10 11

1 Les arreLs profundesLa prehistòria i la història antiga

En quin moment ens trobem?

DaDes De Catalunya a la prehistòriapoblació: + 10.000 habitants (al paleolític)

esperança de vida: entre 20-30 anys (dones) entre 25-40 anys (homes)

Tota història té un abans, i això també passa en el cas de Catalunya. La prehistòria i la història antiga són els episodis històrics més antics de tota comunitat. Malgrat que Catalunya no era com la coneixem avui, tot un seguit de pobles i cultures van anar ocupant progressivament el territori, algunes vegades ho van fer pacíficament, però sovint els po-bles nouvinguts feien fora els altres. La suma d'uns i altres van establir les característiques culturals que van ser el punt d'inici per a les èpo-ques posteriors. Les restes més antigues que tenim al nostre entorn són les descobertes a Talteüll (el Rosselló), i pertanyen a un home que va viure fa 450.000 anys… Això és molt de temps enrere.

Aquí comencem un viatge que ens portarà a conèixer com era i què feia la gent que vivia en el nostre territori en temps tan llunyans. Els arqueòlegs són els científics que ens ajudaran a descobrir-ho. Ens hi acompanyes?

Destral prehistòrica.

Casa prehistòrica, Ginestar, Ribera d'Ebre.

Pintura rupestre del neolític. Escena de caça de l'abric dels Cavalls, a Valltorta (Castelló).

450.000 aC. Paleolític inferior. Homo erectus.

Home de Talteüll.

100.000 aC. Paleolític mitjà. Homo sapiens

de Neandertal. Mandíbula de

Banyoles.

40.000 aC. Paleolític superior. Homo sapiens

de Cromanyó. Cova de Serinyà.

8.000 aC. Epipaleolític. Art rupestre.

Caçadors i recol·lectors. El Cogul.

5.700 aC. Poblat neolític de Çatal Hüyük

(Anatòlia, Turquia).

4.500 aC. Neolític. Pastors i pagesos.

Ceràmiques. Bòbila Madurell.

4.000 aC. Inici de les cultures mesopotàmiques:

Sumèria, Acàdia, Babilònia.

3.050 aC. Inici de l'imperi egipci.

2.500 aC. Cultura megalítica. Dòlmens.

1.800 aC. Edat dels metalls.

1.200 aC. Edat del bronze,

800 aC. Edat del ferro. Formació

de tribus ibèriques.

600 aC. Fundació d'Empúries.

Màscara d'or trobada a la tomba del faraó Tutankamon.

Àmfora vinària

Pascual I de 20 a 25 ℓ

de capacitat.

Flauta prehistòrica, trobada a Eslovènia.

Vols conèixer els primers humans?

no deixis d’endinsar-te en aquestes pàgines; segur

que et sorprendran!

79

4. L

a Ca

talu

nya

mod

erna

78

4. L

a Ca

talu

nya

mod

erna

Fa molts dies que plou i la ciutat de Barcelona es resisteix a caure en mans del bàndol borbònic i perdre les constitucions pròpies i les llibertats tradicionals. L’exèrcit borbònic comença a estar ner-viós, perquè ha de conquerir tot el territori de la Corona d'Aragó per tal que Felip d’Anjou s’hi pu-gui instal·lar definitivament com a rei. Imagineu-vos quina tensió i quin perill es respiren!

Barcelona, d’uns 40.000 habitants, és assetjada per prop de 40.000 homes, castellans i francesos. La Coronela, milícia urbana formada per prop de 5.300 ciutadans, ha organitzat la resistència sota les ordres del Consell de Cent. La proporció de combatents, és, doncs, de 8 a 1!

La capital del Principat és assetjada des de fa més de tretze mesos. En total, s’hi han llançat unes quaranta mil bombes, sobre la ciutat, hi ha hagut més de cinc mil morts i uns vuit mil ferits. Els barcelonins participen activament en la guerra, fins i tot les dones i els nens!, que han construït importants línies de defensa. Aquesta gran resistència de Barcelona impressionarà tot Europa!

El Fossar de les Moreres és una plaça de la ciutat de Barcelona on cada 11 de setembre es commemora

la Diada Nacional de Catalunya i es ret homenatge als defensors de la ciutat, morts i enterrats en

aquest lloc després que la ciutat capitulés davant les tropes borbòniques de Felip V.

En el monument commemoratiu

del Fossar de les Moreres hi ha

inscrita la primera estrofa

del poema que Frederic Soler

«Pitarra» va dedicar als

defensors de la ciutat:

"Al Fossar de les Moreres

no s'hi enterra cap traïdor;

fins perdent nostres banderes

serà l'urna de l'honor."

Coberta del llibre The Case of the Catalans considered (Consideracions sobre el cas dels

catalans). La Corona anglesa no va complir el seu compromís de defensar les lleis

del Principat en cas que aquest estigués en perill i deixà els catalans a la seva sort davant les

tropes borbòniques. Arran d'aquest fet, el mateix 1714 diputats anglesos ja

van fer sentir la seva protesta pel que s'anomenà «el cas dels catalans».

Sota aquestes circumstàncies, la matinada del dia 11 de setem-bre de 1714, exactament a dos quarts de cinc, comença una de les batalles més cruentes de la guerra de Successió: la darrera defensa de la ciutat abans de la seva caiguda. Després d’inten-sos combats, l’exèrcit borbònic pot, per fi, accedir a la ciutat. L’endemà, les autoritats catalanes demanen les capitulacions.

Com ja saps, des d’aleshores, cada 11 de setembre celebrem la Diada Nacional de Catalunya, un dia en què recordem aques-ta actitud de valentia, reivindicació i resistència activa enfront de l’enemic.

SabieS que...?Voltaire (1694-1778), el gran escriptor francès, tenia una opinió

perfectament clara sobre Catalunya: «Catalunya és un dels països

més fèrtils de la terra… Catalunya pot sortir-se’n sense comptar

amb l’univers, però els seus veïns no poden sortir-se’n sense

Catalunya», a El segle de Lluís XIV (1751).

L’Onze de Setembre:

la gran commemoració dels cata

lans

Casalina

Beina de baioneta

Guaspa de baioneta

Mitja d'estam

Rosa vermella

Fusell

Botons d'estany

Baioneta de dolla

Espasa amb pom, mantí i petxina de plata

Sabata amb sivella de plata

Guaspa d'espasa

Beina d'espasa

Casaca

Corbata

Barret de tres pics o tricorni amb galó

de plata

La Coronela

150

8. C

atal

unya

.cat

151

8. C

atal

unya

.cat

Des de 1980 Catalunya ha viscut algunes de les transfor-macions més significatives de la seva evolució històrica al llarg del segle xx. La població ha experimentat un creixement molt gran des d’aleshores: dels sis milions d’habitants de la dècada dels vuitanta hem passat als set milions i mig d'avui. L’estancament demogràfic dels primers anys de la democràcia va donar pas a mitjan dècada dels noranta a una recuperació demogràfica que es va produir gràcies al creixement de la natali-tat i a l’arribada d’immigrants d’arreu del món, so-bretot del Magrib, de l’Àfrica subsahariana, la Xina i l'Amèrica Llatina.

També des de 1980 s’ha produït una transformació en l’acceptació de les formes de convivència: si durant la dictadura només s’acceptava la familia tradicional (pare i mare casats per l’església, i fills), en les darreres dècades han aparegut diversos tipus de famílies que no són estrictament la tradicional. El gènere, la religió, la cultura o el color de la pell han deixat de ser un condicionant per a la creació de noves formes de família.

Una societat més diversa!

La integració a les aules dels alumnes nouvinguts ha estat fonamental

per a la cohesió social del país.

assolint la plena

igualtat

Empresàries de les comarques

del Penèdès i el Garraf.

En política és un dels camps on s'ha avançat més en la igualtat entre homes i dones.

La igualtat entre homes i dones és cada dia més present en l'àmbit laboral.