La Renaixença

Que es?

La Renaixença és un moviment cultural català que arriba a la seva esplendor durant la segona meitat del segle XIX. El seu nom va sorgir de la voluntat de fer renéixer el català com a llengua literària i de culturadesprés dels segles de diglòssia respecte al castellà

Característiques de la Renaixença

Fantasia i imaginació, idealisme, fe en les utopies.

Rebuig de les normes literàries clàssiques i exaltació de la llibertat artística(individualisme)

Recerca de les arrels, defensa de les llibertats nacionals.

Valoració de l'estat d'ànim i de la bondat natural de l'individu

Etapes de la Renaixença

La diglòssia (1833 - 1859)

La llengua catalana disposa de manifestacions de caràcter popular comobres de teatre, goigs i col · loquis, però la burgesia va adoptar lacostum aristocràtica d'escriure en castellà. La majoria de laliteratura és de tema català però escrita en castellà. El fet deque encara es dictaven lleis o normatives escolars en contra de l'úsde la llengua catalana ens indica la seva persistència en ús quotidià.

1833 Publicació del poema Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau1841 Publicació d'un poema del valencià Tomàs de Villarroya1859 Primer any en què s'organitzen els "Jocs Florals".

El prestigi de la llengua (1877 - 1892)

S'introdueixen les teories naturalistes i realistes que afecten sobretot al teatre i la narrativa. Apareix el narrador més important:Oller. Verdaguer i Guimerà es consoliden com autors.

1879 Es consolidenels Jocs florals valencians, de caràcter bilingüe, Lo Rat Penat.1879 Apareix el Diari Català1889 Valentí Almirall publica Lo Catalanisme1892 La Unió Catalanista presenta les Bases de Manresa

Entre els autors de la Renaixença destaquen aquestes:

Jacint Verdaguer

Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, 17 de maig del 1845 – Vallvidrera, 10 de juny del 1902) és un dels més grans poetes que han donat les lletres catalanes, i el màxim exponent de la Renaixença

També es coneix a Jacint Verdaguer com a Mossèn Cinto Verdaguer, pel fet de ser sacerdot.

. 

Les seues obres mes importants son:

L’Atlantida és un poema escrit en català per Jacint Verdaguer el 1877. aquesta obrava obtenir un premi especial en els Jocs Florals de Barcelona d'aquest mateixany i pel seu èxit va suposar un impuls al moviment de la Renaixença.

Canigó és un poema èpic de 1886 escrit per Jacint Verdaguer que constitueix un dels poemes clau de la Renaixença catalana. Aquest poema (que és un llibre) conté una descripció geogràfica dels Pirineus catalans que es desenvolupa a través de la figura mítica del Comte Tallaferro, un valent i ferotge lluitador contra els sarraïns.

Manuel Milà i Fontanals

Manuel Milà i Fontanals (1818, Vilafranca del Penedès - 1884) fou un filòleg, erudit i escriptor català. Se'l considera un dels impulsors de la Renaixença, gràcies als seus esforços en la restauració dels Jocs Florals, i en el camp de l'ortografia.

Es va llicenciar en Dret a l'Estudi General de Barcelona. Tingué com a mestre i conseller l'erudit Gaietà Renom (escolapi). Entre 1838 i 1844 va estudiar aParís, i va estudiar directament sobre els manuscrits la poesia provençal. A partir de 1845, retornà a Cataluya, es va doctorar en Filosofia i Lletres i un any després guanyava la càtedra de Literatura a la Universitat de Barcelona.

Víctor Balaguer

Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 1824 - Madrid, 1901), autoanomenat Lo trobador de Montserrat, fou un polític, escriptor, poeta i historiador català.

Fou autor de peces de teatre romàntiques en castellà i en català, i escrigué Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón. Com a historiador no fou pas un investigador erudit, sinó un divulgador romàntic del passat històric de Catalunya que barrejava fets reals i llegendes, amb una forta intenció nacionalista.

LA RENAIXENÇA VALENCIANA

OPINIONS

Els orígens sobre la Renaixença al País Valencià s’han centrat en la discussió de considerar la Renaixença o bé com una filla o una conseqüència de la Renaixença a Catalunya, o bé com un moviment nascut autòcton.

Joan Fuster el 1956 afirma que "La Renaixença valenciana será un fillol de la Renaixença del Principat, i no, com Ros i Galiana podien fer preveure, una prolongació del moviment local setcentista innervat pels clàssics.[1]Opinió, però, força categòrica que el mateix Fuster sembla evitar en el seu famós llibre Nosaltres, els valencians i que finalment matisa el 1973 on apunta el coneixement dels clàssics i les propostes de dignificació del Valencià anteriors a la meitat del segle XVIII.[2]

Personatge més destacat

Teodor Llorente Olivares fou un poeta nascut a València el 7 de gener de 1836 al si d'una família de juristes, escriptor en llengua valenciana i castellana i mort en la mateixa ciutat el 2 de juliol de 1911. És el poeta més important de la Renaixença valenciana

TEODOR LLORENTE