reconeixement diagnosi estructures fàbrica de maó · 2012-07-18 · tipificar unametodologia...

Recomanacions per al

reconeixement, la

diagnosi i la teràpia

d’estructures de

fàbrica de maó

Generalitat de CatalunyaDepartament de Política Territorial i Obres PúbliquesDirecció General d'Arquitectura i HabitatgeCentre Tècnic de Cooperació per a la Rehabilitació d'Habitatges

��

ffl

Recomanacions per alreconeixement, la

diagnosi i la terápia

a°estructures de

fábrica de maó

INSTITUT DE TECNOLOGIA DE LA CONSTRUCCIó DE CATALUNYA

Generalitat de CatalunyaDepartament de Política Territorial i Obres PúbliquesDirecció General d'Arquitectura i HabitatgeCentre Técnic de Cooperació per a la Rehabilitació d'Habitatges

La informació continguda en el text d’aquesta publicació correspon a la data de laseva edició, i és possible que en l’actualitat algunes dades (per exemple preus,normativa, lleis, etc.) s’hagin de modificar. Cal doncs tenir-ho en compte a l’hora defer-ne ús.

En aquesta publicació hi ha una série de págines en qué els textos no estan

accentuats perqué el programa de dibuix amb qué estan fets no ho permet.

Reservats tots els drets. Per a la reproducció total o parcial d'aquesta obra,en qualsevol modalitat, será necessária I'autorització prévia del titular del

© Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya -ITEC

1 a . edició : Marg de 1997Imprés a : Simancas Ediciones . ValladolidISBN : 84-7853-317-6Dipbsit legal : VA-238-1997

La informació continguda en el text d’aquesta publicació correspon a la data de laseva edició, i és possible que en l’actualitat algunes dades (per exemple preus,normativa, lleis, etc.) s’hagin de modificar. Cal doncs tenir-ho en compte a l’hora defer-ne ús.

INSTITUT DE TECNOLOGIA DE LA CONSTRUCCIó DE CATALUNYA

Aquest treball ha estat realitzat a I'ITEC per

Josep MO Genescá Ramon

Joan Ramon Rosell i Amigó

Sota la direcció de

Rafael Bellmunt i RibasDirector de Projectes . ITEC

ÍNDEX1 . Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

7

2. Esquema de la metodologia a seguir . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

132.1

Consideracions generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

152.2 Descripció de la metodologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

16

3. Prediagnosi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 193 .1 Tensions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . .

223.1 .1 Qualificació de les tensions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

223.1 .2 Qualificació de les tensions de forma simplificada . . . . . . . . . . . . . . . . .

253.1 .3 Consideracions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

263.1 .4 Taules per a la determinació de les tensions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

273.1 .5 Exemple d'análisi de tensions en prediagnosi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

353.2 Lesions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

393.2 .1 Fitxes de lesions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

393.3

Conclusions i recomanacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

533.3 .1 Fitxa resum de la prediagnosi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

533.3 .2 Recomanacions per a Vr < Gc <_ 2.Vr . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

55

576061

Cas A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

62Cas B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

64Cas C . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

64Cas D . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

654.6.1 Caracterització de seccions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

664.6.2 Cales "C" i indicadors de resisténcia de la fábrica . . . . . . . . . . . . . . . . .

684.6.3 L'indicador d'estabilitat i el de la inércia plana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

704.6.4 Cálcul de les tensions i primeres decisions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

71Cas 0 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

76Consideracions per al diagnóstic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

77

4. Diagnosi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .4.1

Documentació gráfica i cales "A" . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .4.2

Definició de zones i tipificació de casos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .4.34.44.54 .6

4.74.8

5 . Terápia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

795.1

Reparació de lesions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

825.2

Reforg de parets . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

835.3 Substitució funcional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

845.4 Substitució física . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

855.5 Les mesures de seguretat en la realització de la intervenciói la posada en cárrega de la intervenció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

86

6. Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

87

Annex I : L'indicador d'estabilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

91

Annex II : La inércia plana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109

Annex Ill : El full de cálcul . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117

Annex IV: Exemples de cálcul manual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139

Annex V: Reducció d'accions per nombre de plantes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 155

Annex VI: Notació emprada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 163

1 . INTRODUCCIO

Amb una certa perspectiva histórica, hem de considerar que gran part deis edi-ficis constru'its a Catalunya durant un molt llarg període de temps han estatedificacions realitzades total o parcialment, amb estructures d'obra de fábrica .Aquesta és la solució més universal fins a I'extensió de la utilització del formigóarmat, llevat deis casos &estructures metál-liques .

Moltes d'aquestes edificacions són relativament velles i hauran de donar serveidurant forga més anys.

Per altra part, en la história particular de cada edifici, sovint s'han produ'it certesdesorganitzacions (moviments en els fonaments, remuntes, obertures en paretsde cárrega, enderrocs o noves construccions veines, etc.) que poden haverafectat en major o menor grau la seguretat estructural .

Peró en qualsevol cas, la problemática no és nova. Tradicionalment els técnicsde la construcció han solventat les seves inquietuds respecte de "la seguretat',d'aquestes estructures aplicant uns certs criteris de diagnosi i interpretant lanormativa vigent des d'óptiques particulars .

La necessitat de realitzar tasques de diagnosi provenen de diferents orígens :

Un primer tipus de demanda sorgeix del propi usuari en observar unes certeslesions aparents que I'intranquil.litzen . Tradicionalment es recorre a un técnicque, de visu, valora la gravetat de la lesió i la necessitat d'un estudi aprofundit .Sovint en aquests casos es topa amb els diferents punts de vista i interessosdeis diversos usuaris de ('edifici i acostuma a fer-se difícil una análisi global de('estructura . Aquesta valoració técnica pivota inicialment en els criteris i I'exper-tesa de cada professional i fa molt difícil la repetitivitat .

També apareix la necessitat de diagnosticar I'estat de ('estructura com un pará-metre previ a una intervenció de rehabilitació (en sentit ampli) o com a dadaimprescindible en d'altres processos de diagnosi . Aquest darrer és el tan repetitcas de valoració de sostres (aluminosos o no) com a element parcial de ('estruc-tura . En aquests casos la predisposició deis usuaris és global i generalmentpositiva .

Finalment, en el terreny deis futuribles si, com sembla, acaba imposant-se I'obli-gació de fer inspeccions periódiques deis edificis per a comprovar la inexistén-cia de situacions de risc aparent, apareixerá una clara demanda de metodolo-gia . En aquests casos la tipificació del procés, especialment la fase de prediag-nosi, és imprescindible .

Sembla que amb aquests antecedents era oportú fer un esforg per estudiar itipificar una metodologia de diagnosi per a les estructures de fábrica de maó .

La metodologia que a continuació es proposa ha contemplat la diversitat dedemandes i presenta una resposta unitária válida per a totes elles.

Malgrat aquesta voluntat d'un¡versa¡itat, I'ámbit on es desenvolupa el treball eslimita a les parets convencionals de fábrica de maó amb (unció resistent, en

edificis existents d'una certa antiguitat . Se sobreentén que el maó és de terracuita, mentre que no hi ha limitacions respecte del tipus de conglomerant em-prat ni pel que fa als junts (tan verticals com horitzontals) entre els maons .

Per tant, queden excloses del present treball :

Pels materials o la técnica constructiva

" Les parets de fábrica de nova execució, així com les fábriques dotades detécniques constructives de millora de la seva capacitat resistent, com puguiser la fábrica de maó armada.

" Les fábriques constru'ides amb maons conformats per un material diferent dela terra cuita, com per exemple, les toves .

" Les fábriques que no siguin exclusivament de maó cerámic, com poden serles de pedra, les de blocs de morter de ciment, les mixtes formades per pedrai maó, etc.

" Els aparells que no permeten un tractament unitari de la paret, com pot seruna paret de dos fulls sense elements enllagadors, com verdugades, claus,etc .

" Les fábriques amb heterogene'itat constructiva en un tram d'algada intermédiaanalitzada (entre dos sostres consecutius), ja sigui pel tipus de maó, de mortero de junt .

Per la funció estructural

" Les parets sense funció resistent, com poden ser les parets transversals a lesde cárrega .

" Les parets, I'acció principal de les quals no sigui la gravitatória, com pot ser unmur de contenció de terres .

" L'exclusió es manifesta també en aquells elements singulars, bé per forma(les agulles o pilastres poden estar afectades per flexocompressió esviada) obé per la sol-licitació rebuda (certes sobrellindes que poden produir importantscárregues localitzades) .

" Les edificacions on s'ubiquen les parets de fábrica de maó han d'ésser con-vencionals . Aquest treball no és aplicable a construccions com ponts, arcs,xemeneies, etc ., ni a edificis, en ('estructura de les quals apareixen arcs ovoltes.

L'estudi dels edificis amb un valor históric, artístic, simbólic . . ., s'ha de regir peruns parámetres de vida útil i d'intervenció diferents i, per tant, no queden reco-Ilits en aquesta metodologia .

Finalment, les sol-licitacions horitzontals . En I'análisi, ni les sol-licitacions degu-des al vent ni les degudes al sisme són específicament contemplades .

En relació al sisme, s'ha de dir :

1 . La normativa antisísmica anterior a la Norma MV 101-1962 (gener/63) eraprácticament inexistent i, evidentment, gairebé nul-lala consideració sísmica enedificis convencionals.

2. La Norma MV 101-1962 exigia certs requisits d'análisi en zones com Barcelona,de grau sísmic VII . Igualment I'esmentada norma contemplava les construcci-ons amb parets de fábrica .

3. L'MV 101-1962 fou substituida successivament per la Norma PGS-1 (1968) iper la PGS-1 (1974), en la qual s'exigeix la consideració sísmica en edificisconstruíts amb parets de fábrica de maó en obres situades en la Zona 21 i d'in-tensitat VII (p .e . Barcelona) .

4 . De forma sistemática s'han ignorat, en el projecte d'edificis amb fábrica demaó, les consideracions d'aquestes normes .

5 . En I'actualitat la norma d'aplicació en el projecte d'obres noves és I'NCSE -94, que anul-la les anteriors . Aquesta norma resulta menys restrictiva en granpart del territori de Catalunya .

2 . ESQUEMA DE LAMETODOLOGIA A SE-GUIR

La metodologia que es descriu a continuació contempla un procés progressiuen I'obtenció de la informació, de tal manera que posteriorment a I'obtenciód'una nova informació es planteja, sempre, una reflexió que pot aturar el procéso bé fer-lo seguir.

Generalment I'obtenció d'informació (plánols, cales, detalls, assaigs, etc .) com-porta una despesa económica i un seguit de molésties per als usuaris . Per aquestaraó s'ha procurat minimitzar i endarrerir al máxim aquestes molésties, tenintsempre present que els usuaris hauran de seguir emprant els habitatges al llargde tot el procés.

A vegades, alguns processos es poden solapar i algunes consideracions departida s'han d'adaptar.

Posem el cas d'un antic edifici d'habitatges desocupat, duna única propietatque planteja un canvi d'ús a oficines . En aquest cas la necessitat de la diagnosiés automática i no cal passar per una prediagnosi, ja que les noves accions sónmajors que les "históriques" i els parámetres de seguretat a assolir són els pro-pis de I'obra nova .

2.2 Descripció de la metodologia

Es consideren dues fases . Una primera de prediagnosi i una posterior de diag-nosi .

Per a desenvolupar I'estudi d'una estructura de fábrica de maó s'han diferenciatdos tipus de problemátiques :

" Les sobretensions de la fábrica .

Les lesions aparents que poden afectar la seguretat de ('estructura .

De forma simplificada podem dir que el procés s'atura en arribar a la conclusióque ('estructura és "sana" o bé quan "cal intervenir-hi" . Aquestes dues conclusi-ons es poden presentar en diferents parts d'una mateixa estructura .

A continuació es presenta ('esquema general del procés, per a posteriormentcomentar-lo per parts .

EDIFICI DE

FABRICA DE MAO

PRE-DIAGNOSI

3 . PREDIAGNOSI

L'objectiu d'aquesta fase és valorar la necessitat, o no, de realitzar posterior-ment una diagnosi . En el seu cas, la diagnosi pot ser de diferents "intensitats", iper tant la pre-diagnosi ens ha d'encaminar en aquest sentit .

Es busca que el resultat sigui repetible en cada cas concret, encara que lespersones que realitzin la tasca siguin diferents, i que sigui reprodu'ible en edificisdiferents . Aixó fa que s'intenti reduir molt el marge a la subjectivitat .

Per altra part, aquesta fase ha de ser senzilla, rápida i ha d'ocasionar poquesmolésties als usuaris .

Un técnic realitzará una inspecció visual al conjunt de I'edifici .

Els mitjans humans necessaris són únicament un técnic ensinistrat en aquestasistemática .

. La inspecció ha de comprendre la totalitat de I'edifici .

El temps previst de durada de la inspecció és d'un matí per a edificis de tipusmitjá (15 habitatges) . En qualsevol cas aquesta previsió es pot veure incre-mentada per problemes d'accessibilitat a totes les parts de I'edifici .

En aquesta visita es prendran les dades necessáries per desenvolupar inicialmentles qüestions vinculades a les tensions i a les lesions .

EDIFICIS DE

FABRICA DE MAO

PRE-DIAGNOSI

INSPECCIO VISUAL

A CARREC

D'UN TECNIC

Es determinaran a vista quines són les zones de les parets que poden estar mésfortament sobretensionades a partir deis parámetres :

- gruix de la paret- Ilums de sostres que hi carreguen- nombre de plantes que hi carreguen- zones properes a obertures

Amb aquestes dades, i amb I'ajut d'unes taules, s'obtindrá una qualificació pré-via que podrá ser :

Cal passar a diagnosi?

Gc > 2 - VrGc<_2-Vr

siNO

On:Gc = Tensió gravitatória corregida (calculada segons 3 .1 .1) .Vr = Valor de referbncia de resisténcia de cálcul de la fábrica (prefixat segons 3.1 .1) .

Si es presenta el primer cas (Gc > 2-Vr) cal procedir a la diagnosi, com amínim per aquesta raó .

Si es presenta el segon cas (Gc _< 2-Vr), per aquesta raó no cal entrar endiagnosi, i es valoren dues possibles situacions :

2-Vr >_ Gc > Vr.

Calen recomanacions especiais (3 .5.2)Gc 5 Vr

No calen recomanacions especiais

3.1 .1 Qualificació de les tensions

Primerament caldrá fer un exercici de comprensió del funcionament estructural(pot ser interessant realitzar uns senzills croquis) i unes hipótesis de cárregadeis sostres en ('estructura de parets .

Posteriorment, s'observaran dades geométriques (algades, Ilums de sostres,gruixos de parets, % de forats en les parets, etc .)

Un cop localitzades les seccions de paret que a vista es considerin més sol-licitades s'analitzaran particularitzadament cada una d'elles cercant la Taula Imés adient al cas, d'entre les que a continuació s'adjunten .

Per a la utilització de les taules es procedirá :

1 er . Es determinará el valor de G de la Taula I

El que es representa en el dibuix és una secció de la paret al Ilarg de 10 plantes .Caldrá buscar d'entre les 16 taules la més adient al cas concret (en (unció deisgruixos de paret successius), sempre analitzant la secció de dalt a baix .

En alguns casos, caldrá fer una simplificació de les Ilums de sostres que carre-guen en la paret per tal de considerar-les iguals en totes les plantes .

S'escollirá la suma de Ilums de sostres (Ilum a la dreta + Ilum a I'esquerra) quemés s'acosta al nostre cas . En cas que una de les dues Ilums sigui un voladís esconsiderará el doble de la seva Ilum real .

Les Ilums que conté la taula estan modulades de metre en metre, si bé per afraccions intermédies es pot interpolar linealment .

2°" . Es determinará el valor de K de la Taula II

Si es coneix el tipus de maó que conforma la paret (o diferents tipus de maó perdiferents trams de paret) es triará el valor corresponent . Si no es coneix aquestadada s'emprará el valor K = h (en metres) per a parets de 14 cm de gruix i K =0.5 h (en metres) en parets de 29 cm de gruix .

Taula II . K, coeficient de tensió gravitatória

Per a morter bo o regular :

Per a morter dolent :

h =Algada de la paret . Es considera I'algada Iliure entre dos sostres, en metres.

En prediagnosi, normalment, no se sabrá si hi ha cércol o no. Igualment enalguns casos es poden tenir dubtes respecte del tipus de maó existent . En aquestscasos caldrá emprar el valor de K més desfavorable (sense cércol, maó foradati morter dolent) .

Sense cércols Amb cércols

Gruix de la paret 14 cm 29 cm 14 cm 29 cm

Tipus massís 0.8 h 0.40 h 0.8 h 0.4 h

de calat 0.9 h 0.45 h 0.9 h 0.44 h

maó foradat 0.9 h 0.45 h I - 0.9 h 0.44 h

Sense cércols Amb cércols

Gruix de la paret 14 cm 29 cm 14 cm 29 cm

Tipus massís 0.9 h 0.45 h 0.87 h 0 .46 h

de calat 1 .0 h 0.50 h 1 .0 h 0 .48 h

maó foradat 1 .0 h 0.50 h 1 .0 h 0.48 h

3er. Es determinaran els valors %F (% de forats)

Caldrá considerar el % de forats que presenta la paret en les seccions estudia-des.

Aquest valor indica la relació que hi ha entre la superfície de secció d'oberturesen planta i la secció total de la paret en planta (en tant per cent), en el tramestudiat .

Aquesta relació la determinará ('inspector de forma aproximada en observar lesparets .

En ('esquema següent es mostra un cas en qué les obertures (les dues finestresmés la porta) representen el 30 % de la superficie total de la secció de la paret .

En alguns casos aquesta determinació caldrá fer-la de forma molt particularitza-da per tal de detectar les agulles molt tensionades . En aquests casos el valor de

de buits es fixará observant I'algat, en la zona de I'agulla :

A

a

Iforats = 30

Finestra -

Porta

forats = (1 - B/A) x 100

Finestra

A distáncia entre eixos d'obertures . B amplária de I'agulla

Si els bastiments que encercolen les obertures són de secció important i estansolidáriament units a la fábrica el gruix de bastiment es pot considerar com aparet.

Porta

Paret

" . -,--

Finestra

Paret

4art. Determinació del valor Gc corresponent a la tensió gravitatória corregi-da

Aquest valor es fixa amb I'expressió :

" la distáncia entre bastiments

Gc =

G

K

100(100- %F)

En els casos de trams de paret curts entre obertures encerclades amb basti-ments de fusta de secció important i solidáriament units a la fábrica, pot resultarencertat reduir el valor de K, si es té en compte I'efecte d'oposició al vinciamentde la fábrica que realitzen els muntants deis bastiments.

És difícil parametritzar aquesta reducció del valor de K perqué la millora delcomportament a flexió del conjunt "fábrica entre muntants deis bastiments" de-pén de diversos factors com :

" la qualitat de la unió entre el bastiment i la fábrica

" la inércia del bastiment en el sentit perpendicular a la paret

" I'algada del bastiment respecte de I'algada total entre plantes

" el módul de deformació del bastiment, etc .

51 . Determinació de Vr, valor de referéncia de tensió de cálcul de la fábrica

Vr = 22 kp/cm2 , si la fábrica és de maó massísVr = 20 kp/cm2 , si la fábrica és de maó calatVr = 14 kp/cm2 , si la fábrica és de maó foradat

Si no es coneix la naturalesa deis maons, se suposará maó foradat per a paretsde 14 cm de gruix i maó calat per a parets de 29 cm o mes gruixudes .

3.1 .2 Qualificació de les tensions de forma simplificada

El sistema plantejat (3.1 .1) per a determinar les tensions G es basa exclusiva-ment en un descens gravitatori de cárregues i, per tant, no considera d'altresqüestions com excentricitats de nus o constructives, vinciament de seccionsesveltes, etc .

El valor de K s'ha estudiat considerant les Ilums deis sostres, el tipus de maó, elgruix de la paret, I'algada entre plantes i el nombre de plantes . Aquest valor (K)corregeix les qüestions no considerades per G (excentricitat de nus, vinciament) .

El sistema per a determinar les tensions de forma simplificada afecta únicamentla determinació del valor de G - K . Aquest valor es pot determinar directamenten els gráfics de IaTaula III, en els quals es considera aquest producte en formade tensió i el nombre de plantes de I'edifici, per a cada suma de Ilums de sostres

que carreguen sobre el tram de paret estudiada . El valor obtingut s'ha de corre-gir pel percentatge de forats existents de forma idéntica a I'exposada en (3.1 .1) .Així, el valor de Gc s'obté de I'expressió :

La Taula 111 Qualificació de tensions de forma simplificada, permet de considerarel tipus de maó que conforma la paret . En cas que es desconegui, se suposarámaó foradat .

Aquesta simplificació sois és aplicable en parets de tipus de maó constant (m, c,f), de gruix de 14 cm i d'algada entre plantes propera a 3 m .

Si es desitja emprar-la per a abades entre plantes diferents de 3 m caldrá modi-ficar el resultat obtingut de la Taula Iil, multiplicant-lo pel resultat de dividir I'alga-da desitjada per 3 .

3 .1 .3 Consideracions

Gc =Valor Taula 111 100(100-%F)

Gc = Valor Taula 111100 . h

(100-%F) 3

Els valors de referéncia Vr s'han fixat a partir de les taules 5 .1, 5 .2 i 5.3 de laNBE FL-90 com a valors suficientment conservadors d'entre els exposats .

Les simplificacions realitzades per a fixar els valors de G i de la Taula III són:

Veure Annex V. Reducció d'accions per nombre de plantes .

Accions Sobrecárrega d'ús (NRE AEOR 93) 140 kp/m2

considerades Envans (NRE AEOR 93) 100 kp/m2

Cárrega permanent (NRE AEOR 93) 100 kp/m2

Pes propi sostres 230 kp/m2

Reducció d'accions per nombre de plantes CTR-ITEC'

Pes específic paret(únicament en el cálcul de G) 1,7 T/m3

Coeficients de Sobrecárrega d'ús + envans 1,5

ponderació Cárrega permanent 1,35Pes propi sostres 1,35Pes específic paret 1,35

Geometria Aleada paret entre plantes 3 m

3 .1 .4 Taules per a la determinació de les tensions

Taula 1. Tensions

SECCIONS TIPUS DE PARETSL i

+-

2

14

2

14

2

14

3

14

3

1.-1..1- 14

3

14

4

14

4

14

4

14 15

14

5

14

5

14

6

14

6

14

6

-- 14 14 1i

11 . . .11-1 14

7-: 7 7

1 14 14 111 .1.1.1.1 14

'3

8

14

9

14

9

14

9

14 14 29

10 10 10

14 29 29

-- 14

-2

14

2

1

1 i-- 14

21

,1�� 14

3

14

3

14

3

� , ..w .� .., 14 1----- 14

4 ----l 4 4

-- 14 14 14

14

6

14

6

14

6

14

7

14

7 1

29

7

.11 ..«�,..., 14

a

1,11.1.. . .11 29

a

--- m [

9 1

11-111.- 29

9

k 1,1�� 29

9

--- 29 29

lo lo 10

--- m -0 1 .... .w ��., 29

�,.. . ... c . 14 , . . ... .,.c. 14 ,... . . .,. ., 14

2 2 2

�.., . .,.c, 14

3

. . .,...,., 143

14

3

,..,.�,., 14

4

., .., 14-4

~ ,o.,., .,. . 29

4

�, .,. . .,.. . 14

5

. �..... .,u 29 . .

5

1 , . .~., .,., 29

5

~ ..,.�. ., 29 � , .,. . . .., 29

6 fC' 6

, . .,. ., .m. 29 �,.. . ..,.c . 29 � 29

7 7 7

29

6 6

. .� 29

6

�.., 29

9

,~~.~ ., ... . 29

9

�... . .. .., 29

9

. ..,..., ., 29 .�., . .�v, 29 �... . ... . . 29

10 10 1 109,

29 .0,....., 29 �., . .,. . . 29

,..... ..,c, 14 �.~ . ... ., 14 �, .,. ., .., 14

2 2 2

,. . ..., .,.c. 14

3

�,. . . . .,re, 14

3

. � ., 14

3

29 29 �..,.� . .c. 29

4 4 4

.� ~ .., 29 .... . . .,.,. . 29 ..,.. . ., .,c. 29

5 .'v 5 5

, . ...... .v 29

6 _

~~~.,..,.., 29

fi

,.., . .. . ., 29

6

29

7

.�.,. .�~., 29

7

~,., ...�., 29

7

, .,...., . . . 29 f~..,.. .,., 29 ,.., ..�,., 29

6 , . 6 6

�,.,. ., . ., 29 ,. .,. . .~., 29 ,.., ...� , 44

9-

9r

, ..,. ., . ., 29 ..., 44 44

1o 10 ! 10

44 .~ .,.�... 44 ,.., ..,.., 44

"9

"

"

1 Pi, s

5 {S

TA1, 1 1 :117,111 71v,1 71 i71,1

S 1 S

9

9

"

"

5 .41

5 5 0 -5

z7

Taula

III

.

Qualificació de tensions de forma simplificada

Maó

massfs

50454035302520

w 15105

Paretde

maó massís, de 14cm degruix i 3 m

.d'a~ada0

% de forats

01

2 3 4 5 6 7 8 9 10

Nombre

de pla nte s

cada

línia correspon a una suma de Ilums des ostres en m

.i

504540353025

Paretde

maó nnassís, de 14

cm.

d

e

gruixi 3 m

.d'a~ada20

%de forats

01

2 3 4 5 6 7 8 9 10

Nombre

de plantes

¡cada

línia correspon a una suma de Ilums de sostres en m

.

¡

5045403530

É.B

25

Paret

de maó massís, de 14

cm .

d

e

gruix i 3 m

.d'a

Dada

40

% de forats

tz

s

s

7

01

2 3 4 5 6 7 8 9 10

Nombre

de plantes

¡cada

linia correspon a una suma de Ilums de sostres el-

:]

Maó calat

45

40

35

30

25

20mz

15

10

5

0

Paretde maócalat, de 14 cmde gruix i 3 md'a~ada0 %de forats

V

11-7

11-1

e

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Nombre deplantes

cada línia correspon a una suma de Ilums de sostres en m .

45

40

35

30

25

so 20Z

15

10

5

0

Paret de maócalat, de 14 cm. d e gruix i 3 m.d'a~ada

20 %de forats

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Nombre deplantes

¡cada linia correspon a una suma de llums de sostres en m .

45

40

35

30

25

20

Paret de maócalat, de 14 cm de gruix i 3 m .d'a Dada

40 % de forats

12 s s

7 8 9 10

Nombrede plantes

¡cada linia correspon a una suma de Ilums de sostres en m .

ó

w 15

F 10

5

0

// 711 2 3 4 5 6

Maó foradat

35

30

25

E 20Y

15

10

5

0

Paret demaó foradat, de 14 cm degruixi 3 m.d'a ~ada0%de forats

I

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Nombre de plantes

cada línia correspon a una suma de Ilums de sostres en m .I

35

30

25

20Sóz15

~ ,0

5

0

Paretde maó foradat, de 14 cm de gruix i3m.d'a~ada20 %de forats

V

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Nombre de plantes

cada línia correspon a una suma de Ilums de sostres en m .

35

30

25

20

Paretde maóforadat, de 14 cm de gruixi 3 md'a~ada40 %de forats

12 9 6 3

4

V

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Nombre de plantes

cada línia correspon a u na s uma de Ilums de sostres en m .l

3.1 .5 Exemple d'análisi de tensions en prediagnosi

A manera d'exemple es desenvolupará la prediagnosi corresponent a un edificiplurifamiliar entre mitgeres de PB + 5. La planta baixa és suportada per unaestructura composta de parets de cárrega en faganes, mitgeres i caixa d'escala,i una estructura metál-lica de pilars i jásseres .

De la visita a I'edifici, amb aixecament de croquis de funcionament estructural iacotació de Ilums de sostres i gruixos de parets, se'n dedueix que cal analitzarels casos de les parets 1, 2, i 3 (indicades en el plánol de planta i algats) per lessegüents raons :

Paret 1 :

Hi carrega la combinació de máximes Ilums (4.50 + 1 .5 en voladís), sibé es tracta d'una paret de 29 cm. de gruix .

Paret 2:

És la paret del pati interior, forga foradada, carregada per un sol cos-tat amb una Ilum de 4.50 m i de 14 cm de gruix .

Paret 3:

És probablement la més desfavorable perqué carrega forga sostre(4 .50 + 2 .50 m .) i és de 14 cm de gruix, tot i que és forga opaca .

1 .5

iiK, IRmilwi¡Wi

10

2

3

4

5

6

7

9

10

0

K

F

PARET 1

DETERMINACIÓ DE TENSIONS

Gc=(G x K x 100) / (100 - %F)

K

%F

S'escull la Taula 1 .16 &entre les proposadea.

La suma da Ilum -Js7.5 m cama consegúbnciade considerar el doblede la Ilum en si, 1 .-en voledis.

4.5 + (2 x 1.50) . 7.5m

El nonbre de plantes aconsiderar de dalt a baixés6 =PB+5

El valorde K és iguale 0.40 x h perqub es tractad'una pares de 29 cm da gruix, de nad-salaK = 3.30 x 0.40 = 1.32

El% de forats és ep .xi-d.ment

50En prediagmal, sensedisposar de pléncls fiables,aquest valor es delennina necessériament anbuncan grau d'aproximadd.

Gc =(9.99 x 1 .32 x 100) / (100 - 50)

Gc =

26,37

Suposant la paret de meómassfs (Vr = 22)

Gc<2 x Vr

26.37 <2 x 22 = 44

NO CALPASSARA DIAGNOSI PERAOUESTARAÓ.

Taula 1 .1

PARET 2

DETERMINACIóDETENSIONS

Gc=(G x K x 100) / (100 - %F)

Sescull la Taula 1 .1 &entre lesproposades.

La suma de Ilumsés 4.50m(entre 4 i 5)

El nonbre de planteesconsiderar de dale abaix6s da 5

El valor de 0 .obré interpolar4 entra els valorade temiócorresponente a Ilumsde 4 i 5 m

Ei valorde Kél

iguala0.8 x hporqué es Iractedbna paresde 14 cm de grulY, da-6-.el..K=3.00 x0 .8 =2.40

El % de lomts és apmdmadantent

40

Gc=(9.53 x 2.4 x 100) / (100 - 40)

Gc= 38,12

Suposant la pares de meómead . (Vr- 22)

Gc<2 x Vr

38.12 <2 x22=44

NOCAL PASSARA DIAGNOSI PERAOUESTA RAÓ.

L VSUM6E LLLM DESOS~ae~ZSasa LA PA

1,12 1,26 1,4 1,55 1,69 ;�P- 29

2,2 2,48 2,75 3,03 3,31�PARET 29

3,28 3,68 4,08 4,49 4,89rwa PeRET 29

^~4 34

nuaPARET 2

9,98 10,6 11,3auIXPeREr 29

6,47 7,25 8,03

I`rl11,1 11,9 12,7 13,5

PoIIXPeRET 29

7,52 8,42 9,32 10,2 11,1 12 12,9 13,8 14,7 15,6RU-RET 29

8,58 9,6 10,6 11,6 12,7 13,7 14,7 15,7 16,8 17,8w. PARET 29

9,64 10,8 11,9 13,1 14,2 15,4 16,5 17,7 18,8 20Ru. PARE, 29

10,7 12 13,3 14,5 15,8 17,1 18,4 19,6 20,9 22,2..Pons, 29 h

L VI SUMDELL~DESO~09E6RENLZENENLAPAPEr(L) -)MIMM=

EMEMf~EME9:M- ali . EMEM1

1,58 1,87 2,17 2,47 2,76 3,06 3,35 3,65 3,95 4,24uIX PAUT 14

3,09 3,66 4,23 4,8 5,37 5,94 6,51 7,08 7,65mPA- 14

uIXPAnE7 14,57 5,41 6,25 7(18 7,92 8,75

',' ' 12,1

..PARET 146,04 7,1410411 12,6 13,7 14,8 15,9

7,5 8,86 15,6 17 18,3 19,7�P-7 14

--T 148,97 10,6 12,2 13,8 15,4 17 18,7 20,3 21,9 23,5

10,4 12,3 14,2 16 17,9 19,8 21,6 23,5 25,4 27,2..PARET 14

11,9 14 16,1 18,2 20,4 22,5 24,6 26,7 28,8 31-1-T 14

..p.., 1413,3 15,7 18,1 20,5 22,8 25,2 27,6 30 32,4 34,7

14,8 17,5 20,1 22,7 25,4 28 30,7 33,3 36 38,6va PARET 14

6

9

a

Taula 1.1 PARET 3

DETERMINACIÓ DE TENSIONS

Gc=(G x K x 100) 1 (100 - %F)

K

%F

Vescullla Taula 1.1 dentro les proposades .

lasuma da Ilumada 4.5 + 2.5 = 7m

El nonbre de plantes econsiderar de dalt abaix8s de 5

El valorde K ós igual a 0.8 x h perquó es tractad -un. pares d. 14

d. grui,, d.-ó-.i..K=3.00 x0 .8 =2.40

El %d. f.nalada p,..¡-d-.¡

20

Gc=(13 x 2.4 x 100) 1 (100 - 20)

Gc= 39

Suposant la paretde naó rrassls (Vr= 22)

Gc < 2 x Vr

39<2 x22=44

NO CALPASSARA DIAGNOSI PERAOUESTA RAÓ.

L VALORG

SLM4 DE lLUIM DE SOSTRE, OLE ES RL7IJLZBJ EN LA PARSIL)11IMIMEM~~EMEMEMEMEM

1,58 1,87 2,17 2,47 2,76 3,06 3,35 3,65 3,95 4,24wn PanET 14

3,09 3,66 4,23 4,8 5,37 5,94 6511 7,08 7,651 8,22..p.., 14

4,57 5,41 6,25 7p814

6,04 7,14 8,23 9,33ora PaaET 14

7 7,5 8,86 10,2 11,61OE1 milPLIXPanar 14

8,97 10,6 12 .2 13,8 15,4 17 18,7 20,3 21,9 23,5oraPanET 14

10,4 12,3 14,2 16 17,9 19,8 21,6 23,5 25,4 27,2nv .PA .T 14

11,9 14 16,1 18,2 20,4 22,5 24,6 26,7 28,8 31..p... 14

13,3 15,7 18,1 20,5 22,8 25,2 27,6 30 32,4 34,7oraP- 14

14,8 17,5 20,1 22,7 25,4 28 30,7 33,3 36 38,6unca.Er 14

Es valorará únicament I'existéncia de lesions aparents que poden afectar laseguretat estructural .

En cas que no se n'observin, no caldrá entrar en diagnosi per aquesta raó .En cas que se n'observin caldrá procedir directament a la diagnosi .

Es proposa d'inspeccionar I'edifici amb I'ajut d'unes fitxes de lesions que podenclarificar aquesta tasca .

Les fitxes disposen d'una descripció de la lesió de forma gráfica i literária, indi-quen les possibles causes i finalment presenten una valoració . Aquesta valora-ció es limita a dues opcions :

1 . passar a diagnosi2 . no passar a diagnosi

L'existéncia de lesions del primer tipus será motiu suficient per a demanar unestudi més aprofundit sobre el seu estat i els seus orígens, en fase de diagnosi .

3 .2 .1 Fitxes de lesions

Resum

Fallada deis fonaments Fitxes 1, 2 i 3

Fallada deis fonaments o empenta de sostres Fitxa 4

Tensions diferencials Fitxa 5

Fallada de la fábrica Fitxes 6, 7, 9 i 10

Oxidació de perfils i fallada de ¡lindes Fitxa 8

Flexió de sostres Fitxes 11 i 12

Dilatació térmica a la coberta Fi txa 1 3

FALLADA DELS FONAMENTS

DESCRIPCIO

POSSIBLES

CAUSES

VALORACIO

FISSURES SENSIBLEMENT INCLINADES A 45° EN LA MATEIXA DIRECCIO, MES

OBERTES A DALT QUE A BAIX

ASSENTAMENT DEL FONAMENT SITUAT EN UN EXTREM DE L'EDIFICI

PASSAR A DIAGNOSI

FITXA NUM. 1

9

FALLADA DELS FONAMENTS

DESCRIPCIO

POSSIBLES

CAUSES

VALORACIO

ESQUERDES SENSIBLEMENT INCLINADES A 45o

ASSENTAMENT DELS FONAMENTS A LA ZONA CENTRAL DE L'EDIFICI

PASSAR A DIAGNOSI

41

FALLADA DELS FONAMENTS FITXA NUM. 3

.uuu

........................~¡~Te..

-

-- ---- u

------------------------------------------

H20

t 1.--------------------~5-------- .---- i

/a/iI ,.,

------------212122------

nanana.------------.s1 ~~-~..---------------------------------.

H20

OSH

DESCRIPCIO

POSSIBLES

CAUSES

VALORACIO

SUPERIOR

INFERIOR

SUPERIOR

INFERIOR

ESQUERDES DIAGONALS A LA PART BAIXA DE L'EDIFICI, MES OBERTES COM MES A PROP

SON DE TERRA

ESQUERDES DIAGONALS QUE VAN DE LA CANTONADA FILAS A LA FINESTRA MES PROPERA

TALA D'ARBRES PROXIMS A UEDIFICI. L'ARGILA DEL TERRENY TORNA A ABSORBIR AIGUA

I EXPERIMENTA UN INFLAMENT

ASSENTAMENTS DIFERENCIALS CAUSATS PER LA PROXIMITAT D'UN ARBRE . LES ARRELS

ABSORBEIXEN LA HUMITAT, COSA QUE PROVOCA LA RETRACCIO DE LES ARGILES .

PASSAR A DIAGNOSI

------------------------------- -------1

1120 H2,>-O\2

42

mil -----------------'----------_--------- -.

~_~~ ~_

gelEMIR ----------

~... . . . ... . . ..2------

--_---:_-------:r_r--rr---------- %mei .-SE

%%%l

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

FALLADA DELS FONAMENTS 0 EMPENTA DE SOSTRES

-- :-.nuuuumuuuuu..:=___.~.: Güinppnppyy...WUUn.uuuu:óii.::=~_

NMI

ummmmWWmmmmmm-

------------------------------mmmmmmn

-------------

------ -----------------

"~

EN=

DESCRIPCIO

POSSIHLES

CAUSES

VALORACIO

ESQUERDES SENSIHLEMENT VERTICALS PROP DE L'ARESTA DE LA PARET .

DESPLOM DE LA PARET MENYS CARREGADA PER GIR DEL FONAMENT I/0 EM-

PENTA DELS SOSTRES .

PASSAR A DIAGNOSI

II

IIII

I

I

I

I

II

I

III

FITXA NUM. 4

43

TENSIONS DIFERENCIALS

DESCRIPCIO

POSSIBLES

CAUSES

VALORACIO

ESQUERDES SENSIBLEMENT INCLINADES A 45° QUE TALLEN EL PANY DE PARET

PROP DE ZONA DE CANVI DE L'ALQADA DE L'EDIFICI

ASSENTAMENT DIFERENCIAL DELS FONAMENTS I/0 DE LA PARET DEGUT ALS

ESFORQOS A SUPORTAR

PASSAR A DIAGNOSI

44

FITXA NUM. 5

FALLADA DE LA FABRICA

DESCRIPCIO

POSSIBLES

CAUSES

VALORACIO

ESQUERDES VERTICALS, I SENSIBLEMENT PARAL.LELES, A LES ZONES MES SOL.LI-

CITADES DE LA PARET

AIXAFAMENT DEL MORTER

PASSAR A DIAGNOSI

ui

45

FALLADA DE LA FABRICA FITXA NUM. 7

p

11ro7ni p ppp

p

v

1 I

EL

11 111 11

DESCRIPCIOESQUERDES SENSIBLEMENT VERTICALS SOTA LA ZONA EN QUE

RECOLZA LA BIGA

POSSIBLES

CAUSESTRENCAMENT A COMPRESSIO PER UNA CARREGA PUNTUAL

VALORACIO PASSAR A DIAGNOSI

47

OXIDACIO DE PERFILS I FALLADA DE LLINDES FITXA NUM. 8

.D p

D p

p . .

p

ooo~~~Qoo000~~000000 0000000o000~~00000000000000000DESCRIPCIO ESQUERDES INCLINADES SOTA LA BASE DE LA BIGA METAL.LICA

POSSIBLES

CAUSESOXIDACIO

VALORACIO PASSAR A DIAGNOSI

11_IU- ICLq

i

11 -1i T rr ir 11-11 -TI T IT11- 11-

1111 il 11 II 11111111 111111

-LilCL iul uC Ci ~ii~

FALLADA DE LA FABRICA

DESCRIPCIO

POSSIBLES

CAUSES

VALORACIO

ESQUERDES INCLINADES A LES FINESTRES DE LES PLANTES MES BAIXES DE

LA FABRICA

LA COMPRESSIBILITAT DEL TERRENY A LES ZONES MES

SOL.LICITADES PROVOCA UN ESFORC TALLANT RESPECTE A LES ZONES MENYS

CARREGADES

CAL PASSAR A DIAGNOSI

48

FALLADA DE LA FABRICA FITXA NUM. 10

DESCRIPCIO

POSSIBLES

CAUSES

VALORACIO

ESQUERDES HORITZONTALS ENTRE SOSTRES .

GIR DEL RECOLZAMENT DEL SOSTRE SUPERIOR

VINCLAMENT DE LA PARET

CAL PASSAR A DIAGNOSI

49

FLEXIO DE SOSTRES

DESCRIPCIO

POSSIBLES

CAUSES

ESQUERDES HORITZONTALS QUE POSEN DE MANIFEST EL CANTELL DEL SOSTRE

GIR DEL RECOLZAMENT DEL SOSTRE EN LA PARET PER UNA DEFORMACIO

EXCESSIVA DEL SOSTRE 0 PER UNA MANCA D'AILLAMENT TERMIC DEL CERCOL

CAL PASSAR A DIAGNOSI (EN CAS DE MANCA D'AILLAMENT TERMIC DEL CERCOL,VALORACIO

I NO CAL PASSAR A DIAGNOSI)

SOTA TERRAT

1. i

j

/~1 111

I/ 11

11

I 1

1 .

I

I

50

FITXA NUM. 11

j

PIS INTERMEDI

FLEXIO DE SOSTRES

-=------~~iRaza.------

.-----------,------------

::-r-------.

t

.-----------~------------~~=m=

--.-----------.-----------,-----------.

EN.--------, .

0

o -r - r - resmr~

f'7

DESCRIPCIO

POSSIBLES

CAUSES

ESQUERDES DIAGONALS AL PANY DE PARET QUE ES TROBA A

SOBRE DEL VOLADIS

LA FLEXIO DEL VOLADIS PROVOCA LA RUPTURA DE LA PARET

PER ESFORQ TALLANT

VALORACIO PASSEU A DIAGNOSI SI ES PARET DE CARREGA

FITXA NUM . 12

51

DILATACIO TERMICA A LA COBERTA

DESCRIPCIO

POSSIBLES

CAUSES

VALORACIO

FISSURES LLEUGERAMENT INCLINADES A L'EXTREM DE LA PARET, QUE PASSEN

A SER HORITZONTALS I SENSIBLEMENT PARAL.LELES A LA COBERTA .

IMPEDIMENT DEL LLIURE MOVIMENT DE LA COBERTA DEGUT A VARIACIONS TER-

MIQUES

NO CAL PASSAR A DIAGNOSI

52

FITXA NUM . 13

3.3 Conclusions i recomanacions

Malgrat que la prediagnosi no genera un diagnóstic, entés com a tal, sí querequereix un document final que resumeixi les conclusions assolides, que orde-n¡ les informacions obtingudes i que especifiqui les recomanacions oportunes.

Aquest document final ha de contenir la informació necessária perqué un técnicalié pugui continuar el procés .

3.3.1 Fitxa resum de la prediagnosi

Seguidament es mostra un model de fitxa resum de prediagnosi que inclou lesdades principals considerades en aquest procés, pel que fa referéncia a I'estudide les tensions . Aquesta fitxa únicament inclou dades d'una paret i, per tant,caldrá emprar-ne una per a cada paret estudiada .

Hi ha un altre tipus d'informació recollida en aquest procés que caldrá documen-tar de la manera que es consideri més oportuna en cada cas .

Pel que fa a les possibles lesions observades, recomanem disposar d'infor-mació fotográfica d'una certa qualitat, convenientment referenciada i deixantconstáncia escrita de les valoracions realitzades en cada cas.

També resulta d'interés documentar la informació constructiva recollida jaque en treballs futurs pot resultar valuosa i/o de difícil constatació (existénciao no de cércols, informació referent a modificacions estructurals obtingudade paraula, etc.) .

TENSIONS I INDICADORS DE LA FÁBRICA DE MAÓ EXISTENT

FITXA RESUM DE PREDIAGNOSI

SOSTREMAÓ:MassísCalatForadat

AMPLARIA(cm) :AL(~ÁRIA(m) :PERC . BUITS(%) :


AMPLARIA(cm) :AL~ARIA(m) :PERC . BUITS(%) :


AMPL4RIA(cm):AL~ÁRIA(m) :PERC . BUITS(%):


AMPLÁRIA(cm) :AL(~ÁRIA(m) :PERC . BUITS(%) :

10

8SOSTREMAÓ:MassísCalatForadat

AMPLÁRIA(cm) :ALgÁRIA(m) :PERC . BUITS(%

5

1 TENSIO TOTALGc (kp/cm2) :

4

TENSIO TOTALGc (kp/cm2) :

[

Gc<=Vr2'Vr>=Gc>VrGc>2`Vr

Gc<=Vr OK2'Vr>=Gc>Vr~ RECOMAN .Gc>2'Vr I IDIAGNOSI

3

TENSIO TOTALGc (kp/cm2) :

[

Gc<=Vr2'Vr>=Gc>VrGc>2'Vr

U TENSIO TOTALGc (kp/cm2):


OKRECOMANDIAGNOSI

TENSIÓ TOTALGc (kp/cm2) :

[


OKRECOMAN .DIAGNOSI

OKRECOMAN .DIAGNOSI

OKRECOMANDIAGNOSI

TENSIO TOTAL SOSTREGc (kp/cm2) : MAÓ :

MassísCalatForadat

Gc<=Vr OK AMPLÁRIA(cm) :2'Vr>=Gc>Vr RECOMAN ALgÁRIA(m):Gc>2"Vr DIAGNOSI PERC . BUITS(%) :


MassísCalatForadat

Gc<=Vr nRK AMPLÁRIA(cm) :2"Vr>=Gc>Vr

nnRECOMAN ALQÁRIA(m):

Gc>2'Vr DIAGNOSI PERC. BUITS(%) :

TENSI0 TOTAL SOSTREGc (kp/cm2) : MAÓ :

MassísCalatForadat

Gc<=Vr OK AMPLÁRIA(cm):2'Vr>=Gc>Vr RECOMAN . ALQÁRIA(m) :Gc>2'Vr DIAGNOSI PERC . BUITS(%):


MassísCalatForadat

Gc<=Vr OK AMPLÁRIA(cm) :2"Vr>=Gc>Vr RECOMAN . ALgÁRIA(m) :Gc>2`Vr DIAGNOSI PERC . BUITS(%) :

TENSIO TOTAL SOSTREGc (kp/cm2): MAÓ :

MassísCalatForadat

Gc<=Vr OK AMPLÁRIA(cm) :2`Vr>=Gc>Vr RECOMAN ALgÁRIA(m) :Gc>2'Vr DIAGNOSI PERC . BUITS(%):

REFERENCIA :OBRA:DATA :

VALORS DE REFERENCIA PER A LA FABRICA DE MAO (Vr) :MASSIS 22CALAT 20FORADAT 14

PARET :

OBSERVACIONS :

3 .3 .2 Recomanacions per a Vr < Gc <_ 2 - Vr

En prediagnosi, si en I'análisi del conjunt de parets d'un edifici no es presentenles circumstáncies que fan necessária la diagnosi, peró el cálcul de tensionspresenta un valor prou alt (Vr < Gc <_ 2 - Vr), resulta oportú realitzar una certatutoria de ('estructura al Ilarg del temps .

Aquesta tutoria es pot traduir en forma de recomanacions :

1 . No incrementar cárregues sense la intervenció d'un técnic .Aquest increment de cárregues pot ser causat per operacions complexes,com pot ser el cas de les remuntes, o per operacions senzilles, com podenser canvis d'ús (conversió d'habitatges en petits tallers, magatzems, etc .),canvis de paviments sense eliminar els existents, intervencions en teulatsamb solucions pesants, etc .

2 . No debilitar ('estructura vertical .(-'estructura vertical de parets es debilita en realitzar modificacions de lesobertures, generalment de forma més crítica en les plantes més baixes (rea-lització de noves portes o finestres encara que se'n tanquin d'altres, eixam-plament d'obertures existents, etc .), realització de regates en parets per alpas d'instal-lacions i, fins i tot, si s'eliminen envans.

3. Requerir urgentment I'opinió d'un técnic en cas d'aparició de noveslesions o quan apareixen sospites de possibles disfuncions (incendis parci-als, inundacions, obres importants en edificis veins o al carrer, etc.)

4 . DIAGNOSI

L'objectiu d'aquesta fase és determinar la necessitat d'intervenció o d'inspeccióperiódica, així com, si és el cas, de recollir la informació necessária per a redac-tar el corresponent projecte d'intervenció .

L'organització general del procés es basa en les següents consideracions:

1 . Si hi ha lesions que afecten la seguretat caldrá sempre una certa intervencióque "eliminará" la lesió i atacará les causes que I'han originada, si encarapersisteixen .

2 . Si no hi ha lesions que afecten la seguretat, o ja s'ha decidit "d'eliminar-les",es determinará la seguretat a partir d'uns indicadors de prestacions mecáni-ques deis materials .

3 . A les zones sense lesions i sense sobretensions no es realitzará cap de lesdues accions anteriors .

El procés consta d'un conjunt d'operacions seqüencialitzades, per a I'explicacióde les quals s'exposaran per grups .

En primera instáncia caldrá disposar d'una documentació gráfica . En aquestestad¡ ens podem trobar en dues situacions de partida .

Luna será els casos en qué existeixi una certa documentació gráfica (actualit-zada o no) . Caldrá que un técnic faci una visita per a confirmar la validesa de ladocumentació i realitzar les esmenes oportunes .

L'altra situació es presentará si no es disposa de cap documentació gráfica . Enaquest cas caldrá fer un aixecament.

Lógicament es dimensionará aquest esforg en funció de la utilitat posteriord'aquests plánols.

Si es tracta d'una problemática associada a les tensions, de forma més omenys generalitzada, caldrá un aixecament total de plánols de la finca .

Si es tracta d'una previsible problemática derivada de les lesions observa-des, caldrá grafiar les lesions en els corresponents plánols (generalment plan-tes i algats) . Aquests plánols es poden limitar a la part d'edifici en estudi .

Seguidament, es dissenyará i realitzará una campanya de cales ("A") que possi-bilitará d'obtenir la informació per a realitzar posteriorment una valoració de lestensions .

Les cales han de permetre conéixer el gruix de la paret . Generalment, aquestadada es pot obtenir a partir de les obertures en portes i finestres, pero en algunscasos (parets de diversos fulls) aquesta apreciació no és suficient .

També ha arribat el moment de concretar el tipus de maó emprat (massís, calato foradat) en cada planta.

La metodologia de cala proposada és molt senzilla . Es tracta de disposar d'untrepant amb una broca (de 8 mm, p.e.) per a realitzar un forat en direcció obliquarespecte a la vertical i a I'horitzontal . La facilitat de penetració en trobar petitescambres interiors, així com la inspecció detinguda del forat (mitjangant un en-doscopi, p.e .) permetran conéixer el tipus de maó i I'existéncia de canvis dematerial o de cambres interiors .

Tenint en compte la senzillesa de fer cales i les poques molésties que s'originensi es realitzen en llocs discrets, se'n poden fer moltes i, per tant, no es fa caprecomanació concreta en aquest sentit .

4.2 Definició de zones i tipificació :de casos

Analitzant la informació obtinguda en prediagnosi i I'obtinguda en I'aixecamentde plánols (amb grafiat de lesions), podem avangar en el procés .

Primerament confirmarem les direccions deis carregaments deis sostres, elsgruixos de paret i el tipus de maó. Aixó permetrá, en cas que sigui necessari,requalificar les parets per tensions (de la mateixa manera que la utilitzada enprediagnosi o amb I'ajut del full de cálcul - Annex III) .

Se'ns donaran dos possibles casos per zones de paret estructural :

Gc <_ VrGc > Vr

Tensions baixes (T1)Tensions altes (T2)

Per altra banda, de I'observació de les lesions, juntament amb la hipótesi decomportament de ('estructura, podrem classificar les lesions en tres grups quepoden afectar zones de paret estructural :

Sense lesionsAmb lesions vinculades a tensions (L1)Amb lesions no vinculades a tensions (L2)

Combinant les dues variables (tensions i lesions) tota ('estructura quedará sub-dividida en 5 possibles casos :

Per a cada un d'aquests casos s'actuará d'una forma determinada i se n'obtin-dran unes conclusions particulars .

TENSIONS BAIXES T7

ANALISI

TENSIONS ALTES T2DE TENSIONS

_SIMPLES

I LESIONS ~-1 LESIONS VINCULADES AMB TENSIONS L1

61

Casos Tensions Lesions

A Lesions no vinculades a tensions

B Tensions baixes Sense lesions

C Tensions altes Lesions vinculades amb tensions

D Tensions altes Sense lesions

0 Tensions altes Lesions no vinculades a tensions

r _ _I

_ _ _ _ _ TIPOLOCIACASOS

ALTIES LESIONS L2

I

CAS 0

III

CAS A CAS Bi i

I II II I

CAS C

III

CAS D

1I

4.3 Cas A

Aquest és el cas de les zones de parets que presenten lesions (esquerdes,bombaments, girs, etc .) per causes diferents de les sobretensions gravitatóries .L'exemple més freqüent és la fallada parcial del sistema de fonaments .

La primera consideració important a realitzar es basa a valorar si la lesió estáestabilitzada . La causa desencadenant pot haver desaparegut o es pot haveraturat i, per tant, la lesió no progressa .

Una qüestió diferent sorgeix de valorar com pot afectar la preséncia de la lesió,per ella mateixa, o si pot afectar processos posteriors . Sovint una lesió estabilit-zada, no implica greus desordres en el comportament general de ('estructura nien el comportament de les parts de paret properes . Per tant, caldrá decidir si calactuar (en la lesió i, ocasionalment en les causes) o no.

En cas que la lesió no estigui estabilitzada cal recórrer al coneixement generalde la construcció i a I'expertesa personal del técnic per tal de plantejar les dife-rents tipologies de les lesions i associar-les a possibles hipótesis causals.

En definitiva, ens preguntarem si podem determinar I'etiologia de la lesió .En cas afirmatiu, estarem en condicions de decidir si és necessari o no un pro-jecte d'intervenció .

En cas contrari, caldrá iniciar un procés particular de diagnosi encaminat aconfirmar o a desmentir les hipótesis causals que hágim plantejat . És molt pos-sible que la dinámica d'aquest procés particular comporti la necessitat d'aug-mentar la informació disponible .

En aquest cas caldrá plantejar una campanya de cales 'S' que podrá comportardiversitat d'operacions . Col-locar fissurómetres per a mesurar el moviment deles fissures, netejar els Ilavis d'una esquerda per donar informació sobre ('origeno el temps transcorregut, realitzar una rasa fins a la cota de recoizament deisfonaments, etc., són algunes de les accions a considerar en la campanya decales "B" .

[4.4 Cas B

Aquest és el cas d'aquelles zones de paret que no presenten lesions que puguinafectar la seguretat (esquerdes per dilatació del terrat, humitats, etc.) i que estroben poc tensionades . És a dir, les parts de ('estructura de parets que ja enprediagnosi hem decidit de no estudiar mes perqué no presenten cap problemade seguretat estructural .

ZONES SENSELESIONS I

TENSIONS BAIXES T1

14.5 Cas C

Aquest és el cas de les zones més compromeses perqué estan sobretensionadesi mostren lesions per aquesta causa .

Seran sempre motiu d'intervenció ja que amenacen la fallada . En alguns casoshaurem de plantejar-nos intervencions d'urgéncia (estintolaments, desallotja-ment deis usuaris, etc.) per tal de garantir la seguretat fins al moment de realit-zar la reparació definitiva .

ZONES DELESIONS L1

I TENSIONS T2

CAS "B"

CAS C

POSSIBLESINTERVENCIONSD'URGENCIA

PROJECTEI D'INTERVENCIO IL_____J

Cas D

Aquest és el cas de zones aparentment sense problemes, perqué no mostrenlesions, peró en les quals es constaten sobretensions .

És el cas més complex puix que I'experiéncia de funcionament de les parets alIlarg deis anys sembla que es mostra contradictória amb els resultats de I'análisi .

El procediment d'estudi proposat es basa en un peritatge, fet seguint la NBE FL-90, ámb algunes adaptacions, utilitzant com a valors resistents de la fábrica elsque es dedueixen d'assaigs o d'uns indicadors. Aquest peritatge permet deduir elcoeficient de seguretat residual del material (la fábrica) i en funció d'aquest coefi-cient residual, establir la necessitat d'intervenció o d'inspeccions periódiques .

Aquesta valoració (en termes de seguretat) es realitzará per a cada secció dife-rent de "lámina" de paret a tota algada .

ZONES DETENSIONS ALTES T2SENSE LESIONS

TIPUS DEFABRICA

JUNTS MORTERTIPUS MAO

RESISTENCIA MAO

CAS D

CARACTERITZACIODE SECCIONS

PER CADA

SECCIO S n

PERITATGE AMBVALORS DEREFERENCIA

CAMPANYA

CALES "C"

4.6.1 Caracterització de seccions

La sistemática per a la caracterització d'aquestes seccions és la següent :

Si en alguna planta concreta, una paret té un percentatge de forats molt diferenten una zona respecte d'una altra, s'estudiaran per separat aquestes zones peróen tota aliada .

Si en alguna planta concreta, una paret presenta canvis de gruix o de tipus demaó, s'estudiaran separadament les diverses seccions, sempre en tota aliada .

Si en una paret, i al Ilarg de totes les plantes, s'observen zones carregades ambIlums de sostres diferents, s'estudiaran separadament les diverses zones, sem-pre en tota aliada .

35% FORATS

7

Un cop definides les diferents seccions (S) s'estudiará cada una &elles compa-rant les tensions Gc que incideixen en cada planta amb els valors de referénciaVr (segons 3.1 .1) .

El motiu de reprendre aquestes dades, com que aquest cálcul ja s'ha realitzaten el punt 4.2, és de definir per quines plantes de cada Si cal conéixer millor elsvalors de resisténcia de la fábrica per tal d'afinar la determinació de la seguretat .

Per cada Si , determinar a partir de quina planta Gc > Vr

Determinar les resisténcies de la fábrica (fd) en aquestes plantes .

Aquests valors (f d ) es poden obtenir a partir de métodes tradicionals d'extraccióde grans provetes (70 x 70 cm) i ruptures a compressió posteriors en laboratori,o bé es poden estimar a partir de la utilització d'uns indicadors .

4.6.2 Cales "C" i indicadors de resisténcia de la fábrica

Els indicadors que permeten estimar la resisténcia de la fábrica es basen enI'observació de 4 variables .

Caldrá doncs realitzar unes cales en el revestiment de la paret per tal de veurela fábrica .

1 . Gruix del junt . Es mesuren directament en la cala eis diversos junts horitzon-tais i se n'obté la mitjana.

2 . Tipus de morter del junt . Aquest parámetre es pot determinar emprant uneseines d'assaigs no destructius adaptades per a aquesta funció. Es tracta d'unavariant de la pistola Winsor o d'una variant d'esclerómetre . L'experiéncia de quées disposa és encara escassa .

Altrament, i si es té en compte la redu'ida incidéncia d'aquesta mesura en el resul-tat del conjunt, es pot fer una apreciació organoléptica amb I'ajut d'un elementmetál-lic (una navalla, una clau de pany, etc.), de forma que, si s'observa que elmorter es disgrega amb facilitat, correspondrá a una classificació de "dolent", mentreque un morter que no es disgrega en absolut correspon a una classificació de"bo" . Lógicament, el cas intermedi correspon a una classificació "regular" .

A efectes de cálcul, s'ha fet correspondre nominalment un morter M 40 a un de"dolent", un M 80 a un de "regular'¡ un M 160 a un de "bo" .

morter = S'assimila la qualificació deis morters als valors tabulats següents:

p. = Deformabilitat de la fábrica . NBE-FL-90

3. Tipus de maó. És possible que ja es conegui a partir de les cales "A", peró encas contrari s'aprecia amb facilitat de forma aparent .

4 . Resisténcia del maó. Es determina extraient alguns maons sencers i tren-cant-los a compressió seguint la norma UNE corresponent . La valoració qualita-tiva correspon a:

Morter bo M-160 --~ p, = 0 .63Morter regular M-80 --~ p. = 0 .80Morter dolent M-40 -4 IL = 1 .00

Resulta recomanable repetir aquest assaig amb diverses peces i calcular elvalor característic deis resultats obtinguts a partir de I'expressió :

R k = Valor característic

Rm = Mitjana aritmética de valors d'assaigs

S (n_1) = Dispersió de resultats d'assaigs

Rk = Rm - 1,64 S (n_1)

5. Resisténcia de la fábrica. Aquest valor s'obté a partir d'uns indicadors queconsideren el gruix del junt, el tipus de morter, el tipus de maó i la resisténcia delmaó.

Conegudes les qualificacions d'aquestes 4 variables, s'obtindrá la tensió (fd)corresponent a la planta concreta d'una Si concreta, com a suma d'indicadorsparcials a partir de la taula següent:

Els valors de la taula són forga conservadors en els extrems superior i inferior.

Qualificació Massís Calat Foradat

Molt bo 300 k /cm2 300 k /cm2 150 k /cm2

Bo 200 k /cm2 200 k /cm2 100 k /cm 2

Regular

Dolent

150

100

k /cm2

kp/cm2

150

100

k /cm2

kp/cm2

70

50

k /cm 2

kp/cm2]

Indicadors de resisténcia de la fábrica

Indicadorparcial

Gruix del junt en cm < 1 61 a l.5 4 f,> 1 .5 2

Tipus de morter deljunt Bo 7Regular 3 4Dolent 1 .5

Tipus de maó Massís 14Calat 10 f,

Foradat 0Resisténcia a comp . del maó Molt bo 16

Bo 10 f,Regular 5Dolent 2

Resisténcia de cálcul de la fábrica E f -> fd

4.6.3 L'indicador d'estabilitat i el de la inércia plana

Es tracta de 2 indicadors que permetran de corregir I'estudi de les tensionsintroduint una valoració de I'estabilitat de I'edifici com a conjunt (observant qües-tions com I'esveltesa, I'algada, I'existéncia de veins o de remuntes, etc.) i unavaloració del "conjunt d'estructura de caixes" que formen les diverses parets abase de considerar la inércia plana de la planta tipus .

No és imprescindible la seva utilització ja que solament actuen modificant eistemps d'inspecció periódica quan les tensions calculades superen eis valors deresisténcia de la fábrica (fd) . En cas que no es desitgi utilitzar-los i que s'usi pera determinar tensions el fui¡ de cálcul, caldrá col-locar en eis Ilocs corresponentseis valors neutres (9 .4 i 5) d'aquests indicadors per tal que no actu'in .

La metodologia a seguir per a calcular-los, el sistema d'introduir eis valors deisindicadors en la valoració deis temps d'inspecció i una explicació més detallada,en general, s'ha situat als Annexos I i II .

IPROJECTE D'INTERVENCIOIL - - - - - - - - - J

INERCIAPLANA

Redueix eis No modifica Augmenta eisIndicador temps 'eis temps temps

d'inspecció d'inspecció d'inspecció

D'estabilitat > 9.4 9.4 < 9.4

mai no esD'inércia plana redueixen per 5 > 5

aquesta raó

INDICADORSFABRICA INDICADOR

GLOBALD'ESTABILITAT

INDICADORSPERITATGE

D'ES'ABILITAT

I PERIODICITATI INSPECCIO III 0

II

4.6.4 Cálcul de les tensions i primeres decisions

Fins ara el cálcul de tensions s'ha realitzat de forma simplificada seguint allóindicat en 3.1 .1 . En general, aquesta aproximació és prou bona si bé es potrealitzar el cálcul complet per a cada cas .

Com ja s'ha dit, es proposa de seguir el procediment exposat per I'NBE FL-90amb algunes adaptacions . En qualsevol cas, el procés és molt Ilarg i pesat (ve-ieu I'Annex IV Exemples de cálcul manual) .

Per tal de simplificar aquesta tasca s'ha preparat un fui¡ de cálcul específic . Lesexplicacions que fan referéncia a aquest fui¡ es troben en l'Annex 111 El fui¡ decálcul .

En qualsevol cas, un cop determinades les tensions de cálcul (fT ) de forma sim-plificada (Gc), calculant manualment o amb el full de cálcul, s'ha de valorar cadaun deis resultats obtinguts .

El criteri a seguir proposat és funció de la seguretat que es vulgui considerarcom a coeficient de minoració de resisténcia de la fábrica ym (generalment ym =

2.5), i de la pérdua de part d'aquesta seguretat que es consideri com a límit perpassar a intervenció .

Pel que fa a les compressions

Com a cas general, considerant ym = 2 .5 i r m = 2 .5 :

Part del coeficient de minoració de resisténcia de la fábrica admés com a límit perconsiderar el pas a intervenció .

Coeficient de minoració de la resisténcia de la fábrica (per defecte és iguala 2,5) .

Resisténcia de cálcul de la fábrica a partir d'indicadors o assaigs . (4.6.1, 4.6.2)

Tensió total de cálcul

Tensió decálcul :1 fd No hi ha

fT sobretensions

Tensió de > fdcálcul Inspeccions

f T < Ymfd perüidiques

Tensió de Excentricitatcálcul Projecte ~ > 0.5 de

f, d'interv enció vinclament

Els temps d'inspeccions periódiques, en anys, s'obtenen de I'expressió :

Anys =15,33 - (5,33 .Y5

_ y,-5 ,fd)

Els límits superior i inferior deis temps d'inspeccions es fixen en 10 i 2 anysrespectivament, i responen a :

per ym= 2,5

i per ym = 2

si fT = fd inspecció cada 10 anys

si fT = fd. r m inspecció cada 2 anys

Els quadres següents permeten determinar eis temps d'inspeccions amb duespossibilitats :

c

11

10~

s67

6

5

4

3

2

10,5 0,75 1 1,25

INSPECCIONS PER COMPRESSIóen funció de Vm

1,5 1,75 2 2,25fT/fd

2,5 2,75 3

c

11

101

sg

7

6

5

4

3

2

1

ym =20,5 0,75 1 1,25

INSPECCIONS PER COMPRESSióen funció de Vm

1,5 1,75fT/fd

2 2,25 2,5 2,75 3

No hi a sobr tensio s

Vm=275

_" _ Vm=2.25mSokq91-1M. _. e ym =2.5

ÑP-na,Pro ecte d' j ció

No hi a sobr tensio s

fym 1.75

fym =2

$Vm =2.25

9Vm =2.5

o ,.

Pro ecte d' nterve ció

Pel que fa a les traccions

Com a cas general, considerant ~m = 2.5 i r m = 2.5:

per ym = 2,5

i per ym=2

Anys =15,33 - (5,33 - 2'S . 2,5 . frr)

ym

'Y ' m

fTa,

fTA =

Resisténcia de cálcul de tracció admesa (es considera el 10 % de fd )

fTT =

Tensió de tracció total de cálcul

Els temps d'inspeccions periódiques, en anys, s'obtenen de I'expressió :

Els límits superior i inferior deis temps d'inspeccions es fixen en 5 i 10 anysrespectivament .

Ets quadres següents permeten determinar els temps d'inspeccions amb duespossibilitats :

Tensió detracció de 5 f,A No hi ha

cálcul sobretensionsfTT

Tensió de > f,A entretracciótde en Inspeccions <-- 10i5

cálcul diagrama periódiques anystTT triangular

Tensió de f .Atracció de en Projecte

cálcul Ldiagrama d'intervenciófTT rerectangular

10

9

8TCcC

7

6

5

4

ym= 2,5

INSPECCIó PERTRACCIóen funció de Vm

ha sobNo hi hetensió

v

ns

u u

N

E3 Vm =1 .5

~ Vm =1 .75

$ ym=2

$ Vm =2.25

* Vm =2.5

Prpjecte 4'intervonció

0 0,25 0,5 0,75 1 1,25 1,5 1,75 2 2,25 2,5fTT/fFA

9

6

5

4

m=2

INSPECCIó PER TRACCIóen funció de Vm

0 0,25 0,5 0,75 1 1,25 1,5 1,75 2 2,25 2,5fTT/fTA

No hi ha sobletensi ns

IB Vm =1 .5

v

v

n v u r.

$Vm =1 .75

Vm =2

m.1-V Vm =2.25

Vm =2.5

mknkk ,

v

N:.P jecte 'interv nció

Aquest cas correspon a les zones que presenten lesions aparentment no vincu-lades amb les tensions, encara que es trobin en zones de sobretensió .

Entenem aquest cas com a suma de dos casos anteriors . Primerament es deci-dirá si cal intervenir o no en les lesions (cas A) i, posteriorment, tant si es diag-nostica intervenció com si no, s'analitzaran les sobretensions (cas D) .

ZONES DELESIONS L2

1 TENSIONS ALTES T2CAS 0

ANALISI ESCRUPOLOSADE LA TENSIO SIMPLE

4.8 Consideracions ;per al diagnóstic

A ¡'hora de realitzar I'estudi de ('estructura de parets de fábrica d'un edifici shaplantejat una análisi de les parets per separat . Aquesta desmembració del con-junt ha permés d'estudiar diverses situacions i obtenir-ne qualificacions parci-als .

Malgrat aixó el resultat del procés de diagnosi s'ha de considerar de forma glo-bal . En aquest sentit correspon al técnic de fer una valoració conjunta de lesqualificacions parcials obtingudes i de les circumstáncies particulars de ('obra .

Aquest document final ha de contenir la informació necessária perqué un técnicalié pugui continuar el procés, ja sigui de projecte d'intervenció o d'inspeccionsperiódiques .

Fitxa resum de resultats

Seguidament es mostra un model de fitxa resum, similar a la de prediagnosi,que inclou les dades principals considerades en la diagnosi pel que fa referén-cia a I'estudi de les tensions . Básicament, aquesta fitxa inclou dades d'una pareti, per tant, caldrá emprar-ne una per cada paret estudiada .

Hi ha un altre tipus d'informació recollida en aquest procés que caldrá documen-tar de la manera que es considera més oportuna en cada cas.

Pel que fa a les possibles lesions observades que no siguin motiu de reparació,recomanem disposar d'informació fotográfica d'una certa qualitat convenient-ment referenciada i deixant constáncia escrita de les valoracions realitzades encada cas.

Tambó resulta d'interés documentar la informació constructiva recollida ja queen treballs futurs pot resultar valuosa ¡/o de difícil comprovació.

D'altres qüestions

Es poden donar casos en qué calgui realitzar alguna reparació associada a unalesió per causes no estructurals (evitar humitats per filtració com a consequen-cia d'una esquerda, eliminar el risc de caigudes de material al carrer com aconseqüéncia de la corrosió d'algun ancoratge metál-lic, etc.) .

Igualment, en aquest diagnóstic es consideraran les recomanacions o es pres-criuran les intervencions oportunes associades a d'altres temes aliens a ('es-tructura de fábrica . No podem oblidar que la inspecció aprofundida ens ha per-més visitar la totalitat de ('edifici i, per tant, d'observar d'altres disfuncions quemereixin algun comentara (insta¡-lacions obsoletes, humitats diverses, mals usos,sostres en mal estat, etc .) .

TENSIONS I INDICADORS DE LA FÁBRICA DE MAó EXISTENT

FITXA RESUM DE RESULTATS DIAGNOSI

REFERENCIA :OBRA:DATA :

PARET:HIPÓTESI :

OBSERVACIONS :


AMPLÁRIAALPÁRIAPERC . BUITS:


AMPLÁRIAALQÁRIAPERC . BUITS:






AMPLARIAALQARIAPERC. BUITS:

MOTIU INSPECCI6:

TraccionsCompressionsPROJ . D'INTERVENCIÓ:

TÉÑSIÓ CAL. TOTAL fT :RES. CAL. FABRICA fd :INSP . PERIóDIQUESMOTIU INSPECCI6:

TraccionsCompressions

PROJ . D'INTERVENCIÓ:

CLASSIFICACIÓ GLOBAL PER ESTABILITATVALOR ADMÉS DE PÉRDUA DEL COEF. DE MINOR. DE LA FÁB.TENSIONS PER CONSIDERAR ELS INDICADORS Vr :

MASSÍSCALATFORADAT

CalatForadat

AMPLÁRIAALgÁRIAPERC. BUITS:


AMPLARIAAL~,ÁRIAPERC. BUITS:

TraccionsCompressionsPROJ D'INTERVENCIÓ:

1

1 TENSIÓ CAL. TOTAL fT :RES. CAL. FÁBRICA fd:INSP . PERIÓDIQUESMOTIU INSPECCIÓ:

TraccionsCompressionsPROJ . D'INTERVENCIÓ:

10 TENSIO CAL.TOTAL fT : SOSTRE 5 TENSIÓ CAL. TOTAL fT :RES. CAL. FÁBRICA fd : MAÓ: RES. CAL. FÁBRICA fd :INSP . PERIóDIQUES Massís INSP . PERIdDIQUESMOTIU INSPECCIÓ: Calat MOTIU INSPECCIÓ:

ForadatTraccions AMPLARIA TraccionsCompressions ALIZ,ÁRIA CompressionsPROJ . D'INTERVENCIÓ: PERC. BUITS: PROJ . D'INTERVENCIÓ:

9 TENSIO CAL. TOTAL fT : SOSTRE 4 TENSIÓ CAL. TOTAL ff :RES. CAL. FÁBRICA fd : MAÓ: RES. CAL. FÁBRICA fd :INSP . PERIODIQUES Massís INSP . PERIóDIQUESMOTIU INSPECCIÓ: Calat MOTIU INSPECCI6:

ForadatTraccions AMPLÁRIA TraccionsCompressions ALQARIA CompressionsPROJ . D'INTERVENCIÓ: PERC. BUITS: PROJ . D'INTERVENCIÓ:

8 TENSIO CAL. TOTAL fT : SOSTRE 3J TENSIÓ CAL. TOTAL fT :RES. CAL. FÁBRICA fd : MAÓ: RES. CAL. FÁBRICA fd :INSP . PERIODIQUES Massís INSP . PERIÓDIQUESMOTIU INSPECCIÓ: Calat MOTIU INSPECCIÓ:

ForadatTraccions AMPLÁRIA TraccionsCompressions AL~,ARIA CompressionsPROJ . D'INTERVENCIÓ: PERC. BUITS: PROJ . D'INTERVENCIÓ:

7 TENSIO CAL. TOTAL fT : SOSTRE U TENSIO CAL. TOTAL fT :RES. CAL. FÁBRICA fd : MAÓ: RES. CAL. FÁBRICA fd:INSP . PERIóDIQUES Massís INSP . PERIÓDIQUES

MOTIU INSPECCIÓ:

5 . TERAPIA

Les intervencions en estructures de parets de cárrega de fábrica de maó acos-tumen a ser complexes i sovint de cost elevat .

Resulta interessant fer una análisi global del funcionament estructural de I'edifi-ci, així com disposar d'una molt bona informació respecte deis sistemes cons-tructius existents i de la história particular de I'edifici i de I'entom immediat (mo-dificacions d'obertures, canvis de material, connexió amb les mitgeres veines,enderroc o construccions veines, remuntes, etc.) .

Cal tenir present que el sistema de caixes conformat per obra de fábrica tradici-onalment ha admés amb forga eficácia modificacions importants i que, en lamajoria de casos, ens trobarem amb edificacions d'una antiguitat considerable .

Gran part de les lesions que s'observen tenen com a causa generadora unadesorganització estructural externa a la própia fábrica i, per tant, cal atacar pri-merament la causa per, posteriorment, reparar I'efecte produ'it en les parets . Enaquesta publicació, per raons d'extensió, no es poden desenvolupar detalladesles causes externes i les terápies corresponents .

Les actuacions concretes en les parets, com a conseqüéncia de lesions o d'in-suficiéncies de seguretat, les podem agrupar a partir deis punts següents:

5.1 Reparació de lesions

Será d'aplicació en aquelles esquerdes, les causes de les quals han estat elimi-nades, que demanin refer la continu'itat estructural a fi que presentin un compor-tament estructural unitari en el futur.

El procediment més conegut consisteix a cosir les esquerdes per mitjá de gra-pes (fig . a) o de mallats d'acer (fig . b i c) . Es tracta de situar petits elementsmetál-lics (barres d'armar de petit diámetre) en direcció perpendicular a I'es-querda, solidaris amb les parts de paret a banda i banda de I'esquerda .

En d'altres casos la reparació de I'esquerda tindrá com a objectiu definir correc-tament un junt que s'ha format de manera "natural", permetent un cert grau demoviment. Normalment aquest 'junt natural" es forma seguint els punts mésfebles de la paret (d'obertura a obertura) i cal resituar-lo en un altre lloc . Per tantcaldrá cosir I'esquerda existent i "tallar" la paret en el punt desitjat per a crear-hiel junt de dilatació .

També els casos de girs de parets, com a conseqüéncia d'empentes horitzon-tals, són motiu de reparació . Un cop eliminada la causa, es pot connectar unaparet amb una altra de paral-lela o a d'altres elements, mitjangant cables d'acer(fig . d), que poden ser posttesats per tal d'intentar de corregir, si mes no en part,el desplagament existent .

5.2 Reforg`:de parets

Tenen com a objectiu augmentar les prestacions mecániques de les parets enfront de determinades sol-licitacions .

Una opció es basa en la introducció, en direccions i situacions determinades,d'elements metál-tics que absorbeixin els esforgos de tracció o flexió que lafábrica de per si no és capar de suportar. Es tracta de faixar la fábrica (fig . a),d'armar-la (fig . b) o posttesar-la .

També considerarem com a reforr de parets les operacions tendents a disminuirI'esveltesa de les seccions de paret per tal de fer front a possibles situacions devinclament i que en alguns casos poden fer disminuir la tensió de treball de lafábrica . Normalment consistirá a doblar la paret amb una de nova convenient-ment connectada a I'antiga .

Una altra possibilitat consisteix a massissar algunes obertures o part d'elles(fig . c), especialment en els casos en qué s'han realitzat amb anterioritat ope-racions en sentit contrari . En molts casos I'objectiu no solament és d'augmen-tar la secció resistent sinó, sobretot, de reordenar un descens de cárreguesamb una visió global de la paret.

En aquest sentit també hem de considerar la necessitat de reforg de paretspréviament debilitades per regates realitzades pel pas d'instal-lacions encasta-des, o per passaparets d'importants dimensions per al pas de conductes d'airecondicionat o d'altres insta¡-lacions .

5 .3 Substitució funcional'

Aquestes intervencions consisteixen en la substitució de la funció estructuralque desenvolupen les parets de cárrega, o part d'aquesta funció, (normalment apartir d'una certa planta fins al sól) sense intervenir en la paret existent, a basede construir una nova estructura para¡-lela (fig . a), sovint per raons d'operativitatconstructiva, a partir de perfileria metál-lica . Lógicament aquest tipus d'interven-ció implica determinades operacions en els fonaments .

En alguns casos, aquesta modificació del sistema estructural es pot realitzar enpart (difícilment en les plantes baixes comercials) convertint, físicament, paretsdivisóries o de tancament en parets resistents . Es tracta de reforgar o de substituirfísicament determinades parets no resistents per tal de substituir, si més noparcialment, la funció estructural d'altres parets .

També podem considerar la possibilitat d'actuar en sostres, partint Ilums de for-ma activa, per a trasiladar cárregues a parets perpendiculars a les originalmentsustentants o a d'aitres estructures .

z

5 .4 Substitució física

Es tracta de substituir la part de paret que presenta lesions per esquerdes deresultes de la fallada parcial deis fonaments o per aixafament de la fábrica (trac-cions originades transversalment a la direcció de les compressions) per unaparet nova (fig . a), normalment formada per materials de major resisténcia imenor deformabilitat sota cárrega, o bé per elements metál-lics .

Realment aquest tipus d'intervenció només acostuma a ser viable en substituci-ons de redu'ides dimensions, especialment en casos d'agulles entre oberturés,en qué I'estintolament necessari no és extremadament complex .

i .

ID

5 .5 Les mesures de seguretat en la realitzáció de la intervenció i la posa-da en cárrega de la intervenció

Moltes de les intervencions apuntades anteriorment signifiquen debilitar (o eli-minar) les parets existents com a pas preví del reforg (entés genéricament) . Enqualsevol cas "tocar" una paret o el seu entom d'incidéncia, quan aquesta estroba "al límit" és molt delicat . En aquests casos caldrá ser molt escrupolós enles mesures de seguretat a prendre, ja siguin del tipus estintolaments com deltipus "seqüéncies d'actuació" .

Les operacions de substitució descrites demanen, per a ser realment efectives,contemplar I'aspecte de la posada en cárrega de la intervenció . En cas contrari,la intervenció restaria inoperant fins que superés els valors i les distribucions detensions actuals . No hem d'oblidar que "I'esgotament" d'una determinada sec-ció sense col.lapse implica la redistribució d'esforgos en d'altres seccions queconsegüentment poden resultar sobretensionades .

Els coneguts morters "sense retracció", o lleugerament expansius, per tal decompensar I'efecte de retracció de la pasta, no són una garantia absoluta detransmissió de la cárrega existent, peró sens dubte ajuden en aquesta missió iespecialment en la transmissió d'increments de cárrega futurs . En alguns casoscaldrá operar amb més energia per a transferir les cárregues (gats hidráulics,cargols, posttesats, etc.) .

En qualsevol cas, tan delicat resulta no tensionar la intervenció com realitzaruna operació excessivament intensa i, per tant, aquest punt pot resultar cabdalen el projecte .

6. BIBLIOGRAFIA

" ADELL, J.M ., i d'altres, El muro de ladrillo, Ed . Hispalit, Madrid 1992 .

" ÁLVAREZ DE BUERGO, M., GONZÁLEZ, T., Restauración de edificios monumentales . estudio demateriales y técnicas instrumentales, Ed . CEDEX, Madrid 1994 .

ASTUDILLO, R., GARCÍA, P., El ensayo del gato plano como técnica para la auscultación in-situ deobras de fábrica. Ingeniería civil núm. 98, pág . 25 a 33, Madrid 1995 .

BRE Digest, Simple measuring and monitoring of movements in low-rise buildings, Building ResearchEstablishment, Watford 1989 .

BRE Digest, Why do buildings crack?, Building Research Establishment, Watford 1991 .

CALECA, L., DE VACCHI,A ., Tecnologíe di consolidamento delle strutture murarie, Libreria Diro Flaccovioeditrice, Palermo, 1983 .

CASANOVES, X., i d'altres, Manual de diagnosi i intrevenció en sistemes estructurals de parets decárrega, Ed . Col-legi d'Aparelladors de Barcelona, Barcelona 1995 .

CIGNI, G., II consolidamento murario. Tecniche d'intervento, De. Kappa, Roma 1978 .

GALLONI, F. i d'altres, II restauro delle construzzioni in muratura . Problemi metodologici e tecniche deconsolidamento, Ed . Kappa, Roma 1980 .

INSTITUTO EDUARDO TORROJA, P.i .e.t . 70 Obras de fábrica, Madrid 1971 .

JURINA, L., La diagnosi del sistema strutturale, pág. 195 a 216, del ¡libre Tecnología del ricupero edilizio,Ed . UTET.

LAHUERTA, J., RODRÍGUEZ, L.F., Muros de fábrica de ladrillo : normas y estudios extranjeros para suproyecto y ejecución, Ed . Ministerio de la Vivienda, Madrid 1962 .

Les desordres dans les ouvrages de bátiment, Ed . Weka .

MAURICE, P., Pathologie des ouvrages en magonnerie, Annales I.TB.T.P. núm 290, Paris 1972.

MAÑÁ, F., Recomanacions per al reconeixement, la diagnosi i la terápia de fonaments, ITEC Institut deTecnología de la Construcció de Catalunya, Barcelona 1995 .

NBE FL - 90, Muros resistentes de fábrica de ladrillo, MOPU, Madrid 1991 .

ORTEGA, F., Patología de la construcción "la obra de fábrica", Editan S.A ., Sevilla 1982 .

RILEM, General recommendations for methods of testing load-bearing unit masonry. Building ResearchEstablishment, 1988 .

ROSSI, P.P., RAVASIO, F. Valutazione delle caratteristiche meccaniche delle strutture murarie attraversoprove non distruttive, Restauro núm. 121, pág. 69 a 98, 1992.

SIRVENT, I ., DE LA CRUZ M . J., GARCÍA A., Mejoramiento resistente de muros de mampostería porprocedimientos de inyección, Ed . Instituto Técnico de la Construcción, S.A ., Alicante 1993 .

SOTO, M., Reforma de edificios antiguos . El rasgado de huecos en muros de carga., Informes de laConstrucción núm 374, pág. 27 a 38, Madrid 1985 .

UNE 67-026-94, Ladrillos y bloques cerámicos de arcilla cocida, Determinación de la resistencia acompresión . AENOR, Madrid 1994 .

VAN DER KLUGT, L. J. A. R., The pointing hardness tester - an instrument to meet a need, Materialsand Structures núm. 24, pág. 471 a 476, 1991 .

WESCHE, K., LLANTZIS,A ., Recommandations générales pour les méthodes d'essais des murs porteurs,Matériaux el Constructions núm 78, pág. 432 a 444.

ANNEX IL'indicador d'estabilitat

1 . Plantejament

Es proposa valorar el comportament estructural del conjunt a partir d'assignaruna puntuació a una série de qüestions, que es poden presentar, o no, en unedifici de fábrica de maó . És evident que aquesta mena de puntuació ha de seren gran part subjectiva i, per tant, es vol donar peu a la canalització de lessensacions que el técnic pugui tenir. Es tracta de repassar una determinada¡lista parametritzada per tal d'ajudar el técnic en les decisions derivades de lessensacions concretes .

Aquest valor, ¡'indicador d'estabilitat, solament actua en el procés general modi-ficant els períodes d'inspecció en cas que siguin necessaris .

Quan es diagnostiqui la necessitat d'intervenció com a conseqüéncia de lesionso tensions, les diverses qüestions analitzades per obtenir aquest indicador espoden considerar com una eina de reflexió per tal d'encaminar la intervenció enalgun sentit determinat .

En qualsevol cas, d'aquesta reflexió se'n poden derivar unes recomanacions,difícilment generalitzables en aquest document.

2 . Mecánica d'avaluació

Quant a la mecánica d'avaluació, es tindran en compte els punts següents:

1 . Es disposa d'una fitxa per cada qüestió que, d'alguna manera, influeix en elcomportament estructural del conjunt . Hi ha un total de 13 fitxes .

2 . Hi ha una puntuació simple anomenada PS, a la qua¡ es dóna, o no, un punta I'aspecte del tema que figura a la fitxa . Aixó es materialitza a partir d'unapregunta-test .

3 . El valor PS es pondera, en els casos en qué és possible, amb una puntuacióPP.

4 . Es dóna un coeficient de majoració Km, que queda definit amb la intenció dediferenciar el protagonisme deis casos proposats.

5 . El coeficient Ks, coeficient de subjectivitat, es deixa perqué sigui el técnicinspector qui el fixi en cada cas . És aquí on es posa émfasi en qüestions quesón difícils de tabular per a I'obtenció del valor d'estabilitat global . Per exem-ple, a la fitxa número 11, on s'han de qualificar les intervencions anteriors, deles quals sovint no es disposa de documentació, I'experiéncia de ¡'inspector,que haurá d'avaluar ¡'obra efectuada a partir d'observacions visuals, determi-nará la puntuació . Des d'un altre punt de vista, aquest coeficient será d'apli-cació en els aspectes en qué la própia qüestió plantejada per la fitxa introdu-eixi apreciacions subjectives . Quan a la fitxa número 2 s'exposa I'esveltesade I'edifici a partir d'una planta rectangular, pot presentar-se el cas que laplanta no sigui rectangular o que les reculades deis pisos en algária dificultinI'observació de la relació de I'algada respecte a la menor dimensió de la base ;aquí, el técnic haurá de buscar unes dimensions de compromís que permetinde respectar el criteri expressat a la fitxa .

Es recomana que el coeficient Ks sigui comprés entre el valor 0 i dues vega-des el coeficient de majoració que apareix en cadascuna de les fitxes .

6 . Per a obtenir la puntuació total, s'aplicará la fórmula que es dóna a la casellaanomenada TOTAL i que es transferirá al fui¡ de resum . La suma de totes lespuntuacions parcials servirá per a qualificar finalment el comportament es-tructural .

7 . Si no es disposa d'informació per a contestar la pregunta, assigneu 0,5 altotal .

3 . Les fitxes

4. Correcció deis períodes d'inspecció

Els temps d'inspeccions periódiques obtinguts en I'análisi de les tensions esmultiplicaran pel valor de Kest obtingut de la següent expressió :

Kest = 1 .876 - 0 .093 x (Valor d'estabilitat global)

Nota : Valor d'estabilitat global = 9.4 no varia Kest

Número

de fitxa Títol Puntuació

1 Terreny deis fonaments

2 Esveltesa de I'edifici

3 Relació de I'edifici amb els edificis ve'íns

4 Edifici exposat al vent5 Pórtic en fagana portant6 Intervencions en altura7 Moviments

8 Estintolaments de la fábrica9 Aprofitament d'elements constructius antics

10 Junts

11 Intervencions anteriors12 Discontinuítats en parets interiors

13 Noves obertures en parets interiors

Valor d'estabilitat global Total

TERRENY

DE

FONAMENTACIO

Aquesta fitxa pretén qué el técnic observi la proximitat de terres, talussos, rebaixos,

edificacions próximes en construcció, que poden tenir una incidéncia circumstancial

en 1'estabilitat del nostre edifici . El criteri del técnic tindrá, en aquesta puntuació,

una singular importáncia .

Aixf, no es tracta de valorar el tipus de fonaments que es va projectar en fun-

ció de la qualitat geotécnica del terreny, ja que aixó només tindrá interés en el

cas d'aparició de lesions, les quals no són objecte del criteri d'avaluació d'aquest

test .

TEST : PODEN EXISTIR ALTERACIONS DEL TERRENY QUE, CIRCUMSTANCIALMENT,PUGUIN CANVIAR LES CONDICIONS D'ESTABILITAT?

PS

KM

KS

PUNTUACIO SIMPLE

COEFICIENT MAJORACIO

COEFICIENT SUBJECTIVITAT

NO=0 SI= 1

TOTAL T=PSxKMxKS

VALOR

TEST : PODEN EXISTIR ALTERACIONS DEL TERRENY QUE, CIRCUMSTANCIALMENT,PUGUIN CANVIAR LES CONDICIONS D'ESTABILITAT?

VALOR

aw

95

PS PUNTUACIO SIMPLE NO=0 SI=1 1

KM COEFICIENT MAJORACIO 1 .7

KS COEFICIENT SUBJECTIVITAT 1 .0

TOTAL T=PS xKMxICS 1 .7

FITXA NUM. 2

FUE FA lb91

h

lah

a,<b

ESVELTESA

DE L'EDIFICI

La base de 1'edífici no sempte será rectangular . En tal cas, el técnic haurá de

donar als parámetres a i b uns valors prou representatius .

Recordi's que aquí es pondera 1'esveltesa de 1'edifici sense tenir en compte el

carácter d'aillament que pugui tenir 1'edifici, o la relació d'altura amb els seusve'ins . Es a la fitxa n . 3 on es consideren aquestes circumstáncies .

TEST : L'EDIFICI ES MASSA ESVELT? VALOR

PUNTUACIO PONDERADAPer a h/a s_ 2 és PP=O Per a h/a>2 és PP=h/a - 1

PPVARIABLE a= m. b= m. h= m.

KM COEFICIENT MAJORACIO 2.6

KS COEFICIENT SUBJECTIVITAT

TOTAL T=PPxKMxKS

TEST : L'EDIFICI ES MASSA ESVELT? VALOR

PUNTUACIO PONDERADAPer h/a s_ 2 és PP=O Per h/a > 2 és PP=h/a - 1 W

PPVARIABLE a=8m. b=15m. h=18m.

1 .25 pa,W

KM COEFICIENT MAJORACIO 2.6W

KS COEFICIENT SUBJECTIVITAT 1.0

TOTAL T=PPxKMxKS 5.9

FITXA NUM. 3

RELACIO

DE L'EDIFICI

AMB ELS EDIFICIS

VEINS

De vegades els edificis són sensibles a 1'enderroc d'un edifici veí .Es tracta, doncs, de valorar aquesta possibilitat que, lógicament, no afecta aquellsedificis que avui són a'illats .

TEST : LA CARENCIA CIRCUMSTANCIAL D'EDIFICIS VEINS POT PRODUIR PROBLEMESEN UEDIFICI?

VALOR

TOTAL L T=PPxKMxKS

97

TEST: LA CARENCIA CIRCUMSTANCIAL D'EDIFICIS VEINS POT PRODUIRPROBLEMES

VALOREN L'EDIFICI?

PUNTUACIO PONDERADAEdifici aíllat Edifici amb 1 vei Edifici amb 2 veíns

PP=O PP=1 .1 insPP 1 .2 a

w

KM COEFICIENT MAJORACIO 1 .0w


TOTAL T=PPxKMxKS 1 .2

PUNTUACIO PONDERADAEdifici aíllat

PP=OEdifici amb 1 veí

PP=1 .1Edifici amb 2 veíns

PP=1 .2PP

KM COEFICIENT MAJORACIO


EDIFICI

EXPOSAT

AL VENT

Aquí no s'han de considerar ni 1'esveltesa (Fitxa núm. 2), ni la relació amb els

edificis ve'ins (Fitxa n . 3), ni 1'altura de 1'edifici, sinó sols les condicions d'ex-

posició ambiental .

TEST : UEDIFICI ES EXPOSAT AL VENT?

PS I

PUNTUACIO SIMPLE

1

NO=0

1

SI= 1

KM

KS



TOTAL T=PSxKMxKS

VALOR

2 .0

TEST : L'EDIFICI ES EXPOSAT AL VENT? VALOR

waaww

98

PS

KM

PUNTUACIO SIMPLE


NO=0 SI=1 1

2.0

KS COEFICIENT SUBJECTIVITAT 1.0

TOTAL T=PSxKMxKS 2.0

1919191

FITXA NUM. 5

PORTIC

A LA FAgANA

PORTANT

De vegades, es dissenya la fagana prescindint de la fábrica de maó i col.locantun pórtic de formigó armat . Si el pórtic queda prou subjecte o travat perles parets de fábrica de maó perpendiculars, pot ser un element de gran utilitat .Peró si el pórtic es converteix en un objecte estrany a la fábrica, els efectespoden ser contraris als desitjats . Aquest efecte és el que es considera en aquestafitxa .

TEST: EL PORTIC EN FACANA ES UN ELEMENT DISTORSIONADOR DE L'ESTRUCTURADE LA FABRICA DE MAO?

PS

KM

KS

PUNTUACIO SIMPLE



NO=0 SI= 1

TOTAL T=PSxKMxKS

VALOR

0.3

99

TEST : EL PORTIC EN FAQANA ES UN ELEMENT DISTORSIONADOR DEUESTRUCTURA DE LA FABRICA DE MAO?

VALOR

PS PUNTUACIO SIMPLE NO=0 SI= 1 1

aw



TOTALIT=

PSxKMxKS 0 .3

INTERVENCIONS

EN

ALTURA

Malauradament, les intervencions en altura d'edificis existents s'efectuen general-

ment sense un coneixement profund de 1'edifici intervingut . Així, fonaments, pa-

rets, agulles, etc ., es veuen afectats per una sobrecárrega generalment no prevista

en el projecte . Encara que la remunta no hagi produit lesions, és evident que el

comportament mecánic de 1'estructura de 1'edifici es veu afectat .

TEST : EXISTEIXEN INTERVENCIONS EN ALTURA?

PS

KM

KS

PUNTUACIO SIMPLE


COEFIC[ENT SUBJECTIVITAT

NO=0 SI= 1

VALOR

TOTAL FT=PSxKMxKS

TEST: EXISTEIX INTERVENCIO EN ALTURA?

PS

KM

KS

PUNTUACIO SIMPLE


COEFIC[ENT SUBJECTIVITAT

NO=0 SI= 1

TOTAL T=PSxKMxKS

VALOR

a

w

100

FITXA NUM. 7

MOVIMENTS

Sense ponderar el moviment per ell mateix, ni investigar les causes que 1'han provo-cat, ni tan sols sense aclarir si ha estat 1'edifici que estudiem alló que s'ha moguto han estat els seus veins, és evident que ha estat una circumstáncia no desitjadala que ha produit el fenomen i per tant, 1'estabilitat inicialment prevista ha quedatalterada .

TEST : S'OBSERVA MOVIMENT DE L'EDIFICI RESPECTE DELS EDIFICIS VEINS?

PS

KM

KS

PUNTUACIO SIMPLE



TOTAL T=PSxKMxKS

VALOR

0.7

TEST : S'OBSERVA MOVIMENT DE L'EDIFICI RESPECTE DELS EDIFICIS VEINS?

PS

KM

KS

PUNTUACIO SIMPLE

I

NO=0 SI= 1



TOTAL

T=PS xKMxES

VALOR

0.7

0.7

0.

W

102

FITXA NUM. 8

ESTINTOLAMENTS

DE LA

FABRICA

Es corrent, sobretot si es vol aconseguir una més gran transparéncia a les plantes

baixes, que la fábrica de maó, en tot 1'edifici o en part, no arribi als fonaments .

Aixó s'aconsegueix estintolant la fábrica amb una estructura o pórtic de formigó .

D'aquesta manera, 1'estructura queda dividida en dues : una de fábrica de maó amb

entitat própia a partir de 1'estintolament, i l'altra encarregada de rebre la primera,

amb la missió de transmetre les cárregues fins als fonaments . No és objecte d'aquesta

fitxa qualificar 1'estructura d'estintolament, sinó d'estintolada . S'han d'avaluar les

repercusions sobre 1'estructura estintolada, només pel fet d'estar-ho . Per exemple,

una deformació excessiva de la biga d'estintolament podria incidir negativament sobre

la fábrica de maó .

TEST : LA FABRICA DE MAO ES ESTINTOLADA? VALOR

PS PUNTUACIO SIMPLE NO=0 SI= 1



TOTAL T=PS xKMxKS

TEST : LA FABRICA DE MAO ES ESTINTOLADA? VALOR

PS PUNTUACIO SIMPLE NO=0 SI= l 1

a.W

KM COEFICIENT MAJORACIO 2 .0W


TOTAL T=PS xKMxKS 2.0

103

FITXA NUM. 9

APROFITAMENTD'ELEMENTS

CONSTRUCTIUSANTICS

En estructures amb transmissió lineal de cárregues i petit d'aquestes cárregues, béperqué tinguin poques plantes, i/o per la poca importáncia de les llums í, sobretot,en localitats on encara persisteixen les construccions que compartien elements

perqué hi ha parets mitgeres, és fácil trobar zones aprofitadas d'antigues edificacions .

Aquest reciclatge constructiu ha pogut abordar-se dignament, és a dir, preparant-lo

adequadament o no . En aquesta segona hipótesi les possibilitats d'inestabilitat són

evidents .

TEST : S'APROFITEN ELEMENTS CONSTRUCTIUS NO CONTROLATS? VALOR




TOTAL T=PS xKMxICS

TEST : S'APROFITEN ELEMENTS CONSTRUCTIUS NO CONTROLATS? VALOR

PS PUNTUACIO SIMPLE NO=0 SI=1 1

w



TOTAL T=PSxICMxKS

1 .0

1701

FITXA NUM. 10

JUNTS

La caréncia de junts per motius de dilatació térmica, retracció, procés constructiu,

assentament diferencial del terreny, etc ., ha de ser un motiu per a penalitzar 1'edi-

ficació .

TEST : S'HA PRIVAT DE JUNTS UNA EDIFICACIO QUE EN REQUERIA?

PS

KM

KS

PUNTUACIO SIMPLE NO=0 SI= 1



TOTAL

T=PS xKMxKS

VALOR

0 .3

TEST : S'HA PRIVAT DE JUNTS UNA EDIFICACIO QUE EN REQUERIA? VALOR

awxw

104

PS

KM

PUNTUACIO SIMPLE


NO=0 SI= 1 1

0 .3


TOTAL T=PSxKMxKS 0 .3

105

FITXA NUM. 11

INTERVENCIONSANTERIORS

En alguns casos, les intervencions anteriors realitzades en 1'estructura de 1'edifici

no en modifiquen 1'estabilitatt . En d'altres, 1'estabilitat es millora . Pera, moltes

vegades, aquestes intervencions es realitzen al marge de les qüestions generals

d'estabilitat i acaben disminuint les condicions inicials .

TEST: LES INTERVENCIONS ANTERIORS PODENDE L'EDIFICI?

HAVER DISMINUIT L'ESTABILITAT VALOR

PS PUNTUACIO SIMPLE NO=0 T SI= 1



TOTAL T=PSxKMxKS

TEST : LES INTERVENCIONS ANTERIORS PODENDE L'EDIFICI?

HAVER DISMINUIT L'ESTABILITAT VALOR


awx



TOTAL T=PSxICMxKS 1 .0

106

FITXA NUM . 12

I

I DISCONTINUITATEN PARETSINTERIORS

Les obertures en parets de cárrega s'han de cobrir amb llindes . Aquestes llindes

produeixen unes cárregues concentrades que, superposades a les dels pisos

superiors, provoquen tensions importants . L'excés d'obertures pot produir una

desorganització de la transmissió de cárregues i una pérdua general d'inércia, dela qual 1'estabilitat en pot sortir perjudicada .

També pot ser objecte de puntuació el sistema constructiu utilitzat per a formarel brancal, on es recolzen les llindes .

TEST : LA CONTINUITAT DE LES PARETS DE CARREGA QUEDA GAIRE AFECTADAPER LES OBERTURES?

VALOR




TOTAL T=PS xKMxIS

TEST : LA CONTINUITAT DE LES PARETS DE CARREGA QUEDA GAIRE AFECTADAPER LES OBERTURES?

VALOR


awx


Ks i COEFICIENT SUBJECTIVITAT 1 .0

TOTAL F T=PSxKMxKS 0.7

FITXA NUM . 13

NOVES OBERTURES

A LES PARETS

INTERIORS

Com s'ha comentat en la fitxa n.12, 1'estabilitat de 1'estructura es veu afectada per

les discontinu'itats de les parets interiors .

El cas extrem el trobem en la conversió de plantes convencionals en plantes diáfanes

com a conseqüéncia de canvis d'ús .

TEST : S'HAN CREAT NOVES OBERTURES EN PARETS INTERIORS?

PS

KM

KS

PUNTUACIO SIMPLE



NO=0 SI= 1

TOTAL ~ T=PSxKMxKS

VALOR

TEST : S'HAN CREAT NOVES OBERTURES EN PARETS INTERIORS? VALOR

aww

107

PS PUNTUACIO SIMPLE

KM COEFICIENT MAJORACIO

NO=0 SI=1 1

1 .3

KS I COEFICIENT SUBJECTIVITAT 1 .0

TOTAL T=PS xKMxKS 1 .3

ANNEX IILa inércia plana

Quan els edificis de fábrica de maó són sotmesos a análisi, sovint trobem que hiha punts o zones en qué les tensions són tan altes, que ('analista no s'explica lano aparició de col-lapses parcials o totals . Aixó és degut al fet que, en general,els cálculs de comprovació no tenen en compte el fenomen estructural en laseva integritat, ja sigui perqué no es té prou informació o perqué, simplement,no hi ha un model matemátic adequat. És evident que, en qüestions com laredistribució de tensions en parets amb o sense funció resistent, el paperdolcificador deis envans, I'efecte-caixa provocat per diferents elements estruc-turals, etc . no són senzilis d'analitzar, i tanmateix, en molts casos, la seva influ-éncia és fonamental .

Aquí proposem un indicador d'estabilitat, és a dir, un parámetre que sigui capagde donar una idea de I'estabilitat de I'edifici . Aquest parámetre tindrá com afunció corregir o ponderar els valors obtinguts a partir del cálcul estricte de lestensions .

El coneixement de certes qüestions, com per exemple, la longitud, ('área o elvolum per metre quadrat de planta del conjunt de parets que formen I'edifici, japoden considerar-se com a indicadors de certa idoneitat estructural . (-'indica-dor d'estabilitat que es proposa és a partir del cálcul del moment d'inérciaplana del conjunt de parets, respecte als eixos que passen pel centre degravetat de la planta considerada.

Per a abordar aquest objectiu, és a dir el del cálcul d'un moment d'inércia, o d'unvalor que en depengui, s'ha de calcular el moment d'inércia de les parets d'unaplanta de I'edifici . Naturalment, i a partir d'un plánol a escala de la planta, aques-ta tasca pot realitzar-se manualment (o amb un programa que calculi inércies apartir de formes i distáncies), peró s'entén que aquesta és una tasca gegantinai, en tot cas, desproporcionada . En efecte, s'hauria de calcular de cada rectan-gle de paret el moment d'inércia respecte al seu propi centre de gravetat i tras-Iladar-lo després per Steiner al centre de gravetat del conjunt, calculat préviament .

S'hauria de buscar un sistema en el qual I'obtenció d'inércies es donés automá-ticament, sense un esforg addicional i, per tant, sense cost afegit, que permetésd'obtenir aquests valors en ambients no especialitzats i que fos, per tant, senzill,a partir d'un dibuix d'estat actual, trobar les característiques mecániques d'unesformes planes .

Aixó és possible a través de I'edició de projectes amb AutoCAD . A continuacióes dóna una guia per al cálcul d'inércies planes :

Cálcul d'inércies planes d'una superficie dibuixada amb AutoCAD:

Perqué sigui possible realitzar el cálcul d'inércies planes mitjangant el CAD, ésimprescindible comptar amb la versió 12 o superior de I'AutoCAD, i amb el seumódul de sólids .

Passos a seguir per al cálcul d'inércies :

A . Si partim d'un plánol en el qual observem que les línies que donen forma alconjunt d'envans i parets, deis quals desitgem calcular-ne la inércia estan dibui-

xades en una sola capa, com s'indica a la figura 1, la Peina se simplifica, ja quetan sois haurem de convertir les línies que defineixen una área tancada enpolilínies . Aixó será possible per mitjá de I'ordre PEDIT (anglés) - EDITPOL(castellá) .

0 n

f

" L'origen de I'UCS .

"

El sistema d'unitats (SI, CGS, . . .)

Figura 1

Figura2

B . Si el plánol no está organitzat com s'explica en el punt anterior, sinó que ala capa on es troben les línies que defineixen les parets i els envans tambés'hi troben línies que formen part d'altres elements com poden ser sanitaris,instablacions, cotes, etc, com indica la figura 2, en aquest cas s'aconsella decrear una capa nova, i amb I'ordre PLINE (anglés) - POLILINEA (castellá),resseguir totes les línies que donin forma al conjunt del qual desitgem calcu-lar la inércia .

Utilitzarem I'ordre SOLIDIFY (anglés) - SOLIDIFICA (castellá), i seleccionaremtotes les polilínies creades .

C. L'últim pas a seguir és calcular les inércies planes . Per a aixó hem d'utilitzarI'ordre SOLMASSP (anglés) - SO.LPROP (castellá) i seleccionar les entitats an-teriors que formen la secció .

Peró abans d'executar les ordres anteriors hem de tenir en compte algunescoses com :

"

Dimensió de la variable PDMODE .

"

Valor de la variable PDSIZE.

L'origen de I'UCS (anglés) - SPC (castellá)

Hem de situar I'origen de I' UCS (anglés) - SPC (castellá) en el punt que desit-gem el (0,0,0) de la planta . Aquesta operació la realitzarem amb I'ordre UCSICON(anglés) - SIMBSPC (castellá) com s'indica a la figura 3.

S'aconsella que el punt 0.0 es trobi tan a I'esquerra i inferior com sigui possibleen el dibuix .

0

0

0 a

n

El sistema d'unitats (SI, CGS,. . .)

Aquest punt ens permetrá de seleccionar el sistema d'unitats amb qué ens se-ran donats els resultats . Si desitgem el resultat en metres quadrats, haurem deseleccionar el SI, sistema internacional . Per a aixó hem de situar-nos en el menúsólids i seleccionar I'ordre SETUP (anglés) - CONSULTA (castellá), i seleccio-nar Units SI (anglés)-Unids SI (castellá) .

Dimensió de la variable PDMODE

En calcular els moments d'inércia i centre de gravetat de la planta, veurem queel centroide o centre de gravetat es grafia amb un punt, la forma del qual vedefinida per la variable PDMODE . Figura 4.- .

Figura 3

Figura 4

J

0

Valor de la variable PDSIZE

Aquesta ordre ens permet de graduar la dimensió del punt que grafia el centroide .

Una vegada realitzats tots els punts anteriors, només ens falta executar I'ordreSOLMASSP (anglés) - SOLPROP (castellá) . El programa ens permet de dirigirels resultats a un arxiu de text, que té extensió MPR .

Els resultats mostrats en pantalla, en I'exemple de la planta de les figures, seranels següents:

Area:

23.10971 sq mPerimeter :

450.1042 mBounding box :

X : 0 - 29 .9448 mY : 0 - 11 .94428 m

Centroid :

X : 14 .96937 mY : 5.987594 m

Moments of inertia :

X : 1252 .455 sq m sq mY : 6782.607 sq m sq m

Product of inertia :

XY : 2062 .51 sq m sq mRadii of gyration :

X : 7.361798 mY : 17.13173 m

Principal moments (sq m sq m) and X-Y directions about centroid :1 : 423 .8942 about (0.9999796 -0.006388048)J : 1610 .413 about (0.006388048 0.9999796)

Amb el significat següent:

Área:Superficie en m2 de les parets considerades . No s'utilitza .

Perimeter :Perímetre (longitud de les línies) en m . de les parets considerades . No s'utilitza .

Bounding Box:Dimensions en m . del rectangle que enquadra el dibuix . No s'utilitza .

Centroid :Posició del centre de gravetat del conjunt de parets respecte a I'origen adoptat(veieu figura 3 .-) . Aquesta és una dada molt interessant encara que no intervédirectament en els cálculs que ens interessen aquí .

Moments of inertia :Moment d'inércia en m4 respecte als eixos X i Y que defineixen ¡'origen (veieufigura 3 .-) . No s'utilitza .

Product of inertia :Producte d'inércia en m 4 respecte als eixos originals X i Y No s'utilitza .

Radi of gyration :Radi de gir en m. respecte als eixos X i Y. No s'utilitza .

Principal moments:Moments d'inércia en m4 respecte als eixos x i y, que passen pel centre degravetat . Aquests són els valors que recolzen la idea de valorar I'estabilitat deI'edifici o de la planta mitjangant la ponderació del seu moment d'inércia .En el nostre exemple

1= 423,89 m 4 i J=1610,41 m4 .

Obtenció de Vindicador

Es proposa que I'índex de ponderació d'estabilitat d'una superficie plana sigui elvalor :

I(12

+J2)

- JS

en la qual I i J són eis moments d'inércia respecte als eixos que passen pelcentre de gravetat de la planta, en m 4 , i S és la superfície del sostre de la matei-xa planta en m2 , és a dir, la superficie del perímetre exterior un cop descomptatsels buits de celoberts i escales .

En el nostre exemple (essent 292.83 m 2 la superficie del sostre de la plantaconsiderada) :

V[(423.89)2 +(116110.412 ,292.83

5.68

La correcció del temps d'inspecció per raó de la inércia plana s'efectua de lasegüent manera:

- Si el valor de la inércia plana no es coneix o el seu valor és I P=5 (valor perdefecte), el temps d'inspecció no es veu afectat .

- Si el valor resultant és menor que 5, el temps d'inspecció no es veu afectat .

- Si el valor resultant és major que el doble del neutre (10), el temps d'inspeccióes multiplica per 2.

- Per a valors intermedis, el temps d'inspecció es multiplica pel valor Kine=valordonat/5 .Així, en el nostre cas, el temps d'inspecció es multiplica per5 .68/5=1 .14,augmentant així el temps a transcórrer fins a la propera inspecció .

ANNEX IIIEl full de cálcul

1 . Presentació

Es tracta d'un fui¡ de cálcul escrit per mitjá de la versió 5a de Lotus 1-2-3 per aWindows i la versió 95 de Microsoft Excel, que permet d'obtenir :

" Les tensions a les quals está subjecta una paret de fábrica de maó on esrecoiza un conjunt de sostres de pis .

" Els valors de resposta de la fábrica de maó a partir d'una série d'indicadors .

" Els períodes d'inspecció o la necessitat d'intervenció si calgués .

En la versió de Lotus, aquest programa hauria d'estar configurat de la següentmanera: on el menú "Herramientas" "Parámetros del usuario", escolliu el botó"Internacional" . L'estil de puntuació ha de ser 4:9 .999,99 fn@ (x,y) i en el requadre"valores negativos" ha de dir "Signo" .

2 . Limitacions del métode de cálcul de tensions

Se segueix, dintre d'alló possible, la Norma NBE FL-90 "Muros resistentes defábrica de ladrillo", amb les limitacions o simplificacions que es comenten totseguit:

" El sistema tensional de resposta de la paret és el següent:

- A la planta superior triangular.

- A totes les plantes, quan no existeix arriostament horitzontal : triangular.

- Quan hi ha travada horitzontal el diagrama és rectangular tal con s'indica enel punt 5.5 .3 de la FL-90 . En aquest cas es donen les dues tensions produ-'ides a la cara superior i inferior del sostre a la planta considerada .

" Amb referéncia a I'excentricitat tindrem :

Si el diagrama és triangular, els cálculs d'excentricitat deguts a I'excentrici-tat del sostre i de la paret s'efectuaran separadament . Per a la paret escalcula el moment produ'it per I'excentricitat de les cárregues . Per al sostre,i en el cas d'arriostament horitzontal, es calcula el factor d'encastament perla fórmula aproximada de I'article 5 .5 .3 de la FL-90, excepte a la plantasuperior en qué s'aplica I'article 5 .5.2, és a dir, que el moment d'excentrici-tat que produeix el sostre és el de I'esforg tallant multiplicat pel quart deI'amplada de la paret .

- Per al cas de paret sense arriostament horitzontal, I'excentricitat a la partinferior de la paret es considera nul-la i el moment produ'it pel sostre escalcula com si totes les plantes fossin la superior amb arriostament horit-zontal.

" L'excentricitat en el punt on s'estableix el contacte entre fonaments i paret ésnubla .

" El factor d'algada virtual en parets sense travament horitzontal és com a má-xim igual a 1 .3 si el quocient entre la distáncia de travament vertical i I'algadareal de la paret és més gran que 2, és igual a 1 si I'esmentat quocient és méspetit que 1 i per a valors intermedis s'interpola linealment .

" Els valors que la Norma dóna en forma de taules s'han introdu'it en forma defunció correlacionada .

" En el cas de parets amb arriostament horitzontal, es demana la resisténciacaracterística del formigó sostre . Aquest valor s'utilitza per calcular el móduld'elasticitat del formigó . La seva definició és ambigua, difícil d'obtenir i ambpoca influéncia en els resultats .

" No es té en compte el desordre tensional que certa disposició de forats a lesparets pugui produir en la fábrica de maó .

" No s'ha considerat el cas de parets que suporten sostres d'un sol tram . Lesparets o són interiors o són extrems en un sostre continu .

" El full calcula parets . Altres elements com agulles, polseres, etc ., no es tenenen compte i necessiten un estudi especial .

3. Estructuració del fuil de cálcul

El fui¡ es divideix en dos sub-fulis (amb les seves corresponents pestanyes) .

" El primer, anomenat FULL, queda dividit en 6 zones, que d'esquerra a dretasón :

la . És la zona que gestiona els cálculs estátics, els parámetres relacionatsamb la fábrica de maó i els temes d'inspecció o la necessitat del projected'inspecció en el seu cas .És la destinada a la introducció de dades i obtenció de resultats .

2a . És una columna on I'usuari pot col-locar les dades d'informació generalde I'obra, paret, observacions, etc .

3a . Un conjunt de gráfics que relacionen la tensió gravitatória amb d'altrestensions . Dues columnes amb dades relacionades amb I'excentricitat i,finalment, una altra columna per a entrar-hi, si és el cas, les paretsapilastrades .

4a . Aquesta quarta zona del fui¡ principal és la destinada, fonamentalment, ala nomenclatura, i per tant, als gráfics o dibuixos estátics . També es dónainformació de cálcul referida als fonaments .

5a . Es la memória o explicació del fui¡ . Hi ha punts d'aquesta memória vincu-lats als cálculs del fui¡ .

6a. Entre la 1 a i la 2a zona hi ha una série de botons que no es poden impri-mir, I'explicació deis quas és la següent :

" IMPRIMIR 1á PART Es refereix a imprimir la la zona.

" IMPRIMIR 22 PART Es refereix a imprimir les zones 2a, 3a i 4a .

" IMPRIMIR 32 PART Es refereix a imprimir la zona 5a .

" VALORS PER DEFECTE . S'emplenen les caselles corresponents ambels valors indicats en el punt 14 .- (Resum valors per defecte) .

" ESBORRAR PART SUPERIOR. Resten en blanc les caselles de carác-ter general que no depenen de les plantes ; per exemple, el coeficient deseguretat .

" ESBORRAR PART INFERIOR. Resten en blanc les caselles que depe-nen de les plantes ; per exemple, I'amplada de la paret .

" ESBORRAR PARETAPILASTRADA . Resten en blanc les caselles quedefinien els valors de ¡'última paret apilastrada introdu'ida .

" EXEMPLE I . PART SUPERIOR. Emplena les caselles de la part superi-or del full amb un exemple la característica principal del qua¡ és que laparet disposa d'arriostament horitzontal i transversal .

" EXEMPLE I . PART INFERIOR . Segueix emplenat les caselles de la partinferior del fui¡ amb el mateix exemple .

" EXEMPLE II . PART SUPERIOR . Emplena les caselles de la part superi-or del fui¡ amb un exemple del qual la característica principal és que laparet no disposa arriostament horitzontal i el diagrama tensional de res-posta de la paret és triangular.

" EXEMPLE II . PART INFERIOR . Segueix emplenant les caselles de lapart inferior del fui¡ amb el mateix exemple .

La raó per la qua¡ es descompon el full en part superior i inferior és per a donarmés joc a I'usuari en fase d'aprenentatge .

L'exemple manual (ANNEX IV) segueix els exemples I i II que el fui¡ carregaautomáticament .

A la zona 4a es disposa així mateix d'un "estat de botons" que dóna una rápidainformació de quins han estat els últims botons polsats.

" El segon sub-full es diu RESUM i, com el seu nom indica, és un quadre-resumque s'emplena de forma automática amb dades i resultats del sub full FULL .Un botó permet d'imprimir I'esmentat resum .

4 . Observacions al fui¡ de cálcui

" Si=1 ; No =0.

" Cal considerar el doble de la Ilum en els trams en voladís .

" El zero no és visible .

" El zero és una casella en blanc .

" Els missatges que proporciona el full són els següents :

«<Indica la casella principal i primera a complimentar (NOMBRE DE SOS-TRES) .Si no s'emplena aquesta casella, no es pot continuar .

<

Indica una casella, en qué les dades introdu'ides poden ser susceptiblesde ser errónies .

?

Aquest símbol indica que s'ha introdu'it una dada que no és ('habitual ; perexemple, 1 .3 al coeficient de ponderació de les sobrecárregues d'ús . Igual-ment, la interrogació sortirá en el cas de parets amb arriostament horit-zontal, ja que, per defecte, no es considera .

. . .? Sorgeix quan la dada col-locada no té utilitat, és a dir, no serveix per alcálcul .

NO Quan la dada introdu'ida és incorrecta, per exemple, 0 .90 per al coeficientde ponderació de la sobrecárrega d'ús .

" El fui¡ sempre calcula, encara que aparegui la paraula -NO- a alguna casella.S'interpretará que s'assigna al cálcul alguna dada incorrecta .

5 . Limitacions del fui¡ de cálcui

" No es poden considerar més de 10 plantes.

" No és possible la variació de longitud de crugies segons altura .

" No es poden considerar cárregues diferents de les produ'ides pels sostres.

" L'arriostament és horitzontal o no a totes les plantes .

" Les tensions modificades pel percentatge de forats, ho han estat d'una mane-ra lineal, sense tenir en compte les alteracions tensionals que, considerant lestravades horitzontals i verticals, així com les excentricitats que, poden ocasio-

nar els esmentats forats . Aquest efecte pot maximitzar-se quan el percentatgede forats varia per plantes .

Així, a la figura que segueix s'observen diferents opcions de forats que produei-xen diferents estats tensionals . No obstant aixó, ('entrada de dades hauria estatla mateixa .

En el gráfic que hi ha a continuació s'observa que s'ha de ser molt prudent a('hora de definir el valor deis forats, ja que no és el mateix entrar la paret `c' ambun 10% de forats, que entrar dues parets : la 'a' amb un 50% de forats i la `b'sense forats . Aquesta segona opció sembla la més encertada .

ac

b

6. Consideracions de cálcul

" S'adopta com a módul d'elasticitat del formigó el valor 19.000 per I'arrel qua-drada de la resisténcia nominal del formigó .

" El módul de deformació de la fábrica de maó es calcula en funció de la sevadeformabilitat, de valor 0,8 per mil per al maó massís, i de I'1 per mil per al maócalat i foradat .

" El vinclament és limitat al valor d'excentricitat unitária 0.5 . Aquest valor depónde I'esveltesa del mur i de la deformabilitat de la fábrica . Si és el cas, apareixun -NO- a la casella corresponent, es continua calculant el valor total de latensió, i s'exigeix projecte d'intervenció .

7. Gestió de cárregues

" Sobrecárregues .

S'adopta com a sobrecárregues deis pisos, per defecte, el valor de 140 Kg/m2per a la utilització i 100 Kg/m2 per als envans, tal com indica la Norma NRE-AEOR-93 (240 Kg/m2 cárrega d'utilització més envans) .

" Reducció de sobrecárregues amb simultaneitat .

En el cas de triar reducció per simultane'itat de sobrecárregues, es pot optarpels valors proposats per I'ITEC dintre de la línia de la NRE-AEOR-93 amb elssegüents factors, multiplicatius de les sobrecárregues d'ús (de dalt a baix) : 1,0 .86, 0 .78, 0.72, 0 .68, 0.66, 0 .63, 0 .61, 0 .60, 0 .60 (ANNEX V), o bé optar pelsque dóna la NBE-AE-88, que són : 1, 1, 1, 0.9, 0.8, 0.7, 0.7, 0.7, 0.7, 0.7 . Enaquesta última possibilitat, es pot optar per reduir la d'ús o bé la d'ús més en-vans .

A continuació es donen els resultats obtinguts en qualsevol del exemples propo-sats, sota totes les hipótesis de reducció de sobrecárregues .

8 . Coeficients de seguretat

" Per als coeficients de ponderació de cárregues i sobrecárregues s'adoptenper defecte aquests que segueixen:

" Com a coeficient de minoració de la fábrica es dóna el valor per defecte de 2.5.

1 .5 per a utilització i envans,1 .35 per a sobrecárregues de neu, cárregues permanents i pesos propis, quees troben dintre de la línia deis proposats per la Norma NRE-AEOR-93.

INFLUÉNCIA REDUCCIÓ SOBRECÁRREGUESÚnicament sobre accions gra~itatóries )

20

3

15Nd4

10l0

NC5

cHm

0

©©0©0000

9. Tensions per considerar els indicadors

Els valors de referéncia, per defecte, perqué sigui possible la introducció d'indi-cadors són :

10. Entrada de dades

" El fui¡ s'activa en introduir el nombre de forjats a la casella corresponent .Aques-ta, per tant, és la primera dada a introduir.

" Hi ha una série de dades fixes, com poden ser els coeficients de seguretat, id'altres que varien segons les circumstáncies de la planta corresponent, comper exemple, el gruix de la paret .

" Es donen uns valors per defecte que s'especifiquen en d'altres apartats, peróque es poden variar si es creu oportú .

" A partir de certs valors de la tensió, s'encenen les caselles que permetend'introduir els valors deis indicadors . En aquest bloc d'entrada es pot operarsense entrar cap valor a la casella destinada a la INÉRCIA PLANA.

" A la casella superior de la columna deis indicadors apareix un valor a introduirdel COEF TENSIONS GRAVITATÓRIES . És el valor aproximat pel qual s'hande multiplicar les accions gravitatóries per a obtenir les totals . És doncs lafranja de suplement de tensions creada per I'excentricitat del sostre i del vin-clament (peró no per I'excentricitat de la paret superior) .

Per defecte, aquest valor és 3 en el cas de parets sense arriostament horitzon-tal, i 2 en el cas de disposar de I'esmentat arriostament . Sempre per una alturaentre sostres de 3 metres .

Finalment, a la columna de resultats i per cada altura, es dóna el valor exactedel coeficient de tensions gravitatóries . El mecanisme deis indicadors per aobtenir la resisténcia de cálcul de la fábrica fa necessária la comparació sobrela tensió gravitatória i no sobre la total .

Si alguna circumstáncia fa preveure un canvi deis valors donats per defecte (3i 2), per exemple un canvi d'amplada de parets amb excentricitat, el valor delcoeficient s'establirá per successius tempteigs . De tota manera, hi ha una ca-sella : COEF TENSIONS GRAVIT (REAL) que dóna el valor exacte del coefici-ent i així mateix, la quantitat a modificar.

" Es destaquen les dades que influeixen directament en els períodes d'inspec-ció i, per tant, no alteren el valor tensional, i que són :

Fábrica de maó Massís Calat Foradat

Tensió (kp/cm2) 22 20 14

" Amb eis valors d'estabilitat global i d'inércia plana, es volen tenir en compte eisaspectes no tractats en la Norma NBE-FL-90, és a dir, les circumstáncies "ex-teriors" que afecten, en primer Iloc, I'estabilitat del conjunt de I'edifici, i també¡'efecte caixa, en qué envans i parets perpendiculars a ¡'estudiada poden re-sultar favorables .

" La Norma NBE FL-90 no defineix qué és un arriostament horitzontal . Aquí sesuposa que un arriostament horitzontal és un artilugi constructiu en la trobadaforjat-paret, capag d'aconseguir una certa hiperestaticitat al nus. Per tant, isobretot a edificis existents, será difícil de contestar la pregunta de si existeix ono I'esmentat arriostament . En general, respondrem positivament si hi ha uncércol o una corretja, i negativament si no existeix . Aquest últim cas equival aisostaticitar del nus i fer-lo incapap d'absorbir sol-licitacions transmeses .

11 . Resultats

" Els valors de ruptura de la fábrica són informativs i s'obtenen a partir de lestensions considerades per la introducció deis indicadors . En cap cas no s'ul-trapassaran eis valors de 140, 125 i 90 Kp/m2 per al maó massís, calat i fora-dat respectivament .

" Les tensions obtingudes són les que segueixen :

- L'indicador d'ESTABILITAT GLOBAL, que sempre es pot conéixer i que ésconvenient introduir. Si per raons d'urgéncia o d'aitres no es coneix el valord'aquest indicador, s'ha d'introduir el valor proposat per defecte (9 .4), que ésI'únic que no afecta eis períodes d'inspecció .

- L'indicador d'INÉRCIA PLANA, que es pot ometre si no es coneix . Aquestvalor només allarga eis terminis d'inspecció, si és conegut, peró mai nopenalitza.

Per tant, i en aquest cas, I'excentricitat a la base de la paret sempre seránubla . Tanmateix, no sempre la consideració d'arriostament horitzontal resultapitjor per a la paret estudiada .

- La tensió gravitatória, que sempre és positiva .

- La tensió produ'ida per I'excentricitat del sostre, amb el seu signe correspo-nent . És informativa .

- La tensió produ'ida per I'excentricitat de la paret superior a ¡'estudiada, ambel seu signe. És informativa .

(Si el diagrama de tensions és rectangular, es donen eis valors de la tensióque són suma de la gravitatória i de I'excentricitat del sostre amb la paret) .

- La tensió produ'ida per vinciament, amb el seu signe. És informativa.

- La tensió final per a la consideració d'excentricitats . A la casella inferior esdóna el valor de les traccions finalment produ'ides, si és que existeixen .

- La tensió total com a suma de la tensió gravitatória més la final .

" El coeficient de seguretat global, que resulta de combinar les diverses cárre-gues amb els seus corresponents coeficients de ponderació a la planta corres-ponent. És un resultat informatiu.

(Les traccions de cálcul admeses es calculen a partir de multiplicar per 0 .1 latensió de cálcul de la fábrica quan es disposa d'indicadors o, en el seu defecte,per la tensió triada per a considerar els indicadors . S'ha d'observar que, en elcas de diagrames rectangulars no són possibles les traccions . Si hi ha tracci-ons, s'exigeix una intervenció) .

" La resisténcia de cálcul de la fábrica quan aquesta s'obté a partir deis indica-dors .

" Les inspeccions periódiques i la necesitat de projecte d'intervenció .

" A la tercera zona del primer sub-fui¡ FULL es dóna un resum de les excentrici-tats amb els seus signes i un criteri per a classificar-les .

" També es dóna un gráfic on s'observa la relació entre les inspeccions i lestensions totals de cálcul . A la tercera zona del FULL es dóna una série degráfics que relacionen les tensions gravitatóries amb les que es produeixenper altres causes (excentricitats, vinclament . . .) .

12. Política d'inspecció

" Inspecció mínima (si cal) . Valor per defecte : índex = 2 anys.

" Inspecció máxima (si cal) .Valor per defecte : índex =10 anys.

" Inspecció per tracció : segons la taula que segueix :

Encara que el rang d'inspeccions per tracció és I'indicat a la taula anterior,s'estableix que mai no es produirá una inspecció per tracció abans deis 5anys .

La tracció per si mateixa mai no produirá un projecte d'intervenció .

La fórmula programada en el fui¡ és la següent:

f Tracció total / f Tracció admesa Inspeccióf TT 1 f TA (anys)

1 10Ym 2

Temps d'inspecció per tracció=15 .33-5 .33((2 .5/ym)(2 .5/~m)(fTT/ fTA) en laqual :

ym és el coeficient de minoració de la fábrica (ym=2.5 per defecte) .

Ym és el valor admés de pérdua del coeficient de minoració de la fábrica(Vm=2 .5 per defecte) .

fTracció total (fTT) és la máxima tracció obtinguda en el tram corresponent dela paret .

fTracció admesa (fTA) és la que es calcula a partir del valor admés per laNorma NBE FL-90 o bé del valor de la tensió de la fábrica obtinguda deisindicadors o deis valors de referéncia en el seu defecte .

" Recordi's que quan el diagrama tensional de resposta és rectangular, no s'ad-meten traccions, i aquestes traccions són objecte d'intervenció .

" Inspecció per compressió : segons la taula que segueix :

La fórmula programada en el fui¡ és la següent :

Temps d'inspecció per compressió=15 .33-5 .33(((2 .5/ym)(2 .5/~m)(fT/ fd))

Essent :

fT la tensió de cálcul total obtinguda en cadascun deis trams de la paret .

fd el valor de resisténcia de la fábrica obtingut a partir deis indicadors .

ym i Vm amb el mateix significat que I'apartat anterior.

- Correcció per inércia plana :

" Si el valor de la inércia plana no es coneix, s'omet, o el seu valor és 5(índex=5) que és el seu valor per defecte ; el temps d'inspecció no es veuafectat .

" Si Kine és el coeficient que corregeix el temps d'inspecció per inércia pla-na, tindrem :

Si el valor resultant de la inércia és menor que I'indicat en I'índex, seráKine=1 .

fT / fd Inspecció(anys)

1 10Ym 2

Si el valor donat és major que el doble d'índex : Kine = 2 (es multiplica perdos el temps d'inspecció) .

Valors intermedis : Kine = VALOR DONAT / íNDEX.

- Correcció per estabilitat global :

" Si Kest és el coeficient que corregeix el temps d'inspecció per estabilitatglobal, será :

Valor neutre Kest = 1 que correspon a un íNDEX=9 .4 . És el que es dónaper defecte .

La fórmula programada en el fui¡ és la següent:

Kest = 1 .876 - 0 .093 (Valor estabilitat global)

" Si les inspeccions són motivades per traccions a la fábrica, aquestes no esveuen alterades pel coeficient d'estabilitat global.

" Sha dotat al fui¡ d'un resum de resultats, on s'especifiquen finalment si exis-teix o no projecte d'intervenció i quin és el resum de la periodicitat de la inspec-ció . S'ha de dir que, finalment, aquests dos aspectes s'hauran de tenir encompte per a tot el conjunt de parets analitzades del corresponent edifici . No-més en el cas que fos una sola paret i'analitzada, el resultat del full seria el quemarcaria els aspectes abans considerats .

13. Política d'intervenció

S'intervé quan f T / f d >Ym o quan I'excentricitat unitária de vinclament és majorde 0.5 . També quan apareixen traccions en el cas de diagrama rectangular detensions .

Observi's que no es fan participar els coeficients de ponderació de les sol �licitacions, que queden inalterats .

14. Resum valors per defecte

ValorDefecte

Cárregues (Kg/m2 ) :Coberta

Sobrecárrega d'ús : 100Sobrecárrega de neu : 40Cárrega permanent : 180Pes propi : 230

PisosSobrecárrega d'ús : 140Sobrecárrega d'envans : 100Cárrega permanent : 80Pes propi : 230

Reducció de sobrecárregues per simultaneitat : 1Reducció de cárregues segons NRE-AEOR-93: 1Arriostament horitzontal :Classificació global per estabilitat (indicador) : 9,40Coeficients de ponderació :

Sobrecrrega d'ús : 1,50Sobrecárrega de neu : 1,35Cárreg permanent : 1,35Sobrecárrega d'envans : 1,50Pes propi sostre : 1,35Pes propi paret : 1,35

Coeficient de minoració de la fábrica : 2,50Valor admés de pérdua del coef . d e minoracióde la fábrica : 2,50Tensions per considerar els indicadors (Kp/cm2) :

Massís : 22Calat: 20Foradat : 14

Coeficient de tensions gravitatóries : 3Paret apilastrada :Forma de diagrama: 1índex ins ecció mínima: 2índex inspecció máxima : 10índex inspecció tracció : 5índex correcció inspecció per inercia plana : 5

15. Exemples del full de cálcul

A continuació s'exposen tres exemples il-lustratius del funcionament del fui¡ decálcul de tensions i indicadors en la fábrica de maó existent .

En els tres casos es tracta d'una paret de sis plantes amb Ilum de sostres de 5i 3 m a I'esquerra i dreta respectivament .

L'EXEMPLE I és una paret amb travament horitzontal i vertical cada 5 m . S'utilit-za un diagrama rectangular per al cálcul de les tensions .

En I'EXEMPLE II es considera que no hi ha travament horitzontal, peró sí trans-versal, cada 5 m . Aquest exemple es dóna per defecte en carregar el fui¡ decálcul . El diagrama utilitzat sempre en aquest cas será el triangular.

Els exemples descrits es carreguen automáticament en polsar els correspo-nents botons, després d'haver esborrat .

COIB ~~~

3

DEMINOFIACIDDELA FABRICA :

"."=°^" ."`^,^"" ."^"""~"` . .,",`

NBE-AE-88 2 :

14<~

ALCAPLA H:

3,02<mwm m~ lwl.) :

mo

m~m~

«<..

Pisos "~=~"~1~m~omw~r ~

DE

CIO

7IA-F

_

r-= Nb W-1-1CONSIDERAR juss~

m~INDICADORS r

PONDERACÓGLOUL

le -L¡nl.42

PROJECTECYINTERVENCIO:

No

INTERVENCID.

NO

1

1 31 10,88

l-

1 15 .41

"74

=~,w~` .bbg~C~OEFtAC4D GLOBAL:

1,37

-

1111 ;l IN.='p A"

m~'~^~c~~FABRICA w~~

~

REN "P~

OBRA

DATA

PAREE:

IXEM PLE 1

II~TESF

e

C -CTA

OIAG-MAcm RECTANG.

e2 : 0,40ep : 2,10

0,24ed : 0.64X2.39

2e04

CAS: Ke1 : 1u,1z1e2ep : 2,05

0,06eed ::.ef: 2.11

CAS: C

1 : u,1ae2.-ol : 13,80

16,02

PAREAAPILASTRADA(cm)

a

IIIIIIIIIIIIIIIIIIII

CASOS

- n ormat u- :

VALORS PER DFFECTE

NOESBORRARPARTSUPEMFt NOESBORRARPARTNFEROR: NOESBORRARPARETAPILASTRAD4 : SIIXRJIFLE I PART SUPERIOR:

51E(BJüiEIPARTNFEAOFC SIEYE LEIIPARTSUPETROR

NOEXEMPLE II PART NFEHOR

NO

1 :2LXCLNIHICHAIS

jIN 1iii N1 u IL1

CASOS

DIAGRAMARECTANGULAR

Servel.

Ponderadas:

Coefcientponderecib9bbat

CARREGUFSFONAMENTS-Inl OlrtD~N-

(d

ZPDICAWRVOLUMETRC

-inf ornDtiu-(m9pares / rR 1 orjat)

16 .20

22,61

1,40

GRAVITATóRIA/EXO .SOSTRE r - r'-20 -- 20

s s ~ "g D DQ 5 5

_

0 1 2 3 ~ 5 6 7 9 9 DNtime Ira .

0 1 2 3 a 5 6 7 6 9 DNoma be.

"Gravi1Nmm"Erc . -2- -1 "Gav6Nada~"Fxc, vmclalrl .

GRAVITATbflIA/E%G.FINAL20

D " 89

5

0

Z "

0 1 2 3 < 5 6 7 8 9 D e 1 a 5 6 7 B 9 DNBma Ira

"G2vil01brla"Esc . linal " Gav8albria" T01a1

CAS: KSj el : (U

e2 : u,2a e2: u seep : 2,05 ¡ el: 2, 4

0,06 11¿ : 5,26ed: 0,29ef : 2,12

CAS: KIFI I 1 / IG] \1 1 (H)

4 el : (0,207e2: 0,22e 04 alés - 0,01 2 : 7,97ed: 0,21ef : 2.05

CA5: KPl IX (K) / I/ (L)

3 ©e1e2: 0,17 e2: 0,19 r.te~04 e38es ez: 10,74 1

ef : 2,06

CAS: Kees P

I 9sel: )V,b)

/

e2: 0,14 e2: 0,15 hep: 2,04 el 11,15es : 0,90 e2

TENSIONS I INDICADORS DE LA FÁBRICA DE MAÓ EXISTENT .

SOSTRE 6MAÓ:Massís

TENSIQ CAL. TOTAL fT :Calat

li:xil INSP. PERIÓDIQUES :Foradat

AMPLARIA:ALQARIA:PERC. BUITS:

PROJ . [YINTETVEVCIO:

SOSTRE 5MAÓ:Wssís TENSIÓ CAL. TOTAL fT: 7,92Calat X INSP. PERIÓDIQUES : ÑO

ForadatAWLÁRIA: 14ALQARIA: 3,00 PRO,1. DINTERVENCIO : NOPERC. BUITS:

SOSTREMAÓ:Massís TEVSIÓ CAL. TOTAL fT: 11,63Calat INSP. PERIODIQUES : NOForadat

AMPLARIA: 14ALQARIA: 3,00 PROJ . D'IMFAVENCIO : NOPERC. BUITS:

SOSTREMAÓ:

L_I_] INDICADORS: _XRES. CÁL. FÁBRICA fd : 27,00

Massís TENSIÓ CAL. TOTAL fT: 15,41Calat X INSP. PEaIÓDIQUES : NOForadat

AMPLARIA : 14ALQARIA: 3,00 PROJ. D'INTE3VE CIO: NOPERC. BUFTS:

SOSTRE 2 1 INDICADORS: XMAÓ: RES. CÁL. FÁBRICA fd : 27,00Massís TENSIO CAL. TOTAL fT: 19,10Calat INSP. PERIÓDIQUES: NOForadat

AMPLP,RIA: 14ALQARIA: 3,00 PROJ. D'INTERVENCIO: NOPE3C . BUITS:

RESUM DE RESULTATS. INSPECCIONS ERIODIOUES : NO

REFE3ETICIA : EXEMPLEI CLASSIFICACIO GLOBAL PER ESTABILITAT 9,4OBRA : VALOR ADMÉS DEPÉRDUA DEL COEF. DE MIN. DE LA FAB.: 2,5DATA : TENSIONS PERCONSIDERAR ELS INDICADORS Vr:

MASSÍS 22PARET: CALAT 20HIPOTESI: FORADAT 14

OBSERVACIONS:

SOSTRE 1 INDICADORS: XMAÓ: RES. CÁL. FÁBRICA fd : 27,00

4,99 Massís TENSIO CAL. TOTAL fT: 23,Iizo- Calat X INSP. PERIODIQUES : NOForadat

AMPLÁRIA : 14NO ALQARIA : 3,00 PROJ . DINTE3VEJCIO :

PERC. BUITS:

TENSIONS I IN DI CADORS DE LA FÁBRICA DE MAISEX¡STENT.

~ ,ITEC

�6tw9aT-lo9HEaC-lunya.

5,00 <«

LLUMA LA DRETA mJ :

3,00 <

COBERTA(kg/n¢)

40CAER PEi1MNENT:

1B0PES PRDPt

230

~ADa COEFCIM

2,50 <DEMINORACDDELA FABRICA :

8500(kg/m2) C P6iNNhFTIT: eo

PES FROFt

23D

COEFLENTDE

M2JORACIODELA

FABRICA :

~ELSIONBTEACONSDERAR

9.S INDICADOR$(kp/cm2) :

CKCUL RUPNRAMASSIS: 22 <

55M 0

1

0LALATFt7Tü1DAT

IJ

C

505

C S :1A-

3,00

H60TESt

3,00~<

MAÓ

PARET

CALAT:FOTRADATMEARA(cmj

RFSIsTBAFAhT

J<

1 <

1 <ATGEBURS(%):

MOpTEIfBa

DOLEM:JUNT (cm):

MORTEH :BOAEGU~K

I<

rac~ATOiar(kg1,2)

ODB6TTA 85055so sso

01,21

COEF .IENS10NF.GRAVIT (HF11L),

x191Ramr4cml:(Am)

LTaSSU-1GAGD GLOBALPEA ESTABLITAT:

ImCAs,ao <

- Trpcc

INSPECCIONE

rol~Ima 1amB calcen.

so

~, e~sP«clm,s.

COE"ENSION°1GRAVR (.FALLA

7,1Ufiv :rmn .. .. ..!

a .ID

8,22 a1,N7 1

17,13

17,55

2 ,

66,22 NSI

COE-ENSIONCWT "EMWGMG""EUFA " RIGA:

2,62

GRAVIT (REAL) . :MAGO GLOBAL:

1,40

7,17InClmaaNar toa

RESIS . DE

LCUL DE LAFABRICA

(kp/cm2) :

27,00

q18~DPS anys',

D

~OBaU3

23,02 23"4 3432COERTENSION`GRAVIT (REALI.1

1,40 7,1511v:�-Cml

RESIS . DECALCUL DELA FABRCA (kp/cm2) :

. __27.00

I

0.158,57 Corlpressi0ns

OEF.TENSION :3nAVIT (nEAL). :

1 .17n

1a1uw cualcrai0 17

NSFECCDNS fEF70DDI.S (enys):

6,89

ConnressronsFAOJECTE DNTEiVENCD:

ND-11,x7

16,15 11,37

rOEf.TENSION ;.COEFCIEdTDEMNORACDDELAFABRICA : 1,32 C.RAVITRnEALI.~COFF~DEFUNDERACIDGLOBAL :

1,90

7.17crmnoNw wia c

m2): -

27,00

I

0.17W8T

anys :

5,22

.ortpresss

5

ALQARLA (m) : 3,o <EXCENTRD. PAREE SAA. (cm):(posiSuSidánarromigualaentilagu.relloige)

N1ASSq :MAO CALAT: lI<

INERCIA PLANA:m41m2

IMOLTBO:

L

(7

I<

JUNT (cm) :<1 :1 e 1 .5:>1 .5:

IBá-FORADAT: < BO: 1 < AEGLILAR

PARE~- AFKCARA-(cirlf 14 <<3, 0< Cm :

ositiu si dána rrom F-1

sentit a u rellol e m4hn2<l :1 a L5:

PE~ATGEBUITS (%):

MAO 1<FORADAT.- BO 1 < REGULAR

PARET AMFLARIA (cm) : 14 < REGULAR

<

DOLFM:

ERCENT . cm(posibu si ddna rmm igual sentit agu . rellotge) (ma/m2)

<1 :1 a 1 .$~

INSP_CIONS PERIOgOl1E5 (anYs) :PRWECTEDINTERVBNCIO:

C 11 /c m2

5NO

2,77 08(,915elan

1 .41, D

GOEPIC®4TDEFONDEiHCgGLOBAL :TfaC DEZiiL ü

1,372,00

INSPCCCIDNS PEFOCUCUE5 (amy a)', 8,13PROJECTED~ENCe NO

5,52 14M

COFF~DEFOND6WCIOGLOOAL 140

NSFECCDNSFWDDDUES(a.Y .) :PROJECTEDPITERVFNCD:

NDNO

MA5515:MAO

FORADAT :1<

PARET AhFL RIA (ctr~: 14 <3,00 <

EX(~IiAIDFAAET50F(no xistet<)_FT3iCENTATGE BUBS (%) : ]<

MAO

PAREE AhUARIA cALGARA (4 :

14 <3,00 <

(posiflu si ddna rrom igual senflt agu. relloge)P~ATGEBU1rS % :

TMSSLSMAO

ALGARA (M- 3,OOJ< ~DOLENT:IXCENfPJC. PAfIET SLP. (cm): INERCIA PLANA:(posi0u al dána nlom igual sentil agu. rellotge) (m41m2)~NTATGEI"ITS < ~l7

VALORS POR DEFECTEESBORRAR PART SUPERIOR:FSBORRAR PART NFERIORESBORRAR PARET ARLASTRADA:EX 1APLE I PART SUPERIOREXEMR .E I PART NFERIOR :EXEMPLE II PART SUPERIORECEN4LE II PART PIFERIOR

~~.1l TENSI6 EXC. SOSTRE. TENSIÓ EXC . PARET

TENSI6 VINCLAMENT

TENSI6 GRAVIT.

EXCENTIFUCITAT(cm) - IXCINT .

i :

8Te2:ép

ed:el

CAS

u

¡u,

5,210,06

5 29

C

2,26

AAPILASTRADA(cm)

GRAVITATORIA 1 EFD . SOSTflE rRAVITATCR¡AI E%C. VINCUM,

20

B ""~ CO

e

R n"s S20

ee

00 12 p 1 5 C 7 p C q 0 12 7 1 5 C 7 C 7 q

Nlil pslre . NCmem oslre

" Gmv11a1briaeExc .spslre " Oravllalbria eExc.wincmm.

GRAVITATCflIA/TOTAL

40e 9

Cpeú 00 e

~ 4p epzo

eee

n : " O "" 920 e e ""

00 12 0 4 5 G 7 C e p I a 5 6 7 C e q

Nlimp Ira

"G0lvuamrq eE .p . rOal

n

" Oravnanal~ e Tolal

4 55,460,44

ed:el 2,53

CAS: CG15 :

5 5T (0,40)

ep: 5 3de 0,20ed: 0,20ef 5 .50 2,36

CAS C4 4 e

ep: 535

ed: 0.13ef 5,38 2,30

CAS C3 e

e2:91

e :led:

5

0,09ef 5S2 22,28

CAS: cGAS :

2 e 1u,e2:ep: 5,21ee :ed:

SOH

2,2

GAS cCAS

TENSIONS I INDICADORS DE LA FÁBRICA DE MAÓ EXISTENT.

SOSTRE 6 SOSTRE 1 1 INDICADORS: XMAó: MAÓ: RES. CAL. FÁBRICA fd: 27,00Wssís TENSÓ CAL. TOTAL fT: 8,25 Wssís TENSÓ CAL. TOTAL fT: 51,25Calat X INSP. PERIÓDIQUES: 8,13 Calat X INSP. PERIÓDIQUES: 5,22Foradat Traccions X Foradat Traccions

AMPLÁRIA : 14 Corrpressions AMPLÁRIA : 14 Conpressions XALQARIA: 3,00 PROJ.IyINTERVENCIÓ : NO ALIrARIA : 3,00 PROJ . D'INTERVENCó: Ro-

PERC . BUITS: PERC . BUITS:

SOSTRE 5 uMAÓ:Wssís TENSÓ CAL. TOTAL fT: 17,09Calat X INSP. PERIóDIQUES: NOForadat

AMPLÁRIA: 14ALQARIA: 3,00 PROJ . DINTERVENCIÓ: NOPERC. BUITS:

SOSTRE 4 1 INDICADORS: XMAO: RES. CAL. FABRICA fd : 27,00Wssís TENSÓ CAL. TOTAL fT: 25,76Calat X INSP. PERIÓDIQUES: NOForadat

AMPLÁRIA: 14ALQARIA: 3,00 PROJ. DINTERVBJGÓ: NOPERC . BUITS:

SOSTRE 3 1 INDICADORS : XMAÓ: RES. CAL. FABRICA fd : 27,00Wssís TENSÓ CAL. TOTAL fT: 34,32Calat X INSP . PERIÓDIQUES: 8,57Foradat Traccions

AMPLÁRIA : 14 CorrpressionsALQARIA: 3,00 PROJ . DINTERVENCIÓ: NPERC. BU TS :

SOSTRE 2 1 INDICADORS: _XMAO: RES. CAL. FABRICA fd : 27,00Wssís TENSÓ CAL. TOTAL fT: 42,81Calat X INSP. PERIÓDIQUES : 6,89Foradat Traccions

AMPLÁRIA : 14 CorrpressionsALQARIA: 3,00 PROJ . DINTERVENCIÓ:PERC . BUITS:

RESUM DE RESULTATS. DI U

REFERENCIA : EXEMPLEIIOBRA :DATA:

CLASS FICACIO GLOBAL PER ES ABILITAVALOR ADMÉS DE PÉRDUA DEL COEF. DE MIN. DE LA FAB. :TENSIONS PER CONSIDERAR ELS INDICADORS Vr:

9,42,5

MASSÍS 22PARET:HIPÓTESI :

CALATFORADAT

2014

OBSERVACIONS:

ANNEX IVExemples de cálcul manual

Es tracta d'analitzar la segona altura -comengant per baix- d'una paret de fábri-ca de maó calat d'un total de sis altures, cadascuna d'elles de 3 m. El gruix de laparet és sempre de 14 cm .

Les dades de partida són les següents :

" Crugia a I'esquerra de la paret analitzada: 5 .00 m.

" Crugia a la dreta de la paret analitzada : 3 .00 m .

" Coberta :

- Sobrecárrega d'ús : 100 kg/m2 .- Sobrecárrega de neu : 40 kg/m2 .- Cárrega permanent : 180 kg/m2 .- Pes propi del sostre : 230 kg/m2 .

" Pisos :

- Sobrecárrega d'ús : 140 kg/m2 .- Sobrecárrega d'envans : 100 kg/M2«

(la suma d'aquests dos valors dóna els 240 kg/m2 proposats per la normaN RE-AEOR-93)

- Cárrega permanent : 80 kg/m2 .- Pes propi del sostre : 230 kg/m2 .

" Coeficients de ponderació de cárregues :

- Sobrecárrega d'ús : 1 .50 .- Sobrecárrega de neu: 1 .35 .- Cárrega permanent : 1 .35 .- Sobrecárrega d'envans : 1 .50 .- Pes propi del sostre : 1 .35 .- Pes propi de la paret : 1 .35 .

Aquests coeficients segueixen el procediment que la norma NRE-AEOR-93 dónaper als sostres deis edificis existents .

Com a coeficient de minoració de la fábrica es pren el valor 2.50 .

El valor admés de pérdua del coeficient de minoració de la fábrica es pren aixímateix de 2 .5. Aixó vol dir que s'admet la possibillitat de quedar-se sense coefi-cient de seguretat del material, a efectes, tant d'establir els períodes d'inspec-ció, com el projecte d'intervenció .

Respecte als indicadors, s'adopta :

" Tensió de cálcul a partir del qual s'hauran d'obtenir els indicadors : 20 kp/cm2 .

" Classificació global per estabilitat : 9 .4 (Aquest valor de I'indicatiu és I'únic quedeixa inalterats els períodes d'inspecció) .

La majoria d'aquests valors s'emplenen automáticament en el fui¡ de cálcul pre-ment el botó VALORS PER DEFECTE.

Respecte a I'arriostament horitzontal, farem dues consideracions :

Exemple I

Exemple II (Exemple II . Annex III)

" Arriostament horitzontal .

" Sense arriostament horitzontal .

" Cante¡¡ del sostre : 20 cm .

" Coeficient de tensions gravitatóries: 3.

" Diagrama triangular

" Diagrama triangular

" Resisténcia característica del formigódel sostre : 125 kp/cm2.

" Arriostaments transversals cada 5m.

" Coeficient de tensions gravitatóries(valor previst, i després, calculat, quepondera la relació entre les tensionsgravitatóries i les totals) : 2 .

Les dades d'aquests exemples es carreguen automáticament en el fui¡ de cálcuiprement els botons:

Les sobrecárregues seran objecte de reducció per simultaneitat segons els coe-ficients reductors proposats per I'ITEC, seguint el criteri de la norma NRE-AEOR-93 .

Resolució deis exemples

Cárrega total coberta: 100+40+180+230 = 550 kg/m2 Valor de servei .

Cárrega total pisos: 140+100+80+230 = 550 kg/m2 Valor de servei .

Cárrega total ponderada a la coberta:

Cárrega total ponderada als pisos:

Coeficient de ponderació global (Flexió deis sostres) :

Coberta: 757.5/550 = 1 .38Pisos : 778.5/550 = 1 .42

Exemple II . Part superior.Exemple II . Part inferior.

(100x1 .5)+(40x1 .35)+(180x1 .35)+(230x1 .35) = 757.50 kg/m 2

(140x1 .5)+(100x1 .5)+(80x1 .35)+(230x1 .35) = 778.50 kg/m2

Descens de cárregues :

S'adopta com a pes específic de la fábrica de maó calat el valor 1500 kg/M3 .

1,0 .86, 0 .78, 0 .72 i 0.68 .

Tensions gravitatóries

Total cárrega sobre la paret estudiada : 18932 .10 kg/ml .

Será :

fGRAV = 18932 .10/(100+14) => fGRAV = 13.52 kp/cm2

Observi's que els coeficients de reducció de la sobrecárrega d'utilització hanestat els següents :

A continuació es fa un quadre comparatiu segons diverses possibilitats dintredel tractament de reducció de cárregues per simultaneitat :

Nivel¡ 6 Ús: 100x1 x(5+3)/2x1 .5 = 600Neu : 40x(5+3)/2x1 .35 = 216Permanent : 180x(5+3)/2x1 .35 = 972P.p . sostre : 230x(5+3)/2x1 .35 = 1242P.p . paret : 0.14x3x1500x1 .35 = 850.5. . . . .3880 .5 . . .3880.5

Nivel¡ 5 Ús : 140x0.86x(5+3)/2x1 .5 722.4Envans : 100x(5+3)/2x1 .50 600Permanent : 80x(5+3)/2x1 .35 432P.p . sostre: 230x(5+3)/2x1 .35 1242P.p . paret : 0 .14x3x1500x1 .35 850 .5 . . . . .3846.9. . .7727 .4

Nivel¡ 4 Ús: 140x0 .78x(5+3)/2x1 .5 655 .2Envans: 100x(5+3)/2x1 .50 600Permanent : 80x(5+3)/2x1 .35 432P.p . sostre : 230x(5+3)/2x1 .35 1242P.p. paret : 0.14x3x1500x1 .35 850.5 . . . . .3779 .7 . . . 11507.1

Nivel¡ 3 Ús : 140xO.72x(5+3)/2x1 .5 604 .8Envans : 100x(5+3)/2x1 .50 600Permanent : 80x(5+3)/2x1 .35 432P.p . sostre : 230x(5+3)/2x1 .35 1242P.p . paret : 0.14x3x1500x1 .35 850 .5 . . . . .3729.3. . . 15236 .4

Nivel¡ 2 Ús: 140x0.68x(5+3)/2x1 .5 571 .2Envans: 100x(5+3)/2x1 .35 600Permanent : 80x(5+3)/2x1 .35 432P.p . sostre : 230x(5+3)/2x1 .35 1242P.p . paret : 0.14x3x1500x1 .35 850.5 . . . . .3695 .7 . . . 18932.1

Indicadors de planta :

Com que la tensió gravitatória (13.52) multiplicada pel coeficient suposat decárregues gravitatóries (que pot ser 2 o 3) resulta ser de 27 .04>20 o 40 .56>20,cal dotar la fábrica d'indicadors que posin de manifest la qualitat del material . Sies desitja, es pot ajustar variant els valors per defecte de la casella Coef. tensi-ons gravit . (Hipótesi) .

Així, i en funció dalló observat a I'obra, es fa el supósit següent :

" Resisténcia del maó : Bona" Qualitat del morter : Regular" Junt : 1 .2 cm

No es tenen dades de la inércia plana de la planta estudiada .

Aixó permet d'avaluar la resisténcia de cálcul de la fábrica amb el valor

fd = 27.00 kp/cm2

Módul d'elasticitat del formigódel sostre :

Ef = 19000-fCk =>

Si no hi ha arriostament horitzontal esEf = 190004125 =>

considera la unió sostre-paret de totesEf = 212426 kp/cm2lesplantes com si fos la superior, en el

cas de tenir arriostament horitzontal(article 5.5.2 NBE FL-90) .

Módul de deformació de la fábrica:

Segons I'article 5.2.4 de la NBE FL-90es té:

E = fd/e essent :

Excentricitat del sostre :

Tipus reducció Cárrega (kg/ml) Tensió (kp/cm 2 )

Sense reduccióde sobrecárregues 19738.50 14.10

Reducció segonsNBE (útil) 19486.50 13.92

Reducció segonsNBE (útil+envans) 19306.50 13.79

Reducció segonsNRE-AEOR-93 18932.10 13.52

fd : la resisténcia de cálcul de la fábrica,obtinguda per mitjá de ('indicador (27.00Kp/cm2) .c : la deformació unitária de la fábrica .

c = 0.8/1000 (Taula 5.4 FL90)

E = 27 .00/(0.8/1000) =>=> E = 33750 kp/cm2

Valor Ef / E:

Ef / E = 212426/33750 =>=> Ef / E . = 6 .29

Altura mitjana deis trams de la paret

h = (3+3)/2 => h = 3m

Llum del sostre o Ilum mitjana de lesIlums contigües:

I = (5+3)/2 => I = 4m

Valor h/I :

h/I = 3/4 => h/I = 0 .75

Cante¡¡ del sostre :

c = 20 cm .

Gruix de la paret inferior :

d=14cm

Valor (c/d)3 :

(20/14)3 = 2 .92

(c/d)3= 2.92

Valor de n :

Com que és una paret central, n = 2.

Factor d'encastament :

Segons la fórmula aproximada de I'ar-ticle 5.5.3 de la NBE FL-90, tindrem :

p=(1/16)x(2/(2+n(E~ E)(h/I)(c/d)3))p,=(1 /16)x(2/(2+2x6 .29x0 .75x2 .92))p= 0.00423

Moment d'excentricitat :

M d = p.gd.b.(LIZ2 -Ldr2)=>

M d = (g dL, Z/2 - gdLdj2)d/4 =>=> Md=0.00423x778.5x100x(25-9)

M d = (778 .5x5/2 - 778.5x3/2)14/4 =>M d = -5273.44 cm.kp

M d = -2724 .75 cm.kp

Tensió per excentricitat del sostre :

fEXF =6x(-5273.44)/(1 00x142 ) =>

fEXF = 6x2724.75/(100x14 2) =>

fEXF = ± 1 .61 kp/cm2

fEXF = ± 0.83 kp/cm2

Estudi d'excentricitats degudes al sostre :

e, _ -5273 .44/(18932 .10-850.5) =>

e l = -2724.75/(18932 .1-850.5) =>el = -0 .29 cm

e l = -0.15 cm

z

Per a obtenir el valor de e 2 al nivel¡ in-ferior, encara que la tensió deguda a¡'excentricitat és la mateixa, ¡'excés decárrega s'ha de calcular. Així :

<o

e2

NIVELL 2:

Ús :

140xO .66x(5+3)/2x1 .5= 554.4

Envans:

100x(5+3)/2x1 .35 = 600

Permanent:

80x(5+3)/2x1 .35=432

P.p . sostre :

230x(5+3)/2x1 .35=1242

P.p . paret :

0 .14x3x1500x1 .35=850.5. . . . .3678.90

Al nivel¡ 1 la cárrega gravitatória resul-ta ser de: 18932.10+3678 .9=22611 .0kg/m

e2=-5273.44/(22611 .0-850.5)=>e2-0 .24 cm

0.29

a = 0 .51+0 .36xin(s/h)

0.24

Es dóna la fórmula següent inspiradaen la taula 5.7 de la Norma NBE-FL-90 :

Excentricitat de la paret:(no existeix)

Vinclament :

Valor de a multiplicador de I'atura real :

Sense arriostament horitzontal és:e2 0 cm

0.15

0

Per a parets sense travament horit-zontal, si el quocient entre la distán-cia deis travaments verticals i I'alga-da de la paret és més gran de 2 espren a= 1 .3, si és més petit que 1 espren a = 1 . Per a valors intermediss'interpola linealment .

Essent s la distáncia entre arriosta-

a = 0.7+0.3CS1ments verticals i I'altura de la paret

J. h

a = 0.51+0 .36.In(5/3) =>a=0.70

a=1 .20

hV = 0.7x3 => h V = 2.10 m

hV = 1,2x3 => hV = 3.60 m

= 210/14 => ~, = 15 .02

k= 360/14 => ~, = 25 .71

Es donen les fórmules següents inspirades en la taula 5.9 de la norma NBE FL-90 i que per al maó calat i e=0 .8 per a 1000 :

X,<11 .6 => n = 4.90 .e-Sx;,3 .°3k>11 .6 => il = 0 .021 xk-0 .17

,n = 0.021 x15.02-0.17 =>

TI = 0.021x25.71-0.17 =>11 = 0.146

TI = 0.369

Es calculen els valors en, i en amb els criteris de la norma NBE FL-90

em = 0 .29 cme

= -0.24 cmn

es = (0.29-0.24) / 2 =>

es = (0 .15+0) / 2 =>es = 0.075cmes = 0.025cm

ed = (e,,,-e n ) / 2

ed = (0.29+0 .24) / 2 =>ed = 0.267cm

Altura virtual : h = a.h

Esveltesa : X = hV / dV

a= 0 .7+0.3C5j3

Valor de TI : excentricitat unitária :

Valors d'excentricitat :

em = 0 .15 cme

= 0.00 cmn

Es calculen els valors auxiliars es y ed :es = (em+en) / 2

Excentricitat deguda al vinclament :eP = rj(dv+1 .8es)

ed = (0.15-0) / 2 =>ed = 0.075cm

ep = 0 .146x(14+1 .8x0 .025) _>

eP = 0.369x(14+1 .8x0.075) _>eP = 2 .05 cm

eP = 5.21 cm

e, : 0.29

Tensió deguda al vinclament :

Per a simplificar se suposa que la paret pandejada no es troba afectada pel seupropi pes.

M PAN = 2.05x(18932 .1-850.5) =>

MPAN = 5.21x(18932 .1-850 .5) =>M PAN = 37067 .28 cm.kp

MPAN = 94205.14 cm .kp

fPAN = 6x37067.28/(100x142 ) =>

fPAN = 6x94205 .14/(100x14 2) =>fPAN = 11 .32 kp/cm2

fPAN = 28.87 kp/cm2

Tensió final :

Valor de s = ej2ep

E = 0.267/2x2 .05 => s = 0.065

s = 0.075/2x5.21 => c = 0 .007

ef = e,+eP(1 -F )2

ef = 0.29+2.05(1-0.065)2 =>

e f = 0.15+5.21(1-0.007)2 =>ef = 2.08 cm

ef = 5.29 cm

-e~-; 2.-05 ~

Tensió total :fT fGRAV+f f

fT = 13.52+29 .28 =>fT = 13.52+11 .51 =>fT = 25.03 kp/cm2

fT = 42 .81 kp/cm2

e, :2 .08 r e, :5 .29

Mf = 2.08x(18932 .1-850.5) => M f = 5 .29x(18932.1-850.5) =>Mf = 37609.73 cm.kp M f = 95651 .66 cm .kp

ff = 6x37609.73/(1 00x142) => ff = 6x95651 .66/(1 00x142) =>f f = 11 .51 kp/cm2 ff = 29 .28 kp/cm2

KE = 6x2.08/14 =>KE =0.89Cas: a

Coeficient d'excentricitat :KE =6 .e f /d

Cas : K

Cas: C

KE = 6x5.29/14 =>K E = 2.27Cas: a

Coeficient de tensions gravitatóries :KTG

fT / fGRAV

KTG = 25 .03/13.52 =>

KTG = 42 .81/13 .52 =>KTG = 1 .85

KTG = 3 .17

Valor molt proper al considerat .

L'usuari pot, si així ho desitja, ajustar el coeficient de sortida .

Coeficient de minoració de la fábrica :Finalment resulta : KMIN = fd . KMINJEO / fT

KMIN = 27x2.5/25 .03 =>

KMIN = 27x2.5/42 .81=>

KMIN = 2.70K MIN = 1 .58

Diagrama d'excentricitats

Coeficient de ponderació global :

Será : [778.5x(5+3)/2+850 .5] / [550x(5+3)/2+(0 .14x3x1500)] = 1 .40

Inspeccions periódiques:

Essent yM el coeficient de partida de minoració de la fábrica, que en el nostre casés yM = 2 .5 i essent YM el valor que s'admet com a pérdua de yM , en qué igual-ment YM = 2 .5 . Recordant que, finalment, si no s'alteren els coeficients de pon-deració de les cárregues i sobrecárregues, ha resultat un coeficient de minora-ció de la fábrica de :

KMIN - 2.70>ym

KMIN - 1 .58<ym

I per tant, no s'estableixen inspeccions

Ésa dir, que de la franja 1 .58 YM=2.5periódiques .

s'ha utilitzat només 2 .5-1 .58 = 0 .92de coeficient de seguretat de la fá-brica .

Dit aixó, la funció que regula les inspeccions periódiques es la següent:

Exemple III . Diagrama rectangular amb arriostrament horitzontal(Exemple I . Annex III)(Botons Exemple I . Part superior¡ Exemple I . Part inferior)

- Cárrega al nivel¡ 2 : 15236.4 kg/ml.

- Cárrega al nivel¡ 2 més I'esforg tallant del pis : 15236 .4+778 .5x (5+3)/2 =18350.4 kg/ml .

- Cárrega al nivel¡ 1 : 18932.1 kg/ml .

- Cárrega al nivel¡ 1 més I'esforg tallant del pis : 18932 .1+778 .5(5+3)/2 = 22046 .1kg/mi.

Recordant que el moment d'excentricitat Md = -5273 .44 cmAp . será al nivel¡ 2.

(Utilitzant la nomenclatura de la FL-90.)

r=0u=0

el,=14-

15236

=>e'2 4.18 cm

2 2x100x27

el2__ 14 -

18350

=> e'2_= 3 .60 cm2 2x100x27

-5273.44

=> 0 = -0 .4(15236x4.18) + (18350x3.60)

e1=-4.18x0 .04 => el=-0.17 cm

e2= -3 .60x0 .04 =>

e2= -0.15 cm

IP=15.33 -[5.33x(2 .5/,ym)x(2 .5/ C M)]xfAIP=15.33-[5 .33x(2 .5/2 .5)x(2.5/2 .5)]xx(42 .81127)=>Ip 6.89 anys.Les inspeccions haurien de contro-lar les compressions de la fábrica demaó.

Les fatigues seran :

61

(14 - 2x0.17)100

62

(14 - 2x0.15)100

Análogament en el nivel¡ 1 tindrem :

r= 0u= 0

el1= 14 -

18932.1

=> e',= 3 .49 cm2 2x100x27

e,

14 -

22046.1

=> e2

_

= 2.92 cm2-

2

2x100x27

i ja que el moment produ'it per I'exentricitat del sostre és el mateix, tindrem :

-5273.44

=> 0=-0.04(18932.1x3.49) + (22046.1x2.92)

e1= -3.49x0 .04 => e1= -0.14 cm

e2= -2.92x0 .04 => e2= -0.12 cm

15236

=> 61= 11,15 Kp/Cm2

18350

=>62= 13.39 Kp/cm2

20

liiiiiiiiii

~rr

15236

02 13 .39

18350 Kp

e,= d.14

p

0,= 11 .15

m=5273 .4 cm Kp

El diagrama d'excentricitats entre el nivel¡ 2 i 1 será :

Quant al vinclament, els parámetres obtinguts seguint un procés análeg a ¡'ex-posat a I'exemple I, seran :

a = 0.70

h =2.10 m

= 15.02

0.146

em = 0.15 cm

e = -0.14 cmn

ed = 0 .144 cm

ep = 2 .04 cm

= 0.035

e, = 2 .05 cm

1 el diagrama d'excentricitats será :

0.15

0.14

I s'obté una tensió total

fT

18932.1

-> fT 19.10 Kp/m2(14 - 2x2.05)

que no necessita inspeccions periódiques .

Quadre comparatiu de tensions finals :

Diagrama triangular Diagrama rectangular Diagrama triangularamb arriostament amb arriostament sense arriostamenthoritzontal horitzontal horitzontal

25.03 Kp/cm 2 19.10 Kp/cm2 42 .81 Kp/cm 2

ANNEX VReducció d'accions per nombre deplantes

Proposta de reduccions de sobrecárregues en el cálcul de cárregues ver-ticais en edificis existents

Estudi realitzat a I'ITEC per Rafael Bellmunt i Ribas i Ferran Bermejo i Nualart .1994 per encárrec del CTR-Centre Técnic de Cooperació per a la Rehabilitaciód'Habitatges .

La Norma NRE-AEOR-93 ha estabiert una série de valors sobre les accions aconsiderar en el recálcul d'edificis quan s'han de realitzar obres de rehabilitacióestructural . Aquesta norma fixa unes sobrecárregues d'ús i uns pesos propisd'estructura específics per a aquestes obres, obtinguts d'una análisi estadísticad'edificis d'habitatges en ús . També fixa eis coeficients de majoració per a lesconcárregues i les sobrecárregues a aplicar en cada recálcul en funció de lainformació obtinguda en les prospeccions realitzades sobre I'edifici objecte derehabilitació . No s'estableix peró, cap recomanació pel que fa al tractament deles cárregues verticais que es van acumulant en cada planta de I'edifici finsarribar ais fonaments . La norma NBE-AE-88 estableix uns coeficients de reduc-ció en funció del nombre de plantes que carreguen sobre un element.

Sembla justificat per tant que, continuant amb la mateixa idea que va fer sorgirla NRE-AEOR-93, la necessitat d'establir unes accions més apropiades per alrecálcul d'edificis antics, que s'estudi'i i es faci una proposta sobre el tractamentde les cárregues verticais en eis edificis que corresponen a I'ámbit d'aplicaciód'aquesta norma.

Amb aquest objecte es va realitzar un treball d'estudi de normatives de diferentspaisos per tal d'establir una proposta per al tractament de les cárregues verti-cais en edificis existents . Les normatives analitzades foren :

91S02103 .Aquesta és una norma d'abast internacional redactada per I`internationalOrganization for Standardization" sobre les "cárregues degudes a I'explotacióen edificis residencials i públics" .

- NBE-AE-88 .És la "Norma Básica de la Edificación - Acciones en la Edificación" vigent aEspánya .

- DIN 1055.Norma alemanya editada pel "Deutsches Institut für Normung" sobre "cárre-gues de disseny per ais edificis - Sobrecárregues."

- N F P 06-001 .Norma francesa editada per I"'Association frangaise de normalisation" AFNOR,sobre les cárregues d'explotació deis edificis .

- BS 6399.Norma anglesa ("British Standard Code") editada pel "British Standard Institut" .

- U.B.C.Norma deis Estats Units ("Uniform Building Code") .

La proposta d'aplicació de coeficients de reducció en sobrecárregues verticalsobjecte d'aquest treball parteix de les següents conceptes :

Respecte al tipus de sistema de reducció:Pel tipus d'edificis que es construeixen al nostre país, i més si tenim en compteI'ámbit d'aplicació de les normes per a comprovació d'elements estructurals enedificis d'habitatges existents, cal anar a un sistema de reduccions en funció delnombre de plantes .

Respecte a la limitació de I'aplicació de reduccions.S'ha de considerar la possibilitat d'impedir les reduccions en elements estructu-rals que suporten peces de superficie útil redu'ida, cas de banys i cuines, onestá demostrat que la cárrega tendeix a augmentar. No costaria trobar casos enqué la sobrecárrega d'ús d'aquestes zones és superior a la sobrecárrega mitja-na que es preveu en tota la superficie d'un habitatge .

Respecte a I'acumulació de reduccions.En cas de comprovar-se una estructura emprant la normativa NRE-AEOR-93pel que fa als sostres, i la proposta de reduccions que aquí es fa per als ele-ments verticals, pot presentar-se el dubte sobre la correcció de I'aplicació d'uneshipótesis de cálcul que semblen sumar dos sistemes de reducció . L'adopciódeis valors permesos en la NRE-AEOR-93 no pot considerar-se com una reduc-ció de sobrecárregues, atés que el que fa la norma és establir una nova sobre-cárrega.

Proposta de coeficients de reducció de sobrecárregues

Es proposa que en el cas de comprovacions en estructures verticais d'edificisexistents s'utilitzin els coeficients de reducció que introdueix la norma internaci-onal ¡SO, amb un increment del 20%, equivalent a un coeficient de seguretatd'1 .2 sobre aquesta norma. Els coeficients a utilitzar són eis de la taula quesegueix, i les condicions d'ús d'aquests coeficients són :

" La reducció de sobrecárregues s'aplica a edificis d'habitatges o assimilables .S'admet I'existéncia parcial d'oficines de tipus privat .

" S'exclouen de la possibilitat de reducció de sobrecárregues les zones de cui-nes i banys en habitatges, i les de magatzem i arxiu en oficines privades .

" Només podran fer-se reduccions de sobrecárregues d'un conjunt de plantesconsecutives amb el mateix ús.

" La coberta o terrat es considera com la primera planta.

" El coeficient de reducció s'aplica sobre la sobrecárrega d'ús deis sostres, maisobre el pes propi ni sobre les cárregues permanents . Queda exclosa tambéla sobrecárrega d'envans. Cas d'emprar les sobrecárregues establertes en laNRE-AEOR-93, per a I'obtenció de la sobrecárrega d'ús sobre la qual s'aplicala reducció s'actuará de la següent forma :

Métode deterministaSi s'utilitza la sobrecárrega estabierta de 240 kg/m2 (ús+envans) es descompta-ran 100 kg/m2 en concepte de sobrecárrega d'envans .

Métode probabilistaSi s'utilitza la sobrecárrega dedu'ida del métode empíric de cálcul que proposala norma, no es permetrá I'aplicació de coeficients reductors, entenent que elcálcul de sobrecárregues així obtingudes s'ajusta molt a la realitat .

En la següent taula s'exposen els coeficients proposats per a la reducció desobrecárregues en I'análisi de les cárregues verticals que actuen en un edifici :

Coeficients de reducció de sobrecárrega d'ús

Observacions sobre la proposta

El següent quadre permet la comparació deis diferents coeficients reductorsque proposen les normatives analitzades, i ajuden a situar la proposta que re-sulta d'aquest treball, que es pot veure en la columna de la dreta . No s'inclou lanormativa americana perqué el métode de reducció que proposa no és compa-rable amb el de la resta de les normes.

Taula comparativa deis coeficients reductors segons normatives

Com es pot observar, la proposta que es fa situa els coeficients de reducció molta prop deis que proposa la norma anglesa, no ja per a comprovació d'estructu-res existents, si no per a estructures de nova planta . Aquesta norma peró, apartir del cinqué sostre aplica una reducció constant, amb un marge de segure-tat variable respecte a la norma ¡SO . En factual proposta, a través de I'incre-ment del 20% deis valors admesos en la norma internacional, els coeficientsresultants mantenen constant el marge de seguretat respecte a aquesta segu-retat .

Planta NBE-AE-88 DIN 1055 BS-6399 ISO-2103 NF P 06-001 Proposta

10 1 1 1 1 1 19 1 1 0 .9 0.72 1 0.868 1 1 0 .8 0.65 0.95 0.787 0.9 0 .95 0 .7 0.60 0.90 0.726 0.8 0 .88 0 .6 0.57 0.85 0.685 0.7 0 .80 0 .6 0.55 0 .80 0.664 0.7 0 .71 0 .6 0.53 0 .75 0 .633 0.7 0 .65 0 .6 0 .51 0 .71 0 .612 0.7 0 .60 0 .6 0 .50 0 .68 0 .601 0.7 0 .60 0 .6 0 .50 0 .66 0 .600 0.7 0 .60 0.6 0 .50 0 .65 0 .60

Nombre de plantes 1 2 3 4 5 6 7 8 9 o més

Coeficient reductor 1 0.86 0.78 0 .72 0.68 0.66 0 .63 0 .61 0.60

En comparar aquesta proposta amb ('actual norma espanyola (NBE-AE-88), potveure's la variació de percentatge respecte a la reducció de sobrecárreguesentre ambdues :

Variació de la reducció de cárrega en percentatge

Planta NBE-AE-88 Proposta Variació de

10 1 1 19 1 0 .86 148 1 0 .78 227 0.9 0 .72 186 0.8 0 .68 125 0.7 0 .66 44 0.7 0 .63 73 0.7 0 .61 92 0.7 0 .60 101 0.7 0 .60 100 0.7 0 .60 10

ANNEX ViNotació emprada

%F Tant per cent de forats .Es refereix al percentatge de Ilargária d'obertures (finestres,portes, etc.) considerades en una secció horitzontal d'una pa-ret, o d'un tram de paret, en relació a la Ilargária de la paret .

A Distáncia entre eixos d'oberturesS'utilitza per a determinar el %F en parets aparentment molttensionades

B Amplária de la paretS'utilitza per a determinar el %F en parets aparentment molttensionades

c Cantell del sostre .

d Gruix de la paret.

e l Excentricitat superior deguda al sostre.

e2 Excentricitat inferior deguda al sostre.

e1,e2 Excentricitats per diagrama rectangular.

e f Excentricitat final .

e., en Valor d'excentricitat segons norma FL-90.

es , ed Valors d'excentricitat auxiliar.

ep Excentricitat deguda al vinclament.

fd Resisténcia de la fábrica a partir d'indicadors .Els indicadors definits (4 .6.2) permeten aproximar un valor deresisténcia de la fábrica que comporta el corresponent coefici-ent de seguretat 2,5 respecte al suposat valor de trencament.

fEXF Tensió per excentricitat del sostre .

ff Tensió final .

fGRAV Tensió gravitatória .

f i Indicadors parciais de resisténcia de la fábrica .

f, = Indicador referit al gruix del junt .f 2 = Indicador referit a la resisténcia a compressió del morter.f 3 = Indicador referit al tipus de maó .f 4 = Indicador referit a la resisténcia a compressió del maó.

f Tensió deguda al vinclament .PAN

Tensió total .

Tensió de tracció admesa.

Tensió de tracció total.

Módul d'elasticitat de la fábrica.

Módul d'elasticitat del formigó del sostre .

Tensió gravitatória .S'utilitza en prediagnosi, i és el resultat de dividir la cárrega apli-cada en un tram de paret per la seva secció en planta . Compor-ta la correcció per simultaneitat de nombre de plantes .

Tensió gravitatória corregida .S'utilitza en prediagnosi, i és el resultat de corregir la tensió gra-vitatória com a conseqüéncia deis efectes de flexocompressió .

Algada de la paret.Es considera I'algada Iliure entre dos sostres.

Algada virtual .

Moment d'inércia respecte a I'eix "X"

Indicador d'inércia plana.

Moment d'inércia respecte a I'eix "Y"

Coeficient corrector per esveltesa.S'utilitza en prediagnosi i permet de corregir la tensió gravitató-ria per temes associats al vinclament.

Coeficient d'excentricitat.

Coeficient que corregeix el temps d'inspecció per estabili-tat global .

Constant que modifica el temps d'inspecció per inércia pla-na .

Coeficient de majoració.

Coeficient de minoració de la fábrica .Resulta de I'expressió : KMIN - fd . 7. / fr

Coeficient de subjectivitat.

Coeficient de tensions gravitatóries .

.Q Llum del sostre o Ilum mitjana de les llums contigües.

L Suma de Ilums de sostres que es recolzen a la paret.Si un deis sostres es un voladís, es considera per a la suma eldoble del seu valor.

Md Moment d'excentricitat degut al sostre .

Mf Moment d'excentricitat final .

M Moment d'excentricitat de vinclament .PAN

n Coeficient de valor en funció de la situació de la paret.

Ps Puntuació simple .

Si Tram de paret considerat en tota I'algada (totes les plantes) .Es refereix a cada un de les S,, S2, S3, etc . seccions de paret decaracterístiques iguals (4.6.1).

T Puntuació total .

Vr Valor de referéncia de la resisténcia de cálcul de la fábrica.

a Factor multiplicador de I'algada real .

s Deformació unitária de la fábrica.

En el cálcul de la tensió final s'emprea E com F-=ed/2ep

Esveltesa.

p. Factor d'encastament.

Ti Excentricitat unitária de vinclament .

Coeficient de minoració de la resisténcia de la fábrica (2,5) .

Part del coeficient de minoració de resisténcia de la fábricaadmós com a límit per a considerar el pas a intervenció.S'aplica als valors de resisténcia de la fábrica obtinguts a partird'indicadors .

61'62 Tensions en diagrama rectangular.

Wellington 19E-08018 Barcelonatel. 933 09 34 04fax 933 00 48 52e-mail: [email protected]://www.itec.es

reconeixement diagnosi estructures fàbrica de maó · 2012-07-18 · tipificar unametodologia...

Documents