recull de premsa - cambra de comerç de manresa...la cambra de comerç de manresa organitza un curs...
TRANSCRIPT
RECULL DE PREMSA
Del 14 al 20 de gener del 2020
C/ Àngel Guimerà 49, 2n 1a08241 ManresaTel. 93 872 14 22
twitter.com/CatPress
facebook.com/CatPress
14/1/2020 La Cambra de Comerç de Manresa debat sobre operacions triangulars - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
https://www.regio7.cat/economia/2020/01/14/cambra-comerc-manresa-debat-sobre/590971.html 1/6
regió7.cat » Economia
La Cambra de Comerç de Manresadebat sobre operacions triangularsRedacció 13.01.2020 | 21:10
La Cambra de Comerç de Manresa organitza un curs sobre operacions triangulars, que tindrà lloc a la
seu de l'entitat els dilluns 27 de gener i 3 de febrer, de 8 del matí a 2 del migdia. El curs, adreçat a
directors, comandaments, tècnics amb responsabilitat en la gestió d'operacions internacional i personal
de departaments administratiu i logístic d'empreses amb activitat internacional, anirà a càr-rec de
l'expert Albert Garcia i tindrà un preu de 180 euros.
El programa es desenvoluparà amb una metodologia orientada a la pràctica i operativa. El professor
alternarà l'exposició conceptual amb la resolució de casos pràctics i simulacions i la dinàmica de grup,
per tal d'assegurar l'assoliment dels coneixements i el desenvolupament de les competències. Per
Oferta: 10% en carpetas -10% de descuento del 08/1 al 26/1
Empresa Viva Aula d'Economia i Empresa Guia de professionals Empreses locals Ocupació tucasa
Serveis 14 de gener de 2020
Ma9 /
Local Més Notícies Esports Economia Opinió Cultures Oci Vi
SUBSCRIU-TE
14/1/2020 La Cambra de Comerç de Manresa debat sobre operacions triangulars - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
https://www.regio7.cat/economia/2020/01/14/cambra-comerc-manresa-debat-sobre/590971.html 2/6
Compartir a TwitterCompartir a Facebook
inscriure-s'hi, cal fer-ho presencialment a la seu de la Cambra de Comerç, trucar al telèfon 93 8724222 o
enviar un missatge a [email protected].
Més informació
El Prat arriba a un nou rècord el 2019: 52,6 milions de passatgers .
Un grup de científics identifica un punt de no retorn en la desforestació.
Curs gratuït sobre com introduir el cooperativisme a l'aula adreçat a professorat de secundària del Bages.
Rep les nostres newsletters al teu email APUNTA-T'HI
EuvCCs'
Le
i n
Ca
53
Pelel'O
Temes relacionats: Comerç Empleo
La BorsaEl comentari
902 15 30 20 - www.r4.com
Pàgines elaborades per RENTA 4 BANCO, S.A., el 13-01-2020 a les 18:01 h.
Continguts Renta 4
Tipus d’interès
Eur bor 1 a -0,253
PRINCIPALS ÍNDEXS
Preu Var.
Bovespa (Brasil) 116.990,900 1.487,50
CAC 40 6.036,140 -0,97
DAX 13.451,520 -31,79
Dow Jones 28.898,760 74,99
Eurostoxx 50 3.779,680 -9,84
FTSE 100 7.617,600 29,75
FTSE MIB 23.896,590 -124,81
Ibex 35 9.543,900 -29,70
IGBC (Col mbia) 0,000 0,00
Preu Var.
IGPA ( ile) 24.788,200 -72,98
Latibex 5.512,200 -27,00
Merval (Argentina) 42.716,260 -24,12
Mexbol (M xic) 44.624,570 -35,76
Nasdaq 100 9.043,434 76,80
Nasdaq Comp. 9.243,779 64,92
Nikkei 225 23.850,570 110,70
S&P 500 3.279,160 13,81
Stoxx 50 3.424,640 -9,10
IBEX 35
Preu Mín. Màx. Var. Var.% Var.% Any
ACCIONA 94,950 93,95 95,00 0,90 0,96 1,23
ACERINOX 9,812 9,69 9,81 0,13 1,32 -2,32
ACS CONST. 34,210 34,02 34,32 0,09 0,26 -4,04
AENA 172,000 170,30 172,05 0,40 0,23 0,88
AMADEUS IT 74,440 74,02 74,58 0,32 0,43 2,25
ARCEL.MITTAL 15,252 14,81 15,26 0,32 2,17 -2,36
B. SABADELL 1,026 1,01 1,03 0,00 0,44 -1,39
BANKIA 1,817 1,80 1,82 0,00 0,22 -4,52
BANKINTER 6,380 6,35 6,43 -0,04 -0,62 -2,33
BBVA 4,923 4,90 5,00 -0,07 -1,49 -1,21
CAIXABANK 2,779 2,74 2,79 0,00 0,04 -0,68
CELLNEX TELECOM 41,090 41,09 41,61 -0,44 -1,06 7,09
CIE AUTOMOT. 20,560 20,52 20,98 -0,26 -1,25 -2,47
ENAGAS 22,870 22,76 23,03 -0,09 -0,39 0,57
ENCE 3,556 3,50 3,61 0,04 1,02 -3,11
ENDESA 23,570 23,42 23,59 0,07 0,30 -0,92
FERROVIAL 27,810 27,70 28,01 0,05 0,18 3,11
GRIFOLS 32,640 32,53 33,10 -0,18 -0,55 3,85
IBERDROLA 9,000 8,93 9,04 0,02 0,18 -1,96
INDITEX 31,590 31,39 31,72 0,02 0,06 0,45
INDRA A 10,600 10,39 10,61 0,22 2,12 4,13
INM.COLONIAL 11,310 11,26 11,38 -0,02 -0,18 -0,44
INT.AIRL.GRP 7,634 7,61 7,79 -0,15 -1,93 5,73
MAPFRE 2,407 2,40 2,43 0,01 0,29 1,99
MASMOVIL 18,980 18,96 19,60 -0,42 -2,16 -6,69
MEDIASET ESP 5,438 5,42 5,53 -0,04 -0,73 -3,92
MELIA HOTELS 8,250 8,16 8,28 0,12 1,41 4,96
MERLIN PROP. 12,410 12,28 12,46 0,03 0,24 -2,97
NATURGY 22,490 22,06 22,49 0,33 1,49 0,40
RED ELE.CORP 17,350 17,20 17,38 -0,04 -0,20 -3,21
REPSOL 14,245 14,13 14,35 -0,07 -0,52 2,26
SANTANDER 3,692 3,66 3,74 -0,03 -0,69 -1,02
SIEMENS GAMESA 14,730 14,56 15,18 -0,38 -2,48 -5,79
TELEFONICA 6,097 6,08 6,18 -0,08 -1,33 -2,09
VISCOFAN 47,500 47,12 47,90 -0,08 -0,17 0,85
DivisesPreu Var.%
$ 1,114 0,15
en 122,440 -0,65
L ra 0,858 -0,79
Franc 1,081 0,05
Corona ueca 10,547 0,17
$ Canad 1,453 -0,11
$ Austr lia 1,612 -0,00
Petroli
Brent 21 d s 64,28
Metalls
Or 1.550,5
Les persones graduades en ci-cles de formació professional aCatalunya tenen un percentatged’atur quatre vegades inferior a lamitjana de desocupació dels jovesd’entre 16 i 24 anys, segons l’estudid’Inserció Laboral dels Ensenya-ments Professionals 2019.
Segons aquest informe elabo-rat pel departament d’Educació iel Consell General de Cambres deCatalunya, el 33,08% del conjuntde graduats d’FP cobren més de1.200 euros mensuals, mentreque en l’àmbit industrial el per-centatge és del 57,04%. També as-senyala que, en dos anys, s’handoblat els alumnes que apostenper l’FP Dual, una modalitat d’altainserció laboral, ja que només el5,90% dels alumnes busca feinanou mesos després d’acabar elsestudis.
«La formació professional engrau mitjà, superior i els estudisd’arts i esportius equivalents sónuna eina formativa i d’inserció la-boral de primera magnitud. L’FPté uns índexs d’inserció laboralmés alta que altres estudis, ambmés qualitats de contractes, pelsou, i també serveixen per dismi-nuir la bretxa salarial», va assegu-rar el conseller d’Educació.
L’informe analitza la situació
dels graduats el 2018 en cursos deformació professional entre sis inou mesos després d’haver aca-bat els estudis. El nivell de deso-cupació és menor que la mitjanad’atur de Catalunya (11,60%) entots els ensenyaments analitzatsde la formació professional, ex-cepte els programes de formaciói inserció adreçats a joves que handeixat l’educació secundària obli-gatòria. L’atur també és menor entotes les franges d’edat, per als jo-ves dels 16 als 19 anys és del 6,34%,i en les persones de més de 30
anys se situa en el 10,49%.Per la seva banda, el sindicat
CCOO considera que l’estudid’inserció laboral de la FormacióProfessional que elabora el depar-tament d’Educació, amb col·labo-ració del Consell General de Cam-bres, està fet amb dades «sensecontrastar» i, per això, aposta perfer-ne un altre «sense maquillat-ge». Malgrat tot, el sindicat alertaque els resultats són «lluny» delsque s’assolien abans de la crisieconòmica, amb una inserció del56% i del 70,5%, respectivament.
ACN BARCELONA
Els joves graduats en FP tenenun percentatge d’atur quatrevegades inferior a la mitjanaCCOO manté que l’estudi d’inserció laboral del Govern «no s’ha contrastat»
AINA MARTÍ/ACN
El conseller d’Educació, Josep Bargalló, en la presentació de l’estudi
La Cambra de Comerç de Man-resa organitza un curs sobre ope-racions triangulars, que tindràlloc a la seu de l’entitat els dilluns27 de gener i 3 de febrer, de 8 delmatí a 2 del migdia. El curs, adre-çat a directors, comandaments,tècnics amb responsabilitat en lagestió d’operacions internacional
i personal de departaments admi-nistratiu i logístic d’empreses ambactivitat internacional, anirà a càr-rec de l’expert Albert Garcia i tin-drà un preu de 180 euros.
El programa es desenvoluparàamb una metodologia orientadaa la pràctica i operativa. El profes-sor alternarà l’exposició concep-tual amb la resolució de casos
pràctics i simulacions i la dinàmi-ca de grup, per tal d’assegurar l’as-soliment dels coneixements i eldesenvolupament de les compe-tències. Per inscriure-s’hi, cal fer-ho presencialment a la seu de laCambra de Comerç, trucar al te-lèfon 93 8724222 o enviar un mis-satge a [email protected].
REDACCIÓ MANRESA
La Cambra de Comerç de Manresadebat sobre operacions triangulars
El Centre de Formació Pràcticacomençarà la setmana vinent l’úl-tim dels cursos de formació ocu-pacional d’aquesta temporada,un de mecanització per arrenca-ment de ferritja, que permet alsalumnes obtenir un certificat deprofessionalitat de nivell 2. El cursté una durada de 550 hores lecti-ves i 80 de pràctiques en empreses
i està adreçat principalment a per-sones en situació d’atur, tot i quetambé poden fer-lo persones ocu-pades. Es tracta d’una formacióamb uns nivells molt alts d’inser-ció laboral entre els alumnes quela cursen, ja que es tracta d’un per-fil professional molt sol·licitat perles empreses. Al llarg del curs, elsalumnes aprenen a dur a termeels processos de mecanització per
arrencament de ferritja, a contro-lar els productes obtinguts i a res-ponsabilitzar-se del manteni-ment de primer nivell de les mà-quines i els equips amb criteris dequalitat, seguretat i respecte almedi ambient. El curs s’impartiràen horari de tarda a les instal·la-cions del CFP, al Palau Firal deManresa, i de l’institut Lacetània,a l’avinguda de les Bases.
REDACCIÓ MANRESA
El CFP comença la setmana vinentl’últim curs d’aquesta temporada
Regió7DIMARTS, 14 DE GENER DEL 202026
ECONOMIA
20/1/2020 «Les empreses estudien molt bé on volen ubicar-se» - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
https://www.regio7.cat/manresa/2020/01/15/empreses-estudien-volen-ubicar-se/591232.html 1/7
regió7.cat » Manresa » Notícies de Manresa
«Les empreses estudien molt bé onvolen ubicar-se»J.M. 14.01.2020 | 22:58
La presidenta de la Cambra de Comerç i Indústria
de Manresa, Sílvia Gratacòs, considera que la
concentració d'equipaments comercials al sector
de la Sagrada Família fluctua «entre la casualitat i
el que no és normal», però assegura que les
empreses «estudien molt bé on volen ubicar-se».
Afirma que és evident que s'ho rumien molt i que
Clip de vídeo: Lindo gatoAsian woman playing with her tabby cat,slow motionShutterstock
Fet Divers Manresa Bages Berguedà Cerdanya/Alt Urgell Solsonès Anoia/Baix Llobregat Moian
Serveis 15 de gener de 2020
Ma14
Local Més Notícies Esports Economia Opinió Cultures Oci Vi
Notícies de Manresa
SUBSCRIU-TE
20/1/2020 «Les empreses estudien molt bé on volen ubicar-se» - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
https://www.regio7.cat/manresa/2020/01/15/empreses-estudien-volen-ubicar-se/591232.html 2/7
Compartir a TwitterCompartir a Facebook
«no pensen en els barris sinó segurament on hi ha
enllaços o futurs enllaços amb la ronda, sortides i
tenir bons aparcaments per atraure gent no només
de la ciutat sinó de fora».
Altres factors a tenir en compte, opina Gratacòs, són els interessos que puguin tenir els ajuntaments, «i
no només el de Manresa», perquè les superfícies comercials es col·loquin en punts estratègics i aportin
diners per a la urbanització d'un carrer o d'un sector, projecte que les arques municipals no podrien
assumir. «Això ho paguem tots i no aporta més riquesa a la ciutat, sinó al contrari».
Mercadona ha assumit bona part del cost de la urbanització del nou carrer Pilar Bertran Vallès, entre la
carretera del Pont de Vilomara i el Sant Cristòfol, un projecte d'un milió d'euros. Gratacòs recorda que
quan es va instal·lar a l'avinguda Universitària es va reordenar tota la zona dels Ametllers, a la Mion,
però que no ha servit perquè sorgís una nova trama comercial de botigues petites. «Al contrari. No
sempre són tractores i ha acabat fent extingir el comerç de proximitat». Això, diu Gratacòs, sumat a les
compres per internet, «l'únic que fa és esmorteir i fer desaparèixer el comerç de tota la vida». Recorda,
però, que amb el canvi del Mercadona del Sant Cristòfol pel de la carretera de Vic «ha substituït metres
d'un lloc per un altre».
«Des de la Cambra el que fem és defensar el petit comerç, i tot el que sigui que facin els ajuntaments
per pagar peatges i donar metres comercials a grans empreses a canvi de temes urbanístics a baix cost
no aporta res a mitjà i llarg termini».
Per a la presidenta de la Cambra de Comerç, hi ha un canvi de model comercial imparable. «Les
empreses petites ens hem d'especialitzar, fer-ho més bé que ningú i amb preus competitius» i unir-se
per fer front a les grans empreses. Per això reclama una llei de protecció del petit comerç.
Gratacòs reivindica el petit comerç i el de proximitat, el que «pot patir més danys col·laterals i xocar
frontalment» amb les grans superfícies. El que pot acabar passant és que tanqui «aquell comerç pensat
per al barri, per a aquella gent que no necessita fer la compra d'un sol cop».
Notícies relacionades
L'AVV de la Sagrada Família tem pel trànsit al Sant Cristòfol. Manresa
El carrer de Sant Cristòfol: la gran avinguda dels supermercats de Manresa. Manresa
La distància entre el Carrefour i l'Esclat de la Pujada Roja,. Manresa
CcfeL'etre
La
l'ac
Foop? E
ten
«QvaHa
difi
Sílvia Gratacòs presideix la Cambra de Comerç i Indústria de
Manresa arxiu/carles blaya
Els 2,5 quilòmetres que hi ha entreels Trullols i el polígon industrialdels Dolors de Manresa, passant pelcarrer Sant Cristòfol, ben bé es po-dria dir l’avinguda dels supermer-cats. En aquest tram, que es pot re-córrer a peu en mitja hora escassa,hi ha 10 centres comercials d’ali-mentació, un d’aquests consideratun hipermercat. La resta són super-mercats, però supermercats grans.Entremig d’aquests establiments hiha el mercat de la Sagrada Família, icada dimarts s’hi afegeix el de laFont dels Capellans. Si no és l’avin-guda dels supermercats s’hi assem-bla, però es podria dir ben bé que ésel Mercabarna de Manresa.
L’obertura del nou Mercadona alcarrer Sant Cristòfol, cantonada
amb el nou carrer Pilar Bertran Va-llès, a mitjan desembre ha
fet que la concen-
tració d’aquest tipus d’equipamentsal sector est hagi incrementat nota-blement.
El cas del Sant CristòfolL’acumulació d’equipaments co-mercials crida especialment l’aten-ció al carrer Sant Cristòfol fins a lacarretera de Vic. L’inici de l’itinerari,però, el podem situar al sector delsTrullols, on trobem el Carrefour. És
el més veterà de tots. Va obrircom a Pryca l’estiu del
1991 i té més
de 10.000 metres de superfície devenda, 6.000 més que l’altre hiper-mercat de referència que hi haviaaleshores a la comarca del Bages, elSupeco de Sant Fruitós de Bages.Posteriorment els dos van passar aser Carrefour. També va ser a partirde la instal·lació del Carrefour al sec-tor est de Manresa, on tot erencamps, que es va començar a desen-volupar l’actual sector d’oci delsTrullols.
Si es continua el trajecte en direc-ció al Sant Cristòfol i cap a la carre-tera de Vic hi ha un supermercatDIA que té aparcament propi. Cosaimportant. Més avall, ja al Sant Cris-tòfol mateix, s’hi acaba d’estrenar elMercadona nou. Un establiment degairebé 1.700 metres quadrats de su-perfície de venda amb aparcamentsubterrani per a més de 160 cotxes.La seva obertura ha suposat el tan-cament del Mercadona de la carre-tera de Vic amb Gaudí, de maneraque la firma valenciana manté elstres que tenia a la ciutat. La inversióha sigut de 6 milions d’euros i ha su-posat l’obertura d’un carrer nou a laciutat, el Pilar Bertran Vallès, urba-nització que ha assumit en bonapart Mercadona.
Sant Cristòfol avall, a l’alçada delnúmero 40, hi ha un supermercatCondis. Just al costat un aparcamentper a una quinzena de cotxes. I uns
metres més enllà hi ha el mer-cat de la Sagrada Famí-
lia, que, de fet, és el
La gran avinguda delssupermercats de ManresaAl carrer Sant Cristòfol de Manresa hi ha sis equipaments comercials importants en el que és la concentraciómés gran d’aquest tipus d’establiments en un sol carrer Als extrems hi ha el Carrefour i l’Esclat
MANRESA
Jordi Morros
COMERÇCasualitat o no, el sector est de la ciutat, i sobretot el carrer Sant Cristòfol de Manresa, s’ha convertit en unamena de Mercabarna de la ciutat. Hi ha fins a 7 equipaments comercials. 10 si s’hi sumen els de la Pujada Roja
LA XIFRA
2,5 km
La distància entre el Carrefouri l’Esclat de la Pujada Roja, 2,5 quilòmetres es poden recór-rer a peu en mitja hora a un ritmenormal. Als dos extrems hi ha, peruna banda, el Carrefour, inauguratel 1991, i per l’altra, l’Esclat, que vaobrir el desembre del 2016.
TEMA DEL DIADIMECRES, 15 DE GENER DEL 20202 3
ARXI
U/O
SCAR
BAY
ON
A
El Mercadona del Sant Cristòfol
MERCAT DE LA SAGRADA FAMÍLIA
carrer de Sant Cristòfol
carrer de Sant Cristòfol
carr
er
de
Fra
Jac
int
carreter
a de Vic
carreter
a de Vic
carrer de Sa
llent
c. Sant Jo
an d’en Co
ll
carreter
a de Vila
dordis
carretera del Pont de Vilomara
carretera de Gaudí
avin
guda
dels Dol
ors
plaçaPrat dela Riba
més veterà de tots els establiments.Va obrir el 1983 i té una vintena llar-ga de parades. En línia recta, a laconfluència amb el carrer Trieta hiha un Bon Preu que a més a méss’acaba de remodelar. Ha ampliat lasuperfície de venda eliminant, però,l’aparcament que tenia. I ja al finald’aquest itinerari hi ha el Consum,amb un aparcament per a una cin-quantena de vehicles.
Si el recorregut s’acabés aquí hau-ríem comptabilitzat set equipa-ments comercials per abastir-se detot tipus de productes als qualss’hauria d’afegir el mercat de la Fontdels Capellans que se celebra cadadimarts. Tot plegat en una àrea onviuen unes 13.285 persones, segonsla població per barris de l’Ajunta-ment corresponent a l’any 2017, si escomptabilitzen els de la Sagrada Fa-mília, Font dels Capellans, Balcona-da i Cal Gravat, que són els més prò-xims a l’avinguda dels supermercats.
El més densament poblat és el dela Sagrada Família, que és, de fet, ones concentren la major part delsequipaments comercials, amb7.321. És el segon barri amb més ha-bitants de Manresa després del de laCarretera de Santpedor (12.914).
L’opinió dels paradistesEls paradistes del mercat de la Sa-grada Família estan amoïnats perl’encerclament de grans equipa-ments comercials. Però en algunscasos hi veuen una oportunitat en elsentit que aquests establiments pu-guin atraure gent al mercat que bus-qui productes frescos de qualitat i unbon servei i tracte. El president delmercat, José Pallarès, afirma que «depreocupats n’hem d’estar sempre.Ens han posat un gegant al costat»,però que la qualitat i el bon servei ésla clau per plantar cara.
Paqui García és una de les para-distes. Opina que els grans equipa-ments comercials haurien d’anar alspolígons i no al nucli urbà, però tam-bé comenta que «el que tenim aquíno ho tenen allà. És cert que un copal súper el client compra de tot, peròno hi ha la qualitat i encara menys elservei que oferim nosaltres». MariCarmen Sánchez, una altra paradis-ta, pensa que la competència se la
fan entre els supermercats. «Quicompra productes frescos a l’hiper-mercat o al supermercat ja no va almercat. En canvi, a qui li agrada elproducte fresc i el tracte, que et de-mana per exemple una recepta, javenen. És un servei que per molt quevulguin no poden donar», opina. Jo-sep Aguilera, del mercat, afirma quejo lluito amb un producte «elaboratper nosaltres, que fem diàriament ique cuidem molt». En aquest cas lle-gums i plats cuinats. «En altres comqueviures no pots competir. Jo sem-pre dic que tenim una clientela moltfidel, ens coneixem, i has de lluitaramb els teus productes, el servei i eltracte de tu a tu».
Si el recorregut el continuéssimcap als polígon dels Dolors, al sectorde la Pujada Roja, hi trobaríem en-cara més grans superfícies per arro-donir l’oferta. El Lidl, l’Aldi i el BonPreu-Esclat. Aquest últim es va inau-gurar el desembre del 2016. Té 2.400metres quadrats de superfície i vasuposar una inversió de 9,6 milionsd’euros. Per poder créixer en espaide vendes, Aldi es va traslladar on ésara a l’estiu del 2017, i Lidl també vafer fa un temps reformes de millora.
Malament no els deu anar a lamajoria dels supermercats que hi haal Sant Cristòfol tenint en compteque s’han anat expandint per altrespunts de la ciutat o ja disposen d’al-tres equipaments. Mercadona tétres súpers a Manresa: el del SantCristòfol, el de l’avinguda Universi-tària i el del Francesc Moragas. BonPreu va obrir l’Esclat el desembre del2016 i acaba de renovar de dalt a baixel del carrer Trieta. Consum tambéha obert ara fa poc un altre super-mercat al carrer del Bruc, i Condisha fet el mateix al Sant Joan Baptistade La Salle.
La presidenta de la Cambra deComerç i Indústria de Manresa,Sílvia Gratacòs, considera que laconcentració d’equipaments co-mercials al sector de la SagradaFamília fluctua «entre la casualitati el que no és normal», però asse-gura que les empreses «estudienmolt bé on volen ubicar-se». Afir-ma que és evident que s’ho ru-mien molt i que «no pensen en elsbarris sinó segurament on hi haenllaços o futurs enllaços amb laronda, sortides i tenir bons apar-caments per atraure gent no no-més de la ciutat sinó de fora».
Altres factors a tenir en compte,opina Gratacòs, són els interessosque puguin tenir els ajuntaments,«i no només el de Manresa», per-què les superfícies comercials escol·loquin en punts estratègics iaportin diners per a la urbanitza-ció d’un carrer o d’un sector, pro-jecte que les arques municipalsno podrien assumir. «Això ho pa-guem tots i no aporta més riquesaa la ciutat, sinó al contrari».
Mercadona ha assumit bonapart del cost de la urbanització delnou carrer Pilar Bertran Vallès, en-tre la carretera del Pont de Vilo-mara i el Sant Cristòfol, un projec-te d’un milió d’euros. Gratacòs re-corda que quan es va instal·lar al’avinguda Universitària es vareordenar tota la zona dels Amet-llers, a la Mion, però que no ha ser-
vit perquè sorgís una nova tramacomercial de botigues petites. «Alcontrari. No sempre són tractoresi ha acabat fent extingir el comerçde proximitat». Això, diu Grata-còs, sumat a les compres per in-ternet, «l’únic que fa és esmorteiri fer desaparèixer el comerç detota la vida». Recorda, però, queamb el canvi del Mercadona delSant Cristòfol pel de la carreterade Vic «ha substituït metres d’unlloc per un altre».
«Des de la Cambra el que femés defensar el petit comerç, i tot elque sigui que facin els ajunta-ments per pagar peatges i donarmetres comercials a grans empre-ses a canvi de temes urbanístics abaix cost no aporta res a mitjà illarg termini».
Per a la presidenta de la Cam-bra de Comerç, hi ha un canvi demodel comercial imparable. «Lesempreses petites ens hem d’espe-cialitzar, fer-ho més bé que ningúi amb preus competitius» i unir-seper fer front a les grans empreses.Per això reclama una llei de pro-tecció del petit comerç.
Gratacòs reivindica el petit co-merç i el de proximitat, el que «potpatir més danys col·laterals i xocarfrontalment» amb les grans su-perfícies. El que pot acabar pas-sant és que tanqui «aquell comerçpensat per al barri, per a aquellagent que no necessita fer la com-pra d’un sol cop».
J.M. MANRESA
«Les empreses estudien moltbé on volen ubicar-se»
Sílvia Gratacòs PRESIDENTA DE LA CAMBRA DE COMERÇ I INDÚSTRIA DE MANRESA
ARXIU/CARLES BLAYA
A l’entorn dels comerços hiviuen poc més de 13.000persones, la major part al barri Sagrada Família
El nou Mercadona va obrir elmes passat al Sant Cristòfol i esva afegir a tots el que ja hi haen aquest eix del nucli urbà
El barri de la Sagrada Família deManresa «està col·lapsat de super-mercats», afirma la presidenta del’associació de veïns, Marina Hos-ta. «Però tant o més que això empreocupa moltíssim els proble-mes de trànsit al carrer Sant Cris-tòfol». És on es concentren la ma-joria d’aquest tipus d’establimentscomercials. Això, afegit al fet queés pràcticament l’única via de sor-
tida de tot el sector dels Trullols,Sagrada Família i Font en direccióal centre, fa que la mobilitat no si-gui fàcil. Per a Hosta, és directa-ment «un desastre». Segons laseva opinió, els conductors hau-rien d’agafar el costum d’anar perles rondes per evitar el trànsit pelnucli urbà. De la futura avingudadels Països Catalans no n’esperagaire fins que no es faci el tram Vi-ladordis-Trullos.
J.M. MANRESA
L’AVV de la Sagrada Famíliatem pel trànsit al Sant Cristòfol
Regió7
Sílvia Gratacòs presideix la Cambra de Comerç i Indústria de Manresa
MERCAT AMBULANT DE LA FONT
DELS CAPELLANS
carrer
de Joa
n Fust
er
Com
a i G
alí
pujad
a Roja
carretera de Viladordis
Economia | Sílvia Gratacòs | Actualitzat el 15/01/2020 a les 13:12
La Formació Professional milloraadequadamentEl dilluns dia 13 de gener es va presentar l'Estudi d'Inserció dels Ensenyaments Professionals2019, elaborat conjuntament pel el Departament d'Educació i el Consell General de Cambres deCatalunya. Aquest informe ens dona algunes dades per pensar que la formació professionalmillora adequadament, sobretot per aquelles formacions relacionades amb el món industrial i en lamodalitat de Formació Dual.
A la Catalunya Central tenim un exemple clar del que és la inserció laboral en les branques deformació professional amb la Fundàció Lacetània. Aquesta fundació, nascuda de les voluntats de laCambra de Comerç de Manresa, la Patronal Metal·lúrgica i l'Institut Lacetània, es va crear l'any1990 i no ha parat de créixer durant aquest darrers 30 anys, incorporant en els seus òrgans degovern representacions de les entitats públiques i privades del Bages i assolint un model d'èxitentre els estudis professionals i la inserció en les empreses. L'any 2001 la pròpia Fundació vaimpulsar la creació del Centre de Formació Pràctica, el CFP, que també sorgeix de la voluntat de lesempreses del metall i algunes institucions de la comarca per oferir formació continuada alsprofessionals de les empreses del sector, així com formació especialitzada a d'altres professionalsamb l'objectiu d'augmentar la seva ocupabilitat.
Avui dia la Fundació Lacetània no solament l'integra l'Institut Lacetània sinó també tots elsaltres instituts de la comarca que tenen graus formatius en els seus ensenyaments. Aquestaentitat fa convergir les necessitats dels estudiants que volen fer pràctiques amb les d'aquellesempreses que volen acompanyar en aquesta formació a aquest nois i noies, per acabar tenintmés oportunitats en el món laboral.
Per tant, aquells empresaris i institucions que el 1990 ja van detectar la necessitatd'augmentar el prestigi de la formació professional en benefici de tots, ara veuen com el temps elsha donat la raó.
Segons l'estudi, els estudiants de formació professional de grau mitjà i grau superior tenenmés inserció i millors sous en les disciplines industrials, però cal afegir que en els darrers anyss'està implementant l'FP dual, que alterna la formació al centre educatiu i a l'empresa i que, a més,estableix un sistema de remuneració per aquests estudiants. Actualment a Catalunya un 20% delsalumnes estudia en aquesta disciplina, encara lluny però de la mitjana europea, que està en el 30%.
En la presentació, el president del Consell General de Cambres de Catalunya, atenent a unademanda de les 13 Cambres catalanes, va demanar la participació de l'ens en la Comissió delSistema de Qualificació i Formació Professional, del qual n'estem exclosos incomprensiblement.
Des de la Catalunya Central hem de continuar apostant per la formació professional com a mitjàper a la inserció de molts del nostres joves i la reinserció d'aquelles persones que han quedatexcloses del mercat de treball temporalment. Els instituts necessiten inputs a l'hora de plantejarquins graus s'han de sol·licitar a l'administració per aconseguir fórmules d'èxit, i per això laparticipació de les empreses és fonamental. Estem en un moment de canvi de models industrials itecnològics i no podem perdre cap oportunitat.
Pàgina 1 de 1
https://www.naciodigital.cat/manresa/opinio/20798/formacio/professional/millora/adequadament
17/1/2020 Territori obre una porta a ampliar a tots els dies i hores els descomptes de la C-16 - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
https://www.regio7.cat/bages/2020/01/17/territori-obre-porta-ampliar-tots/591668.html 1/7
0
regió7.cat » Bages » Notícies de Manresa
Territori obre una porta a ampliar atots els dies i hores els descomptesde la C-16La conselleria es mostra disposada a trobar fórmules si hi ha nou pressupost perestendre les bonificacions
David Bricollé 16.01.2020 | 23:04
El departament de Territori i Sostenibilitat de la
Generalitat ha obert la porta a una de les principals
Clip de vídeo: Objetos
Visitar sitio
Clip de vídeo: Calle
Visitar sitio
Clip de vídeo: Tecnología
Visitar sitio
Clip de vídeo: Ciuda
Visitar siti
Clip de vídeo: AntecedentesSpeed. Abstract night driving montage. Fast-paced animation, featuring lights...Shutterstock
Fet Divers Manresa Bages Berguedà Cerdanya/Alt Urgell Solsonès Anoia/Baix Llobregat Moian
Serveis 17 de gener de 2020
Ma14
Local Més Notícies Esports Economia Opinió Cultures Oci Vi
Notícies de Manresa
SUBSCRIU-TE
17/1/2020 Territori obre una porta a ampliar a tots els dies i hores els descomptes de la C-16 - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
https://www.regio7.cat/bages/2020/01/17/territori-obre-porta-ampliar-tots/591668.html 2/7
demandes del Bages en matèria de comunicacions
viàries. La d'ampliar els principals descomptes que
s'apliquen actualment a l'autopista Terrassa-
Manresa a tots els dies i hores de l'any.
Aquesta era una de les principals demandes que li
va traslladar ahir al conseller, Damià Calvet, una
delegació formada per representants del Consell
Comarcal del Bages, l'Ajuntament de Manresa, la
Cambra de Comerç i Indústria i Consorci Viari de la Catalunya Central. I una de les conclusions que en
van treure, segons va exposar el vicepresident primer de l'ens comarcal i president del Consell
d'Alcaldes, Eloi Hernández, va ser que la conselleria va mostrar una «bona predisposició per trobar
fórmules» que permetin accentuar el trasllat de vehicles de la C-55 cap a la C-16. Per aquest motiu,
segons Hernández, «s'ha vist raonable estudiar l'ampliació de les bonificacions al peatge de la C-16 en
el marc de la disponibilitat dels pressupostos per aconseguir que, efectivament, funcioni com a ronda
gratuïta».
Cal recordar que a la barrera de Castellbell/Sant Vicenç de l'autopista Terrassa-Manresa s'apliquen en
aquests moments dos tipus de descompte amb caràcter general (tots ells amb l'ús imprescindible de
Teletac o d'una aplicació de mòbil de pagament dinàmic).
D'una banda, des del 1999 hi ha vigents les bonificacions que suposen una rebaixa del 45% sobre les
tarifes íntegres, que s'apliquen de dilluns a divendres no festius durant les 24 hores del dia. A aquestes
s'hi van afegir l'1 de gener del 2016 uns nous descomptes que permeten que entrant a l'autopista des
d'aquesta barrera cap al nord (i a l'inrevés) el peatge sigui gratuït. Però en aquest cas, és efectiu només
en unes franges horàries, també de dilluns a divendres no festius (en concret, de 7 a 2/4 d'11 del matí i
de 5 a 9 de la tarda, que es consideren hores punta). Per tant, si la Generalitat fes efectiva la demanda
que li ha fet arribar la comarca (i a la que ahir va mostrar bona predisposició), els usuaris es podrien
beneficiar també de tots aquestes modalitats de descomptes els cap de setmana i festius i, en el segon
cas, a totes les hores del dia.
La reunió ha tingut lloc un mes després del Consell d'Alcaldes i Alcaldesses del Bages del que en va
sortir un manifest unitari de forces polítiques i agents econòmics i socials en què es fixava una dotzena
de prioritats pel que fa a la mobilitat viària i ferroviària de les comarques centrals amb l'Àrea
Metropolitana de Barcelona. Unes demandes que ahir es van posar damunt la taula del departament i
que, segons Eloi Hernández, «la conselleria en va valorar la rigorositat del document».
Alternatives al tram de Castellgalí
Cpdl'Elin
Sal'o
Reunió d'ahir al matí entre representants de la conselleria de
Territori i la delegació del Bages ccb
17/1/2020 Territori obre una porta a ampliar a tots els dies i hores els descomptes de la C-16 - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
https://www.regio7.cat/bages/2020/01/17/territori-obre-porta-ampliar-tots/591668.html 3/7
Compartir a TwitterCompartir a Facebook
Entre les demandes més rellevants, a banda de la de l'ampliació dels descomptes a l'autopista, hi ha la
de que, en el cas de la C-55, el departament de Territori avanci com a mínim en l'execució del que
anomenen variant de Castell-galí, fins a arribar al desdoblament en la seva totalitat de Manresa a
Castellbell. És a dir, que es materialitzi el tram central, dels tres en què es va dividir el projecte de
desdoblament d'aquesta car-retera entre Manresa i Castellbell, redactat des de fa quatre anys. Es tracta
de l'únic tram en què es preveia modificar totalment el traçat actual. En aquest cas, segons va
expressar el vicepresident del Consell del Bages, tot i que hi van trobar receptivitat, els representants
del territori no van formular cap concreció i van respondre que estudiarien aquesta i altres possibles
alternatives que siguin econòmicament assumibles.
Pel que fa a les obres que hi ha en curs en aquesta carretera al tram de Monistrol de Montserrat, i que
actualment estan aturades (segons el departament, en espera que passi el període de baixes
temperatures per poder treballar en les tasques d'asfaltatge de nit ), el departament va garantir que
s'acabaran en els propers mesos. I que aquest mateix any es licitarà l'execució d'un nou projecte, el que
ha de permetre crear un nou tram amb un carril d'avançament entre Sant Vicenç i Castellgalí.
La trobada també va servir per fixar altres accions que la Generalitat preveu per al territori i que
consistiran en accions per fer més àgil el transport en autobús i també l'estudi de millores a la línia de
Ferrocarrils.
Alhora, es va acordar constituir una taula bilateral de caràcter permanent entre la conselleria i el
territori, amb la participació de representants polítics i socioeconòmics, que es convocarà de manera
imminent per traslladar al conjunt del territori els detalls de les diferents peticions i actuacions que
s'executaran.
Més informació
La Generalitat veu amb bons ulls ampliar les bonificacions de la C-16 les 24 hores del dia.
El Consell Comarcal del Bages contracta 32 persones en situació d'atur.
Artés iniciarà aquest gener les reformes a l'annex del museu com a espai polivalent.
Rep les nostres newsletters al teu email APUNTA-T'HI
La
pe
El
gru
C
Temes relacionats: Bages C-16 Consell Consell Comarcal del Bages
Municipis | Redacció | Actualitzat el 16/01/2020 a les 15:12
Territori veu amb bons ulls ampliarles bonificacions de l'autopistaTerrassa - Manresa les 24 hores deldiaRepresentants del Consell Comarcal del Bages, Ajuntament de Manresa,Cambra de Comerç i Consorci Viari de la Catalunya Central es reuneixen amb elconseller Calvet
Membres d'institucions del Bages a Territori i Sostenibilitat amb el conseller Calvet | CCBages
El departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya veu amb bons ullsampliar les bonificacions de la C-16 les 24 hores del dia. Aquesta ha estat una de les principalsconclusions de la reunió que han mantingut aquest matí a Barcelona representants del ConsellComarcal del Bages, Ajuntament de Manresa, Cambra de Comerç i Indústria i Consorci Viari dela Catalunya Central amb el conseller Damià Calvet.
En el marc de la reunió, el territori ha traslladat a la conselleria la declaració institucional del Conselld'Alcaldes i Alcaldesses de desembre en què es fixaven tot un seguit de prioritats pel que fa a lamobilitat viària i ferroviària de les comarques centrals amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Laconselleria ha valorat la rigorositat del document i ha destacat que compta amb el suport unànimedel territori.
Trànsit a la C-16
La conselleria ha mostrat una bona predisposició per trobar fórmules que permetin accentuar eltrasllat de vehicles de la C-55 a la C-16. Per aquest motiu s'ha vist raonable estudiar l'ampliació deles bonificacions al peatge de la C-16 en el marc de la disponibilitat dels pressupostos peraconseguir que, efectivament, funcioni com a ronda gratuïta. Pel que fa al construcció de la variantde la C-55, el Govern ha assegurat que és una obra que requereix una gran inversió i quen'estudiarà propostes que siguin econòmicament assumibles.
Pàgina 1 de 2
https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/88258/territori/veu/amb/bons/ulls/ampliar/bonificacions/autopista/terrassa/manresa/24/hores/dia
A curt termini
El departament de Territori i Sostenibilitat ha estat sensible a les peticions traslladades des delBages i ha destacat les accions de millora de la seguretat viària a la C-55 més immediates. Són eltram en obres passat el terme municipal de Monistrol de Montserrat, que s'acabarà els propersmesos, i el projecte del ramal d'accés a la carretera en sentit sud a l'alçada de Sant Vicenç deCastellet, que es licitarà properament.
Altres qüestions
La trobada també ha servit per fixar altres millores que la Generalitat preveu per al territori i queconsistiran en accions per fer més àgil el transport en autobús i també l'estudi de millores a lalínia de Ferrocarrils de la Generalitat, que el departament de Territori i Sostenibilitat té com aprioritat.
Bilateralitat amb el territori
En el marc de la reunió, s'ha reafirmat la voluntat de mantenir una relació de bilateralitat amb elterritori perquè esdevingui l'interlocutor amb el Govern alhora de planificar les accions necessàriesde millora en matèria d'infraestructures. Aquesta relació directa també es vol traslladar en lesgestions pendents que s'hauran de fer a Madrid amb el Ministeri de Foment en què Generalitat iterritori aniran plegats per reivindicar les millores pendents a la línia R4 de Rodalies.
En paral·lel, es constituirà una taula bilateral de caràcter permanent entre la conselleria i el territori,amb la participació de representants polítics i socioeconòmics, que es convocarà de maneraimminent per traslladar al conjunt del territori els detalls de la reunió d'avui i concretar les diferentspeticions i actuacions que s'executaran.
Pàgina 2 de 2
https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/88258/territori/veu/amb/bons/ulls/ampliar/bonificacions/autopista/terrassa/manresa/24/hores/dia
El departament de Territori iSostenibilitat de la Generalitat haobert la porta a una de les princi-pals demandes del Bages en ma-tèria de comunicacions viàries. Lad'ampliar els principals des-comptes que s'apliquen actual-ment a l'autopista Terrassa-Man-resa a tots els dies i hores de l'any.
Aquesta era una de les princi-pals demandes que li va traslladarahir al conseller, Damià Calvet,una delegació formada per repre-sentants del Consell Comarcal delBages, l'Ajuntament de Manresa,la Cambra de Comerç i Indústriai Consorci Viari de la CatalunyaCentral. I una de les conclusionsque en van treure, segons va ex-posar el vicepresident primer del'ens comarcal i president delConsell d'Alcaldes, Eloi Hernán-dez, va ser que la conselleria vamostrar una «bona predisposicióper trobar fórmules» que perme-tin accentuar el trasllat de vehiclesde la C- cap a la C-. Per aquestmotiu, segons Hernández, «s’havist raonable estudiar l’ampliacióde les bonificacions al peatge dela C- en el marc de la disponi-bilitat dels pressupostos per acon-seguir que, efectivament, funcionicom a ronda gratuïta».
Cal recordar que a la barrera deCastellbell/Sant Vicenç de l’auto-pista Terrassa-Manresa s’apli-quen en aquests moments dos ti-
pus de descompte amb caràctergeneral (tots ells amb l’ús impres-cindible de Teletac o d’una apli-cació de mòbil de pagament dinà-mic).
D’una banda, des del hi havigents les bonificacions que su-posen una rebaixa del sobreles tarifes íntegres, que s’apliquende dilluns a divendres no festiusdurant les hores del dia. Aaquestes s’hi van afegir l’ de ge-ner del uns nous descomp-tes que permeten que entrant al’autopista des d’aquesta barreracap al nord (i a l’inrevés) el peatgesigui gratuït. Però en aquest cas,és efectiu només en unes frangeshoràries, també de dilluns a di-
vendres no festius (en concret, de a / d’ del matí i de a de latarda, que es consideren horespunta). Per tant, si la Generalitatfes efectiva la demanda que li hafet arribar la comarca (i a la queahir va mostrar bona predisposi-ció), els usuaris es podrien bene-ficiar també de tots aquestes mo-dalitats de descomptes els cap desetmana i festius i, en el segon cas,a totes les hores del dia.
La reunió ha tingut lloc un mesdesprés del Consell d’Alcaldes iAlcaldesses del Bages del que enva sortir un manifest unitari deforces polítiques i agents econò-mics i socials en què es fixava unadotzena de prioritats pel que fa a
la mobilitat viària i ferroviària deles comarques centrals amb l’ÀreaMetropolitana de Barcelona.Unes demandes que ahir es vanposar damunt la taula del depar-tament i que, segons Eloi Hernán-dez, «la conselleria en va valorarla rigorositat del document».
Alternatives al tram de CastellgalíEntre les demandes més relle-vants, a banda de la de l’ampliaciódels descomptes a l’autopista, hiha la de que, en el cas de la C-,el departament de Territori avancicom a mínim en l’execució delque anomenen variant de Castell-galí, fins a arribar al desdobla-ment en la seva totalitat de Man-
resa a Castellbell. És a dir, que esmaterialitzi el tram central, delstres en què es va dividir el projectede desdoblament d’aquesta car-retera entre Manresa i Castellbell,redactat des de fa quatre anys. Estracta de l’únic tram en què es pre-veia modificar totalment el traçatactual. En aquest cas, segons vaexpressar el vicepresident delConsell del Bages, tot i que hi vantrobar receptivitat, els represen-tants del territori no van formularcap concreció i van respondre queestudiarien aquesta i altres possi-bles alternatives que siguin eco-nòmicament assumibles.
Pel que fa a les obres que hi haen curs en aquesta carretera altram de Monistrol de Montserrat,i que actualment estan aturades(segons el departament, en espe-ra que passi el període de baixestemperatures per poder treballaren les tasques d’asfaltatge de nit ),el departament va garantir ques’acabaran en els propers mesos.I que aquest mateix any es licitaràl’execució d’un nou projecte, elque ha de permetre crear un noutram amb un carril d’avançamententre Sant Vicenç i Castellgalí.
La trobada també va servir perfixar altres accions que la Genera-litat preveu per al territori i queconsistiran en accions per fer mésàgil el transport en autobús i tam-bé l’estudi de millores a la línia deFerrocarrils.
Alhora, es va acordar constituiruna taula bilateral de caràcter per-manent entre la conselleria i el te-rritori, amb la participació de re-presentants polítics i socioeconò-mics, que es convocarà de mane-ra imminent per traslladar al con-junt del territori els detalls de lesdiferents peticions i actuacionsque s’executaran.
DAVID BRICOLLÉ MANRESA
Territori obre una porta a ampliar a totsels dies i hores els descomptes de la C-16La conselleria es mostra disposada a trobar fórmules si hi ha nou pressupost per estendre les bonificacions
CCB
Reunió d’ahir al matí entre representants de la conselleria de Territori i la delegació del Bages
Regió7DIVENDRES, 17 DE GENER DEL 20208
SOCIETATBAGES
Sant Joan de Vilatorrada man-tindrà en l’oferta inicial per al cursvinent les cinc línies de P que téa les escoles del municipi. Des-prés de les reunions mantingudesamb el departament d’Educacióper part de les direccions dels trescentres d’infantil i primària (Coll-baix, Ametllers, Joncadella) i la re-
gidora d’Educació, Elia Tortolero,s’ha acordat que abans de lapreinscripció no es tancarà cap lí-nia de P i que, per tant, l’ofertaeducativa inicial d’enguany seràde cinc línies.
Segons Tortolero, «som cons-cients dels números que tenimper la demografia de Sant Joanbaixa, però vam acordar que vo-
líem fer aquest vot de confiançaper si venen alumnes d’altres mu-nicipis i no tancar la línia abans dela preinscripció». Si finalment nos’omplen els cinc grups «somconscients que s’haurà de reta-llar», assegura.
Amb aquest acord es compleixla moció que es va aprovar al plemunicipal del de desembre
passat. La proposta, presentadaper l’equip de govern format perAlternativa per Sant Joan i el PartitSocialista de Catalunya (PSC), vaser recolzada per tots els grupspolítics amb representació al con-sistori, que es van posicionar a fa-vor de no tancar una línia de Pabans de la preinscripció.
L’Ajuntament de Sant Joan haassegurat que «se seguirà defen-sant el valor educatiu que tenimen ser un dels pocs municipis detot Catalunya amb una poblaciód’. habitants i tots els cen-tres educatius públic».
REDACCIÓ/Q.C. SANT JOAN DE VILATORRADA
Sant Joan mantindrà les cinc línies deP3 en l’oferta inicial per al curs vinent
ARXIU/ENRIC BADIA
Elia Tortolero, regidora d’Educació
ANYS
A Navarcles, a l’Espai Cultural El Coro del 10 al 19 de gener
EXPOSICIÓ ITINERANT 40È ANIVERSARI
Instantànies de quatre dècades cabdals
Amb el suport de:
20/1/2020 La Cambra promou una trobada entre Àngels Chacón i empreses locals - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
https://www.regio7.cat/economia/2020/01/18/cambra-promou-trobada-angels-chacon/591915.html 1/5
regió7.cat » Economia » Notícies de Manresa
La Cambra promou una trobadaentre Àngels Chacón i empreseslocalsRedacció 17.01.2020 | 23:15
La Cambra de Comerç de Manresa ha promogut una trobada entre la consellera d'Empresa i
Coneixement de la Generalitat, Àngels Chacón, i diferents empreses del Bages per intercanviar
impressions sobre la situació econòmica del territori. A la trobada han participat una vintena
d'empreses, a més de l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, i responsables del departament d'Empresa.
Els participants han traslladat a la consellera les seves inquietuds en temes com la formació i les
dificultats de les empreses per trobar professionals qualificats. A més, es va posar damunt la taula el
dèficit que pateix la comarca pel que fa a comunicacions viàries i ferroviàries. També la manca de sòl
industrial qualificat i de grans dimensions. La consellera, per la seva banda, ha parlat de la nova Llei de
Cambres i ha refermat el compromís del Govern per tirar endavant aquesta llei, que ha de definir les
funcions i el finançament d'aquests organismes.
Grados y Másters online SOLICITA TU BECASOLICITA TU BECA
INGENIERÍA Y PROGRAMACIÓN
Squarespace Website BuilderMake and manage your own professional website with Squarespace's all-in-one platform. Squarespace
Empresa Viva Aula d'Economia i Empresa Guia de professionals Empreses locals Ocupació tucasa
Serveis 18 de gener de 2020
Ma11
Local Més Notícies Esports Economia Opinió Cultures Oci Vi
Notícies de Manresa
SUBSCRIU-TE
Economia i Empresa | Redacció | Actualitzat el 17/01/2020 a les 15:27
La Cambra promou una trobadaentre la consellera Àngels Chacón iempreses del territoriS'hi han tractat temes com la nova Llei de Cambres, les infraestructures o lamanca de sòl industrial
La consellera Àngels Chacón amb empresaris del Bages | Cambra
La Cambra de Comerç de Manresa ha promogut una trobada entre la consellera d'Empresa iConeixement de la Generalitat, Àngels Chacón, i diferents empreses del Bages, que ha servit perintercanviar impressions sobre la situació econòmica del territori. A la trobada hi han participat unavintena d'empreses, a més de l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, i diferents responsables deldepartament d'Empresa.
Els participants han traslladat a la consellera les seves inquietuds en temes com la formació i lesdificultats de les empreses per trobar professionals qualificats. En aquest sentit, han exposat lanecessitat d'incrementar l'oferta de titulacions de formació professional i de promoure lesvocacions en l'àmbit industrial. També s'ha parlat d'internacionalització i del paper de la Cambraper complementar l'oferta d'accions de promoció internacional que s'impulsen des d'Acció, l'agènciade la Generalitat de Catalunya per a la competitivitat de l'empresa.
Pel que fa a les infraestructures, s'ha tornat a posar sobre la taula la situació de dèficit que pateixla comarca pel que fa a comunicacions tant viàries com ferroviàries. També la manca de sòlindustrial qualificat i de grans dimensions, el que posa en perill els plans d'expansió d'algunes
Pàgina 1 de 2
https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/88278/cambra/promou/trobada/entre/consellera/angels/chacon/empreses/territori
empreses. En aquest sentit, els empresaris han demanat a la consellera que la Generalitatassumeixi un paper de coordinació supramunicipal que contribueixi a posar ordre en l'ofertadisponible i faciliti la implantació d'empreses al territori.
La consellera, per la seva banda, ha parlat de la nova Llei de Cambres i ha refermat el compromísdel govern per tirar endavant aquesta llei que ha de definir les funcions i el finançament que hande tenir les Cambres de Comerç. També ha fet referència al projecte de Llei de facilitació del'activitat econòmica, una normativa pionera a Europa que vol impulsar la implantació de projectesempresarials estratègics.
Pàgina 2 de 2
https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/88278/cambra/promou/trobada/entre/consellera/angels/chacon/empreses/territori
Artur Masapel·lava al Bagesa l’esperit de SantBenet per a la«reconstruccióde Catalunya» UNES 800 PERSONES VANESCOLTAR EL PRIMER DISCURSDEL CANDIDAT DE CIU
RAFA MARTÍNEZJugador santpedorenc del RETAbet BilbaoEl capità de l’equip basc està contribuint a lagran campanya de l’equip, classificat per jugarla fase final de la Copa del Rei de bàsquet.
LA TALAIA
SIMPLEMENT, NO
E l conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, varebre dijous una àmplia representació d’ajuntaments,partits i societat civil del Bages, constituïts en una plata-forma que persegueix millores en les comunicacions
amb l’àrea metropolitana, avui clarament deficients per l’estretorde la C-55, la lentitud de FGC, la precarietat de Renfe i els preusabusius de la C-16, l’autopista més cara de l’Estat considerada totaella i la tercera més cara considerant només el tram de Terrassa aManresa. Els representants del Bages, després de molts anys dedonar-hi voltes, han pogut reunir arguments, propostes i alternati-ves formulades amb molt coneixement i qualitat tècnica. El conse-ller va escoltar les exposicions i la seva resposta va ser: no tan-quem la porta a millorar els descomptes a l’autopista, però sempreque tinguem més diners quan aprovem el nou pressupost. O sigui:feu el que estigui a la vostra mà perquè el pressupost de la Genera-litat s’aprovi i, quan tinguem més diners, ja en parlarem. La fórmu-la de «si podem no ho descartem» és molt educada, però equival aun no exactament igual que si hagués dit, simplement, no.
ESTRELLES I ESTRELLATS
Director: Marc Marcè i Casaponsa. Director adjunt: Xavier Domènech i Sala.Caps d’àrea: Enric Badia (Societat), Carles Blaya (Economia i Arreu) i Francesc Galindo (Manresa). Caps de secció:David Bricollé (Bages), Xavier Prunés (Esports), Susana Paz (Cultures).Cap d’àrea d’administració i distribució: Sandra Espinal.Cap de publicitat: Joan Pedreira.
CONSELL ASSESSOR: Gonçal Mazcuñán, Valentí Martínez, Antoni Dalmau, Albert Rumbo, RamonSegués, Jordi Vilaseca, Àngels Freixanet, Josep M. Descals, Xavier Obradors, Jordi Singla, DelfinaCorzán, Albert Cots, Assumpta Pla, Enric Martí, Anna Solsona, Alba Baltiérrez, Valentí Oviedo, AitorMoll, Ainhoa Moll, Joan Serra, Fèlix Noguera, i Marc MarcèEDITA: EDICIONS INTERCOMARCALS (EISA)Gerent: Fèlix Noguera i Carrillo
BERGA:Font del Ros, 1. 08600. Telèfon: 93 822 12 19 . Fax: 93 822 03 99. SOLSONA: Pujada del Seminari s/n - Edifici Seminari, despatx 8 . 25280. Telèfon:973 48 30 08. Fax: 973 48 24 93.http://www.regio7.cat
L’ADREÇADOR PER GALDRIC SALA
REDACCIÓ, ADMINISTRACIÓ, DISTRIBUCIÓ I PUBLICITATcarrer Sant Antoni Maria Claret, 32. 08243. Manresa
TELÈFON
93 877 22 33FAX
93 874 03 52ADREÇA ELECTRÒNICA
PROHIBIDA TOTA REPRODUCCIÓ ALS EFECTES DEL’ARTICLE 32.1, PARÀGRAF SEGON DE LA LPI.© Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa. 2018.Tots els drets reservats. Aquesta publicació nopot ser reproduïda ni totalment ni parcialment,ni transmesa per cap tipus de mitjà, sense elpermís per escrit de la direcció.
Imprimeix:Impressions Intercomarcals SADipòsits legals:Edició Manresa, B-44983-78.ISSN: 1137-5655.
Difusió controlada perREGIÓ7 expressa les seves pròpies opinions únicament a l’Editorial i respecta, com a publicació oberta i plural, la dels seus articulistes i clients publicitaris.
FAX DE PUBLICITAT
93 874 16 12
REGIÓ7
ESTRELLA
AJUNTAMENT DE PUIGCERDÀRenovació de la coberta del pavelló de gel.A Puigcerdà, el pavelló degel li és vital. No només per l’activitat esportiva i per poder tenir esportis-tes de primere nivell, sinó perquè la instal·lació és un atractiu turístic. Larenovació de la coberta, en aquest sentit, ha de ser una bona inversió.
ESTRELLA
ANAÏS VILACantautora. La santpedorenca publicarà diven-dres Contradiccions, el seu tercer treball disco-gràfic, on l’artista s’endinsa en un nou territori so-nor amb lletres que no estalvien la crítica social.
ESTRELLA
El poder real de les forces po-lítiques i cíviques de la Ca-talunya Central està definit
i mesurat als peatges de l’autopista.Haurien de posar-hi una placa queho solemnitzés. L’any passat, par-tits, ajuntaments i organitzacionsempresarials, amb l’ajut dels co-muns al Parlament, van plantar-seferms i unànimes contra la imposi-ció a la C-16 d’un sistema que doblael preu a qui no se sotmet a utilitzaruna maquineta que cal contractari pagar, el Teletac. L’alternativa gra-tuïta és una carronya tecnològicaanomenada Satelise, una app debroma que falla tant que crida a es-tar-ne pendent i pot provocar acci-dents. Malgrat la suma de forces, imalgrat la qualitat dels arguments
contra una mesura que és una ca-cicada nítida i indefensable, niraons ni voluntats no van servir deres: o pagues amb Teletac o et costael doble. Alcaldes i líders socials,tanquin la boca i abaixin el cap.Queda clar qui mana. Amb aquestprecedent d’impotència, costacreure que el Bages pot fer algun ti-pus de pressió útil a la Generalitatper aconseguir canvis substancialsen trens i carreteres. Per això, quanla plana major comarcal va anar di-jous a visitar el conseller de Territoriamb propostes detallades i dis-senys elaboradíssims, no és estranyque només aconseguissin bonesparaules. A Barcelona saben que nocal res més. Al capdavall, donar unaresposta educada és gratis.
Marc Marcè
La impotència del Bages
RAS I [email protected]
EL MANRESA GUANYAVA UN PARTIT PLE DE DESPROPÒSITS CONTRA UN RIVAL MOLT FLUIX
El millor, la victòria
Opinió
FA 10 ANYS REGIÓ7 PUBLICAVA...
AGENCIES
Regió7 DISSABTE, 18 DE GENER DEL 2020 23
Casual Dreams SL, la filial del’empresa manresana Tous dedi-cada a la venda d’articles i com-plements de moda, incloent-hi bi-juteria, bosses, marroquineria irellotges, que opera amb la marcaDayaday, ha anunciat als seusempleats la intenció d’iniciar unprocés d’extinció col·lectiva decontractes de treball.
Segons afirmen fonts de lacompanyia, «des que l’any 2013Casual Dreams va adquirir els ac-tius de Dayaday, tant la compa-nyia com els seus treballadors hanfet grans esforços per contrarestaruna situació econòmica desfavo-rable prèvia a la seva adquisició, ifer front a un entorn cada vegadamés exigent d’alta competènciaen el mercat d’articles i comple-ments de moda».
Així i tot, recorden les mateixesfonts en un comunicat, «la situa-ció s’ha tornat cada vegada més
complexa i impossible de revertir,i aquestes condicions han motivatla situació actual i la mesura presaper la companyia».
Dayaday assegura «reconèixerl’esforç i l’excel·lent treball realit-zat per tota la plantilla durant elsúltims anys», i diu «iniciar aquest
procés amb la ferma voluntatd’establir un diàleg amb els repre-sentants dels treballadors i amb elmàxim respecte pels professio-nals de l’empresa, amb l’objectiud’aconseguir el millor acord pos-sible per a totes les parts».
Dayaday va néixer a Galícial’any 2006. L’any 2013 la compa-nyia originalment de Pórtico vaser adquirida per Tous amb la fi-lial Casual Dreams, dirigida perLaura Tous, que va apostar per feruna expansió per incrementar laseva presència en el mercat.
El 2015, Tous va decidir el tras-llat a la capital del Bages dels de-partaments de màrqueting, recur-sos humans i administració deDayaday, serveis que va ubicar al’antic hotel Pere III.
Actualment, la cadena té mésde 60 punts de venda a tot Espa-nya, un dels quals al carrer Gui-merà de Manresa, al xamfrà ambel carrer de Casanova.
CARLES BLAYA MANRESA
Tous anuncia el tancament de lacadena Dayaday i inicia un EROLa companyia diu que «la situació s’ha tornat cada vegada més complexa i impossible de revertir»
Regió7DISSABTE, 18 DE GENER DEL 202034
ECONOMIA
La Sareb posa a la venda unmiler d’habitatges destinats allloguer, el 24% dels quals sónubicats a la província deBarcelona. Els habitatges espoden adquirir a partir dels32.000 euros
1.000HABITATGES QUE
POSA A LA VENDA LASAREB PER LLOGAR
LA COMPANYIALA TENDÈNCIALA XIFRA
Marcadors
Qualitat Pascual vol arribara una producció de 200milions de litres anuals de lleten la seva planta catalana,situada a Gurb, una fita quel’empresa planeja aconseguiren un termini de tres anys.
PascualVOL PRODUIR 200MILIONS DE LITRES
ANUALS A CATALUNYA
El deute de lesadministracions públiques al'Estat s'ha mantingut en els1,194 bilions d'euros eldesembre, i ha registrat unalleugera baixada del 0,03% encomparació amb el novembre
DeuteES MANTÉ ESTABLE
EN ELS 1,194 BILIONSD’EUROS
UNA CADENA QUE TANCA PORTESTous va adquirir Dayaday l’any 2013. Des d’aleshores, diu la companyia, s’han«realitzat grans esforços per contrarestar una situació econòmica desfavorable prèvia a la seva adquisició»
OSCAR BAYONA
Façana de la botiga de Dayaday de Manresa
Catalunya va tancar l’any 2019amb rècord de visitants estran-gers, amb 19,3 milions, i de des-pesa turística, amb 21.360 mi-lions, segons va explicar ahir laconsellera d’Empresa, ÀngelsChacón, que va assegurar que elsdisturbis que hi va haver desprésde la sentència del procés no van
afectar negativament el turisme.En roda de premsa, la conselle-
ra va dir que «Catalunya és mésque Barcelona», i que, tot i els dis-turbis, els mesos d’octubre i no-vembre el turisme estranger a lacomunitat va augmentar l’1,5%.
Catalunya va rebre l’any passat19,3 milions de turistes estran-gers, el 0,8% més que l’any ante-
rior, que van gastar per primeravegada més de 21.000 milionsd’euros, el 4,3% més que el 2018.
La despesa mitjana diària perpersona també va augmentar res-pecte al 2018, concretament el5,3%, i s’ha situat en els 195 euros.Per mercats, destaca el creixe-ment de la despesa dels turistesprocedents dels Estats Units.
EFE BARCELONA
Catalunya acomiada el 2019 amb rècordde visitants estrangers i de despesa turística
Seat ha ampliat la flota de duo-tràilers i gigatràilers, els dos ca-mions de més capacitat i longitudque circulen per les carreteres eu-ropees i que, asseguren, reduei-xen fins a un 30% les emissions deCO2 i un 25% els costos logístics.En un comunicat, la companyiaha explicat que actualment téamb quatre rutes que uneixen la
planta de Martorell amb proveï-dors d'Àlaba, Madrid i Navarra, ique preveuen obrir noves conne-xions en els propers mesos.«L'aposta de SEAT per la sosteni-bilitat i l'eficiència logística formapart del nostre objectiu per reduira zero l'impacte de la producció»,afirma el vicepresident de Pro-ducció i Logística de SEAT, Chris-tian Vollmer.
EFE BARCELONA
Seat amplia la seva flotade duotràilers i gigatràilers
La Cambra de Comerç de Man-resa ha promogut una trobada en-tre la consellera d’Empresa i Co-neixement de la Generalitat, Àn-gels Chacón, i diferents empresesdel Bages per intercanviar im-pressions sobre la situació econò-mica del territori. A la trobadahan participat una vintena d’em-preses, a més de l’alcalde de Man-resa, Valentí Junyent, i responsa-bles del departament d’Empresa.Els participants han traslladat a laconsellera les seves inquietuds entemes com la formació i les difi-cultats de les empreses per trobarprofessionals qualificats. A més,es va posar damunt la taula el dè-ficit que pateix la comarca pel quefa a comunicacions viàries i ferro-viàries. També la manca de sòl in-dustrial qualificat i de grans di-mensions. La consellera, per laseva banda, ha parlat de la novaLlei de Cambres i ha refermat elcompromís del Govern per tirarendavant aquesta llei, que ha dedefinir les funcions i el finança-ment d’aquests organismes.
REDACCIÓ MANRESA
La Cambrapromou unatrobada entreÀngels Chacón iempreses locals