A través dels edificis RECONSTRUÏM ROMA

Gemma i Soukaina

1. El fòrum

1.1 Temples

1.2 Basílica

1.3 Cúria

1.4 Arcs de Triomf

1.5 Columnes

1.6 Marcat de Trajà

1.7 Mausoleus (August)

1.8 Ara pacis

ÍNDEX

1.9 Altres

1.9.1 Tribunes (rostres)

2. El circ màxim

3. L’amfiteatre (Coliseu)

4. El teatre (teatre de Marcel)

5. Les termes (termes de Dioclecià i de Caracal·la)

ÍNDEX

El fòrum romà era l'escenari de la via pública pels romans

Era un lloc de caràcter popular. Es celebraven tota mena d’activitats que tenien a veure

amb la comunitat. Des de les primeres hores del matí fins al capvespre, el

fòrum tenia una gran activitat. Estava format pels edificis públics més importants: Els

Temples dels Déus, La Cúria, La Basílica.

EL FORUM

Era el lloc on es posa en manifest l'esperit religiós, entre els molts que n’hi havia podem trobar un dedicat a la Triada Capitolina (Zeus, Juno i Minerva), tot i això els altres estaven dedicats a altres divinitats importants (Àrtemis, Apol·lo, Venus). Els cultes religiosos es celebraven a les portes del temple. Els temples acostumaven a ser de planta rectangular, com els grecs, tot i això els romans van oferir una variació, la qual contava amb una planta circular.

1.1 TEMPLES

1. EL FORUM

EL FORUM

TEMPLE DE SATURN1. TEMPLE DE SATURN

És un monument dedicat a Saturn que s'erigeix en l'extrem occidental del Fòrum Romà . Representa els fonaments més antics conservats a la zona, construït entre 501 i 498 a. C. Algunes fonts ho atribueixen al rei Lucio Tarquini el Superb i altres a Lucio Furio, si bé aquesta última dedicació podria correspondre a una reconstrucció feta després de l'incendi per part dels gals (principis del segle IV a. C. ).

1. TEMPLE DE VENUS I ROMA

Se situa a l'extrem oriental del Fòrum Romà, prop del Coliseu. Era un dels temples més grans de Roma i estava dedicat a les deïtats Venus i Roma. Va ser construït per l'emperador romà Adrià, que va començar la seva construcció l'any 121. Va ser inaugurat catorze anys més tard, el 135, però no va ser acabat totalment fins a l'any 141 per Antoní Pius

1. TEMPLE DE VESTA

Està situat al sud de la Via Sacra , davant de la Regia . És un dels temples més antics de Roma . En aquest temple es custodiava sempre encès el foc sagrat en honor de la deessa Vesta . Vesta és coneguda com la protectora de Roma, deessa del Foc i de la Llar. El culte a la deessa Vesta va ser creat per Numa Pompili, segon rei de Roma 

1. TEMPLE DE PÀNTEON

És un dels edificis de l'antiga Roma més ben conservats, construït originàriament com a temple dedicat a tots els déus o més aviat a les set divinitats planetàries (el Sol, la Lluna, Venus, Saturn, Júpiter, Mercuri i Mart).

1. TEMPLE D’ANTONI PIUS

1.2 LA BASÍLICA

Era el lloc on es reunien els tribunals de justícia o on es discutia sobre negocis. Era de grans dimensions, cobert amb pòrtics, i constituït de tres naus, de les quals la central era la més gran. Més tard d’un cop el cristianisme es va proclamar com a única religió, l'església va convertir la basílica en un lloc on retre culte religiós

1. EL FORUM

1. BASÍLICA DE MAGENCI

Estava situada al fòrum de Roma. Era un dels edificis romans més importants destinat a l'administració de justícia, i als tractes comercials. La seva forma i la seva planta van ser copiades a l'era cristiana per construir les primeres esglésies. Tenia una planta de tres naus, una central i dos laterals.

1. BASÍLICA DE ÉMILA

 Avui dia només el pla i alguns elements reconstruïts es poden veure.

1. BASÍLICA JÚLIA

Tanca pel costat sud el Fòrum Romà, limita a l'oest amb el Vicus Iugarius separant-la del temple de Saturn i l'est amb el Vicus Tuscus que la separa del temple dels Dioscurs .Va ser començada a construir per Juli Cèsar al 54 a. C., de qui va prendre el nom sobre l'espai abans ocupat per la Basílica Sempronia, erigida en 169 a. C. per Tiberio Sempronio Graco, pare dels tribuns de la plebs Tiberi i Cayo, qui per edificar hauria enderrocat la casa d'Escipión l'Africà i algunes botigues

1. EL FORUM

1.3 CÚRIA

Era l’edifici on tenien lloc las assemblees civils, especialment les del senat local. Las assemblees curials van conservar una sèrie de funcions: Els actes formals, El fet de rebre juraments de fidelitat per part dels consols i dictadors.

1.4 Arcs de Triomf•És un monument típic de l'arquitectura romana en forma d'arc que originàriament commemorava el triomf en alguna batalla•Els més antics són del segle I de la nostra era, i es troben a Itàlia. •Normalment constituïen l'entrada monumental a les ciutats. •Acostumen a tenir un arc, i alguns arriben als tres.

1. EL FORUM

1. ARC DE TIT

És un arc de triomf, situat en el punt més elevat de la Via Sacra, just al sud-oest del Fòrum a Roma. Va ser construït poc després de la mort de l'emperador Tit L'obra recorda la repressió de l'alçament jueu a Palestina i l'ocupació de Jerusalem sota el regnat d’en Titus i de son pare Vespasià

1. ARC DE SEPTIMI SEVER

Va ser erigit en el 203 dC per glorificar les victòries militars de l'emperador Septimi Sever i els seus fills Geta i Caracal sobre els Parts . 

1. ARC DE CONSTANTÍ

 Fou dedicat pel Senat per commemorar la victòria de l'emperador romà Constantí contra Maxencia la batalla del Pont Milvi (28 d'octubre del 312) i inaugurat oficialment el 315 (pels decennalia) o el 325 dC (vicennalia).

1.5 Columnes

1. EL FORUM

Éren monuments construïts en commemoració d’alguna empresa bèl·lica.

1. COLUMNA DE MARC AURELI

 És un monument de la ciutat de Roma que fou construït entre el 176 i el 192 per celebrar, possiblement després de la seva mort, les victòries de l'emperador romà Marc Aureli (161 - 180) contra els pobles germànics dels marcomans, elssàrmates i els quades que es trobaven al nord del curs mitjà del Danubi durant les Guerres Marcomanes.

1. COLUMNA DE TRAJÀ

És un monument commemoratiu erigit a Roma per ordre de l'emperador Trajà. Es troba al Fòrum de Trajà, a prop del mont Quirinal, al nord del Fòrum Romà. Acabada l'any114, és una columna de 30 metres d'altura (38 m si hi incloem el pedestal sobre el qual reposa) recorreguda per un baix relleu en espiral que commemora les victòries de Trajà davant els dacis.

1.6 Marcat de Trajà:

Són un gran complex de ruïnes de la ciutat de Roma, situat a la Via dei Fori Imperiali, al costat oposat al Colosseu.

Les tabernae:•És trobaven sota els porxos del forum.•N’hi havia de molts tipus.•Forum holitorium especialitzats en la venda de llegums.•Forum psicatorium Especialitzats en la venda de peix

1. EL FORUM

1.7 Mausoleus (August)

El mausoleu d'August és un imponent monument funerari del segle I aC, de planta circular, situat a Roma.

1. EL FORUM

1.8 Ara pacis:

L'Ara Pacis es va erigir al Camp de Mart entre el 13 i el 9 aC És un altar per a sacrificis dedicat a la deessa de la Pau. Commemora les victòries de l'emperador August a Hispània i Gàl·lia, que marquen el començament de la Pax Romana: un període de pau com mai abans havia conegut la ciutat.

1. EL FORUM

Al circ tenien lloc les apassionants curses de cavalls, les quals de seguida van convertir-se en l’espectacle preferit dels romans. Els espectadors feien apostes molt altres i molts d’ells quedaven arruïnats

2. EL CIRC

Introducció

- La planta d’un circ romà era rectangular i allargada

- La pista estava dividida per un mur baix i llarg, anomenat spina, situat al mig. Damunt de la spina solia haver-hi obeliscos, estàtues de divinitats i set ous grossos, o set dofins, que assenyalaven les set voltes que calia fer en cada cursa. A cada extrem de la spina hi havia les metae, pilars que assenyalaven el punt on havien de girar els carros. Al davant d’una de les metae es trobaven les cotxeres, anomenades carceres, on els carros esperaven el moment de sortir.

2. EL CIRC

ESTRUCTURA D’UN CIRC PER

SABER-NE

MÉS...El circ més gran era el Circ Màxim de Roma, ubicat als peus del Palatí, amb unes dimensions de 600x200 metres i una capacitat per a 225. 000 espectadors

- L’espectacle que es feia al circ eren les curses de carros tirats per cavalls. L’espectacle anava precedit d’una pompa que era presidida per un magistrat, conduït en el seu carro. El seguien una munió de ciutadans agrupats per classe: sacerdots, atletes, aurigues...

- Els aurigues (conductors dels carros), amb un fuet a la mà dreta es disposaven a ser els primers de fer les set voltes a l’entorn de la spina.

- Hi havia quatre equips que es distingien per colors. Cada auriga sortia a la pista amb una túnica del color del seu equip. Els espectadors donaven suport a un dels quatre equips

2. EL CIRC

ESPECTACLES QUE ES PODIEN VEURE EN UN CIRC

PER SABER-NE

MÉS...En les curses de carros hi participaven bigues (carros amb un tir de dos cavalls), trigues (carros amb un tir de tres cavalls) i quadrigues (carros amb un tir de quatre cavalls)

Fou el principal circ romà on es feien els espectacles, principalment carreres de carros o de cavalls, combats de boxa i altres.

Tenia forma rodona amb seients a tot el tombant. En queden actualment un mínims restes i el seu aspecte es pot suposar pel millor conservat Circ de Caracal·la a la via Àpia. Els seients es deien gradus, sedilla, o subscllici, separades del fons pel pòdium i dividits longitudinalment praecinctiones, i diagonalment per cunei, amb voinitoria annexes. A la part superior de la cavea, es trobava el pulvinar o lloc de les autoritats (després l'emperador) a la part millor del circ.

2. EL CIRC

CIRC MÁXIM

L’amfiteatre era un edifici típicament romà, on es duien a terme, entre altres espectacles, les lluites de gladiadors, que acabaven quasi sempre amb la mort d’un dels participals. Els romans presenciaven aquests combats sanguinaris amb un plaer inhumà, i els amfiteatre solien omplir-se totalment.

3. L’AMFITEATRE

ESTRUCTURA D’UN EMFITEATRE

3. L’AMFITEATRE

Un amfiteatre era n edifici el·líptic, l'estructura fa pensar en la unió de dos teatres. - Harena era l’espai on es feien els espectacles. El seu nom fa referència al material

que el cobria i que s’hi tirava per absorbir la sang. Al voltant, hi havia una reixa metàl·lica que protegia el públic.

- La cavea era l’espai on estava situat el públic. Començava a uns quatre metres de la pista, damunt d’un pòdium o una plataforma. La cavea es podia dividir en sectors (maeniana) mitjançant passadissos. S’accedia a cada sector per unes escales que portaven a l’interior de l’amfiteatre mitjançant unes portes anomenades vomitoria.

- El soterrani, subterraneus, sota l’arena, era el lloc on es guardaven els decorats, també hi havia les gàbies dels animals i el material necessari per als espectacles.

ESTRUCTURA D’UN EMFITEATRE

3. L’AMFITEATRE

- Els amfiteatres eren edificis descoberts. Es podien cobri amb un tendal.

PER SABER-NE MÉS...El primer amfiteatre es va construir a Roma l’any 29 aC. Colosseu o Amfiteatre Flavi, contruït per l’emperador Vespasià i inaugurat l’any 80 per Tir. Tenia unes dimensions de 188 per 156 metres, i una capacitat aproximada d’uns 45.000 espectadors. En dimensions, el segueix l’amfiteatre d’el-Djem (Tunísia). A l’occident de l’Imperi són coneguts els amfiteatres de Nimes i Arles, tots dos força ben conservats. A la península Ibèrica tingueren amfiteatres Mèrida, Itàlica i Segòbriga. A Catalunya tenim un amfiteatre a Tarragona.

ESPECTACLS QUE ES PODIEN VEURE EN UN AMFITEATRE

3. L’AMFITEATRE

- Les lluites de gladiadors Eren l’espectacle preferit dels romans. Els gladiadors es reclutaven bàsicament entre els presoners de guerra, però també podien ser criminals condemnats a mort, esclaus joves seduïts per la fama de l’espectacle, en feien la seva professió. Cal tenir en compte que els gladiadors que vencien esdevenien personatges d’una categoria semblant a la que avui tenen certs jugadors de futbol.

ESPECTACLS QUE ES PODIEN VEURE EN UN AMFITEATRE

3. L’AMFITEATRE

- Els gladiadors pertanyien a quatre categories diferents, segons les armes amb què competissin i el tipus d’indumentària que portessin: 1. Els samnita, el gal i el traci duien casc,

cuirassa, escut, espasa i punyal. Tal com es pot deduir pel seu nom, cada un anava armat i vestit igual que els soldats dels diversos pobles derrotats pels romans

2. El reciari lluitava sense casc i sense cuirassa, armat només amb un trident, un punyal i una carca.

3. El mirmillo lluitava armat d’escut i espasa i duia un casc gal.

4. L’essedarius lluitava muntat en un carro.

5. L’eques lluitava muntat a cavall.

SABIES QUE...?Hi havia dones gladiadores, encara que

molt poques, com les anomenades Amazona i Aquíl·lia, que apareixen en un relleu del segle I o

II dC, actualment al British.

ESPECTACLS QUE ES PODIEN VEURE EN UN AMFITEATRE

3. L’AMFITEATRE

- Les venacions combats en què intervenien animals. Al principi, s’oferien com a preludi dels combats de gladiadors, però més endavant van constituir un espectacle autònom.

- Aquest espectacle tenia diferents modalitats Exhibició de feres exòtiques

Lluites de feres

Enfrontament d’homes contra feres.

Homes llançats a les feres

Els cristians van ser-ne les principals víctimes

Exemple: l’emperador Claudi va oferir una naumàquia al llac Fucino, en el qual van intervenir prop de 20.000

persones

- Als amfiteatres també organitzaven naumàquies, reproduccions d’històriques batalles navals. Solien inundar l’amfiteatre, però també es podien fer en llacs naturals o artificials.

- L’organització d’una naumàquia era complicada i molt costosa, per aquest motiu, aquest tipus d’espectacle va desaparèixer molt ràpid.

- Per acabar, un espectacle ben curiós i que no deixava de ser tant o més cruent que els altres eren les

representacions de drames mitològics, en què els actors morien o patien, de manera real, el càstig que rebien els protagonistes del mite representat.

3. L’AMFITEATRE

ESPECTACLS QUE ES PODIEN VEURE EN UN AMFITEATRE

Les representacions de tragèdia, comèdia i altres peces dramàtiques mai no van tenir una gran popularitat a Roma. Al començament, eren simplement imitacions d’obres estrangeres, sobretot del teatre grec.

4. EL TEATRE

SABES QUE...?

Les primeres representacions teatrals que tingueren lloc a Roma es feien a l’aire lliure, en escenaris provisionals que es podien

desmuntar. Els espectadors estaven drets durant tota l’actuació. Més endavant es van construir teatres movibles. Finalment, el 145 aC es

va construir el primer teatre de fusta i el 55 aC Pompeu va edificar un teatre de pedra.

- Nom: Amfiteatre Flavi o Colosseu- Autor: desconegut- Cronologia: 72-80 dC, sota el regnat de Vespasià, Tit i Domicià- Materials constructius: morter cobert de maó, revestit de

marbre, tova i pedra.- Sistema constructiu: arquitravat i voltat.- Dimensions: 187m. D’alçada per 155 de diàmetre i perímetre

de 525 m. - Ubicació: Vall del Colosseu, a Roma.- Estil: Romà imperial- Funció: Lloc d’espectacles violents i per l’esbarjo públic.

3. L’AMFITEATRE

EL COLOSSEU

- Va ser situat al costat de la casa de Neró, sobre un llac dessecat.

- Va rebre aquest nom de Colosseu, perquè estava al costat de l’estatua colossal de Neró.

- És un enorme edifici ovalat de 187 m de llargària i 155 d’amplada, i de 48 m d’alçada, amb un perímetre de la el·líptica de 524 m.

3. L’AMFITEATRE

EL COLOSSEU

- L’amfiteatre era un doble teatre, o teatre per dues bandes. - Era un edifici destinat a espectacles, celebracions

multitudinàries i jocs violents. - Format per una càvea envoltant una arena oval on es

celebraven els espectacles. - Lluites de gladiadors o munera, caceres o ventiones, batalles

navals o naumàquies.

3. L’AMFITEATRE

EL COLOSSEU

- L’edifici s’aixeca sobre un podi. Consta de quatre plantes, les tres primeres formades per una successió de 80 arcs de mig punt amb columnes adossades que suporten uns entaulaments decoratius.

- A cada pis correspon un ordre arquitectònic diferent, així al primer pis hi trobem l’ordre dòric-toscà, al segon hi trobem l’ordre jónic i al tercer l’ordre corinti.

- El quart pis, va ser contruit més tard, i és decorat amb lesenes (faixes verticals estretes) o pilastres amb capitells corintis i finestres rectangulars petites. Tenia els màstils que sostenen el tendal (velarium) que protegia als espectadors del sol i la pluja.

3. L’AMFITEATRE

EL COLOSSEU

3. L’AMFITEATRE

EL COLOSSEU

3. L’AMFITEATRE

EL COLISSEU

ESTRUCTURA I LES PARTS DEL TEATRE

4. EL TEATRE

1. La CÀVEA (graderia), que podia descansar sobre la falda d’una muntanya o sobre un sistema de voltes de formigó i galeries. Les grades eren semicirculars i escalonades. Els espectadors hi seien en funció de la seva categoria social: les primeres grades eren reservades als senadors; les següents, a l’estament dels cavallers, i la resta, al poble.

2. S’hi entrava pels VOMITORIA, que donaven unes escales radials, les quals separaven les graderia en sectors verticals.

3. Els BALTEIS, uns passadissos circular, dividien les grades en tres sectors horitzontals.

ESTRUCTURA I LES PARTS DEL TEATRE

4. EL TEATRE

4. L’ORCHESTRA era la zona semicircular que hi havia al peu de la graderia. Estava reservada als senadors. 5. SCAENA era d’una majestuositat destacable. Constava de diferents sectors.

5.1 El proscaenium era una plataforma rectangular i allargada on actuaven els actors. Es trobava sobre una plataforma elevada (pulpitum) i quedava tancat per una paret (frons scaenae), que feia de decorat fix.

5.2 El postscaenium era el lloc on els actors es vestien i es desvestien

5.3 El subscaenium, situat sota l’escenari, era el lloc on es guardava la maquinària.

4. EL TEATRE

Estructura d’un teatre romà

ESTRUCTURA I LES PARTS DEL TEATRE

4. EL TEATRE

- Com que els teatres eren edificis descoberts, els dies que plovia o que feia molta calor podien cobrir-se amb un tendal, que tapava tot l’edifici.- Tenien molt bona qualitat acústica- Pel que fa el tipus de representacions escèniques, podem parlar

bàsicament de tragèdia, comèdia, el min (un dels espectacles preferits), pantomima (un personatge feia tots els papers) i el drama satíric.

PER SABER-NE MÉS...

ESTRUCTURA I LES PARTS DEL TEATRE

4. EL TEATRE

- Els romans utilitzaven el teló de manera diferent de com s’utilitza actualment, ja que baixava quan començava la representació i pujava quan s’acabava

CURIOSITAT

EL TEATRE DE MARCEL

4. EL TEATRE

l Teatre de Marcel és un teatre edificat a l'antiga Roma, conservat parcialment. Va ser promogut per Juli Cèsar i acabat per August entre els anys 13-11 aC. Va ser dedicat a Mar Claudi Marcel, en un acte de pietat, atès que aquest príncep va morir prematurament. Es calcula que la càvea, de 129,80 metres, podia acollir entre 15.000 i 20.000 espectadors; convertint-se en el segon teatre amb més capacitat de Roma, després del de Pompeu. El teatre de Marcel, tal com el veient actualment, és fruit d'una restauració i liberalització de postissos duta a terme entre 1926 i 1932.

CURIOSITAT

EL TEATRE DE MARCEL

4. EL TEATRE

Les termes eren un dels centres més importants de les ciutats romanes. Eren grans edificis construïts per a la higiene dels ciutadans i per fer esport. No obstant, eren centres de vida social, un lloc de reunió i tertúlia.

5. LES TERMES

A prop de l’entrada hi havia el vestidor.

A continuació, hi havia una sala de pas (tepidarium) amb una temperatura t`bia que preparava els banyistes per el canvi de temperatura de les dues sales restants:

5. LES TERMES

FRIGIDARIUM: La sala per al bany fred

CALDARIUM: La sala per al bany calent

Hi havia també una sala per a massatges anomenada unctorium.

Adossats a les termes es podien trobar locals, popinae, on es venien begudes i menjar.

CURIOSITAT Es podia regular la temperatura amb una obertura que hi havia al sostre, que podia obrir-se i tacar-se a voluntat de cada banyista

A prop del caldari hi havia una habitació més petita, el laconicum o sudatorium, amb altes temperatures fer fer suar el cos.

LES TERMES DE CARACAL·LA

5. LES TERMES

- Les Termes de Caracal·la es van convertit en uns dels banys més luxosos de tot Roma, i el seu tampany només va ser superat per les termes de Dioclecià. Tot i així, les seves ruïnes són les més grans que es conserven actualment.

- L’edifici ha estat construït en cinc anys. Constaven d’un gran recinte, de més de 400 metres d'ample entre les abscisses , i una estructura central on es trobaven les termes. Al voltant hi havia un ampli jardí.

- Les habitacions de les termes eren simètriques, seguint el model habitual de la Roma imperial. Als costats hi havia dos entrades que portaven als vestuaris o apodyteria, amb un passadís central que condueix a dos habitacions.

- El terra estava decorat amb mosaics.- El caldarium tenia una enorme sala circular coberta amb una

cúpula, de la que es conserven caris pilars de subjecció. Les parets eren escalfades a través de tubs de terracota. Des del caldarium es passava al tepidarium.

LES TERMES DE DIOCLACIÀ

5. LES TERMES

- En l’any 298 d.C es van encarregar els treballs per un gran

balneari. Van ser acabades al 305 d.C, - L'estructura de les termes eren similars a les Termes de

Caracal·la, construïdes un segle abans, amb una casi la meitat de capacitat. Es van construir amb rajoles, revistades de marbre en el interior i de mosaics. Una part de les termes s’han conservat gràcies a que varies zones d’elles van ser reutilitzades com base per esglésies i altres construccions.

- Les termes estaven orientades al sud-oest per que l’energia del sol pogués escalfar el caldarium sense afectar el frigidari.

LES TERMES DE DIOCLASSIÀ

5. LES TERMES

L'església de San Bernardo alle Terme va

ser construïda dins d’una de les sales circulars de

les termes.

Basílica de Santa Maria degli Angeli e dei Martiri,

construïda en el tepidarium de les termes.

FI