Recull de

Premsa

02

les claus del dia DILLUNS, 18 D’ABRIL DEL 2016 ara

Lluís (@lluis1893) Tuitaire

“Si voler fer una llista unitària divideix, millor no fer-la... És obvi no?”

Xavier Abad (@XavierAbadMdG) Microbiòleg

“Units en la diversitat, amb punts comuns i unitat d’acció també és una mena d’unitat

representativa”

David Mascort (@dmascort) Alcalde de Vilablareix (ERC)

“No sé per què hem de parlar de llistes amb la feina que tenim per fer. I menys

de llistes úniques!”

Joan Solé (@_JoanSole) Periodista

“L’ANC l’encerta descentralitzant la Diada, i encara diria més, hauria d’anar allà on més costi fer arribar el missatge

per trencar tòpics”

Andreu Monrós (@AndreuMonros) Tuitaire

“Qui estigui cansat que es manifesti des de casa, però, aquest 11-S ens hem

de tornar a mobilitzar sí o sí. #TotAPunt”

Elisenda Alamany (@Elisendalamany) Filòloga catalana

“Avui [ahir per al lector], molt recomanable comprar @diariARA! Dossier sobre el català.

Per gaudir-lo i per preparar les nostres classes!”

Magda Casamitjana (@magdacas) Diputada al Parlament (JxSí)

i presidenta de MES “La llengua castellana ha de ser present

a Catalunya, però el català ENCARA no viu lliure i sòlid, és menystingut

i obviat en massa espais”

Marc Bleda (@marcbleda) Periodista

“Puc mirar-me les dades molts cops, però penso el mateix que abans: mostrar

desconfiança o antipatia cap al castellà no ajuda gens el català”

Narcís Sastre (@narcissastre) Geògraf

“Després de mesos en segon pla, és una bona notícia que es torni a debatre

sobre el present i futur del català, llengua pròpia i eina de cohesió”

María Luisa Gota (@gota_marialuisa) Analista de riscos

“#migrantcrisis No podem girar l’esquena als refugiats. Les pobres solucions de la UE, els murs i la indiferència són una vergonya

i una càrrega de cara al nostre futur”

Begoña Curiel (@BegoaCuriel) Periodista

“¿Ha d’anar-hi el Papa perquè el món es com-mogui pel que ha vist a Lesbos? Què feia el món

mentre els periodistes ho explicaven?”

vist altwitter

lescaresdeldia

Segons ha sabut l’ARA, En Comú Podem ha dissenyat una consulta i ha plantejat dos models de pregun-ta. Aquest referèndum hauria de ser avalat per la majoria absoluta del Congrés i convocada pel rei. P. 04

PACTISTAXavier Domènech

El premi Nobel de química de l’any 2014 explica a l’Entrevista que no és casual que Israel tingui 12 Nobels. “Vam tenir universitats abans que país”, assegura. Fa una crida a apos-tar per la recerca i la innovació. P. 27

PREMIATAaron Ciechanover

El Palau de la Música ha portat a Barcelona 4 escultures recents de Plensa, les menys vistes a la capital. La institució va més enllà de la pro-gramació musical amb exposicions d’art contemporani. P. 30-31

MECENESMariona Carulla

L’economista en cap de l’Asian De-velopment Bank explica que el con-tinent asiàtic aporta el 60% del crei-xement mundial. És optimista amb els països en desenvolupament, no tant amb l’economia global. P. 20

OPTIMISTAZhong Zhuang

SÓC A MALLORCA, a xerrar d’edu-cació a Cala Millor, Cala Rajada i In-ca. Igual que fa uns dies a Menorca, comprovo amb alegria que una de les poques herències positives–i invo-luntàries– del nefast Bauzá és haver deixat una comunitat educativa ac-tiva, mobilitzada i motivada. Docents i AMPAs arremangats disposats a canviar el que calgui de l’escola, edu-cadors artesans que s’aixequen cada matí sabent que la seva feina és mas-sa important per desanimar-se.

Ho celebro dinant en una terrassa a peu de platja, en un diumenge es-candalosament estiuenc. El cambrer em fascina. Tinc una debilitat per la gent que fa la feina ben feta, i aquest home sol atén dotze taules amb una agilitat, eficiència i simpatia increï-bles. Hauria de cobrar el doble, per-què he vist terrasses amb tres cam-brers on trigues tres cops més a ser atès. Parla castellà, però es defensa la mar de bé en francès, anglès i ale-many. No ha passat per cap acadè-mia, ho certifico, però es fa entendre i aconsegueix fer bromes en tots els idiomes. I costa molt fer riure –vo-luntàriament– en una llengua aliena.

Aixeco la mà i m’hi adreço ama-blement, en català. Em respon un “¡¡¡¿¿perdón??!!!”, així com ho escric, amb una interrogació molt exclama-tiva, com si fos la primera vegada que sent aquest idioma, com si me l’esti-gués inventant jo en directe. De sob-te la intuïció, empatia i enginy que el fan poliglot autodidacte han desapa-regut. Que n’arriba a ser de compli-cada i incomprensible la meva llen-gua, dedueixo. I el fet em deprimeix: si un home tan espavilat i servicial amb anglesos, francesos i alemanys decideix que no paga la pena fer cap esforç per la nostra llengua, patirem. Torno a l’hotel i em descarrego l’ARA. A portada hi diu que l’estat del català és “fràgil”. I tant.

El cambrer que estima gairebé

totes les llengües

IAQUÍ

CARLES CAPDEVILA

DIRECTOR FUNDADOR

BPI diu que l’acord entre CaixaBank i Dos Santos no té efecte per incom-pliment de l’angolesa. P. 18 A Societat obrim amb els tallers que s’imparteixen a pares i alumnes per-què puguin detectar casos d’abusos sexuals i prevenir-los. P. 12-13 Els fills dels famosos ara són models. A Estils veiem com la fama heretada els obre portes. P. 28-29

araiaqui@ara.cat

latria

pareumàquinesDAVID MIRÓ (@MIRODAVID)

Els lectors de l’ARA ja saben que els diumen-ges acostumem a preparar dossiers temàtics que poden o no tenir relació amb l’actualitat més estricta. Aquests dossiers demanen so-vint una portada monogràfica, d’aquelles que nosaltres en diem “d’efecte pòster”, que busquen destacar sobre les altres al quiosc i atreure més lectors dels habituals. A l’ARA tenim comprovat que si encertes el tema i tens una bona portada monogràfica les ven-des augmenten. Tot i així som un diari, no una revista, i per tant els dissabtes previs a

un d’aquests diaris, la direcció viu angoixada amb un dilema: ¿en quin mo-ment una notícia serà prou important per renunciar a la portada monogrà-fica? Una ullada a les primeres planes d’aquest diumenge permet adonar-se d’un detall: l’ARA era l’únic diari que no portava la fotografia a porta-da del Papa a Lesbos (a dins sí, esclar), sens dubte una imatge pensada per tenir un impacte d’abast mundial. Fer-li un lloc a portada ens hauria equi-parat a la resta, però hauríem perdut el nostre fet diferencial. La vam en-certar? Jo crec que sí.

Per pensar-hi JOAN SUBIRATS

ARTICULISTA D’’EL PAÍS’

“Tenir sobirania avui no és tenir supremacia. És disposar d’un estatut d’autoritat legal que et dóna un plus de capacitat per negociar les condicions i els impactes de la interdependència”

Teoria (i pràctica) de la portada monogràfica

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

120000

12978

Diario

235 CM² - 28%

1128 €

2

España

18 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

30 DILLUNS, 18 D’ABRIL DEL 2016 ara cultura

“Tots els accents” de la poesia catalana arriben al Teatre LliureEl Teatre Lliure de Montjuïc estrena avui Tinta d’ambrosia, un cicle que indagarà en “les paraules que poetes de tots els accents de la llengua catalana han anat deixant so-bre el paper des de fa segles fins a fa pocs di-es”, apunta el director, Pau Carrió. Al llarg de tres dilluns, la Sala Fabià Puigserver

acollirà textos d’autors com Ausiàs March, Maria-Mercè Marçal, Blai Bonet i Josep Carner. La sessió d’avui és per a la poesia valenciana, amb música de Maria Arnal i Marcel Bagés (a la foto). El 9 de maig la fun-ció serà per als poetes mallorquins i el 6 de juny per als de Catalunya.CULTURA

del premi Velázquez 2013. El subdi-rector del museu, João Fernandes, ja treballa en el projecte, que es po-drà veure al Palacio de Cristal, on Plensa ja va exposar l’any 2000. Les mateixes fonts expliquen que està previst que, coincidint amb aquesta exposició, el Macba n’hi dediqui una altra a La Capella. Estava previst que fos així durant el mandat de Bartomeu Marí. Ara fonts del Mac-ba no confirmen la data, però sí que la mostra de Plensa és un dels pro-jectes que el director actual, Ferran Barenblit, té damunt la taula.

Una obra molt ben rebuda El rebombori de la presentació s’ha apaivagat i Carmela només rep les visites indiscretes dels turistes que s’aturen a fotografiar-la. Als veïns els va seduir des del primer mo-ment. “És molt bonica i dóna molt joc a l’espai. I també és útil, perquè la gent hi pot seure”, afirma Gessa-mí Catafau, la propietària de la lli-breria que hi ha davant el Palau de la Música. La resposta dels comerci-ants és unànime: voldrien que es quedés. Només hi ha una petita queixa: la propietària d’un altre es-tabliment diu que l’escultura treu “una mica de llum” al seu local.

Pel que fa a l’afluència de públic a la zona, que amb el Palau ja és molt nombrosa, aquests comerciants no han notat que Carmela n’hagi por-tat molt més. “No crec que hi hagi més gent, sinó que la que hi ha habi-tualment es queda i s’asseu a l’escul-tura”, diu aquesta mateixa dona. “He vist força gent fent-li fotogra-fies i he recomanat a alguns amics que vinguin a veure-la”, diu a una al-tra treballadora. Tot i així, esbrinar si l’obra s’ha convertit en un nou imant turístic no és fàcil, perquè la instal·lació de l’escultura ha coin-cidit amb el començament de la temporada turística.

L’exposició de Plensa forma part de la iniciativa que el Palau va enge-gar fa quatre anys per fer dialogar l’edifici de Domènech i Montaner amb l’art contemporani, de la qual han sorgit mostres d’Antoni Tàpies, Joan Miró, Bill Viola, Eulàlia Vall-

Quin Plensa volem?

L’escultura de l’artista al Palau de la Música reobre el debat sobre la instal·lació d’un cap gegantí a Barcelona

Carmela, l’obra més destacada de l’exposició que el Palau de la Músi-ca dedica a Jaume Plensa, represen-ta una adolescent en el trànsit de deixar de ser una nena i convertir-se en una dona adulta. La seva ex-pressió és dolça. Però sobre aques-ta escultura ha recaigut una respon-sabilitat molt feixuga: ha fet revifar el debat sobre la conveniència que Barcelona tingui una gran escultu-ra pública de l’etapa més recent de l’artista. A la capital catalana ja n’hi ha quatre, però són dels anys 80 i 90, quan la figura humana encara no te-nia un paper tan rellevant en la seva obra. El canvi de govern a l’Ajunta-ment de Barcelona havia enterrat la demanda d’una escultura icònica que l’alcalde Trias va fer a Plensa el 2014, i la intel·ligència amb què l’ar-tista ha instal·lat Carmela ha fet sor-gir una campanya de recollida de firmes online, malgrat que ahir a la tarda només s’hi havien sumat 400 persones.

El debat barceloní a l’entorn de l’obra de Jaume Plensa, un dels ar-tistes catalans amb més projecció internacional, ara té una nova pre-missa i es mou entre l’encàrrec que li va fer Trias, que va resoldre amb el projecte d’un cap gegantí d’una altra adolescent de 52 metres de malla d’acer pensat per a l’espigó del Gas, i Carmela, que té unes dimensions més humanes, de 4,5 metres.

El director del Museu de Tampa (Florida), Michael Tomor, va anun-ciar fa pocs dies que la institució es queda una de les obres de l’exposi-ció que dedica a Plensa fins al 15 de maig, la monumental Laura with Bun, i que espera que al llarg dels anys es converteixi en “la marca” del museu. En canvi, es preveu que el procés de l’obra barcelonina sigui més difícil. Amb tot, hi ha una notí-cia positiva pel que fa a la presència de l’obra de Plensa a l’Estat: fonts del Museu Reina Sofia afirmen que el centre d’art li dedicarà el 2018 l’exposició inclosa en la concessió

BARCELONAANTONI RIBAS TUR

01. Carmela davant el Palau de la Música. La model va ser una adolescent barcelonina. CÈLIA ATSET

02. Born al passeig del Born, una de les obres de Plensa a Barcelona. MANOLO GARCÍA

Exposicions Plensa exposarà al Reina Sofia el 2018 i segurament al Macba

01

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

120000

12978

Diario

1394 CM² - 166%

6689 €

30-31

España

18 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

31ara DILLUNS, 18 D’ABRIL DEL 2016 cultura

Axl Rose serà el nou cantant dels AC/DCAxl Rose serà el cantant dels AC/DC en la gi-ra europea del grup australià, que comença-rà el 7 de maig a Lisboa. Rose, vocalista dels Guns N’ Roses, substituirà Brian Johnson, que s’ha vist obligat a abandonar el grup des-prés que els metges li recomanessin deixar els concerts si no volia perdre l’oïda.

Maria João Pires, amb la Simfònica de Ràdio SuèciaMaria João Pires interpretarà avui el Concert per a piano núm. 2 de Chopin a L’Auditori de Barcelona amb l’Orquestra Simfònica de Rà-dio Suècia, dirigida per Daniel Harding. El concert, que forma part de la temporada d’IberCamera, es completa amb la Simfonia núm. 9, ‘Del Nou Món’, de Dvorák.

dosera i Louise Bourgeois, i n’hi ha de previstes de Kiki Smith i Pande-monia. Però la possibilitat que Car-mela es quedi a la ciutat no depèn de la institució i tampoc no han volgut suplir l’encàrrec de Xavier Trias.

“Fa dos anys vaig trucar a l’estu-di del Jaume i el va sorprendre molt que una institució musical s’inte-ressés per l’escultura. Ens cedeix temporalment les escultures gratu-ïtament. Nosaltres només ens fem càrrec d’assegurar-les, del trans-port i de la ubicació. Ha sigut molt generós”, explica Víctor García de Gomar, director artístic adjunt del Palau. Però l’èxit de Carmela no im-plica que el Palau la vulgui adquirir. “No tenim capacitat econòmica per afrontar-ho nosaltres sols. Hauria de ser una altra institució que ho re-clamés o que ens demanés que co-mencéssim una campanya per reco-llir diners. De moment hem fet una pregunta al ciutadà i, segons com es posicioni, respondrem”, diu García de Gomar.

La nova política d’art públic En el cas que Carmela es quedés de manera permanent al seu empla-çament actual, tant si la comprés una institució privada com públi-ca, l’obra hauria de passar pel Con-sell Assessor d’Art Públic de Barce-lona, un ens que l’Ajuntament es-tà refundant i el veredicte del qual no és vinculant. Resoldrà els casos pendents, com el de l’escultura de Plensa al litoral, i es crearan proto-cols per analitzar les nombroses sol·licituds que rep el consistori.

La comissionada de Cultura de l’Ajuntament, Berta Sureda, asse-gura que al seu departament “no hi ha cap petició” sobre l’obra de Plen-sa al litoral i que desconeix si el pro-jecte està al departament d’Urba-nisme. Fonts d’aquest departa-ment afirmen que “quan va arribar el nou govern municipal no hi havia cap projecte sobre la taula”, que en tenen coneixement només a través

de la premsa, “que no hi ha cap par-tida pressupostària assignada” i que per tirar-lo endavant, arran del seu impacte, caldria “encetar un di-àleg amb diferents sectors de la ciu-tat, entre els quals el cultural”. Se-gons Sureda, l’avaluació de l’impac-te de les futures obres d’art públic serà “global” i es tindrà en compte que el seu contingut estigui relaci-onat amb “prioritats de govern” com “la visibilització de la dona i de les classes treballadores”.

Finançament privat Plensa va donar a la ciutat el projec-te del gran cap del litoral, que es fi-nançaria amb capital privat. Hi ha-via dos coneguts empresaris que fe-ien de pont entre l’Ajuntament i la societat civil per aconseguir els di-ners necessaris per realitzar-lo, més de 32 milions d’euros. Amb tot, en aquests aspectes també hi ha di-ferents versions, ja que hi ha fonts que afirmen que s’han fet els estu-dis d’onatge, ombra i vent necessa-ris però que encara no se n’ha calcu-lat el cost. En qualsevol cas, durant el mandat de Trias tampoc no es van fer perquè no es va considerar adequat en un moment d’austeritat.

L’encàrrec de Trias a l’artista i el projecte de la peça, que no s’ha fet públic, van centrar el passat debat del cicle de l’Icub Valor!, titulat Es-cultura a l’horitzó: skylines ideolò-gics de Barcelona, en què van parti-cipar la historiadora de l’art i comis-sària Gloria Moure, l’antropòleg Matteo Guidi i la professora de ge-ografia humana de la UB i membre del Consell Assessor d’Art Públic de Barcelona Núria Benach. Van defen-sar la idea del paisatge públic com a “bé comú”, van posar l’accent en el diàleg amb el context i van donar prioritat als processos participatius dels quals sorgeix una obra pública i no a l’obra mateixa. En aquest sen-tit, Plensa ha creat obres monumen-tals amb la ciutadania, com Dream, a Sutton (Regne Unit).e

2002-2015: obres d’art públic de Jaume Plensa en cinc ciutats d’arreu del món

Jerusalem

Pont de llum està ubicat al cor de Jerusalem. La llum s’eleva amb l’ob-jectiu d’unir la terra i el cel. També representa un punt de trobada al voltant d’una font d’energia.

Chicago

La Crown fountain és una obra pública cruci-al en la carrera de Plen-sa i una de les seves pe-ces més conegudes. Té previst renovar les fil-macions dels ciutadans que hi apareixen.

Londres

Alenar és un con de vi-dre i metall que ret ho-menatge als periodistes que moren fent la seva feina. Està ubicat a la seu de la BBC i s’il·lumi-na cada dia a partir de les deu del vespre.

Rio de Janeiro

Aquesta peça estava a la platja de Botafogo de Rio de Janeiro i era un homenatge als habi-tants de la ciutat i una crida a fer-los somiar. Es titula Mirar en els meus somnis.

Tòquio

Roots és al jardí d’un gratacel de Tòquio: les lletres de vuit alfabets amb què està feta evo-quen la unió utòpica en-tre les persones sense que cadascuna perdi la identitat.

Venècia

Una noia beneïda per una mà feta també amb diversos alfabets: Plensa va escenificar dins la passada Biennal de Venècia una bene-dicció ecumènica a San Giorgio Maggiore.

02

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

120000

12978

Diario

1394 CM² - 166%

6689 €

30-31

España

18 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

10 ELPAÍS Lunes 18 de abril de 2016

CATALUÑA

Barcelona ciudad de turismo,organizadora del MobileWorld Congress, de reunionesde empresas, referente de ar-quitectura modernista, de gi-ras internacionales de músicamoderna y promotora de festi-vales propios como el Sónar oel Primavera Sound, y ¿ciudada visitar por su oferta en músi-ca clásica y ópera? Debería ser-lo y está en condiciones. De esoestán convencidos los promoto-res del proyecto BarcelonaObertura, un ciclo que nació elaño pasado a impulso de Barce-lona Global, y que ya ha diseña-do su segunda temporada paraatraer a melómanos confesos

de toda Europa y más allá. Lafórmula: una selección cuida-dosa de la programación de latemporada del Palau de la Mú-sica, Liceo, Auditori y del pro-gramador Ibercamera concen-trada en unos pocos días paraque el aficionado a la clásica yópera venga a Barcelona. Loscuatro se han sentado para di-señar los “paquetes” de la tem-porada próxima.

No es que la oferta sea singu-lar, en cuánto a una programa-ción exclusiva de la ciudad, yaque algunas de las sinfónicasque estarán en la próxima tem-porada: La orquesta del TeatroMariinsky, la Simón Bolívar, laFilarmónica de San Petersbur-go o la sinfónica Radio Franc-kfurt; directores como GustavoDudamel, Valery Gergiev, Wi-lliam Christie y Jordi Savall; so-listas como el violinista Leoni-das Kavakos, los pianistas Arca-di Volovos o Alexander Mel-nikov y voces como Javier Ca-marena o Thomas Hampson,hacen giras por buena parte delas ciudades europeas que yaestán situadas en el ranking dela lírica, como Viena, Londreso París. “Pero Barcelona tieneun plus, que es la propia ciu-dad, y, en nuestro caso la arqui-tectura de Lluís Domènech iMontaner”, argumenta JoanOller, director del Palau de laMúsica. Y pone un ejemplo cla-ro: “Barcelona es una de lastres ciudades europeas, juntocon Viena y Hamburgo, en laque se podrá disfrutar de la in-tegral de las sinfonías de Bee-thoven a cargo de la orquestaSimón Bolívar con la batuta desu director, Gustavo Dudamel,en la próxima temporada. Esta-mos convencidos de que es unacita muy interesante para losmelómanos y se trata de queopten por Barcelona”. En esecaso, la peculiar maratón deBeethoven será en el Palau dela Música.

Segunda temporadaEs la segunda temporada delproyecto Barcelona Obertura yya están casi cerrados lo que sepodría definir como “paque-tes” de lírica. Por ejemplo, en-tre los días 15 y 19 de diciem-bre, un melómano podría des-plazarse a Barcelona y asistiral concierto de El Messies deHändel, dirigido por WilliamChristie, en el Palau de la Músi-ca; dos días después en el Audi-tori con la batuta de KazushiOno y la OBC un programa deMahler y Xostakóvitx y a losdos días ir al Liceo para ver laópera de Richard Strauss, Elek-tra, con la dirección de JosepPons.

“Acabamos de arrancar y esdifícil saber si gracias al pro-grama las dos salas de concier-tos y el Liceo han captado pú-blico extranjero que se haya

desplazado a Barcelona. Esuna carrera de fondo y los re-sultados no serán inmediatos”,reconoce Mateu Hernández, di-rector de Barcelona Global,una empresa cuyo cometido fi-nal es crear redes de conexiónentre las ciudades y promoversu desarrollo. La idea cuentacon el apoyo de Turismo deBarcelona, que ahora ha inclui-do la oferta musical cuandovende la ciudad, además de lainvolucración directa de las sa-las de conciertos, el Liceo eIbercamera.

Una promoción de la ciudadque no desagrada al Ayunta-miento de Barcelona porque setrata de atraer a un turismocultural. Un miembro del go-bierno de Ada Colau presenteen la noche del jueves en unacto del programa BarcelonaObertura —organizado para re-vistas especializadas euro-peas— precisaba que iniciati-vas como la de situar a la ciu-dad en el panorama de la músi-ca clásica eran buenas: “es unturismo completamente dife-rente al de masas, es cultural”,comentaba el regidor de pro-moción Económica del consis-torio, Agustí Colom.

Estrategia conjunta“Debemos aprovechar la mar-ca Barcelona, conocida interna-cionalmente, para promocio-nar unos activos excelentesporque tiene dos auditorios [elPalau y el Auditori] y el teatrodel Liceo muy diferentes entresí. No es solo una ciudad de soly buena gastronomía. No aspi-ramos a ser un festival de refe-rencia mundial pero sí una ciu-dad a la que desplazarse paraun turismo aficionado a la mú-sica clásica”, explica Víctor Me-dem, el coordinador de Barcelo-na Obertura que, no obstante,tampoco descarta que en un fu-turo se ofrezca un programasingular de conciertos y lírica.De momento, lo que se ha con-seguido es que las tres institu-ciones musicales e Ibercameratrabajen conjuntamente. “Enbuena parte porque a los tresles interesa situarse internacio-nalmente y es evidente que esoes más fácil de conseguir si laestrategia es conjunta y no vacada uno por su lado”, subraya.

La oferta cultural, despuésde la arquitectura, tiene muybuena valoración entre los tu-ristas que visitan Barcelona.No obstante, no hay muchaconcreción respecto qué equi-pamientos o actividades cultu-rales realizan: Según datos de2013 de Turismo de Barcelona,el 40% de los turistas visitanmuseos y otros equipamientosculturales. Las salas de concier-tos y el Liceo tampoco tienendatos concretos de la afluenciade extranjeros a las representa-ciones y conciertos.

Barcelona, destinode turismo musicalLiceo, Auditori, Palau e Ibercamera se alían para diseñar paquetesde conciertos y óperas para atraer al público internacional

BLANCA CIA, Barcelona

La platea del Liceo de Barcelona. / MASSIMILIANO MINOCRI

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

118000

25725

Diario

757 CM² - 67%

5989 €

10

España

18 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

CATALUÑALUNES 18 DE ABRIL DE 2016

Catalunya@elpais.es | ccaa.elpais.com/ccaa/catalunya.html | elpais.cat

La República, como ya hicierahace 85 años en una de las mani-festaciones populares más gran-des que recuerda la historia con-temporánea de la ciudad, vuelvea tomar las calles de Barcelona.En concreto, una plaza. El pri-mer teniente de alcalde, Gerar-do Pisarello, y la teniente de al-calde de Ecología, Urbanismo yMovilidad, Janet Sanz, participa-ron ayer en el acto de homenajea la proclamación de la II Repú-

blica, que se tradujo ante unbuen número de vecinos portan-do banderas tricolores, con elbautismo de Plaza de la Repúbli-ca a la hasta ahora conocida co-mo la plaza de Llucmajor, enNou Barris.

Sanz recordó la historia repu-blicana de Barcelona y afirmóque hace muchos años que losvecinos “esperaban decir bien al-to que tenemos República”,mientras Pisarello reivindicó unnuevo republicanismo ciudada-

no que sea “un proyecto colecti-vo”.

Bajo el lema republicano porantonomasia, Libertad, igualdady fraternidad, la celebración con-sistió en una ofrenda floral y sedescubrió una placa que detallala historia de la estatua del cen-tro de la plaza y elmedallón dedi-cado a Francesc Pi i Margall.

El diputado Xavier Domène-ch (EnComúPodem) afirmó que“habrá República” sin especifi-car si española o catalana.

Barcelona homenajea aLa República con una plaza

El Gobierno catalán ha elabora-do la prometida ley de transpa-rencia y ha puesto en marchauna web sobre la materia, perola comisionada de cargo, la juezNúria Bassols fue sustituida trasla detención de su marido enuna operación policial del 3%.

También se prometió publici-tar las retribuciones de los car-

gos electos, pero se incumpleuna resolución del Parlamentpara que el salario de algunosaltos cargos no supera al de losconsejeros. Sí se ha dado publici-dad, como se acordó, a la decla-ración de bienes y patrimoniode los altos cargos electos al to-mar posesión y al cesar.

No se cumple el requisito de

hacer públicas las retribucionesde los miembros de los consejosde administración y órganosequivalentes, pues en el caso dealgún consorcio hospitalarios sehan presentado dimisiones paraevitar el trámite.

Tampoco se ha elaborado uncódigo ético de los cargos públi-cos como se prometió, ni existe

un plan formativo para funciona-rios, ni se ha creado un registrode lobbies.

El registro público de contra-tos es accesible, como se acordó,pero no así los criterios de valo-ración. Se ha apostado por latransparencia y la concreciónde los criterios para adjudicarcontratos, pero sigue habiendo

una gran fragmentación en laadjudicación.

La Oficina Antifraude de Ca-taluña aseguró en un informeelaborado hace un año que sólose estaba cumpliendo el 7% delasmedidas pactadas y desde en-tonces poco se ha avanzado.

Un ejemplo paradigmático esla propuesta número 25 que seacordó en 2013. Dice que los ór-ganos de contratación velaránpara que los potenciales licitado-res conozcan los criterios conlos que se valoran sus propues-tas. Sin embargo, el caso de laprivatización de Aigües Ter Llo-bregat revela que, una vez cono-cidas, se modifican las condicio-nes del concurso.

El erial de la justiciaEl capítulo de justicia es el quegenera más incumplimientos,pues no se ha aplicado ni una delas ocho medidas: desde acele-rar la instrucción de los casosde corrupción -hay sigue espe-rando juicio el caso Palau, casisiete años después de estallar-,hasta acordar entre los partidosel trato que han de recibir losimputados o cumplir la jurispru-dencia del Tribunal Europeo deDerechos Humanos para que unpoceso judicial no dure más decinco años. Por no hablar de lamedida que prometía que jue-ces y fiscales explicarían a la so-ciedad los casos de corrupción.

En cuanto a la gestión de lospartidos políticos aún está pen-diente de cumplir que la Sindica-tura de Cuentas designe un audi-tor permanente para la contabi-lidad de las formaciones o el es-tablecimiento de una metodolo-gía contable única.

“El nivel de corrupcíón es unespejo del país que tenemos”,aseguró la semana pasada elexdiputado de la CUP David Fer-nández, cuando acudió al Parla-ment en la comisión de estudioque se ha creado.

“Está claro que no ha habidoun desarrollo legislativo de aque-lla batería de medidas que seprometió”, asegura el diputadodel PSC Jordi Terrades. “ Y algu-nas son simples, solo dependende la voluntad política”, añade.

» LA CASA GRALLA ‘RECUPERADA’.El Muhba dedica una exposición a estaconstrucción que desapareció en 1856. Supatio gótico, uno de los pocos restos quese conservan, puede verse en la sede deProsegur de L’Hospitalet de Llobregat. P8

Asistentes al homenaje a la República ondean banderas tricolores ayer en la antigua plaza de Llucmajor. / CONSUELO BAUTISTA

La Generalitat solo aplica el 10% de lasmedidas anticorrupción que prometió

» LA DETENIDA POR MATAR A SUHIJA INGRESA EN UN PSIQUIÁTRICOLos médicos del Sant Joan de Déu deSant Boi evaluarán el estado mental de lamujer que el sábado presuntamenteasfixió a su hija de cuatro años.

CARLES GELI, Barcelona

PERE RÍOS, BarcelonaLa corrupción era una gran piedra en el zapa-to de CDC y de Artur Mas hace tres años,asediado por el caso Palau y las acusacionescontra Oriol Pujol, entonces secretario gene-ral. El presidente quiso dar un golpe de efec-

to y en febrero de 2013 convocó dos cumbrese implicó a todos los organismos vinculadosa la buena gobernanza, desde el TribunalSuperior de Justicia, la fiscalía, la OficinaAntifraude, la Sindicatura de Cuentas o elSíndic de Greuges.

Mas se hizo la fotos y publicitó un memo-rando con 51 medidas “en materia de trans-parencia y regeneración democrática”. Tresaños después, apenas se cumplen íntegra-mente media docena. El resto siguen espe-rando o se aplican con vericuetos.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

118000

25725

Diario

463 CM² - 41%

4350 €

1

España

18 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

| Apunts | 33EL PUNT AVUIDILLUNS, 18 D’ABRIL DEL 2016

Entreteniments www.elpuntavui.cat/serveis/entreteniments

BARCELONA19.30 EXPOSICIÓ‘Pintura’. El Museu CanFramis inaugura avui unamostra del pintor i poetaAlbert Ràfols Casamada.Hi serà fins al 17 de juliol.

BARCELONA20.00 XERRADA‘El Quixot a l’AmèricaLlatina’. L’escriptor co-lombià Sergio Álvarezproposa, entre la realitat ila ficció, un simulat viatgedel Quixot per l’AmèricaLlatina. A Casa Amèrica.

BARCELONA18.30 CONFERÈNCIA‘La meva Àfrica’. Dinsdel cicle de conferènciesdel CCCB L’Àfrica com arelat, l’escriptor moçam-biquès Mia Couto parlaràdel seu país des d’una mi-rada molt personal.

BARCELONA19.00 PROJECCIÓ‘La notte’. L’Ateneu Bar-celonès projecta avui unllargmetratge dramàticde 1961 del director italiàMichelangelo Antonioni.

L’agenda

Havaneres amb Peix FregitLa Simfònica de Ràdio SuèciaBARCELONA 20.30 CONCERTDesprés de l’èxit de la temporada anterior, l’orques-tra torna a l’Auditori amb peces de Mozart i Dvorák.

BARCELONA19.00 CONCERTAquest trio de Palafrugell ofereix avui una cantadad’havaneres al Palau de la Música.

Com s’hi juga: En cadascun dels nou quadrats que hiha en la graella s’han d’anar situant els números de l’1 al9 sense que es repeteixin. El número no es pot repetirtampoc en la mateixa línea, ni horitzontal ni vertical.

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Sudoku Nekane Igande Solucions d’ahir

Encreuats (8.527)( )G A B I A A C O S T U M AA V A L U A T C A U S E NN A V I L I E R I S A R DA R A E N A B A S T EP I E T A R R A A G A SI O N S N U A D O R E SE E M E T E A M A I OS E D A L R A D A O L I

V A L O R A R E C R I AC A T I O A S I L A TO C E A T U B X A L AM U R X I N E S O S B OI A R D A A S E S U A RC R I O L L C R U E N C A

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 141234567891011121314

6 diferències

Escacs (16.730)

Sudoku

1.DxPT +! – TxD;2.T8C +! – TxT;3.TxT mat.

A la secció de serveis del webwww.elpuntavui.cat/serveis/entreteniments.html, dinsEntreteniments, hi trobareumés jocs interactius

Horitzontals:1. Vegetacions migrades a les zones de neus p e r m a n e n t s . Facin soroll, les fulles seques o les dents. 2. Res-postes conside-rades infal·li-bles. En venir, infongué vani-tat. 3. Treballen a la mina, com els set nans. Gai-rebé noranta-dos centímetres. 4. Dues de casa. Primeres llets de les vaques en parir. Cabrit que encara mama. 5. Dia, mes i any. La identitat de tot un poble. 6. Serveix per a embellir. Con-demna a les penes eternes. Extraterrestre de cine. 7. Mitjan maig. Entretingut. Portaequipatge supe-rior. Mig diàmetre. 8. Cim nevat. Gust de fer o de veure sofrir. Molt bé, més que bé. 9. Els unglots de cavalls i mules. Crit d’ocells nocturns. 10. Mineral amb quantitats variables d’aigua. Inhabitat. Pato-lògicament tísic. 11. Liti. Gimnàstica amb acompa-nyament musical. Salvatge, carnisser. 12. De color bru fosc. L’acceptació de la Laura. Es posa bo amb dues notes. 13. Lleugers i vaporosos. Propi del rec-tor. 14. Copejaré la porta amb els nusos dels dits. Persona o bèstia magra.

Verticals: 1. Mai no troba un lloc fix on viure. Que els ha ajuntat formant colla. 2. Pintada de tots colors. Amunte-gueu les piles escampades. 3. Marxen cap a Vancouver. Ovella baciva. Sembla ros però despen-tinat. 4. Finalitzar d’una vegada. Que ha esbandit la roba, sobretot la menys fosca. 5. Lliri escuat. Ha nascut fa poques hores. Una de més. Societat del tot desconeguda. 6. Esdevindran, en el futur. D’una extrema pobresa. Tanca el bar. 7.

Absències prolongades de precipitacions. L’arbre més fort del bosc. 8. Quart minvant. Posa la pilota en joc. El viril és el penis. 9. Cap cosa més. Vores exteriors dels discs dels astres. Remuguen en terres tibetanes. 10. La que té el mateix to que un altre so. Una bona pallissa. Es pren a les cinc. 11. Impost afegit. Ornamentat amb nacre. La pedra musical. 12. Obstacle del tennis o el voleibol. Via que condueix bé l’aire. 13. Inclinació natural de cadascú. Que té dos caps, quin horror. 14. Ha fet el niu, el pardal. Un bon estrip al vestit. Xerrameca d’esquena a la llar.

10987654321 11 12 13 14123456789

1011121314

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Encreuats Miquel Sesé (8.528) www.olissip.com

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

6 diferències Soler– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Escacs Joan Segura (16.731)

Blanques juguen i guanyen. En aquestfinal de dues torres per bàndol, lesblanques estan en condicions de donar untomb tàctic explotant la situació precàriadel rei negre. Com continuaríeu?

� � � �� � ���

� ��� �� � � �

������ �� �

�� ���� � � �

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

131000

23625

Diario

257 CM² - 24%

1970 €

33

España

18 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DILLUNS, 18 ABRIL 2016 LAVANGUARDIA 43

CITES de la setmana

ANDREA FRASER / MACBA

ANDREA FRASERMACBA. BARCELONADEL 22/IV AL 4/IX

L’1%, c’est moi és eltítol de l’exposiciómonogràfica que elMuseu d’Art Con­temporani dedica aAndrea Fraser(Billings,Montana,1965), artista iperformer nord­americana que alllarg demés detrenta anys ha creatun corpus de tre­balls impressionanten què examina lesestructures políti­ques i econòmiquesdel món de l’art.Autora d’obrescontrovertides iprovocatives, lamostra té com acomissaris Cuauh­témocMedina iHiuwai Chu.

AMBROSIA AL LLIURE. El TeatreLliure inicia avui unminicicle derecitals de poesia en català ambel títol de Tinta d’ambrosia. Se­leccionats per Martí Sales i ambdirecciódePauCarrió, enaques­ta primera sessió el recorregutserà per la poesia valenciana,amb autors com Vicent AndrésEstellés, Joan Fuster, Jordi deSant Jordi, Joan Roís de Corellao Ausiàs March. Els intèrpretsPep Cortés, Isabel Rocatti, XaviFrancès iRaquelFerri posaran laseva veu als versos.TEATRE LLIURE DE MONTJUÏC. 18/IV. 20.30HORES

MÀGIA SUECA A LA SECA.TomStone(Thomas Bengtsson), un delsmagsméscreatiusde l’actualitat,autorde llibres comVortex iMa­elstrom, meravellarà el públic deLa Seca amb els seus sorpre­

nents trucs dins del cicle Di­martsMàgics.LA SECA. 19/IV. 20.30 HORES

EL MILLOR CIRC ACTUAL. Rere l’acla­parador èxit de Le vide (El buit),la primera proposta del cicleCirc d’ara mateix al Mercat deles Flors, arriben les dues se­güents propostes, coproduïdespelmateix teatre.Dedivendres adiumenge, inTarsi, una reflexiósobre la grandesa de trobar­se, acàrrec de la companyia de circEia, quehaaconseguitunapopu­laritat enorme amb el seu anteri­or espectacle, Capas, que hananat presentant durant diversosanys per tot el món. I dissabte idiumenge arriba Sapiens zoo,dels Animal Religión de QuimGirón, circ atapeït d’energia quecreua les fronteres entre el queés humà i el que és animal i es di­rigeix directament als instints.MERCAT DE LES FLORS. DEL 22 AL 24/IV

TeatreJUSTO BARRANCO

MARIA JOÃO PIRES AMB DANIEL HAR­DING. Avui torna al cicle Iberca­mera el so transparent de l’Or­questra Simfònica de Ràdio Suè­cia, dirigida pel britànic DanielHarding, principal director con­vidat de la London Symphony iimminent titular de l’Orquestrade París, que interpretarà la po­pular simfonia Del Nou Món, deDvorák. Aquest concert ques’emmarca en el Cicle d’Orques­tres Internacionals a L’Auditori,tindrà una solista de luxe: la pia­nistaMaria JoãoPires, que com­pletarà el programa amb el Con­cert per a a piano núm. 2, deCho­pin. Pires i la formació sueca javan col∙laborar en l’enregistra­ment dels concerts núm. 3 i 4 deBeethoven, un treball que va sermereixedor del GramophoneClassical Music Awards el 2015.L’AUDITORI. 18/IV. 20.30 HORES

ANIVERSARI AMB PLÁCIDO. PlácidoDomingo torna al Liceu per ter­cer any consecutiu per celebrarel 50è aniversari del seu debut alteatre, l’any 1966, quan formavapart de l’Òpera Nacional de Mè­xic. I ho fa en la pell de SimonBoccanegra –un paper de barí­ton– a la producció que va con­cebre no fa ni una dècada JoséLuis Gómez i que es reposaaquests dies a la Rambla.GRAN TEATRE DEL LICEU 23/IV. 20 HORES

ISABELLE FAUST ABORDA BACH. Laviolinista alemanya, a qui es vapoder escoltar aquests dos anysanteriors al Palau amb Schu­mann, torna en solitari a la ma­teixa sala per oferir la integral desonates i partites de Bach en unasola sessió. Amb l’StradivariusSleeping Beauty del 1704, Faust,brindarà un so personal apassio­nat, ferm i elèctric.PALAU DE LA MÚSICA 24/IV. 17 HORES

Clàssica i òperaMARICEL CHAVARRÍA

Emergències ................................... 112Atenció al ciutadà de la Generalitat . 012Sanitat respon ................................ 061Policia ............................................ 091Guàrdia civil .................................... 062Guàrdia Urbana Barcelona .............. 092Bombers de Barcelona .................... 080Informació carretera ......... 900-123-505Gas Natural ...................... 900-750-750Fecsa-Endesa .................... 902-536-536Manyans 24 h ................. 93-446-59-59Serveis Funeraris de BCN ... 902-076-902Áltima Serveis Funeraris..... 902-230-238

Barcelona ciutat

Emocions­Art. Exposició delpintor Jaume Esclusa, quecedeix un quadre en beneficide la fundació Pallapupas.Obre el 22/IV a les 18 h.Casal d’Entitats Mas Guinardó.Pl. Salvador Riera, 2 (16­21 h.)

Silveredwaters­Syria: selfportrait. Projecció d’aquestdocumental en solidaritatamb el poble sirià.Biblioteca Sant Gervasi ­ JoanMaragall. Sant Gervasi de Casso­les, 85 (18 hores).

Lameva Àfrica. L’escriptor ibiòleg moçambiquès MiaCouto ofereix una miradamolt personal del continentafricà. 3 euros.CCCB. Montalegre, 5 (18.30 h).

Veient els àtoms de prop: unviatge al nanomón. Conferèn-cia a càrrec de Jordi Arbiol, del’ICN2-ICREA.Residència d’Investigadors.Hospital, 64 (18.30 hores).

Música coreana. La coral dedones sud-coreana Hansori,dirigida per Cha Chung Sung,ofereix un concert amb unrepertori basat en músiquesdel seu país. Gratuït.Auditori Teresa Pàmies del centrecívic Urgell. Comte d’Urgell,145­147 (19 hores).

El passeig de Gràcia. Origen idesenvolupament d’aquest eixfonamental. El cronista deBarcelona Lluís Permanyerexplica la història d’aquestavia. Entrada lliure.SCIAS. c/ València 307. (19 h).

La pagesia a Catalunya. Declassemajoritària a sectorproductiu minoritari. LlorençFerrer, historiador pronunciala conferència Relacions de lapagesia amb el poder, l’evolu-ció i la seva cultura material(segles XVIII-XX).Ateneu. Canuda, 6 (19 hores).

La veu femenina en lamúsicaactual. Clàudia Cabero, veu iguitarra, interpreta cançonsde Neddernam, Rosana oSílvia Pérez-Cruz. Gratuït.Centre Sant Pere Apòstol. SantPere Més Alt, 25 (20.15 hores).

La fuente de las mujeres. Pro-jecció d’aquesta pel·lícula deRadu Mihaileanu, i col·loquiposterior a càrrec de XavierCava, doctor en Filosofia.CMU Ramon Llull. Rosselló, 121(21.30 hores). Gratuït.

TELÈFONS ÚTILS

L’AGENDA D’AVUI

SI DESITJA PUBLICAR UNA ACTIVITAT ENAQUESTA PÀGINA O A L’AGENDA DIGITALDE LA VANGUARDIA, ENTRE I CREU EL

SEU COMPTE EN:WWW.LAVANGUARDIA.COM/AGENDA

EL SEXE DELS SEMÀFORS. L’any pas­sat, la imatge de l’artista afgane­sa Kubra Khademi caminantpels carrers de Kabul enfundadaen una armadura de ferro queexagerava la seva anatomia vafer la volta al món. La perfor­mance 8 minute walk, amb quèdenunciava l’assetjament sexuala l’Afganistan, va tenir conse­qüències greus: amenaces demort i l’exili forçós del país. Im­pulsada per la Residència­Espaide Creació Jiwar de Barcelona,la performer reflexiona ara so­bre l’aparentneutralitat dels pic­togrames que hi ha als semàforsde vianants que, per defecte, sónmasculins.INICI: C/ASTÚRIES/GRAN DE GRÀCIA. 18/IV.DE 20.30 A 23.30 HORES

RÀFOLS­CASAMADA ÍNTIM. Una ex­posició de Ràfols­Casamada,

dels grans artistes catalansd’avantguarda de la segona mei­tat del segle XX, sempre és unmotiu de celebració. En aquestaocasió amés, i impulsat per l’his­toriador i crític J.F. Yvars, lesgairebé quaranta obres seleccio­nades es presenten amb frag­ments del seu diari personal.CAN FRAMIS. DEL 18/IV AL 17/VII

‘LEYENDO ESPERO’. Mostra pop­upa Las Cosas de Martínez. Vist ino vist –només quatre dies–, lapetita galeria de Gràcia reuneixels dibuixos quePericoPastor vafer per al suplement Cultura/sdeLaVanguardia ambmotiu deldia de Sant Jordi de l’any 2015.Els amants de l’art i els llibrestenen una altra cita aquestasetmana aArts SantaMònica, ones fa una altra edició d’Arts Li­bris, fira dedicada als llibresd’artista.LAS COSAS DE MARTÍNEZ. DEL 20 AL 23/IV

ArtTERESA SESÉ

VIATGE SIDERAL. La llegendàriabanda de jazz sideral i/o músicad’avantguarda fundada fa mésdemig segle per Sun Ra, està ce­lebrant els sis decennis de viatgesonor transplanetari, amb el li­deratgedeMarshallAllen,mem­bre fundacional de l’excepcionalmacrobanda. El seu pas pel Pri­mavera Sound de fa dos anyscontinua gravat a la memòria i ala retina dels sorpresos assis­tents.APOLO. 19/IV. 20.30 H

ART CANTAUTOR. Roger Mas, in­discutible referència de la can­tautoria contemporània catala­na, torna al festival del Mil∙lenniamb l’esplèndid àlbum Irre­dempt sota el braç.Unaobra ambvocacióde tornada a les seves es­sències, que oferirà amb un es­pectacle vistós ideat amb l’esce­

nògraf i creador Lluís Danés, enquè es busca la recreació de lesformes clàssiques de la cançód’autor.L’AUDITORI. 20/IV. 21 HORES

HETERODÒXIA CUM LAUDE. La bri­llant heterodòxiad’AlfonsoVila­llonga–poeta, escriptor, cantant,animal escènic, premiat compo­sitor–ofereix el seuúltimcapítolamb el disc The ballads, que des­granarà al costat d’un selectegrup de músics, incloent­hi elguitarrista Pau Figueres o unquartet de corda.LUZ DE GAS. 21/IV. 21 HORES

ELECTROPOP DESINHIBIT. Fangoriapresenta en concert l’últim àl­bum, Canciones para robots ro­mánticos, en una nit intensad’electropop en què els precedi­ran els també indispensablesHi­drogenesse.BARTS. 22/IV. 21 HORES

MúsicaESTEBAN LINÉS

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

657000

141874

Diario

986 CM² - 87%

25926 €

43

España

18 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

El acierto de PlensaEstos dias oigo y leo adhesio-

nes para que la escultura Carmelarealizada por Jaume Plensa sequede definifivamente en lapuerta del Palau de la Mflsica.iMe pareceda formidable que aslfuera! Una iniciativa interna de lainstituci6n se ha convertido enpocas horas en algo que pareceque 11eve alli mucho tiempo. E1pflblico se hace fotos, se sienta enel anillo de soporte para leer,charlar pot tel6fono, apoyarsn bici, c6modamente. Qu6 rapi-dez de integraci6n en el paisajeciudadano.

La escultura le confiere un airebello y po6tico a la visi6n generaldesde la esquina. No duden, quie-nes pueden hacer que la obra sequede donde est~i, en ira veda yvean tambi6n la aceptaci6n ciu-dadana.

Esto no va en derrimento deotros posibles grandes proyectosde Plensa para Barcelona. Este,pot lo que se ve, es un acierto.

MART~N GARCiA CROS

Barcelona

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

657000

141874

Diario

113 CM² - 10%

2800 €

24

España

18 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

44 LAVANGUARDIA DILLUNS, 18 ABRIL 2016

LA CARTELLERA DE PEL·LÍCULES ESTÀ SUBJECTA A POSSIBLES CANVIS D’ÚLTIMA HORA DELS CINEMES

M G M G M G M GPEL·LÍCULES BARCELONA

AltamiraESPANYA. 2015. DIR.: H. HUDSON. INT.: A. BANDERAS I R. EVERETT. APTA

Drama: 1879. Entre les muntanyes verdes i els pics rocosos de la costa de San-tander, María Sautuola, una nena de 9 anys, i el seu pare Marcelino, un arqueòlegafeccionat, descobreixen una cosa extraordinària que canviarà la història de lahumanitat per sempre: les primeres pintures prehistòriques trobades fins ales-hores, uns impressionants bisons al galop traçats amb gran detall. 97 min.

Arenas de Barcelona 15.40Aribau Multicines 16.00 18.05 20.10 22.15Cinesa Diagonal 18.00Cinesa Diagonal Mar 16.15 18.15 20.30 22.30Cinesa Heron City 3D 15.50 22.00Cinesa La Maquinista 16.00 18.05 20.15Glòries Multicines 20.00 22.05

c Yelmo Cines Icaria 22.20

AnomalisaEUA. 2015. DIR.: DUKE JOHNSON, CHARLES KAUFMAN. 16 A

Animació:MichaelStone,marit i pare respectat, ésunhomeofegatper labanalitatde laseva vida. En un viatge de negocis a Cincinnati, on té previst fer una conferència en unaconvenció de professionals de l’atenció al client, s’allotja a l’Hotel Fregoli. 90 min.c Phenomena 20.20

¡Ave, César!EUA. 2016. DIR.: J. COEN, E. COEN. INT.: J. BROLIN I G. CLOONEY. APTA

Comèdia: Eddie Mannix, solucionador de problemes d’un dels grans estudis cine-matogràfics, treballa per solucionar els imprevistos que sorgeixen durant un dia derodatge. 106 min.c Verdi HD 18.00

Batman v Superman: El amanecer de la justiciaEUA. 2016. DIR.: ZACK SNYDER. INT.: HENRY CAVILL I BEN AFFLECK. 12 A

Ciència ficció: Davant la por causada per les accions d’un desenfrenat Superheroi, elformidable i contundent vigilant de Gotham s’enfronta al més admirat heroi de l’eramoderna de Metròpolis, mentre el món es debat sobre quin tipus d’heroi necessitarealment. I amb Batman i Superman en guerra, aviat apareix una nova amenaça queposa la humanitat en un dels majors perills mai coneguts. 151 min.

Arenas de Barcelona 16.00 19.00 21.45Aribau Multicines 22.00

c Balmes Multicines 16.00 19.00 22.00Bosque Multicines 19.00 22.00Cinesa Diagonal 16.00 19.05 22.10Cinesa Diagonal Mar 16.00 19.00 22.00Cinesa Heron City 3D 16.00 19.05 22.10Cinesa La Maquinista 16.00 19.05 22.10Glòries Multicines 15.50 18.50 21.50Palau Balaña Multicines 15.45 18.40 21.35

c Renoir Floridablanca 22.15c Yelmo Cines Icaria 16.00 19.00 22.00

Blade RunnerEUA. 1982. DIR.: RIDLEY SCOTT. INT.: HARRISON FORD I SEAN YOUNG. 13 A

Ciència ficció:LosAngeles,2019.Mitjançant lamanipulaciód’energia, Tyrell Corpora-tion ha creat éssers semblants als homes, amb més força i agilitat, però sense capacitatafectiva:els replicants.Quatred’ells, fugitiusdesprésdelmotíquevaprovocar l’ordrederetirar-los, intenten aconseguir del seu creador una extensió del cicle vital. 117 min.c Phenomena 22.15

BrooklynIRLANDA. 2016. DIR.: J. CROWLEY. INT.: S. RONAN I D. GLEESON. 7 A

Comèdia: Eilis Lacey, una jove immigrant irlandesa, intenta obrir-se pas en el Brooklyndels anys cinquanta. Atreta pel somni americà, l’Eilis canvia Irlanda i el confort de la llarmaternaperlaciutatdeNovaYork.Lanostàlgiaielslligamsinicialsdisminueixenràpida-ment quan un nou romanç la sumeix en l’embriagador encanteri de l’amor. 111 min.c Balmes Multicines 20.15

Cinesa Diagonal 15.45Gran Sarrià Multicines 16.00 20.10

c Méliès 20.20

Calle Cloverfield 10EUA. 2016. DIR.: D. TRACHTENBERG. INT.: M. E. WINSTEAD I J. GOODMAN. 12 A

Thriller: Una jove té un accident de cotxe. Quan desperta es troba tancada en unacel·la sota terra, segrestada per un home estrany que diu haver-la salvat del dia deljudici final. L’excèntric captor assegura que l’exterior és inhabitable per culpa d’unterrible atac químic, cosa que la protagonista no pot corroborar. 104 min.c Balmes Multicines 22.25

CantinflasMÈXIC. 2014. DIR.: S. DEL AMO. INT.: ÓSCAR JAENADA I MICHAEL IMPERIOLI. APTA

Biopic: Mike Todd, un excèntric productor de Broadway, arriba a Los Angelesamb un projecte de pel·lícula bastant desgavellat, La volta al món en 80 dies, ambel qual vol sacsejar Hollywood. Mario Moreno és un còmic que es guanya la vidaa les carpes de la ciutat de Mèxic. El seu personatge Cantinflas fa que esdevinguiuna icona del cinema mexicà i un dels personatges més importants de la indústriafílmica. Els seus camins es creuen en una pel·lícula que va acabar guanyant cincpremis Oscar i un Globus d’Or per a Mario. 98 min.c Verdi Park HD 16.00 18.05 22.35

Yelmo Cines Icaria 17.40 22.10

CarolDIVERSOS PAÏSOS. 2015. DIR.: T. HAYNES. INT.: C. BLANCHETT I R. MARA. APTA

Drama: La relació entre dues dones molt diferents en la dècada de 1950 a Nova York.Una jove de 20 anys, la Teresa, treballa en una botiga i somia amb una vida més plenaquan coneix la Carol, una seductora dona atrapada en un matrimoni adinerat, peròsense amor. A mesura que la història es desenvolupa, les seves vides comencen aenfonsar-se, i la Carol cada vegada té més por de perdre la custòdia de la seva filla encas d’una separació, ja que el seu marit qüestiona la seva capacitat com a mare endescobrir la relació que mantenia amb la seva millor amiga, l’Abby. 118 min.

Cinesa Diagonal Mar 17.00 19.30 22.00Cinesa Heron City 3D 17.00 19.40 22.15

c Méliès 22.30

Cemetery of SplendourDIVERSOS PAÏSOS. 2015. DIR.: A. WEERASETHAKUL. INT.: J. PONGPAS. 12 A

Drama: Conte que transcorre en un petit hospital rural on resideixen uns soldatsafectats per una misteriosa malaltia de la son. Màgia, tradició oral i espiritualitat esdonen cita en una història que barreja el present i el passat esplendorós d’una zonaon conviuen vius i morts, mèdiums i princeses d’altres èpoques. 122 min.c Verdi HD 16.00

Cien años de perdónDIVERSOS PAÏSOS. 2016. DIR.: D. CALPARSORO. INT.: P. VICO I L. TOSAR. 12 A

Suspens: Un matí plujós. Sis homes armats assalten la seu central d’un banc a Va-lència. El que havia de ser un robatori net i fàcil aviat es complica quan la directorade la sucursal revela un secret ocult en una de les caixes de seguretat. Els ànimss’encenen entre els líders de la banda i la sospita s’estén dins i fora del banc finsarribar a posar en perill el Govern del país. 104 min.

Arenas de Barcelona 20.00Aribau Club 20.00Bosque Multicines 20.25 22.25Cinesa Diagonal 18.15 20.30Cinesa Diagonal Mar 16.10 18.15 20.15 22.15Cinesa Heron City 3D 17.00 19.30Cinesa La Maquinista 16.00 18.15 20.30 22.45

DeadpoolEUA. 2016. DIR.: TIM MILLER. INT.: RYAN REYNOLDS I MORENA BACCARIN. 16 A

Acció: Història de Wade Wilson, un antic operatiu de les forces especials convertiten mercenari. Després de ser el subjecte d’un experiment que li atorga el poder dela curació accelerada, adopta l’alter ego de Deadpool. Armat amb les seves noveshabilitats i un sentit de l’humor retorçat, el Deadpool es proposa caçar l’home quegairebé destrueix la seva vida. 106 min.

Arenas de Barcelona 22.10Cinesa Diagonal Mar 22.10

c Yelmo Cines Icaria 22.00

El abrazo de la serpienteCOLÒMBIA. 2015. DIR.: CIRO GUERRA. INT.: JAN BIJVOET I ANTONIO BOLÍVAR. 12 A

Aventura: El Karamakate és un poderós xaman de l’Amazònia, últim supervivent de laseva tribu, que viu en el més profund de la selva en un aïllament voluntari. 125 min.c Verdi HD 22.30

El fill de SaülHONGRIA . 2015. DIR.: LÁSZLÓ NEMES. INT.: GÉZA RÖHRIG I LEVENTE MOLNÁR.18 A

Drama: Auschwitz, 1944. Saul Auslander és un presoner hongarès que treballa en undels forns crematoris d’Auschwitz. 107 min.n Cinemes Texas 22.00

El Gran GatoESPANYA. 2003. DIR.: VENTURA PONS. APTA

Documental: Documental que ret homenatge a l’extraordinari compositor i cantant Ja-vierPatricioGatoPérez.Inclouelconcertenelqualdiversoscantantsinterpretencatorzede les seves cançons. Memòria i llegat expliquen un personatge i una època: immigra-ció, mestissatge cultural i idiomàtic, rumba catalana, esforç i desgast de l’artista anò-nim. Un testimoni sobre la lluita i les ganes de viure de tota una generació.105 min.C Cinemes Texas 20.00

El incendioARGENTINA. 2015. DIR.: J. SCHNITMAN. INT.: P. GAMBOA I J. BARBERINI. 13 A

Drama: La Lucía i el Marcelo tenen 30 anys i porten amagats cent mil dòlars perpagar la seva futura casa. Però el venedor no arriba i l’escriptura es posterga. Tensosi frustrats tornen al seu antic apartament llogat i amaguen els diners. El Marcelo lidiu: Tranquil·la, és un dia com qualsevol altre. En el transcurs d’aquestes 24 horesd’espera es revela la veritable naturalesa de l’amor entre la Lucía i el Marcelo, de lacrisi per la qual passen, i de la violència que els travessa. La pel·lícula explica aquestes24 hores de tensió insostenible. 95 min.

Balmes Multicines 17.30 20.45

El juez (L’Hermine)FRANÇA. 2015. DIR.: C. VINCENT. INT.: S. B. KNUDSEN I E. LALLIER. APTA

Comèdia dramàtica: Michel Racine és president d’un temut tribunal penal. El Racine,tan dur amb si mateix com amb els altres, és anomenat el president de les dues xifresperquè, amb ell, sempre cauen més de deu anys. Tot canvia el dia en què el Racine estroba amb Ditte Lorensen-Coteret, quan ella forma part d’un jurat popular. 98 min.

Aribau Club 16.45 19.15 22.15c Balmes Multicines 16.00 18.00 20.00 22.00c Boliche 16.00 18.00 20.10 22.10

Bosque Multicines 16.10 18.15 20.20 22.25Gran Sarrià Multicines 16.00 18.05 20.10 22.15

c Renoir Floridablanca 16.15 18.15 20.15 22.15

El libro de la selvaEUA. 2016. DIR.: JON FAVREAU. APTA

Animació: El Mowgli, un nen criat per una bandada de llops, comprèn que ha dedeixar la selva, ja que el tigre Shere Khan, que porta les cicatrius de l’Home, prometeliminar el que considera una amenaça. 111 min.

Arenas de Barcelona 15.40 17.50 20.00 22.10¶Arenas de Barcelona 16.45 19.00 21.15

Aribau Multicines 16.00 18.05 20.10 22.15c Balmes Multicines 16.00 18.05 20.10 22.15

Bosque Multicines 16.00 18.10 20.20 22.30Cinesa Diagonal 16.00 18.15 20.30 22.45Cinesa Diagonal Mar 16.00 18.15 20.30 22.45Cinesa Diagonal Mar 17.00 19.20 21.45Cinesa Heron City 3D 16.00 18.45 22.45Cinesa Heron City 3D 18.15 20.30

¶Cinesa Heron City 3D 16.25 21.05Cinesa La Maquinista 16.00 18.15 20.30 22.45Cinesa La Maquinista 17.00 19.20 21.40

¶Cinesa La Maquinista 22.25Glòries Multicines 15.45 17.55 20.10 22.20

¶Glòries Multicines 16.45 19.10Gran Sarrià Multicines 16.00 18.05 20.10 22.10Palau Balaña Multicines 15.55 18.00 20.05 22.05

c Verdi HD 12.00c Verdi Park HD 16.00 18.10 20.20 22.30c Yelmo Cines Icaria 16.10 18.20 20.30 22.40

El novatoFRANÇA. 2015. DIR.: R. ROSENBERG. INT.: R. GHRENASSIA I J. RACCAH. 7 A

Comèdia: El Benoit, un noi de catorze anys, ha deixat el camp per mudar-se a París.El seu primer dia a l’escola resulta ser més difícil del que esperava i aviat se sentaïllat. Però un dia, la Johanna, una nova companya sueca, arriba a la classe i s’integraperfectament en la colla més popular. 78 min.

Cinesa Heron City 3D 17.00 19.45c Verdi HD 18.25c Yelmo Cines Icaria 18.00

El pregónESPANYA. 2016. DIR.: D. DE LA ORDEN. INT.: A. BUENAFUENTE I B. ROMERO. 12 A

Comèdia: Van jurar que no es veurien les cares mai més però, per una quantitat raona-ble de diners, estan disposats a fer una excepció. Els germans Osorio, glòries oblidadesde la música electrònica dels 90, han tocat fons. Quan els contracten per anar junts afer el pregó al seu poble natal, Proverzo, no imaginen què els passarà. 85 min.

Arenas de Barcelona 17.50Aribau Club 18.20Balmes Multicines 16.00 19.15Cinesa Diagonal 16.05 18.10 20.10 22.45Cinesa Diagonal Mar 16.10 18.15 20.20 22.25Cinesa Heron City 3D 18.25 20.10Cinesa La Maquinista 16.00 18.20 20.35Glòries Multicines 22.00

El regalEUA. 2015. DIR.: JOEL EDGERTON. INT.: JASON BATEMAN I REBECCA HALL. 12 A

Thriller: La vida d’una parella benestant que s’ha mudat a una meravellosa casa ala costa de Califòrnia canvia radicalment quan comencen a rebre misteriosos regalsd’un antic company de classe. Certs secrets del passat surten a la llum després demés de 20 anys. 108 min.

Cinesa Diagonal 20.10c Méliès 16.00n Verdi HD 16.00 20.30

El renacido (The revenant)EUA. 2015. DIR.: A. GONZÁLEZ IÑÁRRITU. INT.: L. DICAPRIO I T. HARDY. 16 A

Acció: A les profunditats de l’Amèrica salvatge, el caçador Hugh Glass resulta greu-ment ferit i és abandonat a la seva sort per un membre traïdor del seu equip, John Fitz-gerald. Amb la força de voluntat com a única arma, el Glass s’ha d’enfrontar a un terri-tori hostil, a un hivern brutal i a la guerra constant entre les tribus de nadius americans,en una recerca heroica i implacable per aconseguir venjar-se del Fitzgerald.100 min.

Cinesa Diagonal 22.00Cinesa Diagonal Mar 16.00 19.00 22.00

El secreto de una obsesiónEUA. 2015. DIR.: BILLY RAY. INT.: JULIA ROBERTS I NICOLE KIDMAN. 12 A

Drama: La investigadora de l’Oficina del Fiscal Jess Cobb, l’investigador de l’FBI RayKasten i la fiscal auxiliar Claire Sloan són destacats professionals que han estat se-leccionats per participar en un grup especial antiterrorista a Los Angeles després del’11 de setembre. La Jess i el Ray són companys, estan molt units i comparteixenun profund respecte i una sincera amistat dins i fora de la feina. El Ray i la Claireprovenen d’àmbits diferents de la vida, però senten una complicada atracció mútuaque és un factor constant en les seves trobades diàries. Quan el Ray i la Jess rebenuna trucada per investigar l’escenari d’un crim, descobreixen l’impensable: la víctimaés la filla de la Jess. 111 min.

Arenas de Barcelona 16.00 19.00 21.45c Balmes Multicines 16.00 18.10 20.20 22.30

Cinesa Diagonal 16.00 18.15 20.30 22.45Cinesa Diagonal Mar 16.00 18.15 20.30 22.45Cinesa Heron City 3D 16.30 19.20 22.00Cinesa La Maquinista 15.40 18.00 20.20 22.40Comèdia 16.40 19.15 22.15Glòries Multicines 16.15 19.10 22.05Gran Sarrià Multicines 16.00 18.05 20.15 22.20

El somni catalàESPANYA. 2015. DIR.: JOSEP M. FORN. APTA

Documental: Treball que recorre fets històrics a Catalunya que, iniciant-se l’any 1904fins a l’actualitat, expressen, des d’una mirada poètica, la visió personal de Forn sobrela lluita dels catalans per a la recuperació dels drets nacionals. 80 min.C Cinemes Texas 20.00

Embolic a BroadwayEUA. 2014. DIR.: P. BOGDANOVICH. INT.: IMOGEN POOTS I JENNIFER ANISTON. 7 A

Comèdia: L’Arnold té una vida perfecta. Està feliçment casat, té dos fills preciosos iuna feina magnífica com a director teatral a Broadway. 93 min.n Cinemes Texas 16.00 18.00

Hitchcock/TruffautFRANÇA, EUA. 2015. DIR.: KENT JONES. 7 A

Documental: En 1962, François Truffaut va persuadir Alfred Hitchcock de seure ambell per fer una entrevista d’una setmana sencera, on el gran autor britànic compartiriaamb el seu jove admirador els secrets del seu cinema. 80 min.n Verdi HD 12.00n Verdi Park HD 16.15 20.30c Verdi Park HD 18.25 22.30

Imitation game: Desxifrant enigmaREGNE UNIT. 2014. DIR.: M. TYLDUM. INT.: B. CUMBERBATCH I K. KNIGHTLEY. 7 A

Biopic: Durant l’hivern del 1952, les autoritats britàniques van entrar a casa del ma-temàtic, analista i heroi de guerra Alan Turing amb la intenció d’investigar la denúnciad’un robatori. Van acabar arrestant-lo acusat d’una indecència greu, un càrrec que lisuposaria una devastadora condemna pel que en aquell temps es considerava unaofensa criminal: ser homosexual. 114 min.n Cinemes Texas 15.50 18.00 20.10

Irrational manEUA. 2015. DIR.: WOODY ALLEN. INT.: JOAQUIN PHOENIX I EMMA STONE. 12 A

Drama: El professor de filosofia Abe Lucas ha tocat fons a nivell emocional i es veuincapaç de trobar-li cap sentit ni alegria a la seva vida. 96 min.n Cinemes Texas 22.15

JanisEUA. 2015. DIR.: AMY BERG. 7 A

Documental: Janis Joplin és una de les cantants de rock and roll més admiradesi icòniques de tots els temps; una figura tràgica i incompresa que va fer estremirmilions de persones i va traçar rumbs inèdits abans de la seva mort el 1970, als 27anys. L’artista Cat Power narra en aquest documental com Janis Joplin va arribar aconvertir-se en una estrella, a través de les cartes que Joplin va escriure durant anysals seus amics, familiars i col·laboradors. 103 min.c Cinemes Maldà 20.05

JulietaESPANYA. 2016. DIR.: P. ALMODÓVAR. INT.: ADRIANA UGARTE I EMMA SUÁREZ.12 A

Drama: El film parla del destí inevitable, del complex de culpa i d’aquest misteri in-sondable que provoca l’abandonament de les persones que s’estima, esborrant-lescom si mai no haguessin significat res. I el dolor que aquest abandonament provocaen la víctima. 95 min.

Arenas de Barcelona 15.40 17.50 20.00 22.10Aribau Multicines 16.20 19.10 22.00Balmes Multicines 16.20 18.20 20.20 22.30Balmes Multicines 17.00 18.50 22.15Bosque Multicines 16.05 18.10 20.15 22.20Cinesa Diagonal 16.05 18.10 20.15 22.20Cinesa Diagonal Mar 16.10 18.20 20.30 22.35Cinesa Heron City 3D 16.15 18.25 20.35 22.45Cinesa La Maquinista 16.30 18.30 20.45 22.45Comèdia 16.10 18.00 20.00 22.00Gran Sarrià Multicines 16.00 18.05 20.10 22.15Palau Balaña Multicines 15.55 17.55 19.55 22.05Renoir Floridablanca 16.00 18.30 20.30 22.30Verdi HD 16.10 18.20 20.25 22.35 12.00Yelmo Cines Icaria 16.15 18.15 20.15 22.15

Kiki, el amor se haceESPANYA. 2016. DIR.: PACO LEÓN. INT.: ÁLEX GARCÍA I NATALIA DE MOLINA. 16 A

Comèdia: Cinc divertides històries d’amor i curioses fílies sexuals coincideixen en unestiu madrileny de temperatures altes. 96 min.

Arenas de Barcelona 15.40 17.50 20.00 22.10Aribau Multicines 16.00 18.05 20.10 22.15Balmes Multicines 20.10 22.10Bosque Multicines 16.00 18.05 20.10 22.15Cinesa Diagonal 16.00 18.05 20.25 22.40Cinesa Diagonal Mar 16.30 18.35 20.40 22.45Cinesa Heron City 3D 15.50 18.05 20.20 22.30Cinesa La Maquinista 15.50 18.00 20.10 22.20Glòries Multicines 16.00 18.05 20.10 22.15Gran Sarrià Multicines 18.10 22.15Palau Balaña Multicines 16.05 19.00 22.00Renoir Floridablanca 16.00 18.20 20.15 22.40Yelmo Cines Icaria 16.30 18.35 20.40 22.45

Animació:temps

c

tants

c

vida plena tot i el r

c

c

c

c

c

c

c

c

c

fills

ja que el parn

A

se

c

c

LEU

Ad’escamerprTdespietadacacor

CARTELLERA Vegeu els tràilers de les pel·lícules d’estrena i les sales de cinema de

Catalunya on es projecten a www.lavanguardia.com/trailers­cine

Cartellera elaborada per OneData. comercial@onedata.es

Peix Fregit

El grup d’havaneres PeixFregit format per Jordi Tor­mo, Pere Molina i NorbertTorrecillas, actua aquesta nital Palau de la Música Catala­na. La seva activitat es vainiciar el 1972, i el nom estàlligat a la vila de Palafrugell.Palau de la Música 4-6. 12euros. 19 hores.

L’Orquestra Simfònica deRàdio Suècia, ambMariaJoão Pires al piano i DanielHarding com a director, tornaa L’Auditori per tocar el con-cert núm. 17 deMozart itanquen amb una de lesobres musicals més conegu-des de Dvorák. Lepant 150.20.30 hores. 26 euros. Maria João Pires

Tel Entrada: 902 10 12 12. Internet: www.telentrada.com x Ticketmaster: 902 15 00 25. Internet: www.ticketmaster.es

Abreviacions: DL: dilluns, DM: dimarts, DX: dimecres, DJ: dijous, DV: divendres, DS: dissabte, DG: diumenge, F: festius, c: v.o. subtitulada en castellà, n: v.o. subtitulada en català, C: parlada en català,M: matinal, G: golfa, U: en 3D

IDEESNOVETATS Direcció

El héroe de Berlín *** Stephen Hopkins

Cantinflas ** Sebastián del Amo

El incendio ** Juan Schnitman

El libro de la selva ** Jon Favreau

El secreto de una obsesión ** Billy Ray

Victor Frankenstein ** Paul McGuigan

The lady in the van * Nicholas Hytner

Mi amor * Maïwen

Redención (Los casos del Departamento Q.) * Hans Petter Moland

DOLENTA c REGULAR * BONA **MOLT BONA *** OBRA MESTRA ****

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

657000

141874

Diario

113 CM² - 10%

2800 €

44

España

18 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

PABLO MELÉNDEZ-HADDAD

BARCELONA

No la quiere llamar gira de despedi-

da, pero en la práctica lo será. «Siem-

pre dije que cuando me decidiera a dejar los escenarios me haría mucha

ilusión actuar en las ciudades en las

que me sentí más cómodo como in-

térprete», cuenta José Carreras a ABC.

«En todas no podrá ser, pero sí tengo

previsto actuar en las más

emblemáticas».

Y esa gira, titulada «A

Life in Music» (Una vida

en la música) y presenta-

da hace algunas semanas

en Berlín, comenzará el

próximo mes de octubre

en Alemania, con un ape-

ritivo que arrancará el 15

de mayo en el Royal Albert

Hall de Londres, para sal-

tar a México, Roma, Graz, Innsbruck,

Moscú y San Petersburgo. Se trata de

una serie de conciertos que, hasta fi-

nales de 2018, llevarán al legendario

tenor barcelonés a ciudades como Vie-

na, Nueva York, San Francisco, Milán,

Tokio o Buenos Aires, «y también a al-

gunos de los festivales de verano en

los que canté», apunta. Pero también

se apresura a aclarar: «Esto no quie-

re decir que, después de 2018, deje

completamente de cantar, ya que si

tengo que hacer algún recital a bene-

ficio de la Fundación para la Lucha

contra la Leucemia, que presido, y si

la salud me lo permite, por supuesto

que lo haré, tal y como sucederá en

Oviedo el próximo 30 de abril».

Volviendo a la gira, Carreras mati-

za que, aunque comenzará en Alema-

nia –Berlín, Leipzig, Stuttgart, Ham-

burgo, Múnich, y Mannheim–, «segu-

ro que más adelante volveré a ese país,

porque estamos preparando un con-

cierto de agradecimiento, ya que los

alemanes tanto han ayudado a mi Fun-

dación».

«Debo mucho a Alemania»

Desde hace veintiún años, Carreras ca-pitanea cada mes de diciembre un ma-

ratón benéfico que se retransmite por

televisión a toda Alemania, y en cuya

última cita se llegó a recaudar más de

tres millones de euros. «Le debo mu-

cho a Alemania y la idea es

hacerlo en un gran espa-

cio, como un estadio. Quie-

ro darle las gracias a los

alemanes por su acogida,

por su generosidad y por

todo el apoyo que siempre

le han dado a la Funda-

ción», ya que esas aporta-

ciones, que en dos décadas

sobrepasan los 100 millo-

nes de euros, se destinan

íntegramente a la investigación cien-

tífica y a la puesta en marcha y man-

tenimiento de instalaciones que ayu-

dan a mejorar la calidad de vida de los

enfermos, contribuyendo a financiar

más de 1.000 proyectos.

Por el momento, la gira «A Life in

Music» no incluye paradas en Espa-

ña, «aunque no puedo dejar de cantar

en mi ciudad, Barcelona, y también

me encantaría hacerlo en mi querida

Madrid, pero ya veremos cuándo y

dónde», aclara. «Por lo pronto, en Es-

paña solo tengo previsto cantar en

Oviedo y, ya en agosto, en el Festival

de Cambrils (Tarragona)».

José Carreras «En octubre comienzo mi última gira» ∑ El mítico cantante

barcelonés recorrerá hasta finales de 2018 las ciudades a las que ha estado más ligado

España No hay fechas

aún, pero el tenor dice que

«no puedo dejar de cantar en mi ciudad y en mi

querida Madrid»

BRIAN HALLETT

José Carreras, en una imagen reciente

Goerne mágico «WINTERREISE» Ciclo de «Lied» de Franz Schubert. M. Goerne, barítono, y M. Hinterhäuser, piano. Concepto escénico y vídeo: W. Kentridge. Lugar: Palau de la Música Catalana,

Barcelona. Fecha: 14-04-16.

P. M-H.

El ciclo «Palau 100 - Grandes Voces»

fichó a Matthias Goerne para ofrecer

el «Winterreise», uno de los ciclos de

canciones de Schubert más célebres

de todo el Romanticismo. Goerne ha

regalado muchas veladas «liederísti-

cas» inolvidables a la afición local, pero

esta vez llegó vestido con algo más que

su voz y su gran expresividad. En el

escenario del Palau compareció acom-

pañado al piano por Markus Hin-

terhäuser y envuelto en una hermosa

escenografía de Sabina Theunissen,

parte fundamental de un espectáculo

cuyo concepto firma el videoartista

William Kentridge. Son muchos los

ejemplos de dramatización de estos

poemas musicados, una obra maestra

del género; algunos incluso cambian

los números agrupándolos por temas

y hasta incorporan personajes.

Esta producción del Festival de Aix-

en-Provence –con instituciones de va-

rias ciudades– es medida, sencilla, de

gran fuerza estética en las proyeccio-

nes y gustó al público, pero ante un

canto tan sublime como el de Matthias

Goerne sobró y distrajo. El cantante

alemán es un comunicador nato y es-

tas canciones hace décadas que las ha

hecho suyas: se las hemos escuchado

en repetidas ocasiones y cada vez ha

sido inolvidable. Las frasea como quie-

re, las monta y desmonta, aplica cam-

bios de colores, de texturas, con una

voz que, si bien comenzó fría, se fue

caldeando rápidamente para llegar in-

cluso a los agudos con relativa como-

didad. Su canto destila pura emoción,

por eso los autoreferentes vídeos de

Kendridge, disfrazados de alegato so-

cial y ecológico, sobraron y distraje-

ron al aportar un nuevo nivel de lec-

tura a unos poemas que no necesitan

nada más que un piano y una voz, tal

y como ambos intérpretes demostra-

ron, por ejemplo, en esa «Das

Wirtshaus» casi susurrada.

Por otra parte, en pocas ocasiones

el cantante interactuó con los vídeos.

Solo entonces pareció crearse un cli-

ma teatral, pero esto sucedió solo en

dos o tres de las 24 canciones; en el

resto Goerne fue a su aire, siempre se-

cundado por un Markus Hinterhäuser

muy compenetrado con el cantante;

la suya fue una digitación muy emo-

tiva y, aunque nada pulcra, llegó siem-

pre cargada de sentimiento.

Canto

abc.es/cultura DOMINGO, 17 DE ABRIL DE 2016 ABC76 CULTURA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

5000

4077

Diario

191 CM² - 21%

1127 €

76

España

17 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

57

culturaara DIUMENGE, 17 D’ABRIL DEL 2016

“Llegir, estimar” és el lema que fa servir l’ARA per honorar la diada de Sant Jordi. Aquest any, i amb aquestes dues paraules com a guia, el diari fa un nou esforç editorial que ja ha començat a Ara.cat amb el tradicional El recomanador, una guia interactiva per ajudar a triar entre les novetats que han arribat a les llibreries en els últims mesos. Descobrireu els títols que més us poden convèncer responent no-més a quatre preguntes senzilles: què us interessa llegir?, en quina època voleu que passi la història?, on voleu que transcorri l’acció?, què busqueu en el llibre? Només amb quatre respostes arribareu a la vostra novetat ideal per a aquesta diada.

L’operació Sant Jordi de l’ARA concentrarà la majoria dels efec-tius en el diari del dissabte 23 d’abril, que inclourà una portada especial, contes inèdits i els suple-ments Planeta i Criatures, a més d’un especial de 80 pàgines dedicat a Miguel de Cervantes, coincidint amb el quart centenari de la mort de l’autor d’El Quixot.

La defensa de les llibreries El Tema del Dia de l’ARA de dissab-te serà la defensa del teixit de llibre-ries català, un ecosistema fonamen-tal per a la transmissió cultural. Jor-di Nopca encapçala un equip de re-dacció que posarà el fil a l’agulla per explicar quin és l’estat de la qüestió en aquest segle XXI tan convuls, quines són les polítiques públiques i quines diferències hi ha entre el model català i el d’altres països. Hi diran la seva editors, escriptors i lli-breters.

A més, l’ARA ha buscat còmplices actius en la defensa de les llibreries.

BARCELONAARA

Sant Jordi en tota la seva esplendordel present, ens farà cinc cèntims sobre com seran les llibreries en un futur que camina cap a la vir-tualitat. Això sí, fugint alhora de l’apocalipsi i del cofoisme.

Un diari de contes Tal com calia esperar, a l’ARA de dissabte podreu llegir contes in-èdits. Aquesta vegada n’hi haurà d’Albert Sánchez Piñol, Bernardo Atxaga, Suso de Toro, Bel Olid i David Cirici, i d’algunes de les fir-mes de la casa, com ara Carles Cap-devila, Antoni Bassas, Vicenç Vi-llatoro, Albert Om, Empar Moli-ner, Mònica Planas, Sílvia Soler i Toni Güell. Tot un dream team al servei de totes les persones que ens llegeixen i que ens fan confiança.

Planeta, el suplement que cada dissabte incorpora la reflexió en l’explicació de la realitat internaci-onal, recomanarà llibres per enten-dre el món: lectures sobre entorns geogràfics concrets i sobre dinàmi-ques globals que condicionen l’exis-tència de tot el planeta. I el mateix dissabte, el suplement Criatures es-tarà dedicat a la lectura, la gran eina de coneixement que ens acompanya des de la infància.

Si tot aquest desplegament no és prou eloqüent sobre la importància que té la lectura per a l’ARA, enca-ra hi afegim un extra: 80 pàgines per conèixer, gaudir i entendre Miguel de Cervantes, l’obra, el context his-tòric i el llegat; els mites, els miste-ris i la realitat. Amb la coordinació editorial de Núria Juanico, l’especi-al sobre Cervantes aplega veus ex-pertes en l’univers cervantí com ara Alberto Blecua, el cineasta Albert Serra, Jordi Gracia, José Enrique Ruiz-Domènec, Jorge García Ló-pez, José María Micó, Rosa Navar-ro, Pere Antoni Pons, Laura Borràs, Jordi Llovet, José Montero Regue-ra, Santi Fondevila i el tàndem Jor-di Balló i Xavier Pérez.e

El cap de setmana que ve tots els suplements de l’ARA estaran dedicats a la diada del llibre

#LLEGIRESTIMAR

a a b , l l

a r t.

s -:

a

PLANETAdossier

firm

a fot

o

2 3 D ’ A B R I L D E L 2 0 1 6D I A R I A R A

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit. Aenean commodo ligula eget dolor. Aenean massa. Cum sociis natoque penatibus et magnis dis parturient montes, nascetur ridiculus mus. Donec quam felis, ultricies nec, pellentesque eu, pretium quis, sem. Nulla consequat massa quis enim. Donec pede justo, fringilla vel, aliquet nec, vulputate eget, arcu.

In enim justo, rhoncus ut, imperdiet a, venenatis vitae, justo. Nullam dictum felis eu pede mollis pretium. Integer tincidunt. Cras dapibus. Vivamus elementum semper nisi. Aenean vulputate eleifend tellus. Aenean leo

ia?ó?s a a

RA ec-23

adale-

méscat int

t de

ab-re-en-or-re-

per stió uls, uese el Hi lli-

, ,

a -

ara.cat DISSABTE, 23 D’ABRIL DEL 2016

http://mestres.ara.cat

http://criatures.ara.cat

CREDIT FOTO

dsoutul’a

UnTadièdd’AAtDamedevllatnerTonservlleg

Pdissl’exponaldre geogquestèncdisst à

2 3 D

DIARI EUROPEU DE L’ANY

NÚMERO 1956

2,50 EUROS

DISSABTE 23 D’ABRIL DEL 2016

Llegir, estimar

PERE TORDERA

CREDIT FOTO

http://

DIARI EUROPEUU DE L’ANY

NÚMERO 1956

2,50 EUROS

DISSABTE 23 D’ABRIL DEL 2016

PERE TORDERA

DISSABTE 23 D’ABRIL DEL 2016

L’ARA surt al carrer: una parada per a autors i lectors

firmar els llibres. De bon matí tam-bé hi serà el director fundador de l’ARA, Carles Capdevila, que aquest Sant Jordi presenta Educar millor: onze converses per acompanyar famí-lies i mestres (Arcàdia), un llibre que aplega diàlegs en profunditat amb Carme Thió, Jaume Cela, Maria Je-sús Comellas, Jaume Funes, Eva Bach, Gregorio Luri, Mariano Fer-nández Enguita, Joan Manuel del Pozo, Roser Salavert, José Antonio Marina i Francesco Tonucci.

La parada de l’ARA agafarà color musical a les 11 h amb Joan Dausà, que tot just acaba de publicar el lli-bre i doble CD La festa final, en què l’autor de Jo mai mai reviu els con-certs de comiat al Palau de la Músi-ca. Si no hi arribeu a temps, també

podreu trobar Dausà de 18 a 19 h. Cap al migdia serà el torn de Joan Serra i Carles Porta. El primer, peça imprescindible de la secció de polí-tica de l’ARA, signarà exemplars d’Ada, la rebel·lió democràtica (Ara Llibres), un retrat de primera mà de “l’activista reinventada en alcaldes-sa”. També és periodista Carles Por-ta, que en el magnífic Li deien pare (Pòrtic) explica el cas del pederas-ta de Castelldans. I tot seguit hi ar-ribarà Xavier Bosch, que ja va ser un dels destacats de la diada de l’any passat amb Algú com tu (Planeta).

Després d’una pausa per dinar, reprendrem l’activitat de quatre a cinc de la tarda amb Patrícia Gaban-cho, que atendrà els lectors de La mateixa pedra (Rosa dels Vents). A les set hi tindrem Roger de Gràcia amb 60 dies a Cuba (Amsterdam) i tancarà la paradeta Bel Olid, que aquest Sant Jordi signarà exem-plars del llibre de relats Vents més salvatges (Empúries).e

Carles Capdevila passarà per la parada de l’ARA per signar exemplars del llibre Educar millor. CÈLIA ATSET

A la rambla Catalunya amb el carrer València. Allà hi trobareu la parada santjordiesca de l’ARA dissabte que ve de nou del matí a nou del vespre: dotze hores per compartir la diada del llibre amb escriptors i lectors. Hi trobareu llibres, roses i diaris, i els caçadors de signatures tindran una bona colla de peces a l’abast. Per exemple, Empar Moliner, que de 10 a 11 h signarà exemplars del llibre de contes Tot això ho faig perquè tinc molta por (Proa), el flamant premi Mercè Rodoreda 2015. A hores d’ara no estem en condicions de confir-mar si l’Empar farà servir mistos per

BARCELONAARA

Per exemple, descobrireu quines són les preferides de Màrius Serra, Ferran Torrent, Sílvia Alcàntara, Jair Domínguez, Pep Coll, Teresa Colom, Xavier Bosch, Alicia Kopf i Miguel Gallardo. I Antoni Bassas moderarà un debat sobre els proble-mes i els reptes amb Antoni Daura, president del Gremi de Llibreters i responsable de la llibreria Parcir de Manresa; Fe Fernández, de L’Es-

polsada, de les Franqueses; Isabel Sucunza, de La Calders, i Antonio Ramírez, de La Central. També co-neixerem la feina de diferents lli-breters que han fet de la passió per la lectura una feina apassionant i fa-rem un tomb per llibreries llegen-dàries d’arreu del món.

Albert Cuesta, l’expert en tecno-logia del diari i, per tant, sempre atent a com es configura el demà des

Cervantes Un suplement de 80 pàgines s’endinsarà en la figura de l’autor d’‘El Quixot’

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

120000

22976

Diario

285 CM² - 34%

1802 €

57

España

17 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

51

debatara DIUMENGE, 17 D’ABRIL DEL 2016

Indignacions esbiaixades, escàndols interessats

Quin sidral que s’ha muntat amb l’Em-par Moliner! Cremar uns fulls de la sa-grada Constitució espanyola en un pro-grama de TV3 ha provocat un terratrè-mol a les xarxes i ràpidament, esclar, els defensors de la pàtria espanyola li han saltat a la jugular: li han dit moltes co-ses menys guapa. Un dels arguments és que aquests fets escandalitzen una part dels ciutadans i que no s’ha de permetre un despropòsit així.

La trampa és quedar-se amb l’anècdo-ta d’un fet més o menys encertat i no anar al fons de la qüestió, com sol pas-sar massa sovint. Un gest que surt del que és comú no és suficient per muntar una campanya, perquè resulta que amb això se sol tapar l’origen de l’acció. Un exemple flagrant és ara l’aparició i la pu-blicació dels papers de Panamà.

L’escàndol és tot el reguitzell de per-sonatges dels negocis i la política espa-nyola que hi estan involucrats, no? Sem-pre hi haurà qui se sentirà indignat amb els fets o les declaracions d’altres, no molestar a ningú és impossible, especi-alment si es toquen les fibres polítiques o socials de gent a qui li interessa indig-nar-se de cara a la galeria per fer el cal-do gros. Hi ha qui té la pell molt fina, pe-rò no donarà suport a les accions i opini-ons contra els abusos de poder de lleis injustes i de resolucions del Tribunal Constitucional com la que va contra el decret de pobresa energètica.

Què voleu que us digui, jo també es-tic cremat amb la Constitució espanyo-la i suposo que no estic sol. Digues què t’escandalitza i et diré quina és la teva ideologia.

JORDI LLEAL I GIRALT BADALONA

Vull fer una pregunta Quina corrupció tan bèstia que hi ha a l’estat espanyol: que si Panamà, que si PSOE, PP, cas Castor, ministres, futbol, empresaris, monarquia, banquers, ac-tors, etc. No acabaríem mai. Sembla que és la norma d’aquest gran imperi espa-nyol (incloc tota la Península perquè sembla una norma molt generalitzada). ¿Algú pot fer una llista dels quatre gats que no roben? És que els voldria home-natjar i sobretot agrair la seva honeste-dat. Encara que siguin pocs, animarien els pàries que ens passem la vida pagant impostos. Cornuts i pagar el beure: ne-cessitem molts ànims per no decaure en les nostres tristes i poc agraïdes obliga-cions ciutadanes i responsables.

Gràcies per endavant a qui tingui la paciència de fer-ho. Parlant clar i per-què tothom ho entengui: una llista dels que no trinquen, que els altres ja els co-neixem.

ROSAMARIA CENDRÓS BARCELONA

Plensa a Barcelona Per fi podem gaudir de les obres escultò-riques de Plensa a Barcelona. S’acaba d’instal·lar un dels seus caps escultòrics monumentals davant el Palau de la Mú-sica i tres més dins de l’edifici, on els po-

drem veure fins al setembre. Són escul-tures dels seus rostres gegants allargats, tan propis d’ell. L’última vegada que vaig veure aquests caps va ser a l’excel·lent exposició que li va dedicar el Museu d’Art Contemporani de Ceret. És inte-ressant veure com la gent ara interactua amb l’escultura Carmela quan se la tro-ba al mig del carrer.

Barcelona, tot i atreure tant de turis-me i destacar per un urbanisme i un dis-seny moderns, falla a l’hora de mostrar i valorar els seus artistes. La ciutat po-dria embellir els seus espais públics amb

obres artístiques com, per exemple, les de Plensa, i que hi restessin per sempre més i no pas només amb una presència tan passatgera com la d’ara.

Massa sovint artistes nostres del tot re-coneguts internacionalment, aquí no ho són o estan oblidats. Es diu que ningú no és profeta a la seva terra. Artistes com Jaume Plensa i Miquel Barceló haurien de ser més visibles aquí, com ho són fora. Estaria bé reflexionar com és que artis-tes nascuts aquí tenen més repercussió a l’estranger, com és que carrers de grans ciutats estrangeres compten amb les se-

ves obres de manera permanent mentre que aquí estan en la indiferència.

EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE TORROELLA DE MONTGRÍ

Fumar és un delicte? L’Hospital de la Vall d’Hebron no només és un referent a nivell de Catalunya i d’Espanya sinó també un centre recone-gut internacionalment per la qualitat dels seus professionals. És un hospital capdavanter en la recerca i en biotecno-logia i sobretot per l’humanisme en el tracte personal i col·lectiu que transmet als pacients. Em sento orgullós d’haver-hi treballat com a metge més de quaran-ta anys. El que t’impacta avui com a nega-tiu és l’estès incompliment de la llei del tabac. A l’entrada del recinte uns rètols molt ben senyalitzats prohibeixen fumar en tot l’àmbit hospitalari. A les entrades, uns cubs que no passen desapercebuts indueixen els fumadors a tirar-hi les pun-tes dels cigarrets. Doncs la gent ni cas, com si fossin analfabets o cecs. Fumen just a l’entrada de l’Hospital General, al costat mateix de les escales mecàniques. Al bar extrahospitalari de Traumatologia hi fumen els pacients ingressats amb les seves crosses, cadires de rodes, etc., els acompanyants i també alguns treballa-dors del centre. A mig matí, davant ma-teix de les consultes de les especialitats quirúrgiques de l’Hospital General, un munt d’infermeres i d’auxiliars de clíni-ca assegudes en un petit mur d’obra fu-men a cor què vols.

Crec que es tracta d’una falta de civis-me, d’educació i de respecte al medi per culpa d’una drogoaddicció crònica mal tractada. No hi ha metre quadrat fora dels centres que estigui lliure de puntes de cigarret, un escàndol que fa de mal veure, no per la brutícia en si sinó per l’incompliment d’una llei que afavoreix preventivament la salut.

PERE MANUEL GIRALT PRAT SANT JUST DESVERN

El Sant Pare a Lesbos L’última sortida del papa Francesc té un nom propi: l’illa grega de Lesbos, que va visitar ahir. Aquesta illa s’ha convertit en símbol de la fallida humana que re-presenten les migracions contemporà-nies, un poble que vaga a la recerca de condicions dignes de vida que sovint no arriben.

A aquesta frontera d’incertesa i do-lor, el papa Francesc hi va voler portar l’abraçada de l’esperança per a milers de refugiats. Una abraçada del món cristià, significat en la unitat del Papa amb el patriarca ortodox de Constantinoble, Bartolomeu I. D’aquesta manera, la vi-sita esdevé un gest ecumènic de prime-ra magnitud, ja que permet veure els cristians units al servei de la caritat i l’acollida als més vulnerables.

LLUÍS ESQUENA ROMAGUERA TORROELLA DE MONTGRÍ

CARTES I MISSATGES

–Què, nen, ja t’ha passat, el disgust? –Bah, només és futbol, Conxita... –Esclar que sí, home! El jovent d’ara esteu massa acostumats a guanyar. Quan el meu Antònio vivia, pobret, que anava al camp, si el Barça perdia els culers se n’alegraven i tot, perquè es fotés la junta. Ui, si ara aixequés el cap, pobret: des del dia del Madrid que estaria com peix a l’aigua! –Hòstia, no sé si em vol animar o em vol acabar d’enfonsar. –Va, va, no hi pensis més... Fes-me el cafetó i posa’m la pasta que et sembli, així et distrauràs... Oh, goita què di-uen, aquí al diari: “Messi no recupera la rialla”. No m’estranya... Quant fa, que no marca? –Merda. Em pensava que els d’es-ports els havia llençat tots. –No és pas d’esports, aquest, nen, que és de notícies! Què t’hi jugues que el pobre està ensopit per això de Panamà! Com que sempre que surt una cosa d’Hisenda el treuen a pri-mera plana... –És que adonar-te que ton pare t’ha fotut en totes les martingales del pla-neta tard o d’hora t’ha d’afectar... –Oh, és que aquests futbolistes que són curts de gambals volen donar fei-na a la família, amb tota la bona vo-luntat, i tothom no val per estafar... –Encara tindrà raó, Conxita, perquè miri la penya dels papers de Panamà: van prendre’s totes les molèsties per crear-hi empreses opaques i al final, bah!: o les tenien inactives, o les van tancar de seguida, o les tenien sense fons, o amb noms equivocats... Quin desastre d’evasors fiscals! –Goita, mira què diuen aquí: “Hisen-da multa Aznar per utilitzar una soci-etat per estalviar-se impostos”. ¿L’Aznar també era a Panamà, tant dir Espanya i Espanya?

–No, no, aquest ha fet frau nacional, de quilòmetre zero, com a bon patri-ota. –Ah, ja m’estranyava a mi... Oh, però mira aquí què diuen: “Indignació dels periodistes de TVE perquè el Teledi-ario no informa de la multa a Aznar”. Ves que no sigui per això, que no en sabia res. –Collons! Que mira TVE, vostè? –Home, vaig mirant una mica de tot... La Moliner, per exemple, la vaig veu-re al moment, quan cremava la Cons-titució! –Bona, eh? –Ui, no ho sé jo... Amb tot aquest re-bombori i les barbaritats que han ar-ribat a dir m’ha agafat por i tot. Que mira aquells del Mahoma: no s’estan per romanços, quan els toquen l’Al-corà! –Ja... Han aconseguit que la Consti-tució sigui la Bíblia, i contra el fana-tisme no hi ha res a fer... En fi... És bo-na, la pasta? –Ai, que no et veig amb gaire ànim de discutir... –És que em fot mandra, Conxita. Si al final tot això només és una altra ex-cusa per carregar contra TV3, els qui no la miren! I el que més fot és que a sobre TV3 els demani perdó i censu-ri el vídeo, quan a Telemadrid encara hi tenen penjat el que ens deia nazis, y a mucha honra, que deuen dir! A més, els que volen que TV3 canti les glòries de l’Espanya unida ja tenen vuitanta mil canals per veure, hòstia, si serà per bombo constitucional! –Ui, però diuen que TV3 també la paguen... –Collons, jo també els hi pago TV1 amb els seus toros i les seves desfila-des militars i les seves tertúlies ul-tra i les seves censures de la multa d’Aznar!

Les cartes enviades pels lectors han de tenir un màxim de 1.000 caràcters. El diari es reserva el

dret de resumir-les. Els seus autors hi han de fer constar nom i cognoms, adreça postal i electrònica,

número de carnet d’identitat i un telèfon de contacte.

Les cartes no es respondran.

@diariARA facebook.com/diariARA @ cartes@ara.cat Carrer Diputació,119, 08015, Barcelona Fe d’errades: opinio@ara.cat Podeu expressar-vos al diari a través de la web www.ara.cat, i per les següents vies:

Marta Rojals“Que TV3 canti les glòries

de l’Espanya unida”

CAFÈ I PASTA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

DEBATES

120000

22976

Diario

126 CM² - 15%

795 €

51

España

17 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Cl..~SICA

Mal reinventadoCICLO WINTERREISE DE SCHUBERTMatthias Goerne y MarkusHinterh~user. Palau de la M~sioaBaroelona. ~4 de abril

XAVIER PUJOLNinguna objeci6n a que un ar-tista trabaje sohre la obra deotto artista, lo hace Schubertcuando, en Winterreise (Viajede invierno), pone mftsica aveinticuatro poemas de Wil-helm Miiller, 1o hacen el barito-no Matthias Goerne y un pia-nista, Markus Hinterh~iuser,cuando recrean Winterreise enel Palau de la Mfisica, 1o haceel artista William Kentridgecuando afiade imigenes pro-yectadas en una pantalla a lamemorabilisima interpreta-ci6n de Goerne y Hinterhiiuserde este ciclo de canciones. E1pmblema esti en los limites dela interferencia entre artistas,en la pertinencia de los traba-jos, en la sensibilidad yen laacritud de quien escucha.

El principal problema en es-te Winterreise rue de tempi. Laobra narra en forma de metgo-raun viaje desgraciado al inte-rior de un alma, un descenso alos infiernos personales del na-rrador que terminar~ en la lo-cura. Schubert escoge, en gene-ral, unos tempi lentos y Goet-he, en su magnifica versi6n,afln los hace mils lentos. Estefluir ensimismado del cantohabria casado con unas imige-nes estfiticas, pero no con laprecipitaci6n de unas im~ge-nes que veiamos fluir a veloci-dad de pelicula de dibujos ani-mados. En el escenario estabael mejor int6rprete posible deestas canciones desoladas, eseera el centro de la atenci6n ylas imigenes, en esta ocasi6n,estorbaban.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

118000

47506

Diario

113 CM² - 10%

1308 €

34

España

17 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

LLL

llibres 17 D’ABRIL DEL 2016 73DIUMENGE

anys. «Vaig veure que tothom conti-nuava amb les seves vides. El dol no pot durar sempre. La gent bevia, tre-ballava, vivia. I en un d’aquells viat-ges vaig decidir mudar-me a Nova York. I va ser just allà quan em va ve-nir al cap la idea de Ciudad en llamas», explica. Però el cert és que Ciudad en llamas no parla de l’11-S. La novel·la està ubicada en un altre moment de cri-si: la dècada dels 70. Arrenca amb un tiroteig a Central Park la nit de Cap d’Any del 1976 i acaba amb la famo-sa apagada que va patir la ciutat el 1977. Dos germans de bona família que no s’han vist en més d’una dè-cada i dos adolescents que sucum-beixen als encants del costat més un-derground de Manhattan són alguns dels personatges que desfilen per les mil pàgines de la novel·la, en la qual ressona la música de Patti Smith i Los Ramones. «El període en què s’emmarca la novel·la és com si fos un reflex de l’època actual. Els anys 70 van ser un altre gran moment de crisi. En aquella dècada es va conver-tir en realitat tot el que avui conside-rem important», afegeix Hallberg.

EXERCICI D’HUMILITAT / A simple vista sembla que a Hallberg li hagin pujat massa els fums després que la crítica dels Estats Units (i els lectors) s’ha-gin posat als seus peus. «Escriure és un exercici diari d’humilitat», afir-ma l’autor, que no se sent especial-ment pressionat a l’hora d’abordar la seva següent novel·la. «Simple-ment m’assec a treballar. I escric». Tampoc sembla que hagi d’onejar gaire la bandera de l’ego la pròxima vegada que es posi davant dels seus alumnes, als quals imparteix classe d’escriptura creativa. «No tinc gaire clar que els ensenyi coses impor-tants. Crec que escriure, de fet, és una cosa que no es pot ensenyar. Pe-rò el que sí que els dono són suggeri-ments sobre els hàbits de treball d’un autor. Procuro ensenyar-los a fer front a les seves pors». Però la tas-ca imminent que més sedueix Hall-berg és visitar Barcelona aquest prò-xim Sant Jordi amb la seva dona i els seus dos fills i comprar llibres i roses. I firmar exemplars de Ciudad en llamas, és clar. H

DAVID CASTRO

T inc un amic psicòleg que ha emprès una lluita contra les noves tecnologies, mò-

bils i xarxes socials. No perquè les odiï, sinó perquè per la seva pro-fessió observa diàriament els es-tralls que produeixen i com acon-segueixen que la gent oblidi què posseeix realment en la seva vida i què li passa de manera tangible. Sempre dóna un consell que m’encanta als seus pacients uti-litzant una paraula a la qual ha donat un nou sentit. Sempre els aconsella que... bé, val més que us ho expliqui després del millor de la meva setmana. Tercer lloc. White Winter Hym-nal, de Fleet Foxes. Estupenda i fa-bulosa cançó que si la taral·leges, aconsegueixes que la felicitat s’acceleri dins el teu propi ésser i els problemes es minimitzin a la mida dels teus somnis. Segon lloc. Y tú no regresaste, de Marceline Loridan-Ivens (Sa-lamandra). Una meravella que supura dolor. D’una intensitat i delicadesa que fa escruixir amb

cada una d’aquelles paraules sen-se por que parlen amb valentia d’una lluita èpica en un camp de concentració. Primera posició. Romeo i Julie-ta (Palau de la Música). Va ser al-lucinant descobrir les tres dife-rents visions musicals de Rota, Txaikovski i Prokófiev. L’Orques-tra Simfònica del Vallès va acon-seguir que el meu esòfag i tot el meu ésser fes salts de felicitat. I el consell que el meu amic dó-na sempre és que la gent hauria d’anar desarmada un dia a la set-mana. Desarmada per a ell signi-fica anar sense mòbil, sense tec-nologia i sense connexió. Em va explicar que quan anaves desar-mat per la vida, tot era molt mi-llor i molt més autèntic. Em va encantar aquest concep-te nou d’anar desarmat de telefo-nades, d’internet i d’e-mails. Sona a western, sona a agradable, sona al fet que ningú et pot disparar si demostres que vas desarmat. Sens dubte el mòbil s’ha conver-tit en una arma molt perillosa en segons quines mans i tant de bo en molts llocs o si més no un dia a la setmana fos obligatori anar desarmats pel bé dels altres. ¡Bon diumenge! H

Proposta de desarmament

ALBERT

Espinosa

La gent hauria d’anar sense mòbil ni tecnologia si més no un dia a la setmana

deesi

grans novel·les de Nova York

J L’obra es desenvolupa al Harlem dels anys 20, però el passat dels personatges es remunta a l’inici de la gran migració que va portar centenars de milers de negres del sud al nord de Manhattan. La Nobel es va proposar que l’estructura de la novel·la, amb solos, rèpliques i fragments sensuals o rítmics, reproduís les formes del jazz.

3 JAZZ (1992) Toni Morrison

J La novel·la de Don DeLillo aspira a captar l’evolució dels EUA a través de vuit capítols en un arc temporal que va del 1951 als anys 90. Tot comença a la mítica final de la Lliga Nacional de beisbol entre els New York Giants i els Brooklyn Dodgers i el destí de la bola que va donar la victòria als primers és un ‘leitmotiv’ constant.

3 SUBMÓN (1997)Don DeLillo

J La fortalesa de la soledat no és aquí el refugi secret de Superman, sinó el carrer de Brooklyn en el qual creix el protagonista de la novel·la de Lethem i que no deixa de ser per a ell el seu lloc al món, en el qual perviu el record de la seva mare i ha viscut tensions racials que pesen en la seva relació amb el seu millor amic, Mingus.

3 LA FORTALEZA DE LA SOLEDAD (2003)Jonathan Lethem

J Garth Risk Hallberg no està sol en la seva generació. Altres s’enfronten literàriament a Nova York, com Teju Cole, que prefereix centrar-se en la gentrificada Nova York del segle XXI, per on passeja incansablement Julius, un jove metge nigerià, i en la perspectiva dels nous emigrants d’altres continents.

3 CIUTAT OBERTA (2012)Teju Cole

PER ERNEST ALÓS

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

513000

89794

Diario

180 CM² - 17%

6409 €

73

España

17 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Crida a la moderaci6 i I’acorden el dinar de Fonteta[] Puigdemont, Junqueras i els ministres Catal , Pastor, Fernandez Diazi Margallo comparteixentaula amb el gran empresariat [] Uns 250 convidats assisteixen al civet organitzat per Luis Conde

O.~.-EtxearteBARCELONA

E1 civet m~s exclusiu es vaservir maridat amb unacrida a la moderaciS.L’empresari Luis Conde,socii fundador de l’empre-sa de cagatalents Seeliger& Conde, va reunir ahir laplana m~jor del govern,encapQalada per Carles]~dgdemont, quatre mi-nistres espanyols, els li-ders d’alguns partits i elgran empresariat ~d dinaral Mas Anglada de Foute-ta, al municipi emporda-n~s de Forallac. Conde re-prenia la trobada, quel’any passat no es va cele-brat, quan el president dela Genaralitat est~ a puntde traspassar el ]lindardels ceut dies del p~imergovern hitidamant inde-pendentista i en un con-text politic espanyol con-dicionat per la incapaci-tat dels partits per formartm nou executiu que em-peny Espanya cap a unesnoves aleccions.

En l’finic discurs que hiva hayer durant el dinar,segons fonts presents,Conde va fer una apologia a

Joaquim Gay de Montell~, Ana Pastor i Artur Mas, ahir al Mas Anglada de Fonteta ̄ ROSIN TOWNSEND / EFE

]a moderaci5 i va instar elsgoverns catal~t i espanyol atenir valentia per arribar aacords. En la trobada, quel’empresari organitza ambl’objectin de recollir fonsper a la fundaci5 El Tr~n-polidela Bisbald’Empord~ti amb la voluntat de facili-tar l’entesa i estendreponts, hivan ser elvicepre-sident OriolJunquerasiels

conse]lem Jordi B~iget,Santi ~fla i Jordi Jan~, am~s del secretari del go-vern, Joan V]dal; el porta-veu de Democr~cia i Lliber-tat, Francesc Horns, l’exal-calde de Barcelona XavierTrias i el secretari de Difu-sis del govern, Jordijoana. Compartien taulesamb els ministres JorgeFernandez Diaz, Aria Pas-

tor, Rafael Catal~ i Jos~Manuel Garcia-Margallo.Tampoc no hivan falt ar elsexpresidents dela Genera-litat At~tr Mas i Jos~ Mon-tilla, a banda del lider delPSC, Miquel Iceta; el deCiutadans, Albert Rivera, iel secreta~igeneral d~.~niS,Ramon Espadaler.

Hiva set, tambd, la flor ila nata del mSn empresa-

rial i financer. Eutre elsconvidats, segons les ma-teixes fonts, hi havia Jo-sep Oliu, presidant delBanc Sabadell; MarianPing, president dels labo-ratoris Isdin; Juan MariaNin, exdirector general deLa C~ixa i exvicepresidenti conseller delegat de Cai-xaBank; i Jos~ Luis Boner,president de Freixenet,

entre d’altres. Hi van as-sistir tamb~ Miquel Valls,president de la Cambra deComer~ de Barcelona, iJoaquim Gay de Montell~,president de Foment delTreball. Segons algunesfonts, el capell~t de la Bis-bal va beneir el dinarabans de comen~ar.

Segons fonts consulta-des per aquest diari, LinsConde va reunir uns 250dels 315 convidats per fa-cilitar el di~deg i evitant,corn va declarar, la pre-s~ncia de periodistes, tot ique hi havia destacadesfi~es i membres de la di-recci5 de La Vanguardia idel Grup GodS, represen-tat en m~xima inst~mciapel seu president-editor,Javier GodS.

L’any passat, per cele-brat el 25~ aniversari deSeeliger & Conde, l’em-presm~ va reunir cente-nars de persones al Palaude la Mfisica, arab rOr-questra SimfSnica del Va-ll~s, a la qual va dirigir perdivertimento durant lavetllada. Despr~s del dar-rer civet servit al Mas An-glada, fa dos anys, Condeva advocar des d’E/s ma-tins de TV3 per una terce-ra via que inclouria reno-var el model de finanqa-ment i blindar les compe-t~ncies relacionades arablallengua, l’ensenyament ila chitura. "Els convidatsde Madrid van sortir deldi-nat de Fonteta client ques’havia de solucionar el te-ma de Catalunya", va de-clarar, donant valor a rin-tercanvi d’impressionsque s’hi afavoreix. ̄

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

NACIONAL

131000

26621

Diario

622 CM² - 58%

4762 €

12

España

17 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

SANT JORDI - NARRATIVALa vida sense la Sara AmatPep PuigPremi Sant Jordi / Proa EdicionsQui se’n recorda, avui, de la Sara Arnat? Arabprou feines tenia tretze anys quan una nit d’es-

tiu va desapar~ixer i no

se n’ha sabut mai m~sres. De la Sara Amatse’n recorda sobretot elPep de cal Sabater, el

narrador. Escrita des dela distbncia dels anys,~s la confessib d’uns

lets inoblidables, unsdies de la vida d’un po-

La filla del capit~ GrocVictor AmelaPremi Ramon Llull / PlanetaManuela Penarrocha t~ tretze anys, ulls grisos icabells d’or. I recorda el seu pare. Ell, carlista,

~s home d’espardenya,garrot, trabuc i navallaa la faixa. La Manuelaenyora la mirada duraialhora plena de tendre-

sa, el seu riure estri-dent. Nora,s esperaque torni per veure’lIluitar de nou pels seusideals, per la seva faml-

T0ta la veritatNfiria CadenasPremi Crims de ]]nta / La MagranaNOria Cadenes crea una novel.la calidosc6pica,de fragments breus i mfiltiples narradors. Sub-

mergeix el lector en les

viol~ncies soterrades,quotidianes, que nosempre s6n les que in-teressen a la premsa.

Ni a ningO. A la casa devacances, ha mort Ro-bert Mascar& un arri-bista d’bxit, ben relacio-nat. Un peix gros. Qubha passat?

CULTU A17.04.2016

gn compendi de bona literaturaLa vida a la menuda. Dietaris (1990-2010)Miquel Pairoli / CurVet Edicions

H periodista i escriptor Miqud Pairoll (Quart, 1955 - 2011) va exercir du-rant molts anys d’articulista diari a E1 Punt, sempre amb l’adjectiu just, elverb exacte i un esperit critic insubornable. Havia publicat novel.la, biogra-fia, assaig, estudis literafis i teatre, per6 del conjunt de la seva obra desta-quen els seus tres dietaris, Paisatge arab flames (1990), I~enigma (1999) Octubre (2010), tm excel.lent compendi de bona literatura. Ara, la Funda-ci6 Biblioteca Valvi els ha reeditat en un sol volum, La vida a Ia menuda,amb pr6leg de l’escriptor Vicen~ Pa@s i lordfl. Miquel Pairoli va col.laborar durant molts anys a El Punt/EL PUNT AVUI

Foc verdJordi de ManuelAlrev~sJordi de Manuel (Barcelona, 1962), un autoramb una obra forqa extensa i que inclou g~ne-res i registres diversos, ens ofereix un nou cas

de la sbrie protagonit-zada per I’inspectorMarc Sergiot, aquestcop despla~at a Galicia,durant un estiu terribled’incendis forestals.L’olor del rum i la cen-dra sobrevolen les 200p~gines, que narrentretze dies d’intriga po-licial que no quedar~resolta fins al final.

Ni aquesta tarda, ni cap altraAndreu GrauAngle EditorialDespr~s de debutar amb Les desventures d’Pr-quimedes Cadavall, Andreu Grau torna a obser-var una generaci6 colpejada per la crisi, desar-

relada i indolent, enga-nyada pels veils ideals,

NI ~q~sta t~rd~, que busca les certesesnl cap altra que no t& El protago-

nista du una vida redu-i’da a la minima expres-sib: treballar per un

gratificant, intentar tr~=

bar parella per Internet,sortir a cbrrer pel barri,pagar la hipoteca,,,

Primer paisatgeIsidre GrauEditorial GregalAplec de mirades al m6n de la inf~ncia d’alg~que hi busca les arrels del seu gust per I’escrip-tura. Partint de la solitud viscuda en un espai

que recorda immbbil,Grau evoca els escena-ris, els personatges i

/ els moments especialsque van modelar la se-va personalitat i el vanfer creure en el poder

de les paraules. Llunyde la recreaci6 biogr~fi-

ca, I’autor transformales seves viv~ncies enpetites histbries.

Tot aix~ ho faig perqu~ tinc moltaporEmpar Moliner Prerni I]odoreda de narrativa / Proa

Les dificultats d’afrontar I’absurd, de viure sen-se por i d’estimar sen-

se fer real s6n tracta-des arab sarcasme.Mares de I’escola quefan running pel bosc, elpresentador que vol Ili-gar-se I’entrevistat, lapor que un fill prenguireal, la parella que jano riu, I’esnobisme gas-

tronbmic, entre d’altresneurosis quotidianes.

I~amor fora del mapaRoc CasagranSernbra LlibresDespr~s de I’~xit que va tenir amb Pra que es-temjunts, Casagran torna arab una novel.la so-

desconcert. Un mapa

dibuixat amb els senti-ments fragmentats detres bnimes d’uns tren-ta-i-pocs anys que vo-len sobreviure ales cri-sis que minen elstemps actuals.

La vella capitanaJosep Maria Espin~sLa CarnpanaEspin~s escriu sobre la mort en un Ilidre quedefineix aixi: =El respecte em sembla compati-

ble amb alguns apunts

capitana

satirics. He evitat tantcom he pogut el totranscendent i solemnei m’he acostat a lamort com a let natural,quotidib, repetit. Perbpie de rnatisos [...] avegades amb un puntd’humor, perqu~ la

mort as un fet vital:’

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

131000

26621

Semanal

4034 CM² - 376%

37047 €

27-31

España

17 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

SANT JORDI - NARRATIVA

CULTU A17.04.2016

[is arbres no es p0dien m0ureJoan Cavall~Angle EditorialCarla rues de juny, un cop acaba el curs escolar,

el Carlets deixa el poble i se’n va al mas de laGralla, on passa I’estiuamb els pares i I’&via. ~

EIt arbre$ no AIIb, sense companyses pedlen moure de jocs, tot es transfor-

ma en una aventura:els paratges solitaris,els boscos, el riu, la pe-

drera abandonada...Coneix la Cinta, una no-ia magn~tica queli fa-

EtheriaCola Vails[dici0nea BCoila Vails amplia el seu repertori de novel.lea

histbriques, en aquest cas I’extraordin&ria galls-sea d’una intr~pidaviatgera del segle IV, untemps de canvis a Ro-ma. EIs valors es capgi-ren i els perseguits esconverteixen en perse-guidors. En aquest es-

cenari convuls, Etheria,una noble, viatja fins aTerra Santa buscant unsomni.

[I tr0bad0r Cuadeferr0Jordi Cuss&L’AIg[ Editorial

La dist~ncia que separa un personatge histbric

del seu mite ~s curta. Guillem de Bergued& vaset el trobador m~s ori-ginal, el cavalier m~s

m~s sensible... Enaquesta novel.la de Ilui-

arab cavalls fabulosos iarmes i joies i dories

fascinadores, el mites’incorpora amb tota lacam i tota I’&nima.

El nazi de SiuranaToni OrensanzAra LlibresToni Orensanz s’endinsa en els horrors m~sobscurs del segle XX, els que van revelar la ve-

ritable ess~ncia delreal. Una histbria apas-sionant sobre nazis aEspanya, membria his-tbrica, fugues sonades ipactes de silenci. Des-pros de la SegonaGuerra Mundial, derro-tat el feixisme, un nazifugitiu es va amagar ala inaccessible Siurana.

Les roses de StalinMonika ZgustovaGalaxia GutenbergSvetlana Al.lil~ieva va set I’~nica filla de Stalin.Semblava destinada a patir lea pitjors cat~zstro-fes. La mare es va suicidar quan Svetlana tenia

sis anys, farta de laconvivbncia amb el seumarit. AIs setze anys,Svetlana va enamorar-se d’un director de ci-nema jueu que el seu

~ pare va enviar al gulag.Anys despr~s, a NovaYork, en Iloc de trobarla Ilibertat va ser sot-mesa a noves formes

Albert Villarb / JOAN 5ABATER

La viol ncia justaAndreu MartinLa MagranaAndreu Martin no perd la forqa, I’olfacte i la b~-na Iletra. A la seva ~ltima novel.la policiaca al-

terna dues veus: lad’un exmosso (AlexisRodon) i la d’una dona(Teresa Olivella) queamaga un secret i bus-ca una venjan(~a. Ellapensa que ell ~s I’ho-me que necessita. Ell

~s possible que ho si-gui. Tot amb la violbn-cia justa.

Banca and0rranaLa b lia and0rranaAlbert Villarb

Premi Prudenci Bertrana / Columna Edicions

A l~Andreu Boix, oficial de la policiaandorrana, Ii han matat un banquer.

Hi ha molts nervis. Hi ha un mar de

rumors i no l~’hi ha cap que sigui bo.

E1 Principat, a contracor, s’ha con-vertit en l’escenari d’una sorda bata-

lla entre serveis d’intel,lig6ncia rivals(o potser no tan rivals) que com-

pren, venen, inventen o roben infor-

macions sensibles.

PerimetreJair DominguezCatedralRelat on[ric, poetic i inquietant, r~s la histbria

d’una venjan~a. I d’una disciplina de vida. Unamena de road movie en qu~ el solitari Enginyer

camina pel desert. T~una ~nica determina-ciG: trobar La Toussainti matar-lo. Perqu~ LaToussaint va matar laseva fam[lia. Ha de tra-vessar el desert i supe-rat els molts entre-bancs que hi ha entreell i I’assass[. I per ma-

tar-lo t~ set bales, unade lea quals, de plata.

El mar de les 0mbresJoan PinyolOnada Edici0nsNovel.la d’aventures, histbrica i amb trets de

novel.la negra ambientada el juliol de11909que narra lea perip~-cies del Miquel, un jovede Capellades que fuigde la mort a ia Guerradel Marroc i s’embarcacap a la vida dalt del

Reina Maria Cristina,un vapor de la compa-nyia Transatl~ntica quefa el trajecte Barcelona- Buenos Aires.

La f0r ;a del ventMarta Magriny~Cosset&nia [dicionsA Reus, el 1958, la majoria de persones estansotmeses a una vida grisa. Les tensions d’una

societat injusta, plenade ferides, queden ocul-tes sota una falsa apa-

..... ,. ~ ren~a d’ordre i resigna-4 ....... cib. A la corredoria de

; fruita seca delsJansa-na, les circumstbnciesno sGn diferents, per(~un robatori provoca unseguit d’esdevenimentsque ho canvien tot.

La nena de la casa de la baumaMarienka BellostasPremi Fiter i Rossell de novel.la / Pages EditorsLa Sail ~s una nena 6rfena de mare que viuarab el seu pare i els seus dos germans. A prop

ell I= Ila~ltl~ adinerats que hi esti-uegen. EIs Vilallongatracten la petita Sail

com una m~s de la fa-milia i ella envejaaquell mGn tan diferental seu i desitja amb to-tes les forces formar-nepart.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

131000

26621

Semanal

4034 CM² - 376%

37047 €

27-31

España

17 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

SANT JORDI - NARRATIVAL’assassi que Ilegia Vidal VidalMiquel Angel Estradfi

Premi 0ctubre de narrativa / Editorial 3 i 4Uestranya carta que ha rebut la Remei de calSogues, una periodista a punt de ser acomiada-

da, li ha trastocat com-pletament la vida. L’haescrita rautor dels dosdarters crims ClUe hi hahagut a Lleida i contG

a m6s de details sabreels lets que nomfis lapolicia i ell poden sa-ber, un text literati. Unassassi que afirma quemata per avorriment.

Ii, ermh de gelAlicia KopfPremi D0cumenta / L’altra EditorialDiari de recerca d’una dana qua s’obsessionaper la histbria polar. I~s la hist6ria del seu ger-

Germ~ de gel--Alicia Kopf

rob, un home congelat.

gen de la congelaci6 delos relacions familiars.I~s War thor, zombie,despr6s d’haver-se en-amorat i disparat, rts larelaci6 entre dos roans,el de fora i el de dins, iels desajustos cons-tants entre run i I’altre.

{ilia sense tempsEsperan~;a CampsEditorial MeteoraCamps proposa una obra arnb els elements b~-sics d’una narraci6 policlaca, hi afegeix una

anblisi social clarivi-dent del temps qua enstoca viure i dibuixa unspersonatges captiva-dots per als amants dequalsevol g~nere de no-vel.la. I tot parteix deI’assassinat d’una an-ciana de 91 anys, a quihan clavat unes tisoresal cap.

La filla de la neuN~ria EsponellbColumna EdiciansL’Enric, un enginyer auxiliar del cremallera de

N~ria, i la Joana, una cambrera que acaba fentde professora d’esqui,

t..~ I"l l,L,\ tud, quan s’est~ cons-lie I..~ NEI"

truint I’obra d’enginye-ria a m~s metres d’alti-tud de tota la peninsulaIbfirica. Anys desprbs laJoana torna als Piri-neus iva fins a limitsdesconeguts.

QuadernsRamona Sol~Llibres del DelicteDebut d’una blogaire qua retrata la vida tran-quil.la d’un poble Ileidat~ qua es veu sacsejatper un fat inesperat. Una escriptora arab agora-

fbbia desapareix. EIsquaderns on dues ne-nes, per passar I’esto-

anoten els movi-ha,merits que observen en

ran el punt de partidad’una investigaci6 qua

alterar& el ritme dais vi-latans.

]7.04.2016

S tira, erotisme, amor, politica i periodismeInfidels a la phtriaJordi Panyella / Capita{ Books

E1 periodista d’El Punt Avui Jordi Panyella debutaen novel.la despr4s de l’+xit que va tenir amb dos as-sajos publicats a Angle, F~lix Millet, el gran impostor(2012), sobre la trama de corrupci6 del Palau de Mt~sica, i Salvador Puig Antich, cas obert (2014),amb una investigaci6 que va demostrar la manipu-laci6 judicial i politica del cas.

A banda d’investigacions rigoroses i exposicionsdares dels fets, Panyella ara vol demostrar que tam-b6 pot ser entremaliat amb un plantejament divertiti una narrativa humoristica i plena d~scenes d’altcontingut sexual. Aix6 si, amb la guerra bruta poli-tica i la independ6ncia de Catalunya de fons.

E1Parlament de Catalunya est~ a punt de convo-car un referhndum sobre la independencia. Unatrucada del director d’un diari unionista avisa elpresident de la Generalitat que l’endemh faranblica la seva relaci6 extramatrimonial amb la cap del’oposici6. A partir d’aqul els esdeveniments es com-pliquen i s’enreden a tota velocitat i prenen caminsinesperats, en una imparable com6dia d~mbolics enqu4 ningfi diu el que fa i tothom fa el que no diu. Pe-riodistes i politics protagonitzen un vodevil arabmolts fragments rom~mtics. Qui ho diu que els ho-mes no poden set rom~mtics? Jordi Panyella ha canviat de g6nere / ANDREU PUIG

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

131000

26621

Semanal

4034 CM² - 376%

37047 €

27-31

España

17 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

SANT JORDI - NARRATIVA

[7.04.2016

Arab X de sexeMarta Al~s i David MariePages Edici0nsUna dana iun home, dos escriptors, dues vi-sions sabre la fantasia i el desig. Albs i Matin.

Catorze relats on lasensualitat s’escampa,acompanyada de carl-cies, humor, luxQria,sorpresa, perverslo itendresa: converses delilt on res no ~s el quasembla, plaers solitarisi plaers compartits, i eldesig qua pren la for-ma d’un desconegut...

El temps ~s mentidaJoanio 6arciaPremi Ciutat d’Alzira / Bramera Edici0esCrbnica de la construcci6 d’una obra liter&ria itamb~ una dentlncia rotunda i arnarga de la

passivitat social davantels maltractaments ales danes. Una indaga-ci6 sabre la maldat.=He de poser paraulasabre paraula de quinamanera em vaig eRfOR-

sar la vide’, afirma elprotagonista, qua est&decidit a escriure unanovel.la diferent.

Un gosAlejandro PalomasColumnaUn gas no ~s names el retrat del vincle fasci-Rant entre un home i el seu gas, sinb tamb~ un

rernoli d’emocions en

1 ~’’ =~

qu~ conflueixen una". , mirada tendra i crua de¯ :~.~ I’univers familiar iun

-. ’ . ~,1~ .~1~ ~ ~ totes les seves mani-festacions. AlejandroPalomas (Barcelona,1967) ja va commoureels lectors amb Unamare i Un fill.

MemOries d’un periodistaAquellaporta girat~riaLlnis Foix / Prami Josep Pin / Destino

Recorregut pels records i les viv~ncies de Lluls Foix a LaVanguardia. Les an+cdotes, els redactors i els corresponsals,les redaccions i els seus personatges conformen un universduns anys inoblidables de l’autor en un diari qua s’ha man-tingut I35 anys en contacte amb els seus lectors i que ha es-tat una refer~ncia a Catalunya durant moltes generacions.Un mirall de les virtuts i els defectes d’un pals i, alhora, unhomenatge a l’autbntic periodisme de raqa. El periodista Lluis Foix va guanyar el darrer premi Josep Pie amb unes rnem~ries / J0SEP LOSADA

Res no ~s peffecte a HawaiiM~rius SerraEditorial ProaLa investigacib sabre el presumpte atemptat,I’enigma dais pares del jove Rodley i els inter-rogants histbrics sabre el capita Cook s’encre-

UeR eR una novel.Inqua faun panorama vi-v~ssim d’un pa~s fasci-nant, L’illa que va set elparades del hippismeals anys setanta, que

el millor escenari per a

birb el lector,

Eixam. Vuit contos per a vuit veusSandra Comas AngladaVoliana EdicionsCamille Claudel, Zinaida Serebriakova, JeanneH~buterne, Marlene Dietrich, Dora Maar, Merc~Rodoreda, Pdith Piaf i Sylvia Plath. Elias s~n los

protagonistesd’aquests contes queens parlen de la sevavide i obra a trav~s dela ficci6. Algunesd’aquestes artistes vanaconseguir ~xit i reco-neixement en vida, pe-rb d’altres van veure

va oculta o ignoradadurant molt de temps.

Tres dies d’agostJordi Sierra i FabraRosa dais VentsAgost del 1950. L’inspector Miquel Mascarell ila Patro es disposen a passar un die de platja.Tot es torqa quan la Patro desapareix i el Mi-

quel rap una note moltexpl~cita: si no resol en

TRES DIES tres dies un casque vaD’AGOST deixar inacabat I’any.......... 1938, la Patro morirb.

.t..Des d’aquest instant,contra rellotge, en unaBarcelona colpejadaper la canicula estival,el Miquel haurbd’afrontar els fantas-

¯ mes del passat.

El dia del c~rvolMarina EspasaL’altra EditorialLa Minerva fa mesas que est~ tancada a casatreballant en una tesi doctoral sabre el temps

circular. Una matinada,sortint d’un concert aI’Heliog~bal, s’adona deI’estranya proliferaci6de c~rvols a Barcelona.

E1 dia N’hi ha pertot arreu: ensamarretes, jerseis,

eel cErvol bosses de tela, enpin-

__ ~l~/.~,y./.H/~ tades a les parets, alamarca de la cervesa de

Espasa moda...

Confessions d’un culer defectubsSergi P&miesEditarial Ernp~riesHistbria d’una conversi~ sentimental. Alternantreflexions i records, P~mies analitza els or[gens

atzarosos del seu bar-

punt de vista particular.

set antimadridista?

genui’narnent barcelo-

Qu~ sents quan no sents resVictor PanicelloEditorial ClaretL’Emrna fa temps que no se sent b~ per culpad’un munt de cases que pensa que no funcio-

nan ala seva vida. Tot i

est~ a punt de comen-£ar la universitat, pa-teix per diferents moti-us. EIs seus conflictesesclaten un estiu que

~s’allunya del seu grup

....... d’amics i entre al rn6ndels trastorns de laconducta alirnent&ria.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

131000

26621

Semanal

4034 CM² - 376%

37047 €

27-31

España

17 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

SANT JORDI - NARRATIVAJambalaiaAlbert FornsPrerni Anagrama de n0veHa en catal~ / AnagrarnaLa novel.la vol ser una guia per sobreviure aMontauk, un tranquil poblet de pescadors enva-

it per milers de surfis-tes i hipsters de NovaYork. Un tractat teorico-pr&ctic sobre la mastur-baci6 i el sexe dels as-

tronautes. Un recull delos excentricitats de di-versos tipus d’escriptormentre conviuen enuna granja ai]lada. UnassaiE sobre I’obesitat.

Ombres francesesAnna Carreras i AubetsEditorial El Cop i la NansaAnna Carreras mostra la seva forta personalitatliterbria a troves de la jove Juliette Lavelle i

dels diblegs irritantsque mant~ el personat-ge amb el sou profes-sor a la universitat, deI’enlluernament quesent per un poeta tarot

i de los converses tele-fbniques amb el sou

liette escriu un conte...

Najat El Hachmi / ORIOL DURAN

Iniciaci La filla estrangeraNajat El Hachmi /Premi Sant Joan / Ed. 62

Eautora dbrigen marroqui Na)at E1Hachmi va guanyar el premi BBVASant Joan de novel.la amb la narra-ci6 de l~ntrada en la vida adultad’una noia nascuda al Marroc i cria-da en una ciutat d’interior de Cata-lunya. Un cop rn6s l’autobiografia del’autora pren cos de paper i agafa vo-lada liter/a’ia.

La maledicci6 dels PalmisanoRafel NodalColumna EdicionsRafel Nodal, despr~s d’~xits corn Quart ~rern fe-li~os i Quan en dbiern xarnpany, presenta La

sano, les peripbciesd’en Vitantonio, un per-

sonatge marcat per undesti cruel, ser el darrerrepresentant masculid’una nissaga familiartrencada per la mortdurant la Primera Guer-ra Mundial de tots elshomes de la familia.

BlotJosep M, Pages EscolbPremi de novel.la Just M. Casero / Emp~riesB/at ~s una novel.la enigm~tica sobre la pre-s~ncia de I’altre, tant el que trobem enfora

com el que duem adins. S’expliquen leshistbries paral.leles dedos personatges quetenen molt en cornO,tot i que, separats perI’espai i pel temps, noes coneixen. Obra inspi-rada en els germansVictor i Mbrius Torres.

CULTUl A]7.04.2016

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

131000

26621

Semanal

4034 CM² - 376%

37047 €

27-31

España

17 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

6 LAVANGUARDIA V I U R E DIUMENGE, 17 ABRIL 2016

del Barça contra l’Atlètic de Ma­drid, confessenqueno estanproud’humor per tornar a votar, imenys el mes de juliol! Afortu­nadament, també conec nanosque es desviuenper anar a votar otornar a votar el partit més revo­lucionari possible. Qui sap si téraó, el col∙lega Pérez, quan escriuque vivim una “primavera revo­lucionària”.Però no penso cansar­vos amb

tanta misèria. Anem, doncs, a lescoses agradables, positives, quepassen en aquest beneït país, queper sort també n’hi ha. I unad’aquestescosespositivesés la fo­tografia que publicava divendresaquest diari en què es veia el Reienvoltat de representants del Go­vern central i les autonomies perhomenatjar la figuradeMigueldeCervantes, i entre ells el consellerdeCulturade laGeneralitat, el se­nyor Santi Vila. Era la primeratrobada oficial de la comissió na­cional creada per gestionar la ce­lebració del quart centenari de lamort de l’autor d’El Quixot, “unautèntic projecte d’Estat”, i citoparaules de Felip, “que serveix

El conseller SantiVila

XAVIER GÓMEZ / ARXIU

El conseller Santi Vila durant una conferència al Petit Palau del Palau de laMúsica

D ijous Manel Pérezescrivia “Primave­ra revolucionària aEspanya” a les pà­gines d’Economia

de La Vanguardia i comentava lasanció d’Hisenda a José MaríaAznar per “tributació irregular”.“No passa dia sense que algunarevelació escandalosa reforci laconvicció que les elits es lliurenambentusiasmea lacínicapràcti­cadedemanardevaluació salariali sacrificis mentre practiquen lapicaresca fiscal en les més varia­des modalitats”, escrivia Pérez. Il’endemà, JoséManuel Soria, mi­nistre d’Indústria en funcions,presentava la dimissió, una di­missió irrevocable. I el secretarigeneral de Manos Limpias (unitalianisme de pa sucat amb oli)era detingut per extorsió.Quanta, quanta merda! I els

partits continuen sense arribar aun acord i, si les coses segueixenaixí, tot apunta que tornarem aanar a votar. Bé, això de tornar aanar a votar no està del tot clar,almenys per a alguns dels meusveïns, que, després de la derrota

també per posar en relleu el queens uneix, per rememorar l’autord’una obra que és pedra angularde la nostra cultura diversa i plu­ral: la cultura en espanyol”.És possible que més d’un es

pregunti què feia un conseller in­dependentista en un acte presiditper unmonarca que, al seu dia, vadeclinar rebre la presidenta delParlament quan anava a comuni­

car­li l’elecció del senyor Puigde­mont comapresident de laGene­ralitat, i que un parell de diesméstard es va negar a incloure en elBOEquatreocinc líniesagraint­lial president sortint, Artur Mas,“els serveis prestats”. O, si us hoestimeu més, què coi hi feia elconsellerSantiVila enunacomis­sió destinada a homenatjar una

“pedra angular” de “la cultura enespanyol”. Segur que a més d’unsignantdelmanifestdelgrupKoi­né la presència del conseller enaquest acte li devia fer molt demal. Doncs bé, a mi la presènciadel conseller en aquesta comissióse’m posa ben bé. Dit això, acla­reixo, per si hi hagués algun dub­te, que no sóc independentista, sibé no tindria cap inconvenient aacceptar una hipotètica indepen­dència de Catalunya sempre quees decidís en un referèndum le­gal, pactat, i amb unmínimdel 55percentdelsvotsa favor.Unrefe­rèndum entre la població catala­na.El conseller Santi Vila no té cap

objecció per afirmar “la immensasort que tenim els catalans de serbilingües”. Ho va dir dimecrespassat en un dinar col∙loqui alCercle del Liceu. I va afegir: “Dequi és Cervantes o Molière? Detothom. M’interessa poc, en unaprimera aproximació, saber onvan néixer. En quina llengua vanescriure? M’interessa poc”. Moltben dit. Ja m’agradaria a mi queun polític del PP o un catedràtic

de literatura espanyola emdiguésque li importa un rave en quinallengua va escriure El Quixot,Cervantes!Oquealgundelsmeusprofessors de La Sorbona m’ha­gués dit que no tenia importànciaque Molière hagués escrit L’ava­re en francès. Però, per desgràcia,no és així:Molière era una “glòrianacional”, de la mateixa maneraque Cervantes és un monumentde “la cultura en espanyol”.No sé d’on carai surt el nostre

conseller deCultura–exceptuant

que va ser alcalde de Figueres,ciutat fronterera, en part trilin­güe i on es menja, al Motel, unad’excel∙lent llebre à la royale–,però em cau simpàtic. En el dinarcol∙loqui del Cercle del Liceu, elconseller va dir, entre altres co­ses, que “ningú, i menys aquestconseller, posarà en dubte, perexemple, que Enrique Vila­Ma­tas forma part de la cultura cata­lana”. Això és discutible, conse­ller. Jo conec més d’un càrrec,gros o petit, del seu departamentque només admet en la “culturacatalana” els escriptors en llen­gua catalana. I juraria que Vila­Matas mateix es considera mésde cultura barcelonina que cata­lana. Perquè, benvolgut conse­ller, entre els seus, us agradi o no,encara n’hi ha molts que es resis­teixen a acceptar una cultura bi­lingüe. Li recordo el que li va direl conseller Joan Rigol –en la fa­llida aventura del Pacte Cultural(1985)– a Jaime Gil de Biedmaquanaquest li vaproposarque re­clutessin Juan Marsé: “No puccridar Juan Marsé, a ell no, per­què si ho faig els meus em devo­ren”, va dir Rigol. Juan Marsé,premiCervantes (eldiaque l’hivalliurar el rei a Alcalá de Henaresno hi havia cap representació delParlament ni del Govern ni del’Ajuntament de Barcelona). Enfi, conseller, li desitjomolta sort (isobretot que li donin diners,molts diners, que bona falta li fana la “cultura catalana”).c

LA TERRASSA JOAN DE SAGARRA

Molts potser espreguntaran què hi feiaun independentistaen un acte amb el Rei

Però era un acteper homenatjar unapedra angular de lacultura, ‘El Quixot’

Fundesplai preveuun augment dedemandade casals aquest estiu i n’augmenta les beques

Més carrils i promoció per augmentar en80.000 els desplaçaments amb bicicleta

BARCELONAwLa Fundaciócatalana de l’Esplai (Fundes­plai) preveu repartir 5.300beques perquè nens i jovesd’entorns desafavorits puguingaudir de casals, colònies,camps de treball o vacances enfamília aquest estiu. El nombrede beques per a l’actual campa­nya, amb l’ajuda d’entitats iciutadans, significa multiplicarper cinc la xifra del 2011. Ambel lema “Encerta l’estiu. Unestiu per a tothom”, l’entitatoferirà més de 1.200 activitats

de lleure entre les quals hi haunes colònies d’hipoteràpia i uncamp de treball en anglès. Aixímateix, manté a preu de costles colònies per a famílies. Entotal s’oferiran 85.473 places,cosa que representa un 15%més que l’any anterior. Ahirla fundació de l’esplai va cele­brar els 20 anys d’existènciaque recullen el bagatge i tra­dició de 45 anys d’història,amb una acampada de 400monitors al Castell de Montes­quiu (Osona). / Redacció

BARCELONAwMolts més carrilsbici, un web específic, reparti­ment de fullets informatius ialtres accions de promocióconcreten la campanya que haengegat l’Ajuntament de Barce­lona per augmentar en uns80.000 els desplaçaments diarisen bici. El Pla de MobilitatUrbana 2013­2018 ja proposaaconseguir un 67%més dedesplaçaments en bici i fomen­tar els recorreguts a peu i l’úsdel transport públic, a fi detenir una mobilitat més “soste­

nible i saludable”. El governmunicipal ha posat fil a l’agulla.L’Estratègia de la Bicicletaplanteja passar de 116 quilòme­tres de carril actuals a 308. Elweb www.bcn.cat/bicicletaofereix recorreguts, informaciósobre el Bicing o aparcaments,les normes de circulació...També aquest dimarts, diainternacional de la Bicicleta, hihaurà grups d’informadors alcarrer per animar els ciutadansa fer servir aquest mitjà detransport. / Redacció

BATECCIUTADÀ

Vilà, la preferidapels ciutadans perser SíndicaBARCELONAwL’actual Síndica,MariaAssumpcióVilà, ha estatlamés votada (2.594m’agrada)en el procés obert als ciutadanssobre la renovació del SíndicdeGreugesmunicipal. Vanparticipar­hi 6.800persones i,després deVilà, elmés votat vaserDavidBondia (2.459). Elsuport popular es tindrà encompte, però no és vinculantper a la renovació del càrrec,que es farà a l’estiu. / Redacció

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

VIVIR

657000

150739

Diario

774 CM² - 70%

31500 €

6

España

17 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

40

cultura DISSABTE, 16 D’ABRIL DEL 2016 ara

Peralada celebra 30 anys amb una gran gala lírica

ci i el tenor Marcelo Álvarez. “Són grans veus vinculades al festival”, diu Aguilà sobre els protagonistes d’una vetllada en què estaran acom-panyats per l’OBC sota la batuta del jove director italià Daniele Rustio-ni i amb direcció escènica de Rugge-ro Raimondi.

Com és habitual, les veus mana-ran a Peralada. Iréne Theorin, la magnífica soprano sueca que va en-lluernar al Capvespre dels déus al Li-ceu, cantarà el rol protagonista a Turandot, l’òpera de Puccini que es representarà els dies 6 i 8 d’agost. Es tracta d’una producció del festival

amb direcció escènica de Mario Gas, escenografia de Paco Azorín i direc-ció musical de Giampaolo Bisanti. Acompanyaran Theorin, Roberto Aronica i Maria Katzarava.

També destacaran les veus a l’es-glésia del Carme, on hi haurà reci-tals d’Olga Peretiatko, Bryan Hy-mel, Anita Rachvelishvili i Xavier Sabata. L’església acollirà també una vetllada amb Albert Guinovart, el tenor Antoni Comas i la soprano i artista resident del festival, Sara Blanch; en el programa, estrenes de Guinovart i Alberto García Demes-tres. Aquest any no hi haurà cap es-trena d’òpera contemporània al fes-

tival, però sí una proposta nova al claustre: la producció de butxaca Combattimento, un concert esceni-ficat dedicat a Monteverdi, amb di-recció escènica de Joan Anton Rechi, direcció musical de Fausto Nardi i interpretació de Vespres d’Arnadí i Sara Blanch, entre d’al-tres. “Ens avancem a l’any Monte-verdi”, diu Aguilà recordant que el 2015 es commemorarà el 450è ani-versari del naixement del composi-tor italià.

La dansa és un altre puntal de Pe-ralada, que aquest any programa la companyia jove d’Alvin Ailey i una gala de Roberto Bolle, estrella del ballet de la Scala de Milà i de l’Ame-rican Ballet Theatre, que vindrà amb companys d’altres ballets.

“Nits d’estiu per ballar” El cartell de Peralada es completa amb el que Aguilà descriu com “nits d’estiu per ballar”. És a dir, concerts de música moderna entre els quals hi haurà els de Pink Martini, Seal, La Unión i The Original Blues Brothers Band. També tindrà espai el jazz de Diana Krall i el minimalis-me d’Ezio Bosso. A més, Joan Ma-nuel Serrat, Ana Belén, Víctor Ma-nuel i Miguel Ríos tornaran a Pera-lada amb l’espectacle conjunt El gusto es nuestro, reedició del que van fer fa vint anys. Aquest concert i el de Simply Red són els que tenen les entrades més cares del festival: de 90 a 260 euros. Les de Turandot costen de 60 a 190 euros, i les de la gala lírica, de 85 a 220 euros.e

Lang Lang inaugurarà el festival empordanès el 7 de juliol

YANN ORHAN

MÚSICA

“Com volem viure el 30è aniversa-ri? De manera natural i senzilla, i amb la fidelitat dels artistes que ens han acompanyat”, va dir ahir el di-rector del Festival de Peralada, Ori-ol Aguilà, durant una roda de prem-sa al Saló dels Miralls del Gran Te-atre del Liceu. El festival comença-rà el 7 de juliol amb el pianista xinès Lang Lang, amb el programa de la gira que va passar al febrer per L’Au-diori, i acabarà el 18 d’agost amb el concert del grup britànic Simply Red, que també compleix tres dèca-des de vida.

D’acord amb l’excepcionalitat d’aquesta edició, el pressupost creix dels 3,6 milions de l’any passat als 4,2 milions d’aquest. L’aportació de les administracions públiques re-presentarà “entre un 6% i 7%” del pressupost, “el mateix percentatge” que el 2015, segons explica Aguilà. “És una iniciativa privada amb voca-ció pública que vol servir l’interès general”, diu el conseller de Cultura, Santi Vila, que recorda que aquest any la Generalitat ha concedit una Creu de Sant Jordi al festival.

Tota la programació està dedica-da a la celebració de l’aniversari. Tanmateix, hi haurà una cita espe-cial el 15 de juliol: una gala lírica a l’Auditori del Castell de Peralada amb les sopranos Sondra Radva-novsky i Eva-Maria Westbroek, els barítons Carlos Álvarez i Leo Nuc-

BARCELONAXAVIER CERVANTES

El viatge immersiu de Matthias Goerne i William Kentridge

Matthias Goerne PALAU DE LA MÚSICA 114 D’ABRIL

El viatger que creua els paratges de-solats, físics i espirituals, de Win-terreise (El viatge d’hivern) de Schubert ha arribat al Palau de la Música amb més companyia que

d’habitud. Un intèrpret de referència d’aquest repertori, Matthias Goerne, i un magnífic pia-nista, Markus Hinterhäuser, han compartit escenari amb la bigarrada fantasia visual de William Kentridge, en un projecte que, nascut el 2014 al Festival d’Ais de Provença, s’ha po-gut veure en ben poques ciutats. Si és lícit qüestionar la necessitat d’una lectura d’aques-ta naturalesa sobre una obra que, tanmateix, no ha estat òrfena en posades en escena, tam-bé és lícit acollir amb la màxima atenció la pro-posta d’uns artistes d’aital calibre.

Kentridge no presenta pas una traducció del tènue fil narratiu del cicle de vint-i-quatre can-çons de Schubert ni una il·lustració dels poemes de Wilhelm Müller, sinó una resposta visual als estímuls d’una partitura colpidora. La Viena del compositor i la Sud-àfrica natal de l’artista són el punt de partida d’una successió constant d’imatges animades, projectades sobre dos pla-fons rere els músics, on els ecos d’alguns detalls del text (la pluja, el vent, el caminar d’una figu-ra masculina sobre les pàgines d’un diccionari, la recreació obsessiva d’una dona com la que causa el drama del viatger) conviuen amb ele-ments d’una quotidianitat desconcertant (la ca-fetera), reflexos de la pròpia condició artística de Kentridge (la pugna amb una inquieta taca ne-gra) i, per què no dir-ho, moments de significat difícil de capir.

Distreien les imatges de la música? Per a al-guns, és obvi que sí; per al cronista, en absolut, sobretot estant defensada per un gegant com Goerne. El baríton alemany mostrava signes d’una lleugera fatiga en un timbre menys ve-llutat i un fiato un pèl més curt, factors irrelle-vants en el conjunt d’una interpretació majús-cula. Recolzat en el so dens i la mirada analí-tica de Hinterhäuser, i amb temps de gran am-plitud, el cant intens de Goerne va aprofundir en el dolor d’aquesta ànima errant. Una expe-riència immersiva, singular i apassionant a parts iguals.e

Dansa La companyia jove d’Alvin Ailey i Robert Bolle seran presents al festival

Crítica

BARCELONAXAVIER CESTER

FESTIVAL DE PERALADA FESTIVAL DE PERALADA

Lang Lang 7 de juliol

Sondra Radvanovsky 15 de juliol

Diana Krall 30 de juliol

LORENZO DI NOZZI

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

120000

12978

Diario

277 CM² - 33%

1329 €

40

España

16 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

50 EL MUNDO. SÁBADO 16 DE ABRIL DE 2016

C U L T U R A

JAVIER BLÁNQUEZ BARCELONA Durante muchos años, y sobre todo en los años 90, los pianistas new age –George Winston, Suzanne Ciani, in-cluso podríamos recordar a Wim Mertens o a Michael Nyman en la época de The piano– protagonizaron un fenómeno comercial de caracte-rísticas singulares. La más interesan-te de todas era que cosechaban éxi-tos fuera del circuito mainstream: no existían para la radio convencional, eran ajenos a la prensa generalista, pero funcionaban (y bien) gracias al poder expansivo del boca-oreja.

Ludovico Einaudi, italiano ya icó-nico gracias a sus patillas blancas, se ha consolidado como el heredero na-tural de aquella escuela que tomaba prestados diferentes lenguajes –el impresionismo bajo en cafeína, los soundtracks decorativos, la brisa

ambiental–, pero quedándose sim-plemente con el aroma, sin apenas intención de traspasar la piel de la composición. La música de Einaudi basa su eficacia en la mera simplici-dad: es raro que tenga un desarrollo armónico audaz, o una melodía ar-dua, o un final sorprendente; al escu-charla, es fácil imaginar cómo está planificado su guión.

Por supuesto, hay un espacio en la sociedad para la música que no com-promete a nada y simplemente se es-cucha en busca del cosquilleo inme-diato –para tal efecto, Blackie Books ha publicado un interesante ensayo al respecto, Música de mierda–. Es por eso que aquellos pianistas de en-tonces llenaban teatros, y también los desborda Einaudi, más en un contexto de dominio de internet –en YouTube sus piezas se reproducen por millones–: en su nueva visita a Barcelona con su nuevo espectáculo, tras su paso por el Grec de 2014, col-gó el cartel de no hay localidades.

En la larga trayectoria discográfi-ca de Einaudi apenas ha habido so-bresaltos: dentro de la familia de lo que también se llama bedroom clas-sical –compositores con lenguaje clá-sico que se acercan al ambient y a la música electrónica de dormitorio–, él está a medio camino entre el Nyman

de las bandas sonoras de los 90 y, en los últimos años, de Max Richter y los Sigur Rós instrumentales, aun-que limando cualquier aspereza de todos ellos y dejando sus partituras limpias y desinfectadas. Elements, su nuevo disco, transmite una mayor ambición –las proyecciones en la pri-mera parte del espectáculo, diagra-mas y tramas de gris, puntillismo di-gital–, y la textura es más sintética, sumada a los fraseos delicados al piano y a los ecos mediterráneos, pe-ro en la práctica no hay mucha pro-gresión: Einaudi sigue siendo un efi-ciente masajista de hombros y pies.

Dividida en tres secciones –el pri-mero con material de Elements y con banda, el segundo solo al piano, el tercero una vez más acompañado del Ensemble con material antiguo–, la propuesta de Einaudi busca crear una atmósfera protectiva y emocio-nante, y para conseguirlo utiliza las armas más eficaces, como ya hemos dicho: entre un desarrollo armónico fácil o uno difícil, el compositor turi-nés siempre se decanta por el que plantee menos problemas, tanto pa-ra él como para el público.

Eso implica que, llegado cierto punto, su discurso se vuelve predeci-ble, aunque es justo reconocerle que tiene momentos de eficacia intacha-ble: Nuvole bianche, que tocó en el largo medley solo al piano, o Diveni-re, en el bis, o los instantes más inci-sivos de Elements, como Whirling winds o Night. Acompañado de una banda eficiente, el pianista new age que domina en la década sabe a que juega y sobre todo lo que se espera de él: mejor cuanto más melifluo, mejor cuanto más evidente.

LUDOVICO EINAUDI: ‘ELEMENTS’

Ludovico Einaudi Ensemble: Ludovico

Einaudi (piano), Federico Mecozzi (violín

y teclados), Redi Hasa (chelo), Alberto

Fabris (electrónica, bajo eléctrico), Fran-

cesco Arcuri (guitarras), Riccardo La-

ganà (percusión). Lugar: Gran Teatre del

Liceu. Fecha: 14 de abril. Calificación ��

MÚSICA GUITAR BCN

EL TRIUNFO DEL PIANISTA MELIFLUO

CLÁSICA TEMPORADA

VALERY GERGIEV, ESTRELLA DE IBERCÀMERA

ANA MARÍA DÁVILA BARCELONA Con más de un millar de concier-tos celebrados desde 1985 a la fe-cha, Ibercámera no es sólo la tem-porada decana de la música clási-ca en Barcelona. También es un caso de rara avis en el mundo musical, como parte de un engra-naje más amplio y diversificado: el grupo Camera.

En la que ya será su 33 tempo-rada, Ibercàmera ofrecerá el pró-ximo curso en Barcelona un ciclo de 11 conciertos, distribuidos en-tre el Palau de la Música y el Au-ditori «en función del repertorio», según el presidente del grupo, Jo-sep Maria Prat. La convocatoria arrancará el 5 de octubre con la pianista Martha Argerich y el Quartet Quiroga, con un progra-ma dedicado a Brahms, Bach y Schumann. En noviembre, la Sin-fónica de Radio Stuttgart, dirigida por Christoph Eschenbach, inter-pretará la Quinta de Mahler y el Concierto para piano de Ravel, conTzimon Barto como solista.

No será el único artista del te-clado presente en la temporada: el joven Daniil Trifonov y Arcadi Volodos ofrecerán sendos recita-les, y la también joven pianista

Varvara, figura que Ibercamera está promocionando internacionalmente, actuará como solista del Concierto nº1 de Rachmaninov, junto a la Or-questa Sinfónica Chaikovski, dirigi-da por Vladimir Fedosseiev.

El capítulo orquestal incluirá tam-bién la visita de Valery Gergiev y su Orquesta Sinfónica del Teatro Ma-riinsky de San Petersburgo, que pe-se a su criticada actuación en el Gran Teatre del Liceu de hace un año, vol-verá a interpretar el Tristan e Isolda wagneriano; la Filarmónica Nacional de Hungría, con Zoltan Kocsis en el podio y la trompetista Mireia Farrés como solista del Concierto para trompeta de Haydn, y la Sinfónica de Radio Frankfurt, dirigida por An-drés Orozco-Estrada, que ofrecerá La consagración de la primavera, de Stravinsky, y las Variaciones rococó de Chaikovski, con el violonchelista Gautier Capuçon como solista. La temporada incluye un concierto del contratenor Xavier Sabata centrado en Vivaldi y Händel; un programa dedicado a las sonatas para violín y piano de Beethoven y la Misa en si menor de Bach, con la Akademie für Alte Musik de Berlin, dirigida por Martin Lehman, y la soprano Nuria Rial en el elenco solista.

ÁLVARO COLOMER BARCELONA Anoche, durante el acto de clausu-ra de la XXI edición del Festival Barnasants, el backstage del Tea-tre Joventut (L’Hospitalet) rebosa-ba simpatía. Allí charlaban siete cantautores fundamentales en la historia de la música catalana y es-pañola: Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Roger Mas, Silvia Comes, Luis Eduardo Aute, Luis Pastor y Enric Hernàez.

Estos monstruos del escenario bromeaban entre sí mientras Joan Isaac, ya sentado sobre un taburete rojo ante el público, arrancaba el concierto de presentación de su últi-mo trabajo Joies italianes i altres meravelles, una adaptación al cata-lán de los grandes hits de la música italiana consagrada (Enzo Jannacci, Giorgio Conte, Fabrizio de André, entre otros) y de la más reciente (Sa-muele Bersani, Vinicio Capossela), así como de las altres meravelles que pueden encontrarse en los dis-cos de Silvio Rodríguez, Luis Pastor o Luis Eduardo Aute.

Mientras el público tomaba asiento, una pantalla colgada en el escenario mostraba algunas de las escenas más emblemáticas de la película La Dolce Vitta (Federico Fellini, 1960) y, cuando todo el mundo se hubo sentado, el direc-tor del festival, Pere Camps, entre-gó el Premio Barnasants a la tra-yectoria artística a Luis Eduardo Aute y el Premio Barnasants al ac-tivismo cultural al Col·lectiu Ovidi Montllor por su defensa de la mú-sica en valenciano. Y después de esta ceremonia, Joan Isaac se plantó ante el público, agradeció su asistencia y empezó a cantar unas piezas que arrancaron tantos aplausos entre los asistentes como suspiros entre los nostálgicos.

Y mientras todo esto ocurría en el escenario, los siete charlaban tranquilamente en el backstage y sólo abandonaban el corrillo cuan-do, uno tras otro, eran invitados a salir al escenario para cantar jun-to a su amigo Isaac. Así, Roger Mas interpretó la adaptación de

L’animal de Franco Batiatto, Luis Pastor cantó su propia Sóc, Serrat deleitó con Torno al sud de Pino Solana y Ástor Piazzolla, Luis Eduardo Aute se versioneó a sí mis-mo con Atenes en flames y así has-ta Maria del Mar Bonet, quien es-tremeció al propio Isaac, haciéndo-le incluso taparse la cara para ocultar las lágrimas, al entonar La lluna i el capità. Con el concierto, y sobre todo con la imagen final de los cantautores abrazándose ante el público, se clausuró la XXI edición del Festival Barnasants, que este año ha organizado más de un cen-tenar de actos con los mejores can-tautores del planeta, demostrando su vínculo con la canción protesta.

Arriba, Enric Hernáez, Luis Pastor, Joan Manuel Serrat y Luis Eduardo Aute en el concierto de clausura de Barnasants. Debajo, el cantautor Joan Isaac en plena actuación. ANTONIO MORENO

MÚSICA BARNASANTS

JOAN ISAAC CANTA ENTRE AMIGOS

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

38000

8860

Diario

196 CM² - 19%

1140 €

50

España

16 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

VIMBODi I POBLET

Concert d’orgueal monestir perpresentar el CDAvui, a dos quarts de 9 delvespre, Poblet ~s escenari d’unconcert gratu’lt de Juan de laRubia corn a presentaci6 delCD enregistrat a Ibrgue Met-zler del monestir. El concert espresenta arab un repertorique ks el que m~s s’adiu arables caracteristiques de I’ins-trument, arab obres de Jo-hann Sebastian Bach. L’11d’abril es va fer la presentaci6d’aquest CD al Palau de laM~isica Catalan& Natural dela Vail d’Uix& I’orEanista Juande la Rubia ha actuat als prin-cipals escenaris d’Europa, itamb~ a I’Am~rica Llatina iAsia, arab una acollida excel-lent del public i la cn’tica. En elsdarrers anys ha tocat en esce-naris corn ara I~,uditorio Na-cional de M~sica de Madrid, laKonzerthaus de Berlin o la Ge-wandhaus de Leipzig. ̄

El Punt Avui Camp i Ebre

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

COMARQUES

Diario

107 CM² - 10%

589 €

25

España

16 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DISSABTE, 16 ABRIL 2016 C U L T U R A LAVANGUARDIA 45

Calien, els vídeos?

‘Winterreise’deSchubert

Intèrprets:MatthiasGoerne,baríton;MarkusHinterhauseer,pianoConcepteivídeo:WilliamKen­tridge.ProducciódelFestivald’AisdeProvençaLlocidata:CicleGransVeusPalaude laMúsica (14/IV/16)

ROGER ALIER

Nocomparteixo la ideaqueels ci­cles de cant hagin d’anar “millo­rats” amb imatges; ja l’any anteri­or em va decebre molt la CreaciódeHaydnambtotdegent fentsal­tironsperl’escenari(iambretalla­desenl’obra).AquestcicleElviat­ge d’hivern no ha tingut cap reta­llada,persort,però l’estètica–quesemblaschönbergiana,mésquenopas vienesa– de la majoria de lesimatgesqueesprojectavenaldar­rere dels intèrprets no tenia cap

relació ni amb l’obra ni amb l’es­perit de l’obradeSchubert.Quanta l’actuació musical, és evidentque Matthias Goerne ha adquiritun prestigi indubtable en aquestrepertori ivaferunainterpretaciórefinada del cicle. En algun mo­ment (núm. 11 i 15)vaig trobarqueengegava la veu (rodona i homo­gèniagairebéentotmoment)ambmassa força, però van ser nomésmoments puntuals que cal ads­criurea la seva interpretació, fruitde la llarga experiència en aquestrepertori. L’acompanyament pia­nístic deMarkusHinterhauser vacorrespondreatotelquecalespe­rar d’un piano schubertià: mati­sos, refinament, musicalitat. Totsdos intèrprets vanacabaramaratsde suordesprésde80minuts sen­se pausa i van ser recompensatsperunpúblicsatisfet.Nomésque­da preguntar­se si feia cap falta laparafernàlia visual tanpocadient,a canvi de no poder llegir els tex­tosdel cicle, queenalemany, a ca­sanostra,requereixentraducció.c

Encerts compartits

Fuenteovejuna

Coreografiaidirecció:AntonioGadesIntèrprets:SilviaVidal,MiguelLara,AntonioCanales,MiguelÁngelRojasLlocidata:TeatreVictòria (13/IV/2016)

JOAQUIM NOGUERO

Si a la Fuenteovejuna de Lope deVega laculpabilitatde lamortdelcomanador quedava compartidaentre tots, a la Fuenteovejunad’AntonioGadesels encerts tam­bé són col∙lectius. És el millorexempledelesintencionsdelbai­laor com a coreògraf. Reservat elflamencperalsduetsenformadeduel, lapeçamultiplica tons i tex­tures amb un ampli repertori deballs tradicionals. No hi ha con­cessions.Hi hamodernitat sensemanierisme: despullada, intel∙li­

gent, atrevida fins i tot a l’horadeconsiderar coma tal qualsevol ti­pus de ball popular. Es viu lagrandesa humana acumulada enel folklore. I quina tendresa, qui­nacalidesa,quinavibrantemocióés capaç de convocar, encara, ca­daund’aquestsballs.Estan esplèndids els protago­

nistes: Silvia Vidal és Laurencia,Miguel Lara fa de Frondoso,Mi­guel Ángel Rojas assumeix elmalvatComanadoriCanaleséselpare de la núvia i alcalde. El re­corddeGadesenelmateixpaperamitjans dels noranta és el d’unamenadegravetat idefúriaquenocalia desenvolupar. Canales as­sumeix lamateixa contenció, pe­ròambun tomésamable, queca­satambéamblanoblesailahumi­litat delpersonatge, quecreix i esfa més fort en l’enfrontamentambelcomanador.Madur,Cana­les suma sense destacar­se a simateix, amb lamateixa grandesade la companyia. Qualitat senseexhibicionisme.c

Fabricantbellesa

Tindersticks

Lloc i data:L’Auditori (14/IV/2016)

DONAT PUTX

Amb una entrada correcta tot iquenoespectacular, els britànicsTindersticks van comparèixerdijous al vespre a la sala simfòni­ca de L’Auditori dins de la pro­gramació del festival GuitarBCN. El quintet tornava a la ciu­tat per presentar el seu nou àl­bum,Thewaiting room. Es tractad’un treball fruit d’una conscien­ciosa decantació que té moltsnúmeros per figurar entre elsmillors discos d’aquest 2016, ique coincideix amb el primerquart de segle d’activitat de labanda.En les posicions més estratègi­

ques del repertori van brillar setdels onze temes que conté Thewaiting room. A diferència delque passa en alguns concertsd’aquesta gira, durant la inter­

pretació de les esmentades pecesno es van projectar els curtme­tratges encarregats a diversos di­rectors de cinema per a l’ocasió.Complementaven la sessió pecescorresponents a discos anteriorsdel grup, amb especial èmfasi enThe something rain (2012), a mésde la versió del tema de PeggyLee Johnny Guitar.Tot va discórrer entre el silen­

ci reverencial d’una audiència

subjugada pel registre de StuartStaples, extraordinari vocalista ifabricant de belleses, elaboradestantes vegades a partir dels do­lors i les perplexitats inherents ala vida. Tot i que va ser eixut,cantant es va mostrar d’allò méseloqüent en matèria emocional,

exhibint una enlluernadora in­flexió de soul contingut (Werewe once lovers?), enorme sentitdramàtic (She’s gone) i regalant­nos també una definitiva incur­sió en el terreny de l’spokenword via How he entered. Mos­tres d’excel∙lència en les quals nova ser precisament ornamentalla tasca de la resta de músics,perfectament sintonitzats ambl’elegància marca de la casa.

Van ser nombrosos els detallsde qualitat col∙lectiva del combo,com en la interpretació de la do­lençosa The waiting room –sor­prenentment emmarcada per unteclat de transcendència ca­tedralícia i un més que subtil,embruixat treball de bateria–,per noparlar de les carícies noiseque, en el punt potser més àlgidde la nit, van decorar We aredreamers!.La ben conjugada màquina de

Tindersticks va arribar a altís­sims guarismes, i es pot sospitarque si en algunes peces haguéstingut el suport d’una secció demetall, directament hauria sortitdel marcador.c

Tot i que StuartStaples va ser eixut,cantant es vamostrard’allòmés eloqüentenmatèria emocional

CRISTINA GALLEGO

Els britànics Tindersticks en unmoment de la seva actuació a L’Auditori

P O P

D A N S A

L I E D

CRÍTIQUESSECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

657000

141874

Diario

136 CM² - 12%

3576 €

45

España

16 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

~ MOS~CA

Concert ben~fic de Sant Jordi, dijous que ve al Palau de la MGsica

L’Associaci6 Musical "Eug~niaVerdet" i el Rotary Distrito2202 org~nitzen el pr6xim di-jOUS, a 2/4 de 8 de la tarda, alPalau de la M~]ca de Barcelonael Gran Concert de Sant Jordi enhomenatge al centenarl d’Emic

Granados i a benefid de RotaryPro Infkncia amb l’Orquestrade la Societat de Concerts deBarcelona sota la direcci6 deMelani Mestre. En el prograrnadel concert hi destaca l’actuad6de dos jovenissims piahistes, Va-

nessa Benelli i Michael AnclreasHaeringer. Precisament aquestsegon~ ;ira amb c;ttorze Mlys~ vadebutar a l’auditofi municipal deV’flaffancaambnom~sxatit anys.Les entrades es poden com-prar a v~vw.palaumusica.cat.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

COMARQUES

2646

Semanal

88 CM² - 10%

78 €

47

España

15 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

espectacles DIUMENGE78 17 D’ABRIL DEL 2016

INICI D’UNA GIRA ESPERADA

ze euros l’entrada més cara; 10, la més econòmica. Raimon va començar cantant A l’estiu quan són les nou i va seguir amb temes de la lluita antifran-quista i les seves circumstàncies familiars en un in crescendo inter-romput per aplaudiments, espe-cialment quan esmentava Xàtiva, la seva ciutat natal. A continua-ció, van sonar les obres musicades dels poetes Salvador Espriu, Ausiàs March i Anselm Turmeda i les can-çons dedicades als seus admirats Joan Miró i Andreu Alfaro. Ja en els bisos, el públic es va posar dret per esclatar amb Jo vinc d’un silenci i D’un temps d’un país. Van aplaudir tant que Raimon es va equivocar a Veles e vents –«m’heu posat nerviós», va confessar–, però els seus fidels l’hi van perdonar ràpid. I van acabar, com no podia ser d’una altra ma-nera, corejant Al vent. Tot amb un aire entre l’èpica i la nostàlgia. H

«No aplaudiu tant, que després si no us agrada...», avisava Raimon al sortir divendres a la nit a escena al teatre Principal de València, mig en broma mig seriosament, davant el respecte per tornar a tocar a la se-va terra de la mà de l’Administra-ció després d’anys de pals a les ro-des interposats pel PP. Ara les tor-nes han canviat. El cantautor no va defraudar en el seu primer recital en una Valèn-cia que està mudant de pell, de for-mes i de costums, i que acaba d’afe-gir un accent al seu nom oficial, des d’ara sempre en valencià. Hi haurà tres concerts més, seguits, i les 3.600 entrades es van esgotar en una setmana. L’inici a València de la gira Raimon a casa, que recorrerà 15 lo-calitats auspiciada per la Genera-litat, era una nit per deixar-s’hi veure. Gairebé mitja hora abans del recital, el vestíbul del teatre ja comptava amb gran representació de l’arc parlamentari progressista valencià. El president Ximo Puig, per a qui la gira és un acte de «re-paració» i que s’ha pres molt a pit els homenatges oficials de desgreu-ge que se succeeixen al trobador so-carrat, hi va anar amb la seva dona.

Públic divers

També hi va ser l’alcalde de la ciu-tat, Joan Ribó, el president de les Corts valencianes, Enric Morera, i diversos consellers. I els dipu-tats a Madrid Joan Baldoví (Com-promís) i Rosana Pastor (Podem), a més de l’expresident socialista Joan Lerma. Entre alts càrrecs i di-putats, sumaven més de 30. L’em-presari Juan Roig i la seva dona també hi van assistir, igual que molta gent de la cultura i del món social i empresarial, però no repre-sentants del PP ni tampoc de Ciu-tadans. Entre els anònims, Xesca Vicens, de Mallorca, i Àngels Canal, cata-lana. Dues jubilades residents a Barcelona que van viatjar expres-

sament a veure Raimon. «Volíem ve-nir una setmana més tard a veure com és aquesta València després d’un any... però aprofitant la conjun-tura, ho hem fet coincidir», explicava Vicens. Xavier Colom, valencià, hi va as-sistir amb un grup d’amics per «tor-nar a veure’l, després de tants anys, en un espai públic a València». «Al vent és la cançó de bressol dels meus fills. Raimon és el crit del po-ble contra el franquisme. ¡Som na-cionalistes!», va interrompre el seu col·lega Carles Forés. L’Andrés i la Bárbara, universi-taris de 22 anys, eren dos rara avis entre un públic que superava la cin-quantena. «Els joves no estem ben informats dels artistes que tenim aquí perquè la censura del PP ha si-gut brutal, però és genial que es fo-menti la nostra cultura d’aquesta manera. ¡L’entrada ens va costar 15 euros!», explicava la Bárbara. Quin-

LAURA L. DAVIDVALÈNCIA

33 A casa 8 Raimon, al seu recital de divendres a València.

MIGUEL LORENZO

Hi haurà tres concerts més,i les entradeses van esgotaren una setmana

València abraça RaimonEl cantautor va posar dret el teatre Principal en un recital ple d’èpica i nostàlgia H Una marea progressista es va deixar veure en un acte de desgreuge que marca distàncies amb el PP

CÉSAR LÓPEZ ROSELLBARCELONA

Dos grans talents units per donar un nou impuls narratiu a una de les obres més importants de Schubert: el cicle de 24 cançons de Winterrei-se (Viatge d’hivern). El glaçador camí pels poemes de Wilhelm Müller ha buscat en aquesta ocasió alguna co-sa més que el poderós registre de Matthias Goerne. La participació del sud-africà William Kentridge, recre-ant amb les seves animacions els in-tensos moments d’aquests lieder, in-flueix en excés en el resultat de la producció presentada a Palau 100. Des de l’estrena al Festival d’Ais de Provença, el 2014, el muntatge ha tingut un ampli recorregut que l’ha dut a Barcelona, on ha donat el tret de sortida a la iniciativa de Barcelona Obertura per promocionar l’ofer-ta de música clàssica a la ciutat. Els militants de la religió schuber-tiana, de la qual Goerne és profeta principal, van assistir en massa al re-cinte modernista. Els seus recitals a la Schubertíada de Vilabertran han fet que la seva presència sigui sem-pre un esdeveniment. En aquesta ocasió s’hi afegia l’al·licient d’un ex-periment que podia potenciar la for-ça de les seves interpretacions o bé diluir-la. I hi va haver una mica de tot. Quan els camins narratius (entre les coloristes imatges de Kentridge i les modulacions de la veu de Goer-ne) convergien, el resultat era bri-llant. Però quan el flux accelerat de les imatges centrava massa l’atenció de l’espectador, l’expressivitat del cantant perdia efectivitat. En aquest sentit, la unió va resultar complexa i va provocar debats entre partidaris de la proposta i els que prefereixen el Goerne íntim. Tot i així, la vetllada va concloure amb aclamacions a un artista únic. L’absència de sobretítols amb les lle-tres de les cançons i els inaccepta-bles sorolls a la sala també van per-judicar l’espectacle. H

Un innovador ‘Winterreise’ alterat per l’animacióCRÒNICA Difícil fusió de dos talents per als ‘lieder’ de Schubert

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

513000

89794

Diario

191 CM² - 18%

5324 €

78

España

17 Abril, 2016