdavantl’evidènciasobreelcost-efectivitatdelesproductesiserveis.Ienrelacióamblamodernitzaciódelmodelsanitari,esconvidaapotenciarl’R+D+Iilaculturadel’avaluació,aixícomaestablirunacombinacióòptimaentrelesactivitatsdepromoció,prevenció,tractamentirehabilitació.

LesdadesdisponiblesconfirmenunanyméselbonestatdesalutdelapoblaciódeCatalunyadesd’unapers-pectivacomparativainternacional.El74,2%delapoblaciódeCatalunyade16anysimésmanifestatenirunestatdesalutboomoltbo,peròcontinuenexistintdesigualtatsdegènereisocioeconòmiquesrellevants.

L’envellimentdemogràfic,lacronificaciódelesmalalties,lescausesevitablesdemort,ielsestilsdevidadelespersonesconstitueixenalgunsdelsprincipalsreptessociosanitarisateseslesdificultatsd’adaptaciódel sistemaals canvis sociodemogràfics i epidemiològics.Per aquestmotiuesplanteja lanecessitatdedesenvoluparelcontinuassistencial(socialisanitari)desd’unaperspectivaholísticadelasalutielsseusdeterminantsentantquecondiciónecessàriaperadequarl’estructuraielfuncionamentdelsistemaalesnecessitatsdelsilespacients.

L’augmentprogressiudel’esperançadevidaescombinaambunapresènciademogràficaméselevadadelacronicitat,alhoraquelaincapacitatesdevéunacondicióprogressivamentminvantenlavidadelespersones

56



comaconseqüènciadelaintroducciódemillorestecnològiquesenelsmedicaments,elsdispositiusielstractamentssociosanitaris.

Perlasevabanda,lamortalitatevitabledisminueixentermesgenerals,sibélescausessusceptiblesd’inter-vencióatravésdelespolítiquesdesalutpúblicaintersectorials(promocióiprevenció)mostrenundescensmenyspronunciatqueaquellesaltressusceptiblesd’intervenciómitjançantl’assistènciasanitària(rehabili-tacióitractament).Totiaixò,esdetectentendènciesfavorablesenrelacióamblasidailasinistralitatalaxarxaviàriacatalana.

Quantalshàbitsielsestilsdevida,esdetectentendènciesfavorablesenelconsumdetabacialcoholenlapoblacióadulta,d’unabanda,idecànnabisenlapoblacióadolescent,del’altra,queperdprotagonismecomaritualdepascapalajoventutperòmantéunsnivellsdeconsumelevats.Contràriament,lesperspec-tivessónmenysesperançadorespelquefaalshàbitsalimentaris,al’obesitat,ialconsumd’alcoholassociataconductesderiscenlapoblaciójove.

L’any2009,elsindicadorsdisponiblessobreelsrecursosil’activitatdelsistemasanitarisuggereixenuncertesgotamentdelatendènciacreixentreportadaalllargdelsúltimsanys,fetquegeneralments’hatraduïtenunestancamentdelsrecursosdisponiblesi/ol’activitatdutaaterme,quannoenunalleugeradavallada.Creixenlesllistesd’espera,tantperalesintervencionsquirúrgiquesambtempsmàximd’esperagarantitcomperalesprovesdiagnòstiques.Elsestimadorsdesatisfaccióambelsistemasanitaricontinuenoferint,però,valoracionsmoltpositivesl’any2010,llevatdelsaspectesrelacionatsamblagestiódelainformació.

Enl’àmbitdel’atencióprimària,destaca,adiferènciadel’anyanterior,lareducciódelsrecursoshumansperhabitant,particularmentenelcasdelsassistents/essocialsimenyseneldelsmetges/essesidelsinfer-mers/eres,aixícomladavalladadelafreqüentaciódelsEAPdesprésd’unperíoded’intensificacionsgairebéininterrompudes.

Enl’àmbitdel’atencióhospitalària,lesmesuresdecontenciódeladespesailaincorporaciód’innovacionstecnològiquescontinuendesplaçantl’activitatcapaunmodeld’atenciómésambulatòriaquedónacomaresultatunareducciódeladuradamitjanadelesestadesidelnombredellitsperhabitant,elqualsesituapersobredelamitjanadel’EstatperòpersotadelaUE.

En l’àmbitde l’atenciósociosanitàriaesconstata,unanymés, l’ampliaciódels recursosdestinatsa lesunitatsd’internamentdemitjanadurada(i.e.llitsperhabitantgran)endetrimentdelesdellargadurada,encaraquel’activitats’ampliaconsiderablemententotsdoscasos.Pelquefaal’atencióambulatòria,s’in-crementaconsiderablementelnombredeprogramesd’atenciódomiciliària-equipsdesuport(PADES)alhoraquedecaul’activitatdelshospitalsdediasociosanitaris.

Enl’àmbitdel’atencióensalutmental,destacal’estabilitzaciódelsrecursosd’hospitalització(llitsperhabi-tant)i,finsitot,lareducciódel’activitatencomparacióambl’anyanterior.Lalecturaésméscomplexaenelcasdelsserveisalternatiusal’internament,peròenqualsevolcasdestacalaintensificaciódel’activitat—sobretotadreçadaalapoblacióinfantilijove-ielcontrastamblatendènciaclaramentexpansivadel’anyanterior.

Ladespesapúblicasanitàriacreixel7,3%l’any2010,comtambéhofaladespesadesalutrespectedelPIB(quepassaderepresentarel4,7%al4,9%)iladespesapercàpita(de1.320eurosa1.375).Encanvi,elpesdeladespesapúblicasanitàriasobreeltotaldelpressupostdelsectorpúblicdelaGeneralitatdismi-nueixdel26,3%al25,6%.

ElpressupostdelCatSalutendespesafarmacèuticadisminueixdel18,7%al15,5%entreelsanys2009i2010.Alhora,novariapràcticamentelnombredereceptesperhabitantnielpercentatged’aportaciódelsusuarisiusuàriessobreelPVP.

Pelquefaaladespesaprivadaensalut,l’any2009esconfirmalatendènciaalabaixadelseupessobreladespesapúblicaensalutqueesvaobservarel2008,iaugmentaelseupessobreladespesatotaldelesfamílies.LadespesasanitàriadelesfamíliesdeCatalunyarepresentael29,7%deladespesapúblicapressupostadaensalutiel3,17%deladespesatotaldelesfamílies.

57

RESUM EXECUTIU

3 • eDucaciÓ

•Enl’actualcontextdecrisieconòmicaiaturelevat,creixelvalorquelespersonesilesinstitucionsreconei-xenal’educació,comaelementessencialperalcreixementeconòmicilacohesiósocial.

•Elcurs2009-2010s’incrementademanerageneralitzadaelnombredepersonesqueestudienengairebétotselsnivellsformatius.

• Laformacióadistància(principalmentenlínia)esconsolidacomunaopcióestable iambpotencialdecreixement.

• Lalluitacontraelfracàsescolaresdevéunobjectiucompartitpertoteslesinstitucions.

•Existeixundiferencialimportantentreelpesdel’alumnatcatalàsobreeltotalestatalielpercentatgedebequesiajutsquerep:l’alumnatcatalàrepresentael16%deltotalestatal,mentrequeelnombredebeca-risil’importpercebutperaquestsésel7,5%deltotal.

•ElpressupostdelProgramaeducaciódelaGeneralitatdeCatalunyal’any2010ésel3,01%delPIB,mentrequeperalconjuntdel’Estatladespesapúblicaeneducacióarribaal3,82%delPIB.

Sibéelnivellformatiudelespersonesnoésl’únicdeterminantdelasevasituacióocupacional,lamajoriad’estudisconclouenqueesdevé fonamentalpergarantir-ne lasevaocupabilitat, tantperentrarcompermantenir-seenelmercatdetreballiprogressar-hi.D’altrabanda,elnivellformatiudelapoblaciótéefectespositiusenelcreixementeconòmicilacohesiósocial.

Aquestesduesafirmacionshanguiatlesdecisionstantdelesinstitucionspolítiquescomdemoltesper-sonesalllargdel’any2010:unadelesprioritatsdel’EstratègiaEuropa2020(ipertantdetotselsestatsmembres)ésl’educació.

ACatalunya,alcurs2009-2010totselsensenyamentsformalshanregistratunincrementdelamatrícula:el2,4%enelsensenyamentsderègimgeneral,el6,3%enelsderègimespecialiel3,6%enlaformaciód’adults.Pelquefaalamatrículadel’ensenyamentuniversitari,elcurs2008-2009aquestaesvamantenir(nomésvadavallarel0,1%).

Aquestarevaloritzaciósocialdel’educacióésmésintensaenelsensenyamentsprofessionalitzadors(regis-trenelsprincipalsincrements:l’11%enelsCFGM,el9,9%enelsCFGSiel13,8%enelsPQPI)iaquellsimpartitsenlamodalitatadistància,principalmentenlínia,jasiguiatravésdel’InstitutObertdeCatalunya(IOC)oatravésdelaUniversitatObertadeCatalunya(UOC).

Així,alcurs2009-2010l’alumnatdel’IOChacrescutdemanerasignificativa:elsmatriculatsenESOhanpassatde2.095a5.086,de649a1.146elsmatriculatsenCFGMide2.328a4.273elsmatriculatsenCFGS.Alhora,laUOCvacomptarambun3,6%mésd’alumnesmatriculatsalcurs2008-2009(enpassarde40.860a42.313estudiants).Elcreixementsostingutelsdarrersanysdel’alumnatdelaUOC(el6,6%anualacumulatiudesdelcurs2003-2004)faquehagipassatdeconcentrarel13,9%delsestudiantsdelsistemauniversitaricatalàalcurs2003-2004al19%durantelcurs2008-2009,perdavantd’altresuniver-sitats,comlaUABilaUPC.Lesdadesreflecteixencomlaformacióadistànciaesconsolidacomunaopcióestableiambpotencialdecreixement.

D’altrabanda,l’incrementgeneralitzatdelnombred’estudiantstambéésdegutalaimplantaciódedife-rentsmecanismesperflexibilitzarelpasd’unnivellformatiuaunaltre,comaralespassarel·lesforma-tivesentreelsPQPIielsCFGM,lesprovesd’accésalsdiferentsciclesd’FP,l’accésalauniversitatdelsestudiantsdeCFGSilesnovesprovesd’accésalauniversitatperamésgransde45anys,entred’altres.Lesdadesanalitzadesreflecteixencomlaformaciódepersonesadultesespresentacomunaviaencrei-xementperprepararaquestesproves.Aixímateix,caltenirencomptealgunsdelscanvisintroduïtsperlaLlei2/2011,de4demarç,d’economiasosteniblepertaldeflexibilitzarlespassarel·lesentrenivellsformatius.

58



Alsincrementsdel’alumnatmatriculatqueregistralaformacióprofessionaltambécalafegirl’incrementdel’1,1%del’alumnatdebatxillerat(enlamodalitatpresencial),trencantladinàmicad’anysanteriors.Aquestaugmentgeneralitzatdelsensenyamentspostobligatorisreflecteixunavençpositiuenelfomentdelacontinuïtatd’aquestsestudisiesdevédecisiuperimpulsarlaformacióalllargdelavida.

Enguanys’hanfetpúblicselsresultatsdel’informePISA2009.LesdadesdeCatalunyamostrenunamillorarespectealsresultatsdel2006perlestrescompetènciesavaluades,queenelstrescasosestanpersobredelamitjanaespanyolai,encomprensiólectoraimatemàtiquespersobredelamitjanadelspaïsosdel’OCDE.Engeneral,davallaelpercentatgedel’alumnatenelsnivellsmésbaixosdelestrescompetències,sibénos’incrementademanerasignificativaenelsnivellsmésalts,fetquereflecteixavançosentermesd’equitatperònod’excel·lència.

Malgrataixò,lesdadessobreelfracàsescolardel’alumnatcontinuensentpreocupants:aCatalunyal’any2010el29%delapoblacióde18a24anysquetécomamàximeducaciósecundàriaobligatòrianoconti-nuaestudiant,sibéaquestpercentatgel’any2009vaserel31,9%.LaUEhafixatcomaobjectiucomúperal’any2020reduiraquestpercentatgepersotadel10%.ElMinisterid’Educacióespanyolrebaixaaquestobjectiual15%ipreveuunasèriedemesures(recollidesalPlad’acció2010-2011)perassolir-lo.

ElCTESC,conscientdelaimportànciadegarantirl’èxiteducatiudetotl’alumnatiatesaladiagnosidelsistemaeducatiucatalàqueelaboraanualmentenaquestaMemòria,haaprovatl’Informe sobre el risc de fracàs escolar a Catalunya,quecontéunasèriederecomanacionsalGovern:millorarlainformaciódisponi-blesobrelatrajectòriaindividualdelsestudiantsaixícomlesestadístiquesgenerals;adaptarelcurrículumilametodologiaal’alumneialhoraflexibilitzarl’accésielretornalsistemaeducatiu;fomentareltreballenxarxa i l’estabilitatdelsequipsdocents; incidir imillorar la formació iel roldelprofessorat;millorarl’orientacióil’atenciópersonalitzada;ferdelaparticipació,l’estabilitatielconsenselsprincipisrectorsdelmodeleducatiu;reforçarlapromociódelvalorielreconeixementdel’educació;impulsarunavinculaciómésestretaentreentorn,escolaitreball;igarantirunadistribucióequitativadel’alumnatambnecessitatseducativesespecialsiespecífiquesenelscentressostingutsambfonspúblics.

Enelsdarrersanysladespesapúblicaeneducacióhacrescutunanyrespectel’altre.Així,elpressupostdelProgramaeducaciódelaGeneralitatdeCatalunyal’any2010ésde6.310,5milionsd’euros,el4,68%superioraldel’any2009.Aquestaxifrarepresentael3,01%delPIB,0,10puntspercentualsmésquel’any2009,peròinferioraldelconjuntdel’Estat,quearribaal3,82%delPIB.

Pelquefaaladespesaprivadaeneducació,lesdadesmostrenquel’any2009aquestavaserde1.173,5milionsd’euros,l’1,4%mésqueel2008.Elpesdeladespesaprivadaeneducaciósobreladespesapúblicaeneducacióvasituar-seenel19,3%,0,6puntspercentualsmenysquel’any2008.

Encanvi,ladespesapúblicaliquidadaeneducaciónouniversitàriadelDepartamentd’Ensenyamentperal’any2009vaserde5.393,1milionsd’euros,el6,4%superioral’importdel’any2008.LapartidaquemésvaaugmentarvaserladelsPQPI(17,2milionsd’euros),quevacréixerel135,3%,mentrequelespartidesquemésvanreduirlasevadespesavanserlainvestigacióeducativa(un91,8%menys)il’administraciógeneraleducativa(un32,2%menys).

Elpressupostliquidatdelesuniversitatspúbliquesdel’any2009presentaunesdespesesde1.538,7mili-onsd’euros,l’1,6%superioraldel’any2008,iunromanentde87,3milionsd’euros,el260,1%superioraldel’any2008.Aquestincrementésdegutalfetquevanaugmentarlestransferènciesrebudes,laqualcosaunidaal’augmentdelsuperàvitfinancer,fanqueaugmenticonsiderablementelromanentdelpressupost.

Perúltim,calferunabreureflexiósobrel’actualsistemadebequesiajutsal’estudi,atèsquelesdadesanalitzadesconstatencomsibél’alumnatcatalàrepresentael16%del’alumnattotalestatal,elnombredebecarisil’importpercebutperaquestsésel7,5%deltotal.Aixòs’explicaperdiferentsmotius,entreelsquedestacaelfetqueelsllindarsderendaqueesfixenanualmentperatorgarlesbequesiajutssónelsmateixosperatotl’Estat,ésadir,noestanterritorialitzatstenintencompteelnivelldevidaielPIBpercàpitadecadacomunitat,fetquesitual’alumnatcatalàenunaposiciómésdesavantatjosaperaccediraunabecaoajutrespectedelarestad’estudiantsdel’Estat.Unaltrefactorquepodriaexplicaraquestesdisparitatséslaconcentraciód’unamajordemandadedeterminadestipologiesdebequesendeterminadescomunitats(com

59

RESUM EXECUTIU

aralademobilitatiresidència,quetenenunamenordemandaaCatalunyaatesaladistribucióterritorialdelsistemauniversitaricatalà).

4 • HaBitatGe

•L’any2010,elmercatdel’habitatgeaCatalunyaesmantéenrecessió,sibéfrenalacaigudadelsdosanysprecedents,ambunacaigudadel25%delvalorrealdelaconstruccióresidencial.

• Lesentitatsdecrèditespanyoleshantraslladatlarebaixadel’Euríboralmercathipotecariespanyol,millo-rantlescondicionsdecrèditalesfamíliesperlacomprad’habitatge,sibéesmantenenelsrecelsal’horadefacilitarfinançamentaempresesdel’activitatconstructoraiimmobiliària.

• Lademandad’habitatgepelmotiuresidencial,sibéenuncontextencaradedebilitat,repl’impulsdel’in-crementdelafiscalitatenlacomprad’habitatgeperal2011,mentrequesegueixempitjorantlademanadapelmotiuinversió,afectadaencaraperunesexpectativesdereducciófuturesdelpreudel’habitatge.

•Esmantéencaraunaofertarelativamentcreixent,totiqueesredueixelnombred’habitatgesacabats,enelconjuntdelsmercatsdel’habitatge,ambundesplaçamentdel’ofertamésintenscapelmercatdesegonamàidelloguer.

•Aquestescondicionsdelmercats’hantraduïtenunaalentimentenlareducciódelspreusenelsmercatsdecomprad’habitatgeaCatalunya,ambunareducciódel2,8%enelmercatd’habitatgelliurenou,idel2,7%enelmercatd’habitatgelliuredesegonamà,mentrequeelpreuenelmercatd’habitatgedeprotecciónous’incremental’1,7%;iesredueixel4,6%elpreudelmercatdenouslloguers.

• Lapolíticad’habitatgeenelconjuntdel’Estatsesegueixinstrumentant,principalment,atravésdebene-ficisfiscalsalacompra,sibéespreveuunareducciód’aquestsbeneficisassociadaal’incrementenelstipusreduïtsdel’IVAperlacomprad’habitatgenouapartirdelasegonameitatdel’any,mentrequelaGe-neralitatdeCatalunyatambéredueixelsbeneficisfiscalsalacompra,enlasegonameitatdel’any,perlestransaccionsenelmercatdesegonamà,atravésdel’incrementdeltipusdegravamenenlestransmissionsd’immobles.

•Paral·lelament,tantl’EstatcomlaGeneralitatredueixenperal2010lessubvencionsdirectesaoferentsidemandantsd’habitatgeaCatalunya,ques’aprovenperunimportpotencialde377milionsd’euros.Elsajutsallloguers’incrementenel24,2%;elsajutsalarehabilitacióesredueixenel36,6%;elsajutsalacompraesredueixenel4%;ielsajutsalacompraourbanitzaciódelsòlesredueixenel40,8%.

•Alavegada,esredueixel15,8%elnombred’habitatgeiniciatsambproteccióoficialdenovaconstrucció,finsa7.602habitatgesnousiniciats,el56,1%delqualéshabitatgedelloguer.

L’any2010,elmercatdel’habitatgeaCatalunyasegueixmantenintlesdificultatsdelsdosanysprece-dents,sibélacaigudadelspreusesdesaccelera.Enuncontextdereestructuraciódelsistemadefinan-çamentespanyol,especialmentpelquefaalsectordelescaixesd’estalvi,imalgratl’oberturadelsmercatmajoristesonesfinancenilesmesuresdefomentalaliquiditatreestablertesalllargdel’anypelBCE,s’hanmantingutelsrecelsdelesinstitucionsfinanceresal’horadefacilitarfinançamentalesempresesperalaconstruccióipromociód’habitatges.Enaquestsectorsegueixempitjorantlaqualitatcreditíciaambunincrementdelpercentatgedelcrèditdedubtóscobrament,situatentreel12%iel14%,idelapartpotencialmentproblemàticadetotelcrèditquetéconcedit,ques’elevafinsal41%elmesdejunydel2010.

Paral·lelament,hatingutllocunarelativamilloradelescondicionscreditíciesalesfamíliesperalacomprad’habitatgecomaconseqüència,enpart,delamilloradelpercentatgedecrèditdedubtóscobrament,finsal2,4%,isibés’incrementaelnombred’execucionshipotecàries,finsaunmàximdesdel’inicidelacrisi,esdesaccelerasignificativamentelseucreixement,del0,3%,respectedel2009.Aquestamillorarelativas’hatraduïtaCatalunyaenunafrenadadelacaigudadelaconstituciódenoveshipoteques,principalment,perlamilloradelestransaccionsenelmercatdecompradesegonamà.

60



Totiaixí,lespersistentsdificultatsdel’activitateconòmica,conjuntamentambladesacceleraciódelacai-gudadelspreusdelshabitatgesilesexpectativessobrelasevaevoluciódefutur,segueixenmantenintdèbillademandad’habitatge(oladisposicióalpagament)perpartdelscompradorsalllargdel2010,jasiguipermotiusresidencialsopermotiusd’inversió.

Aquestesdificultatsenelmercatdel’habitatgehantingutcomaconseqüènciaunareduccióentermesrealsdelvalordelaconstruccióresidencialdel25%.Així,l’any2010esredueixelnombred’habitatgesacabatsielnombred’habitatgesiniciatsd’obranova,enel46,6%iel17,5%respectivament,sibécaltenirencompte,comunelementquemilloralesperspectivesdefuturdelsector,l’incrementdel78,2%delnombred’habitatgesiniciatsenobresderehabilitacióireforma,ques’haconcentratenlaprovínciadeBarcelonaienconcretenelseuàmbitmetropolità.

L’estocdelshabitatgesacumulatsenofertadelsdarrersanys,lespromocionsd’habitatgenoves,sibéme-nors,quehanentratenelmercatilesdificultatsfinanceresdelsectorimmobiliariidelaconstruccióhanmantingutunaofertacreixentenelmercat,mésintensaenelmercatdesegonamàieldelloguer.Pelquefaalademandadecompra,afectadapelpràcticamentnulcreixementdelesrendessalarialsiladestrucciódellocsdetreball,s’havistenpartalimentadaperl’augmentaprovatenlafiscalitatdelacomprad’habi-tatge,ambefectesplensapartirdel2011,iperlareducciódelstipusd’interèshipotecari,laqualcosapotexplicarlamenorcaigudaenelspreusdecompratantd’obranovacomdesegonamà,iladesacceleracióenlacaigudadelnombredetransaccionsenhabitatgesd’obranova,il’incrementdelestransaccionsenhabitatgedesegonamà.Pelquefaallloguersegueixrebentlademandadesplaçadadecompra,totiaixí,sesegueixreduintelpreudellloguerdelsnouscontractes.

Enelcasdelshabitatgesnouselspreusdecompras’hanreduïtel2,8%respectedel2009enelconjuntdeCatalunya,comaconseqüènciad’unalentimentenlacaigudadelspreusentotselsgransàmbits,elsmuni-cipisdeCatalunyamenysBarcelonailasevaconurbació,laciutatdeBarcelona,comenlasevaconurbació.Almateixtemps,elnombredetransaccionsd’habitatgelliurenouaCatalunyasegueixcaient,el7,2%,sibéaunritmeinferioraldel2009is’incrementenel2,7%alaprovínciadeBarcelona.Totiaixí,esmantéperalconjuntdeCatalunyaladificultatdecomercialitzaciódelespromocionsd’obranovaenoferta,queesposademanifestenl’augmentdelsmesostranscorregutspervendreunapromocióienlareducciódelpercentatged’habitatgesvenutsd’unapromocióenunmesd’oferta,sibémilloraelpercentatged’habitatgesvenutsalllargdel’anydelconjuntdepromocions.

Enelmercatd’habitatgedesegonamàtambéhatingutllocunacaigudamenysintensadelspreusquel’any2009,del2,7%entermesmitjans,tantforadel’àmbitdelaciutatdeBarcelona,onelpreus’hareduïtentermesmitjansel6,1%respectedel2009,comenlaciutatdeBarcelona,onelpreumitjàdevendas’hareduïtel0,4%.Elspreusdevendadelm2delshabitatgesdesegonamàesmantenen,aproximadament,enels11municipisdel’anàlisientreel7%iel30%inferiorsalspreusdevendadeprimeramà.Alavegada,elnombredetransaccionsenaquestsmercats’incrementaambmésintensitatqueal2009,el31,3%,sibéencaraennivellsclaramentinferiorsalsquetenienllocfatresanys.

Elmercatd’habitatgeprotegit,afectatencaraperlesrestriccionsdecrèdit,havistincrementar-selleugera-mentelnombredetransaccionsenelmercatd’habitatgenouprotegit,el4,3%respectedel2009,mentrequeelspreusdevendahanaugmentatdemitjanal’any2010aCatalunyal’1,7%.

Elmercatdelloguer,quesegueixrecollintpartdelademandaquenopotaccediralacompra,s’haseguitexpandintrespectedel2009,ambunincrementdelsnouscontractesdel18,8%.Totiaixí,l’incrementdel’ofertad’aquestaformadetinença,harepercutitenunabaixaenelllogueranualmitjàdel4,6%isesituaperalconjuntdeCatalunyaenels819,9eurosalmes,quesignificael40,8%enrelacióambelcostsalarialmitjàaCatalunya,iel90%enrelacióamblaquotahipotecariateòricad’unpismitjàde90metresquadrats.

Pelquefaalapolíticad’habitatgeperpartdelaGeneralitatdeCatalunya,enl’exercici2010elspressupos-tosdelaGeneralitatdeCatalunyapreveuenundespesaglobal(despesaefectivaidespesafiscal)enpolíticad’habitatgede1.367milionsd’euros,el9,8%menysqueenelspressupostosdel2009.

61

RESUM EXECUTIU

EndespesaefectivalaGeneralitattépressupostats723,9milionsd’eurosenlapolíticadedespesad’ha-bitatge(programa43delspressupostos),l’1,8%detotelpressupostdelsectorpúblic,quesignificaunareduccióde100,4milionsd’eurosenaquestapolítica,el12,2%menysquel’any2009.

Esredueixl’impactepressupostatdelsbeneficisfiscalsenmatèriad’habitatgefinsa643,1milionsd’euros,el6,9%menysqueenl’exercici2009,comaconseqüènciadelesprevisionsdecaigudadel’impostdetransmissionspatrimonialsiactesjurídicsdocumentats,mentreques’incrementalaprevisiódebeneficisfiscalsassociatsalacompraielllogueratravésdelapartautonòmicadel’IRPF.

Pelquefaalessubvencionsalapolíticad’habitatgedelaGeneralitatidel’EstataCatalunyaentermesglo-bals,l’any2010,l’importpotencialdelsajutsaprovatsenrelacióamblesactuacionsprotegideshaestatde377milionsd’euros,ambunareducciódel4,4%respectedel2009.Aquestareduccióéselresultatcombinatd’unaugmentdel4,1%delnombred’actuacions/beneficiarisassociatsaaquestessubvencions,quehaestatde125.702beneficiaris,ambunareducciódel8,2%del’importmitjàdesubvencióperactuació/beneficiariquedesprésdedosanysconsecutiusdecaigudahaassolitelvalorde2.881,2eurosperactuació/beneficiari.

Lapartmésimportantdelessubvencionsesdestinaalsajutsallloguer,queacumulenel45,2%deltotal,iincrementenel24,2%respectedel2009comaconseqüènciadel’augmentdelnombredebeneficiaris,del22,8%,mentrequeesmantérelativamentestablel’importmitjàdelsajuts,ambunincrementdel’1,1%.Ensegonllochihaelsajutsalapromocióiaccésal’habitatge,queacumulenel34,3%deltotal,ihanreduïtelseuvalorel4%,enaquestcasperunareducciódel10,8%delnombred’habitatgessubvencionatsquecompensal’incrementdel’importmitjàdelsajuts,del7,7%.Larehabilitaciód’habitatgesacumulael19,2%delsajuts,queaquestanytenenunareducciódel36,6%respectedel2009,ambunacaigudadel25,6%del’importmitjàdelsajutsidel14,5%delnombred’habitatgesbeneficiaris.Finalment,lapartméspetitadelsajutsesdestinaalacompraourbanitzaciódelsòl,queacumulal’1,3%delsajuts,is’hareduïtel40,8%respectedel2009,comaresultatd’unincrementdel’1,7%del’importmitjàdelsajutsiunareducciódel41,8%delnombred’habitatgesbeneficiaris.

Elnombred’habitatgesiniciatsambproteccióoficialdenovaconstrucció2aCatalunyal’any2010ésde7.602.S’hareduïtel15,8%respectedel’any2009,isesituapersotadelamitjanaenelsdarrersanys(2006-2009),enquès’haniniciat9.091habitatgesprotegitsperany.

Detotesmaneres,aquestaxifraésencarallunydelesnecessitatsd’unapartcadavegadamésgrandelapoblacióambdificultatsd’accésal’habitatge.Elpesd’aquesttipusdepromocionssobreeltotald’habitat-gesiniciatss’hasituatl’any2010enel56,2%,reduintelseupesrespectedel2009,enparttambécomaconseqüènciadel’incrementenelnombred’habitatgeslliuresiniciatsassociatsalarehabilitació.

Atenentaltipusdepromociódelshabitatgesiniciatsambprotecció3,l’any2010s’observaquelespromocionsdelloguerprotegitambunincrementdel’1,5%,hanguanyatpesirepresentenel56,1%deltotaldelaprotec-ciórespectedel’any2009,mentrequelespromocionsd’habitatgedecompraensignifiquenel43,9%is’hanreduït7,4puntspercentuals.L’any2010nos’haniniciathabitatgesdelprogramaderemodelaciódebarris.

5 • ProtecciÓ SociaL, SerVeiS SociaLS i atenciÓ a La DePenDÈncia

•CreixlavulnerabilitatsocialaCatalunya:creixelriscdecaurealapobresaidestacal’augmentdelapobresainfantil.

•AugmentalademandadeprotecciósocialiserveissocialsaCatalunya.Esdisparaelnombredepersonesbeneficiàriesdel’RMI,un44%mésquel’anyanterior.Tambécreixenlesactuacionsdelsserveissocials.

•S’aprovaelPlaextraordinariestataldelluitacontralapobresa2010iesfacilital’accésal’RMI.

2• Mesuradaatravésdelesdadesd’habitatgesiniciatsfacilitadesperlaSecretariad’HabitatgeiMilloraUrbana. 3• LesdadesfacilitadesperlaSecretariad’HabitatgeiMilloraUrbananopermetenunamajordesagregaciódelatipologiad’ha-

bitatgespel2010.

62



•ElperfildelavulnerabilitatsocialaCatalunyaestàcanviantiaixòhageneratnovesnecessitatssocials.Mésd’unterçdelessol·licitudsdel’RMIjaresponenaunmotiulaboral(2010).Augmentalaimportànciadelesproblemàtiqueseconòmiquesilaboralsenlesactuacionsdelsserveissocials(2009).

•Els sistemes de protecció social i els serveis socials han amortit les conseqüències socials de la crisi.Aquestssistemes,però,nosónimmunesalapròpiaconjuntura.

•ElGoverndel’Estataprovalareformadelespensions.

Els indicadorsanalitzatsmostrenunincrementdelavulnerabilitatsocialaCatalunya: lataxaderiscdepobresas’hasituatenel18,4%l’any2009,mentrequel’anyanteriorvaserdel16,6%.Calferreferènciaespecialmental’incrementdelriscdepobresainfantil,quel’any2009sesituaenel23,4%(frontal17,6del’any2008).L’augmentdel’aturilaconsegüentreducciódelsingressosdelesllarsésundelsfactorsquepotexplicaraquestasituació.Tambécalferreferènciaal’incrementdelriscdepobresadelesfamíliesnom-broses(llarsformadesperduespersonesadultesambtresomésfillsifillesdependents):el60,3%d’aques-tesfamíliesestanenaquestasituaciól’any2009(14,6puntspercentualsmésentermesinteranuals).Aixímateix,larendamitjanadelesllarscatalanesl’any2009hadisminuïtlleugeramententermesinteranuals:éslaprimeravegadadesdel2004,primeranyenques’elaboral’Enquestadecondicionsdevida,enqueesprodueixaquestasituació.Igualment,s’observaunatendènciaal’incrementdelapolaritzaciódelarendaaCatalunya,sobretotafavordel10%delapoblacióambelnivelleconòmicmésalt4.

LaUnióEuropeaesplantejareduirlapobresaaEuropaenvintmilionsdepersones.PeraconseguiraquestobjectiuescrealaPlataformacontralapobresail’exclusiósocialenelmarcdel’EstratègiaEuropa2020.LaPlataformaproposaunasèriedetasquesadesenvoluparperlaComissióEuropeaielsestatsmembresitécomaobjectiuaugmentarlaconsciènciaielreconeixementdelsdretsfonamentalsdelespersonesquepateixenpobresaiexclusiósocial.LaComissióEuropeaposademanifestquepreveniriabordarlapobresaéscrucial,enparticularlapobresainfantil,perprepararEuropadecaraalfutur.

Juntamentambl’incrementdelavulnerabilitatsocial,s’observaunincrementdelssectorsqueesveuenafectatsperl’exclusió,queestàsuposantuncanvideperfildelavulnerabilitatsocialaCatalunya.Aquestacircumstànciaésfruitdelasituaciósocioeconòmicaactual,peròtambédelestransformacionssocialsquehantingutllocaCatalunyaenlesdarreresdècadesiquehaninciditenlesnecessitatssocialsdelapobla-ció.AquestasituacióesposademanifestenelPlaperalainclusióilacohesiósocial2010-2013i,comaconseqüència,s’assenyalalanecessitatd’orientartantlarecercacoml’acciópolíticadesdelaperspectivadelciclevital.

Comaconseqüència,assistimaunincrementdelademandadeprotecciósocialideserveissocials,queestàposantaprovaelssistemesdeprotecciósocialilespolítiquessocialsenuncontextdiferentalmomentenquèaquestssistemesforenconcebuts.Així,durantelsdosdarrersanyslespersonesbeneficiàriesdelarendamínimad’inserció(RMI)hanaugmentatdeformaimportant:l’any2010,79.341personeshanestatbeneficiàriesdel’RMI,el44,4%mésquel’any2009iel150,5%mésrespectedel’any2008.Elnombred’expedients(personestitulars)l’any2010(30.277)s’hamésqueduplicatrespectedel’any2008,ambunincrementdel121%.S’observaqueelmotiulaboral(lamancadefeina)estàguanyantpesprogressivamentrespectedeltotalil’any2010jaésl’origendemésd’unterçdelessol·licituds(enconcret,del36,3%),mentrequel’any2009elmotiulaboralvasuposarel25,6%delessol·licitudsil’any2008vamotivarel14,1%.Aixímateix,tambéhanaugmentatelnombred’actuacionsdelsserveissocials:l’any2009esvancomptabilitzar2.945.0855(ambunincrementdel15,5%entermesinteranuals)iestanguanyantpesres-pectedeltotallesproblemàtiquesdecaireeconòmicilaboral.

Perdonarrespostaal’incrementdelademandad’ajudeseconòmiquesisocials,elGoverndel’EstathaaprovatelPlaextraordinaridefomentdelainclusiósocialidelluitacontralapobresa2010,quereforçal’atenciódirectaalaciutadaniaenriscd’exclusióatravésdelsajuntamentsilesorganitzacionsnogoverna-

4• Elsingressossónelsdel’anyanterioraldel’elaboraciódel’Enquesta. 5• Unamateixapersonapotrebremésd’unaactuació.Siplantegemlahipòtesiquecadapersonahagirebutduesactuacions

demitjana,l’any2009unadecadacincpersonesaCatalunyaharebutl’atenciódelsserveissocials.

63

RESUM EXECUTIU

mentals.Aixímateix,laGeneralitatdeCatalunyahaaprovatunasèriedemesuresperfacilitarl’accésalarendamínimad’inserciódavantl’augmentdelesnecessitatssocialsaCatalunya.

Davantd’aquestasituació,laUEhaposatdemanifestelpaperdelsestabilitzadorsautomàticsdelssistemesdeproteccióielrolcrucialjugatpelsserveissocialsenmomentsdecrisieconòmica.Tanmateix,aquestssis-temesnosónimmunesalapròpiaconjunturaalaqualhandedonarresposta.Enaquestsentit,elsefectesnegatiusquelacrisihatingutsobreelmercatdetreballhanrepercutitsobreelsistemadepensionsipodenrepercutirenelfutur,tantpelquefaalasevasostenibilitatcomal’adequaciódelespensions,atèsqueaquestaadequaciódepèncadavegadamésdetrajectòrieslaboralsméscompletesideduradaméselevada.Actualmentestàenseuparlamentària lareformade lespensions,queplanteja,entre lessevesmesuresprincipals,elretarddel’edatdejubilacióil’augmentdelperíodedecòmputdelapensió.

Igualment,laUEhaassenyalatque,malgratquediversosestatsmembreshanprolongatladuraciódelesprestacionsihansuavitzatlesnormesperacollir-s’hi(éselcasdelesprestacionsperdesocupacióal’Estatespanyolidelarendamínimad’insercióanivellautonòmic),lapressiósobre“elssistemesd’últimrecurs”hacomençataaccentuar-se.Enaquestsentit,laComissióEuropeasubratllalanecessitatdepreveurees-tratègiesbasadesenelsprincipisdelainclusióactiva.

Elsserveissocialss’enfrontenalreptedeconjugarlasevavocaciód’universalitat,aixícoml’augmentidiver-sificaciódelademanda,ambuncontextdecontenciódeladespesa.AixòesposaespecialmentdemanifesteneldesplegamentdelSistemacatalàperal’autonomiaiatencióaladependència(SCAAD),sobretotperlesexpectativesgeneradesenlaciutadania.L’SCAADescontinuarecolzantenl’entornprivatmitjançantlaprestacióeconòmicaperacuresenl’entornfamiliar,ateseslesrestriccionspressupostàriesiunaofertaencaralimitadaenelmarcdelaXarxadeserveissocials.A1degenerde20116elnombredesol·licitudsregistradesaCatalunyaésde231.198,el97,8%delesqualshanestatobjectedevaloració(226.133).Respectealgrauinivelldelesvaloracions,s’observaqueelsgrausinferiorsdeladependènciahananatguanyantenimportància.Enconseqüència,espotafirmarquelamajoriadelesvaloracionsambelsgrausmésagutsdeladependènciaesvanrealitzarelsprimersanysdedesplegamentdelaLlei.

Davantlasituacióambquès’enfrontenelsserveissocials,elrepteéslamilloradelasevaeficiènciamit-jançant la realitzaciód’esforçosen lasevaorganització i finançamentperaconseguirunsserveissocialsaccessibles,assequiblesidequalitat.

ACatalunyas’hacontinuatambeldesplegamentdelaLleideserveissocials:s’hadesenvolupatelPlaes-tratègicdeserveissocials2010-2013,queinclouelPladequalitatdeserveissocials2010-2013.Tambés’aprovalaCarteradeserveissocialsperalperíode2010-2011.ElPlaestratègicidentificatresreptesperalsserveissocials: lasevauniversalització iqualitat ieldesenvolupamentdelsistemapúblicdeserveissocials.ElPlaposademanifestque les transformacionssocialsquehan tingut llocaCatalunyaen lesdarreresdècadeshaninciditenlesnecessitatsquehandeseratesespelsserveissocialsiidentificatrestipusdenecessitats:lesrelacionadesamblamancad’autonomia,ambl’àmbitrelacionalilessituacionsdenecessitatmaterialiinstrumental.LaCarteradeserveissocialshad’adaptarlessevesprestacionsalesnovesnecessitatssocials.Enaquestsentit,lasegonaCarteradeserveissocials(2010-2011)incorporaunasèriedenovetatsrespectealaprimera,entrelesqualsdestaquenl’ampliaciódelesprestacionsdeserveigarantidesapersonesensituaciódedependència, la incorporaciód’unasèriedeprestacionssocialsdecaràctereconòmicdedretdeconcurrència,l’ampliaciódel’abastd’algunesprestacionsilaincorporaciódedosserveisnous.

L’augmentdelesnecessitatssocialsidelademandadeprotecciósocials’hatraduïtentermesd’augmentdeladespesaenl’àmbitdel’Estati,sobretot,enl’àmbitdelaGeneralitatdeCatalunya:ladespesaenpro-teccióipromociósocialenelsPressupostosgeneralsdel’Estatdel’any2010creixel4%respectedel’any2009;lapartidadestinadaadesocupacióéslaqueméscreix.LesdespesesenproteccióipromociósocialdelaGeneralitatdeCatalunyaexperimentenl’any2010uncreixementmoltelevat(el23,7%)respectedel’any2009;elprogramaqueexperimentaunaugmentméselevatdelseupesenelpressuposttotaléseldepensionsiprestacionsassistencials.LaMemòriadelaCarteradeserveissocials2010-2011preveuun

6• Dadesacumuladesdesdel’entradaenvigordelaLlei39/2006.EstadístiquesSAAD,IMSERSO,MinisterideSanitat,PolíticaSocialiIgualtat.

64



creixementdels recursospressupostarisde l’any2010respectede lesobligacions reconegudesde l’any2009,del5,2%.PelquefaalpesrespectedeltotaldelpressupostdelaCartera,destaquenlesprestacionsdirigidesapersonesgransambdependènciaoriscsocialilaprestacióperacuresenl’entornfamiliar.Lapartidaqueméshacrescutéslaprestacióperalmantenimentdelesdespesesdelallar(el55%).Elspa-gamentsdelarendamínimad’inserciól’any2010hanexperimentatuncreixementdel46%respectedelsefectuatsl’any2009.

RespectealasostenibilitatdelsistemadelaSeguretatSocial,s’observaquel’any2010lespersonesafi-liadesenaltaa laSeguretatSocialaCatalunya(ingressos)handisminuïtel2%,mentrequeelnombredepensionsenvigor(despeses)augmental’1,7%.L’evoluciódelesduesvariablesesmentadesdeterioralarelacióentreafiliacionsipensionsfinsal2,01aCatalunya(2,09l’any2009).ElFonsdereservadelaSeguretatSocialhacrescutel7,3%l’any2010;malgrataquestincrement,elsrecursostotalsdelfons,queequivalenal6,1%delPIB,encaranoarribenaigualarl’importcorresponentaunaanualitatdelespensions,queequivalal9%delPIB.

65

RESUM EXECUTIU

caPÍtoL Vi. SoSteniBiLitat amBientaL

1 • conteXt SocioPoLÍtic i amBientaL

•L’estancamenteconòmicdel’any2010harepercutitenlespolítiquesdesostenibilitatambiental.

• L’any2010s’hancelebratduescimeresdeNacionsUnides(BonniCancún)perassentarlesbasesd’unnouacord internacionalsobreelcanviclimàtic, iCatalunyahaaprovat l’Estratègiadedesenvolupamentsostenible2026.

•LaUE-27s’encaminaenl’objectiudel’Estratègiaeuropea2020dedesacoblarlademandail’úsdelsre-cursosdelcreixementdelPIB.Elsesdevenimentsmeteorològicsextrems,ladegradaciódelcapitalnaturalielriscd’escassetatderecursosmineralsienergèticshainfluïtenelspreusdelsaliments,lesmatèriesprimeresil’energial’any2010.

• L’any2010,lasensibilitzacióambientaldelapoblaciócatalanahaaugmentat.L’àmbitqueméspreocupaéslacontaminació,sobretotdel’aire,iesvaloranegativamentl’estatderiusirieresilacontaminacióacústica.

Lespolítiquesdedesenvolupamentsostenibledel2010,ienconcretdesostenibilitatambiental,hanestatajornadescomaconseqüènciadelaconjunturaeconòmica.Noobstantaixò,enguanys’hancelebratduescimeresdeNacionsUnides,unaaBonnil’altraaCancún,quehanservitperconstruirlesbasesd’unnouacordinternacionalsobreelcanviclimàticiCatalunyahaaprovatl’Estratègiaperaldesenvolupamentsos-tenible2026.

L’any2010,elsesdevenimentsmeteorològicsinaturalsextremshanafectatl’agriculturail’economiaeu-ropea ihanrepercutiten l’augmentdelspreusdelsaliments.Quantalcapitalnatural, ladegradaciónos’atura,lesreservesenergètiquesiderecursosmineralsmésimportantsperalaproducciómundialpodenassolirpicsenelspropersanys,laqualcosapotrepercutirenelspreusdel’energiailesmatèriesprimeres.L’objectiudel’Estratègiaeuropea2020dedesacoblarlademandail’úsdelsrecursosdelcreixementdelPIBs’estàaconseguintalaUE-27,gràciesal’eficiènciadel’úsiconsumdelsrecursosilavaloritzaciómaterial.

Quantal’evoluciódelshàbitsilapercepcióquelapoblaciócatalanatédel’estatdelmediambient,allòqueméspreocupa,engeneral,éslacontaminació,ienconcret,lacontaminaciódel’aire.Totiquelapercepciósobrel’estatdelmediambienthamilloratrespectedel’any2009,lapoblaciócatalanahavaloratnegativa-mentl’estatdelsriusirieresilacontaminacióacústica.Elscatalansobtenenunapuntuacióde6,4sobre10en sensibilització ambiental (eliminacióde residus, estalvi d’aigua i energia, consciencia ambiental,transportimobilitatihàbitsdeconsum).

2 • eStat DeL meDi amBient

•Elsobjectiusinternacionalsieuropeussobrebiodiversitatnos’hanassolitl’any2010,sobretotalmediter-rani,iesposposenfinsl’any2020.

•ACatalunya,elsaiguamollspresentenunaqualitatdolentaaixícomlaconnectivitatecològicalitoral.

•Elconsumtotald’aiguaaCatalunyal’any2009s’hareduïtel0,3%.Elnombred’abonatsielconsumd’ai-guadomèstichanpujatperòelsabonatsielconsumdelsectorserveishanbaixat.

• L’any2010,Catalunyaharecorregutversl’objectiu2015,1/6partdelcamíquantaregeneracióireuti-litzaciód’aigua,¼partdelcamíenl’àmbitdeladessalinitzacióielsanejament,ila½quantarecàrregad’aqüífers.

66



•LescapturesdepeixaCatalunyas’hanreduïtilaproduccióaqüícolahaaugmentat.Lasuperfíciedecon-reushadisminuïtperòlaproduccióagrícolaecològicaiintegradahaaugmentat.Larendaagrària,desprésdecauredurantunadècada,hapujatl’any2010.

• L’any2010,lasuperfícieforestaldeCatalunyahaaugmentataixícomlagestióforestalsosteniblequere-presentael37%deltotal.

•Noméss’hanfinalitzatel44%delesmesuresdelPlad’actuacióperalamilloradelaqualitatdel’airedelaRMBl’any2010,ialgunsdelslímitslegalsdecontaminaciódel’aire-ozó,partículesensuspensióidiòxiddenitrogen-noescompleixen.

•ElsresidusgeneratsaCatalunyas’hanreduïtgairebé¼partl’any2009respectedel2008.S’hareduïtelcoefici-entdegeneracióderesidusmunicipalsa1,54kg/hab./diaielsresidusindustrialsidelaconstrucció,el20%iel37%respectivament,ihaaugmentatlarecollidaselectivailavalorització,sobretotelreciclatgeilareutilització.

Lademandahumanasobrelabiosferahatenditacréixerisuperaen1,5labiocapacitatmundial.Lespolí-tiquesdesenvolupadesfinsaranohanpermèsassolirelsobjectiusinternacionalsieuropeussobrebiodiver-sitatl’any2010is’hanposposatfinsal2020.

L’any2010,anyinternacionaldelabiodiversitat,elsindicadorsdelaUEil’Estatespanyolsobrelaconta-minaciódel’aigua,lagestióderesidusielsgasosambefected’hivernaclemostrenunatendènciapositiva.Contràriament,elsindicadorssobrel’estatdelsecosistemes,labiodiversitat,laqualitatdel’aire,elsòlilageneracióderesidus lamostrennegativa.L’Estatespanyolobtéunapuntuacióde70,6sobre100enprotecciódelmediambient.Enaquestcontext,Catalunyahaincorporat10.864hectàreesalPlad’Espaisd’InterèsNaturall’any2010.

ACatalunya,1/3delstramsdelsriustenenunaqualitatdolenta,sobretotelsaiguamolls,laconnectivitatecològicaésdolentaenel44%delterritori,sobretotallitoral,icreixenlesplatgesquehanperdutnaturali-tatitenenungrauelevatd’erosió.

L’aigua

L’interèsperl’aiguadesd’unaperspectivasistèmicahaaugmentatjaquelaseguretatdelrecursielsserveisqueproporcionaestanenrisc.Enaquestcontext,laDirectivaMarcdel’Aigua(DMA)requereixalsestatsdelaUEquelesmassesd’aiguaassoleixinelbonestatl’any2015mitjançantelsplansdegestiódeconca,entred’altres.ElPladegestiódeldistrictedeconcafluvialdeCatalunyaaprovatl’any2010incorporaelsobjectiusdelaDMA,i,pertant,larecuperaciódelscostosdesubministramentimantenimentdelsserveisrelacionatsambl’aigua.Noobstantaixò,lesdificultatsdefinançamentpodenendarrerir-nel’assoliment.

L’any2010elsembassamentsdelesconquesinterneshanestatal76%delacapacitat(570hm3)demit-jana,ielsdelesconquesdel’Ebreal75%(2.874hm3).

Quantalaqualitatdel’aigua,elpladeconcapreveugarantirelbonestatdel56%delesmassesd’aigual’any2015.Tanmateix,aCatalunya,el61%delsaiguamolls,el55%delesaigüessubterràniesiel52%delsriusnoassoleixenelbonestat.Lescausesdelsincomplimentssónelsplaguicides,elsfenolsielsme-tallspesantsalsrius,l’excésdenutrientsilasequeraalsembassaments,comtambél’alteraciódelscursosfluvialsilesespeciesexòtiquesaleszoneshumides.El47%delesaigüessubterràniesassoleixenelbonestatquímiciel89%elbonestatquantitatiu.L’extraccióhaaugmentatalesconquesdel’Ebreperausosagrícolesperòs’hareduïtalesconquesinternes,sobretotlaindustrial.

Totiquelesplatgespresentenungraud’erosióelevadaques’haagreujatambelstemporalsd’enguany,el96%delesaigüesdebanycostaneresiel83%delesinteriorshanestatqualificadesd’excel·lent.

ElpladegestiódeldistrictedeconcafluvialdeCatalunyapreveuincrementarladisponibilitatd’aiguaen389hm3mésapartirdel’any2015.L’any2010,ladessalinitzacióhaaportat17,9hm3,¼partdel’objec-

67

RESUM EXECUTIU

tiuperal’any2015.Elssistemesdesanejamenthanincorporat23depuradoresnoves,391deles1.544instal·lacionsprevistesenelPSARUperal’any2014.Laregeneracióireutilitzaciód’aiguahaaportat33,5hm3,sobretotperaúsambiental,el16%del’objectiu2015,jaquelesplugesestivalsn’hanfetdisminuirlademanda.Finalment,larecàrregad’aqüífers,10,4hm3,s’haduplicatl’any2010.

Elconsumd’aiguas’hareduïtel0,3%l’any2009respectedel2008,comaconseqüènciadeladisminuciódelconsumidelsabonatsdeserveisialtresactivitatseconòmiques.

Quanta lapesca i l’aqüicultura,elsectormostrapreocupacióper l’augmentdecostos, l’estancamentdepreus,lesimportacions—el60%delpeixconsumitaEuropa-ielsalarimínimdelspescadorseuropeus,enelmarcdelllibreverdieldebatsobrelareformadelapolíticapesqueracomuna2012(PPC).ACatalunya,lescapturesdepeixhandisminuïtel9,2%l’any2010respectedel2009ielsingressosel8,4%;elspreusesmantenenestables.Laproduccióaqüícolas’harecuperatihaaugmentatel5%,elsingressosel4,5%,sobretotlademol·luscs.Enguanys’haaprovatlaregulaciódelaproduccióaqüícolaecològica.

L’aire

Lacontaminaciódel’aireésundelsaspectesqueméspreocupalapoblaciócatalanajaquetéconseqüèn-ciessobreelcanviclimàticilasalutdelespersones.Lacontaminacióatmosfèricaesregistraenmajorgraual’àreametropolitana,sobretotaBarcelonaperaixòl’any2010s’hafetelseguimentdelPlad’actuacióperalamilloradelaqualitatdel’airedelaRMBinoméss’hanfinalitzatel44%delesmesures.

Catalunyaharegistrat l’any2010incomplimentsde ladirectivaeuropea,concretament,superacionsdelllindard’informacióidelvalorobjectiuperalaprotecciódelasaluthumanaperal’ozóa9zonesdeles5,delvalorlímitdiaridepartículesensuspensióinferiorsa10micresen3zones,delvaloranualperaldiòxiddenitrogenendueszones,iméspuntualmentdelsvalorsdereferènciadelsulfurd’hidrogeniellímitdiaridel’àcidclorhídric.

El sòl

Lasuperfícieforestalhaaugmentatielsconreushandisminuït.L’any2009,lasuperfíciedesòlsenseve-getacióhaaugmentatel2,9%respectedel’any2008,ladesòlurbanitzatel0,8%,iladesòlforestal,el0,3%,encanvilasuperfíciedeconreushadisminuïtl’1,3%.

Elriscd’inundacionsaCatalunyaésdel18,6%comaconseqüènciad’unaordenacióinadequadadelterritori,lamancad’estructuresdecontrol,devegetació,idepolítiquesasseguradores,indemnitzadoresiexpropiadores.

L’any2010s’hanidentificat2.066emplaçamentscontaminats,el5,9%mésqueel2009is’haninvestigatorecuperatlameitat,el14,1%mésquel’anyanterior.

L’agricultura i els boscos

Lapolíticaagràriatéelreptedelapressiódemogràfica,socioeconòmicaimediambiental,peraixò,eneldebatsobreelfuturdelapolíticaagràriacomuna(PAC)2013,esreconeixelcaràcterestratègicdelsectoragrariquantalaseguretatalimentària,lesmesuresagroambientalsielcostdel’energia.

Larendadelapagesiacatalana,desprésdecaureel47%durantladècada2000-2009,haaugmentatdenoul’any2010.Lapagesiacatalanatambéhainiciatlareconversiócapasistemesagrícolesiramadersméseco-lògicsiintegrats.Així,l’aplicaciódeproductesquecontaminenhadisminuïtgairebéel14%respectedel’anyanterior.Laproduccióagrícolaecològicaiintegradasegueixlatendènciaal’alça.Laproduccióecològicacatala-nahaaugmentatel17%l’any2010respectedel’anyanteriorirepresentael5%deltotaldel’Estatespanyol.

68



Quantalsboscos,Catalunya,ambel50%delesespècies,ésunadelescomunitatsmésriquesdel’Estatespa-nyol.Lasuperfícieforestalocupael64%delsòliaugmentacomaconseqüènciadelapèrduadepoblacióruralil’abandonamentdelesterresagrícoles,laqualcosarepresentaungranreptedegestióforestalidelriscd’incen-dis,atèsqueelsboscosdelaMediterràniasónelsmésamenaçatsacausadel’augmentdelestemperatures,lesplagues,lalimitaciód’aiguaielriscdesequera.Defet,l’any2009vaseradversperalsincendisivancremar3.452hectàrees.L’any2010elriscd’incendishaestatmoltaltacausadelstemporalsdeventineuperònoméshancremat611hectàrees.Elnombred’hectàreesgestionadesdemanerasostenibleaCatalunyal’any2010haaugmentatel0,9%irepresentael37%delasuperfícieforestaltotal,28%deboscprivati67%depúblic.

els residus

LespropostesdelaComissióEuropadel’any2010tenenaveureamblagestiódelsresidusbiodegradablesiamblacreaciód’unorganismeeuropeuquevetlliperalcomplimentdelanormativaenelsabocadorsieltransportderesidus,jaqueel19%estraslladenil·legalment.

ACatalunya,elsresidusgeneratsl’any2009s’hanreduïtel22%respectedel2008,sobretotalsectordelaconstrucció.Elcoeficientdegeneracióderesidusmunicipald’1,54kg/hab./dia,totisuperarlamitjanadelaUE,confirmalatendènciaalabaixail’aproximacióal’objectiudelprograma.Larecollidaselectivahaaugmentatel7,1%irepresentael38%delsresidusmunicipals,peròsesituapersotadelamitjanadelaUE-27del48%.

Elsresidusindustrialss’hanreduïtel20%ielsdelaconstruccióel37%l’any2009respectedel2008comaconseqüènciadelacrisieconòmica.Lavaloritzacióderesidusindustrialshaseguitlatendènciaal’alçaihapassatdel68%al78%,sobretotlavaloritzaciómaterialiexterna.Lageneracióderesidusdelaconstrucciós’hasituatenxifresanteriorsal’any2001ielreciclatgederunes,terresil’aprofitamentdelesfraccionsreutilitzableshaaugmentatel51%.

3 • eL canVi cLimÀtic i LeS PoLÍtiQueS De mitiGaciÓ i aDaPtaciÓ

•L’any2010haestatl’anyméscàlid,globalment,desquehiharegistres.ACatalunyahaestatfred,ambtemporalsal’hivernilatardorperòespreveuquelatemperaturaaugmenti0,5ºClaproperadècadarespectedelamitjanadelsegleXX.

•Lesemissionsdegasosambefected’hivernaclemundialshancaigutl’1,3%l’any2009,lesdel’Estates-panyolel9%ilesdeCatalunyael6,4%.

•LesemissionsaCatalunya(27,7%)s’aproximenal’objectiuestablertalprotocoldeKyoto(15%),tambés’hareduïtlaintensitatdelesemissionsel3%l’any2009respectedel2008.D’altrabanda,lesemissionsverificadess’hanreduïtel15%respectedelesassignadesl’any2010.

S’evidencialarapidesadelprocésd’escalfament.Defet,globalment,l’any2010haestatl’anyméscàliddesqueestenenregistres.Latemperaturahaaugmentat0,6ºCpersobredelamitjanaclimàticadelsegleXX.ACatalunya, la temperaturahaaugmentatmésd’1ºCdemitjanadurantelsdarrerscinquantaanys,sobretotlestemperaturesmàximes.Noobstantaixòelssistemesclimàticsdelsdoshemisferisdelaterraresponendemaneradiferentdemaneraqueelcanviclimàticpotoriginarhivernsmésfredsiaugmentarelriscdeplugesfortesal’hemisferinord.

ACatalunya,l’any2010haestatundelsmésfredsdelsdarrersvintsanys,ambtemporalsdeneu,ventipluja,al’hivernilatardor.L’anypluviomètric2009-2010haestatqualificatdeplujósabonapartdelameitatnorddelpaís,normalalameitatsudisecalesterresdel’Ebre.

Quantalsimpactes,alaconcadelMediterranielnivelldelmarhaaugmentat20cmdesde1943,tambéla salinitat de les capesmitjanes i profundes. Lesprojeccions climàtiques regionalitzadesdeCatalunya

69

RESUM EXECUTIU

preveuenquelatemperaturaaugmenti0,5ºClaproperadècada,3ºCafinalsdeseglerespectedelamitjanaclimàticadelsegleXX,iquelesprecipitacionsielcabaldelsriusesredueixinel15%,sobretotalaprima-verail’estiu,jaqueal’hivernpodenaugmentar.

Quanta lesemissions, l’indicadord’intensitatde lesemissionsdegasosambefected’hivernacle (GEH)internacionalhamilloratis’hareduïtel0,7%l’any2009,aCatalunyael3%,isesituaen0,26milionsdetonesdeCO2permiliód’eurosdelPIB.L’índexd’intensitathapassatde100a58,7durantelperíode2000al2009is’hareduïtel41,3%.

Lacrisifinanceraglobalhainciditenlareducciódel’activitateconòmicaicomaconseqüèncialesemissi-onsdeGEHmundialshancaigutl’1,3%l’any2009,lesdel’Estatespanyolel9%ilesdeCatalunyael6%isesituenenel27,7%(50,8milionsdetonesdeCO2)persobred’allòestablertalprotocoldeKyoto(el15%)peròpersotadel’objectiudelGovern2008-2012(el37%).Lesemissionspercàpitade6,8t/càpitaestanpersotadelesdel’Estatespanyolde7,9t/càpita.Elprocessamentdel’energia(activitatsdecombustióeneltransportilesindústries)representa¾partsdelesemissionsdeGEH.QuantalesactivitatssubjectesalaDirectivadecomerçdedretsd’emissióesconfirmalacaigudadel’11,6%delesemissionsalaUE,el16,2%al’Estatespanyol,il’11,7%aCatalunya.Lesemissionsverificadess’hanreduïtel15%respectedelesassignades,seguintunatendènciaalabaixa,sobretotalaindústriaceràmica,l’energiaelèctricail’acereria.

4 • recurSoS enerGÈticS

•Elspreusdelpetrolihanaugmentatl’any2010respectedel2009,iXinajaéselprimerconsumidord’ener-giadelmón.Elfluxdeproducciósegueixsentelfactorlimitantmésimportant.

•Els reptesde lapolíticaenergèticade laUE,de l’Estat espanyol ideCatalunya són la seguretat enelsubministrament,lareducciódelesemissionsilacompetitivitat,enuncontextprevisibled’augmentdelconsumdecombustiblesfòssils,delpreudelesimportacions,idelsriscostècnicsigeopolíticspercobrirlademandaamitjàtermini.

•EnguanylaUEhadebatutl’eliminaciódelssubsidisalaproduccióiconsumdecombustiblesfòssils.LadependènciadelaUE-27ésdel54,7%is’hareduïtel5,7%el2009,ladel’Estatespanyoldel79,8%.ACatalunya,lesimportacionsdeproductesenergèticsrepresentenel50%deldèficitcomercial.LaubicaciódelMTCderesidusnuclearssegueixpendent.

•Elsectorelèctrics’hatrobatambunadisminuciódelademandadel5,3%aCatalunyaiunexcésdeca-pacitatinstal·ladaquehaafectatlescentralstèrmiquesdecarbóigasnaturall’any2009.Laproducciód’electricitathadisminuïtel6,6%,laderègimordinarihabaixatiladerègimespecialhaaugmentat.Elsaldod’intercanvisdeCatalunyaésnetamentimportador.

•ACatalunya,lapotènciaelèctricainstal·ladaderenovablesl’any2010(3.479,2MW)estàamigcamídel’objectiuglobaldel2015.L’energiaeòlicahaaugmentatel27,7%l’any2010respectedel’anteriorperòtédificultats,lasolarel19,6%ielbiogàsel6,7%.

Elcontextenergèticdel2010escaracteritzaperunaincertesasenseprecedentsarrandelacrisidel2008queensavisadelanecessitatrecurrentdecanviardemodel,alaqualsesumalainestabilitatpolíticadelspaïsosdel’OrientMitjàielnordd’Àfrica,onhihalesreservesmésgransdepetroliigas,il’accidentdelacentralnuclearjaponesadeFukushimal’any2011.Durantl’any2010elpreudelpetrolihaaugmentatrespectedel’anyanterior,ilaXinajaéselprimerconsumidord’energiadelmónpersobredelsEUA.Enaquestsentit,elfluxdelpetrolisegueixsentelfactorlimitantmésimportant.

Lareducciódelademandaenergèticael2010hareoberteldebatsobreelscostosielpreudel’energia(eldèficittarifari),endefinitivasobreelmodelenergèticquel’EstatespanyoliCatalunyahadetenir,atèsqueelmixenergèticcatalàtéunagrandependènciadelscombustiblesfòssils,unaaltaparticipaciódel’energiatermonucleariunabaixaparticipaciódelesenergiesrenovables.

70



D’altrabanda,lapolíticaenergèticadelaUEestàfragmentadaperòelsreptesprincipals,compartitsperlapolíticaenergèticadel’Estatespanyolicatalanasónlaseguretatenelsubministrament,lasostenibilitatambientalilacompetitivitatenuncontextprevisibled’augmentdelconsumdecarbó,petroliigasimpulsatpelspaïsosenviesdedesenvolupament,comtambédelpreudelesimportacionsidelsriscostècnicsige-opolíticspercobrirlademandaamitjàtermini.

Quantalaseguretatenelsubministramentenergètic,elspaïsoseuropeusnohiconvergeixennicomparteixenunapolíticaenergèticacomunaielsindicadorsdeseguretatconsideratsnosónsuficients,totiquelaUEhareduïtlesimportacionsenergètiquesel7%ihadiversificatelsproveïdorsl’any2009.Catalunyail’Estatespa-nyol,ambunadependènciaenergèticamoltsuperior(79,8%)alamitjanadelaUE-27(54,7%)iquerepre-sentael50%deldèficitcomercialdeCatalunya,handiversificatlaprocedènciadelesimportacionsdepetroliigas.Tanmateix,encararestapendentlaubicaciódelmagatzemtemporalcentralitzatderesidusnuclears.

L’any2009,laintensitatenergèticaprimàriaifinalhancaigutalaUE-27ial’Estatespanyol(el4,8%iel3,6%respectivament),aixícomelconsumilaproducciód’energiaprimària(el8,8%al’Estatespanyol)ielsectorelèctrics’hatrobatambunadisminuciódelademandaiunexcésdecapacitatinstal·lada.Lapolèmicasobreelscostosdel’electricitathacontinuat;lesprimesalesenergiesrenovablesilescentralsdeciclecombinatqueelsdonenestabilitatilaretribucióquepercebenlescentralsnuclearsihidroelèctriquesjaamortitzadeshanestatenelcentredeldebatihanrepercutitenlaregulació.

ACatalunya,lademandailaproduccióelèctricahanregistratundescensdel5,3%iel6,1%respectiva-mentihaafectatlescentralstèrmiquesdecarbóigasnatural.Contràriament,laproduccióenrègimespe-cialhaaugmentatel35,9%,sobretotlasolar,labiomassail’eòlica.Noobstantaixò,lanuclearrepresentael46,9%delademandatotalilarenovableel5,8%.

Lapotènciaelèctricainstal·ladaderenovablesaCatalunyahaassolitels3.479,2MW,el8,2%deladel’Estatespanyol,amigcamídel’objectiuglobalde6.392MWprevistenelPlarevisatdel’energia2015.Lapotènciaeòlicahaaugmentatel27,7%l’any2010respectedel2009,lasolarel19,6%ielbiogàsel6,7%.Totiaixíhihauràdificultatsenelcomplimentdelsobjectiusderenovables,concretament,d’energiaeòlica,biomassaagrícolaiforestalibiogàs.

5 • meDi amBient i emPreSeS

•Latributaciómediambientalésdel’1,58%delPIBdemitjanaalspaïsosdel’OCDE.Al’Estatespanyolésdel’1,65%delPIB,peròocupaeldarrerllocdelsvint-i-trespaïsoseuropeusanalitzats.

•ElsectordelmediambientesmantéaCatalunyaamb1.519companyies,42.274personesocupades,unafacturacióde8.113milionsd’euros,irepresentael3,6%delPIB.

•Ladespesailainversióindustrialrepresentenl’1,8%delPIBdelaUE-25,ladespesacorrentel78%ilainversióel22%.ACatalunyarepresentenel0,3%delPIB,ladespesacorrentel65%ilainversióel35%ihanaugmentatel2008respectedel2007.

•LesempresesambcertificacióEMASaCatalunya(268)hanaugmentatl’any2010,sobretotlesmitjanes,irepresentengairebéel22%delesempresesespanyolesiel6%deleseuropees.

L’informedel’OCDEsobreimpostos,innovacióimediambientdiuquelafiscalitatverdaestimulaeldesen-volupamenttecnològicilainnovaciómediambiental.Latributaciómediambientalésdel’1,58%delPIBdemitjanaial’Estatespanyoldel1,65%delPIB.Tanmateix,l’Estatespanyolocupaeldarrerllocdelsvint-i-trespaïsoseuropeusanalitzats.

Elsectorempresarialdelmediambientcatalà,totiquehaestatcolpejatperlacrisiquantalafacturació,l’ocupacióilesinversions,esmantéirepresentael3,6%delPIB,1.519companyies,42.274personesocupadesiunafacturacióde8.133milionsd’euros.Espreveuelcreixementdelabrancademediambientdelesempresesdelsectorambactivitatsdiverses.

71

RESUM EXECUTIU

Ladespesailainversióindustrialrepresentenl’1,8%delPIBdelaUE-25,iesdistribueixendelamanerasegüent:lesempresesespecialitzadesdelsectordelmediambientel0,9%,elsectorpúblicel0,5%,ilain-dústriael0,4%.Ladespesacorrentrepresentael78%deltotaldeladespesaenproteccióambientaldelain-dústriaeuropea,ilainversióentractamentiprevencióel22%.ACatalunyaladespesailainversiórepresentenel0,3%delPIBl’any2008,el65%deladespesacorrentiel35%delainversiórespectivament.LadespesacorrentaCatalunyal’any2008haaugmentatel3,2%respectedel2007,irepresentael27,9%deltotaldel’Estatespanyol.Lainversióhaaugmentatel3,4%respectedel’anyanterioriésel15,3%deltotaldel’Estatespanyol.Catalunyaocupaelprimerllocendespesacorrentdel’EstatielsegoneninversiódesprésdeGalícia.

ACatalunya, 268 empreses estan certificades amb l’Eco-Management and Audit Scheme (EMAS) l’any2010,19mésquel’anyanterior,el21,8%delesempresesespanyolesiel5,9%delesempreseseurope-es.S’observauncreixementdelesempresesmitjanescertificadesdelsectorserveiscomaralesactivitatsrecreatives,d’ociil’hoteleria,seguidesdelaindústria.

ACatalunyahiha242empreses,7menysquel’any2009,queteneneldistintiudegarantiadequalitatambiental,82%empresesdeserveis,sobretotestablimentsdeturismeitallersdevehicles,iel19%depro-ductes,sobretotsistemesd’estalvid’aigua,i49empreses,2menysquel’anyanterior,quetenenl’etiquetaecològicadelaUE,82%deproductes,majoritàriamentdeneteja,pinturesivernissos,i18%deserveis,sobretotallotjamentsturístics.

6 • normatiVa

•L’AcorddeCancún,resultantdelasetzenaConferènciadelesPartsalConveniMarcdeNacionsUnidessobreelcanviclimàtic,desenvolupalesdecisionspresesal’anteriorConferènciaiincorporapropostesperpoderseguiravançantenelfuturenlalluitacontraelcanviclimàtic.

•Unadelesfitesprincipalsdel’EstratègiaEuropa2020ésassolirelsobjectius20-20-20enl’àmbitdelclimail’energiaperaconseguirelcanvicapaunaeconomiadebaixnivelldecarboniieficiententermesderecursos.L’EstratègiaEnergia2020,integradadinsl’EstratègiaEuropa2020,proposacentrarlesiniciativesenelsdossectorsquepresentenlespossibilitatsmésgransd’estalvienergètic:eltransportielsedificis.

•Enl’àmbitestatal,alllargdel’anys’aprovendiversesnormesdirigidesaresoldreeldèficittarifariiamodi-ficarlaregulaciódelesenergiesrenovables,enespeciallesindústriesfotovoltaiques.Enl’àmbitautonòmics’aprovaelnoumapaeòlic.

•S’unificalalegislaciócomunitàriarelativaalaprevencióielcontroldelacontaminaciódel’aigua,elsòlil’airecomaresultatdel’activitatindustrial.

•S’aproval’EstratègiaperaldesenvolupamentsostenibledeCatalunyaquehad’esdevenirelfullderutafinsl’any2026pergarantirlatransiciódeCatalunyacapaunaeconomiasegura,ecoeficientidebaixcontingutencarboni,basadaenl’eficiènciaenelconsumderecursosienlaminimitzaciódelsimpactessobrelasalutielmediaCatalunyaialmón.

•S’aprovaelPladegestiódeldistrictedeConcafluvialdeCatalunya,últimafitadelaplanificacióhidrològicafinsel2015idelProgramademesures.

•S’aprovaelPlaterritorialsectoriald’infraestructuresdegestióderesidusmunicipalsielsprogramesespe-cíficsdelsresidusmunicipals,delsresidusindustrialsidelsresidusdelaconstrucció.

estat del medi ambient

Quantaecosistemes i biodiversitatienelcontextdel’Anyinternacionaldelabiodiversitat,enl’àmbitdelaUEesconstatal’incomplimentdelsobjectiusqueenmatèriadebiodiversitats’haviafixatperal2010.Malgrataixò,caldestacarl’aprovaciódelaversiócodificadadelaDirectivareferentalaconservaciódeles

72



aussilvestres.Enl’àmbitautonòmic,s’aproval’EstratègiaperaldesenvolupamentsostenibledeCatalunyaquehad’esdevenirelfullderutafinsl’any2026ifixaleslíniesielsobjectiusestratègicsclaupergarantirlatransiciódeCatalunyacapaunaeconomiasegura,ecoeficientidebaixcontingutencarboni,basadaenl’eficiènciaenelconsumderecursosienlaminimitzaciódelsimpactessobrelasalutielmediaCatalunyaialmón.

Quantal’aigua,enl’àmbitestataldestacal’aprovaciódelaLleideprotecciódelmedimarí,quetéperob-jectiuplanificardeformaintegradalespolítiquesenelmedimaríiqueincorporalaDirectivamarcsobrel’estratègiamarina.Enl’àmbitautonòmicdestacal’aprovaciódelPladegestiódeldistrictedeConcafluvialdeCatalunya,últimafitadelaplanificacióhidrològicafinsal2015idelProgramademesures.Aixímateix,s’aprovaeldesplegamentterritorialdel’AgènciaCatalanadel’Aigua.

Enmatèriad’aire,enl’àmbitdelaUnióEuropeacaldestacarlaunificació,atravésdelaDirectiva2010/75/UE,delalegislaciócomunitàriarelativaalaprevencióielcontroldelacontaminaciódel’aigua,elsòlil’airecomaresultatdel’activitatindustrial.

Quantal’agricultura i els boscos,enelcontextdelaCimeradeCancún,s’acordareforçarelmecanismeperreduirlesemissionsprovinentsdeladeforestacióiladegradaciódelsboscosenelspaïsosenviesdedes-envolupament.Enl’àmbitdelaUnióEuropeas’aprovaunaComunicaciódelaComissióEuropeasobreelsprincipalsobjectiusdelaPolíticaAgràriaComunaenelspropersanysielLlibreverdsobrelaprotecciódelsboscosiinformacióforestalalaUE.

Enmatèriaderesidusdestacaqueenl’àmbitautonòmics’haaprovat,previdictamendelCTESC,elPlaterritorialsectoriald’infraestructuresdegestióderesidusmunicipalsielsprogramesespecíficsdelsresidusmunicipals,delsresidusindustrialsidelsresidusdelaconstrucció.

Finalment,s’aproven,tantenl’àmbitestatalcomautonòmic,diversesmesuresurgentsperpal·liarelsdanysproduïtspels incendis forestals i altres catàstrofesnaturals.D’altrabanda, enmigd’una fortapolèmica,s’aprovalamodificaciódelaLleideprotecciódelsanimalsperprohibirlescorridesdetorosielsespecta-clesambtorosqueincloguinlamortdel’animalil’aplicaciódelessortsdelapica,delesbanderillesidel’estoc,itambéelsespectaclestaurinsdequalsevolmodalitatquetinguinllocdinsoforadelesplacesdetoros,llevatdelscorrebous.

el canvi climàtic i les polítiques de mitigació i adaptació

AlasetzenaConferènciadelesPartsalConveniMarcdeNacionsUnidessobreelcanviclimàtic(COP16)s’arribaaunconjuntdedecisions,conegudescoml’AcorddeCancún,quedesenvolupenlesdecisionspre-sesalaCOP15iincorporenpropostesperpoderseguiravançantenelfutur.

S’ajornafinslaproperacimeraladecisiósobrelapròrrogadelProtocoldeKyotois’introdueixlaideaquelespromesesdeCopenhaguensóninsuficientsperfrenarl’augmentdetemperaturesiesdemanaalspaïsosquetanaviatcomsiguipossible,s’arribiaunacordperevitarunaescletxaentrelafinalitzaciódelprimerperíodedecomplimentdeKyotoilanovaetapadecompromisosapartirdel2013.

Enl’àmbitdelaUE,enelcontextdel’EstratègiaEuropa2020s’estableixqueundelsobjectiusprincipals,queelsestatsmembreshande traduirenobjectiusnacionals,ésaconseguirelsobjectius20-20-20enl’àmbitdelclimail’energiaperferrealitatelcanvicapaunaeconomiadebaixnivelldecarboniieficiententermesderecursos.

Recursos energètics

Enl’àmbiteuropeudestacal’aprovaciódel’EstratègiaEnergia2020,ques’integradinsl’EstratègiaEuropa2020decreixementintel·ligent,sostenibleiintegradorfinsal2020,iqueproposacentrarlessevesiniciati-vesenelsdossectorsquepresentenlespossibilitatsmésgransd’estalvienergètic:eltransportielsedificis.

73

RESUM EXECUTIU

Enaquestalínia,s’aprovalaDirectivareferentalrendimentenergèticdelsedificisis’estableixl’Estratègiaeuropeaperfomentarlaproduccióil’úsdevehiclesecològics.

Enl’àmbitestatal,alllargdel’anys’aprovendiversesnormesdirigidesaresoldreeldèficittarifariiamodifi-carlaregulaciódelesenergiesrenovables,enespeciallesindústriesfotovoltaiques,alesqualss’halimitatlesprimesaixícomleshoresequivalentsdefuncionamentambdretatarifaregulada.

Enaquestàmbitdestacatambél’anomenatDecretdelcarbóqueincentivalageneraciód’electricitatambcarbóautòctonfinsal2014,enelcontextdel’ampliacióenl’àmbiteuropeu,finsal2018,delsajutspúblicsalesminesdecarbódeficitàries.L’anyacabaambl’aplicaciódelDecretsuspesaambcaràctercautelartantpelTribunalSuperiordeJustíciadelaUnióEuropeacomperl’AudiènciaNacional.

En l’àmbitautonòmics’aprovaelnoumapaeòlicpelqualesdeterminensiszonesdedesenvolupamentprioritarialesqualss’hadecircumscriurelainstal·laciódeparcseòlics.

medi ambient i empreses

Enl’àmbitdelaUEcalferreferènciaal’aprovaciódelReglamentrelatiual’etiquetatgeecològicialamo-dificaciódelanormativasobreelregistre,l’avaluacióil’autoritzaciódesubstànciesipreparatsquímicsperintroduir-hirestriccionsenrelacióambdeterminatselements.

Enl’àmbitestatals’aprovaelrègimsancionadorprevistalReglamentREACHiesmodificalanormativasobreavaluaciód’impacteambientaldeprojectesamblafinalitatdemillorariagilitarlatramitacióadminis-trativa,incrementarlatransparènciadelprocedimenticercarlacoresponsabilitatdelsagentsqueintervenenalprocés.

resum executiu - ctescctesc.gencat.cat/memoria2010/m2010_rexecutiu.pdf · resum executiu capÍtol...

Documents