Amb aquest exemplar continúem fent un monogràfic dels jocs florals, publi-cant els textos dels alumnes guanyadors d’Educació Primària i les poesies que han treballat els d’Educació Infantil.

Els Jocs Florals

    Ja som a les acaballes del curs 2011/2012, sembla que era ahir que els vostres pares venien amb gran il·lusió i entusiasme a l’ escola. Quan vau començar éreu petits i semblàveu ninos. Hem anat avançant i hem pogut assolir els objectius proposats. La tasca feta ha resultat gratificant i profitosa, creiem que tots hem anat creixent i madurant en tots els sentits i ara us ha arribat l’hora d’afrontar un nou repte. Us desitgem molta sort i esperem que la petita tasca que heu fet a dins de l’escola us serveixi a la vida i en tingueu un bon record.

TOTS PLEGATS Revista de l’escola

Municipal Ignasi Iglésias Barcelona

Monogràfic Jocs Florals 2012

Maig de 2012

Revista nº57

CONTINGUT:

R e d a c c i ó

Editorial 1

Tortugues i Esquirols 2

Cavalls i Cabretes 3

Cocodrils 3

Gegant del Pi i

Charlie Rivel

4

Marinada 5

Arc de Sant Martí 6

La classe de 5è 7

La classe de 6è 10

Internet: 10 normes 11

He fet 65 anys 12

L’arbre de l’amor 12

Activitats d’E. Física 12

El Consell Escolar 12

PUNTS INTERESSANTS

• Els escrits dels nostres alumnes

• La Josefina s’ha jubilat

• Internet per a menors d’edat

• Els arbres de l’escola

• Activitats d’Educació Física

• Resum darrers Consells Escolars

Nois i noies de 6è, felicitats per la vostra gran actuació !

Cantània Auditori, 9 de maig de 2012

La diada de Sant Jordi a l’escola, no va poder anar mi-llor: titelles, balls, poesies, ex-posicions...

Al matí, ens esperaven al gim-nàs uns titelles ben especials: el ferotge drac, el valerós cava-ller Sant Jordi, la bonica prince-sa, el rei Jaume... fins i tot vam conèixer a dues simpàtiques ovelles, la blanqueta i la negre-ta.

L’espectacle va començar i amb orelles d’elefant, ulls de mussol i boca de mosquit vam gaudir d’una història llegendà-ria.

Després de jugar una estona al

pati, era l’hora de la celebració dels jocs florals: a infantil vam recitar una poesia i a primària

van llegir els escrits guanya-dors.

El nostre poema va tenir una gran acollida i els aplaudiments ens ho van demostrar.

L’esforç de tants dies de prepa-

ració va tenir uns bons resul-tats.

I va arribar el moment tan espe-rat pels pares: les danses.

Amb la música sonant, una bar-retina i ben mudats, vam co-mençar a ballar tots plegats:

“Trinco, trinco de puntetes

no us mulleu les sabatetes.

Trinco, trinco de talons,

No us mulleu els sabatons!”

P3 El Sant Jordi de les tortugues i els esquirols

TOTS PLEGATS Pàgina 2

LA PRIMAVERA HA ARRIBAT!! LA PRIMAVERA ÉS AQUÍ!!!

Els nens i les nenes de les classes cavalls i cabretes hem estat molt motivats/des i molt treballadors/es:

Hem acabat els nostres projectes, hem preparat la bonica diada de Sant Jordi, amb danses, titelles, intercanvi de contes...

Junts amb tota l’escola hem participat fent floretes amb pintura i car-tulines per guarnir el vestíbul i les escales.

Hem preparat una extensa exposició amb els nostres treballs i hem quedat més que satisfets/es!!

A més a més, hem après un bonic poema de la primavera!

Les orenetes que havien marxat per fi s’han presentat. Els conills, els ocells i tots aquests animalets s’han llevat i després de molt dormir s’han quedat estabornits. El color trist de l’hivern, s’ha tornat viu, somrient. groc de sol; blau de mar, vermell rosat, La primavera ja ha arribat! Ens han regalat un conte de l’espai per la classe ja que en aquests moments estem treballant els planetes.

Per Sant Jordi els nens i nenes de la classe dels cocodrils hem treballat el següent poema: JA TORNA LA PRIMAVERA Ja és primavera les flors han crescut i canten les puputs. Aquell fred de l’hivern, que quasi ho recordem, ha fet verdes les flors que ara veiem. Mira aquell blanc tan intens, sembla fet de la neu de l’hivern. Però ara l’hivern se n’ha anat i la primavera ha arribat!

P4A Els cavalls i P4B les cabretes, ens expliquen ...

P5 Cocodrils. Ja torna la primavera

REVISTA Nº57 Pàgina 3

Hi havia una vegada un nen que era molt “gandul”.

El seu pare era inventor i el nen li va demanar :

-Pare, em fas un bon invent ?

El pare, li va preguntar per què volia un invent.

Doncs perquè a l’escola trec males notes i vull que em facis un llapis màgic. Un llapis que funcioni tot sol !!!

El pare així li va fer.

A l’escola va començar a treure molt bones notes, fins que un dia , un nen li va treure el seu llapis màgic.

Va començar a preguntar a tothom i ningú deia tenir-lo.

Fins que un dia va veure que un altre nen havia començat a treure millors notes que abans.

D’ amagat,va anar a mirar dins el seu estoig i estava allà amagat.

Com el nen era el seu amic, li va perdonar, però li va

demanar no explicar mai el seu secret.

Arnau Gázquez

Flor, floreta fes una volteta.

Flor, floreta creix soleta.

Flor, floreta fes la croqueta.

Flor, floreta encén una bombeta.

Miquel Juan Balestra

Hi havia una vegada una rata molt treballadora que sempre feia les feines de casa. Mai anava amb els seus amics.

Un dia, va fer una llista de les coses que volia fer. Pensava, pensava i pensava però no se li ocorria rés, fins que va pensar en els seus bons amics. Els va trucar a tots i van quedar per dinar plegats. Els amics estaven una mica enfadats amb la rata, feia temps que no es veien.

Van decidir fer una festa per fer les paus. La rata va deixar de fer les feines de casa i va contractar a una noia per fer el treball. Ara podrà cuidar més als seus amics !!!

Alba Castillo

El llapis

1r

TOTS PLEGATS Pàgina 4

Les flors

La rata treballadora

El conte de la nina

2n

Que bonica és la primavera

Perquè surten fulles senceres.

Floreta, treu un pètal,

floreta fes una volteta.

Alicia Martínez

La primavera La primavera m’espera.

Els arbres florits,

les flors colorides,

qué divertit!

Koldo Munné

La primavera 2n

3r

Hi havia una vegada una nena que tenia una nina anomenada Lila. Sempre la portava de la mà, fins que un dia la va perdre pel carrer. La nena es deia Carolina, quan va descobrir que havia perdut la seva nina es va posar a plorar com una boja.

A la Carolina, no li va agradar gens perdre la seva nina preferida des de que era petita. Li encantava!!!

Un dia, passejant, va anar a una botiga i va descobrir que la seva nina estava a la venda.

La senyora de la botiga l’havia trobat tirada pel car-rer i va decidir vendre-la. La Carolina va entrar a la botiga i va explicar la seva història a la senyora. Aquesta molt amable li va tornar la seva estimada nina, la Lila.

Eva Bernabé

1r

1r

2n

Textos dels Jocs Florals 3r

REVISTA Nº57

   Això era  i no era,  i si és cert bé  i si no també... Una vegada hi havia un pirata que es deia Cama‐ Roig . Vivia per terres del nord d’Àsia. Era tan gran com un arbre, el seu cabell de color ros estarrufat com una esponja. Duia una camisa curta i trencada,  pantalons llargs tacats, al cap un barret de coloraines, una cama de pal perquè s’havia fet mal un dia barallant‐se amb un altre pirata d’un   vaixell enemic, el seu braç esquerre tenia forma d’un garfi metàl.lic ben  lluent que  li servia per agafat tot tipus d’objectes  i atrapar persones,  l’ull esquerre ben  tapat amb un pegat perquè li van donar un cop de puny  fa molts i molts anys. El seu somni era convertir‐se en un dels millors pirates del món sencer. La seva tripulació era gran, nombrosa com un exèrcit . Però el nostre pirata no era com els altres. Era molt bo, diferent de tots , ell ajudava als pobres. Tot el que robava als vaixells dels rics: les joies, els diners, l’or, la plata, corones daurades,  servia per què la gent tingués de tot: ca‐ses, aliments, cotxes, roba etc.  Tot ho regalava. I va ser per aquesta manera de fer reconegut com el pirata més famós , el coneixien arreu els mars i terres de tot el món. Aquesta història que us he explicat ha passat i no ha passat, si no ha passat és mentida i si ha passat és veritat. 

Pau Rubio 

La meva gata Dorami

El pirata cama-roig

Pàgina 5

3r Narracions

Vet aquí que en aquell temps que de la palla en feien fems els gossos i els gats estaven sempre en guerra. Però hi havia un gat molt pelut, bonic i un gos fort com una roca que eren amics des de petits i  ja estaven farts. Desitjaven mantenir  la pau. Així doncs un dia van aturar  les batalles. Com que tots dos eren coman‐dants van voler parlar amb tothom. 

  Els van dir: ‐Mireu‐nos bé, nosaltres som amics i no ens agrada esbatussar‐nos més. Desitjaríem poder jugar, parlar i cantar tots plegats. També els hi van explicar que en el fons  del cor tothom s’estima i ningú no vol la guerra.  Van afegir:  ‐ Imagineu‐vos la situació, els cadells i els gats petits estan aterrats, morts de por per què sempre ens estem barallant. A la reunió tota la gent va estar d’acord, intentarien ser amics. Des d’aquell moment viuen en pau però jo crec que en qualsevol moment poden tornar els combats.  

I catacric‐ catacrac aquest conte s’ha acabat!                                                                                             Carla Rubio   

Vet aquí que en aquell temps que de la palla en feien fems a un carrer hi vivia un ogre petit i gran, tenia els cabells negres i els llavis vermells. Quan feia sol era petit i quan plovia era gran, a vegades era tan i tan petit que no el veien. 

Un dia va anar a visitar  la tieta Paquita, no arribava al timbre  i va haver de cridar!   La tieta el va sentir però abans d’entrar va començar a ploure a bots i barrals, l’ogre es  va  fer tan alt com un gegant i la tieta es va espantar moltíssim sortint corrent per  tot el    carrer. Estava aterrida. Va avisar a  la policia, van agafar l’ogre i cap a la presó!  A l’endemà feia un sol lluent i es va fer una altra vegada petit, petit, tant que va poder  escapar. Va ser lliure. Li volia dir tot això a la seva mare però com era  petitís‐sim no el veia. Tornant a  casa    seva no podia obrir  la porta, no podia entrar, va estar al carrer dies i dies fins que un  dia va  tor‐nar a ploure i tornant a ser alt va entra‐hi. A la fi va jugar i abraçar al seu pare  i la seva mare.  

I catacric‐catacrat aquest conte s’ha acabat!        

                                                                                             Oriol Peralta  

El gat i el gos

2n

3r L’ogre gran i petit

1r

TOTS PLEGATS Pàgina 6

4t Poesies L’eclipsi

La Lluna i el Sol s’han enfadat. la Lluna està furiosa i el sol en-cantat. La Lluna es posa negra davant del Sol, mentre tu la mires amb els ulls rodons. La Lluna mira el Sol per la part il·luminada, mentre tu la veus, molt enfurismada. A vegades més petita, a vegades més gran, tu mateix la mires i et preguntes: Què ha passat? Doncs que ha estat un eclipsi solar! I tu t’has quedat bocabadat.

Marc Juric

Aquesta setmana ha nevat i amb els pares a la muntanya he anat. Ens hem llevat ben d’hora per a arribar a bona hora. Hem anat al Montseny i hi havia molta gent: pares, mares i nens jugant i rient. Sort que anava ben abrigat sinó m’hagués constipat. Fa un fred que bufa i cal que encenguem l’estufa! No hem vist cap peix al riu, per què amb aquest fred ningú hi viu.

Xavier Gassó

L’ univers és gran i immens, té moltes estrelles que cada nit al cel brillen. A l’espai voldria anar i els seus enigmes explorar. Al sol no m’aproparia perquè segur que em desfaria. Buscaria altres planetes volant sobre els cometes I quant arribés a un d’ells jugaria amb els seus anells. Roques volen per la negra foscor, són els meteorits que van cap el seu destí. I aquest poema ja ha arribat al seu fi.

Marta Roca

La neu

L’univers

2n

3r

1r

REVISTA Nº57 Pàgina 7

5è Narracions

Per fi l’he trobat. L’últim capítol d’atrapats al calaix, els meus llibres preferits. Hola, em dic Martí, estic a la llibreria del costat de casa, la que té més llibres del món. Acabo de trobar el llibre que em faltava per acabar la col∙lecció atrapats al calaix. Bé, ara toca anar a sopar i toca naps. Els naps de la meva mare són super exquisits amb aquell gust de nap. Bé ara m’haig d’afanyar que no veig l’hora de menjar‐me’ls.  Quan vaig arribar al menjador, vaig ensumar una olor que se’m feia la boca  aigua (eren els naps) i no m’ho vaig pensar ni dos cops, vaig córrer cap al menjador i vaig seure a la taula, vaig agafar els coberts i vaig esperar, esperar i esperar. Se’m feia etern. Va arribar la meva mare i va dir: ‐No has dit res quan has entrat! ‐Hola, i els naps? Vaig preguntar impacient. ‐Ho sento! No en quedaven al supermercat. Va respondre la mare. ‐Pe..Pe…Pe…Però, si és el meu menjar preferit! Vaig dir‐li a la mare tot trist. ‐Però, he trobat macarrons, els macarrons t’agraden! Va dir la mare.  Els macarrons m’agraden, però els naps encara m’agraden més!                                                          Quan vaig acabar de sopar, me’n vaig anar cap a la meva motxilla nova i la vaig preparar per demà. Al dia següent vaig anar a l’escola tranquil∙lament quan vaig veure el rellotge eren les 8:58, falta‐ven dos minuts per les nou; vaig córrer sense parar, el camí se’m feia etern, fins que vaig escoltar un soroll, era el timbre de l’escola. Vaig córrer com si fos la carrera més important del món. Quan per fi vaig arribar a classe vaig escoltar un crit que deia. ‐Martí has arribat tard! castigat al passadís! Era el meu professor. Quan em va dir que entrés, estàvem fent  matemàtiques. Vaig anar cap al meu lloc, vaig obrir la motxilla i, a que no endevineu que hi havia? Tots els meus llibres a trossos! Algú se’ls havia menjat! Vaig dir al professor que m’havia dei‐xat els llibres a casa, i ell no em va creure, va mirar dintre la meva motxilla i tot el que eren trossos. S’havien convertit en tros‐sets petits, llavors em va escridassar! ‐Al despatx de la directora! ‐Jo no he estat. Li deia plorant. ‐També agafa la motxilla i ensenya‐li tot! Vaig anar cap al despatx de la directora i ella no hi era. Vaig tornar cap a la classe i  li vaig dir al professor. El professor no em va creure i vam anar els dos al despatx de la directora i llavors sí que hi era.                                                                                           Quan em va veure va canviar la cara, a mi em tremolaven les cames de la por que tenia. Vam entrar i el professor li va explicar tot el que havia fet. La directora em va renyar. Gairebé em desmaio. Quan va acabar em va demanar l’agenda, jo vaig anar a la classe i vaig agafar l’agenda i vaig tornar al despatx i li vaig donar. Llavors ella em va escriure una nota sense que se li escapés ni un detall.  Quan va acabar l’escola li vaig donar l’agenda a la meva mare, ella va cridar: castigat a l’habitació! Jo em vaig posar les mans al cap i me’n vaig anar cap a l’habitació, vaig obrir la motxilla i a que no endevineu que hi havia? Hi havia un ésser petit que estava llegint el meu llibre de la biblioteca. Vaig fer un crit que gairebé arriba a la Xina. La meva mare em va preguntar que passava, jo li vaig dir que solament m’havia trepitjat el dit. Ella em va dir que anés amb més compte. Aquell ésser  va quedar estès a terra pel crit que vaig fer. Després d’uns quants minuts es va reanimar. ‐Qui ets? Li vaig preguntar. ‐Sóc el Mom, un nap. Va respondre aquell ésser. ‐Un nap, els naps es mengen i a mi m’agraden molt ‐li vaig respondre. ‐Adéu ‐em va dir.‐ Perquè si no em mengés. ‐Tranquil que no et menjaré! ‐ Llavors em quedo ‐em va dir. ‐ A quin planeta vius? ‐li vaig preguntar. ‐Al planeta Naip ‐em va respondre. ‐Què fas aquí?  ‐ M’ha enviat el cap per buscar nous soldats i acabar la guerra contra el Jalo i els Jarets ‐em va dir el Mom. Llavors la mare va cridar: Martí a sopar! El Mom va dir: jo també vaig a menjar!. Li vaig preguntar que menjava ell, em va dir que llibres, em va venir un record... el record de la bronca de la directora. Li vaig preguntar si havia estat ell el que s’havia menjat els llibres de la motxilla. Ell em va dir que tenia gana. ‐ Espera’t aquí, no mengis cap llibre que porto llibres vells perquè te’ls mengis. Vaig agafar llibres vells i els hi vaig donar, des‐prés vaig  baixar a sopar. Hi havia naps. ‐ Però, no deies que no quedaven naps al supermercat? ‐li vaig preguntar. ‐ Acaben de portar naps. Que no estàs content? ‐em va dir contenta. Em vaig quedar amb la boca oberta.  ‐Ara naps? ‐li vaig preguntar ‐No t’agraden els naps! ‐em va dir la mare sorpresa. ‐Ara no em venen de gust ‐li vaig dir esgotat. ‐Avui hi ha naps i punt! Em va dir la mare cridant. Vaig anar cap a la taula em vaig asseure i vaig començar a menjar i no em venia de gust vaig menjar ràpidament i vaig anar cap a l’habitació. Vaig veure que el Mom  menjava els llibres vells. Vaig esperar que acabes de menjar. Quan va acabar li vaig dir que  dormiria a la cadira  i que no digués res per la nit; li vaig deixar uns quants llibres al seu costat per que esmorzés, dinés i bere‐nés. Al dia següent vaig arribar puntual; vaig anar a veure el Pau (el meu millor amic) per dir‐li allò del nap; llavors em vaig parar en sec. No sabia si dir‐li o no. Al final li vaig dir. Ell no s’ho va creure. ‐Avui vaig a la casa teva i me’l ensenyes! ‐va dir‐me el Pau. ‐D’acord ‐li vaig dir. Quan va acabar l’escola el Pau va venir a casa. Quan vaig obrir la porta per entrar, la casa estava feta un desastre. Vaig entrar corrents, vaig cridar mare!, mare! Vaig anar a  la cuina  i no hi era. Vaig buscar per tota  la casa, no hi era. Vaig anar a  la meva habitació i em vaig trobar una carta que deia: “Si vols recuperar a la teva mare tindràs que venir a buscar‐la. Jalo” El Pau es va quedar sorprès. En aquell moment va entrar algú. Jo vaig anar en silenci perquè no em descobrís. Vaig mirar i, era el Mom. Quan el vaig veure vaig cridar. ‐ Per què t’has anat de casa? ‐Per què la teva mare no em descobrís! ‐em va dir. ‐Has mirat la casa? ‐li vaig dir En aquell moment va entrar el Pau, li vaig dir que era el seu millor amic i que els ajudaria a vèncer el Jalo i els Jarets. Llavors, li vaig explicar que tenia una sorpresa al meu llit. Quan va tornar va venir amb mala cara.  

Els Naps 1r

TOTS PLEGATS Pàgina 8

‐ Haurem d’anar al meu país Naip! ‐va dir el Mom. ‐ D’acord! ‐vam dir el Pau i jo a l’hora. ‐ Trucaré a la meva mare, i li diré que si em puc quedar amb vosaltres a dormir ‐ens va dir el Pau a en Mom i a mi. El Pau va anar cap al telèfon i va trucar la seva mare. Desprès d’un minut el Pau ens va dir que es podia quedar i que també li havia dit a la seva mare que demà aniria a una excursió d’uns quants dies i que havia d’anar. Ella li va dir que li deixava anar, però vindria a acomiadar‐se! ‐ Si no veu a la teva mare haurem de deixar‐ho! ‐em va dir el Pau a mi.  ‐ Cap problema, em puc convertir en la teva mare ‐va dir el Mom. El Pau i jo ens vam alegrar molt i vam sopar tots junts. Quan vam acabar de sopar vam anar a dormir. Vaig plorar tota la nit. Al dia següent ens vam equipar per anar al planeta Naip. Quan vam acabar, vam sortir de casa. Estava la mare d’en Pau i el Mom es va transformar en la meva mare.  Vam començar a caminar. Després d’una estona vam entrar a un bosc, vam assegurar‐nos que ningú ens veia. El Mom va  fer un forat i nosaltres tres vam entrar. Ens van veure uns lladres que també van entrar. Vam veure una meravella. El país dels Naps. Els dos lladres ens van veure i es van amagar, però van ser massa lents, nosaltres els vam veure i ells van sortir. Ens van demanar que els guiéssim. Nosaltres vam acceptar, els vam explicar que fèiem allà i ells van dir que ens ajudarien. Vam anar cap el castell del Jalo. Estava ple de Jarets. Vam demanar als lladres que es colessin dintre del castell i ens obrissin la porta. Ells van dir que els costaria però que podrien, i se’n van anar. Després d’uns quinze minuts vam veure la porta del darrera oberta. Nosaltres vam anar cap allà sense cap dificultat. Quan vam arribar a la sala on es trobava el Jalo. ‐Us esperava! ‐va dir una veu. Ens vam adonar que el que havia parlat era el Jalo. ‐Hola Martí, per què has vingut? ‐va dir el Jalo. ‐He vingut a buscar la meva mare i no vinc sol ‐li vaig dir. ‐Sabia que venies a per la teva mare i els altres no són res ‐va dir el Jalo. En aquell moment van caure quatre gàbies i van quedar atrapats tots menys jo. En aquell moment va caure una gàbia, era la meva mare que estava dintre de la gàbia. Vaig anar cap a ella.  ‐Vols recuperar la teva mare? ‐em va preguntar el Jalo. ‐Sí ‐li vaig respondre. ‐Doncs tindràs que superar una proba molt difícil per a tu. Si la superes recuperaràs a la teva mare però si no la superes, tu i la teva mare sereu esclaus per sempre ‐va dir el Jalo. ‐D’acord! ‐li vaig dir bastant nerviós. ‐El Jalo em va preguntar: 9x9?  Se’m donen fatal les multiplicacions, vinga fes‐ho per la mare; pensava. ‐81 ‐vaig dir. ‐Molt bé però la pròxima vegada no serà així. Ja veig que no ets tonto, fill meu ‐em va dir fent un somriure. ‐Pare? ‐li vaig dir. ‐Sí Martí, és el teu pare. Martí, Martí a l’escola! ‐em va dir la mare. Al final em vaig assabentar que era un somni i que avui era Sant Jordi i no tenia cap conte. Llavors em van vindre al cap els naps. ‐Mare ja tinc l’historia preparada ‐li vaig dir. 

Martí Bardají

Fa molt de temps la gent havia de passar una prova a les escoles municipals… 

Aquells dies eren de por nocturna, eren els pitjors dies de l’escola. Els alumnes havien de fer un conte de cent pàgines i agafar alguna cosa fastigosa  de la casa encantada del costat. Aquell any d’abril del 1924 el professor va cridar cognom per cognom… ‐Fernández, ‐Garcia, ‐Molina, Després venia jo, que em deia Joan Ruiz. ‐Ruiz! Quan va pronunciar el meu nom li vaig donar el text. Vaig entrar a la casa encantada… Hi havia de tot: fantasmes, caps de zombis, ninots diabò‐lics… Jo vaig estar dins la casa tres hores però no vaig trobar res que fos al∙lucinant. Aleshores vaig veure una cosa blanca lluenta. M’hi vaig acostar… I era un fantasma molt petit! Vaig agafar un pot de vidre i el vaig ficar dintre. De sobte va aparèixer un fantasma de mil metres de llarg i vaig cridar de por. En aquell mo‐ment el fantasma gran em va dir:  ‐Deixa el meu germà petitó o veuràs! Jo vaig respondre: ‐Fem un tracte. El tracte era que el fantasma gran vingués amb mi i jo deixés el seu germà córrer. El fantasma hi va estar d’acord. Jo, content, vaig anar volant per sobre de la ciutat a sobre del meu fantasma volador.  Tenia al cap treure un deu en la prova, i després de tot ho vaig aconseguir. M’ho vaig passar excel∙lent!         

Laura Beltran

La prova de valor

2n

REVISTA Nº57 Pàgina 9

Era una  tarda de novembre,  el  vent  era  fred.  Se  sentia una  frescor  a  les orelles.  S’escoltaven  crits,  venien de l’hospital. Era la mare. Jo, allà dins estava molt calentet. Les meves germanes estaven al passadís, esperant que jo sortís, però trigava. Jo estava apunt de sortir   a aquell món  immens del que tant es parlava. El meu pare estava ajudant a la meva mare a que jo sortís. Si no fos per la meva mare, no hauria estat aquí, ni tampoc, hauria escrit aquest llibre, o conte, o com li vulgueu dir. Quan per fi, finalment, vaig sortir, hi havia un munt de gent contem‐plant‐me. No sabia, si riure o plorar. Després em van agafar i em van posar en un bressol. i em van deixar allà, al mig de l’habitació. Tothom em mirava, i em deien coses boniques. Més tard, tothom ja marxava, i jo em vaig que‐dar amb les meves germanes i els meus pares. Suposo, que els meus pares devien estar cansats perquè cada nit els  donava  la tabarra amb els meus plors. Era molt estrany perquè per  les nits bufava,  i bufava. Ara, no sé que més escriure, ja no m’enrecordo. Aihhh!!! M’he deixat una cosa molt important! El meu nom és Nil i les meves germa‐nes es diuen: Júlia i Laia. I els meus pares es deien: Roger (pare) i Elena (mare). Uns anys després dels plors per no anar a  la guarderia, em van apuntar a  l’escola  Ignasi  Iglesias, on antigament hi havia una masia ,i on actualment estic  estudiant. Era a la classe de P3, observant totes les coses, cossos i objectes.  Uns anys més tard, a P5 em vaig fer amic d’en Pol, i vaig fer moltes més amistats.                                        Comparat  amb  P3  i  P4  era molt més  difícil,  perquè  ja  ens  ensenyaven  a  llegir  i  a  escriure,  però  tot  i  així m’interessava, era divertit.  Quan vaig arribar al curs de primer, tot ja era més complicat, ens ensenyaven a sumar, restar... Els professors van elegir uns padrins per a cada nen i ells ens ensenyaven a llegir. Encara que ja en sapi‐guéssim una mica del curs anterior, ells ens ensenyaven a perfeccionar el punt dèbil que teníem. A mi m’agradava molt llegir i sobretot em fascinava la música. M’encantava, sempre totes les tardes anava a l’escola municipal de música a sentir com tocaven el nens.                  A 2n curs de primària, m’ho passava molt millor, sobretot pel professor d’educació física. M’encantava, era molt, però que molt divertit! Jo anava millor a l’escola. Per això uns mesos mes tard em van apuntar a música, a  l’escola de música municipal de Sant Andreu. Jo, volia tocar el trombó, però no quedava plaça. Al final, de tants instruments que em van ensenyar,  vaig triar...La trom‐pa! 

 El Primer cop que la vaig agafar pesava molt, per a mi era un tros de metall que anava  fent voltes.  La professora, era molt  simpàtica, però  tenia un problema, mai m’enrecordava del  seu nom. Maria,  Júlia,  Esther  ....  i mira que  li donava voltes i voltes,  però mai m’enrecordava. Un dia li vaig intentar preguntar, però no ho vaig aconseguir. Aquell mateix dia va venir el meu pare a buscar‐me, i ell va dir el seu nom, però estava tant capficat en descobrir‐lo jo mateix que no el vaig escoltar. Quan va acabar la classe vaig demanar al pare si podia anar al la‐vabo.  Tot anant cap el lavabo em vaig parar davant de la sala de mestres. Vaig tenir una idea!  Podia ser que en els papers de contracte de la meva professora 

hi hagués el seu nom, o en les fotocopies de les seves partitures. Així, que tot mirant que no entrés cap professor, vaig capficar‐me a la sala de mestres. Hi havien molts prestatges, amb partitures de violoncel, guitarra, trompeta... De cop  i volta vaig veure allà escrit: Horn   ( trompa). Ràpidament anava a agafar  la partitura quan des de  l’altra punta del passadís vaig sentir el meu pare que em cridava per marxar a casa. No sabia que fer, em vaig quedar immòbil per un instant, i pel meu cap rondava: que passaria si la meva professora entrés en aquell moment? I si trobés a faltar alguna de  les seves partitures? Fins que, sense pensar‐ho, vaig agafar el paper  i me’l vaig amagar entremig de la jaqueta, tot sortint corrents del passadís. Quan vam ser a fora, el vent ja bufava amb força. A mig camí va començar a ploure  i tot traient el paraigües se’m va caure la partitura a un basal i va quedar ben xopa. La vaig agafar cuidadosament i em va mirar amb cara de sospita mentre em guardava el paper xop a dintre la jaque‐ta. Al arribar a casa, vaig pujar ràpidament escales amunt i em vaig tancar al lavabo. Vaig agafar el secador de la mare, i tot connectant‐lo a la corrent vaig començar a secar la partitura. Poc a poc, quan el paper ja començava a estar sec, es començaven a veure les primeres pinzellades de tinta. Era un nom que començava amb Judh... i aca‐bava amb it. Es deia Judhit. Com no se m’havia acudit abans. Per que no se m’ oblidés vaig posar tot de papers per tota l’habitació escrit: Judith, Judith, Judith ...  Ara ja fa molts anys que toco la trompa, i mai oblidaré tots  aquets moments. Tot gran músic comença pel principi, ningú neix sabent‐t’ho tot.   Si tens una escala has de pujar  la primera per poder arribar a la última.  Ara ja toco al Liceu, tinc una filla que es diu Judith i toca la trompa, i ha començat pel primer esglaó igual que jo. 

Nil Borrell

Diari d’un trompista 3r

TOTS PLEGATS Pàgina 10

A P‐3 El primer dia d’escola estava trista i sola, fins que uns nens van arribar I ens vam posar a jugar.  A P‐4 Treballant  vam estar I molt bé ens ho vam passar. A escriure vam començar I no paràvem de jugar.  A P‐5 El projecte dels planetes  vam fer. Jo Saturn vaig elaborar i molt bufó em va quedar.  A 1r Les coses es començaven a complicar i estudiàvem sense parar. Ens dèiem “Gegants del Pi” i no ens paràvem de divertir.  A 2n Les nostres primeres colònies vam fer i ens ho vam passar d’allò més bé. A Banyoles vam anar i moltes cançons vam cantar.  A 3r A final de curs la festa de l’aigua vam preparar i un cubell a sobre em van tirar. Al final un gelat ens van donar i tots ens el vam menjar.  A 4t Unes altres colònies. Que bé! A la platja vam anar i molts animalons vam agafar, però després al mar els vam deixar.  A 5è La dansa de vaquers vam fer. Una mica ens va costar, però d’allò més bonica va quedar, i a hallowen a tots vam espantar  A 6è Aquest curs de castanyers i castanyeres ens hem disfressat I castanyes a tothom hem regalat. En Bulls ens hem transformat,  I el carnaval a l’escola hem portat. La sardana ballarem i un viatge de fi de curs farem. Molt bé ens ho passarem, i tot junts ens divertirem. El curs s’acabarà I a l’ institut haurem d’anar. Però des d’ aquí us diré que a tots us enyoraré, i que aquesta escola m’ha donat tot el que he desitjat  i per això m’emporto molts bons records al cor. I per això dono les gracies a tothom  

Maria Juric 

La Terra és la nostra llar,  l’hem de cuidar,  deixar‐la com ens la vam trobar. Tinguem present, que el futur esta a les nostres mans. No podem destruir, el que ella ens va oferir.   Millor no fer‐la enfadar, perquè sinó “cangueli” ens farà passar. Als timbals del cel reclamarà  i enfadant el mar ens espantarà. Als remolins de vent cridarà i les nostres cases caure farà.  Si cadascú fa un petit esforç,  El nostre entorn millorarà i un nou futur es construirà.  Tu esculls!   

Saida Li Sillo 

6è Poesies

Uns anys

La nostra terra

La imaginació surt del cap, No surt per cap altre forat. La imaginació és un món especial, On no fa falta que siguis natural.  Fas normes noves, fer les cadires toves, crear unes botes noves… o fins i tot de colors fer les bombes!  Fer que les guerres siguin de pintures, On es divertiran les criatures, fer els edificis de colors, i crear diferents olors.  Que les monedes siguin quadrades, i que de colors les pintin les fades, els bitllets amb la cara del Bob Esponja; i que siguin de color taronja.  La imaginació surt del cap, No surt per cap altre forat. La imaginació és un món especial, On no fa falta que siguis natural.  

Carla Bleda 

Un viatge pel món

2n

3r

1r

REVISTA Nº57 Pàgina 11

Menors d’edat i internet: 10 normes d’ús

     Començo una nova etapa en  la meva vida, la esperava amb  il∙lusió. Tinc molts plans per dur a terme  en  aquest  nou  període  que  ara  arrenca:  temps  per  dedicar  a  les meves  aficions,  a  la meva família,  als  compromisos  adquirits  amb  la  societat, als amics, als viatges,  als estudis, a les diversions...    Tot pensant en aquest fet m’han vingut a la memòria  els  anys dedicats  a  l’ensenyament.  El  tre‐ball amb nens es molt agraït, veure com van desco‐brint  les  coses  que  intentes  que  aprenguin t’engresca a seguir endavant. Quan notes  la compli‐citat que s’estableix  amb cada nen, com una mirada  i un petit gest poden dir molt més que moltes parau‐les, trobes el sentit a la feina de mestra .  La relació amb els diferents grups‐classe  enriqueix a qui treballa amb ells.     Tinc molts bons records de tots els nens de l’escola  Ignasi  Iglesias,  he  après  infinitat  de  coses d’ells i amb ells.  

M’emociono quan pel carrer alguns exalumnes, camí de  l’institut, em saluden amb cara alegre  i confiada:  Josefina, adéu!!   I quan ens venen a veure a l’escola i miren la classe de P‐3 embadalits i curiosos dels treballs exposats. També quan al pati de l’escola veig als nens de primària crescuts, responsables, entremaliats, però bons nens, jugar amb els petits i acostar‐se’m a demanar que els hi expliqui coses de quan  venien a la meva classe. Aquests records son ines‐borrables.     Segur que sovint me’n recordaré de tots ells durant aquesta nova etapa  que ara començo amb molta il∙lusió.   

Petons a tots i molts records de la Josefina

Aquest mes de març he fet 65 anys.

Que hi hagi un ordinador a casa no vol dir que els nostres fills tinguin via lliure davant la pantalla. Per fer un bon ús de l’ordinador i de la navegació per internet, convé:  

1. Col∙locar l’ordinador en un espai comú que faciliti la supervisió i eviti l’aïllament. 2. Establir un horari d’ús. 3. Limitar el temps de connexió en funció de l’edat. 4. Oferir activitats alternatives com excursions familiars, trobades amb amics, lectura… 5. Compartir les experiències a internet dels menors, fomentant una comunicació fluïda. 6. Potenciar un esperit crític a la xarxa. 7. Protegir l’ordinador i controlar l’activitat en xarxa dels menors amb antivirus i programes de control 

parental. 8. Fomentar la confidencialitat i la protecció de dades, recordant als menors que no han de divulgar 

cap mena d’informació personal ni d’ells ni d’altres persones. 9. Alertar la policia d’activitats inapropiades que es puguin descobrir a la xarxa. 10.Pactar, consensuar i respectar entre tots els integrants de la família les normes d’ús de l’ordinador. 

Aquest decàleg està extret del llibre Vull un mòbil!(Ara Llibres), de M. Lourdes Fèrriz, que dóna pautes per educar els fills en les noves tecnologies. 

Cercis siliquastrum Família:Lleguminoses   Origen:Regió mediterrània Arbre petit, de fulla caduca, molt original i de bellesa poc corrent per les seves nombroses flors,d'un color rosa intens, que surten directament del tronc i de la fusta de les branques, fins i tot de les més velles. Arri‐ben a omplir tota la capçada. Floreix entre abril i maig.Les fulles, molt característi‐ques, arrodonides en forma de cor, apareixen després de la floració. Els fruits, uns llegums estrets i aplanats, contenen unes quantes llavors. A la tardor prenen un to verme‐llós i generalment resten a l'arbre durant tot l'hivern.  Necessita un ambient càlid i no suporta les gelades intenses. En canvi, tolera força bé l'atmosfera conta‐minada de les ciutats. Trobem dos exemplars d'aquest arbre al  jardí romàntic de  l'escola.  I un altre a l’hort. Els responsables dels seu estudi i seguiment són la classe de 6è. 

Escola Municipal Ignasi Iglésias

Passeig Torras i Bages, 108 Tel 93 345 18 20 Fax 93 346 32 12

ceipignasiiglesias@xtec.cat www.bcn.es/ignasiiglesias

Textos: Alumnes i mestres de l’escola. Dibuixos: Alumnes de l’escola. Fotografies: Alumnes i mestres de l’escola Maquetació i distribució: Alumnes i mestres de l’escola.

REALITZACIÓ

Els arbres de l’escola: L’arbre de l’amor o de judea

pades per colors (gris, marró i groc). Mestres  de  pràctiques.‐  Aquest  curs  te‐nim 6 alumnes de pràctiques a l’escola. Oposicions.‐ Hi ha alguns mestres interins que  estan  fent  les  oposicions  que  han estat convocades per l’Ajuntament. Canvi d’Equip directiu.‐  Aquest curs toca‐va renovació de l’equip Directiu. Tenint en    compte que no s’ha presentat cap candi‐datura,  l’actual  equip  continuarà  fent aquesta  tasca.   Des d’inspecció n’han de fer una valoració. Colònies.‐ El 21, 22 i 23 de març  colònies, a Palautordera, les classes de 2n. i 4t Altres.‐  la Josefina s’ha jubilat el dia 8 de març.  Carta pares de 6è.‐   Un pare va preguntar sobre una carta que van escriure algunes 

Resum del darrer Consell Escolar de Cen‐tre 23 –2‐ 2012: S’aproven: • Les actes anteriors • La  justificació econòmica de 2011  i el 

pressupost 2012  Informacions escola: ‐Preinscripcions.‐ Pel curs 2012‐13 l’escola oferta 25 places per P3. Les altres classes estan Complertes. Obres.‐ Ja han acabat les obres contracta‐des:  Aire  condicionat  al  segon  i  tercer  pis  de l’edifici  de  Primària,  l’aparca  bicis,  s’han pintat  les  pistes  esportives  (basquet  i futbol),  la barana de  la  rampa del  costat del gimnàs, un tros de teulada del gimnàs, perquè no entri llum i les papereres, agru‐

famílies de 6è en referència a poder endur‐se els controls a casa per signar‐los.. Una vegada  parlat a claustre es va decidir que com a crite‐ri d’escola, els controls es donaran a  final de cada trimestre amb  la resta de treballs fets a la classe. Nou gegant.‐ Els pares  faran un gegantó “un gos  d’atura”  d’una mesura  regulable  perquè el  puguin  portar  nens  de  diferents  edats. Estarà llest a l’octubre.  

Informació dels darrers C. Escolars

Racó de cièn

cia i

coneixement

Cursa d’orientació

El dia  24 d’abril  els nens i nenes de 2n vam anar al Palau Sant Jordi. 

Van  ballar  moltes  danses  amb  nens  i  nenes  d’altres escoles de Barcelona.

En total érem uns 6.000 nens i nenes de segon curs. Tots teníem 7 o 8 anys.

Van venir pares, avis, tiets a veure com ballàvem tots plegats

Va ser una activitat molt bonica i divertida.

El  dijous  15  de març  els  alumnes  de tercer vam anar a  l’ Anella Olímpica a fer una cursa d’orientació.  Una  cursa  d’orientació  consisteix  en buscar fites. Nosaltres vam buscar deu fites amb ajuda d’un mapa que ens va permetre orientar‐nos. Portàvem una targeta  electrònica  que  l’havíem  de ficar a una màquina blava que hi havia enganxada a cada  fita que ens  trobà‐vem. Ens ho vam passar molt bé però,  arri‐bàrem cansats a l’escola. 

Dansa Ara