organització familiar i edificis

77
Organització familiar Organització familiar a l’antiga Roma a l’antiga Roma

Upload: ramon-boixader

Post on 05-Jul-2015

1.701 views

Category:

Travel


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Organització Familiar I Edificis

Organització familiar Organització familiar a l’antiga Romaa l’antiga Roma

Page 2: Organització Familiar I Edificis

La família romana (definició)La família romana (definició)

allò que aixopluga la casa familiar (allò que aixopluga la casa familiar (domusdomus)) els pares (els pares (parentesparentes))

un home lliure casat (un home lliure casat (vir, maritusvir, maritus) amb una ) amb una esposa legítima (esposa legítima (uxoruxor))

els fills (els fills (liberiliberi))

els esclaus i tots els béns mobles i immobles els esclaus i tots els béns mobles i immobles de la casa que forma part del patrimoni familiar.de la casa que forma part del patrimoni familiar.

Page 3: Organització Familiar I Edificis

La família romana (La família romana (gentesgentes))

Tots els membres de la gens (Tots els membres de la gens (gentilesgentiles) ) compartien:compartien: un culte religiós propi i comú (un culte religiós propi i comú (sacra gentiliciasacra gentilicia))

una sepultura comuna (una sepultura comuna (tumulum gentiliciumtumulum gentilicium))

un nom comú (un nom comú (nomen gentiliciumnomen gentilicium))

Page 4: Organització Familiar I Edificis

La família romana La família romana (pater familias)(pater familias)

Rei d’aquest petit grup domèstic: tenia un poder Rei d’aquest petit grup domèstic: tenia un poder absolut sobre el grup:absolut sobre el grup: patria potestaspatria potestas:: sobre els fillssobre els fills

dominica potestasdominica potestas: sobre els esclaus: sobre els esclaus

potestas maritalispotestas maritalis: sobre l’esposa: sobre l’esposa

mancipiummancipium: sobre les altres persones lliures: sobre les altres persones lliures

ius patronatusius patronatus: autoritat sobre clients i lliberts: autoritat sobre clients i lliberts

dominiumdominium: sobre els béns de la casa: sobre els béns de la casa

Page 5: Organització Familiar I Edificis

El paper de la donaEl paper de la dona La dona lliure romana romania sempre sota el control i La dona lliure romana romania sempre sota el control i l’autoritat d’un home (quan era una nena, del pare; l’autoritat d’un home (quan era una nena, del pare; en arribar a dona, del pare o del marit; i si no tenia en arribar a dona, del pare o del marit; i si no tenia pare ni marit, d’un tutor) pare ni marit, d’un tutor)

no podia posseir patrimonino podia posseir patrimoni

no podia dedicar-se a oficis considerats exclusivament no podia dedicar-se a oficis considerats exclusivament masculinsmasculins

no podia participar en la carrera política i només podia no podia participar en la carrera política i només podia ser sacerdotessa de la deessa Vesta.ser sacerdotessa de la deessa Vesta.

Page 6: Organització Familiar I Edificis

El matrimoniEl matrimoni Els romans es casaven per tenir fills, no per Els romans es casaven per tenir fills, no per tenir donatenir dona

Perquè els fills fossin legítims (Perquè els fills fossin legítims (liberiliberi) el ) el matrimoni havia de ser legítim (matrimoni havia de ser legítim (iustae nuptiaeiustae nuptiae): ): per això calia complir uns requisits determinats:per això calia complir uns requisits determinats:14 anys per als nois i als 12 per a les noies14 anys per als nois i als 12 per a les noies

Consentiment de les parts: o dels contraents o dels Consentiment de les parts: o dels contraents o dels pares de família respectiuspares de família respectius

Capacitat jurídica: havien de ser persones lliures Capacitat jurídica: havien de ser persones lliures amb dret de ciutadaniaamb dret de ciutadania

Page 7: Organització Familiar I Edificis

El matrimoniEl matrimoni El casament (El casament (nuptiaenuptiae) anava precedit de les ) anava precedit de les esposalles (esposalles (sponsaliasponsalia). ).

Unions no lícites:Unions no lícites:Matrimoni sine conubioMatrimoni sine conubio: quan un contraent no tenia drets : quan un contraent no tenia drets matrimonials. Els seus fills eren bastards (matrimonials. Els seus fills eren bastards (spuriispurii))

Concubinat (Concubinat (concubinatusconcubinatus): entre dues persones lliures ): entre dues persones lliures que no volien o no podien casar-seque no volien o no podien casar-se

Contuberni (Contuberni (contuberniumcontubernium) entre esclaus o entre persones ) entre esclaus o entre persones lliures i esclaus. Calia el consentiment de l’amo. Els fills lliures i esclaus. Calia el consentiment de l’amo. Els fills eren esclaus de naixement (eren esclaus de naixement (vernaevernae))

Page 8: Organització Familiar I Edificis

Dissolució del matrimoniDissolució del matrimoni En qualsevol moment de la vida matrimonial la parella En qualsevol moment de la vida matrimonial la parella es podia divorciar. es podia divorciar.

El divorci podia decidir-se de comú acord (El divorci podia decidir-se de comú acord (communi communi consensuconsensu) o bé per iniciativa de qualsevol de les ) o bé per iniciativa de qualsevol de les dues parts (dues parts (repudiumrepudium) en què n’hi havia prou amb ) en què n’hi havia prou amb una notificació per escrit o verbal davant de testimonis. una notificació per escrit o verbal davant de testimonis.

La dona se n’anava de casa, però els fills continuaven La dona se n’anava de casa, però els fills continuaven pertanyent a la família del pare i es quedaven amb ellpertanyent a la família del pare i es quedaven amb ell

Page 9: Organització Familiar I Edificis

El nom dels ciutadansEl nom dels ciutadans

Tria nominaTria nomina praenomenpraenomen

nomennomen

cognomencognomen

Caius Iulius CaesarMarcus Tullius Cicero

Page 10: Organització Familiar I Edificis

PraenomenPraenomen

Era el nom personal, el que l’identificava com a individu. Era el nom personal, el que l’identificava com a individu. N’hi havia molt pocs i sempre s’escrivien abreujatsN’hi havia molt pocs i sempre s’escrivien abreujats

Aulus (A.)Aulus (A.) Marcus (M.)Marcus (M.)

Appius (Ap)Appius (Ap) Numerius (N.)Numerius (N.)

Caius (C.)Caius (C.) Publius (P.)Publius (P.)

Cnaeus (Cn)Cnaeus (Cn) Quintus (Q.)Quintus (Q.)

Decimus (D.)Decimus (D.) Servius (Ser.)Servius (Ser.)

Kaeso (K.)Kaeso (K.) Sextus (Sex.)Sextus (Sex.)

Lucius (L.)Lucius (L.) Spurius (S. / Sp.)Spurius (S. / Sp.)

Mamercus (Mam.)Mamercus (Mam.) Titus (T.)Titus (T.)

Manius (M.)Manius (M.) Tiberius (Ti.)Tiberius (Ti.)

Page 11: Organització Familiar I Edificis

NomenNomen

Era el nom gentilici, comú a tots els membres d’una Era el nom gentilici, comú a tots els membres d’una mateixa gens. mateixa gens.

Com que de fet es tractava morfològicament d’adjectius, Com que de fet es tractava morfològicament d’adjectius, solien acabar amb el sufix -ius: Aemilius, Claudius, solien acabar amb el sufix -ius: Aemilius, Claudius,

Cornelius, Fabius, Iulius, Sergius, Sempronius, Cornelius, Fabius, Iulius, Sergius, Sempronius, Terentius, TulliusTerentius, Tullius

Page 12: Organització Familiar I Edificis

CognomenCognomen

Era el cognom. Era el cognom. Originàriament individual, corresponia a un sobrenom, sovint Originàriament individual, corresponia a un sobrenom, sovint referit al lloc d’origen (Collatinus, Coriolanus...) o a un tret referit al lloc d’origen (Collatinus, Coriolanus...) o a un tret físic (Barbatus, Crassus...) o de caràcter (Laelius, físic (Barbatus, Crassus...) o de caràcter (Laelius,

Lepidus...). Lepidus...).

Ben aviat, però, va esdevenir hereditari i va servir per Ben aviat, però, va esdevenir hereditari i va servir per diferenciar les diverses branques (famílies) d’una gens: diferenciar les diverses branques (famílies) d’una gens: Cornelius Cethegus, Cornelius Scipio, Cornelius Lentulus...Cornelius Cethegus, Cornelius Scipio, Cornelius Lentulus...

Page 13: Organització Familiar I Edificis

Vida quotidiana: el temps Vida quotidiana: el temps

La jornada es dividia en 12 hores de dia i de 12 hores de La jornada es dividia en 12 hores de dia i de 12 hores de nit. nit.

Les hores es començaven a comptar des de la sortida del Les hores es començaven a comptar des de la sortida del sol: hora prima, hora secunda, hora tertia... avaluaven el sol: hora prima, hora secunda, hora tertia... avaluaven el temps d’una forma aproximada, dient simplement ante temps d’una forma aproximada, dient simplement ante meridiem (abans del migdia), post meridiem (després del meridiem (abans del migdia), post meridiem (després del migdia).migdia).

Page 14: Organització Familiar I Edificis

Vida quotidiana el temps Vida quotidiana el temps

2 classes de rellotges, els de sol i els d’aigua. 2 classes de rellotges, els de sol i els d’aigua. Els de sol consistien en una vareta clavada a una taula dividida en Els de sol consistien en una vareta clavada a una taula dividida en sectorssectors

La clepsydra o rellotge d’aigua tenia la forma d’un vas en què el La clepsydra o rellotge d’aigua tenia la forma d’un vas en què el nivell d’aigua assenyalava l’horanivell d’aigua assenyalava l’hora

Generalment els romans es llevaven a l’hora prima (a les 5 Generalment els romans es llevaven a l’hora prima (a les 5 a l’estiu i a les 7 a l’hivern). Tant els rics com els pobres a l’estiu i a les 7 a l’hivern). Tant els rics com els pobres miraven d’aprofitar al màxim la llum del dia.miraven d’aprofitar al màxim la llum del dia.

Page 15: Organització Familiar I Edificis

Vida quotidiana: el matíVida quotidiana: el matí

L’esmorzar (ientaculum), consistia en pa i formatge o L’esmorzar (ientaculum), consistia en pa i formatge o simplement aiguasimplement aigua

La seva jornada de treball solia acabar a l’hora septima La seva jornada de treball solia acabar a l’hora septima (cap al migdia)(cap al migdia)

Els rics començaven el dia amb la recepció de clientsEls rics començaven el dia amb la recepció de clients

Al matí gran part de ciutadans romans acudien al fòrum: a Al matí gran part de ciutadans romans acudien al fòrum: a les basíliques es reunien els grans comerciants, els botiguers les basíliques es reunien els grans comerciants, els botiguers oferien llurs mercaderies a crits. En general, les tardes eren oferien llurs mercaderies a crits. En general, les tardes eren lliures i es dedicaven a lleure i diversions.lliures i es dedicaven a lleure i diversions.

Page 16: Organització Familiar I Edificis

Vida quotidiana: el migdiaVida quotidiana: el migdia

Al migdia tenia lloc el prandium, dinar fet a base de Al migdia tenia lloc el prandium, dinar fet a base de queviures freds, fruita i una mica de vi. Després del queviures freds, fruita i una mica de vi. Després del prandium es feia migdiada (meridiatio) fins a l’hora octava.prandium es feia migdiada (meridiatio) fins a l’hora octava.

Després de la migdiada començava el lleure.Després de la migdiada començava el lleure. Una gran multitud passava la tarda al fòrum. Cada nou dies els Una gran multitud passava la tarda al fòrum. Cada nou dies els romans feien un bany complet: els rics a casa seva, els pobres als romans feien un bany complet: els rics a casa seva, els pobres als banys o termes públiques. banys o termes públiques.

Page 17: Organització Familiar I Edificis

Vida quotidiana: el vespreVida quotidiana: el vespre

Després del bany venia el sopar, que era el menjar més Després del bany venia el sopar, que era el menjar més fort del dia. Constava de tres parts: fort del dia. Constava de tres parts: el gustus o entremès, el gustus o entremès,

la cena o sopar i la cena o sopar i

la secunda mensa o postres.la secunda mensa o postres.

Page 18: Organització Familiar I Edificis

Vida quotidiana: EL MENJARVida quotidiana: EL MENJAR

GVSTATICIVM (Entremesos)GVSTATICIVM (Entremesos) Posem en un plat ous, alcaparres, olives, Posem en un plat ous, alcaparres, olives,

dàtils, festucs, fruites seques i alguna petita dàtils, festucs, fruites seques i alguna petita llesca untada de GARVM o de MORETVM llesca untada de GARVM o de MORETVM (pastís de formatge i all) o d’EPITYRVM (pastís de formatge i all) o d’EPITYRVM (paté d’olives triturades)(paté d’olives triturades)

Page 19: Organització Familiar I Edificis
Page 20: Organització Familiar I Edificis

Vida quotidiana: EL MENJARVida quotidiana: EL MENJAR

FABAM VITELLIANAM (puré de faves)FABAM VITELLIANAM (puré de faves) Coure les faves en aigua salada amb porro, julivert i Coure les faves en aigua salada amb porro, julivert i

flors de malva. Hi afegirem pebrot, fonoll i GARVM. flors de malva. Hi afegirem pebrot, fonoll i GARVM. Quan estigui fet ho triturem fins fer-ne un puré i ho Quan estigui fet ho triturem fins fer-ne un puré i ho servirem amb un rajolí d’oli. servirem amb un rajolí d’oli.

El nom li ve per ser un dels plats preferits de El nom li ve per ser un dels plats preferits de l’emperador Vitel·lil’emperador Vitel·li

Page 21: Organització Familiar I Edificis
Page 22: Organització Familiar I Edificis

Vida quotidiana: EL MENJARVida quotidiana: EL MENJAR

PERNA EX MUSTEIS (pernil amb pastissets)PERNA EX MUSTEIS (pernil amb pastissets)

Courem el pernil al forn cobert de mel. El Courem el pernil al forn cobert de mel. El servirem al damunt d’uns pastissets mullats servirem al damunt d’uns pastissets mullats amb la salsa de la cocció. Servirem amb amb la salsa de la cocció. Servirem amb figuesfigues

Page 23: Organització Familiar I Edificis
Page 24: Organització Familiar I Edificis

Vida quotidiana: EL MENJARVida quotidiana: EL MENJAR

POLYPVS (pop)POLYPVS (pop)

Bullir el pop amb laserpicium (una espècia) i Bullir el pop amb laserpicium (una espècia) i ceba. ceba.

Després tallar molt fi i servir amb pebre i Després tallar molt fi i servir amb pebre i garumgarum

Page 25: Organització Familiar I Edificis
Page 26: Organització Familiar I Edificis

Vida quotidiana: EL MENJARVida quotidiana: EL MENJAR

HAEDVM PARTICVM (cabrit a l’estil part)HAEDVM PARTICVM (cabrit a l’estil part)

Posar al forn el cabrit untat amb oli d’olivaPosar al forn el cabrit untat amb oli d’oliva

Fer una picada amb pere, ceba, garum, prunes de Fer una picada amb pere, ceba, garum, prunes de Damasc, laserpicium i oli. Damasc, laserpicium i oli.

Bullir la barreja amb vi i afegir-ho al cabritBullir la barreja amb vi i afegir-ho al cabrit

Servir-ho amb vinagreServir-ho amb vinagre

Page 27: Organització Familiar I Edificis
Page 28: Organització Familiar I Edificis

Vida quotidiana: POSTRESVida quotidiana: POSTRES

ENCYTVM (espirals dolços de formatge)ENCYTVM (espirals dolços de formatge) Barrejar formatge i farina a parts igualsBarrejar formatge i farina a parts iguals Amb un embut es reparteix la massa sobre llard Amb un embut es reparteix la massa sobre llard

bullint en forma d’espiralbullint en forma d’espiral Cobrir-ho amb mel i deixar refredarCobrir-ho amb mel i deixar refredar Servir-ho amb mel o MVLSVM (vi blanc amb Servir-ho amb mel o MVLSVM (vi blanc amb

mel)mel)

Page 29: Organització Familiar I Edificis
Page 30: Organització Familiar I Edificis

Vida quotidiana: POSTRESVida quotidiana: POSTRES

TYROPATINAM (natilles)TYROPATINAM (natilles)

Se servien amb pebreSe servien amb pebre

Page 31: Organització Familiar I Edificis
Page 32: Organització Familiar I Edificis

La domusLa domus

Planta rectangular i d’un sol pis. Planta rectangular i d’un sol pis.

Una sola cambra anomenada Una sola cambra anomenada atriumatrium

Al sostre hi havia una obertura o compluviumAl sostre hi havia una obertura o compluvium

Una cisterna anomenada impluvium, on es recollia l’aigua de Una cisterna anomenada impluvium, on es recollia l’aigua de la pluja. la pluja.

A l’atrium es trobava també el fogó o focus, que feia de A l’atrium es trobava també el fogó o focus, que feia de llar, i, al seu costat, un altar (lararium) amb la imatge dels llar, i, al seu costat, un altar (lararium) amb la imatge dels déus Lares, protectors de la família.déus Lares, protectors de la família.

Page 33: Organització Familiar I Edificis

La domusLa domus

Al voltant de l’atri, s’hi van disposar una mena de camarots Al voltant de l’atri, s’hi van disposar una mena de camarots per dormir anomenats cubiculumper dormir anomenats cubiculum

En la part posterior de la casa es localitzava un petit jardí o En la part posterior de la casa es localitzava un petit jardí o hortushortus

A banda i banda hi podia haver les tabernae, cambres A banda i banda hi podia haver les tabernae, cambres destinades a botiguesdestinades a botigues

Per últim, el Per últim, el perystilumperystilum, jardí interior envoltat per un pòrtic , jardí interior envoltat per un pòrtic recolzat sobre columnes.recolzat sobre columnes.

Page 34: Organització Familiar I Edificis

La domusLa domus

Amb els avenços de la civilització els romans van començar Amb els avenços de la civilització els romans van començar a reservar cambres per a menjadors (triclinium, la cuina a reservar cambres per a menjadors (triclinium, la cuina (culina), el bany (balneum) i la biblioteca.(culina), el bany (balneum) i la biblioteca.

Les Les insulaeinsulae (blocs de pisos)podien arribar a tenir fins a tres (blocs de pisos)podien arribar a tenir fins a tres o quatre pisos i eren estretes, incòmodes i perilloseso quatre pisos i eren estretes, incòmodes i perilloses

Quan els romans tingueren les necessitats d’allunyar-se de la Quan els romans tingueren les necessitats d’allunyar-se de la vida urbana i anar a viure al camp, van començar a habitar vida urbana i anar a viure al camp, van començar a habitar en grans masies anomenades villae.en grans masies anomenades villae.

Page 35: Organització Familiar I Edificis

La domus romanaLa domus romana

Page 37: Organització Familiar I Edificis
Page 38: Organització Familiar I Edificis
Page 39: Organització Familiar I Edificis
Page 40: Organització Familiar I Edificis

Fòrum i edificis per a espectaclesFòrum i edificis per a espectacles

El El fòrumfòrum

El El teatreteatre

L’amfiteatreL’amfiteatre

El El circcirc

Les termesLes termes

Page 41: Organització Familiar I Edificis

El fòrumEl fòrum

El fòrum constituïa el centre urbanístic d’una ciutat, al bell El fòrum constituïa el centre urbanístic d’una ciutat, al bell mig del cardo (carrer vertical) i el decumanus (carrer mig del cardo (carrer vertical) i el decumanus (carrer horitzontal) (pla hipodàmic). horitzontal) (pla hipodàmic).

Al fòrum s’hi portava a terme laAl fòrum s’hi portava a terme la Vida políticaVida política

Vida comercialVida comercial

Vida religiosaVida religiosa

Page 42: Organització Familiar I Edificis

El fòrum: vida políticaEl fòrum: vida política

La vida política de Roma es centra en la curia, seu del La vida política de Roma es centra en la curia, seu del Senat. Senat.

El comitium, lloc de reunió del poble, s’estén davant la El comitium, lloc de reunió del poble, s’estén davant la cúria. Estava envoltat per la tribuna, des d’on els oradors cúria. Estava envoltat per la tribuna, des d’on els oradors arengaven el poble reunit en assembleaarengaven el poble reunit en assemblea

Page 43: Organització Familiar I Edificis
Page 44: Organització Familiar I Edificis

El fòrum: vida comercialEl fòrum: vida comercial

Era també un lloc de comerç i les botigues (tabernae) Era també un lloc de comerç i les botigues (tabernae) l’envoltaven de nord a sud.l’envoltaven de nord a sud.

Cató, l’any 184 aC, va construir la primera basílica, lloc Cató, l’any 184 aC, va construir la primera basílica, lloc destinat al comerç i a reunions. L’edifici era un gran destinat al comerç i a reunions. L’edifici era un gran recinte cobert i sostingut per un rengle central de recinte cobert i sostingut per un rengle central de columnes i per columnates lateralscolumnes i per columnates laterals

Page 45: Organització Familiar I Edificis

El fòrum: vida religiosaEl fòrum: vida religiosa

El fòrum era dominat pel temple de la religiositat El fòrum era dominat pel temple de la religiositat primordial de cada ciutat. A Roma, hi trobem, com a primordial de cada ciutat. A Roma, hi trobem, com a temple principal, el de Juli Cèsartemple principal, el de Juli Cèsar

Durant la república es van aixecar els temples de Saturn Durant la república es van aixecar els temples de Saturn i de Càstor i Pòlux, així com la casa de les Vestalsi de Càstor i Pòlux, així com la casa de les Vestals

Page 46: Organització Familiar I Edificis
Page 47: Organització Familiar I Edificis
Page 48: Organització Familiar I Edificis

El teatreEl teatre

Si bé a Roma s’hi van fer representacions teatrals des del Si bé a Roma s’hi van fer representacions teatrals des del segle III aC, aquestes es feien en estrades de fusta que es segle III aC, aquestes es feien en estrades de fusta que es desmuntaven quan acabava la representació. desmuntaven quan acabava la representació.

El primer teatre de pedra el va construir Pompeu l’any 55 El primer teatre de pedra el va construir Pompeu l’any 55 aC. Feia uns seixanta metres de diàmetre i tenia una aC. Feia uns seixanta metres de diàmetre i tenia una capacitat per a quaranta mil espectadors amb vint-i-set mil capacitat per a quaranta mil espectadors amb vint-i-set mil seients. seients.

Page 49: Organització Familiar I Edificis

El teatre: partsEl teatre: parts

Hi havia tres parts fonamentals: Hi havia tres parts fonamentals: la cavea o graderia semicircular (la construïen a la vessant la cavea o graderia semicircular (la construïen a la vessant d’una muntanya per evitar les despeses de fonaments)d’una muntanya per evitar les despeses de fonaments)

l’orchestra, espai semicircular, i l’orchestra, espai semicircular, i

la scaena: l’escenala scaena: l’escena

Imitava els teatres grecsImitava els teatres grecs

Page 50: Organització Familiar I Edificis

El teatre: els actorsEl teatre: els actors

Els actors (histrio, actor, tragoedus) es caracteritzaven Els actors (histrio, actor, tragoedus) es caracteritzaven amb màscares (persona) i augmentaven la seva alçada amb màscares (persona) i augmentaven la seva alçada amb unes sabates de sola gruixuda (cothurnus).amb unes sabates de sola gruixuda (cothurnus).

A Hispània es conserven un total de 21 teatres, gairebé A Hispània es conserven un total de 21 teatres, gairebé tots de l’època imperial. El més ben conservat és el de tots de l’època imperial. El més ben conservat és el de MèridaMèrida. Destaquem també el de Tarragona.. Destaquem també el de Tarragona.

Page 51: Organització Familiar I Edificis

cavea vomitoria

orchestra

scaena frons scaena

podium

Page 52: Organització Familiar I Edificis

L’amfiteatreL’amfiteatre

L’amfiteatre va ser una creació típicament romana on se L’amfiteatre va ser una creació típicament romana on se celebraven les lluites de gladiadors o amb feres. La idea celebraven les lluites de gladiadors o amb feres. La idea de la construcció va sorgir de la unió de dos teatres per de la construcció va sorgir de la unió de dos teatres per la part de la scaena.la part de la scaena.

El més important de tots va ser el que va construir El més important de tots va ser el que va construir Vespasià a Roma: el Colosseu o Amfiteatre FlaviVespasià a Roma: el Colosseu o Amfiteatre Flavi

Page 54: Organització Familiar I Edificis

L’amfiteatre: lluites de gladiadors L’amfiteatre: lluites de gladiadors

L’espectacle començava amb una desfilada dels gladiadors L’espectacle començava amb una desfilada dels gladiadors fins al palc imperial, davant del qual saludaven amb la fins al palc imperial, davant del qual saludaven amb la frase ritual «Ave, Caesar, morituri te salutant»frase ritual «Ave, Caesar, morituri te salutant»

La lluita consistia en un combat entre La lluita consistia en un combat entre parellesparelles o entre o entre diversos grups.diversos grups.

Page 55: Organització Familiar I Edificis

L’amfiteatreL’amfiteatre: : lluiteslluites de de gladiadorsgladiadors

Els gladiadors eren, generalment, esclaus o presoners de Els gladiadors eren, generalment, esclaus o presoners de guerra que lluitaven entre ells fins que un matava o feria guerra que lluitaven entre ells fins que un matava o feria l’adversari. l’adversari.

El poble tenia la potestat de perdonar la vida al ferit El poble tenia la potestat de perdonar la vida al ferit aixecant el polze. Si els espectadors cridaven «Mort!», aixecant el polze. Si els espectadors cridaven «Mort!», l’emperador tombava el polze (policem vertere) i el l’emperador tombava el polze (policem vertere) i el vençut havia de morir.vençut havia de morir.

Page 56: Organització Familiar I Edificis

L’amfiteatre: les venationesL’amfiteatre: les venationes

Lluites entre homes i bèsties o simplement entre bèstiesLluites entre homes i bèsties o simplement entre bèsties

Les feres es portaven de l’Àfrica i es tancaven als Les feres es portaven de l’Àfrica i es tancaven als soterranis del circ. Allí passaven alguns dies sense menjar soterranis del circ. Allí passaven alguns dies sense menjar per tal que, quan sortissin a l’arena, ataquessin amb més per tal que, quan sortissin a l’arena, ataquessin amb més ferocitat.ferocitat.

Page 57: Organització Familiar I Edificis

L’amfiteatre: les naumàquiesL’amfiteatre: les naumàquies

L’arena del Colosseu podia convertir-se en un llac on se L’arena del Colosseu podia convertir-se en un llac on se celebraven naumàquies o simulacres de combats navalscelebraven naumàquies o simulacres de combats navals

Page 58: Organització Familiar I Edificis

El circEl circ

El circ més important fou el Circus Maximus. Tenia 645 El circ més important fou el Circus Maximus. Tenia 645 metres de llarg per 124 d’ample i va ser construït per metres de llarg per 124 d’ample i va ser construït per Tarquini el Superb. Hi cabien 150.000 espectadors en temps Tarquini el Superb. Hi cabien 150.000 espectadors en temps de Cèsar i 385.000 en temps de Trajà. Totes les localitats de Cèsar i 385.000 en temps de Trajà. Totes les localitats eren de seient. eren de seient.

La spina o muret vertebral, separava l’arena en sentit La spina o muret vertebral, separava l’arena en sentit longitudinal, un grup de fites (meta) limitava la spina a longitudinal, un grup de fites (meta) limitava la spina a cada extrem. Al bell mig de la spina, August hi va col·locar cada extrem. Al bell mig de la spina, August hi va col·locar l’obelisc egipci de Ramsès II.l’obelisc egipci de Ramsès II.

Page 59: Organització Familiar I Edificis

El circ: espectaclesEl circ: espectacles

Al circ, s’hi celebraven només Al circ, s’hi celebraven només curses de curses de quàdriguesquàdrigues

cada cursa constava normalment de set voltes. Els cada cursa constava normalment de set voltes. Els aurigues o conductors guiaven els carros, tirats per quatre aurigues o conductors guiaven els carros, tirats per quatre cavalls. La dificultat més gran consistia en fer el tomb a cavalls. La dificultat més gran consistia en fer el tomb a la metala meta

Page 60: Organització Familiar I Edificis
Page 61: Organització Familiar I Edificis

Les termesLes termes

Les termes romanes eren propietat de l’Estat. Les cases Les termes romanes eren propietat de l’Estat. Les cases riques tenien un balneum (bany)riques tenien un balneum (bany)

El seu ús es generalitza a partir del segle I aC (es El seu ús es generalitza a partir del segle I aC (es descobreix l’hypocaustum)descobreix l’hypocaustum)

Page 62: Organització Familiar I Edificis

Les termes: partsLes termes: parts

3 sales principals:3 sales principals: Caldarium: bany d’aigua calentaCaldarium: bany d’aigua calenta

Tepidarium: bany d’aigua tèbiaTepidarium: bany d’aigua tèbia

Frigidarium: bany d’aigua fredaFrigidarium: bany d’aigua freda

ApodyteriumApodyterium vestuarivestuari

TabernaeTabernae botigues on es venia begudes i menjarbotigues on es venia begudes i menjar

Page 63: Organització Familiar I Edificis
Page 64: Organització Familiar I Edificis

Les termes: mecanismesLes termes: mecanismes

HypocaustumHypocaustum forn escalfat amb carbó per a l’aigua calentaforn escalfat amb carbó per a l’aigua calenta

vaporiumvaporium tub que conduïa l’aigua calentatub que conduïa l’aigua calenta

tubulitubuli maons buits de les paretsmaons buits de les parets

Page 65: Organització Familiar I Edificis
Page 66: Organització Familiar I Edificis

La religióLa religió

Al principi els déus eren esperits impersonals que residien Al principi els déus eren esperits impersonals que residien en els objectes naturals: en els arbres, en els ocells, en en els objectes naturals: en els arbres, en els ocells, en els llamps... Els numinaels llamps... Els numina

De seguida es varen configurar dos tipus de religionsDe seguida es varen configurar dos tipus de religions la religió pública (de l’Estat)la religió pública (de l’Estat)

la religió privada (de cada llar)la religió privada (de cada llar)

Page 67: Organització Familiar I Edificis

La religió privadaLa religió privada

El culte dels déus era dirigit pel paterfamiliasEl culte dels déus era dirigit pel paterfamilias Vesta era el foc de la llar; Vesta era el foc de la llar;

Lar, el protector dels béns de la família Lar, el protector dels béns de la família

els Penates, protectors de la casaels Penates, protectors de la casa

els Manes, esperits que representaven les ànimes dels morts.els Manes, esperits que representaven les ànimes dels morts.

Page 68: Organització Familiar I Edificis

La religió públicaLa religió pública

Es feia càrreg del culte religiós el Rex, ajudat pels Flamines Es feia càrreg del culte religiós el Rex, ajudat pels Flamines (sacerdots encarregats del culte d’una divinitat) i pels (sacerdots encarregats del culte d’una divinitat) i pels PontífexPontífex

A partir del segle VI aC per influència dels etruscs es van A partir del segle VI aC per influència dels etruscs es van introduir a Roma els temples i les estàtues dels déus. També introduir a Roma els temples i les estàtues dels déus. També l’art de l’endevinació i de la profecia: un haruspex o augur l’art de l’endevinació i de la profecia: un haruspex o augur feia presagis tot observant els vols dels ocells, les entranyes feia presagis tot observant els vols dels ocells, les entranyes dels animals...dels animals...

Page 69: Organització Familiar I Edificis

La religió públicaLa religió pública

Per influència dels grecs es varen romanitzar les divinitats Per influència dels grecs es varen romanitzar les divinitats existents en el món mitològic de la Grècia arcaica fins a existents en el món mitològic de la Grècia arcaica fins a constituir-se l’anomenat Olimp greco-romà.constituir-se l’anomenat Olimp greco-romà.

Page 70: Organització Familiar I Edificis

La religió: dies fasti i nefastiLa religió: dies fasti i nefasti

El calendari religiós ordenava els dies fasti i nefasti. En El calendari religiós ordenava els dies fasti i nefasti. En el calendari republicà hi havia 45 dies de festes el calendari republicà hi havia 45 dies de festes religioses. N’esmentarem només les Saturnals, que tenien religioses. N’esmentarem només les Saturnals, que tenien lloc al desembre i que consistien en un carnestoltes, lloc al desembre i que consistien en un carnestoltes, l’origen del qual, probablement radicava en les festes que l’origen del qual, probablement radicava en les festes que cloïen les feines de la sembra de la tardor.cloïen les feines de la sembra de la tardor.

Page 71: Organització Familiar I Edificis

La religió durant l’ImperiLa religió durant l’Imperi

Els cultes tradicionals es van anar oblidant sota la Els cultes tradicionals es van anar oblidant sota la influència de les idees gregues, sobretot l’epicureisme i influència de les idees gregues, sobretot l’epicureisme i l’estoicisme.l’estoicisme.

El nucli del fenomen religiós en època imperial fou la El nucli del fenomen religiós en època imperial fou la persecució contra el cristianisme. Foren perseguits fins el persecució contra el cristianisme. Foren perseguits fins el 313 dC amb l’Edicte de Milà, promulgat per Constantí.313 dC amb l’Edicte de Milà, promulgat per Constantí.

Page 72: Organització Familiar I Edificis

L’educacióL’educació

La família, basada en l’autoritat del paterfamilias i el respecte La família, basada en l’autoritat del paterfamilias i el respecte a la mater, és l’entitat que educa el nen. a la mater, és l’entitat que educa el nen.

El nen és educat per la mare a la primera infantesa (fins El nen és educat per la mare a la primera infantesa (fins als set anys).als set anys).

A continuació, al període anomenat pueritia (dels set als A continuació, al període anomenat pueritia (dels set als disset), el nen passa a dependre del seu pare, que li disset), el nen passa a dependre del seu pare, que li ensenya el conreu de la terra, el maneig de les armes, el ensenya el conreu de la terra, el maneig de les armes, el respecte als déus (pietas), mentre la nena segueix sota la respecte als déus (pietas), mentre la nena segueix sota la direcció de la mare, que la inicia a les feines domèstiquesdirecció de la mare, que la inicia a les feines domèstiques

Page 73: Organització Familiar I Edificis

L’educació L’educació

Quan el puer es converteix en adulescens, als disset anys, Quan el puer es converteix en adulescens, als disset anys, és el moment de vestir la toga viril que marcarà el final de és el moment de vestir la toga viril que marcarà el final de l’educació familiar. El noi entra a la vida militar.l’educació familiar. El noi entra a la vida militar.

A partir del s. II aC., deprés del beneficiós contacte cultural A partir del s. II aC., deprés del beneficiós contacte cultural amb Grècia, l’ensenyament familiar comença a resultar amb Grècia, l’ensenyament familiar comença a resultar insuficient i el nen és confiat a esclaus grecs. A aquest insuficient i el nen és confiat a esclaus grecs. A aquest ensenyament privat segueix l’ensenyament a l’escolaensenyament privat segueix l’ensenyament a l’escola

Page 74: Organització Familiar I Edificis

L’educació: etapesL’educació: etapes

3 etapes:3 etapes: 7-11: ludus litterarius o schola7-11: ludus litterarius o schola

12-15: grammaticus12-15: grammaticus

16-20: rhetor16-20: rhetor

Page 75: Organització Familiar I Edificis

L’educació : ludus litterariusL’educació : ludus litterarius

Els petits eren acompanyats a escola pel paedagogus, Els petits eren acompanyats a escola pel paedagogus, esclau que també s’encarregava de la formació moral esclau que també s’encarregava de la formació moral dels nens. dels nens.

Els locals eren molt senzills; solien ser a l’aire lliure Els locals eren molt senzills; solien ser a l’aire lliure sota porxos separats de carrer per un tendal. sota porxos separats de carrer per un tendal.

Les matèries d’estudi se solien reduïr a llegir, escriure i Les matèries d’estudi se solien reduïr a llegir, escriure i calcularcalcular

Page 76: Organització Familiar I Edificis

L’educació :L’educació :ludus grammaticusludus grammaticus

L’escola del grammaticus, freqüentades només pels fills L’escola del grammaticus, freqüentades només pels fills de l’aristocràcia, ensenyaven a parlar correctament i a de l’aristocràcia, ensenyaven a parlar correctament i a entendre textosentendre textos

Page 77: Organització Familiar I Edificis

L’educació: ludus rhetoricusL’educació: ludus rhetoricus

La tercera etapa és l’ensenyament de l’art de La tercera etapa és l’ensenyament de l’art de l’oratòria, de la qual s’encarregava un mestre l’oratòria, de la qual s’encarregava un mestre especialitzat, el rhetor.especialitzat, el rhetor.