regiment de la cosa pÚblica - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. la...

120
FRANCESC EIXIMENIS REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA en CATALÀ/CASTELLANO Selecció, pròleg i notes/Selección, prólogo y notas Albert Calderó i Cabré 1

Upload: buidiep

Post on 20-Sep-2018

220 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

FRANCESC EIXIMENIS

REGIMENTDE LA COSA

PÚBLICAen

CATALÀ/CASTELLANO

Selecció, pròleg i notes/Selección, prólogo y notasAlbert Calderó i Cabré

1

Page 2: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

Aquest llibre no podrà ser reproduït, ni total ni parcialment,sense el permís previ per escrit de l’editor. Tots els dretsreservats.

Este libro no podrá ser reproducido, ni total ni parcialmente,sin el previo permiso escrito del editor. Todos los derechosreservados.

Edició no venal/Edición no venal.Desembre de 1999/Diciembre de 1999.

ª de l’edició/ª de la edición: Estrategia Local, S.A.ª del pròleg i notes/ª del prólogo y notas:Albert Calderó i CabréTranscripció del text/Transcripción del texto: Frédéric WolfAdaptació i traducció del text/Adaptación y traducción deltexto: Júlia Recasens i Fontanet - J. Manel Albiol i MiquelDisseny i maquetació/Diseño y maquetación:Frédéric Wolf - Xavier FaehndrichImprès a/Impreso en: Alsograf, S.A.Dipòsit legal/Depósito Legal: B-46.989-99

Estrategia Local, S.A.Plaça de Castella, 3, 1er.08001 Barcelona

2

Page 3: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

Versió original catalana

(Traducción al castellano: página 61)

3

Page 4: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

4

Page 5: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

INTRODUCCIÓ

Francesc Eiximenis és un escriptor català delsegle XIV. Aquest franciscà nascut a Gironaviatjà per tot Europa, arribà a bisbe i fou conse-ller de la Corona catalano-aragonesa, del Papati dels jurats de València.

És precisament als jurats de la ciutat deValència que dedica aquest llibre escrit el 1383.Un "petit tractat" adreçat a "aquells qui regi-ment tenen de la comunitat" per tal que lapuguin "bé e sàviament governar, regir e mante-nir", donat que en ells "estiga principalment lasalut del poble".

5

Page 6: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

És un document representatiu del pensamentde l'època medieval. Està immers en la visiócristiana de la vida civil i en l'estil literari delmoment, amb una gran quantitat de cites delsclàssics i de la patrística cristiana.

La finalitat divulgativa d'aquesta col·leccióens ha portat a no publicar-ne la versió íntegra,sinó una selecció, que ha seguit el criteri de pre-servar-ne les tesis principals i eliminar les nom-broses cites d'autors, així com les parts mésestrictament religioses.

En la versió catalana hem respectat al màximla sintaxi i construcció de frases de l'autor,excepte quan podia fer-ne difícil la comprensió;hem actualitzat en canvi l'ortografia per tal defacilitar-ne la lectura.

6

Page 7: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

PRÒLEG

Aquest llibre d’en Francesc Eiximenis té ungran interès històric i literari, però aquest no ésel motiu que ens ha portat a fer-ne una novaedició; el que volem és servir els objectius de lanostra col·lecció, que són la divulgació dels nos-tres clàssics sobre l’art de governar i la reflexiósobre la seva vigència actual.

Quina seria l’aportació, des d’aquests puntsde vista, d’aquest llibre, d’un llibre escrit elsegle XIV? Quina vigència actual pot tenir unllibre sobre govern de l’època medieval? Creiemque sí, que hi ha aportacions que tenen actuali-tat, que fins i tot tenen modernitat, i que poden

7

Page 8: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

ser útils als actuals governants i gestors públics.Vegem-ne algunes.

La primera impressió que un lector actual pottenir d’aquest llibre, i en general dels llibresd’aquesta època, és la presència permanent iaclaparadora dels principis i la doctrina cristia-na en tots els camps de la vida civil, la fusió finsi tot conceptual entre societat civil i Església.Això xoca amb la nostra concepció ja consolida-da de la separació entre Església i Estat, del laï-cisme com ideologia gairebé indiscutible de lasocietat civil i les institucions públiques.

Efectivament, a les societats occidentals el laï-cisme és un principi bàsic de la democràcia, i ésnatural que la lectura d’Eiximenis ens provoquiuna inevitable distància en relació amb les sevesafirmacions i tesis. Però és possible una altralectura. A la societat feudal un sistema socialbasat en una dramàtica i explícita desigualtatentre les persones es sostenia amb el cimentd’una ideologia religiosa que justificava la desi-gualtat i a la vegada la compensava, per unabanda establint una moral de la justícia i lacaritat i per altra predicant l’esperança en un

8

Page 9: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

més enllà celestial i igualitari. El cultiu d’un sis-tema de valors, d’una moral i unes creencesdeterminades feia viable i suportable un sistemasocial profundament discriminador.

A les societats democràtiques occidentals lavigència d’un sistema polític formalment i legal-ment igualitari ha fet que en molts momentshistòrics hagi semblat innecessari el cultiu d’i-deologies socialment integradores. No fa gairesanys estava ben instaurada una creença tec-nocràtica que pretenia que els governs hand’administrar bé i ja està. En canvi, ara, semblacada cop més evident que no n’hi ha prou, que amés cal crear, i promoure, i conrear un conjuntde valors, una ètica, una moral cívica, i queaquesta funció ideològica és una feina tan o mésimportant des de les institucions que el millora-ment de la gestió. Cada dia més aquesta funcióno pot limitar-se al discurs polític i ha de crear igestionar instruments de govern específics, i hade condicionar el funcionament de tots els altresinstruments de govern. Des d’aquesta perspecti-va l’art de governar medieval recupera actuali-tat: governar és concebre i gestionar valors,creences i principis morals de la bona convivèn-

9

Page 10: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

cia, i elaborar i aplicar polítiques des d’aquestsvalors, i renovar i actualitzar les institucions perfer-les encarnació d’aquests valors, i construiruna litúrgia civil democràtica que solemnitzi,que visualitzi i difongui aquests valors.

La crisi de la concepció tecnocràtica delgovern és una constatació de la incapacitat delsgoverns d’avui en dia de resoldre els problemessocials des de la pura capacitat redistributiva igestora de les institucions. El progrés econòmici social és viable en les societats democràtiquesdel capitalisme avançat, però aquest progréscrea també bosses de marginació i d’exclusiósocial i territorial molt importants; crea tambédesigualtats grans i creixents en l’accés a la cul-tura i a la informació; ha creat també grans flu-xos multinacionals de diners, d’influència i d’in-formació cada cop més lluny de l’abast de lespolítiques dels governs. Si el poder dels governss’ha d’acabar allà on s’acaben els diners delpressupost i l’autoritat formal, tots els governs,des dels municipis petits fins als dels països mésgrans, són dramàticament impotents davant lamajoria dels fenòmens econòmics i socialsactuals.

10

Page 11: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

S’ha de reinventar el govern, seguint l’expres-sió que ha fet fortuna. I això vol dir augmentarl’eficàcia i l’eficiència de la gestió, però nomésamb això no s’arriba gaire lluny. Reinventar elgovern ha de voler dir sobretot adquirir la capa-citat de governar fent influència en aquellscamps on ja no es pot arribar amb l’autoritatformal; ha de voler dir sobretot ser capaços degovernar des dels valors, des de l’ètica i des dela moral allà on ja no es pot arribar amb elsdiners del pressupost.

Els governs han d’aprendre a dedicar elsdiners a allò que més val la pena, i a treure’n elmàxim rendiment. Però, sobretot, han d’apren-dre a governar sense diners. L’art medieval degovernar ens pot ajudar a comprendre com espot fer això: governar amb els valors, amb elsprincipis morals, amb la litúrgia.

Una altra reflexió que pot promoure la lecturad’aquest text medieval és el tractament de ladiversitat des del govern. La societat medievalés una societat estamental, desigual, amb dife-rents rangs de persones amb diferents drets ideures, amb governants administradors d’aques-

11

Page 12: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

ta diversitat atorgant els diferents drets i exigintels diferents deures, i gestionant a la vegada lanecessària cohesió social. Actualment lademocràcia ens ha fet a tots iguals davant lallei, i en el pla de l’acció de govern la burocrà-cia segueix el paradigma de donar a tothomigual tracte. Recentment però, els governs estanveient que donar igual tracte a tothom nogaranteix una real igualtat d’oportunitats, apa-reix la necessitat de tractar diferentment a per-sones desiguals per aconseguir una equiparacióreal: són les polítiques de discriminació positi-va, segons les quals certs grups humans espe-cialment desfavorits han de ser discriminatspositivament perquè puguin situar-se en un plad’igualtat.

Aquest seria un exemple extrem de com desdels principis democràtics cal tractar diferent-ment a certs grups humans amb l’objectiu d’a-conseguir la igualtat, però n’hi hauria moltsd’altres. L’accés a la informació sobre elgovern seria un cas generalitzat. Diferentsnivells culturals, diferents estils de vida, pro-dueixen graus de consum d’informació radical-ment diferents en diferents grups socials. Els

12

Page 13: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

grups socials més consumidors d’informaciópoden tenir molta informació sobre els objectiusi l’acció dels governs, però en canvi altres grupspoden estar molt desinformats si el govern nocrea i administra conscientment diversos canalsde comunicació. Els governs no poden comptaravui en dia amb el mercat dels mitjans de comu-nicació com un vehicle suficient per transmetreals ciutadans el que han de transmetre.

A l’època medieval el poder disposava d’unaparell proper, molt poderós i molt present a totarreu, per transmetre idees, valors, i tambéinformació i opinió: l’Església. Actualment elsgoverns són un més entre molts agents produc-tors d’informacions, d’opinions, d’idees, en unmercat de la informació complex conformat permolts canals i per molts operadors a cada canal,tots regits per les lleis de la competència.Comunicar per als governs és entrar en com-petència amb els altres governs, i amb els altrespartits politics, i també i sobretot amb El CorteInglés, i amb la Coca-Cola, i amb la lliga defutbol.

Només dedicant una part significativa de la

13

Page 14: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

seva energia, tecnologia i recursos a fer-se unlloc en aquest nou món, en aquesta societat glo-bal de la informació, els governs podran mante-nir canals de relació amb els seus ciutadans.

Finalment, llegir Eiximenis ens evoca unasocietat presidida per una ideologia teocràtica,mentre vivim en una societat laica, en un siste-ma civil sense déus. Segur, però, que vivim enuna societat sense déus?

A l’Edat Mitjana tot estava presidit per Déu.Els bons successos s’agraïen a la providència deDéu, i les desgràcies eren un càstig de Déu. Totallò que no tenia una explicació accessible a lacomprensió de cada persona s’atribuïa a laintervenció de la divinitat.

Avui en dia les persones que no practiquenuna religió i fins i tot la majoria de personescreients tenen una concepció laica de la vidasocial, i no atribueixen fàcilment a la interven-ció divina els fenòmens socials i polítics per alsque no tenen explicació. En aquest sentit, elsgovernants són els nous déus, són els nous cul-pables o benefactors als que acabem atribuint el

14

Page 15: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

que ens passa si no ho entenem. I la majoria decoses que ens afecten tenen una explicació difí-cil. Que un incident a la Borsa de Tokio deixisense feina a obrers del nostre país costa d’en-tendre, i més encara per part dels afectats. Ésmés fàcil pensar que la culpa la tenen els polí-tics.

Els polítics, els governs, són els déus moderns,en el sentit que són els culpables de tot, com al’Edat Mitjana ho era Déu. I és molt difícil ferde déu sense ser-ho, per molt que la demandasocial, l’exigència social, sigui aquesta. Fer dedéu és una feina sobrehumana que la societatd’avui vol que facin els governants. Davant d’a-questa exigència convé molt que els governs noestalviïn en aquells recursos que els puguin per-metre no decebre excessivament les expectativessocials.

15

Page 16: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

16

Page 17: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

CAPITOL ION EXPLICA QUÈ ÉS LA COSA PÚBLICA

Primerament, doncs, amb l'ajuda del nostreSalvador, anem a veure aquí què és i què vol dircosa pública. I sobre aquesta matèria notareu lessegüents quatre proposicions.

La primera és que la cosa pública és unacomunitat de gents aplegades que viuen sota unamateixa llei, senyoria i costums, entenent per talaplegament regne, ciutat, vila, castell, o qual-sevol comunitat semblant que no sigui una casasola. Perquè sembla que l'aplegament domèsticquan és d'una casa sola, o part d'alguna comuni-tat no es considera cosa pública en aquellacomunitat de la qual és part: ans és consideradacosa particular, personal o pròpia; i així ho diuel filòsof parlant d'aquesta matèria en la sevaPolítica.

La segona és aquesta: que cada comunitat had'ésser composta per diverses persones que s'aju-den l'una a l'altra segons llurs necessitats.Sembla, per tant, que el lligament de cada bonacomunitat hagi d'ésser la unitat i la benevolèn-

17

Page 18: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

cia dels habitants i que aquesta sigui fundada illigada en amor i en concòrdia, i que ningú pos-seeixi més del que té menester; per això ésnecessari, per a la conservació de la comunitat,que l'un ajudi l'altre segons la seva necessitat.

També, per experiència sembla que tenimmenester de moltes i diverses coses, així commenjar, beure, vestir i calçar, i d'altres coses, lesquals no pot fer cadascú per si mateix. I peraixò, en la cosa pública l'un ajuda l'altre venent-li menjar, i l'altre venent-1i beure, i l'altre vestiti l'altre calçat.

I així l'un ajuda l'altre, i d'aquesta manera lacosa pública persevera abastida amb l'ajuda d'uni l'a1tre. Per això tenim (Prouerbiorum, decimooctavo): Frater qui adiuuatur a fratre ciuitasfirma; i vol dir que llavors és ferma i forta lacomunitat de la ciutat quan l'un ajuda l'altre; aixícom el bon frare ajuda de cor el seu germà.

La tercera és que tots els homes de la comuni-tat no poden ésser iguals 1. S'assembla aquesta

1La idea de la desigualtat bàsica entre les persones ens és

18

Page 19: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

proposició a la segona, ja que l'un ajuda l'altresegons el seu estament, així com diu la segona.El fet que les diverses necessitats dels homesrequereixin ajudes d'oficis no iguals, demostraque els homes no són iguals d'oficis en llur esta-ment.

I que així sigui, que les necessitats dels homesrequereixin ajudes iniguals, perquè la necessitatque requereix que l'home sigui ajudat per la jus-tícia no és igual a la necessitat que requereix quel'home sigui ajudat en fam o en set.

repugnant políticament avui en dia, però era essencial en el segleXIV. El que és interessant és veure fins a quin punt en el pensamentmedieval es buscava harmonitzar aquest principi de desigualtatamb la recerca de la màxima concòrdia civil, com es buscava com-pensar les desigualtats socials, polítiques i culturals amb altres cri-teris i regles de comportament que obliguessin més als més afavo-rits. Sovint els governs obliden que avui en dia la igualtat entre lespersones, consagrada jurídicament i moralment, no ha d'amagar larealitat de grans desigualtats existents, no sols econòmiques,socials i culturals, sinó també d'estils de vida, de nivells d'accés ala informació, de preferències, de percepcions, etc. En definitiva, lagran, i a més creixent, desigualtat i diversitat de la societat, enmolts aspectes políticament rellevants. Avui, cada vegada més,l'"interès general" no pot ser definit més que com una suma d'unagran diversitat d'interessos de grups socials diferents. I, aleshores,cal cada cop més promoure sistemes de valors que puguin ser com-partits.

19

Page 20: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

Perquè la primera necessitat té menester d'a-quell que manté la justícia, com és aquell que tésenyoria, i a la segona és suficient un pagès, unflequer o un taverner, els quals no són iguals queaquells que han de sostenir la justícia; i així coms'ha dit d'aquest, així ho podem dir de moltsaltres oficis de la comunitat.

La quarta és que la cosa pública és compostasumàriament de tres estaments de persones, aixòés: de menors, de mitjanes i de majors. I aquestacomposició és com un cos humà compost dediversos membres 1; i així ho diu sant Pau (AdRomanos, XII): Sicut in uno corpore multamembra habemus, omnia autem membra noneundem actum habent, ita multi unum corpus

1 La metàfora del cos humà per explicar la cohesió social mal-grat la desigualtat és clàssica del pensament cristià medieval, tantper referir-se a la societat civil com a l'Església. És una mostra radi-cal de com es buscava formular una ideologia de cohesió social queapaivagués la consagració de la desigualtat social. L'èxit políticmolt recent a les democràcies avançades del comunitarisme, delsvalors i les organitzacions solidàries, l'interès polític creixent perl'estructura familiar, l'èmfasi en els discursos de valors, són fenò-mens ben actuals que van pel mateix camí: crear sistemes de valorscompartits que compensin, no ja la desigualtat estamental, però síla diversitat social.

20

Page 21: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

sumus in Christo; i vol dir que, de la mateixamanera que diversos membres formen un cos ifan diverses funcions en l'home, diverses perso-nes i oficis aplegats fan un cos i una comunitat,la qual és anomenada la cosa pública cristiana. Iper això, Víctor, parlant d'aquesta matèria en elseu tractat i volent ensenyar de quina manera lacosa pública era semblant al cos de l'home, diuque en la cosa pública hi ha un cap, que ésaquell qui té el regiment o senyoria; els ulls i lesorelles són els jutges i els oficials; els braços sónaquells que defensen la cosa pública, aquests sónels cavallers i els homes d'armes; el cor són elsconsellers; les parts generatives són els predica-dors i els informants; les cuixes i les cames sónels menestrals; els peus que trepitgen la terra sónels pagesos que la conreen i la treballen per llurofici tostemps.

CAPITOL IICOM SEGONS L' EXEMPLE DELS MEMBRES DEL

NOSTRE COS S'HAN D'ESTIMAR AQUELLS QUE SÓNAPLEGATS A FER UNA COSA PÚBLICA

Després d'això l'esmentat doctor aporta a

21

Page 22: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

propòsit la paraula de l'Apòstol al·legada fa poc,ensenyant com cada bon home de la comunitatés i ha d'ésser membre viu i veritable de la cosapública i ha d'ésser com els membres del cosviu. Car diu ell: Observa el membre que viu enel cos on és naturalment situat i atén quinamanera té, i veuràs primerament que l'amor queté un membre cap a l'altre és tan fort que l'unserveix diligentment l'altre i que tot això queaquell fa serveix als altres. En tenim exemple,car l'ull no solament es veu a si mateix, sinó quetambé vigila el peu que no ensopegui, i la màque vagi a treballar, i tot el cos que se sàpigagovernar. Així mateix, el peu no solament se ser-veix a si mateix, sinó que també serveix a l'ull,car el porta allà on vol veure o mirar quelcom, iserveix així mateix a tot el cos i als altres mem-bres portant-los allà on volen anar. Així mateix,la llengua parla per servei de tot el cos, i la bocamenja per sustentació de tot el cos, i si massamenja fa mal a tot el cos, per tant, l'error d'unmembre perjudica tot el cos.

Semblantment, pots veure que si un membresofreix mal, els altres se'n planyen, ja que si col-peges algú al cap o en qualsevol altre membre,

22

Page 23: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

tan aviat com el braç s'hi para i li fa d'escut, laboca crida ajuda i dóna senyals de dolor. I si devegades, per ventura, un membre nafra l'altre i lifa mal, el membre ferit o nafrat no demana ven-jança, ans tot el cos està trist i es plany del malque el membre nafrat haurà pres. Pots aixímateix veure que un membre no té enveja de béni d'ofici de l'altre, ni mai un membre no es volseparar de l'altre; ans si un membre és tallat delcos, tots els membres i tot el cos tremolen, idefalleixen i avorreixen aquella separació quasicom una mort.

(...)

CAPITOL IIICOM LA LLEI CRISTIANA ÉS NOBLE I FONAMENT

PRINCIPAL DE LA COSA PÚBLICA, I COM ALGUNS HANCONSIDERAT EL CONTRARI.

Per les paraules dites anteriorment semblacom sant Pau singularment informa els cristiansque s'estimin molt els uns als altres així comaquells qui sobre tota altra nació tenen llei deperfecta caritat, i qui més mena amor i més l'en-

23

Page 24: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

senya, i qui millor informa la cosa pública quecap altra llei que al món sigui. I això ensenyasant Agustí en la seva cinquena homilia, on diuaixí: “Qui vulgui veure les grans excel·lències dela santa doctrina evangèlica, que atengui comella ferma i lliga en gran manera tota la cosapública, ja que aquesta esquiva la injustícia enels regidors, la irreverència en els súbdits i pre-dica a tots humilitat, paciència i pietat, i que estingui tant d'amor cap als altres com cap a simateix i esquiva tota avarícia i tota immundícia imalignitat. ¿Qui, doncs, tan bé i tan ferm ensen-ya a fundar la cosa pública com aquesta sagradadoctrina, i que tot mal esquiva, i mana tota virtuti tot això que pot moure l'home a estimar nostreSenyor Déu i el seu proïsme i a aconseguir laglòria perdurable?” I vol dir, per això, que elscristians, sobre totes les nacions del món, ser-vint llur llei són els més aptes del món, i els mésencaminats a mantenir la cosa pública.

(...)

24

Page 25: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

CAPÍTOL VIIICOM EL BON REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA

REQUEREIX QUE LES LLEIS SIGUIN FETES EN FAVORSEU I QUE SIGUIN BEN OBSERVADES PER TOTS

Requereix encara la cosa pública per a la sevaconservació que sigui ordenada i regida pernobles i profitoses lleis, i aquest és el seu segonfonament principal. I per tal heu de saber aquíque diu Tul·lius (en el primer llibre de la sevaRethorica) que els jutges tostemps han de girarles lleis per a la conservació de la cosa pública,ja que per això són fetes principalment.

I així com la medicina no és feta per a profitdel metge, sinó que és solament per procurarsalut al malalt, així la llei no ha d'ésser feta per aprofit personal del príncep ni d'altre en particu-lar, sinó per a profit de la cosa pública, la qualtots o molts nafren; per tant, el príncep, que had'ésser el bon metge, estudia amb bones lleis iamb bons costums per tornar-la a la salut, aixòés en bon estament 1. Semblantment diu sant

1 Les lleis han de ser fetes i aplicades en benefici de la cosapública, i no del príncep ni del jutge, i han de basar-se en la caritati la justícia. Aquí tenim el principi de bon govern des de la moral

25

Page 26: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

Ambròs (homelia prima de l'Exameron). I per talque nostre Senyor Déu sigui favorable als obser-vants les lleis, aquestes han d'ésser fundades enla caritat i en la justícia, i llavors aquells quivolen fer mal no es poden excusar sota l'ombrade la llei. No res menys, que és un abús sobiràque la llei, que ha d'ésser regla directiva a l'ho-me per anar dret en la veritat, i ha d'ocupar-seprincipalment de l'honor i la glòria de Déu, siguicontra la llei divinal i sigui precipitant i derro-cant l'home en tot mal.

(...)

cristiana. En les nostres societats laiques actuals pot semblar ina-dequat invocar principis morals cristians no necessàriament com-partits per tothom, però és igualment necessari poder invocar unsistema de valors generalment acceptat. Construir una moral laicai cívica, però no menys present ni vigent que la moral cristiana al'època medieval, sembla un fonament de la vida política i socialnecessari i ben actual. El paradigma tecnocràtic de l'"acció políticaeficaç i eficient i prou", va ser un paradigma de modernitat faalguns decennis, però no sembla suficient avui per mantenir iampliar la cohesió social.

26

Page 27: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

CAPITOL IXCOM EL BON ESTAMENT DE LA COSA PÚBLICA

REQUEREIX QUE PRINCIPALMENT ELSMAJORS OBSERVIN LES LLEIS

I nota aquí, en especial, això que s'ha dit sobrel'observació de la llei quant als majors, ja que siels majors serveixen primer les lleis i els menorstemen no observar-les, els mals homes i els cri-minals es corregiran abans. Per tal diu Salomó,(Sapientiae, I): Virtus probata corrigit insipien-tes; i vol dir que la fortalesa és una virtut apro-vada i que l'observança de les lleis, quan és tro-bada i posada en el regidor, corregeix poderosa-ment els folls per vergonya i per temor.

(...)

Fixa't com la mala vida del gran home és lamanera de fer semblant als altres o pitjor. No resmenys, mostra que sempre que el senyor que noguarda la seva llei no l'aprova, sinó que la té pernul·la ja que no la vol guardar i li esdevé com allleó, que totes les petjades del davant desfà ambl'arrossegament de la cua.

(...)

27

Page 28: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

Perquè, per gran vergonya dels grans senyorscristians, llegim dels infidels passats que per talque les lleis profitoses a la cosa pública s'obser-vessin millor, no perdonaven les seves pròpiespersones, ni els fills, ni les mullers, ni cap cria-tura, i fos qui fos que actués contra la lleiimmediatament era punit segons el rigor de lallei i llavors la cosa pública es mantenia noble-ment i estava en el seu valor i en la seva virtut 1.

(...)

1 Que els governants i els governs han de ser els primers a com-plir la llei sembla avui una cosa òbvia, potser molt menys al segleXIV. Però encara avui els ciutadans s'assabenten cada dos per tresd'escàndols de mal ús del poder i dels cabals públics per part d'al-guns governants. L'honestedat en l'exercici del poder és encara unaassignatura pendent de la nostra societat. I també, tot i que no éshabitualment motiu d'escàndol, massa sovint els poders públicsincompleixen la llei per inèrcia, rutinàriament, pel que fa a la legis-lació de garantia dels drets dels ciutadans. En molts temes d'aquestcamp hi ha hagut una important modernització legal (garanties enel procediment administratiu, en els drets de protecció de les dades,i altres) que no s'està aplicant, no tant per malícia com per estalviarel cost d'actualitzar i modernitzar els sistemes de treball. Això éstambé una forma d'incompliment del principi de legalitat per partdels governs, de la qual se'n parla molt menys.

28

Page 29: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

CAPITOL XICOM ELS MALS REGENTS DESTRUEIXEN TOTA LA

COSA PÚBLICA

Mes en el temps present és caiguda tota lacosa pública pels mals regiments dels prínceps idels regents, que cap llei que facin no pot durar,sinó que tot seguit la deixen morir per llurnegligència o la revoquen per llur poca virtut iinconstància, i, si es té, la tindran contra elsmenors i no contra els majors. I fan de la lleitela d'aranya, que no pot retenir res que siguifort, mes reté mosquits i coses sense força. Fixa'tquè fa el defalliment de la consciència, la pocavirtut, la poca fortalesa, i el poc amor a la comu-nitat, i ésser efeminat i sense cap bonesa, i éssermoll, i fred, i tebi en tota cosa de bé.

Per tal, llavors quan els simples veuen que elsregidors deixen així morir les lleis, els ho han dedir amb fervor guardant sempre la reverència, iel lloc i el temps 1.

(...)

1 Els ciutadans han de dir-li als governants, amb respecte ibones maneres, quan i per què ho estan fent malament. Eiximenis

29

Page 30: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

CAPITOL XIIEL QUAL ENSENYA EL TERCER FONAMENT DE LA COSA

PÚBLICA, QUE ÉS MANTENIR RIGOROSAMENT LAJUSTÍCIA

El tercer fonament principal de la cosa públicaés que sigui regida per la veritable justícia. Laraó per la qual el profit i el bon estament de totala comunitat requereix que sigui regida per lajustícia és que de la justícia, com de la veritablevirtut surt tot el lligament, el sosteniment i lafortalesa de la cosa pública.

(...)

Perquè el temor de la justícia fa segurs tots elstreballadors en mar i en terra, fa estar sense porels solitaris, dóna ferma esperança als pubills i a

ens parla del dret dels ciutadans a criticar els governs. Ens parla, enllenguatge d’avui, de participació ciutadana, perquè si els ciutadanshan de guardar "la reverència, i el lloc i el temps" per fer-ho, és queels governants han establert prèviament el lloc adequat, el tempsadequat i el canal adequat per tal que els ciutadans puguin exerciraquest dret. La participació dels ciutadans en els afers i les deci-sions públiques no pot ser una entelèquia que sorgirà espontània-ment dels moviments cívics; ha de ser un procés generat, promoguti organitzat des de les institucions.

30

Page 31: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

les viudes desemparades, fa fugir els criminals iespanta tots els malfaents, alegra tots els homesde bé; a més a més, per confirmació de la sevafortalesa, fa que no solament fortifiqui la cosapública, sinó que, pel seu gran valor i noblesa, fadurar la companyia dels lladres, ja que si el seupríncep no serveix la justícia en distribuir lescoses furtades, els altres el deixen o l'ajuden,així com es veu per clara i manifesta experièn-cia.

(...)

CAPITOL XIIIEL QUAL EXPLICA EL QUART FONAMENT DE LA COSA

PÚBLICA, QUE ÉS LA FIDELITAT

El quart fonament principal de la cosa públicaés la fidelitat guardada entre els homes. La raóés, així com perseverar amb persones deslleialslleva el cor i l'audàcia de fer justícia i cosesàrdues i de valor a aquell a qui pertany fer-la;quan el regent sent fidelitat i lleialtat entreaquells entre els quals habita, llavors el cor se li

31

Page 32: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

enforteix per fer virtuosament i sense por tot elque es pertany al seu ofici.

Semblantment, si aquell que parla en el con-sell pel qual es regeix la cosa pública on hi hagrans falsejadors i enganyadors que amb lesseves manyes li destorbaran el seu bon consello li revelaran, mai aquest home podria aconse-llar íntegrament ni perfecta, car pensarà així:“Aquest és tal; i així, per què em cal a mi donaraquest bon consell posat que no se'n seguirà resde fet per aquest i aquells, que falsament ho des-torbaran, ans se'n seguirà mal, car revelaran ellsmateixos el meu consell a aquells que tostempsseran els meus enemics?”. Fixa't com per temord'infidelitat el bon consell és perdut, el qual enpresència d'homes lleials aniria endavant i apro-fitaria molt a la comunitat. I és així que quanhom s'ha acostumat a ésser deslleial, mai o raravegada se'n voldrà corregir.

Conta la faula que el lleó tingué consell ambtotes les bèsties que batallaven contra els ocells,els quals els feien molt de mal i els descobrienquan anaven a caçar. I digueren algunes de lesbèsties majors al lleó: “Senyor, que surti la gui-

32

Page 33: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

neu del consell, car si no ho fa, ens revelarà elconsell”. Digué el lleó que no ho havia de fer,que també era interès de la guineu “això que ensfan els ocells; no res menys, que tots aquells queestan en el consell han jurat mantenir-ho ensecret; a més que en revelar el consell hi hauràpena de traïció. Per això no sembla que la gui-neu gosi ni vulgui revelar el consell, ja que tantsperills li van”. “Senyor”, digueren les dites bès-ties, “tan lleig vici té d'ésser falsa i deslleial, queencara que tots els perills del món fossin davantseu no en temeria cap. I posem que els temés, jaque nosa1tres tenim al cor que la guineu és entrenosaltres, en cap moment no bastarà el cor dedonar-vos bon consell tement-nos la seva des-lleialtat i vici i creient que ràpidament revelaràel consell”. Llavors totes les bèsties cridaren enveu alta que la guineu se n'anés fora, i així foufet.

(...)

33

Page 34: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

CAPITOL XVQUE DIU QUE ELS PRINCEPS I ELS POBLES S'HAN DE

GUARDAR FIDELITAT ENTRE SI MATEIXOS I EN QUINES COSES I DELS MALS CONSELLERS

DELS PRÍNCEPS

Per tal que els súbdits tinguessin molta fideli-tat, volien que els prínceps la guardessin als vas-salls fins a la mort. I deien que igual és traïdor elpríncep al seu vassall quan li trenca la fe, com elvassall al senyor, però de major pena és digneperquè la fidelitat i tota la virtut més s'ha demanifestar en el príncep que en el vassall, i lacosa pública mai no serà ben regida si el príncepno guarda fidelitat als seus vassalls i súbdits. Iraó és que en aquest cas el príncep perd tot elcor dels súbdits, i per consegüent la cosa públi-ca va a terra, puix que el cap no està unit ambels membres: així com el cos de l'home és mortsi el cap li és llevat, i el cap així mateix es morsi és separat del cos 1.

1 Quan llegim aquesta exigència de fidelitat entre el príncep i elsseus súbdits i entre els súbdits i el príncep ho percebem com unarelació tan personalitzada que la sentim llunyana de la nostra reali-tat actual. Però aquest és el problema ben actual del distanciament,de la pèrdua de legitimació, dels governs en relació a la ciutadania.La societat s’ha fet molt més gran i complexa i les interaccions

34

Page 35: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

És veritat que els mals i folls prínceps, per talcom ningú no els vol dir el seu desplaer i capsúbdit no és bastant de reptar-los de fe, per gransinfidelitats que facin, no ho tenen per infidelitat,ans arriben a tanta bogeria que no es pensen queells puguin ésser deslleials a ningú, com si fos-sin déus impecables per natura; i, com si fossindéus, es pensen que tot el que fan els és degut, iaixí van a la perdició. I en tenen part els seusmals consellers que els donen a entendre talsfollies; i per tal en tenen llur paga finalment, jaque Déu gira els vents i el cor dels prínceps con-tra ells, i finalment els fan occir, i els lleven aixímateix tot quant han reunit d'ells en llurs serveis.

(...)

Totes aquestes coses mostren com la fidelitatés sobiranament necessària per al bon estamentde la cosa pública, especialment aquella lleialtatque és del príncep al poble. Car d'aquella que és

entre govern i ciutadans ja no són personals, sinó a través demediadors de tota mena: agents socials i econòmics, mitjans decomunicació, autoritats intermèdies... però això complica i fa mésdifícil que mai, aquesta necessària identificació entre ciutadania igovern. Cal un esforç cada cop més intens i un ús cada cop mésrigorós de recursos experts perquè aquest lligam no es trenqui.

35

Page 36: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

del poble al príncep no en cal parlar, ja que éscosa natural de tot poble estimar carament el seupríncep i senyor; i comunament cap poble maino vol mal al seu príncep, sobretot quan el veunoble, bo, just i amant dels seus vassalls; i unade les majors alteracions i una de les majorsafliccions i regiraments que té el poble, és can-viar de senyoria antiga que hagi estat bona.

Pel que fa a la lleialtat que hi ha entre elshomes de la comunitat, sapigueu que és moltnecessària i que no es pot preuar.

(...)

CAPITOL XVIQUE DIU QUE EL CINQUÈ FONAMENT DE LA COSA

PÚBLICA ÉS QUE SIGUI REGIDA PER BONS CONSELLERS

El cinquè fonament de la cosa pública és quesigui regida per bons consells. Car diu Salomó(Prouerbiorum, XXIV): ¿Quid salus est nisimulta consilia?; i vol dir que allà on hi ha bons imolts consells, la cosa pública està segura i

36

Page 37: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

salva de molts mals. I aquí entén que encara quemolts bons consells siguin profitosos a la cosapública, tals consells no surten de la comunitatdels homes, car comunament no és bona peraconsellar en altes coses; i per això, la multituddels bons consells solament està en pocs homes.Raó: és així perquè la saviesa no es troba sinóen pocs, segons diu la Santa Escriptura. Com,doncs, els bons consells solament surten d'ho-mes savis, solament en pocs homes hi ha lamultitud de bons consells. D'aquesta raó sesegueix que a tractar altes coses, grans i perillo-ses, no hi ha d'ésser cridada multitud de gents,sinó que solament s'han de tractar per poques ielegides persones. I així ho fan comunamenttotes les comunitats del món, que tot el que per-tany al regiment de la cosa pública és tractat peralguns pocs que són reputats els més savis i elsmillors de la comunitat 1.

1 La necessitat que governin els millors i els més savis és un delspocs paradigmes vigents a la vegada en molts sistemes políticsdiferents, i també en el nostre actual. Però sovint no es creen lescondicions adequades per fer-lo realitat. Un dels obstacles és unaopinió molt estesa que la saviesa dels polítics ha de ser personal;molta gent pensa que és una mena de trampa que els polítics utilit-zin gabinets, i assessors, i experts professionals per ajudar-los a

37

Page 38: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

I que així sigui necessari, ho demostra encaraque les comunitats aplegades són aviat avalota-des i disposades a bregues entre si mateixesquan l'un contradiu l'altre, i fan remor tan aviatcom no tenen enteniment. I hi ha perill que elpoble no s'avaloti contra aquells que són princi-pals, contra els quals la comunitat i la multitudés comunament abans commoguda.

Igualment, els consells cal tenir-los sovint enles comunitats notables, i així és que la multituddel poble és comunament entesa en les sevesobres artificials, necessàries per a la sustentacióde llur vida o per satisfer la cosa pública; pelqual és necessari que la multitud no deixi aques-tes obres per res, i que per consegüent deixi elconsell a alguns pocs diputats d'aquesta cosa.Això no vol dir perjudicar les festes, en lesquals, per raó de la reverència i el manamentdivinal, convé que el poble deixi tota obra servili manual. I per consegüent, val més que els con-sells es tinguin comunament per pocs homes isolament diputats només d'això.

governar sàviament. Molts governants, sensibles a aquesta opinió,prescindeixen de suports tècnics que necessitarien.

38

Page 39: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

També, el consell demana que sigui secret,però allò que molts saben no pot ésser secret;per la qual cosa convé que en el consell hi hagipocs homes.

Igualment, és necessari que el consell siguiràpid, car certa cosa és que abans és enllestit oconclòs el consell de pocs que el consell demolts, ans és de gran dificultat concordar unamultitud quan cadascú té la seva opinió. Per laqual cosa sembla que més val que els consellssiguin tinguts per pocs homes que per molts.

També, si la comunitat erra per mal consell,més val que en tinguin la culpa a1guns pocs queno que la tinguin tots i que tota la comunitat ensigui difamada.

Malgrat això, és necessari que en alguns casosque vénen a vegades, siguin fets consells gene-rals: no que tota la multitud del poble hi sigui,però sí els caps dels oficis i de les professions,de manera que tota la comunitat opini en aquellacosa que es fa per la dita generalitat i la multitudreunida.

39

Page 40: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

CAPITOL XVIION EXPLICA ALGUNS ADVERTIMENTS PERTANYENTS

ALS CONSELLERS DE LA COSA PÚBLICA

Sobre aquesta matèria dels consellers i de 1acosa pública has de notar alguns advertimentsque diu Eutròpius en el tractat que féu de la cosapública.

El primer és que els consellers de la comunitathan estat anomenats per diversos noms segonsles diverses propietats de llur ofici.

Els romans anomenaven tot el consell deRoma “senat”, això és congregació sensada iamb seny, ja que aquí és sobiranament necessariel seny i la saviesa. Els italians els anomenen“priors”, ja que són els primers i els més honora-bles homes de la comunitat; i per això els had'ésser feta major reverència que a tots els altres,i això per honor de la comunitat de la qual ellssón cap i cor durant llur regiment.

Els catalans els anomenen “consellers”, ja queprincipalment és a ells a qui pertany aconsellarla cosa pública. Els valencians els anomenen

40

Page 41: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

“jurats”, ja que en el començament del seu oficiells fan jurament especial d'aconsellar i de man-tenir la cosa pública segons llur poder. I aixímateix veureu que en cada regió tenen un nomespecial, significant alguna dignitat o propietatespecialment pertanyent a llur ofici.

La segona observació és aquesta: que els bonsconsellers de la cosa pública fan més, i la sevaobra és major que la de tots els altres. Això diuexpressament Tul·li (De senectute, capítol X), iper tant es prova, car diu que els consellers són ala cosa pública com el patró és a la nau, queencara que estigui seient, fa major obra gover-nant la tripulació de la nau que no fan els altresper gran treball que sofreixin. Així com, malgratque més treball corporalment passa en els seusmembres un llaurador que un príncep bo, sensecomparació és major i millor l'obra del príncepben regent que no l'obra del pagès llaurant ocavant la terra. I aquesta dignitat i altesa d'obrafa els prínceps dignes d'especial honor i reverèn-cia 1.

1 La feina dels governants és la més important i la més dignad’honor i reverència, ens diu l'autor. Aquesta necessitat sembla que

41

Page 42: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

(...)

CAPITOL XVIIIQUE PROVA AMB DIVERSES RAONS QUE TOTHOM HA

D'AJUDAR LA COSA PÚBLICA AMB GRAN COR I ESFORÇ

Sembla, doncs, per això que s'ha dit, que cincsón els fonaments principals de la cosa pública,a saber: la concòrdia, l'observació de les seveslleis, la justícia, la fidelitat i la saviesa de consellper què es regeixen; i sembla que cadascuna d'a-questes coses són virtuts altes i meravelloses.Segueix-se, doncs, que la cosa pública governa-da per aquestes cinc vies és situada en aquests

es contradigui avui en dia amb la de proximitat del governant ambels ciutadans, i de vegades passa a les nostres institucions que ennom d’aquesta proximitat els governants renuncien a rebre contra-prestacions per la seva funció que fan que aquesta funció n'acabiperjudicada. Per exemple, la retribució. No té sentit que els sous demolts càrrecs de govern siguin ridículament baixos en comparacióals de càrrecs directius de nivell similar del sector privat. Un altreexemple, les distincions protocolàries. No té tampoc sentit que ennom d’un fals i mal entès principi igualitari s'eliminin cerimonialsi protocols que escenifiquen la transcendència social de la feina degovernar.

42

Page 43: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

cinc fonaments, i és cosa ferma en si mateixa,estable, divinal i figura de la cosa pública final,és a dir, de la sagrada ciutat de paradís, que és laprincipal cosa pública perquè és la nostra final igloriosa ciutat.

(...)

CAPITOL XXIIEN EL QUAL LLARGAMENT ES TRACTA COM CADASCÚ

A LA COMUNITAT HA D' ÉSSER OCUPAT, GRAN OPOC, DRET O IMPEDIT, HOME O DONA

Per raó d'això ens ensenyaren els antics que encap comunitat ningú no fos ociós. Car els cava-llers han d'ocupar-se certs dies en exercicis d'ar-mes, i cada dia n'han de disputar entre ellsmateixos, i generalment no hi ha d'haver ningúque no estigui ocupat en alguna obra o feina. Elsrics homes ciutadans així mateix han d'ocupar-sea estudiar i a llegir en les seves cases notablesllibres que siguin sobre el regiment de la comu-nitat i sobre llur vida o alguna cosa profitosa; ihan d'aprendre de saviesa de manera que puguinben governar i aconsellar la cosa pública quan

43

Page 44: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

els sigui encomanat de donar sans consells quanserà temps i lloc, i se sàpiguen ben regir. I gene-ralment aquests i aquells i tots els que no hotenen per ofici, han d'esquivar molt les places,els llocs, tota congregació inútil per a ells i quiels pugui torbar el seu estudi, i no donar ocasióde molt parlar ni de moure discòrdies. Car diuAristòtil (in VII Phisicorum) que l'ànima nostraes fa sàvia veient l'home i estudiant.

Les dones, així mateix, que són honrades iriques, tostemps han d'estar ocupades en obrarde seda, o en filar, o en algun bon exercici, pelqual ajuden la comunitat i llurs cases i es guar-den d'ociositat; car l'ociositat és la mare de totpecat, segons diu sant Jerònim. Així mateix hohan de fer les donzelles.

L'estament clerical ha d'ocupar-se, en el tempsque és fora de l'ofici divinal, en l'oració o enl'estudi de la santa Escriptura, així com mésavall ensenyarem, en el XI llibre. I ja queaquests són ocupats, gran perjudici i vergonyaseria per als simples i els menors que no estessinocupats, que han de viure de llurs treballs.D'aquests no en cal parlar, ja que per força han

44

Page 45: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

de treballar si volen viure; solament dels majorsés la dificultat que es vulguin ocupar i fer aixòque s'ha dit. Nota aquí que a ningú de la comu-nitat li ha d'ésser permès estar ociós per res, carl'ociositat fa l'home inútil, i no solament inúti1sinó fins i tot perjudicial per a la cosa pública,quan de l'ociositat surten paraules, i d'aquellesparaules n'hi ha de falses i mentideres i que pro-voquen diversos mals als altres. A vegades ensurten paraules que posen en discòrdia la comu-nitat, i això posa en perill de destruir la cosapública.

(...)

CAPITOL XXIIICOM HAN D' ÉSSER VEDADES LES ARTS I ELS

OFICIS DAMNIFICANTS PER A LA COSAPÚBLICA O COMUNITAT

El segon punt principal que ensenya aquímateix Avicenna, és que, per al bon estament dela cosa pública, els regidors han d'esquivar totsels oficis corruptius o que provoquen mal, aixícom són els jugadors públics i els qui en fan

45

Page 46: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

ofici, i els lluitadors i els alcavots. I per aquestamateixa raó han d'esquivar totes les doctrinespecadores i prohibides, com és la nigromància,la quiromància i semblants; així mateix totes lesarts dolentes, com l'art de saber furtar o engan-yar o entabanar.

I per això han d'esquivar els alquimistes, quecomunament són bojos, i enganyadors i gasta-dors del seu i d'altri, i mai no arriben a la fid'allò que volen, i es veuen fondre i perdre. I sónaixí encarnats en aquella pestilència, que mai nose'n volen allunyar, i per això quan, en el tempspresent, molts homes dels quals hom mal cuida-ria, es donen a aquesta follia. I sapigueu per certque, encara que l'alquímia sigui possible, Déu,per conservació de la cosa pública del món, nola revela sinó a molt pocs i rara vegada; i ho fa aaquells que no entenen en riqueses ni s'aprofitenmai de ningú, mes solament si a bé Déu qui tanpoderós se mostra en l'obrar i en l'amagar.Contra aquests et dono tal document, que no elscreguis de res que et prometen ni et diguin, carsi ells sabien això que diuen que saben, més s'es-timarien emprar-ho per a ells mateixos que per atu; i si ho sabien, no gastarien el seu, ni anirien

46

Page 47: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

pel món així dolents.

(...)

CAPITOL XXXIIQUE RES NO ES FACI EN LA COMUNITAT PER ELECCIÓ,

PER ESQUIVAR LA DISCÒRDIA

Aconsella encara aquest doctor que, per al bonestament de la cosa pública, que totes lescerimònies i costums que puguin torbar la pau ila concòrdia siguin foragitades de la cosa públi-ca. I diu que entre les altres que posen grandiscòrdia en la cosa pública, hi ha les eleccionsdels presidents i dels oficials, car estrany és quecap elecció es faci amb la concòrdia de tots elsque elegeixen, i, per consegüent, en tota eleccióhi ha alguna discòrdia, de la qual sovint vénengrans mals 1. Car, com diu Aristòtil, poc error i

1 Sembla que Eiximenis sigui contrari a les eleccions, però mésendavant queda clar: proposa que les eleccions siguin per votsecret. L'obsessió per la concòrdia civil del pensament medievalestablia aquestes pràctiques, així com també l'elecció per sorteig.Actualment acceptem i promovem el debat polític i l'acarament

47

Page 48: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

discòrdia en el començament és molt gran en lafi.

Per tal, doncs, que aquest mal cessi de totspunts, aconsella que tota manera d'elegir permanifestació de les voluntats dels eligents cessi,i siguin tingudes les maneres que avui tenenalgunes notables comunitats d'Itàlia, això és, quesi la comunitat ha d'elegir duc o batlle, o qualse-vol altra persona d'algun ofici, i per l'ofici aquellsón proposats tres o quatre, llavors ells posen alcap de la ciutat tantes bosses com són aquellsqui són proposats per elegir, i donen a cadascundels eligents els quatre noms dels quatre homesproposats per aquell ofici o algun senyal deplom fet novament. Cada un dels eligents, undesprés de l'altre, se lleven i van a les bosses

electoral entre forces polítiques com una manifestació de la plura-litat democràtica, i les persones més coneixedores del sistema polí-tic ho troben natural i positiu. Però potser oblidem massa sovintque moltes manifestacions de pluralitat política són viscudes permolta gent com una picabaralla crispada i alteradora de la pausocial. Caldria segurament que en els fòrums polítics tots els actorses comprometessin a combinar les manifestacions de pluralitat ambmanifestacions de consens i compromís, que existís una litúrgiainstitucional consensuada de difusió i de promoció dels valorscompartits del sistema polític i social.

48

Page 49: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

aquelles, assignades cadascuna al nom dels pro-posats, i posen la mà on porten els senyals acada una de les bosses: així que ningú no potsaber en quina bossa han posat el seu senyalaquells que van a les bosses. I quan tots els eli-gents han passat per les bosses, aquella bossa enquè hom trobarà més senyals o més noms d'und'aquells proposats a elegir dóna a entendre quiha d'ésser elegit per la major part dels eligents, illavors mateix investit d'aquell ofici. I ningú nopot saber qui l'ha elegit, car cadascú posa la màen cada una de les bosses i hom no sap de ningúen quina bossa deixà el seu senyal. És veritatque quan la comunitat dóna a cadascú els quatrenoms, llavors no cal sinó una bossa, en la qualcada un dels eligents posa el nom que vol. Aixíque, si l'elecció es fa amb una bossa, llavorscada un dels eligents té quatre noms; si es faamb quatre bosses, basta que cadascú tingui unsenyal i que el deixi en la bossa que vulgui,posant la mà secretament dins, com ja s'ha dit.

Hi ha altres regidors que ho fan per sorts, jaque tindran els noms dels proposats per la comu-nitat i posaran cada un d'aquells noms en rodolípetit de cera, i després posaran els dits rodolins

49

Page 50: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

en un bací d'aigua, i els han de barrejar; i des-prés fan venir un infant petit que no tinguiconeixença de ningú dels rodolins i en pren unqualsevol. I el que pren, sigui quin sigui el nomdels proposats, aquell té l'ofici. I nota aquí que,fet això amb la divinal invocació per cessar ladivisió en la comunitat, no és pecat, segons quediu sant Agustí i ho hem ja posat en el segon lli-bre parlant de sorts en la matèria del primermanament. I generalment defineix aquest doctorque en tota manera semblant de què pot néixertorbament en la cosa pública, més val que lacosa aquella es parteixi per aquestes maneresque no per via bregosa.

Solament són excepció les eleccions eclesiàsti-ques les quals la santa Església ha ordenat queno siguin fetes per sorts, mes per l'escrutiniacostumat de veus que expliquen les voluntatsdels eligents.

50

Page 51: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

CAPITOL XXXIIICOM ELS MERCADERS SÓN VIDA DE LA COSA

PÚBLICA

Tanta és la noblesa de la cosa pública benregida i tant és el profit que se'n segueix a totsen general i a cadascú en especial, que totsquants són en la comunitat, grans i pocs, vells ijoves, i pobres i rics, homes i dones, clergues iseglars, senyors i vassalls, i tots hi han d'ajudaramb tot llur poder i saber que vetllen amb el seuconsell i seny; els joves amb llur força i vigor;els pobres segons la seva facultat; els rics ambles seves riqueses, els homes tots d'això quesaben i que els és manat; les dones, deixant follsornaments, perles i altres arreus, per no carregarels marits de despeses; els clergues amb lesseves oracions contínues; els seglars amb armesi amb diversos altres treballs, fins que la comu-nitat estigui en bon estament.

I diu aquí Filògolus, moralista, que entre elsaltres oficis que posen la cosa pública en bonestament hi ha els mercaders, car terra on lamercaderia corre i abunda, tostemps és plena, ifèrtil i en bon estament. Per això, els mercaders

51

Page 52: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

diu que han ésser favorits sobre tota la gentseglar del món, ja que diu que els mercaders sónvida de la terra on són, i són el tresor de la cosapública, i són menjar dels pobres, i són braç detot bon negoci, de tots afers perfecció. Sense elsmercaders, les comunitats cauen, els prínceps estornen tirans, els joves es perden, els pobres eslamenten. Car els cavallers i els ciutadans queviuen de rendes no es preocupen de grans almoi-nes; solament els mercaders són grans almoinersi grans pares i frares de la cosa pública, sobretotquan són bons homes i amb bona consciència.Ensenya Déu en ells grans meravelles, car comno hi ha res que els faci mal sinó Déu, ells con-tra tota impugnació comunament suren en alt,per gràcia de Déu especial, sobre tots els altresde la comunitat. I quan el món n'hagi menester,així reis, prínceps, i grans i pocs, com súbdits, igeneralment tothom els pren i els furta, però ellssempre tenen més que els altres i més de bé fanque tots els altres.

I creu sens dubte que nostre Senyor Déu els famisericòrdia especial, en mort i en vida, pel granprofit que fan a la cosa pública, i pels grans tre-balls que sofriren en mar i en terra, i per les

52

Page 53: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

grans pèrdues que sofriren sovint, les quals pas-sen millor que l'altra gent per tal com ja s'hi hanacostumat; i per les grans ànsies en què tostempsviuen. I per raó d'això diu aquest doctor que totala cosa pública hauria de fer oració sempre espe-cial per als mercaders.

CAPITOL XXXIVCOM ELS MERCADERS HAN D' ÉSSER AFAVORITS

Per raó d'això, en favor dels mercaders acon-sella aquest doctor als prínceps, que els defensenper mar i per terra i que sobiranament es guardind'agreujar-los per lleudes o per peatges o perqualsevol càrrecs, ans els han d'acollir en llurterra així com a fills, sense cap molèstia, mesamb molt amor, ja que de la seva vinguda tos-temps els prínceps i llurs súbdits en tenen granguany. Aconsella encara aquest que en favor dela mercaderia els siguin fets privilegis i gràciesespecials i honors majors que a les altres gents, imai no siguin rebutjats ni destorbats d'allí onvinguin, sigui de terra d'enemics, sigui de terrad'amics.

53

Page 54: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

En favor, encara, de la mercaderia, aconsellenalguns antics i savis d'aquest temps que ha d'és-ser vedat comprar rendes i violaris a tothom quepugui mercadejar, ja que encara que tals coses espuguin tenir justament, destorben la mercaderiaque, sense comparació, és millor per a la comu-nitat. I es manifesta a ull, ja que qui té els seusdiners en rendes, si li és vedat de no tenir-les, lesha de posar en mercaderia i hi ha de treballar perguanyar per mar i per terra, i llavors la terra seràmés abundant.

I aquest favor a la mercaderia tingueren al corels beneïts prínceps i prelats passats, que enfavor de mercaders ordenaren tenir vaixells permar per guardar-los de moros i d'enemics, i esta-blien els portells i els passos perillosos i elsreparaven per a aquell mateix fi. I ara els prín-ceps i els prelats presents, per gran perjudici dellur ànima, fan pagar als mercaders els deutes ialtres càrrecs introduïts pel esguard, i no fangens de servei. Fixa't com aquests rectors de lacosa pública són manifests robadors i dissipa-dors de la comunitat, tant que meravella és queningú vol mercadejar d'aquí en endavant.

54

Page 55: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

CAPITOL XXXVCOM EL REVENEDOR FA MOLT DE MAL A LA COSA

PÚBLICA

Així com el mercader ha d'ésser afavorit pelgran bé que fa a la cosa pública, així el revene-dor ha d'ésser perseguit i foragitat de la comuni-tat així com a capital enemic de la cosa pública.Car el revenedor tostemps desitja mal temps icarestia, i compra en gros amb l'esperança d'en-carir la terra, i de tots punts és contrari al bonmercader, i mai cerca ni cessa de trafegar o debaratar sinó al seu profit. I això els confon Déuper les malediccions que el poble justament elsdóna, per l'aflicció que els procura.

Contra aquests en especial han d'estar d'acord,i molt vigilar, els regents de la cosa pública,posant-los lleis i terminis que no gosin passarsense grans penes, a ells i als altres revenedorsque encareixen la comunitat; i si cauen en lespenes, que les executin directament.

(...)

55

Page 56: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

CAPITOL XXXVIQUE DIU QUE DE LA COMUNITAT SIGUIN FORAGITATSELS TRACTADORS D'USURA I ELS TRAFEGUERS. I AQUÍAPAREIX QUÈ HA DE FER LA SENYORIA D'AQUELL QUE

SAP ALGUNA ART TRANSCEDENT

A més dels ja esmentats mals oficis, aconsellaGorgias, gran filòsof, que siguin foragitats de lacomunitat els tractadors d'usures, d'interessos ide tota trafegueria, per tal que ni la gent ni lacomunitat no es carregui de deutes per res.

(...)

CAPITOL XXXVIIQUE DÓNA TRES CONSELLS ESPECIALS PER

A LA CONSERVACIÓ DE LA COSA PÚBLICA

Interrogat el famós conseller Téter, després del'exaltació de Roma com es podria conservarmillor la cosa pública, va respondre que per trespunts, que són: perseguir els vagabunds, exalçarels reverents i demanar a tothom consell.

I declarant els punts deia així parlant del pri-

56

Page 57: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

mer: Si els homes anomenats vagabunds, quevan i estan ociosos, són expulsats fora de lacomunitat, llavors cessa tota paor de lladres, i debergants, i de murmuradors i de malbaratadorsdel pa. I per tant deia que els grans senyors queaquesta gent tenen a casa i els defensen perquèse'n serveixen per mantenir els seus propòsits,haurien d'ésser expulsats de la comunitat, ja queper al seu profit aquesta mala gent és sostinguda.Els grans homes antigament eren de gran bellesai noblesa i per a profit dels grans llocs en quèhabitaven, mes des que es giraren al mal i a lesguerres entre si mateixos, llur presència és grancàrrec del lloc on habiten, per moltes vies, i enespecial per aquesta raó: quan ells mantenen totmal home qui se'ls acosta, els mals homes, per laseva confiança, s'allarguen a fer mal.

El segon que deia Téter que exalçava i conser-vava la cosa pública, era l'exaltació dels reve-rents, això és que tostemps tinguessin l'ofici delregiment persones d'honor, que són aquells quees preen de llur estament, i de llur honor, i debonesa i de fama, i d'ells mateixos i dels seus, ihi atenen fort, i que amen la comunitat i que noamen diners sinó, així com dit és, honor i fama

57

Page 58: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

d'ells mateixos i dels seus, siguin qui es vulgui.I això ho vigilava molt el senat de Roma, sobre-tot quan elegia emperador; que quan el veienhome reverent en els seus costums, no miravensi eren pagesos o cavallers o de l'estament quees vulgués. Car Dioclecià, emperador, el llevarende l'arada i dels bous quan fou fet emperador. Iaixí d'altres notables persones foren molt honra-des segons que ells els trobaven reverents i dig-nes d'honor.

El tercer punt era demanar a tothom consell.Has de saber que, antigament, a Roma hi haviatal costum, que cadascú havia d'escriure i pre-sentar a la comunitat la millor obra que sabésper al bon estament de la comunitat, i després esposava en obra de consell del senat. I tinguesper cert que aquesta cosa és sobiranament profi-tosa per a la cosa pública, com ho és que, en certtemps de l'any, a cadascú li fos demanat de pro-posar en certs llocs de la comunitat les millorscoses que sabés per profit del comú; car mésveuen molts que pocs. I moltes coses posa Déuen el cor d'un simple home que no les posa en elcor dels majors; i després els regents principals,vist què diuen els altres, en poden elegir el que

58

Page 59: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

els sembli que sigui millor 1.

I aquests tres consells trobaren els romans queeren molt profitosos i conservadors de la cosapública.

(...)

1 Aquesta via de mantenir canals oberts per a iniciatives i pro-postes dels ciutadans, i sistemes de consulta popular directa, éshabitual en el discurs polític actual, però en canvi no és molt usuala l'hora de la pràctica. Sembla que els governs tenen por del possi-ble mal ús d’aquests canals, però convindria que percebessin tambéles oportunitats que ofereixen per a una més gran legitimació delspropis governs.

59

Page 60: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

60

Page 61: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

Traducción al castellano

(Versió original catalana: pàgina 3)

61

Page 62: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

62

Page 63: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

INTRODUCCIÓN

Francesc Eiximenis es un escritor catalán delsiglo XIV. Este franciscano nacido en Gironaviajó por toda Europa, llegó a ser obispo y fueconsejero de la Corona catalano-aragonesa, delPapado y de los Jurados de Valencia.

Es precisamente a los Jurados de Valencia aquien dedica este libro escrito en 1383. Unpequeño tratado dirigido a aquellos que rigen lacomunidad ("aquells qui regiment tenen de lacomunitat" ) para que la puedan gobernar, diri-gir y mantener correctamente y sabiamente ("bée sàviament governar, regir e mantenir"), dadoque en ellos reside la salud del pueblo ("estiga

63

Page 64: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

principalment la salut del poble" ).

Es un documento representativo del pensa-miento de la época medieval. Está inmerso en lavisión cristiana de la vida civil y en el estilo lite-rario del momento, con una gran cantidad decitas de los clásicos y de la patrística cristiana.

La finalidad divulgativa de esta colección nosha llevado a no publicar la versión íntegra de laobra de Francesc Eiximenis, sino una selección,que ha seguido el criterio de preservar las tesisprincipales y de eliminar las numerosas citas deautores, así como las partes más estrictamentereligiosas.

La versión castellana es una traducción a esteidioma de la versión catalana, que no es la ori-ginal en catalán medieval, sino una adaptaciónal actual, que respeta al máximo la sintaxis yconstrucción de frases del autor (excepto cuan-do podía dificultar su comprensión) y actualizala ortografía.

64

Page 65: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

PRÓLOGO

Este libro de Francesc Eiximenis tiene ungran interés histórico y literario, pero éste no esel motivo que nos ha llevado ha editarlo; lo quequeremos es servir a los objetivos de nuestracolección, que son la divulgación de nuestrosclásicos sobre el arte de gobernar y la reflexiónsobre su vigencia actual.

¿Cuál sería la aportación, desde estos puntosde vista, de este libro, un libro escrito en el sigloXIV? ¿Qué vigencia actual puede tener un librosobre gobierno de la época medieval? Creemosque sí, que hay aportaciones que tienen actuali-dad, que hasta tienen modernidad, y que pueden

65

Page 66: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

ser útiles a los gobernantes y gestores públicosde hoy. Veamos algunas.

La primera impresión que un lector actualpuede tener de este libro, y en general de loslibros de esta época, es la presencia permanentey abrumadora de los principios y doctrina cris-tianas en todos los ámbitos de la vida civil, lafusión incluso conceptual entre la sociedad civily la Iglesia. Esto choca con nuestra concepciónya consolidada de la separación entre Iglesia yEstado, del laicismo como ideología casi indis-cutible de la sociedad civil y las institucionespúblicas.

Efectivamente, en las sociedades occidentalesel laicismo es un principio básico de la demo-cracia, y es natural que la lectura de Eiximenisnos provoque una inevitable distancia con rela-ción a sus afirmaciones y tesis. Pero es posibleotra lectura. En la sociedad feudal un sistemabasado en una dramática y explícita desigual-dad entre las personas se sostenía con el cemen-to de una ideología religiosa que justificaba ladesigualdad y, a la vez, la compensaba, por unlado estableciendo una moral de la justicia y la

66

Page 67: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

caridad, y por otro, predicando la esperanza enun más allá celestial e igualitario. El cultivo deun sistema de valores, de una moral y unas cre-encias determinadas hacía viable y soportableun sistema social profundamente discriminador.

En las sociedades democráticas occidentales,la vigencia de un sistema formal y legalmenteigualitario ha producido que en muchos momen-tos históricos haya parecido innecesario el culti-vo de ideologías socialmente integradoras. Nohace muchos años estaba consolidada una cre-encia tecnocrática que pretendía que los gobier-nos sólo deben administrar bien y punto. Encambio, ahora, parece cada vez más evidenteque no es suficiente, que a además es necesariocrear, y promover, y cultivar un conjunto devalores, una ética, una moral cívica, y que estafunción ideológica es un trabajo de las institu-ciones tanto o más importante que la mejora dela gestión. Cada vez más, esta función no puedelimitarse al mero discurso político y debe creary gestionar instrumentos de gobierno específi-cos, y debe condicionar el funcionamiento detodos los otros instrumentos de gobierno. Desdeesta perspectiva el arte medieval de gobernar

67

Page 68: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

recupera actualidad: gobernar es concebir ygestionar valores, creencias y principios mora-les de buena convivencia, y elaborar y aplicarpolíticas desde estos valores, y renovar y actua-lizar las instituciones para convertirlas en laencarnación de estos valores, y construir unaliturgia civil democrática que solemnice, quevisualice y difunda estos valores.

La crisis de la concepción tecnocrática delgobierno es una constatación de la incapacidadde los gobiernos de hoy en día para resolver losproblemas sociales desde la pura capacidadredistributiva y gestora de las instituciones. Elprogreso económico y social es viable en lassociedades democráticas del capitalismo avan-zado, pero este progreso crea también bolsas demarginación y de exclusión social y territorialmuy importantes; crea también grandes y cre-cientes desigualdades en el acceso a la cultura ya la información; ha creado también grandesflujos multinacionales de dinero, de influencia yde información cada vez más lejos del alcancede las políticas de los gobiernos. Si el poder delos gobiernos se acaba allá dónde se acaba eldinero del presupuesto y la autoridad formal,

68

Page 69: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

todos los gobiernos, desde los municipios máspequeños hasta los países más grandes, estándramáticamente indefensos ante la mayoría delos fenómenos económicos y sociales actuales.

Se tiene que reinventar el gobierno, siguiendouna expresión que ha hecho fortuna. Y ello sig-nifica aumentar la eficacia y la eficiencia de lagestión, pero sólo con eso no se llega muy lejos.Reinventar el gobierno debería significar, sobretodo, adquirir la capacidad de gobernar ejer-ciendo influencia en aquellos ámbitos donde nose pueda llegar desde la autoridad formal;debería significar, sobre todo, ser capaces degobernar desde los valores, desde la ética ydesde la moral, allá donde no se pueda llegarcon el dinero del presupuesto.

Los gobiernos deben aprender a dedicar eldinero a aquello que vale la pena, y a sacar deél el máximo rendimiento. Pero, sobre todo, hande aprender a gobernar sin dinero. El artemedieval de gobernar nos puede ayudar a com-prender cómo se puede hacer esto: gobernarcon los valores, con los principios morales, conla liturgia.

69

Page 70: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

Otra reflexión que puede promover la lecturade este texto medieval es el tratamiento de ladiversidad desde el gobierno. La sociedadmedieval es una sociedad estamental, desigual,con diferentes rangos de personas con derechosy deberes diferentes, con gobernantes adminis-tradores de esta diversidad otorgando diferentesderechos y exigiendo diferentes deberes, y ges-tionando a la vez la necesaria cohesión social.Actualmente la democracia nos ha hecho atodos iguales ante la ley, y en el plano de laacción de gobierno, la burocracia cumple elparadigma de dar a todos el mismo trato.Recientemente, sin embargo, los gobiernos estánviendo que dar un trato igual a todos no garan-tiza una igualdad de oportunidades real, apare-ce la necesidad de tratar de forma diferente apersonas desiguales para conseguir una equipa-ración real: son las políticas de discriminaciónpositiva, según las cuales ciertos grupos huma-nos especialmente desfavorecidos tienen que serdiscriminados positivamente para que puedansituarse en un plano de igualdad.

Éste sería un ejemplo extremo de cómo, desdelos principios democráticos, hace falta tratar de

70

Page 71: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

forma diferente a ciertos grupos humanos con elobjetivo de conseguir la igualdad, pero haymuchas otras. El acceso a la información sobreel gobierno sería un caso generalizado.Diferentes niveles culturales, diferentes estilosde vida, producen grados de consumo de infor-mación radicalmente diferentes en diferentesgrupos sociales. Los grupos sociales más consu-midores de información pueden tener muchainformación sobre los objetivos y la acción delos gobiernos pero en cambio otros grupos pue-den estar muy desinformados si el gobierno nocrea y administra conscientemente diversoscanales de información. Los gobiernos no pue-den contar hoy en día con el mercado de losmedios de comunicación como un vehículo sufi-ciente para transmitir a los ciudadanos lo quetienen que transmitirles.

En la Edad Media el Estado poseía un apara-to cercano, muy poderoso y muy presente entodas partes, para transmitir ideas, valores, ytambién información y opinión: la Iglesia.Actualmente, los gobiernos son uno más entremuchos agentes productores de informaciones,opiniones, ideas, en un mercado de la informa-

71

Page 72: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

ción complejo compuesto por muchos canales ypor muchos operadores en cada canal, todosregidos por las leyes de la competencia.Comunicar para los gobiernos es entrar en com-petencia con los otros gobiernos, y con los otrospartidos políticos, y también sobre todo con elCorte Inglés, y con la Coca-Cola, y con la Ligade Fútbol.

Sólo dedicando una parte significativa de suenergía, tecnología y recursos para hacerse unlugar en este nuevo mundo, en esta sociedadglobal de la información, los gobiernos podránmantener canales de relación con sus ciudada-nos.

Finalmente, leer Eiximenis nos evoca unasociedad presidida por una ideología teocrática,mientras vivimos en una sociedad laica, en unsistema civil sin dioses. Pero, ¿estamos segurosque vivimos en una sociedad sin dioses?

En la Edad Media todo estaba presidido porDios. Los acontecimientos positivos se agradecí-an a la providencia de Dios, y las desgraciaseran castigo de Dios. Todo aquello que no tenía

72

Page 73: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

una explicación accesible para la comprensiónde cada persona se atribuía a la intervencióndivina.

Hoy las personas que no practican una reli-gión, e incluso la mayoría de las personas cre-yentes, tienen una concepción laica de la vidasocial, y no atribuyen fácilmente a la interven-ción divina los fenómenos sociales y políticospara los cuales no tienen explicación. En estesentido, los gobernantes son los nuevos dioses,son los nuevos culpables o benefactores a losque acabamos atribuyendo lo que nos pasa si nolo entendemos. Y la mayoría de las cosas quenos afectan tienen una explicación difícil. Queun incidente en la Bolsa de Tokio deje sin traba-jo a obreros de nuestro país cuesta entenderlo, ymás aún por parte de los afectados. Es más fácilpensar que la culpa la tienen los políticos.

Los políticos, los gobiernos, son los diosesmodernos, en el sentido que son los culpables detodo, como en la Edad Media lo era Dios. Y esmuy difícil ejercer de dios sin serlo, por muchoque la demanda social, la exigencia social, seaesa. Ejercer de dios es un trabajo sobrehumano

73

Page 74: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

que la sociedad quiere que realicen los políticos.Ante esta exigencia es muy conveniente que losgobiernos no ahorren en aquellos recursos queles puedan permitir no decepcionar excesiva-mente las expectativas sociales.

74

Page 75: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

CAPÍTULO I DONDE SE EXPLICA QUÉ ES LA COSA PÚBLICA

Primeramente, pues, con la ayuda de nuestroSalvador, vamos a ver aquí qué es y qué signifi-ca cosa pública. Y sobre esta materia notaréis lassiguientes cuatro proposiciones.

La primera es que la cosa pública es unacomunidad de gente reunida que viven bajo unamisma ley, señoría y costumbres, entendiendopor tal reunión reino, ciudad, villa, castillo, ocualquier comunidad parecida que no sea unasola casa. Porque parece ser que la reunióndoméstica cuando es de una sola casa, o parte dealguna comunidad, no se considera cosa públicaen aquella comunidad de la cual es parte: ya quees considerada cosa particular, personal o propia;y así lo dice el filósofo hablando de esta materiaen su Política.

La segunda es esta: que cada comunidad debeestar compuesta por diversas personas que se

75

Page 76: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

ayuden las unas a las otras según sus necesida-des. Así parece por tanto que el vínculo de cadabuena comunidad deba de ser la unidad y labenevolencia de los habitantes y sea fundada yligada en amor y en concordia, y cada personano posea más de lo que necesita, por lo cual esnecesario, para la conservación de la comunidad,que uno ayude al otro según su necesidad.

También, por experiencia parece que tenemosnecesidad de muchas y diversas cosas, así comocomer, beber, vestir y calzar, y de otras cosas,que no puede hacer cada uno por si solo. Y poreso, en la cosa pública uno ayuda al otro ven-diéndole comida, y el otro vendiéndole bebida, yel otro vestido y el otro calzado.

Y así el uno ayuda al otro, y de este modo lacosa pública persevera abastecida con la ayudade uno y otro. Por eso tenemos (Prouerbiorum,décimo octavo): Frater qui adiuuatur a fratreciuitas firma; y quiere decir que entonces esfirme y fuerte la comunidad de la ciudad cuandouno ayuda al otro; así como el buen fraile ayudade corazón a su hermano.

76

Page 77: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

La tercera es que todos los hombres de lacomunidad no pueden ser iguales 1. Se pareceesta proposición a la segunda, ya que el unoayuda al otro según su estamento, así como dicela segunda. El hecho que las dichas diversasnecesidades de los hombres requieren ayuda deoficios no iguales, demuestra que los hombresno son iguales de oficio en su estamento.

Y que así sea, que las necesidades de los hom-bres requieran ayudas iniguales, porque la nece-

1 La idea de la desigualdad básica entre las personas nos repug-na políticamente hoy en día, pero era esencial en el siglo XIV. Loque es interesante es ver hasta qué punto el pensamiento medievalbuscaba armonizar este principio de desigualdad con la búsquedade la máxima concordia civil, cómo se buscaba compensar las desi-gualdades sociales, políticas y culturales con otros criterios y reglasde comportamiento que obligasen más a los más favorecidos. Amenudo, los gobiernos olvidan que actualmente la igualdad entrelas personas, consagrada jurídica y moralmente, no tiene queesconder la realidad de las grandes desigualdades existentes, no tansolo económicas, sociales y culturales, sino también de estilos devida, de niveles de acceso a la información, de preferencias, de per-cepciones, etc. En definitiva, la gran y además creciente desigual-dad y diversidad de la sociedad, en muchos aspectos políticamenterelevantes. Hoy, cada vez más, el "interés general" no puede defi-nirse más que como una suma de una gran diversidad de interesesde grupos sociales diferentes. Y, por tanto, es cada vez más nece-sario promover sistemas de valores que puedan ser compartidos.

77

Page 78: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

sidad que requiere que el hombre sea ayudadopor la justicia no es igual a la necesidad querequiere que el hombre sea ayudado en hambreo en sed. Ya que la primera necesidad requierede aquel que mantiene la justicia, como es aquelque tiene señoría, y a la segunda le es suficienteun labrador, un panadero o un tabernero, loscuales no son iguales que aquellos que debensostener la justicia; y así como se ha dicho deeste, así podemos decirlo de muchos otros ofi-cios de la comunidad.

La cuarta es que la cosa pública está compues-ta sumariamente de tres estamentos de personas,esto es: de menores, de medianos y de mayores.Y esta composición es como un cuerpo humanocompuesto de diversos miembros 1; y así lo dice

1 La metáfora del cuerpo humano para explicar la cohesiónsocial a pesar de las desigualdades es clásica en el pensamientocristiano medieval, tanto para referirse a la sociedad civil como ala Iglesia. Es una muestra radical de cómo se buscaba formular unaideología de cohesión social que atenuase la consagración de ladesigualdad social. El éxito político muy reciente en las democra-cias avanzadas del comunitarismo, de los valores y las organiza-ciones solidarias, el interés político creciente por la estructurafamiliar, el énfasis en los discursos de valores, son fenómenos muyactuales que van por el mismo camino: crear sistemas de valorescompartidos que compensen, no ya la desigualdad estamental, sinola diversidad social.

78

Page 79: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

San Pablo (Ad Romanos, XII): Sicut in uno cor-pore multa membra habemus, omnia autemmembra non eundem actum habent, ita multiunum corpus sumus in Christo; y quiere decirque, del mismo modo que diversos miembrosforman un cuerpo y hacen diversas funciones enel hombre, diversas personas y oficios reunidosforman un cuerpo y una comunidad, la cual esllamada la cosa pública cristiana. Y por eso,Víctor, hablando sobre esta materia en su trata-do, y queriendo enseñar de que manera la cosapública era parecida al cuerpo del hombre, diceque en la cosa pública había una cabeza, que esaquella que tiene el regimiento y la señoría; losojos y las orejas son los jueces y los oficiales;los brazos son aquellos que defienden la cosapública, estos son los caballeros y los hombresde armas; el corazón son los consejeros; las par-tes generativas son los predicadores y los infor-madores; los muslos y las piernas son losmenestrales; los pies que pisan la tierra son loslabradores que la cultivan y la trabajan por suoficio siempre.

79

Page 80: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

CAPÍTULO IICÓMO SEGÚN EL EJEMPLO DE LOS MIEMBROS DE

NUESTRO CUERPO SE DEBE QUERER A AQUELLOS QUESE REUNEN PARA HACER UNA COSA PÚBLICA.

Después de esto el mencionado doctor aportaa propósito la palabra del Apóstol citada ahoramismo, enseñando como cada buen hombre dela comunidad es y ha de ser verdadero y vivomiembro de la cosa pública y ha de ser como losmiembros del cuerpo vivo. Ya que él dice:Observa el miembro que vive en el cuerpodonde está naturalmente situado y atiende queforma tiene, y verás primeramente que el amorque tiene un miembro hacia el otro es tan fuerteque uno sirve diligentemente al otro, y que todolo que aquél hace sirve a los otros. Tenemosejemplo, ya que el ojo no solamente se ve a símismo, sino que también vigila al pie que notropiece, y a la mano que vaya a trabajar, y atodo el cuerpo que se sepa gobernar. Igualmente,el pie no sólo se sirve a sí mismo, sino que tam-bién sirve al ojo, ya que lo lleva allá donde quie-re ver o mirar alguna cosa, y sirve también atodo el cuerpo y a los otros miembros llevándo-los allá donde quieren ir.

80

Page 81: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

Asimismo, la lengua habla por servicio detodo el cuerpo y la boca come para sustentar atodo el cuerpo, y si mucho come hace daño atodo el cuerpo, de tal manera que, el error de unmiembro hace daño a todo el cuerpo.

Igualmente, puedes observar que si un miem-bro sufre los otros se lamentan, ya que si golpe-as a alguien en la cabeza o en cualquier otromiembro, el brazo se para y le hace de escudo,la boca pide ayuda y da señales de dolor. Y si aveces, por casualidad, un miembro daña a otro yle hace daño, el miembro herido o dañado noreclama venganza, al contrario todo el cuerpoestá triste y se lamenta del mal que el miembrodañado habrá sufrido. Asimismo puedes ver queun miembro no tiene envidia de los bienes ni deloficio del otro, ni nunca un miembro se quiereseparar del otro; ya que si un miembro es ampu-tado del cuerpo, todos los miembros y todo elcuerpo tiemblan, y defallecen y aborrecen aque-lla separación casi como una muerte.

(...)

81

Page 82: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

CAPÍTULO IIICÓMO LA LEY CRISTIANA ES NOBLE Y FUNAMENTOPRINCIPAL DE LA COSA PÚBLICA, Y CÓMO ALGUNOS

HAN CONSIDERADO LO CONTRARIO.

Por las palabras dichas anteriormente parececomo San Pablo singularmente informa a loscristianos que se quieran mucho los unos a losotros así como aquellos que sobre toda otranación tienen ley de perfecta caridad, y quiénmás irradia amor y más lo enseña, y quién mejorinstruye la cosa pública que cualquier otra leyque en el mundo exista. Y esto enseña SanAgustín en su quinta homilía, donde dice así:“Aquel que quiera ver grandes excelencias de lasanta doctrina evangélica, que atienda como ellaafianza y ata en gran manera toda la cosa públi-ca, ya que esta esquiva la injusticia en los regi-dores, la irreverencia en los súbditos, y predica atodos humildad, paciencia y piedad, y que setenga tanto amor hacia los otros como hacia simismo y esquiva toda avaricia y toda inmundi-cia y maldad. ¿Quién pues, tan bien y tan firme-mente enseña a fundar la cosa pública como estasagrada doctrina, y que todo mal esquiva, ymanda toda virtud y todo esto que puede mover

82

Page 83: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

al hombre a querer a nuestro Señor Dios y a suprójimo y a conseguir la gloria perdurable?”Y quiere decir, por esto, que los cristianos sobretodas las naciones del mundo, sirviendo a su ley,son los más aptos del mundo, y los más encami-nados a mantener la cosa pública.

(...)

CAPÍTULO VIIICÓMO EL BUEN REGIMIENTO DE LA COSA PÚBLICA

REQUIERE QUE LAS LEYES ESTEN HECHAS A SU FAVORY QUE SEAN BIEN OBSERVADAS POR TODOS

Requiere aún la cosa pública para su conserva-ción que sea ordenada y regida por nobles y pro-vechosas leyes, y éste es su segundo fundamentoprincipal. Y así debes saber que dice Tulio (en elprimer libro de su Rethorica) que los juecessiempre han de manejar las leyes para la conser-vación de la cosa pública, ya que para ello hansido hechas principalmente.

Y así como la medicina no ha sido hecha parael provecho del médico, sino que sirve solamen-te para procurar salud al enfermo, así la ley noha de estar hecha para el provecho personal del

83

Page 84: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

príncipe ni de otro en particular, sino para elprovecho de la cosa pública, la cual todos omuchos dañan; por lo tanto, el príncipe, que hade ser el buen médico, estudia con buenas leyesy con buenas costumbres para retornarla a lasalud, esto es en buen estamento 1.

Igualmente dice San Ambrosio (homelia primadel Exameron). Y para que nuestro señor Diossea favorable a los observadores de las leyes,deben las dichas leyes estar fundadas en la cari-dad y en la justicia, y entonces aquellos quequieren hacer daño no se pueden amparar bajo lasombra de la ley. Ni más ni menos, que es un abuso soberano que la ley, que debe ser regla

1 Las leyes deben ser hechas y aplicadas en beneficio de la cosapública, y no del príncipe ni del juez, y deben basarse en la caridady la justicia. Aquí tenemos el principio del buen gobierno desde lamoral cristiana. En nuestras sociedades laicas actuales puede pare-cer inadecuado invocar principios morales cristianos no necesaria-mente compartidos por todos, pero es igualmente necesario poderinvocar un sistema de valores generalmente aceptado. Construiruna moral laica y cívica, pero no menos presente ni vigente que lamoral cristiana en la época medieval, parece un fundamento de lavida política y social necesario y muy actual. El paradigma tecno-crático de la "acción política eficaz y eficiente y basta", fue unparadigma de modernidad hace unas décadas, pero hoy no parecesuficiente para mantener y ampliar la cohesión social.

84

Page 85: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

directiva para el hombre para ir derecho en laverdad, y debe ocuparse principalmente delhonor y de la gloria de Dios, sea contra la leydivina y sea precipitando y destruyendo al hom-bre en todo mal.

(...)

CAPÍTULO IXCÓMO EL BUEN ESTAMENTO DE LA COSA PÚBLICAREQUIERE QUE PRINCIPALMENTE LOS MAYORES

OBSERVEN LAS LEYES.

Y anota aquí, en especial, lo que se ha dichosobre la observación de la ley en cuanto a losmayores, ya que si los mayores sirven primero alas leyes y los menores temen no observarlas,los malos hombres y los criminales se corregiránantes. De tal forma dice Salomón (Sapientiae, I):Virtus probata corrigit insipientes; y quiere decirque la fortaleza es una virtud aprobada y que laobservación de las leyes, cuando es encontrada ypuesta en el regidor, corrige poderosamente a loslocos por vergüenza y por temor.

85

Page 86: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

(...)

Fíjate como la mala vida del gran hombre esla manera de hacer parecido a los otros o peor.Ni más ni menos, demuestra que siempre que elseñor que no guarda su ley no la aprueba, sinoque la tiene por nula ya que no la quiere guardary le sucede como al león, que todas las huellasdelanteras borra con el arrastre de la cola.

(...)

Porque, para gran vergüenza de los grandesseñores cristianos, leemos de los infieles pasadosque para que las leyes provechosas para la cosapública se observasen mejor, no perdonaban asus propias personas, ni a los hijos, ni a lasmujeres, ni a ninguna criatura, y fuese quienfuese quien actuara contra la ley inmediatamenteera castigado según el rigor de la ley y entoncesla cosa pública se mantenía noblemente y estabaen su valor y en su virtud 1.

(...)

1 Que los gobernantes y los gobiernos deben ser los primeros en

86

Page 87: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

CAPÍTULO XICOMO LOS MALOS REGENTES DESTRUYEN TODA LA

COSA PÚBLICA

Mas en el tiempo presente ha caído la cosapública por los malos regimientos de los prínci-pes y de los regentes, que ninguna ley que hacenno puede durar, sino que al momento la dejanmorir por su negligencia o la revocan por supoca virtud e inconstancia, y, si se mantiene, latendrán contra los menores y no contra losmayores. Y de la ley hacen tela de araña, que nopuede retener nada que sea fuerte, mas retiene

cumplir la ley parece actualmente una cuestión obvia, probable-mente mucho menos en el siglo XIV. Pero aún hoy, los ciudadanosse enteran cada dos por tres de escándalos debidos al mal uso delpoder y de los caudales públicos por parte de algunos gobernantes.La honestidad en el ejercicio del poder es todavía una asignaturapendiente en nuestra sociedad. Y también, a pesar de que habitual-mente no es motivo de escándalo, los poderes públicos incumplenla ley frecuentemente por inercia, rutinariamente, en lo que serefiere a la legislación de garantía de los derechos de los ciudada-nos. En muchos temas de este ámbito ha habido una importantemodernización legal (garantías en el procedimiento administrativo,en los derechos de protección de los datos, y otros) que no se estáaplicando, no tanto por malicia como por ahorrar el coste de actua-lizar y modernizar los sistemas de trabajo. Ésta es también unaforma de incumplimiento del principio de legalidad por parte de losgobiernos de la cual se habla mucho menos.

87

Page 88: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

mosquitos y cosas sin fuerza. Fíjate que hace eldesfallecimiento de la conciencia, la poca virtud,la poca fortaleza y el poco amor a la comunidad,y ser afeminado y sin bondad ninguna, y serblando, y frío, y tibio en toda cosa de bien.

Por eso, cuando los simples ven que los regi-dores dejan morir así a las leyes, se lo debendecir con fervor guardando siempre la reveren-cia, y el lugar y el tiempo 1.

(...)

1 Los ciudadanos deben comunicar a los gobernantes, con res-peto y buenas maneras, cuándo y porqué lo están haciendo mal.Eiximenis nos habla del derecho de los ciudadanos de criticar a losgobiernos. Nos habla, en lenguaje de hoy, de participación ciuda-dana, porque si los ciudadanos deben guardar "la reverencia, y ellugar y el tiempo" para hacerlo, es que los gobernantes han esta-blecido previamente el lugar adecuado, el tiempo adecuado y elcanal adecuado para que los ciudadanos puedan ejercer este dere-cho. La participación de los ciudadanos en los asuntos y las deci-siones públicas no puede ser una entelequia que surja espontánea-mente de los movimientos cívicos; ha de ser un proceso generado,promovido y organizado desde las instituciones.

88

Page 89: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

CAPÍTULO XIIQUE ENSEÑA EL TERCER FUNDAMENTO DE LA COSAPÚBLICA, QUE ES MANTENER RIGUROSAMENTE LA

JUSTICIA

El tercer fundamento principal de la cosapública es que sea regida por la verdadera justi-cia. La razón por la cual el provecho y el buenestamento de toda la comunidad requiere quesea regida por la justicia es que de la justicia,como de la verdadera virtud sale toda la unión,el sostenimiento y la fortaleza de la cosa públi-ca.

(...)

Porque el temor de la justicia hace seguros atodos los trabajadores en el mar y en la tierra,hace estar sin miedo a los solitarios, da firmeesperanza a los jóvenes y a las viudas desampa-radas, hace huir a los criminales y asusta a losmalhechores, alegra a los hombres de bien; ade-más, por confirmación de su fortaleza, hace queno solamente se fortifique la cosa pública, sinoque, por su gran valor y nobleza, hace durar lacompañía de los ladrones, ya que si su príncipe

89

Page 90: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

no sirve a la justicia en la distribución de lascosas robadas, los otros lo dejan o lo ayudan, asícomo se observa por clara y manifiesta expe-riencia.

(...)

CAPÍTULO XIIIQUE EXPLICA EL CUARTO FUNDAMENTO DE LA COSA

PÚBLICA, QUE ES LA FIDELIDAD

El cuarto fundamento principal de la cosapública es la fidelidad guardada entre los hom-bres. La razón es, así como perseverar con per-sonas desleales roba el corazón y la audacia dehacer justicia y cosas arduas y de valor a aquel aquien corresponde hacerla, cuando el regentesiente fidelidad y lealtad entre aquellos entre loscuales habita, entonces el corazón se le endurecepara hacer virtuosamente y sin miedo todo loque pertenece a su oficio.

Igualmente, si aquel que habla en el consejopor el cual se rige la cosa pública donde hay

90

Page 91: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

grandes falseadores y engañadores que con susartimañas le estorbaran su buen consejo o se lorevelaran, nunca este hombre podría aconsejaríntegramente ni perfectamente, ya que pensaráasí: “Éste es tal; y así, ¿por qué me es necesarioa mí dar este buen consejo puesto que no seseguirá de hecho por este y aquellos, que falsa-mente lo estorbarán, sino que se seguirá mal, yaque revelaran ellos mismos mi consejo a aque-llos que siempre serán mis enemigos?” Fíjatecomo por temor de infidelidad el buen consejoes perdido, el cual en presencia de hombres lea-les iría hacia delante y aprovecharía mucho a lacomunidad. Y es así que cuando un hombre seha acostumbrado a ser desleal, nunca o rara vezse querrá corregir.

Cuenta la fábula que el león tuvo consejo contodas las bestias que luchaban contra los pájaros,los cuales les hacían mucho daño y les descubrí-an cuando iban a cazar. Y dijeron algunas de lasbestias mayores al león: “Señor, que salga lazorra del consejo, ya que si no lo hace, nos reve-lará el consejo”. Dijo el león que no debía dehacerlo, que también era interés de la zorra “loque nos hacen los pájaros; ni más ni menos, que

91

Page 92: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

todos aquellos que están en el consejo han jura-do mantenerlo en secreto; además, en el momen-to en que se revele el consejo habrá pena de trai-ción. Por esto no parece que la zorra se atreva niquiera revelar el consejo, ya que tantos peligrosle esperan”. “Señor”, dijeron las citadas bestias,“tan feo vicio tiene que ser falsa y desleal, queaunque todos los peligros del mundo estuvierandelante suyo no temería ninguno. Y supongamosque los teme, ya que nosotros tenemos en elcorazón que la zorra está entre nosotros, en nin-gún momento no bastará la voluntad de darosbuen consejo temiéndonos su deslealtad y vicioy creyendo que rápidamente revelará el conse-jo”. Entonces todas las bestias gritaron en vozalta que la zorra se marchase, y así fue hecho.

(...)

CAPÍTULO XV

92

Page 93: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

QUE LOS PRÍNCIPES Y LOS PUEBLOS DEBEN GUARDARSE FIDELIDAD ENTRE SÍ MISMOS Y EN QUE

COSAS Y DE LOS MALOS CONSEJEROS DELOS PRÍNCIPES

Para que los súbditos tuvieran mucha fideli-dad, querían que los príncipes la guardasen a losvasallos antes de la muerte. Y decían que igualera traidor el príncipe a su vasallo cuando lerompe la fe, como el vasallo al señor, pero demayor pena es digno porque la fidelidad y todala virtud más se ha de manifestar en el príncipeque en el vasallo, y la cosa pública nunca serábien regida si el príncipe no guarda fidelidad asus vasallos y súbditos. Y la razón es que en estecaso el príncipe pierde todo el corazón de lossúbditos, y por consiguiente entonces la cosapública se va por los suelos, ya que la cabeza nose encuentra unida a los miembros: así como elcuerpo del hombre se muere si se le amputa lacabeza, y la cabeza se muere si se la separa delcuerpo 1.

1 Cuando leemos esta exigencia de fidelidad entre el príncipe ysus súbditos y entre los súbditos y el príncipe, lo percibimos comouna relación tan personalizada que la sentimos lejana a nuestra rea-lidad actual. Pero éste es el problema muy actual del distancia-

Es verdad que los malvados y locos príncipes,

93

Page 94: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

así como nadie quiere mostrarles su desplacer niningún súbdito no es bastante para retarles de fe,por eso, por grandes infidelidades que hagan, nolo tienen como gran infidelidad, ya que llegan atanta locura, que no piensan que ellos puedan serdesleales a nadie, como si fuesen dioses impla-cables por naturaleza, y como dioses que son,piensan que todo esto que hacen les es debido, yasí van a su perdición. Y participan sus malosconsejeros que les dan a entender tales locuras;y por esto finalmente tienen su paga, ya queDios gira los vientos y el corazón de los prínci-pes contra ellos, y finalmente los hace matar, yles quita a sí mismos todo cuanto han recogidode ellos en sus servicios.

(…)

miento, de la pérdida de legitimación, de los gobiernos con relacióna la ciudadanía. La sociedad se ha hecho mayor y más compleja, ylas interacciones entre gobierno y ciudadanos ya no son personales,sino a través de mediadores de muy distinto tipo: agentes socialesy económicos, medios de comunicación, autoridades intermedias,... pero esto complica y hace más difícil que nunca esta necesariaidentificación entre ciudadanía y gobierno. Hace falta un esfuerzocada vez más intenso y un uso cada vez más riguroso de recursosexpertos para que este vínculo no se rompa.

Por todas estas cosas parece que la fidelidad

94

Page 95: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

es soberanamente necesaria para el buen esta-mento de la cosa pública, especialmente aquellalealtad del príncipe hacia su pueblo. Ya que deaquella que es del pueblo al príncipe no hacefalta ni hablar, ya que es cosa natural de todo elpueblo querer caramente a su príncipe y señor; ycomúnmente ningún pueblo jamás no quiere mala su príncipe, y sobretodo cuando lo ve noble,bueno, justo y amante de sus vasallos; y una delas mayores alteraciones y una de las mayoresaflicciones y conmociones que tiene el pueblo,es cambiar de señoría antigua que haya sidobuena.

En cuanto a la lealtad que hay entre los hom-bres de la comunidad, sepáis que aquella es muynecesaria y que no se puede menospreciar.

(...)

CAPÍTULO XVI

95

Page 96: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

QUE EXPLICA QUE EL QUINTO FUNDAMENTO DE LACOSA PÚBLICA ES QUE SEA REGIDA POR BUENOS

CONSEJEROS

El quinto fundamento de la cosa pública esque sea regida por buenos consejeros. Ya quedice Salomón (Prouerbiorum, XXIV): ¿Quidsalus est nisi multa consilia?; y quiere decir queahí donde hay buenos y muchos consejos, esdonde la cosa pública está segura y salvada demuchos males. Y aquí se entiende que así seaque muchos buenos consejos sean provechosos ala cosa pública, pero tales consejos no salen dela comunidad, ya que comúnmente no es buenapara aconsejar en altas cosas; y por esto, la mul-titud de buenos consejos solamente está enpocos hombres. La razón es que la sabiduría nose encuentra sino en pocos, según dice la SantaEscritura. Así pues, como buenos consejos sola-mente salen de sabios hombres, por eso sola-mente en pocos hombres está la multitud de bue-nos consejos. Razón por la cual se dice que paratratar altas cosas, grandes y peligrosas, no debeser llamada multitud de gente, ya que solamentehan de ser tratadas por pocas y elegidas perso-nas. Y así lo hacen comúnmente todas las comu-

96

Page 97: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

nidades del mundo, que todo lo que pertenece alregimiento de la cosa pública es tratado poralgunos pocos que son reputados los más sabiosy los mejores de la comunidad 1.

Y que así sea necesario, lo demuestra el hechoque las comunidades reunidas están pronto albo-rotadas y pronto dispuestas a bregas entre símismas en cuanto una contradice a la otra, yhacen rumor tan pronto como no tienen entendi-miento. Y hay peligro de que el pueblo no sealborote contra aquellos que son principales,contra los cuales la comunidad y la multitud escomúnmente antes conmovida.

También, los consejos son necesarios a menu-

1 La necesidad de que gobiernen los mejores y los más sabios esuno de los pocos paradigmas vigentes al mismo tiempo en muchossistemas políticos diferentes, y también en el nuestro actual. Peroes frecuente que no se creen las condiciones adecuadas para hacer-lo realidad. Uno de los obstáculos es una opinión muy extendida deque la sabiduría de los políticos tiene que ser personal; muchagente piensa que es una especie de trampa que los políticos utilicengabinetes, y asesores, y expertos profesionales para ayudarlos agobernar sabiamente. Muchos gobernantes, sensibles a esta opi-nión, prescinden de apoyos técnicos que necesitarían.do en las comunidades notables, y así es que la

97

Page 98: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

multitud del pueblo es comúnmente entendidaen sus obras artificiales, necesarias para ellospara la sustentación de su vida o para satisfacera la cosa pública; por lo cual es necesario que lamultitud no deje estas obras para nada, y porconsiguiente dejen el consejo para algunospocos diputados de esta cosa. Y por eso no seentiende perjudicar las fiestas, en las cuales, porrazón de la reverencia y mandato divino, convie-ne que el pueblo deje toda obra servil y manual.Y por consiguiente, vale más que los consejos setengan comúnmente por pocos hombres y sola-mente por diputados para ello.

También se quiere que el consejo sea secreto,ya que lo que muchos saben no puede ser secre-to; por eso conviene que en el consejo esténunos pocos hombres.

También es necesario que el consejo sea rápi-do ya que antes se lleva a cabo o concluye elconsejo de pocos que el consejo de muchos, yaque es gran dificultad concordar mucha multituden la que cada uno tiene su opinión. Por esoparece que más vale que los consejos sean teni-dos por pocos hombres que por muchos.

98

Page 99: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

También, si la comunidad yerra por mal con-sejo, más vale que tengan la culpa unos pocosque no que la tengan todos y que toda la comu-nidad sea difamada.

A pesar de esto, es necesario que en algunoscasos que a veces llegan, sean hechos consejosgenerales: no que esté toda la multitud del pue-blo, pero si los cabezas de oficio y de las profe-siones, de manera que toda la comunidad opineen aquella cosa que se hace por la dicha genera-lidad y multitud reunida.

CAPÍTULO XVIIDONDE SE EXPLICAN ALGUNAS ADVERTENCIAS

PERTENECIENTES A LOS CONSEJEROS DE LA COSA PÚBLICA

Sobre esta materia de los consejeros y de lacosa pública has de notar algunas advertenciasque dice Eutropio en el tratado que hizo de lacosa pública.

El primero es que los consejeros de la comuni-

99

Page 100: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

dad han sido nombrados con diversos nombressegún las diversas propiedades de su oficio.

Los romanos llamaban a todo el consejo deRoma “senado”, esto es congregación censada ycon juicio, ya que aquí es soberanamente nece-sario el juicio y la sabiduría. Los italianos losllaman “priores”, ya que son los primeros y losmás honorables hombres de la comunidad; y poreste motivo les ha de ser hecha mayor reveren-cia que a todos los otros, y esto por honor de lacomunidad de la cual ellos son cabeza y corazóndurante su regimiento.

Los catalanes los llaman “consejeros”, ya queprincipalmente es a ellos a quien perteneceaconsejar a la cosa pública. Los valencianos losllaman “jurados”, ya que en el inicio de su oficioellos hacen juramento especial de aconsejar y demantener la cosa pública según su poder. Y asi-mismo veréis que en cada región tienen un nom-bre especial, significando alguna dignidad o pro-piedad especialmente perteneciente a su oficio.

La segunda observación es ésta: que los bue-nos consejeros de la cosa pública hacen más, y

100

Page 101: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

su obra es mayor que la de todos los otros. Estodice expresamente Tulio (De sernectute, capítuloX), y por lo tanto es prueba, ya que dice que losconsejeros son a la cosa pública como el patrónes a la nave, que aunque esté sentado, hacemayor obra gobernando la tripulación de la naveque no hacen los otros por mucho trabajo quesufran. Así como, a pesar que más trabajo corpo-ral pasa en sus miembros un labrador que unpríncipe bueno, sin comparación es mayor ymejor la obra del príncipe buen regente que nola obra del labrador labrando o cavando la tierra.Y esta dignidad y alteza de obra hace a los prín-cipes dignos de especial honor y reverencia 1.

(...)

1 El trabajo de los gobernantes es el más importante y el másdigno de honor y de reverencia, nos dice el autor. Esta necesidadparece que se contradiga hoy en día con la de proximidad delgobernante con los ciudadanos, y a veces pasa en nuestras institu-ciones que, en nombre de esta proximidad, los gobernantes renun-cian a recibir contraprestaciones por su función que provocan queesta función acabe perjudicada. Por ejemplo, la retribución. Notiene sentido que los sueldos de muchos cargos de gobierno seanridículamente bajos en comparación con cargos directivos de nivelsimilar del sector privado. Otro ejemplo, las distinciones protoco-

CAPÍTULO XVIII

101

Page 102: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

QUE PRUEBA CON DIVERSAS RAZONES QUE TODOSDEBEN AYUDAR A LA COSA PÚBLICA CON GRAN

CORAZÓN Y ESFUERZO

Parece, pues, por lo dicho anteriormente, quecinco son los fundamentos principales de la cosapública, a saber: la concordia, la observación desus leyes, la justicia, la fidelidad y la sabiduríadel consejo por los cuales se rigen; y parece quecada una de estas cosas son virtudes altas ymaravillosas. Sígase, pues, que la cosa públicagobernada por estas cinco vías está situada enestos cinco fundamentos, y es cosa firme en símisma, estable, divina y figura de la cosa públi-ca final, es decir, de la sagrada ciudad del paraí-so, que es la principal cosa pública porque esnuestra final y gloriosa ciudad.

(...)

larias. No tiene tampoco sentido que en nombre de un falso ymalinterpretado principio igualitario se eliminen ceremoniales yprotocolos que escenifican la trascendencia social del trabajo degobernar.

CAPÍTULO XXII

102

Page 103: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

EN EL CUAL LARGAMENTE SE TRATA COMO CADAPERSONA EN LA COMUNIDAD HA DE ESTAR OCUPADO,GRANDE O PEQUEÑO, DERECHO O IMPEDIDO, HOMBRE

O MUJER

Por esta razón nos enseñaron los antiguos queen ninguna comunidad nadie fuese ocioso. Yaque los caballeros deben ocuparse en ejerciciosde armas, y cada día deben disputarlas entreellos mismos, y generalmente no debe habernadie que no esté ocupado en alguna obra o tra-bajo. Los ricos hombres ciudadanos asimismohan de ocuparse de estudiar y de leer en su casasnotables libros que traten sobre el regimiento dela buena comunidad y sobre su vida o algunacosa provechosa; y deben aprender sabiduría demanera que puedan gobernar y aconsejar la cosapública cuando les sea encomendado dar santosconsejos cuando sea tiempo y lugar, y se sepanbien regir. Y generalmente estos y aquellos ytodos los que no lo tienen por oficio han de evi-tar mucho las plazas, los lugares, toda congrega-ción inútil para ellos y que los pueda turbar ensu estudio, y no dar ocasión de hablar de ellos nide mover discordias. Ya que dice Aristóteles (inVII Phisicorum) que nuestra alma se hace sabiaviendo al hombre estudiando.

103

Page 104: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

Las mujeres, asimismo, que son honradas yricas, siempre han de estar ocupadas en obrar laseda, o en hilar, o en algún buen ejercicio, porel cual ayudan a la comunidad y a sus casas y seguardan de ociosidad; ya que la ociosidad es lamadre de todo pecado, según dice San Jerónimo.Asimismo deben hacerlo las doncellas.

El estamento clerical ha de ocuparse, en eltiempo que se encuentra fuera del oficio divino,en la oración o en el estudio de la santaEscritura, así como más abajo enseñaremos, enel XI libro. Y ya que estos están ocupados, granprejuicio y vergüenza seria para los simples ylos menores que no estuviesen ocupados, quedeben vivir de sus trabajos. De estos no es nece-sario hablar, ya que por fuerza deben trabajar siquieren vivir; solamente de los mayores es ladificultad que se quieran ocupar y hacer lo quese ha dicho. Notad aquí que a nadie de la comu-nidad le ha de estar permitido para nada estarocioso, ya que la ociosidad hace al hombre inú-til, y no solamente inútil sino que incluso perju-dicial para la cosa pública, cuando de la ociosi-dad salen palabras, de aquellas palabras las hay

104

Page 105: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

falsas y mentirosas que provocan diversos malesa los otros. A veces salen palabras que ponen endiscordia a la comunidad, y esto pone en peligrode destrucción a la cosa pública.

(...)

CAPÍTULO XXIIICÓMO HAN DE SER VETADAS LAS ARTES Y LOS

OFICIOS DAÑINOS PARA LA COSA PÚBLICAO COMUNIDAD

El segundo punto principal que enseña aquímismo Avicena, es que, para el buen estamentode la cosa pública, los regidores tienen que evi-tar todos los oficios corruptivos o que provocanmal, así como son los jugadores públicos y losque lo convierten en oficio, y los luchadores ylos alcahuetes. Y por esta misma razón tienenque evitar todas las doctrinas pecadoras y prohi-bidas, así como es la nigromancia, la quiroman-cia y parecidos; así mismo todas las malas artes,así como es el arte de saber hurtar o engañar oengatusar.

Y por eso han de evitar a los alquimistas, que

105

Page 106: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

comúnmente son locos, y engañadores y gasta-dores de lo suyo y de lo del otro, y nunca lleganal fin de aquello que quieren, y se ven fundir yperder. Y son así encarnados en aquella pestilen-cia, de la que nunca se quieren alejar, y por esocuando, en el tiempo presente, muchos hombresde los cuales mal uno cuidaría, se dan a estalocura. Y sepas por cierto que, aunque la alqui-mia sea posible, Dios, por conservación de lacosa pública del mundo, no la revela sino amuchos pocos y rara vez; y a aquellos que noentienden en riquezas ni se aprovechan nunca denadie, más solamente si a bien Dios quien tanpoderoso se muestra en el obrar y en el escon-der. Contra estos te doy tal documento, que nolos creas en nada que te prometan ni te digan, yaque si ellos supieran lo que dicen que saben,más querrían utilizarlo para sí mismos que parati; y si lo sabían, no gastarían lo suyo, ni iríanpor el mundo así de malos.

(...)

CAPÍTULO XXXII

106

Page 107: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

QUE NADA SEA HECHO EN LA COMUNIDAD PORELECCIÓN, PARA EVITAR LA DISCORDIA

Aconseja aún este doctor que, para el buenestamento de la cosa pública, todas las ceremo-nias y costumbres que puedan turbar la paz y laconcordia sean expulsadas de la cosa pública. Ydice que entre las otras cosas que ponen grandiscordia en la cosa pública, están las eleccionesde los presidentes y de los oficiales, ya queextraño es que alguna elección se haga con laconcordia de todos los que eligen y, por consi-guiente en toda elección hay alguna discordia,de la cual a menudo vienen grandes males 1. Ya que como dice Aristóteles, poco error y discor-dia en el principio es muy grande al final.

1 Parece que Eiximenis sea contrario a las elecciones, pero másadelante queda claro: propone que las elecciones sean por votosecreto. La obsesión por la concordia civil del pensamiento medie-val establecía estas prácticas, así como también la elección por sor-teo. Actualmente aceptamos y promovemos el debate político y elenfrentamiento electoral entre fuerzas políticas como una manifes-tación de la pluralidad democrática, y las personas más conocedo-ras del sistema político lo encuentran natural y positivo. Pero talvez olvidamos demasiado a menudo que muchas manifestacionesde pluralidad política son vividas por mucha gente como una dis-

Para que, pues, este mal cese de todas formas,

107

Page 108: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

aconseja que toda forma de elegir por manifesta-ción de los electores cese y sean seguidas lasformas que hoy tienen algunas notables comuni-dades de Italia, esto es, que si la comunidaddebe elegir un duque o un alcalde, o cualquierotra persona de algún oficio, y para aquel oficioson propuestas tres o cuatro, entonces ellosponen en el extremo de la ciudad tantas bolsascomo son aquellos que están propuestos a elegir,y dan a cada uno de los electores los cuatronombres de los cuatro hombres propuestos paraaquel oficio o alguna señal de plomo hecha nue-vamente. Cada uno de los electores, uno despuésdel otro, se levanta y va a aquellas bolsas, asig-nadas cada una al nombre de aquellos propues-tos, y ponen la mano donde hay las señales encada una de las bolsas: de tal forma que nadiepuede saber en que bolsa han puesto su señalaquellos que van a las bolsas. Y cuando todos

puta crispada y alteradora de la paz social. Haría falta seguramen-te que en los foros políticos todos los actores se comprometiesen acombinar las manifestaciones de pluralidad con las manifestacio-nes de consenso y compromiso, que existiese una liturgia institu-cional consensuada de difusión y de promoción de los valores com-partidos del sistema político y social.los electores han pasado así por las bolsas, es así

108

Page 109: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

que aquella bolsa en la cual se encuentren másseñales o más nombres de uno de aquellos pro-puestos a elegir, da a entender, quien ha sido ele-gido por la mayor parte de los electores. Y aquelentonces es investido de aquel oficio allí mismo.Y nadie no puede saber quien le ha elegido, yaque cada uno pone la mano en cada una de lasbolsas y no se sabe de nadie en que bolsa deja suseñal. Es verdad que cuando la comunidad da acada uno los cuatro nombres, entonces no esnecesaria sino una bolsa, en la cual cada uno delos electores pone el nombre que quiere. Así quesi la elección se hace en una bolsa, entoncescada uno de los electores tiene cuatro nombres;con cuatro bolsas, basta para que cada uno tengauna señal y que la deje en la bolsa que quiera,poniendo la mano secretamente en el interior,como ha sido dicho.

Hay otros regidores que lo hacen a suertes, yaque tendrán el nombre de los propuestos por lacomunidad y pondrán cada uno de aquellosnombres con rodaja de cera, y después pondránlas dichas rodajas en un barreño de agua, y loshan de mezclar: y después hacen venir a un niñopequeño que no conozca a nadie de las dichas

109

Page 110: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

rodajas y coja una cualquiera. Y aquella quecoja, sea cual sea el nombre de los allí propues-tos, aquella tiene el ofico. Y nota aquí que,hecho ésto con la divina invocación para cesar ladivisión en la comunidad, no es pecado, segúnpone San Agustín, y lo hemos puesto ya en elsegundo libro hablando de suertes en la materiadel primer mandamiento. Y generalmente defineeste doctor que en toda manera parecida de lacual puede nacer turbación en la cosa pública,vale más que la cosa pública se divida por estasmaneras que no por vía bregosa .

Solamente son excepción las elecciones ecle-siásticas las cuales la Santa Iglesia ha ordenadoque no sean hechas a suertes, sino por el escruti-nio acostumbrado de voces que explican lasvoluntades de los electores.

CAPÍTULO XXXIII

110

Page 111: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

CÓMO LOS MERCADERES SON VIDA DE LA COSAPÚBLICA

Tanta es la nobleza de la cosa pública bienregida y tanto es el provecho que se sigue atodos en general y a cada uno en especial, quetodos cuantos están en la comunidad, grandes ypequeños, viejos y jóvenes, pobres y ricos, hom-bres y mujeres, clérigos y seglares, señores yvasallos, todos han de ayudar con todo su podery saber: los viejos con su consejo y juicio; losjóvenes con su fuerza y vigor; los pobres segúnsu facultad; los ricos con sus riquezas; los hom-bres con todo lo que saben y les es mandado; lasmujeres, dejando inútiles ornamentos, perlas yotras cosas, para no cargar a sus maridos de gas-tos; los clérigos con sus oraciones continuas; losseglares con armas y diversos otros trabajos,hasta que la comunidad esté en buen estamento.

Y pone aquí Filógolus, moralista, que entre losotros oficios que ponen a la cosa pública enbuen estamento hay los mercaderes, ya que tie-rra donde la mercadería corre y abunda siemprees plena, y fértil y en buen estamento. Por eso,los mercaderes dicen que han de ser favorecidos

111

Page 112: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

sobre toda la gente seglar del mundo, ya quedice que los mercaderes son vida de la tierradonde están, y son el tesoro de la cosa pública, yson comida de los pobres, y son brazo de todobuen negocio, de todos aferes perfección. Sin losmercaderes las comunidades caen, los príncipesse vuelven tiranos, los jóvenes se pierden, lospobres se lamentan. Ya que los caballeros y losciudadanos que viven de rentas no se preocupande grandes limosnas; solamente los mercaderesson grandes limosneros y grandes padres y frai-les de la cosa pública, sobre todo cuando sonbuenos hombres y con buena conciencia. EnseñaDios en ellos grandes maravillas, ya que comono hay nada que les haga daño sino Dios, elloscontra toda impugnación comúnmente flotan enalto, por la gracia de Dios especial, sobre todoslos otros de la comunidad. Y cuando el mundotenga necesidad, así reyes, príncipes, y grandes ypequeños, como súbditos, y generalmente todoel mundo les engaña y les roba, pero ellos siem-pre tienen más que otros y hacen más bien quetodos los otros.

Y cree sin duda que nuestro Señor Dios leshace especial misericordia, en muerte y en vida,

112

Page 113: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

por el gran provecho que hacen a la cosa públi-ca, y por los grandes trabajos que sufrieron enmar y en tierra, y por las grandes pérdidas quesufrieron a menudo, las cuales pasan mejor quela otra gente por tal como ya se han acostumbra-do; y por las grandes ansias en las cuales siem-pre viven. Y por esta razón dice este doctor quetoda la cosa pública debería hacer oración siem-pre especial para los mercaderes.

CAPÍTULO XXXIVCOMO LOS MERCADERES HAN DE SER FAVORECIDOS

Por esta razón, en favor de los mercaderesaconseja este doctor a los príncipes, que losdefiendan por mar y por tierra y que soberana-mente se guarde de perjudicarlos por lezdas opor peajes o por cualquier cargo, sino que debenacogerlos en su tierra como a hijos, sin ningunamolestia, pero con mucho amor, ya que con sullegada siempre los príncipes y sus súbditosobtienen gran beneficio. Aconseja también éste,que en favor de la mercadería les sean hechosprivilegios y gracias especiales y honores mayo-

113

Page 114: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

res que a las otras gentes, y nunca sean rechaza-dos ni echados de allá de donde vengan, sea detierra de enemigos, sea de amigos.

En favor, también, de la mercadería, aconsejanalgunos antiguos y sabios de este tiempo quedebe estar vetado comprar rendas y violarios atodos los que puedan mercadear, ya que aunquetales cosas puedan tenerse justamente, estorban ala mercadería que, sin comparación, es mejorpara la comunidad. Y lo parece a simple vista,ya que quien tiene su dinero en tales rentas, sele prohíbe tenerlas, y debe ponerlas en mercade-ría y ha de trabajar para ganar por mar y por tie-rra y entonces la tierra será más abundante.

Y este favor a la mercadería tuvieron en elcorazón los benditos príncipes y prelados pasa-dos, que en favor de mercaderes ordenaron tenerbarcos por mar y guardarlos de moros y de ene-migos, y establecían los portillos y los pasospeligrosos y los reparaban para aquel mismo fin.Y ahora los príncipes y prelados presentes, porgran daño de su alma, hacen pagar a los citadosmercaderes las deudas y otros cargos introduci-dos por dicha consideración, y no hacen servi-

114

Page 115: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

cio. Observad como estos rectores de la cosapública son manifiestos robadores y disipadoresde la comunidad, tanto que maravilla es quenadie quiere mercadear de ahora en adelante.

CAPÍTULO XXXVCÓMO EL REVENDEDOR DAÑA MUCHO A LA COSA

PÚBLICA

Así como el mercader tiene que ser favorecidopor el gran bien que hace a la cosa pública, asíel revendedor debe ser perseguido y echado dela comunidad como capital enemigo de la cosapública. Ya que el revendedor siempre desea maltiempo y carestía, y compra a lo grande con laesperanza de encarecer la tierra, y de todos pun-tos es contrario al buen mercader, y nunca prue-ba ni cesa de traficar o de trocar sino a su prove-cho. Y esto los confunde Dios por las maledic-ciones que el pueblo justamente les da, por laaflicción que les procura.

Contra éstos en especial han de estar de acuer-do, y vigilar mucho, los regentes de la cosa

115

Page 116: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

pública, poniéndoles leyes y términos que no seatrevan a pasar sin grandes penas, a ellos y a losotros revendedores que encarezcan la comuni-dad; y si caen en las penas, que las ejecutendirectamente.

(...)

CAPÍTULO XXXVIQUE DICE QUE DE LA COMUNIDAD SEAN EXPULSADOS

LOS TRATANTES DE USURA Y TRAFICANTES. Y AQUÍAPARECE QUÉ DEBE HACER LA SEÑORÍA CON AQUEL

QUE SABE ALGÚN ARTE TRASCENDENTE

Además de los arriba citados malos oficios,aconseja Gorgias, gran filósofo, que de la comu-nidad sean expulsados los tratadores de usuras,de intereses y de toda traficación, para que ni lagente ni la comunidad por nada del mundo secargue de deudas.

(...)

CAPÍTULO XXXVII

116

Page 117: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

QUE DA TRES CONSEJOS ESPECIALES PARALA CONSERVACIÓN DE LA COSA PÚBLICA

Interrogado el famoso consejero Téter, des-pués de la exaltación de Roma cómo se podríaconservar mejor la cosa pública, respondió quepor tres puntos, que son: perseguir a los vaga-bundos, exalzar a los reverentes y pedir a todosconsejo.

Y declarando los puntos decía así hablando delprimero: si los hombres llamados vagabundos,esto es que van y están ociosos, son expulsadosfuera de la comunidad, entonces cesa todomiedo de ladrones, y de bergantes, y de murmu-radores y de malbaratadores del pan. Y por esodecía que los grandes señores que tal gente tie-nen en casa o los defienden porque se sirven deellos para mantener sus propósitos, deberían serexpulsados de la comunidad, ya que para su pro-vecho esta mala gente es mantenida. Los gran-des hombres antiguamente eran de gran bellezay nobleza y para provecho de los grandes luga-res en los cuales habitaban, mas desde que segiraron al mal y a las guerras entre sí mismos, supresencia es un gran cargo para el lugar donde

117

Page 118: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

habitan, por muchas vías, y en especial por estarazón: cuando ellos mantienen todo mal hombreque se les acerca, los malos hombres, por suconfianza, se alargan a hacer daño.

Lo segundo que decía Téter que exalzaba yconservaba la cosa pública era la exaltación delos reverentes, esto es: que siempre tuvieran eloficio del regimiento personas de honor, que sonaquellos que se precian de su estamento, y de suhonor, y de su bondad y de su fama, y de símismo y de los suyos, y atienden fuerte, y queaman a la comunidad y que no aman al dinerosino, como ya ha sido dicho, honor y fama de símismos y de los suyos, sean quienes sean. Yesto lo vigilaba mucho el senado de Roma, sobretodo cuando elegía emperador; y cuando loveían hombre reverente en sus costumbres,como ya ha sido dicho, no miraba si eran labra-dores o caballeros o del estamento que fueren.Ya que Diocleciano, emperador, del arado y delos bueyes lo libraron cuando fue nombradoemperador. Y así otras notables personas fueronmuy honradas según que ellos los encontrabanreverentes y dignos de honor.

El tercer punto era pedir a todos consejo.

118

Page 119: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

Debes saber que, antiguamente en Roma existíatal costumbre, que cada uno tenía que escribir ypresentar a la comunidad la mejor obra quesupiera para el buen estamento de la comunidad,y después se ponía en obra de consejo del sena-do. Y sepáis por cierto que esta cosa es sobera-namente provechosa para la cosa pública, comolo es que, en cierto tiempo del año, a cada uno lefuera pedido proponer en ciertos lugares de lacomunidad las mejores cosas que supiera para elaprovechamiento común; ya que más venmuchos que pocos. Y muchas cosas pone Diosen el corazón de un simple hombre que no laspone en el corazón de los mayores; y despuéslos regentes principales, visto lo que dicen losotros, pueden elegir el que les parezca que seamejor 1.

1 Esta vía de mantener canales abiertos para iniciativas y pro-puestas de los ciudadanos, y sistemas de consulta popular directa,es habitual en el discurso político actual, pero en cambio no es muyusual a la hora de ponerlo en práctica. Parece que los gobiernostemen el posible mal uso de estos canales, pero convendría que per-cibiesen también las oportunidades que ofrecen para aumentar lalegitimación de los propios gobiernos.

Y estos tres consejos pensaron los romanos

119

Page 120: REGIMENT DE LA COSA PÚBLICA - estrategialocal.com · clàssics i de la patrística cristiana. La finalitat divulgativa d'aquesta col·lecció

que eran muy provechosos y conservadores de lacosa pública.

(...)

120