records d’una vida · 2005-09-03 · records d’una vida • col·legi teresiÀ-tortosa 4...

RECORDSD’UNA VIDA

COL·LEGI TERESIÀ-TORTOSA

– GEMMA BEL, STJ –

Edita:©Col·legi Teresià de Tortosa

Fotografies:Arxiu del Col·legi, Mariano Jover i Toni Querol

DL:T-869-2005

Maquetació i impressió:Impremta Querol, SL - 977 597 100

ÍNDEX

ÍNDEX . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .3

PRESENTACIÓ I AGRAIMENTS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .5

SALUTACIONS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .7

PRÒLEG . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13

PRIMERA PART: EL COL.LEGI DEL CARRER MONTCADA . . . . . . . . . . . . .15

1. La Companyia i Tortosa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .172. 1895, la situació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .193. 1895, la Fundació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .214. El Col·legi de les Teresianes del Carrer Montcada . . . . . . . . . .26

SEGONA PART: EL NOU COL·LEGI, DEL 1930 A 1950 . . . . . . . . . . . . . . .33

5. El nou Col·legi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .356. Els primers anys del Col·legi (1929-1936) . . . . . . . . . . . . . . . .497. La guerra i la refundació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .618. La postguerra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .67

TERCERA PART: EL COL.LEGI DEL 1950 ALS NOSTRES DIES . . . . . . . . . .79

9. 1950-1960 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8110. 1960-1970 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8511. 1970-1980 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9112. 1980-1990 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10113. 1990-2000 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10614. El Col·legi en l’actualitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .113

APÈNDIX . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .115

ÀLBUM FOTOGRÀFIC DEL 75È ANIVERSARI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .122

RECORDS D’UNA VIDA • COL·LEGI TERESIÀ-TORTOSA

3


4

PRESENTACIÓ

L’Equip Directiu i la Comunitat Educativa del Col.legi Teresià de Tortosa, es com-

plauen en presentar aquest llibre en la cloenda de les celebracions del 75è aniver-

sari de l’actual col·legi.

Entre molts d’altres valors, té el de ser el primer recull imprès sobre la història del

nostre Centre Educatiu. Esperem que a partir d’aquest primer traçat, s’afegiran altres

iniciatives que completaran i enriquiran els relats d’aquesta trajectòria vital de la

qual tantes persones en formem part.

L’agraïment primordial és, justament, vers la Gna. Gemma Bel per l’esforç i afecte

posats en la seva redacció, i es fa extensiu a les persones que han col·laborat per

fer-lo possible.

També volem agrair molt sincerament el suport de les institucions, entitats i parti-

culars, que han fet que els actes del 75è aniversari siguin un recent i bonic capítol

de la nostra història.

Tortosa, 4 de juny de 2005


5

AGRAÏMENTS

AGRAÏMENTS PEL SUPORT AL 75È ANIVERSARI:

Ajuntament de Tortosa

Arxiu Comarcal

Associació de Pares i Mares del Col·legi Teresià

Capítol Catedral de Tortosa

BBVA

Bisbat de Tortosa

Col·legi Sant Domènech de Tarragona

Companyia de Santa Teresa

Comunitat educativa del Col·legi Teresià

Consell Comarcal del Baix Ebre

Departament de Cultura de la Generalitat

Departament d’Educació de la Generalitat

Editorial Castellnou

Editorial Edebé

Festa del Renaixement

Imact

Institut per al Desenvolupament de les Terres de l’Ebre

Moviment Teresià d’Apostolat

Querol fotògrafs

ENTITATS PATROCINADORES:

Cardona Constructors

Caixa de Pensions

Departament de Cultura de la Generalitat

Diputació de Tarragona

Donatius particulars

Esteban Canalada Castelló

Fruites Barberà

Indústries Rehau

Mobles i Fusteria Vallés

Queralt Maquinària i Complements

Pintures Josep Ll. Zaragoza

Subirats Berenguer Immobiliaria


7

El Col·legi Teresià de Tortosa celebra el 75è aniversari de la seu

actual. Una efemèride que suscita la memòria agraïda per tants

anys de vida educativa, per tantes aportacions personals, pel

recolzament a les famílies que han confiat durant generacions

en aquesta institució inspirada en la espiritualitat de Santa

Teresa i la iniciativa pedagògica de Sant Enric d’Ossó. La

Diòcesi de Tortosa se sap enriquida per aquesta història teixida

de fe i cultura.

La vocació de tot col·legi és ser àmbit familiar, perquè la seva

missió és perllongar la responsabilitat fonamental de la família

en la educació dels seus fills; encara més encara quan el col·legi

està dedicat a la primera etapa de la formació. I, com en tota

llar, necessita d’aquells que donen caliu i suport, orientació i

impuls: els educadors. Les Germanes de la Companyia de Santa

Teresa han fet d’aquesta iniciativa la raó de ser de la seva voca-

ció, intentant donar lo millor d’elles. Al llarg del temps també

se’ls hi ha unit un grup cada vegada més extens de professors

laics què, compartint una mateixa proposta educativa, volen

continuar aquesta obra educativa.

Donem gràcies a Déu i demanem-li, una vegada més, que la

comunitat educativa que habita aquest Col·legi tingui en Jesús

i la seva proposta de vida la principal font d’inspiració per des-

envolupar una pedagogia centrada en la persona i atenta a les

famílies. Així contribuirà a donar resposta al dret dels pares de

triar la educació que volen per als seus fills, a enriquir la nos-

tra societat amb un estil educatiu que vol instruir educant, a

oferir la proposta cristiana dins del respecte a la consciència de

cadascú.

Que per molts anys puguem celebrar efemèrides com aquesta.

Felicitacions a tots els professors, alumnes, i, especialment, a les

Germanes Teresianes, que són testimonis d’una herència espi-

ritual i pedagògica de gran significat en el món d’avui.

† Javier Salinas Viñals

Bisbe de Tortosa


9

La celebració del 75è aniversari del Col·legi Teresià deTortosa ens omple de satisfacció perquè aquesta efemèri-de significa la rúbrica a la destacada tasca realitzada en elcamp pedagògic durant aquests anys. No en va, lesTeresianes han estat capdavanteres en el sector de l’ense-nyament, on continuen sent un referent.

Moltes han estat les generacions de tortosins i tortosines,i de la resta de pobles de les Terres de l’Ebre, que s’hanformat en aquest centre. Avui, sense renunciar a les sevesarrels i tradició, les Teresianes han sabut adaptar-se alstemps actuals mantenint intacta la seva condició de peçaclau en l’actual oferta educativa de la nostra ciutat.

Més enllà d’aquesta empremta, aquests 75 anys també hanpermès escampar i mantenir present l’obra de Sant Enricd’Ossó, del qual en són devots molts i moltes dels nostresconciutadans i conciutadanes.

Us reitero la meva felicitació una altra vegada per aquestaniversari i us encoratjo a continuar la vostra tasca, queper la seva aportació a la diversitat i riquesa de l’ensenya-ment a Tortosa, també ens ratifica com a capital educativade les Terres de l’Ebre.

Joan Sabaté i BorràsAlcalde de Tortosa


11

75 anys! Celebrem la vida! Aquest és l’objectiu fonamental delllibre que tenim a les mans. El llibre és un conjunt de retalls devida amb els quals molts de nosaltres ens sentirem identificats.Retalls de vida expressats en fotos, paraules que ens toquen elcor perquè ens fan actualitzar sentiments, vivències que perta-nyen a la nostra existència.

Enric d’Ossó, fundador de l’escola teresiana, n’ intuí que una deles grans necessitats de la seva època –i crec que no ens equi-voquem si diem que també de la nostra– era l’evangelitzaciódel jovent. El seu entusiasme va trobar la resposta a aquestanecessitat en l’escola, que ell va concebre com el mitjà més ade-quat per cristianitzar els nens i els joves.

Una escola que fonamentada en l’esperit de Teresa de Jesús,promogués la formació integral de l’home, tenint present coma tret important, la seva vocació trascendent. El perfecciona-ment de l’home és també el perfeccionament de la societat. Unhome més “humà”, més cristià, ajuda a construir una societatmés humana, més cristiana.

Avui ens felicitem per la vida a Tortosa de l’escola teresiana quedes de l’any 1895, quan va començar a un pis del carrerMontcada, ha volgut col·laborar en el desenvolupament d’a-questes terres amb el que ella pot oferir: l’educació dels seusnens i joves.

Tant de bo que per molts anys sapiguem i puguem transmetreals nois i noies de Tortosa i el seu entorn la gran riquesa de l’e-ducació cristiana!

Ma Cristina MartínezSuperiora Provincial Cia. Sta. Teresa de Jesús


13

PRÒLEG

Aquest llibre no és exactament un llibre d’història, sinó un recorregut afectiu

pel que ha estat la presència del Col·legi de la Companyia de Santa Teresa a

Tortosa. S’hi poden trobar algunes informacions interessants, i fins i tot algu-

nes coses que no se sabien fins ara, però el seu objectiu fonamental és guar-

dar la memòria del que existeix, del que ha succeït durant els més de 100 anys

d’ensenyament a Tortosa, en especial els que han transcorregut en l’edifici del

carrer Rosselló.

Per bastir aquest petit entrellat d’històries ha calgut l’esforç i col·laboració de

moltes persones. Diverses ex-alumnes i teresianes han compartir els seus

retalls de memòria. Entre elles es pot anomenar Pilar Albacar Ferrando, Rosita

Miró Curto, Carme i Paquita Cedó, Alícia Gamundi, M. Cinta Llasat, Teresa

Tallada, i les germanes Montserrat Aragonés, Teresa Vidiella, Carmen Puig,

Matilde Matheu i M. Cinta Vallés. La Pili Monclús i l’Elena de Salas han passat

molt de temps fent entrevistes, revisant papers o recopilant documents. Elles

són les promotores i veritables realitzadores d’aquest llibre. L’Albert Curto ens

va facilitar el material de l’Arxiu Històric. La germana Maria Carlota ha revi-

sat els diaris de la Comunitat. Finalment el Ramon Castell ha dissenyat la por-

tada d’aquesta publicació, i el Ramon Amela i la Rosario Rodríguez han estat

sempre dispostos a ajudar en feines informàtiques i han escanejat una pila de

fotos. A tots ells el nostre agraïment.

L’autora

PPPPRRRRIIIIMMMMEEEERRRRAAAA PPPPAAAA RRRRTTTT

EEEELLLL CCCCOOOOLLLL····LLLLEEEEGGGGIIIIDDDDEEEELLLL CCCCAAAARRRRRRRREEEERRRR MMMMOOOONNNNTTTTCCCCAAAADDDDAAAA

c/ Montcada. Vista actual de la façana del primer col·legi

1. LA COMPANYIA I TORTOSA

La història de la Companyia de Santa Teresa va, des dels seus inicis, indissociablement unida

a Tortosa. Va ser en aquesta ciutat on va estudiar l’Enric d’Ossó, i on, un cop ordenat sacer-

dot, va exercir la seva activitat apostòlica. Va ser també a Tortosa on es va anar gestant la

idea d’una societat de noies que es dediquessin a l’educació amb l’objectiu últim de trans-

formar les estructures per fer-les més acordes amb les utopies de l’Evangeli.

Una matinada, de l’1 al 2 d’abril de l’any 1876, a una casa del carrer la Vall, el capellà va

decidir que portaria endavant la idea que feia temps que li rondava pel cap: mestres i tere-

sianes, va pensar. I dit i fet. El sacerdot vinebrà, un home pragmàtic i emprenedor, que sabia

posar en pràctica els somnis més inversemblants, va començar a exposar la seva idea a algu-

nes joves que solien col·laborar amb ell. Així va ser com va enviar a Tarragona, a estudiar

magisteri, a vuit noies de la diòcesi, perquè comencessin a fer vida aquella utopia nascuda

de matinada. Eren aquestes, les primeres teresianes: Dolores Llorach, del Godall, Teresa

Audí, de Tortosa, M. Cinta Talarn, de Roquetes, Teresa Blanch, del Godall, Teresa Guillamon,

d’Alcalà de Xisvert, Teresa Pla, de Santa Bàrbara, Agustina Alcoverro, de Gandesa i Saturnina

Jassà, de Calaceit.

A Tortosa va voler situar Enric d’Ossó el Noviciat, una casa que volia que servís per la for-

mació de les futures teresianes. I es va preocupar que hi hagués a la ciutat un nucli de

Carmelites, perquè volia tenir prop dones que tinguessin experiència de com viure com ho

havia fet Santa Teresa.

A Tortosa va viure també l’Enric d’Ossó alguns dels moments més durs de la seva vida, quan

es va veure sol enmig de tots els seus projectes, sense el suport dels que abans havien estat

amics, litigant i lluitant contra els qui un dia l’havien ajudat. Però tot això no el va fer defa-

llir, ni retirar-se amb els seus somnis a un altre lloc. Va restar a la ciutat, potser més sol, però

confiat i fidel.

Tortosa va ser, doncs, la referència geogràfica constant en la vida d’Enric d’Ossó. El funda-

dor de la Companyia de Santa Teresa tenia lligams molt profunds amb el seu poble, Vinebre;

amb Montserrat, ell lloc on va prendre la seva decisió vital fonamental; amb Barcelona, on

va estudiar i viure intermitentment durant anys; amb el Desert de les Palmes, a Benicàssim,

on trobava el descans i la solitud necessaris per asserenar el seu esperit incansable. Però

Tortosa va ser sempre el seu centre vital, l’espai on va gestar i desenvolupar les seves idees

principals, el lloc de la inspiració i del patiment, del conflicte i de l’amistat.

Quan la Companyia, que havia nascut i crescut a la vora de l’Ebre, va començar a consoli-

dar-se i estendre’s, va seguir tenint en Tortosa el seu nucli primigeni i central. Al principi,

com a lloc d’origen de la major part de les germanes, més de cent anys després, com a refe-

rència afectiva arreu del món.


17

Però aquesta fortíssima vinculació d’Enric d’Ossó i les teresianes amb Tortosa no es va

correspondre amb la ràpida obertura d’un col·legi a la ciutat, com hauria estat lògic.

L’esperada fundació va arribar el 1895, qual la Companyia ja tenia gairebé 20 anys i el fun-

dador estava vivint els seus darrers mesos.

Durant els primers anys de vida, la Companyia de Santa Teresa s’havia estès per Catalunya

i València, primer, i després, en onades concèntriques, per Espanya, Portugal i Amèrica.

Finalment, el 1895, va arribar la fundació de Tortosa. El reflux de l’onda tornava al centre

que l’havia originat amb vint anys de retard.

Les raons que van provocar aquesta tardana fundació del Col·legi de Tortosa no són explí-

cites, ni Enric d’Ossó les comenta mai en cap dels seus escrits o cartes a les primeres ger-

manes. Si que són, però, fàcilment imaginables. No cal oblidar que la seva relació amb el

bisbe i el clergat de Tortosa s’havia enterbolit poc després de la fundació, per la tossuderia

d’un, les males interpretacions dels altres, i aquest punt d’enveja que està sempre present en

tota relació humana. El cas és que, en la darrera dècada del segle XIX, Ossó estava en plets

a causa d’una casa que havia edificat a Jesús per fer-la servir com a Noviciat i que finalment,

un cop ell ja mort, va haver de ser enderrocada.


18

“...todas hijas de una misma Madre,

unas orando, otras batallando,

celarán su honra”.

Altar de Sant Enrique de Ossó,

Sacerdote, Fundador.

Óleo: Climent-Acosta

Convento de Religiosas Carmelitas Descalzas.

Jesús-Tortosa (Tarragona)

2. 1895: LA SITUACIÓ

El 1895 va ser un any més o menys tranquil en un segle convuls. Catalunya, en aquells

temps, es movia per una febre cultural, social i industrial que li conferia un dinamisme espe-

cial, amb pocs referents en la història anterior. La industrialització, cada cop més consolida-

da, augmentava el poder de la gran metròpoli, i anava marginant Tortosa, que imbuïda en

els seus propis debats interns, s’anava replegant sobre si mateixa. Aquesta industrialització

comportava uns canvis socials i estructurals en la vida, que no per tots eren fàcils de pair.

En l’àmbit de la cultura, la Renaixença estava ja consolidada i integrada a la vida quotidia-

na, com ho demostra la importància social d’escriptors com en Jacint Verdaguer. En els

darrers anys havia emergit un nou moviment literari i cultural, el Modernisme, que per pri-

mer cop en segles, col·locava Catalunya en la primera línia de la generació cultural a Europa.

Mentre Maragall o Rusiñol feien crítica social o s’encarregaven de forjar els principals sím-

bols nacionals de la Catalunya del futur, el pla Cerdà convertia urbanísticament Barcelona en

una ciutat moderna i Gaudí s’encarregava de vestir-la amb edificis espectaculars.

El 1895 Gaudí, que ja havia començat a treballar en la Sagrada Família, ordenava l’inici de

la construcció del Claustre del Temple. Tortosa, a imatge de la gran metròpoli, també acaba-

ria dissenyant el seu eixample amb edificis de gran interès, però mentre, es debatia en llui-

tes i bandositats locals. El món, en aquell moment d’exaltació tecnològica, bullia de nous

invents. Els germans Lumière presentaven a Paris, a final del 1895, el seu nou invent, el cine-

ma, que havia de revolucionar l’estètica i la forma de vida del segle XX, així com la literatu-

ra i l’art en general. Aquell mateix 1895 va tenir lloc l’alçament del partit revolucionari Cubà

comandat per José Martí. Va començar, d’aquesta manera, la guerra de Cuba, que a la fi tan

tràgica va resultar. A Catalunya, un país amb especials lligams personals i afectius amb l’illa,

aquesta guerra conserva un lloc de privilegi en l’imaginari col·lectiu.

A nivell polític, 1895 s’engloba en ple procés de l’anomenada Restauració, és a dir, la torna-

da de la Monarquia al poder a Espanya. Maria Cristina era regent des del 1886, any en que

va morir Alfons XII i va néixer Alfons XIII. Cànovas, que s’anava alternant amb Sagasta en

una espècie de juguesca que imitava l’alternança democràtica, estava aquell any en el poder.

Per tant, la situació política en general, almenys en aquest aspecte, podria considerar-se com

a tranquil·la. Però aquesta relativa tranquil·litat política no pot ocultar el fet de la profunda

transformació social que s’estava experimentant i, per a les persones més arrelades als cos-

tums de tota la vida, el moment era d’una crisi greu i angoixosa. Eren, per tant, uns temps

que, d’alguna manera, podrien tenir un paral·lel amb el moment actual.

El 1895 marca, per Companyia de Santa Teresa, el final de l’etapa viscuda amb la presència

del fundador, i per tant un moment de transició. El fundador durant molts anys n’havia por-

tat el timó, però després de l’aprovació definitiva i oficial de la societat, ja no en formava


19

part. Eren moments de canvi difícils, ja que Enric d’Ossó era el pare, l’inspirador, el que havia

tingut les primeres idees i havia conduït la companyia des del primer dia. Però li tocava des-

lligar-se’n, perquè caminés sola. I, és clar, les decisions de les germanes no sempre eren les

que ell hauria desitjat. De la mateixa manera, també algunes de les teresianes devien comen-

çar a considerar que el fundador estava massa present en les noves directrius congregacio-

nals. El resultat era un equilibri difícil, on per totes bandes hi havia patiment.

Va ser en aquest marc on finalment, el 1895, es va obrir el Col·legi de les teresianes de

Tortosa. I precisament a causa de la situació que s’acaba de referir, no es pot assegurar si la

decisió ferma de fundar va partir directament d’Enric d’Ossó, o de la Gna. Rosario Elies, una

altra tortosina que llavors era la Superiora General. Potser en van parlar tots dos. El cas es

que van fer tot el possible perquè el projecte seguís endavant.


20

Imatge de Tortosa a l’època del col·legi del C/ Montcada

3. 1895: LA FUNDACIÓ

Explica el Llibre de les Fundacions de la Companyia de Santa Teresa:

Mn. Enric va procurar, a precs de les millors famílies tortosines, un Col·legi dins de

la ciutat, i en efecte, es va fundar al carrer Montcada, sota l’advocació de la

Sagrada Família. Va ser nomenada Superiora Josepa Llatse.

I així va ser, sens dubte, a grans trets. Però convindria seguir una mica de més a prop el pro-

cés.

Els preparatius

El primer que cal ressaltar és que el 1895 Enric d’Ossó podia aconsellar, acompanyar i sug-

gerir, però no decidir, sobre qüestions internes de les teresianes. De tota manera, sembla que

tant el mossèn com la Superiora General, Rosario Elies, buscaven obrir un col·legi a Tortosa

des de feia molt de temps i, quan es va presentar l’oportunitat, li van donar el vist-i-plau

immediatament. Cal pensar que la fundació es va poder dur a terme gràcies al suport d’al-

guns incondicionals que van aplanar el camí.

Algunes cartes inèdites d’Enric d’Ossó donen pistes sobre els principals promotors. El 4 de

març del 1895 diu això a la Gna. Rosario Elies:

Arriba Mn. Pauli i diu que ha parlat amb el Bisbe de la ciutat per fundar el Col·legi,

i a Tortosa li anirà bé, i ara hi ha el pis principal de la casa Alemany, carrer del

Carme, amb pati, etc., que hi lleven el cafè, i demanen 200 duros a l’any. Ara bus-

quen accions o compromisos.

Al mes següent, l’abril, escriu a la Gna. Josepa Llatse, que era la Superiora del Noviciat:

... A Mn. Galceran i a Mn. Pauli, digueu-los que no una, sinó moltes classes, i si fos

possible voldríem les de pàrvuls gratis, i si es pot i hi ha necessitat es farà. Però a

Tortosa, penseu en donar menjar i vestit a les Germanes i pis gratis, i ensenyaran a

tots gratis, ja que aquest és el nostre desig, i el menys que poden demanar, que és

menjar i vestir-se del seu treball. Ocupeu-vos d’això.

D’aquests fragments s’extrauen dos noms de sacerdots diocesans que van ser els que van

lluitar per aconseguir la fundació, els que van parlar amb la Companyia, van encoratjar el

fundador, van convèncer el Bisbe i van buscar la casa. Aquests dos sacerdots són Mn. Agustí

Pauli i Mn. Agustí Galceran, dos dels preveres tortosins que van mantenir l’amistat amb Mn.

Enric després de les desavinences provocades per la construcció del primer Noviciat. De tots

dos en fa una lloa el llibre commemoratiu del cinquantè aniversari de la fundació de la

Companyia. De Mn. Pauli se’n diu que era un “amic decidit i bondadós”, un “sacerdot

model”, un “protector abnegat de les primeres germanes, i més tard confessor i director espi-


21

ritual del Noviciat”. De Mn. Galceran es ressalta que “atret per l’influx de les virtuts de Pare

Fundador, va consagrar totes les energies de la seva ànima al servei d’un Institut que li era

tan estimat, com obra predilecta que sempre va ser d’Enric d’Ossó”.

Així doncs, aquests dos sacerdots es van preocupar dels aspectes institucionals necessaris per

endegar tot el procés, així com de buscar un lloc adient. Sembla que les negociacions per

llogar una planta de la casa Alemany, al carrer del Carme, van arribar a estar bastant avan-

çades. El pis quedava lliure perquè es traslladava un cafè que l’havia ocupat, i els amos

tenien interès en llogar-lo. Quan ja havien parlat amb els propietaris, Enric d’Ossó va anar

amb els seus amics a veure el lloc, i després va escriure a les Germanes del Consell General

les seves impressions:

“Ahir vam anar a veure la Casa Alemany Mn. Pauli, Galceran, i Josep Maria.

Realment és magnífica pels seus salons i jardí. Ja veurem si arreglem el del preu.

Per la santa Cinta hem quedat amb el Sr. Bisbe que s’obrirà el Col·legi amb el favor

de Déu. Em sembla que tindran noies...”

Sobre la casa, ja no se’n torna a dir res més, fins que els diaris tortosins anuncien que s’o-

bre un nou Col·legi al carrer Montcada. Sembla bastant clar que finalment no es van posar

d’acord amb els diners, ja que van acabar instal·lant-se al carrer Montcada, 13, en front del

seminari diocesà.

La casa

Les primeres proves que la casa s’havia comprat i s’estava preparant i condicionant per fer-

la servir de Col·legi les dóna una carta d’Enric d’Ossó a la Gna. Josepa Llatse, que data del

12 d’agost del 1895:

Preocupeu-vos que hi hagi una tarima a la classe de pàrvuls abans de començar,

perquè es molt necessari per les mestres i els xiquets. També hauríeu de pintar un

fris de fins un metre d’alt.

La cita transcrita fa veure que Enric d’Ossó confiava especialment amb la Gna. Josepa Llatse

per definir tots els detalls de l’estructura i funcionament, tant de l’edifici, com de la comuni-

tat. És a ella a qui li havia adreçat el desig que les germanes treballin sense cobrar a canvi

de menjar o vestit. Aquesta idea mai no es porta a la pràctica, ja que se sap, un altre cop

gràcies als diaris, quines eren les tarifes que pagaven els alumnes el primer curs del Col·legi.

No està clar, en canvi, si no es va arribar a fer per decisió d’alguna de les parts, o simple-

ment perquè no es va considerar necessari.

Després d’estar treballant tot l’estiu, es van acabar d’enllestir les estances, quedant una dis-

tribució que, si més no, permetia donar-hi classe. El diari El Estandarte Catòlico del dia 27

d’agost del 1895 en fa una descripció bastant acurada.


22

Ahir van tenir el gust de visitar aquest Col·legi que ocupa una magnífica casa del

Sr. Comte de Bañuelos, al carrer Montcada, núm. 13, enfront del Seminari

Conciliar; i complida la nostra missió donarem als nostres lectors una idea, enca-

ra que fosca, del local d’aquest Col·legi.

Al primer pis hi ha una sala-rebedor molt espaiosa, encara sense mobles... A l’ex-

trem esquerre d’aquesta sala s’ha aixecat l’Oratori o Capella, l’altar de la qual ha

estat construït pel Sr. Benet, amb senzillesa però molta elegància, sobresortint el

sagrari per la seva bellesa escultòrica. I a l’extrem dret de l’expressada sala es troba

la classe de piano. Les restants habitacions del primer pis s’habiliten per cuines i

menjadors per Professores, alumnes internes i mig pensionistes.

En el 2n. pis hi ha un magnífic saló que s’aprofita per la classe superior. Aquí hi

hem de fer especial menció d’uns pupitres molt bonics i còmodes, sistema propi de

la Companyia de Santa Teresa, on les alumnes poden escriure, cosir, etc. A la vora

hi ha una petita sala per la classe de dibuix i pintura.

En el propi 2n pis hi ha també, en una habitació bastant ampla, les classes de pàr-

vuls, muntades amb gran perfecció, havent-nos cridat molt l’atenció un bonic

Museu escolar, amb alguns jocs instructius. Vam veure també infinitat de quadres

d’Història Sagrada. A la vora d’aquesta habitació, i degudament separada, n’hi ha

una altra de menys capacitat per la classe elemental amb tot el material necessari.

Al 3r pis estan els dormitoris i les sales d’esbargiment.

Tal és el local que s’ha cregut convenient escollir per aquest Col·legi, que s’inaugu-

rarà el divendres que ve amb tota solemnitat.

La inauguració

Els preparatius de la inauguració del Col·legi, es poden anar seguint a la premsa de l’època,

fonamentalment al diari El Estandarte Católico i La Verdad. El 26 d’agost, el primer mitjà en

dóna a conèixer el nom, Sagrada Família, i informa que ja hi ha data d’inauguració, el 13 de

setembre.

Sobre el que va succeir aquell 13 de setembre del 1895, el Llibre de Fundacions de la

Companyia diu exactament això:

Presidida per l’Il·lustríssim Sr. Bisbe es va verificar la inauguració de la nova casa,

resultant l’acte summament brillant. En acabat de la benedicció episcopal es va

cantar el Benedictus. Acte seguit, diverses senyoretes van recitar poesies dedicades

a la ciutat de Maria, a l’Il·lustríssim Sr. Prelat i a la nostra Santa Mare. Després d’un

interval en que es va canta el “Nada te turbe” de la Santa Espanyola, la Germana

Agustina Alcoverro, Prefecta d’Estudis, va donar lectura a un discurs en què s’ex-

plicava el mètode i pla d’ensenyança que el Col·legi es proposava.


23

Finalment el nostre zelós Pastor va resumir en un discurs eloqüent els propòsits de

l’Institut Teresià, demostrant els nombrosos obstacles que s’oferien per una educa-

ció perfecta de la dona, que no és altra que la basada en els principis de la nostra

sacrosanta Religió, lamentant-se de la negligència i descuit en que se la té. Va aca-

bar beneint els allí presents.

Val la pena repassar els fets que van tenir lloc aquell dia i centrar-se després en les absèn-

cies, molt notòries.

A l’acte hi va haver una presència necessària d’elements religiosos, folklòrics, escolars i tere-

sians, seguits dels dos discursos per part de la representant de la Companyia, l’Agustina

Alcoverro, i el Bisbe, el Dr. Rocamora.

L’Agustina Alcoverro era gandesana i una de les vuit fundadores de la Companyia. Va ser

durant molts anys Prefecta General, el que ara s’anomenaria Delegada General d’Educació.

Ella va fer una conferència en què va exposar el mètode i el pla d’ensenyament que les tere-

sianes proposaven per educar les joves. El fet que fes en aquells temps una explicació com

aquesta no és pas una nimietat. El govern central havia començat a desenvolupar les idees

principals de la Llei Moyano, promulgada el 1857, que decretava coses tan boniques i tan

utòpiques per aquell temps com l’educació universal, lliure i gratuïta, a la vegada que esta-

blia una reforma a tots els nivells educatius que va acabar consolidant-se. Però aquesta llei

atorgava a l’educació femenina un paper molt marginal, subsidiari, tot establint una fèrria

divisió sexual en l’educació, no tant pel que fa a l’aspecte de classes separades sinó de fina-

litats educatives molt divergents.

Moltes teresianes, no n’estaven gaire d’acord, amb aquests plantejaments. Tot i que no

podien deixar d’incloure la formació per a la llar en les programacions, la cultura juga un

paper molt important en els plans d’estudis de la Companyia des del principi. Especialment

per l’Agustina Alcoverro, que va tenir problemes tota la vida perquè l’ànsia de coneixement

era la seva principal virtut i el seu principal defecte.

Acte seguit va parlar el Bisbe i va dir, sembla, tot el contrari. Va lamentar que ja no s’edu-

qués a les dones com abans i va identificar els valors de la religió amb el que s’havia fet tota

la vida.

Encara rai que, com sol passar en aquestes ocasions, tothom va quedar content i es va aca-

bar l’acte amb una solemne benedicció i, se suposa, el piscolabis corresponent.

Aquest dia tan senyalat, però, també va tenir les seves absències, i molt importants, i molt

destacades: una, l’Enric d’Ossó, fundador de la Companyia; l’altra, la Rosario Elies, Superiora

General.

L’Enric d’Ossó no va assistir a la inauguració del Col·legi de Tortosa, un centre que devia ser

un dels que més va desitjar. Aquell dia, mossèn Enric es va estar a Vinebre, el seu poble,

ben segur que amb el cap posat a la seva ciutat adoptiva. Les raons de la seva absència són


24

un misteri prou conegut, i no val la pena abundar-ne més. De tota manera, se sap per la

seva correspondència que va estar molt pendent de com anaven els preparatius i la festa.

L’absència d’Enric d’Ossó en la inauguració és avui més significativa, perquè se sap que havia

pres la decisió voluntària d’apartar-se de la Companyia, i més comprensible, perquè es conei-

xen algunes de les circumstàncies que la van envoltar.

Quatre mesos després, el 27 de gener de 1896, Enric d’Ossó va morir al convent franciscà

de Santi Spiritu, a la localitat valenciana de Gilet. Sembla que en aquell moment, la separa-

ció entre la Companyia i el fundador era un fet.


25

Llibre de text dels Col·legis Teresians

4. EL COL·LEGI DE LES TERESIANES DEL CARRER MONTCADA

El curs 1895-96 va ser el primer del Col·legi de les Teresianes de Tortosa. Aquell any, les clas-

ses van començar el 15 de setembre i es van acabar el 12 de juliol.

Pla d’estudis

En un moment històric en què els continguts de l’educació no estaven marcats de forma tan

directa pel govern, les assignatures que s’hi van impartir s’adequaven, en la seva distribució

d’àrees i assignatures, al pla d’estudis que la Companyia va dissenyar com a propi, i que es

va publicar a la Revista Teresiana l’agost del 1881.

Encara que tots els arxius dels primers anys del col·legi es van perdre durant la guerra, es

pot comprovar, per les informacions de la premsa, que es cursaven un seguit d’assignatures

agrupades en dos grans blocs: la part literària i les labors. Per part literària s’entén tot allò

que té a veure amb el coneixement, tant el que ara anomenem “ciències” com el que ente-

nem per formació humanística. Les matèries de la part literària, a més de la religió i la moral,

eren lectura, escriptura, economia, higiene, gramàtica, aritmètica, geografia, història, geo-

metria, literatura, lògica i història natural. La part de “labors”, segons explica el diari, es

també molt completa, però s’estalvia de fer-ne una descripció i explica només que va des de

fer mitja fins al brodat artístic.

L’organització del primer curs de Col·legi, tenint en compte el pla d’estudis esmentat ante-

riorment, es va dividir en tres classes: la de pàrvuls, que era mixta, la classe elemental i la

classe superior. A les dues darreres ja només hi havia noies, i es duia a terme la divisió d’à-

rees abans esmentada. Com a estímul, notes diàries i setmanals així com distincions trimes-

trals.

L’educació teresiana

La premsa va publicar, durant aquells mesos, algunes explicacions molt interessants sobre

l’educació teresiana. Es recalca que la finalitat última és crear persones a l’estil de Teresa de

Jesús, és a dir, amb allò que ara anomenem les virtuts teresianes: alegria, fortalesa, magna-

nimitat, enteniment, capacitat de risc, veritat...

En aquells temps, la Renaixença havia posat en primer pla els valors que servien de lema als

jocs florals: Fe, Pàtria i Amor. El Col·legi, molt a la moda, es definia fent una adaptació d’a-

questa tríada. L’ensenyament que vol la Companyia, es deia, es basa en la raó, l’amor i la

religió. Posar la raó en primer lloc dels valors educatius, i fer-ho unes dones, a un col·legi

de noies a finals del segle XIX no deixa de demostrar un tarannà bastant agosarat.


26


27

Trets característics

Dos dels trets que conferien al Col·legi la seva idiosincràsia característica eren, d’una banda,

el fet que tingués Internat, i de l’altra, les classes de música, a les quals es donava molta

importància, i que suposaven una novetat en el panorama de l’educació tortosina. Pel que

fa a les internes, algunes antigues alumnes només en recorden dues, una del Godall i l’altra

d’Ulldecona. La professora de música era la Germana M. Paz de la Fuente, que més enda-

vant s’encarregaria també de preparar les festes d’inauguració del nou edifici.

Per les dades que aporta la premsa del dia 28 d’agost sabem que el preu de la pensió per

les internes va ser, aquell primer curs, de 50 pessetes. La tarifa per les alumnes en règim de

mitja pensió va ser de 30 pessetes. Els pàrvuls, van haver de pagar 3 pessetes mensuals, les

alumnes de la classe elemental 3,50 pessetes mensuals i les de la classe superior 6 pessetes

mensuals.

Les úniques dades que es tenen sobre la primera comunitat són que la superiora fou la ger-

mana Josepa Llatse. Sobre la germana M. Paz de la Fuente, abans esmentada, no se sap si ja

hi era el 1895 o va arribar immediatament després. De les altres fundadores del col·legi de

Tortosa no se’n coneix informació, ja que a la guerra es van perdre tots els documents, i ja

no queden alumnes que en puguin fer esment.

La vida quotidiana

Després de l’allau d’informació que la premsa proporciona als volts del setembre del 1895,

no es coneixen més dades en anys, si s’exceptua el seguiment de la vida quotidiana del

Col·legi. Els diaris tortosins solien incloure cròniques dels esdeveniments acadèmics, com

lliuraments de notes o festes de fi de curs.

Alguns fragments que donen idea de com seguia la vida al carrer Montcada són els següents:

...Les deu senyoretes alumnes d’aquest Col·legi que pel matí havien estat alimenta-

des per primera vegada amb el sagrat pa dels àngels, es van col·locar en els reclina-

toris, formant un semicercle a l’altar, dins del qual es trobava col·locat sota un dos-

ser i envoltada de llums i de flors artísticament combinades la beneïda imatge de

Maria; obert el sagrat tabernacle i posat de manifest el diví Jesús, es van practicar

els exercicis del mes de Maig; després que el cor de Germanes i Senyoretes va haver

cantat un preciós poema, el reverend Agustí Pauli va dirigir un sermó adequat a

l’acte, felicitant les xiquetes que havien merescut l’honor de rebre per primer cop la

sagrada comunió...

Després de la funció, que es va acabar amb la reserva i benedicció del Santíssim

Sagrament, les distingides i il·lustrades Germanes van obsequiar les nenes amb un

delicat refresc, i després de la recitació d’una inspirada poesia... els van distribuir

llibres i estampes com a record d’aquell dia, el més gran i feliç de la seva vida.

Amb tota l’ànima felicitem les Reverendes Germanes de la Companyia de Santa

Teresa de Jesús per la seva delicadesa i l’esplendor amb que revesteixen totes les fun-

cions que venen celebrant-se en el seu acreditat Col·legi: ens complaem en afirmar

que les senyoretes alumnes són formades en la veritable i sòlida pietat al pas que

reben la més acabada educació i instrucció, bé sigui en la part literària com en les

labors...

El Estandarte Católico, 12-05-1896

... Els dies 25, 26 i 27 del passat juny van tenir lloc els anunciats exàmens de les

classes Superior, Elemental i Pàrvuls, davant de les distingides i nombroses famílies

de les alumnes, que van omplir els espaiosos salons del col·legi.

Els tres dies hi van assistir, també, respectables Senyors Eclesiàstics i una digna

representació de l’Excel·lentíssim Ajuntament.

Tots els presents en aquests exercicis van poder convèncer-se del resultat que està

donant l’ensenyança en l’esmentat Col·legi; i es que sabent les Germanes de la

Companyia que tota educació s’ha de subordinar al fet religiós, inculquen en el cor

de les seves deixebles la més recta educació, agermanant-la amb la humil màxima

de la sublim doctrina del Crucificat.

... Direm que tots els actes anunciats en el Programa van tenir exacta i fidel execu-

ció; i totes les alumnes contestaven a les preguntes que se’ls feia a la infinitat d’as-

signatures que abraça l’educació que es dóna en aquest Col·legi.

... Es van distribuir els premis, després d’haver dirigit la paraula el senyor Bisbe, que

es va congratular del bon resultat dels exàmens, prova plena de l’encert, zel i il·lus-

tració de les professores.

... Acte seguit va ser visitat el saló on estava exposada la secció de labors, on hi havia

coses magnífiques, des del sorgit més dissimular i l’aplicació del retall, fins el bro-

dat que acusa una obra mestra i experta mà de l’artista.

... Entre el més notable, un coixí pintat a l’aquarel·la sobre ras per Enriqueta Sanz;

un altre brodat amb les inicials C.F.M. entrellaçades ostentant la corona de

Marqués, per Manolita Oriol, i altres obra de Teresina López... una labor per una

cadira, brodada per Dolores Rubio, un porta raspalls, un porta diaris i cartera per

Antonieta Cid, Mercedes Pastor i Ernestina Blanch, i un vestit brodat en seda i or

per la Mare de Déu, per Cinta Giménez.

El Estandarte Católico, 12-07-1896


28


29

1902-1905

El següent fet documentat de l’escola teresiana de Tortosa és l’arribada com a superiora de

la Gna. Maria Folch, el 1902. Aquesta germana, nascuda a Castellfort i que un dia seria

Superiora General durant el difícil temps de la Guerra Civil, va restar a Tortosa fins el 1905.

El 1902 va sortir una nova Llei d’educació que feia dependre l’ensenyament privat del rector

de la Universitat de Barcelona. Per tant, se li havia de demanar al rector el reconeixement

oficial. Aquest fet va provocar la preparació d’un expedient amb totes les dades de la direc-

tora i del funcionament del Centre. Aquests documents s’han conservat i permeten conèixer

una mica millor l’organització del Col·legi en aquells anys. Entre els papers presentats hi ha:

la instància demanant el permís per seguir funcionant; una còpia de la partida de bateig i el

títol de mestra de la Gna. Maria Folch; un certificat de bona conducta emès pel secretari de

l’ajuntament de Tortosa; un informe sobre la solidesa de l’edifici, remarcant que “té totes les

condicions de solidesa i es troba conforme al que disposen les ordenances municipals”; un

certificat explicant que existeixen tres classes al col·legi, una de 330 m3 de capacitat, la sego-

na de 198 m3 i la tercera de 238 m3; diversos certificats fent paleses les condicions higièni-

ques de l’edifici; un catàleg del material amb que consta l’establiment i un horari de classes.

Un dels documents més interessants és el certificat mèdic que diu, entre altres coses:

“... El Col·legi ofereix les condicions

següents: 1r el seu emplaçament és bo,

ocupa un espai de 766 m. cúbics les habi-

tacions destinades a les classes. 2n les

sales estan orientades al Nord i al Sud i

tenen aire i llum suficients per garantir-

ne la higiene. 3r la seva capacitat és sufi-

cient per al nombre d’alumnes que hi

assisteixen, normalment unes 100. 4rt la

ventilació és adequada al nombre d’a-

lumnes; les parets són de bona construc-

ció. 5è els lavabos estan distants del lloc

destinat a l’ensenyança i tenen sifons i

aigua abundant”

Mercedes Pentinatamb l’uniforme de gala.

Anys 20


30

Els horaris del centre eren els següents:

Dilluns i Dimecres

9 Entrada, llista i oració

9.10 Lectura

9.40 Aritmètica

10.10 Geografia

10.40 Descans

10.50 Escriptura. Dictat

11.20 Labors

12 Oració i sortida

2.30 Entrada, llista i oració

2.40 Labors

4.50 Descans

5 Catecisme

5.30 Oració i sortida

Dimarts i Divendres


9.10 Lectura

9.40 Geometria

10.10 Gramàtica

10.50 Escriptura. Reforma

11.20 Labors



2.40 Labors

4.50 Descans

5 Història Sagrada


Dijous


9.10 Lectura

9.40 Història d’Espanya

10.10 Economia i Higiene

10.40 Escriptura. Cal·ligrafia

11.10 Descans

11.20 Història Natural

12 Sortida

Dissabte


9.10 Repàs d’assignatures

10.40 Descans

10.50 Escriptura. Composició

11.20 Lliçons de coses



2.40 Labors

4.30 Descans

4.40 Treball manual

5.10 Explicació de l’Evangeli


La resposta a aquest expedient va arribar el 7 de setembre de 1904, quan va ser autoritzat

pel rector de la Universitat de Barcelona el funcionament d’un col·legi privat d’ensenyança

per a nenes a Tortosa, sota la direcció de la Germana Maria Folch i la denominació de

“Colegio de la Sagrada Família”.


31

Alumnes del carrer Montcada. Anys 20

Els anys del silenci

De l’any 1905 al 1928 se’n saben ben poques coses. El temps transcorria, el nombre d’alum-

nes augmentava, i les condicions del centre, tot i els informes estesos uns anys abans, no

eren les adequades.

Se sap que el Col·legi no tenia pati, pel lloc on està situada la casa i per la descripció que

ja s’ha ressenyat. També es sabut que la manca d’espai era tan notòria que, sent alcalde, en

Joaquim Bau va anar a veure les germanes i les va instar a buscar una nova ubicació. Però

això era ja a la dècada dels vint.

Pel que fa a la comunitat, algunes ex-alumnes recorden a la superiora, la Gna. Irene. Ella,

que era molt estimada per les alumnes, va treballar per que es dugués a terme el trasllat del

Col·legi, però va ser destinada al Noviciat l’any 28, abans de la col·locació de la primera

pedra. La Gna. Rosa Orts la va substituir i va conduir tot el procés de construcció del nou

edifici.

SSSSEEEEGGGGOOOONNNNAAAA PPPPAAAA RRRRTTTT

EEEELLLL NNNNOOOOUUUU CCCCOOOOLLLL····LLLLEEEEGGGGIIII

ddddeeee 1111999933330000 aaaa 1111999955550000

Detall d’una de les torres de la façana principal

5. EL NOU COL·LEGI

El segon capítol de la història de l’activitat educativa de la Companyia de Santa Teresa a

Tortosa, comença amb la determinació de les germanes de deixar l’edifici del carrer

Montcada, que no reunia les condicions necessàries per l’activitat que s’hi desenvolupava i

s’havia quedat petit. Tal era la situació que, com recorda l’ex-alumna Maria Rovirosa, “en lloc

d’anar al pati, com que no n’hi havia, durant el temps d’esbarjo les professores ens feien

donar tombs per la classe caminant i cantant”. Les germanes, sembla, van inventar una

cançó la lletra de la qual intentava convèncer Sant Josep, a qui elles consideraven un pro-

veïdor eficaç d’infrastructures, que els envies un nou Col·legi.

Finalment, va ser la Gna. Saturnina Jassà, no se sap si amb la col·laboració del Sant tan con-

tínuament requerit, qui es va decidir a arreglar el problema, posant-se a buscar un nou

terreny on traslladar-hi el col·legi. No li va costar gaire trobar-lo, gràcies a la col·laboració de

la família Albacar Nicolau. Ells van oferir un terreny que tenien a la partida de Sant Llatzer,

i van oferir tota classe de facilitats per afavorir la instal·lació del nou centre d’estudis.

Era l’any 1928. La Superiora General de la Companyia era la Gna. Teresa Blanch, de Santa

Bàrbara, i la Prefecta General d’estudis la Gna. Concepción Llamas. Totes dues, des de

Barcelona, van poder seguir de molt a prop el procés de compra del terreny, construcció i

inauguració del Col·legi.

La compra

Un cop la Companyia i la família Albacar Nicolau es van posar d’acord en els termes de la

transacció, es van reunir el 4 de juny de 1928 a la notaria de Joan O’Callaghan per redactar

el document de compra-venda.

Per part de la família van estar presents la Sra. Miquela Nicolau Socanella, vídua del Sr.

Eduardo Albacar Colomé, el Sr. Josep Albacar Nicolau, casat, comerciant, i la Sra. Enriqueta

Casas Albacar, de 19 anys, acompanyada del seu pare, el Sr. Esteban Casas Margenat, vidu,

comerciant. De part de la Companyia hi van comparèixer La Gna. Teresa Pla Casadó, en

representació de la Gna. General Teresa Blanch Bretó.

La finca es descriu al document notarial com un terreny rectangular, de noranta metres en

sentit d’est a oest, i seixanta en direcció de Nord a Sud, amb una superfície total de cinc mil

quatre-cents metres quadrats. La propietat que es va comprar incloïa un mas o casa amb

planta baixa, un pis i golfes, pou, sènia, bassa i sèquies per regar. El preu total de la trans-

acció va ser de cent cinquanta mil pessetes.


35

Cal afegir que, encara que no consta a l’escriptura, se sap per testimonis directes que la famí-

lia Albacar Nicolau va regalar un tros del terreny. Van demanar que aquesta part de la finca

es destinés a la Capella, i que fos d’ús del poble. Va ser així com, quan es va construir l’e-

difici, es va fer que l’oratori donés al carrer, i se li va construir una entrada independent.

La notícia de la compra dels terrenys es va estendre de seguida per tota la ciutat. Les tere-

sianes deixaven el carrer Montcada i se n’anaven als afores, al raval, a una zona poc sana,

situada a la vora del riu. Les germanes van decidir publicar alguna cosa al diari per apaiva-

gar l’ambient. L’excusa va ser l’arribada de la Gna. Rosa Orts com a nova Superiora de la

comunitat, aquell mateix any, als pocs mesos d’haver-se realitzat la compra. Al diari El Debate

hi va aparèixer una nota en què, a la vegada que s’oferia el servei que el col·legi pogués

prestar a les famílies de Tortosa, s’intentava posar una mica de racionalitat en la polèmica.

Deia així, en la versió original:

... Con motivo de esta toma de posesión la expresada M. Directora se ha complaci-

do y complace en ofrecer sus servicios y el edificio de la calle del general Primo de

Rivera, a las numerosas y distinguidas familias de las alumnas y a todas aquellas

interesadas en dicha enseñanza, brindándoles gustosamente facilitarles cuantos

datos y antecedentes necesiten con relación a la misma, y muy especialmente aque-

llos que sirvan para poner de relieve las ventajosísimas e insuperables excelentes

condiciones, de todo orden, en que ha de desarrollarse la labor pedagógica de las

Religiosas teresianas en el soberbio edificio de nueva planta, emplazado en lugar

tan adecuado e higiénico de la población. Le será igualmente grato desvanecer

cuantas dudas y reparos infundados hayan sugerido especies equivocadas, esparci-

das algunas de buena fe, y recogidas tal vez con excesiva credulidad, precisamen-

te por carecer de los referidos datos y antecedentes que espontáneamente se les brin-

da, a fin de que se capaciten y compenetren todos, más y más, del elevado espíritu

docente de las MM. Teresianas, que les induce y compete a conceder las máximas

facilidades y a otorgar las mayores garantías para proporcionar a sus alumnas y

párvulos una educación esmerada y cristianísima y una instrucción moderna y

solidísima, según tienen bien acreditado.

No se sap si amb la publicació d’aquest article es van apaivagar els ànims. Probablement no,

però amb el temps ha quedat demostrat que l’elecció del lloc va ser adequada i amb visió

de futur.

La primera pedra

Un cop adquirits els terrenys feia falta projectar l’edifici, cosa que es va encarregar a l’arqui-

tecte Agustí Bartlett Zaldívar. L’encàrrec va ser una construcció especialment pensada per a

la fi a què estava destinada, molt funcional. Havia d’incloure, per tant, espais suficients per


36


37

Tarjetó d’invitació a la primera pedra

les classes, les activitats complementàries pròpies d’un col·legi, l’habitatge de la comunitat i,

cosa fonamental en aquest cas, un Internat. Tan important era aquesta última funció que, en

els dissenys originals que es conserven, el títol de l’edificació és Internat de la Companyia

de Santa Teresa. Tenien clar, doncs, les germanes, que el servei que havien d ‘oferir no s’a-

cabava en Tortosa, sinó que englobava tot el territori històric que en depenia.

La primera pedra del nou Col·legi de la Sagrada Família es va posar el dia 22 de juliol del

1928, essent bisbe de Tortosa el Dr. Féliz Bilbao y Ugarriza, alcalde Joaquim Bau i superio-

ra del Col·legi la germana Rosa Orts. D’aquest esdeveniment se’n conserva nombrosa docu-

mentació escrita i gràfica: articles periodístics, fotografies, actes notarials i ressenyes a revis-

tes.

La revista Jesús Maestro, creada per la Gna. Saturnina Jassà com a continuadora de la Revista

Teresiana d’Enric d’Ossó, fa una crònica bastant detallada del dia. S’hi ressalta la presència

de l’esmentat Bisbe de Tortosa, acompanyat pels Vicaris Capitulars Vicent Cosme, Joaquim

Rodríguez i Joaquim Rocamora, així com del Mestre de Cerimònies, Manel Beltran. No hi van

faltar tampoc les autoritats locals, presidides per l’excel·lentíssim alcalde, ni les germanes del

Consell General de la Companyia, que es van traslladar des de Barcelona. La premsa tam-

poc s’ho va voler perdre, com es constata quan es llegeixen els diversos números dels dia-

ris de l’època, que van relatant tots els esdeveniments.

Segons la revista, la ciutat sencera es va “associar” a la celebració. En efecte, com es pot

veure a les fotografies, un gran nombre de persones es van aplegar a l’entorn dels terrenys

on actualment hi ha el col·legi per participar de la festa. Entre elles, com a testimonis d’ex-

cepció, les alumnes del carrer Montcada amb les seves famílies. La primera pedra, que va

beneir el Bisbe, porta inscrit el lema “Viva Jesús”, tan propi de la Companyia, els seus tres

apostolats, “oració – ensenyament – sacrifici”, i la data, 22 de juliol de 1928.

Els padrins d’aquesta construcció van ser el Sr. Alcalde, en Joaquim Bau, i la Sra. Miquela

Nicolau Socanella, vídua d’Albacar, a la família de la qual havien pertangut els terrenys. Com

és inevitable en aquestes ocasions, hi va haver parlaments, i encara és possible conèixer

alguna cosa dels continguts dels discursos d’aquella tarda. El Sr. Alcalde va ser el primer en

parlar, un cop col·locada la pedra. En primer lloc, va donar gràcies a la Companyia per fer

aquell servei a la ciutat de Tortosa. En segon lloc, va expressar la seva alegria perquè, a la

vegada que es posaven els fonaments d’aquell col·legi, s’havia aconseguit per la ciutat un

Institut d’Ensenyament Mitjà. El Sr. Bau va interpretar aquells fets, com a signes que la “perla

de l’Ebre” (Tortosa) començava a ressorgir, després d’alguns anys de decaiguda.


38

Projecte de la façana del nou col·legi


39

Vista general de l’acte de la Primera Pedra del Col·legi. 22 juliol de 1923.

La Primera Pedra es va col·locar a un punt proper a la porteria

El segon parlament va anar a càrrec del Bisbe Bilbao, que va fer un elogi de la feina peda-

gògica de la Companyia i, en general, de totes les congregacions que es dedicaven a l’edu-

cació. Després va fer una glossa i una lloança de la personalitat d’Enric d’Ossó, modelada

segons el tarannà de Teresa de Jesús, i de l’esperit que havia traspassat a la Companyia.

La festa va ser animada amb la música de la banda de Roquetes, que en aquell temps por-

tava el nom del Sant Pare, “Pius X”, dirigida per Francesc Albiol. Per acabar, es van repartir

recordatoris.

El notari Joan O’Callaghan va aixecar acta dels fets que van tenir lloc aquell dia. El docu-

ment va ser signat per totes les germanes del Consell General, el Bisbe Bilbao, les autoritats

presents i membres de la premsa. En un llenguatge molt arrelat a l’època, i com si fos cons-

cient que el seu testimoni podia ser la memòria històrica d’aquell dia en el futur, explica

quina és la finalitat per la qual es va construir el Col·legi. Diu això: “... es posa aquesta pri-

mera pedra... per donar ensenyança i acurada educació cristiana a les nenes, ja sigui en

classe de pensionistes, mig pensionistes o externes, gratuïtament als pobres, i per proporcio-

nar un lloc de recés on puguin tenir en solitud uns dies d’Exercicis Espirituals tots els anys les

persones del sexe devot que desitgin ordenar la seva vida”.


40

Signatura de l’acta de la col·locació de la Primera Pedra

Crida l’atenció la constatació dels dos

objectius fonamentals del col·legi, ser

un centre d’ensenyança i una casa

d’espiritualitat, com en diríem actual-

ment. De totes dues intencions hi ha

una en què les germanes s’han cen-

trat durant anys amb totes les seves

forces, la de l’ensenyament. Pel que

fa a servir de lloc de recés i solitud,

aquesta idea es va anar diluint o obli-

dant ofegada per la feina quotidiana.

De tota manera, les germanes tenien

clar que ser filles de Teresa de Jesús

significava atendre dos aspectes molt

importants de la persona, l’intel·lec-

tual i l’espiritual.

Passada la col·locació de la primera

pedra que, com diríem avui en dia,

va posar el Col·legi en primera línia

mediàtica a la Diòcesi, tot va anar

seguint a bon ritme, les classes del

carrer Montcada, els esdeveniments

polítics trepidants, i la construcció.

Mentre les germanes lluitaven per treure endavant l’educació de les noies i per poder oferir

les classes gratuïtes, a la vegada que s’anaven estenent més i més per Amèrica, el carrer can-

viava el seu nom de Pearson pel de Generalísimo Primo de Rivera, senyal indiscutible que

bufaven nous aires polítics.

L’estructura del Col·legi

La construcció del col·legi es va acabar en poc més d’un any. La germana Rosa Orts, que

seguia sent la superiora, va haver de dirigir el trasllat l’estiu del 1929. Més endavant, es va

organitzar l’extensa festa de presentació en societat de l’edifici entre el 19 de març, dia de

Sant Josep, i 2 d’abril, dia de la inspiració de la Companyia, de l’any 1930.

Les fotos que es conserven d’aquell temps són de bastant bona qualitat. L’edifici es veu aïllat,

envoltat de camps, en el que llavors eren els límits de la ciutat. La crònica de la Revista Jesús

Maestro, descrivia el col·legi amb paraules que va reproduir del diari El Correo de Tortosa:


41

Recordatori amb la imatge del Pare Fundador


42

Vista de la façana principal

Vista de la façana posterior

“... (el col·legi) convenientment emplaçat i orientat, ocupa una àrea immensa de

terrenys, constituint un veritable palau per l’ensenyament. És un grandiós i esvelt

edifici de figura rectangular, de dos pisos elevats que acaba en cada un dels seus

extrems amb dos gracioses torres que formen un petit sortint, i en les que s’hi veu

l’escut teresià. En el centre de la façana principal i damunt de les dos portes, una

de les quals dóna entrada a la capella pública i una altra al vestíbul del Col·legi, es

troba col·locada, sota un dosser, una preciosa escultura de la mística doctora Santa

Teresa de Jesús que, revestida de birret i musseta, té en una mà la seva àuria ploma

i en l’altra un llibre, símbols del seu geni fecund. La distribució del Col·legi no pot

ser més encertada, y les seves dependències donen una clara idea de la seva perfec-

ta organització. A la planta baixa hi ha una capella, que és una filigrana de bon

gust, amb unes amples finestres de vidres policromats i simbòliques figures religio-

ses; el saló d’actes, el menjador de les nenes, les classes de pàrvuls, la sala de Solfeig

i Música. És admirable el gran sentit tècnic i modern aplicat a l’ensenyament. En el

primer pis s’hi troben les classes o aules per les alumnes més grans, tant les que són

necessàries per complementar els cursos del pla d’estudis del Col·legi, com per l’en-

senyament del Batxillerat, Magisteri, etc., i així mateix els dormitoris de les alum-

nes. En el segon, a part d’altres dependències, la capella privada i els cel·les de les

religioses. En la part del darrere de l’edifici, s’estén un jardí molt bonic com a recre-

ació i esbargiment de les alumnes. Podem afirmar que tot al col·legi es ample, net;

que totes i cadascuna de les seves dependències responen admirablement a l’objec-

te a què es destinen”.

La planta baixa del Col·legi es va fer elevada respecte del nivell del carrer, possiblement per

evitar humitats del riu tan proper, que en aquell temps, abans dels transvassaments i dels

pantans, se’n solia sortir sovint del seu curs. Això va obligar a situar l’accés principal per mitjà

d’unes escales que salvessin els desnivells, exactament tal com està actualment.

Tal com indica l’article del Correo, la planta baixa presentava una distribució molt semblant

a l’actual. Des del principi, s’hi han situat la capella, la cuina – en el lloc que avui ocupa el

menjador dels nens de la llar – i els menjadors, així com els rebedors i els despatxos. Hi esta-

ven situades, a més, les classes de pàrvuls i l’aula de música, que seguia sent una de les

assignatures característiques del centre. Per la formació musical de les alumnes es comptava

amb uns petits espais amb pianos. Un saló d’actes amb escenari completava l’equipament

d’aquell pis.

La primera planta es va dedicar a les aules dels diferents nivells, des de preparatòria fins a

7è curs. Inicialment, a la part lateral dreta s’hi ubicava l’Internat, format per cambres indivi-

duals amb lavabo. Les dutxes i sanitaris eren comuns i estaven a la vora de l’escala central.

En el projecte original, la segona planta constituïa la residència de la comunitat. Així va ser

durant els primers anys, però el creixement del col·legi obligaria més tard a construir un altre


43

pis com a habitatge de les germanes, amb la

finalitat de poder instal·lar les internes al

segon pis i, al seu torn, destinar la primera

planta íntegrament a aules. Aquesta distribu-

ció va durar molts anys. No obstant, l’espai

que s’anava dedicant a equipaments educatius

anava guanyant terreny a l’Internat, de mane-

ra que aquest es va traslladar a l’edifici del

“Noviciat” de Jesús a principis dels anys 70.

Llavors es van construir els laboratoris, les

classes dels cursos superiors i l’actual bibliote-

ca. No va ser, però, fins als vuitanta, que les

internes van deixar d’ocupar completament

aquell pis, i els darrers dormitoris es van con-

vertir en l’actual sala d’audiovisuals.

La inauguració

Pel que fa a la llarga inauguració, les germa-

nes conten a la Revista Jesús Maestro que,

sent que Déu s’havia comportat tan bé amb

elles, i que estaven tan contentes, no els va

quedar més remei que organitzar tres dies

seguits de festa. I així va ser. Però, en tot cas,

es va tractar d’una festa amb extensions per

totes bandes, segons es pot anar seguint en

els diaris de l’època. L’Heraldo de Tortosa, per

exemple, ja anunciava el dia 21 de març de

l’any 30, que les festes d’inauguració del nou

Col·legi-Internat de les teresianes prometien. I

per demostrar-ho, explicava que ja havia

començat tot el dia de Sant Josep. Com que el

Sant sempre ha estat molt present en els precs

de moltes germanes teresianes – en concret

de les administradores, que sempre han pen-

sat que feia créixer diners de davall les pedres

– no van poder deixar-lo de banda en les

celebracions. Així doncs, el dia 19 de març,

van començar les festes amb la benedicció de

la campana de la capella.


44

La “festa de la campana” va ser una celebració intensa i sorollosa. Des de la vessant institu-

cional, l’encarregat de dur-la a terme va ser el Vicari General de la Diòcesi, el Dr. Martínez.

El seu discurs, que va tractar sobre la importància que tenen en la nostra vida petits esdeve-

niments com el que aquell dia celebraven, va ser molt aplaudit. L’acte central, com sempre

succeeix en els col·legis, va ser el que van protagonitzar els alumnes, que van fer festa i

actuacions al voltant de la campana. Tots van actuar com a padrins, encara que els oficials

van ser els germans Ferran (Fernandito, a les fonts) y Elvira (Elvirita) Bau Carpi, fills de l’ex-

alcalde en Joaquim Bau. La diada es va acabar amb un piscolabis de l’època, és a dir, amb

un bon assortit de bombons i caramels, que els padrins i la resta de xiquets van agrair.


45

Els alumnesparticipantsa la festa

Benediccióde la campana

Amb més rellevància oficial, va ser el

22 de març de 1930, quan el Bisbe de

Tortosa, en Fèlix Bilbao i Ugarriza va

beneir el col·legi i la nova capella.

Després, el seguici, en processó, va

portar el Santíssim al nou Sagrari. El

moment era notablement seriós, així

que el ja esmentat tridu festiu, que va

tenir un caràcter pietós-cultural-social,

no va començar fins al dia següent, 23

de març, i es va acabar el 25 de març,

dia de la Baixada de la Cinta.

Uns dies després, el 2 d’abril, –aniver-

sari d’aquella nit que es va passar en

vetlla Enric d’Ossó traçant el primer

esbós del que havia de ser la

Companyia–, es va cloure i culminar

aquest cicle d’alegries amb un acte lite-

rari i musical, celebrat al nou i llam-

pant saló del col·legi i presidit, un cop

més, pel Bisbe Bilbao. En aquesta fun-

ció hi van participar tots els alumnes del Col·legi.

Els pares i avis, tal com fan avui en dia, no hi van

faltar. També hi va haver presència de càmeres,

que permeten fer viu el record de com van anar

les actuacions.


46

Capella del nou col·legi presidida pel quadre de la Sagrada Família

Autoritats presentsa les celebracions


47

El festival, de caire fonamentalment musical, va ser preparat per la professora de música,

Gna. Paz de la Fuente. Se’n conserva el programa, gràcies al Correo i l’Heraldo de Tortosa,

dos diaris que van anar seguint els esdeveniments molt atentament. Val la pena de repro-

duir-lo literalment per guardar el record d’aquells alumnes i professors:

Programa que el Colegio de la Compañía de Santa Teresa de Jesús celebrará con

motivo de la inauguración de su nuevo edifico, mañana a las 5,30.

1. “Bienvenido!”. Saludo del Colegio a su amadísimo Prelado acompañando al canto la Srta.

M. Cinta Bertomeu.

2. “Discurso”. Srta. María Torres.

3. “Marche guerrière”. Van Gael. Piano a 12 manos, por las niñas Emilia Farrés, Pilar Vallés,

Paquita Cedó, Pepita Pedrola, Teresita Tallada, Vicenteta Sempere.

4. “La Mejor carrera”. Juguete, los niños Josep M. Tallada, Joan Boluña y Joan Rovirosa.

5. “Sin abuelita”. Recitado y coro infantil, acompañado por la niña Lourdes Tallada.

6. “¿Quién se llevará?” Poesía a Santa Teresa, recitada por la niña M. Cinta Rocher.

7. “Gemitto appassionato”. Walter. Mandolinas y piano, pieza ejecutada por varias alumnas

y acompañada por la Srta. Pilar Panisello.

8. “Gateaux tout chauds!”. Dialoguito, niñas Lourdes Rocher i Lourdes Tallada, acompaña-

das de la Srta. Antonia Riera.

9. “Mi sombrerito”, canto acompañado por la Srta. Pilar Panisello.

Grup d’alumnes que van cantar “mi sombrerito”

10. “Cyeme!” Poesía a la Santísima Virgen recitada por la Srta. Amparo Alegret acompañada

por M. Cinta Albacar.

11. “Le Cigne”. Sain Saens. Violín, piano y armonium. Pieza ejectuada por las Srtas. Pilar

Montagut, Isabel Vera y M. Cinta Grau.

12. “Nuestros colores”. Cuadro patriótico por varias alumnas. Recitará la Srta. Isabel Vera,

acompañada por la Srta. María Sanz.

13. “Vals n. 1”, Chopin. Dos pianos por las Srtas. M. Cinta Albacar y M. Cinta Estradé.

14. “La mejor amiga”. Cuadro fantástico moral. La distribución de los papeles es la siguien-

te: Niña, Anita Duart; Ángel, Pilar Mayor, El Mundo, Cinta Grau; La Riqueza, Pilar

Montagut; La Hermosura, Maria Torres; La Alegría, Srta M. Cinta Ibáñez; La Gloria,

Rosita Homedes; La Ciència, Srta Rosalia Andreu; La Virtud, Carmen Cedó.

Acompañadas al piano por la Srta. Montserrat Albacar.

De manera que l’edifici ben aviat va estar ple d’aquesta vida tan especial que li atorguen els

xiquets i les seves famílies. L’activitat va començar i es va donar pas a uns anys intensos que

van culminar amb l’episodi terrible de la guerra civil.


48

Intèrprets del quadre teatral “La mejor amiga”

6. ELS PRIMERS ANYS DEL COL·LEGI (1929-1936)

El Col·legi de la Sagrada Família del Carrer Generalísimo de Tortosa fou inaugurat el 22 de

març de 1930. Però les classes ja feia temps que havien començat. El primer curs escolar que

es va fer al col·legi va ser el curs 29-30. Aquell any, molts dels esforços dels professos i alum-

nes van anar destinats a adaptar-se als nous espais i a preparar les festes d’inauguració.

El nou Col·legi, continuava, en general, amb les mateixes característiques definitòries que

havia tingut l’anterior del carrer Montcada. Per una banda, l’Internat, per l’altra, les classes

de música.

Pel que fa l’Internat, ja s’ha explicat que en aquells primers anys se li dedicava part del pri-

mer pis. Les internes, que llavors eren poc nombroses, eren de procedències molt diverses,

fonamentalment de la Diòcesi històrica de Tortosa, que inclou les actuals Terres de l’Ebre,

una extensa zona del nord de la província de Castelló i una altra zona, també ampla encara

que molt menys poblada, que comprèn pobles de les actuals províncies de Terol i Saragossa.

En aquells temps, i durant gairebé tot el segle, l’Internat era l’única forma que tenien les

noies d’aquest territori d’accedir a una educació superior, estudiar batxillerat i preparar-se per

al magisteri.


49

Imatge parcial de l’aula de música

Un altre dels atractius, com ja ho havia estat al carrer Montcada, eren les classes de música

(solfeig, piano i mandolina). Aquestes s’oferien com a complement, en horari de migdia, i

les alumnes grans o més avançades actuaven com a professores de les més joves o de les

que acabaven de començar. La Gna. M. Paz de la Fuente havia estat la professora de músi-

ca durant anys. Amb ella estudiaven piano, violí i mandolina, de tal manera que algunes fins

i tot optaven a seguir la carrera de música. Quan això passava, havien de fer els exàmens

oficials a Madrid, i la Gna. Paz les acompanyava. L’any 30, però, la Gna. Paz de la Fuente va

ser destinada a un altra ciutat. La seva substituta va ser la Gna. Elena Sotés, que havia de res-

tar a Tortosa fins la seva mort, l’any 52. El seu caràcter extravertit i comunicatiu la va fer

coneguda a la ciutat, i es va convertir en una de les peces clau del col·legi durant aquells

temps. Ella va seguir amb el programa de formació musical de les alumnes, acompanyant-

les si calia als exàmens i preocupant-se de tota la seva formació.

L’any 29, amb les noves instal·lacions, es va començar també una classe d’ensenyament gra-

tuït.

Sobre la comunitat d’aquells primers anys, se’n coneixen alguns noms per documents indi-

rectes i testimonis d’alumnes. La Gna. Rosa Orts, que era la superiora en el moment del tras-

llat va ser substituïda l’any 32 o 33 per la Gna. Amelia Arnàbal, que era Uruguaiana. L’any

30 va arribar una altra de les germanes que van marcar època, l’Elena Tarragó, procedent de

Tarragona. Se sap també que la germana Claudine Badef, que era francesa i molt graciosa,

donava classes als xiquets de pàrvuls al curs escolar 29-30. Les nenes de 1r i 2n (6 i 7 anys)

anaven amb la Gna. Marta, les de 3r i 4rt (8 i 9 anys), amb la Gna. Concepción i les de 5è

a 8è (10 a 13-14 anys) amb la Gna. Francisca Cilleros. El 1933 va arribar a Tortosa la Gna.

Generosa Urtasun, que va ser durant quasi 40 anys portera del Col·legi, i que va morir a

Tortosa l’any 1976. També es recorden d’aquell temps la Gna. Maria Díez i la Gna. Dolores

Verdú. Sembla, d’altra banda, que les germanes Ivonne Pucinelli i Stella Castilla també for-

maven part de la comunitat ja abans de la guerra.

L’horari que se seguia en aquells temps era el següent:

8: Missa de Comunitat amb participació d’alumnes els 1rs divendres de mes.

9 - 12,15: classes amb un temps d’esbarjo entremig

12,15 -13: classes de música (optatives)

15 – 16: classe de labor i rosari

16 – 17: quart d’hora a la capella i activitats de formació (urbanitat)

17 – 18: esbarjo i berenar al pati

18 - 19,30: estudi


50

En aquesta programació destaca la poca diferenciació entre la formació intel·lectual i la reli-

giosa, així com la presència d’un tret característic de l’educació teresiana, el Quart d’Hora,

herència directa d’Enric d’Ossó, i que encara es practica en els Col·legis de la Companyia.


51

Celebració de la 1a Comunióal col·legi

La República

Els anys 30 del segle XX, igual com ja havia passat amb tot el selge XIX, van ser molt con-

vulsos i políticament inestables. El 1930 va arribar la fi de la dictadura de Primo de Rivera,

a qui Alfons XIII havia retirat la confiança. Aquest esdeveniment polític va precipitar, l’any

1931, la caiguda del rei i la proclamació de la República, el dia 14 d’abril. Les germanes no

s’havien mostrat fins llavors políticament molt actives, i cadascuna devia tenir la seva mane-

ra de pensar, però ja van intuir que, sent la laïcitat una de les prerrogatives del nou règim, i

considerant les tendències radicals d’aquest país, s’acabaria prohibint l’ensenyament de caire

religiós.

En canvi, la primera repercussió concreta que va tenir el nou cicle polític va ser el canvi de

nom del carrer, que es va anomenar Rosselló. És aquest el nom que, després de moltes ana-

des i vingudes relacionades amb els desgavells polítics del segle, conserva actualment.

Per fer front a una possible situació d’emergència o de prohibició per exercir l’educació, la

Companyia hi va posar imaginació. Només proclamar-se la Segona República van començar

a buscar estratègies per salvaguardar els col·legis, i el resultat va ser la constitució a

Barcelona, el 16 d’abril del 1932, de la societat MAGISTER, S.L. Es tractava d’una associació

privada, dedicada a l’ensenyament, el gerent de la qual era el Senyor Enrique Díaz y Franco

de Llanos, veí de Huelva. Havia de ser ell qui, segons el document notarial en que es crea

la societat “ostentará la plena representación de la Sociedad, teniendo amplias facultades

para regir y gobernar los negocios de la Compañía, otorgando toda clase de actos y contra-

tos de administración y de dominnio, sea cual fuere su cuantía, naturaleza y persona o enti-

dad a que afecten sobre el bando de España, sin limitación alguna, excepción hecha de la

otorgación de poderes extrajudiciales para lo cual necesitará especial acuerdo de la Junta de

socios”

La creació de Magister, S.L., va ser un primer pas per assegurar-se la pervivència de les obres.

Ara calia desprendre’s legalment de l’edifici. Aquí entra en joc un altre cop el Senyor Díaz y

Franco de Llanos, que va tenir l’any 1932 bastant ocupat. El 23 d’agost es va tornar a reunir,

davant del notari, amb la germana Maria Folch i Molinos, General de la Companyia i ex

Superiora i Directora del Col·legi de Tortosa. Tots dos fan un document mitjançant el qual

s’arrenda la finca comprada a la família Albacar Nicolau, és a dir, la finca del col·legi, a la

societat MAGISTER, S.L., de la qual el Senyor Díaz y Franco de Llanos n’és el gerent. En l’es-

criptura d’arrendament s’estipula el següent: a) la Companyia es reserva el lliure ús de la

capella i la cuina, a la planta baixa, així com el dret de pas per la part arrendada, per tenir

accés a totes les dependències; b) la destinació de l’arrendament ha de ser l’ensenyament de

nenes i pàrvuls; c) el termini fixat per la duració del contracte és d’un any, renovable anual-

ment, si cap de les parts no diu res; d) el preu de l’arrendament és set mil pessetes anuals;

d) l’entitat arrendatària no podrà realitzar obres i millores que no siguin consentides per la

Companyia.


52

El següent pas del complicat teixit legal que es va bastir va implicar tots els Col·legis de la

Província Santa Teresa. El Senyor Diaz y Franco de Llanos, en representació de la societat

MAGISTER, S.L., el dia 16 de setembre de 1932, va fer a Barcelona un document notarial que

conferia un poder especial a les germanes teresianes perquè, en nom de Magister SL tingues-

sin, de forma solidària i indistinta, facultat de dirigir i regentar els col·legis de la societat a

Tortosa, Tarragona, Saragossa, Vilanova i la Geltru, València i Vinebre. Se’ls atorgaven les

següents atribucions: ordenar el règim pedagògic, amb distribució horària, selecció de tex-

tos i formació del pla d’ensenyament; contractar i acomiadar el personal docent, administra-

tiu i subaltern, assenyalant i abonant les remuneracions; disposar i efectuar les adquisicions

del material escolar i els seus subministres als alumnes; fixar i percebre les quotes que

aquests han d’abonar per l’ensenyament i els suplements procedents; administrar els pensio-

nats i internats, tenint cura de la conservació, reparació i reposició del material, de les adqui-

sicions dels gèneres i substàncies necessàries i de tot el convenient al seu règim interior, fins

i tot l’establiment de les pensions mensuals; fer compres i pagaments, expedint i obtenint els

oportuns resguards, i en general, gestionar, celebrar i formalitzar tots els actes que es com-

prenguin dins el concepte d’administració, subscrivint i atorgant els documents tant públics

com privats que siguin menester.

El poder anava dirigit a les següents senyores: Antonia Purull Canalda, Concepción de León

Nestier, Dolores Diéguez Foguet, Dolores Pastor Esteve, Dolores Folch Rius, Otilia Sanz

Pertegás, Pura Palomares Fabra i Esperanza Botey Sisa, de Barcelona. Rosa Orts González i

Amelia Arnábal Larrea, de Tortosa. Rosa Pros Servelló i Carmen Aparició Marín, de

Tarragona; Guadalupe Mora del Río i Cristina Vernet Fernández, de Saragossa, Carmen Gaya

Forés i Agueda Bravo Obregó, de Vilanova i la Geltrú; Concepción Vila Olesa, María Yébenes

Arellano i Trinidad Tomàs Puig, de València, i Concepción Sanz Sanz i Encarnación Agut

Pesudo, de Vinebre. Totes elles, segons es recalca en l’escrit, sense cap professió en espe-

cial, solteres i majors d’edat.

Per part de Tortosa, doncs, la Rosa Orts i l’Amelia Arnàbal eren encarregades de dirigir la

societat. Les dos van ser superiores del col·legi entre el 32 i el 36.

Per acabar la maniobra legal, l’any 1933 es va encarregar a la Gna. Elena Tarragó de refun-

dar el Col·legi a títol particular, un centre sense nom, ja que el clàssic de Sagrada Família no

era adequat per al moment. Va ser ella qui va demanar una autorització per al funcionament

d’una escola de primera ensenyança privada. La contestació del govern de Madrid va ser

positiva, sempre que el centre s’ajustés en tot al Decret Orgànic del 1r de Juliol de 1902, i

amb l’especial advertència que havia de quedar supeditat el seu funcionament a tot allò que

es decidís en les visites d’inspecció que s’haguessin de fer. Per aconseguir el permís de fun-

cionament va ser necessari presentar un munt de documents que s’han conservat, gràcies als

quals es pot seguir la història d’un moment important del col·legi així com calibrar el fun-

cionament de les institucions polítiques d’aquells moments. Els papers que es van demanar

són els següents:


53

1. Un certificat de l’Arquitecte Municipal de Tortosa, amb data de l’11 d’abril del 1933, amb

el vist i plau, de l’alcalde, on consta que el col·legi reuneix les condicions de seguretat i

higiene necessàries.

2. Un certificat del sotsdelegat de medicina i inspector municipal de Sanitat de Tortosa, amb

data del 15 d’abril del 1933, referent, un altre cop, a les condicions necessàries del

col·legi.

3. Un certificat de naixement de la directora, l’Elena Tarragó Lafau

4. Còpia del títol de mestra de la que ho demanava, l’Elena Tarragó

5. Certificat de bona conducta relatiu a la directora, l’Elena Tarragó

6. Plànols del Col·legi

7. Reglament de l’Escola

8. Pla d’ensenyament

9. Horari Escolar

10. Relació del material escolar del centre.

El doctor Emili Llorca Piñol era el sots-delegat de medicina inspector municipal de sanitat.

Ell va certificar que havia practicat la inspecció sanitària del col·legi de 1a ensenyança pro-

pietat de l’entitat MAGISTER S.A., deixant constància que tant el terreny com l’emplaçament

eren els adequats. El document que va escriure, fruit d’una revisió minuciosa, donava comp-

te de les classes que hi havia a l’edifici: una de pàrvuls, una de pàrvules, una de 1r, 2n, 3r i

4rt grau, a més de l’aula de música i la de dibuix, alhora que en facilitava les mesures exac-

tes. La ventilació i la il·luminació, d’altra banda, eren molt adequades, i no calia calefacció

perquè sembla que la temperatura constant era de 15 a 17 graus. La resta d’instal·lacions:

sostres, llocs d’esbarjo, mobiliari escolar, biblioteca, llibres, sòl, parets, etc., també complien

tota la normativa legal.

El reglament d’aquest centre, que no constava explícitament com a Escola Teresiana, també

es va haver d’especificar. Era el següent:

Art 1. Per ser admesa una alumna es requereix que: a) sigui més gran de tres anys

i més jove de 15, b) no tingui cap malaltia contagiosa, c) estigui vacunada i, si és

més gran de deu anys, revacunada.

Art 2. Les alumnes seran vigilades per les seves professores que procuraran més aviat

prevenir les faltes, que no pas posar-hi remei.

Art 3. No s’admetrà cap alumna sense el consentiment dels seus pares o tutors.

Art 4. En admetre una alumna es portarà compte del nom, edat, habitació i ante-

cedents seus i de la seva família.


54

Art 5. L’alumna que tingui un caràcter especial, que requereixi mitjans habituals

de rigor i es pensi que pot ser perjudicial per les altres, no podrà continuar al

col·legi.

Art 6. Hi haurà tres hores de classe de matí i tres de tarda.

Art 7. Els dijous a la tarda tindran lliure, de manera que poden aprofitar per fer

passeigs escolars.

Art 8. Es portarà un registre especial on es prendrà nota diàriament de la conduc-

ta i aplicació de les alumnes.

Art 9. Atenent els criteris d’edat i grau d’instrucció es classificaran les alumnes en

diferents graus o classes.

Art 10. Quan s’hagi de reprendre, es farà amb prudència barrejada amb fermesa.

No es faran servir mai paraules injurioses ni de menyspreu. No es castigarà les

nenes i es procurarà que compleixin el seu deure per amor i no per força.

Art 11. Per despertar l’emulació i premiar els esforços de les alumnes, hi haurà cer-

tàmens trimestrals.

Art 12. L’aplicació i el comportament de les alumnes es recompensarà cada dia

amb targetes que, el cap de setmana, es canviaran per unes altres equivalents i

aquestes, a fi de més, per unes altres de més valor.

Art 13. En acabar el curs hi haurà exàmens generals i solemne distribució de pre-

mis.

Art 14. Cada trimestre s’enviaran als pares les notes de comportament i aplicació

de les seves filles.

Art 15. Hi haurà vacances durant els períodes i dies que senyalen les Normes apro-

vades pel consell provincial de l’ensenyament.

Art 16. Per transmetre coneixements es farà servir, si és possible, el mètode intuïtiu.

Art 17. Hi haurà un llibre de visites a disposició del Sr. Inspector. A més, hi haurà

un llibre registre de les nenes matriculades.

El reglament, com es veu, s’adaptava a la norma republicana del laïcisme, mitjançant l’omis-

sió de qualsevol terme que pogués semblar religiós. Pel demés, queda clar que el Col·legi

no va renunciar de cap manera a la seva idiosincràsia, ja que es reconeixen perfectament

alguns dels trets distintius de la pedagogia i organització teresiana.

El quadre d’ensenyança presentat dóna una acurada relació de les assignatures impartides, a

la vegada que mostra com es va adequar el currículum a les necessitats del temps. Els estu-

dis es dividien en jardins d’infància i quatre graus de dos cursos cada un, amb una unitat

bastant accentuada en les matèries, on s’anaven introduint nous conceptes gradualment. Era

el següent:


55

Jardins d’infància: de 4 a 7 anys

• Lectura i escriptura: ensenyança fonètica.

•Elements de moral.

•Elements de càlcul.

•Nocions de llenguatge: recitats, descripció de làmines, invenció de petits contes.

•Generalitats de geografia i història.

• Lliçons de coses: contes recreatius i gimnàstics.

•Treball manual: plegat de teixit trenat.

Grau primer: de 7 a 9 anys

Primer curs:

•Lectura i escriptura: ensenyament simultani.

•Primeres nocions de moral: reflexions i aplicacions pràctiques.

•Aritmètica. Estudi complet de la numeració decimal i romana. Sumar, restar, multipli-car i dividir fins el número 100. Problemes.

•Geometria objectiva. Estudiar la línia recta en totes les seves posicions i la circumfe-rència.

• Llengua nacional: exercicis orals de prosòdia, senzills dictats.

•Geografia: orientació de la sala de classe i dels voltants. Estudi de la localitat.

•Història pàtria. Biografies d’homes cèlebres.


56

Premis del Certamen Catequista de 1934

•Urbanitat: ensenyament oral i pràctic.

• Lliçons de coses: matèries alimentàries.

•Teoria i pràctica del francès.

•Elements de solfeig.

•Nocions de dibuix.

•Treball manual de plegat.

• Labors: treball d’agulla llarga i curta.

Segon curs:

•Lectura explicada.

•Escriptura: caràcter anglès. Dictat.

•Moral i elements d’ètica i moral.

• Llengua nacional: exercicis orals i escrits, sobre les principals regles d’ortografia.

•Aritmètica: suma, resta, multiplicació i divisió de nombres sencers fins el número 1000.

Decimals. Problemes.

•Història Pàtria. Idea sumària de la nació.

•Geometria oral i pràctica. Angles i triangles i quadrilàters.

•Geografia. Nocions generals sobre les cinc parts del món.

•Urbanitat: explicacions pràctiques.

• Lliçons de coses: els vestits.

•Teoria i pràctica del francès.



•Treball manual: teixit.

• Labors: mostrari de costures.

Grau segon: de 9 a 12 anys

Tercer curs:

•Lectura explicada: imprès i manuscrit.

•Escriptura: caràcter anglès. Dictat.

•Moral i virtuts cíviques.

• Llengua nacional: exercicis orals i escrits que donin a conèixer les deu parts de la ora-

ció. Senzilles composicions.

•Aritmètica. Estudi de les quatre operacions fonamentals amb nombres sencers i deci-

mals. Problemes.

•Geometria. Figures corbes i superfícies poligonals. Problemes.

•Geografia. Estudi de la part física.

•Història pàtria: edat antiga.


• Lliçons de coses: l’aigua i l’aire, l’enllumenat i la calefacció.


57

•Elements de solfeig, francès i dibuix.

•Treball manual: retallat.

• Labors: aplicació dels punts de costura a peces senzilles.

Quart curs:

•Lectura explicada: imprès i manuscrit.

•Escriptura: caràcter anglès.

•Ampliació de moral i elements de dret.

• Llengua nacional. Estudi complet de l’analogia. Dictat i composició.

•Aritmètica: sistema mètric decimal. Taula de pesos i mesures amb les seves equivalèn-cies.

•Geometria de l’espai: estudi i construcció de sòlids. Volums.

•Geografia: estudi de la nació.

•Història pàtria: edat mitjana.


• Lliçons de coses: els vegetals.



•Treball manual: entrellaçat.

• Labors: aplicació dels punts de labors a peces més complicades.

Grau tercer: 11 a 13 anys

Cinquè curs:

•Lectura expressiva: prosa i vers.

•Escriptura: caràcters anglès i rodó.

•Aplicació d’ètica i moral.

•Aritmètica: regles.

• Llengua nacional: estudi de la sintaxi. Pràctica de l’estil epistolar.

•Higiene i fisiologia: regles d’aplicació pràctica.

•Història pàtria: edat moderna.

•Geografia d’Europa.

• Lliçons de coses: pedres metalls i pedres industrials.

•Treball manual: cartroneria.

• Labors: sorgits, traus, peces, tapisseria, diferents punts de marca, brodat en blanc icolor.

Sisè curs:

•Lectura raonada

•Escriptura: caràcters gòtic i romà.

•Ampliació d’ètica i moral.

•Aritmètica: regles proporcionals més senzilles.


58

•Literatura: exercicis d’invenció i composició. Redacció de documents.

• Física: estudi de les lleis i fenòmens més interessants.

•Història Universal: edat antiga.

•Geografia: Àsia, Àfrica, Amèrica, Oceania.

• Lliçons de coses: l’home, els seus enemics, els seus aliats.

•Treball manual: modelat.

• Labors: brodat en blanc i color.

Grau quart: 13 a 15 anys

Setè Curs:

•Cal·ligrafia

•Moral i dret

•Aritmètica superior: continuar l’estudi de les regles proporcionals: interès, etc.

• Literatura

•Geografia astronòmica

•Història universal: edat mitjana

•Química: coneixements generals acomodats a les necessitats més comunes de la vida.

•Belles arts: monuments nacionals

•Teoria i pràctica del francès

• Labors: brodat en seda.

Vuitè Curs:

•Moral

•Aritmètica superior: estudi dels logaritmes, progressions i interès compost. Àlgebra.

• Llengua nacional. Nocions de lògica.

•Història universal: edat moderna i contemporània.

•Història natural: zoologia

•Dret: ampliació

•Teoria i pràctica del francès

• Labors: brodat en sedes, pelfes, or, etc. Flors i fruites.

L’ensenyança s’alternava amb exercicis gimnàstics, jocs, cants recreatius, etc., com a podero-

sos mitjans de cultura física.

Aquestes van ser les bases i el funcionament del col·legi fundat per la Sra. Elena Tarragó en

nom de l’associació MAGISTER, S.L. En aquest format, i en el marc d’una ciutat sacsejada per

l’enfrontament entre faccions oposades, el centre es va mantenir fins l’inici de la guerra civil,

l’any 1936.


59


60

Alumnes treballant al laboratori

Vista d’una de les aules

7. LA GUERRA I LA REFUNDACIÓ

La Guerra Civil va interrompre traumàticament la vida quotidiana del col·legi, de les famílies

i de tot el país. Tot va començar el 18 de juliol de 1936, en temps de vacances escolars.

S’havien complit 7 cursos des de la inauguració de l’edifici.

De moment, les germanes no van pensar de cap manera abandonar el col·legi, a l’espera del

que pogués succeir. Però els esdeveniments es van desenvolupar amb celeritat. El segon dia

després de l’alçament, el 19 de juliol de 1936, a la nit, va esclatar un bomba a la sagristia, i

al dia següent una altra a la part nord-est de l’edifici. La Gna. Amelia Arnábal, que era la

superiora, va considerar llavors que el col·legi no era un lloc segur, ja que semblava que esta-

va en el punt de mira de les revoltes, i va decidir que les germanes més grans i les malaltes

sortissin del col·legi. Així va ser, i aquell dia se’ls van buscar amagatalls fora de la ciutat o

en cases de famílies conegudes de Tortosa. La resta, van decidir de quedar-se, encara amb

la confiança que tot acabés ràpidament.

Al contrari del que esperaven les germanes, pocs dies després se’ls va comunicar que la casa

passava a pertànyer al “poble”. Amablement, les teresianes van ser convidades a abandonar

l’edifici en poques hores, això sí, sense treure’n res. Aquella nit van sortir del col·legi del

carrer Rosselló tot donant-ne les claus a la Guardia Civil. Va començar llavors una diàspora

on cada una va haver de cercar el seu propi camí. Les estrangeres van ser les que ho van

tenir millor. La Gna. Amelia, que era uruguaiana, va ser reclamada pel seu país, però es va

negar a marxar sola i va aconseguir un passaport i passatge per 8 germanes més. Totes elles

van sortir cap a Itàlia el dia 11 de setembre de 1936. Les dues mexicanes de la Comunitat,

M. Stella Castillo i Elena Sotés, van anar cap a Oran, a l’Alger, on la Companyia tenia una

comunitat des de feia anys. La Gna. Ivonne Pucinelli, que era francesa, va aconseguir arri-

bar al seu país.

Després de la fugida de les germanes, l’edifici, va quedar en mans de la FAI, en concret de

l’anomenat “grup de Barcelona”, comandat per Carrozas, que hi va instal·lar el seu quarter

general.

L’any 37, un cop passat el desconcert dels primers mesos de la guerra, es va intentar reor-

ganitzar l’ensenyament a Tortosa, impulsat pel conseller de cultura, en Joan Cid i Mulet. Hi

ha constància que el mes de febrer d’aquell any el col·legi estava en ple funcionament, com

a grup escolar “Ferrer i Guàrdia”, constituït per set classes amb alumnes d’edat escolar i dos

de parvulari. En total hi havia uns 400 estudiants, sota la direcció d’Antoni Cerdà Alemany,

amb mestres contractats pel govern municipal. Hi havia també menjador escolar, on s’acollia

gran nombre de nens fills de refugiats.

A principis d’agost d’aquell mateix any, per tal de refer-se del desgast de la batalla de

Brunete, algunes forces d’assalt es van instal·lar al col·legi, fent-lo servir d’aquarterament i


61

instal·lant un polvorí al davall de les escales. Cid i Mulet, en saber què havia succeït, va fer

traslladar els alumnes a un altre edifici de Tortosa, perquè no volia que nens i soldats tin-

guessin la possibilitat d’estar junts. I va encertar amb la seva decisió, perquè el dia 9 d’agost

va esclatar el polvorí portat per la brigada amb el resultat de diversos morts entre els soldats

i una gran destrucció. Aquest va ser el final de l’aventura educativa no teresiana que es va

viure al col·legi en període de la guerra civil.

Aquests fets van ser els que van provocar que, abans de complir-se els 10 anys de la seva

inauguració, el Col·legi Teresià del Carrer Rosselló es trobés buit de nens, sense les germa-

nes, fugides o amagades per les cases de ciutat, destruït per explosions i ocupat pels soldats.

Però això no va ser tot. El 27 d’Octubre d’aquell mateix any, el 1937 el riu es va desbordar.

Les restes de l’edifici, molt proper al riu, es van inundar, el poc que quedava de l’emmani-

sat es va fer malbé, les restes de material escolar suraven pel carrer i la destrucció es va aca-

bar d’apoderar, no sols de l’escola, sinó també de tota Tortosa.

Després d’aquests esdeveniments, durant un any i mig, el col·legi va romandre mut especta-

dor de la destrucció. Bombes, mort i la terrible i sagnant batalla de l’Ebre van acabar d’en-

fonsar la ciutat.


62

Riuada de 1937 Foto: Mariano Jover

Bé o malament, totes les guerres s’acaben un dia o altre. I la Guerra Civil es va acabar d’al-

guna manera a Tortosa el 13 de gener del 1939. La Companyia va tornar a ocupar el col·legi

immediatament, i en un temps rècord el va posar en marxa un altre cop. Començava una

altra etapa.


63

Runes de la guerra. Carrer Llotja

La refundació

Les germanes tenen el costum d’anar escrivint un relat de la vida de la comunitat on ressal-

ten tots els fets més remarcables que van succeint. Entre les coses que va destruir la guerra

civil es troben els diaris de la comunitat del col·legi de Tortosa des de la fundació, el 1895,

fins al començament de la guerra, el 1936. Des del punt de vista documental, aquesta és una

gran pèrdua, ja que no se sap gairebé res de la vida de la comunitat durant aquells primers

quaranta anys, ni tampoc sobre les activitats quotidianes del col·legi. Des del dia que van

tornar, el 1939, es conserven, en canvi, tots els documents, i això fa molt més fàcil de posar

noms i dates concretes a molts esdeveniments.

El diari que va començar la comunitat en tornar a Tortosa després de la guerra es diu Llibre

de refundació, títol molt significatiu, ja que van haver de començar a bastir la casa i a refer

la seva vida. L’acta de refundació, a la primera pàgina, diu sintèticament el següent:

El dia 20 de febrer de 1939 van arribar a refundar aquest col·legi de Santa Teresa

de Jesús les germanes Amelia Arnábal, Leonor Escrich, Julia Rodríguez i Generosa

Foto: Mariano Jover

Urtasun, enviades per la M. Superiora General M. dels Àngels Folch, tal i com havien

concertat amb el Sr. Don Pedro Montserrat.

Es van obrir les classes l’1 de maig de 1939.

Que tot sigui a la major honra i glòria de Jesús, Maria, Josep i Teresa de Jesús, ara

i sempre.

Gràcies a aquest escrit se sap que la primera comunitat va estar integrada per quatre germa-nes i, per primer cop, se’n pot afirmar el nom amb seguretat. No expliquen, en canvi, quèvan estar fent durant la guerra. Només es segur que l’Amelia Arnábal, de l’Uruguai, haviafugit a Roma, i sorprèn el fet que estigués ja preparada per entrar a Tortosa el mateix diaque es va acabar el conflicte.

Del diari del 39 se’n pot extraure la suficient informació per reconstruir el que es va viuredurant aquests primers dies. El relat que fan de la refundació és el següent. El dia 13 degener de 1939 l’exèrcit republicà va abandonar Tortosa. A partir d’aquell moment, la guerraa la zona s’havia acabat, i començava un període de reconstrucció. Però la ciutat, després detant de temps de lluita continuada estava completament buida i deserta, destruïda. Les ger-manes Amelia Arnábal i Leonor Escrich van arribar el dia 14, l’endemà que tot s’acabés. Vanser de les primeres, i van aconseguir accedir a la ciutat creuant el riu en una barca, junta-ment amb alguns soldats. Quan van arribar, el primer que van fer va ser anar al col·legi. El


64

Pont provisional damunt l’Ebre Foto: Mariano Jover

van trobar completament enrunat, destruït. Veure’n l’estat els va causar una commoció, enca-

ra que la situació de tota la ciutat ja era de per si commovedora. Elles mateixes conten que,

només arribar, van començar a recórrer la casa saltant com podien entre muntanyes de runa,

ja que només les parets mestres es mantenien, tot i que en molt mal estat. No hi havia ni

rastre de la teulada, el barandats, les portes i les finestres. L’escala central havia volat amb

l’explosió del polvorí, i només en quedava una de petita interior. Tampoc hi havia cap

moble, ni vaixella, ni cap eina de cuina ni de l’escola.

Les germanes, aprofitant l’estat fantasmal i desèrtic de la ciutat, van començar llavors un reco-

rregut per la resta de cases abandonades que havien servit de llocs comuns, a la recerca d’es-

tris que els haguessin pertangut: pupitres, portes, finestres... Rebuscant entre les runes van

trobar un rellotge, algunes cassoles, i coberts. Però de les seves excursions, que van durar

del 14 de gener fins al dimecres de cendra, no en van treure gaire cosa.

Durant aquells primers dies, com que no era possible habitar aquella casa, anaven a dormir

al Noviciat de Jesús, i a l’endemà continuaven amb la reconstrucció, si és que es pot dir així,

o desenrunament. A les germanes Amelia i Leonor se’ls van unir la Julia Rodríguez Caballero

i Generosa Urtasun el 20 de gener, i elles quatre van oficialitzar el retorn de la comunitat.

Van dedicar la quaresma a fer una part de la casa una mica habitable. El primer que van arre-

glar va ser una habitació que els va servir de sala multiusos: cuina, menjador, dormitori, ora-

tori. Era allí on feien la vida.

A poc a poc, treballant tot el dia, van anar arreglant la casa. Finalment, al mes de maig, van

poder començar a fer servir el col·legi per alguna activitat, en concret les classes de cateque-

si per la primera comunió, amb 18 xiquetes. Durant aquells mesos, van anar millorant diver-

ses habitacions de la casa, fent-la habitable, reconstruint habitacles, fent obres...

Fins que va ser el temps de començar un nou curs, anaven arribant a la comunitat les ger-

manes que havien estat amagades, havien fugit lluny de Tortosa, o s’havien refugiat a altres

països. El relat deixa constància del retrobament, durant aquells dies, amb les germanes

Elena Tarragó, M. Luisa Biezma, Maria Lafarga, Avelina Domínguez, Elena Sotés, Ivonne

Pucinelli, Estela Castillo, Fermina Damborenea, Concepción Castro i Genoveva Adell. Potser

algunes d’aquestes arribaven per primer cop a Tortosa, destinades per tal de participar en la

“refundació”, ja que alguns d’aquests noms apareixen citats llavors per primera vegada en

documents que fan referència a la comunitat del Col·legi.

Com a prova irrefutable del canvi de règim, el carrer va tornar a canviar de nom, prenent el

de Primo de Rivera. La denominació, de tota manera, no va tenir molt d’èxit, ja que des de

l’any 46 el nom Rosselló apareix constantment en documents de tot tipus, mentre que la ins-

pecció s’hi refereix gairebé sempre amb el nom oficial.

Quan va arribar el més d’octubre, les teresianes van començar el curs 39-40 amb 212 alum-

nes, entre nenes i nens pàrvuls, així com amb noies de cursos superiors fins a sisè. Això pot

fer pensar que els desperfectes del col·legi ja havien estat solucionats, però no va ser així ni

de bon tros.


65

La reconstrucció del Col·legi

Com ja s’ha esmentat, quan les germanes van arribar al Col·legi, aquest estava totalment des-

truït. Tan aviat com la ciutat es va tornar a poblar, es va demanar un informe a l’arquitecte

que havia construït l’edifici, l’Agustí Bartlett, perquè calibrés els danys i quantifiqués els

diners que costaria la reconstrucció. El resultat va ser que la reparació de la destrucció cau-

sada per la guerra ascendia a 296.000 pts, una quantitat inassequible en aquells temps. A

aquests diners se li havia d’afegir la quantitat de 150.000 pts d’una hipoteca a favor dels ger-

mans Albacar Nicolau, que la Companyia encara no havia acabat de pagar.

En la descripció dels danys que fa l’arquitecte es remarca que aquest va ser un dels edificis

que van patir les conseqüències de la contesa més durament. Els impactes de granades van

causar greus desperfectes i l’explosió del polvorí, a què ja s’ha fet referència, va deixar l’in-

terior completament desfet. Els treballs previstos per la reconstrucció incloïen la construcció

de parets, voltes i barandats, fer nova la caixa de les escales, reconstruir la capella, distribuir

de nou les dependències i treballs de serralleria, fontaneria, electricitat... en fi, fer un edifici

nou.

Aquesta perspectiva degué espantar la Gna. Maria Folch, en aquell moment Superiora

General de la Companyia, de tal manera que sembla que es decantava per abandonar l’edi-

fici i, si de cas, fer-ne un de nou, o llogar algun espai per seguir amb les classes. Tot això

passava l’any 39, quan la inauguració estava massa recent per rendir-se. No se sap si va ser

a causa de la tossuderia de les germanes de la comunitat, o pels precs de persones en qui

confiava, com el Sr. Martorell, però la Gna. Maria Folch va consentir, finalment, a intentar la

reconstrucció.

El primer que es va fer va ser demanar un “auxili metàl·lic” al Servicio Nacional de Regiones

Devastadas y Reparaciones per poder dur a terme les obres, ja que la Companyia no dispo-

sava dels diners. Es conserven els documents amb informes de l’arquitecte, descripció dels

danys, i les instàncies demanant les 296.000 pts. que costava la reconstrucció. Tot això suc-

ceïa el novembre del 1939. Mentre, suposem, les classes van començar dins del col·legi però

a l’aire lliure. No hi ha documents que corroborin si l’auxili metàl·lic volia dir subvenció o

préstec, ni si es va concedir.

L’any 46 es va demanar una altre pressupost per acabar les obres. Es va calcular llavors que

els diners que es necessitaven eren 704.000 pts. El que no consta, és si la diferència entre la

primera estimació i la segona va ser deguda a la inflació o a que es va pensar en fer unes

millores més substancials a l’estructura de l’edifici.

El 1947 el Col·legi havia contret dos deutes, una de 721.000 pessetes amb l’Instituto de

Crédito para la Reconstrucción Nacional, i l’altre de 500.000 pessetes amb el Govern

General. El termini per acabar les obres que havia donat l’Instituto de Crèdito s’acabava el

18 de juny del 48. Però llavors les obres encara no estaven finalitzades, i es va demanar una

pròrroga de sis mesos. És a dir, probablement el Col·legi es va acabar de reconstruir el gener

del 49, gairebé deu anys després d’aquell dia que les germanes van passar el riu amb els sol-

dats per trobar-se un edifici que era runa en una ciutat deserta.


66

8. LA POSTGUERRA

L’octubre del 1939 va començar el curs 39-40 com si es tractés d’una tardor normal en un

país normal. Però això només era l’aparença, ja que l’edifici no estava reconstruït, el descon-

cert era gran, i ni tan sols se sabia amb certesa si aquell curs obtindria el reconeixement ofi-

cial.

Passat un temps, un cop establert pel nou govern que tots els permisos i documents ante-

riors a la guerra, especialment aquells que s’havien expedit en temps de la República, no

tenien validesa legal, el 24 de desembre del 39 es va tornar a demanar l’autorització per al

reconeixement i legalització del funcionament del centre. El 30 de setembre del 40, quan ja

s’havia completat un curs sencer, es rebia l’autorització, que ve signada per la inspectora de

Tortosa, M. del Carmen Manso.

La postguerra va ser un moment difícil per tots, la gent del poble i les germanes. Hi havia

por, rancúnia pel que havia passat, set de venjança dels uns i els altres, i molta gana. El prin-

cipal era començar de nou, amb la major “normalitat” possible. Però tots, els alumnes, els

pares i les germanes, estaven desubicats. La major part havien passat aquest temps lluny de

Tortosa, amagats als horts, als masos, al port, a pobles més segurs. I per això, durant el pri-

mer any, no tothom feia el curs que li tocava, ni va rebre l’ensenyament que necessitava. Es

va voler simular normalitat, però res no

era normal. El segon any, molts alumnes

van repetir curs. Uns altres en van pujar

dos, la afluència va ser més gran, les coses

es van reorganitzar millor, i les germanes

van anar obtenint el material pedagògic i

els permisos necessaris per continuar amb

la seva activitat docent. L’1 d’octubre de

1940, quan va començar el nou curs, sem-

bla que les coses s’anaven assentant una

mica més, tant des del punt de vista mate-

rial com burocràtic.

Els reconeixements oficials

de l’ensenyament

Aquells anys de la immediata postguerravan ser de molta gana però també demolta burocràcia. A causa de la reestructu-ració del sistema, hi va haver una allau de


67

Alumnes dels anys 40

lleis, decrets i normes, que van obligar les germanes a escriure un gran nombre de papers.

La inspecció, per la seva banda, tampoc no es quedava curta demanant tot tipus de docu-

ments. El resultat és que, per aquests anys, hi ha un allau informatiu de normes i lleis que

s’entrecreuen, i que fan difícil de seguir la història.

El 1941 i 42 van sortir decrets fent possible l’obtenció de subvencions per escoles privades

allà on substituïssin o suplissin la falta d’una escola “Nacional”. La superiora, Amelia Arnábal,

va demanar el reconeixement d’escola Nacional per la classe gratuïta. Per demanar aquesta

oficialització es van necessitar una bona pila de papers, fent constar el professorat del cen-

tre, el reglament, i els alumnes, a més de certificats sanitaris i de tot tipus. Per tal d’ajudar el

Col·legi, el 19 de maig de 1942 l’alcalde Albacar i el Sr. Josep Gasulla Cortés, secretari de la

Junta municipal d’educació primària de Tortosa, estenen un certificat dient que en la zona

de la ciutat on es troba l’escola no hi ha cap altre centre que compleixi amb aquesta missió,

afirmació fonamental per aconseguir la denominació d’escola nacional. A més, manifesten

que l’edifici reuneix les condicions d’higiene i seguretat necessàries. En el mateix paper, es

fa constar que la Germana Luisa Biezma de la Cruz està al front d’una classe gratuïta de

nenes.

El 5 d’agost del 42 s’aconsegueix el tan desitjat document que “da a dicha escuela la consi-

deración de Nacional.” El terme sembla indicar que l’escola passa a tenir un caire oficial o


68

Germanes dels anys 40

semioficial, una espècie de concert actual, com es veu posteriorment, quan s’ha de demanarpermís per la contractació de professorat. Amb aquesta “nacionalització”, l’escola opta a sub-vencions de l’estat, ja que una nova llei de l’any 41 preveu la possibilitat que aquelles esco-les que siguin privades però nacionals optin a uns diners que estan previstos en els pressu-postos d’aquells anys. Pel que fa a la Gna. Luisa Biezma, però, la declaració final es confo-sa, ja que se li denega el nomenament oficial d’encarregada de l’ensenyança gratuïta peròtot i això, continua apareixent com encarregada d’aquesta classe en els documents dels anyssegüents.


69

Grup d’alumnes fent gimnàstica al pati

Tot això només pel que fa al reconeixement del Col·legi i a la primària. Respecte a la secun-

dària, se sap que els centres privats depenien de la Universitat de Barcelona en darrer terme,

i de l’Institut d’Ensenyament Mitjà per a les gestions administratives. Després de la guerra, el

primer document sobre la secundària data del 15 de febrer de 1940. Està emès pel Rector de

la Universitat de Barcelona i adreçat a la Sra. Amelia Arnàbal, Directora del Col·legi de la

Sagrada Família. Diu així:

En la reunió celebrada el dia 15 de l’actual per la Ponència Universitària de

Col·legis d’Ensenyament Privat, es va acordar de concedir-li, com a Directora del

Col·legi Sagrada Família, l’autorització per al funcionament, amb caràcter provi-

sional, del Centre esmentat.

Aquesta autorització, que era només vàlida per al curs 1939-40, es va anar renovant amb la

mateixa fórmula per als cursos 1940-41 i 1941-42.

Al començament del curs 1942-43, va arribar l’autorització únicament per als tres primers cur-

sos de Batxillerat. Es va presentar un recurs, que va ser resolt favorablement, i el col·legi va

quedar autoritzat per impartir els set cursos de Batxillerat l’11 de desembre del 1942. Les con-

dicions eren les següents:

... Cal que la direcció compleixi les Bases de Treball establertes per ordre del 24 de

novembre últim (BOE de 28.XI.42) i amb la condició que no existeixi coeducació i

que l’autorització es limiti al present curs 1942-43.

Sembla que la separació total de sexes en l’educació era una de les bases fonamentals del

primer sistema educatiu franquista, com es comprova circular rera circular. Com el centre es

va esforçar en guardar aquestes i d’altre normes, l’autorització es va renovar el curs següent,

el 1943-44. La comunicació va arribar, aquest cop, de part de Mossèn Manyà, que com podia

anava navegant en un mar que, ben segur, no era el seu. A partir d’aquell any va ser el teò-

leg gandesà qui va anar prorrogant les autoritzacions, després de revisar les memòries en

acabar cada curs.


70

Alumnes a classe, 5 de maig de 1944

Aquest llarg pelegrinatge pel reconeixement es clou el 18 de gener de 1958, amb la següent

certificació:

Per decret del 23 de desembre de 1957 ha estat classificat el Col·legi d’Ensenyament

Mitjà femení denominat “Sagrada Família” establert a Tortosa (Tarragona) carrer

Primo de Rivera s/n en la categoria de Grau Superior, d’acord amb el que preveu la

Llei d’ordenació de l’Ensenyament Mitjà del 26 de febrer de 1953 i Reglament de

Centres no oficials del 21 de juliol de 1955.

En resum, va costar 20 anys aconseguir tots els permisos necessaris per l’ensenyament secun-

dari en el Col·legi. Durant aquest temps, la vida no s’havia parat, i tot havia estat funcionant:

s’havia elaborat un nou reglament, distribuït l’ensenyament i endegat un altre cop tot el pro-

cés de la vida normal.

El Reglament

El Reglament que va elaborar el Col·legi de la Sagrada Família, era pràcticament el mateix

que havia tingut aquell col·legi-sense-nom obert el 1933. Les poques diferències que hi ha

entre tots dos són prou significatives, però demostren que se sabien conservar les coses fona-

mentals abillant-les en cada moment dels ornaments que es consideressin més adients. Tenia

13 articles que deien el següent:

Art. 1 El fi que es proposa la Professora del Col·legi “Sagrada Família” de la

Companyia de Santa Teresa de Jesús, és l’ensenyança i educació dels nens.

Art. 2 Les professores condueixen en l’educació a les seves deixebles per raó,

amor i religió, els tres ressorts més poderosos per moure la voluntat al bé i a la

virtut.

Art. 3 Les alumnes són vigilades en tot temps i lloc per les Professores, procu-

rant més bé prevenir les faltes que posar-hi remei.

Art. 4 No s’admetrà cap alumna sense el consentiment dels seus pares o tutors.

Art. 5 Els documents que cada alumna ha de presentar per entrar al Col·legi

són els següents:

Fe de baptisme

Certificat mèdic d’estar revacunada i no patir cap malaltia crònica ni contagiosa

Bula de la Santa Creuada i indult de carns

Art. 6 Les alumnes amb un tarannà que exigeixi mitjans habituals de rigor o

fos perjudicial per qualsevol altre concepte a les altres no podrà continuar al

col·legi.

Art 7 Una tarda per setmana tindran lliure, cosa que es pot aprofitar per pas-

seigs escolars, visites a museus, biblioteques, etc.

Art 8. Tots els dies, en començar i acabar la classe, abans de l’acte d’hissar i

arriar la bandera, es resaran les oracions pròpies d’entrada i sortida.


71

Art 9. Les alumnes internes sentiran la Santa Missa i faran els altres exercicis

pietosos a la Capella del Col·legi.

Art 10. Cada Professora portarà un registre especial, on s’anotarà cada dia la

conducta, aplicació i aprofitament de les seves deixebles.

Art 11. Quan calgui renyar o castigar ho faran les professores amb prudent

fermesa no fent servir mai paraules injurioses ni despectives.

Art 12. Per despertar l’emulació de les alumnes es faran servir els mitjans

següents:

1. Els punts diaris de comportament i aplicació

2. Les targetes setmanals

3. Les notes mensuals que s’envien als pares de les alumnes

4. Els certàmens freqüents sobre alguna matèria indicada prèviament.

5. Les proves trimestrals de la part corresponent dels programes.

6. Els exercicis escrits i treballats de composició ben graduats sobre les diferents

matèries de les explicades a classe.

7. El Quadre d’Honor on figuren cada mes les alumnes que més han sobresortit

Art 13. Cada mes s’enviaran als pares les notes de comportament i aplicació i

les distincions que per qualsevol concepte hagin merescut les seves filles.

Sobta molt descobrir coses com la necessitat de mostrar la Bula de la Santa Creuada i l’Indult

de Carns. Probablement ja ningú sap què és. Una altre element significatiu, i tan sorprenent

com l’anterior, és el ritual de la bandera, i sobretot la seva associació amb l’oració diària. Pel

demés, sembla un típic reglament teresià, ben característic del tarannà propi de la

Companyia, amb notes, certàmens, bandes i quadres d’honor.

El reglament tenia uns avisos complementaris que donen idea de com la vida s’estava nor-

mativitzant i miniaturitzant. Són els següents:

1. Per donar compliment a les normes de modèstia cristiana tan recomanades pel

Romà Pontífex, les alumnes, tant internes com externes, han de fer servir l’in-

forme complet, o sigui, vestit marró amb coll blanc, segons el model i mitges i

sabates marrons. LLARG DE L’UNIFORME. Fins a l’edat de dotze anys, la vora

del vestit ha de tocar a terra, estant la noia agenollada. De dotze anys en enda-

vant, la vora arribarà a 36 cm. del terra estant la nena dreta.

2. Quan una alumna es retiri del Col·legi ha de recollir tots els objectes que li per-

tanyin abans dels sis mesos de la seva sortida. Transcorregut aquest termini, el

Col·legi en podrà disposar.

La pensió es pagarà per avançat cada mes i no es farà descompte de la mensualitat per

començar les alumnes a assistir més tard o retirar-se abans d’acabar el mes.


72

Els plans d’estudis

La Companyia, mentrestant, seguia endavant

aplicant els plans d’estudis que tenia com a

propis gairebé des de la seva fundació, adap-

tant-los, això sí, a les necessitats i possibilitats

de cada moment.


73

Les alumnes resen les oracions davant la bandera

Grup d’internes

En acabat de la guerra, es van instituir de seguida tres tipus d’ensenyament, la cultura gene-

ral, la Comptabilitat i el Batxillerat.

La cultura general estava estructurada en quatre graus, de dos cursos cadascun. El darrer grau

s’anomenava de “perfeccionament”. Tot això es feia d’acord als plans d’estudis de la

Companyia. Les assignatures eren les següents:


74

Per tots els alumnes:

•Religió

•Moral i Història Sagrada

•Educació Patriòtica i Cívica

•Economia i Higiene

•Urbanitat i Formació Social

•Educació Física

•Cant

Adaptades a cada grau:

•Lectura

•Cal·ligrafia

•Gramàtica i Llengua Espanyola

•Història d’Espanya i Universal

•Geografia d’Espanya i General

•Aritmètica i Càlcul

•Geometria

•Ciències Físiques i Naturals

•Lliçons de Coses

•Labors i Treballs Manuals

•Dibuix

Destaca la inclusió explícita de la religió,

que havia desaparegut en els plans pre-

sentats l’any 33, i la l’aparició, per primer

cop, d’una assignatura anomenada edu-

cació patriòtica i cívica. Pel demés, es va

intentar seguir el que s’havia fet fins al

moment, tot i que amb més pobresa de

mitjans.

Diferents premis donats a les alumnes

Ja des de l’any 1939-40, després de la reobertura del Col·legi, hi havia alumnes que no feien

els estudis complerts de Batxillerat, sinó assignatures soltes que s’entenien com un bon com-

plement pràctic als Estudis de Cultura General, propis de la Companyia. La formació que es

rebia incloïa matèries com la Comptabilitat, la Tenença de llibres, i la Mecanografia, amb el

mètode Garriga.

El curs 1944-45, aquests estudis es van oficialitzar i rebre el nom de Comptabilitat. S’hi acce-

dia després d’haver superat la prova d’ingrés. Amb el reconeixement oficial, van arribar

noves assignatures, que es cursaven a més de les ja esmentades. Eren la Correspondència,

el Càlcul Mercantil, el Francès i la Taquigrafia, per l’ensenyament de la qual es feia servir

també el mètode Garriga.

La Comptabilitat constava de tres cursos sencers, després dels quals calia anar-se a examinar

(fer una revàlida) a Barcelona. El Comerç, com s’anomenava popularment, va durar molts

anys al Col·legi, fins al curs 59-60, en què es va abolir degut als canvis legislatius en matè-

ria educativa, que no van fer possible que se seguís mantenint.

Als anys 40, el Col.legi era un dels pocs llocs on una noia podia estudiar Batxillerat. S’hi

accedia després d’haver superat una prova d’ingrés. Les assignatures que s’hi cursaven, ade-

quades a cada nivell, eren Religió, Filosofia, Llatí, Grec, Espanyol, Geografia i Història,

Matemàtiques, Anglès, Francès, Física i Química, Ciències Naturals, Dibuix, Política i

Ensenyament de la Llar.

Aventures amb el règim

Sembla que les germanes no comptaven completament amb el vist-i-plau del règim. El cap

d’inspectors de Tarragona va enviar una carta a la provincial tot queixant-se d’alguns aspec-

tes de l’educació de la Companyia en la seva jurisdicció. Sembla, en concret, que feien algu-

nes trampetes i es quedaven els nens més enllà de l’edat de 7 anys, la qual cosa estava com-

pletament prohibida. El cap d’inspecció, amenaçava amablement la provincial a prendre

altres mesures si no li feien cas. L’inspector no volia ni “sentimentalismos, ni motivos de

orden económico”, ni cap cosa per l’estil com a excusa, i les convidava a mantenir una estric-

ta separació de gènere en els parvulets.

L’any 44, l’inspector d’ensenyament de Tarragona avisava el col·legi que no havia contestat

l’enviament d’una carta enviada per la Delegació Provincial del Frente de Juventudes amb les

normes referents a l’ensenyament. Finalment, les germanes van contestar.

D’altra banda, el règim oficialment catòlic demanava també paperam relatiu a les activitats

missionals i pietoses en què participava el col·legi. Gràcies al seu zel, es pot saber ara com

anaven les recaptacions en les campanyes d’aquells temps. En el curs 1943-44, per exemple,

es van recollir 715,60 pts. Destinades a la Santa Infància, Propagació de la Fe i Sedalici de S.

Pere Claver. Crida l’atenció, a més, el fet que el Col·legi aconseguia un gran nombre de subs-


75

criptors a revistes missinals entre l’alumnat. Les dades d’aquell mateix curs són les següents:

El negrito (60), Hosanna (61), Siglo de las misiones (12), Catolicismo (6), Eco de África (5),

Reinado Social del Corazón de Jesús (40), Dios lo quiere (2), Oriente (20), Mensajero del

Corazón de Jesús (2), Broma y veras (7), Dichos y Hechos (1). Finalment, 163 alumnes eren

socis de la “Santa Infancia” y 67 de “Propagación de la Fe”.

La vida del Col·legi

La sensació de continuïtat i estabilitat que es volia donar es va manifestar en les germanes

que conformaven la comunitat de la post-guerra En general, trobem en els primers anys 40

les mateixes germanes que van haver d’abandonar el col·legi aquell dia de l’any 36, com la

Superiora, Amelia Arnàbal, i la musiquera de tota la vida, Elena Sotés.

Els primers documents d’aquells anys, fan una relació de germanes que treballaven en el

col·legi. La professora titular de primer grau era Elena Tarragó Lafau, i auxiliar, Maria Lafarga

Montalbán. En el segon grau, era professora Titular Luisa Biezma i auxiliar la Avelina

Domínguez. Estaven al jardí d’infància les germanes Maria Stella Castillo Castilla, amb els pàr-

vuls, i Encarnación Vegas Villarejo, amb les pàrvules.


76

Festa de Nadal de l’any 1947

També apareixen com a professors del Centre Ivonne

Pucinelli, M. Leonor Noriega Ibañez, Felisa Cristóbal Saenz,

Antonieta Fraile Rodríguez, Julián Sendino Garció, Rafael

Cucó, Gabirela Angulo Barrio, Mn. José A. Carceller

Besalcuch, Carlos Abella Cabanes, en Ricardo Cerveto

Ribas i Ana M. Sainz-Ezquerra.

D’altra banda, les noví-

cies també col·laboraven

en aquells anys d’escasse-

tat, de manera que entre

el professorat dels anys

42 al 45 apareixen noms

com els de Mercedes

Torroja i Pilar Arrese Fet.

La Gna. Amelia Arnàbal,

superiora del Col·legi des

d’abans de la guerra, va

ser substituïda per la Gna.

Fermina Damborenea

l’any 1949.


77

Alumnes d’excursióa Penyíscola, any 1947

Germana Ma Jesús Ruíz

L’alumnat, durant els anys centrals de la dècada dels 40, es va anar estabilitzant. El 1944,

essent directora la Gna. Fermina Damborenea, hi havia 34 nens i 37 nenes al jardí d’infàn-

cia. 28 nenes al primer grau, 34 al segon grau i 29 al tercer grau. Aquestes alumnes es dis-

tribuïen també per fer mecanografia i taquigrafia, dibuix i música. Hi havia, a més, una clas-

se unitària gratuïta amb 30 alumnes. El nombre d’internes era de 26, tot i que l’Internat tenia

una capacitat de 40 places.

En aquests anys finals de l’època que hem anomenat refundació – i que es podria dir recons-

trucció, ja que cal recordar que, el 39, de l’edifici només en quedaven les parets – la músi-

ca i les activitats purament educatives tornaven, a poc a poc, a renéixer.

Un dels records més persistents entre les ex-alumnes de la dècada és el cant Adiós Colegio

Amado, cançó insígnia de moltes promocions en abandonar el col·legi i que, malgrat la seva

qualitat literària, segueix emocionant a generacions de tortosines.

Adiós colegio amado jardín de flores

de suave olor, de suave olor.

Adiós gracioso nido, dulce embeleso,

dulce embeleso del corazón.

Si a lo lejos presiento,

que mi barquilla va a zozobrar,

como a norte seguro

siempre mis ojos, te buscarán,

te buscarán.

La imagen de María, será mi estrella

será mi luz, será mi luz.

Oh Madre Inmaculada, cúbrame siempre,

cúbrame siempre tu manto azul.


78

TTTTEEEERRRRCCCCEEEERRRRAAAA PPPPAAAA RRRRTTTT

EEEELLLL CCCCOOOOLLLL····LLLLEEEEGGGGIIII AAAACCCCTTTTUUUUAAAALLLL

DDDDEEEELLLL 1111999955550000

AAAALLLLSSSS NNNNOOOOSSSSTTTTRRRREEEESSSS DDDDIIIIEEEESSSS

En aquesta part final, només es vol donar una

panoràmica del que han estat més de cinquan-

ta anys de vida del Col·legi. Es impossible fer

una descripció acurada del que ha succeït

durant tot aquest temps, com ja succeïa en

èpoques anteriors, però per raons ben dife-

rents. Durant la segona meitat del segle XX, la

informació documental recopilada és excessi-

va, tant des del punt de vista gràfic com legis-

latiu i periodístic. D’altra banda, la major part

de les ex-alumnes viuen, el que provoca un

allau d’experiències i anècdotes que és impos-

sible referir.

Per tant, en el que segueix es pot trobar un

recull de records diversos, extrets fonamental-

ment de converses amb ex-alumnes i de les

cròniques que han anat escrivint les germanes.

L’únic objectiu es avivar la memòria per ser

més conscients del que som.


81

9. 1950-1960

Els anys 50 van suposar un període d’estabilitat i consolidació del Col·legi. La dècada vacomençar amb l’edifici reconstruït, els cursos “de Companyia” van anar sent substituïts perl’ensenyament oficial, i van començar a integrar-se més professors seglars al centre. D’altrabanda, l’Internat, que fins llavors havia estat només un suport a l’estructura educativa, es con-vertia en element bàsic ja que, a poc a poc, el gran nombre d’internes va anar constituint elnucli bàsic de l’alumnat del batxillerat del Centre. Els nivells educatius també es van trans-formar i ampliar degut a la implantació de diverses reformes educatives i a la coordinacióamb l’Escola de Magisteri de Tarragona.


82

Vista de la capella reformada

El sistema educatiu

El 1953 va aparèixer una nova Llei d’Educació, que establia l’existència d’un BatxilleratElemental i un Batxillerat Superior. El primer constava de quatre cursos, acabats els quals hihavia un examen de revàlida. El segon tenia dos cursos més i una altra revàlida. Hi havia,doncs, en total, sis cursos de Batxillerat.

Va ser la reforma del 53 la que va consagrar la famosa distinció dicotòmica i opositiva entre“ciències” i “lletres” que tant hem patit des de llavors. Els alumnes, en arribar al BatxilleratSuperior, havien de triar una cosa o altra, de manera que ja orientaven els seus estudis pos-teriors i, d’alguna manera, la seva ulterior activitat professional. Un cop superats aquestsnivells, els qui volien ingressar a la Universitat havien de cursar el PREU, o curs Pre-Universitari.

La primera etapa dels estudis de magisteri

El curs 48-49 van començar els estudis de magisteri a Tortosa, encara que de manera no ofi-

cial, ja que es depenia de l’Escola de Magisteri de l’Església “Pare Enric de Ossó” de

Tarragona. Això implicava que les alumnes havien d’anar a Tarragona a examinar-se.

El Magisteri comptava amb una doble titulació, eclesiàstica i estatal. Els estudis que es feien

al Col·legi eren el que s’anomenava “Magisteri de l’Església”, encara que s’atorgava després

la revàlida de l’Estat.

Quan va començar a Tortosa l’ensenyament de magisteri, se seguia un pla d’estudis del 1945,

però de seguida en va sortir un de nou, el del 1950, pel qual van estudiar la major part de

les mestres que van sortir de l’Escola de Tortosa. Segons aquest pla hi havia dues especiali-

tats: parvulistes o mestres d’ensenyança. La condició per accedir-hi era tenir 15 anys, haver

cursat el Batxillerat elemental i la revàlida de 4rt i finalment, superar una prova d’ingrés al

Magisteri. Per tant, es podia ser mestra sense haver cursat el Batxillerat Superior. D’aquesta

manera es podia fer a la vegada Magisteri i Batxillerat, o cursar el Batxillerat un cop acabat

el Magisteri. En cas que l’ordre fos l’invers, és a dir, que es decidís de fer Magisteri un cop

completat el Batxillerat superior, es convalidaven algunes matèries.

La primera promoció de l’escola de magisteri, la que va començar el curs 48-49, va ser de 9

alumnes. El nombre d’estudiants, però, va anar augmentant, i deu anys després, el 58-59, n’hi

havia 39.

La distribució de matèries era la següent:


83

Primer curs:

•Religió (dogma)

•Filosofia

•Llengua Espanyola

•Geografia i Història d’Espanya

•Matemàtiques

•Fisiologia i Higiene

•Labors

•Ensenyances de la Llar

•Pràctiques d’Ensenyament

•Cal·ligrafia


•Esperit Nacional

•I. Professional

Segon curs:

•Religió (moral)

•Ontologia General i Especial

•Psicologia

•Pedagogia i Paideia

•Pedagogia

•Educació i la seva Història

•Matemàtiques

•Física i Química

•Ensenyaments de la Llar

•Labors

•Música

•Dibuix

•Cal·ligrafia



•Esperit Nacional

•I. Professional

Tercer curs:

•Religió (vida sobrenatural)

•Pedagogia

•Metodologia i Organització Escrita

•Història de la Literatura Espanyola

•Geografia i Història universal

•Història Natural

•Llar

•Francès


•Música

•Dibuix


•Esperit Nacional

•Agricultura

•Professional


84

Els exercicis espirituals

Les alumnes rebien una intensa formació espiritual, a banda

de la intel·lectual. Participaven amb freqüència dels actes de

pietat del Col·legi: quart d’hora, filles de Maria i Teresa de

Jesús, Arxiconfraria, Campanyes missionals, etc.

Cada any tenien lloc els exercicis espirituals, adreçats a les

alumnes de cursos superiors, que solia dirigir el Capellà, Mn.

Manuel García Sancho. Els exercicis són molt recordats per la

major part de les alumnes, i una de les fonts d’anècdotes més

importants sobre la vida del Col·legi ja que, encara que mol-

tes seguien aquestes pràctiques amb interès, altres no ente-

nien gaire que s’havia de fer.

Professors i records del Col·legi

Entre els professors d’aquella època, són molt recordades les germanes M. Teresa Dalmau,

M. Teresa Barco, Purificación Pérez, Visitación Madorrán o Amparo Juan. També el Mossèn,

Manuel García Sancho, que va ser un clàssic de totes les èpoques. Altres germanes, com M.

Luisa Biezma, o Generosa Urtasun, eren una institució al Col·legi.

Alumnes participanten un acte de la Santa Infància

Alumnes vestides de “Mossèn” a la Festa del Pare Enric

Alumna col·laboranta l’homenatgea la gent gran

10. 1960-1970Durant els anys 60, marcats per la prosperitat econòmica, el Col·legi constituïa un gran

Centre Educatiu, amb nombroses internes, on es podien cursar els estudis des de pàrvuls fins

a acabar magisteri i batxillerat. Els canvis econòmics i socials es reflectien en les transforma-

cions de l’uniforme, la diferent relació amb els professors, l’extensió de l’ús dels cotxes i la

institucionalització d’algunes festes, com els jocs florals, que constituïen un veritable esdeve-

niment en la vida estudiantil.


85

Nens i nenes de Primera Comunióal rebedor del Col·legi. 1964

Benedicció de l’actual campana que va regalarel Sr. Joaquim Fabra

Repartiment de premis de la catequesia la sala d’actes del Col·legi. Anys 60

El sistema educatiu

Una nova llei, aquest cop de l’any 67, va

suprimir la prova d’ingrés i la revàlida de

Quart. També va modificar el curs previ a la

Universitat, establint el COU o Curs

d’Orientació Universitària. En general, però,

la dècada es va caracteritzar per la tran-

quil·litat legislativa, cosa que va permetre

centrar els esforços en altres aspectes del

món educatiu.

Anys 60

La primera etapa dels estudis de magisteri

L’any 67 va sortir un nou pla d’estudis de magisteri, que mantenia l’estructura del que havia

regit fins aquell moment: Magisteri de l’Església amb revàlida de l’Estat. La diferència és que,

per accedir-hi, es necessitava el títol de Batxillerat Superior i la revàlida de sisè.

La Companyia va aprofitar aquests canvis, que conferien una consideració superior a aquests

estudis, per tancar l’escola de Tarragona i traslladar-la a Tortosa. Així doncs, a partir del 67

hi havia una Escola de Magisteri anomenada “Pare Enric d’Ossó” de Tortosa.


86

Eren professores les germanes Artemina Parra, Carmen Puig, Carmen Laveaga, Clotilde

Marchena, Carmen Pérez Rodríguez, Rosario Rodríguez, M. Teresa Galindo, Consuelo Cortés,

María García, Aurelia Rodríguez o Ana Matilde Martí, com exemples en una llista que no pre-

tén ser exhaustiva. A més de Dn. Manuel García Sancho, capellà del Col·legi.

Els jocs florals

Quan es repassen les memòries de la dècada, una de les activitats que més recurrentment

apareix ressenyada és la celebració dels jocs florals. Aquestes festes de caire literari i d’una

tradició secular a Catalunya, es vivien lleugerament transformades, degut a l’ambient socio-

cultural del temps, i se solien carregar també de significat marià. Val a dir que del caràcter

nacionalista reivindicatiu que els escriptors de la renaixença van donar a la festa quan van

reimplantar-la després de segles d’oblit, no en quedava gaire, en aquells certàmens.

Els jocs florals tenien lloc normalment els darrers dies de maig. La Mare de Déu era procla-

mada reina de les festes, i les alumnes que aquell any acabaven el col·legi compraven flors

per oferir-les-hi. Cada curs presentava els seus treballs i a més hi havia premis especials per

activitats: poesia, treballs manuals, dibuix, música... El que era considerat el millor poema

rebia, seguint els patrons centenaris, la flor natural, el màxim guardó a què es podia aspirar.

Com és tradició en aquest tipus de certàmens, hi havia un Mantenidor, que era un convidat


87

Exercicis espirituals. Grup de Batxillerat i de Magisteri Grup d’alumnes de Batxillerat i de Magisteri

Grup d’alumnes que finalitzaven estudis amb la M. Superiora Parlament del Sr. Mariano Jover, mantenidor dels Jocs Florals de 1965

d’honor que presentava els jocs i donava la seva lliçó que havia de servir per orientar les joves

que acabaven els estudis. Depenent de les èpoques, les alumnes que celebraven la festa ana-

ven vestides amb vestits llargs blancs, com si es tractés d’una presentació en societat.

Especialment recordats són els jocs florals del 1965. No només perquè van ser tan memora-

bles com sempre, sinó perquè el Senyor Mariano Jover, que alguns anys també va fer de

Mantenidor, va gravar en aquella ocasió una pel·lícula que deixa constància, entre altres

coses, de com es vivia l’esdeveniment.

L’Internat

Val la pena recordar que amb els anys el nombre d’Internes va anar creixent, fins arribar a

constituir una part important de les alumnes del col·legi. En aquells temps, d’altra banda, les

internes no anaven a casa els caps de setmana, sinó que s’estaven tot el trimestre al Col·legi.

L’Internat era, doncs, el lloc en vivien, creixien, i on centraven les seves relacions. Per això,

durant els anys 60, les germanes es van esforçar en què les alumnes se sentissin realment

com a casa, intentant que la vida fos el més familiar possible. Els caps de setmana, s’orga-

nitzaven excursions i sortides on també participaven algunes externes, així com activitats

apostòliques i socials.

Una visita especial

L’any 1963 va tenir lloc un esdeveniment

molt poc usual que les germanes van

viure amb una gran intensitat que van

saber transmetre. Es tracta de la visita del

braç de Santa Teresa a la ciutat de Tortosa.

El motiu del viatge va ser commemorar el

quart aniversari de la reforma teresiana.

Les celebracions van començar els dies 18

i 19 d’abril amb unes conferències del car-

melita Efrén de la Madre de Dios. A aques-

tes xerrades hi van assistir molts tortosins,

entre ells moltes de les alumnes.

Posteriorment, el 20, tot el Consell

General i Superiores de diversos Col·legis

de la Companyia es van reunir a Tortosa

per rebre la relíquia. Finalment, el 24 d’a-

bril, va tenir lloc la rebuda al Col·legi, que

es va encarregar d’ambientar el capellà,

Mn. Manuel García Sancho.


88

Eucaristia el dia 24 d’abril de 1963. La Capella estava en reformes

El nou parvulari

El 1966 es va dur a terme una ampliació

important del col·legi consistent en la cons-

trucció, al pati, d’un edifici destinat a ser el

nou parvulari. Aquest pavelló es va dissenyar

especialment per l’ensenyament dels més

petits, amb totes les millores arquitectòniques

adequades a la seva funció.


89

Paraules de Mn. Manuel García Sancho davant la reliquia de Santa Teresa

Nou edifici del Parvulari

La Gna. Rosario Gutiérrez, llavors

encarregada del parvulari, i les

professores d’aquest nivell, es

van esforçar en introduir mètodes

d’ensenyament que en aquells

temps estaven a l’avantguarda,

com ara tota la pedagogia

Montessori.


90

11. 1970-1980

La dècada dels 70 va portar molts canvis a nivell polític i social que es van reflectir en laintroducció d’una reforma educativa que, per primer cop, estipulava l’existència d’uns estu-dis superiors diferents del batxillerat: la formació professional. El col·legi no en va voler que-dar al marge. Durant la dècada dels 70, doncs, el centre es va trobar immers en la implan-tació de la reforma, mentre que l’Escola de Magisteri arriba a la seva fi, i es feien intentsd’instauració de l’FP de manera paral·lela al Batxillerat. Amb tantes transformacions, l’Internatva haver de buscar un nou emplaçament.

És a la dècada dels 70, més concretament el 1974, quan el nom que el centre havia tingutdes del principi, a excepció del període republicà, el de Sagrada Família, es va canviar perla denominació “Colegio Teresiano”, molt més fàcil d’identificar per als tortosins, que tradi-cionalment coneixen el Col·legi amb el nom “Les Teresianes”.


91

Grup d’antigues alumnes a principis dels anys 70 Sortida de convivències

El sistema educatiu

La dècada va començar amb nova llei d’educació, la llei de 1970, que va allargar els estudis

primaris. Aquesta decisió implicava allargar l’edat d’escolarització i, per tant, augmentava els

espais que es necessitaven en les escoles.

Els estudis secundaris es van organitzar en

quatre cursos. El batxillerat, anomenat BUP,

en tenia tres, mentre que el quart correspo-

nia al COU, només obligatori per als alum-

nes que volguessin seguir a la Universitat. El

BUP tenia dos cursos comuns, però en el

tercer s’havia de triar entre ciències, lletres,

o lletres mixtes, consagrant la divisió de la

reforma anterior.

Va ser també mitjançant aquesta llei que es Alumnes durant una sortida cultural

van instituir els estudis de Formació Professional “FP”, de 1r i 2n grau, organitzats en dife-

rents famílies i branques professionals.

Els centres havien de triar, doncs, entre oferir Batxillerat, Formació Professional, o fer l’op-

ció arriscada per tots dos. Les teresianes de Tortosa, van considerar que tenien tradició en

totes dues vessants i, a més d’oferir el BUP des del principi, van fer un intent d’introduir l’FP.

Segona etapa dels estudis de magisteri

L’Escola de Magisteri havia encetat una nova etapa quan s’havia convertit en oficial a partir

del trasllat de la de Tarragona. Això era l’any 68. Ara, als anys 70, les coses canviaven cada

cop de forma més accelerada. La nova situació de l’Escola va requerir diversos canvis: en els

plans d’estudis, per adaptar-se a la nova llei; en l’estructura de l’edifici, per donar-li una enti-

tat pròpia diferent de la del col·legi; en la perspectiva general de l’ensenyament, ja que

aquells eren temps en que l’antiga divisió entre nois i noies ja no s’entenia.

Tots aquests canvis van començar a fer-se visibles a partir del curs 70-71. En primer lloc,

aquest va ser el primer curs en què l’Escola de Magisteri va tenir un caràcter mixte. Per pri-

mer cop es veien nois grans per l’edifici. A causa d’aquesta reforma, i també per diferenciar

els diversos nivells, es va haver de fer obres. En primer lloc es va pensar que calia construir

una escala d’accés a la zona de magisteri que fos independent del col·legi. Aquesta escala,

que ja era operativa el curs 72-73, es va projectar enganxada a la dreta de l’edifici, coberta.

Es va demanar, a més, permís per habilitar aules i laboratoris, que podien ser comuns per al

Col·legi i l’Escola de Magisteri.

Des de l’aplicació de la nova llei, es va modificar el pla d’estudis. Les matèries que es cur-

saven durant els dos primers anys eren les següents:


92

Grup d’alumnes amb la M. Artemina

•Pedagogia i Història de l’Educació •Didàctica i Organització Escolar •Filosofia i Sociologia de l’Educació •Didàctica de les Matemàtiques •Ciències Naturals•Llengua i Literatura Espanyola •Geografia i Història •Religió

•Anglès•Francès •FEN•Dibuix •Manuals•Ensenyament de la Llar•Educació Física •Música.


93

El tercer any es dedicava a les pràctiques en escoles d’ensenyament primari, tal com sesegueix fent en l’actualitat.

A més, es registraven qualificacions d’urbanitat i de conducta, així com les faltes d’assistèn-cia i puntualitat.

Els professors seguien sent els mateixos que en l’etapa anterior, amb algunes incorporacionscom la Gna. Àngeles Muro, Alfredo García Martínez y José Vicente García Sancho. Altres se’nvan anar del Col·legi, com la Gna. Carmen Puig, que va ser nomenada mestra de novícies.

Coincidint amb totes aquestes reformes que podrien fer pensar que el futur estava assegu-rat, van arribar les dificultats que acabarien obligant a tancar el Magisteri. L’any 72 es van fergrans esforços per aconseguir ser Escola Universitària. L’aprovació va quedar en portes ifinalment no es va aconseguir, ja que es va quedar en 10è lloc i se’n van aprovar 9.

L’any 1973 encara es va fer un darrer intent de salvar l’Escola, però no va ser possible. Enles Cròniques d’aquell any, les germanes relaten el següent:

El mes de maig es va convocar una reunió a Madrid en què es va tractar de l’opor-tunitat de demanar una autorització provisional per implantar el pla experimentald’estudis d’Escola Universitària de Formació del Professorat d’EGB. Consultades lesSuperiores Majors, es va elaborar ràpidament un expedient amb tota classe de docu-mentació. Això va exigir, entre altres coses, posar-se en contacte amb una sèrie d’en-titats i persones, acadèmiques i civils, a Tortosa i a Madrid, que ens van donarsuport en la presentació de l’expedient i que van facilitar els documents acredita-tius de l’interès de la ciutat i comarca per la transformació de l’Escola de Magisterien Escola Universitària.

El 30 de maig, l’expedient va ser portat personalment a Madrid i presentat davantla Comissió Episcopal d’Ensenyament per la seva elevació al Ministeri. Aquest expe-dient no va ser acceptat.

Posteriorment, a l’agost, es va promulgar un decret que regulava la conversió enEscoles Universitàries de les actuals Escoles Normals. Després d’informades en suc-cessives reunions a Madrid, les Superiores Majors van optar per no iniciar la trami-tació de l’esmentada transformació, el que ha suposat d’immediat la iniciació de laextinció si no jurídica, sí pràctica d’aquesta Escola fundada l’any 1948 aTarragona i traslladada el 1968 a Tortosa.

El curs 1973-74 ja no s’han pogut admetre alumnes de 1r i queden només els de 2ni 3r del pla a extingir, 15 i 31 respectivament.

El que no queda clar en

tota aquesta història és la

raó de la manca d’èxit

dels expedients preparats

pel Col·legi, que van ser

aturats tant per la

Comissió Episcopal com

pel Ministeri. Es tracta

d’un misteri per resoldre,

que va conduir, ineludi-

blement, al tancament.


94

Germanes de la Comunitat dels anys 70

Trasllat de l’Internat

Els esforços per condicionar les instal·lacions per tal que s’hi poguessin impartir els cursos a

magisteri, així com les exigències d’espai de la nova reforma, van acabar forçant el trasllat

de l’Internat cap a l’edifici del Noviciat. Això va passar l’any 1972, i les germanes ho expli-

quen d’aquesta manera: “A causa de la implantació del nou pla de l’EGB i BUP les aules del

col·legi resultaven insuficients. Per tal de proporcionar-n’hi el major nombre possible, i ja

mirant de cara al futur, s’ha habilitat la part de la casa que corresponia a l’Internat. Aquest

s’ha traslladat al Noviciat, al pis que corresponia a les Novícies. Allí van ser traslladats els

mobles i altres objectes que havien d’utilitzar les internes durant el curs. Aquestes es queden

al Col·legi com a mig pensionistes. Tots els dies, a les 9 del matí i a les 6 de la tarda, dos auto-

busos transporten a 110 alumnes, acompanyades de dos religioses que fan torns trimestrals”

Així doncs, el segon pis de l’Edifici, que era Internat, es va convertir en Col·legi, mentre el

segon pis del Noviciat passava a ser Internat. L’estructura general del funcionament de

l’Internat que s’apunta en el text, d’altra banda, es la que, amb mínimes variacions, s’ha con-

servat durant més de 30 anys. L’únic canvi notable es va produir en les germanes que es

feien càrrec de les estudiants. Al poc temps del trasllat van començar a ser les germanes de

la comunitat del Noviciat les que se’n van ocupar.

Els estudis d’FP

L’any 1975 es van acabar els estudis de Magisteri, i el 1975-76 se’n van iniciar uns altres de

nous, l’FP, amb alumnes procedents d’EGB, tant del propi Col·legi com d’altres Centres de la

zona. Aquest nivell va ser subvencionat per l’Estat. La durada dels estudis de formació pro-

fessional va ser, tanmateix, molt curta.

L’FP que va oferir el centre va tenir dues

branques. Una, l’Administrativa, entroncava

amb la tradició d’oferir estudis de

Comptabilitat, gairebé des dels seus inicis.

L’altra, la de Química es proposava perquè

“es fa efectiva l’oportunitat dels alumnes del

Polígon Industrial de Campredó-Tortosa de

cursar aquests estudis sense haver de des-

plaçar-se de les seves famílies ni ocasionar-

los una despesa gran”. Això, al menys, és el

que deia la sol·licitud que van presentar les

germanes Carmen Gaya i M. José Espinet,

directora i secretària del centre respectiva-

ment, per demanar aquests cursos.


95

Excursió a Besalú del grup de 2n de FP de Química

Exercici gimnàstic al pati

Però ni en el cas de l’Administració ni en el de la Química les coses van sofrir l’evolució pre-

vista. D’FP grau administratiu només n’hi va haver una promoció, és a dir, dos cursos. Van

acabar els estudis 21 alumnes, l’any 76-77. El darrer any d’Administratiu va ser també el pri-

mer de Química, que, de la mateixa manera, va tenir una sola promoció, amb 14 alumnes,

que va acabar l’any 77-78.

El BUP

La major part de la demanda del col·legi s’orientava, en canvi, cap al BUP, que durant els

anys següents, es va doblar. Això va comportar, principalment, un augment espectacular del

nombre d’internes.

L’any 79, i a partir d’una proposta del Bisbe de Tortosa, Ricard Maria Carles, es va organit-

zar un COU conjunt amb la Consolació i la Immaculada, amb seu al seminari diocesà.

D’aquesta manera, es creava un estructura compartida que un sol centre no podia mantenir

per si sol, i semblava que s’obrien les portes a futures projectes en comú. La Companyia va

col·laborar amb una germana que era tutora d’un grup, i amb les alumnes que acabaven 3r

de BUP, que al principi passaven directament, durant aquests primers anys, al COU del

“Seminari”. Aquesta estructura es va mantenir fins a finals dels anys 90, tot i que cada vega-

da més diluïda per la força de la sociologia, que feia que el nombre de teresianes que ana-

ven a fer COU al seminari minvés any rera any. La darrera germana que va treballar en

aquest COU va ser la M. Victòria Castanera, i ho va fer fins el 1991.

Entre les germanes que es recorden dels anys 70 es troben la Carmen Corella, que era espe-

cialista en FP, Carmen Laveaga, Artemina Parra, Ana Matilde Martí, M. Jesús Pons o Rosario

Rodríguez. Va ser en aquest període que es van incorporar com a mestres moltes antigues

alumnes, com ara la Tere Martínez, Carmen Ariño, M. Carmen Castells, M. Jesús Martí, Julia

Martín, Cinta Moreso o Marisín Olivé. També van arribar altres mestres que han marcat

època, com ara la Carmen Ramos, l’Enriqueta Domingo o l’Ana Alonso.

L’MTA i els Amics de Jesús

L’any 70 va tenir lloc un canvi de

fesomia ben significatiu per als

qui estaven acostumats al funcio-

nament clàssic del Col·legi:

l’Arxiconfraria va deixar d’existir.

A nivell general, la Companyia

havia optat per adaptar l’associa-

ció al moment històric que s’esta-

va vivint, i va proposar un movi-

ment alternatiu anomenat MTA,

que actualitzava els conceptes

bàsics de l’Arxiconfraria. L’MTA,

que proposava ser cristians en el

propi ambient, en la línia de la Crida d’Enric d’Ossó, va implicar de seguida un gran nom-

bre d’alumnes del col·legi. L’activitat comptava amb reunions setmanals, que es completaven

amb cicles de conferències i convivències a l’estiu on participaven grups bastant nombrosos


96

Festa dels més petits. obra: “Inés y sus amiguitas”

d’alumnes. L’MTA es va anar consolidant durant aquells anys, de manera que a finals dels

anys 70, un 60% de les alumnes hi pertanyien. Això suposava una gran participació del

col·legi de Tortosa en un plegat d’activitats que es realitzaven als estius, trobades i convivèn-

cies amb els col·legis de Barcelona, València, Saragossa i Vilanova.

El “Rebañito”, en canvi, va seguir endavant uns anys més, amb la imposició d’insígnies i les

seves activitats habituals. Va ser el 1973 quan va desaparèixer deixant pas al que es va ano-

menar “Amics de Jesús”, que volia ser una nova versió del moviment que s’havia creat a

Tortosa el segle anterior.

El Col·legi mixte

A finals de la dècada, el Col·legi va començar a definir-se com un centre d’ensenyament

mixte, encara que sense precipitacions. En lloc d’obrir la matrícula a xiquets i xiquetes en

qualsevol nivell, es va decidir que els pàrvuls tinguessin la possibilitat de seguir en el col·legi,

de manera que cada any hi havia un curs més amb nois i noies. Es veritat, però, que si a les

germanes els va costar decidir-se a donar aquest pas, després de les recriminacions que els

havia adreçat la inspecció alguns anys abans, encara més els va costar al tortosins, que durant

anys han seguit veient les “Teresianes” com un col·legi de noies.

Associació de pares

Segons els documents que consten al centre, l’associació de pares, coneguda per APA, es va

fundar el 1976. La primera reunió va tenir lloc el 3 de maig, a les 22h, amb l’assistència de

Mn. Manuel García Sancho. Aquell dia es va elegir President, Francisco Viñes Gombau;

Vicepresident, Manuel Cid; Secretari, José Galiana; Vicesacretari, José Vicente García;

Tresorer, Ramon Ingla; Vocals, José Monserrat, Daniel de Cid, José Daufí, Alfredo García i

Mariano Hernández. Aquesta va ser, doncs, la primera junta de l’APA.

Des de la seva constitució, aquesta associació ha estat treballant incansablement pel Col·legi.


97

Rebent la medalla dels Amics de Jesús Anys 70. Processó del Corpus Christi pel pati del Coi·legi

Centenari de la Companyia

El 76 va ser un any especial per al col·legi ja que es va celebrar el centenari de la fundació

de la Companyia, fet que tan lligat va estar a Tortosa. La ciutat va ser el centre de les cele-

bracions. El 23 de juny, el dia de l’aniversari, es van reunir teresianes de Tortosa, Sant

Sebastià, València, Pamplona i Saragossa. La celebració amb els alumnes i la ciutat, ve tenir

lloc, en canvi, els dies 15, 16 i 17 d’octubre, coincidint amb Santa Teresa. El dia 15 van arri-

bar alumnes de diversos col·legis d’Espanya, i es va realitzar una trobada a la Catedral pre-

sidida pel bisbe de Tortosa, en Ricard Maria Carles i Gordó, i el bisbe i Cardenal de Barcelona

Narcís Jubany. La festa a la Catedral va ser gran, i hi va haver ofrenes diverses, vestits típics,

cants flors, llibres, guitarres i tot allò que sol configurar la vida dels estudiants. La resta de

les celebracions van tenir lloc al Noviciat, on el dia 16 va tenir lloc una gran trobada d’ex-

alumnes. Aquell dia es va recordar el Fundador, Enric d’Ossó, tots els professors que havien

passat pel col·legi, les germanes, i totes les generacions d’alumnes.

Beatificació d’Enric d’Ossó

Només tres anys després de la gran festa del Centenari

de la Companyia en va venir una altra de ben grossa.

L’any 79 va ser el de la beatificació d’Enric d’Ossó. El

Col·legi, com no podia ser menys, va rebre amb joia

aquesta notícia. El mes de maig, de seguida que es va

saber, els alumnes es van dirigir al Noviciat, portant cada

un una flor al Pare Enric. La jornada va ser bonica i inten-

sa.

Més tard, al mes d’octubre, una representació del col·legi

estava entre les més de 400 persones de la diòcesi que

van anar fins a Roma per assistir a la cerimònia.


98

Diferents activitats de l’Associació de Pares

Els canvis polítics

L’any 75 va succeir un altre fet notable, un nou canvi de règim. Les germanes, en les seves

cròniques, es limiten a anotar-ho, sense fer-ne cap comentari valoratiu. Segurament que cada

una en tindria una idea diferent, però en general es van imaginar què era el que venia: noves

reformes i canvis de lleis.

Al tombant dels 70 i 80, amb els canvis polítics que estaven tenint lloc, s’estava transformant

la vida del país, i també la del col·legi. Es començava a introduir l’ensenyament en català i

la paraula “reciclatge” formava part del vocabulari habitual dels mestres. Un reciclatge que

també va haver d’arribar a les germanes, moltes de les quals no s’havien preocupat gaire,

fins aquell moment, d’aprendre la llengua.


99

Alumnes ballant la sardana al pati del col·legi Lliurament de premis als Jocs Florals dels anys 70


100

Grups d’alumnes dels anys 80

12. 1980-1990

A nivell polític els anys 80 es van caracteritzar per la consolidació de la democràcia i la res-

tauració de la Generalitat de Catalunya. Va ser una dècada pacífica però de fonda transfor-

mació cultural. Una cosa semblant va passar en el Col·legi. Ja no hi va haver més experi-

ments amb l’FP ni amb l’Escola de Magisteri. El BUP estava consolidat amb més de cent inter-

nes que constituïen prop del 80 % de l’alumnat del Batxillerat. Tot i l’aparició de la LODE

no hi va haver cap llei política que provoqués canvis estructurals en l’ensenyament.

El que destaca d’aquest època són les activitats extraescolars i esportives, les excursions,

l’MTA, la participació en actes de la diòcesi. Tampoc no es menyspreable el fet que sigui una

dècada sense grans celebracions; ni centenaris, ni beatificacions, ni visites espectaculars.

La LODE

A mitjans dels anys 80 va entrar en vigor un

nova llei d’ensenyament, la LODE, que enca-

ra que no va canviar l’estructura dels cursos,

sí que va canviar la concepció general de

l’ensenyament privat. Durant l’any 85 es va

treballar en l’elaboració del document del

“caràcter propi”, on el centre s’havia de des-

criure i definir. Aquesta feina, que potser es

va fer amb por, va ajudar a establir què era i

què volia l’educació teresiana. A partir de la

LODE, es van crear els concerts. Això signi-

ficava menys independència davant de l’ad-

ministració, però també la subvenció dels

nivells d’ensenyament obligatoris, el que feia

preveure que el Col·legi podria estar, en el

futur, més obert a tothom. Eren els anys,

també, de les hores partides, on ja es comen-

çava a insistir en l’atenció individualitzada,

les assignatures complementàries i les activi-

tats extraescolars.

L’Internat i el BUP

L’estabilitat legislativa i estructural es va combinar amb altres aspectes històrics, com la gene-

ralització de l’accés a l’ensenyament superior, i l’encara molt insuficient xarxa d’instituts


101

Alumnes fent EATP de ceràmica

Primeres votacions del Consell Escolar

públics a la Diòcesi. El resultat d’aquesta conjunció de situacions va provocar una gran efer-

vescència dels estudis de BUP al Col·legi, traduïda en classes a vessar i una mitjana de 40

internes noves cada any per cursar primer de Batxillerat.

Va ser llavors quan es va començar a parlar de la dificultat que la gestió de l’Internat estès

en mans de les germanes de la Residència de Jesús, la major part de les quals ja estaven reti-

rades.

Mentre el Col·legi es convertia en un gran focus de trobada de noies de tots els pobles del

voltant, el nombre de tortosines de les seves aules seguia sent el de sempre. I com que la

major part de les estudiants de BUP eren internes i l’Internat era només femení, l’ensenya-

ment secundari no va aconseguir ser veritablement mixte en tota la dècada.


102

Una de les promocions de BUP dels anys 80

Els esports i l’MTA

A principis dels anys 80, d’altra banda, l’esport teresià estava en ple esplendor. Les cròniques

de l’època estan plenes de campionats i subcampionats, tant catalans com estatals. Basquet,

cross, atletisme o handbol eren alguns dels esports practicats que més èxits van portar al

col·legi.

Una altra de les activitats que tenia molta empenta era l’MTA, que s’havia organitzat en els

nivells de J-1, J-2 i J-3. Algunes germanes, com la Teresa Pérez, feien hores extres dedica-

des als nombrosos grups del Col·legi. A l’estiu hi solia haver trobades amb els MTAS d’altres

centres teresians, que servien per conèixer gent d’altres llocs i anar fent un ampli sentit gru-

pal. El 1984 i el 1985, una representació del Col·legi va anar a Roma a la trobada de la joven-

tut amb el llavors jove Papa Joan Pau II.

Els professors

Pel que fa al professorat, els anys 80 es van obrir i tancar amb la jubilació d’alguns clàssics

de la casa, el Sr. Valls i Mn. Garcia Sancho, però també van suposar la incorporació d’altres

professors com en Ramon

Amela (Don Ramon), Anna

Valls o Carme Castell. Els

alumnes recorden les classes

de l’Enriqueta, o les entranya-

bles germanes Elvira Font i

Magdalena Grífols, la de cata-

là, que infonia una barreja de

catalanisme i teresianisme

molt original i que imprimia

caràcter. Les “prefectes” d’a-

quells anys van ser la Carmen

Aldanondo i l’Elisa Bordo-

nada.


103

Participants a la trobada amb el Papa Joan Pau II, l’abril de 1984

Grup de professores durant un dia d’excursió


104

Sr. Valls i Senyora

Grup de 4t de Primària 1980, amb alguns nens


105

Grups dels anys 80 amb alguns dels seus professors

Una promoció de 8è d’EGB dels anys 80

13. 1990-2000

Els noranta, ben diferentment de la dècada anterior, van

ser uns anys de profundes transformacions. De la LODE

es va passar a la LOGSE, del BUP a l’ESO, de les pissa-

rres als ordinadors, de la diocesanitat a la interculturali-

tat. Van ser anys de patiment pel futur del Centre i de

celebracions importants viscudes amb molta intensitat,

anys contradictoris, d’esperances i de neguits.


106

Visita a la Capella de la Cinta

Cal destacar, abans de res, que el

1996 el nom del col·legi va sofrir

la que fins ara ha estat la darrera

adaptació. De Colegio Teresiano

va passar a Col·legi Teresià, nom

amb el qual se’l coneix actualment

en tots els àmbits.

Reformes educatives

Noves lleis educatives: LOGSE de 1990. L’Educació Secundària Obligatòria (ESO) dels 12 als

16 anys. Batxillerat de 2 cursos i selectivitat. Es van establir els Concerts educatius per als

nivells de 2n Cicle Infantil, Primària i ESO. La implantació de l’ESO no es va seguir a la matei-

xa velocitat a tot arreu. A Tortosa, en general, es va avançar respecte a la resta de Catalunya,

de manera que l’ESO es va iniciar el curs 1994 i el Batxillerat el 1998.

El fet que s’ampliés l’ensenyament obligatori fins als 16 anys, va comportar també una

ampliació del concert. D’altra banda, com que es va suprimir el COU, que era l’únic nivell

educatiu que el Col·legi no tenia, es va optar per demanar l’autorització per tenir en tot el

col·legi una doble línia des de P-3 fins a Batxillerat.

Una de les repercussions que va tenir l’aplicació de la LOGSE va ser construcció d’instituts

de Secundària a molts pobles, i això, a partir del curs 95-96, va començar a notar-se en una

disminució gradual d’alumnes de secundària i d’internes.

Pel que fa al Col·legi, una resolució de l’any 96 no preveia l’existència del Batxillerat, però

sí dos línies des de P-3 fins a l’ESO. La idea de la doble línia a la primària no va fructificar

i el curs 1996-1997 es va començar un procés de reducció que va acabar l’any 2000 i que

lògicament hauria de comportar el mateix també a l’ESO. Finalment, el 1998 es va aconse-

guir el permís per a impartir Batxillerat.


107

Continuen les noves generacions

Noves instal·lacions

El 1990 es va produir un fet molt destacat de caràcter estructural: la compra d’una nau que

hi ha a la vora del Col·legi amb l’objectiu de fer-la servir com a poliesportiu. El centre, bas-

tant necessitat d’espais on poder compaginar els esbarjos i les activitats esportives, va agrair

l’aportació d’un local preparat per la pràctica de l’esport, i a més cobert. El local pertanyia

al Sr. Fabra, que ja havia ajudat en altres moments al Col·legi i que va facilitar la transacció.

Tot i això, per fer front a les despeses que va suposar no només l’adquisició, sinó també el

condicionament de l’espai, es va haver de demanar un crèdit.

Durant aquesta època es va remodelar el segon pis del Col·legi, amb la construcció de la sala

d’audiovisuals. També es va aconseguir un valuós espai per noves classes mitjançant el sis-

tema de cobrir diverses terrasses.


108

Noves instal·lacions

Comunitat de l’Internat

El 1994, la comunitat de la Residència

de Jesús ja no podia seguir fent-se

càrrec d’un Internat amb unes 130

adolescents i joves. Es va decidir,

doncs, de crear una comunitat que

pogués atendre les noies, formada

per algunes germanes que compagi-

nessin la feina de l’Internat amb la

del col·legi i altres que es dediques-

sin a les noies joves exclusivament.

Aquella comunitat va començar a

funcionar el curs 1994-95, i les germanes Resu Baztán i l’Anna Bertrand, que estaven al

Col·legi, en van formar part.

A partir d’aquell curs, i a causa de l’aplicació de la LOGSE i dels importants canvis culturals

dels 90, el nombre d’internes va començar a minvar, per situar-se en torn les 80 en acabar

la dècada. Aquest canvi es va voler aprofitar per afavorir unes estructures més familiars i

atendre a cada noia de forma més personal.

Canonització d’Enric d’Ossó

La dècada dels noranta, rica en celebracions, en va tenir una de ben sonada. El 1993 el Papa

va canonitzar l’Enric d’Ossó a Madrid, a ple mes de juny, gairebé a final de curs, amb un sol

que queia a plom i una calor infernal. Fins allí va arribar la representació del Col·legi de

Tortosa, per recordar a aquell vinebrà tortosí universal.

El viatge a Madrid, encara que molt alegre, va ser dur. En tornar, per la festa de final de curs,

es va poder celebrar, a casa i en família, el dia del Pare Enric. Aquell 1992-93 va acabar de

la millor manera possible.


109

Homenatge a Sant Enric a la Festa del Col·legi

Centenari del Col·legi i de la mort d’Enric d’Ossó

La fundació del Col·legi de Tortosa, 1895, i la mort d’Enric d’Ossó, el gener del 1896, van ser

dos esdeveniments molt propers en el temps, i que comporten un fort simbolisme. El Col·legi

de Tortosa, probablement el més desitjat pel mossèn, va ser el darrer que va veure obrir les

portes abans de la seva mort. Sempre que es parla de la inauguració del Col·legi, s’associa


110

Homenatge a Sant Enric a la Festa del Col·legi

als fets que van tenir lloc durant aquells mesos i que segurament van conduir a la mort al

sacerdot de Vinebre.

Amb la mateixa barreja de sentiments que el curs 1895-96 es va viure el 1995-96. El cente-

nari del Col·legi era un fet festiu, alegre i que convidava a grans celebracions. El centenari

de la mort del fundador també va fer vibrar la Companyia i tots els que hi tenen relació.

Tanmateix, aquestes commemoracions històriques no van arribar en un moment fàcil per al

centre, ja que l’aplicació de les noves lleis, el descens de la natalitat i els canvis sociopolítics

estaven fent perillar el futur del Col·legi per primera vegada.

Però tocava celebració, el Col·legi feia cent anys, i aquesta es una data molt important, així

que tothom es va preparar per festejar-ho. El centenari es va commemorar amb la ciutat,

amb la comunitat educativa, i amb altres germanes teresianes de Catalunya. L’acte més emo-

tiu, però, va ser la trobada d’ex-alumnes que es va tenir lloc el 20 d’abril del 96. Van arribar

“teresianes” de tot arreu per retrobar-se i compartir els records i experiències del temps de

col·legiales. Els actes van incloure la celebració d’una eucaristia i una taula rodona al pati del

col·legi com a acció de gràcies i com a forma de fer vius els records d’aquella etapa. A la

taula rodona, coordinada per la Cinta Llasat, hi va participar una alumna de cada una de les

dècades: Tere Vericat (anys 40), Carmen Solé (50), Tere Torres (60), Genoveva Cabrera (70),

Verònica Llorca (80) i Anna Barberà (90). Per tots aquests esdeveniments carregats de senti-

ments contraposats, de dolor, d’acció de gràcies i de forta emoció, el curs 95-96 va ser un

dels més intensos que s’han viscut en la darrera història del col·legi teresià.


111

Acte a l’Auditori per commemorar el Centenari de la mort d’Enric d’Ossó. 1996


112

Grup d’exalumnes i professorsen celebrar els 25 anys d’acabar el magisteri

Taula rodona d’antigues alumnes. Centenari del Col·legi a Tortosa

Trobada d’Escola de Pares Teresianes

14. El COL·LEGI EN L’ACTUALITAT

El curs 2004-2005 suposa el 75è aniversari del Col·legi en l’actual edifici i els 110 anys de

presència educativa teresiana a Tortosa. La directora actual és la Gna. Elena de Salas, que va

arribar el curs 2003-2004.

En l’actualitat el centre té 465 alumnes de 0 a 18 anys. Hi treballen 37 professors i 12 perso-

nes encarregades de l’administració i els serveis. A l’edifici hi viu una comunitat de 12 ger-

manes moltes de les quals ajuden en el Col·legi en feines diverses. La superiora és la Gna.

Carmen Martínez.

Aquests anys estan sent una etapa de transició, ja que els canvis en la societat han promo-

gut un seguit de modificacions en l’estructura de l’ensenyament. L’Internat, que ha estat un

dels eixos i motors del Col·legi durant cent anys, ja no sembla necessari com ho era ante-

riorment. Avui gairebé tots els joves de les Terres de l’Ebre tenen a prop un institut on estu-

diar l’ESO sense necessitat de deixar el seu poble ni la seva família. Per això, es va decidir

de tancar la Residència i aquest curs 2004-2005 ha estat el darrer.

Suprimir l’Internat ha suposat la desaparició d’una de les vessants més riques i intenses del

col·legi. A més, com la gran majoria de les alumnes de Batxillerat eren internes, la seva dava-

llada de ha comportat també l’eliminació de l’ensenyament superior. El curs 2004-2005 ha

acabat la darrera promoció de Batxillerat formada en el Col·legi, a l’espera de nous girs de

la història.

Cal adaptar-se als temps, i les noves necessitats apunten a altres camps que s’han de desen-

volupar. El curs 2002-2003 es va obrir la llar d’infants, que incrementa el nombre d’alumnes

cada any.

La commemoració del 75è aniversari del Col·legi ha estat un esdeveniment emotiu i encorat-

jador que ha mogut la família teresiana durant tot el curs. Recorda molt aquell llunyà 1929-

30, en què els alumnes van viure pensant en la inauguració que va tenir lloc al mes de març.

Com en aquella ocasió, les festes no s’han pogut encabir en un sol dia, i s’han anat interca-

lant al llarg de l’any.

Les celebracions es van encetar el 26 de gener, amb l’homenatge a Sant Enric, en un festival

que va comptar amb la col·laboració de molts alumnes del Col·legi. Un moment important

d’aquell dia va ser la conferència de la Gna. Asun Álvarez sobre Enric d’Ossó i Tortosa.

Més endavant, el 2 d’abril, dia de la inspiració de la Companyia, es va celebrar l’Eucaristia

d’acció de gràcies presidida pel Cardenal Ricard Maria Carles i la trobada d’antics alumnes.

Aquell dia es van batejar uns gegantons, de nom Teresa i Enric, que volen ser els nous sím-

bols del Col·legi.

Les festes van continuar el 27 d’abril amb els Jocs Florals i les celebracions de la Mare de Déu

de Montserrat, que el Bisbe de Vic, Roman Casanova, antic capellà del Col.legi, va presidir.


113

Finalment els actes es clouran el 4 de juny amb la Festa de Fi de Curs del Col.legi.

Les circumstàncies actuals, si es repassa una mica la història que hem contat fins ara, no són

extraordinàries. El col·legi ha sofert una evolució tan gran a través del temps, que és gaire-

bé impossible explicar totes les formulacions i reformulacions, obertures de línies i tanca-

ments, tràfecs i trasllats. Ara que s’acaba una etapa, també se n’obre una altra, i volem con-

tinuar, amb la mateixa força i il·lusió dels darrers 110 anys, educant els nens i els joves

segons l’Esperit de Santa Teresa de Jesús, i fent un servei a l’Església i la societat tortosina

d’ara i del futur.


114


115

APÈNDIX

S’adjunten a continuació tres apèndix.

En el primer es troba la llista de les Superiores del Col·legi de Tortosa des de la fundació,

encara que del primer període, 1895-1928, hi ha molt poca informació.

En el segon hi ha una relació de totes les germanes que han estat al col·legi des de la fun-

dació del carrer Montcada. Aquesta llista té voluntat de ser exhaustiva, tan en el nom i el

nombre de les germanes, com en els anys d’estada. És, en canvi, necessàriament incomple-

ta. D’una banda, totes les dades d’abans de la guerra s’obtenen únicament per reconstruc-

ció, sense que hi hagi constància documental de res. D’altra, la revisió dels diaris de després

de la guerra no aclareix algunes dades. Sembla que no totes les germanes estan ressenya-

des, i en algunes es pot trobar la data d’entrada però no la de sortida i a l’inrevés.

En el tercer es fa una relació del personal contractat pel col·legi des de l’any 1939, tant pro-

fessors com personal d’administració i serveis. Elaborar aquesta llista ha estat especialment

dificultós perquè durant anys no se’n duia una relació escrita de forma regular.

Les omissions, en tots els casos, no són fruit de la mala voluntat, sinó de la manca de dades

completes.

APÈNDIX 1: SUPERIORES DE LA COMUNITAT DEL COL·LEGI DE TORTOSA

1895 - Josepa Llatse1902-1905 Maria Folch Molinos

-1928 Irene1928-1932 Rosa Orts González1932-1942 Amelia Arnàbal Larrea1942-1949 Fermina Damborenea Arana1949-1955 Genoveva Vernet1955-1956 María Muñoz Rodrigo1956-1963 M. Jesús Ruiz Jabala1963-1964 Carmen del Valle1964-1970 María Muñoz Rodrigo1970-1973 Clotilde Marchena Mir

1973-1976 Amparo Roig Campos1976-1979 Carmen Gaya Rosich1979-1982 María Zalba Ripa1982-1984 Carmen Fernández Checa1984-1987 Concepción Salvador Liern1987-1990 Encarnación Valerio Conde1990-1994 Carmen Fernández Checa1994-1996 Clotilde Marchena Mir1996-2001 Cristina Martínez Piérola2001-2002 Resurección Baztán Villanueva2002-2003 Secundina Bosch Vallés2003- Carmen Martínez Arcusa


116

APÈNDIX 2: GERMANES QUE HAN ESTAT EN LA COMUNITAT DEL COL·LEGI DE TORTOSA

1. Irene 1 -19292. Adell, Genoveva 1939 - 19413. Aldanondo Labadía, Carmen 1982-1986, 1995-19964. Alfaro Bozalongo, Carmen 1972-19735. Alejandre, Dolores 19646. Algueró Doménech, Pilar 1943-1945 (defunció)7. Alvarez Bosquet, Dolores 1971-19728. Alegret Bau, Amparo 1968-19829. Algueró Domènech, Pilar 1943-1945

10. Altés Escribà, M. Neus 1982-198611. Andérez Labrador, M. Teresa 1970-197212. Andrés Laguna, Victorina 1971-198313. Anguera Vernet, Teresa 1949-195514. Anguiano Gaztelu, Pilar 1994-199715. Antoñanzas Antoñanzas, Francisca 1998-actualitat16. Año García, Trinidad 1952-195517. Añó, Asunción 1945-195218. Aragonés Forés, Montserrat 1958-1965, 1982-200219. Arasa Marcoval, Vicenta 1976-1989 (defunció)20. Armisén Saenz de Cenzano, Pilar 1987-199021. Arnàbal Larrea, Amelia 1932-1933, 1934-194222. Arnal Nebot, Dolores 1990-199523. Arroyo Carcel, Carmen 1984-198524. Arrese Fet, Pilar 1942-1944, 1949-5025. Arzubialde Quemada, María Jesús 1963-1970, 1989-199126. Arzubialde, Anunciación 196127. Azcune Zudupe, Pilar 1970-197228. Badef, Claudine -193329. Barahona, Feliciana 1955-195830. Barceló Castellnou, M. Dolors 1973-197631. Barco Vegas, M. Teresa 1954-32. Barco Vegas, Isabel 1966-196733. Bargalló Corts, Rosa 1994-199534. Barranco Martínez, Encarnación 1972-197435. Barrios Ruberte, Pilar 1971-197336. Bartolomé García, Margarita 1976-197737. Baztán Villanueva, Resurección 1980-1985, 1990-200238. Bel Enguix, Gemma 1995-199839. Belena, Victoria 1943-194740. Beriain Sáenz, Pilar 1942-194541. Bertomeu Llopis, Ángeles 1965-197142. Bertrand Delgado, Ana M. 1993-199443. Betoret, Consuelo 194644. Biezma de la Cruz, M. Luisa 1939-1969 (defunció)45. Bolinches, Genoveva 195646. Bonavida Colomé, Maria Cinta 1989-actualitat47. Bordonada Matute, Elisa 1986-1990, 1996-1999 48. Bosch Vallés, Secundina 2001-200249. Bravo Obregó, Águeda -196150. Brines Lorente, Consuelo 1989-199051. Bultó Bonet, Carmen 1962-197552. Bustingorri Lander, Fermina 1948-1975 (defunció)53. Cañigueral Bretó, Francisca 1961-197654. Castanera Moros, María Victoria 1989-199155. Castillo Castilla, Maria Stella 1939-1946 (defunció)56. Castillón Palacios, M. Pilar 1971-1995 57. Castro, Concepción 1939- 58. Cilleros Francisca 193059. Colomer Grau, Maria 1977-1980 (defunció)60. Corella Varea, Carmen 1973-197661. Cortés Rozada, Consuelo 1953- , 1963-62. Cortijo Frutos, Ana M. 1975-1976, 1981-1982

63. Cristóbal Sáenz, Felisa 1942-195764. Cucurull Puiggròs, Rosa M. 2002-actualitat65. Dalmau Rull, Maria Teresa 1956-66. Damborenea Arana, Fermina 1939-194967. Delgado Mañueco, Elena 196468. Diez Ibañez, Rosario 1963-1982 (defunció)69. Domínguez García, Avelina 1939-1980 (defunció)70. Domínguez Rodríguez, Mercedes 195671. Escrich García, Leonor 1939-194072. Espinet Asensio, M. José 1976-198273. Estévez, Leonor 1946-4774. Falcó Sales, María del Carmen 1967-197175. Fernández, Marina 1955-195876. Fernández Subirats, Montserrat 1972-1976, 2004-actualitat77. Fernández de la Torre, Ángeles 1967-196878. Fernández-Checa Orriols, Carmen 1982-1984, 1990-199479. Ferreres, Josefina 1945-1953, 1958-80. Folch Molinos, Maria 1902-190581. Font Buxó, Elvira 1982-199082. Fuente, Paz de la -193083. Fuentes Adell, Pilar 1975-197984. Galán Solé, Alberta 1982-199385. Galindo de la Riva, M. Teresa 196286. García Álvarez, Gloria 1976-197787. García Bravo, Eusebia 1979-1981 (defunció) 88. García Ordóñez, María 1951-52, 1965-89. García Sanchez, Carmen 1969-197290. García Vaquero, M. Angeles 1941-194491. García de Luxan, María Teresa 1985-198792. Garralda Alonso, M. Antonia 1975-197693. Garrido, Dolores 1953-195494. Gaya Rosich, Carmen 1976-197995. Gil Pascual, Presentación 1944-4796. Gonzalez, Avelina -195597. González Remon, Isabel 1962-1982 (defunció)98. González Sendino, Balbina 1977-198699. Grifo Igual, Isabel 1956-2000

100. Grífols Casas, Magdalena 1977-1993101. Guardiola, Rosa M.102. Guinea, Purificación 1955-103. Gutiérrez Martín, Micaela 1961-1972, 1986-1994104. Gutiérrez Martín, Rosario 1963-1980, 1996-2002105. Herráez Francisco, Fidela 1972-1973106. Herrero Martínez, Concepción 1962-1970 (defunció)107. Hidalgo Madueño, Damiana 1949-1972 (defunció)108. Isla Esteban, Rosa M. de 1980-1982109. Jarre, Maria 1949110. Jaume, Antònia 1944111. Juan Domènech, Amparo 1943-112. Lacheta, Victorina 1942-47113. Lacheta Moriones, Alejandra 1975-1976114. Lafarga Montalbán, Maria 1939- 115. Laveaga Vitoria, Carmen 1968-1978116. Legarraga, Carmen 1952117. Lillo Serra, Ana 1995-96118. Llana García, Celina 1999-actualitat119. Llatse, Josepa 1895-120. Lloret Tormo, Joaquima 1964-1985 (defunció)121. López, M. Teresa 1955-1958 122. López Mínguez, M. del Carmen 1992-1993123. López Mínguez, Eladia 1992-1993124. López Pina, Palmira 1968-1972

125. Lozano Borrezo, Carmen 1976-1978126. Madorrán Bea, Visitación 1951,2127. Mañeru Monserrat, Mercedes 2002- actualitat128. Marchena Mir, Clotilde 1970-1973, 1994-1996129. Marco Moles, Carmen 1962-1969130. Martí Gómez, Ana Matilde 1969-1976, 1979-1980131. Marticorena Goñi, M. Ángeles 1980-1981, 1990-1994132. Martín Arranz, Victoria 1983-1984133. Martín-Albo Ordoño, Ascensión 1972-1982134. Martín-Albo Ordoño, Paula 1975-1976135. Martínez Arcusa, Carmen 2002- actualitat136. Martínez Piérola, Cristina 1996-2001137. Maspons, Rafaela 1953-1954138. Mateo Ortiz de Salazar, Gloria 1979-1985139. Mateos, Santiaga 1948140. Matheu Guimerà, Matilde 1970-1971141. Melchor Moral, Carmen 1988-1989142. Millan, Concepción 1958143. Miralles Ramos, Dolores 1958-2001144. Moneva Sanchez, M. Pilar 1981-1982145. Monroig Pons, Soledad 1959-1979 (defunció)146. Monserrat Blasco, Ana 1986-1990147. Montserrat Pino, Josefa 1985-1986148. Muñoz Rodrigo, María 1955-56,1964-70149. Muñoz, Matilde 1942-1957150. Muro Cristóbal, M. Ángeles 1973-1976151. Noriega, Leonor 1943-1957152. Nunes da Silva, Cándida 1985-1990153. Ochoa Belloso, Paula 1969-1969154. Ortiz Balasch, Montserrat 2000-2004155. Orts González, Rosa 1929-1932156. Osuna, Adelaida -1963157. Pàmies, Dolores 1942158. Parra Barber, Artemina 1965-1994 (defunció)159. Parra Sanz, Maria 1954-1971160. Pardo, Nieves 1958161. Pérez, Angeles 1943162. Pérez Gómez, M. Teresa 1982-1992163. Pérez Rodríguez, Carmen 1967-1969164. Pérez de Camino Palacios, Carmen 1963-64165. Pineda Borrego, Genoveva 1966-1970166. Pinto, Maria -1958167. Pitarch Dolz, Cirila 1940-41168. Pla Valls, M. Cinta 1991-actualitat169. Pons Anton, M. Jesús 1976-1980, 2004-actualitat170. Pons Anton, Montserrat 1990-1995171. Pons Anton, Margarita 1985-1987172. Poquet Pros, M. Victòria 1972-1975, 2002-actualitat173. Poy Martí , Maria 1959174. Pozo, Mercedes del175. Pucinelli Pucinelli, Ivonne 1939-1953176. Pueyo, Julia 1958-177. Puig Zanui, Carmen 1961-1973178. Querol Lor, Concepción 1970-1972179. Quintana Rodríguez, Nieves 1964-1967, 1977-1980180. Real Valdivielso, Ascensión 1966-1968181. Revillas Gil, Adelina 1978-1987182. Riezu Labiano, Ines 1972-73183. Rimada, M. Teresa 1947184. Ríos Llopis, Sara 1999-2003185. Rodés Fosse, M. Carmen 1962-1968186. Rodríguez Bustamante, Aurelia 1955-1969187. Rodríguez Caballero, Julia 1939-1944

188. Rodríguez Lapuente, Rosario 1969-1982189. Rodríguez Lazo, Dalmacia 1978-1985190. Roig Campos, Amparo 1973-1976191. Roig Fibla, M. Luisa 1982-actualitat192. Ros Climent, Teresa 1992-1994193. Rosell Mercader, Trinidad 1970-75, 1987-89194. Roure Viñals, Margarita 2001-2003195. Royo Aznar, Ana 1992-1994196. Royo Calvo, Carmen 1991-1996197. Ruiz Jabala, M. Jesús 1946-1963198. Saez, Benita 1947-1949199. Sainz Ezquerra, Ana María 1943-1951200. Saladié, Concepción 1956-1958201. Salas Murillo, Elena de 1997-1998, 2003-actualitat202. Salvador Liern, Concepción 1984-1987203. San José, Pilar 1955-1956204. Sanchez García, Juana 1973-1975205. Sanfeliu, Concepción206. Sanmartín Cristòfol, M. Jesús 1973-1974207. Santos, Concepción 1942208. Sanchez, Marcelina 1942209. Sanmartín Cristòfol, M. Jesús (N) 1973-1974210. Sanz del Pozo, Benita 1976-1980211. Sanz Hidalgo, Carmela 1981-1988212. Sanz Sanz, Concepción 1958-1974 (defunció)213. Sarrà Moragues, M. Carmen 1941-1975 (defunció)214. Sebastiá Arasa, Maria 1976-1991215. Sendín Pérez, Olegaria 1963-1971216. Sotés González, Elena 1930-1953 (defunció)217. Sotes, Teresa 1949218. Tafalla Panisello, Rosa 1978-1996219. Talarn Fígols, Josefa 1995-actualitat220. Tallada, M. Teresa 1961-221. Tarragó Lafau, Elena 1930-1952 222. Tejada, M. Antonia 1942223. Teso, Carmen del 1956-1959224. Tomás, Manuela 1946225. Torres Vallés, M. Teresa 1994-1995226. Torroja Menéndez, Mercedes 1943-1946227. Unceta Conde, Mercedes 1943-1945228. Urtasun Ayerra, Generosa 1933-1976 (defunció)229. Valerdi Fresán, Dolores 1941-1970 (defunició)230. Valerio Conde, Encarnación 1987-1990231. Valle, Carmen del 1963-1964232. Vallejos Jabala, Asunción 1946-47233. Vallés Roselló, M. Cinta 1982-234. Varona del Campo, Natividad 1940-1941235. Vázquez Caballero, Aurora 1948236. Vega Fuente, Laudelina 1990-91237. Vegas Villarejo, Encarnación 1939-41238. Velasco, Ángeles 1941239. Verdú, Dolores240. Vernet, Genoveva 1949-1955241. Vicente Garcia, Trinidad 1991-1995242. Vidal Calvet, Dalia 1969-243. Vidiella Royo, Teresa 1949-actualitat244. Vilà Salvador, M. Cinta 1980-1985245. Villalba Sánchez, M. Luisa 1976-1977246. Zalba Ripa, Maria 1979-1982


117

APÈNDIX 3: PROFESSORS I PERSONAL SEGLAR D’ADMINISTRACIÓ I SERVEIS

Personal del Centre Inici Fins ActivitatAbarca García, Isabel 09-10-2002 21-03-2004 PrimàriaAbella Cabanes, Carlos 1943-1944 BatxilleratAguirre Zubizarreta, Ma Dolores 01-09-1991 Actualitat EGB – ESOAlarcón Espinal, Ma del Carmen 15-09-1994 Actualitat NetejaAlbiol Cifré, Cristina 03-09-2002 31-08-2004 PreescolarAlemany Gasol, Montserrat 14-11-1994 03-06-1995 BUPAlonso García, Ana Mª 01-09-1973 Actualitat Ed. FísicaAlso Cervià, Montserrat 1988 1989 EGBAltadill Audí, Ma Josefa 22-02-1995 Actualitat NetejaAlumbreros Pantoja, Africa 1974-75 EGB (Sust.)Alumbreros Pantoja, Immaculada 1958 1961 GimnàticaAmela Mampel, Ramon 04-09-1985 Actualitat EGB – ESOAnglès Monroig, Ana 15-09-1982 31-08-1984 BUPAnglès Taus, Ma Luz 08-01-1998 03-04-1998 PrimàriaAngulo Barrio, Gabriela 1942-1943 BatxilleratAntolí Bayarri, Elena 1953 Batxillerat?Argilaga Miralles, Elena 04-09-2001 12-09-2003 BATArias López, Nuria 01-10-1991 30-06-1993 ESOAriño Cedó, Mª Carmen 01-09-1975 Actualitat EGB – ESOArraut Fernández, Harry 16-09-2002 24-01-2003 MonitorBadosa Pascual, Georgina 24-09-2001 31-08-2003 Preesc. / Llar Baeza Sánchez, Mª Azucena 05-02-2002 05-03-2002 Primària (sustit.)Balagué Puigcerver, Núria 08-01-2004 Actualitat ESO – BatBalart Altés, María 10-09-1985 20-12-1985 BUP (Sust.)Ballesteros, Ma Teresa 1961 1964 GimnàsticaBarberá García, Laura 01-09-2004 Actualitat PreescolarBatalla Callau, Juan Carlos 29-10-1985 30-06-1988 BUPBayerri Fábregues, Ma Carmen 16-09-1997 2000? NetejaBel Enguix, Susana 16-09-1997 31-08-1998 BUPBel Guarch, Juan 1945-46 1953-54 BatxilleratBlanch Codorniu, Lidia 01-10-1992 Actualitat ESO – BATBeltrán Amarante, Alberto 09-01-1995 16-06-1995 CuinaBeltrán Torredemer, Montserrat 16-09-1996 31-07-1999 PorteriaBerbet Calatayud, José 1963 Batxillerat?Besalduch Cotillo, Ma del Carmen 20-09-1999 20-12-1999 PoteriaBoix, Ramón 1960 Batxillerat?Boldú Tormo, Beatriz 01-10-1993 30-06-1996 EGB – PrimàriaBoluda Hernández, Elvira 1947 1949 Batxillerat?Boluña Tomás, Inmaculada 1986 1987 EGB - BUPBonfill Curto, Teresa 01-10-1980 Actualitat NetejaCaballero Otildo, Ma Teresa 1959 Batxillerat?Caminero Baubí, David 17-09-1998 30-06- 2000 InformàticaCanalda Forés, Juana 08-07-1991 Actualitat Ajudant CuinaCañado Piñol, Ma José 19-04-1999 20-06-1999 ESOCarceller Casalduch, José (Pbro) 1943-44 BatxilleratCarbó Ventura, Olga 03-09-1988 30-06-90 NetejaCarles Arasa, Ma Palmira 14-09-1992 Actualitat PreescolarCarles Munne, Fernando 10-09-1997 31-08-1998 BUPCarrasco Peláez, Isabel 01-10-1979 20-06-1980 Aux. AnglèsCastell Monfort, Carme 08-01-1986 Actualitat ESO – BATCastell Monfort, Ramon Juan 10-09-1996 Actualitat ESO – BATCastellà Carmona, Ma Roser 13-09-1993 30-06-1996 PreescolarCastellà Espuny, Carlos 03-10-1994 30-06-1997 BUPCastellano Pruñonosa, Josefa 01-09-1999 16-09-1999 ESOCastells Pino, Ma Carmen 02-10-1975 15-12-2005 EGB – PrimàriaCastellví Navarro, Ma Magdalena 18-04-2001 22-06-2001 BAT


118

Castillo Calvet, José Ma 1944-45 1965-66? BATCelma Guasch, Ma Carmen 12-01-1999 Actualitat PorteriaCerveto Ribas, Ricardo 1943-44 1970? DibuixCid Castellà, Victor 28-04-2003 31-08-2003 ESOCid Espuny, Teresa 1953 1962 BatxilleratCiruela Alférez, Ma Pilar 01-09-1988 Actualitat NetejaColomé Martí, Ma Carmen 01-09-1998 Actualitat PrimàriaColomé Segarra, Sandra 03-09-2002 Actualitat Llar d’InfantsCostea García, Benita 19-09-1995 Actualitat CuinaCucó, Rafael 1941-42 BatxilleratCurto Altadill, Neus 02-10-1996 10-02-1999 PrimàriaCurto Pla, Margarita 16-01-2003 11-04-2003 ESOCurto Ros, Ma Dolores 21-10-1986 12-06-1988 ESO/BAT (Sust.)Delshors Coy, Felicia 1949-50 BatxilleratDill, James Leonard 14-09-1998 PrimàriaDoyle, Mary Margaret 22-01-2001 22-06-2001 PrimàriaDoménech David, Conchita 13-05-1991 08-06-1991 NetejaDoménech Forcadell, Julia 25-02-2000 13-06-2000 PrimàriaDomènech Gas, Immaculada 04-09-1996 30-09-1997 Auxiliar administr.Domènech Roig, Miquel 1950 1954 BatxilleratDoménech Vives, Noèlia 05-09-2000 13-07-2001 ESODomingo Lleó, Enriqueta 10-10-1978 31-08-2000 ESO – BATEixarch Queralt, Maria 16-11-2001 30-06-2004 ESO – BATEspuny, Dolores 1961 BatxilleratEsteller Foix, Beatriz 14-03-1989 19-04-1989 EGB (Sust.)Esteve Gálvez, Francisco 1948 1953 BatxilleratEstevez Costa, José Ma 1954 1965-66 BATEstrada Benaiges, Rosa Ma 12-01-2000 30-06-2001 NetejaEstrada Ferrando, Teresa 1961 1965-66 BATFàbregues Fàbregues, Ma Cinta 15-09-1993 Actualitat ESO – BATFavà Ballart, Sílvia 07-09-1994 12-07-1996 Auxiliar administr.Fernández Sánchez C. Ana Ma 25-12-2002 24-06-2003 ESOFernández Torres, M. Ángeles 1968 BatxilleratFerré Farnós, Albert 25-09-2002 Actualitat ESO – BATFerrer Benaiges, Sònia Curs 99/00 Primària (sustit.)Ferreres Escoda, Rufina 01-09-1974 30-06-1978 Ajudant CuinaFlórez Fernández C., Lucia 18-01-2005 Actualitat ESO (sust.)Fonollosa Marine, Ma Cinta 24-04-1990 22-06-1990 (sust.)Forés, Ma Teresa 1956 BatxilleratForés Calvet, Ma Cinta Abril 69 1971-72Fraile Rodríguez, Ma Antonieta 1939-40 BatxilleratGaliana Barceló, Joan Ismael 16-01-2002 11-04-2003 ESO – BATGaliana Llassat, Pablo 09-12-1999 25-09-2002 BATGarcia Amorena, Fernanda 04-10-1993 30-06-1996 BUPGarcia Egea, Manuel 15-09-1999 31-08-2004 BUP – BATGarcia Egea, Ma Teresa 08-01-1990 Actualitat ESO – BATGarcia Fernández, Marina 15-09-1980 30-07-1983 EGBGarcía Martí, Maria 01-10-1974 1977 NetejaGarcia Martínez, Alfredo 1970-71 Fins fi Mag. MagisteriGarcía Sancho, José Vicente 1970-71 Fins fi Mag. MagisteriGarcía Sancho, Manuel 01-01-1975 07-01-1990 BUPGarcía Talarn, Carlos Luis 25-09-2000 31-07-2002 BATGasulla Marti, Miguel 06-09-1986 30-06-1987 BATGiménez Pegueroles, Josefa 23-08-1993 30-06-1995 NetejaGisbert Gisbert, Nuria 01-09-2004 Actualitat AdministracióGispert Bardolet, Emili 04-09-1996 31-08-2000 ESO – BATGonzález Mintagut, Santiago 1970 1977 BatxilleratGrau Gabernet, Sandra 01-09-2002 Actualitat Llar d’InfantsGuasp Beromeu, Consuelo 13-10-1993 24-12-1993 Neteja


119

Gutiérrez Palmero, José Diego 01-09-1991 31-01-1995 CuinaHernáez López, gregorio 1945 1950 BatxilleratHerranz de la Insua, Germán 21-09-1994 30-12-1994 CuinaIbáñez Gisbert, Ma del Carmen 25-10-1993 03-03-1995 BUPIbeas Hermana, Aurora 1944 1953 BatxilleratIniesta Walker, Ruth Margaret 14-09-1998 31-08-2004 PrimàriaJiménez Martínez, Sonia 04-09-2002 21-12-2002 ESOJové Lliveria, Josefa 01-12-1977 30-06-1993 NetejaJuan Flamarique, Ma Pilar 02-12-1996 23-03-1997 PrimàriaLlasat Duart, Ma Cinta 1963-64 1976-77 BATLobato Díaz, Aurora 1946 1950 BatxilleratLópez Pozuelo, Ana Ma 01-05-1997 31-07-1997 InstructoraMaeso Salcedo, Maria 01-10-1991 30-06-1995 Ajudant CuinaMangrané Estupiñà, Francisca 1984-85 1986-87 EGB (Sust.)Mangrané Ribes, Ma Cinta 01-09-1994 Actualitat EGB – PrimàriaMargalef Arce, José Manuel 04-10-1993 22-12-1993 BUPMargalef Pons, Teresa 04-11-1997 20-02-1998 PreescolarMarqués Ariño, Jordi 06-09-2000 2001 ESOMarti López, Ma Jesús 16-09-1974 Actualitat EGB – PrimàriaMarti Tarin, Elena 27-04-1989 30-06-1989Martin Serrat, Julia 16-09-1974 Actualitat EGB – PrimàriaMartínez de la Puente, Adela 1977 1980 EGB - BUPMartínez Tomás, Mª Teresa 01-11-1971 Actualitat EGB – PrimàriaMartorell Rubio, Ma Asunción 01-09-1991 30-06-1994 ESOMasià de Santiago, Ma Clara 03-10-1994 30-06-1996 BUPMaureso Sánchez, Pilar 22-01-2001 31-08-2003 BATMiquel Giner, Xènia 01-09-2004 Actualitat Llar d’InfantsMonclús Mora, Ma Dolores 1969 1070 BatxilleratMonclús Mora, Ma Pilar 1980/ ... /2000 Actualitat E.Física / PorteriaMolina Fabregat, Mª Belén 05-09-2000 31-08-2004 ESO – BATMonforte Sopesén, Carlos 01-12-1991 31-08-1996 EGBMonroig Panisello, Inmaculada Sept. 1977 NetejaMontferrer Vives, Piedad 02-11-1970 05-08-1991 Ajudant de cuinaMontserrat Viscarri, Isabel 01-09-1993 19-09-1993 EGBMorà Llorca, Teresa 1953 BatxilleratMorelló Elies, Enrique 31-01-1994 30-06-1996 BUPMoreso Rué, Ma Cinta 15-09-1976 Actualitat EGB – PrimàriaMur De Diego, Maria 14-09-1998 31-08-2004 ESO – BATMurcia Moreno, Carmen 20-05-2003 Actualitat ESO - BATNavas Giménez, Carmen 25-09-1995 22-12-1995 NetejaOlivé Cid, Mª Cinta 16-09-1974 Actualitat EGB – PrimàriaOmella Lilla, Ma Carmen 08-11-1971Ortí Contel, Rafael 09-09-1985 23-12-1994 EGBOrtiz Cañete, Pilar 15-09-1982 01-09-1984 BUPPallarés, Ma Beatriz 11-01-1999 19-04-1999 PrimàriaPanisello Cabrera, Mª Carmen 16-09-2002 Actualitat MonitoraPanisello Chavarría, José 1967 1977 BatxilleratPascual Puigdevall, Purificación 11-01-1984 10-07-1984 BUPPegueroles Foz, Esther 01-09-2002 17-09-2004 AdministracióPegueroles Pons, Juana 23-08-1993 30-06-1996 NetejaPérez Llorca, Ma Jesús 23-11-1999 Actualitat ESO – BATPérez Parés, Elena 13-01-2003 20-06-2003 ESOPerin Ribera, Ma Remedios 1964-65 1968-69? GimnàsticaPitarch Pech, Angela Ma 03-10-1994 28-06-1996 BUPPla Cid, Mercedes 1957 1970 BatxilleratPla Royo, Ma Nieves 1976 1977 Ed.Física (sust.)Polo Brau, Rosa Ma 13-09-1988 13-06-1990Polo Jaime, Esmeralda 29-09-1999 31-08-2000 BATPons Pujada, Marina 22-10-1990 30-06-1996 Neteja


120

Poy Chavarria, Ma Antonia 02-10-1972 31-08-1973 E.FísicaPrades Pastó, Teresa 1971 1978 Llar i LaborsRamos Llanes, Carmen 1-11-1977 31-08-1993 Sust. EF / EGBRecio Ramos, Maria 23-08-1993 Actualitat NetejaRedorat Sánchez, Carlos 16-09-2004 Actualitat Aula d’acollidaReverter Vilà, Sònia 11-12-1995 Actualitat EGB – PrimàriaRibes Centelles, Ma Cinta 01-09-1982 Actualitat PreescolarRillo Lleixà, Ma Teresa 16-03-1992 Actualitat EGB – ESORodríguez Sanz, Ma Concepción 04-09-1998 31-08-2004 ESO – BATRoé Cid, Teresa 1952-54 1965-66 BATRoig Llambrich, Ma Luisa 06-03-2003 12-06-2003 Vigilant PatiRoig Mestre, Mònica 07-10-1997 21-12-2001 SecretariaRojano González, Belén 01-10-2002 Actualitat NetejaRubio Bort, José Ma (Pbro) 1944-45 BatxilleratRubio Santarrosa, Ma Angeles 01-10-1998 30-06- 2000 NetejaRuedas Buenosvinos, Ma José 01-09-2004 Actualitat BATSalvador Mole, Ma del Carmen 01-09-1987 30-06-1988Sánchez Carpes, Margarita 20-08-1996 15-06-1999 NetejaSancho Fabregat, Agustín 1975 1979 BUPSebastián Lozano, Esperanza 01-09-1997 31-08-1999 EGB – PrimàriaSegarra Boix, Silvia 16-10-1998 31-07-2000 ESO Segarra Martí, Montserrat 03-09-2002 Actualitat Llar d’InfantsSegura Salom, Rosa 26-04-2005 Actualitat Primària (sust.)Sendino García, Julián 1941-42 BatxilleratSol Loriente, Ma Carmen 10-03-1991 24-01-1992 NetejaSolà Castellà, Aurelia Rosario 07-11-1988 30-06-1989 BUPSolé Blanch, Rosana 10-01-2002 Actualitat SecretariaSubirats Tal, Àngel 01-09-1993 Actualitat EGB – PrimàriaTéllez Gallego, Celia Eugenia 10-01-1990 28-02-1990 BUP (sust.)Tena Subirats, Marta 06-09-1991 07-09-1993 ESOTomàs Vera, Marta Pilar 01-10-1991 30-09-1994 Ajudant CuinaTortosa Llatse, Cinta 04-09-1996 Actualitat ESO- EI i EPTremoleda Centelles, Ana M. 1966-67 1969-70 Ens. llar (Hogar)Trullen Llatse, José M. 1950 1954 BatxilleratValldepérez Calbet, Albert 19-11-2001 BAT (sustit.)Vallés Grau, Javier 25-09-2000 30-06-2001 BATValls Ma Cinta 1965 BatxilleratValls Castro, Anna Ma 01-10-1980 Actualitat EGB- ESOValls Montagut, Ana Ma 14-11-1989 22-12-1989 BUP (Sust.)Valls Plana, Josep 1969-70 1982-83 BatxilleratVergé Vergé, Ana 1977 1979 EGBVidal Sans, Montserrat 01-09-2003 Actualitat Llar d’infantsViladrich Mayor, Ma Nieves 01-10-1991 30-06-1994 BUPViña Lleixà, Juana 12-01-2000 31-08-2004 Neteja


121

122

Acte d’apertura. 26 de gener 2005. Homenatge al Pare Enric Fotos: Toni Querol

Eucaristia a la catedral, presidida pel cardenal Ricard ma Carles el dia 2 d’abril

ALBÚM DEL 75È ANIVERSARI

123

Acte d’apertura.



124

Festa commemorativa. 2 d’abril de 2005. Bateig dels gegants

ofrena a laMare de Déu

de Montserrat.27 d’abril de 2005

125


126


Eucaristia Mare de Déu de Montserrat

Jocs florals

127


Trobada d’antics alumnes i professors. 2 d’abril de 2005

128


records d’una vida · 2005-09-03 · records d’una vida • col·legi teresiÀ-tortosa 4...

Documents