índex - connecting repositories · llibres antoni tugores víctimes invisibles. la repressió de...

índex

Editorial ............................................................................................................ 3

Llibres ............................................................................................................... 4

Crònica del X Congrés de l'STEI Intersindical .................................................. 6Montserrat Nadal Fullana

Informe de la Comissió Executiva: marc sociopolític 2008-2012 .................... 11Gabriel Caldentey

Síntesi de la ponència d’Organització i Estatuts, aprovada al X Congrés de l’STEI Intersindical ................................................................... 15Tomàs Martínez i Miró i Xisco Alomar Novila

Reptes de futur dels integrants de la Comissió Executiva elegida en el X Congrés .................................................................................. 17AAVV

Reportatge fotogràfic .................................................................................... 27

Biel Caldentey, la continuïtat a la Secretaria General de l’STEI-i ................... 31Joan Lladonet i Escales

Resum de la ponència d’Acció Sindical .......................................................... 34Sebastià Serra

M. Antònia Font i Gelabert, sindicalista i lluitadora incansable per la llengua catalana .................................................................................... 36Joan Lladonet i Escales

Pere Polo, un sindicalista amb dedicació plena a la formació i a la cooperació ............................................................................... 39Joan Lladonet i Escales

Informe sobre el seminari “La cultura investigadora a l’aula” ......................... 44Biel Caldentey

Les funcions de l’educadora pel que fa a l’alimentació .................................. 46Bea Rodríguez Martínez

La revista Pissarra, a la Biblioteca Digital de les Illes Balears ................ 50

El Consell Escolar del Govern de Canàries acaba de destacar per unanimitat el col·legi públic Buzanada per la seva qualitat educativa ............ 51Bernat Ramis, Salvador Giordano

Cooperació en època de retallades socials .................................................... 53Pere Polo i Joan Rodríguez Recio

3

PISSARRARevista periòdica d’informació de l’ensenyament de les Illes Balears

EDITA:

Sindicat de Treballadores i TreballadorsIntersindical de les Illes Balears

Carrer Jaume Ferran, 5807004 Palma

Tel. 971 90 16 00Fax. 971 90 35 35

Pàg. Web: www.stei-i.orgE-mail:

[email protected]@[email protected]@stei-i.org

[email protected]@stei-i.org

CONSELL DE DIRECCIÓI REDACCIÓ:

Francesc Xavier Alomar NovilaGabriel Caldentey Ramos

Maria Camps SintesFrancesc Cardona NattaM. Antònia Font Gelabert

Tomàs Martínez MiróPere Polo Fernández

Joana Tur Planells

COORDINACIÓ:Joan Lladonet

Montserrat Nadal

S’agraeix la col·laboració de les autores idels autors dels articles.

MAQUETACIÓ, COMPOSICIÓI IMPRESSIÓ:Toni Martínez

Escola de Formació enMitjans Didàctics.

C/ Marià Canals, 1307005 Palma

Tel. 971 91 00 60

PUBLICITAT:Jaume Ferran, 58

07004 PalmaTel. 971 90 16 00

DISSENY DE LA PORTADA:Toni Martínez

FOTOS:M. Àngel Dora

Internet

Els articles publicats en aquesta revistaexpressen unicament l’opinió de les

seves autores i dels seus autors.

Dipòsit Legal: PM 533/77ISSN: 1133-052X

4

Pissarra 140 gener-febrer-març 2012

llibresAntoni TugoresVíctimes invisibles. La repressió de la dona durant laGuerra Civil i el franquisme a MallorcaTria d’Assaig, 3Català. 306 pàgines. 21 x 15 cm. Primera edició. 2011Volum enriquit amb codis QR amb material gràfic addicionalISBN: 978-84-92912-11-7Il·lustració de coberta: Oriol MaletPròleg de Jaume ClaretVíctimes Invisibles explora un caire poc conegut de la repressió fran-quista donant veu a un sector postergat per la literatura bèl·lica: ladona. És a través de la veu de les dones que es construeix un text quedefuig de la visió tradicional i oficialista, per a centrar-se en personat-ges considerats sovint secundaris o marginats per la història. La tasca de documentació, extremadament rigorosa, es presenta al lector amb un estil planer i divulgatiu.El narrador, apassionat i compromès, ofereix dotze històries de dones, amb episodis que inclouen labarbàrie i la tendresa, amb escenes que gairebé freguen la comicitat o el dramatisme més extrem.Tugores ens demostra que la Història es basteix sempre a partir d’històries particulars, alhora que ofereixunes claus que permeten treure conclusions sobre el comportament de l’ésser humà en situacions deconflicte, por i violència.Per què l’editem?Era de justícia rescatar de l’oblit dels arxius militars els excepcionals documents que Antoni Tugores ensposa a l’abast en aquest extraordinari llibre d’Història en majúscula.

AAVV (2012)Anuari de l’educació de les Illes Balears 2012

Palma. Fundació Guillem Cifre de ColonyaDestacarem unes paraules que apareixen a la seva presentació:Es tracta d’un treball que realitza des de l’any 2004 el Grupd’Investigació i Formació Educativa i Social (GIFES) de la Universitatde les Illes Balears. Els seus objectius principals són: posar la situacióde l’educació en el centre d’atenció de la societat de les Illes Balears,assabentar-la de les dades sobre l’estat de l’educació, és a dir, el quecal conèixer del sistema educatiu per saber què funciona i què calmillorar-ne i, finalment, contribuir a millorar la imatge de l’educació,posant de manifest els punts forts del sistema educatiu i les noves expe-riències i els treballs que es desenvolupen en diferents indrets delterritori, perquè puguin servir als professionals de l’educació o orientar-los.

El sistema educatiu i les reformes que s’hi estan realitzant en l’actualitat disposen d’una important atenciómediàtica i, afegiria, mereixen una important preocupació per part de les famílies i alumnes. Els conflic-tes s’agreugen entre les administracions i els professionals de l’educació...Només repetirem unes paraules de l’Anuari de l’any passat: “els problemes de l’educació només es podenresoldre des del coneixement de la realitat, des de la reflexió fonamentada, i no des de la improvisació,els apriorismes, els plantejaments ideològics, etc.”

Pissarra 141 octubre-novembre-desembre 2012

5

HHan passat uns quants mesos des que vàremcelebrar el X Congrés de l’STEI i a l’actuali-tat seguim fidelment les recomanacions i

conclusions que allà vàrem aprovar: enfortim unaalternativa sindical intersindical per a les Illes, totpartint del manteniment com a primera forçasindical a l’àmbit de l’ensenyament i consolidant-nos com a quarta força a l’àmbit general; seguimel model que defensa l’estat del benestar, els dretssocials i laborals, el dret a l’educació i a la salut;ens oposam a les polítiques de retallades i d’auste-ritat que duen a l’empobriment de la majoria social;i defensam la major unitat d’acció, tant sindicalcom social, per a fer front a aquests reptes.

L’STEI Intersindical s’enfronta a les polítiques deretallades -ja iniciades pel PSOE i accentuadespel PP des de les seves victòries a les Illes i alGovern central. El PP es mou per una ideologiaque propugna l’afebliment de l’Estat i la desapari-ció d’aquest com a instrument corrector de lesdesigualtats socials.

En el camp educatiu s’implanten més retallades:augment d’horari lectiu del professorat, augmentde ràtios, congelació d’oposicions, política restric-tiva de substitucions, mesures que són aplicades iaccentuades pel Govern autonòmic, que afegeixuna retallada als pressuposts d’educació de 2012de 40 milions addicionals, congelant sexennis,anul·lant complements de tutoria i caps de depar-tament, programes d’educació inclusiva... totmantenint el deute de les despeses de funciona-ment dels centres i de la UIB, congelant i araretallant el sou del professorat -i de tots elsempleats públics-, eliminant el que quedava depaga extra de Nadal, endurint les ILT -incapaci-tats laborals- i fent negoci amb les malalties, si nohi ha substitucions els primers 10 dies hàbils decada baixa.

El Ministre WERT durant el mes de setembreafegeix al banyat la contrareforma educativa,ataca l’ensenyament que es fa a les autonomiesque tenen llengua pròpia i posa en dubte lavalidesa dels coneixements impartits a llocs com

Catalunya o les Illes, i s’atreveix a dir que amb lanova Llei tractaran d’espanyolitzar l’alumnatcatalà. Es manifesta com el portaveu del mésranci nacionalisme espanyolista i les seves decla-racions no tenen res a envejar les que vareninspirar els manuals de “Formación del EspírituNacional” on es parlava de la indissolubilitatd’Espanya i de la desaparició de totes les diferèn-cies que posassin en dubte la unitat.

Tot i aquestes malifetes, l’STEI Intersindicalha pressionat la Conselleria d’Educació perpal·liar els efectes més perniciosos d’aquestesretallades -aturant l’acomiadament inicial previstde més de 1.000 interins- tot i que no sigui motiude satisfacció que la xifra final hagi estat de 550.Ni tan sols estam massa satisfets d’haver exercituna forta pressió sindical, que ha aconseguit en elcas de les ILT que s’hagin establert excepcions alsdescomptes durant la baixa per malaltia.

Són temps difícils a causa de tantes agressions,tantes retallades i atacs als drets socials adquiritsamb molt d’esforç, però l’STEI Intersindical fa frontals governants que tants de problemes creen:aquest any 2012 ja hem participat a dues vaguesgenerals, la del 29 de març, contra una contrare-forma laboral que debilita al màxim la negociaciócol·lectiva, desregula els drets laborals i abarateixi facilita l’acomiadament, entre d’altres mesureslesives, que l’únic que han provocat ha estat elcreixement de l’atur -més del 25 %- i que fins i toten temporada alta turística el que s’ha tingut a lesIlles Balears hagi estat superior al de l’any passatpel mateix temps i ara, el 14 de novembre, unavaga contra la política d’austeritat, de retalladesde drets socials, laborals i econòmics de lamajoria social. Hi ha euros pels bancs i no per ales persones; es tracta d’un estat rescatat de factoque claudica davant els poders financers. Hanintensificat les polítiques contra la igualtat, ja siguide gènere, d’equitat social, de cohesió social. Lacrisi econòmica i el tractament neoliberal ja l’hantransformada en crisi social. Tant a les Illes com al’Estat l’augment de la pobresa és impropi d’unasocietat democràtica. q

editorialL’STEI Intersindical continua la lluita

6

EEls dies 1 i 2 de juny es va celebrar el XCongrés de l’STEI Intersindical, que teniaaquest lema: “Ni una passa enrere!”

El divendres horabaixa, dia 1, va començar ambl’acreditació dels delegats i delegades. A continua-ció, Catalina Vanrell i Josep Coll varen fer la presen-tació de l’acte, durant el qual anaren inserintalgunes informacions de caire més aviat irònic idistès juntament amb la projecció d’imatges i refe-rències a la història més recent de l’STEI-i, sobretotdels darrers quatre anys. Les al·lusions, en un toamable i lúdic, a la “rivalitat” entre Santa Maria,que era el lloc on se celebrava el Congrés, i Pòrtol,poble d’origen d’un dels presentadors d’aquestaprimera sessió, foren contínues. Tot seguit, es vacedir l’ús de la paraula a les persones que havienassistit com a convidades al Congrés, de diferentspartits polítics, sindicats i organitzacions. Varenagrair la invitació, varen felicitar l’STEI i l’encoratja-ren a dur endavant un Congrés profitós.

Aquestes varen ser les persones que dirigiren unesparaules als congressistes, per ordre d’intervenció:Rosa M. Vich, batlessa de Santa Maria del Camí;Gabriel Barceló, secretari general del PSM-EntesaNacionalista; David Abril, coordinador generald’Iniciativa-Verds; Manel Carmona, coordinadorgeneral d’Esquerra Unida de les Illes Balears;Lorenzo Bravo, secretari general d’UGT a les IllesBalears; Josep Juárez, secretari general de la CGTa les Illes Balears; i Enric Pozo, president de lesCooperatives de les Illes Balears.

Altres personalitats que eren presents a l’acte peròque no varen intervenir en l’ús de la paraula foren:Mateu Morro, d’Unió de Pagesos; Antoni Sacarés,en representació de FSIE; Víctor Villatoro, delsindicat ANPE; i Bernat Alemany, en nom d’EscolaCatòlica de les Illes Balears. Es va excusar l’absèn-cia de la rectora de la Universitat de les IllesBalears, Montserrat Casas; i dels representants deCCOO i d’USO.


CRÒNICA DEL X CONGRÉSDE L'STEI INTERSINDICAL

Montserrat Nadal Fullana, coordinador de la revista Pissarra

7

Tot seguit, el secretari d’organització de l’STEI,Francesc X. Alomar, exposà als congressistes l’ordredel dia que estava prevista, l’horari que se seguiria,la proposta de reglament a tenir en compte iproposà les persones següents per a la mesa con-gressual, que seria la que dirigiria la tasca delsindicat durant el temps del Congrés:

President: Josep Maria Lendínez

Secretari: Pere J. Bueno Bauzà

Vocals: Pilar Coll Pons

Catalina Cortada Obrador

Cecília Plaza Nieto

Es va passar a votació i va ser acceptada per una-nimitat dels congressistes assistents. A continuació,Tomàs Martínez i Francesc X. Alomar exposarendavant el Congrés la ponència d’organització iestatuts, que va ser aprovada amb 66 vots a favor,1 abstenció i cap vot en contra; en un articled’aquesta revista, en podreu llegir les novetats mésimportants. A petició del president de la mesa, laComissió Executiva, que acabava el seu mandat, ique estava formada per: Paulí Aguiló Vicente,Francesc Xavier Alomar Novila, Emília BoschAvellà, Gabriel Caldentey Ramos, FrancescCardona Natta, Àngels Cardona Palmer, MargalidaCatalà Juan, Tomàs Martínez Miró, Vicenç MartorellPalou, Pere Lomas Torres, M. Antònia Font Gelabert,Francesc Ramis Trujillo, Francesca Rigo Pons,Ramon Mondéjar Coll i Sebastià Serra Juan, vapresentar a través del secretari general GabrielCaldentey el seu Informe, que hem extractat a unaltre escrit. A continuació es va fer la votació del’Informe, que es va aprovar amb 62 vots a favor,cap vot en contra i 12 abstencions.

La ponència d’acció sindical, defensada perSebastià Serra, obtingué un total de 62 vots a favor,cap vot en contra, i 12 abstencions. En un articled’aquesta revista, en podreu llegir els aspectes mésdestacats.

També es presentaren sis propostes de resolució,que varen comptar amb el suport majoritari delscongressistes. La primera proposta, de SantiagoQuevedo, feia referència a la necessitat d’enfortirels sindicats i la seva capacitat mobilitzadora

davant l’onada de retalls quees pateixen des de fa mesos al’Estat i a les Illes Balears; lasegona proposta i la tercera,defensades per Josep Coll,feien referència a la necessitatd’un major aprofitament per al’acció sindical de la presènciade l’STEI-i a la ConfederacióIntersindical, i de la lluita en ladefensa del medi ambient i delfoment del decreixement; laproposta següent, d’ÀngelsCardona, incidia en lapromoció del feminisme, comun dels trets identitaris méspropis de l’STEI Intersindical;


8

la cinquena proposta de resolució, presentada perJuan L. Rodríguez en nom d’Ensenyants Solidaris,parlava de solidaritat internacional, de cooperaciói de necessitat de canvi de model econòmic; i ladarrera proposta, llegida per Sebastià Serra, feiauna defensa dels drets de la ciutadania, malmesosuna vegada més amb la publicació del BOIB de dia1 de juny, i de la denúncia de tots els retalls des dela unitat sindical.

A continuació, es va passar a la votació per a elegirels membres del Consell Plenari Intersindical, i de laComissió Executiva. Les persones que formaran partdel proper Consell Plenari de l’STEI Intersindical sónles següents: Sebastià Bonet Maimó, Miquel ÀngelDora Coll, Neus Llaneras Fuster, Isabel Llull Huguet,Juan Luis Rodríguez Recio, Margalida CanyellesVidal, Josep Coll Amengual, Montserrat NadalFullana, Antònia Albertí Tomàs, Francesca BergasMas, Pilar Rigo Pons, Francesc Cardona Natta,Joana Tur Planells, Isabel Marquès Pons, JosepMaria Lendínez González, Antoni Pons Cladera,Guillem Serra Serra, Maties Cerdà Moragues,Vicenç Martorell Palou, Jaume Pons Lladó iCatalina Salom Bauzà.

La llista de la nova Comissió Executiva obtingué 73vots a favor, d’un total de 76 vots emesos; amb dosvots nuls i un altre

en blanc. El secretari d’organització de l’STEIIntersindical, Frances X. Alomar, expressà el seusagraïments a la mesa del Congrés, així com tambéals membres de l’Executiva sortint i donà la benvin-guda als nous.

La darrera part del Congrés va ser per a les saluta-cions d’alguns dels convidats a aquest acte. FatimaAparecida da Silva, vicepresidenta de laInternacional de l’Educació a l’Amèrica Llatina,recordà els ensenyaments de Paulo Freire i lesrelacions històriques que, des de feia molts anys,s’havien mantingut amb els STEs, i de la necessitatd’enfortir els llaços de col·laboració entre ells.Esmentà que les polítiques que ara s’apliquen a

Europa són les mateixes que els països de

l’Amèrica Llatina patiren al llarg dels anys 80.També expressà el seu desacord amb el nou ordremundial que es dibuixa, amb uns desequilibris moltforts entre Nord i Sud, i féu una crida a la necessi-tat de recuperar la sobirania dels pobles i elrespecte dels nostres drets.

Rosa Zafra, en representació de la ConfederacióIntersindical, començà la seva intervenció felicitantl’STEI Intersindical pel resultat del Congrés, “en untemps de reafirmació i de resistència”. Cità la neces-sitat d’articular una organització col·lectiva perpoder fer front al discurs únic que parla de la neces-sitat de fer retalls. “El que cal és millorar el reparti-ment de la riquesa i lluitar pel manteniment d’unsdrets que tant ens ha costat assolir. Per tant ni unapassa enrere!”, exclamà.

Vicent Mauri, en nom de la IntersindicalValenciana, expressà sentir-se com a casa amb lagent de l’STEI Intersindical, “amb qui compartim unallengua comuna, en un marc de col·laboració moltestret, i amb qui seguim enllaçats per la llenguajuntament amb els companys i companyes de laIntersindical Alternativa de Catalunya”. Parlà tambédel dèficit enorme que pateixen els territoris de


9

l’antiga Corona d’Aragó, quequalificà d’espoli, i que aquesta gran quantitat derecursos que ens deuen es podrien revertir en políti-ques socials.

Mauri es referí també al que havien suposat els17 anys de govern del Partit Popular a laGeneralitat Valenciana, amb la destrucció delterritori, dels serveis públics i de la indústria delpaís, amb un model econòmic basat en la cons-trucció. Presentà algunes dades com un percentat-ge d’atur d’un 27% al País Valencià, amb un 57%de joves sense feina; o amb un augment delfracàs escolar de més d’onze punts. Davant totsaquests fets, parlà de la necessitat de crear pla-taformes unitàries de lluita i que ningú no ésdeixàs dur pel fatalisme històric.

Àngel Jiménez, de la Intersindical Alternativa deCatalunya, insistí en la necessitat de consolidar elreferent sindical que l’STEI-Intersindical representaen el seu territori i expressà l’interès de la seva orga-nització per la tasca duita a terme en tot allò rela-

cionat amb la campanya

“Enllaçats per la llengua”. En els moments difícilsque ens toca passar, cal que se superin les pors, calevitar el discurs del sindicalisme oficial i que elsretalls s’apliquin a sectors com la Casa Reial, ladespesa d’armament o al finançament de l’EsglésiaCatòlica. Jiménez acabà la seva intervenció fentuna crida, des del sindicalisme alternatiu a acabaramb la por i amb la passivitat social.

Belén Arrondo, en nom del sindicat STEE-EILASd’Euskal Herria, agraí la invitació de l’STEIIntersindical i es referí a “tantes coses que uneixenla realitat del seu país amb les Illes balears, tot i queamb matisos diferents”. Parlà de la lluita en la

defensa de la llengua, del suport i de la solidaritatamb la campanya “Enllaçats pel català” i del nouescenari polític i social que s’havia obert a EuskalHerria amb l’anunci per part d’ETA de la renúncia ala lluita armada. Acabà la seva intervenció amb laindignació de veure que amb els retalls no es perse-gueixen els vertaders culpables de la crisi i de la


10

necessitat de plantar cara als atacs als serveispúblics.

La darrera persona que va intervenir fou el companyde la Intersindical Canària, Manuel Marrero, quiparlà del gran encert que va ser en el seu moment,ara fa trenta anys, la construcció de l’organitzacióconfederal intersindical, i de la necessitat d’establirxarxes alternatives per a consolidar la resistència ila unitat. Davant la por, unitat, i continuïtat en lalluita. Es referí a la situació d’”emergència” socialque es viu a Canàries, amb moltes famílies al llindarde la pobresa i amb frau fiscal molt elevat.

Altres salutacions que es reberen varen ser les deFernando Rodal, president de la Confederación deEducadores Americanos-CEA; d’Hugo Yasky,secretari general de la Central de TrabajadoresArgentinos (CTA); de Joviel Acevedo-Ayala,secretari general del Sindicato de Trabajadores dela Educación de Guatemala (STEG);de RenéRamírez Puerta, secretari general del SindicatoUnitario de Trabajadores en la Educación del Perú(SUTEP); de Ramón Mendoza Ramírez, coordinadorde l’Asociación de Educadores Noroccidentales(AEN); del moviment Unidad Transformadora delColegio Profesional Superación MagisterialHondureño (COLPROSUMAH); de Tania Guerra, delSindicato Nacional dos Servidores Federais daEducaçâo Básica, Profissional e Teconológica; de laCoordinadora Nacional de Viudas de Guatemala(CONAVIGUA); d’Achernan Ahmed, president del’Association Talassemtane pour l’Environnement etle Développement-ATED; de Sigfredo ChiroqueChunga, president de l’Instituto de PedagogíaPopular (IPP); de Julio Benjamín Roca Miró,president de l’Asociación por los DerechosHumanos en Guatemala (ADEHGUA); de LeoniciaPocop Saloj, directora executiva de CooperaciónIndígena para el Desarrollo Integral (ASOCIACIÓNCOINDI); d’Elvira Pigueroa, directora de l’Institutode Formación para Educadores de Jóvenes-Adolescentes y Niños Trabajadores de AméricaLatina y el Caribe-IFEJANT; d’Odilia Peren Poyón;d’Ana Lina Calvón Torres, directora executiva deServicios Ecuménicos de Formación enCentroamérica-SEFCA; de Maya Alvarado,directora executiva de la Unión Nacional deMujeres Guatemaltecas (UNAMG); dels companys icompanyes gallecs de l’STEG, i de Walter PaxtorGarcía.

Després dels cants de “La Internacional” i de “LaBalanguera” per part dels assistents, GabrielCaldentey clausurà el X Congrés de l’STEIIntersindical fent una crida a la necessitat dederrotar l’agenda neoliberal i a posar “per davantdel pessimisme de la raó, l’optimisme de lavoluntat”.

Finalment, i ja a part del Congrés, que haviaacabat, es va reunir la Comissió Executiva perconèixer les tasques que cadascú realitzarà durantels propers quatre anys. Reproduïm el nom de lespersones i la distribució de secretaries:

Secretaria General: Biel Caldentey.

Secretaria d’Acció Sindical Intersindical:Sebastià Serra.

Secretaria d’Organització, Comunicació iNoves Tecnologies: Xisco Alomar.

Vocalies adjuntes a la Secretariad’Organització: Tomàs Martínez i Lluís Segura.

Secretaria d’Ensenyament Públic: Cosme Orelli Catalina Vanrell.

Secretaria d’Ensenyament Privat: Paulí Aguiló.

Secretaria de Política Educativa iNormalització Lingüística: M. Antònia Font.

Secretaria d’Administracions Públiques iFinances: Miquel Gelabert.

Secretaria de Sanitat: Margalida Català.

Secretaria d’Administració Local: Emília Bosch iCamí Vic.

Secretaria d’Afiliació: Catalina Font.

Secretaria de Formació: Ramon Mondéjar.

Secretaria de la Dona: Catalina Cortada.

Secretaria de Moviments Socials: Xesc Ramis.

Secretaria de Salut Laboral: Miquel Puig.

Secretaria territorial de Pitiüses: Pere Lomas.

Secretaria territorial de Menorca: MariaCamps. q


11

AAquests darrers quatre anysno han estat fàcils per a lamajoria de la ciutadania i

tampoc no ho han estat per apracticar un sindicalisme com elnostre. Quan vàrem celebrar el IXCongrés, el maig del 2008, feiaun any que el PP havia perdut leseleccions a la ComunitatAutònoma i es va obrir l’escenariper capgirar les polítiques lesivesper a les treballadores i treballa-dors de la nostra Comunitat desdel punt de vista laboral,educatiu, sanitari, del mediambient, lingüístic, cultural, terri-torial, etc. El poc suport alsserveis públics, l’increment delsconcerts educatius, l’atac a lanostra llengua i cultura i a lanostra terra havia estat el denomi-nador comú d’aquesta etapapolítica. Després ens assabentà-rem que la corrupció i la tudadade diners públics era l’altrahipoteca d’aquest govern del PP.Les eleccions autonòmiques de2007 ens varen donar esperan-ces i vàrem pensar que algunacosa canviaria amb la unió de lesforces de centre-esquerra. El granendeutament deixat pel governdel PP, recordem que fou en unaetapa de creixement, combinadaamb l’inici d’una crisi econòmicaque va esclatar amb tota la sevaintensitat just un any després deformar-se el nou Govern, ha estatel llast d’aquest període. Lasuspensió, el 2010, d’acords demillores laborals i retributives,signats el 2008, juntament amb


INFORME DE LA COMISSIÓEXECUTIVA: MARCSOCIOPOLÍTIC 2008-2012

Gabriel Caldentey, secretari general de l’STEI Intersindical

12

el canvi de rumb polític delgovern central del PSOE, el maigdel 2010, fou la causa que vapropiciar que aquests governsquedassin molt tocats davant laseva base social. Es va anaraprofundint la crisi econòmicaque ja es manifestava en crisisocial i de legitimitat política. Al’àmbit autonòmic, la políticaclientelista i corrupta delsdirigents d’UM va tacar tot elgovern de centre-esquerra i vaprovocar la seva expulsió,deixant un govern en minoria queva ser incapaç d’aprovar elspressuposts per al 2011, cosaque va permetre que el PP, fentmaquillatge de regeneracióètica, i amb un discurs simplistaque explicava que si ells governa-ven, ipso facto hi hauriaconfiança, ocupació i dinamismeeconòmic, com si la crisi fos degestió i no sistèmica, tot això,amb la promesa de la llibertatd’elecció de llengua a l’escola.Un any de govern autonòmic delPP ens ha conduït al major ataccontra l’estat del benestar i lanostra llengua.

L’STEI-i ha participat en la creaciódel Consell de la Societat Civil deMallorca i d’altres organismesunitaris a les altres illes per adonar resposta social a aquestespolítiques de retallades imposadespels mercats, BCE, FMI i lamajoria neoliberal i conservadorade la UE amb la complicitat i pas-sivitat dels pocs governs socialde-mòcrates. Hem participat envagues d’empleats públics, el junyde 2010, vaga general de 29 desetembre de 2010 i, ja amb ungovern del PP a l’àmbit estatal, ala vaga del 29 de març de 2012,davant la regressió que representala “contrareforma laboral”. S’haimposat l’agenda neoliberal, que

significa que el capital financerespeculatiu ha guanyat i lamajoria social ha perdut dretssocials, econòmics i laborals. Enstoca organitzar la resistència de laclasse treballadora i de la majoriasocial. Nosaltres apostarem per lamés àmplia unitat d’acció sindicali social davant aquesta ofensivaideològica contra els valors querepresentam i les conquestes quehem assolit.

Malgrat tot, els discursos i políti-ques actives que han bufat encontra del sindicalisme i l’estatdel benestar (retallades iniciadespels Governs del PSOE, continua-des i més accentuades pelsgoverns del PP), l’STEI-i continua-rà plantant cara, fidel a la sevatrajectòria dels ja 35 anys d’exis-tència. Això és possible gràcies al’esforç i dedicació de moltespersones que han fet de la tascasindical una part molt importantde la seva vida, que han cregutque valia la pena treballar pelnostre projecte sindical. Aquestadedicació duta a terme permoltes persones d’Eivissa,Formentera, Menorca, Mallorca,de l’Escola de Formació enMitjans Didàctics, etc., vaenllaçada amb la fidelitat de lesnostres delegades i delegats, deles persones que conformen lesjuntes de personal i comitèsd’empresa, del suport de l’afilia-ció i també del suport de lespersones treballadores que,malgrat no ser afiliades, ensdonen suport en les nostres actua-cions.

CONSTRUINT LA INTERSIN-DICAL

Sé ben cert que no ens imaginàvemquan iniciàrem el camí d’oberturacap a altres sectors laborals, a

partir del V Congrés, que arribarí-em on ho hem fet fins ara. L’any1996, en el si d’aquest congréss’obria un nou camp d’acciósindical, diferent al que coneixíemdes dels nostres orígens. Els resultatsels començàrem a veure en elsresultats de les eleccions sindicalsde 1998, on començàrem a tenirpresència a la funció pública de laComunitat Autònoma, tant entre elpersonal funcionari com entre elpersonal laboral.

Fou a partir del VI Congrés,l’any 2000, amb el lema “Laforça necessària, construïmalternatives” quan ens proposà-rem una sèrie de reptes a partirdels quals s’anassin fenttangibles els objectius de laintersindical. Així, el nostresindicat passà a denominar-se“Sindicat de Treballadores iTreballadors de l’Ensenyament-Intersindical de les IllesBalears”. Amb aquest nomvolíem significar el nostrecaràcter d’intersectorialitat i devocació integradora d’altresorganitzacions sindicals i decol·lectius de treballadores i tre-balladors, sense perdre elnostre distintiu com a sindicatsorgit de l’àmbit de l’ensenya-ment.

El 16 de juny de 2001 es vaestablir un protocol decol·laboració entre l’STEI-i, laUnió Obrera Balear (UOB) i elSindicat de Treballadors de lesIlles Balears (STIB), organitza-cions amb experiència i represen-tativitat dins el sector de l’ense-nyament, l’estalvi, l’administraciói la funció pública, organitza-cions que tenien models iobjectius molt semblants alnostre. Anar fent camí plegats esconcretà en la presentació de


13

candidatures amb les sigles STEI-i.Durant els anys 2002, 2003 i2004 les sigles STEI-i varen serconegudes no solament alssectors de l’ensenyament, on enshavíem consolidat com laprimera força sindical, sinó quetambé vàrem ser el Sindicat delsTreballadors i de lesTreballadores de l’Estalvi i del’Administració Local, també ensimplantàrem a l’àmbit de laSanitat i augmentàrem la nostrapresència a l’Administració auto-nòmica. Esdevinguérem la quartaforça sindical de les Illes Balears,amb quasi el 5% de tots elsdelegats i delegades.

El VII Congrés de l’STEI-i, celebratel 28 de maig de 2004, culminàel procés d’integració de l’STIB,no així de la UOB. En el VIII i IXCongrés es va plantejar i posaren marxa l’adequació de l’orga-nització de l’STEI-i a la novarealitat, amb la modificació esta-tutària per a dotar-nos d’òrgansintersindicals i sectorials i per aestablir noves línies d’actuació id’acció sindical.

El novembre de 2007 es vacelebrar a Salamanca el IXCongrés de la Confederaciód’STES-Intersindical, al qualpertany l’STEI-i, un Congrés queva veure néixer la ConfederacióIntersindical, fruit de la unió dela Confederació d’STES-Intersindical i del SindicatFerroviari (SF). I just abans delnostre Congrés, s’ha celebrat,els dies 11, 12 i 13 de Maig, elX Congrés de la ConfederacióIntersindical, on hem aprofunditen el model de sobirania territo-rial, de projecte intersindical, decompromís en la lluita per unmón millor i contra la globalitza-ció neoliberal.

La Intersindical aspira a ser unaeina que permeti fer un altretipus de sindicalisme al predomi-nant a l’Estat espanyol, unmodel que faci de l’assemblea-risme i de la participació un tretdiferencial al servei de la classetreballadora. La IntersindicalSTEI-i en el seu caminar, comqualsevol recorregut que s’ha defer, ha trobat bones dreceres, hahagut de superar pujades ibaixades, entrebancs i fins i tottraïcions i transfuguismes;malgrat tot, tenint en compte elsresultats electorals, l’incrementde l’afiliació, malgrat la conjun-tura, el nombre de persones quehan passat pels nostres cursosde formació, el material editat,els projectes de cooperaciórealitzats, etc., etc., podem dirque no hem equivocat ladirecció ni les accions fetes hanestat equivocades. Encara quesom conscients dels entrebancsd’aquests temps de resistència,farem el que diu el nostre lemadel X Congrés: ”Ni una passaenrere”.

INFORME GENERAL

1. Afiliació

Si comparam l’afiliació queteníem el maig de 2008 ambl’actual en destacam:

Un increment global en aquestsquatre anys del 6,71% percent, tot i notar la incidència dela recessió econòmica en el fluxd’afiliació, els dos darrersanys.

2. Resultats electoralsglobals

Des del darrer congrés, i endades tancades el 31-12-2009,es comptabilitzen 318 personesdelegades (4,2 % del total) i 328el 31-12-2011 (4,5%) i ja dins el2012 som 347 delegades idelegats, el 4,75 % del total.L’augment de representants haestat de 29 (9,12%).

2. 1. Ensenyament públic:Revalidàrem esser la primera


14

força sindical, tot i no assolir lamajoria absoluta: 21 sobre 43,que representa el 48,84%.

2. 2. Ensenyament privatconcertat: Encara hem de seguirdenunciant que la democràcia noha arribat a tots els centres,segueixen les pressions per partde certes entitats titulars a lesnostres candidatures, ben alcontrari del que passa a altressindicats com USO i en segonterme, FSIE, que se les troben ja“confeccionades” i, malgrat tenirles patronals en contra, l’STEI-i,també, en aquest sector, ha tornata ser el que ha obtingut la majoriaamb 123 delegats i delegades.

2. 3. Escoletes 0-3 anys: Hempassat de 5 a 16 delegades idelegats.

2. 4. Universitat de les IllesBalears: Passàrem de 29 a 38delegats i delegades.

2. 5. Funcionariat de laComunitat Autònoma: A la Juntade Personal vàrem mantenir larepresentació en 6.

2. 6. A l’àmbit laboral de lesconselleries agrupades d’1 a 2delegats i delegades; a laConselleria d’Educació, 6delegades i delegats (pendentd’un procés electoral jaconvocat).

2. 7. Les eleccions sindicals quese celebraren per a formar lesjuntes de personal funcionari iestatutari de les Illes Balears al’àmbit sanitari donaren com aresultat passar de 7 a 11delegades i delegats; tot i aquestincrement no hem aconseguit el10% de representativitat per apoder esser a la Mesa de Sanitat.

2. 8. Les eleccions al’Administració local i empresesmunicipals que, igual comsucceeix a l’ensenyament privat,es realitzen empresa perempresa, en aquest cas, ajunta-ment per ajuntament, hem de dirque no ha estat possiblepresentar-nos a tots el municipisde totes les Illes, encara que jasom presents a 20. És un delsreptes que té plantejada laIntersindical, però malgrat tot,ens cal ressaltar la implantacióals principals ajuntaments deMallorca: Palma, Inca, Calvià,Manacor, Marratxí, SantLlorenç, Sóller...

Representació a SELSA, empresade neteja dels centres públics dePalma.

En aquest àmbit s’ha passat de57 a 100 delegades i delegats.

2. 9. Altres sectors amb repre-sentació: IBANAT, SEMILLA,Consell de Mallorca, Sapiència,Nazaret, Escola d’Hoteleria,Parlament, Consell d’Eivissa, al’empresa Areas, aeroportd’Eivissa.

3. Representació institucio-nal a les meses de negocia-ció d’àmbit autonòmic

- L’STEI-i és la primera forçasindical a la Mesa Sectoriald’Educació Pública (48,84% dela representació).

- L’STEI-i és la segona forçasindical a la Mesa de ServeisGenerals dels Funcionaris(22,22%).

- L’STEI-i té una representativitatde l’11,43% a la Junta dePersonal Sanitari de Mallorca,tot i no assolir el 10% per estara la Mesa de Sanitat.

- L’STEI-i, tot i ser la força mésvotada a l’àmbit dels funcionarisi estatutaris, és la tercera forçasindical en nombre dedelegades i delegats a la MesaGeneral de Negociació.

- L’STEI-i té el 67,85% de la repre-sentativitat de la UIB. No estàconstituïda formalment la Mesade negociació de la Universitat.Es troba present al Consell Socialde la UIB com a sindicat mésrepresentatiu de l’ensenyament.

- L’STEI-i és la primera forçasindical amb el 41,3% de larepresentativitat de la part socialde la Mesa de l’EnsenyamentPrivat Concertat. q


15


LLa ponència d’organització iestatuts ha estat elaborada idefensada per Francesc X.

Alomar, secretari d’Organització,i Tomàs Martínez, vocal adjunt aaquesta secretaria.

El document comença fent històriadels orígens de l’STEI en elmoment de la transició democràti-ca. L’STEI es funda l’any 1977 apartir dels moviments unitaris delstreballadors i de les treballadoresde l’ensenyament, amb l’objectiude crear un sindicat unitari delqual formin part els docents i nodocents d’ideologia progressista.

La història posterior de l’STEI haestat d’obertura a altres àmbitslaborals amb acceptació delnostre model sindical per part deles treballadores i dels treballa-dors. Així, el 16 de juny de 2001s’establí un protocol decol·laboració entre l’STEI-i, la UnióObrera Balear (UOB) i el Sindicatde Treballadors de les Illes Balears(STIB), organitzacions amb expe-riència i representativitat dins elsector de l’ensenyament, l’estalvi,l’administració i la funció pública.Organitzacions amb idees iobjectius comuns. S’acordà la pre-sentació de candidatures com a

STEI-i a les eleccions sindicalsentre els anys 2002 i 2004, ensimplantàrem a Sanitat i augmentà-rem la nostra presència al’Administració autonòmica.

El VII Congrés de l’STEI-i, celebratel 28 de maig del 2004, culminàel procés d’integració de l’STIB iel VIII Congrés, celebrat el dia 29del mateix mes, plantejà adequarl’organització de l’STEI-i a lanova realitat amb la modificacióestatutària per dotar-nos d’òrgansintersindicals i sectorials per al’establiment de les noves líniesd’actuació de l’acció sindical. Ens

SÍNTESI DE LA PONÈNCIAD’ORGANITZACIÓ I ESTATUTSAPROVADA AL X CONGRÉS DEL’STEI INTERSINDICAL

Tomàs Martínez i Miró i Xisco Alomar Novila, secretaria d’Organització

16


reafirmàrem en els principis i fina-litats que conformen el nostremodel sindical.

El model d’intersindical que avuis’ha consolidat i que va néixer apartir de la unió d’esforços del’STIB i de l’STEI és un model vàlidque ens situa com a força sindicalrepresentativa a les Illes Balears,essent la primera força sindical atots els àmbits de l’ensenyament,tant públic com concertat, iostentant la majoria absoluta a laUniversitat de les Illes Balears; témolta presència als òrgans denegociació de l’AdministracióAutonòmica (tant a l’àmbit delfuncionariat com del personallaboral), amb implantació alsector de sanitat, a l’administra-ció local i a empreses públiques iprivades. Per primera vegadas’ha assolit una representacióimportant en el sector d’ensenya-ment de 0 a 3 anys. Actualment,l’STEI-i és la quarta força sindicala les Illes Balears amb 328delegats (4,5%) segons dadestancades a 31 de desembre de2011.

El repte per als propers quatreanys és la consolidació d’aquestmodel sindical alternatiu, el crei-xement als diferents àmbits on hisom presents i l’obertura cap aaltres, des de la tasca realitzadaper la pròpia intersindical o apartir de la col·laboració ambaltres forces o grups sindicals. Peraconseguir aquests objectius s’had’aprofundir en l’estructura orga-nitzativa que possibiliten elsactuals estatuts i s’han d’introduiralguns canvis que facin més fàcili efectiu el repte que ensproposam.

La modificació dels estatutsaprovats en el X Congrés suposa:

a) La denominació del sindicatpassa a ser Sindicat deTreballadores i TreballadorsINTERSINDICAL de les IllesBalears i les seves sigles STEIINTERSINDICAL.

b) Es delega únicament en elCongrés de delegades i delegatsla possibilitat de federar-se o con-federar-se (art. 6).

c) Es modifica el nom de l’Escolade Formació, passant a serEscola de Formació i MitjansDidàctics (art. 9).

d) S’encomana a la ComissióExecutiva l’aprovació de lesaltes i baixes de les afiliades iafiliats (art. 10 i 21).

e) Es planteja la possibilitat decrear seccions de jubilats ojoves (article 14).

f) Es fan explícits els noms delòrgans representatius de lesilles de Menorca i Pitiüses(art.15).

g) Es concreta la funció de lesseccions sindicals (art.16).

h) Es defineixen els àmbits en elsquals s’estructura el sindicat ies preveu la constituciód’altres sectors (art. 16).

i) S’incorporen als estatuts lesprescripcions, que estavenrecollides al reglament intern,respecte a la convocatòria ipresa de decisions de lesassemblees generals a cadailla (art. 18).

j) S’incorporen als estatuts lesprescripcions, que estavenrecollides al reglament intern,respecte a la convocatòria i

presa de decisions de lesassemblees generals d’àmbit acada illa (art. 18).

k) Es facilita la convocatòria delConsell Plenari Intersindical,per part dels seus membres,passant de la unanimitatnecessària per a la convocatò-ria als 2/3 dels membres (art.20).

l) S’explicita el sistema per al’elecció i revocació de les alli-berades i alliberats sindicals(art.20 i 21).

m) S’estableix el procediment denomenament de les secretariesde la Comissió Executiva is’amplia el màxim de secreta-ries i vocalies, es creen unessecretaries noves: Secretariad’Afiliació, Secretaria de SalutLaboral, Secretaria de PolíticaEducativa i NormalitzacióLingüística (art.21).

n) S’incorpora com a facultat dela Comissió Permanent larelació amb els àmbits territo-rials de Menorca i les Pitiüses(art.21).

o) Es faculta la ComissióExecutiva per ampliar la com-posició de la ComissióPermanent (art.21).

p) S’incorpora als Estatuts laComissió de Medi Ambient(art. 23).

q) S’incorpora als Estatuts laComissió de Solidaritat iCooperació (art. 24).

r) Es procedeix a una novaredacció de l’article referit a laComissió de Garanties iConflictes (art. 25). q

17


Sebastià Serra, secretaria d’Acció SindicalIntersindical

La nostra acció sindical ha de preveure un dobleobjectiu d’actuació, per una part la consolidació iextensió del nostre model sindical i d’altra bandaorganitzar la resistència, defensar amb dignitat lesconquestes sociolaborals i de negociació col·lectivai crear les condicions per a la recuperació dels dretslaborals i democràtics perduts.

Les polítiques socials i de serveis públics de l’actualGovern, tant de les nostres Illes com de l’Estat,s’estan caracteritzant per la constant retallada d’in-versions en serveis socials, habitatge, transportpúblic, sanitat i educació, i s’està aprofundint enpolítiques disgregadores o directament de segrega-ció en temes com l’emigració i la política educativa.

Per això, des de cadascun dels àmbits en els qualstenim presència, hem de fer tots els esforços neces-

saris per unir moviments, per defensar les condicionslaborals i els drets de les treballadores i dels treba-lladors. Hem de posar els mitjans per propiciar unmoviment assembleari amb capacitat decisòria, tantper definir estratègies de lluita com a negociadores.Només a través de moviments aglutinadors seràpossible avançar en el nostre camí.

Davant els continus atacs a la classe treballadora, laresposta ha d’abastar al màxim possible tots elssectors. És per això que amb la progressiva implan-tació del nostre model d’Intersindical posarem lesbases per garantir la millor resposta per combatreles contínues agressions al conjunt de les treballado-res i treballadors.

La política lingüística i cultural i l’exercici delsnostres drets nacionals han patit una involució, ambatacs constants a la nostra llengua i cultura i unaespanyolització progressiva de la vida pública i deldiscurs polític.

L’STEI Intersindical s’ha d’oferir com a eina entornde la qual les treballadores i treballadors s’organit-zin i contribuir a propiciar un ampli moviment socio-polític en el qual puguin convergir organitzacionsamb les quals compartim objectius.

Per assolir aquesta fita és necessària la il·lusió desaber que amb compromís i una voluntat fermapodem transformar la realitat i podem construir unanova alternativa que sigui el referent sindical i socio-polític dels treballadors i les treballadores de les IllesBalears.

Continuem representant, per a molts treballadors itreballadores, una alternativa sindical pròpia, com-promesa amb els reptes d’aquest temps, i amb lamaduresa i experiència suficient de tots els sectorsque la integren. Unim, per aconseguir-ho, la joventut

REPTES DE FUTUR DELSINTEGRANTS DE LACOMISSIÓ EXECUTIVAELEGIDA EN EL X CONGRÉS

18


i la maduresa per fer possible aquest projecte, peròla tasca no serà fàcil, ja que també ens trobam i enstrobarem amb gent que ens posarà bastons a lesrodes per impedir-nos aconseguir-ho. Cap dels queestam en aquesta tasca ho fem per un altre motiuque no sigui el de servir al món del treball i defensarels interessos del nostre poble i dels nostres dretsnacionals.

Aquest és el nostre repte, i de nosaltres i del nostretreball depèn el que ho aconseguim o no.

Francesc X. Alomar, Tomàs Martínez i LluísSegura, secretaria d’Organització,Comunicació i Noves Tecnologies

Des de la Secretariad ’O rgan i t z a c i ó ,Comunicació iNoves Tecnologiesde l’STEIIntersindical lanostra tasca aniràencaminada a lamillora del fun-cionament interndel sindicat.L’objectiu ésque l’estructu-ració del

sindicat sigui lamés òptima perdur endavant lanostra tascasindical, establintles estructureso rgan i t za t i vesentre les diferentssecretaries, així

com la relaciód ’ a q u e s t e samb elsòrgans degovern delsindicat. A mésserà objectiu dela secretariad’Organitzaciól’adaptació dela nostra feina ales noves tecnolo-

gies: pàgines web, xarxes socials, missatgeria ins-tantània..., de manera que faciliti la comunicaciódel sindicat en els àmbits intern i extern.

Catalina Vanrell i Cosme Orell, secretariad’Ensenyament Públic

Dins el contextactual de crisie c o n ò m i c amundial iimmersos enaquesta espiralde retalls enquè enstrobam, hemde lluitar pertal d’intentarcanviar lesp o l í t i q u e se c o n ò m i -ques neoli-berals delsg o v e r n scentral iautonòmic, illuitar contrala campanyacada vegadamés ferotgedel PartitPopular perfer aparèixerels sindicats iels empleatspúblics com a causants de la crisi.

Els principals objectius per a aquesta legislatura són:

- Aconseguir que l’ensenyament públic sigui unaprioritat del Govern autonòmic, les famoses auto-pistes de l’educació s’han de materialitzar.

- Volem que el Govern destini més recursoseconòmics (augmentar el % de PIB invertit eneducació per tal d’assolir la mitjana europea) ihumans per tal de baixar ràtios, i mantenir tots elsprogrames de qualitat, orientació, suport, etc.

- Instar la Conselleria d’Educació perquè s’elaboriun pla global de millora per a l’ensenyament

19


públic escomès des de totes les direccionsgenerals d’aquesta Conselleria ben coordinat iplanificat, que tingui en compte la formació delprofessorat, la innovació educativa, la construccióde nous centres i el manteniment dels existents, ladignificació de la professió docent, la presènciade les noves tecnologies, la inclusió de totl’alumnat als centres educatius i per lluitar contral’alt índex d’abandonament escolar dels nostresjoves.

- Continuar amb les visites a tots els centreseducatius de les Illes Balears, dues cada curs, ipotenciar la figura del delegat a cada centre.

- Dinamitzar el Plenari del sector d’educació, cosaque facilitarà el debat i la presentació depropostes.

- Impulsar el desenvolupament de les tasques ifuncions dels organismes en els quals l’STEIIntersindical té representació com el ConsellEscolar de les Illes Balears, el de Mallorca, el dePalma, el de Menorca, el de les Pitiüses..., laJunta de Personal Docent no Universitari, MesaSectorial d’Educació (que recobri la seva funciócom a instrument de negociació), Mesa Sectorialde Serveis Generals, Junta de Personal de funcio-naris de Serveis Generals i Consell Social de laUniversitat de les Illes Balears.

Refermar el lideratge de l’STEI Intersindical enl’ensenyament públic en general i a tots i cada undels centres de treball.

Paulí Aguiló, secretaria d’EnsenyamentPrivat

En aquests moments, degut a la crisi econòmica i aldèficit democràtic en què ens trobam, on la negocia-ció col·lectiva se’ns nega tant amb el Governautonòmic com estatal, i ens imposen noves normesregressives i de retalls de drets adquirits mitjançantdecrets llei i reials decrets llei, no ens queda mésremei que apuntar com a primer objectiu el deresistir, sortint al carrer per visualitzar el desacord icom a mesura de pressió de les polítiques dominantsque s’apliquen i que tant perjudiquen la classe treba-lladora.

Els reptes per a aquests propers anys són:

• Defensar la signatura del Conveni de concerta-da abans del 7 de juliol de 2013.

• La negociació del Conveni a l’àmbit autonòmic.

• Treballar en l’activació dels acords ensuspensió referent a l’analogia retributiva i elcobrament per calendari de la paga dels 25anys lligada al V Conveni.

• Treballar per a l’actualització de les taulessalarials aprovades als PGE pendents des de2009 i parcialment aplicades.

• En un moment en què la utilització massiva ifàcil de les noves tecnologies saturen laproposta informativa, no ens queda més remeique cercar els canals de comunicació que enspermetin una informació més ràpida, senzilla iactualitzada per afrontar la problemàtica queafecta el conjunt de persones treballadores delsector.

• Potenciar les visites als centres de treball a fi detenir un tracte i contacte directe per intercanviarinformació amb l’afiliació i el conjunt depersones treballadores del sector.

• Mantenir reunions mensuals amb les assem-blees de delegades i delegats de l’STEIIntersindical.

• Conscienciar la classe treballadora que altrespolítiques són possibles i de la importància dela participació en la protesta social per a

20


provocar un canvi de polítiques que afrontin lacrisi d’una manera manco traumàtica, mésracional i planificada per a la classe treballa-dora.

M. Antònia Font, secretaria de PolíticaEducativa i Normalització Lingüística

El moment històric que vivim demana una actitudconstant i ferma de la defensa dels nostresprincipis i objectius. S’ha obert una època deresistència i de conscienciació de la ciutadania.Tenim al davant un govern amb majoria absolutadel Partit Popular que ha mostrat la seva cara mésintolerant i més agressiva. Accions en contra delservei públic d’educació, retallades pressupostà-ries, disminució del professorat interí, augment deràtios, disminució de sous, eliminació de la pagaextra, canvis del sistema educatiu i atacs contra lallengua i la cultura pròpia d’aquestes illes. Durant

aquest any i busques de legislatura autonòmicas’han vist fortes retallades en tots els sectors, iactes d’autoritarisme i repressió que ens recordenels vells temps de la dictadura franquista. Ajudesa la banca, protecció dels interessos econòmicsdels més rics i poderosos, fer pagar la crisi als quino l’han creada, incompliments del programaelectoral, han oblidat la promesa de les autopistesde l’educació, diners a les escoles elitistes quesegreguen els infants per raó de sexe... tot aixòens du a entendre que aquesta és una crisi pro-gramada per llevar-nos els drets socials i laboralsaconseguits fins ara.

Una ideologia clara i sòlida és als fonaments de l’acciósindical de l’STEI Intersindical i una acció contundentde resposta davant el que creguem que és una malaacció de govern serà el que farem. Comptam amb elsprincipis i els objectius definits als Estatuts de l’STEIIntersindical i les línies definides a la ponència d’acciósindical del nostre darrer Congrés de juny de 2012.

OBJECTIUS DE POLÍTICA EDUCATIVA:

• Col·laborar a definir i difondre el nostre modeld’escola explicitada als nostres estatuts i a laponència d’acció sindical aprovada al darrercongrés (juny 2012).

• Defensar, amb arguments pedagògics,acadèmics, socials i sindicals, l’ensenyamentpúblic de qualitat, inclusiu i per a tothom, coma garantia de dret a l’educació en igualtat decondicions i d’oportunitats, arrelat al medi,coherent amb la llengua i la cultura pròpies,així com la millora de les condicions laboralsde tots els treballadors i treballadores de l’edu-cació, públics i privats concertats.

OBJECTIUS DE NORMALITZACIÓLINGÜÍSTICA:

• Treballar per la normalització nacional, culturali lingüística del català d’acord amb les carac-terístiques del sindicat definides als nostresEstatuts on diu que l’STEI Intersindical ésunitari, democràtic, assembleari, sociopolític...i “nacional, que treballa perquè espugui arribar al ple exercici de l’auto-govern i lluita per l’assoliment del dretd’autodeterminació de les Illes Balears, enla perspectiva d’aconseguir la plenasobirania nacional, i valora la plena reivin-dicació i expansió de la llengua catalana comun element essencial de la millora de la classetreballadora i de la cohesió social”.

• Tenir present, reivindicar i treballar per, tal comrecullen els estatuts, “la construcció d’unasocietat sense persones opressores nioprimides i per l’establiment de relacionsmés estretes amb aquells movimentssindicals i socials que lluiten perobjectius d’emancipació de la classe tre-balladora i dels pobles oprimits”.

21


• Fer visible l’internacionalisme i la solidaritat delsindicat que “propugna la democratitzacióentre els estats, nacions i pobles, (...) itreballa per la implantació de la pau universalmitjançant la cooperació i el desenvolupa-ment”.

• Coordinar el que afecta la llengua i la culturacatalanes als diferents àmbits, elaborar comu-nicats de premsa, al·legacions, propostes demobilització, si es produeixen atacs al català ala funció pública, a l’administració local, asanitat, a la societat en general, a ensenya-ment públic o privat concertat..., amb els res-ponsables de les diferents secretaries o ambqui deleguin.

• Treballar per l’acompliment de les finalitats,definides als Estatuts, que formen part de l’àread’influència d’aquesta secretaria. Punt g)“Aconseguir un ensenyament democràtic, laic,públic, gratuït, científic, arrelat al medi, (...)que basteixi un projecte nacional ipropugni la unió de tots els treballadors i treba-lladores”.

Miquel Gelabert, secretariad’Administracions Públiques i Finances

Temps de crisi és temps d’oportunitats. Malgrat hihagi una campanya, des de molts de fronts, de des-prestigi de les organitzacions sindicals, esticconvençut que només des d’estructures organitzadesi de participació del col·lectiu de treballadores i tre-balladors es podrà fer front amb garanties peraturar el desmantellament dels serveis públics.

Per això, és un temps d’oportunitats del nostremodel sindical basat en l’assemblearisme, en la par-ticipació activa del col·lectiu al qual representam.Això fa que el repte sigui consolidar-nos i, fins i tot,créixer en representació en els àmbits on ja en tenimi estendre el nostre model sindical a altres sectorsd’aquesta àrea on encara no hi tenim representació.L’altre repte, de caràcter més intern, és estructurarde manera clara un organigrama de treball i res-ponsabilitat entre els permanents sindicalsd’aquesta àrea, per optimitzar els pocs recursoshumans de què disposam.

De cara a l’acció negociadora, el repte és aturar lapèrdua constant que pateix el personal empleatpúblic dels drets que crèiem consolidats i lluitar peraconseguir recuperar-los el més aviat possible.

Margalida Català, secretaria de Sanitat

Les delegades i delegats del sector de sanitat del’STEI Intersindical ens proposam:

- Expandir el sindicat en tots els àmbits, tant pelque fa a les categories laborals com a la repre-sentació sindical.

- Treballar per aconseguir la representació neces-sària per estar presents a la Mesa Sectorial i aixípoder defensar els interessos de les treballadoresi treballadors del nostre àmbit.

- Continuar informant al màxim les personesafiliades i simpatitzants amb les visites als centresd’Atenció Primària una vegada cada trimestre, iesser presents als diferents hospitals.

22


- En aquest moment hi ha un increment de la parti-cipació privada; ara més que mai defensaremque la sanitat sigui pública i de qualitat. Novolem que la salut sigui un negoci.

- Participar a totes les mobilitzacions juntamentamb els altres sindicats per tal de defensar elsdrets de les treballadores i treballadors del nostresector.

- Promocionar l’ús i el coneixement de la llenguacatalana dins l’àmbit sanitari.

Emília Bosch i Camí Vic, secretariad’Administració Local

Des de la secretaria d’Administració Local, esperamcomplir amb els objectius de manera òptima, elsquals fonamentalment són els següents:

- R e f o r ç a rl ’ a c c i ósindical enl í n i e sg e n e r a l samb unatasca coor-d i n a d aentre elscompanysdel sector,a fi demillorar elcontac teamb l’afi-liació id o n a rr e s p o s t aimmediataa les sevesdemandes,i fins i tot,en algunscasos, serc a p a ç o sd’anticipar-nos a les seves necessitats.

- Aconseguir una bona comunicació entre tots elsnostres delegats sindicals de les diferents adminis-tracions locals, per tal d’intercanviar informació

sobre la situació i possible problemàtica de cadacas. Això s’ha de plasmar amb la realització dereunions periòdiques i enviament de correus elec-trònics informatius que ajudin als delegats en eldia a dia al desenvolupament de les sevestasques sindicals.

- Aconseguir la implantació i consolidació delsector als territoris de Menorca i Pitiüses.

Catalina Font, secretaria d’Afiliació

L’objectiu d’aquesta secretaria serà crear i mantenirles condicions que permetin donar el millor serveipossible a totes les persones afiliades al nostresindicat.

Això es farà en dos àmbits: la informació i l’atencióals afiliats i les afiliades.

Per dur a terme aquesta tasca ens resulta imprescin-dible aprofitar tant com podem les possibilitats queens ofereixen la informàtica i la tecnologia. Així seràresponsabilitat d’aquesta secretaria mantenir actualit-zada de manera immediata i permanent la base dedades dels i de les afiliades amb la intenció de :

- Conèixer amb precisió les seves dades personalsi professionals.

- Fer-los arribar en format digital i/o en paper elbutlletí STEI Intersindical informa i la revistaPissarra.

- Poder donar-los altres informacions d’interèsgeneral o bé particular.

23


- Recopilar informació útil ambs els companys i lescompanyes que van a fer acció sindical alscentres, empreses i/o institucions.

Ramon Mondéjar, secretaria de Formació

La tasca a desenvolupar durant els propers 4 anysserà de continuïtat. La gran dificultat que enstrobarem serà la falta de disponibilitat econòmicaper poder arribar a tot allò que voldríem.

En l’àmbit intern, intentarem continuar amb laformació que més ens pugui interessar, per aixípoder desenvolupar la nostra tasca sindical de lamillor manera possible.

Donar importància a tot allò que és innovació ésmolt important i per tant haurem d’atendre totes lespropostes que creguem interessants.

En l’àmbit de formació externa s’haurà de tenir encompte la situació econòmica que estam vivint iintentarem fomentar tots aquells cursos que puguemi que siguin prou interessants per a tots els nostresafiliats i afiliades.

La formació és eina bàsica dins el nostre món, pertant serà fonamental poder arribar a tots elsobjectius que ens marquem.

Totes les aportacions seran ben rebudes i intentaremfer tot allò que ens sigui possible.

Catalina Cortada, secretaria de la Dona

L’objectiu final de la secretaria de la Dona és acon-seguir la igualtat entre dones i homes en els àmbitslaboral, social i personal. Els reptes de futur, atès totel que està passant amb aquest nou govern, és a dir,una pèrdua de drets socials, laborals, etc.; noveslleis que retallen fites aconseguides i encara noestaven totalment desenvolupades com la Lleid’Igualtat, Llei de l’avortament, etc., fa que la lluitaper aconseguir la igualtat entre dones i homes ha deseguir, amb més força, vigilant tots els moviments dela classe política i denunciant tot allò que puguisuposar una desigualtat, maquillada de cara a laciutadania per fer veure que no és tan dolent el queproposen.

Retalls en educació, en sanitat, en serveis públics,pujada de l’iva, augment de les jornades de treballi canvis d’horaris laborals en detriment de la conci-liació, acomiadament per baixes... Hem de tornara fer la mateixa feina que havíem fet aquests anysenrere, no per aconseguir reptes nous (que també),sinó per defensar el que ja teníem i que no ens hoprenguin.

Per arribar a assolir-ho, treballam de manera trans-versal en tots els sectors i de manera directa entemes concrets.

La tasca d’aquesta secretaria tendrà una línia detreball múltiple: es treballarà per millorar a l’àmbitintern del sindicat; també es treballarà a l’àmbit ins-


titucional, mantenint una estreta col·laboració ambaquelles organitzacions i institucions que treballinen temes de gènere i igualtat. També serà tascad’aquesta secretaria vetllar perquè s’apliquin lesnormatives sobre igualtat. Sempre sense perdre elcaràcter reivindicatiu, participant de totes aquellesmanifestacions, concentracions... en què l’STEIIntersindical hi formi part i també el caràcterformador i didàctic, mitjançant múltiples materials icampanyes que es duen a terme al llarg de l’any.

Francesc Ramis, secretaria de MovimentsSocials

L’STEI Intersindical, tal i com marquen els seusestatuts, té un caràcter sociopolític, i per aixòassumim, a més de reivindicar la millora en les condi-cions laborals, la defensa de les qüestions sociopolíti-ques que afecten la classe treballadora, ja queformam part d’una societat en la qual hem de tenir unpaper actiu i crític. Per tant, lluitar per a la recupera-ció dels drets col·lectius del nostre poble, protegir elmedi ambient, aconseguir polítiques socials i laboralsavançades, millorar les relacions entre el nord i elsud, igualar els drets de les dones i els homes, sónfites que formen part del mateix projecte.

A diferència del sindicalisme fortament gremialistaque no veu més enllà dels interessos immediats de laseva afiliació, l’STEI Intersindical ha d’avançar capa l’establiment de relacions més estretes amb aquellsmoviments socials amb els quals compartim valors iprincipis i ha d’aplicar una estratègia comú peraconseguir un món millor.

Sempre hem estat presents, i continuarem treballant,en totes aquelles campanyes i mobilitzacions que,des de la societat civil, sorgeixen per a la defensadel territori, de la nostra llengua i cultura, de la pau,la solidaritat, etc.

A títol d’exemple, i com a petit resum, l’STEIIntersindical treballa activament en els àmbits següents:

• Consell de la Societat Civil de Mallorca.

• Assemblea de Moviments Socials de Mallorca.

• Cimera Social de les Illes Balears.

• Fòrum Social de Mallorca.

• Fòrum d’Entitats Socials de Mallorca d’Agenda21 Local.

• Fòrum de la Immigració de les Illes Balears.

• Fòrum de la Immigració d’Eivissa.

• Mesa Cívica Mou-te per Ciutat.

• Fòrum de la Ciutadania de les Illes Balears.

• Assemblea 31 de desembre.

• Xarxa Mundial pels drets col·lectius delspobles.

• Fons Menorquí de Cooperació.

Miquel Puig, secretaria de Salut Laboral

Les atribucions d’aquesta nova secretaria dins laComissió Executiva de l’STEI Intersindical són lessegüents:

- Coordinar la informació pròpia de la secretaria.

- Assessorar d’una manera tècnica en matèria deprevenció i salut laboral.

- Planificar, elaborar i coordinar les actuacions enmatèria de salut laboral.

Per altra banda i donats els mitjans i les demandesen qüestions preventives i de salut laboral, s’està

24

25


estudiant la pos-sibilitat de potenciar i valorar aspectes relacionatsamb aquestes matèries, tant en l’estructura i organit-zació interna de l’STEI Intersindical, com en activi-tats planificades, per tal de promoure espais dins lapròpia organització destinats a tenir en compte lasalut en un significat més ample.

La formació és una eina fonamental en l’àmbitpreventiu, d’aquí la necessitat de cercar fòrmulesadequades per tal que aquesta pugui arribar a totsels estaments; també és necessari potenciar laformació bàsica de delegats de prevenció, així comla seva activitat en els centres de treball i mitjançantels comitès de seguretat i salut.

Pere Lomas, secretaria territorial dePitiüses

Per a aquests propers quatre anys, podem assenya-lar una sèrie de tasques que seran els eixos de feinad’aquesta secretaria:

Fer que les demandes de l’afiliació en matèrialaboral trobin una resposta eficient i ràpida, i ferque les informacions periòdiques sobre les negocia-cions arribin a tots els col·lectius. És un objectiu benpresent en les tasques d’aquesta secretaria.

La gent ha de saber el que passa en els seus entornslaborals. Ho ha de saber amb veracitat, transparènciai també amb celeritat. I ho ha de saber per actuar siés necessari, per oposar-se als canvis que siguin lesiusper al desenvolupament de la seva feina, per noacatar militarment o submisament les variacions de lesseves condicions de feina. En definitiva, per donar laresposta individual i col·lectiva que sovint fa falta.

La participació amb els diversos organismes, partitspolítics, col·lectius així com institucions de lesPitiüses i de la Comunitat Autònoma han de ser unaconstant en la tasca de l’STEI Pitiüses. Tenir aquestapresència sociopolítica s’ha de fer per prestigiar elnostre sindicalisme com a interlocutor social i permantenir present la importància de les fitesassolides per les negociacions i que ara sovint sóneliminades expeditivament pels diferents governs.

Ser-hi presents, ens ha de proporcionar els elementsde conscienciació col·lectiva, per dignificar lanostra feina i fer palès que com a organització somconscients de quin moment històric ens toca viure iquina és la realitat social, cultural i política.

Aquesta feina recolzada en la difusió de les nostresinformacions i notícies pels diferents mitjans decomunicació de les Pitiüses, ha de contribuir a trans-metre els nostres posicionaments dels diferents temeseducatius, laborals i socials d’Eivissa i Formentera.

Els cursos de formació seran un dels nostres eixos detreball, on cercarem donar resposta a necessitatsconcretes que ens pugin plantejar els treballadors itreballadores de les Pitiüses, adaptant-nos si esprecís, a la nova situació econòmica i a la disminu-ció interna de recursos. Cercarem donar resposta aallò que la gent treballadora vol i allò que lesdiferents institucions no aporten. Això ho farem ambcursos de qualitat on podrem assolir els reptes plan-tejats.

La cooperació, la sensibilització i la participació enels moviments socials també caracteritzaran lanostra tasca diària. És per això que seguirem amb

la línea de sensibilització cap a les

26


escoles i amb l’ampliació del ventall d’aquestesintervencions fora de l’àmbit exclusivamenteducatiu. Hem estat participants actius com amembres de ple dret dins el Fons Pitiús deCooperació i dins el Consell de Cooperació de lesIlles Balears i ho continuarem fent.

En definitiva, els reptes que se’ns plantegen pelsquatre propers anys són de gran abast, però nodrirla voluntat de suportar tots els atacs i revertir lessituacions adverses és allò que permetrà evolucio-nar i resistir. I que no hi hagi cap dubte. Ho farem!

Maria Camps, secretaria territorial deMenorca

Els objectius per als propers quatre anys a laSecretaria de Menorca són aquests: Tot i elsmoments de retallades i disminució del nombre depersones que treballem dins el sindicat, tenim l’ob-jectiu d’adequar i optimitzar la feina a la novarealitat i tractar que la informació arribi, comsempre, puntualment als centres educatius deMenorca. Així també, volem que als centres hi hagiespais de debat i intercanvi de temàtiques queafecten la realitat laboral del professorat, ja queaquest és l’objectiu d’un sindicat de treballadores itreballadors, recollir les seves inquietuds i fer-seressò de les mateixes per assolir millores. Enteneml’entrellat educatiu com un tot i, per aquest motiu,volem treballar a l’àmbit de l’ensenyament públic,privat-concertat i educació 0-3 anys; només aixípodrem anar incidint de forma coherent i cohesiona-da en el món de l’educació. La FormacióProfessional, pel que té de connexió directa del móneducatiu i del món del treball, és també un dels

camps prioritaris a treballar, amb l’ob-

jectiu d’ajudar a racionalitzar l’oferta limitada dequè disposem a Menorca.

Els òrgans consultius dels Consells Escolars han deser, ara més que mai, una plataforma per fer arribara la societat i a l’administració la filosofia quevertebra el nostre sindicat i cal tenir-hi un paperactiu i reivindicatiu. En aquesta mateixa línia, elcontacte directe i periòdic amb els representantspolítics (tant de l’oposició com de l’Administracióque governa), amb la Delegació Territoriald’Educació i amb els altres sindicats ha de ser clauper promoure l’intercanvi d’informació sobre larealitat present.

La formació del professorat, tant el de ca nostra comel d’altres llocs del món més desfavorits, ha estatsempre una “marca” de l’STEI, un tarannà propi.Així, considerem imprescindible mantenir l’oferta decursos de formació i dels projectes de cooperacióinternacional, encara que aquesta oferta hagi decercar altres formes de subsistir.

Totes aquestes tasques han de tenir ressò en lasocietat i cal salvar els obstacles per fer-nos mésvisibles en els mitjans de comunicació insulars. Si lacomunitat educativa aconsegueix fer arribar el seumissatge a la societat, la comprensió i el prestigi dela nostra tasca professional podrà ser restaurada.

Potser mai no havien fet tanta falta els sindicats detreballadors i treballadores com ara, no només desd’un punt de vista laboral, sinó també filosòfic.Tenim el convenciment i el deure d’existir. Seguiremtreballant pel futur. q

El moment de les acreditacions, l’estona prèvia a l’inicidel Congrés.Imatge de la Comissió Executiva sortint.

Gabriel Barceló, secretari generaldel PSM-Entesa per Mallorca.

David Abril, coordinador generald’Iniciativa-Verds.

Lorenzo Bravo, secretari general de la UGT.Rosa M. Vich, batlessa de Santa Maria delCamí, saluda els congressistes.

Reportatge fotogràfic

Manel Carmona, coordinador generald’Esquerra Unida-Illes Balears.

Josep Juárez, secretari general de

la CGT.

Enric Pozo, president de la Sectoriald’Ensenyament de la Unió deCooperatives de Treball de les Illes Balears.

Un moment de la presentació del X Congrés,a càrrec de Catalina Vanrell i Josep Coll.

Panoràmica del saló d’actes de les Cases

dels Mestres de Santa Maria.

Reportatge fotogràfic

Joana Tur, de l’STEI Pitiüses, intervéen el debat del Congrés.Després d’un matí intens, els congressistes són

a punt de fer un bon àpat.

Moments de música i esbarjo.

Pere Polo dóna les gràcies pelguardó i encoratja tothom a nodefallir en la lluita.Margalida Sarris repassa tota una

vida lliurada a la defensa de la

classe treballadora de Menorca.

Els assistents al Congrés recuperen forces,després de la primera part.

Marcos Vives, agraït pel reconeixe-ment rebut.

Les persones que formaven parcongressual.

Maria Antònia Foen nom de JauJubilats per Mallo

Tomàs Martínez i Francesc X. Alomar, en laponència d’Organització i Estatuts.

Els assistents segueixen amb atenció el desen-

volupament del Congrés.

Paulí Aguiló, Sebastià Serra i Maria AntòniaFont presenten la ponència d’Acció Sindical.

Sebastià Serra, secretari d’acció sindical

intersindical, defensa una esmena. Maria Antònia Font pren part en elcongressual.

Els congressistes voten uponències.

Imatge de la votació d’una esmena.

Francesc X. Alomar, secretari d’or-ganització de l’STEI Intersindical.Alfonso Herrero agraeix el reconei-xement rebut per part de l’STEI.

rt de la Mesa

nt rep el guardóume Bonet, derca.

Totes les mans són necessàries en

la defensa de la nostra llengua i

cultura.

Francesc Ramis, secretari de moviments

socials, en la discussió d’una esmena.

Gabriel Caldentey exposa l’Informede la Comissió Executiva sortint.

Joan Lladonet, tota una vidadedicada a la pedagogia i a la reflexiósobre la tasca d’ensenyar i educar.

Frances Cardona rep, en nom

d’Onofre Martí, el reconeixement

de l’STEI per la tasca feta.

l debat

una de les

Santi Quevedo exposa una de les

propostes de resolució.

Josep Coll defensa una de les sevespropostes de resolució.

Guillem Barceló pren la paraula en eldebat de les propostes.

Juan Luis Rodríguez presenta la sevaproposta de resolució sobre cooperació.

Sebastià Serra llegeix una proposta deresolució en contra de les darreres retalladesde l’Administració autonòmica.

Juan Luis Rodríguez dóna el seu parer sobre

una de les qüestions que es debaten.

Se celebra la votació a la Comissió Executiva ial Consell Plenari Intersindical.

Àngels Cardona, de la Secretaria dela dona, presenta la seva propostasobre feminisme.

Fátima Silva, vicepresidenta de laInternacional de l’Educació, esdirigeix als congressistes.

Rosa Zafra, de la ConfederacióIntersindical.Vicent Mauri, de l’STEPV-Intersindical

Valenciana.

Àngel Jiménez, de la Intersindical

Alternativa de Catalunya.

Pablo Marrero, de la IntersindicalCanaria.

Belén Arrondo, d’STEE-EILAS.

La Comissió Executiva elegida en el X Congrés.

31


1. Vivim en un temps de molta crispació iindignació en veure i comprovar que lespersones encarregades de gestionar elpatrimoni del poble en l’àmbit polític ieconòmic ens han conduït a una crisi de laqual no sabem si ens en sortirem. Elssindicats han estat acusats de connivència ide deixar fer el poder i reben atacs cons-

tantment a través de la premsa. Enspodries parlar de quin creus que ha estat elbalanç de l’acció sindical de l’STEI-i durantaquests darrers quatre anys?

Les organitzacions sindicals hem estat sotmeses auna campanya de desprestigi, duita a terme per ladreta econòmica i mediàtica, amb la pretensió

Biel Caldentey, lacontinuïtat a laSecretaria Generalde l’STEI-iJoan Lladonet i Escales, coordinador de Pissarra

Va néixer a Palma, l’any 1955, ésmestre d’escola i llicenciat en

Pedagogia per la UIB, afiliat al’STEI INTERSINDICAL des de

l’any 1978, moment en què vacomençar a fer feina com a professorinterí a diverses escoles de Mallorca.

Ha estat membre del Consell Escolar de l’Estat des de 1991 a 1997 i del Consell Escolar de les IllesBalears des de la seva creació, l’any 2001. Ha format part de les successives Comissions Executives de

l’STEI INTERSINDICAL, ocupant càrrecs diversos: secretari d’Acció Sindical, secretari d’Organització ide Comunicació, entre d’altres, accedint al càrrec de Secretari General en el IX Congrés de l’STEI INTER-

SINDICAL i se li ha donat continuïtat en el càrrec en el X Congrés per al quadrienni 2012-2016. És unapersona compromesa a fer front a les injustícies, la pobresa i la desigualtat d’aquest món capitalista globa-

litzat, participant tant a través de delegacions de l’STEI-i i d’STEs-Intersindical a fòrums socials, tanteuropeus com mundials, on es defensen estratègies per poder aconseguir un món millor, pensant que “un

altre món és possible”. Amb congruència amb el model d’escola que defensa l’STEI INTERSINDICAL, hareivindicat una escola pública i laica, amb una millora de les condicions d’escolarització i laborals per al

conjunt de tots els treballadors i les treballadores de l’ensenyament, un model d’escola que ha de fer efectiuel principi d’igualtat d’oportunitats i la compensació de les desigualtats d’origen sociocultural.

32

d’afeblir la capacitat de resposta organitzada de laclasse treballadora, especialment en uns momentsen què han predominat les polítiques de desmante-llament de les conquestes socials, econòmiques,laborals i d’ampliació de drets dels ciutadans i ciu-tadanes, és a dir, tot allò que denominam l’estat delbenestar.

Durant aquests quatre anys hem passat d’una faseen què es negociaven millores a una fase en quèens hem trobat amb l’ajornament dels acordsassolits i retallades de tota casta, com la salarial ila reducció de la inversió pública, en camps tansensibles com l’educació i la sanitat, a partir del’any 2010, en què el govern socialista va fer ungir neoliberal a la seva política per la pressió de lesmajories neoconservadores que predominaven alsestats de la Unió Europea, política que s’agreujàmés, tant amb el canvi polític autonòmic com ambl’estatal, maig i novembre de 2011, perquèsuposaren una accentuació d’aquestes retallades,amb un increment dels imposts sense criteris pro-gressius, amb l’amnistia fiscal per als defrauda-dors, amb el copagament sanitari i amb la reduccióde 10.000 milions d’euros de les partides destina-des a educació i sanitat de les comunitatsautònomes.

2. Com que sabem que existeix molta gentdecebuda per mor de tot el que estàpassant, m’agradaria que explicassis a l’a-filiació què ha representat per a la ciutada-nia el pla per a l’equilibri econòmic de lesIlles Balears del 30 d’abril i el Decret Lleid’1 de juny de mesures urgents en matèriade personal i d’administratius per a reduirel dèficit públic?

Han suposat una reducció del pressupost d’educacióde més de 43 milions d’euros sobre el pressupostaprovat i retallat de l’any 2012 i un empitjoramentde les condicions laborals, socials i econòmiquesdels treballadors i de les treballadores de l’ensenya-ment, tot això amb una política de fets consumats,sense negociació ni informació prèvia, adulterant,per part del Govern autonòmic, les formes democrà-tiques, en definitiva, una estratègia de confrontació,tant en les formes com en el fons. Les polítiques neo-liberals que es denominen plans d’austeritat sónposades en pràctica per la classe dominant a travésdels seus polítics submisos amb l’objectiu d’imposar-se a la majoria social, per a beneficiar els autorsintel·lectuals i materials de la crisi econòmica, laclasse capitalista lligada a l’especulació financera.És tot allò que anomenen els mercats.


33

3. Davant de tot això, el moviment sindicalen general i l’STEI Intersindical en particu-lar, com heu reaccionat?

És cert que el model de concertació social ha estatdinamitat pels propis representants de les institu-cions o de les diferents administracions de l’Estat.Des de l’STEI Intersindical, davant aquest canvi deparadigma, hem propugnat la màxima unitatd’acció sindical, hem convocat i hem participat envagues, com la del 8 de juny de 2010, contra lesretallades salarials del Govern central, i les vaguesgenerals del 29 de setembre de 2010 i del 29 demarç de 2012, perquè s’havia produït la majoragressió contra els drets laborals i la negociaciócol·lectiva de la classe treballadora i dels empleatsi empleades públiques. També hem participat ennombroses manifestacions, concentracions, mobilit-zacions i vagues que no han aconseguit capgiraraquestes polítiques, tant en l’àmbit estatal com enl’autonòmic.

Hem expressat el malestar social que provoca, amés de la seva inequitat social, la seva ineficàciaper a posar remei o reduir l’abast de la crisieconòmica; polítiques que han accentuat encaramés la recessió econòmica i que generen més empo-briment dins la societat.

Els partits majoritaris, tant el PSOE com el PP, sóncoresponsables d’aquestes polítiques errades ihaurien de plantar cara al poder financer especula-tiu que dicta tot aquest seguit de mesures, que con-tradiuen, fins i tot els propis programes electorals,amb què s’havien presentat a les eleccions. Tenimuna prova evident amb la distància entre els plante-jaments electorals del PP i el seu programa real enel Govern durant aquests mesos.

4. Davant aquesta nova etapa i a partird’aquest Congrés, quines seran les líniesd’actuació del sindicat, si el govern de laComunitat i el Central continuen retallantdrets dels treballadors i treballadores persortir de la crisi?

Primer de tot caldrà que els treballadors i les treba-lladores dels sectors que nosaltres representamprenguin consciència activa de la situació. Que lalluita sigui un element per a intentar aturar al màximaquestes polítiques tan lesives per als drets com a

treballadors i treballadores, i com a ciutadans i ciu-tadanes que reclamam el dret a tenir serveis públicsde qualitat i polítiques redistributives, davant lesretallades i la conculcació de drets.És clar que caldrà que canviï la correlació de forcespolítiques i hem de contribuir des del movimentsindical a generar aquesta reversió del procés tandesfavorable.

Fins ara, davant l’exigència que la crisi la paguinels seus autors, el governs ens passen la factura a lamajoria social; per tant, caldrà que aquesta majoriaobligui a canviar aquesta orientació política.

Els treballadors i les treballadores són ciutadans iciutadanes que quan exerceixen els seus dretsdemocràtics han d’exigir als governants polítiquesque no es dobleguin davant els interessos delmercat. S’han de rescatar els drets i no els bancs.Nosaltres som un actor més dins el conjunt d’actorssocials, polítics i sindicals que denunciaremaquestes polítiques neoliberals i propugnarem unasortida més social, equitativa i justa. q


34

CCom a resum de la ponència d’Acció Sindical,constatam que els objectius dels propersanys de l’STEI Intersindical i des de la secre-

taria d’Acció Sindical no poden esser altres queorganitzar la resistència, defensar amb dignitat lesconquestes sociolaborals que tant d’esforços i lluitesens ha costat assolir i crear les condicions per a larecuperació dels drets laborals i democràticsperduts.

L’aprovació de la darrera contrareforma laboral i elsdecrets llei, tant estatals com del Govern Balear hansuposat empitjorar, encara més, les condicionslaborals i el dret a la negociació col·lectiva.

Estam assistint a un procés desregulador que té coma objectiu augmentar la taxa de benefici del grancapital, redistribuir la pobresa, disminuint el nivellde vida de les classes treballadores, acabar ambqualsevol vestigi de drets socials que pogués serreferència per als països emergents i, en definitiva,limitar al màxim els drets democràtics que poguessinentorpir l’obtenció de beneficis.

Aquestes mesures suposen la retallada més dràsticade la història recent contra els serveis públics i elpersonal que els presta. Al mateix temps veim comens volen fer pagar entre tots la mala gestió i l’espe-culació financera o els casos de corrupció, prevari-cació i malbaratament de fons públics. Ambl’excusa de la crisi econòmica, on s’han acarnissatles retallades ha estat en els àmbits del treball a lafunció publica, dels drets sindicals, dels serveissocials, de les polítiques d’igualtat i joventut, de lacultura, del transport col·lectiu, de la conservaciódel territori, i, d’una manera molt especial, ensanitat i educació, amb acomiadaments decentenars de treballadores i treballadors, laproposta de tancament d’hospitals, com el JoanMarch i el General, i la supressió de serveis al’àmbit sanitari i sociosanitari, la supressió d’unitatsi grups en educació juntament amb la massificacióde les aules i l’acomiadament de personal interí, i lareducció i eliminació de serveis socials, afectant enespecial les capes més desafavorides de la societat.

La solució de retallar l’estat del benestar és la sevamanera d‘abordar un objectiu declarat –la disminu-ció del dèficit i del deute públic– que se sap que noes pot complir, ja que les retallades tenen un efecteeconòmic contrari al que es diu que es persegueix.Aquesta onada de retallades té un veritable objectiuno declarat, però evident per poc que es grati lasuperfície del discurs dominant: fer evident al’opinió pública el suposat fracàs dels serveispúblics, gestionats públicament que conformenl’estat del benestar, establir com a veritat incontro-vertible que no “podem tenir un estat del benestarque no podem pagar”, i, en definitiva, deixar vialliure al capital privat en el sector educatiu, sanitarii d’atenció al dependent.

Aquestes polítiques sempre van en el mateix sentit:la reducció i privatització del sector públic, amb elcorresponent deteriorament de la qualitat d’aquestsserveis i desmantellament de les fites que s’hagues-sin assolit als respectius estats, de l’anomenat estatde benestar.


RESUM DE LA PONÈNCIAD’ACCIÓ SINDICAL

Sebastià Serra, secretaria d'Acció Sindical Intersindical

35

Un dels majors atacs als drets de la ciutadania s’hafet a l’àmbit de l’ús administratiu, educatiu i socialdel català com a llengua pròpia d’integració icohesió social. Amb la modificació de la Llei deFunció Pública es discrimina la llengua catalana,eliminant la seva acreditació per accedir a lacondició d’empleat públic i es buida de contingut laLlei de Normalització Lingüística, rompent així elconsens existent a la nostra societat i entre els partitspolítics. A això s’ha d’afegir la segregació del’alumnat per motius de llengua.

Una societat com la nostra necessita unes polítiquessocials potents, però també unes polítiques culturalsque protegeixin el nostre patrimoni, la nostrallengua i cultura i que facilitin la cohesió social i laintegració dels nouvinguts. I aquestes polítiquess’han de fer dins el marc d’un territori fràgil, comsón les nostres illes, que necessita una especialprotecció. Però no bastarà que hi hagi en el futuruna ferma política d’avançar en aquest sentit,perquè sense el finançament adequat no hi hauràels serveis socials ni la millora dels serveis públicsque necessiten les persones de les Illes Balears. Enaquest sentit és necessari denunciar la situaciód’espoli fiscal que patim i que aquesta denúnciaformi part de la nostra acció sindical i política comu-nicativa.

Hem de perseverar en la lluita i mobilitzacióciutadana per aconseguir, democràticament ipacífica, aturar aquestes polítiques i recuperar elsdrets perduts. Aquesta resistència serà llarga idifícil, però només podrem aconseguir els nostresobjectius amb la ferma voluntat d’unir i organitzarels amplis sectors socials damnificats. Només através de moviments aglutinadors que enspermetin dotar-nos dels mecanismes organitzatiusi d’acumulació de forces per donar a cadamoment les respostes necessàries, podrem resistir,lluitar i serà possible recuperar i avançar en elsnostres drets com a treballadores i treballadors icom a poble.

Ara més que mai, davant els continus atacs a laclasse treballadora, la resposta ha d’abastar elmàxim possible de tots els sectors. És per això queamb la progressiva implantació del nostre modeld’Intersindical posarem les bases per garantir lamillor resposta per combatre les contínues agres-sions al conjunt de les treballadores i treballadors.

L’actual context socioeconòmic i les polítiques neo-liberals ens poden fer pensar que les expectativesde futur i de modificar aquesta realitat semblendifícils. Però davant aquesta situació, la responsa-bilitat de les organitzacions socials i especialmentde les sindicals consisteix a organitzar la resistèn-cia, defensar amb dignitat les conquestes delMoviment Obrer i crear les condicions per a larecuperació dels drets laborals i democràticsperduts, enfront d’una agressió que té el seuorigen en el capitalisme global i en les polítiquesde la Unió Europea, però també en les polítiquesestatals i nacionals. Aquesta resistència serà llargai difícil, només podrem aconseguir els nostresobjectius amb la ferma voluntat d’unir amplissectors socials damnificats. Només a través demoviments aglutinadors serà possible avançar enel nostre camí.

Per això, des de cadascun dels àmbits en els qualstenim presència, hem de fer tots els esforços neces-saris per unir moviments, per defensar les condi-cions laborals i els drets de les treballadores i delstreballadors. Hem de posar els mitjans per propiciarun moviment assembleari amb capacitat decisòria,tant per definir estratègies de lluita com negociado-res. Hem de trobar fórmules que respectin ipotenciïn els components últims de l’assemblearis-me, com la lliure circulació de la informació, la par-ticipació, el pluralisme i la presa col·lectiva dedecisions.

Ara més que mai, l’STEI Intersindical s’ha d’oferircom a eina entorn de la qual les treballadores i tre-balladors s’organitzin per contribuir a propiciar unampli moviment sociopolític en el qual puguinconvergir organitzacions amb les quals compartimobjectius. q


36


M. Antònia Font iGelabert,

sindicalista i lluitadora

incansable per lallengua catalana

Joan Lladonet i Escales, coordinador de Pissarra

M. Antònia Font i Gelabert.Llicenciada en Filologia Catalana per

la Universitat de Barcelona. És pro-fessora de Llengua Catalana i

Literatura de secundària i mare dedos fills. Ha estat professora

associada a la UIB on ha impartitl’assignatura Formació Rítmica i

Dansa als estudis de mestre. Ha fet els cursos de doctorat de Ciències de l’Educació. Fa deu anys que treballa a l’STEI Intersindical. Durant

cinc anys ha estat al capdavant de la secretaria d’Ensenyament Públic. És la presidenta de la Junta dePersonal Docent no Universitari de les Illes Balears i a l’actualitat té la responsabilitat de la secretaria de

Política Educativa i Normalització Lingüística. Forma part de l’Assemblea de Mestres i Professors enCatalà- Illes Balears, de la Plataforma Ciutadana Gent de Marratxí i de l’acabada de crear Assemblea

Nacional Catalana de Mallorca que aviat serà Assemblea Nacional Catalana de les Illes Balears.

Des que el Partit Popular va accedir alGovern de la Comunitat Autònoma de lesIlles Balears, s’ha multiplicat la feina al’àrea de Normalització Lingüística delSindicat. Explica’ns una mica com te n’hassortit per posar tants de projectes enmarxa i realitzar tantes accions a favor dela llengua catalana i per a contrarestar elmal que li feia el Govern.

Jo crec que s’ha fet el que tocava. Ser alliberadasindical comporta una gran responsabilitat, la derepresentar i fer sentir la veu dels nostres companys

i companyes, la de respondre les agressions que esfacin als drets socials i laborals, la de defensar elmodel d’escola i de societat que volem i la de cons-cienciar la gent de les injustícies i demanar-li uncompromís i una actuació per caminar junts cap auna societat més justa per a tothom. Històricament lanostra nació a diferents parts del territori ha viscutfets importants i greus i sempre hi ha hagut algú queha treballat per la seva pervivència. Ara ens toca anosaltres. Som a un moment històric important i hemd’anar ulls espolsats i fora son. Com deia en LluísCompanys: “Totes les causes justes tenen algú queles defensi. Catalunya, només ens té a nosaltres” He

37


tengut la sort de tenir molts bons mestres, un d’ells,don Jaume Albertí, de Banyalbufar, ja en temps d’enFranco, era un defensor del català a Mallorca i amés a més ens deia “cada dia amb renovat entusias-me...” La meva feina és aquesta i ara no toca estarcansada. Caminar, reflexionar, parlar, ballar,dormir... i llegir, organitzar, coordinar accions,plantar cara, posar peu fiter. Jo sempre dic que alsindicat hi som per fer tanta feina com el qui en famés a un centre educatiu. La feina la feim entre totsi totes!

Tanta feina ha comportat que no ha quedatmés remei que crear una nova secretariaque es dirà de Política Educativa iNormalització Lingüística. Aquesta secreta-ria estarà sota la teva responsabilitat.Quina serà la tasca principal que es duràterme durant els propers quatre anys?

Les persones que varen crear aquest sindicat, ja famés de 30 anys, després de la dictadura militar fran-quista, ja tenien molt clar que s’havia d’assumir lalluita pel restabliment dels drets de la nació, lallengua i la cultura catalana a les Illes.Afortunadament aquest és un dels trets importantsdel nostre sindicat, com ho és la defensa del dretslaborals i la millora de les condicions de feina detots els treballadors i treballadores, la preservaciódel medi ambient, la igualtat de drets de la dona, ladinamització dels moviments socials... Fa un tempscreàrem la Comissió de Normalització Lingüísticadins el sindicat i al darrer Congrés l’hem volgutdotar d’una secretaria compartida amb políticaeducativa.

Estic elaborant el Pla d’acció sindical de la secreta-ria que m’han encomanat, on marcaré l’actuacióque pens que s’ha de dur endavant. El pla l’aprovael Plenari intersindical i hi ha descrits els objectius,els trets característics prèviament definits als nostresEstatuts i a la ponència d’Acció Sindical que hasortit del Congrés de juny de 2012.

Tindrem en compte la situació política actual, lesactuacions que posarà en marxa l’actual Govern delPP, farem sentir la nostra veu i la nostra posició iesperam que els centres de treball i la societat engeneral tingui la maduresa suficient per no col·laboraren el genocidi cultural que pretén el Govern actual,elegit pel 20% del cens electoral de les Illes.

Durant el juny d’enguany anares aEstrasburg representant l’STEI Intersindical,juntament amb Magdalena Gonzàlez, querepresentava l’Assemblea de Mestres iProfessors en Català, per presentar unmemorial de greuges que el govern de lesIlles Balears està causant a la llenguapròpia, la llengua catalana. Com va anaraquesta acció?

Gràcies als esforços i als contactes de na Magda,aconseguírem que ens donassin dia i hora per anara explicar davant l’Intergrup de Minories Ètniques iNacionals, els atacs i la vulneració dels drets que,per part del Govern de José Ramón Bauzá del PartitPopular, rep la comunitat lingüística catalana de lesIlles Balears. Preparàrem els textos per als parlamen-taris de l’Intergrup ja que volien disposar d’informa-ció abans de la trobada amb nosaltres. I anàremallà a explicar el que passa a les Illes, els atacs quepatim, la supressió del requisit de català a la funciópública, la falta d’iniciatives i campanyes per a lapromoció de l’ús social del català, la ruptura delconsens que en matèria de normalització lingüísticahi havia hagut des de la transició democràtica, ladeixadesa del Govern en les responsabilitats quel’Estatut d’Autonomia li atorga com a llenguapròpia, i la resposta ciutadana davant aquestesinjustícies. La vaga de fam dels Jubilats perMallorca, la manifestació de les 50.000 personespels carrers de Palma, a Mallorca. Les lectures con-tinuades, les caminades sonant la xeremia, lessonades a diferents illes, la campanya “Enllaçats pelcatalà” que ha tengut el suport majoritari de lacomunitat educativa i de la resta d’entitats i d’orga-nitzacions... i la denúncia que si s’ataca la llenguaa una part del territori, això afecta el seu conjunt.

L’acció al Parlament Europeu d’Estrasburg es va fercom a última etapa d’una sèrie d’accions que enshavíem programat. Primer férem una declaraciód’intencions que plasmàrem al Manifest de Cura dia1 d’abril de 2012 i que llegírem allà dalt al cor deMallorca. La intenció era fer conèixer el problemadavant la comunitat internacional i fer visible elconjunt del País, ja que si s’afecta la llengua a unapart del territori això afecta la seva globalitat. Pertant, després de Cura anàrem al Principat deCatalunya per Sant Jordi, després al País Valencià ifinalment el mes de juny anàrem al Parlamenteuropeu, a la seu d’Estrasburg.

Quina llengua féreu servir i quèen traguéreu d’aquesta compa-reixença davant l’intergrup deminories ètniques i nacionals?

Vàrem poder parlar en català ja que ensposaren traducció simultània en anglès,alemany i castellà. Vàrem aconseguirque l’intergrup acceptàs la revisió de laCarta Europea de les LlengüesRegionals i Minoritàries, perquè puguidonar més cobertura legal a lesllengües, obligui els governs dels estatsa donar-los més suport, s’aconsegueixique nous estats s’hi vinculin i compleixinallò que signin. També acordàrem feruna revisió de la situació social i lingüís-tica després d’un any. Finalment trobaren convenientfer arribar una carta al president Bauzá recordant-lique l’Estat espanyol ha signat la carta europea i queell i el seu Govern incompleixen el punt que parla depromoure la reciprocitat en la recepció de les TVpúbliques que tenen la mateixa llengua. També lidemanaren que no rompés el consens que enmatèria de llengua catalana s’havia mantingut desde feia més de 25 anys i li recordaren les obliga-cions i responsabilitats que li atorguen al Govern leslleis internes, com la Constitució espanyola i l’Estatutd’Autonomia pel que fa a la protecció i desenvolu-pament de les llengües dins els seus territoris.

Aquesta carta de l’intergrup va arribar ales Illes?

Sí. Va arribar el dia abans de l’aprovació de la modi-ficació de la llei de Funció Pública que lleva el requisitde la llengua pròpia de les Illes, el català, als funcio-naris de la Comunitat Autònoma. Aquest Intergrup delParlament Europeu, dies després, també va enviaruna carta a Francois Hollande, nou president del’Estat francès, per recordar-li que al seu programaelectoral havia parlat del reconeixement dels drets deles altres llengües de l’Estat francès com són: l’occità,el bretó, el català, el basc, l’alsacià. El presidentcontestà a l’Intergrup dient que compliria allò quehavia promès. No tenim constància que el nostrepresident hagi contestat la carta dels eurodiputats del’Intergrup. El toc d’atenció ja l’ha rebut. Nosaltresvolem que aquests fets, que consideram agressions alpoble illenc, a la comunitat lingüística catalana,quedin a la vista de tothom i, com que volem que

s’aturin, creim que no poden passar desapercebutsdavant la comunitat internacional. De totes maneres,nosaltres férem saber al president del ParlamentEuropeu, Sr. Martin Schultz, que anàvem aBrussel·les, per si ens podia rebre i ell en català, enscontestà que n’està assabentat i que ell farà tot el quepugui per la llengua i la cultura catalanes.

El missatge que volguérem deixar clar era que volemser rescatats de les desigualtats socials i lingüísti-ques, no només és important l’economia. Volem laigualtat de drets de les comunitats lingüístiquesd’Europa, això passa per l’oficialitat de la llengua il’obligatorietat del seu coneixement als territoris onés llengua pròpia.

Quina seria la vostra recomanació alsafiliats, afiliades i simpatitzants de l’STEIIntersindical perquè millori la situació de lallengua catalana a les Illes?

Ui, moltes... Primer tenir clar qui som i quin és elnostre país. Som catalans i el nostre país és tot elterritori on quan dic bon dia em contesten bon dia,som Països Catalans. Tenir clara la pròpia identitat iacceptar-la és vital. Ens dóna seguretat, claredat isobretot dignitat. La dignitat ben incorporada ésmolt mala de tombar. Hem de saber qui som peranar pel món.

Convé parlar en català sempre com a acte de nor-malitat. Aguantar. Resistir. Mirar endavant. Aixecar-nos de matí. Saber on anem. Treballar, riure,compartir i intentar ser feliços i felices. q


38

39


Pere Polo, un sindicalista ambdedicació plena a la formaciói a la cooperació

Joan Lladonet i Escales, coordinador de Pissarra

Pere Polo Fernández va néixer el 1946 a Portalrubio de Guadamejud (Conca). Llicenciat en Filosofia i Lletres.És membre fundador del Sindicat de l’Ensenyament de les Illes Balears (STEI-i), i va ser el seu Secretari Generaldes del 1982 al 2000. És membre fundador de la Confederació de Sindicats de Treballadors de l’Ensenyament(STES-i). Va formar part del seu Secretariat i va ser responsable de Relacions Internacionals. Va ser directorde la revista Pissarra des del 1992 al 2000. Ha estat patró de la fundació Cooperació i Educació i va participarcom a patró i fundador de Save The Children (Espanya). Actualment presideix l’ONGD Ensenyants Solidaris iha estat director de l’Escola de Formació en Mitjans Didàctics fins al 31 d’agost d’enguany.

És codirector dels projectes: Contam les nostres experiències, Veus del Sud i El nostre camí no s’atura. És autordels llibres El silenci va perdre la seva trajectòria, La llavor del seny, La semilla de la sensatez, Llaurar fondoel futur, Labrar el futuro en profundidad i coautor de: Globalització, Educació i Democràcia, GlobalitzacióEducació i Ciutadania, Globalització i Desigualtats Educatives, Políticas de Formación Docente, Propuestaspara una educación liberadora y Lucha contra la Pobreza, Organización de Docentes en un Mundo Globalizado,Los maestros y los padres de familia en defensa de los derechos de los estudiantes, Contam les nostres experièn-cies i Educació, globalització i sindicalisme. Treballant en grup amb altres professors i professores ha elaboratdiferents materials didàctics: El nostre barri, La globalització neoliberal, fàbrica de misèria, El món àrab, Lacultura andina, El bé més preuat, la pau i Les Illes Balears i el Rif es presenten. Ha dirigit els CD interactius:Les clastres de les possessions de Mallorca; Claustres, convents i monestirs de les Illes Balears; Patis urbans deles Illes Balears; Places de Mallorca i El nostre patrimoni cultural. Perspectives.

Va participar en el “II Congrés de Ciutats Educadores 1993” a Gotebürg (Suècia). El 1995 va participar al’Assemblea de l’OIT sobre l’Ajust Estructural (Ginebra), així com a la 45 Conferència Internacional del’Educació de la UNESCO el 1996, també a Ginebra. En aquest mateix any va participar a laCimera Internacional de l’Educació a Mèxic. Ha participat als Fòrums Mundials del’Educació i al Fòrum Social Mundial de Porto Alegre a Brasil. Ha participat endiversos seminaris, confe- rències, congressos i taules rodones sobre educació, sindi-calisme, globalització, etc. El mes de maig de 2011, la Conselleria d’Educació iCultura del Govern de les Illes Balears li ha concedit la Medalla al Mèrit, en reco-neixement a la seva trajec- tòria professional i al seu compromís amb la docència iamb la societat, que el portà a exercir diverses responsabilitats sindicals i decooperació internacional. Ha après enormement del contacte amb la gent dediferents països. Se sent abans que res un sindicalista.

En Pere Polo és una persona que hadedicat la major part de la seva vida activaal sindicalisme, a l’STEI-i, a la formació delprofessorat i a la cooperació. Explica’ns lateva experiència com a secretari generalde l’STEI-i, com a director de l’Escola deFormació i Mitjans Didàctics i com acooperant.

En ambdues facetes, et diré, que ha estat molt enri-quidora, encara que de vegades, molt esgotadora,clar que hauríem de començar des de la fundacióde l’STEI, ja que en aquests moments em vénenmolts de records d’aquells inicis. Els momentsactuals que estem vivint, em porten a pensar enaquelles situacions de falta d’escoles, professorat,dobles torns, aules saturades, etc., per la qual cosaintentàvem aconseguir una educació millor; erenmoments de lluites unitàries per aconseguir, com amínim, una educació de qualitat, amb totes lescrítiques que vulguem fer-li ara, de la qual hemgaudit fins ara. Han estat moltes les lluites que hemportat endavant, perquè ara ens trobem amb unareducció de professorat, pèrdua de drets socials ilaborals, saturació d’alumnes a les aula, cues aescolarització, etc. És una pena veure com esdesmunta tot allò pel qual hem lluitat!

Aquells inicis, durant els quals vàrem haver de fundarun sindicat d’ensenyament privat i un altre de mestresestatals. La llei no permetia que estiguéssim organit-zats conjuntament els dos sectors. Una vegada acon-seguit l’objectiu, vaig deixar la secretaria general deprivada i, fins al 1982, no vaig assumir la secretariageneral de l’STEI. Varen ser moments difícils, perquèamb el triomf del PSOE al govern de l’Estat, a moltsprofessors els semblava que tot estava ja solucionat ifins i tot es va plantejar la dissolució de l’STEI. Recordque, en sortir d’una reunió per donar per acabat el“Patronat de l’Escola d’Estiu” (en el qual estavenrepresentades les institucions), en Joan Crespí em vapreguntar: Pere i ara què farem? Jo, com a treballa-dor, necessit un sindicat, i ningú no em defensaràmillor que jo, així que, mentre puguem, mantindreml’STEI, li vaig respondre.

De tota aquesta època són molts els fets i lluites querecord:

Una vaga a l’ensenyament privat, de la qual, perpressions, a última hora es va despenjar el centre

dels teatins (cal recordar que era el més nombrós,amb més d’un centenar de professors). Ens vancridar perquè, a l’hora de l’esbarjo, féssim un recor-regut amb els cotxes, tocant les botzines. En aquellaèpoca es podia entrar per Avinguda Picasso i sortirper la part de dalt. Bé, en sortir, el director delcol·legi de Batxillerat, va manar estendre unacadena, per la qual cosa n’Àngels Cardona, en elseu cotxe i jo en el meu vàrem quedar tancats isense poder sortir. Així vàrem estar més d’una hora.Els alumnes movien els cotxes i nosaltres tancats. Eldirector animant els alumnes perquè ens balancejas-sin el cotxe. Vàrem passar autèntic pànic. I vàremacabar tots als jutjats.

A grans trets et diré uns quants fets:

La gran vaga del 88, en la qual per primera vegadaes consultava el professorat per saber si acceptava elpreacord aconseguit pels sindicats. Va ser una vagaamb un gran desgast; guanyar les primeres eleccionssindicals en la pública gairebé per majoria absolutai així hem continuat sempre, aconseguint la majoriade la confiança dels treballadors i treballadoresdocents en tots els àmbits educatius: pública, privadai universitat; aconseguir el manteniment de la revistaPissarra, des de 1977 als nostres dies, així com,aconseguir transformar-la, juntament amb el Col·legide Doctors i Llicenciats en una revista d’Educació;aconseguir que la llengua catalana fos mèrit, primer irequisit, posteriorment, per a treballar a l’educació; lasignatura d’un pacte d’estabilitat per al professoratinterí; signar un acord d’homologació amb el funcio-nariat de la CAIB; impulsar i signar una sèried’acords que han millorat els treballadors i les treba-lladores de l’ensenyament privat concertat, han reduïtla seva jornada lectiva i han aconseguit un incrementsalarial; aconseguir un patrimoni, sense ajudes institu-cionals; en conclusió són moltes les coses realitzades,i sobretot, aconseguir que avui, l’STEI Intersindicalsigui reconegut en l’àmbit internacional.

Respecte a l’Escola de Formació i MitjansDidàctics, voldria ressaltar la gran labor que hafet en els seus més de 21 anys de funcionament:basta enumerar els més de 760 cursos, seminarisi congressos realitzats, els més de 24.800 assis-tents que han passat per les seves aules i els mésde 5.230 ponents. Realització de seminaris inter-nacionals, unitats didàctiques, llibres i edició dediversos materials audiovisuals. Puc dir que ha


40

41


estat un model de formació pel qual m’hanpreguntat en molts llocs i, concretament, aAmèrica Llatina he hagut d’explicar en moltsàmbits, els seus objectius, funcionament, etc. Calrecordar que l’any 1994, en el 2n Congrés deCiutats Educatives, a Göteborg, l’Escola deFormació en Mitjans Didàctics va ser selecciona-da pels seus projectes educatius i l’STEI fou l’únicsindicat que s’hi presentà. També en diversosllocs han engegat alguna institució semblant aMitjans Didàctics. L’any passat realitzàrem unDVD amb gairebé tot el material realitzat al’Escola. Si a algú li interessa aquest materials’ha ha de posar en contacte amb l’Escola([email protected]).

Aquesta no hagués estat possible sense l’ajuda delGovern de les Illes Balears. Cal dir que a tots elssindicats ens van ajudar igualment. Nosaltres tenimaquesta realitat.

Respecte a Cooperació, et diré que simplement haestat posar en marxa l’Internacionalisme. Moltesvegades parlam molt i això després queda ensimple discurs. Des de l’STEI-i vàrem decidir fer unpas més i vàrem començar ajudant i compartintprojectes amb organitzacions sindicals d’educacióde Centreamèrica, posteriorment vàrem passar atreballar amb organitzacions socials.

Hem concretat el nostre treball en els aspectessegüents:

• Formació, tant a les Illes com a Llatinoamèrica,dedicada a dones i treballadors docents

• Projectes de desenvolupament

• Treball de sensibilització

Per a mi ha estat un orgull, representar l’STEI-i endiferents fòrums socials mundials i d’educació, i queel Ministeri d’Educació de Guatemala reconeguéspúblicament el treball formatiu que l’STEI-i realitzavaen aquell país.

Vull esmentar expressament el programa de volunta-riat que desenvolupam. Basti recordar els més de55.000 assistents i els més de 400 voluntaris parti-cipants.

Quina ha estat l’ajuda obtinguda de lesinstitucions públiques al llarg d’aquesttemps que has estat director de l’Escola deFormació i Mitjans Didàctics, tant per aformació com per a cooperació?

Com ja he dit anteriorment, l’Escola sense l’ajudadel Govern, tal com la vàrem començar hagués

estat impossible. Cal recordar que quan posàvemen marxa l’Escola, també eren moments difícils,laboralment parlant, perquè estàvem passant unacrisi. Per aquell temps s’havia aprovat la LOGSE,que pretenia apropar el currículum a l’entornescolar, per la qual cosa el professorat hauria derealitzar molt material didàctic i si el professor tél’horari complet amb alumnes, no li queda tempsper a la preparació i realització de materials. Aixívàrem intentar veure de quina manera podríem ferque tants llicenciats i mestres que estaven sensetreball en poguessin trobar. La solució era formaraquestes persones per a la realització de materialsi així ells podrien estar en contacte amb el professo-rat, associacions de pares i mares, ajuntaments,consells i conselleries per fer realitat l’aplicació dela LOGSE, i que el treball que realitzaven servís pera obtenir puntuació, per poder treballar com a pro-fessorat.

Això no va ser possible, perquè hi va haver altresorganitzacions que varen posar el crit en el cel. Totaixò va fer que s’anàs canviant el model inicial del’Escola. Posteriorment ens dedicàrem principalmenta la formació permanent del professorat i a la realit-zació de materials didàctics.

Per a obtenir recursos, hem participat en totes lesconvocatòries d’ajudes que es publicaven o també,hem presentat projectes concrets que comptavenamb suport per a la seva realització.

A Cooperació hem actuat d’igual manera: presentarprojectes a les diferents convocatòries i així hemcomptat amb ajuda de Cooperació del Govern, dediferents ajuntaments de Mallorca, Eivissa iMenorca, Fons Mallorquí, Menorquí i Pitiús, SaNostra, La Caixa, Caja Madrid, i diferents escoles iinstituts. També hem comptat amb el 0,7% de laConfederació de STES Intersindical, STPVIntersindical i el 2% de l’STEI Intersindical, i aporta-cions individuals.

Com s’ha notat la crisi en les ajudesrebudes?

Les retallades s’han notat moltíssim, ja que handeixat de pagar algun projecte aprovat en el 2010i tots els del 2011. Ara, a final de setembre de2012, hem cobrat dos projectes aprovats fa dosanys. Això comporta una gran disminució d’ingres-

sos, reducció de la jornada per a treballadorsd’ONG de les Illes, però, vull recordar que aquestesretallades s’estan fent a tot el món, la qual cosacomporta acomiadaments i tancaments en elspaïsos de destinació.

Hi ha hagut projectes començats que han hagut desuspendre’s, la qual cosa comporta malgastarrecursos públics, encara que sempre se’ns omple laboca recordant que cal anar molt alerta amb elsdiners públics.

Creus que les institucions havien deretallar, així com ho han fet, les ajudes a laformació i a la cooperació? Explica el signi-ficat d’aquestes retallades.

Pens que ha estat una forma brutal, de racionalitzar,com diuen, els recursos econòmics. Hi ha moltesmaneres d’organitzar les coses i per a això esnecessita diàleg, cosa que menyspreen, ja quepensen que amb la majoria numèrica de diputats entenen prou, i això no és així, hi ha una societat i unmodel de convivència que s’han saltat a la torera.

Respecte a la formació, et diré que a l’Escola lideuen les ajudes de formació del professorat del2010; la convocatòria del 2011 es va anul·lar,quan havien de decidir la resolució, per la qualcosa ens quedàrem “penjats” definitivament, ja quenosaltres havíem realitzat totes les accions formati-ves i les havíem pagat. Record que també hansuspès el cobrament de nous sexennis, també, hanaturat la posada en marxa de l’acord que reconei-xia els sexennis a l’ensenyament concertat, i a mésa més, no convoquen oposicions, per la qual cosam’imagín que el professorat estarà poc motivat perparticipar en cursos de formació.

A cooperació existeix el perill d’enfrontar els neces-sitats i més febles entre si: “Si aquí hi ha necessitats,per què donar ajuda a altres països? Repetesc quel’ideal seria el diàleg. És necessari que els gover-nants vegin que no tenen la veritat absoluta.

Si vos heu quedat sense ajudes de les ins-titucions, heu aturat la formació?

No. De cap manera, ja que ara és el momentd’esser més forts que mai, més lluitadors i pens queara hem de tornar als orígens, al voluntariat, a la

42


43


militància, cosa que molts havien abandonat, enshavíem deixat portar pels cants de sirena, i calrecordar que la lluita de classes és aquí i que no totsanam en el mateix vaixell i, si hi anam, uns hi vanper treballar i uns altres, per dur que sembli, pergaudir i que uns altres treballin per a ells, i ambmenys drets cada vegada per als treballadors i lestreballadores.

Penso que ara, cada vegada més, haurem d’organit-zar cursos més ideològics, de principis, valors icompromís. Haurem de fugir de la idea que algunsestan llançant: l’ensenyament ha de ser neutre. Jo dicque no. Que ha de ser una educació compromesa.

De res ens han servit aquests anys de democràcia siarribam a aquesta conclusió. Ara, comptam ambprofessorat voluntari per als cursos presencials, queno cobraran res i ho faran per militància. Nopodem destruir el que ens ha costat tant aixecar. Laprogramació ja es troba a la pàgina web de l’STEIIntersindical. També programam unes sessions decinema fòrum per a les persones jubilades.

I la cooperació? Com vos heu arreglat perseguir endavant?

En principi, amb l’ajuda d’STES Intersindical, STPVIntersindical del País Valencià i STEI Intersindicalhem mantingut el Seminari que des de fa uns 10anys realitzam a Lima, amb assistència de professo-rat de tot el Perú (aquest any hi han participat mésde 500 persones) i també ponents d’Europa iLlatinoamèrica. També hem mantingut el programade voluntaris en el qual aquest estiu hi han partici-pat 14 persones que s’han pagat totes les despeses.Nosaltres hem ajudat alguna organització, perquèels tallers es poguessin organitzar i altres organitza-cions hi han posat tot de la seva part sense capajuda. Hem mantingut també el programa d’hortsescolars i formació.

Per tant, tot ha continuat i ara hem fet l’avaluacióamb els cooperants que hi han participat aquestestiu. A l’octubre, vàrem iniciar el Curs d’Educacióper al Desenvolupament, dirigit, principalment, aaquelles persones que vulguin participar en elprojecte, el proper any com a voluntàries.

Té futur l’Escola de Formació i MitjansDidàctics? Quin seria el teu pla per al’Escola durant els propers quatre anys?

Pens que l’Escola té un gran futur però, s’haurà defer una gran reflexió. Els temps han canviat, lasituació no és la mateixa que quan la vàrem fundar;l’STEI s’ha convertit en una Intersindical, cosa queha ampliat el seu camp d’actuació.

Crec que en aquests moments necessitam moltaformació sindical, hem d’actualitzar el compromís i eldiscurs, no “els discursos”. Com t’he dit, necessitaremmés enfortiment ideològic. Per cert, recordes la guia ila unitat didàctica La globalització neoliberal, fàbricade misèria, que fa uns quants anys vàrem fer i vàremenviar a les escoles i instituts? Doncs, crec que cadadia té més vigència i és aquí on hem de tornar perentendre tot el que ens està passant.

Bé, això és el que pens, però com saps des del mesde juny, vaig deixar de ser el director de l’Escola iserà l’Executiva de l’STEI Intersindical qui hagi dedesignar el nou director, i qui haurà d’organitzaraquest debat, que jo crec que cal fer, però repetescserà l’Executiva qui ho decideixi. q

44

BBiel Caldentey assistí com arepresentant dels STEs i del’STEI Intersindical al

Seminari organitzat per l'IPP(Institut de Pedagogia Popular) aLima els dies 6, 7 i 8 d’agost.Aquest seminari va comptar ambla col·laboració d’STEs, STPVIntersindical Valenciana i STEIIntersindical de les Illes Balears. Eltema central va ser la cultura inves-tigadora a l’aula. Entre els ponentshe de destacar Juan CarlosTedesco, ministre d'Educacióargentí amb Kirchner i alt càrrecde la UNESCO, que va establircom un repte de l'escola pública iinclusiva l'alfabetització científica.Ensenyar ciències és formacióciutadana. Els qui escullen l'opcióper la justícia requereixenformació i informació científicaamb perspectiva ètica. Transferirconeixement des dels laboratoris al'aula és un desafiament polític pera formar ciutadans crítics i capaci-tats per a intervenir en el debatdemocràtic (aquestes i altres tesisestan contingudes en el seu últimllibre editat pel FCE titulat:“Educación y justicia social enAmérica Latina").

Els participants peruans varenincidir a ressaltar que tot i lesmancances en infraestructures iequipaments específics, calinstaurar la cultura innovadora iinvestigadora a l'alumne i al'aula, fomentar la capacitat depreguntar entre l'alumnat, ja desde l'educació infantil i bàsica. Elparadigma científic occidental ieurocèntric es concep com l'únicgenerador de coneixementveritable, mesurable, validable irevisable, sense atendre altrescultures com les andines i lesamazòniques.

Així va reflexionar SigfredoChiroque, president de l'IPP:"Cada poble té sabers diferents ientre aquestes diferències estroba la seva peculiar concepcióde CTI (Ciència, Tecnologia iInnovació). Essent així, podríemafirmar que no només hi ha unainvestigació andina oamazònica, sinó peculiarsprocessos d'elaboració irecreació de sabers en el mónandí o amazònic. D’aquí quetambé en el camp del desenvolu-pament de CTI en els nostres

educands hauria d'existir undiàleg de sabers: entre el saberoccidental de producció de CTI iel saber andí i amazònic deproducció de sabers amb la sevapròpia racionalitat.” Un exempled'aquest enfocament es vapresentar per part del professorperuà Edmundo Cordero, dePuno, del departament andífronterer amb Bolívia, que estàimplementant en el marc delProjecte curricular un enfocamentintercultural de cultura investi-gadora que respongui a lacultura andina, quítxua i aimara,predominant a Puno (65%, 38% i27% respectivament) enfront d'un35% de llengua castellanamaterna.

En un altre pla, la intervenció delponent colombià Julián DeZubiría, director de l'institutMerani, es va fonamentar en latesi que llegir és pensar, l'objectiude l'educació no és meramentl'aprenentatge, és l'adquisició deprocessos cognitius. L'escoladominant a Amèrica Llatina, imundial, es basa en la cultura deles respostes construïdes que


Informe sobre el seminari““LLaa ccuull ttuurraa iinnvveesstt iiggaaddoorraaaa ll ’’aauullaa””

Biel Caldentey, secretari general de l’STEI Intersindical

45

impedeix o dificulta desenvolu-par processos investigadors; lalògica de l'escola és no nomésmolt conservadora, sinó que aAmèrica Llatina augmenta ladesigualtat social i la bretxasocial. Proposa un modelpedagògic el fonament del qualassegura que els conceptes nosón informacions, són operacionsintel·lectuals i el currículum ha depotenciar les capacitats investi-gadores de l'alumnat idesenvolupar les sevesfacultats de raonament.La innovació s'associa allibertat i la seguretat a latradició. Per a aquestponent les revolucions delsegle XXI seran educa-tives, l'educació ha desubvertir l'ordre establert.

La meva intervencióefectuada l'últim dia es vacentrar a explicar la inten-sificació de les polítiquesneoliberals a Espanya, iper extensió a la UE, queocasionen minva de dretslaborals (reforma laboral),socials i econòmics, atacals serveis públics, aprima-ment d’aquests comavantsala de la seva pri-vatització parcial o total.Tot això en un marc con-trareformista de l'estat delbenestar que estàprovocant la reacció social isindical, amb la participacióactiva de la Confederació,davant l'agressiva política d'a-justament dictada pel nucli durde la UE, BCE, FMI i el governalemany, acatada pel govern delPP. També estaven interessats aconèixer el model sindicalespanyol, el model d'avaluaciódocent i la importància delmoviment del 15M, com es va

posar de manifest en el torn depreguntes.

La cloenda del Seminari vacomptar amb la presència delvicepresident del Ministerid'Educació del Perú, Dr. MartínVega Torres, que va explicar l'es-borrany del projecte de llei de la"nova" carrera docent,emfatitzant que aniria acompa-nyat d'un increment salarial,

sense especificar la quantia, quesegons el parer de SigfredoChiroque, oscil·larà entre 100sols i 500, sobre un salari inicialde 1000 sols (menys de 350euros) per a corregir la con-gelació salarial que des de l'any2007 ve patint el professoratperuà. El clima de conflicte,especialment al sud del Perú,amb vagues i concentracionsdavant el Ministeri d'Educació i

amb una divisió interna, territori-al en el sindicat SUTEP, elsdirigents, hegemonitzats perPàtria Roja, estaven estudiant ianalitzant la seva estratègiadavant l'escalada possible delconflicte i la insuficient respostapositiva del Ministeri a les sevesdemandes. Per a una anàlisicrítica del projecte, i delconflicte, veure el blog deSigfredo Chiroque, remès endata recent.

Per finalitzar aquest informe, vullagrair les atencions rebudes perpart de tot l'equip de l’IPP, espe-cialment d'Isabel Rivera, “almamater” del Seminari i deSigfredo Chiroque, que em vail·lustrar i va mostrar les diferentssensibilitats en el magisteriperuà. El seminari va comptaramb la presència de més de400 assistents, essent qualificatpels organitzadors com un èxit,tant quantitativament com quali-tativament. La presència i lacol·laboració econòmica delsSTEs/STEI/STEPV va serelogiada i esmentada en laclausura del seminari per partdel president de l’IPP, SigfredoChiroque. El Seminari va dis-tribuir un llibre amb lesponències, entre les quals hihavia l'aportació d'ÀngelsMartínez Bonafé, Federació

d'MRPs del PV i membre del’STEPV: Una mirada al món de laclasse de geografia. Mediantentre el món i els adolescents de3r d'ESO". Es va exposar pergravació a l'auditori i es varepartir una còpia en CD a lespersones interessades. També esva repartir un article conjunt deM. Ángeles Llorente (STEPV) iGabriel Caldentey (STEIIntersindical): En defensa del'Escola Pública. q


46


EEl debat sobre si l’hora de la menjada a lesescoletes de zero a tres anys és un momentassistencial o educatiu segueix obert i, encara

que cada cop és més clar que els moments assisten-cials són altament educatius, no sempre resulta quel’hora de la menjada sigui efectivament educativa.Però quina és la diferència entre l’acte assistencial il’acte educatiu? L’acte assistencial assisteix lapersona que no pot valer-se o desenvolupar-se per simateixa, assisteix la persona heterònoma, quedepèn del fet que altres persones detectin i satisfas-sin les seves necessitats. D’altra banda, l’acteeducatiu desperta l’interès cap a la descoberta deles pròpies capacitats, promou la curiositat peraprendre i considera les persones capaces de con-quistar la seva autonomia. Perquè l’autonomia esconquista, mai no s’imposa, sempre ve del desig defer les coses per a un mateix.

El desig és el motor de l’autonomia, i per conquis-tar-la es fa necessari que aquest desig no siguireprimit ni imposat; és a dir, que pugui existir iperquè això passi els infants han de tenir la certesaque els adults que els eduquen confien en les sevescapacitats i respecten les seves decisions. Peròmoltes vegades es produeix a les escoletes que leseducadores reprimeixen el desig o imposen el seu

propi desig, ja sigui per desconeixement dels meca-nismes de projecció o per la necessitat que elsinfants creguin.

Respecte a la necessitat de les educadores que elsinfants ens creguin posaré un exemple referit a l’ali-mentació:

EXEMPLE

A un centre de 0 a 3 anys es va reflexionarsobre l’alimentació i es varen establir normesper a l’hora de la menjada, entre altres noobligar els infants a menjar sense ganes de fer-ho, no forçar-los, respectar el seu rebuig cap aun aliment concret, no perdre la paciència, noenfadar-se...

LA REALITAT

Malauradament, algunes educadores no hanentès les normes del menjador, i es barallen ambel infants que no volen dinar, amb els queescupen, amb els que no volen un aliment determi-nat... i releguen a l’oblit l’objectiu principal i prio-ritari de no obligar ningú a menjar en contra de laseva voluntat.

Bea Rodríguez Martínez, psicomotricista i educadora infantil

LES FUNCIONSDE L’EDUCADORA

PEL QUE FA AL’ALIMENTACIÓ

47

Les estratègies emprades per aconseguir aquestobjectiu (que un nin o una nina mengi obligat oper obligació) són les de “tota la vida” i queencara segueixen vigents en qualcunes escoletes:

Xantatge emocional amb amenaça: “si no mengesno vindrà la teva padrina a cercar-te” “vols quem’enfadi?” “a jo no m’agraden els nins que nomengen”..., etc.

Amenaces: “si no t‘ho menges tot, aniràs a la saladels nadons” (i després volem que estimi el seugermà nadó...) “tu no aniràs a psico si nomenges”.

Càstigs: castigat a la sala dels nadons. Castigatfora de l’aula. Castigat assegut amb el berenardavant i els companys fent l’activitat. Castigatassegut al pati amb el berenar davant fins que nos’ho mengi tot i la resta de companys jugant.Castigat fora del menjador tot sol fins que vulguimenjar.

Suborns: ”si menges, et donaré una galeta” “simenges, tindràs la moto rosa el primer”.

Mentides: “si no menges, no creixeràs” “si menges,et donaré un caramel” (que mai no arriba).

Amb els nadons encara és pitjor, de vegadesmengen per penetració forçada. Altres vegadesamb enganys, “mira el xumet” i quan el nadó obrila boca amb l’excusa del xumet, zas!, culleradava! Un altre engany és mostrar-li el iogurt, donar-li un parell de cullerades de iogurt i quan el nadóobri la boca pensant que és iogurt, zas!, introduirpuré...

No puc deixar de demanar-me quin és el sentiteducatiu d’aquestes accions. Què és exactament elque estam educant? Estam educant la confiançadels infants cap a l’adult? Estam educant l’autono-mia? Consideram els desitjos o les necessitats delsinfants quan els forçam a menjar contra la sevavoluntat? Què us sembla aquest acte, educatiu oassistencial?

Si consideram educatiu l’acte que confia en lacapacitat de la persona per aconseguir un objectiu,basat en el desig d’aprendre, en l’interès per assolirl’autonomia, podem afirmar sense equivocar-nos

que no és en absolut un acte educatiu. Ja que no esté en compte ni el desig ni l’interès dels infants perl’acte de menjar i la pretesa autonomia és, moltesvegades, imposada. En aquest tipus d’accions elque estem “educant” és l’obediència, la submissió,l’acceptació de la norma, sense tenir en compte l’in-dividu.

Si pensam en l’acte assistencial, aquell que assisteixa la persona heterònoma, aquest se sustenta en laidea que altres persones detectin i satisfassin lesnecessitats i els interessos de, en el nostre cas, elsnadons i els infants. Per tant, podem deduir quetampoc no compleix el requisit per ser consideradaaquesta acció com a assistencial.

I si no és assistencial ni tampoc és educativa, quintipus d’acte és?

Segons el meu parer, és un acte impositiu. S’imposala “necessitat” de l’adult sobre la necessitat delsinfants.

L’adult té la necessitat que el nin o la nina l’ha decreure, per no sentir-se qüestionat en la seva autoritat.L’adult té la necessitat que el nin o la nina mengi perno sentir-se qüestionat -pels pares o per la resta del’equip docent- en la seva professionalitat. L’adult té lanecessitat que el nin o la nina el cregui perquè això ésel que s’espera d’un nin. Obediència. Acceptació deles normes. Submissió.

Tots sabem que si l’obediència i la submissió s’accep-ten, obtindrem persones obedients i submises, que fanel que s’espera que facin, persones amb dificultats pera ser elles mateixes, amb poca capacitat de qüestio-nament, poca capacitat crítica, persones mancadesd’iniciativa, insegures de si mateixes, amb baixa auto-estima, sense cap tipus de motivació interna...persones plenes de pors: al judici, a la burla, alrebuig, al no-amor... Por, en definitiva, que no elsacceptin tal i com elles són. Persones incapaces de serelles mateixes.

La majoria de les persones hem destinat molt de tempsde la nostra existència a aprendre a ser com no som,a aprendre a no-ser, a aprendre a ser com s’esperaque siguem, a aprendre a creure i més tard a sotme-tre’ns... perquè així ens ho va exigir el nostre entorn,perquè així educaven en els nostre temps i en el tempsde les nostres àvies.


48

Però hem de seguir perpetuant aquest model de no-educació?

Per creure i sotmetre’ns hi hem d’anar -en moltesocasions- en contra d’un mateix. Tots ho sabem imolts ho ignoren. Aquest és el missatge que elsestam donant als nostres petits quan els deim“menja perquè si no ho fas, tornaràs un nadó”; enrealitat li estam dient “t’estic mentint i t’estic fent porperquè creguis, és l’únic que m’interessa, quecreguis i que tinguis por”.

Deixant a una banda l’obediència, la submissió i lespors, qüestions que per si mateixes donarien per aun altre article, vull tornar al tema que ens ocupa -l’a-limentació i les tasques de l’educadora- però abansvull fer un aclariment: no estic qüestionant lespersones que es dediquen a l’educació, ni esticcriticant la seva capacitat per a desenvolupar laprofessió, critico i qüestiono l’educació que aquestespersones han rebut, tant a la seva infància, com enel moment de preparar-se per a la docència,qüestiono i reflexiono sobre el sistema educatiu, elmodel educacional i la transmissió -o la sevamancança- de valors humans. Què ocorreria sil’escola formàs persones amb capacitat critica,ciudatans que es qüestionassin el funcionament delpropi sistema? Insistesc, les educadores ho fan elmillor que saben i pensen que fan allò que éscorrecte. A la meva manera de veure, elles són elproducte d’un sistema educacional mancat devalors, centrat en la reproducció de vells i inservi-bles patrons de comportament. Prendre consciènciad’això pot ajudar-nos a canviar i millorar la nostrapràctica educativa, si és el que desitjam.

Tornant al tema, la tasca de l’educadora no ésobligar un infant a menjar, tampoc és tractar d’a-conseguir-ho “amb bones”, como podria ser mitjan-çant la tendresa, la paciència, la fermesa ambafecte, etc. La vertadera tasca de l’educadora con-sisteix a escoltar i respectar els infants, comprendreo tractar de comprendre què els passa, per què elspassa, empatitzar amb ells i, sobretot, permetre’lsesser el que són, que cada individualitat esdesplegui amb les seves característiques genuïnes,amb el seu propi ritme, sense tractar d’ homogene-ïtzar, d’igualar, de normalitzar... Cada ésser ésdiferent i aquesta és una de les grans meravelles dela vida! Per què ens entossudim a eliminar les dife-rències? A fer éssers iguals? Les diferències ens fan

únics i hauríem de potenciar-les! Però en canvi ensapuram i tractam d’evitar-les o anul·lar-les!Així una tasca important hauria de ser aprendre adetectar quan n’Aída no té mes gana, o si diu “no”amb el cap quan li donam el menjar a un ritmemassa ràpid. També aprendre a veure quan naGesine ja en té prou, encara que segueixi obrint laboca... O tractar d’entendre que quan na Bea estreu els trossets de menjar de la boca no ho fa perfer “brutors” sinó que potser que estigui investigantquè és això... perquè fa poc que va deixar el puréi la textura és diferent... Entendre que és normaltocar el menjar, mirar-lo, amb les mans, amb elsulls... És el més natural i sa... Permetre que na Luaescupi i tractar de descobrir quan i perquè ho fa.No en vol més? Aquest tros de pera és massamadur? Canviar la nostra actitud davant les sevesactituds ens ajudarà a estar més a prop d’ells i moltmés relaxades!

Respecte al tema d’“escopir” he observat reaccionsmolt exagerades d’educadores que no entenen elque vol dir n’Albert quan no vol empassar-sequalque cosa que no li agrada... és altamentsimbòlic el contingut d’aquesta acció! Quanobligam un nin o una nina a “enviar-se” qualquecosa que no vol (bé perquè aquest tros no li agrada,bé perquè no té més gana i aquesta és la sevamanera primària de dir “estic ple”, bé perquèaquest aliment no li agrada...) quan l’obligam a“tragar” l’estam obligant a suprimir un reflex desupervivència bàsic que qualsevol animal realitza,si un aliment no té bon gust, allò més sa és escopir-lo, treure’l de la boca, no tragar-lo!Podem treballar observant quan en Borja escup elspèsols? La pastanaga? Potser aquest aliment no liagrada, per què l’hem d’obligar a menjar-lo? Ambel respecte i la tolerància potser en un futur sentidesitjos de tastar aquests aliments, o potser no...aquesta no és la nostra tasca...

Per altra banda, no puc evitar contar un cas que vaigescoltar una vegada en una altra escoleta, i que emsembla molt il·lustratiu: una educadora contava a unaaltra que li havia sortit una bòfega en el paladar perno amollar el tros de pizza ardent que l’abrasava, perno escopir va consentir cremar-se... És aquesta unaconducta sàvia per la cura d’un mateix? Quantesvegades l’hauran obligada de petita a tragar i a noescopir? Per descomptat, aquesta és una de les educa-dores que s’enfadava molt amb els nins que


49

escopien... Inconscientment ella reproduïa elsmateixos models...I tornant al tema de les tasques del’educadora davant el menjar, el vertader treball d’unaeducadora també consisteix a reciclar la sevaformació, a mantenir-se informada dels avenços peda-gògics i a aprendre a desaprendre els vells paradig-mes que situen el nin en una situació de totalsubmissió, en la qual és el mestre o l’educadora qui elsdonen l’autèntic saber, sense permetre al nin serl’autor del seu aprenentatge.

Aquesta labor d’informar-se i documentar-se ens du,afortunadament, a grans descobriments, com elsrealitzats a l’institut Lòczy, que va dirigir la Dra. EmmiPikler al llarg de 50 anys i que, en allò referent altema que ens ocupa –l’alimentació- han estat tanavantguardistes com polèmics. Els consells que donendavant un infant que no vol menjar es poden resumiren “respectar laseva decisió”.Respectar la sevadecisió no vol dirdesatendre el nin, nibotar-se les rutines,vol dir respectar ladecisió del nin o dela nina de no menjaren aquell moment,sense renyar-lo, sensefer-lo sentir culpable,sense fer-li xantatge,sense enganyar-lo,simplement acceptar itolerar que no mengi ino carregar la situació de la dramàtica importànciaque li concedim habitualment. Pot seguir assegut a lataula, tranquil·lament, esperant que els seuscompanys mengin. I així tots els dies que ell o ellavulgui. Abans o després menjarà. Ningú es deixamorir per inanició mentre té menjar a l’abast.Menjarà, si no hi ha una patologia greu.

Un exemple és el cas d’una nina de 18 mesos quea la seva escoleta no volia menjar. La seva tutora vaacordar amb sa mare que no l’obligarien a menjar,ni li insistirien. La nina va estar 6 mesos sensemenjar res a l’escoleta i quedava cada dia almenjador. Guanyava pes, creixia i a ca sevamenjava. Després de 6 mesos un dia va agafar elscoberts per pròpia iniciativa i va començar amenjar... com si sempre ho hagués fet.

Clar, això a les educadores ens genera una por iinquietud, davant com hem de fer entendre això auna mare i mantenir-nos en la ferma postura de no-forçar ni físicament ni psíquica. Heus aquí una altrade les tasques de l’educadora, explicar els avençosde la pedagogia a les famílies, argumentar i saberdefensar els nostres principis, les nostres actituds iels nostres valors; en definitiva, els fonaments de lanostra pràctica.

Aquesta és una part fonamental de la nostra tasca,treballar per a una major comprensió dels nins i lesnines, treballar per la difusió dels nous paradigmes,dels models d’aprenentatge centrats en ells i no ennosaltres, realitzats a través de valors com el respecte,la tolerància, l’acceptació de la diferència...

Tot un repte pels centres de 0a 3 anys que pretenguindonar una qualitat en els seusactes, tant educatius comassistencials, perquè unabona assistència, amb conei-xement de cada nin i decada nina, i amb conscièn-cia de cada una de lesnostres actituds és altamenteducativa, molt més quequalsevol experimentacióaliena als desitjos i als inte-ressos reals dels infants, permolt boniques que quedinles fotos a l’àlbum.

BIBLIOGRAFIA

Tardos, Ana; Falk, Judit y otros; Comer y dormir.Octaedro 2002.

Vincze, María; La comida del bebé, del biberón ala autonomía. La Hamaca 67.

Chokler, Myrtha; El concepto de autonomía en el desarrolloinfantil temprano, coherencia entre teoría y práctica.http:/www.eubios.net/index.php?page=5&topic=38

Karmele Angulo San Millán. Mirando al niño.Escuela Infantil La Dehesa. El Escorial (Madrid)

Agnès Szanto. Lòczy ¿Un nuevo paradigma? El institutoPikler es un espejo de múltiples facetas. Ediunc. q


50


EEl passat 30 de maig es va fer la presentació dela digitalització de la revista Pissarra, que haestat incorporada a la Biblioteca Digital de les

Illes Balears, biblioteca promoguda i impulsada perla Universitat de les Illes Balears. Aquesta presenta-ció es va dur a terme en una sala del rectorat de laUIB i va presidir-la el director de Promoció i Recercade la UIB, Sr. Joan Josep Fornós i Astó, qui va dirigirunes paraules a les persones assistents, destacant laimportància de la incorporació d’aquesta revista del’ensenyament, a la biblioteca digital. Hi assistítambé el director del Servei de Biblioteca iDocumentació de la UIB, Sr. Miquel Pastor Tous, elqual va destacar també la importància dels contin-guts de la revista i la seva incorporació al servei dedigitalització. El cap de Digitalització i Web, Sr.Eduard del Valle Pérez, va explicar com es podiaconsultar la revista i va fer una demostració pràctica.El secretari general de l’STEI-i, Sr. Gabriel CaldenteyRamos, va fer una incursió per la història de larevista i va exposar l’evolució que havia sofertaquesta des que va sortir el núm. 1 el 1977. Eldirector de l’Escola de Formació en Mitjans Didàcticsde l’STEI-i, Pere Polo Fernández, va voler destacarels esforços i la col·laboració de moltes persones quevaren aconseguir que no s’interrompés la seva publi-cació. També assistien a l’acte, per part de la UIB, el

Sr. Miquel Company Florit i

el Sr. Jordi Picó de Almenara, els quals havien parti-cipat en la catalogació i digitalització de la revista.Per part de l’STEI-i, també hi havia el Sr. Francesc X.Alomar Novila, secretari d’Organització de l’STEI-i,la Sra. M. Antònia Font Gelabert, secretàriad’Ensenyament Públic de l’STEI-i i el Sr. Joan Lladoneti Escales, que ha coordinat Pissarra, durant elsdarrers 10 anys.

Aquesta és una fita fonamental, ja que a partird’ara es pot consultar aquesta revista de l’ensenya-ment des que es va començar a editar el 1975. Espoden cercar les revistes per articles, per autor, perany, etc. Es poden extreure fragments o articlessencers. Per entrar a la Biblioteca Digital de les IllesBalears, de la UIB, s’ha de fer sevir l’adreçasegüent: ibdigital.uib.cat. Si voleu consultar larevista Pissarra, heu de prémer al botóHemeroteca i apareixerà la revista, que podreuconsultar.

Creim que és un deure agrair la col·laboració atotes les persones que al llarg dels anys han ajudata fer sortir Pissarra, i especialment al personal i alsdirigents del Servei de Digitalització de la UIB, queapareixen més amunt, que han aconseguit fer unagran tasca de molta qualitat. q

La revista PISSARRA, a laBiblioteca Digital de les IllesBalears

51

EEl consell escolar del Govern de Canàries acabade destacar per unanimitat el col·legi públicBuzanada per la seva qualitat educativa i nivell

d’excel·lència de la seva comunitat educativa. Elconsell escolar de la comunitat autònoma és un òrganon estan representats l’administració, els pares imares, el professorat, les escoles i institucions deprimària i secundà-ria, els sindicats,etc.

El consell escolarautonòmic hadestacat el centreper l’aplicacióconstructivista dela línia metodolò-gica en l’aula del’aprenentatgesignificatiu através del llibredel professorB a l l e s t e r“L’aprenentatgesignificatiu a lapràctica. Comfer l’aprenen-tatge significa-tiu a l’aula”(www.ap r e -nentatgesignificatiu.com) i l’a-plicació de les competències bàsiques.

El centre Buzanada ha creat les bases de la convi-vència en harmonia amb un benestar escolartolerant, enriquidor, motivador, donant suport i esti-mulant la formació del professorat amb entusiasmeper a assolir una educació de qualitat per a la sevacomunitat i per a Canàries. Per a això, el ConsellEscolar de la Comunitat de Canàries ha destacataquest centre per la seva qualitat educativa.

-Si els sembla anem a parlar amb ladirectora, Edelweis Monreal, que està ambnosaltres. Edelweis, bona tarda.

-Hola, bona tarda des de Tenerife.

-Felicitats. És un reconeixement moltimportant per al seu centre. Quèli sembla?

-Sí, realment és molt important, però en realitat elreconeixement és a tota la labor d’una comunitateducativa molt implicada i molt responsable.

-En els seusinicis, el seucentre vaaplicar elllibre digitaldel professorB a l l e s t e r .Què vas u p o s a raquest llibreper al seucentre?

-Per a nosaltresva ser tot un des-cobriment. Va sercom trobar laforma de la nostrasabata. Dúiemdonant tombsdurant uns anys iens havíem iniciaten diferents líniesmetodològiques,

treball en projectes, etc. Però no aconseguíemrealment que mai arribàs a quallar, i el descobri-ment d’aquest llibre de Ballester va anar realmentcom una llum en el camí. I, tal dit tal fet. Vafuncionar i va funcionar molt bé.

-I per què varen decidir com a centre dur ala pràctica l’aprenentatge significatiu?

-En realitat el mèrit del descobriment del llibre no vaser nostre. Realment el llibre ens va ser imposatd’alguna manera, perquè nosaltres pertanyíem a unprograma de la Conselleria d’Educació del Govern


El Consell Escolar del Govern deCanàries acaba de destacar perunanimitat el CP BUZANADAper la seva qualitat educativa

Bernat Ramis, Salvador Giordano

52

de Canàries que era el programa educatiu deCentres d’Atenció Preferent. El programa havia estatinstitucionalitzat per a la millora del rendiment i dela convivència i implicava el compromís de tota lacomunitat educativa i especialment del professorat.I, d’altra banda, existia una necessitat nostra real detrobar un model de referència que fora adaptable ales nostres necessitats.

-I com es va dur a terme?

-En primer lloc seguint rigorosament les indicacionsque vénen en el llibre. I en realitat es va convertir enla nostra Bíblia. Durant el primer any, que vàremdedicar exclusivament a la formació del professorat,vàrem anar incrementant mes a mes, amb rigor iserietat, tots i cadascun dels mòduls. I cada tutoria,des d’infantil de tres anys fins a sisè de primària,presentava mensualment, crec recordar, un producteper mes, seguint fidelment les instruccions, iparal·lelament, setmanalment es reunia el professo-rat en unes reunions on se solucionaven els dubtesque anaven sorgint, i se solucionaven entre tots. Laclau de l’èxit que no es va anticipar gens ni es vadonar res per sabut. I l’èxit realment va ser molt,molt interessant.

-Està parlant d’èxit. Suposo que tambéalguns avantatges té aplicar l’aprenentat-ge significatiu i els mapes conceptuals enl’aula. Ha notat aquests avantatges,d’alguna manera?

-Indubtablement. Si no, no hagués funcionat fins aldia d’avui. Duem gairebé sis anys fent-lo. Els mapesconceptuals i l’aprendre significativament fal’alumnat protagonista del seu propi aprenentatge.Aquesta és la clau de tot, però el professorat, enveure, observar, és capaç de dir que el nin aprènsolament. És que el nin sap més del que creiem quesap. I tot això resulta realment estimulant. Però nosolament a l’aula. En el centre vàrem observar comens va permetre anticipar-nos a les competènciesbàsiques. Hi va haver un acostament a les mateixesd’una forma indirecta. I vàrem descobrir queaprenent significativament estàvem en la línia de l’a-prenentatge en competències. Una vegadacomença tota la implantació de la LOE, i davant lanecessitat d’incloure-la, nosaltres, a Tenerife, lanostra cap de l’equip tècnic dels Centres d’AtencióPreferent, Cristo Alonso, va realitzar una sèrie d’a-daptacions i hi ha una readaptació del llibre quesegueix la mateixa línia del llibre que també es potdescarregar en la mateixa pàgina web.

-I és un procés difícil de fer?

-Gens. És molt, molt, molt senzill. Seguir rigorosa-ment el que ve en el llibre, és fonamental.

-I què cal tenir en compte, en l’aplicació delllibre?

-Cal tenir en compte, que s’ha de llegir el llibre, jaque dóna unes instruccions molt precises; utilitzar eltreball en grup, realitzar preguntes obertes, utilitzarels mapes conceptuals i una vegada que “ensinis-tres” en aquesta tècnica, tot va sol.

-I per part dels professors, quina ésl’opinió que tenen, en aquest cas, elsdocents?

-Doncs el que he comentat anteriorment. Realment,quan veuen que l’alumnat aprèn sol, que requereixun esforç mínim, i que els al·lots saben moltes méscoses de les que nosaltres pensam que saben, aquícomença realment l’aprenentatge. Utilitzant el quel’alumnat sap, és el moment d’enganxar amb allòque va a aprendre.

-Parlàvem de l’opinió del professor. Enaquest cas, per als pares i les mares…

-És excel·lent perquè duu una implicació més directade les famílies, ja que requereix una complicitatamb elles, perquè després de cada mòdul, calelaborar un producte. I aquest producte requereixde l’ajuda de les famílies i llavors sempre es creaun flux i un reflux d’enteniment i de necessitat moltútil per a les relacions del centre amb la família.

-I el clima a l’aula, com és?

-El clima a l’aula es modifica completament, perquèsón aules vives, creatives, il·luminades, o sigui, no hiha un silenci absolut, no és una aula rutinària, sinóque és una aula que està viva. La paraula és viva.

-Viva. Vostè, Edelweis, com a directora delcentre, i els seus professors i professores,suposam que tenen una enorme satisfacciópels resultats. Què li diria a un centreeducatiu que volgués posar en pràctica l’a-prenentatge significatiu a l’aula?

-Que endavant. Que a més de senzill de dur a lapràctica, els resultats són tan evidents i tan ràpidsque ja no fa falta res. En el moment en el qual s’im-planta el primer mòdul, després tot ve seguit. Elproducte es ven sol.

-Doncs, espero que s’escoltin les sevesparaules. Moltíssimes gràcies a Canàries.Una salutació des de Mallorca.

-Bé, volia agrair a Antoni Ballester el seu treball ique ens hagi donat aquesta oportunitat de partici-par en tot això. És realment un privilegi. I afegir queens posam a la seva disposició per a qualsevol cosaque ens demani. q


53

EEn aquest moment en què els recursoseconòmics de l’Estat espanyol en el seu conjuntes traslladen dels serveis públics a les entitats

financeres, amb l’objectiu de salvar-les de les conse-qüències generades pel seu balafiament creditici, éscomplicat parlar de cooperació per al desenvolupa-ment.En aquest context de pèrdua dels assoliments socialsaconseguits en les últimes dècades, la cooperacióper al desenvolupament, la sensibilització i les polí-tiques d’immigració s’estan desmantellant i generenconseqüències molt greus a mitjà i llarg termini.Destacarem les següents:

D’una banda, a la nostra comunitat, les IllesBalears, amb l’aplicació d’aquestes polítiquess’està afectant de forma molt greu el funcionamentde les associacions i col·lectius que formen partdel teixit social, arribant fins i tot a la seva inacti-vitat, o a la seva desaparició i en la majoria delscasos, aquestes estan essent les veus més crítiquescontra les polítiques de privatització i desmantella-ment de l’estat del benestar. No cal ser moltespavilat per entendre per què es pretén aquestadesmobilització social.

Com a conseqüència d’aquesta política tambés’estan desmantellant les organitzacions als païsosempobrits i que són receptors de les ajudes; aquests

col·lectius s’havien convertit, la

majoria de les vegades, en punts de referència en ladefensa dels drets humans, s’havien posat alcapdavant de les reivindicacions sobre el dret alterritori en contra de les empreses mineres multina-cionals i s’havien posicionat en la lluita per unaeducació pública, gratuïta i de qualitat. Aquestesorganitzacions estan al capdavant de les lluites perla sobirania alimentària, pel dret dels poblesindígenes, pels drets sindicals i per la defensa delsdrets de la infància i de la dona. L’eliminació del’ajuda al desenvolupament implicarà una reculadade conseqüències imprevisibles en gran part de lapoblació del planeta.

Aquí en el nostre entorn, l’atenció als sectors mésvulnerables de la nostra societat, que eren cobertsper associacions i moviments sense ànim de lucre ique cobrien les deficiències de l’incipient estat delbenestar que havíem creat entre totes i tots, es veuràde manera immediata afectada i la població mésvulnerable serà exclosa una mica més de la societatde drets i benestar: prostitutes, drogoaddictes,malalts mentals, deficients físics, immigrants, terceraedat, joves amb necessitats especials, dones mal-tractades…Comprovam com la disputa en aquestajungla del neoliberalisme que marca el “salvi’s quipugui” toca el model de compromís social i ja imme-diatament com a aus carronyeres han sortit veuscontra la necessitat de donar fons públics per a lacooperació per al desenvolupament, oblidant lacoresponsabilitat del model de desenvolupament enel qual hem crescut a compte d’empobrir altrespobles. En aquest devessall individualista del“què hiha d’allò meu” la cooperació i la solidaritat interna-cional es veuen arrossegades amb l’objectiu de laprivatització i aliances amb empreses privades,amb espuris interessos als països empobrits. Des del’STEI. Intersindical i l’ONGD Ensenyants Solidarisens neguem a assumir un paper que acabi sumint-nos solament en la indignació, passant després a lafrustració i indiferència, per la qual cosa seguim tre-ballant en el model de cooperació creat fa 18 anys.Per això us transmetem els últims passos que estemfent.


COOPERACIÓ EN ÈPOCA DERETALLADES SOCIALS

Pere Polo Fernández i Joan Rodríguez Recio,Cooperació STEI. Intersindical - ONGD Ensenyants Solidaris

54

És important recordar que per als mesos de juliol iagost passats, vàrem tornar a llançar el projecte devoluntaris; i quina no va ser la nostra alegria, enveure que a pesar que el projecte no tenia cap ajudade l’administració autonòmica, que les retalladess’han obsedit en els salaris i condicions dels docentsi funcionaris en general; malgrat aquesta situació, hiva haver 14 docents de les illes que varen participaren aquest procés i varen impartir tallers de formacióa més de 1.400 docents de Perú i Guatemala; es vaparticipar en processos d’alfabetització de 240dones maies kachiqueles del departament de Sololáa Guatemala, a més es va compartir amb l’STEG,amb organitzacions de docents, dones i indígenesamb les quals seguim aprenent de les seves lluites ireivindicacions. La resposta solidària dels docents deles Illes i les sol·licituds per mantenir aquests intercan-vis de formació contínua de docents per part delsnostres socis locals ens donen aquest polsim d’ànim,sempre necessari i més en èpoques de crisi. Esperempoder donar continuïtat, en els propers anys, a

aquest projecte, ja que a més de l’estada en aquestspaïsos, el treball suposa la sensibilització en elscentres educatius per part dels cooperants i serveixper denunciar els processos de desigualtat i margina-ció del model neoliberal.

Durant el curs 2012/2013 mantenim el “Curs d’e-ducació per al desenvolupament” a Mallorca,Menorca i Eivissa amb el compromís de treballardurant aquest curs, de manera més concreta, temesque ens permetin contextualitzar les polítiques deretallades socials i privatització dels serveis públics.

Realitzam en tots els centres educatius, com venim fentdes de fa més d’11 anys, la campanya de sensibilitza-ció “Horts escolars al’Ixcán, Guatemala”amb la finalitat d’a-c o m p a n y a rprocessos educatiusalternatius quepermetin treballarper una sobiraniaalternativa.

Volem compartiramb tots vosaltres,l’inici del primer“Diplomat eneducació crítica”que des del 23 denovembre passat,r e a l i t z a mjuntament ambl’AEN (Associació d’educadors de l’Ixcan.), en eldepartament del Quiché a Guatemala. Tindrà unadurada de 120 hores de formació; s’impartirà encinc municipis i es beneficiaran 200 docents decomunitats allunyades i de difícil accés per a laformació del professorat.

Volem finalitzar posant a la vostra disposiciómaterials didàctics per a totes les etapes escolars,aquells que són unes bones eines per contextualitzarl’actual estat social que ens ha tocat viure.

Els reptes estan exposats i esperem seguir comptantamb la vostra complicitat i suport.

No a les retallades socials. No a les retallades acooperació. q


índex - connecting repositories · llibres antoni tugores víctimes invisibles. la repressió de...

Documents