una mà de llibres per als nouvinguts
DESCRIPTION
Taller de selecció de textos literaris adequats a l'alumnat nouvingutTRANSCRIPT
UNA MÀ DE LLIBRES PER ALS
NOUVINGUTS
Ana María Margallo i Mireia Manresa
Grup GRETEL – UAB
Simposi “La literatura que acull”
17, 18 i 19 de novembre de 2011
Índex
1. Destinatari -- Llibres per a qui
Tipus de textos
2. Funcions escolars -- Llibres per a què
Criteris de selecció/
Categories
El destinatari
“…clarificar el “para quién” y
el “para qué” ayudaría a
progresar (…) en la reflexión
sobre cómo lograr la máxima
calidad de lectura para el
máximo número de lectores.”
(Colomer, 2005:188)
La literatura per a…
• La integració social
• L’aprenentatge lingüístic
• La construcció de l’individu
• La construcció de les identitats culturals
de cada persona
• La comprensió cultural del propi món
• El progrés en les habilitats expressives
Consell Assessor de la Llengua a l’Escola
La literatura és un lloc privilegiat per a
l’aprenentatge lingüístic, ja que
ofereix una situació comunicativa
concreta que pot englobar tot tipus de
discurs i on les regles lingüístiques
prenen rellevància en elles mateixes.
Consell Assessor de la Llengua a l’Escola
• La literatura resulta un instrument
fonamental per al model d’integració de
cultures que es vulgui adoptar, ja que
ofereix les formes de ficció i dels referents
culturals que cohesionen una comunitat,
tot nodrint-ne les imatges de representació
social en els diversos nivells de pertinença
de cada individu.
Consell Assessor de la Llengua a l’Escola
• La relació que s’estableix entre l’adolescent i els textos literaris dóna cabuda a les dimensions afectives i col·labora en la construcció de la pròpia identitat.
Colomer T. a MURGADES, J. (coord.) (2006): Conclusions de la comissió Didàctica de la literatura. L’ensenyament de la literatura a l’ensenyament no universitari. Disponible a
www.gencat.net/educacio/depart/pdf/llengua_escola/comissio_didactica.pdf
La literatura per als nouvinguts
“La literatura proporciona maravillosos materiales para
obtener de nuestros alumnos intensas respuestas
emocionales. Además de ser una manera provechosa de
involucrar integralmente al aprendiz como persona, el uso
de la literatura en el aula le brinda una excelente
oportunidad de expresar sus opiniones, reacciones y
sentimientos” (Lazar, 1993:3)
El vincle afectiu amb les històries literàries reforçaaspectes motivacionals
Proposta de corpus: quina
literaturaPer a quins lectors:
infant / adolescent
en situació de crisi
Amb poc domini de l’idioma
Quins textos?
Proposta de corpus: quina
literaturaPer a quins lectors:
infant / adolescent
en situació de crisi
Amb poc domini de l’idioma
Textos accessibles lingüísticament
Textos que ofereixin “experiències de lectura” rellevants
Textos adequats a l’edat
(cas adolescent especial)
En situació de crisi
• Sensació de dol
• Desestabilització familiar
• Adquisició de noves responsabilitats
• Crisi d’identitat
L’infant es troba en un espai fronterer (in-between) (Bhabha, 2000), ja no pertanydel tot a cap lloc.
Sumada a la crisi d’identitat del’adolescència, necessiten saber qui són ielaborar la seva pròpia identitat
Crisi d’identitat
Estrès cultural (Larson i Smalley, 1972)
La situació de crisi personal dels nouvinguts, el seu dol, té també una vessant col·lectiva relacionada amb la necessitat de tornar a definir les relacions amb l’entorn.
Anòmia: manca de lligams tant amb la culturad’origen com amb la d’acollida ---- Pèrdua dereferents
Conseqüències
Implicacions
• No encasellar-los en cultura d’origen:oportunitat de decidir, de fer evolucionaraquesta identitat, perquè´és una identitat porosai en trànsit.
• Encerclar els nouvinguts en la seva culturad’origen amaga una visió reduccionista de laidentitat, com una etiqueta immobilitzadora queredueix els immigrants al seu origen i els fixa enuna posició d’estrangeria (Petit, 2005: 40).
Limitacions lingüístiques
• Poc domini del llenguatge escrit
• Més competència en la recepció que en la
producció oral
• Distància entre capacitats intel·lectuals i
competència comunicativa en la llengua
escolar.
Creació d’un corpus
Els textos que en formin part no haurien de ser un simple mostrari d’aspectes lingüístics ni un mirall de la seva tradició cultural d’origen
• Lectures estimulants tot i que el seu limitat domini de la llengua obliga que els textos siguin accessibles lingüísticament.
• Corpus que mantingui l’equilibri entre la riquesa de significats i la facilitat del llenguatge
Creació d’un corpus
Educació literària
Formació d’identitats
Formació lingüística
Tipus de textos
La imatge
Facilita la comprensió
d’històries complexes
La brevetat.
Evita esgotament cognitiu
La proximitat amb situacions comunicatives
Ajuda a contextualitzar
Les ajudes lingüístiques
Característiques
que faciliten la
comprensió
Característiques
que ajuden a la
construcció de
la identitat
La qualitat literària
Experiències de lectura rellevants Que el llibre pugui ser significatiu
Caràcter no infantil
Evita barreres defensives
Subtilesa, no efecte mirall
Afavoreix la projecció sense ser intrusiu
La densitat
Tipus de textos
La imatge
Facilita la comprensió
d’històries complexes
La brevetat.
Evita esgotament cognitiu
La proximitat amb situacions comunicatives
Ajuda a contextualitzar
Les ajudes lingüístiques
Característiques
que faciliten la
comprensió
Característiques
que ajuden a la
construcció de
la identitat
La qualitat literària
Experiències de lectura rellevants Que el llibre pugui ser significatiu
Caràcter no infantil
Evita barreres defensives
Subtilesa, no efecte mirall
Afavoreix la projecció sense ser intrusiu
La densitat
Àlbums
Còmics o novel·les
gràfiques
Poemes visuals
Vinyetes
Embarbussaments
Endevinalles
Refranys
Poemes
Contes
Diàlegs teatrals
Poemes
Textos amb sistema
de lectura fàcil
Textos plurilingües
Textos en les
llengües d’origen
Índex
1. Destinatari -- Llibres per a qui
Tipus de textos
2. Funcions escolars -- Llibres per a què
Criteris de selecció/
Categories
El destinatari i
“…clarificar el “para quién” y
el “para qué” ayudaría a
progresar (…) en la reflexión
sobre cómo lograr la máxima
calidad de lectura para el
máximo número de lectores.”
(Colomer, 2005:188)
les funcions escolars
Criteris selecció
corpus de lectures
Tipus de textos
La imatge
Facilita la comprensió
d’històries complexes
La brevetat.
Evita esgotament cognitiu
La proximitat amb situacions comunicatives
Ajuda a contextualitzar
Les ajudes lingüístiques
Característiques
que faciliten la
comprensió
Característiques
que ajuden a la
construcció de
la identitat
La qualitat literària
Experiències de lectura rellevants Que el llibre pugui ser significatiu
Caràcter no infantil
Evita barreres defensives
Subtilesa, no efecte mirall
Afavoreix la projecció sense ser intrusiu
La densitat
Àlbums
Còmics o novel·les
gràfiques
Poemes visuals
Vinyetes
Embarbussaments
Endevinalles
Refranys
Poemes
Contes
Diàlegs teatrals
Poemes
Textos amb sistema
de lectura fàcil
Textos plurilingües
Textos en les
llengües d’origen
Tipus de textosCaracterístiques
que faciliten la
comprensió
Característiques
que ajuden a la
construcció de
la identitat
Àlbums
Còmics o novel·les
gràfiques
Poemes visuals
Vinyetes
Embarbussaments
Endevinalles
Refranys
Poemes
Contes
Diàlegs teatrals
Poemes
Textos amb sistema
de lectura fàcil
Textos plurilingües
Textos en les
llengües d’origen
Facilitar la
comprensió
Oferir
“experiències
de lectura”
rellevants
Àlbums
Poemes
Textos teatrals
De qualitat,
complexos,
estimulants
Destinatari
Destinatari Funcions
escolars
Facilitar la
comprensió
Oferir
“experiències
de lectura”
rellevants
Aprendre la
llengua
Construir la
pròpia identitat i
la nova
representació
contextual
Tipus de textos
Àlbums
Poemes
Textos teatrals
De qualitat,
complexos,
estimulants
Criteris de
selecció de
corpus de
lectures
Criteris de
selecció de
corpus de
lectures
DestinatariFuncions escolars
Facilitar la
comprensió
Oferir
“experiències
de lectura”
rellevants
Aprendre
la llengua
Construir la
pròpia identitat i
la nova
representació
contextual
?
Aprendre la llengua amb textos
literaris
Textos literaris que apel·len
a la implicació i a la
resposta personal. El desig
d’expressar-se supera el
temor a cometre-hi errors.
El llenguatge dels infants en
resulta estirat. Ús exploratori del
llenguatge.
Llibre com a motor per “dir coses”
Oralitzar:
•Per fer teatre
• Per explicar la història
Llibres per”fer teatre”
Llibres per explicar la història
IMAPLA, (2007): Los pájaros aprenden idiomas. Madrid: SM
Posada en comú: oralitzar per
“fer teatre”
A B C D E
Més exemples d’oralitzar per
“fer teatre”?
A B C D E
Posada en comú: oralitzar per
explicar la història
Criteris de
selecció de
corpus de
lectures
DestinatariFuncions escolars
Facilitar la
comprensió
Oferir
“experiències
de lectura”
rellevants
Aprendre
la llengua
Construir la
pròpia identitat i
la nova
representació
contextual
?Llibres per fer teatre
Llibres per explicar la
història
Aprendre la llengua amb textos
literaris
Varietat discursiva del
llenguatge literari
Text literari proporciona motllos lingüístics
Practicar pronunciació
Els textos literaris ofereixen
formes lingüístiques de
manifestar el pensament
Utilitzar estructures lingüístiques
Practicar pronunciació
Un vestit amb farbalans
La Irene s’ha posat
un vestit enfarbalanat
per anar a carnavalejar
ben enfarbalanada
al ball de Carnaval.
L’enfarbalanador que l’hi ha fet
tot s’ha enfaristolat
i ara mateix l’hi desenfarbalana
perquè la Irene
no pugui carnavalejar
ben enfarbalanada
al ball de Carnaval.
(...)
Miquel Desclot, Poesies amb suc. Antologia de poesia per
a infants. Selecció Miquel Desclot, 2007. Barcelona. La
Galera.
BANYAI, I. (1995): Zoom. México: Fondo de Cultura
Económica. Col. Los especiales de A la orilla del viento
Utilitzar estructures
lingüístiques en contextos amb
sentit
Posada en comú: practicar
pronunciació
A B C D E
Bestiar ecològic
Aquí fem fem,
I mentre anem
Fent fam i fem
No ens fum la fam
I se’ns en fum
Si fem prou fem
O fa ferum
El fem que fem.
Tot el que fem
Se’ns torna fem,
Que de la fam
N’anem fent fem.
No ens enfadem
Si no es prou ferm, mentre ens refem
Per fer més fem.
I, es clar, fent fem
També fem fum, però el que fem
No és fum, que és fem.
Fem fem, no et fum!
I fi, que el fem,
Que no estafem!
Fent fum, fem fem!
Miquel Desclot, Poesies amb suc. Antologia de poesia per a infants.
Selecció Miquel Desclot, 2007. Barcelona. La Galera.
Tirallonga de monosíl·labs
Déu
I tu, què vols?
Jo
Doncs jo sols vull
-ei, si pot ser-:
Un poc de fam
i un xic de pa.
Un poc de fred
i un poc de foc.
Un xic de son
i un poc de llit.
Un xic de set
i un poc de vi
i un poc de llet.
I un poc de pau.
Pere Quart, Circumstàncies, 1968.viulapoesia
Cauen gotes
Cauen gotes
esvaroses,
llefiscoses,
que bavegen pels terrats.
Cauen gotes
que s’ajunten,
i que sumen,
multipliquen,
i ens omplen els carrers
de part a part.
Ix el sol i tot ho eixuga
i al minut,
un altre raig.
Ben pensat,
no et preocupes
ni et calfes massa el cap,
que és normal
i passa sempre
perquè som al mes de maig.
Maria Dolors Pellicer. Versos diversos. Alzira: Bromera, 2003.
Embarbussaments
De gotes bé que en denoten,
Degotims i gotimalls,
Degoteres, degoters,
Degotegen degotalls.
El xai xop s’aixopluga
Eixarrancat sota un xop,
Que de tant xuclar la pluja
Ha quedat com el xai xop.
El clarinet de la Clara el té en
Carles.
En Carles no ho té clar: la Clara,
on és?
La Clara ja ha aclarit on era en
Carles,
Però, clar, no sap el clarinet on és.
Helena Vidal
A B C D E
Posada en comú: utilitzar
estructures lingüístiques
El meu amor sense casa
El meu amor sense casa.
L'ombra del meu amor sense casa.
La bala que travessa l'ombra del meu amor sense casa.
Les fulles que cobreixen la bala que travessa l'ombra del meu
amor sense casa.
El vent que arrenca les fulles que cobreixen la bala que
travessa l'ombra del meu amor sense casa.
Els meus ulls que arrelen el vent que arrenca les fulles
que cobreixen la bala que travessa l'ombra del meu amor sense
casa.
El meu amor que s'emmiralla en els ulls que arrelen en el vent
que arrenca les fulles que cobreixen la bala que travessa
l'ombra del meu amor sense casa.
Maria Mercè Marçal
Madame Astrid
Dilluns fareu una nova coneixença
Dimarts sereu propici a la tristesa
Dimecres estareu desenganyat
Dijous sereu estimat sense contradicció
Divendres tindreu bona sort en una aventura
Dissabte tindreu una contrarietat
Diumenge amistat perfecta.
Joan Brossa, Poemes de París (1956)
Criteris de
selecció de
corpus de
lectures
DestinatariFuncions escolars
Facilitar la
comprensió
Oferir
“experiències
de lectura”
rellevants
Aprendre
la llengua
Construir la
pròpia identitat i
la nova
representació
contextual
Llibres per fer teatre
Llibres per explicar la
història
Lectures per practicar
pronunciació
Lectures per utilitzar
estructures lingüístiques
http://phobos.xtec.es/sgfprp/resum.php?codi=1753
Si voleu saber-ne més…
Llicència d’estudis, Modalitat A
Autora: Ana M. Margallo González
Títol: Utilització dels textos literaris per a la
integració i l'aprenentatge lingüístic de l'alumnat
nouvingut. Proposta de corpus.
Curs: 2007/08
Criteris de
selecció de
corpus de
lectures
DestinatariFuncions escolars
Facilitar la
comprensió
Oferir
“experiències
de lectura”
rellevants
Aprendre la
llengua
Construir la
pròpia
identitat i la
nova
representació
contextual
?
Criteris de
selecció de
corpus de
lectures
DestinatariFuncions escolars
Facilitar la
comprensió
Oferir
“experiències
de lectura”
rellevants
Aprendre la
llengua
Construir la
pròpia
identitat i la
nova
representació
contextual
?
Emocionar-se i
reflexionar
Participar en
dimensió
lúdica
Projectar
l’experiència
migratòria
Emocionar-se i reflexionar
Projectar l’experiència migratòria
Participar en dimensió lúdica
