Minyons Escoltes i Guies de CatalunyaTardor 2013

Una 37a assemblea General hisTòrica

PàG. 10

eix del cUrs: creixem jUGanT

PàG. 16

la llicència federaTiva de

mUnTanya, a Través de meGPàG. 22

camPamenTs i més, 10 anys acamPanT

amb TUPàG. 23

jordi boneT: “l’escolTisme

caTalà ha ajUdaT l’esPanyol a ProGressar”

PàG. 28 Reportatge:L’Escola de Formació

es renova pàg. 6

Núm.

Sumari>> Editorial

>> Notícies>MEG

>> Reportatge>“L’Escola>de>Formació>es>renova”

>> Especial:>Una>37a>Assemblea>General>històrica>

>> Coneixent>la>TAEX:>Irene>Alerm

>> Coneixent>l’OSG:>Anna>Maria>Capdevila>i>Jordina>Cucurella

>> Maneres>de>fer:>sortides

>> Calaix>de>projectes

>> InForma’m:>Formació>per>als>formadors>i>formadores >> Eix>del>curs:>Creixem>jugant

>> Tira>còmica

>> Informacions>dels>àmbits

>> Xarxes>socials

>> MEG>Opina:>Joves>voluntaris>·>Descobrint>l’Assemblea>General

>> Espai>Muntanya:>La>llicència>federativa>de>muntanya,>a>través>>

de>MEG

>> Campaments>i>Més,>10>anys>acampant>amb>tu

>> Xarxameg,>una>oportunitat>de>continuar>treballant>pel>Moviment

>> Recordem...>l’inici>de>la>coeducació>als>agrupaments,>amb>Teresa>

Climent

>> Grup>d’Antics>Escoltes>i>Guies>de>la>FJS:>Fets>i>figures>de>1714

>> Gent>de>Moviment:>Jordi>Bonet

3

4

6

10

12

12

13

14

15

16

18

19

20

21

22

23

24

25

26

28

El>CorreuTardor 2013

Edita:>Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG)Redacció,>administració>>i>subscripcions:Rbla. Mn. Jacint Verdaguer, 10 08197 · ValldoreixTel.: 93 590 27 00 Fax: 93 590 04 92A/e: info@escoltesiguies.catwww.escoltesiguies.cat

Preu: 2,50 Euros. Subscripció>anual:>10 EurosEdició,>coordinació>i>correcció: Taula Executiva (Lluís Marco), Àmbit de Comunicació (Àdam Peribáñez) i Servei de Disseny i Comunicació (Elisenda Rovira)Fotografia>de>portada: Congrés de Formadors 2012Disseny>i>maquetació:>>Servei de Disseny i Comunicació (Mar Serra)Imprimeix: Cevagraf, SCCL Paper: Cyclus Print 100% reciclat

Dipòsit>Legal: B-4858-81El>Correu>és>membre>de:

Els articles signats reflecteixen l’opinió dels seus autors i autores i no necessàriament la de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG). Aquesta revista s’edita en paper reciclat i s’afegeix a la preocupació pel malbaratament dels recursos naturals.

A Minyons Escoltes i Guies de Catalunya treballem per la igualtat de gènere, per això tenim cura d’utilitzar un llenguatge no sexista en les nostres plataformes comunicatives.

Aquesta obra és lliure i està sotmesa a les condicions d’ús d’una llicència Creative Commons. Es pot redistribuir, copiar i reutilitzar, sempre i quan es faci sense afany de lucre i esmentant el seu autor: Minyons Escoltes i Guies de Catalunya.

Pots trobar una còpia completa de la llicència a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/deed.ca

cc

Amb la col·laboració de:

El curs ha començat ple de nous projectes i d’il•lusions. La nostra tasca no és simple, ni fàcil. Volem educar infants i joves en valors, en actituds i en comunitat utilitzant un mètode vivencial, incisiu i compromès: l’escoltisme i el guiatge. A les formacions ens ama-rem de les eines, dels discursos i dels recursos que ens permeten fer un escoltisme i guiatge de més qualitat, garantint així que les persones que passen pel cau en surten més actives, més crítiques, més compromeses amb elles mateixes i amb el món on volen viure.

L’Escola de Formació de MEG és de base voluntària i això significa que totes les persones que assumeixen la responsabilitat de ser formadors i formadores ho fan, igual que tots els i les caps, des de la gratuïtat per-què creuen en el projecte comú que compartim. La seva experiència i expertesa, com el germà gran que ajuda el petit, ens pot inspirar a l’hora de situar-nos davant dels infants i joves endinsant-nos a l’aventura d’acompanyar-los cada dissabte en el seu creixement personal.

A totes i tots vosaltres, formadores i formadors, grà-cies. Aquest curs, teniu sobre la taula un repte afegit, el d’adaptar-vos a la proposta d’una nova organització i contingut de les formacions de la casa. Una proposta que es va fer des de la Generalitat a totes les escoles de formació d’educació en el lleure que impartien contin-guts de monitors/es i directors/es. Per la nostra escola

de formació, l’única de base totalment voluntària reco-neguda per la Generalitat, no és fàcil assumir aquests canvis de fons, i tampoc és fàcil poder transmetre aquesta complexitat i valor afegit a les institucions. No obstant, ha estat una oportunitat per revisar i refer els continguts de les formacions, per tornar a aprendre, amb l’objectiu de facilitar la tasca dels equips de for-mació i d’incidir-hi a través de les guies dels cursos per aconseguir una major qualitat educativa.

El personal tècnic i voluntari ha estat treballant de valent aquest estiu per poder tenir a les mans aquestes noves guies formatives, que es van presentar al Con-grés de Formació de MEG el 12 i 13 d’octubre. A tots vosaltres, també, gràcies.

A MEG, doncs, no només els infants i joves aprenen cada dia coses noves al cau: els espais en què tots i totes participem com a caps, com a formadors o com a responsables associatius ens ajuden també a créixer i a esdevenir joves més actius socialment i més conscients personalment. Haver estat escolta i guia acaba essent una de les experiències més significatives de la nostra vida, per tot el que aprenem, vivim i sentim. De nosal-tres depèn donar l’oportunitat a castors, llúdrigues, llops, daines, ràngers, noies guies, pioners, caravel•les i trucs de poder dir el mateix d’aquí uns anys. Bon curs!

Taula Executiva

el C

orre

u__

86__

tard

or

Al mes de desembre vam recollir dos guardons als Premis Jaume

Ciurana (Premis a l’actuació cívica juvenil), impulsats pel Depar-

tament de Benestar Social i Família i la Fundació Josep Sans.

L’AEiG Montpalau de Pineda (Demarcació de Girona) va rebre

el primer premi en la categoria “En la millora de l’entorn natu-

ral”, pel seu projecte de condicionament del medi natural als

entorns d’Hortsavinyà, a la Serra del Montnegre, i la recupera-

ció de l’antic Aplec de l’Erola.

El tercer premi en la categoria “En favor de les persones” va

recaure als agrupaments de la Demarcació del Barcelonès, que

al març del 2012 van participar en el projecte “Desmarca’t, Som

servei, fem recapte” i van aconseguir recollir en una jornada més

de 15 tones d’aliments per al Banc dels Aliments de Barcelona.

El projecte de col•laboració entre les associacions escoltes de Catalunya, Menor-

ca, Mallorca, País Valencià i l’Alguer creix amb una nova entitat adherida. La

incorporació d’Escoltes i Guies de Mallorca (EGM) es va fer oficial el 15 de nov-

embre, quan es va firmar als locals de l’AEG Nuredduna, a Palmanyola. L’entitat

forma part de l’Associació Mundial de Noies Guia (WAGGGS per les seves sigles

en anglès) a través de la Federación Española de Guidismo (FEG). Benvinguts!

El projecte 4vents s’amplia amb la incorporació d’Escoltes i Guies de Mallorca

Adéu a Nelson Mandela, defensor de l’escoltisme

L’AEIG Montpalau i la Demarcació del Barcelonès, premiats als Jaume Ciurana

L’expresident de Sud-àfrica, Nelson Mandela, que va morir el

6 de desembre, va ser un gran defensor del moviment escol-

ta. Els escoltes a Sud-àfrica van ser pioners en la lluita contra

la discriminació de la població negra: el 1976, en ple apar-

theid, van obrir les portes a tots els joves sud-africans, fossin

de la raça que fossin, en una sola associació unida.

Com a reconeixement a aquesta tasca a favor de la igualtat,

Mandela va acceptar l’any 1994 ser el patró de l’associació

nacional, Scouting in South Africa. Deu anys després, el

2004, Mandela va rebre l’Elefant Africà, el reconeixement

més elevat dels escoltes al continent.

La plaça Bonet i Muixí de Barcelona va acollir el 15 de desem-

bre l’acte central de rebuda de la Llum de la Pau de Betlem, un

projecte internacional impulsat pels escoltes i guies d’Àustria

que té com a objectiu escampar arreu del món una flama de

pau i d’esperança. També s’han fet actes de rebuda a altres

poblacions: Girona, Tarragona, Badalona...

Aquest any, l’equip de la Llum de la Pau ens proposa posar-

nos “Drets per la pau”: aixecar-nos i no quedar-nos quiets

davant de totes les injustícies del món, i també reivindicar

aquells drets fonamentals de la persona humana que, un cop

adquirits, la porten a viure en pau. Per poder treballar aquest

tema amb els infants i joves, han elaborat materials pedagò-

gics que podeu descarregar-vos a: http://projectes.escol-

tesiguies.cat/llum-de-la-pau-de-betlem-2013.

Reflexionem sobre bon lideratge, qualitat humana i espiritualitat

La Llum de la Pau de Betlem ens convida a posar-nos “Drets per la pau”

Quin és el lideratge que cal impulsar des de l’escoltisme i el

guiatge? En el context social que vivim, quins nous models

de lideratge emergeixen? Són algunes de les preguntes i

reflexions que van sorgir a la Formació per a Responsables

Associatius (FORA) i la presentació del nou quadern de la

col·lecció “Parlem-ne”, el passat 14 de desembre.

El quadern Bon lideratge, qualitat humana i espiritualitat,

escrit per Raimon Ribera, ja es pot descarregar lliurement del

nostre web: http://www.escoltesiguies.cat/publicacions/

categoria/parlem-ne.

Not

ície

s M

EG

__4 Què ens ha passatQuè ens ha passat

el C

orre

u__

86__

tard

or

L’Escola de Formació es renova

L’Escola de Formació és un dels pilars sobre els que s’estructura el funcionament de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya. Seguint el cor-rent voluntari del moviment, l’Escola ofereix diversos cursos orientats a tots els perfils que podem trobar, des de nous caps fins a res-ponsables associatius amb anys d’experièn-cia, passant pels mateixos formadors.

Tot aquest ventall de formacions s’estruc-tura al voltant de quatre grans itineraris.

El primer de tots és el de caps, que comprèn, entre altres, la Formació de Caps (FOCA), que permet obtenir el títol de monitor/a de lleure. És una de les primeres que realitzen la gran majoria de caps, i també de les més conegudes. El següent itinerari pertany als equips d’agrupament, amb gran part de la FORMIGA com a contingut més conegut a nivell general, que permet obtenir el títol de director/a. El tercer dels itineraris està destinat als formadors i formadores, i inclou la Formació de Formadors (FOFO), entre d’altres. Finalment, el darrer itinera-ri és aquell destinat als responsables associatius, amb la Formació per a Responsables Associatius (FORA) com a gran representant.

Les formacions, taules i trobades incloses en aques-tes quatre vies educatives s’estructuren seguint la metodologia i proposta educativa del moviment, potenciant aspectes com l’educació vivencial, el contacte amb la natura o el treball per projectes. També seguint l’esperit de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, els encarregats de dur a terme aques-tes formacions són voluntaris, de la mateixa manera que la resta de caps i responsables de l’associació.

FOCA, FORMIGA, FOFO... són alguns dels noms que reben les diferents

opcions formatives que l’Escola de Formació de Minyons Escoltes

i Guies de Catalunya ofereix. Cadascuna té uns destinataris

i objectius diferents, i aquest any s’hi han introduït moltes novetats,

que tot seguit coneixereu.

CAPS EQUIPS D'AGRUPAMENT FORMADORS RESPONSABLES

ASSOCIATIUS

Formacions troncals

FORMACIÓ INICIAL

FORA BàsicaSIFO

FOFO

FORA Bàsica

FORA: SEMINARI D’HIVERN

Comunes dins l’itinerari

Formació continuada

Formacions d’especialització

CONGRÉS DE FORMADORS

FORA: SEMINARI D’ESTIU

FORA: SEMINARI D’ESTIU

Espais de participacióamb valor i contingutformatiu no regulat

ClaustreCG

i taules generals

ITINERARIS FORMATIUS

FORTRUCMonogràfics tècnics

Monogràfics tècnics

FORMIGA IIFORMIGA III

FOCAFORMIGA I

Taules de branques

Taules de demarcació

>Text:>Adam>Peribáñez>·>(membre de l’Àmbit de Comunicació) · Fotos: Arxiu Escola Formació

Rep

orta

tge

__6

Aquest curs, la Generalitat ha introduït una sèrie de canvis en l’estructura de diversos cursos que han afectat també com es presenten a l’Escola de Formació. El procés que ha portat a aques-tes modificacions va començar fa uns anys per part de la mateixa Generalitat, que va voler adaptar determinats cursos per a homolo-gar-los amb les certificacions pro-fessionals estatals i europees, per a donar validesa a les titulacions en aquests dos marcs. Això supo-sa que a partir d’aquest any les formacions donaran accés a unes noves titulacions que podran ser convalidades com a mòduls de la Formació professional del Depar-tament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Pel què fa a totes aquelles persones que ja tenen els carnets de monitor/a o director/a de lleure, la Genera-litat estudia com encabir-los dins aquest marc europeu i estatal, tot i que aquests títols són i seran vàlids per dur a terme les activitats de lleure que fins ara permetien.

Tot aquest procés va agafar l’em-branzida final aquest darrer any, amb un ordre i canvis aprovats aquest mateix agost i que han entrat en vigor a l’octubre. L’ob-jectiu prioritari assumit per la Tau-la Pedagògica General i l’Àmbit de Mètode i Formació, encarre-gats d’incorporar les noves direc-trius, ha estat congeniar aquestes

noves directrius amb l’estil propi de les formacions a l’associació. A més a més, tal com explicaven l’Ada Cervera i la Marta Ortega, membres de l’Àmbit de Mèto-de i Formació, en una entrevis-ta recent al programa de ràdio El Castor Radiofònic, aquest pro-cés de canvi ha estat una “opor-tunitat” per a “endreçar tot allò que fallava o no ens agradava”. Com aplicar els canvis introdu-ïts i què era allò que calia revisar han estat preguntes no exemptes de debat, i tot i que algunes pro-postes han hagut de ser reformu-lades o descartades, finalment s’ha arribat a un acord general.

Formacions>renovades>>i>ampliades

El primer canvi a destacar és l’augment d’hores. Formacions com la FOCA, que arriba a un total de 101 hores, o la FORMI-GA, que es queda en 165, són exemples clars. En el cas de la FOCA, però, no totes aques-tes hores seran presencials, ja que una part dels continguts es farà de forma online utilit-zant una nova eina anomenada El Portal, un Moodle específic per a les formacions. Un cop finalitza-des les hores de formació, també s’haurà de fer, com fins ara, una memòria de curs i, com a afegit, un treball, que tindrà com a temà-tica la pedagogia del projecte.

El Portal, una nova eina per a les formacions

A partir d’aquest mateix curs els formadors i els caps que facin la FOCA hauran d’utilitzar El Portal, una eina online basada en els sistemes Moodle que completarà les seves hores de formació, i que pretén estalviar hores de formació presencial per a què els caps disposin de més temps per a la seva tasca. El Portal és ara per ara una guia didàctica amb un conjunt d’activitats que els caps hauran de realitzar durant la formació, però l’objectiu és, amb el pas del temps, convertir-lo també en un banc de recursos gràcies a les aportacions dels diferents formadors.

El Portal, la nova eina Moodle.

La FORMIGA, per la seva ban-da, és la formació que recull més canvis a nivell estructural. Anteri-orment es dividia en els mòduls de FORMIGA I i II, i requeria, a més a més, la participació en dos monogràfics. A partir d’aquest curs s’organitzarà en tres mòduls diferents, tots obligatoris i regu-lats pels continguts de la Gene-ralitat. El primer de tots, realitzat a nivell de demarcació, s’orienta més cap a la direcció d’activitats, mentre que el segon i el tercer mòdul s’encaminen a la direcció d’equips i d’entitats. Aquest dar-rer mòdul comprendrà un nivell d’hores superior a dos mono-gràfics i s’assemblarà a la TRO-CA, formació destinada a Equips d’Agrupament, que desapareixe-rà. A més a més, també caldrà fer un treball i una memòria. Com a últim canvi a destacar, les pràcti-ques requerides per a la formació hauran de fer-se durant el tercer any de formació, i caldrà que siguin en un càrrec de direcció –per exemple, cap d’agrupament-, i no com a cap de branca, ja que així s’inscriu més en el marc del que busca la formació.

En estar dividida en tres blocs, a partir d’aquest curs la FORMIGA es realitzarà en tres anys, amb la possibilitat excepcional de fer-la en dos. A nivell més general, els terminis per a tramitar qualse-vol d’aquestes dues titulacions quedaran en tres anys, i tot i que segons la normativa seran for-macions independents, l’Escola de Formació seguirà requerint tenir el carnet de monitor/a per a poder entrar a FORMIGA.

Tot i que a priori aquesta nova estructuració podria deixar en un segon pla formacions més espe-cífiques com els monogràfics o el FORTRUC, des de l’Escola apos-ten per mantenir-les i potenciar-les. Segons expliquen, “no estem disposats només a oferir aque-lles formacions que impliquen un títol”, ja que treballen altres aspectes del mètode escolta en què també cal aprofundir espe-cíficament. Aquest serà un dels aspectes que s’aniran tractant durant aquest any de cara al curs següent, amb la intenció d’oferir, a més dels monogràfics, noves formacions específiques per a cada branca, seguint l’exemple de FORTRUC.

I per aquells que encara estan tramitant?

Aquesta reforma dels cursos afecta molta gent que es troba a mig camí amb la FORMIGA o que potser encara no ha entregat treballs i memòries. En aquests casos, el termini per a tenir-ho tot entregat és el juny de 2015 -és a dir, encara queden 4 convocatòries per poder tramitar amb el pla antic. Més enllà, caldrà adaptar-se al nou marc. Entrant més al detall, totes aquelles persones a qui només els calgui entregar la memòria seguiran amb la titulació antiga, i simplement han d’aprofitar les 4 convocatòries que resten. Aquelles que ja han fet FORMIGA I i II també seguiran amb el pla antic, però aquest any tenen l’opció de fer les altres dues formacions monogràfiques que pertoquen per hores o inscriure’s a FORMIGA III, que convalida les altres dues formacions. Finalment, aquelles que només han fet FORMIGA I més 1 monogràfic entraran a formar part del nou pla, i realitzaran per tant el segon i tercer mòdul de la formació adaptats al nou marc, obtenint la nova titulació de director/a. Qui tingui només FORMIGA I, té temps aquest curs de fer el monogràfic que li falta per poder accedir a FORMIGA II i FORMIGA III.

Tota>una>col·lecció>de>publicacions

L’Àmbit de Mètode i Formació no només s’encarrega de la part for-mativa de l’associació sinó que, juntament amb la Taula Execu-tiva, són els impulsors i autors d’una sèrie de publicacions i manuals encarats a donar infor-mació i eines a persones tant de dins com de fora del moviment. Totes aquestes publicacions són accessibles de forma gratuïta des del web de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, i es poden consultar i descarregar a l’apar-tat Publicacions.

Rep

orta

tge

__ 8

el C

orre

u__

86__

tard

or

Dins de les dues col·leccions principals, l’anomenada “Drece-ra” compta amb quatre llibres, alguns d’ells coneguts per la majoria de caps, i està orientada cap a la transmissió del mètode escolta i guia i a facilitar recur-sos als caps. El primer dels seus títols, publicat el 2008, és Codi Obert. Aquest llibre, escrit per Miquel Àngel Essomba i Gelabert i editat l’any 2008, està dirigit als caps, joves que prenen la res-ponsabilitat d’educar nois i noies a través de l’escoltisme i el guiat-ge. Recull la proposta ideològica i educativa de la nostra associ-ació, adaptada per a cada grup d’edat (branques) i l’emmarca en el si dels agrupaments.

A continuació tenim Espais d’aprenentatge, també de 2008, on Pau López i Vicente ens pro-posa un seguit d’eines bàsiques per educar, partint de la premissa que “viure és aprendre”: alguna pinzellada teòrica sobre l’apre-nentatge, pistes per crear situa-cions que l’afavoreixin, elements de motivació, de lideratge, d’ava-luació. Es tracta d’elements fona-mentals de “pedagogia pràctica”.

Editat el 2012 i coordinat per Xus Martín Garcia, trobem Per a una pedagogia del servei, que fusio-na dues metodologies educati-ves potents com són el treball per projectes i l’aprenentatge servei. Pretén motivar la realització de projectes de servei a la comuni-tat amb grups d’infants i joves. Hi trobareu un emmarcament peda-gògic, una guia pràctica i tres experiències realitzades en agru-paments de la nostra associació.

Finalment, també de 2012, es tro-ba l’última incorporació, Mètode de Truc. Jordi Feu i Gelis escriu aquest llibre com a proposta de full de ruta perquè els i les joves animadors/es de la branca de Truc puguin fer una feina òptima i rellevant, plena de sentit i reeixi-da. En aquest mètode la branca de Truc es defineix com el punt culminant del procés educatiu a l’escoltisme i el guiatge.

A part de “Drecera”, l’altre gran col·lecció és “Parlem-ne”. De cai-re més ideològic, compta amb personatges destacats que par-len sobre grans temes relacionals amb l’escoltisme, com ara l’espi-ritualitat o l’educació comunità-ria. Finalment, també hi ha altres publicacions com determinades monografies sobre l’escoltisme, El Caliu, la Guia de prevenció i actuació o exemplars com l’En-foca’t, destinats a un públic més específic com caps de branca, equips d’agrupament, etc.

A més a més d’aquestes publi-cacions més oficials, un objec-tiu d’aquest curs tant de la Tau-la Pedagògica (TAPE) general com de l’Àmbit és reunir i posar a l’abast de tots els caps aquelles publicacions generades de forma particular per un agrupament, àmbit o demarcació específica, de forma que tothom se’n pugui beneficiar, així com començar a compartir aquests recursos a nivell de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge (FCEG) i fins i tot de 4Vents.

Una 37a Assemblea General històrica

Una assistència rècord, un ambient especial, votacions que definiran el futur de l’escoltisme i el guiatge... i un #batecdecau que va envair Girona! Aquests són només alguns dels ingredients de l’Assemblea Gene-ral Ordinària de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, que va tenir lloc els passats 23 i 24 de novembre.

Prop de 650 caps van participar aquest cop al prin-cipal espai de decisió de l’associació. En total, unes 800 persones, entre membres de la Taula Executiva, tècnics i convidats, van ser a l’Auditori de Girona. És una xifra d’assistència històrica, que la converteix en l’assemblea més multitudinària que es recorda. Aquest any l’acollia la demarcació de Girona i con-cretament els quatre agrupaments de la ciutat (aeiG sant narcís, aeiG santa maria de vista alegre, aeiG joan Pons i aeiG Pare claret). Durant tot el cap de setmana, l’escoltisme i el guiatge van ser ben presents a la ciutat. La tarda de dissabte va començar amb els tallers de circ, bèlit (joc tradicional català), castells, cant impro-visat i danses tradicionals. Després va arribar un sopar gratuït pels assistents, un xispasso nocturn i l’elecció de l’hereu i la pubilla de MEG. La festa va seguir amb els concerts de Banda Bandarra, Greda Street Band, Cris&Petes i la Reggae Boar Family. I per acabar, els i les caps van dormir –alguns més hores i altres menys- al Pavelló de Fontajau.

L’endemà, diumenge, va tenir lloc el plenari, on es van aprovar les modificacions dels estatuts presentades i també la proposta de treball per al curs 2013-2014 del Procés d’unitat de l’escoltisme i el guiat-ge català. A més, es va aprovar la memòria i l’estat de comptes del curs passat, així com el programa de curs i el pressupost per aquest curs 2013-2014. Però aquests no són els únics motius pel qual segura-ment aquesta assemblea serà recordada per tots. Hi va haver moments ben especials, com quan jordi bonet, primer comissari general de Minyons Escoltes, va rebre un sonor aplaudiment del plenari. També va ser molt emotiu el discurs de la mònica serrano, que es va aco-miadar com a administradora general tot recordant els seus inicis a l’AEiG La Salut de Manresa. Un altre moment especial va ser quan des de l’AEiG Montpalau de Pineda ens van transmetre la salutació de la llu-na martí, una cap del cau que justament el dia abans havia coronat el cim de l’Island Peak, a l’Himàlaia.

A l’acte públic de l’Assemblea vam comptar amb els parlaments de l’alcalde de Girona, carles Puigdemont, que va explicar: “A la societat gironina i catalana que volem, hi ha d’haver uns valors fonamentals que tam-bé són els vostres. A la Constitució del futur estat cata-là, volem que els valors de l’escoltisme i el guiatge hi siguin presents”.

També hi va ser present el director general de Joven-tut de la Generalitat de Catalunya, Toni reig. “La vostra tasca és una revolució silenciosa, feta des de l’amor. En la situació que vivim el país necessita gent com vosaltres: crítica, implicada i compromesa”, va dir Reig.

>Text:>Servei>de>Disseny>i>Comunicació>· Foto:>Arxiu>MEG

Unes 800 persones, entre caps, membres de la Taula Executiva, tècnics i convidats, van ser a l’Auditori de Girona. És una xifra d’assistència històrica.

Esp

ecia

l __

10

En el seu parlament públic, els comissaris generals de MEG, lluís marco i Trini molist van reivindicar el paper de l’escoltisme i el guiatge en el con-text social que vivim. “Cal una aposta política clara per donar suport a l’associacionisme educa-tiu de base voluntària. Creiem en l’educació com l’autèntic motor de canvi que generarà els nous lideratges que el nostre país necessita. Bons lide-ratges: carregats de sensibilitat, de qualitat huma-na i d’una alta dosi de consciència espiritual. Per això som aquí, al servei del nostre país” (al requa-dre d’aquesta pàgina reproduïm un fragment més llarg d’aquest parlament).

“La nostra tasca educativa, que actualment arriba a 10.500 infants i joves arreu de Catalunya, és possi-ble gràcies a l’acció desinteressada de 3.000 joves voluntaris i voluntàries que fan de caps, forma-dors o responsables associatius”. Si féssim una com-paració en termes econòmics, el conjunt de la dedi-cació dels voluntaris i voluntàries de l’associació equivaldria a prop de 20 milions d’euros anuals, que oferim de manera desinteressada a la societat.

A més, l’Assemblea també es va viure de forma molt activa a les xarxes socials, especialment a Twitter, amb les etiquetes #agomeg i #batecdecau.

Avui tanquem un curs i n’encetem un altre.

L’actualitat ve marcada, tristament, per

notícies que ens afecten directament als

joves i les joves d’aquest país. (...)

Davant d’una situació així, l’espe-rança ve

de la mà de moviments que són capaços

de donar-hi resposta: plataformes, entitats, assemblees locals o corrents

de pensament que dibuixen nous horitzons diferents als que sempre ens

havien explicat. (...)

Avui, la nostra missió, la missió de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya,

és educar infants i joves a través del mètode escolta i guia, tot fent-los

protagonistes del seu creixement personal, per tal que esdevinguin així

persones conscients, actives i compromeses amb la societat.

Seguim doncs, donant resposta a les necessitats de la societat d’avui, i ho

fem a través de l’eina més potent que tenim: l’educació. Una educació que

volem fer en català i dins d’un país, Catalunya, que ha de poder decidir

lliurement el seu futur. (...)

Aquest futur que dibuixem, complex però esperançador, estarà format

pels infants d’avui. Ells són el focus de la nostra tasca i el motiu pel qual

més de 3000 voluntaris hi dediquem temps i esforç. (...)

El que ens permet, a caps i responsables associatius, aprofundir i aprendre

a desenvolupar aquest mètode amb els nens i adolescents és la nostra

Escola de Formació. Aquesta és, sens dubte l’element vertebrador de Min-

yons Escoltes i Guies de Catalunya. (...)

Aquest any hem fet un esforç gegant per adaptar l’escola al nou marc

legal vigent. Aquest esforç ens ha servit per revisar i millorar el contingut

de les formacions, però alhora ens ha obligat a reestructurar els cur-

sos, fent-nos arribar al límit de les nostres possibilitats com a voluntaris.

Creiem en una formació rigorosa i de qualitat, però no en tendir a la pro-

fessionalització de la nostra tasca com a caps. Cal una aposta política cla-

ra per donar suport a l’associacionisme educatiu de base voluntària. (...)

Som 3.000 voluntaris que aportem a la nostra societat allò que avui cap

govern ni cap administració podria assumir. Aquesta tasca voluntària equi-

val, en termes econòmics, a 20 milions d’euros anuals que Minyons Escoltes

i Guies de Catalunya regalem a la nostra societat, fent créixer la il·lusió de

viure als més de 10.500 infants i joves que formen els nostres 147 agrupa-

ments estesos arreu del territori català. I tot, sense esperar res a canvi. Això

sí, ho fem perquè creiem en l’educació com l’autèntic motor de canvi que

generarà els nous lideratges que el nostre país necessita. Bons lideratges:

carregats de sensibilitat, de qualitat humana i d’una alta dosi de conscièn-

cia espiritual. Per això som aquí, al servei del nostre país. Sempre a punt!

Parlament dels comissaris generals a l’Assemblea (fragment).

Es pot consultar sencer a http://www.escoltesiguies.cat/opinio

“L’educació, l’autèntic motor de canvi”

Hi va haver moments ben especials, com quan Jordi Bonet, primer comissari general de Minyons Escoltes, va rebre un sonor aplaudiment del plenari.

“Em falten minuts a les hores, hores als dies, dies a les setmanes, caps de setmanes als mesos i mesos als anys per poder fer tot allò que m’agrada! Sempre a punt, i tant com puc, amb qualsevol projecte que ajudi a canviar el món. Regalant-me escapades a la muntanya per recarregar forces.”

“Si em coneixeu, sabreu que sóc una persona oberta, sociable i molt moguda. La meva gran passió són els meus fills, en Jan i en Jordi. El meu temps lliure el dedico a practicar el tennis i el pàdel, fer esport m’apassiona i em fa sentir bé!”

Anna Maria CapdevilaTècnica del Servei de Suport a

Projectes

Membre de l’AEiG Terra Plana i de

l’AEiG La Petjada del Secà. Un total

de 9 anys de cap i 2 anys formant part

de l’Equip Pedal de la Demarcació

Nord-Occidental.

Jordina CucurellaSecretària tècnica

(Demarcació Vallès/Maresme)

Quants>anys>portes>a>l’escoltisme?Vaig començar tard, fa 10 anys.A>què>et>dediques>professionalment?Encara ho estic definint. Faig tasques de gestió a una entitat cultural i tre-ballo a una escola. M’estic formant per ser professora de Filosofia.

A>part>de>la>feina>i>MEG,>>a>què>dediques>el>teu>temps?A llegir, escriure, caminar, córrer i compartir àpats, converses i esto-nes amb amics i família. Per>què>MEG?El meu germà es va apuntar al cau i jo al darrera, per curiositat. Em va enganxar i, mica en mica, he trobat que és un lloc on existeix la lliber-tat i on es fan les coses amb sentit, coherència i amor. Si les coses estan fetes i viscudes així, no podem demanar res més.Un>moment>a>la>teva>vida>escolta?En uns campaments com a caps vam haver de prendre una decisió difícil però també vam aprendre molt. Va ser un moment clau per plantejar-me quin era el paper que allà jugàvem els caps i la finalitat de l’escoltisme. Allà vaig créixer.

Camisa>o>fulard?El fulard sempre; la camisa, imprescindi-ble a campaments i sortides!“Esterilla”>o>màrfega?Jo sempre n’he dit aïllant.Defineix-te>en>una>paraula:>Inquieta.Un>color:>Cirera.Si>has>d’escapar-te,>on>et>trobarem?A algun bosc dels voltants de la Garriga o per Marata. Una>paraula>que>fas>servir>sovint:>“Caram...”, Un>llibre:Un? El món d’ahir, de S. Zweig.Una>pel·li:>La doble vida de Verònica, de K. Kieslowski.Una>cançó:Ara, “Amb tot”, del Petit de Cal Eril.Una>llei>escolta:Som decidits i afrontem les dificultats sense por.

Coneixent la TAEX Irene Alerm, secretària general de MEG

Coneixent l’OSG

La tasca de la Jordina dins

la Secretaria Tècnica és

donar suport a l’Equip

de Demarcació, als

agrupaments i gestionar

la part administrativa de la

demarcació.

Formar part de l’equip de Suport

a Projectes li ha permès poder

treballar tant amb els àmbits

generals com directament

amb caps d’arreu del Principat,

concretament en aquells

projectes que fomenten la

fraternitat universal i l’opció

país. Aquest curs, a més, també

participarà en els projectes

relacionats amb infància i

joventut.

el C

orre

u__

86__

tard

or

Maneres de fer: Sortides

Jana Rosell Buchaca

sortidesEn aquesta ocasió parlem amb els caps de sortides! Tots els caps destinem part de les reunions a preparar sortides... I a l’hora de preparar-les hi ha moltes vessants diferents: llocs, formats, estils, motius, finalitats... Anem a veure com s’ho maneguen els nostres companys.

Què és el que més t’agrada d’una sortida?

aeiG Damián de Veuster (Dem. Barcelonès, sector I). 27 anys. enginyer de Telecomunicacions. cap de Pioners i caravel·les, li agrada molt el running, el ciclisme i l’aeronàutica.

aIToR Juez RoDRíGuez

>Text:>Anna Camacho (comissària de la Demarcació de Girona)

Quins elements creus que són els més importants a l’hora de preparar una sortida?

De les activitats que solem dur a terme, quina és la teva preferida? Joc de nit, vetllada, “bon dia”, “bona nit”, revisió...

De totes les vegades que has fet sortides... Diga’ns a quin lloc has gaudit més del paisatge i l’entorn.

aeiG urgellenc (Demarcació nord-occidental). 24 anys. logopeda. cap de Pioners i caravel·les, li encanta anar al cinema, viatjar i escoltar música.

Que els nens s’acaben coneixent millor entre ells. crec que és una bona activitat perquè es relacionin més i millor, ja que passen més temps de l’habitual junts. També m’agrada molt perquè és una activitat per desconnectar i gaudir del paisatge, cosa que a vegades no podem fer gaire sovint.

el fet de poder compartir amb els teus companys i amb la unitat tot el cap de setmana. Representa molt més a nivell de vivencialitat i de sinergies entre el grup que un dissabte de cau normal i, sobretot, et permet en el cas d’anar a la natura de gaudir del millor entorn possible per fer escoltisme.

Quin és el teu format ideal de sortida?

un cap de setmana que inclogui rutes, descobertes de l’entorn, algun pic i també moments tranquils per a poder compartir. M’apassionen les activitats d’astronomia a les nits.

el format ideal seria arribar a peu fins al lloc on vulguem passar la nit (tot i que a vegades no és possible), dormir i l’endemà fer alguna excursió per acabar de conèixer els voltants, a més d’activitats i dinàmiques que es durien a terme de manera paral·lela durant tota la sortida.

la pujada al Pedraforca té un encant especial per a mi perquè pots trobar una combinació ideal i molt representativa dels diferents tipus de vegetació i en el mateix dia una gran variabilitat meteorològica: molt recomanable!

Quan en uns campaments a Bescaran vam pujar al Roc del Beneïdor, ens quedava la serralada del cadí al davant i el paisatge que hi havia era meravellós.

el fonamental és definir tota la logística. Té un valor afegit tant si els nois i noies participen de la preparació com si s’han potenciat les seves inquietuds a l’hora de definir el lloc, etc.

el joc de nit, si ens trobem en un entorn de muntanya i es fa d’exterior, pot ser una experiència molt engrescadora per la unitat i els permet captar estímuls de l’entorn d’una manera divertida. I si estem en un poble o ciutat que no sigui la nostra també té encant fer un raid nocturn o una marató de descobertes per petit grup.

conèixer el lloc on vas; tenir clares les possibilitats dels nens/es o joves; saber quin temps farà; temptejar quins imprevistos et pots trobar i per últim, però no menys important, tenir clares les activitats que faràs.

Potser el que m’agrada més és el joc de nit i la vetllada, crec que són moments molt significatius pels nens/es i joves ja que és quan païm tot el que hem fet durant el dia.

Calaix de projectes

L’agrupament volia fer arribar tot el que es cou no només a les quatre parets del cau sinó en les moltes activitats que es fan de cara al poble i al territori, i que de vegades la gent desconeix, pensant que som una colla de “frikis” vinguts d’una altra galàxia. Una acti-vitat participada per tots que ens ha permès fer-nos presents als mitjans de comunicació de la comarca, no només a les ràdios locals, sinó a les revistes comarcals, a la premsa del territori i fins i tot als informatius i programes de les televisions. Ei, petites notícies, sense voler ser l’Hola de l’escoltisme.La proposta ha engrescat a tothom, perquè les notícies no només són un text i una foto enviada, sinó quines notícies enviem, com les expliquem, què volem dir a la gent d’Ivars i de la zona. Això ha fet que les diferents branques, i especialment els PiC, tinguin una activitat que els atansa al món de les infor-macions i de les desinformacions, més enllà de les xarxes socials. I saben com funciona el món de la comunicació i la importància que pot tenir per arribar als altres, i arribar bé.A la vegada la gent del poble i altres col•lectius poden valorar i jutjar la feina que fan un grup de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, a dins del cau i fora, de cara als nens i nenes i els seus pares, però també de cara a la societat, explicant i detallant com es viu el compromís escolta en tots aquells actes lúdics, formatius i educatius que es porten a terme i en què es col•labora.En un món de la globalitat, de l’anonimat, de la dispersió, això ens permet posar un rostre, amb un fulard i un somriure de galta a galta, a una tasca d’educació en el lleure que es fa des dels caus repartits per tota Catalunya, en aquest cas al cau d’Ivars d’Urgell.

AEi

G Iv

arse

nc (D

em. N

ord-

Occ

iden

tal) Projecte: El cau fa periodisme

i fa poble! · Unitat: projecte conjunt d’agrupament (castors, LliD, RiNG; PiC, Truc i Caps)

Ca

laix

de

pro

ject

es__

14

Tot va començar a ser una il·lusió plena d’esperança quan vam decidir que el nostre projecte seria viure uns campaments interna-cionals al Kandersteg International Scout Cen-ter (KISC) a Suïssa, del 29 de juliol al 12 d’agost.El procés va ser costós (descobertes, forma-cions, extrajobs, planificacions, transport, e-mails, material, activitats, rutes, paperassa...) però tenim mil anècdotes, mil sensacions, mil riures, llargues rutes per paisatges paradi-síacs, mil moments per explicar!Aleshores és quan te n’adones que tot l’esforç que fas té un sentit, que et són igual totes les hores invertides, tot el que has treballat, tot el que has aportat de tu.El que vam viure ens unirà per sempre per-què són d’aquells records que et marquen un abans i un després en el món de l’escoltisme i guiatge, però sobretot en el teu món interior.Si hagués de resumir tots aquests anys com a cap de Pioners i Caravel•les, sens dubte, diria: “Jo mai mai he sentit que tot estava per fer i tot era possible!”

AEi

G M

onts

antC

im (

Dem

. Tar

rago

na) Projecte: Ampliem horitzons:

campaments internacionals al KISC · Unitat: PiC

Explica’ns el vostre projecte i el publicarem!Envia’ns un correu a comunicacio@escoltesiguies.cat

amb: nom del projecte + unitat i agrupament que l’ha

dut a terme + explicació d’entre 600 i 1000 caràcters

(amb espais inclosos) + una fotografia gran.

el C

orre

u__

86__

tard

or

Aquest trimestre ha tingut lloc el Congrés de Formació (COFO), una trobada de formació, intercanvi i revisió de tots els equips de FOCA de les demarcacions i sectors. Els de primer any han participat també a la Sessió Inicial de Formació de Formadors/es (SIFO).

Formació per als formadors i formadores

Uri Nicolau, comissari del Sector IV i formador de FORMIGA 2. Participant al COFO.“Arribar al COFO suposa ja d’entrada una bona dosi de responsabilitat… Caram, són tots formadors, aquests! I quants n’hi ha! Això es posa seriós! Però bé, comences a fer feina i veus que no n’hi ha per tant. De feina sí per això, tota la que vulguis i més.

I què millor per començar que un bon eix! Vaixells focaires de la Royal Moodle solcant l’immens mar, mentre alguns grumets extrocaires albiren nous horitzons des del far del sud. Total, que entrem en matèria. En tenim ganes i ho volem tot, així que haurem de destriar bé els continguts, jugar a moure hores que sobren o falten en alguns temes i deixar que traspuï la nostra expertesa sobre el perfil del director, la gestió d’equips o el lideratge… Fins i tot hem

aprofitat per conèixer-nos, una grata experiència donat que haurem de treballar com un de sol a partir d’ara! A la tarda hem pogut descobrir i tocar la gent dels àmbits, són reals i estan per servir-nos! Magnífic, ya te llamaremos!

Seguim amb una mica més de formació per nosaltres després dels 30 cafès reglamentaris, ara toca una miqueta parlar de com generar consensos i resoldre conflictes, tot utilizant el mètode Harvard per identificar bé el què serien interessos i posicions, cosa que si no està molt clara sempre es pot amanir com bonament es vulgui. Joc de nit tendre i reflexiu, gràcies! I poca a cosa a dir de la nit, vetllada de les nostres, amb guitarres, xerrameca i somriures, “torna-la a tocar, Sam”.

Diumenge seguim non-stop: els més “novatillos” anem cap al SIFO (arribes a un punt que comences a sospitar de qualsevol sigla que vegis, però això és un altre tema), a discutir sobre disseny i model de l’Escola de Formació, quelcom que resulta bastant productiu per confrontar visions; després preparem algun taller entre totes les de cada formació. Els superexperts mentrestant es dediquen a donar-li coherència al pas d’un formand per la nostra Escola, prenent com a base la feina escrita que haurà de fer (allò que ens agrada tant com són memòries i treballs…).

I ens acomiadem, tot desitjant-nos molta sort, que la necessitarem, i agraint moltíssim la feina de l’Àmbit de Mètode i Formació i la Taula Pedagògica per organitzar aquest magnífic Congrés.”

Aleix Clotet, cap d’agrupament i animador de Truc a l’AEiG Xaloc (Dem. Tarragona), formador de FOCA 1. Participant a la SIFO“Què millor que introduir-te al món de la formació amb la SIFO! Tothom té molt clar quin és l’estil de formació de MEG... Sí, n’estem segurs? La nostra escola és vivencial o expositiva? Tenim formadors professionals o amateurs? Treballem per projectes o tenim uns continguts planificats i inamovibles des de bon inici? Sense dubte una posada a punt de debat, inquietuds, perspectiva i projecció per fer del moviment un lloc encara millor.”

Elisenda Freixes, animadora de Truc a l’AEiG Sant Pius Xè i formadora de FOCA. i

Anaïs Muniesa, cap a l’AEiG Gregal i formadora de FOCA. Participants a la SIFO. “Quan és el teu primer any de formador/a i l’únic que tens són molt dubtes i 300 preguntes, et trobes amb la SIFO, formació inicial per a formadors/es, un espai de debat compartit amb més de 30 persones que segur tenen els mateixos dubtes i preguntes que tu.El millor? La frase motivadora de comiat del Dani (ponent i membre de l’Escola de Formació): “Si en una horeta heu pogut crear tota una dinàmica amb un equip que no és el vostre, imagineu què podeu fer amb els vostres equips de FOCA/FORMIGA”. De segur que així sí que ho agafem amb ganes!”

el C

orre

u__

86__

tard

or

InF

orm

a’m

__15

#eixdelcurs

Creixemjugant

El joc i tot allò que forma part del seu vast univers té una transcendència en el desenvolupament de les persones que va molt més enllà del component estrictament lúdic. Tant és així que l’Alt Comissionat de les Nacions Unides en fa menció en l’article 31 de la Convenció dels Drets de l’Infant, on expressa que: “Els estats membres reco-neixen el dret de l’infant al descans i l’esbarjo, al joc i a les activitats recreatives pròpies de la seva edat, així com a participar lliurement en la vida cultural i en les arts”.

Jugar resulta de vital importància en les diverses fases de desenvolupament de les persones, especialment en els primers anys de vida i joventut, tal i com ho poden ser l’educació, la salut i l’alimentació. “Un infant que juga és un infant sa”. Ara bé, el joc no és patrimoni exclusiu de la infància, tot i que sovint resta dins del món dels adults simplement com un record d’altres temps on érem feliços jugant. Jugar, més enllà de la infantesa, ens converteix en persones curioses, obertes al canvi, compromeses, crítiques, lliures, creatives, posi-tives i alegres.

És una via directa que ens porta al món d’allò imagi-nari, potenciant la creativitat i el talent, estimulant la possibilitat de veure les coses de diferents maneres, afavorint ments obertes, alimentant la capacitat de transformar els conceptes i imaginar noves perspecti-ves. Jugant aprenem a enfrontar-nos a reptes tot des-cobrint les nostres capacitats i els nostres límits. Adqui-rim la capacitat de controlar les nostres emocions i a conèixer les dels altres tot posant-nos en el seu lloc, respectant-les i valorant-les. És una valuosa eina per a generar transformació social, fomentant la comunica-ció entre les persones, aprofundint en les relacions i la implicació dels individus d’una comunitat tot afavorint els punts de trobada.

I és aquí on els escoltes i les guies hi tenim molt a dir i a fer, a reivindicar el nostre paper dins la societat tot utilitzant el joc com a eina pedagògica, donant-li valor per a si mateix com a una estratègia més d’intervenció educativa però alhora deixant que siguin les pròpies persones qui creïn el seu procés de creixement.

El joc forma part de la metodologia que ens acom-panya des dels inicis de l’escoltisme i el guiatge i ha anat evolucionat al llarg dels anys. Actualment, en una societat on l’aprenentatge cada cop esdevé més reglat, delimitat i carent de tot allò que vagi més enllà del pro-pi coneixement, més que mai cal donar-li força i valor.

En definitiva, el joc és una font inesgotable d’aprenentatge de la vida, un espai de creixement per-sonal, un eina de gran valor pedagògic i humà, un espai de trobada que volem que ens acompanyi en totes les etapes de la nostra vida perquè infants, joves i grans... ...CREIXEM JUGANT!

Text:>Pol>Ruiz>Clivillé (Tècnic del Servei de Projectes)>

Eix

del

cu

rs__

16

el C

orre

u__

86__

tard

or

FITXEM ELS NOSTRES JOCS!Al cau fem un munt de jocs, alguns són propis, altres els juguen a més llocs, però el que sí que ens trobem la majo-ria de vegades és que aquests jocs es transmeten única-ment de forma oral. Tant si són jocs que s’ha inventat el nostre agrupament com jocs comuns als quals hem donat el nostre “toc” distintiu, sovint acaben perdent detalls importants del funcionament i fins i tot acaben en l’oblit.

Us presentem un model de fitxa perquè, tant des de les diferents unitats com des de l’agrupament

en general, pugueu recollir per escrit aquests jocs que tant ens agraden i que molts cops hem d’anar investigant i preguntant per saber exactament com funcionen. Alhora, es converteix també en una eina pedagògica que ens ajudarà a saber quins objectius persegueixen els jocs i les diferents temàtiques que podem treballar.

Podeu fer fotocòpies d’aquesta mateixa pàgina o us podeu descarregar la fitxa a través del web de l’Eix del Curs: http://projectes.escoltesiguies.cat/eixdelcurs

Unitat CiLL LLiD RiNG PiC Truc Caps Tots

Edat 6-8 8-11 11-14 14-17 17-19 +18

Núm. persones Mínim Màxim Durada

Material

Podem jugar-hi

Desenvolupament

Dins del cau

A la tenda

Autocar

Platja

Muntanya

Tren

Altres:

-----

-----

Amb aquest joc treballemvalors

gènere

natura

comunicació

interculturalitat

implicació social

treball en equip

educació emocional

resolució de conflictes

coneixença

tradicions

habilitats motrius

Eix

del

cu

rs _

_ 1

7el

Cor

reu__

86__

tard

or

NOM DEL JOC:

__12

Tira

Còm

ica

Paraula d’scout

Ditades

MOCS · campament de joguina

Nadratx i L luku

bada

www .paufarell . c at

WWW . CARGOLS .ORGhttp : / / l at i r adecargols . blogspot . com

Busquem noves tires còmiques!

__18

Ditades Nadratx i L luku

Paraula d’scout b ada

www .paufarell . c at

Tira Còmica

Nusos · campament de joguina

www .franchu .com

el C

orre

u__

86__

tard

or

Al número 84 ja us explicàvem que el 80% dels agrupaments ja fèieu servir el ComptaCau i ara, al finalitzar el curs, ens plau informar-vos que hem aconseguit arribar al 90%!

Valorem el vostre esforç i us volem felicitar, però amb això no ens podem conformar! El nostre repte és consoli-dar comptablement el 100% de la nostra associació, no tan sols per la necessitat fiscal, sinó també pel compro-mís que tenim totes les entitats del tercer sector de transparència i rendició de comptes.

A més a més, com ja sabeu, el fet de tenir centralitzada tota la informació d’on gastem els diners els agrupa-ments ens permet, a l’Àmbit de Gestió, dissenyar estratègies amb els proveïdors que utilitzem més per obtenir acords avantatjosos. Ja existeix una comissió que hi va començar a treballar el curs passat i ja ha donat uns quants fruits.

Per complementar els avantatges que ens proporciona l’ús del ComptaCau, l’Àmbit de Gestió, la Taula Execu-tiva i la TASA General enguany també treballaran juntament amb la Fundació Josep Sans per l’elaboració d’un Codi Ètic i en la recerca de noves fonts de finançament per l’associació.

evolució de l’ús del comptacau en els darrers 4 cursos

El ComptaCau: objectiu aconseguit i repte de futur

% 0

2010

30

50

70

90

40

60

80

100

2009

- 20

10

2010

- 20

11

2011

- 20

12

2012

- 20

13

Heu pensat mai en les accions que duem a terme com a caps en els diferents espais de l’associació? Com són els destinataris d’allò que fem? Qui són els protagonistes de MEG? Heu pensat alguna vegada que potser el dia a dia dels caus, així com de les demarcacions i sectors, entren sovint en una dinàmica on les activitats amb els infants i joves queden en un segon pla? Quin és el model de participació que volem potenciar en els nostres infants i joves? Com podem donar resposta a una societat diversa des de la inclusió als agrupaments? Ha arribat l’hora d’abordar moltes d’aquestes qüestions que fa temps que són a la taula de la nostra associació.

L’Àmbit d’Infància i Adolescència neix amb la voluntat de construir ponts de diàleg interns i externs amb enti-tats referents del país per saber que s’està fent a Catalunya en matèria d’infància i joventut, així com plantejar els reptes de futur de MEG en aquesta matèria. Volem abordar diferents qüestions cabdals en el si de la nostra associació, parlar d’infància, de participació, de diversitat, d’inclusió entre d’altres temes des de la prudència però amb la predeterminació de voler arribar lluny. La tasca és gran però les ganes i la voluntat de tirar-la endavant també. Som una entitat de referència al país en matèria d’educació i per això cal actualitzar la nostra proposta educativa a la realitat canviant que viuen els protagonistes de la nostra acció, els infants i joves.

L’Àmbit d’Infància i Adolescència comença a caminar!

Info

rma

cion

s d

els

àm

bit

s __

19

el C

orre

u__

86__

tard

or

Joves voluntaris

+ de 3.900persones els agrada la pàgina www.facebook.com/minyonsescoltesiguiesdecatalunya

El més vist al mur de MEG

(4 novembre ) Avui la Clàudia, cap en un agrupament escolta, publica aquesta carta a La Vanguardia. Compar-tiu la seva reflexió?. Podeu llegir la notícia aquí: http://ves.cat/ihCN

A 437 persones els agrada, 270 ho han compartit, 21.560 ho han vist

(26 novembre) Una de les frases més boniques que es van dir a l’#agomeg... (gràcies a en Toni Reig per dir-nos-la al plenari!). La compartim i escampem el #batecdecau?

A 215 persones els agrada, 90 ho han compartit, 8.100 ho han vist

Segueix el compte @EscoltesiGuies i cita’ns en els teus tuits sobre el cau!Ja som més de 2.600 seguidors

(24 novembre) “Si la tasca dels voluntaris de MEG fos remunerada, equivaldria a prop de 20 milions d’euros anuals”. Ho han explicat els comissaris generals en el seu parlament a l’acte públic de l’#agomeg

A 142 persones els agrada, 34 ho han comentat, 3.888 ho han vist

Demarcació Alt Ter @dem_altter (14 desembre)Avui presentem el nou AEiG Collformic, benvinguts a la demarcació! #femescoltisme @EscoltesiGuies!

Marsal @JR_Marsal (15 desembre)Demarcacio de Tarragona ja és present a Can Cadena, quin goig fan els nostres foulards! @megtarragona @EscoltesiGuies

Uri Nicolau Batalla @UriNicolau (15 desembre)Felicitats i moltes gràcies a tot el cor de cantaires d’@EscoltesiGuies! #mésqueunmoviment #sempreapunt

Bernat Julià @_BerNius (17 desembre)Dijous TAPE de sector, dissabte la FORA, ahir TAPE Gral i avui la TAPE Bcnès... Hi ha vida després del cau? La vida a @escoltesiguies acaba?

Xa

rxes

Soc

ials

__2

0

ESPECIAL #AGOMEG #BATECDECAUL’Assemblea General d’aquest any també va ser la més 2.0 de la història!

Cau de Salt @caudesaltMenció directa @antonireig durant #agomeg a @perecornella. Aplaudiments. “Quan els @escoltesiguies es llevin, podran canviar el món”

Ferran Batlle @UllDistretPell de gallina amb el discurs dls comissaris #agomeg #batecdecau “transformem la nostra societat amb acció, eduquem en el lleure” #socdecau

Roger Gomis @knoxtgn”Si la tasca dels voluntaris de MEG fos remunerada, equivaldria a prop de 20 milions d’euros anuals” Comissaris generals #MEG #AGOmeg

Demarcació de Girona @demgirona Pel que ens han comunicat, aquesta ha estat l’#agomeg amb més assistència de la història. Gràcies a tots per venir!! #socdecau #batecdecau

Eric López Platón @Yrekthelas”Enguany, tots els nens i nenes que van viure el Xarbot ja són caps. Potser és moment de recuperar l’experiència.” #agomeg

Jordi Escoda Cusidó @jescodac ”Jo hi vaig ser”. Històrica #agomeg d’@EscoltesiGuies on ens hem desfet dels lligams externs estatutaris. Nosaltres decidim nostre futur.

Oriol Caño @uricano El #batecdecau s’ha accelerat avui a #agomeg. L’any que ve, més i millor! @EscoltesiGuies

AEiG Sant Narcís @AEiGSantNarcisAra sí, l’#agomeg s’ha acabat! Els caps de St. Narcís necessitem moltes hores de son... i gràcies a tots per fer-ho tant gran! #batecdecau

Nona Gómez @Nonagn Gràcies a tots per aconseguir que l’AGO hagi estat tot un èxit! Estem encantats d’haver-vos acollit, ho tornaríem a fer! #batecdecau #agomeg

Joana Micó @joalolaJa des de casa, dutxadeta i al sofà, agrair la feinada de la @demgirona. Fins ara la millor #agomeg a què he assistit. #batecdecau

Arnau Garcia @Arnau_Felicitats @EscoltesiGuies per l’#agomeg pel bon ambient, la bona feina, la maduresa, la serenor i l’atreviment. #batecdecau #sócdecau

el C

orre

u__

86__

tard

or

La meva primera AGO va ser l’any 2007, havia d’anar-hi sí o sí, ja que havia d’assistir a una assem-blea per poder fer FOCA i jo no havia pogut anar a la Trobada 0 ni a l’Assemblea de Demarcació.

25 de novembre, Tàrrega. Tinc una imatge. El tea-tre ple, moltíssimes persones amb fulard, mai (i quan dic mai és mai) havia vist tanta gent amb fulard, amb camisa, amb insígnies... El meu cap només es feia preguntes: existeixen tants caps? Això és Minyons? Què fa tanta gent perdent un cap de setmana aquí? Què passa a l’AGO que els porta a tots?

Allà, per primer cop, vaig creure que el món es podia canviar. I que estant allà, estàvem treballant per fer-ho possible. I #MEGmocionava...

Han passat els anys. I des d’aleshores he trobat molt important l’assistència a totes les assem-blees, perquè no hi ha altre lloc on fer bullir l’olla entre tots, on prendre decisions per direccionar el moviment, on veure més enllà de l’horitzó de l’agrupament, del sector o de la demarcació, per-què anem molt més lluny.

M’han demanat la meva opinió... i aquestes són les línies que en puc escriure, no tinc clar que pugui plasmar-ho. Tants caps junts, tants fulards d’arreu, i tots amb els mateixos objectius, tots treballant hores i hores i hores per les branques, pels agrupa-ments, PER L’ESCOLTISME. Treballant per “deixar el món una mica millor de com l’hem trobat.” Això és molt bèstia!

L’AGO és un espai per seguir aprenent, creixent, transformant... i si és cert que hi ha moments que no pots més, no passa res, B. Powell va donar la solució a aquest problema fa molt temps: que no saps què estàs votant?; que no has tingut temps de llegir part de la documentació?; que tens dub-tes del relleu que proposen? Cap problema, recor-da la primera llei escolta: “fem confiança”.

anna jorqueraMembre de l’Àmbit de Comunicació

Vaig al cau des de que tenia 6 anys i en sóc cap des de fa 4. M’encanta. Actualment, mol-ta gent qüestiona la quantitat de temps que invertim en aquesta tasca i, sobretot, que ho fem sense cobrar. No entenen que, sent tan joves i amb els temps que corren, estiguem “perdent el temps” organitzant sortides, cam-paments i activitats per a nens. No entenen que portem un fulard al coll, que siguem adults i juguem a jocs de córrer i que fem de “cangur” amb remuneració 0. “Què motiva aquests idealistes i sectaris hippies a treballar voluntàriament?” és la seva gran pregunta. Aquí hi ha gat amagat.

Se’ns ha titllat de moltes coses i molt pocs veuen que darrere d’aquest col•lectiu s’amaga un gran potencial. Que davant aquesta crisi crònica -que també ens afecta-, encara exis-teixin joves amb iniciativa, responsables, com-promesos i motivats per moure, amb pocs recursos, grans projectes. Resulta sospitós.

Per què tanta desconfiança? No crec que siguem uns il•luminats, jo, almenys, no m’hi considero. Nosaltres, els escoltes, som per-sones que creiem en el canvi i creiem que l’educació en el lleure a través de valors és un pas que ens acosta a una societat més cons-cient, crítica i compromesa.

clàudia càlix TriasCap d’agrupament i cap de PiC a l’AEiG Joan Maragall (Dem. Barcelonès, Sector I)

Joves voluntaris

ME

G o

pin

a__

21

Descobrint l’Assemblea General

el C

orre

u__

86__

tard

or

La llicència federativa

de muntanya a través de MEG

>Text:>Àmbit>de>Natura

Tot i així existeixen modalitats de llicència per a joves a un preu molt interessant que, segons com, podem compensar simplement amb el fet d’usar refugis de muntanya guardats. Heu de tenir en compte, però, que la federació és individual i que no us faran des-comptes per ser un grup.

Hi ha moltes modalitats de llicència en funció de qui-nes són les activitats de muntanya que realitzeu. Les podeu consultar aquí: http://www.feec.cat/menu-feec/llicencies.

Les llicències valen per l’any en curs, de manera que si la voleu fer val la pena fer-la a principis d’any. Tot i això, com a novetat aquest any hi ha hagut llicencies per quadrimestre.

Alguns caps pensareu que ara no la necessiteu per res, perquè fent de cap ja teniu tots els caps de set-mana ocupats i no teniu temps per anar a la munta-nya pel vostre compte, i que quan us caldria és quan deixeu l’agrupament. Doncs heu de saber que tam-bé és possible formar part del Centre Excursionista a traves de Xarxameg, així quan hagueu deixat el cau també podreu aprofitar aquest servei.

Fins aquí les notícies, i feu moltes excursions!

Pocs caps ho saben, però fa uns anys que és possible tramitar la llicència federativa de muntanya a través de MEG, és a dir que totes aquelles persones que en som membres podem tramitar-la sense haver de formar part d’una altra organització excursionista.

Això és així perquè ja fa uns anys que existeix el Club Excursionista Minyons Escoltes i Gui-es, i a través seu tots els que som membres de MEG ens podem federar i ens estalviem pagar la quota d’un altre centre excursionista, és sufi-cient amb la que ja paguem a MEG.

És interessant que ens federem?Això una mica cadascú ho ha de decidir pel seu compte. Alguns potser ja formeu part d’algun centre excursionista del vostre poble o barri i ja ho teniu solucionat, però potser alguns feu ser-vir clubs virtuals com el Mad team o no us heu federat mai. En aquests casos, fer-ho a través de MEG pot ser una bona opció.

També ens podem plantejar l’opció de federar les nostres unitats. En aquest cas, però, sembla que seria interessant mirar quines són les activi-tats que voleu fer, ja que a la pràctica la llicència federativa és bàsicament útil per l’assegurança que ofereix i, en formar part de MEG, ja tenim una assegurança que ens cobreix la majoria d’activi-tats que fem en el nostre dia a dia , i que ens permet també fer ampliacions per activitats concretes.

Esp

ai

mu

nta

ny

a__

22

el C

orre

u__

86__

tard

or

Campaments i Més

>Campaments>i>Més,>>10>anys>acampant>amb>tu

Per>què>es>va>decidir>crear>un>servei>de>campaments,>primer>amb>ATAC>i>després>amb>Campaments>i>Més?L’ATAC sorgeix d’una iniciativa conjunta amb l’administració, el llavors Institut de la Joventut de la Generalitat, i neix per a donar resposta a les nos-tres mancances. Cada vegada ens costava més tro-bar llocs per a poder acampar, principalment quan comencen a declarar-se les zones protegides dels parcs naturals i quan augmenta el nombre de grups que volen acampar, es fa evident la necessitat d’unir esforços en un projecte comú, per tal de superar mancances comunes i lluitar contra una legislació que és cada vegada més restrictiva i que ens dificul-ta una activitat imprescindible per al desenvolupa-ment del nostre projecte educatiu.

Creus>que,>al>llarg>d’aquests>10>anys,>s’han>acomplert>els>objectius?I tant que s’han acomplert! Cal continuar treballant, evidentment, perquè continua sent difícil fer els campaments com a alguns ens agradaria, però crec que com a mínim hem aconseguit aturar algunes de les normatives restrictives i hem aconseguit també, a través de les nostres relacions, posar en evidencia la importància de les nostres activitats a la natura.

Quin>model>de>servei>vau>voler>crear?>Teníeu>algun>referent>internacional?Doncs no existia cap referent a Europa, de fet, diria que encara Campaments i Més és un servei únic a Europa. Clar que també és veritat que a Europa no tenen les dificultats que nosaltres tenim a Catalunya. A França o a Irlanda, per exemple, un escolta pot acampar on cregui oportú. Vam fer una anàlisi de les necessitats dels nostres grups, i vàrem pensar en el servei que ens hagués agradat tenir a l’abast quan érem caps, aquest va ser el nostre punt de partida.

Quins>són>els>teus>desitjos>per>als>propers>10>anys>de>Campaments>i>Més?Sempre deia que el principal objectiu de Cam-paments i Més era acabar desapareixent, perquè havíem de poder fer com els francesos, tenir un esta-tut especial. Com que ja tinc clar que això és exces-sivament utòpic, desitjaré que continuï creixent, en serveis, recursos i molts campaments!

Campaments>i>Més>estem>d’aniversari!>Ara>fa>10>anys,>després>de>la>dissolució>d’ATAC>(Associació>d’entitats>per>al>foment>dels>Terrenys>d’Acampada>de>Catalunya),>Minyons>Escoltes>i>Guies>de>Catalunya>va>decidir>crear>el>seu>propi>servei>de>terrenys>d’acampada.>Per>saber>com>va>començar>tot,>entrevistem>l’Imma>Rodríguez,>coordinadora>del>servei>des>dels>inicis>l’any>2003>fins>al>2008.

__23

Hem>renovat>el>web!

www.campaments.cat

SEGUEIX-NOS TAMBÉ A LES XARXES SOCIALS

@campaments

Campaments i Més

Acabes>de>plegar>de>l’agrupament,>de>l’equip>de>demarcació>o>d’un>equip>general?T’agradaria>continuar>col·laborant>amb>MEG>però>ja>no>tens>temps?

Col·labora>amb>nosaltres>

Junts>farem>un>Moviment>més>fort!

xarxameg de la FJS

Com?Fent-te donant i col·laborant econòmicament:

» 15€ / any (exclusiu per a menors de 30 anys)

» 30€ / any » 60€ / any » 90€ / any » 120€ / any » Altres (+ de 120€/any)

__24

Per>què?Per poder obrir noves línies de finançament que permetin:

» Reforçar el sosteniment econòmic de l’entitat

» Obtenir independència del finançament públic

» Crear xarxa econòmica al voltant de MEG » Crear altres eines de vinculació a l’entitat

Per reforçar-nos com a Moviment, disposant d’una base social i de micromecenatge sòlida.

Quins>projectes>es>finançaran?

» Centres Escoltes » Terrenys d’acampada » L’Escola de Formació de MEG » Publicacions » Altres projectes estratègics de MEG

Què>t’oferim? » Els més de 70 serveis

vinculats al carnet de xarxameg (consulta’ls a www.xarxameg.cat)

» Retorn dels projectes finançats

Com>puc>fer-me>donant?•>Envia’ns>un>correu>electrònic>a>info@xarxameg.cat

•>Consulta>el>web>www.xarxameg.cat•>Truca’ns>al>93>590>27>00

és la teva opció!

Accés>a>les>assegurances>

de>la>FEEC

NOVETAT!

Recordem...>l’inici>de>la>coeducació>als>agrupaments

Influenciats>pels>vents>de>renovació>pedagògica>de>finals>del>franquisme>i>pel>maig>del>68>a>París,>el>nostre>moviment>va>començar>a>revisar>i>qüestionar-se>alguns>aspectes.>Una>qüestió>fonamental>a>abordar>era>la>coeducació,>atès>que>fins>aleshores>els>agrupaments>i>les>branques>eren>separadament>de>nois>i>de>noies>i>pertanyien>a>dos>moviments>diferents.

L’aplicació>de>la>coeducació>es>va>dur>a>terme>gràcies>al>>treball>de>la>Taula>Pedagògica,>>on>coincidien>els>responsables>dels>equips>>de>branca>dels>dos>moviments;>i>d’una>comissió>de>treball>específica,>per>reflexionar>què>significava>a>nivell>pedagògic>i>metodològic>i>com>s’havia>de>fer>el>procés>de>transició>als>agrupaments>i>al>moviment.

De>quina>necessitat>partia>el>projecte?>Calia normalitzar en un context educatiu les relacions entre nois i noies, tal com ja s’estava fent en les escoles del país que seguien criteris de renovació pedagògica.

Quins>objectius>es>proposava?Volíem impulsar que des dels agrupaments i les bran-ques es plantegés un treball conjunt que permetés aca-bar en la fusió.

Quin>va>ser>el>teu>paper?Des de l’equip general de les branques Llobatons i Daines vam decidir exemplificar el treball conjunt i compartit, tot imaginant com havia de ser el procés de fusió i, sobretot, treballant les orientacions que calia donar als caps.

Creus>que>es>va>assolir>el>resultat>esperat?>Com>es>va>materialitzar?Sí. A nivell general, ben aviat es va començar a treba-llar amb equips pedagògics mixtos a moltes demarca-cions, a fer formacions conjuntes, etc. Als agrupaments es va avançar de forma encara més ràpida, un cop es van afeblir les resistències que havien aparegut en alguns sectors.

Actualment>es>percep>a>MEG>l’empenta>d’aquesta>feina?>Com?>Ningú sap imaginar-se el moviment d’una altra mane-ra que educant i vivint de forma conjunta nois i noies. I també hi ha el convenciment que cal continuar revi-sant com es treballa la coeducació, sobre quines bases es plantegen els projectes, com s’aborda el tractament del gènere, com es distribueixen funcions i responsabi-litats... És un encert mantenir bones pràctiques com ara que els equips de responsables generals i de les demar-cacions siguin mixtos.

Com>veus>l’escoltisme>i>el>guiatge>avui?>El veig bé, potser més necessari que mai i molt més valorat que en d’altres etapes anteriors, tocades de “posmodernitat”. Crec que té alguns reptes perma-nents, com la penetració en sectors de la població amb major fragilitat social o mantenir la seva viabilitat amb una estructura fonamentalment voluntària quan l’exigència en moltes qüestions és cada cop més gran.

Podeu llegir l’entrevista completa a www.xarxameg.cat/debats

xarxameg de la FJS

Ens>ho>explica...>

Teresa>Climent

Va>entrar>a>l’escoltisme>als>17>anys,>com>a>cap>de>llobatons>a>l’AE>Jaume>Balmes,>a>Barcelona.>Al>cap>de>dos>anys>es>va>incorporar>al>comissariat>de>la>branca>Llobatons,>del>qual>més>endavant>va>ser>coresponsable.>

En>els>darrers>anys>ha>treballat>a>la>Fundació>Serveis>de>Cultura>Popular>i>a>la>Fundació>Jaume>Bofill,>tot>dissenyant>i>posant>en>marxa>projectes>educatius>i>culturals,>així>com>en>la>identificació,>avaluació>i>suport>a>iniciatives>d’entitats>i>moviments>socials.

__25

Després de la Descoberta d’estiu al Solsonès, hem començat a fer una aproximació als Fets i Figures de 1714, que ens ocuparà pràcticament tot el curs 2013-14.

10>de>setembreA l’Arc de Triomf de Barcelona vàrem començar la Ruta Onze de Setembre que recorre 11 espais de la memòria. S’inicià al costat on hi havia hagut l’estàtua de Rafael Casanova, seguint pel Con-vent de Sant Agustí Vell (on únicament va restar dempeus una ala del claustre), l’espai de l’antiga Acadèmia Militar (actual Estació de França), on es formaven els comandaments de la Coronela, el Pla de Palau (testimoni dels últims esforços de resistència i lloc on Felip V va fer penjar el cap del general Moragues), el lloc exacte on es va construir la Piràmide del Born (enderrocada el 1714) com a símbol de la victòria inicial que el 1706 les tropes catalanes van infligir a les borbò-niques, per acabar a la plaça de Sant Pere de les Puel·les, on se suposa que devia haver-hi hagut un fossar, avui oblidat, potser tan important com el de les Moreres.

19>d’octubreLa casa natal de Rafael Casanova (1660-1743) a Moià és ara un museu. Al pis superior s’explica la història de la família Casanova i dels fets que van portar a l’11 de setembre del 1714. Segurament és cert que, tal com es relata a la novel·la Victus, el protagonisme d’en Rafael no va ser tant relle-vant com s’ha mitificat, però el fet de trepitjar la casa on va viure, llegir els panels de l’exposició i veure el vídeo que repassa els esdeveniments d’aquells dies, va permetre endinsar-nos en un moment clau de la nostra història.

16>de>novembre

En Quim Torra, director del Born Centre Cultu-ral, ens va explicar el procés de conversió de l’antic mercat central en l’actual Centre Cultural. Tot seguit ens va descriure el jaciment: l’hostal, la taverna, l’adrogueria, el local on llogaven mules, el comerç dels holandesos establerts a Barcelo-na que exportaven aiguardent al nord d’Europa, la casa del cirurgià, el carrer dels fabricants de cordes de viola, el carrer del joc de la pilota... un barri d’una ciutat dinàmica, activa i pròspera. Des-prés vam baixar a trepitjar els carrers empedrats reals del segle XVIII: una experiència emocionant. L’exposició temporal està plena de muntatges audiovisuals innovadors que fan que el visitant se senti completament immers en l’ambient de la Guerra de Successió a Barcelona. A l’exposició permanent es mostren molts dels objectes trobats a les excavacions que recorden com vivien aquells barcelonins de fa tres segles. Totes les explica-cions sentides o llegides al Born et fan adonar de la valentia i el coratge dels 38.000 barcelonins que durant tants mesos van resistir davant l’exèrcit més ben preparat d’Europa: el francès. 86.000 soldats borbònics van recular diverses vegades davant els contraatacs d’una ciutat que va estar quasi catorze mesos assetjada, durant els quals van caure tres bombes per habitant.

Més informació a: www.xarxameg.cat

Grup d’Antics Escoltes i Guies de la FJS

Fets>i>figures>de>1714Text:>Jordi>Canet>(membre del grup d’Antics Escoltes i Guies de la Fundació Josep Sans)

__26

el C

orre

u__

86__

tard

or

16,53

Brownsea, la teva botiga de material d’escoltisme, campisme i natura. Som naturals!Calàbria, 88 · 08015 · Barcelona · Tel.: 93 424 25 66 · www.brownsea.netBrownsea, la teva botiga de material d’escoltisme, campisme i natura. Som naturals!Calàbria, 88 · 08015 · Barcelona · Tel.: 93 424 25 66 · www.brownsea.net

Sabies que...

Els fulards de Brownsea

són confeccionats per una

associació que treballa per

aconseguir la integració social

i laboral de persones en

situació d’exclusió social?

(unitat i IVA no inclòs)5,82

DESCOMPTES

per a GRUPS!

Consulta’ns

No t’oblidis la camisa!

Comprar els fulards

a Brownsea té valor afegit

Entrevista: Gent de Moviment

Jordi>Bonet (Barcelona,>1925)>va>fer>els>primers>

campaments>quan>era>un>follet>el>1933>amb>l’Agrupament>Mare>

de>Déu>de>Montserrat,>dirigit>per>mossèn>Batlle,>un>dels>fundadors>>

de>l’escoltisme>català.>Va>ser>escolta>durant>el>franquisme>fins>

arribar>a>ser>el>primer>comissari>general>de>Minyons>Escoltes.

Sense vostè l’escoltisme i el guiatge català

no serien el mateix actualment.

Potser no, vaig tenir sort de viure un moment

històric crucial i ser el primer comissari

general. Això em va permetre assolir reptes

del moviment i situar-lo a escala mundial

preservant la identitat catalana.

Però sempre insisteix que sense mossèn

Batlle, el cofundador de l’escoltisme a

Catalunya, no hagués estat possible.

És clar que no! Mossèn Batlle em va acom-

panyar en els meus primers campaments

durant la Pasqua de 1936 quan tenia 11

anys. Aleshores encara no havia fet la

promesa però en tinc un molt bon record.

Era un gran educador i tocava l’orgue a la

Parròquia de Gràcia amb un grup de joves.

Aquests van deixar d’anar-hi perquè pre-

ferien participar amb escoltes del barri. Ell

va investigar de què anava i va muntar un

nou agrupament.

Com es va reprendre l’activitat escolta

després de la guerra?

Mossèn Batlle es va amagar a Suïssa durant

la guerra i va aprendre molt de l’escoltisme

suïs, belga i francès. Els màxims diri-

gents escoltes d’aquests països van venir

a Catalunya a fer formacions i d’aquí va

sorgir FOCA. Llavors, mossèn Batlle va

cridar als pares i mares de l’agrupament

per reprendre’n l’activitat durant el fran-

quisme. Jo no vaig fer la promesa fins els

anys 40, després de la guerra. Llavors vaig

ser cap de 1943 a 1948 i hi havia Lloba-

tons, Minyons [actuals Ràngers i Pioners]

i Guies. Els caps ens vam comprometre a

tirar endavant l’escoltisme català.

El vincle amb mossèn Batlle va ser fort.

El darrer any de malaltia vam estar cada nit

dos escoltes fent-li companyia. Vaig lluitar

perquè el bisbe de Barcelona reconegués la

seva tasca i així va ser, ja que el va nome-

nar consiliari diocesà d’escoltisme. El 1954,

després d’estar un temps desconnectat de

l’escoltisme, em vaig posar al capdavant

del projecte per donar-li continuïtat.

Aquesta era la seva promesa?

La vaig intentar complir. Després de la

mort de mossèn Batlle es va fundar la

Delegació Diocesana d’Escoltisme, de la

qual em van nomenar delegat; em con-

vertia en el primer comissari general de

Minyons Escoltes. Un dels objectius era

estendre l’escoltisme pel territori i es va

crear l’Oficina d’Informació i Coordinació

de l’Escoltisme Català, que ens va servir

per fer formacions a tot Espanya.

Com va ser la relació amb l’escoltisme

espanyol?

L’escoltisme català ha ajudat a l’espanyol a

progressar. Jo deixo de ser comissari gene-

ral per presidir el Movimiento Scout Cató-

lico inventat pels catalans. És un moviment

i no una associació perquè es volia man-

tenir la personalitat de l’escoltisme català;

havíem de lluitar per preservar la cultura

perquè no era un dret sinó una obligació.

I què va passar amb les guies?

Estava clar que el mètode que utilitzaven

les noies era el mateix però a nivell mun-

dial els anys 60 encara existia la separa-

ció de gèneres. Tot i així, nosaltres vam

apostar per un doble comissariat amb un

noi i una noia.

Durant el franquisme d’on provenia el

finançament?

Dels pares i les mares, però sense l’Església

no hagués estat possible. Van ser els cape-

llans que van veure que aquest era un bon

camí per educar en la fe, una peça impres-

cindible pel progrés personal.

En què l’ha ajudat l’escoltisme?

A ser una bona persona en totes les facetes

de la meva vida. Quan vaig fer la prome-

sa em van demanar per quant temps seria

escolta i ho continuo tenint clar: per sem-

pre més. Puc confiar en els escoltes, i una

mostra és que gran part dels arquitectes

que treballen a la Sagrada Família ho són.

Parlant del tema, quan veurem la Sagrada

Família acabada?

En Gaudí sempre contestava que el més

important és fer les coses ben fetes, ja que el

seu client no té pressa. Tardarem uns 8 anys a

fer la torre central i llavors faltarà la creu de

dalt. Gaudí, el geni, ens demanava que fóssim

fidels a les seves idees però que féssim l’esforç

d’interpretar-les. Ens ho va posar fàcil.

Amb 88 anys continua venint cada dia

al temple.

Què vols que faci? Tinc salut i d’aquí un

mes i mig, si tot va bé, aniré a esquiar. La

primera vegada que ho vaig fer va ser amb

mossèn Batlle.

“Puc>confiar>en>els>escoltes,>>

i>una>mostra>és>que>gran>part>

dels>arquitectes>que>treballen>

a>la>Sagrada>Família>ho>són”

Text i foto: Meritxell Parramon (membre de l’Àmbit de Comunicació)

“L’escoltisme>català>ha>ajudat>l’espanyol>a>progressar”

el C

orre

u__

86__

tard

or