resum executiu de la memòria 2012 de la xrb
TRANSCRIPT
MemòriaMemòria 201
2012
PRESENTACIÓ
La present Memòria té com a objectiu presentar els diferents aspectes de l’activitat de la Xarxa de Referència en Biotecnologia de la Generalitat de Catalunya realitzats durant l’any 2012.
1
La present Memòria té com a objectiu presentar els diferents aspectes de la Xarxa de Referència en Biotecnologia de la Generalitat de
Catalunya realitzats durant l’any 2012.
La present Memòria té com a objectiu presentar els diferents aspectes de la Xarxa de Referència en Biotecnologia de la Generalitat de
La XRB és una estructura sense parets formada per set Unitats de les que en la Memòria se’n descriu la composició i les àrees essencials en les que es desenvolupa la seva activitat.
La Xarxa com a tal ha gaudit d’uns recursos aportats per la Generalitat de Catalunya en la forma com es presenta en el capítol de Aquests recursos han estat destinats a la contractació d’un promotor, complementar necessitats de fungible, a l’exploració de nous àmbits innovadors de les activitats de recerca de les seves Unitats, a la valorització dels resultats de la recerca, activitats de formació i a les activitats pròpies de la Xarxa incloentl’administració i la difusió. Durant aquest exercici s’ha intensificat i explorat les accions en la valorització dels resultats per a facilitar la transferència tecnològica.
L’activitat de la XRB ha mantingut els dos objectius principals establerts pel trienni 2010-2012 a l’hora de prioritzar les seves despeses: una d’elles ha estat la d’estimular la col·laboració entre investigadors de les diferents Unitats i l’altra la de fer possibles iniciatives de col·laboració amb empreses. Per a les Unitats participants en la Xarxa de Referència ha estat l’ocasió de treballar grups que d’altra forma no haurien trobat la manera de feràmbits o projectes de treball que corresponen a l’experiència dels diferents grups i a temes d’actualitat en Biotecnologia. Aquests projectes tenen a veure, essencialment, amb temes com són el disseny i la síntesi de fàrmacs, l’anàlisi de l’estructura i el modelats de macromolècules, la transformació genètica de cèl·lules i organismes vius, l’enginyeria bioquímicrobiana per la millora del diagnòstic i prevenció de malalties infeccioses i la gestió mediambiental.
La XRB continua presentant una remarcable contribució en els seus resultats de les activitats de recerca. Aquestesdemostrades en les set Unitats que componen la XRB per un elevat nombre de publicacions en revistes científiques indexades d’alt impacte. L’activitat de recerca desenvolupada ha estat finançada principalment pel finançament disponibles en diferents convocatòries publiques competitives a l’Estat Espanyol, a la Unió Europea i l’activitat concertada amb empreses per part dels investigadors. Cal destacar que alguns d’aquests projectes han estat potenciats, estimulats i iniciats en el marc de la Xarxa de Referència.
Aquest any 2012, i seguint la dinàmica iniciada durant l’any 2010, s’han portat a terme una sèrie d’actuacions estratègiques diferencials. S’ha consolidat el treball conjunt amb l’entitat gestora (FBG, mirant d’establir accions conjuntes amb d’altres xarxes de referència també gestionades per la mateixa entitat gestora com la Xarxa de Referència en Tecnologia dels Aliments (XaRTA) o la de química teòrica computacional(XRQTC).
2
La XRB és una estructura sense parets formada per set Unitats de les que en la Memòria se’n descriu la composició i les àrees essencials en les que es
nvolupa la seva activitat.
La Xarxa com a tal ha gaudit d’uns recursos aportats per la Generalitat de Catalunya en la forma com es presenta en el capítol de recursos econòmics. Aquests recursos han estat destinats a la contractació d’un promotor, complementar necessitats de fungible, a l’exploració de nous àmbits innovadors de les activitats de recerca de les seves Unitats, a la valorització dels resultats de la recerca, activitats de formació i a les activitats pròpies de la Xarxa incloent
ministració i la difusió. Durant aquest exercici s’ha intensificat i explorat les accions en la valorització dels resultats per a facilitar la transferència tecnològica.
L’activitat de la XRB ha mantingut els dos objectius principals establerts pel 2012 a l’hora de prioritzar les seves despeses: una d’elles ha estat la
d’estimular la col·laboració entre investigadors de les diferents Unitats i l’altra la de fer possibles iniciatives de col·laboració amb empreses. Per a les Unitats
en la Xarxa de Referència ha estat l’ocasió de treballar grups que d’altra forma no haurien trobat la manera de fer-ho. Per això hi ha definits cinc àmbits o projectes de treball que corresponen a l’experiència dels diferents grups i
en Biotecnologia. Aquests projectes tenen a veure, essencialment, amb temes com són el disseny i la síntesi de fàrmacs, l’anàlisi de l’estructura i el modelats de macromolècules, la transformació genètica de cèl·lules i organismes vius, l’enginyeria bioquímica i l’anàlisi de la biodiversitat microbiana per la millora del diagnòstic i prevenció de malalties infeccioses i la
La XRB continua presentant una remarcable contribució en els seus resultats de les activitats de recerca. Aquestes contribucions queden clarament demostrades en les set Unitats que componen la XRB per un elevat nombre de publicacions en revistes científiques indexades d’alt impacte. L’activitat de recerca desenvolupada ha estat finançada principalment pel finançament disponibles en diferents convocatòries publiques competitives a l’Estat Espanyol, a la Unió Europea i l’activitat concertada amb empreses per part dels investigadors. Cal destacar que alguns d’aquests projectes han estat potenciats,
lats i iniciats en el marc de la Xarxa de Referència.
Aquest any 2012, i seguint la dinàmica iniciada durant l’any 2010, s’han portat a terme una sèrie d’actuacions estratègiques diferencials. S’ha consolidat el treball conjunt amb l’entitat gestora (FBG, Fundació Bosch i Gimpera) de la XRB, mirant d’establir accions conjuntes amb d’altres xarxes de referència també gestionades per la mateixa entitat gestora com la Xarxa de Referència en Tecnologia dels Aliments (XaRTA) o la de química teòrica computacional
La XRB és una estructura sense parets formada per set Unitats de les que en la Memòria se’n descriu la composició i les àrees essencials en les que es
La Xarxa com a tal ha gaudit d’uns recursos aportats per la Generalitat de ecursos econòmics.
Aquests recursos han estat destinats a la contractació d’un promotor, complementar necessitats de fungible, a l’exploració de nous àmbits innovadors de les activitats de recerca de les seves Unitats, a la valorització dels resultats de la recerca, activitats de formació i a les activitats pròpies de la Xarxa incloent-hi
ministració i la difusió. Durant aquest exercici s’ha intensificat i explorat les accions en la valorització dels resultats per a facilitar la transferència tecnològica.
L’activitat de la XRB ha mantingut els dos objectius principals establerts pel 2012 a l’hora de prioritzar les seves despeses: una d’elles ha estat la
d’estimular la col·laboració entre investigadors de les diferents Unitats i l’altra la de fer possibles iniciatives de col·laboració amb empreses. Per a les Unitats
en la Xarxa de Referència ha estat l’ocasió de treballar grups que ho. Per això hi ha definits cinc
àmbits o projectes de treball que corresponen a l’experiència dels diferents grups i en Biotecnologia. Aquests projectes tenen a veure,
essencialment, amb temes com són el disseny i la síntesi de fàrmacs, l’anàlisi de l’estructura i el modelats de macromolècules, la transformació genètica de
mica i l’anàlisi de la biodiversitat microbiana per la millora del diagnòstic i prevenció de malalties infeccioses i la
La XRB continua presentant una remarcable contribució en els seus resultats contribucions queden clarament
demostrades en les set Unitats que componen la XRB per un elevat nombre de publicacions en revistes científiques indexades d’alt impacte. L’activitat de recerca desenvolupada ha estat finançada principalment pel finançament obtingut de fons disponibles en diferents convocatòries publiques competitives a l’Estat Espanyol, a la Unió Europea i l’activitat concertada amb empreses per part dels investigadors. Cal destacar que alguns d’aquests projectes han estat potenciats,
Aquest any 2012, i seguint la dinàmica iniciada durant l’any 2010, s’han portat a terme una sèrie d’actuacions estratègiques diferencials. S’ha consolidat el
Fundació Bosch i Gimpera) de la XRB, mirant d’establir accions conjuntes amb d’altres xarxes de referència també gestionades per la mateixa entitat gestora com la Xarxa de Referència en Tecnologia dels Aliments (XaRTA) o la de química teòrica computacional
La gestió per part de la FBG té un valor afegit ja que aquesta institució a més a més de gestionar diferents xarxes, té un paper motor molt destacable com a OTRI d’una de les universitats públiques catalanes amb molt bona relació i coordinació amb les altres OTRIs de les universitats catalanes i dels centres de recerca. Les activitats proactives manifestades pel promotor de la XRB han estat un element determinant en la promoció, valorització dels resultats, exploració de noves fonts de cooperació finançament i la divulgació de les activitats de la XRB.
La XRB ha continuat durant el 201institucions relacionades en la Biotecnologia al nostre país, particulaBiocat i CataloniaBio, però no oblidant les cooperacions internacionals en xarxa a través principalment de la European Biotechnology Network i amb estreta col·laboració amb els centres de promoció de negocis d’ACC10 a USA i a l’Índia.
Anicet R. Blanch
Director de la XRB
3
La gestió per part de la FBG té un valor afegit ja que aquesta institució a més a més de gestionar diferents xarxes, té un paper motor molt destacable com a OTRI d’una de les universitats públiques catalanes amb molt bona relació i
b les altres OTRIs de les universitats catalanes i dels centres de recerca. Les activitats proactives manifestades pel promotor de la XRB han estat un element determinant en la promoció, valorització dels resultats, exploració de noves fonts de cooperació investigadora i tecnològica així com noves fonts de finançament i la divulgació de les activitats de la XRB.
La XRB ha continuat durant el 2012 mantenint una estreta relació amb altres institucions relacionades en la Biotecnologia al nostre país, particulaBiocat i CataloniaBio, però no oblidant les cooperacions internacionals en xarxa a través principalment de la European Biotechnology Network i amb estreta col·laboració amb els centres de promoció de negocis d’ACC10 a USA i a l’Índia.
La gestió per part de la FBG té un valor afegit ja que aquesta institució a més a més de gestionar diferents xarxes, té un paper motor molt destacable com a OTRI d’una de les universitats públiques catalanes amb molt bona relació i
b les altres OTRIs de les universitats catalanes i dels centres de recerca. Les activitats proactives manifestades pel promotor de la XRB han estat un element determinant en la promoció, valorització dels resultats, exploració de
investigadora i tecnològica així com noves fonts de
mantenint una estreta relació amb altres institucions relacionades en la Biotecnologia al nostre país, particularment amb Biocat i CataloniaBio, però no oblidant les cooperacions internacionals en xarxa a través principalment de la European Biotechnology Network i amb estreta col·laboració amb els centres de promoció de negocis d’ACC10 a USA i a l’Índia.
OBJECTIUS
1. Realitzar recerca i desenvolupament d’alt nivell en Biotecnologia, basant
la competitivitat i complementarietat dels grups que componen la XRB i en
l’augment de massa crítica que la seva constitució su
2. Desenvolupar projectes comuns en Biotecnologia sobre línies de recerca ja
engegades o noves que resultin de l’obtenció de nous productes, serveis,
mètodes o coneixements d’interès per a l’entorn socioeconòmic català.
3. Potenciar les infraestructures de
d’instrumental, i la creació de serveis de suport que disposin de l’adequada
dotació humana i d’equipament i estiguin oberts als grups de recerca públics i
privats.
4. Captar finançament exterior a nivell estata
col·laborant amb altres grups amb objectius semblants als propis.
5. Internacionalització i transferència de tecnologia fora del país. Establir
contactes amb els diferents actors tant del mon empresarial com acadèmic,
captar finançament, transferir coneixement i col·laborar amb xarxes de recerca
estrangers amb objectius similars als nostres.
6. Intervenir activament en tasques de formació de personal (investigadors o
tècnics altament qualificats) i de formació en tècniques o
a les empreses o els organismes públics de recerca.
7. Desenvolupar la transferència de tecnologia, donant a conèixer l’oferta de
recerca de la Xarxa de Referència als diferents sectors industrials per tal
d’identificar àrees de col·labo
assessorament tècnic que dirigeixin la recerca de la Xarxa cap a objectius
d’interès comú, assegurant al mateix temps una transferència de resultats
ràpida i efectiva.
8. Difondre els resultats de la recerca a tots els
interessats mitjançant publicacions, organització de reunions i congressos,
jornades tècniques, dies de portes obertes, web, xarxes socials, etc.
9. Assessorar el Govern de la Generalitat i els organismes i institucions que en
depenen en temes relacionats amb el seu àmbit d’actuació i especialitats.
4
Realitzar recerca i desenvolupament d’alt nivell en Biotecnologia, basant
la competitivitat i complementarietat dels grups que componen la XRB i en
l’augment de massa crítica que la seva constitució suposa.
Desenvolupar projectes comuns en Biotecnologia sobre línies de recerca ja
engegades o noves que resultin de l’obtenció de nous productes, serveis,
mètodes o coneixements d’interès per a l’entorn socioeconòmic català.
Potenciar les infraestructures de R+D en Biotecnologia, tot evitant duplicacions
d’instrumental, i la creació de serveis de suport que disposin de l’adequada
dotació humana i d’equipament i estiguin oberts als grups de recerca públics i
Captar finançament exterior a nivell estatal, i participar en xarxes de recerca
col·laborant amb altres grups amb objectius semblants als propis.
Internacionalització i transferència de tecnologia fora del país. Establir
contactes amb els diferents actors tant del mon empresarial com acadèmic,
ar finançament, transferir coneixement i col·laborar amb xarxes de recerca
estrangers amb objectius similars als nostres.
Intervenir activament en tasques de formació de personal (investigadors o
tècnics altament qualificats) i de formació en tècniques o mètodes d’interès per
a les empreses o els organismes públics de recerca.
Desenvolupar la transferència de tecnologia, donant a conèixer l’oferta de
recerca de la Xarxa de Referència als diferents sectors industrials per tal
d’identificar àrees de col·laboració i establir contractes de recerca o
assessorament tècnic que dirigeixin la recerca de la Xarxa cap a objectius
d’interès comú, assegurant al mateix temps una transferència de resultats
Difondre els resultats de la recerca a tots els sectors que hi puguin estar
interessats mitjançant publicacions, organització de reunions i congressos,
jornades tècniques, dies de portes obertes, web, xarxes socials, etc.
Assessorar el Govern de la Generalitat i els organismes i institucions que en
enen en temes relacionats amb el seu àmbit d’actuació i especialitats.
Realitzar recerca i desenvolupament d’alt nivell en Biotecnologia, basant-se en
la competitivitat i complementarietat dels grups que componen la XRB i en
Desenvolupar projectes comuns en Biotecnologia sobre línies de recerca ja
engegades o noves que resultin de l’obtenció de nous productes, serveis,
mètodes o coneixements d’interès per a l’entorn socioeconòmic català.
R+D en Biotecnologia, tot evitant duplicacions
d’instrumental, i la creació de serveis de suport que disposin de l’adequada
dotació humana i d’equipament i estiguin oberts als grups de recerca públics i
l, i participar en xarxes de recerca
col·laborant amb altres grups amb objectius semblants als propis.
Internacionalització i transferència de tecnologia fora del país. Establir
contactes amb els diferents actors tant del mon empresarial com acadèmic,
ar finançament, transferir coneixement i col·laborar amb xarxes de recerca
Intervenir activament en tasques de formació de personal (investigadors o
mètodes d’interès per
Desenvolupar la transferència de tecnologia, donant a conèixer l’oferta de
recerca de la Xarxa de Referència als diferents sectors industrials per tal
ració i establir contractes de recerca o
assessorament tècnic que dirigeixin la recerca de la Xarxa cap a objectius
d’interès comú, assegurant al mateix temps una transferència de resultats
sectors que hi puguin estar
interessats mitjançant publicacions, organització de reunions i congressos,
jornades tècniques, dies de portes obertes, web, xarxes socials, etc.
Assessorar el Govern de la Generalitat i els organismes i institucions que en
enen en temes relacionats amb el seu àmbit d’actuació i especialitats.
RECURSOS I ESTRUCTURA
L’ESTRUCTURACIÓ DE LA XRB:
La XRB a nivell organitzatiu i funcional s’estructura mitjançant els següents òrgans:
El Consell de Direcció integrat pels responsables coordinadors de les respectives unitats que integren la Xarxa, i el propi de l’entitat gestora.
El Director-Coordinador, nomenat pel Departament entre els membres del Consell de Direcció.
L’entitat gestora, la Fundació Bosch i Gimpera, amb certes funcions de representació, en particular aquelles de tipus legal davant del Departament.
LES UNITATS OPERATIVES
1.- UNITAT DE SÍNTESI I ESTRUCTURA DE PÈPTIDS I ÀCIDS NUCLÈICS
Departament de Química Orgànica. FacBarcelona.
• Síntesi de pèptids: aspectes metodològics, formació de ponts disulfur, nous mètodes d’acoblament.
• Síntesi d’àcids nucleics: síntesi d’oligonucleòtids cíclics, síntesi de nucleopèptids.
• Aplicacions de la ressonàncproteïnes.
• Vacunes sintètiques.• Reconeixement molecular: proteïnes que reconeixen esteroides, utilització
d’aminoàcids D en disseny molecular.• Química combinatorial.
2.- UNITAT D’ENGINYERIA BIOQUÍMICA
Departament d’Enginyeria Química. Universitat Autònoma de Barcelona.
• Enginyeria de les reaccions enzimàtiques.• Biocatàlisi en medis orgànics.• Desenvolupament de processos de fermentació.• Monitorització i control de processos biotecnològics.• Bioreactors amb biocatalitzadors immobilitzats.• Desenvolupament de processos basats en cèl·lules animals i vegetals.• Processos de separació i purificació.• Depuració biològica.• Biodegradació de compostos tòxics.
5
RECURSOS I ESTRUCTURA
L’ESTRUCTURACIÓ DE LA XRB:
La XRB a nivell organitzatiu i funcional s’estructura mitjançant els següents
El Consell de Direcció integrat pels responsables coordinadors de les respectives unitats que integren la Xarxa, i el propi de l’entitat gestora.
Coordinador, nomenat pel Departament entre els membres del Consell
a, la Fundació Bosch i Gimpera, amb certes funcions de representació, en particular aquelles de tipus legal davant del Departament.
LES UNITATS OPERATIVES
UNITAT DE SÍNTESI I ESTRUCTURA DE PÈPTIDS I ÀCIDS NUCLÈICS
Departament de Química Orgànica. Facultat de Química. Universitat de
Síntesi de pèptids: aspectes metodològics, formació de ponts disulfur, nous mètodes d’acoblament. Síntesi d’àcids nucleics: síntesi d’oligonucleòtids cíclics, síntesi de
Aplicacions de la ressonància magnètica nuclear a l’estudi de pèptids i
Vacunes sintètiques. Reconeixement molecular: proteïnes que reconeixen esteroides, utilització d’aminoàcids D en disseny molecular. Química combinatorial.
UNITAT D’ENGINYERIA BIOQUÍMICA
Departament d’Enginyeria Química. Universitat Autònoma de Barcelona.
Enginyeria de les reaccions enzimàtiques. Biocatàlisi en medis orgànics. Desenvolupament de processos de fermentació. Monitorització i control de processos biotecnològics.
b biocatalitzadors immobilitzats. Desenvolupament de processos basats en cèl·lules animals i vegetals.Processos de separació i purificació. Depuració biològica. Biodegradació de compostos tòxics.
La XRB a nivell organitzatiu i funcional s’estructura mitjançant els següents
El Consell de Direcció integrat pels responsables coordinadors de les respectives
Coordinador, nomenat pel Departament entre els membres del Consell
a, la Fundació Bosch i Gimpera, amb certes funcions de representació, en particular aquelles de tipus legal davant del Departament.
UNITAT DE SÍNTESI I ESTRUCTURA DE PÈPTIDS I ÀCIDS NUCLÈICS
ultat de Química. Universitat de
Síntesi de pèptids: aspectes metodològics, formació de ponts disulfur, nous
Síntesi d’àcids nucleics: síntesi d’oligonucleòtids cíclics, síntesi de
ia magnètica nuclear a l’estudi de pèptids i
Reconeixement molecular: proteïnes que reconeixen esteroides, utilització
Departament d’Enginyeria Química. Universitat Autònoma de Barcelona.
Desenvolupament de processos basats en cèl·lules animals i vegetals.
3.- UNITAT D’ENGINYERIA DE PROTEÏNES
Institut de Biotecnologia i de Biomedicina i Departament de Bioquímica. Universitat Autònoma de Barcelona.
• Proteòmica experimental. Desenvolupament de nous mètodes basats en espectrometria de masses Maldiproteòmica estructur
• Genòmica i proteòmica computacionals/bioinformàtica. Desenvolupament de nous mètodes per a la classificació, localització in vivo, predicció conformacional i funcional de proteïnes, simulació dinàmica, i predicció d’encaix amb lligands.
• Producció recombinant de proteïnes en sistemes d’alt rendiment.• Agregació de proteïnes, estratègies per minimitzar
recombinant i aplicacions biomèdiques.• Redisseny i minimització de proteïnes i dels seus lligands. Aplicació a
proteases, glucohidrolases i els seus inhibidors. Disseny de vacunes d’interès veterinari.
• Anàlisi de la relació estructura i funció en proteïnes.
4.- UNITAT DE GENÈTICA VEGETAL
Departament de Genètica Vegetal. Institut de Recerca i tecnologia Agroalimentàries (IRTA).
• Aplicacions de cultiu “in vitro” de plantes a la producció de material vegetal i obtenció de varietats i millorades en espècies cultivades llenyoses i herbàcies.
• Ús dels marcadors moleculars en processos d’elaboració de mapes de lligament, identificació de
• Seqüenciació de genomes, com el meló, la maduixa, el presseguer i la mongeta.
• Millora genètica d’espècies ornamentals.
5.- UNITAT DE BIOLOGIA MOLECULAR I DE BIOTECNOLOGIA DE CEL.LULES ANIMALS
Institut de Biologia Molecular de Barcelona
• Determinació de l’estructura de macromoleculars d’interès biomèdic.
• Expressió heteròloga de proteïnes en sistemes procariotes i eucariotes. • Modificació genètic• Desenvolupament de vectors i estratègies per a la transformació genètica
d’animals. 6
UNITAT D’ENGINYERIA DE PROTEÏNES
Biotecnologia i de Biomedicina i Departament de Bioquímica. Universitat Autònoma de Barcelona.
Proteòmica experimental. Desenvolupament de nous mètodes basats en espectrometria de masses Maldi-Tof i seqüenciació automàtica. Genòmica i proteòmica estructurals i funcionals. Genòmica i proteòmica computacionals/bioinformàtica. Desenvolupament de nous mètodes per a la classificació, localització in vivo, predicció conformacional i funcional de proteïnes, simulació dinàmica, i predicció d’encaix amb lligands.
roducció recombinant de proteïnes en sistemes d’alt rendiment.Agregació de proteïnes, estratègies per minimitzar-la en producció recombinant i aplicacions biomèdiques. Redisseny i minimització de proteïnes i dels seus lligands. Aplicació a
ohidrolases i els seus inhibidors. Disseny de vacunes d’interès veterinari. Anàlisi de la relació estructura i funció en proteïnes.
UNITAT DE GENÈTICA VEGETAL
Departament de Genètica Vegetal. Institut de Recerca i tecnologia Agroalimentàries (IRTA).
Aplicacions de cultiu “in vitro” de plantes a la producció de material vegetal i obtenció de varietats i millorades en espècies cultivades llenyoses i
Ús dels marcadors moleculars en processos d’elaboració de mapes de lligament, identificació de genotips i etiquetat de gens d’interès agronSeqüenciació de genomes, com el meló, la maduixa, el presseguer i la
Millora genètica d’espècies ornamentals.
UNITAT DE BIOLOGIA MOLECULAR I DE BIOTECNOLOGIA DE CEL.LULES
Biologia Molecular de Barcelona-CSIC. Parc Científic de Barcelona.
Determinació de l’estructura de macro-molècules i complexes macromoleculars d’interès biomèdic. Expressió heteròloga de proteïnes en sistemes procariotes i eucariotes. Modificació genètica de línies cel·lulars. Desenvolupament de vectors i estratègies per a la transformació genètica
Biotecnologia i de Biomedicina i Departament de Bioquímica.
Proteòmica experimental. Desenvolupament de nous mètodes basats en Tof i seqüenciació automàtica. Genòmica i
Genòmica i proteòmica computacionals/bioinformàtica. Desenvolupament de nous mètodes per a la classificació, localització in vivo, predicció conformacional i funcional de proteïnes, simulació dinàmica, i predicció
roducció recombinant de proteïnes en sistemes d’alt rendiment. la en producció
Redisseny i minimització de proteïnes i dels seus lligands. Aplicació a ohidrolases i els seus inhibidors. Disseny de vacunes
Departament de Genètica Vegetal. Institut de Recerca i tecnologia
Aplicacions de cultiu “in vitro” de plantes a la producció de material vegetal i obtenció de varietats i millorades en espècies cultivades llenyoses i
Ús dels marcadors moleculars en processos d’elaboració de mapes de genotips i etiquetat de gens d’interès agronòmic.
Seqüenciació de genomes, com el meló, la maduixa, el presseguer i la
UNITAT DE BIOLOGIA MOLECULAR I DE BIOTECNOLOGIA DE CEL.LULES
CSIC. Parc Científic de Barcelona.
molècules i complexes macro-
Expressió heteròloga de proteïnes en sistemes procariotes i eucariotes.
Desenvolupament de vectors i estratègies per a la transformació genètica
• Anàlisi estructural i funcional de genomes eucariotes.• Anàlisi molecular de sistemes de transducció de senyals i de reciclatge
molecular. • Anàlisi genètica i molecular dels reguladors del creixement i diferenciació
cel·lular. • Anàlisi genètica i molecular de mecanismes de proliferació i migració
cel·lular. • Anàlisi estructural i funcional de drogues antitumorals.
6.- UNITAT DE GENÈTICA MOLECULAR
Departament de Genètica Molecular. Centre d’Investigació i Desenvolupament. CSIC.
• Identificació de gens de plantes relacionats amb: - Desenvolupament: floració, rellotge circadià, tuberització, percepció de la llum, transducció de senyal i regul- Estrès biòtic (interacció planta- Estrès abiòtic (sequera i salinitat)- Mecanismes de silenciament gènic- Seqüenciació del genoma de meló- Utilització de les plantes com a biofactories (producció de fàrmacs, pèptids/proteïnes antimicrobians)- Metabolisme i Enginyeria Metabòlica
7.- UNITAT DE MICROBIOLOGIA AMBIENTAL
Departament de Microbiologia. Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona.
• Nous indicadors microbians per el diagnòstic ambiental.• Aplicació de metodologies moleculars a la detecció d’indicadors i patògens
a medi ambient. • Desenvolupament de tècniques per determinació de la presència de gens
d’interès a mostres ambientals.• Estudi de consorcis microbians amb capacitat per degradar xenobiòtics.• Bioremediació. • Expressió gènica de proteïnes recombinants a bacteris
.
7
Anàlisi estructural i funcional de genomes eucariotes. Anàlisi molecular de sistemes de transducció de senyals i de reciclatge
nètica i molecular dels reguladors del creixement i diferenciació
Anàlisi genètica i molecular de mecanismes de proliferació i migració
Anàlisi estructural i funcional de drogues antitumorals.
UNITAT DE GENÈTICA MOLECULAR VEGETAL
Departament de Genètica Molecular. Centre d’Investigació i Desenvolupament.
Identificació de gens de plantes relacionats amb:
Desenvolupament: floració, rellotge circadià, tuberització, percepció de la llum, transducció de senyal i regulació hormonal
Estrès biòtic (interacció planta-fong; planta-virus-insecte)Estrès abiòtic (sequera i salinitat) Mecanismes de silenciament gènic Seqüenciació del genoma de meló Utilització de les plantes com a biofactories (producció de fàrmacs,
pèptids/proteïnes antimicrobians) Metabolisme i Enginyeria Metabòlica
UNITAT DE MICROBIOLOGIA AMBIENTAL
Departament de Microbiologia. Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona.
Nous indicadors microbians per el diagnòstic ambiental. de metodologies moleculars a la detecció d’indicadors i patògens
Desenvolupament de tècniques per determinació de la presència de gens d’interès a mostres ambientals. Estudi de consorcis microbians amb capacitat per degradar xenobiòtics.
Expressió gènica de proteïnes recombinants a bacteris
Anàlisi molecular de sistemes de transducció de senyals i de reciclatge
nètica i molecular dels reguladors del creixement i diferenciació
Anàlisi genètica i molecular de mecanismes de proliferació i migració
Departament de Genètica Molecular. Centre d’Investigació i Desenvolupament.
Desenvolupament: floració, rellotge circadià, tuberització, percepció de la
insecte)
Utilització de les plantes com a biofactories (producció de fàrmacs,
Departament de Microbiologia. Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona.
de metodologies moleculars a la detecció d’indicadors i patògens
Desenvolupament de tècniques per determinació de la presència de gens
Estudi de consorcis microbians amb capacitat per degradar xenobiòtics.
DIRECTORI
DIRECCIÓ
Dr. Anicet BLANCH Dpt. Microbiologia Universitat de Barcelona
Dr. Ernest GIRALT Institut de Recerca Biomèdica(IRB) Parc Científic de Barcelona Dr. Xavier FONT Dpt. d’Enginyeria Química (UAB) Dr. Francesc X. AVILÉS Institut de Biotecnologia i de Biomedicina Dpt. Bioquímica (UAB) Dr. Jordi GARCIA-MAS Dpt. de Genètica Vegetal Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG) Consorci CSIC-IRTA Dr. Joaquim ROCA Institut de Biologia Molecular de Barcelona(CSIC) Parc Científic de Barcelona Dra. Blanca SAN SEGUNDO Centre de Recerca en Agrigenòmica(CRAG) Consorci CSIC-IRTACampus de la UAB Dr. Anicet BLANCH Dpt. Microbiologia Universitat de Barcelona Sr. Joan HIERRO Entitat Gestora (FBG) PROMOTOR David Verde Baldiri i Reixach 4-8 Torre D 08028 Barcelona Tlf: 93 403 19 62 [email protected]
8
CONSELL DE DIRECCIÓ
Institut de Recerca Biomèdica-Barcelona
inyeria Química (UAB)
Institut de Biotecnologia i de Biomedicina
Centre de Recerca en Agrigenòmica IRTA-UAB-UB
Institut de Biologia Molecular de Barcelona
Centre de Recerca en Agrigenòmica
IRTA-UAB-UB
RESUM DELS INDICADORS
DE SEGUIMENT RELATIUS AL CONTRACTE PROGRAMA DE LA X ARXA DE REFERÈNCIA D’R+D+I EN BIOTECNOLOGIA PER L’ANY 2012
Articles científics publicats en revistes internacionals
Sol·licituds presentades a convocatòries públiques
Sol·licituds atorgades en convocatòries públiques
Tesis doctorals llegides, dirigides per membres de la xarxa
Tesis doctorals en curs, dirigides per membres de la xarxa
Congressos, cursos i altres activitats de formació organitzats
Ponències presentades a congressos
Activitats de divulgació científica
Patents presentades
Patents obtingudes
Convenis o contractes vigents amb empreses o amb altres entitats
9
RESUM DELS INDICADORS
DE SEGUIMENT RELATIUS AL CONTRACTE PROGRAMA DE LA X ARXA DE REFERÈNCIA D’R+D+I EN BIOTECNOLOGIA PER L’ANY 2012
Grups individual
Grups conjuntament
Articles científics publicats en revistes 340 5
Sol·licituds presentades a convocatòries públiques 68 0
Sol·licituds atorgades en convocatòries públiques 93 1
Tesis doctorals llegides, dirigides per membres de 51 0
Tesis doctorals en curs, dirigides per membres de 165 0
Congressos, cursos i altres activitats de formació 23 0
Ponències presentades a congressos 137 0
Activitats de divulgació científica 33 10
9 0
0 0
Convenis o contractes vigents amb empreses o 23 1
DE SEGUIMENT RELATIUS AL CONTRACTE PROGRAMA DE LA X ARXA DE
Grups conjuntament
Total
345
68
1 94
51
165
0 23
0 137
43
9
0
1 24
INDICADORS DETALLATS
1. Investigadors de la Xarxa de Referència en R+D+I en Biotecnologia
Investigadors de la Xarxa a 31 de desembre de 2012
Unitat de Síntesi i Estructura de Pèptids i Àcids Nucleics
Unitat d’Enginyeria Bioquímica
Unitat d’Enginyeria de proteïnes
Unitat de Genètica Vegetal
Unitat de Biologia Molecular i Biotecnologia de Cèl·lules Animals
Unitat de Genètica Molecular Vegetal
Microbiologia Ambiental
*Nombre de doctorsCatedràtic funcionari
Catedràtic contractat
Professor titular
Post-
Lectors
Professor d’Investigació CSIC
10
INDICADORS DETALLATS
Investigadors de la Xarxa de Referència en R+D+I en Biotecnologia
de la Xarxa a 31 de desembre de 2012
Doctors* Predoctorals
Unitat de Síntesi i Estructura de Pèptids i Àcids Nucleics
31 37
Unitat d’Enginyeria Bioquímica 37 67
Unitat d’Enginyeria de proteïnes 17 32
Unitat de Genètica Vegetal 19 6
Unitat de Biologia Molecular i Biotecnologia de Cèl·lules Animals
78 75
Unitat de Genètica Molecular Vegetal 62 26
29 32
Total 273 275
*Nombre de doctors Catedràtic funcionari 20
Catedràtic contractat 1
Professor titular 30
-docs 6
Lectors 5
Professor d’Investigació CSIC 12
Investigadors de la Xarxa de Referència en R+D+I en Biotecnologia
Predoctorals Total
68
104
49
25
153
88
61
548
Investigador científic CSIC
Científic Titular CSIC
Agregat
Contractat centre recerca
ICREA
Ramon y Cajal
Escala tècnica superior
Doctors INIA
Juan
Sara Borrell
JAE
Beatriu de Pinós
Altes investigadors durant 2012
Unitat de Síntesi i Estructura de Pèptids i Àcids Nucleics
Unitat d’Enginyeria Bioquímica
Unitat d’Enginyeria de proteïnes
11
Investigador científic CSIC 10
Científic Titular CSIC 11
Agregat 16
Contractat centre recerca 96
ICREA 8
Ramon y Cajal 9
Escala tècnica superior 2
Doctors INIA 1
Juan de la Cierva 8
Sara Borrell 1
1
Beatriu de Pinós 2
Altes investigadors durant 2012
Doctors Predoctorals
Unitat de Síntesi i Estructura de Pèptids i Àcids Nucleics
5 4
Unitat d’Enginyeria Bioquímica 3 10
proteïnes 3 4
Total
9
13
7
Unitat de Genètica Vegetal
Unitat de Biologia Molecular i Biotecnologia de Cèl·lules Animals
Unitat de Genètica Molecular Vegetal
Microbiologia Ambiental
Baixes investigadors durant
Unitat de Síntesi i Estructura de Pèptids i Àcids Nucleics
Unitat d’Enginyeria Bioquímica
Unitat d’Enginyeria de proteïnes
Unitat de Genètica Vegetal
Unitat de Biologia Biotecnologia de Cèl·lules Animals
Unitat de Genètica Molecular Vegetal
Microbiologia Ambiental
12
Unitat de Genètica Vegetal 1 0
Unitat de Biologia Molecular i Biotecnologia de Cèl·lules Animals
18 27
Unitat de Genètica Molecular Vegetal 10 10
0 13
Total 40 68
Baixes investigadors durant 2012
Doctors Predoctorals
Unitat de Síntesi i Estructura de Pèptids i Àcids Nucleics
2 4
Unitat d’Enginyeria Bioquímica 5 10
Unitat d’Enginyeria de proteïnes 1 0
Unitat de Genètica Vegetal 5 1
Molecular i Biotecnologia de Cèl·lules Animals
11 15
Unitat de Genètica Molecular Vegetal 7 7
4 4
Total 35 41
1
45
20
13
108
Total
6
15
1
6
26
14
8
76
0
200
400
600
800
1000
1200
1400
1600
Articles internacionals publicats
258 279
0
20
40
60
80
100
120
140
160
Convenis/contractes vigents amb empreses
38 38
13
Articles internacionals publicats
279 309 311 345
1502
Convenis/contractes vigents amb empreses
38
22 22 24
144
2008
2009
2010
2011
2012
TOTAL
2008
2009
2010
2011
2012
TOTAL
0
100
200
300
400
Sol·licituds atorgades convoc. públiques
103
0
20
40
60
80
100
120
140
Activitats de divulgació científiques
33
14
Sol·licituds atorgades convoc. públiques
8449 59
94
389
Activitats de divulgació científiques
20 15 2343
134
2008
2009
2010
2011
2012
TOTAL
2008
2009
2010
2011
2012
TOTAL
0
100
200
300
400
500
600
2009 2010
38 36
172 190
0
100
200
300
400
500
600
700
800
900
Congressos, cursos
organitzats
14 17 17 24
15
2011 2012 TOTAL
46 51
120190 182 165
544
Congressos, cursos
organitzats
Ponències presentades
a congresos
208164147
24
148
23
137
95
804
Tesis doctorals llegides
Tesis doctorals en curs
2008
2009
2010
2011
2012
TOTAL