Recull de

Premsa

PO

RT

AD

A:J

JGK

yF

JT

orr

esS

anto

Do

min

go/

AB

C

.es10 SEPTIEMBRE 2015 Jueves

El presidente catalánpromocionó en 2013 Grup Soler,que donó a continuación60.000 euros a la fundaciónde CDC y renovó un contratopúblico por 580.000 euros

ABC publica la relaciónde empresas que ese añocontribuyeron a financiara Convergència y obtuvieronconcesiones caside inmediatode inmediato

[Editorial y páginas 18 y 19]

El presidente catalánpromocionó en 2013 Grup Soler

LAS CUENTASQUE TAPA MAS

El presidente de laGeneralitat, durantesu visita al Grup Solerel 26 de abril de 2013.«Es un ejemplo a seguirpara levantar el país»,dijo allí de la compañía

MADRID | 1,50 euros | Año CXII | Número 36.414SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

494000

123534

Diario

2529 CM² - 278%

89777 €

1,18-19

España

10 Septiembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DONACIONES A CAMBIO DE

JAVIER CHICOTE MADRID

El análisis de las cuentas de la fundación CatDem, adscrita a Convergència Democràtica de Catalun-ya, y del Diario Oficial de la Generalitat demuestra

que las donaciones de las empresas cuadran en el tiempo con adjudicacio-nes públicas de gobiernos convergen-tes para estas sociedades mercantiles. Ni la fundación CatDem ni los infor-mes de fiscalización del Tribunal de Cuentas revelan la identidad ni las can-tidades donadas, sólo el total, pero ABC ha accedido a los estadillos contables del último ejercicio fiscal disponible, el de 2013, en el que la ONG política re-gistró donativos de empresas por im-porte de 538.000 euros.

Además de la simultaneidad de aportaciones y contratos, como refle-ja la tabla adjunta, esta información desvela que el presidente de la Gene-ralitat, Artur Mas, cuida y promocio-na a los donantes de la fundación de su partido.

Uno de los más generosos es el gru-po industrial Soler, que tiene su sede en la localidad barcelonesa de Sallent. El 26 de abril de 2013, Grup Soler ce-lebró una fiesta para conmemorar su 60 aniversario. El invitado estrella al fue el presidente de la Generalitat. Ar-tur Mas visitó las instalaciones y pro-nunció un discurso en el que se deshi-zo en elogios hacia sus anfitriones.

«Levantar el país» Según recogió la empresa en una nota oficial, el «president» Mas abrió el acto diciendo que «el Grup Soler es un ejem-plo a seguir para levantar el país». Acto seguido, se descubrió una placa con-memorativa de la efeméride ante unos 500 asistentes. Ese mismo año, el Grup Soler cumplió con la tradicón de do-nar dinero a la fundación de Con-vergència.

Lo hizo exactamente el 30 de di-ciembre de 2013 con 60.000 euros tro-ceados: Grup Soler Constructora dio 15.000; Electromecánica Soler, otros 15.000; Soler Energy Services, 15.000 más; y Soler Global Service, los 15.000 restantes. Este conglomerado catalán está en el podio de benefactores de la

fundación CatDem con más de medio millón de euros en los últimos años. Sólo le superan Aguas de Barcelona y la constructora Copisa.

Con la fragmentación del generoso donativo, este grupo industrial apor-tó dinero a la fundación de CDC a tra-

vés de sus cuatro líneas de negocio: construcción, instalaciones, manteni-miento y servicios energéticos. En to-das ellas obtiene contratos públicos. De hecho, en enero de 2014, sólo unos días después del donativo de 60.000 euros, la Generalitat renovó al grupo

Soler un contrato anual de 580.000 eu-ros para el mantenimiento de las ins-talaciones de los Mossos D’Esquadra en las zonas de «Gerona, Cataluña Cen-tral y Metropolitana Barcelona». Por otro lado, cinco meses antes de la do-nación, en julio de 2013, el Grup Soler obtuvo un contrato de 142.800 euros más IVA para la ampliación de insta-laciones eléctricas y de telecomunica-ciones del Palacio del Parlamento de Cataluña.

Los fondos que las contratistas in-yectan en la fundación a modo de do-nativo terminan financiando a Con-vergència vulnerando la ley de parti-dos. Las contratistas no pueden entregar dinero al partido que gobier-na donde logran adjudicaciones, pero sí a la fundación. Lo que hacía Con-vergència es –como reveló ABC ya en julio de 2013 citando informes del Tri-bunal de Cuentas– emitir «notas de cargo por servicios sin justificar». Me-diante esta vía, CatDem y, en menor medida, la fundación Fòrum, transfi-rieron a Convergència Democràtica de Catalunya cinco millones de euros en-tre 2006 y 2012.

Mas promocionó a una empresa y esta dio 60.000 euros a la fundación de CDC

El acto de apoyo de Mas al Grup Soler fue en abril de 2013; la donación, en diciembre

SOLER Artur Mas, el 26 de abril de 2013 durante la fiesta que celebró el Grup Soler, donante de la fundación de CDC

El cabeza de lista de Unión Democrática de Cataluña a las elecciones del 27-S, Ramón Espadaler, ha sido citado a declarar como testigo en la causa que investiga los negocios de Jordi Pujol Ferrusola. El mismo día, el juez José de la Mata interrogará a Salvador Mila, diputado de ICV. Ambos son exconsejeros de Medio Ambiente de la Generalitat. Estos dos interrogatorios, acordados por el

juez sin el apoyo de la Fiscalía, fueron solicitados por el empre-sario Gustavo Buesa, imputado por sus conexiones con el primogénito de Jordi Pujol. Buesa, que preside una compa-ñía que pagó «servicios profesio-nales» a «Junior», tiene empresas de limpieza y recogida de residuos y podría buscar que los interrogatorios le exculpen. El juez rechazó archivar la causa contra los Sumarroca.

El candidato de Unió el 27-S, citado como testigo en el caso Pujol Ferrusola

18 ESPAÑA abc.es/españa JUEVES, 10 DE SEPTIEMBRE DE 2015 ABC

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

494000

123534

Diario

2529 CM² - 278%

89777 €

1,18-19

España

10 Septiembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

CONTRATOS PÚBLICOS

30/12/13

06/11/13

25/11/13

11/11/13

30/12/13

La trama de donaciones y contratos de CDC

Donativos a Catdemen 2013

Contratos adjudicados porGobiernos de Convergència

Fuente: elaboración propia ABC

Empresa Cuantía

Bluegreen Village SL(Filial de Teyco)

Entre 2007 y 2014 Teyco recibió53 millones de euros deayuntamientos de CDC y unos 40millones de la Generalitat desde queGobierna Artur Mas

En abril obtuvo un contrato deservicios de la Generalitat de 397.322euros y en diciembre otro de 581.384del Departamento de Territorio. Entre2008 y 2012, Copisa facturó 375millones de euros a la Generalitat

Nada más realizar las donaciones, enenero de 2014, la Generalitat renovó alGrup Soler un contrato de 580.000euros para el mantenimiento decomisarías de los Mossos D´Esquadra

El 23 de diciembre de 2013, la Generalitatpublicó la adjudicación a Deco de obras endos escuelas por 388.126 euros

En enero de 2013, la Generalitat publicó laadjudicación de 194.112 euros a estaempresa para reformar una escuela

La Agencia Catalana del Agua la contratóen UTE a finales de 2012 por 916.599 eurosy, en 2014, por 1,39 millones

87.720

F

Cons. Pirenaica–Copisa 75.000

Sept

Dic

Grupo Soler 60.000

Grup Soler Constructora

Electromecánica Soler

Soler Energy Services

Soler Global Service

15.000

15.000

15.000

15.000

0/12/13

Enero

Febrero

Abril

42.720

30.000

15.000

naica–Copisa 75.000

Abril

tiembre

ciembre

25.000

25.000

25.000

o Soler 60.000

Construcciones Deco 25.000

Obres Tarraco

M y J Grúas SA

3.500

3.500

UTE Depurpla 23.000

Otros donantes conintereses públicos 255.350

En esta UTE participa MyJ Grúas S.A.

TOTAL 538.070

En cuanto a las donaciones de 2013, último ejercicio contable fiscalizado, el principal patrocinador de la funda-ción convergente fue, precisamente, el grupo Teyco, actualmente investi-gado en la operación Petrum por el pago de comisiones a CatDem a cam-bio de contratos en ayuntamientos go-bernados por Convergència. Esta fir-ma, propiedad de la familia Sumarro-ca –muy vinculada a CDC y al clan Pujol– hizo su aportación de 87.720 eu-ros, como puede verse en la tabla ad-junta, a través de la constructora filial Bluegreen Village S. L., que cerró 2013 sin facturación ni empleados.

Donaciones de un detenido Además, el administrador de la mer-cantil es Jordi Sumarroca, que fue de-tenido a finales de julio en la opera-ción Petrum. Bluegreen realizó las transferencias a CatDem en los meses de enero (42.720 euros), febrero (30.000 euros) y abril (15.000 euros).

Teyco recibió entre 2007 y 2014 un total de 53 millones de euros en con-tratos públicos adjudicados por ayun-tamientos en los que gobierna CDC. En esa etapa, el grupo empresarial ca-talán reconoce haber donado a la fun-dación de CDC entre 300.000 y 400.000 euros, aunque niega que las donacio-nes se entreguen a cambio de contra-tos, sino por «una bien entendida vo-luntad de contribuir a la mejora y el avance de la sociedad catalana».

Otra de las empresas que ha segui-do contribuyendo a las arcas de la fun-

Videoanálisis sobre las donaciones a CatDem a cambio de contratos

dación CatDem, denominada Trías Fragas hasta el estallido del caso Pa-lau de la Música, es Copisa, multina-cional catalana líder en construcción de obra pública en esa comunidad au-tónoma. Aportó 75.000 euros en tres entregas de 25.000: abril, septiembre y diciembre. Coincidiendo con el pri-mer donativo a la fundación, Copisa obtuvo en abril un contrato de servi-cios de la Generalitat de 397.321,64 eu-ros más IVA. En diciembre, coincidien-do con otra transferencia, se publica-ron tres contratos más para Copisa: 194.317 euros, 194.567 euros y 195.500 euros para obras de reforma en tres escuelas de la Generalitat.

«Te sugieren el donativo» El consejero delegado de Copisa, Xa-vier Tauler, está imputado en la Au-diencia Nacional porque su empresa es la principal pagadora de comisio-nes a Jordi Pujol Ferrusola: 3,59 millo-nes de euros entre 2008 y 2009 por su-puestas gestiones que no están sus-tentadas en documento alguno.

Además, tras el escándalo provo-cado por el caso Palau, en el que se acreditaron pagos de comisiones a la fundación de CDC, Tauler fue citado a declarar en la comisión de investi-gación que puso en marcha el Parla-mento catalán. A preguntas de los di-putados autonómicos sobre el por qué de las donaciones y la cantidad, Tau-ler reveló lo siguiente: «Una persona de la fundación te llamaba y te hacía una sugerencia sobre la donación». Este sumario, pendiente de juicio, sos-tiene que Ferrovial pagó comisiones a Convergència a través de su funda-ción y de Félix Millet, a cambio de obras. Pese a todo, Copisa ha seguido donando a CatDem: en 2013 fueron 75.000 euros.

Simultaneidad La Generalitat dio a Soler un contrato de 580.000 euros justo tras la donación

Otros 142.800 euros Después de la visita de Mas, la empresa hizo reformas en el Parlamento catalán

EL NUEVO COLEGIO BRITÁNICO DE MADRRRIDDD

Uno de los mejores colegios de Españaque suma ahora a su reconocida excelenciaeducativa el prestigioso modelo británico.Todas las asignaturas impartidas por profesoresnativos titulados en Gran Bretaña.Inmersión real en inglés.Grupos reducidos. Método participativo.Sistema reconocido oficialmente enEspaña y en las universidades deEuropa y EEUU.

ÚLTIMAS PLAZASde 1 a 6 años (Pre Nursery, Nursery, Reception y Year 1)

TRANSPORTE ESCOLAR

Calidad educativa certificada.Campus de 1.000.000 de m2 con las mejoresinstalaciones de Madrid.Programas para la estimulación de lainteligencia.Apuesta por las tecnologías de la informacióny la comunicación.

Educación en valores y en la culturadel esfuerzo.Transporte escolar.

UN COLEGIO BILINGÜE CON ALEMÁN,FRANCÉS Y CHINO.

ER-0908/1/01Enseñanza Reglada

UNE-EN ISO 9001 ISO 9001 2008

91 886 70 65www.colegiomontfort.es - www.montfortbritishschool.es

Mientras se implanta progresivamente el modelo británico, el ColegioMontfort seguirá impartiendo todas las enseñanzas de Primaria, ESO yBachillerato en su exitoso programa bilingüe en inglés.

ESPAÑA 19ABC JUEVES, 10 DE SEPTIEMBRE DE 2015abc.es/españaSECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

494000

123534

Diario

2529 CM² - 278%

89777 €

1,18-19

España

10 Septiembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

ción pura, en la que Picasso se dio

cuenta que no necesitaba herramien-

tas o materiales especiales para crear

esculturas: alambres, cuerdas, trozos

de papel, latón o retales de madera po-

dían ser pegados, grapados o clavados

para crear montajes.

Las idas y venidas a la escultura se

recogen en cada sala, que muestra la

producción en los diferentes estudios

que el artista mantuvo: sus trabajos a

finales de los años 20 para crear un mo-

numento al poeta Guillaume Apollinai-

re –sus propuestas fueron rechazadas,

pero dispararon su creatividad–; las

enormes cabezas, femeninas y fálicas a

la vez, que abordó cuando dispuso de

un estudio amplio en el castillo de Bois-

geloup; sus innovaciones con yeso y ob-jetos encontrados en los años 30 –vivió

a medio camino del arte y la vida mu-

cho antes que Robert Rauschenberg–;

su reacción a la guerra con obras como

«Cabeza de muerte»; o la frenética pro-

ducción en metal en la etapa final de su

carrera.

«Pintar como los pintores del Rena-

cimiento me llevó unos años. Pintar

como los niños me llevó toda la vida»,

dijo en alguna ocasión Picasso. En la es-

cultura, fue un niño de principio a fin.

«Flowery Watering Can», 1951-1952

«Silla», Cannes 1961

MARÍA GÜELL BARCELONA

Los aniversarios son una bue-

na excusa para recuperar a

los grandes genios. Tal es el

caso de Jaime Gil de Bied-

ma,abc que nos dejó hace veinticin-

co años y que ahora recordamos de

la mano de una exposición en el Cen-

tro Santa Mónica y de la próxima

publicación de sus diarios.

«El poeta barcelonés amaba las Ramblas y creo que le hubiera en-

cantado que sea precisamente en

este paseo donde sus versos reco-

bren vida», explica su sobrina Inés

García-Albi, comisaria de este pro-

puesta expositiva tan innovadora.

«Hemos colocado seis altavoces

desde los que se escucha una coreo-

grafía de poemas, palabras y pensa-

mientos», explica Pep Boltà, respon-

sable del concepto y diseño exposi-

tivo. El público entra en un espacio

diáfano sin atrezzo, ni fotos, ni atri-

les con libros del poeta. «No hay ni

una palabra en esta exposición que

no haya dicho Jaime Gil de Biedma»,

destaca García-Albi.

La propuesta está dividida en tres

ámbitos: sus palabras y pensamien-

tos, los poetas que le influenciaron

y una suerte de biografía musical

de lo que escuchaba que acaba con

la copla «La bien pagá».

Biblioteca Nacional «En palabras de Gil de Biedma», que

se podrá ver hasta el 25 de octubre,

está acompañada de un documen-

tal de veinte minutos con imágenes

de archivo familiar y del Nodo. La

muestra, tras su paso por Barcelo-

na, irá a la Biblioteca Nacional en

Madrid a mediados de

enero, en la que se inclui-

rán unas vitrinas con

los libros más impor-

tantes de Gil de Bied-

ma.

Laura Borràs, direc-

tora de la Institució de

les Lletres Catalanes

(ILC), desveló que el 9 de

noviembre se celebrará en

el Santa Mònica un sim-

posio sobre la obra en el

que participarán destaca-

dos escritores que conocieron a Gil

de Biedma como Pere Gimferrer, Car-

me Riera y Feliu Formosa,

entre otros.

Esta fiesta coincidi-

rá con la presentación

de los diarios de Jaime

Gil de Biedma que edi-

ta Lumen (Penguin

Random House). «Ayer

me entregó Andreu Jau-

me el material –concretó

la editora Silvia Querini–.

No son una retahíla de

anécdotas sino una refle-

xión sobre el hecho de es-

cribir, vivir y morir. Son unos dia-

rios que no pasarán inadvertidos».

El Arts Santa Mònica acoge una exposición dedicada a la obra, la palabra y las influencias del poeta barcelonés

Las palabras de Gil de Biedma

D. M. BARCELONA

Siguiendo con esa filosofía que abor-

dar la música desde prismas poco

complacientes y huir como de la pes-

te del retrato simplón de carretera

y manta, el Festival de Cine Docu-

mental Musical de Barcelona, In-Edit,

alcanza su XIII edición con la volun-

tad de arrojar luz sobre la convulsa

situación de los músicos de Malí que

tuvieron que huir y esconderse tras

la llegada de los yihadistas en 2012

o llevar a la pantalla la pasión que

Chavela Vergas sentía por la obra de

Federico García Lorca. Son solo dos

del medio centenar de cintas que se

podrán ver entre el 29 de octubre y

el 8 de noviembre, pero ayudan a en-

tender las líneas maestras de una

cita que recorre la intrahistoria de

la música popular para retratar a los

esquivos The Residents, seguir el ca-

mino que va de Francesco Tristano

a John Cage, contemplar al legenda-

rio Wilko Johnson a través de la mi-

rada de Julian Cope o subirse en un

tren con Patti Smith, Thurston Mo-

ore, Ariel Pink, Savages y Cat Power.

El festival, que también proyectará cintas dedicadas al punk estadouni-

dense de los ochenta, a la escena elec-

trónica de Berlín y a nombres pro-

pios como The Jam, Edwyn Collins,

aprovechará la ocasión para rendir

homenaje al británico Tony Palmer,

una figura capital del documental

musical que pasará por Barcelona

para impartir una master class en el

Palau de la Música.

Además de contar con su presen-

cia, el In-Edit ha seleccionado de en-

tre su extensa filmografía –acumu-

la más de 100 obras, además de li-

bros e incluso alguna incursión en

la ópera– media docena de títulos

dedicadas a The Beatles, Leonard

Cohen, Ginger Baker, Maria Callas,

Yehudi Menuhin y la escena northern

soul del Wigan Casino.

La pasión de Chavela Varas por Lorca, en las pantallas del In-Edit

Festival de documental musical

EFE Una vistante fotografía uno de los paneles de la muestra

Gil de Biedma

CULTURA 53ABC JUEVES, 10 DE SEPTIEMBRE DE 2015abc.es/cultura

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

8000

3818

Diario

172 CM² - 19%

808 €

53

España

10 Septiembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Vuelve el festival In-Edit,la mtisica que se veLa 13-a edici6n del certamen homenajea al britfinico Tony Palmer

ANNA PAZOS, BarcelonaPunk berlin,s, bluegrass de laMeseta o reguet6n haitiano; sonalgunos de los ritmos que llena-rfin las pantallas de la 13~ edi-ci6n del festival de cine docu-mental musical In-Edit, que ten-dril lugar en Barcelona de129 deoctubre al 8 de noviembre. "Laintenci6n este afio es priorizarla calidad antes que la canti-dad", anticip6 ayer el director

del certamen, Cristian Pascual,durante an avarice de las nove-dades del afio. Estas incluyenuna colaboraci6n con el Palaude la Mfisica, donde tendril lu-gar una masterclass del directorbritfinico Tony Palmer, y una ba-teria de titulos ("entre 45 y S0",segfln Pascual) de lo m~ts ecMcti-ca.

"Suelo set pesimista, pero elmaterial de este afio nos ha sot-

prendido", asegur6 el directorartistico del festival, Luis Hidal-go, quien revel6 ayer parte de laprogramaci6n. No faltariln losfilms clisicos, visionescronol6gicas de la vida y obra depersonajes como Chavela Var-gas o The Damned; pero tam-bi6n se colarin retratos de per-sonajes "tan carismfiticos queobligan a una mirada diferente".Es el caso de Orion: The man

who would be king, que sigue aljoven norteamericano que trat6de suplantar la identidad de E1-vis Presley una vez muerto elrey del rock: "No se trata del tipi-co retrato de un freak, es m~lsuna reflexi6n sobre el triunfo enla industria discogrftfica",puntu6 Hidalgo, quien tambidndestac6 la presencia de filmescentrados en la enfermedad y c6-mo dsta influye en la vida de unartista; uno de ellos, The Possibi-lities Are Endless (Las posibida-des son infinitas,) lleva por titu-1o las palabras que repetla comoun mantra el cantautor EdwynCollins tras sufrir una hemorra-gia cerebral, y trata de reflejarla desorientaci6n que acompa-fia las enfermedades mentales.

La selecci6n nacional incluye

este afio peliculas sobre el can-taor de Badalona Miguel Poveda(13. Miguel Poveda), el viaje quehizo Chavela Vargas a Granadapara homenajear a Lorca (El rui-sefior 3’ la noche. Chavela cantaLorca) y La muerte en Alcarria,un retrato en blanco y negro delos trajeados hermanos Cubero,exponentes del bluegrass en cas-tellano.

Entre los titulos con conteni-do politico, destacan este afioThey Will Have To Kill Us First,sobre la suerte de los mfisicosde Mall exiliados tras la toma depoder de extremistas islfimicos;o Sweet Micky For President, quesigue la bizarra campafia electo-ral de un popular cantante dereguet6n en el Haiti devastadopot el terremoto de 2010.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

129000

25725

Diario

203 CM² - 18%

1609 €

8

España

10 Septiembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

espectacles 10 DE SETEMBRE DEL 2015 49DIJOUS

Temple del documental musical3El festival In-Edit presentarà films sobre Edwyn Collins i Miguel Poveda

JUAN MANUEL FREIRE BARCELONA

Del 29 d’octubre al 8 de no-vembre, el festival Beefea-ter In-Edit tornarà a con-vertir Barcelona en capi-

tal mundial del documental musical. Cristian Pascual (director) i Luis Hil-dalgo (director artístic) van anunci-ar dimecres bona part (al voltant d’un 75%) del programa per a aques-ta nova edició, que ja és la 13a. «Po-drem superar el 13», va dir el poc su-persticiós Hidalgo. Per escapar-se de la mala sort, el festival compta amb pel·lícules dedi-cades a noms coneguts, però Hidalgo ha avisat que un nom no sol aparèixer de nou en el programa a menys que el nou film aporti una visió diferent. Com és ben sabut, l’In-Edit a l’hora de seleccionar té menys en compte l’in-terès de les músiques retratades que l’interès de la pel·lícula en si. Després de la projecció de Home again en l’edició del 2008, la icona pop escocesa Edwyn Collins torna om a protagonista d’una, en aparen-ça, molt emotiva The possibilities are endless, en la qual s’insereix l’espec-

tador en la vida de Collins i la seva dona després del doble infart cere-bral sofert per l’artista fa una dècada. Una altra pel·lícula lligada a la malal-tia és The ecstasy of Wilko Johnson, en la qual el celebrat director Julien Tem-ple –autor de La mugre y la furia i objec-te d’un tribut del festival el 2012– ex-plica com Wilko Johnson, antic gui-tarrista de Dr. Feelgood, es va agafar a la vitalitat per superar un càncer de pàncrees.

VARIETAT I CONTRAST / També haurien d’arrossegar públic els films dedi-cats a Miguel Poveda (13. Miguel Po-veda, celebració de 25 anys de trajec-tòria), Adam Ant (The blueblack hus-sar), The Damned (The Damned: Don’t you wish that we were dead), The Resi-dents (Theory of obscurity: A film about The Residents), Chavela Vargas i el seu lligam amb Federico García Lorca (El ruiseñor y la noche. Chavela Vargas canta a Lorca), The Who i els seus mànagers (Lambert & Stamp), l’escena hardcore clàssica de Washington D.C. (Salad days) o el festival heavy metal Wac-ken Open Air (Wacken 3D; així és, en 3D). Varietat i contrast, però mai poc cuidat. L’In-Edit no és només una forma de reconnectar amb un artista icònic o observar-lo des d’una nova òptica, sinó també una oportunitat per co-nèixer artistes, escenes i històries pot-ser no tant de domini públic.

HOMENATGE A TONY PALMER / El festival projectarà films sobre el músic expe-rimental Eugeniusz Rudnik (15 cor-ners of the world), el grup de gospel The Jones Family Singers (The Jones Fami-ly will make a way), un doble de veu d’Elvis (Orion: The man who would be king), l’heroi del jazz d’avantguarda Rahsaan Roland Kirk (The case of the three sided dream) i la diàspora maliana (They will have to kill us first), per citar-ne només alguns exemples. Aquest any, el protagonista de la retrospectiva és Tony Palmer, veterà director de premiats films sobre mú-sics, de The Beatles a Leonard Cohen, passant per Maria Callas, Wagner o el mateix Vangelis. El seu masterclass tin-drà lloc en un espai fins al moment in-explorat per l’In-Edit: el Palau de la Música. H

13a EDICIÓ D’UNA CITA BARCELONINA DE REFERÈNCIA

‘THE POSSIBILITIES ARE ENDLESS’

‘SALAD DAYS’

‘13. MIGUEL POVEDA’

J Aquest any, In-Edit presentarà el primer fruit del seu salt a la producció pròpia: una peça de 25 minuts sobre Frank Scheffer (director homenatjat l’any passat) coproduïda amb Tots Sants; la xerrada de Tony Palmer serà filmada per a un altre curt documental. Una altra de les novetats del festival seran unes sessions matinals de diumenge, gratuïtes, amb l’afegit d’una fira discogràfica en aliança amb el Record Store Day. Sigui com sigui, el director Cristian Pascual va parlar ahir de voluntat de «millora» abans que d’expansió; es tracta de depurar el que ja existeix per fer-ho, si cal, encara superior.

MATINALSGRATUÏTES

LES NOVETATS

El Liceu estrenarà el ‘Quartett’ d’Àlex Ollé el 2016

MARTA CERVERA BARCELONA

La directora artística del Liceu, Christina Scheppelmann, dona-rà més protagonisme a l’òpera contemporània. Aquesta tempo-rada es podrà sentir per primera vegada a Espanya Written on skin, de l’anglès George Benjamin, que el mateix compositor dirigi-rà en versió concert amb el repar-timent original que va estrenar l’obra el 2012. I la temporada que ve arribarà Quartett, òpera de Luca Francesconi basada en l’obra ho-mònima de Heiner Müller amb una sorprenent posada en escena del furer Álex Ollé. Es va estrenar a la Scala de Milà el 2011. Scheppelmann també ha donat

via lliure a la primera òpera que prepara Benet Casablancas, amb llibret del filòsof Rafael Argullol. Encarregada per Joan Matabosch, anterior director del Gran Teatre, la seva estrena està prevista per a la temporada 2018-19. «S’ha d’incen-tivar la curiositat del públic i treu-re la por a la música contemporà-nia», va assenyalar Scheppelmann en una cita amb la premsa. La di-rectora, que abans del Liceu va tre-ballar a la Royal Opera de Masqat a Oman, va anunciar també un conveni de col·laboració amb Abu Dhabi Music & Arts Foundation per generar intercanvis musicals amb els Emirats Àrabs. El nou curs arrencarà de ma-nera brillant, amb una nova pro-ducció d’El llac dels cignes, de l’En-glish Nacional Ballet, a partir del dia 16 de setembre. I el 7 d’octu-bre l’òpera tornarà al Gran Tea-tre amb Nabucco, de Verdi. H

LíRICA DEL SEGLE XXI

Scheppelmann, directora artística, també ha donat llum verda a l’òpera de Benet Casablancas

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

501000

89305

Diario

680 CM² - 64%

15749 €

49

España

10 Septiembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

EL PUNT AVUIDIJOUS, 10 DE SETEMBRE DEL 201540 | Cultura i Espectacles |

QÜESTIONARI

Què et va enganxarde la sèrie?Per sort (o per desgràcia; noho voldré saber) mai no heestat enganxat a res.Personatge preferit?El que interpreta EmiliaClarke, Daenerys Targaryen.Em recorda molt l’actriu Ro-semary Forsyth quan va in-terpretar el paper de Bron-wyn en la pel·lícula El senyorde la guerra (1965), tambéprotagonista del cicle Bron-wyn de Juan Eduardo Cirlot.Una escena de la sèrie?Qualsevol en què apareguiel cos nu. Tracten la nuesaamb delicadesa i naturali-tat i n’accentuen la poèticade la bellesa.S’ha criticat la sèrie permolt violenta i sagnant.Crec que, malauradament,si en moltes llars el lloc deltelevisor l’ocupés un mirall,la violència que veuríem se-ria molt més crua i dura.

EdgarMassegúCantant del grupPulpopop

a història medieval de no sabem quinpaís recorre aquests dies el Barri Vellde la nostra Girona monumental.

Per sota dels decorats de pedra, hi surapotent tota la història de la ciutat, engan-xada als racons, a la muralla, amb ibers,romans, carolingis, i tota la filera de com-tes, més endavant comtes reis catalans.

Hi són els vescomtes de Cabrera, elde Girona, els canonges i cortesans de lacort gironina. Els nobles diversos de laciutat. Hi ha el bisbe Pere Roger de Car-cassona i, sovint, els comtes d’Empúrieshi fan una visita. Un tauler d’escacs cor-re de corranda en corranda.

I, per damunt de llocs i personatges,s’erigeix la figura arrogant d’aquella damaque té el poder a les mans i que l’utilitzacontra el temps i les tempestes que l’ame-nacen. És la venerada Ermessenda deCarcassona. A prop d’ella, el bisbe Oliva, elseu estret col·laborador en tot els afersd’estat. Fa poc que han tornat de les as-

L semblees de pau i treva de Toluges, inicia-des pels pagesos i beneïdes pel podercomtal i eclesial, als inicis del tumultuósmil·lenni, el primer després de Crist.

Aviat es posarà l’última pedra a la ca-tedral que s’obre a tramuntana, amb elscarreus del romànic, els arcs de mig

punt. A l’altar, ja hi llueix incrustada lapedra preciosa d’Ermessenda, ofrenade devoció i poder.

És la Girona que hi vaig descobriramb el misteriós Otger Guitart, en ferEl falcó del comte. Aquest és i serà sem-pre més el meu joc de trons.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Mirador

El meu joc de tronsAssumpció Cantalozella

És la Girona quehi vaig descobriramb el misteriósOtger Guitart, en fer‘El falcó del comte’

Joc de trons ocupa Girona.La gravació d’escenes a lacapital gironina des de faun parell de setmanes hamonopolitzat part de la vi-da dels gironins i des de faun parell de dies la plata-forma televisiva que eme-trà a la primavera la sisenatemporada ha desembar-cat amb una agressivacampanya publicitàriaque omple la ciutat. Giro-na, terra de dracs és l’eslò-gan que Movistar+ utilitzaper atreure clients a la ca-pital gironina perquè no esperdin la sèrie que s’hauràgravat en part a Girona.

La febre gironina per lasèrie es deixa veure enaparadors i marxandatgede la popular història delsset regnes, però també hatraspassat a negocis mésaliens. Així, en una botigade roba del carrer SantaClara es pot llegir en unaparador la frase “Winteris coming”, lema de la fa-mília Stark amb el llop desimbolitza aquest clan,

que va com l’anell al ditcom a reclam als ciuta-dans per comprar roba.

Grans escenes a puntEl rodatge de Joc de tronss’allargarà una tercerasetmana a Girona i se cen-trarà en les escenes mésgrans i de major impacte.L’acció se centrava ahir ala plaça dels Jurats, amb la

gravació d’una història deficció dins de la mateixasèrie que s’albira com unaescena clau de la sisenatemporada. A més, es fanels preparatius per a lagravació a l’interior deSant Pere de Galligants.

La preparació dels sol-dats de l’exèrcit de Tyrellenxampat fa pocs dies peraquest diari i la baixada

d’un cavall per l’escala dela catedral capitalitzaranels esforços de la produc-tora aquests pròxims dies.Dilluns i dimarts que vees tancarà bona part delBarri Vell, fet que dificul-tarà l’accés a la majoriade punts clau, com ara elcarrer de la Força, la pla-ça de la Catedral i la puja-da de Sant Feliu. ■

Aparadors de botigues, eslògans de la sèrie i anuncisde la plataforma televisiva omplen la ciutat

Girona s’enfebra amb lasèrie ‘Joc de trons’Dani VilàGIRONA

Una dona asseguda en un banc, entre anuncis de la sèrie que omplen Girona ■ M. LLADÓ

eethoven va fer la se-va primera sonataper a violoncel i pia-

no dedicada al rei FredericGuillem II de Prússia, quetocava prou bé el primerinstrument. Ell, en l’estre-na, es va reservar la partde piano, més complexa ivirtuosa. I al violoncel li vadonar el protagonisme decantar amb més simplici-tat la melodia, que, des delprimer moment, ens atra-pa, com un fil que no espot deixar, per dur-nos atot el que aquella ànimasensible ens vol comuni-car. És una finesse inaugu-rar la temporada del Palauamb una proposta tan sòli-da com és oferir la integralde les sonates, cinc, per avioloncel i piano servidesper dos músics tan exqui-sits com el violoncel·listacanadenc Jean-GuilhemQueyras i el pianista rusAleksandr Melnikov. Enca-ra van nodrir el programaamb les set variacions so-bre un tema de La flautamàgica Wb46.

Va ser un concert moltreeixit en què vam trobar

B

algunes sorpreses com aral’Allegro del primer movi-ment de la Sonata núm. 1,que es va convertir desca-radament en un Presto.Unes possibles explica-cions són que o bé segu-ien encara més el camí in-novador del duo Maisky iArgerich, més acceleratsque els més clàssics Four-nier i Kempff, o calia consi-derar els tempos dins de laperspectiva d’un concertintegral, una hora i vint demúsica, i que potser nohaurien estat els mateixosen cas d’oferir, entre altresobres, només una sonata.

De tota manera, a cadapeça li van donar la veloci-tat que li calia, sense teniren compte les altres, coml’allegro con brio de la cin-quena, molt més lent queun simple allegro. Amb unvirtuosisme impecable i elso, una mica nasal, delvioloncel Gioffredo Cappadel 1696, de Queyras, vanoferir una interpretació,de les millors que recor-dem, d’aquestes obres.Els adagio de les Sonates3 i 5 i l’alternança de pro-tagonisme entre els dosinstruments en el Rondode la 2 van ser memora-bles. L’entusiasme del pú-blic és fàcil d’imaginar. Vasaludar tres vegades.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Jordi Maluquer

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Críticaclàssica

Palau 100 cambraJean-Guilhem Queyras,violoncel, i AlexanderMelnikov, piano.7 de setembre. Palau de la Música

Fill de l’ànima

Joan Olivé i Roc Olivé sóncosins i còmplices en“gamberrades” artísti-ques. Quan estava en car-tell Gaudí (BTM, 2002),se’ls va acudir construir elseu antagònic a aquell bio-pic. Van inspirar-se enVan Gogh. Coincidint ambels 125 anys de la mort delpintor s’estrena VanGogh, el musical al Teatredel Raval amb Roger Perade protagonista i Mingo

Ràfols interpretant Gau-guin. L’obra trenca ambels tòpics del musical ambun triangle amorós fatídic.

Roc Olivé ho té clar: da-vant de les múltiples ver-sions sobre el perquè i elcom es va tallar l’orella,prefereixen inventar-s’ho:“I no equivocar-nos.”L’obra es completa ambuna prostituta que inter-preta Miquel Malirach(Mali Vanili). Els Olivé vo-lien un personatge esper-pèntic, i van decantar-seper l’humor dels MontyPython. L’espectacle s’es-trena dilluns en un teatreque s’ha especialitzat enels petits musicals de crea-ció contemporània. ■

Roger Peraprotagonitzauna “gamberrada”de musical

El Raval ‘pinta’un ‘Van Gogh’

J.B.BARCELONA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

133000

23625

Diario

193 CM² - 18%

1231 €

40

España

10 Septiembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Cataluña

BARCELONA- La decimotercera edición del Festival Beefeater In-Edit, que tendrá lugar en Barcelo-na del 29 de octubre al 8 de no-viembre, rendirá homenaje a Tony Palmer, fi gura clave del documen-tal musical. El cineasta pasará por Barcelona para repasar su carrera en una clase magistral convertida en evento cinematográfi co, que tendrá lugar en el Palau de la Mú-sica. De entre las más de 100 obras producidas por este polifacético creador, el In-Edit proyectará siete obras que defi nen perfecta-mente la obra del director inglés: «All My Loving Tony», «All You Need Is Love. The Beatles», «Ca-

El Festival In-Edit homenajea a Tony Palmer

L.R.

llas», «Ginger Baker in Africa», «Leonard Cohen: Bird On A Wire», «The Wigan Casino» y «Yehudi Menuhin».

El director artístico del festival, Luis Hidalgo, anunció ayer que se exhibirán unos 50 documentales, de los cuales ya hay confi rmados 35, entre ellos destaca el fi lme de Julien Temple sobre Wilko John-son. Además se podrán ver «15 corners of the World», sobre Euge-niusz Rudnik; «Never Turn your Back on Sparck», que narra la

obsesión del director Pini Schatz por Sparks; o «They Will Have to Kill Us First: Malian Music in Exi-le», que presenta la batalla des-igual entre guitarras y kalashniko-vs. En la sección ofi cial también

se podrán ver «Station to Station», 24 horas de viaje en tren compar-tido por Patti Smith, Thurston Moore, Ariel Pink, Savages o Cat Power; «Theory of Obscurity: A Film About The Residents», la historia de la banda The Resi-dents; o «Everybody’s Cage», un viaje hacia Cage de la mano de Francesco Tristano.

En la sección ofi cial nacional destacan tres documentales: «13.

Miguel Poveda», de Paco Ortiz; «La Muerte en la Alcarria», de Fernando Palomares sobre los her-manos Cubero; y «El Ruiseñor y la Noche: Chavela Vargas canta a Lorca».

GRAN TRAYECTORIA

Palmer tiene trabajos sobre

Leonard Cohen, los Beatles,

Ginger Baker o Maria CallasJulian Temple sigue la fi gura del

mítico Wilko Johnson

Archivo

Presenta producciones de Àlex Ollé, Jordi Savall y Benet Casablancas n Firma un acuerdo con Abu Dhabi

El Liceo apuesta por creadores catalanes contemporáneos

BARCELONA- En tiempos de contención económica, el direc-tor artístico de un gran equipa-miento cultural ha de ser un buen gestor, responsable, práctico y, sobre todo, realista sobre lo que se puede y no se puede hacer. «Eso no signifi ca que no haya espacio para la creatividad, el riesgo y la ambición», comenta Christina Scheppelmann, directora artística del Liceo que después de nueve meses de intenso trabajo para familiarizarse con todos los ele-mentos de este mastodonte cul-tural, está a punto de abrir su nueva temporada. «Ha sido una locura, pero por fi n vuelvo a sen-tirme una persona», sentencia sobre el titánico trabajoq ue ha tenido que hacer estos meses para ponerse al día.

Dentro de ese espacio para «la creatividad, el riesgo y la ambi-ción», Scheppelmann apuesta por dar más presencia a los creadores catalanes y a la música contem-poránea. Eso sí, con matices, porque hoy día no es viable que una temporada con nueve óperas escenifi cadas se programen 2 o tres títulos contemporáneos. «El equilibrio es clave a la hora de programar y sé que sólo hay espa-cio para una o dos obras contem-poráneas, pero e interesa hacer un panorama de las grandes óperas actuales», afi rma.

Ejemplo de esto es la programa-

Carlos Sala ción, este año, de «Written on skin», de George Benjamin, ópera de 2012 que ya es aceptado como un clásico contemporáneo. «Mi idea, si encontramos la fórmula, para poder superar estas limita-ciones es realizar en el Foyer ver-siones en concierto de creaciones contemporáneas», señala.

Respecto al apoyo a los creado-res nacionales, el Liceo anunció

que la temporada que viene Àlex Ollé, de la Fura dels Baus, dirigirá «Quartet» y ya prepara otro título para la 2017/18. En la 2016/17 también se podrá ver una ópera dirigida por Jordi Savall. Además, Scheppelmann confi rma que se ha vuelto a relanzar el encargo realizdo en su día al compositor Benet Casablancas y que se pre-

vee que se pueda estrenar en la temporada 2018/19. «Es un com-promiso heredado y hay que cumplirlo. Lo apretado del calen-dario no nos permite estrenarlo antes, pero la voluntad es poder estrenarlo», comenta.

Otra de las apuestas por el ta-lento local de Scheppelmann le ha hecho realizar 111 audiciones a cantantes catalanes y españoles, sin contar su participación en concursos como el Viñas, que le ha familiarizado con las voces locales para completar produc-ciones para papeles pequeños. De esas 11 audiciones, unas 20 han tenido premio y han sido contra-tados para los próximos años. «No tiene sentido ir a buscar lejos de casa lo que tienes aquí, si el talen-to es el mismo», señala la directo-ra artística.

El 90 por ciento de la programa-ción de esta temporada se la en-contró hecha, y el 80 por ciento de la 2016/17 ya estaba cerrada cuando llegó. En la 17/18 sólo había dos o tres títulos compro-metidos y allí se podrá ver su to-que personal, aunque anuncia que no se notarán grandes dife-rencias. «Hay que saber dónde estás y qué público tienes. No es lo mismo programar en Washing-ton que en Barcelona, pero sí que se podrá ver ciertos toques», afi r-ma Scheppelmann, que anunció que entre esos «toques» está pro-gramar más danza, pasar a tres ballets por temporada.

Christina Scheppelmann en la platea del Liceo

Archivo

Entre las novedades anuncia-das ayer, también destaca un acuerdo con Abu Dhabi que lleva-rá al Liceo a los Emiratos Árabes. Será una colaboración que co-menzará con la intervención de cantantes e instrumentistas en la programación del Emirates Pala-

ce; luego llegará la orquesta sinfó-nica del Liceo y se estudia la via-bilidad de presentar una produc-ción operística para la temporada 2018/19. «Cuando estaba en Oman, era demasiado caro traer producciones del Liceo. Quere-mos corregir eso», comenta.

NUEVAS PROPUESTAS

Scheppelmann anuncia

música contemporánea

en el Foyer y Q&A con

directores y cantantes

NUEVAS VOCES

La directora del Liceu ha

realizado 111 audiciones

para completar las

producciones del teatro

5LA RAZÓN • Jueves. 10 de septiembre de 2015

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

15000

Diario

207 CM² - 20%

705 €

39

España

10 Septiembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DIJOUS, 10 SETEMBRE 2015 P O L Í T I C A LAVANGUARDIA 17

Diada anticipada a Sant JaumeL’acte institucional de l’Onze de Setembre s’avança per la campanyaSILVIA HINOJOSABarcelona

B all, teatre, poesia, ifins i tot la prosa medieval de RamonMuntaner es van donar cita ahir a la nit alaplaçaSant JaumedeBarcelona,escenari inèdit de l’acte institucional de la Diada, concebut aquestany com una reivindicació de lallengua i la cultura catalanes comafactors identitaris.Història icultura van ser els eixos en què es vavertebrar l’espectacle, creat peldirector teatral JosepMariaMestres, i que va enaltir el paper quehan tingut les biblioteques en lahistòria deCatalunya. Comés habitual en aquest acte que obre lacelebracióde l’OnzedeSetembre,tambévatenirunesperit reivindicatiu.Aquest any l’acte institucionalesvaavançaraldia9, jaquel’11coincideix amb l’inici de la campanya electoral. A la segona partde l’espectacle, es va projectar unaudiovisual a la façana principaldel Palaude laGeneralitat, enquèun riuhumà salvava obstacles peravançar, com una metàfora de lahistòria catalana.Al peu de l’escenari, asseguts a

laprimera fila, elspresidentsde laGeneralitat, Artur Mas, i del Parlament,NúriadeGispert,vanpresidir la celebració, a la qual tambévanassistir consellersdelGovern,representants dels grups del Parlament –tret del PP i Ciutadans– il’alcaldessa, Ada Colau, amb altres representants dels grupsmunicipals.L’espectacle, d’una hora de du

rada, va arrencar amb el ballaríCescGelabert, i va incloure interpretacions musicals i lectures detextos, a càrrec de l’Orfeó Català,la banda municipal de Barcelona,els actors Sílvia Bel, Vicky Peña,Mercè Pons, Rosa Renom i PepCruz,quevaconduirlacerimònia,

a més del guitarrista Toti Soler iles cantantsAlbaCarmona i IlonaSchneider, la soprano que va interpretar el cant de la sibil∙la. Entre els textos que es van llegir, hihavia fragments de relats quotidians de bibliotecaris que teixien lamicrohistòriadelpaís,comunhomenatge a la xarxa de biblioteques de la Mancomunitat, en elseu centenari. L’altre fil conductor va ser la commemoració del750 aniversari del naixement deRamonMuntaner, autor d’una delesquatregranscròniquesmedievals catalanes. Una altra efemèride que es va recordar van ser els700 anys de la mort de RamonLlull i els 75 de l’afusellament deLluís Companys. La pròxima cita,al monument a Rafael Casanova ila manifestació independentistade laDiadaa laMeridiana.c

ROSER VILALLONGA

La cantant Ilona Schneider i el guitarrista Toti Soler en unmoment de l’acte

ELECCIONS

La història i la culturacatalanes vertebrenl’espectacle amb quèengega la Diada,davant les autoritats

La Via Lliure ocuparà més de cinc quilòmetres de l’avinguda Meridiana

LA VANGUARDIAFONT: via.assemblea.cat

Sant Andreu

Comarca o zonaSecciódel tram

Assemblees territorialsreceptores

Secciódel tram

7-11121314

1-6

Nou Barris7-11

Gràcia12-30

Sant Antoni31-35

Gramenet, St. Adrià Besòs,Poble Sec i Barceloneta

36-41

L’Hospitalet i les Corts42-48

Sagrada Família49-53

Horta Guinardó54-63

Dreta Eixample64-67

Ciutat Vella68-72

Sarrià - Sant Gervasi73-87

Sant Martí88-103

Badalona104-110

Fort Pienc111-115

Esquerra Eixample116-125

Sants - Montjuïc126-135

Les Antilles-Olesa

Felip II

Espronceda

Biscaia

Trinxant

Mallorca

Aragó

Corunya

Plaçade lesGlòries

Castillejos

Padilla

Lepant

PARLAMENTDE CATALUNYA

Baix LlobregatCatalunya NordPaís ValenciàIlles

15-1819-2627-28

Terres de l’EbreVallès Oriental,Solsonès

29-333435-3839-41

BagesMoianèsBerguedàAnoia

42-444546-4748-5353

OsonaLluçanèsRipollèsMaresmeAssemblees Ext.

54-5758-63

MaresmePonent

64-7374-77

Vallès OccidentalPrepirineus

78-8182-8586-92

Baix PenedèsGarrafAlt Penedès

93-9798-99100-103

TarragonèsPrioratAlt Camp

104-105106-107108-109110-115116-118119-120

Conca BarberàBaix CampPla EstanyGironèsBaix EmpordàAlt Empordà

121122-123124-125

Alt EmpodàGarrotxaSelva

SANT ANDREU

VIA LLIURE

Passeig Fabra i Puig

AV

IN

GU

DA

ME

RI

DI

AN

A

Dublín - Escòcia

DEM

OCRÀCIA

EQUILIBRI

TERRITORIAL

SOLIDARITAT

MÓN

DIVERSITAT

SOSTENIBILITAT

IGUALTAT

JUSTÍCIA

SOCIAL

INNOVACIÓ

CULTURA

IEDUCACIÓ

Plaça de laTolerància Parlament de Catalunya

Gran ViaPl. Catalunya

Parc de la Ciutadella

Glòries

AV. MERIDIANADiagonal

Sant Andreu

VIA LLIURE5 km

EL MOSAIC

1. Els assistents formaran un mosaicblanc enorme amb les samarretesblanques

2. La Via tindrà un carril central obert,per on avançarà un punter gegant...

3. ... al seu pas, els assistents aixecaranun punter amb el color del seu tram i elmosaic passarà a tenir els colors delseixos de la República Catalana

La Via Lliure començarà les 17:14 h

Barcelona

DeGispertveu “horitzonsde llibertat”

]Elsactesde laDiadavancomençara la tardaalParlamentambel lliuramentde lesmedallesd’honor,encategoriad’or, a lesvuitprimeresdiputadescatalanes–RosaBarenys,MariaDolorsCalvet,TeresaEulàliaCalzada,ConcepcióFerrer,HelenaFerrer,MartaMata(a títolpòstum),TrinitatNeras iAssumpcióSallés– i a laFundacióInstitutGuttmann.NúriadeGispert, enundels seusúltimsactescomapresidentade laCambra,vasubratllarquelaDiadadel2015secelebraquans’entreveuen“horitzonsde llibertat ideplenitud”, ivarecordar,enundiscursdemarcat tosobiranista,que“hemdeixatenrereel recordnostàlgicdelquevapassar” iara,“en larecercad’unfuturlluminósperaCatalunya,espercepunclamord’esperançaenclaudecivismeide llibertat”.ArturMas,per lasevapart,va traçarunparal∙lelismeentreelsufragiaconseguital seudiaper lesdones ielprocéscatalà, i vasubratllarque“hihadretsquenos’haurienaconseguitmaisensedesafiar l’ordreestablert iles inèrcies”.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

683000

141874

Diario

1134 CM² - 100%

29800 €

17

España

10 Septiembre, 2015

ORFEO CATALA

34 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIJOUS, 10 SETEMBRE 2015

MARICEL CHAVARRÍABarcelona

Apunt de donar el tretde sortidaa la seva segona temporada coma directora artísticadel Liceu, ChristinaScheppelmann(Hamburg,1965)vasortir ahir en defensa de l’únic títolcontemporaniquepenjadelcartell.Després de subratllar l’ocasió extraordinària de veure BenvenutoCellini de Berlioz, que arriba de lamàdeTerryGilliam,iderecordarlasonada celebració dels 50 anys dePlácido Domingo al Gran Teatre oeldebutdeJuanDiegoFlórezalpaperd’EdgardodeLuciadiLammermoor, l’exdirectora general del’Òpera d’Oman, que just acabad’arribar d’unes vacances als Emirats Àrabs –“ho trobo molt a faltar”–,va defensard’entrelaprogramacióqueve l’estrenaaEspanyadeWritten on skin (2012), de GeorgeBenjamin, que arriba al març, dirigidapelmateixcompositor i ambelrepartimentoriginal.“Crecmolt en l’òpera contempo

rània, aquesta serà una cita forta”,va dir, abans d’anunciar el retornd’Àlex Ollé –que des de Le grandmacabrenohaviatornat–amblainnovadora Quartett de Luca Francesconi, basada en l’obra homònima de HeinerMüller. “És fantàstica, una òpera d’impacte, d’hora iquart, i la producció d’Ollé és fascinant. I és que cal pensar en un públicmés jove que no vindrà a veureunElisir d’amore”, vadir ladirectora artística. D’altra banda, el LiceuharecuperatelcompromísambBenet Casablancas per produir unaòpera la temporada 201819. I aquínoacabael local: Scheppelmannharealitzat 111audicionsde talentscatalansdesdelgener.

Una aposta pel contemporaniquenopassad’untítolpertemporada. Si en lloc de ser només unaòperade les nouen cartell en fossin dues, seria un equilibri excessiu a favor de la contemporaneïtat?Enaquestsmoment sí, per aixòvullapostarper fercosesalFoyer,encara que en format concert –no enspodem permetre cap altra cosa– iamb compositors catalans o espanyols. Sinoho intentem,morim.

Què li agrada del furer ÀlexOllé?La creativitat, la força, l’entusiasme, que semprehi haun sentit darrere del que fa. I aquesta produccióde Quartett és genial, dos cantantsen aquesta caixa durant hora iquart... témoltaforçateatral.Si tensunacosapotentpotsajudarelgènereoperísticque tinguiun futur.

Acaba de firmar un acord de

col∙laboraciósensedatalímitambel festival demúsica d’AbuDhabique dirigeix Hoda I. Al KhamisKanoo.Enquèconsisteix?En el compromís de desenvoluparuna col∙laboració entre el festival ielLiceuambunaspected’intercanvi:cantants imúsicsdelLiceuseranpresentsenlasevatemporadaartística,mentrequeaquíesfaràunaexposiciósobreAbuDhabi.Peramiésimportant donar informació sobreaquestapartdelmóndelaqualhihatantes ideesequivocades.M’hediscutit tantes vegades per això, peraquestsclixés. I tambées tractaqueenviïn alguns músics d’allà i queamb alguns d’aquí es pugués fer unconcert al Foyer. La improvisacióde la música àrab té molt en comúamb el jazz, encara que la músicaperaellsesbasaenquartsdeto, inoen tonsomitjos tonscomaquí.

Podria fer la sensació que va

ser elegida per al càrrec al Liceuperquè era un bon pont per aaquest acord. És molt beneficióseconòmicament?No hi ha interès econòmic. Si femalgunacosaallà cobrirà just lesdespeses.Ésuninterèsdecol∙laboració

internacional que es dónamolt poquesvegades iquemoltselvoldrien[el festival d’Abu Dhabi té acordsambelCarnegieHall i amb laRoyalOpera House]. Han firmat tambéun acord amb el concurs de pianodePalomaO’Shea, jaque lasenyoraKanoohitéamistat.Peròtotaixòha

sorgit abans que jo arribés al Liceu,desconec comva començar tot, però no té res a veure amb el fet quem’elegissinpel càrrec.

Unde cada quatre títols del Liceu va esgotar la taquilla la temporada passada. És un bon percentatge?Anemmoltbé.Elsteatressubvencionats d’Alemanya, Àustria i Suïssaen tenen prou de cobrir el 15% delseupressupostamblataquilla,però

no tenim res a envejar. Crec que ales institucionscatalanesiespanyoles els falta unamica d’orgull.Miraqueoferimmoltidegranqualitatenla vidamusical, i no ho evidenciemprou, som una mica tímids, encarapensem que Viena, París i Londressónmillors.PeròelsartistesquevénenaBarcelona,aL’Auditori,elPalau, el Liceu, són els mateixos quevan a París i Berlín. El panoramamusical aEspanya ésmolt fort i encara seguim venent Picasso, Gaudí,Velázquez i Goya. Però no oblidemque una mala funció també es potveureenaquestesaltrescapitals.

L’Ajuntament de Barcelona haexpressat la seva prioritat per lacultura de base. Què hi pot aportar una instituciócomelLiceu?Doncs el que estem fent. Tenimactivitats socials per a nens, escoles,famílies... i preus que van dels 5 als200 euros.No és que el Liceuno sigui accessible. Però els mateixosque parlen de política social són elsque es gasten cent euros per veureLady Gaga o Sting. Aquesta és unadiscussió una mica problemàticaperquè es creu que l’òpera per defecteéselitista, i nohi esticd’acord,hosento.Quaneraestudiant inotenianiunral anava tres copsa la setmana a l’òpera.Elitista és un termeque ved’elegir: depèndelmeugust,no de quant costa. No estic d’acordqueelpúblicdelLiceusiguiunaelit:miri quants fans hi ha al 4t i 5è pis,sóngentsupernormalqueenllocdegastarse’ls alBarçavaa l’òpera.

Comha viscut el rebuig de l’alcaldessa a la llotja que (encara) tél’AjuntamentalLiceu?Va ser una cosa gratuïta. Venint delseu ambient polític, em sembla lògic que la senyoraColauhagi hagutde dir certes coses. No ho trobocomprensibleperò té la seva lògica.Sivolemcol∙laborarambcertes institucions hem d’intentar entendre’ns, i jo estic disposada a entendreel seupuntdevista.c

INMA SAINZ DE BARANDA

Cristina Scheppelmann va posar ahir asseguda en plena Rambla

“Noestic d’acord queel públic del Liceu siguiconsiderat una elit”

Christina Scheppelmann, directora artística del Gran Teatre del Liceu

ENTREVISTA

Dosconcerts enunJeanGuihenQueyras/AlexanderMelnikovObres:Integralde les sonatesperavioloncel ipianodeBeethovenLlocidata:Palaude laMúsicaCatalana (7/IX/2015)

JORGE DE PERSIA

Amb un concert excepcional s’hainaugurat la temporada deCambradelPalau.Unsignemésdecomcan

vienels criteris i el perfil de lesprogramacions en mans de bons professionals, enquè tant elPalaude laMúsicacomL’Auditorihanemprèsun camí sensible que apunta alt. Lamúsica de cambra, privilegi de públicreduït,obrearatemporada.Excepcional, a més, perquè reuneixdosnoms significatius del noupanorama instrumental en ascens, imés encara, amb un programa demarató amb les cinc sonatesmagistrals de Beethoven per a violoncel ipiano que presenten dos mons so

nors–ipersonals–oposats.Queyrasja va fer també en una sessió les sissuitesdeBach, tot iqueara ladensitatdelprogramanohoaconsella, nialpúblicnialsintèrprets, laconcentració dels quals es ressent quan laintensitat emocional de les duesúltimes sonates a do i a re de Beethovenmostren aquest tarannà tan interior.Endefinitiva ,dosconcerts enun,

amb diferències substancials en lesseves tres etapes, que van anar delneguit pel desajust inicial a les primeres notes de la núm. 1 a compartir labellesa ialegriade lesduesprimeres sonates. Superades les variacions sobre el tema mozartià, enquè el piano es va encarregar de

subratllar certa poesia, hi va haverproblemes d’afinació del violoncel,potser producte de certa tensió;tambéalaSonatanúm.3,quetotiaixí va deixar veure un scherzo joiós.Per fi–ambmenys públic– les duessonatesde l’op. 102van incidir enelcolor propi de les obres, encara quejaambànimdesuperarl’esforçcommésaviatmillor.Ensíntesi,unrecital de primera mà, amb dos gransmúsics d’excel∙lent tècnica i musicalitat que van deixar a l’escenagran quantitat de música i expressió. Al marge de petits desajustoscorregits amb professionalitat, vanfer un treball excepcional en la recercade la sonoritat adequada.El piano i el violoncel han tingut

des de temps deBeethovenundesenvolupamentdiferent;aquestambméspotència i altres colorsdesprésdedeixar lescordesdetripa idisposar d’un nou arc per experimentar.El piano, en canvi, es va modificarenmecanismeiso, llunydelfortepiano.I,enaquestsentit,Melnikovvafer un treball molt sensible, amb úsescàs del pedal, i va aconseguir unasonoritat clara, transparent i demolt matís en la dinàmica i en passatges polifònics en la Sonata núm.2. I Queyras va fer gala d’un vibratomoltmesurat, i un fraseigadequatal’expressió romàntica, personal,peròsenseexcessos, ivaaconseguirper moments un exercici cambrísticmoltvital.c

CRÍT ICA DE MÚSICA CLÀSSICA

Elmuntatge de‘Quartett’ d’ÀlexOllé serà al Liceu]La innovadoraproducciódel furerÀlexOllédel’òperaQuartett, deLucaFrancesconi, ésunamostrade l’apostadelLiceuper lesproduccionscatalanes.Vaserunèxit al’Scala i alColóndeBuenosAires, i arribaràa laRambla la temporadaqueve,quanespodràveuretambéunaòperadirigidaperJordiSavall.BenetCasablancas tindràaixímateix la sevaòperaalLiceu, ja al curs20182019.

FALTA D’ORGULL

“Elpanoramamusicalaquí ésmolt potent iencara seguimvenentPicasso,Gaudí,Goya...”

QÜESTIÓ DE GUSTOS

“Hihafansal4t i5èpis,sóngentnormalqueenllocdegastarse’lsenelBarçavaa l’òpera”

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

683000

141874

Diario

283 CM² - 25%

7000 €

34

España

10 Septiembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Un espai per alsmLiSiCS del "pare ,Ram0n Bassats passa pel~l~ !~Catatan.sdel Palau. Per ~ Oei!t~JLa pi’ogra rr;acil~ ~Pala u ganxo decara ~1 gr~rpGl~ c.del~MQsicaes~ljvi’d~=’~l~ i ,.’ Desd’acluestaperspeetiv~,~sventall de ~ipl~ d;e ; m~sprofltx~ ~eu re I’ampo~’ecamcterfst~que~ diverses (ipreus diferents}, que podenatreu r~ melbmans de.sensibilitats variades. Un delscicles d’incorporaci~ n~srecent du el tirol, prou expll’cit ensi mateix, d’lntSrprets Catalans.Solistes instrumentals i vocalsaixl’com grups de cambra tenencabuda sota aquest paraiguaque es pot entendre corn un pasintermedi entre I’objectiu d’EIPrimer Palau -donarI’oportunitat de debutar en lasala modernista ajovesinterprets, d!aqu~’i de fora- i elsodpells de lee vaques sagradesque c~esfilen pel cicle estrella dela casa, el Palau 100.

Essent molt pdremirats, espot al.legar que el ~icle no deixade segregar de la programaci(~"normal" (areb totes leecometes que es vull~uin) elsinterprets catalans. I.’autOnticdiferencial segregador,tanmateix, no estada pas enterm~s de qualitat art(stica sir~de notofietat o, si es vol, de

mi~ pler~a i ¢~C~eidemr ~st ~bloc de de~ concerts’con~ u~l -mirador pdvilegiat des del qualgaudir del talent d’unsinterprets ma~cs que, a

end~miques de la norm vida

o~Kunita~ ~1 q ue seda

Am ~s el tom delviolon~l.lis~ Ramon Bas~l(Bamelona, 19~). qui, al co~de la pianis~ C~illa ~hnen,aborda~ un mpe~ofien qua, a m~s de Ya~ss~nadaS~am op~ 19 de

~ de ~n~s~ op~ 73 deSchumann, ~ca lapres~ncia de seng es ~s deGaspm Cas~de. Uobmd’aquest ~olon~Hi~a icom~sitor, deixeble ~ ~u

revaluaci~ sefiosa.

Ram~ ~1 t~ el ~1al ~ ~au d ~. 17.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

MUSICA

Semanal

208 CM² - 40%

1468 €

46

España

10 Septiembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Josep Maria Mestres (Calaf, 1959)fa molts anys que és a la primeralínia del teatre català, al TNC o alLliure, des del vessant de directorde les obres d’altres dramaturgs. Téa la seva trajectòria grans posadesen escena de clàssics com Brecht,Shakespeare, Lope de Vega, Dür-renmatt, Mamet, Guimerà, Tur-guénev o Molière. És llicenciat enCiències de l’Educació per la UB,però ha dedicat la seva vida als es-cenaris, també com a professor al’Institut del Teatre, a més de sermembre fundador, per exemple,de la companyia Kràmpack (1994-1997). És el segon any consecutiuque dirigeix l’acte solemne de laDiada, després de recordar elsvençuts l’any passat al Fossar de lesMoreres.

L’encàrrec d’enguany no el sor-prèn pas.

No pas. És la tercera col·labo-ració que faig en un acte institu-cional. El gener de l’any passatvaig dirigir l’acte d’obertura delTricentenari a la Seu Vella de Llei-da. Arran d’això, em van encarre-gar l’acte solemne de la Diada,que va tenir dues parts. La prime-ra, al Fossar de les Moreres preci-sament pel Tricentenari, i la se-gona part, que es va fer a la Llotjade Mar.

Què el va motivar a acceptaruns encàrrecs que inevitable-ment estan tenyits de contingutpatriòtic?

Prescindint de les meves filia-cions polítiques o nacionalistes,l’acte té una connotació absoluta-ment institucional. No és un en-càrrec de cap partit, és de Presi-dència. S’intenta que sigui el mà-xim d’integrador possible, que hi

puguin assistir –una altra cosa ésque no vulguin– els membres dediferents tendències polítiques.La festa no es fa només per alsadeptes al full de ruta.

M’admetrà, però, que sí quedeu congeniar una mica ambl’ambient de la Diada per accep-tar l’encàrrec.

Si em preguntes si jo estic pel

tema, doncs evidentment que sí.Però això no té res a veure-hi. Enaquest cas hi poso la meva partmés integradora.

És independentista de fa gairetemps?

No sóc nou, no. Per a mi és untema de dignitat identitària. I aixòconnecta amb la idea bàsica del’espectacle.

L’espectacle té dues parts. Laseva parteix del repàs dels dieta-ris dels bibliotecaris, i AlbertSánchez Piñol ha elaborat unguió per commemorar el 750èaniversari del naixement del cro-nista Ramon Muntaner. Vostè di-rigeix tots dos actes?

L’acte institucional en sentit es-tricte és la meva part. I la segona ésla projecció en 3D –un mapatge–a la façana del Palau de la Gene-ralitat de l’obra audiovisual deFranc Aleu basada en el guió deSánchez Piñol. En els continguts

no hi he intervingut, però hem ha-gut de treballar plegats perquè elsdos espectacles es fan en el mateixrecinte, i haurien de tenir també unsentit unitari. Però, pel que fa a lacreació de l’espectacle, hem tingutllibertat absoluta. El que ens uneixés voler explicar d’on neix la iden-titat del país, on passa i cap on va.

Doni’ns-en detalls.Jo parteixo dels dietaris de les bi-

bliotecàries de la xarxa de la Man-comunitat, que són un materialbellíssim. Expliquen l’experièn-cia íntima diària. És com explicarla història des de baix, els fets im-portants dels últims 100 anys desd’una visió molt íntima. No hevolgut explicar els cent anys de laxarxa, sinó que fos un relat im-pressionista, que porti als mo-ments musicals, la part més es-pectacular. Comptem amb la Ban-da Municipal de Barcelona i l’Or-feó Català, a més de les actuacionsde Vicky Peña, Alba Carmona i TotiSoler. Hi ha molt espai també pera la dansa.

Lectura acompanyada. Sí, el que no volia era fer-ho ex-

cessivament formal amb un pre-sentador, sinó que les lectures esnodrissin d’elles mateixes, queuna cançó porti a un text, queaquest porti a un espectacle, i quees faci un tot emocional, més queno pas cerebral.

Qui ha fet la selecció de textos?Vostè mateix?

M’hi han ajudat Margarida Ca-sacuberta i Guillem-Jordi Graells,que em van fer una preselecció. Te-nim moments meravellosos: perexemple, un poema de Rosa Le-veroni d’unes pràctiques que va ferun estiu a la biblioteca de Figueres.

Si li ho proposen l’any vinent,repetirà?

Sí, és clar. No és una feina més.Que t’ho encarreguin és la cons-tatació que se’t valora l’excel·lèn-cia de la feina. És un elogi, hi ha laconfiança que no els decebràs.

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

Entrevista Josep Maria Mestres IllamolaEncarregat de la direcció escènica de l’acte solemne de la Diada. El dramaturg i director escènic de Calafrepeteix com a responsable de la posada en escena de l’acte, que enguany s’ha avançat a avui per no interferir en lacampanya electoral. Serà a la plaça de Sant Jaume a les 10 de la nit. La part de Mestres s’encarrega de commemorar elcentenari de la xarxa de biblioteques de la Mancomunitat amb una lectura musical de dietaris íntims dels seus treballadors

«Sóc independentista, però heintentat posar en l’espectacle lameva part més integradora»

ROS-RIBAS

Ramon Aran VilàMANRESA

Mestres és un apassionat deles obres del gran clàssic del

teatre castellà del Siglo de Oro, Lopede Vega –juntament amb Calderón.Sense anar gaire lluny, per a la JovenCompañía Nacional de Teatro Clási-co, va muntar fa un any i mig l’obra«La cortesía de España», de Lope,que gira a l’entorn de la complicaciósentimental que provoca el valor del’honra i la cortesia. Ell no veu pasque sigui una contradicció dedicar-sealhora als clàssics del teatre espany-ol i a dirigir els muntatges patriòticscatalans. Per a ell, Lope és un nommés com Molière o Shakespeare,una gran figura del teatre universal.Espera que pugui seguir treballant aMadrid, malgrat que no les té totesdesprés de col·laborar amb la Diada.Tot i això, creu que a Madrid no es fi-xen gaire en el que es fa aquí, ni«nosaltres en ells».

De Lope de Vegaal Tricentenari

El calafí valora l’encàrrec de Presidència com un reconeixement a l’excel·lència de la sevatasca com a director, i ha dissenyat un espectacle amb la cultura com a base de la catalanitat

«Amb Sánchez Piñol ens

uneix la voluntat de voler

explicar d’on neix la identitat,

per on passa i cap on va»

«Els dietaris expliquen la

història des de baix, els

fets importants dels últims

cent anys des de la intimitat»

LA PRECAMPANYA DEL 27-S

Regió7DIMECRES, 9 DE SETEMBRE DEL 201522

ARREUCATALUNYASECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

31000

5848

Diario

900 CM² - 100%

2790 €

23

España

9 Septiembre, 2015

ORFEO CATALA

BTV Notícies

Emissió: 10-9-2015

Reportatge:

Concert José Menor, integral per a piano d’Hèctor Parra (Intèrprets Catalans)

Inclou declaracions dels dos protagonistes

Enllaç

http://www.btv.cat/btvnoticies/2015/09/10/jose-menor-interpreta-la-integral-dobra-per-

a-piano-dhector-para-al-petit-palau/#None

http://www.btv.cat/btvnoticies/2015/09/10/jose-menor-interpreta-la-integral-dobra-per-a-piano-dhector-para-al-petit-palau/#Nonehttp://www.btv.cat/btvnoticies/2015/09/10/jose-menor-interpreta-la-integral-dobra-per-a-piano-dhector-para-al-petit-palau/#None

Catalunya Música

Espai “Microtons-Músics d’aquí”, conduït per Xavier Chavarria

Emissió: 7-9-2015

Concert José Menor, integral per a piano d’Hèctor Parra (Intèrprets Catalans)

Enllaç

http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/microtons/jose-menor-toca-la-musica-per-a-

piano-dhector-parra-al-petit-palau-per-xavier-chavarria-/audio/892344/#

http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/microtons/jose-menor-toca-la-musica-per-a-piano-dhector-parra-al-petit-palau-per-xavier-chavarria-/audio/892344/http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/microtons/jose-menor-toca-la-musica-per-a-piano-dhector-parra-al-petit-palau-per-xavier-chavarria-/audio/892344/

Recull de premsa. Dijous, 10 de setembre de 2015Portada10/09/2015LAS CUENTAS QUE TAPA MASLa pasión de Chavela Varas por Lorca, en las pantallas del In-EditVuelve el festival In-Edit, la música que se veTemple del documental musicalFill de l'ànimaEl Festival In-Edit homenajea a Tony PalmerDiada anticipadaaSant JaumeDos concerts en unUn espai per als músics del país

09/09/2015«Sóc independentista, però he intentat posar en l'espectacle la meva part més integradora»

20150910 BTV Notícies reportatge concert Menor-Parra20150907 Catalunya Música-Microtons Músics d'aquí prèvia Menor-Parra