RevoltesremencesSegles XIV-XV

Maria Esther del Alcázar i Fabregat IES. Dr. Trueta. El Prat de Llobregat

S. XI. De pagesos a remences

Fins els segle XI els pagesos eren relativament lliures, quan la població total rondava els 250.000 habitants a Catalunya.

A causa de la revolta feudal (1030-1060), els nobles s’independitzen i els comtes de Barcelona els cedeixen la potestat dels seus castells. Amb això el senyor feudal es fa amo de les vides i les hisendes dels pagesos que vivien al terme del seu castell.

s. XII i XIII. Empitjora la situacióSegle XI: s’adscriuen els masos a la gleva -“masos servils”-. Es lliga el pagès i família a la terra i el mas, sense permetre’ls marxar. Si el mas canvia d’amo, els camperols passaven amb el mas i la terra.

Segle XII i XIII, la situació s’agreuja amb impostos abusius i serveis vexatoris, implantant-se els «mals usos», la remença personal i el «dret de maltractar», (Corts de Cervera, 1202). La remença es el que el pagès havia de pagar al senyor si volia abandonar el mas.

Els reis, i a vegades l’Església –amb les Pau i Treva-, van dictar disposicions antiremences que quasi mai es van acomplir. La majoria de senyors feudals, inclosa l’Església, tenien remences.

s. XIV. Època de calamitats

1333 és “lo mal any primer” de les calamitats: epidèmies de pesta, males collites i fam.

Molts masos petits foren abandonats per la mort dels seus habitants o perquè fugien a les ciutats: eren els «masos rònecs».

Amb això va caure la renda feudal, però els senyors es van quedar amb els masos rònecs i van oprimir encara més als pagesos supervivents.

s. XV. El Sindicat remença• A mitjans del s. XIV i inicis del XV, la

Corona recolza als remences, i s’enfronta amb els senyors que finalment s’imposen.

• L'any 1448 el rei Alfons, des de Nàpols, autoritza les reunions de pagesos per tractar de la supressió dels mals usos i recaptar fons per pagar al rei la seva intervenció. Es constituí un gran sindicat pagès, que només al 1448-1449 va tenir més de 300 reunions en el bisbat de Girona. Va ser el primer de tota Europa.

s. XV. Guerra civil i els remences de Verntallat

Mas remença

de Quer

A 1462, la Corona vol recuperar el seu domini polític i això la porta a recolzar als remences que han començat la revolta negant-se a pagar als senyors. Comença una guerra civil entre el rei i els senyors.

Verntallat organitza els remences de la muntanya (al voltant del castell d’Hostoles) i manté i amplia els seus territoris fins que deu anys després a 1472, el rei entra a Barcelona i esperen els concedeixi les seves reivindicacions, cosa que no fa.

s. XV. 2ª revolta remença

El rei no acompleix les promeses i creu calmar els remences donant el castell d’Hostoles a Vernatallat i anomenant-lo vescomte.

Puja al tro Ferran II –el Catòlic- que retorna els drets als senyors per tal de tenir pau, i aquests exigeixen els impostos als pagesos, inclosos els endarreriments. Els remences es neguen a pagar. Vernatallat els arma. Ferran II els promet eliminar els mals usos i Verntallat li jura fidelitat i atura el moviment.

s. XV. Ofensiva feudal i reorganització sindical

Els senyors endureixen les mesures per cobrar els impostos. Comença la 2ª. Revolta remença amb Sala –més radical que Vernatallat- al capdavant.

Dura 6 mesos i acaba tràgicament amb l’execució de Sala, després de la derrota davant un exèrcit de la ciutat de Barcelona que compta amb el suport reial.

Els senyors tornen a les seves exigències i els remences reorganitzen el Sindicat i la lluita.

s. XV. Arbitral de Guadalupe i recuperació de drets.Ferran II ho atura aquí, negocia amb Vernatallat i signa la Sentència Arbitral de Guadalupe a 1486, on s’eliminen els mals usos a canvi de que els remences retornin els castells i acceptin el vassallatge.

Van ser els primers pagesos a Europa en aconseguir recuperar la seva dignitat.

Bibliografia• http://www.remences.com/menupral.htm

I enllaços:

http://www.remences.com/antecedents.htmhttp://www.remences.com/album1/remences_frame.htm

http://www.remences.com/CRONO_archivos/fullscreen.htm