món - eurovacances€¦ · estretament emparentat amb l’ós bru (ursus arctos), es creu que...
TRANSCRIPT
Victoria Falls
NÚMERO 16HIVERN 2017
LES CASCADES DEL SUD D’ÀFRICA
LA REVISTA D’EUROVACANCES
Apeu.catLES ACTIVITATS D’EUROVACANCES
KamtxatkaHELICÒPTERS, ÓSSOS I VOLCANCS
L’ós polarSENYOR DE L’ÀRTIC
AustràliaEL CINEMA AL CONTINENT VERMELL
LeipzigLA CIUTAT DE LA MÚSICA
El BarbaraEL VELER DE CROÀCIA
món
Carta
Nº16 HIVERN 2017
2 - MÓN
Activitats Eurovacances
Gerard Paul Sluis
EL GUIA
Nascut a Haarlem, en Gerard és l’holandès d’Eurovacances. Va estudiar per a Guia Oficial a la Universitat d’Amsterdam i es va treure la llicèn-cia l’any 1993. Des de l’any 2000 també és guia oficial de Catalunya. Incorporat a l’equip de guies d’Eurovacances des de 2008, l’hem pogut trobar acompanyant als nostres grups a Grècia, Armènia i Geòrgia, Àustria, Bèlgica, Nova York i, evidentment, Holanda. Actualment combina les feines de guia ofi-cial d’Holanda amb les de guia de ruta i guia local a Catalunya. Des de 1995 viu a la Costa Brava.
DEL DIRECTOR
La Primavera Àrab va fer que els països del Pròxim Orient no es tinguessin en compte a l’hora de triar la destinació de les nos-tres vacances. Ara, després d’un llarg pe-ríode sense rebre turisme o, en el millor del casos, rebent-ne molt poc, sembla que l’interès per aquest fascinant racó de món comença a tornar.Així destinacions com Jordània o Egipte tornen a estar dins de les nostres propos-tes i amb elles recuperem la possibilitat de gaudir del llegat nabateu a Petra o de les piràmides faraòniques a Gizeh; de gaudir de l’impressionant desert de Wadi Rum o de l’exuberant bellesa de la riba del Nil; de gaudir d’un bany terapèutic a les aigües salades del mar Mort o del fons coral·lí del mar Roig.Si t’interessen les civilitzacions clàssiques ara és el moment!
CordialmentÀlex Pàmies
Aquí ets l’holandès d’Euro-vacances. Allà ets el català d’Holanda? Els meus amics sempre diuen que visc com un català, però penso com un ho-landès.
A cavall d’Holanda i Cata-lunya, on ets realment a casa? Després de més de 20 anys a Catalunya, la veritat és que em sento molt a gust aquí. Precisament pel fet que estic a cavall entre els dos països, no em falta, ni trobo a faltar res. Crec que tinc el millor dels dos països.
Ens pots dir cinc llocs d’Holanda imprescindibles per entendre el país?Amsterdam; el Pla Delta; la zona Zaan; la subhasta de flors a Aalsmeer; els pobles tradi-cionals del país amb la seva religió, els seus costums, el seu llenguatge i el seu orgull de ser neerlandès.
Vas guiar els grups d’Euro-vacances a Grècia durant unes quantes temporades. Què destacaries d’aquell
itinerari? La combinació per-fecta de circuit terrestre amb les illes. Grècia és un país ple d’història, segur i quasi un viat-ge obligat per entendre millor el nostre propi idioma (unes 45.000 paraules del castellà i català provenen del grec) i la nostra forma d’actuar avui en dia!
I del Caucas? Què es desco-breix a països com Armènia i Geòrgia? Un viatge combinat a dos països que tenen moltes similituds, però alhora són ben diferents, pel que fa a costums, idioma i religió. Armènia com a primer país cristià amb la seva església apostòlica i Geòrgia com a país ortodox. El primer amb una població humil i amb ganes d’avançar i deixar enrere la pàgina negra de la seva his-tòria i assumir el seu trauma nacional de tenir una munta-nya sagrada (l’Ararat) que no-més poden veure però mai “to-car” perquè es troba a Turquia. El segon, amb la presència de capital rus, la seva moderna ca-pital Tbilisi, uns paisatges amb coves, cases rupestres i la seva
senzillesa i humanitat.
Hi ha algun lloc del món que t’hagi agradat especial-ment? És difícil de dir. És una pregunta que ens fan sovint: “Tu que viatges tant, quin lloc t’agrada més?”. Sempre dic que viatjar és per enriquir, aprendre coses noves i respec-tar altres cultures. És quan un valora el que té i no el que hau-ria de tenir. El millor de viatjar és tornar a casa i poder dir que has viscut una experiència ino-blidable. Així, és d’agrair viure aquests moments i poder re-cordar i valorar tot el que hem viscut durant aquell viatge. No-més d’aquesta manera viatjar té sentit!
I ara, les vacances. El teu lloc de somni és a ...?Aquest hivern toca Brasil. No sé si és un somni, però sé que alguna cosa m’atrau. Coneixe-ré el país personalment durant la meva estada i aprofitaré per millorar el meu coneixement de l’idioma. Perquè saber parlar és poder comunicar i arribar a entendre un poble.
PresentacionsUs proposem una nova sèrie de presentacions per conèixer els nostres viatges. Totes les presentacions tindran lloc a les 18h al Restaurant Samoa (Passeig de Gràcia, 101). Pre-sentacions gratuïtes. Inscripció obligatòria. Places limitades.
Índia Nord 16 febrer
Japó Nord23 febrer
Alaska Parcs Nacionals2 març
Àfrica del Sud9 març
Brasil16 març
Kamtxatka23 març
BalletLa representació s’ofereix en directe des del teatre Bolshoi amb la qualitat d’imatge i so dels Cinemes Arenas de Bar-celona, situats al centre comer-cial Arenas de plaça Espanya. Inscripció obligatòria. Places limitades.
Un heroi del nostre tempsIlya DemutskyDiumenge 9 d’abril de 2017Hora: 16hCoreografia: Youri PossokhovLlibret: Kirill Serebrennikov.
AGENDA
ARNAU FERRER
GER
ARD
PAU
L SL
UIS
Direcció: Àlex Pàmies
Edició i coordinació: Arnau Ferrer
Disseny Gràfic: www.vinilsidisseny.com
Han col·laborat en aquest número: Carles Gis-bert, Ivan Madrigal, Pascal Feier, Emma Pou, Pere Morera, Àlex Pàmies i Arnau Ferrer
Correcció ortogràfica: Mireia Soler i Montserrat Batista
Fotografia: Arnau Ferrer, David Vicens, Gerard Paul Sluis i Marc Ferrer
Il·lustració: Kim Amate
Fotografia de portada: Victoria Falls, Arnau Ferrer
CRÈDITS
Col·labora:
ARN
AU F
ERRE
RAR
NAU
FER
RER
DAV
ID V
ICEN
S
ARN
AU F
ERRE
R
MÓN - 3
LA REVISTA D’EUROVACANCES
Puglia Nel blu dipinto di blu
Obrir els sentits a la Puglia, és fer-ho a la Mediter- rània sencera. Parlar del nostre mar per referir-se a algun lloc pot acabar en la més completa inde-finició, però no crec que hi hagi millor manera per definir aquesta regió d’Itàlia. Mediterrània Oriental i Occidental; musulmana, normanda, imperial i catalano-aragonesa. Allà on la terra i la seva gent ens recorden el valor de les coses senzilles. On la riquesa viva i immensa dels seus dialectes, costums, patrimoni i gastronomia acu-sen sense vergonya la nostra desmemòria. És el blau, certament. Però també el verd de seixanta milions d’oliveres. El blanc de la pedra calcària. L’ocre daurat de la sorrenca leccese. Són les sortides de sol de la costa adriàtica. Són les tardes de Salentino. És la vida. La vida en tota la seva acritud, dificultat i misèria. La vida en tota l’esplendor de la seva agitada bellesa. Qualsevol de les seves quatre zones geogràfiques justificaria un viatge sencer. El promontori de Gargano, místic i boscós, elevat mil metres sobre una falla amenaçadora. El Tavoliere, el nom del
qual deriva de les tabulae censuriae dels censos romans, la més extensa de les planes peninsu-lars, ric graner i mirador de Frederic II. L’altiplà de la Murge, amb l’escalada calcària des de Bari fins al Parc Nacional de l’Alta Murge, situat entre els quatre-cents i els sis-cents metres d’altitud. La península Salentina, la part més baixa, on hi ha una de les ciutats més boniques d’Itàlia, Lec-ce, i al costat mateix Taranto, la primera colònia espartana de la Magna Grècia.Afrontar la pròpia ignorància. Això és viatjar. Alimentar-se. I a la Puglia ens alimentem de la pasta orecchiette. Del ciambotto, el ragout de peix. De la tiella, emparentada amb l’olla podri-da burgalesa –pot-pourri, els sona?-. Del pa, sen-zillament. Del vi i l’oli. Viatjar és escoltar. Aquí, a la Puglia, reminiscències del provençal, del grec de l’Àtica, de l’albanès o del dàlmata. Viat- jar és recordar, com érem, com som realment. A la Puglia recordem les supersticions, les festivi-tats, el poder de les creences, la implacable llum del coneixement. La vida.
EUROPA
Vols conèixer la Puglia?T’hi portem el 12 d’abril
IVAN MADRIGAL
L’ós polar (Ursus maritimus) habita les regions àrtiques i és l’espècie d’ós més gran del plane-ta, el mascle pot arribar als 2,6 metres d’alçada en posició bípeda i pesar fins a 800 kg, sent la femella notablement més petita amb un pes mit- jà de 300 kg. És el carnívor terrestre més gros i el major predador de l’ecosistema marí àrtic. Estretament emparentat amb l’ós bru (Ursus arctos), es creu que l’ós polar va divergir d’una població aïllada siberiana d’ós bru fa només 150.000 anys. L’ós polar està considerat un mamífer marí ja que passa gran part del seu temps dins l’aigua i està fortament lligat al medi. El seu espès pelatge d’aparença blanquinosa és en realitat translúcid, format per milers de pèls buits plens d’aire que aïllen l’animal de les temperatures externes. Amb el reflex de la llum solar sobre el pèl es genera la falsa sensació de blancor. Sota aquest pelatge dens s’hi troba una capa de greix de fins a 15 cm que ajuda a l’ós a tenir forces
i energia en moments d’escassetat de preses. El nas, llavis, ulls i els coixinets de les potes són totalment negres, així com també ho és la pell, color que atrau millor la radiació solar i augmenta així la calor corporal. Les orelles i la cua són més petites que les de la resta d’óssos permetent mantenir millor la temperatura inter-na de l’animal. Les potes són llargues i com-pletament recobertes de pèl, amb unes urpes retràctils que li permeten caminar sobre el gel i caçar les seves preses. Els óssos polars són generalment animals so-litaris i molt territorials, tan sols les femelles viuen en família amb les seves cries durant els dos o tres primers anys de vida dels menuts. Els adults fan migracions de fins a 4.000 km sobre el gel àrtic en busca d’aliment, i són capaços de nedar més de 100 km al dia en aigües obertes, tot i que rares vegades cacen dins el mar. So-bre el gel, l’ós polar pot assolir velocitats de 50 km/h en distàncies curtes. Acostuma a tenir un
territori força extens de fins a 500 km², sent més ampli el del mascle que el de la femella. L’època d’aparellament es concentra entre fi-nals de març i principis de maig. En total, la gestació dura entre 5 mesos i mig i 8 mesos. Durant l’hivern, només les femelles prenyades busquen refugi (encara que no hibernen) i cons-trueixen caus a la neu acumulada sobre el gel. La resta d’individus segueixen sent actius mal-grat la foscor i fred extrem de l’hivern àrtic. Du-rant aquest temps, les femelles no s’alimenten i viuen de les reserves de greix acumulades du-rant l’estiu i la tardor. A l’octubre, cada tres o quatre anys, donen a llum de dues a tres cries de 30 cm d’altura i 700 g de pes, cegues i des-valgudes. Aquests cadells es mantenen dins el cau alimentant-se de la llet materna fins a la primavera. Romanen amb les seves mares aprenent a localitzar menjar i protegir-se dels mascles adults fins els dos o tres anys d’edat, moment en què s’independitzen. No serà fins
Nº16 HIVERN 2017
L’ós polarEl senyor de l’Àrtic
NATURA
4 - MÓN
els tres o quatre anys que assoliran la madu-resa sexual i s’aparellaran amb d’altres indivi-dus. En estat salvatge poden arribar a viure un màxim de 30 anys. La principal font d’aliment és la foca ocel·lada (Pusa hispida) i, en menor mesura, la foca barbuda (Erignathus barbatus), de les quals n’aprofiten bàsicament el greix corporal. Durant la primavera àrtica, l’ós busca sota la neu els caus de les foques on han donat a llum, i ex-
cava amb les potents urpes forats fins arribar a l’interior on caça les cries. També persegueix a les foques fins als forats en el gel on surten a respirar. L’ós polar és un gran caçador, capaç de detectar la seva presa a gran distància (més de 800 m) i romandre immòbil sobre el gel du-rant hores tot esperant que les foques surtin a respirar. A banda de les foques, la dieta de l’ós polar també comprèn la resta d’animals àrtics a excepció de les guineus i els llops: la mor-
sa, la beluga, el narval, la foca de cresta i la de Groenlàndia, algunes aus marines, el ren en determinades zones, així com també les carcas-ses de balenes i deixalles prop d’assentaments humans. A l’estiu, quan es fon el gel costaner i es desplaça a terra ferma, la seva dieta es tor-na més vegetariana i ingereix líquens, herbes i baies. Arriba a menjar uns 30 kg diaris però no beu aigua, l’extreu de les seves preses. Durant l’època d’escassetat d’aliment es donen episo-dis de canibalisme, especialment de mascles menjant altres óssos joves, cadells o individus morts.Es tracta d’una espècie circumpolar. La seva distribució cap al sud està limitada per la presència de plaques de gel des de les quals caça. Les principals poblacions es troben a l’illa de Wrangel i nord i oest d’Alaska, l’arxipèlag àrtic del Canadà, Groenlàndia, Sibèria central i del nord. Més properes a Europa, les illes Svalbard a Noruega i l’arxipèlag Franz Joseph a Rússia són dels millors llocs on poder gaudir d’aquests magnífics animals, amb una població estimada conjunta de 3.000 exemplars, la de major densitat del planeta. De fet, l’ós polar és el símbol de Svalbard i una de les principals atraccions turístiques de l’arxipèlag, on durant els mesos d’estiu es pot gaudir d’expedicions naturalistes per poder albirar-lo de ben a prop.L’ós polar es considera un animal en perill d’extinció i la seva situació a l’Àrtic és preocu-pant. S’estima que la seva població s’ha reduït com a mínim un 30% en els darrers 45 anys, quedant actualment entre 20.000 i 25.000 exemplars a tot el món, dels quals dos terços podrien desaparèixer a mitjans d’aquest segle. L’escalfament global, la contaminació o la gene-ralització de les extraccions de petroli i gas són les seves principals amenaces.
LA REVISTA D’EUROVACANCES
PERE MORERA
Vols veure óssos polars?Vine a Spitsbergen el 3 de juliol
MÓN - 5
Abans d’entrar en matèria, ubiquem-nos una mica perquè Leipzig acostuma a ser una gran desconeguda. La ciutat, situada a l’estat lliure de Saxònia, al centre-est d’Alemanya, compta avui amb 570.000 habitants. Actualment és la desena ciutat més important del país, però abans de la Segona Guerra Mundial era la quarta després de Berlín, Hamburg i Munic. Comencem pel principi. La ciutat apareix men-cionada per primera vegada a la crònica del bisbe Dietmar de Merseburg amb el nom d’Urbs Lipzi, la ciutat dels til·lers. L’any 1165 es funda oficialment quan Otto el Ric de Meissen atorga a la localitat els drets de ciutat i de mercat. Leipzig se situa a la cruïlla de les dues vies més impor-tants del Sacre Imperi: la Via Imperial, que va de nord a sud des de Stettin fins a Roma; i la Via Regia, que venia des de Moscou i Kiev, passava per Alemanya, continuava fins a Bruges i París i finalment arribava a Santiago de Compostel·la. Aquest fet, juntament amb l’ampliació l’any 1497 del dret d’empori, que obligava als comer-ciants a emmagatzemar les seves mercaderies
durant tres dies i posar-les en venda a la mateixa ciutat abans de continuar el viatge, varen fer de Leipzig una gran plaça mercantil.L’any 1701 set-centes faroles il·luminen per pri-mera vegada la ciutat. El 1825 es funda la borsa dels llibreters alemanys, fent de Leipzig un dels centres editorials més importants d’Alemanya. El 1839 s’inaugura la primera línia de tren de llarga distància amb una línia que procedia de Dresden, inaugurant un prometedor futur que acabaria fent de la ciutat un dels principals nusos ferroviaris d’Europa. Aquest és l’escenari on va créixer i fructificar l’escena musical: una ciutat dinàmica i emprenedora que l’any 1843 veuria com Mendelssohn inaugurava la primera escola superior de música d’Alemanya.Però retrocedim en el temps i descobrim els motors que varen impulsar l’amor de la ciutat per la música. Ens situem a l’any 1212. Aquell any, l’antiga església del mercat es converteix en l’església del convent de Sant Tomàs i es funda el cor del convent, un dels primers d’Alemanya. Vint-i-quatre nens interns, a més de realitzar di-
verses labors per l’església, tenen l’obligació de cantar durant els actes litúrgics. Trenta-dos anys més tard s’obria l’anomenada Escola Exterior, oberta als nens de les famílies més adinerades. L’any 1479 l’Ajuntament de la ciutat crea els Stadtpfeifer, els flautistes municipals, amb l’objectiu de tocar durant les festivitats i acom-panyar el cor de Sant Tomàs. La figura clau del cor era la de l’anomenat cantor, contractat en un principi per dirigir el conjunt però que finalment actuaria també com a responsable de la docèn-cia. El més famós d’aquests cantors seria Bach, que va arribar a Leipzig el maig de 1723 i es mantindria en el càrrec fins la seva mort l’any 1750. Entre la seva obra musical d’aquest èpo-ca destaquen centenars de cantates, però tam-bé obres com El Magnificat, La passió segons Sant Joan, La passió segons Sant Mateu i fins i tot l’anomenada Cantata del cafè, una mirada humorística al que aleshores era la beguda de moda.L’any 1701 arriba a Leipzig per estudiar dret un jove Telemann de vint anys. L’entusiasme per la
Nº16 HIVERN 2017
LeipzigLa ciutat de la música
LA HISTÒRIA
6 - MÓN
música tant d’ell com dels seus companys sedueix a l’alcalde, que funda el conjunt musical del Co-llegium Musicum, destinat a un públic burgès. El Collegium seria important fins el 1743, quan setze comerciants de la ciutat contracten a setze músics, els afegeixen als flautistes municipals i creen una nova societat musical que toca en pú-blic per primera vegada l’onze de març d’aquell any. La nova societat toca en diversos locals fins que el 1780 les autoritats municipals decideixen reformar i adaptar els magatzems del gremi de drapers. Neix d’aquesta manera la sala de con-certs de Gewandhaus, la Casa dels drapers, i la seva orquestra, la Gewandhausorchester.Leipzig deu el sobrenom de Ciutat de la Músi-ca en gran part a la Gewandhausorchester. Per aquí van passar compositors com W. A. Mozart, Robert Schumann, Clara Schumann (nascuda a Leipzig el 1819), Carl Maria von Weber, Niccolo Paganini, Franz Liszt, Hector Berlioz, Frederic Chopin i directors com Mendelssohn, Wagner (nascut a Leipzig el 1813) i Brahms. Si a Viena se la considerava el cor de la música, a Leipzig se la tenia pel seu cap.No podem deixar de parlar una mica més de
Mendelssohn, un personatge que per la seva gran presència, força i elegància no només va impres-sionar a la cantant sueca Jenny Lind sinó també a l’espanyola Maria Malibran. Al seu pare li es-crivia cartes on parlava dels concerts estivals als parcs de la ciutat, de l’obertura del Somni d’una nit d’estiu que es tocaria als jardins de Kuchen-garten. Aquestes actuacions a l’aire lliure inspi-rarien més endavant a Sir Henry Wood a fer el mateix a Londres, on l’any 1895 es crearien els famosos The Proms. L’any 1835 Mendelssohn és anomenat director de l’orquestra. Des del seu nou càrrec va ajudar a diversos compositors contemporanis com Liszt, Berlioz i Schumann, del qual va estrenar la sim-fonia Primavera. També va organitzar concerts històrics amb obres de Händel, Gluck, Hayden, Mozart i Salieri. A Mendelssohn li devem el re-naixement de Bach, un geni que va tornar a sonar el 9 de setembre de 1835 després de dècades en l’oblit. El 4 d’abril de 1841 també es va poder es-coltar per primera vegada des de la seva mort la Passió segons Sant Mateu. Mendelssohn també
va tocar amb Clara Schumann, que llavors només tenia setze anys, i Louis Rakemann el Concert per a tres pianos i orquestra de Beethoven.L’òpera de Leipzig fundada l’any 1693 com a tercer teatre de música burgesa després del de San Cassiano de Venècia i el Gänsemarkt d’Hamburg, conclou la nostra investigació mu-sical a la ciutat. Aquí es varen estrenar, entre d’altres operetes alemanyes, Zar und Zimmer-mann d’Albert Lortzing el 1833 i la Setena sim-fonia d’Anton Bruckner el 1884.Gràcies a aquest particular ambient musical va-ren néixer moltes editorials relacionades amb la música. Entre elles, Breitkopf & Härtel, fundada l’any 1719 i considerada la més antiga del món. En el seu moment publicaria per primera vegada les obres completes de Mozart.Aquest repàs a la història musical de Leipzig ajuda a entendre a Mendelssohn, que en una de les seves cartes escrivia: que jo senti més amor que mai per Leipzig és perquè aquí es fa veritable música, música que sona. I perquè Leipzig i la música són la mateixa cosa.
PASCAL FEIER
LA REVISTA D’EUROVACANCES
Vols visitar Leipzig?Sortides Alemanya Nord 5 de juny i 11 d’agost
MÓN - 7
Nº16 HIVERN 2017
Kremlin A Kamxatka només s’hi vola des de Moscou. La península s’ha obert al món i al turisme, però a efectes pràctics continua tan aïllada com en temps de la Guerra Freda. Així que, com que hem de passar per Moscou, dediquem un parell de dies a visitar la capital russa. El Kremlin n’és la visita imprescindible!
Els koriak Els koriak són un dels grups nadius més importants de Kamxatka. El seu origen és confús, però es creu que haurien recolonitzat la península des d’Amèrica. El nom koriak deri-va de la paraula txukti que significa amb els rens. Actualment són el grup aborigen més nombrós de Kamxatka amb 8.700 persones.
Helicòpters, óssos i volcansKamtxatkaCRÒNICA GRÀFICA
8 - MÓN
IL·L
UST
RAC
IÓ: K
IM A
MAT
E
ARN
AU F
ERRE
R
A l’est de Moscou, els Urals. A l’est dels Urals, Sibèria. I a l’est de Sibèria, Kamxatka. Més enllà, però no gaire, la línia imaginària del canvi de data, el mar de Bering i Alaska. Aquesta península pràcticament desconeguda és tant més enllà de l’extrem orient, que gairebé és a occident! Els nadius koriak, even, itelmen i aleut, tenen més afinitats culturals amb els indis americans que amb els altres pobles asiàtics. Els óssos bruns són tan grans com els grizzlies de l’illa Kodiak, a Alaska. I quan els russos hi varen arribar al segle XVIII ràpidament varen convertir Petropavlosk en el tram-polí cap a la Rússia americana. Aïllada de la resta del món durant la Guerra Freda i gairebé impossible de visitar fins i tot pels ma-teixos ciutadans soviètics, Kamxatka ha arribat al segle XXI conver-tida en una de les grans destinacions naturals del món, amb més óssos, més boscos i més volcans que cap altre lloc del planeta.
1
ARN
AU F
ERRE
R
ARN
AU F
ERRE
R
2
ARN
AU F
ERRE
R
4
9
1210 11
2
3
45
67
8
32
1
LA REVISTA D’EUROVACANCES
Vall dels Guèisers El segon camp de guèisers més important del món està situat uns 350 quilòmetres al nord de Pe-tropavlosk. En només 6 km² hi ha 90 guèisers i multitud de fonts termals. La vall, accessible només amb heli-còpter, està situada a la reserva natu-ral de Kronotsky i ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat.
Volcans A Kamxatka hi ha uns 160 volcans, una trentena dels quals es consideren actius. La UNESCO en va reconèixer la singularitat declarant-ne 29 Patrimoni de la Humanitat, entre ells el Klyuchevskaya Sopka, el volcà actiu més alt de l’hemisferi nord.
Koryaksky Amb 3.456 metres d’altitud, és el volcà més important dels que envolten Petropavlosk. La seva proximitat a la capital i la natura-lesa explosiva de les erupcions, el converteix en un volcà potencial-ment perillós. La darrera erupció va ser tot just l’any 2008.
Avachinsky Fem una excursió fins l’anomenada Roca del Camell, una formació de silueta curiosa situada als peus del volcà Avachinsky. El panorama des del cim és grandiós.
Petropavlovsk Fundada pel navegant Vi-tus Bering l’any 1740, la ciutat porta els noms dels dos vaixells de l’expedició, el Sant Pere i el Sant Pau. Per la fundació del primer as-sentament Bering va escollir la ba-dia d’Avacha, un dels ports naturals més ben protegits del món.
Souvenirs La destinació perfecte per estalviar-se els souvenirs! Un parell de botiguetes al centre de la capital i prou!
Excursió 6x6 Vehicles especials per a desplaçar-se en un país sense car-reteres! Per apropar-nos al volcà Vachkazhets utilitzem un camió 6x6 de robusta fabricació soviètica.
MÓN - 9
Helicòpters Si no és amb helicòpter a Kam- txatka no s’arriba enlloc! Malgrat els 1.200 quilòmetres de llargada i els gairebé 400 d’amplada de la penín-sula, la xarxa de carreteres deu ser de les més reduïdes del món. Una única carretera uneix els quatre po-bles de l’eix central. I ja està! La res-ta, volant.
Óssos Es calcula que en qualsevol moment hi ha almenys cent óssos a les riberes del llac Kuril, uns 300 quilòmetres al sud de la capital. La majoria venen a pescar alguns dels deu milions de salmons vermells que cada any desoven al llac. Aquí som els visitants els que ens tanquem dins la gàbia!
I més óssos! L’ós bru de Kamxatka (Ursus arctos beringianus) és una subespè-cie d’ós bru pròpia de la península i de les illes Kurils. Està estretament emparentat amb els óssos d’Alaska i es creu que és l’ancestre dels enor-mes óssos Kodiak. Els més grans me-suren fins a 3 metres i pesen més de 650 kg.
ARN
AU F
ERRE
RAR
NAU
FER
RER
3 4 5
ARN
AU F
ERRE
R
ARN
AU F
ERRE
R
ARN
AU F
ERRE
R
ARN
AU F
ERRE
R
6
7
8
9
10
11
12
ARNAU FERRER
ARN
AU F
ERRE
RAR
NAU
FER
RER
5 6
9 10
1211
7 8
Viatgem a Kamtxatka?Sortida 4 d’agost
Victoria FallsLes cascades del sud d’Àfrica
Tactactactactac. El rotor accelera. L’helicòpter s’enlaira sobre la sabana resseca, s’inclina lleu-gerament cap endavant i posa rumb a les aigües platejades del Zambezi. A l’horitzó immediat, una bromera característica destaca al bell mig de la plana infinita. Són les cascades Victòria. Hi serem en un parell de minuts.Vàrem arribar a Zimbàbue tot just ahir al mig-dia, procedents del Parc Nacional Kruger, a Sud-àfrica. Dos dies de safari per la sabana boscosa més salvatge del país seguits d’un parell de vols fins a Livingstone, a Zàmbia. Després, unes dua-nes curioses amb tràmits lleugerament caòtics típicament locals, primer per entrar a Zàmbia i només mitja hora més tard per sortir de Zàmbia i entrar a Zimbàbue. Però les fronteres no deixen de ser una experiència antropològica més que enriqueix el paisatge humà de la zona. L’hotel on dormim és a Victoria Falls, just a l’altra banda del pont internacional que separa els dos paï-sos. El nom fa la cosa: les cascades més famoses d’Àfrica són aquí mateix.Les aigües manses del riu serpentegen man-droses sota els patins de l’helicòpter mentre fem una foto darrera una altra. Intuïm més que veiem el petit moll d’on salpen les excursions fluvials pel Zambezi. Nosaltres la vàrem fer ahir a la tarda. Un safari en tota regla per descobrir la variada fauna del riu. Ocells, sobretot, però també cocodrils i hipopòtams, molts hipopòtams. La posta de sol, impressionant, va concloure una tarda tranquil·la per un dels rius llegendaris del continent africà.L’helicòpter s’apropa ràpid a la bromera de les cascades. L’aigua del Zambezi cau per una ci-catriu basàltica de gairebé dos quilòmetres de longitud, cent metres de profunditat i poc més de vuitanta d’amplada. L’espai és tan angost i el volum tan exagerat que l’aigua es vaporitza fins a vuit-cents metres d’alçada. Des de l’aire percebem la cicatriu, les cascades i la bromera, però el rotor de l’helicòpter n’amaga la quarta dimensió: el soroll. L’hem escoltat aquest matí quan ens hem apropat a les cascades. Un camí ben condicionat recorre el llavi de la cicatriu basàltica, a tocar del salt d’aigua. Comença a l’estàtua de Livingstone, que l’any 1855 va bate-jar les cascades en honor de la reina Victòria, i acaba al pont internacional de Victoria Falls que separa Zàmbia de Zimbàbue. El pont, el poble i les cascades. Aquí tot té el mateix nom!Sobrevolem les cascades. Gran cercle inclinats a estribord i gran cercle inclinats a babord. Els cinc que som a l’helicòpter gaudim plenament de les vistes de la cicatriu, de les cascades i de les gorges zigzaguejants que hi ha just després. També veiem el pont internacional i la duana. I el nostre hotel, el Victoria Falls Hotel –sí, tam-bé es diu Victoria Falls!- el més luxós i el més antic dels hotels de Zimbàbue. Al Victoria Falls hi vàrem dormir ahir i hi tornarem a dormir avui.
LA DESTINACIÓ
ARN
AU F
ERR
ERAR
NAU
FER
RER
ARN
AU F
ERR
ER
Nº16 HIVERN 2017
10 - MÓN
Livingstone és un dels grans exploradors euro-peus de l’Àfrica. Metge de formació i missio-ner de vocació, va arribar per primera vegada al continent l’any 1840, instal·lant-se a Ciutat del Cap. Des d’allà exploraria el Kalahari, des-cobriria el llac Ngami (1849) i arribaria al riu Zambezi (1851). Entre 1852 i 1856 travessaria l’Àfrica de costa a costa, descobrint en ruta les Cascades Victòria (1855). Després de la seva llarga expedició al Zambezi (1858-1863), se-ria designat per la Royal Geographical Society per buscar les fonts del Nil. Durant anys no se sabria res de l’explorador, fins que l’any 1871 va ser trobat a la ribera del llac Tanganika per Henry Stanley, autor de la famosa frase El doc-tor Livingstone, suposo. Livingstone va morir de malària i disenteria dos anys més tard a Zàm-bia, buscant encara les fonts del Nil. El seu cos va ser transportat fins a Londres i enterrat a l’Abadia de Westminster.
Seria un dels grans traçats ferroviaris del món si no fos perquè resta inacabat. Aques-ta llarguíssima línia de tren, que havia de travessar el continent de nord a sud, era un projecte megalòman impulsat per Cecil Rho-des. L’objectiu era unir totes les possessions britàniques de l’est d’Àfrica, des de Ciutat del Cap fins al Caire. El projecte, però va topar amb tota mena de dificultats des del principi, entre elles les rivalitats colonials amb França, Alemanya i Portugal, les guerres bòer a Sud-àfrica, la Primera Guerra Mundial, la Gran Depressió i la Segona Guerra Mundial. Final-ment, el procés de descolonització donaria el cop de gràcia definitiu al projecte. Malgrat que bona part del traçat està en funcionament, res-ta per completar el tram entre Uganda i el nord de Sudan. Si mai s’acaba, la línia tindrà apro-ximadament deu-mil quilòmetres de recor- regut, mil més que el Transsiberià.
David Livingstone(1813-1873)
El tren el Caire - Ciutat del Cap
LA REVISTA D’EUROVACANCES
MÓN - 11
El varen construir l’any 1904 quan es treballava a la línia de tren que havia d’unir Ciutat del Cap amb el Caire. La línia acabaria esborrada per la descolonització, però els trams finalment construïts encara són un dels grans recorreguts ferroviaris del planeta. Girem. El sobrevol amb helicòpter, com tots els sobrevols arreu del món, té els minuts comptats. Refem el camí cap a l’aeròdrom seguint una ruta paral·lela a la de sortida. Darrera queda el Parc Nacional de les cascades, a sota el Parc Nacional del Zambezi i davant, a l’horitzó, la frontera de Botswana. Demà al matí la traves-sarem pel pas de Kazungula, situat a poc més
d’una hora de Victoria Falls. Just a l’altra banda hi ha la localitat de Kasane i immediatament després el Parc Nacional de Chobe. Allà ens espera la concentració d’elefants més important d’Àfrica: de 50.000 a 70.000 exemplars segons el recompte!Arribem a l’aeròdrom. L’helicòpter fa una pas-sada sobre els sostres de xapa corrugada de la terminal, es posiciona sobre la gran H pintada a la pista i baixa suaument fins a tocar terra. Ens descordem els cinturons i ens traiem els auriculars. El rotor encara retrona amb força. Tactactactactac.
ARN
AU F
ERR
ER
ARN
AU F
ERR
ERAR
NAU
FER
RER
ARN
AU F
ERR
ER
ARNAU FERRER
El Zambezi és, amb 2.574 km, el quart riu més llarg d’Àfrica després del Nil, el Congo i el Níger, i el més llarg dels que desemboquen a l’oceà Índic. Neix a Zàmbia, molt a prop de la frontera amb la República Democràtica del Congo, i travessa Angola, Zàmbia, Namíbia, Zimbàbue i Moçambic abans d’arribar a l’oceà. La seva conca hidrogràfica, d’1.300.000 km², és una de les més grans del món. Els nom-brosos ràpids situats al llarg del recorregut han impedit la navegació pel riu, per aquest motiu el Zambezi no ha estat mai una via im-portant de penetració a l’interior del continent. Les cascades Victòria, que separen el curs de l’anomenat Zambezi Superior de l’anomenat Zambezi Mitjà, són l’element més conegut i espectacular del seu recorregut.
El Zambezi
Vols sobrevolar les Cascades Victòria?Sortida Àfrica del Sud 3 de juny
Viatjar a Croàcia ja és, per sí mateixa, una de-cisió excel·lent, però fer-ho navegant a bord del veler Barbara de ben segur que farà del viatge una experiència única.Després d’aterrar a Dubrovnik i de gaudir del primer dia visitant la Perla de l’Adriàtic, embar-carem al Barbara, el vaixell que serà la nostra llar durant els propers vuit dies. El primer que ens cridarà l’atenció quan pugem a bord és la seva estampa elegant. El Barbara és un moto-veler de tres pals, 41 metres d’eslora, setze confortables cabines, un menjador interior i un altre d’exterior i dues magnífiques cobertes de fusta de teca per prendre el sol i gaudir de la navegació. Va ser construït l’any 2006 amb els millors materials i, gràcies al minuciós mante-niment dels seus propietaris, es manté tan nou com el primer dia. Ens rep a bord una tripulació jove i professional, capità i sis tripulants, que des del primer moment es desviuran per fer-nos sentir com a casa, amb un tracte familiar i per-sonalitzat.Salpem des del port de Gruz, a Dubrovnik, pas-sem per les impressionants muralles de la ciutat antiga i posem rumb a la preciosa illa de Mljet. La nostra destinació és el Parc Nacional de l’extrem occidental de l’illa, amb els seus dos llacs salins i, cosa curiosa, una illa dins de l’illa! S’anomena l’illa de Santa Maria, està situada al llac gran i acull un interessant monestir bene-dictí.La propera escala és Korcula, l’illa natal del pare de tots els viatgers: Marco Polo. Gaudirem
d’aquesta encisadora localitat tot fent un passeig per la meravellosa xarxa de carrerons empedrats i edificis històrics, on encara es mantenen vives les antigues tradicions. Korcula és un exemple perfecte de fusió d’una història mil·lenària amb el turisme modern.Durant els propers dos dies descobrirem la mis-teriosa illa de Vis, la més allunyada de la costa. Després de la Segona Guerra Mundial, durant l’època del mariscal Tito, es va convertir en una base militar i va quedar tancada al turisme du-rant cinquanta anys. L’aïllament, però, va afavo-rir el manteniment del medi natural de l’illa i de les seves tradicions culturals. El primer port on ens aturarem és el de Komiza, un poble enci-sador de gran tradició pesquera i vinícola. Des d’aquí visitarem la famosa Gruta Blava, a la veï-na illa de Bisevo, i després navegarem fins el po-ble de Vis, a la costa nord de l’illa. De fundació molt antiga i desenvolupat a partir dels nuclis històrics de Kut i Luka, el poble de Vis ha estat durant segles el lloc d’origen i residència d’una part important de la noblesa dàlmata.El nostre cinquè dia de navegació ens portarà fins a Hvar, l’illa amb més hores de sol de Croà-cia! Després de dedicar el matí a visitar la seva atrafegada capital actual, dedicarem la tarda a travessar l’illa amb autocar fins la serena i si-lenciosa Stari Grad, l’antiga capital de Hvar, situada al fons d’una profunda badia. Durant el trajecte gaudirem d’un paisatge únic i farcit de petits camps d’espígol.Al dia següent navegarem fins a l’illa de Brac per
banyar-nos a la famosa platja de Bol, una banya daurada perpendicular a la costa batejada per a molts com la gran mentida croata, ja que darrera la seva aparença de sorra fina s’amaga una plat-ja de còdols! Després de banyar-nos posarem rumb a Split, la segona ciutat més gran del país i capital històrica de Dalmàcia. Acostumats als ports tranquils i pintorescos dels darrers dies ens sorprendrà la magnitud i el tràfec de vaixells del port de Split. Durant la nostra estada visitarem el centre històric, construït íntegrament dins dels murs romans del palau de Dioclecià. La mateixa catedral és, de fet, el mausoleu de l’emperador.La nostra darrera escala és la petita localitat de Trogir, una ciutat medieval de poc més d’un km² perfectament conservada on es barregen ele-ments romànics i barrocs prou singulars com per ser considerada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.A Trogir deixem el Barbara. Ha estat una setma-na intensa. La història de la costa Dàlmata és, en poques paraules, la història de petits estats, de petites ciutats emmurallades, a vegades aliades i sovint enfrontades entre elles, una veritable sín-tesi de la història mediterrània.És el moment d’acomiadar-nos, de desembar-car del vaixell, la nostra casa durant vuit dies. Marxem amb un regust de felicitat, de calma, de banys en cales amagades d’aigües cristal·lines o a mar obert. Ens emportem el caliu i el saber fer de la tripulació, que ha complert amb escreix totes les expectatives del viatge. Aquesta és la veritable màgia del Barbara.
Nº16 HIVERN 2017
El BarbaraEl veler de Croàcia
EL CREUER
12 - MÓN
CRISTINA ENCINAS
ARN
AU F
ERR
ER
ARN
AU F
ERR
ERAR
NAU
FER
RER
Navega amb nosaltresSortides Creuer Croàcia 10 de juny,
15 de juliol i 5 d’agost
LA REVISTA D’EUROVACANCES
Índia
A l’Índia hi ha trenta-cinc conjunts arquitec-tònics declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. I, evidentment, el Taj Mahal és un d’ells. Aquest monument imprescindible i in-confusible s’ha convertit en la quinta essència del país. És una imatge d’aquelles que qualse-vol persona de qualsevol lloc del món associa automàticament amb l’Índia. Però en aquest país de proporcions gegantines i gran diversi-tat, el patrimoni és tan variat com la seva gent.Els primers conjunts indis inscrits a la llista del Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, l’any 1983, varen ser el Fort d’Agra, les coves budistes d’Ajanta, els monestirs troglodítics d’Ellora i el mausoleu del Taj Mahal. Serien els quatre primers d’una llarga llista que en només sis anys s’incrementaria amb quinze noms més. N’enumerarem alguns: els conjunts monumen-tals de Mahabalipuram, Khajuraho, Hampi, Pattadakal i Fatehpur Sikri, el temple del Sol
de Konark, les esglésies i convents de Goa i els monuments budistes de Sanchi. I també, els Parcs Nacionals de Kaziranga, Keoloadeo, Sun-darbans i Nanda Devi, la vall de les Flors i el Santuari de fauna de Manas.En comparació a l’activa dècada dels vuitan-ta, a la dels noranta només s’incorporarien tres noms nous a la llista: la torre de pedra sorren-ca vermella de Qutb Minar, a Delhi, la tomba-jardí de Humayun, també a Delhi, i finalment el ferrocarril de muntanya de Darjeeling, a l’Himàlaia. Durant els primers anys del segle XXI, els comitès de la UNESCO rebrien un nou allau d’inscripcions índies. Obriria el mil·lenni el temple de Mahabodhi, a Bodhgaya, un dels qua-tre llocs sants relacionats amb la vida de Buda i el seu accés a la Il·luminació. El seguirien els refugis rupestres de Bhimbetka, l’antiga estació de ferrocarril Victòria, a Mumbai, avui rebate-
jada amb el nom de Chhatrapati Shivaji, el parc arqueològic de Champaner-Pavagadh i el Fort Vermell de Shahjahanabad. L’observatori astronòmic de Jantar Mantar, inscrit l’any 2010, inaugura la darrera forna-da d’inscripcions a la llista. El segueixen els forts de muntanya del Rajasthan, el conjunt monumental de Rani-ki-Vav a Patan, el ja-ciment arqueològic de Nalanda Mahavihara i el Capitoli de Chandigarh, de Le Corbusier i part d’una obra arquitectònica repartida per sis països més. El patrimoni natural del país es complementa amb la declaració de Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO de la serrala-da muntanyosa dels Ghats occidentals, el Parc Nacional de Khangchendzonga, a l’estat de Sik-kim, i el Parc Nacional del Gran Himàlaia, a l’estat d’Himachal Pradesh.
ARNAU FERRER
Patrimoni de la Humanitat
UNESCO
Aquesta obra mestre de l’arquitectura islàmi-ca, obra de l’arquitecte Ustad Ahmad Lahori, barreja amb ritme i elegància una harmònica combinació d’ombres i llums, volums sòlids i buits i formes còncaves i convexes sense paral·lels a l’arquitectura del període. El mau-soleu, construït per l’emperador mogol Shah Jahan en memòria de la seva dona Mumtaz Mahal, va ser construït entre 1632 i 1653 a la ribera del riu Yamuna al seu pas per la ciutat d’Agra, a l’estat d’Uttar Pradesh.
Situat molt a prop dels jardins del Taj Mahal, l’anomenat Fort Vermell d’Agra és un impor-tant monument mogol del segle XVII. Cons-truït amb la mateixa pedra sorrenca vermella utilitzada en tants monuments de l’època, el Fort Vermell és en realitat una ciutadella pro-tegida per una llarga muralla de dos quilòme-tres i mig de perímetre. A l’interior del recinte, destaquen els palaus de Jahangir i Khas Ma-hal, l’edifici de les audiències reials de Diwan-i-Khas i dues mesquites impressionants.
Construïda per l’emperador Akbar durant la segona meitat del segle XVI, l’anomenada ciu-tat de la victòria va ser la capital de l’imperi mogol durant només deu anys. Fruit d’aquest període tan esplendorós però alhora tan breu, és l’harmoniosa unitat d’estil del conjunt, del qual ressalta la mesquita de Jama Masjid, una de les més grans de l’Índia, el pavelló de les audiències privades de Diwan-i-Khas, el de les audiències públiques de Diwan-i-Aam i el palau-pavelló de Panch Mahal.
Taj Mahal Fort d’Agra Fatehpur Sikri
Vens a l’Índia?Sortides Índia Nord 8 d’abril,
4 d’agost i 4 de novembre
MÓN - 13
14 - MÓN
Llibres per viatjar
LA RUTA BLAVAJosep Maria de Sagarra
1942
Mentre arrencava la Guerra Civil Espanyola, Josep Maria de Sagarra no es va comprometre amb cap bàndol, només amb la seva dona. Es van casar i de lluna de mel van fugir lluny, tan lluny com van poder, fins als remots mars del sud.La ruta blava és el llibre de bord del viatge que els va portar a Tahití i Polinèsia, on s’hi van estar una bona temporada. El llibre alter-na descripcions preciosistes on s’hi pinten els colors del paradís, amb impressions desmitifi-cades d’un paradís perdut, barreja molt pròpia del caràcter català. Sagarra aconsegueix fer-nos sentir l’olor de les flors així com la feixuga xa-fogor dels tròpics, utilitzant un estil lluminós i evocador que corona les capacitats expressives de la llengua catalana. Tant si voleu viatjar per aquelles terres, com si voleu llegir un gran lli-bre, La ruta blava és una excel·lent elecció.
ATLAS DEL MUNDOAleksandra i Daniel Mizielinski
2013
Per planificar viatges cal un mapa; jo de petit em perdia en les pàgines de qualsevol atles per trobar-me dins de la geografia de països llun-yans. Amb Atlas del Mundo, nens i no tan nens, voltaran pel món amb un llibre, fent volar la imaginació sobre els mapes de quaranta-sis països. No són mapes precisos, són esborranys il·lustrats; on a més a més de la informació geo-gràfica que trobareu a qualsevol atles s’hi tro-ben quatre mil miniatures de les peculiaritats de cada indret: fauna, flora, monuments, per-sonatges, tradicions, menjars, costums... El re-sultat és una joia que ha estat guardonada amb dos premis majúsculs: el premi Andersen de literatura infantil i millor llibre de viatges per National Geographic. Suggerent, engrescador, llaminer. Pot ser un bon regal per la mainada i així, com qui no vol la cosa, vosaltres també li podreu fer un cop d’ull.
EN LA NOCHE Y ENTRE LOS HIELOSFridtjof Nansen
1897
A finals del segle XIX, l’àrtic era un territori desconegut i temut, quedar atrapat pel gel su-posava desaparèixer per sempre. Però el noruec Fridtjof Nansen, a bord del Fram, liderà una expedició amb l’objectiu de deixar-se engolir pel gel i avançar cap al pol nord arrossegats per la deriva del casquet polar. És una boge-ria, però també és una de les gestes més grans de la història de l’exploració. El resultat són tres anys de travessa a mercè d’un inhòspit desert de glaç; narrat en primera persona pel mateix Nansen. Una epopeia transcrita de ma-nera quotidiana que ens fa viure les vicissituds d’una experiència extrema. Per mostrar el valor d’aquest vaixell mític, vull recordar que també va ser la nau que portà a Roald Admundsen al pol sud, però aquesta és una altra història. Si mai aneu a Oslo no dubteu en visitar el Fram, el trobareu al museu que porta el seu nom.
CARLES GISBERT
LA BIBLIOTECA
Nº16 HIVERN 2017
Pots consultar tots els números de Món a www.viatgeseurovacances.net/biblioteca
MÓN - 15
LA REVISTA D’EUROVACANCES
Austràlia El cinema al continent vermell
Segle XVIII, l’Anglaterra georgiana s’erigeix com a absoluta dominadora dels mars, exporta el seu domini per tot el globus terraqüi i enceta la colonització d’Austràlia. Però aquesta remota illa no és la verda Anglaterra sinó un continent desèrtic i allà no hi va arribar l’elit britànica si- nó tot el contrari, hi van enviar els seus con-victes.Aquesta podria ser la introducció de Mad Max, en un futur postnuclear la terra s’ha convertit en un desert apocalíptic, la societat i els seus valors s’han esfondrat i la xusma regeix el món. El turmentós protagonista, Mad Max, vaga per la vida a bord d’un Ford Falcon V8 buscant gasolina i redempció. Aquesta excel·lent saga de violentes roadmovies va esdevenir icona dels anys vuitanta i també fou el trampolí que impulsà a Mel Gibson d’estrella australiana al firmament mundial. Amb encara més força Priscilla, la reina del de-sert, va trepitjar els secs paratges de l’interior australià. Però en aquesta entretinguda comè-dia de caire musical la lluita es realitza amb vestuari de cabaret, sabates de plataforma i molta purpurina. Un grup de drag queens de la cosmopolita Sidney ha d’arribar a Alice Springs per actuar-hi; en el seu viatge assistim al xoc entre el seu desenfadat tarannà ple de plomes i els toscos habitants dels polsegosos pobles de l’interior. L’impacte d’aquest film fou tal que Hollywood va fer un versió americana, amb molt poca gràcia. Amb molt més encert Broad- way va realitzar una versió teatral, que ha triomfat arreu del món, si avui mireu la carte-llera de Barcelona encara la podreu trobar.Als anys vuitanta Austràlia va crear un mite de la història del cinema familiar, tots recordareu l’entranyable Cocodril Dundee, un desvergo-nyit bon jan i rude australià que xocà amb els tòpics dels nord-americans representats per
una periodista ianqui que el porta a Nova York. Aquesta pel·lícula va ser filmada al nord del país, prop de Darwin, al parc de Kakadu.Per completar la constel·lació de les grans estrelles australianes, cal mencionar a Nicole Kidman. Lluny queda una de les pel·lícules que van marcar la meva tendra infantesa: Els bicivoladors. L’èxit de produccions fetes a Aus-tràlia, com el thriller marítim Calma total, li van obrir les portes de Hollywood, on aquesta actriu ha desenvolupat el gruix de la seva car-rera interpretant personatges no australians. Però destacaré un títol que tenia pretensions de tenir una gran volada: Austràlia, on ella fa de distingida dama britànica que vol tirar en-davant una granja plena de problemes; la de-terminació, l’enginy i l’audàcia d’un fornit ca-patàs australià interpretat per Hugh Jackman, i el misticisme de pa sucat amb oli d’un nen
aborigen l’ajudaran a tirar endavant aquesta èpica i romàntica producció de vol gallinaci. Per introduir-nos en la polèmica relació entre els aborígens i la societat blanca, recomano mirar Rabitt-proof fence (Generació robada). Uns nens aborígens fugen d’un centre on els preparen per atendre com a servei de les cases benestants blanques i emprenen una marxa pel desert per a retrobar-se amb les seves arrels. El desert, aquesta immensa i erma buidor que omple milers de quilòmetres d’aquest enorme país, també és el protagonista de Tracks. El viatge de la teva vida. Travessa a lloms de dos camells i un gos amb una sola protagonista, malgrat que no té gaire acció, la hipnòtica foto-grafia ja en justifica el visionat.És poc coneguda l’aportació que Austràlia va prestar a Anglaterra en les guerres mundials. Pel país ambdós conflictes són moments cab-
dals de la seva història: pels nombrosos fills que hi van perdre i perquè arrel d’aquells con-flictes van acabar de desenvolupar la seva ple-na identitat nacional. D’entre totes les batalles que van lliurar n’hi ha una de mítica, Gal·lípoli. La pel·lícula homònima narra la història de dos joves que participen en aquest cruent i estèril xoc entre tropes australianes i l’exèrcit turc a l’estret dels Dardanels, durant la Primera Guer- ra Mundial.Per cert, en aquesta filmografia trobo a faltar històries de gent normal, recordo una mítica sèrie costumista dels anys vuitanta, Veïns que amb la seva enganxifosa tonada va omplir la graella de TV3 una bona temporada. Com a cu-riositat vull recordar que en aquest culebrot hi debutà una adolescent Kylie Minogue.Pels més petits de casa podeu visitar les verdes contrades de Nova Gal·les del Sud, on podreu conèixer un tendre personatge sortit d’una gran-ja australiana, en Babe, el porquet valent que intentarà fer els possibles per evitar convertir-se en l’àpat principal de la taula de Nadal. Per altra banda voldria recomanar una bonica his-tòria feta amb personatges de plastilina, Mary and Max, relació epistolar entre un perdedor de Nova York i un nena de Melbourne.Austràlia també ha servit d’escenari de pro-duccions on la ficció es situa en altres rodals. En voldria destacar una gran descoberta, les escenes urbanes de Matrix van ser filmades a Sidney. Per altra banda una pel·lícula que em va enamorar amb la seva mística fotografia, The red thin line, filmada per l’estètic director Terrence Malick. Malgrat que l’argument ens apropa a la batalla de l’illa Gualdalcanal, va ser rodada a la costa i jungles de la regió de Queensland.
VIATGES DE PEL·LÍCULA
CARLES GISBERT
SEE
SAW
FIL
MS
FILM
ED E
NTE
RTAI
NM
ENT
20TH
CEN
TURY
FO
X
Vols venir al continent vermell?Sortida Austràlia el 5 de maig
16 - MÓN
Excursions i travesses
Collserola
Camins de Ronda
APEU.CAT
Nº16 HIVERN 2017
Collserola és una serralada de dimensions modestes farcida de racons encisadors. Mal-grat la seva proximitat a la Ciutat Comtal i als grans centres urbans del Baix Llobregat i el Vallès, la serralada gaudeix d’un ambient sal-vatge digne dels massisos més aïllats. El que us proposem són diferentes rutes per visitar els racons més bonics de Collserola i alhora descobrir els jaciments arqueològics, les es-glésies romàniques i els casals modernistes que amaga la serra. Excursions guiades per guies de muntanya titulats.
Caminar a prop de la costa és una expe-riència ben diferent de fer-ho lluny del mar. I, sovint, és una activitat a la qual els excur-sionistes estem poc avessats. A Catalunya tenim la sort de gaudir de llargs trams de costa muntanyosa i feréstega per on és un
plaer caminar. Amb aquesta sèrie de ca-mins de ronda us proposem travesses de cap de setmana per recórrer de sud a nord els trams més espectaculars de la Costa Bra-va. Excursions guiades per un guia de mun-tanya titulat.
Camí de Sant JaumeBarcelona - Sant Cugat (12km)4 feb (M) Preu: gratuïta
Puig MadronaCircular des d’El Papiol (11km)18 mar (M) Preu: gratuïta
Turó del Maltall Baixador de Vallvidrera - Montcada (16km)1 abr (M)Preu : gratuïta
Serra de Can JuliàPeu del Funicular - Rubí (24 km)22 abr (M) Preu: gratuïta
La RieradaMolins de Rei – La Floresta (14km)13 mai (M) Preu: gratuïta
Santa Creu d’OlordaCircular des del Baixador de Vallvidrera (14km)27 mai (M)Preu: gratuïta
Cap de Creus De Roses al Port de la Selva (46km)3-4 jun 1r dia: Roses – Cadaqués (22km)2n dia: Cadaqués – Port de la Selva (24km)Preu: 189€ per persona en habitació dobleEl preu inclou: autocar, guia de muntanya, allot-jament i esmorzar.Opció de mitja pensió: consultar
Costa Brava Sud De Blanes a Sant Feliu de Guíxols (43km)22-23 abr 1r dia: Blanes – Tossa de Mar (22km)2n dia: Tossa de Mar – Sant Feliu de Guíxols (21km)Preu: 173€ per persona en habitació dobleEl preu inclou: autocar, guia de muntanya, allot-jament i esmorzar.Opció de mitja pensió: consultar
Costa Brava Centre De Palamós a L’Estartit (41km)4-5 mar i 6-7 mai1r dia: Palamós – Begur (23km)2n dia: Begur – L’Estartit (18km)Preu: 210€ per persona en habitació dobleEl preu inclou: autocar, guia de muntanya, allot-jament i esmorzar.Opció de mitja pensió: consultar
Costa Brava Nord De l’Estartit als Aiguamolls de l’Empordà (40km)18-19 mar i 20-21 mai1r dia: L’Estartit – St. Martí d’Empúries (21km)2n dia: St. Martí d’Empúries – Aiguamolls de l’Empordà (19km)Preu: 205€ per persona en habitació dobleEl preu inclou: autocar, guia de muntanya, allot-jament i esmorzar.Opció de mitja pensió: consultar
ARN
AU F
ERR
ERAR
NAU
FER
RER
ARN
AU F
ERR
ER
MAR
C F
ERR
ER
Més informació:
Trekking
TIEN SHANEl cor d’Àsia CentralEls 75km de la glacera no polar més llarga del món fins el 7.000 més alt de Kirguizistan!14 diesJuliol i agostA partir de 2.325€/pp + vols
Trekking
TURKESTANLa Patagònia asiàticaUn trekking de 125km per les muntanyes, valls i llacs més es-pectaculars del Pamir kirguís. 14 diesJuliol i agostA partir de 1.970€/pp + vols
Trekking
TOUR DEL MONT BLANC
Trekking
SIERRA NEVADA I ALPUJARRAS
Ascensions
ANETO, PICA D’ESTATS, POSETS, MONT PERDUT...
Trekking
CARROS DE FOC
Trekking
CAVALLS DEL VENT
La gran travessa dels AlpsUn trekking espectacular de 160km al vol-tant de la muntanya més alta d’Europa!10 diesJuliol, agost i setembreA partir de 1.090€/pp
Muntanyes del sudDels camins àrabs de les Alpujarras al cim del Mulhacén, de 3.478m d’altitud!5 diesTot l’anyA partir de 600€/pp
Tenim el guia de muntanya que t’hi porta. Tu només has de triar el cim!
A partir de 150€/pp (mínim 2 persones)
Alta muntanya pirenaicaTots els refugis del Parc Nacional d’Aigüestortes en un trekking espectacular de 76km!6 diesDe juny a octubreA partir de 630€/pp
Prepirineu salvatgeUna volta circular de 83km passant pels refu-gis del Parc Natural del Cadí–Moixeró! 7 diesTot l’anyA partir de 730€/pp
MÓN - 17
Si no et van bé les nostres dates, digue’ns quin és el teu dia i t’organitzem la vi-sita o l’excursió en privat.
A la carta
Quanvulguis!
18 - MÓN
Sortides culturalsPassejades BCN
APEU.CAT
Nº16 HIVERN 2017
Barcelona del dret i del revés. Passejades als llocs de sempre per descobrir el que no hem vist mai. Una mirada en profunditat a les històries, els personatges i els detalls de la capital de Catalunya acompanyats sempre d’un guia oficial. Cases, palaus, jardins, museus, esglésies, muralles, carrers... La ciutat és plena de racons per on potser hem passat moltes vegades però no hem parat mai atenció. A les portes de casa tenim una de les joies d’Europa. El que volem és descobrir-la amb vosaltres.
Sagrada FamíliaVisita del temple expiatori23 mar (T) i 19 abr (T)Preu: 25€
Sant Pau Visita de l’hospital modernista3 abr (T)Preu: 19€
Barcelona SenyorialBellesguard i Valldonzella30 mar (M) i 11 maig (M)Preu: 28,5€
Museu PicassoLa col.lecció del carrer Montcada7 mar (M) Preu: 24€
SarriàPassejada per la història de la vila 3 maig (M)Preu: 12,5€
Colònia Güell El tresor amagat de Gaudí17 mar (M)Preu: 19,5€
La Rambla i el Palau GüellEl passeig més famós de Barcelona22 feb (M) i 28 mar (M)Preu: 25,5€
L’Església del Mar Els escenaris de la novel·la 25 abr (M)Preu: 18€
Eixample ModernistaLa Barcelona de Cerdà6 feb (M)Preu: 17€
Cementiri de MontjuïcRuta històrica i artística24 maig (M)Preu: 15,5€
Sant CugatVisita del monestir4 abr (M)Preu: 12€
La Barcelona del MarLa façana marítima de Barcelona23 feb (M) i 23 maig (M)Preu: 18€
Museu de les culturesLa col.lecció permanent17 feb (M)Preu: 13,5€
MNACLa col·lecció del romànic20 gen (M) i 13 juny (M)Preu: 14,5€
La PedreraVisita de la Casa Milà21 feb (T)Preu: 21€
Sant Just i PastorEl gòtic oblidat14 feb (M)Preu: 12,5€
MNACLa col·lecció modernista9 feb (T) i 30 maig (M)Preu: 14,5€
1714La Barcelona del Setge25 feb (M)Preu: 18€
BaetuloLa Badalona romana1 mar (M) i 7 juny (M)Preu: 13,5€
PedralbesVisita del monestir11 mar (M)Preu: 14,5€
Terrassa ModernistaFàbriques i cases senyorials15 mar (M) Preu: 18€
BarcinoLa Barcelona romana21 mar (M)Preu: 17
MontjuïcLa muntanya de Barcelona (8km)25 mar (M) Preu: 14
El ParlamentLa Ciutadella i la cambra catalana7 feb (T)Preu: 13,5€
Biblioteca de Catalunya Visita de la biblioteca20 juny (M)Preu: 12,5€
Tres TuronsRovira, Carmel i Creueta Coll 26 abr (M)Preu: 13€
L’Hospitalet de LlobregatLa Provençana10 maig (M)Preu: 13,5€
Museu Arqueològic Prehistòria1 juny (M)Preu: 15,5€
Guerra CivilEls fets de maig16 maig (M)Preu: 13€
Palau RequesensGòtic senyorial28 abr (T)Preu: 21,5€
Casa de les PunxesEl modernisme de Puig i Cadafalch14 juny (M)Preu: 25€
Quarter de Sant PereLa Barcelona revolucionaria20 abr (M)Preu: 13,5€
Catedral de BarcelonaLa basílica i la Plaça Nova17 maig (M)Preu: 18,5€
Muralles de BarcelonaLa cortina desapareguda25 maig (M)Preu: 16,5€
Museu ArqueològicIbèric 6 juny (M)Preu: 15,5€
Museu ArqueològicGrec i romà 16 juny (M)Preu: 15,5€
ARN
AU F
ERR
ERAR
NAU
FER
RER
ARN
AU F
ERR
ERAR
NAU
FER
RER
Pobles i ciutats
Rutestemàtiques
Visites culturals, patrimonials i temàtiques als pobles i ciutats de Catalunya. El mateix concep-te que a Barcelona aplicat arreu del país. Guies locals experts en la història, els personatges i el patrimoni de cada localitat i l’acompanyament d’un guia d’Eurovacances. El trajecte per carretera el farem amb autocar des de Barcelona i les visites les farem a peu. Segons la vostra conveniència, us podem reser-var el dinar a un restaurant local amb menús d’aproximadament 15€ per persona.
Caps de setmana temàtics a les comarques del país. Rutes his-tòriques, patrimonials i paisatgís-tiques, amb guies locals experts en el tema i l’acompanyament d’un guia d’Eurovacances. El tra-jecte per carretera el farem amb autocar des de Barcelona, però les visites les farem sempre a peu. Segons la vostra convenièn-cia, us podem reservar el cap de setmana amb pensió completa o mitja pensió. Només cal que ens ho digueu en el moment de formalitzar la vostra reserva.
FigueresEl poble, l’artista i el castell5 d’abr DIA SENCERPreu: 78€El preu inclou: autocar, visites guia-des i entrades.Opció dinar: consultar
MontserratLa muntanya sagrada de Catalunya28 feb DIA SENCERPreu: 68’5€El preu inclou: autocar, visites guia-des, entrades, funicular i cremallera.Opció dinar: consultar
LleidaRuta medieval29 mar DIA SENCERPreu: 67€El preu inclou: autocar, visites guia-des i entrades.Opció dinar: consultar
Cap de CreusArqueologia, patrimoni i paisatge4-5 mar 1r dia: Barcelona – Castelló d’Empúries – Roses – Portlligat – Cadaqués2n dia: Cadaqués – Pla de Tudela – Cap de Creus – Selva de Mar – Sant Pere de Rodes - BarcelonaPreu: 230€ per persona en habita-ció dobleEl preu inclou: autocar, visites guia-des, entrades, allotjament i esmor-zar.Opcions de mitja pensió i pensió completa: consultar
LilletRomànic, modernisme i indústria29-20 abr1r dia: Barcelona – Pedret – Sant Jaume de Frontanyà – Santa Maria de Lillet – Pobla de Lillet2n dia: Pobla de Lillet – Tren del ciment – Ciment Asland – Castellar de N’Hug – Barcelona Preu: 182€ per persona en habitació dobleEl preu inclou: autocar, visites guia-des, entrades, allotjament i esmor-zar.Opcions de mitja pensió i pensió completa: consultar
BoíRuta romànica i Aigüestortes9-11 jun1r dia: Barcelona – Esglésies de Coll, Cardet i Barruera – Erill la Vall2n dia: Erill la Vall – Aigüestortes – Esglésies d’Erill la Vall i Durro3r dia: Erill la Vall – Esglésies de Boí, Sant Climent de Taüll i Santa Mª de Taüll - BarcelonaPreu: 459€ per persona en habitació dobleEl preu inclou: autocar, visites guia-des, entrades, allotjament i esmorzar.Opcions de mitja pensió i pensió completa: consultar
ReusRuta modernista9 maig DIA SENCERPreu: 55€El preu inclou: autocar, visites guia-des i entrades.Opció dinar: consultar
BanyolesArqueologia dels orígens22 mar DIA SENCERPreu: 60€El preu inclou: autocar, visites guia-des, entrades i demostració de talla.Opció dinar: consultar
Castell de MontsoriuLa Catalunya feudal8 jun DIA SENCERPreu: 74€El preu inclou: autocar, visites guia-des i entrades.Opció dinar: consultar
SitgesRuta històrica i modernista27 abr MIG DIAPreu: 33€El preu inclou: visites guiades i en-trades.Opció dinar: consultar
Aiguamolls EmpordàObservació d’ocells31 maig DIA SENCERPreu: 72€El preu inclou: autocar, visites guia-des i entrades.Opció dinar: consultar
Girona temps de florsSortida especial18 maig DIA SENCERPreu: 36€El preu inclou: visites guiades i en-trades.Opció dinar: consultar
Més informació:
ARN
AU F
ERR
ER
Batalla de l’EbreEls escenaris de la Guerra Civil25-26 feb 1r dia: Barcelona – Miravet – Cor-bera d’Ebre – Cota 402 – Gandesa – Horta de Sant Joan2n dia: Horta de Sant Joan – Coll del Moro – Vilalba dels Arcs – La Fa-tarella - BarcelonaPreu: 218€ per persona en habita-ció dobleEl preu inclou: autocar, visites guia-des, entrades, allotjament i esmor-zar.Opcions de mitja pensió i pensió completa: consultar
MatarranyaViatge a La Franja14-17 abr 1r dia: Barcelona – Calaceite - Val-derrobres2n dia: Valderrobres – Avistament de voltors – La Fresneda – Torre de Comte – Valderrobres3r dia: Valderrobres – Ports de Be-seit 4x4 – Peñarroya de Tastavins – Valderrobres4t dia: Valderrobres – Cretes – Arens de Lledó – Lledó - BarcelonaPreu: 515€ per persona en habi-tació dobleEl preu inclou: autocar, visites guiades, entrades, allotjament i mitja pensió.Opció de pensió completa: con-sultar
Setmana SantaAR
NAU
FER
RER
MAR
C F
ERR
ER
ARN
AU F
ERR
ERM
ARC
FER
RER
MÓN - 19
BarcelonaRbla de Catalunya 124, 5è 1a
Tel.: 934 152 300
Granollers C/ Catalunya 12-18Tel.: 938 611 228
Girona C/ Ferreries Velles, 11
Tel.: 972 225 344
LA REVISTA D’EUROVACANCES
La vostra imatge Condicions:- Les fotografies es poden enviar a: [email protected] Les fotografies han d’estar en format JPEG i una resolució superior a 3 MB.- Cal fer constar el lloc, l’autor i la data del viatge.- A la fotografia no hi poden aparèixer clients d’Eurovacances externs a la fa-mília directe de l’autor de la fotografia. Qualsevol altre client d’Eurovacances ha de sortir d’esquena i/o no ser reco-neixible.- Eurovacances es reserva el dret de seleccionar les fotografies rebudes i pu-blicar les que cregui més adients.
MOMENTS EV
Tots els viatges tenen moments màgics que els converteixen en inoblidables. So-vint els conservem només a la memòria, però a vegades tenim la càmera a punt i els podem captar.Si teniu alguna fotografia de la qual es-teu particularment orgullosos i us agra-daria compartir-la amb els altres viatgers d’Eurovacances, ens les podeu enviar i intentarem publicar-les en aquesta secció. El tema el trieu vosaltres. Aquesta és la vostra crònica gràfica!
1
3 42
2
3
41
FOTO 1. JOAN ROSAL, JAPÓ 2016 FOTO 2. EMMA POU, SRI LANKA 2016 FOTO 3. JUANA CABOT, NAMÍBIA 2016 FOTO 4. PERE PALAU, JAPÓ 2016
IL·LUSTRACIÓ KIM AMATE