Xavi Llenas

En quin moment vas veure que el 5 de 8 era possible? Aina: El 2012 vam començar a veure que, després d’una temporada estranya, el 2011 començàvem a recuperar la confiança en els castells de 8. Després d’un cúmul d’a-quest castells i uns 5 de 7 que mostraven molta solvència, vam començar a pensar en el 5 de 8 de cara al Roser. Aquell intent ens va fer creure que era un castell possible i així fins arribar a la temporada 2014, bones proves. Xavi: Quan l’any 2004 vam descarregar la primera tripleta se’ns va fer evident que podíem avançar un pas més i aquest pas era la catedral. L’any 2005 vam començar a treballar el 5 de 8 des del principi de temporada. Per la Festa Major vam tornar a descarregar la tripleta, la qual cosa ens va donar un plus de confiança en tots els sentits. Suposo que la suma de les dues coses, el treball que ja dúiem i la fe en nosaltres ma-teixos, ens va posar en situació de dur-lo a plaça. L’intent del 3 de 9 no ens va permetre provar-lo aquell any. El vam provar l’any a sobre, el 2006, on les condici-ons, sobretot psicològiques, ja no eren les mateixes. Quines característiques tenia aquell 5 de 8? Aina: Aquell 5 es basava bàsicament en un 3 solvent i amb una torre amb castellers experts i que tenien certa soltura en castells de 8. Xavi: Si agafem com a referència els que hem fet aquest dos darrers anys, tant els que assajàvem el 2005 com el que vam dur a plaça el 2006 eren més pesats sobretot pels pisos alts. Però teníem gent de tronc en posicions clau que segurament estava en el seu moment òptim d’experiència i de forma física. Fèiem un 3 de 8 molt sòlid que aguantava bé els recolza-ments i estiraments excessius de la torre, que per altra ban-da, estava formada per xicots també amb bastant de nivell tècnic i experiència. Els poms de dalt, però, començaven ha estar passadets de pes i això es va notar bastant, l’any que el vam intentar. També vull destacar que en les proves de peu, tot i la difi-cultat que té aquest castell per l’encaix de les dues estruc-tures, vam aconseguir fer-ne de bastant bones. Recordo, per exemple, el 5 de 8 fins a dosos del 2005. La catedral és especial perquè... Aina: És una estructura que requereix un potencial de gent a tots els nivells, canalla petita, àgil i solvent, tronc amb recursos, i una pinya molt forta. Pocs castells dins el nos-tre nivell requereixen tants recursos de qualitat com el 5 de 8. Estèticament és una estructura molt bella. Xavi: El 5 té la bellesa dels castells estructurats. És a dir,

que el fas encaixant dues estructures, amb la dificultat i complexitat que això comporta. Quan el fas de 8, saps que estàs a l’avantsala dels castells de 9 i això t’il·lusiona molt. Fins i tot, hi ha colles de 9 que no sempre el poden fer. Fer-lo o senzillament tenir possibilitats reals de dur-lo a plaça, és demostrar que la colla ja té cert potencial per plantejar-se coses molt grans. Com van ser els primers assajos del 3 de 9 amb folre? Aina: Divertits, utòpics, així va començar la broma, feia molt que la colla no assajava aquest castell i més de la majoria de la colla no l’havia provat mai; gran feina de l’equip de pinyes i crosses que va tenir paciència per anar explicant com ho havíem de fer. A poc a poc, vam anar pujant més gent allà dalt gràcies sobretot a un peu sacrifi-cat i amb moltes ganes d’empènyer. La millor prova, do-sos al 3 de 8 folre. Xavi: A banda dels castells assolits per primer cop, que evidentment és el que més t’omple com a casteller, recor-do amb molta satisfacció el dia que vam fer la primera gran prova del 3 de 9. Com pots recordar i pensar, va ser amb l’ajuda d’una altra colla, els Minyons de l’Arboç, i no pas a Cal Noi-Noi, sinó al seu local. Hi vam posar el nucli i el primer cordó de mans del folre i el vam pujar fins a quints, crec que no hi cabia res més. Se m’escapa un somriure cada cop que penso en tan inexperts que érem i la destresa amb què ho vam fer. Era un moment amb una càrrega de moral molt gran, ideal per afrontar aquest repte i més de la manera que se’ns va presentar. L’objectiu de la temporada de tornar a fer la tripleta l’havíem assolit per la festa major, les proves del 5 anaven prou bé i feia tant que somiàvem amb el 9, que encara que no fos un castell plantejat per aquell any no vam poder resistir de tastar-lo. Jo ho comparo una mica amb el que ha passat aquest any amb el 4 de 9, amb la important diferència, és clar, que a aquell 3 de 9 no li vam poder fer l’aleta. Recordo que vam tenir la sort de trobar de seguida l’en-caix del nucli del folre. Els segons es quedaven bastant bé al seu lloc i el tronc tenia cert marge d’alleugeriment, amb terços que aviat es van trobar còmodes sobre el folre. Tot va ser molt ràpid. Posar aquest castell a punt en dos mesos i dur-lo a plaça, amb possibilitats reals, no hagués estat viable sense certs avantatges previs. A plaça ens va faltar, però, aquell punt de sort que cal quan proves per primera vegada un castell com aquell. Com van ser els primers assajos del 3 de 9 amb folre?

RECORDS A L’ALTELL

2012 vs 2016

* Família * 3d9f * 4d9f Sergi

2

Aina: Divertits, utòpics, així va començar la broma, feia molt que la colla no assajava aquest castell i més de la majoria de la colla no l’havia provat mai; gran feina de l’equip de pinyes i crosses que va tenir paciència per anar explicant com ho havíem de fer. A poc a poc, vam anar pujant més gent allà dalt gràcies sobretot a un peu sacrifi-cat i amb moltes ganes d’empènyer. La millor prova, do-sos al 3 de 8 folre. Xavi: A banda dels castells assolits per primer cop, que evidentment és el que més t’omple com a casteller, recor-do amb molta satisfacció el dia que vam fer la primera gran prova del 3 de 9. Com pots recordar i pensar, va ser amb l’ajuda d’una altra colla, els Minyons de l’Arboç, i no pas a Cal Noi-Noi, sinó al seu local. Hi vam posar el nucli i el primer cordó de mans del folre i el vam pujar fins a quints, crec que no hi cabia res més. Se m’escapa un somriure cada cop que penso en tan inexperts que érem i la destresa amb què ho vam fer. Era un moment amb una càrrega de moral molt gran, ideal per afrontar aquest repte i més de la manera que se’ns va presentar. L’objectiu de la temporada de tornar a fer la tripleta l’havíem assolit per la festa major, les proves del 5 anaven prou bé i feia tant que somiàvem amb el 9, que encara que no fos un castell plantejat per aquell any no vam poder resistir de tastar-lo. Jo ho comparo una mica amb el que ha passat aquest any amb el 4 de 9, amb la important diferència, és clar, que a aquell 3 de 9 no li vam poder fer l’aleta. Recordo que vam tenir la sort de trobar de seguida l’en-caix del nucli del folre. Els segons es quedaven bastant bé al seu lloc i el tronc tenia cert marge d’alleugeriment, amb terços que aviat es van trobar còmodes sobre el folre. Tot va ser molt ràpid. Posar aquest castell a punt en dos mesos i dur-lo a plaça, amb possibilitats reals, no hagués estat viable sense certs avantatges previs. A plaça ens va faltar, però, aquell punt de sort que cal quan proves per primera vegada un castell com aquell. De qui o quina colla vas agafar referències pel folre del 3 de 9? Aina: De totes, vam estar mirant molts vídeos i vam anar mirant l’estil que més ens convenia. Vam visitar assajos dels Xiquets de Tarragona, i vam rebre la visita de mem-bres d’aquesta colla i de la Vella i de Sants, que també ens van donar la seva visió. Tot ens va ajudar… Crec que a dia d’avui, però, encara no tenim clar el nostre estil, l’hem de seguir buscant. Xavi: Aquesta és una pregunta que et respondria com Déu

mana el Joan Amat, que era el cap de pinyes en aquell moment. Jo recordo haver anat a Mataró amb el Joan i el Manel de Sant Pere, que era el cap de crosses, a parlar amb els Capgrossos, que en aquell moment estaven en una línia molt ascendent i que, com ara, treballaven molt bé els folres. Evidentment segur que també vam recollir experiències dels Verds, la proximitat és la proximitat. I també dels Castellers de Barcelona, que ens van ajudar molt amb les primeres torres de 8 i amb els quals sempre hi ha hagut bona relació. El 3 de 9 amb folre és especial per mi perquè... Aina: Crec que és el somni col·lectiu més gran que tení-em, la barrera mental de canviar de número i el cúmul per la feina prèvia ben feta. Xavi: És especial sobretot pel cognom, el 9. Com a casteller, quan agafes els volums de “Món Caste-ller” i veus aquelles fotos antigues, fetes a més la majoria a Vilafranca, saps que un dia vols fer allò. Ara també els fan de 10, però les colles grans durant molt de temps ho han estat perquè feien el 3 i el 4 de 9. I qui no vol ser gran? D’alguna manera , fer castells de 9 és completar-se com a casteller, sobretot pel significat que tenen en la història dels castells. Si a més hi afegeixes la bellesa i la dificultat del 3, doncs rodó. Què recordes, que t’emocioni, del primer 3 de 9 amb folre que vas portar a plaça com a cap de colla? Aina: El primer va quedar en intent. Per mi el significatiu va ser el primer carregat del 29 d’agost del 2015, en sentir la plaça BRAMAR d’emoció. Ho recordo ara i encara se’m posa la pell de gallina. Xavi: Només va quedar en intent i per tant em quedo més amb la il·lusió que hi va haver als assajos previs, però també guardo bon record de l’expectació a la plaça i el moment d’arrancar les gralles. Quina és la clau per a tu, per a ser colla de 9? Aina: Gent, feina i molts, molts castells de 8, no donar-se mai per vençuts i tenir certa fe. Xavi: Suposo que n’hi ha moltes, de claus, i més en una colla com la nostra amb escassos recursos. Al 2005 la clau va ser trobar-nos en un moment de molta fe pròpia que va coincidir amb un altre d’alt nivell tècnic i

* Amistat * Pd6 * Pd7f Siscu

Xavi Llenas

RECORDS A L’ALTELL

2012 vs 2016

3

físic. Segurament una cosa va portar l’altra. Ara diria, potser, que les claus han estat el mètode de treball, tant tècnic com psicològic, i la bona feina amb la canalla, que ha permès un progressiu alleugeriment dels troncs, cosa molt important pels castells amb folre. Per mi, el gran mèrit de l’Aina i el seu equip tècnic ha estat saber mantenir el pols del repte fins assolir-lo. Quin dels dos castells t’agrada més i per què? Aina: El 2 de 8 amb folre. M’agrada el que hem aconseguit amb aquest castell, la solvència de l’estructura i la fragilitat. Es-tèticament em sembla preciós. Xavi: El 3 de 9, sobretot pel que he comentat abans del cognom de 9. No crec que em desempallegui mai del tot de la felicitat que em va provocar carregar el primer. Però bé, tots sabem el que costa fer aquests dos castells i el que signifiquen per als Xicots. Si d’aquí a uns anys tornessis a ser cap de colla dels Xicots, quin castell t’agradaria plantejar-te? Aina: Si la trajectòria segueix en aquesta dinàmica i això va acompanyat d’una injecció de gent molt gran… segurament la torre de 9 amb folre i manilles. Xavi: Bé, depèn de la situació en què es trobi la colla. En un moment com l’actual, fer la tripleta màgica seria el primer que buscaria, acompanyada d’un gran pilar. Vaig gaudir molt l’any passat amb el pilars de 6 que vam descarregar, i amb el de 7

* Gran família * 4d9f * 2d9fm Jaime

Xavi Llenas

RECORDS A L’ALTELL

2012 vs 2016

4

Enric Pagès

Un any diferent per a un any especial. Enguany ha estat un any memorable en tots els sentits. Les activitats socials de la colla dels Xicots han estat inquietes i productives, però han quedat en segon pla gràcies a la “gran actuació castellera” que s’ha aconseguit en el transcurs de tot l’any. De tota manera, no es pot desmerèixer tot allò que una bona quantitat de voluntaris i voluntàries castellers han fet perquè les activitats de la colla hagin estat un èxit, tant a nivell intern com extern. Les activitats han hagut de renovar-se per adaptar-se al nous temps i a les noves generacions. Un exemple clar ha estat l’Aniversari del Local de la Colla. Per dates es qüestionava l’èxit de la nostra festa, però la sort de tenir diferents sensibilitats i pensaments a la colla va fer possible trobar una alternativa que va donar un giravolt a la festa: la celebració del VERMUT ELECTRÒNIC. Un canvi que ens va permetre oferir a la colla, i a Vila-franca, una altra forma d’acompanyar-nos en les nostres celebracions i que fa créixer el nostre fons d’activitats. Una celebració que va mantenir el nostre estil de festa per la canalla, però millorant-la amb els jocs d’aigua; una idea genial per un any extraordinàriament calorós.

Una altra mostra de les nostres capacitats com a entitat social ha estat aconseguir que la festa de Martirs’ Street no desaparegués. Per problemes organitzatius dels seus membres, enguany perillava la seva celebració, però Martirs és Martirs i la colla va lluitar per salvar-la. Colze amb colze amb els antics organitzadors de la festa es va aconseguir una de les millors festes de Martirs que es recorda: més de 300 comensals al sopar que es va fer després de la diada de castells, una diada plena de públic que esperava ser testimoni d’un dels grans reptes dels Xicots d’enguany: fer castells de vuit en solitari a Vilafranca, fora de les diades oficials. Un repte assolit Cum Laude i que ja donava a entendre que els Xicots al 2016 anaven a per totes. Cal agrair la presència d’una petita representació dels Castellers de Barcelona que, com ha de ser, es van fer seva la festa i van col·laborar junta-ment amb els voluntaris dels Xicots i dels veïns perquè tothom pogués arrodonir la festa amb el sopar de carrer i la ballaruca final.

* Família * 4d9f * 3d10fm Roger

ACTIVITATS

Un món inquiet

5

Els darrers dos anys la social dels Xicots ha promogut la col·laboració entre entitats de Vilafranca per fer créixer el teixit cultural i social de Vilafranca amb dues activitats con-cretes: l’Homenatge a les heroïnes anònimes i la Recuperació del mercat de bestiar d’època del Firal. En la primera, enguany es va homenatjar la Sra. Josefa Parera Rovirosa. Infermera durant la Guerra Civil en el bàndol derrotat i que després patí la repressió del franquisme, filla de pare sindicalista i, ja en els nostres temps, fundadora de la Fundació Montse Junyent. En aquest acte vam tenir la sort de comptar amb les entintats d’Amnistia Internacional i Amics del camps de Mathausen, camps d’extermini nazi. A totes dues entitats els nostres sincers agraïments. La segona, el Bestiar del Firal, ha tingut un nou impuls per part de molts propietaris de cavalls i bestiar que ha de permetre la seva continuïtat i enfortiment com un altre punt de referència a Vilafranca. Enguany s’ha intentat apor-tar més ambient d’època al portar una mostra d’artesans d’oficis com el ferrer i els liquadors de cava de saüc. La festa va acabar amb un dinar de germanor amb més de 100 col·laboradors, molts d’ells els Xicots i Xicotes que ho fan possible a cada activitat celebrada. Aquesta dinàmica de col·laboració va permetre que els Xicots poguessin celebrar el seu merescut guardó de cam-

pió del Concurs a la plaça de la Vila. Una col·laboració amb la Colla de Castellers de Vilafranca que va permetre utilitzar les seves infraestructures per celebrar el segon VERMUT ELECTRÒNIC de la colla i poder oferir el guar-dó al poble de Vilafranca. I per acabar, la Gran Festa de la Diada del Roser. Una festa on, un cop més, la Colla va donar la imatge d’hospita-litat i gran nivell de castells. La gestió de 350 sopars pels castellers participants a la diada no va ser tasca fàcil. Però, com ja és habitual, els xicots i xicotes que van col·laborar amb la social van demostrar que es pot fer. Uns col·laboradors molt especials perquè van aportar un últim esforç tot i el cansament arrossegat després de la diada. Va ser tot un èxit: gràcies! Gràcies a tots ells i als que durant la temporada han dedicat hores i més hores de feina perquè la colla continuï te-nint un plus social que permeti fer-la créixer.

* Sorprenent * 3d9f * 4d9f

Marc

* Collonuda * 4d8 * 4d9f

Sara

Enric Pagès

ACTIVITATS

Un món inquiet

6

Cristian Abad

El 6 de juny del 2012 entrava per primer cop amb quatre amics a Cal Noi-Noi, per disposar-me a provar què era això dels castells. Me'n recordo que el Manolillo ens va rebre molt amablement, ens va dir que coneixeríem a molta gent i ens ho passarí-em de puta mare. Seguidament em van deixar una faixa i la Tamara, cap de canalla en aquell moment, em va dir que em posés a les barres perquè els nens i nenes po-guessin aprendre a pujar. Des de llavors pertanyo en el que és la meva família. Sóc d'aquelles persones que no m'agrada que em regalin res, i és per això que esti-mo tant aquesta colla, ja que tot el que hem aconseguit ha sigut gràcies a tota la gent que hem estat dia rere dia al local d'assaig preparant totes aquelles construccions que al dia d'avui s'han fet realitat. Dels moments més especials per mi és quan arriba la Festa Major i camino pels car-rers de la vila amb la camisa vermella i el cap ben alt. Des del 29 d'agost del 2015 a Vilafranca hi ha dues colles de 9 i el volum de gent que ha entrat ha sigut increïble, mai hagués imaginat que aquella petita família en la qual vaig entrar jo, s'hagi con-vertit en el que som ara, una colla que no tenim por de res i amb ganes de superar-nos. Quan miro els vídeos dels moments més màgics que he viscut amb la colla, és ine-vitable que se'm posi la pell de gallina, encara recordo aquell 29 d'agost del 2014, quan vam descarregar la primera torre de 8 amb folre després de 7 anys. Per mi era la primera, i fins al moment, el castell en el qual vaig plorar com si no l'haguéssim fet mai, però per a nosaltres amb la gent que érem, tenia gust de gamma extra. Més de cinquanta cops m'he mirat el vídeo del primer 3 de 9 amb folre carregat per la colla, on els Xicots de Vilafranca donàvem un pas de gegant sent la quinzena co-lla de 9 en el món casteller. Recordo el crit de la plaça més castellera quan la nostra enxaneta, la Txell, va carregar el nostre primer castell de 9. Enguany l'hem descar-regat i hi hem sumat el 4 de 9 amb folre carregat i el 5 de 8 descarregat a la Diada del Roser. Aquesta colla m'ha donat els millors moments que he tingut en els últims quatre anys, i quan estàs en un lloc on la gent t'estima, t'aprecia, està orgullosa de tu, on la gent creu en tu, t'anima, t'estima, et fa sentir de la seva família... saps que formar part d'aquesta colla és el millor que et pot passar a la vida. Per acabar i no molt menys important vull donar les gràcies als petits de la casa. L'any 2013 vaig entrar a l'equip de canalla, vaig estar-hi fins l'any passat i és una de les experiències més boniques que m'han passat des que sóc membre dels Xicots. Fer el que més t'agrada i compartir-ho amb els més petits de la casa és únic. Vius en primera persona tot allò que senten quan pugen a un castell i fan d'aquesta colla, una de les més grans que hi ha. Gràcies a tots i totes pels moments que m'heu donat (els que hi són i els que no) i gràcies per estimar-me com sóc. 1982 neix l'escut que porto al cor, vermell és el seu color.. XICOTS DE VILA-FRANCA!!

* Actitud * td8f * Pd7f Galetes

7

TANQUEM TEMPORADA

8