Recull de

Premsa

56 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 21 DE DESEMBRE DEL 2015

Cultura i Espectacles

ot ha anat molt de pressad’ençà que, el febrer vi-nent farà quatre anys,Joan Dausà va debutar

amb Jo mai mai. L’empatiaamb els seus seguidors, un se-gon disc –On seràs demà?– tanben rebut com el primer i, so-bretot, la composició de la ban-da sonora dels films Barcelona,nit d’estiu (Premi Gaudí a la mi-llor música original) i Barcelo-na, nit d’hivern, en les qualstambé participa com a actor,han situat el músic de Sant Fe-liu de Llobregat entre els nomsmés populars del pop catalàd’autor. Joan Dausà retorna alPalau de la Música els dies 27 i28 de desembre, en el marc delFestival del Mil·lenni.

Li ha agafat el gust, al Palau...Sí, és tornar a casa. Fa dos anyshi vam ser molt feliços i, ara,quan pensàvem on tancaraquesta etapa, vèiem que elPalau era el lloc ideal.

Tanquen una etapa, diu?Sí, al Palau s’acabarà una etapade quatre o cinc anys, en la qualhem fet dos discos i dues ban-des sonores. Sento profunda-ment que necessito aturar-me,descansar. I, tot i que no sé qui-na etapa vindrà a continuació,hi ha una cosa dins meu quem’adverteix que alguna cosacanviarà. No m’aturo per fercançons per a un pròxim disc,sinó per descansar i decidir perquè i per a qui canto.

S’ha vist superat, amb tot elque li ha passat en aquestsúltims anys?Cansat, més que superat. No hetingut mai la sensació que sem’escapés res de les mans nihan passat coses que no voliaque passessin. Sóc feliç ambtot el que hem viscut. Però, dela mateixa manera que fa cincanys vaig tenir la forta sensa-ció que necessitava fer un disc,ara en tinc una que em diu quem’he d’aturar. Continuo es-

Ttant ple d’energia, però neces-sito pensar una mica com emrelaciono amb el món de lamúsica a partir d’ara.

Què té ganes de fer?Ja ho veurem. Tinc la impres-sió, en qualsevol cas, que hecantat molt sobre nosaltres. Eltu, el jo, les relacions humanes.I molt poc, en canvi, sobre elque està passant al món. No sési ho faré ara o d’aquí a deuanys, però fa cinc anys que par-lo de l’individu i crec que tocaadoptar un llenguatge més so-cial. Trobo a faltar en les meves

cançons l’èpica d’un LluísLlach, per exemple. M’emocio-nen molt Cançó sense nom,Respon-me... Són cançons decol·lectiu, que jo encara no hetreballat i, sens dubte, m’inte-ressen. Més, fins i tot, que laforça de l’individu. Però, vaja,hi ha moltes coses que m’en-canten i que voldria fer. Hava-neres, per exemple.

Havaneres, diu?Sí, sé que algun dia cantaréhavaneres. M’encanta la can-çó de mar..., però rejovenida,eh? Podria fer-ne un disc aramateix. I, és clar, no cal que di-gui com m’agradaria cantar-les bevent rom cremat i ha-vent-nos menjat un bon arròsdurant les proves de so... Alcapdavall, el lloc on fas un con-cert és essencial. Per això, enaquesta gira n’hem fet algunal cim del Puigmal i d’altresenmig de la neu, amb postesde sol precioses.

Parla sovint en plural, però jafa un temps que no són JoanDausà i els Tipus d’Interès, sinóJoan Dausà a seques...Hi continuen sent, hi han estatsempre, però tots plegats vè-iem que era una marca quedespistava una miqueta. Sem-blava una broma. Al principiem sentia una mica sol si no elsafegia, però ells sempre em vaninsistir que no ho fes. Que era

un projecte més aviat d’autor.

Sorprèn, de les seves cançons,el to amb què parla de la mort,per exemple. Reflecteix comés vostè?Si canto així sobre la mort ésperquè l’entenc així. Relativitzomolt les coses i em puc perme-tre pensar en la tristesa sensecaure en un pou. Les mevescançons procuren assumir que

la vida és plena de momentstristos, però que, si en parles,si els naturalitzes, tot plegat ésmés senzill. Crec que no tenirpor de parlar de la tristesa m’hareconnectat amb mi mateix iamb la gent que pensa així.

Significa un gran pas endavant,per a un artista, quan és capaçde trobar aquest to?Si estàs tranquil amb la vida

Guillem VidalBARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Entrevista Joan Dausà El músic, autor de les cançons de ‘Barcelona, nit d’hivern’, ac

“El cine enriqueix can

❝Necessito aturar-me,descansar i pensaruna mica com emrelaciono amb elmón de la música

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

131000

23625

Diario

1437 CM² - 134%

9168 €

56-57

España

21 Diciembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

| Cultura i Espectacles | 57EL PUNT AVUIDILLUNS, 21 DE DESEMBRE DEL 2015

Neix la ‘Paca’L’APUNT dit líders, i no és això, prou escarmentats van quedar els

artistes del protagonisme absolut d’alguns: els que con-duiran la nova associació són just el contrari. La PAC hanascut amb una veritable voluntat d’ens horitzontal, ambun equip de 25 persones de les quals cinc faran de coor-dinadores, tot desafiant així la llei que els obliga a teniruna estructura jeràrquica. Benvinguts nous temps!Maria Palau

Després del tràgic final de l’associació que va defensar laveu dels artistes durant tres dècades, abans-d’ahir vanéixer en una trobada a Manresa una nova entitat, la Pla-taforma d’Artistes de Catalunya (PAC), amb un sobre-nom ben simpàtic, la ‘Paca’. Té un caràcter singular per-què s’ha tirat endavant amb un procés participatiu entu-siasta per aprovar tant els estatuts com els líders. Hem

i amb tu mateix, et pots cen-trar a buscar altres coses. I jo–tot i qüestionar-me sovintquina és la clau de la felicitat oobligar-me a viure el presentmés del que ho faig– estictranquil amb la vida. Que pu-guis parlar amb tranquil·litatde la tristesa significa, potser,que alguna cosa ja és a lloc.

Quines portes li ha obert ‘Bar-celona, nit d’estiu’ i ‘Barcelona,nit d’hivern’, les dues pel·lículesde Dani de la Orden?Les pel·lícules i jo ens hem re-troalimentat. Hem demostrat,crec, que 1 més 1 poden ser 3.Hi ha hagut una simbiosi ex-traordinària amb en Dani. Elcinema és l’art més potent i téel poder d’enriquir cançons,ja que els dóna profunditatd’imatge, color, fotografia... Elcinema m’ha fet redescobrirla manera de fer música.

Com treballen amb Dani de laOrden la música que li cal perals seus films?Ell té molt clar quin tipus demúsica s’imagina per a les sevespel·lícules i en quin moment.Quan ens passa la pel·lícula, hofa amb una proposta de can-çons que ja existeixen perquèpuguem imaginar el to que vol.I, a partir d’aquí, es pot dir queli fem vestits a mida.

Música, actor, discos, bandessonores... Com sap què ha deser prioritari?He entès que la comunicacióartística pot ser molt rica i va-riada. No m’espanta deixar en-rere un camí i agafar-ne un al-tre. Aquesta mentalitat m’hapermès, per exemple, fer un es-pectacle de música i màgiaamb el Mago Pop o, com dèiem,bandes sonores per al cinema,la qual cosa ni tan sols em plan-tejava. Al final tot es resumeixen un mateix fet: m’agrada, inecessito, comunicar.

Quan sap que és bona unacançó?L’emoció és clau. Una cançó no-més és bona si emociona. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

ctua els dies 27 i 28 al Palau

nçons”

Joan Dausà (SantFeliu de Llobregat,1979), aquestasetmana aBarcelona. Elsdies 27 i 28 dedesembre actuaràal Palau de laMúsica Catalana■ ELISABETH MAGRE

El lector de Tram 83 tasta-rà una manera molt dife-rent d’escriure, una prosaque parteix de la poesia peravançar a ritme de freejazz. “Vaig concebre lanovel·la com un concert,amb moments de conjunt isolos; construïa una intri-ga i després la desconstru-ïa.” Fiston Mwanza Mujila,un jove escriptor congolèsque debuta en el camp de lanarrativa amb aquesta no-vel·la que ha fet alçar les ce-lles als crítics d’arreu, re-corda que a les ciutats delseu país, com Kinshasa iLubumbashi (d’on és origi-nari), es toca música pertot arreu en una mena deciutat bar, com el localTram 83, on transcorregran part de la història.

En aquest bar restau-rant, s’encreuen tota me-na de personatges: prosti-tutes, turistes, pollines,perdularis, editors, nens,estudiants, miners i tambéels dos protagonistes, Rè-quiem i Lucien. “Són dosextrems: mentre que Lu-cien creu que la literaturapot canviar el món i noméssap escriure sense com-prometre’s de manerapràctica, Rèquiem creuque el món està fotut i no espot fer res més que aprofi-tar-se’n.” Mwanza creuque tothom té una mica deRèquiem (el mal) i de Lu-cien (el bé), encara que enel seu cas sembla que pesamés el Lucien. Només calveure la seva visió de la lite-ratura: “La literatura ensajuda a restablir la veri-tat, que a la República De-mocràtica del Congo estàsegrestada per la històriaoficial; l’escriptor pot do-

nar veu als que la versióoficial ha esborrat.”

Potser per això ser es-criptor a l’Àfrica és unperill: “Al meu país, reso-len el problema de la lite-ratura amb violència iempresonen els escrip-tors: literatura i violèn-cia van lligades.”

Mwanza, que actual-ment viu a Graz (Àustria),on prepara el seu doctoraten llengües i literatures ro-màniques, no volia fer capdenúncia explícita sobre

la situació del seu país,una part del qual continuaimmers en la guerra, peròsí que retrata una realitatsocial que esgarrifa, comara el món de les mines dediamants. “Hi ha dones inens que treballen en unadesprotecció total, sobre-tot els nens: els fan baixarpels forats per anar exca-vant; és com anar-los en-terrant en vida, és commorir-se.” També aparei-xen els nens que es venenal millor postor en el Tram83, i d’altres que es pas-segen amb les seves ka-làixnikovs. “La infància noexisteix al Congo... Com espot descriure, això?”

L’escriptor situa Tram83 a la ciutat país, peranar més enllà de les fron-teres i també amb un ob-jectiu molt clar: “Per mi,un país no només és el pre-sident, sinó la població, elsoroll, les olors, l’energiade la gent..., i això passa a

tot arreu.” Una de les lo-calitzacions que aparei-xen com un leitmotiv ésl’estació del Nord: “Voliaparlar del tren, perquè, si aEuropa és símbol de pro-grés i de civilització, al’Àfrica colonial ho és dedeportació, de treball for-çat, de transport de mine-rals i de pillatge. Es podriareescriure la història de lacolonització a partir delpaper del tren.”

La novel·la ha estat pu-blicada per Edicions delPeriscopi i traduïda perAnna Casassas: “Vaig ha-ver de reescriure moltesvegades certs capítols ifins que un amic no emva explicar com funcionenles jam sessions no vaigtrobar el to.” El mateixMwanza va llegir a l’Insti-tut Francès un fragmentde l’original, i la novel·la–entre el rap i la declama-ció– va cobrar vida: erajazz amb paraules. ■

El congolès Fiston Mwanza Mujila capta l’energiadel seu país a ‘Tram 83’, una novel·la a ritme de jazz

“La infànciano existeix”Valèria GaillardBARCELONA

Fiston Mwanza Mujila (1981), fa uns dies, a l’Institut Francès de Barcelona ■ ORIOL DURAN

“La literaturaajuda a restablirla veritat, que haestat segrestadaper la històriaoficial”

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

131000

23625

Diario

1437 CM² - 134%

9168 €

56-57

España

21 Diciembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

El Puzle de la semana

El president Artur Mas.

Mas y Garcia-Margallo,juntosen FomentoE1 president de la Genera-litat, Artur Mas, se reunir~imafiana con el ministro deExteriores, Jos~ ManuelGarcia-Margallo. Ambosparticipan en la entrega depremios Carles Ferrer Sa-lat, organizada por Fo-mento del Trabajo. Ser~i elprimer encuentro entreambas administracionestras el 20-D. ~

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

24000

5853

Lunes a sábados

965 CM² - 90%

4185 €

1,8

España

21 Diciembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

EL PUZLE DE LA SEMANA

EL PRESIDENTY EL MINISTRO COINCIDIR/~N MANANA EN FOMENTO. PI~REZ-TENESSA SE ATREVE CON ’EL MESIAS: EL PARLAMENT SACAA CONCURSO SU MANTENIMIENTOPOR 1,5 MILLONES. EL FONDO SUIZO INDEX CELEBRA UN ACTO EN BARCELONA. EL HOTEL CHIC&BASIC SE CONVIERTE EN UN MERCADILLO DE DISERADORES VANGUARDISTAS.

Mas y Margallo, juntos antes de Navidad’EL MES|AS’ DEL FUNDADOR DEEDREAMS EN EL PALAU DE LA MOSICA

Javier Pdrez-Tenessa, fundador ypresidente de honor de la agencia de viajesonline eDreams, vivib pot vez primera lasemana pasada una experiencia muygratificante. El empresario, granaficionado a la mdsica, rue uno de los388 voluntarios que cantaron en losconciertos participativos de El Mes(asde H~ndel que organiza la Obra SocialLa Caixa en el Palau de la Mdsica.Pdrez-Tenessa es el productor deRent,que se estrenar~ en eneroen el CasinoUAlianc~a delPoble Nou, enBarcelona.

EL PARLAMENT BUSCA EMPRESA DE MANTENIMIENTO

Aunque Felipe V Io usb como arsenalen el siglo XVIII, debe conservarsepara preservar su valor hist6dco yarquitect6nico. Se tmta del edificiodel Padament, cuyas obmsde mantenimiento integral parelos pr6ximos dos afios se han licitado

por 1,5 millones de eums (sin IVA).Esto incluye dmbitos como lascubiertas, los revestimientos, los vidriosy las fachadas, entre otms. En lasactuaciones tambidn se incorporanlos almacenes que la institucibn tieneen la Zona Franca Aduanera.

¯ ;UMBRE’ MAS-MARGALLO EN FOMENTODos d(as despu~s de120-D, mafiana coincidirbnen Barcelona el president de la Generalitat enfunciones, Artur Mas, y el ministro de Exteriorestambi~n en funciones, Jos~ Manuel Garc(a-Margallo. Es la ~nica voz que, desde el Gobierno,ha propuesto un nuevo encaje para Catalunya.LHablarzin sobre ~1 en su conversacibn?Su propuesta pasa por ceder casi al completoel IRPF a la Generalitat y reformar la Constitucibn,a cambio de renunciar a la ruptura. Ambosparticipar~n en la entrega de los premios CariesFerrer Salat que organiza la patronal Fomento delTrabajo, donde tambi~n estar~ el primer tenientede alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, querechaza el plan de Mas y la soluci6n Margallo.

INDEX VENTURES CENA EN LA PEDRERALa firma suiza de capital riesgo Index Venturesse ha fijado en Barcelona. El fondo celebrb haceunas semanas una cena en La Pedreraa la que invitb a 50 personas, entreemprendedores e inversores del entorno local ytecnolbgico. Considerado uno de los mayoresfondos de inversibn junto a Balderton Capital yAccel Partners, Index entrb recientementeen la catalana Typeform. Entre sus participadastambi~n figuran Privalia y Fon. Fue una citasignificativa, porque hasta ahora Index celebrabaeste tipo de actos en ciudades como Londres,Parrs y Berlfn. En el sector creen que IndexVentures se quiere posicionar ante laconfiguracibn de un importantehub tecnol6gico en Barcelona.

DE HOTEL A’HUB’ DEL DISEI~IOINTERNACIONALEl pasado fin de semana, el Hotel Chic&BasicBorn de Barcelona se transformb en una feriade muestras yen un mercadillo de moda de losdisefiadores extranjeros m~s vanguardistas. Las28 habitaciones del hotel se abriemn a la causa yse Ilenamn de las dltimas tendencias de moda yde mdsica, gracias alas actuaciones en directo denumerosos DJ que se fuemn alternando durantetodo el fin de semana. En esta edicibn de la feria,que se celebra desde hace nueve afios,Chic&Basic ha contado con la colaboracibnde la Escola Superior de Disseny y de alumnosdel tftulo superior en Disefio de Moda ydel Fashion Designs.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

24000

5853

Lunes a sábados

965 CM² - 90%

4185 €

1,8

España

21 Diciembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

EN UN SUBURBIO DE ASUNCION,LA MI)SICA Y UN HOMBRE,FAVIO CHA.VEZ, HAN HECHOUN MILAGRO: CONVERTIRLOS DESECHOS EN ARTE Y LA

Orquesta, .--.............

,.I. EU !__ :A ",

TEXTO IMMA MUROZ

HASTA HACE MEDIA DOCENA DE A~O$, escribir en Google

la palabra Cateura daba como resultado desembocar

en un mar de basura. Fotos de montafias de desechos,articulos sobre las miseras condiciones de vida de losganctzeros que escarbaban en ellas en busca de residuos

con los que obtener unas monedas para mantenerunos hogares fabricados con esos mismos residuos.Cateura es un suburbio de Asunci6n, la capital de

Paraguay, nacido en un gigantesco vertedero que muy

poco, casi nada, podia ofrecer a sus habitantes.Pm6benlo: pongan hoy esta palabra en Google. No se

van a librar de vet algunas imagenes de escombros, pero

la primera entrada que encontrar~n no habla "de malolor, de basura, de indigencia y de desesperanza’, sino

de "m6sica, niflos, cultura y una firme voluntad de saliradelante’. Y detras de este cambio hay un nombre pro-

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

DOMINICAL

455000

312965

Semanal

1701 CM² - 300%

148170 €

46,48,50

España

20 Diciembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

"El mundo nos envia basura y nosotros ledevolvemos mf sica’; dice Ch vez, el director

+ pio, el del hombre que pronuncia las palabras entre-comilladas: Favio Cl~vez, de cuyo amor por la mfisica ypot las personas ha surgido la Orquesta de InstrumentosReciclados de Cateura, que 61 dirige y clue lleva ya un lus-tro dando conciertos pot todo el mundo. Esta Navidadvolver~ a actuar en Barcelona, en el Palau de la Mfisica,despu~s del 6xito cosechado el at3o pasado, y lo har~ tam-bi6n en Madrid y Sevilla.

Aunque nacido en Argen-tina, en 197 5, Ch~vez pas6su infancia en Carapegu~i(Paraguay), donde muy pron-to empez6 a estudiar guitarrapopular y se apunt6 al corode la localidad. Ingres6 en elseminario, pero tr’es afios des-pu6s 1o dej6 y se licenci6 enFilosofia, Teologla e Ingenierlaen Ecologia Humana. Fue esta61tima carrera la que 1o llev6hasta Cateura: en el 2006,el Banco Interamericano deDesarrollo (BID), puso marcha en ese vertedero unproyecto de gesti6n de resi-duos s61idos. ~1 se incorpor6como t&nico de educaci6nambientaL "Pero era mfsico desde hacia mucho tiempo,y tenia mucha experiencia dando chses a ratios", explica.Se sumaba otra circunstancia: su sensibilidad social. "Eltiempo que pas6 en el seminario me hizo desarrollar uninter6s pot la gente m~s necesitada. Adem~s, tengo unaformaci6n familiar de trabajo comunitario. Y la mfisicatambi+n sensibiliza. Un mfisico, un artista, es receptivoa Io que pasa en su entomo". Y lo que pasaba en Cateuraera demasiado duro como para permanecer indiferente.

EMPEZI] DAND0 CLOSES DE MI’ISICA a los hijos de los gan-cheros en su tiempo libre. Una manera de demostrarlesque habia otra vida, una vida llena de belleza, y queestaba a su alcance. Como no disponian de instrumen-tos para esas clases, los construyeron con Io que tenianal alcance de la mano: la basura. *Queriamos imitar losinstmmentos formales con material altemativo, y esoera 1o que habia pot todas partes. El vertedero es unamina de materiales, y 1o que necesita uno es imagina-ci6n para aprovecharlos, ver la basura de una forma

distinta de como la ven otras personas. La comunidad,ademls, lleva afios desarrollando esa capacidad. Ellosse las han ingeniado para construir sus casas a partirde la basura, para hacer juguetes y hasta ropa con losjirones de tela que encuentran. LPor qu6 no instru-mentos?". Esa politica, adem~s, lanza un mensaje muypotente. A esos chavales y al mundo.

"Los que empiezan el aprendizaje musical 1o hacencon los instrumentos reciclados. Ser~n los que usenhasta que aprendan a ser mfisicos: a cuidar el instru-mento, a set responsables, constantes, hasta que susfamilias se involucren. Son, ademfis, los que mejorfuncionan en nuestro contexto. Estos nifios viven enchabolas. ~D6nde meten un contrabajo? ~Resistiria lahumedad, estar en el suelo? Probablemente, no. Esms,si~, explica Chhvez.

/.Y cu~il es el mensaje que lanzan al mundo? E1 direc-tor lo resume en una frase: OEI mundo nos envia basu-ray nosotros le devolvemos mfisica~. Contundente.Y eficaz. "La frase surgi6 en una cena de la mils altasociedad de Paraguay, en un club muy exclusivo, don-de ibamos a tocar. La genre no nos prestaba atenci6n,asi que yo di unos gulpecitos al micr6fono y les dije:’Vamos a tocar un par de piezas para ustedes. Noso-tros venimos del lugar adonde va toda la basura quevan a producir ahora. Ustedes nos envian basura todoslos dias. No importa: nosotros les vamos a devolver +

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

DOMINICAL

455000

312965

Semanal

1701 CM² - 300%

148170 €

46,48,50

España

20 Diciembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

-~ mfisica’. Y se quedaron at6nitos". Y les escucharon.

Les escucharon como despu~s, en el 2014, hicieron los50.000 fans colombianos de Metallica que acudieronal concierto en el que los chicos de Cateura actuaron

como teloneros de la banda. Y como 1o habian hechoantes los seguidores de Megadeth, grupo con el que

colaboraron en el 2013."Somos la orquesta de Paraguay que m~is viaja, y tal

vez la m~s emblem~itica. Porque lanzamos un mensajemuy necesario: aunque las condiciones sean las peores,uno necesariamente tiene que emprender algo positi-

vo’. En estos momentos, al tiempo que Chfivez atien-de a la prensa en Barcelona para presentar el conciertoque dar~n en la ciudad el 28 de diciembre con 25 de

los 200 chicos que forman y se forman con la orques-ta, ] 6 m~s est~n en Paris en otra gira. °Y acabamos de

volver de Estados Unidos, adonde viajaron otros 26".

"El reciclajeda se.g, undas

oportunidades a lascosas. La mftsica,a Ias personas"

E1 inesperado 4xfto de esta orquesta ha cambiado lavida de estos chicos, aunque la mayoria sigan vivien-do junto al vertedero. "Hoy en dia, est~n orgullosos

de ser de Gateura. No de su entorno ni de las condi-ciones en las que riven, pero si de lo que ellos hansido capaces de extraer de ese entorno. Han ganado

mucha autoestima, y eso es fundamental. Cambiar lamentalidad es el primer paso para mejorar su situa-

ci6n. Aqui yen que si hay salidas, que tienen oportu-nidades, que pueden cambiar ellos y despu4s, poco a

poco, modificar su entomo. Nosotros no los llevamosde gira y ya esta: hacemos un acompafiamiento pro-fundo, pagamos su escolaridad, emprendemos inver-

siones concretas para mejorar su calidad de vida... Es

un proceso a largo plazo’. ;.Y c6mo 1o financian? "Conlas entradas que vendemos para nuestros conciertos,y con ciertas aporcaciones de organismos que coope-

ran con nosotros, algunas donacio-nes...’, explica Chhvez.

UNA DE ESTAS ENTIOADES colabo-radoras es Ecoembes, que, tras

conocer el trabajo de Chhvez

decidi6, en enero del 20] 4,poner en marcha una iniciativasimilar con nifios de entre 8 y

16 afios en riesgo de exclusi6nsocial de dos centros de Madrid:un colegio p6blico del Pozo del

Tio Raimundo, en Vallecas, yun hogar infantil de Pozuelo de

Alarc6n. 58 nifios del pfimero y

15 del segundo forman parte delproyecto La mf~slca del reciclaje.Durante meses han estado apren-

diendo a tocar, como sus compa-

fieros paraguayos, con instmmen-

tos creados con desechos. Y, como estos, han constata-do que no todas las puertas est8n cerradas para eLlos. Demomento, les han abierto las del Auditodo Nacional de

Madrid, donde el pr6ximo 4 de enero interpretar~n unpar de temas con los chicos de Cateura.

"El recidaje da segundas oportunidades alas cosas. La

mflsica, alas personas", concluye Ch~vez. La frase suenabien. Y la verdad que encierra, van a poder comprobarlo

quienes vayan a escucharles, todavia mejor. ~

LA OROUESTA DE INSTRUMENTOS RECICLADOS DE CATEURAactuard en el Palau de la Mdsica el 28 de diciembre; enel Palacio de Con~.resos de Sevilla, el 30, g en el AuditorioNaciona] de Madrid, el 4 de enero de12016.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

DOMINICAL

455000

312965

Semanal

1701 CM² - 300%

148170 €

46,48,50

España

20 Diciembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

2 ELPAÍS Domingo 20 de diciembre de 2015

CATALUÑA

ERC podría haberanunciado que nose presentaba,puesto que laindependencia yaera tan inminenteal faltar solo 18meses, por lo queno merecía la penael esfuerzo

H ace algunas semanas, recién anuncia-da su candidatura al Senado por ERC,el juez Santiago Vidal era entrevistado

por Mònica Terribas en su programa matinal.La pregunta que, inevitablemente, surgió en eltranscurso de la conversación fue la de porqué se presentaba al Senado un partido queestaba por la desconexión inmediata conEspa-ña y,más en concreto, qué tenía previsto hacercuando fuera senador, habida cuenta del pro-grama de la formación que iba a representar.La respuesta llamó mi atención. Me dedicaré,dijo el juez, a convencer a los senadores de lainutilidad del Senado y a defender la necesidadde que se disuelva.

Francamente, me pareció poco trabajo pa-ra toda una legislatura. Porque, una vez queles hubiera comunicado a sus futuros compa-ñeros de cámara tales convencimientos, ¿sededicaría a repetir lo mismo en todas las oca-siones en las que hiciera uso de la palabra?Pero es que, además de escasa, la tarea quedeclaraba haberse autoimpuesto el juez tam-bién seme antojaba desatadamente contradic-toria. Porque, vamos a ver, ¿qué le va y que leviene a un partido como ERC, que declara es-tar a punto de separarse de España, que en laEspaña que va a abandonar sobreviva una cá-mara de representación territorial más o me-nos obsoleta? “Con su pan se lo coma” seríalógico que pensara dicha formación y, a conti-nuación, que decidiera no malgastar recursosy dinero público en tan inútil institución.

No ha sido mucho más consistente la res-puesta que Esquerra ha proporcionado cuan-do se le ha formulado lamisma pregunta, soloque en relación con las candidaturas al Con-greso. “Esta es la última vez que nos presenta-mos al Congreso”, vino a ser el eslogan-justifi-

cación que los republicanos reiteraban el díade la presentación de las candidaturas. Perono quedaba claro qué implicaba semejanteafirmación. Si solo pretendía indicar que yano habría ocasión de que se presentaran másveces porque, para cuando volvieran a tocarelecciones generales, Cataluña ya sería inde-pendiente, por el mismo argumento podíanhaber anunciado que no se presentaban, pues-to que la independencia ya era tan inminente(faltarían, en concreto, solo dieciocho meses)que nomerecía la pena el esfuerzo. Y si lo quepretendía señalar era que desarrollarían unaactividad que posibilitara que este fuera elúltimo Congreso de los Diputados con repre-sentación catalana, deberían haber explicadoa continuación el contenido de esa ignota acti-vidad parlamentaria (solo sabemos que, se-gún las palabras textuales de Gabriel Rufián,el grupo de ERC tiene previsto actuar comouna “legación diplomática de la república cata-lana”) que permitiría garantizar la indepen-dencia de Cataluña.

Sin embargo, la candidatura “hermana” (lade Democracia i Llibertat) ha preferido, frenteal tono desdeñoso y sobrado de Esquerra, su-brayar la importancia de estas elecciones conel argumento de que para lo que deberían ser-vir es para revalidar lo alcanzado el pasado27-S. El argumento resulta, sin duda, más con-sistente que el de sus antiguos aliados en Junts

pel Sí, peromuchomás peligroso para sus pro-pios intereses. Porque ¿y si resulta que los re-sultados del 20-D no sirven para revalidar losde las últimas autonómicas?

Lo menos que se puede decir es que, decumplirse lo que indican la mayor parte deencuestas, que no dan mayoría a la suma delos partidos abiertamente independentistas, elresultado del 27-S no quedaría revalidado. Elalcance político de este cambio resulta eviden-te. Diversos articulistas, simpatizantes de lasmás variadas opciones políticas, han señaladoel oscuro horizonte que se le dibujaría al inde-pendentismo de cumplirse tales augurios, sinque haya mucho margen para rebajar la im-portancia de ese hipotético resultado negativo.

Repasen, si no, los argumentos que utiliza-ba el independentismo para sostener, contraviento y marea, que las pasadas autonómicasdebían ser leídas en clave plebiscitaria. Todosy cada uno de ellos (empezando por el “noscontarán”) podría ser utilizado ahora por cual-quier otro partido de tendencia opuesta parareforzar la interpretación de estas generalesen esamisma clave y, asumiendo la valoración—como reválida—que los ex-convergentes hanhechode su importancia, concluir que su resul-tado, al cambiar de signo, pone todavíamás enentredicho el ya poco exitoso plebiscito de sep-tiembre.

Al final, la política termina por vengarse yjugar estas malas pasadas a quienes preten-den burlarse de ella. He aquí lo que ocurrefinalmente por jugar a aprendiz de brujo... des-conociendo los más elementales principios dela brujería.

Manuel Cruz es catedrático de Filosofía Contem-poránea en la Universidad de Barcelona.

¿Para qué se presentan?MANUEL CRUZ

En diciembre del año pasa-do, el Parlament aprobó laley catalana de Transpa-

rencia. El texto obtuvo luz verdede todos los grupos exceptoCiuta-dans, Iniciativa y laCUP.La propa-ganda oficial la puso de ejemplode cómo Cataluña era capaz dedar otra pequeña lecciónmás alládel Ebro. La Administración cata-lana, la nostra, pretendía colocar-se así entre las más prístinas deesa Europa con la que soñamosen parecernos el día que la inde-pendencia se encarne entre noso-tros. En ese trayecto, nos jacta-mos de estar en vanguardia: he-mos inventado la agencia tributa-ria “colaborativa”, no coercitiva,que generará tan buen rollo entreadministrador y administradoque los ciudadanos se agolparánante las ventanillas para ser losprimeros en pagar impuestos. To-do son ejemplos de lo bien quehacemos las cosas en este peque-ño país. Es paradójico que quie-nes apuntalan ese discurso auto-complaciente sean capaces depontificar sobre las miserias quese esconden tras la pretendida su-perioridad moral de la izquierda.

Treinta años después de cons-truir una Administración autonó-mica tan ineficaz y napoleónicacomo la española, Cataluñaasegu-ra querer poner la bondad huma-na en el centro de su política. Se-gún el discurso hegemónico delsoberanismo, la nación catalanaes un referente: somos un puebloejemplarmente solidario —laMarató de TV3—; pagaremos im-puestos por simpatía —AgenciaTributaria Catalana—; gozamosde una Administración a la alturade nuestras expectativas —ley deTransparencia—. Por supuestoque todo ello se redondeará conel advenimientode la independen-cia, que alejará la crisis y harápalidecer de envidia a las socieda-

des más prósperas de Europa.La realidad muestra, sin em-

bargo, la debilidad de este discur-so. Nada se traduce en hechos co-tidianos. Seguramente en el capí-tulo de pueblos elegidos por susolidaridad, el liderazgo catalánno estaría tan claro al lado de ciu-dadanos de Lesbos, Lampedusa oAlemania. El mercado —en cuan-to a virtudes— está más competi-do de lo que se aprecia a vista depájaro nacionalista. Lode laAgen-cia Tributaria, mejor que quedepara los anales de las ocurrenciasde aquellos que hasta ayer soloveían un enemigo allí donde ha-

bía un inspector de Hacienda. Enfin, soprende que estas cosas pue-dan suceder en un país que hatenido durante 23 años como pre-sidente a un defraudador fiscal ycomo hegemónico a un partidocon 15 sedes embargadas por elcaso Palau y que ha cobrado, su-puestamente, comisiones del 3%a costa de encarecer de la obrapública.

Con ese ambiente contamina-do se llegó a aprobar una ley deTransparencia que en realidad ycon datos en la mano sigue fre-nando el acceso de los ciudada-nosa la información. La ley catala-

na es mejor que la española, paracumplir la máxima de que en elpaís de los ciegos el tuerto es elrey. En cualquier caso, el funcio-namiento del texto aprobado porel Parlament no está a la altura dela civilizada Europa. Por ejemplo,a petición de este diario —tal co-mo se publicó hace unos días—, laAgencia de Salud Pública de Bar-celona se negó a facilitar la rela-ción de restaurantes con proble-mas de higiene, porque “podríainterferir en la investigación delas infracciones administrativasque se puedan derivar”. En el Rei-no Unido, ese país que tanto gus-ta cuandohace referendos, se con-sidera de interés público que losciudadanos accedan directamen-te a la calificación que la inspec-ción sanitaria da a los restauran-tes.

Esamisma ley catalanano obli-ga a los partidos a hacer públicode dónde proceden las donacio-nes económicas que reciben susfundaciones. El olvido en el textose ha convertido en los últimosaños en una suerte de estructurade Estado a través de la cual algu-na formación política ha obtenidofinanciación.

Y por último permitan una ex-periencia directa. El autor de es-tas líneas solicitó en calidad desubdirector de este diario infor-mación sobre contratos suscritosentre TV3 y productoras privadasentre 2013 y 2015. La respuestafue que hacer públicos tales datospodía afectar a “derechos o intere-ses de terceros”. Sin embargo, lasproductoras fueron informadaspor escrito de la identidaddel peti-cionario —con nombre y dos ape-llidos— y su responsabilidad re-daccional. LaAdministración con-tinua siendo bastante opaca, peroes infalible a la hora de convertiren transparentes a quienes solici-tan información.Agencia Tributaria de Cataluña. / MARCO AMBROSINI

El ciudadano transparenteFRANCESC VALLS

Inmersos en laautocomplacencia,nos jactamos detener una gran ley deTransparencia y dediseñar una Hacienda“colaborativa”

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

129000

47506

Diario

622 CM² - 55%

7196 €

2

España

20 Diciembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

espectacles DIUMENGE70 20 DE DESEMBRE DEL 2015

A rticle 463. M’encanten les llistes, per això quan l’al-tre dia em van regalar el lli-

bre Listas memorables, de Shaun Usher (Salamandra), vaig saber que disfrutaria. És perfecte per a Cap d’Any, quan tothom prepara llistes del millor de l’any o de propò-sits per al següent. En el llibre hi ha des de l’esbojarrada llis-ta dels 50 noms possibles per als set nans fins a la llista cre-ada per Marilyn Monroe sobre els seus amants somiats... I fins i tot les estranyes exigències que Albert Einstein li va dema-nar que acceptés a la seva dona per casar-se amb ell. Cadascuna donaria per a un article complet, però jo em que-do amb la impossible llista de prediccions que va fer el 1662 Robert Boyle, el pare de la quí-mica moderna, sobre les coses que haurien de passar en els pròxims segles... La va encertar amb... Bé, potser és millor que us ho expliqui després del mi-llor de la meva setmana.

Tercer lloc. La música contraata-ca (Palau de la Música). Genial la passió del públic i la felicitat de l’Orquestra Camera Musicae i el Cor Jove de l’Orfeó. 75 minuts in-oblidables. Segon lloc. Lucia de Lammermo-or (Liceu). Fabulosa, emocionant i plena de petits detalls que la fan diferent i emotiva. Primera posició. Mr. Holmes (Bill Condon). Absoluta merave-lla cinematogràfica. La millor pel-lícula que he vist aquest any i que hauria de ser la guanyadora dels Oscars. El nen protagonista, Milo Parker, és pur cine. I tornant a Boyle: la va encer-tar en la seva llista del 1662 que un dia existirien els GPS, les bom-betes, els trasplantaments d’òr-gans, internet i fins i tot la cirur-gia estètica... És per això que crec que la resta de la seva llista es complirà algun dia. El que falta de la seva llista és que un dia assolirem dimensi-ons gegantines, volarem i no ne-cessitarem dormir... Potser arri-barà un dia que la humanitat la conformaran gegants voladors insomnes, com a mínim seria preciós de veure… Per cert, Ronco i Neures hauri-en pogut ser dos nans... ¡Bon diu-menge! H

Llistes impossibles

ALBERT

Espinosa

El químic Robert Boyle va augurar el 1666 que hi hauria GPS i internet i tot

deesi

El llarg adéu de Los Suaves CRÒNICA El grup es va bolcar en els seus clàssics a Razzmatazz dintre de la gira de comiat

JORDI BIANCIOTTO BARCELONA

La construcció del fenomen de Los Suaves té a veure amb fills d’immigrants gallecs que als 80, de tornada a, per

exemple, Barcelona després de les va-cances al poble, feien escoltar als seus companys de classe les seves cassets casolanes amb caràtules dibuixades emb bolígraf. De manera que després el grup venia a la ciutat i es trobava, gairebé sense sortir als mitjans, amb una sala com Zeleste, avui Razzma-tazz, plena a vessar. Allà hi van gravar els d’Ourense, el 1989, el doble en di-recte Suave es la noche, i tants anys des-prés, divendres, en la seva gira de co-miat, encara hi ressonaven aquelles nits de febre. Durant molt de temps, una persi-ana del carrer d’Almogàvers va llu-ir una pintada amb la llegenda «per sempre Suaves», i al tombar la can-tonada allà segueix aquell temple de culte anomenat Pepe’s Bar, que l’altra nit es va posar de vint-i-un botó i va reunir molts fans per com-partir sensacions davant aquell nou adéu de la banda. Nou perquè Los Suaves ja es van acomiadar de nosaltres a l’abril, si bé el recorre-gut d’aquesta gira, La música acaba, s’endevina llarg i no descartem al-guna altra visita més abans que el teló caigui per sempre. Yosi, el més castigat, va aguantar,

tot i que amb el cos masegat després de la caiguda de fa uns dies a Ponfer-rada, i amb la veu devastada després de tant rugit i tant tabac. Les seves lletres es van entendre més gràcies al cant dels fans que a la seva vocalit-zació, pastosa, alimentada per un re-guitzell de cigarrets que anava llan-çant al fossat mentre remugava Mal-dita sea mi suerte o Viajando al fin de la noche. Els músics, amb samarre-tes que lluïen el logo de Los Suaves, aquell gat que ensenya les dents, rè-

plica de l’àguila de Ramones, vestu-ari amb què ens venien a dir que no són estrelles sinó fans d’un grup que és més gran que ells.

HEROISME HUMIL / Repertori mil·lenari, testimoni del culte a Thin Lizzy (¿Sa-bes? ¡Phil Lynott murió!), portador de reflexions àrides (Siempre igual) i d’una idea de l’heroisme a través de la humilitat, una glorificació del «solitari somiador / solitari perde-dor» (El afilador). Paios durs però sen-

timentals: «El pitjor no és tenir la ca-ma trencada, el pitjor és tenir el cor trencat», va assegurar Yosi mentre Alberto Cereijo es dedicava a combi-nar el rock’n’roll amb l’efectisme del guitar hero, culminant Ya nos va-mos amb el solo de Ritchie Blackmo-re (Deep Purple) a Highway star. Dues hores i mitja amb una nadala final (Yosi, esbufegant: «Arre, arre, arre») i la rúbrica amb La noche se muere. O no: el del comiat pot ser un gènere en ell mateix. H

33 Alberto Cereijo i Yosi, durant el concert a Razzmatazz.

FERRAN SENDRA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

513000

89794

Diario

191 CM² - 18%

5324 €

70

España

20 Diciembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

6 LAVANGUARDIA V I U R E DIUMENGE, 20 DESEMBRE 2015

LaBarcelona francesa

MARC ARIAS

La llibreria Jaimes forma part del paisatge sentimental del cronista i dels seus llocs recomanats de la Barcelona francesa

Dijous vaig comprar a la llibreriaJaimes (València, 318) un exem­plar de La Barcelona francesa ime’l vaig cruspir a la barra delDow Jones (Bruc, 97: un Jame­son, 5,80 euros). Tot just unes150 pàgines amb moltes imatges,i boniques.A la portada, una foto­grafia nocturna d’ElMolino, i a lacontraportada hi diu: “Els recor­reguts d’aquest llibre permetenresseguir la petja francesa a Bar­celona al llarg demés d’unmil∙le­ni. Comtesses i bandolers occi­tans, la Revolució Francesa aBarcelona, el carrer dels france­sos, el barri de la França Xica, elsfotògrafs Napoleon, el terriblecomte d’Espagnac, el Montmar­tre barceloní o la història d’amorde Maurice Chevalier amb Bar­celona, entre d’altres, inspiren 17itineraris per descobrir l’em­premta francesa que s’amaga endiferents llocs emblemàtics de laciutat”. L’autor és el senyor Jo­sep Montoya, llicenciat en Dret i“diplomat en turisme cultural iinterpretació ambiental i del pa­

trimoni” que ha participat en“plans estratègics de turisme,projectes de valorització del pa­trimoni i conceptualització d’ofi­cines de turisme, centres d’inter­pretació i fires de recreacióhistò­rica de diversos municipiscatalans”. Tot un professional,vaja. El llibre ha estat editat perCossetània Edicions i l’Ajunta­ment de Barcelona, i inaugurauna col∙lecció anomenada Barce­lonaCosmopolis en què ben aviatveuremunaBarcelona alemanya,italiana, anglesa, jueva, musul­mana, xinesa i qui sap si tambéespanyola.El llibre comença al segle V,

quan “els territoris de l’actualFrança i Catalunya viuen la des­composició de l’imperi romà”,una època molt interessant, peròque a mi em deixa del tot indife­rent. El que jo busco en el llibreés la meva Barcelona francesa, laqual, contràriament al que pu­guin pensar alguns, no començael 1714, al barri del Born –on elmeu avantpassat, el cavaller Joan

de Sagarra i Colom lluita contrales tropes de Felip V–, sinó ambla figura de Maurice Chevalier,l’amic de Josep Samitier, el míticjugador del Barça, i delmeu pare,el poeta. Un Chevalier que actua,canta, durant els anys vint a l’es­cenari del Principal Palace bar­celoní. Jo nohi era, però em sé de

memòria el que cantava Chevali­er, un Chevalier que vaig arribara conèixer de petit, a París, comanys més tard vaig conèixer elgran Samitier. Me’l va presentarManuel Ibáñez Escofet, que vaser el meu director al Tele/eX­prés, una tarda al CampNou (percert, dilluns va fer 25 anys de la

mort d’Ibáñez Escofet i, pel quesembla, ningú no es vamolestar arecordar­ho).La meva Barcelona és musical,

musical i literària. L’autor del lli­bre, Josep Montoya, traça unabona imatge d’aquells anys, elsanys deMaurice Chevalier i de laseva amistat amb Samitier, ambel boxejadorGeorges Carpentier,amb Josephine Baker i CarlosGardel, amb Pilar Alonso i laChelito. Després, seguint amb laBarcelona musical, ve la NovaCançó, que, com sap tothom, esnodreix en gran part de la chan­son francesa. Aquí, el senyorMontoya també es llueix esta­blint parentius entre Brassens,Ferré i Brel i els nostres cantau­tors, si bé emdesconcerta quan, al’inici d’aquest parentiu, escriu:“Amb la dictadura franquista, lallengua catalana és prohibida enllocs públics. Només amb els ini­cis d’obertura cosmètica del rè­gim als anys seixanta es permetque hi hagi...”. Senyor Montoya:el 1946 el teatre en llengua cata­

lana torna als escenaris, els quals,que jo sàpiga, són considerats es­pais públics.Lluís Llach, Joan Manuel Ser­

rat, Teresa Rebull, Xavier Ribal­ta, Josep Maria Espinàs, Guiller­mina Motta, Maria del Mar Bo­net, Marina Rossell... apareixenen aquesta Barcelona musical ifrancesa, però inexplicablementse silencia la presència deTrenet,Aznavour, Bécaud, Brel... a l’Em­porium (ja no existeix) del carrerMuntaner, així com la de JulietteGréco al Rigat (tampoc no exis­teix) de la plaça Catalunya, o lade Moustaki, Reggiani i Ferré alPalau de la Música. Un recorre­gut per la Barcelona francesa nopot passar per alt l’Emporiumdelcarrer Muntaner, on, en certamanera, neix la Nova Cançó. Pel

que fa a la literatura, la Barcelonafrancesa del senyorMontoya estàmolt ben servida, tant del costatfrancès comdel català, amb espe­cial menció dels autors francesosque s’inspiren “en el Raval deBarcelona”: Montherlant –el lli­bre esmenta una obra seva, Petitinfant de Castille, en realitat LaPetite infante de Castille–, Carco,Mac Orlan, Kessel, Genet, Pieyrede Mandiargues –l’autor de LaMarge, que el llibre converteixen Pierre de Mandiargues– iClaude Simon, “entre d’altres”.La llàstima és que entre aquestsaltres no esmenti els d’avui, elsque continuen vius, com Gré­goire Polet, que viu a Barcelona iacaba de publicar una novel∙latitulada Barcelone!, o MathiasEnard, que també hi resideix iacaba de guanyar el Goncourtamb la seva novel∙la Boussole. Idel costat català, és també unallàstima que no esmenti JuanMarsé –Últimas tardes con Tere­sa, té, en part, un origen neta­ment parisenc, sense oblidarStendhal– o Enrique Vila­Matas,autor de París no se acaba nunca.I, per acabar, manifesto la mevaestranyesa pel fet que el llibre noesmenti la llibreria Jaimes entreels llocs de la Barcelona francesa,com la Brasserie Flo, el bar Pastísi el cinema Alexis, antiga sala“d’art i assaig” que ja no existeix.Bon recorregut per la Barcelonafrancesa!c

LA TERRASSA JOSEP MARIA DE SAGARRA

La Barcelona francesa,el tema de l’obra,no comença al Born,el 1714, en contradel quemolts creuen

Em compro a Jaimesun llibre i me’l llegeixoa la barra del DowJones, on un Jamesoncosta 5,80 euros

BARCELONA Redacció

Sembla que les campanyes desensibilització contra els perillsde conduir sota els efectes de l’al­cohol van calant a poc a poc entrela ciutadania. La Guàrdia Urbanade Barcelona va realitzar, entreaquest divendres a la matinada idissabte, unes 600 proves d’alco­holèmiaaconductors, enespecialmotoristes, de les quals 29 handonat un resultat positiu. Cal afe­gir­hi onze provesmés per detec­

tar el consum de substàncies es­tupefaents, de les quals set tambéhan tingut un resultat positiu. Lapolicia municipal ja du a termehabitualment aquestes campa­nyes, tot i que la d’abans­d’ahir ala nit va coincidir amb les datesprèvies al Nadal.Hotelers i restauradors coinci­

deixen que la nit de divendres vaser una de les nits amb més so­pars d’empresa. Els agents quevanparticipareneldispositiuvanaixecar un atestat per un delicte

contra la seguretat del trànsit,van immobilitzar 34 vehicles, vantraslladar­ne dos al dipòsitmuni­cipal i van imposar un total de 62denúncies. En total, només un 6%dels controls van detectar situa­cions irregulars.Aquestadada re­lativament baixa és la cara de lanotícia. La creu, una altra mortd’un motorista, un flagell per a laciutat. L’última víctima va perdrela vida abans­d’ahir a la nit a NouBarris, quan va xocar contra unafurgoneta.c

Ofensiva de controls d’alcoholèmiadurant els dies de sopars deNadal

XAVIER CERVERA / ARXIU

Un control d’alcoholèmia com dels últims dies a Barcelona

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

VIVIR

657000

150739

Diario

774 CM² - 70%

31500 €

6

España

20 Diciembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

IVies de 950 activitats I diquesper Nadal a BarcelonaUn nou espai a la pla.ca Catalunya i la descentralitzacid de les activitats nadalenquessdn les principals novetats de la campanya de Nadal

ARNAU ROMANi

cOrn cada any per aquestesdates, Barcelona es ves-teix de Nodal. Enguany lacampanya ha refor,cat ladinamitzacid d’activitats a

tots els districtes de la ciutat, S’or-ganitzaran fins a 950 activitats IO-diques, repartides pels 10 distric-tes, amb I’objectiu de descentralit-zar aquesta celebracid iobrir-la a to-ta la ciutat. El ventall d’activitatsque s’ofereixen ~s immens: gimca-nes, fires, mostres culturals, cots,actuacions de gospel, concursos fo-togr~fics, i un Ilarg etc~tera.

D’altra banda, la il.luminaci6 na-dalenca segueix, un any m~s, po-sant Ilum als eixos comercials de laciutat, tot i que es preveu una re-ducci6 del consum energetic del13% respecte a la campanya deI’any passat. En total, s’han il,lumi-nat m~s de 100 km de carrers, cosaque ha suposat un cost de 850.000euros. Cal dir que la iHuminaci6 detots elscarrers, menysels carrers deBalmes, Arag0 i la Gran Via, ha es-tat subvencionada nom~s a150%per I’Ajuntament,

La pla.ca Catalunyaobre un nou espaiUna de les principals novetats de lacampanya nadalenca d’enguany ~sel nou espai que s’ha obert a la pla-.ca Catalunya, arab una proposta es-pecial i diferent de la dels anys an-teriors: un espai sobre el tonsureresponsable.

Des d’avui mateix i fins a14 de ge-net, la pla.ca acull la la Fira de Con-sum Responsable, Economia Sociali Solid,rio, Es tracta d’una propostadiferent i original, que pret~n obrirun espai de reflexi0 i debat sobreI’economia solid~ria i el consum res-ponsable, i que comptara arab lapres~ncia de 65 empresesi entitatsd’economia social i solidaria,

A banda de I’espai expositiu, a lamateixa pla.ca Catalunya s’organit-zaran diverses activitats tem~ti-ques i espectacles adre,cats a totsels p~blics, que tindran Iloc en pa-ral.lel a la mostra entre les 11 i les 21bores coda dia. Hi haur~ 4 activitatsfixes: I’espectacle de teatre al carrerEl corilld de Nodal, compost per unaoriginal escenografia; la instal.loci0artistica -amb un gran component

carters i patges reials, q ue recolliranles cartes dels infants durant els di-es 2, 3 i 4 de gener.

A m~s d’aquestes 4 propostes,s’organitzaran tamb~ activitats quecada dia giraran al voltant d’una te-m~tica: el reciclatge, I’espoR, la m~-gia, els titelles, etc,

"No som roses ni blaus"Una altra novetat d’enguany ~s lacampanya per promocionar unesfestes arab joguines no sexistes,Aquesta iniciativa preten trencarels estereotipsi patrons socials queidentifiquen els nens arab un tipusdejoguinesiles nenes arab un altre,entenent que les joguines s6n undels elements m~simportants en laconstrucci6 personal i social de ca-da nen i nena, D’aquesta manera, isota el lema "No som roses o blausi ens agraden els camions i les ni-nes", la campanya vol fer reflexio-nar sobre corn la Ilibertat d’elecci6 id’imaginaci6 dels nens i nenes m@spetits pot quedar coartada ambcerts regals que els determinin laseva manera de ser.

visual i interactiu- de Josep Guino- . ...........................................vart que porta per titol El bose dels P.kG]NA D’INFORMACI6 DI~ LAdesitjos; I’espectacle de Ilum, aigua C[UTAT Arab LA COL.~ABO~C]6i SO EIsoIstici, i la popular visita dels D~ L’AJUNTAIVIENT DE BAB.CELONA

LES PROPOSTESDE SEPIPREREPETEIXENF(~RMULA

Un pessebre a la pla~a de Sant Jaume,a Barcelona. c~u~Ts~*

tom no podia ser d’una altra manera, les activitatsde Nadal mds tradicionals es mantenen en elcalendari festiu de la ciutat: des de la Cursa delsNassos -la popular prova esportiva de 10 km quese celebra I’~iltim dia de I’any- fins al pessebregegant instal.lat un any mds a la pla.ca SantJaume.

Una de les activitats rods esperades ds lacelebraci6 de les campanades de Cap d’Any, que esfar~ per tercer any consecutiu a I’avinguda HariaCristina. L’espectacle comen,car~ a les ;~3.30 h deldia 31 de desembre i s’allargar~ fins passada lamitjanit-ja en pie P016-, arab un espectacle queinclourE Ilum, aigua, foc i mL~sica en directe.

Tampoc faltar~ el Concert de Nadales deI’Orfe6 Catal~, que es far~ el dia 4 de gener a latarda a la pla,ca del Rei, aixi com la tradicionalCavalcada de Reis, que recorrerE el centre deBarcelona durant la tarda-vespre del 5 de gener.

A mds, i seguint tambd la tradiciO dels ~ltimsanys, la f~brica Fabra i Coats es convertir~durant aquests dies en la f~brica de joguinesdels Reis d’Orient. La f~brica disposa dediferents espais creats especialment per aI’ocasib que es podran visitar, corn son I’oficinade correus-on es gestionen les cartes ques’envien als Reis d’Orient- o la zona de fabricaciOde regals -on es produeixen tots els regals quehan demanat els nens-.

El recull complet de les activitatsorganitzades durant aquest Nadal es pot trobara Barcelona.cat/nadal.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

BARCELONA

120000

14121

Diario

840 CM² - 100%

4450 €

15

España

19 Diciembre, 2015

ORFEO CATALA

MATADEPERA

Cuando la mdsica es solidaridadLa Fundaci6 MOsica Solid ria, creada por el matadeperense Albert Flotats junto con otros mOsicos, organiza

conciertos solidarios de mOsica cl sica para recaudar fondos destinados a entidades sociales T XTO: AmON O,OSAO

cabo recientemente una gira decuatro conciertos solidarios con lacantaora a Estrella Morente y la Or-questra Unesco Barcelona en bene-ficio de la Fundaci6 Viceng Ferretpara un programa nutricional paramujeres con sida.

Y ahora acaba de presentar un ci-clo de 24 conciertos de gran forma-to que bajo el tltulo de "Mfisicacontra la pobreza infantil" recorre-r~ otros tantos espacios emblem~i-ticos de Catalunya para recaudarfondos para C~ritas. El ciclo se es-/xena el 3 de enero en la Catedral deTortosa y pasar~ pot la Catedral delSant Esperit de Terrassa y el Mones-

El pianista matadeperense Albert Flotats, en un concierto que ofreci6 en el Casal de Cultura de Matadepera en el afio 2013. u~u~ BADIA

EI pianista matadepe-tense Albert Flotatsha creado junto conotros mfisicos laFundaci6 MfisicaSolid~ria, de la que

es gerente. Con sede social en Te-rrassa, la fundaci6n organiza con-ciertos de mtlsica cl~sica para reco-ger fondos para entidades ben6fi-cas. Asi lo explica la entidad en sup~gina web (musicasolidaria.org},al afirmar que"nuestro sello carac-terfstico es la organizaci6n de con-ciertos solidarios, entendidndoloscomo una herramienta eficaz decolaboraci6n con entidades ben6-ficas o de inter6s general", de ma-hera que "cada concierto se con-vierte en una verdadera plataformade visualizaci6n de realidades so-

ciales y de cooperaci6n con estasentidades".

E1 propio Flotats, nacido en Te-rrassa y residente en Matadeperadesde hace m~s de 25 afios, explicaa modo de declaraci6n de princi-pios que "nosotros queremos hacermtisica porque es 1o que sabemoshacer. Pero no queremos limitarnosa set espectadores indiferentes delas problem~ticas de nuestro entor-no. Estas son las razones pot las quehemos constituido la Fundaci6sica Solid~ria’~

E1 principal activo de la entidades la Orquestra Unesco Barcelona,bajo la direcci6n de Gon~al Come-llas, la cual proviene de una largatradici6n en las orquestas catalanasde c~imara. No en vano, ha actuadoen diversas ocasiones en el Palau de

la Mtisica, el Liceu yen otras salastan importantes como el Kursaal deSan Sebasti~L el Palacio Euskaldu-na de Bilbao o elAuditorio de Zara-goza.

La Orquestra Unesco Barcelonanaci6 en 2013 con la voluntad decontribuir en la vida musical y cul-

"Queremos que cadaconcierto sea unaplataforma para visualizarrealidades sociales"

tural de su entorno, con lam ~Lv~im aexigencia de calidad y con una fina-lidad eminentemente social.

De hecho, el embri6n de la Fun-daci6 Mtisica Solid/~ria hay que

buscarlo en la asociaci6n Amics dela Unesco de Barcelona, creada en1960 y que fue la impulsora de laOrquestra Unesco Barcelona. "Lapropia estructura de organizaci6nde Amics de la Unesco de Barcelo-na era insuficiente para que su or-questa siguiese creciendo, motivopor el que se ha creado la funda-ci6n", afirma Flotats.

La orquesta ya habfa realizado

el pasado con 6xito y 1o que se pre-tende ahora con la fundaci6n esdarle un mayor impulso, ligandosiempre su actividad a "la dffusi6nde la mtisica cl~sica y al trabajo conentidades sociales", sefiala el mata-deperense.

Constituida el pasado rues deseptiembre, la fundaci6n llev6 a

fir de Sant Cugat en marzo de 2016.Adem~s de la Fundaci6 Milsica So-lidM:m, el proyecto tambi6n los im-pulsan la Ftmdaci6 Antigues CaixesCatalanes y el grupo BBVA.

"Se trata de un proyecto ambicio-so, que tiene un contenido que lxas-pasa el hecho estrictamente musi-cal", sefiala Flotats, quien desvelaque est~i previsto que 61mismo par-ticipe al piano en alguno de estosconciertos. Y prosigue: "En torno aestos conciertos, pretendemos mo-vilizar a personas, entidades, em-presas e instituciones de toda Ca-talunya con el fin concreto de po-nernos al lado de Ckritas y partici-par, en la medida de nuestras posi-bilidades, en su acci6n social". I~

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

COMARCAS

4296

Martes a sábados

849 CM² - 74%

549 €

30

España

19 Diciembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

mo Rauch, que interpretar/~n flag-mentos de obras tan conocidas co-mo La bella y la bestia, Frozen, Pi-nocchio o West Side Story.

Este popular repertorio dar~i elpistoletazo de salida a una ofertatransversal que incluye, entreotras, un concierto dedicado a losBeatles, con el grupo Trau!; la ac-

ESTA NOCHE, EL LICEUPROPONE ’EL PESSEBRE’,DE PAU CASALS,Y L’AUDITORI, UNCONCIERTO DEDICADO A’LA MAGIA DE BROADWAY’

El Concert de Sant Esteve, un clrtsico de estas fechas, vuelve el dia 26 al Palau de la Mdsica Catalana. EL MUNDO

TRADICION ESCENA

AL TEATROPOR NAVIDADEspecthculos para toda la familia y todos losgustos. E1 espiritu de las fiestas toma la batutaen la agenda musical y teatral de Barcelona

ANA MARIA DAVILA BARCELONASabido es que la Navidad llega consu cargamento de regalos. Perotambi6n con un aluvi6n de ofertasde ocio cultural. Escenario mils, es-cenario menos, todas las salas dela ciudad sacan lustre a sus bombi-llas para ofrecer los especthculosmils atractivos; propuestas de cla-ro espiritu navidefio aptas paraasistir en familia y, sobre todo, ha-cer disfrutar a los mils pequefios,los grandes protagonistas de estasfechas.

En este amplisimo abanico, lamdsica es, sin duda, el arte en elque la Navidad mejor se refleja. Dealli que las grandes infraestructu-ras musicales de la ciudad haganrelucir su agenda en estas fechas.E1 primero en abrir el fuego fue elPalau de la Mdsica Catalana, quetras acoger hace unos d/as unamultitudinaria vig6sima edici6n dela obra mils emblemfitica de estasfechas, El Mesias, de H/indel, vol-verfi el pr6ximo dia 26 con otrogran cl/tsico navidefio, el Concertde Sant Esteve. La audici6n, quecuenta con la participaci6n de to-das las formaciones corales de lacasa, se presenta este aflo bajo el

titulo de La m&gia del Nadal, en di-recta alusi6n a un espect~culo quecontar~ con la colaboraci6n-aun-que no de forma presencial- delMag Lari y que quiere homenajeara la bondad y solidaridad humana.

La Orquestra Simf6nica del Va-ll~s, por su parte, celebrarfi tam-bi6n su Concert de Sant Esteve enel Centre Cultural Terrassa. E1 pro-grama incluye una selecci6n devalses vieneses y estarfi dirigidopor el violinista Gilles Apap.

A1 Gran Teatre del Liceu la Navi-dad llega por partida doble. Estanoche, el titular musical del teatro,Josep Pons, dirigirfi el oratorio ElPessebre, de Pau Casals, una obrade pacifista mensaje que s61o se hainterpretado una tinica vez en elcoliseo de la Rambla; y de eso ha-ce ahora 16 afios. E1 concierto, en-marcado en el Memorial Pau Ca-sals que organiza Memorial Demo-crhtico, apunta a reivindicar lafigura del mfisico, en toda su di-mensi6n humana y artistica, y seacompafia de una exposici6n dedi-cada a su periodo de exilio en la lo-calidad de Prada de Conflent.

La oferta navidefia liceistica con-tinuarfi maflana con la cantata ElsPastorets, del compositor AlbertGuinovart, a partir de un texto deJordi Galcer~_n. En la audici6n, quese repetirfi el pr6ximo dia 27, par-ticiparfi el Cor Vivaldi-Petits Can-tors de Catalunya y tendril comonarradora a Elisabeth Egea.

Pero, sin duda, la instituci6n mu-sical que mils despliegue harfi paraestas fiestas serfi EAuditori de Bar-celona, que siguiendo el hilo delpasado afio propone una completaprogramaci6n de conciertos y acti-vidades para toda la familia.

La marat6n navidefia arranca es-te fin de semana con un programade musicales a cargo de la OBC. Laaudici6n, titulada La mdgia deBroadway per Nadal, estar/~ dirigi-da por Alfonso Casado y contarficon las voces solistas de Nina, Ig-nacio Vidal, Julia M611er y Ger6ni-

Una escena de ’Patufet, el musical’, que puede verse estos dias en el Teatre Coliseum. EL MUNDO

tuaci6n del Clown Leandre y losBarcelona Clarinet Players; la com-binaci6n de mtisica clfisica y hu-mor de Igudesman &Joojo la pro-yecci6n, con acompafiamiento mu-sical en directo a cargo de la OBC,de la pelicula Gladiator. La BandaMunicipal, por su parte, celebrarfila llegada del Nuevo Afio con unatractivo programa dedicado a Fa-lla, Strauss y Rossini, entre otros.

No menos presente estarfi la Na-vidad en los escenarios teatrales,que mayoritariamente amplian suprogramaci6n con nuevas funcio-nes durante estos dias. Asi, porejemplo, la comedia 73 raons perdeixar-te, invitarfi al ptiblico a es-perar con ellos el nuevo aflo, en elTeatre Goya, el 31 de diciembre.

E1 inter6s de la agenda teatral deestos dias, sin embargo, se centraen los mils pequefios, para los cua-les no faltan propuestas especial-mente disefladas para ellos. Tal esel caso de Patufet el Musical, quese puede seguir viendo en el TeatreColiseum hasta el pr6ximo 24 deenero. La obra, en una juvenil ver-si6n de Joan Miquel P6rez y FerranGonzfilez, amplia horario y a susfunciones habituales de sfibado ydomingo afiade nuevos pases losdias 29 y 30, y 4, 7 y 8 de enero. E1mismo clfisico infantil, en una ver-si6n mils intimista, podrfi verse enla Sala F~nix de la calle Riereta, dela mano de la compafiia La PetitaBrownie, los dias 26 y 27.

E1 Teatre Apolo, por su parte,acoge Peppa Pig Big Splash, unmusical basado en la popular serieinfantil de dibujos animados y quellega por primera vez a Espafla trashaber sido visto por 300.000 espec-tadores en el Reino Unido, EstadosUnidos y Australia.

La magia, otra cita ineludible deestas fechas, estarfi presente en elTeatre del Raval, que por octavoafio consecutivo presenta, a partirdel dia 28, el espectftculo Magia Jfi-nior, mientras queen el TeatreCondal, el Mag Lari tambi6n ofre-cerfi, la noche del 31, una sesiSnespecial de su espectgtculo Ozum.

Por filtimo, la programaci6n ci-nematogrfifica de Verdi Kids seamplia con diversas sesiones du-rantes las fiestas y tres programasque combinan diversos cortome-trajes llenos de poesia y ternura.Lo que toca en estas fechas.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

44000

8860

Diario

756 CM² - 73%

4380 €

50

España

19 Diciembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DISSABTE54 19 DE DESEMBRE DEL 2015Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat

Primera fila icult

JUAN MANUEL FREIRE / JULIÁN GARCÍABARCELONA

Amb la mateixa, potser més, il·lusió que en una nit de Reis, milers de fans de Star Wars van anar dijous a la

matinada a les projeccions especials d’El despertar de la força que molts ci-nes van oferir passada la mitjanit. Van poder, per fi, calmar la set des-prés de llargs, inacabables, mesos d’espera des que Disney va anunciar el novembre del 2012 que comprava els drets de la saga al seu creador, Ge-orge Lucas, i que posava en marxa una nova trilogia, la primera entre-ga de la qual, l’Episodi VII, arribaria als cines el desembre del 2015. Aquest dia ja és aquí. El director J.J. Abrams sentia el pes de l’univers a l’esquena. ¿Com podia estar a l’altura de les expec-tatives de la insaciable grey de Star Wars? Segons les primeres reacci-ons, els fans han donat la seva bene-dicció a El despertar de la força: consi-deren que Abrams ha sigut capaç de recuperar l’esperit, l’emoció i la tex-tura de l’enyorat univers primige-ni creat per Lucas en la primera tri-logia, l’original, després de la discu-tida segona trilogia, la de la Padmé Amidala, el planeta Naboo, Jar Jar Binks i els midiclorians.

AL PHENOMENA / Si la principal missió de Star Wars: el despertar de la força és recuperar la màgia de la primera tri-logia, té sentit descobrir la pel·lícula

Els pioners de

‘Star Wars’pant. Els més relaxats juguen a car-tes asseguts a la vorera. No ho fan vestits amb la túnica jedi, suposem que per por de tacar-la.

NOSTÀLGICS / Se suposa que aquest nou episodi hauria de servir per am-pliar públic i arribar a les noves ge-neracions, però aquesta nit el que es veuen són cares de persones que ron-den la trentena i la quarantena ex-pectants per tornar a enamorar-se de la seva franquícia predilecta d’in-fància, després d’una segona trilo-gia (primera per cronologia) que no va convèncer gairebé ningú. «A mi tampoc em va disgustar», explica el Raúl (39). «Bé, no em van agradar la primera (La amenaza fantasma) ni la segona (L’atac dels clons), però la terce-ra (La venjança dels Sith) sí que em va convèncer». L’Albert (30), aquí des de les cinc de la tarda, és més cru: «En aquestes pel·lícules cada personatge era molt buit, només era un estereo-tip, no tenia personalitat real». I Eva (32) ni tan sols va voler veure-les: «Em volia quedar amb la imatge de les antigues, i a veure què passa amb aquesta». Al vestíbul del Phenomena, foto-croms, storyboards, material divers de col·leccionista –com alguns dis-cos de la saga firmats pel reparti-ment, amb el nadalenc Christmas to the stars– i una reproducció a mida real de Han Solo congelat en carbo-nita serveixen per entrar en territo-ri galàctic. La nit pinta perfecta.

Així es va viure l’estrena d’‘El despertar de la força’, a la matinada, als cines Phenomena i Verdi de Barcelona

al Phenomena, un cine com els d’abans (ara extints), dedicat a cele-brar el sentit de la meravella i en què veure una pel·lícula encara és una festa. A les 10 de la nit, aquest dia-ri s’acosta a la sala de Sant Antoni Maria Claret (antic cine Nàpols) per veure l’ambient al voltant de la ses-sió d’estrena de matinada. Les entra-des per a aquesta sessió es van esgo-tar al cap de dues hores de sortir a la venda. La primera a la cua és la Ma-rina (33 anys), que és aquí des de les

quatre de la tarda, encara que fins i tot abans havia fet breus revisions per no perdre posicions: «He passat moltes vegades pel davant del cine per verificar si ja hi havia gent a la cua. Anava passant, anava passant, anava passant i a les quatre he pen-sat, bé, m’hi quedo». No hi ha rastre de cansament en la seva mirada, només la brillantor de l’expectació, compartida amb els membres d’una llarga cua que dues hores abans de l’inici de la sessió ja gairebé girava la cantonada amb Le-

No hi ha rastre de cansament en les mirades de la gent fent cua, només la brillantor de l’expectació

L’apoteòsic èxit de la nit prèvia de l’estre-na de ‘Star Wars: el despertar de la força’, amb nombrosos cines plens de gom a gom de fans de la saga, tindrà continuïtat els pròxims dies, la qual cosa fa preveure unes vendes galàctiques. La pel·lícula de J.J. Abrams s’ha estrenat en 1.356 panta-lles de més de 400 cines de tot Espanya, una xifra sense precedents. A falta de da-des oficials del primer dia, hi ha un detall

que posa sobre la taula el seu èxit: en la prevenda s’han posat en circu-

lació unes 300.000 entrades, xifra inèdita fins ara. Per a aquest primer cap de setmana de projecció encara queden butaques lliures, però si voleu disfrutar de les aven-tures de Rey, Finn, Han Solo i Chewbac-ca, haureu de buscar bé i, sobretot, assu-mir que probablement haureu de veure la pel·lícula a la primera o segona fila. Una experiència gairebé ‘vintage’, com en els temps en què anar a una sala de cine era un ritual col·lectiu i, sobretot, massiu.

STAR WARS

Supervendes galàctiques

FEStA EStEl·lAR

Apoteosi musicalde la mitomania galàcticaLa Força va ser poderosa al Palau de la Música. La banda sonora de Stars Wars, de John Williams, in-terpretada per l’Orquestra Cama-ra Musicae dirigida per Salvador Brotons, va provocar al recinte mo-dernista un vendaval d’emocions, multiplicades quan al final s’hi va incorporar el Cor Jove de l’Orfeó Català. Un públic transversal, pe-rò molt fan de la saga galàctica,

va seguir amb entusiasme la inter-pretació de les peces representati-ves del millor neosimfonisme cine-matogràfic. Aplaudiments i bravos van celebrar cada una de les recre-acions en un clima d’apoteosi de la mitomania de les composicions de la sèrie i de les d’altres cèlebres pel-lícules. La irrupció dels personatges dels films sobre l’escenari i a la pla-tea, on van recrear fins i tot escenes

vendaval d’emocions

Salvador Brotons dirigeix el concert de ‘Star Wars’ al Palau, dijous.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

513000

89305

Diario

2128 CM² - 200%

38612 €

54-55

España

19 Diciembre, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

espectacles 19 DE DESEMBRE DEL 2015 55DISSABTE

Nogairellunyd’allà,alsci-nesVerdi,lacuatambééscomlesd’abans,dequanenundiad’estre-naarribavenalacantonada.Elpú-blicés,també,raonablementadult,entreels30iels55anys.Aquínohihaningúdisfressat.Aquestdia-rinomésdetectaunmenord’edatambunaespasalàserblavaivestitamblainesperadarobadel’AnakinSkywalkeradolescent.Ales23.30horess’obrenlesportesdelcineielsseguidorsprenenposicionsgairebécorrent.L’expectacióespotpalpar;és,gairebé,unapercepciófísica.Lasalaquedaenvoltadad’unaestra-nyasensaciód’electricitatestàtica,comlaqueespercepabansdelestempestes.NicolaTeslahauriadis-frutat. Ales23.50horesesprojectendostràilersdeduespel·lículesmagnífi-ques,peròlagentnoestàperaro-mançosirepadesgratl’avançamentdeMacbeth,laimponentrevisiódelclàssicdeShakespeareprotagonit-zadaperMichaelFassbenderiMa-rionCotillard.Ambunamicamésd’interèsobservenl’avançd’El rena-cido,d’AlejandroGonzálezIñárritu,peròenaquellmomentnoméshihaullsiorellesperaStar Wars.«¡Queco-menci,va!»,sesentambclaredatdesdelesprimeresfilesdelasala. EllogotipdeLucasfilmsfaescla-tar,finalment,labogeria.«Famolttemps,enunagalàxiamoltmoltllu-nyana…».LafanfàrriadeJohnWilli-ams.Xiscles,aplaudiments,clams,picadesdepeus.L’emocióésaixò.Elsfans,possiblementambunnusalagola,disfrutendelfilmenso-lemnesilencifinsqueapareixperprimeravegadaelFalcó Mil·lenari iesrepeteix,amplificada,lasalvaini-cialdecritsiovacions.Durantlapel·lículahihauràtresoquatremo-ments(quenoexplicaremperevi-tarempipadorsespòilers)quecon-vertiranelcineenunagranfestanostàlgicacapaçdeferhumitejarelsullsfinsitotdelsmésdurs.

REACCIONS /Durantelscrèditsfinals,unparelld’espaseslàseremergei-xendelpatidebutaquesis’alcenalcelensenyaldebenedicció.«Hasi-gutfantàstic.Hohedisfrutatmolt.Hasiguttornaralsorígens,alespri-meres.Enshatornatelsnostreshe-rois.¡Ésunsomnifetrealitat!»,ensexplicalaMònica,de39anys.«Nom’hadecebut.N’esperavamoltís-

sim,peròAbramshohaaconseguit.Hihaemoció,hihaaventura,hihanostàlgia.ÉscomveureLa guerra de les galàxies,peròara.Ésunfabulósexercicid’emulació,tantcinemato-gràficacomemocional»,relata,ambelsullsobertsencaracomta-ronges,l’Oriol,de47anys. Sóngairebélestresdelamatina-da.TornemalPhenomena.Alasor-tida,ullsencarabrillantsialgunsinflats.Hihaquihatretelmocador,nosabemsiperalgunrefredatoal-gundrama.«Unamicadedramafa-miliarhiha»,ensconfirmalaMa-rina,moltsatisfetaambelquehavist.«Peròlagenttambéesdiverti-rà,riurà…Moltmoviment,lesnausfanméscosesqueabans.Ésemoci-onant.Hihamoltamésemocióenaquestapel·liqueenlesaltressisjuntes».

SegonsRaúl,malgratl’allaudetràilers,quedenmilsorpreses.«Not’espereslescoses.Éselquetédebo.Amésamés,elqueetpodiesima-ginarpelstràilersenrealitatnoéscomt’hoesperes».L’Alberttépressaperòarribaunafraserelaxant:«Tor-nemaestaracasa». TotsemblaindicarqueDisneyiLucasfilmhanfetunabonafeina,tantambelfilmcomamblasevacampanyapublicitària.Llançatelfilmal’exterior,elproblemaéslaxarxa.Unarecomanacióbeninten-cionada:queaningúseliacudei-xiteclejarresrelacionatambStar WarsalquadroderecercadeGo-ogle:entreelsresultatssuggeritsabansdepitjarl’enterpodriaaparèi-xerunbonicespòiler.H

«Ens han tornat els nostres herois. ¡És un somni fet realitat», exclama la Mònica després de la projecció

«Una mica de drama familiar hi ha, però la gent també es divertirà, riurà», revela la Marina

Enlasetmanadelretornglori-ósdeStar Warsalscinemes,deixeu-meserunamicator-

racollonsidirquesentounacertaadmiraciópelsseguidorsdeStar Trek.Sobretotpelsquesónd’unaedatavançadaifadècadesquefanlasalutacióVulcaniana,diuenallòde«llargavidaiprosperitat»ofinsitotsesabenunesquantesparaulesdel’idiomaklingon.Quanesvaes-trenarlaprimerapel·lículadeLa guerra de les galàxies,el1977,lanove-tatilafebradavansertanfortesquetothoms’hivaapuntar.Jomateixteniapenjatsal’habitacióelspòs-tersqueregalavalarevistaLecturas:

‘Trekkies’en forade joc

JORDI

Puntí

deesi

HanSolo,ObiWanKenobi,laprin-cesaLeiaamblestrenescomdeladamad’Elx... Aquellsanysvanserunparadísperalsamantsdelaficcióespacial.Enscalienmonsparal·lelsimoltsdenosaltresvamentraral’adolescèn-ciaveientEncontres a la tercera fase(1978)alagranpantalla,peròtam-béGalactica(1978)iStar Trek(1979),queintentavenreviurealscinesunèxittelevisiuquedesconeixíem.EnelcasdeStar Trek,noobstant,hide-viahaverunreducted’admiradorsquedesdelgenerde1969seguienlasèrieaTVE,estrenadaambeltítoldeLa conquista del espacio.Lafeienen

blancinegre,al’UHF,quealesho-resencaranoarribavaatotarreu.Empucimaginarqueaquellspio-nersesmiraventotallòdeLa guerra de les galàxiesambinterèsiunpuntdecondescendència.Star TrekiStar Warscomparteixenel50%delnom,però¿laconsideravenunasagain-trusaoamiga?¿Hihaviallocperatothomal’ampleunivers? Totaixòveatombperquèl’únic

detallqueemgrinyolad’aquestnouretorndeStar WarsésqueladirigeixiJ.J. Abramsi,sobretot,queparticipitambéenelguió.NotinccapdubtequeAbramstétoteslesvirtutsiésidealperal’empresa,perònooblidemquetambéésl’artífexdelarenova-ciódelmóndeStar Trekalscine-mesi,defet,l’anyvinent,n’estre-naràlaterceraentrega,Star Trek: Beyond.¿Noéscomsialgúentre-néselBarçaielReialMadridal-hora?¿ArribaràundiaquelanauEnterpriselluitaràcontraelFalcó Mil·lenari?QueniYodanielsenyorSpocknohovulguin!H

Davant el retorn gloriós de ‘Star Wars’ sento certa admiració pels fans de ‘Star Trek’

EL PERIÓDICO

vendaval d’emocions

delluitesamblesespasesdellum,vacontribuirarealçarencaramésl’atmosferadefestagalàcticailasintoniaambl’esperitdelasaga. Desd’unahoraabansdelcon-cert,elfoyeril’antesaladelPetitPa-lauesvanomplirdeseguidorsdeStar Wars.Lademandadefotosambels14figurantsdelspersonatgesvaferqueesformessincues.L’aglome-racióalesparadetesinstal·ladesalazonapercomprararticlesrelaci-onatsamblesproduccionstambévasernotable.Aquestaafluènciavacontribuirquel’inicidelprogramas’endarrerís15minuts. Peròllunyd’impacientarl’au-diència,elretardvaferaugmentar

l’expectació.VansersuficientselsinicialsefectespercussiusdeltemaprincipaldeStar Warsperquèsorgísunaonadad’apassionatscrits.Alpo-di,Brotonssemblavaimpulsatperunressort,demostrantques’hopas-savatanbécomelpúblic,igualqueelsseusmésde80entregatsmúsics.

Elmagnetismejanovacessar.LaMarxadeSuperman,ellirismedeltemacentraldeJurassic Park,l’halodetristesadeLa llista de Sc-hindleril’equilibrisonordetoteslesseccionsexpressatenl’èpicadeRaiders March,d’Indiana Jones,vanportarvolantl’orquestracapalaSuite de Stars Wars. Elpoèticpassatgedelaprince-saLeia,laimpactantMarxa imperi-alielstemesdeYodailaSaladelTronvanprecedirelclamorósfi-nal,amblapresènciadelcoracom-panyantl’orquestra.LavibrantBa-talla d’heroisdel’EpisodiIIIielDuel de destinsdel’EpisodiIhivanposarelcolofód’or.H

El Palau va vibrar amb el concert dedicat a la banda sonora de John Williams, dirigit per Salvador Brotons

CÉSAR LÓPEZ ROSELL

Salvador Brotons dirigeix el concert de ‘Star Wars’ al Palau, dijous.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

513000

89305

Diario

2128 CM² - 200%

38612 €

54-55

España

19 Diciembre, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

L’agenda

BARCELONAARTHipermerc’art. Fins al10 de gener ]a Moritz aga-fa el relleu de la GaleriaSa~a per oferir la 35a edi-ci5 d’aquesta exposici5col.lectiva d’ar~ contem-porani. Corn cada any,es presentaran diversesobres de pintura i escultu-ra amb l’objectiu d’apro-par l’art a tots els pfiblics ipotenciar el col.leccionis-me, per5 aquesta edici5 esfar~ a I’M Store de la F~-brica de la Moritz.

BARCELONAARTXMas Art Market. Finsal 5 de gener, la galeriaArt Gallery ofe~L’~ aquestmercat d’art on es podencompr~r obres d’art~stescomAde Marcos, A[iciaOmedes, Amada Suero,Anna Tortes, Carme SoldVendrell, C]audio Rojas,CoralRivero, Corrie Bain,Jaume Escala i d’altres.

BARCELONAARTDrap-Art. Fins al 3 de ge-ner, el CCCB presentauna altra edici5 del festi-val Drap-Art, que mostraobres d’art i objectes dedisse~w ~ealitzat s ambmaterials ~eciclat s.

BARCELONA10.00 TALLER’Una sopa de pedresper Nadal’, Eltret de sor-tida d’aquest taller a la Pe-ch~ el dSna la lecturad’tm conte nadalencbientat al’edifici de prin-cipis del segle XX, unahistSria basada en el con-te La sopa de pedres, pe-r5 adaptat per a aquestaocasiS. Un taller p]~sticpe~ne~r~t elaborar els per-sonatges arab els qualsrepresentaran aquestahistSria. Cada dia fins al31 de desembre.

BARCELONA17.00 TALLER’Llibres, objectes i al-tres men jars’. LaFunda-ci5 Mir5 proposa una tar-da d’activitats per a fami-lies alvoltant de l’exposi-ci5 Mir5 i l’objecte, perdescobrir Mir5 a partird’tm llibre objecte i crearobjectes arab menjar.

BARCELONA19.00 CIRCCirc d’Hivern. L’AteneuPopular 9 Barris arriba ala vintena edici5 del seuCirc d’Hive~, que es po-dr~ veure fins a110 de ge-ner. Aquest any, l’especta-cle que s~ai pot veure pe~ta per tirol Garbuix.

Fen~mens gira sobre el cos ̄ ARXIU

El cos humh com a objected’experiment artisticBARCELONA20.30 ACTEAvui arriba a l’Espai Erre del Poblenou el festivalFenSmens, una mostxa sobre treballs artistics quesuposan un encreuament entre el cos hum~ i altresdisciplines: les arts di~tals, la performance...

EIs membres d’El £olump[o Asesino ̄ ARXlU

L’ad u provisionald’EI Columpio AsesinoBARCELONA20.00 CONCERTE1 grup El Columpio Asesino puja avul a l’escenaride la sala Apolo per mostrar el directe del seu ultimdisc, Ballenas muer~as en San Sebastidn, abansd’acomiadar-se temporalment.

BARCELONA19.00 CONCERT’Festival de valsos idanses’. E1 Palau de laMfisica presenta una deles cites ja emblem~ttiquesde l’Orquestra Simf6nicadelVall~s, arab l’energiadels valsos ipolques de lafamfiia Strauss i de la mfi-sica popular centreeuro-pea. L’encis circular delvals, en aquesta ocasiS,arab un hurac~t de virtuo-sisme i alegria per aco-miadar l’any." el violinist ai dh~ector Gilles Apap.

ges vistos i premiats adiversos festivals. Mdsinformaci6 a www.eldia-mescurt.cat.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CIUDADES

131000

23625

Diario

461 CM² - 43%

3530 €

29

España

19 Diciembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Torrons variatsRamon CosonovesAv~iculis~a

Despr6s de queixar-me de com pas-sen els anys, que sembla mentida ija tornem a ser a Nadal, de decidirque he de tornar a desembolicarles figures del pessebre guardadesamb tanta cura des de la infantesa,

tot plegat, una barreja d’il.lusi6 i mandra. Per intro-duir-me, amb calma, a l’ambient nada-lenc far6 b6 d’anar a un bon concert. Vaset al Palau de la Mflsica Catalana amb laPetite Messe Solennelle de Gioachino Ros-sini, escrita originhriament per a dos pia-nos i harm6nium. Les veus van ser acom-panyades per un piano i l’harmbnium laversi6, que segons sembla, plaia m6s aRossini. Vaig sortir convengut queen lamflsica religiosa rossiniana hi ha molta6pera. Sense haver sopat vaig recordarels famosos canelons Rossini o l’aromade sofregit d’arrbs que envgia tot l’edifi-ci modernista quan acabaven els concertsdels diumenges al matt i els avis Millet,que vivien al pis de sobre, comengavena fer el sofregit per a l’arrbs, tal com hoexpliquen les crbniques de l’bpoca. Unconcert magnific, ja podia enfrontar-me al Nadal!

Sense buscar gaire per la Fira de Santa Llflcia,davant de la catedral de Barcelona, hi trobes totamena de caganers: futbolistes, politics, religiosos,estrelles medi~tiques... Es veu que si no han con-vertit la teva figura en un caganer, no ets ningfl.Personalment prefereixo el caganer classic vestit depages catal/~, amb barretina i curiosament fumantamb pipa com aquell que passa o es riu de tot, men-

tre pressiona de valent els seus esflnters. En la m6spura tradici6, que avui s’est~ perdent, un caganerera l’infant6 acabat de n6ixer, el mSs petit de lafamflia, corn va ser el hen Jesfls. E1 costum de posarun caganer al pessebre ja ve del segle XVII1 ambaquell realisme tan exagerat del barroc, tot i que laseva popularitzaci6 va ser a mitjans del segle XIX.Pobre caganer del pessebre! Uns l’han consideratirreverent, de mal gust, barroer o els m6s dogm~-tics sacrtleg. Altres, cercant solament un interns

comercial, l’han convertit en una imatge grotescanegant-li la qualitat de figura artlstica. Em queda-r6 amb la versi6 que considera el caganer la repre-sentaci6 d’un 6sser hum~ que s’allibera fecundantla terra perqu~ m~s endavant doni els seus fruits.Un ecologista d’ara? L’altre caganer m6s festiu 6s elCaga Ti6, que cagant (he dit cagant) ens omple regals i dol~os de tota mena.

Black Friday, Cyber Monday, The Shopping

Night, ilia comercial, eix per comprar, zona esco-llida per adquirir regals, "Al~at Jerusalem mira elcim i contempla..."," Vota’m a mi i no pas a l’altre".Quin Nadal m~s excitat, quin rebombori! L’avingu-da bullia de gent, les botigues resplendien de llumsi ornaments, en algunes cantonades, mendicantsde p~isos de l’est demanaven caritat, potser algunscontrolats per m~fies. Uns cants afinats em varenfer entrar en una esgl6sia on el salmista entonava:"Pastor d’Israel escolteu-nos v6s que teniu queru-

bins per carrossa...". I els fidels responienamb fervor: "Exulta! Exulta! Israel a tu vindr~l’Emmanuel". Novament al carter vaig pensarque tants missatges junts no els podria tapiri vaig seure en un banc a meditar, en un diade tardor encara benigne quan no eren ni les9 del vespre i ja feia tres hores que era negrenit. I si mai m6s torn6s a sortir el sol?

En aquest estat de coses em vingu6 al capuna nadala molt coneguda que vaig sentiruna vegada emocionat, cantada i acompa-nyada amb acordions, corda i percussionsper uns nois i holes del poble d’Ars~guel delPirineu lleidath:

"$6c pobre i no envejo la vida del tic, / per-qu~ me la passo molt m6s divertit. Si hemde set pobres, siem-ho de grat. / Jo canto im’alegro quan Jesfls 6s nat!".

"Jo en tinc una jupa tota de vellut, / no 6s amplani estreta, hi cabo tot just. Ai, pobre de mi que sem’ha esparracat! / Jo canto i m’alegro quan Jesfls 6snat!".

Pueril, infantil, fora d’Spoca.., potser st! Per0aquesta poesia que sols la podia imaginar un pastord’aquell temps inspira una cosa valuosa per Nadal ique encara avui 6s v~lida i sols dep~n de tu aconse-guir-la: la simplicitat!

Divendres. 18 de desembre de 2015

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

8675

Bisemanal

428 CM² - 49%

1489 €

29

España

18 Diciembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Nou premi per al Cor InfantilLa formacid coral d’Amics de la Unid va guanyar un primer i un segon premi a Tolosa

Granollers

EL 9 NOU

El Cor Infantil Amics de laUni6 de Granollers ha viscutun any ple de nous projectesi que al novembre va culmi-nat arab un nou premi. Lareconeguda formaci6 dirigi-da per Josep Vila va guanyarel primer premi en la catego-ria de cots infantils de147bCertamen Coral de Tolosa.Era la primera vegada en totala histbria d’aquest presti-gi6s concurs internacionalque un cot de l’Estat es pro-clamava guanyador. A m6s,el grup granollerf va quedarsegon en categoria absoluta,per darrere del cot francbsMikrokosmos.

Aquest ha estat el primerconcurs en qu~ ha participatel Cot lnfantil despr6s de La formaci6 coral granollerina, arab el seu director Josep Vila, despr6s de set premiada a Tolosa

guanyar fa dos anys el con-curs Let the Peoples Sing aLuxemburg. Precisament,enguany es van acomiadard’aquest guard0, despr6sd’ostentar-lo durant dosanys.

ESTRENA DE ’CAN(~ONSDE LA LLUNA AL BARRET’

Aquest any tamb6 ha estatel de l’estrena de Can¢ons dela lluna al barter, el seu pro-jecte m6s ambici6s d’aques-ta temporada. La primerarepresentaci6 es va fer a lasala Petit Palau del Palaude la M~tsica Catalana, per6m6s endavant tamb6 es vapoder veure a Granollers iManresa, entre altres pobla-cions. Aquest espectaclerecull una selecci6 de m(lsi-ques per a cot infantil escritaper Josep Vila Casa~as, ambmoltes peces que s6n poemesde Miquel Desclot.

A banda dels concertsfets a Catalunya, al junytamb6 en van fer a Franqa iLuxemburg.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

RESUMEN

4015

Bisemanal

323 CM² - 37%

1124 €

47

España

18 Diciembre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

TV3

Telenotícies Vespre

17-12-2015

Informació concert “La música contraataca”, minut 27:47

Enllaç:

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-vespre/telenoticies-vespre-

17122015/video/5572451/

BTV

Notícies migdia

20-12-2015

Reportatge concert “La música contraataca”, amb declaracions de Víctor García de

Gomar, director artístic adjunt del Palau de la Música Catalana. Minut 24:24

Enllaç:

http://www.btv.cat/informatius/