la renaixença blava

2
Aquest treball batejat com a Renaixença Blava , és una picada d´ullet a l´inmortalitat de l´art i la cul- tura, disciplines sense fí com el balu de la mar i el cel. És un modest intent d´enriquiment artístic mitjançant la fusió de tres renaixences anacròni- ques, el pati renaixentista, el movi- ment cultural i artístic català de la Renaixença que li dona nom i sentit i el ressorgimnent contemporani de les noves técniques Fab Lab. Aquest gresol atemporal, té com a primer objectiu impactar al seu visi- tant pel seu color, el blau pantone 293, que farà contrast amb els vermellosos murs i els grisencs de la pedra, donat que el seu disseny està enjoiat amb els tresors classics del passat1 i ten- deix a mimetitzar-se amb l´entorn, després del primer apropament del visitant, aquest vernacle, l´acull en el seu interior, convidant-lo a llegir els seus murs. Aquests gravats, per no allargar-nos amb el concurs, són textos de l´article " A la recerca de l´arquitectura nacio- nal" de Lluis Doménech i Montaner, i del literat local Josep Felip Vergez, però sería convenient afegir més. Aquest singular vernacle, estarà cons- truit en tauler de fibra MDF, el gruix i la dimensió de les peces verticals, dependràn del tauler disponible al lloc i al moment, i de la taula de la ma- quinària cnc que l´ha de tallar, serà tan sols questiò d´adequar els arxius dxf. Un cop tallades les peces seràn tracta- des amb una imprimació i pintades amb pantone 293. La seva ubicació al pati dependrà completament de l´alçada de l´arc metàl.lic que suporta la corriola del pou o de que aquest és pugui treure. En el cas de no ésser factible la seva ubicació central s´hauríen de pendre dues mesures: La primera podria ser col.locar-la en qualsevol dels quatre quadrants que surten de dividir el pati pels seus eixos, fins i tot és podríen posar dues contraposades a la diagonal, amb diferénts textos gravats. La segona seria doblar les mesures del vernacle per sobrepassar l´alçada del esmentat element del pou. Això darrer complicaria una mica el tall de les peces i el cost total, però sens dubte l´espectacularitat de l´obra seria també doblegada. Finalment fer constar que aquesta interven- ció pot ser desmontada i traslladada a un altre lloc, un cop finalitzada l´exposició. 1- Cita l´article, A la recerca de l´arquitectura Nacional. De Lluis Doméncech i Montaner. En agraïment a Esther Verdos Carreras, per la seva ajuda en l'elecció de les poesies , i les seves correccions en el meu maldestre Català . MEMÒRI

Upload: david-perez

Post on 10-Aug-2015

150 views

Category:

Design


0 download

TRANSCRIPT

Aquest treball batejat com a Renaixença Blava , és una picada d´ullet a l´inmortalitat de l´art i la cul-tura, disciplines sense fí com el balu de la mar i el cel. És un modest intent d´enriquiment artístic mitjançant la fusió de tres renaixences anacròni-ques, el pati renaixentista, el movi-ment cultural i artístic català de la Renaixença que li dona nom i sentit i el ressorgimnent contemporani de les noves técniques Fab Lab.

Aquest gresol atemporal, té com a primer objectiu impactar al seu visi-tant pel seu color, el blau pantone 293, que farà contrast amb els vermellosos murs i els grisencs de la pedra, donat que el seu disseny està enjoiat amb els tresors classics del passat1 i ten-deix a mimetitzar-se amb l´entorn, després del primer apropament del visitant, aquest vernacle, l´acull en el seu interior, convidant-lo a llegir els seus murs.

Aquests gravats, per no allargar-nos amb el concurs, són textos de l´article " A la recerca de l´arquitectura nacio-nal" de Lluis Doménech i Montaner, i del literat local Josep Felip Vergez, però sería convenient afegir més.

Aquest singular vernacle, estarà cons-truit en tauler de fibra MDF, el gruix i la dimensió de les peces verticals, dependràn del tauler disponible al lloc i al moment, i de la taula de la ma-quinària cnc que l´ha de tallar, serà tan sols questiò d´adequar els arxius dxf. Un cop tallades les peces seràn tracta-des amb una imprimació i pintades amb pantone 293.

La seva ubicació al pati dependrà completament de l´alçada de l´arc metàl.lic que suporta la corriola del pou o de que aquest és pugui treure. En el cas de no ésser factible la seva ubicació central s´hauríen de pendre dues mesures:

La primera podria ser col.locar-la en qualsevol dels quatre quadrants que surten de dividir el pati pels seus eixos, fins i tot és podríen posar dues contraposades a la diagonal, amb diferénts textos gravats.

La segona seria doblar les mesures del vernacle per sobrepassar l´alçada del esmentat element del pou.

Això darrer complicaria una mica el tall de les peces i el cost total, però sens dubte l´espectacularitat de l´obra seria també doblegada.

Finalment fer constar que aquesta interven-ció pot ser desmontada i traslladada a un altre lloc, un cop finalitzada l´exposició.

1- Cita l´article, A la recerca de l´arquitectura Nacional. De Lluis Doméncech i Montaner.

En agraïment a Esther Verdos Carreras, per la seva ajuda en l'elecció de les poesies , i les seves correccions en el meu maldestre Català .

MEMÒRI

TEXT PER GRAVATS INFERIORS

Tor¡t anuncia l´aparició d´una nova era per l´arquitectura., però necesari es confesar-lo, ens manca encara un public d´un gust i d´ideies afirmades, ens manca encara un public al qual l´ensenyament del dibuix decoratiu a les escoles o la pràctica en l´apreciació d´obres d´art, li donin un senti-ment artístic.

L´arquitectura moderna, filla i hereva de totes les passades, s´aixecarà per sobre de totes, enjoiada amb els tresors d´aquelles i amb els de l´indústria i la ciència.

A la recerca de l´arquitectura Nacional. Lluis Doméncech i Montaner.

TEXT PER GRAVATS LATERALS- Avant ciutat dels Comtes, de riu a riu ja estesa,Avant, fin son emprenga ta nau l’Omnipotent;t’han presa la corona, la mar no te t’han presa;del mar ets reina en cara; ton ceptre és lo trident

La mar, un dia esclava del teu poder, te criada,Con dos portells obrint-te suès i Panamà:Quiscun amb tota una India reinta t convida,Amb l’Asia, les Amèriques, la terra; l’Oceà.

D mossen cinto verdaguer.

No vinc avui, ohla Pàtria, tes glòries a retraure,No vull lo vel descorrer que ens tapa el teu passat,Dels llibres de ta historia no vinc la pols a traureMirant lo que has estat.No vull que al cor li doni bonança cap recordSi avui cançons t’envio, no són cançons de festaAvui lo roure altivol tornat s’ès débil canyaAhir amb ta senvera volta-ves tot lo mòn.

Josep Felip Vergez