VICENT LLUS GAVALD ADROVER PAC2

1

VICENT GAVALD ADROVER

VICENT LLUS GAVALD ADROVER PAC2

2

En el vdeo Como Ligar En Los Medios De Transporte apareix l element de la proximitat

fsica, en un escenari oport per a aquesta proximitat, com ho s el metro. En aquest

context,el factor de la proximitat es converteix en un mitj per a l establiment d una relaci,

on interv activament el poder d accessibilitat recproca que tenen les persones, les unes

sobre les altres i a la inversa, s a dir, s ms fcil establir-hi contactes o relacions. Malgrat aix

en qualsevol mitj de transport es fa difcil aconseguir una relaci de familiaritat, ja que la

interacci entre les persones, es limita a la duraci del viatge.

s aleshores quan sorgeix un protagonista secundari per no per aix menys important, el

telfon mbil, resultat del procs d expansi actual de les TIC, d aquesta manera passem de

la proximitat fsica a la proximitat virtual. La implantaci de les TIC en el dia a dia de les

persones s ha convertit en el factor clau que permet que una interacci interpersonal fuga i

voluble pugui esdevenir en quelcom ms que un encontre casual, possibilitant que la relaci es

mantingui en el temps i donant peu a que aquesta interacci entre persones pugui esdevenir

en una forma de relaci amb diferents graus d intimitat ja sigui d amistat, familiar o semblant.

Per la seua part, l atractiu fsic i personal tamb interv en la interacci que t lloc al metro ja

que s la primera imatge psicolgica que les persones que interactuen es fan les unes de les

altres i aquesta imatge est plena de connotacions, smbols i significats implcits o latents com

per exemple, suposici d intelligncia o desig sexual, desig d iniciar una conversa, desig de

conixer o directament rebuig, entre d altres. Es dona la circumstncia que una imatge

atractiva pot donar lloc a la proximitat fsica i una imatge poc atractiva pot provocar l efecte

contrari. A ms a ms, l alta gama d usos del llenguatge relacionats amb l atractiu fsic

permeten establir un dileg introduint frases com ests molt maca amb aquest abric o tens

uns ulls molt bonics, que de fet en una de les seqncies del vdeo es mostra com el noi inicia

la conversa amb una noia tot fent referncia exagerada a l abric de color groc, dient que s

llampant i cridaner li dona a entendre que se sent atret per ella.

En el vdeo Los Guapos Ligan Ms pren consideraci la identitat atractiva. Els homes que

senten una gran autoestima (en el vdeo s utilitza el terme sentir-se atractiu) sn capaos de

transmetre aquests sentiments al sexe femen i aconseguir que les dones l' identifiquin com

alg atractiu. Se' n diu llei del contagi emocional.

El que diferncia a l home atractiu de la resta s que ell s conscient dels aspectes positius de

la seua personalitat i els interioritza, aix li dona seguretat per a dur la iniciativa en les

relacions amb les dones.

El missatge que vol transmetre el vdeo Los Guapos Ligan Ms" s que el fet de ser atractiu s

principalment un estat psicolgic molt poders que permet construir relacions amb altres

dones d una manera avantatjosa per a totes dues parts amb l argument que els estats

psicolgics s encomanen i tenen la capacitat d influr la persona que interacta, en aquest cas

la dona com a subjecte passiu. Tant si sn estats psicolgics positius com negatius sempre

acaben transmetent alguna informaci o sentiment vers el sexe oposat.

El vdeo Cmo Conectar Con Las Mujeres ens introdueix mecanismes o mtodes sobre com

relacionar-nos amb les dones i sobretot ens proposa una finalitat en la relaci dels homes amb

les dones. Aquesta relaci es fonamenta en la intimitat a travs de la proximitat -fsica o

virtual, si intervenen les TIC- que dona lloc a l accessibilitat que permetr interactuar. Aqu la

finalitat s el dileg constructiu, l establiment de punts de vista sobre temes concrets o

generals, buscar semblances en actituds i opinions, considerant la dona com una font de

VICENT LLUS GAVALD ADROVER PAC2

3

coneixement de la qual es pot aprendre. A la vegada aquest tipus d interacci segurament

comportar l enriquiment personal d ambdues parts, tant de l home com de la dona.

L aplicaci Tinder s una eina d interacci i comunicaci entre usuaris que utilitza el suport de

les xarxes socials d Internet. Es caracteritza per crear entorns de proximitat virtual, tot i que la

possibilitat d introduir-hi fotos ens crea la illusi de la proximitat fsica perqu podem saber

com s la imatge de l altra persona i a partir d aqu percebre un significats o smbols que ens

descriuen la imatge que estem veient, alhora aquesta visi ens suggereix un grau major o

menor d atractiu fsic.

Les persones que interactuen a Tinder seleccionen un usuari d acord a un perfil desitjat, aix

s, atractiu, que no t perqu coincidir amb l aspecte fsic sin que pot ser un atractiu influt

per altres factors com l edat, la proximitat del seu domicili...

Posteriorment comena la relaci interpersonal a travs d un intercanvi de coneixements i

experincies que permetr acostar opinions, posicions adoptades o punts en com que si sn

molt intensos a llarg termini aquest intercanvi pot desembocar en una relaci ntima d

influncia mtua o de familiaritat, etc.

El significat dels vdeos que hem anat veient entronquen amb el fenomen conegut com la

realimentaci, que s el procs de compartir observacions, preocupacions i suggeriments amb

una altra persona amb la intenci de millorar el seu funcionament coma individu. La

realimentaci ha de ser bidireccional, de manera que es faci possible la millora contnua de les

parts.Font: ca.wikipedia.org/wiki/realimentaci

Els estereotips masculins que ens ofereixen els coaches sn els d individus amb elevada

autoestima, transmissors de seguretat, seductors, de rol dominant, sotjadors sexuals, experts,

coneixedors de la psicologia femenina, subjectes actius que porten el pes en la relaci,

protagonistes, iniciadors en les interrelacions. En canvi la feminitat es dibuixa submisa,

vacillant, , reservada i insegura, predisposada a ser seduda, prudent i temorosa del home,

aix s subjecte passiu.

La identitat es construeix a partir de la negaci dels trets femenins aix des de ben petits inculquen als nens valors i actiuds contraposades als trets de les noies, una conseqncia derivada s que al fer-se adults mostren dificultat per a expressar els seus sentiments i en general, sn ms lacnics que les dones. Els homes requereixen probar la masculinitat a travs de la fertilitat, l'activitat sexual, la fora fsica i les conductes de risc. Alguns dels significats que reflexen aquest argument sn aspectes com la sobrepreocupaci per l'erecci del pene, la sexualitat reduda al coit i el rebuig del cond. La reafirmaci de l' estereotip mascul busca la dominaci i el control sobretot en la vida familiar i en relacions de parella, els sntomes caracterstics de la voluntat dominadora sn el fet que les dones no sn tractades com un igual, les reticncies al dileg, i la violncia psicolgica, en ocasions fsica.

VICENT LLUS GAVALD ADROVER PAC2

4

Els homes orienten les seves emocions de manera contradictria segons el context escnic en el que es troben com a resultat d' un aprenentatge cultural. Per exemple, quan es troben entre els amics es mostren participatius i mostren emocions sense contindre's, d' igual manera succeeix en la feina o els esports; tanmateix es mostren absents o distants en la llar, amb la familia, o la parella. La masculinitat es una construcci social. El smbol assignat a la masculinitat s superioritat; el smbol assignat a la feminitat s summissi. La cultura no posa en dubte que les diferncies entre homes i dones sn innates, enlloc d' apreses i, les redueix a una qesti gentica. Asumeix el sistema patriarcal com quelcom natural. La integraci a l' endogrup refora la identitat masculina i reafirma la superioritat. D' altra banda aquesta identitat nega significats atributs a la feminitat, com per exemple, la temor. Aquest model psicosocial tan bipolaritzat impedeix als ssers humans ser complets, a saber, noms desenvolupen una part de la seua potencialitat creadora. Quan els homes intenten seduir les dones, aquestes els observen, els analitzen, i els descarten; el que estan fent amb certa inconscincia s selleccionar-los d' acord a unes emocions que reben d' ells,. En aquest sentit sn ms susceptibles que els homes als sentiments. D' altra banda, el fet d' interessar-se pels homes no s un objectiu en si mateix, sino que depn d' un estat d'nim sorgit espontniament. Contrriament els homes sn ms directes i quan veuen una dona que els atreu s' hi llanen amb determinaci. Definitivament els homes porten la inciativa en l' inici d' una relaci i les dones prefereixen ser receptores d' emocions que aquells els transmeten. Els arguments exposats amb anterioritat sn fruit d' un sistema de valors construt per la societat al llarg dels segles, que ha estat aprs i interioritzat en termes sociolgics i de retruc tamb en la psicologia dels individus que pertanyen a les categories sexuals tant masculina com femenina.