Jocs FloralsEscolarsde Barcelona2008

OBRES GUARDONADES

PAPER ECOLÒGI

Membres del jurat, any 2008

PresidentaMONTSERRAT BALLARÍN ESPUÑARegidora Ponent d'Educació

ALEGRIA JULIÀ DANÉSRepresentant del professorat d'infantil i primàriadel Centre de Recursos Pedagògics de Gràcia

MONTSERRAT DE GISPERT BROSARepresentant del professorat de secundàriadel Centre de Recursos Pedagògics Sarrià-SantGervasi

MONTSERRAT GALÍCIA I GORRITZRepresentant del món literari

Mª TERESA FERRER BRUGALRepresentant del Consorci d'Educació de Barcelona

3

Un any més, per primavera, arriben les poesies i les narra-cions dels Jocs Florals Escolars al Saló de Cent. Els escritsdels infants i els nois i noies de Barcelona omplen casanostra de creativitat amb la màgia de les paraules .

Després de 18 anys de vida en la seva modalitat escolar,novament podem gaudir de la frescor d'aquest concurs lite-rari. Escoltem i sentim les obres candidates als premis deciutat. Per arribar fins aquí, tot el conjunt d'obres fan unrecorregut que comença a les escoles de primària i centresde secundària i continua per tots i cadascun dels 10 dis-trictes de la ciutat. D'aquest procés en surten les obres can-didates. D'aquesta manera, en diferents moments i espais,tothom ha tingut la possibilitat de fer arribar les seves pro-postes i, en el millor dels casos, mostrar-les davant delscompanys de clase, dels alumnes d'altres escoles o delsregidors i regidores dels seus districtes.

El conjunt d'aquesta obra creativa, tot aquest potencial devocacions i somnis que va més enllà del marc de l'escola,esdevé un patrimoni col·lectiu molt preuat per a la nostraciutat, per al conjunt de barcelonins i barcelonines. Abocar-se a aquestes pàgines ens permet conèixer què passa alcor de Barcelona a través dels ulls dels més menuts i delsjoves, que miren el món des de la ciutat.

Totes aquestes creacions han arribat a bon port gràcies ala feina, sovint silenciosa però sempre entusiasta, de mol-tes persones. Del professorat de les escoles, sense la impli-cació dels quals aquests Jocs Florals no serien possibles.Dels professionals dels districtes municipals, del Consorcid'Educació de Barcelona - a través del treball constantdels Centres de Recursos Pedagògics-, dels Instituts deCultura i d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona.

Però, sobretot, el que fa possible aquesta festa literaria ésl'empenta i il·lusió de tot el conjunt d'infants i nois i noies de

4

la nostra ciutat, que han experimentat el plaer de superar lapor al full en blanc i expressar allò que senten a través de lesparaules. Us convido a gaudir de la seva lectura.

Jordi HereuAlcalde de Barcelona

5

PREMI AL MILLOR POEMA DE 1r CICLE DE PRIMÀRIA

ELS NÚVOLS

Quan els núvolssón grisos plou.Quan els núvolssón blancs fa sol.Veig molts núvols al celamb formes diferents.Quan els núvols xoquenels llamps exploten.I si cau aiguaagafaré el paraigua.Quan els núvols són granssemblen gegants.I són núvols bonicstant els grans com els xics.

Nicolàs Aguilera TàpiaCEIP Drassanes

6

PREMI A LA MILLOR NARRACIÓ DE 1r CICLE DE PRIMÀRIA

LA NENA QUE TENIA POR

Un vespre, quan tenia 5 anys, a l'hora d'anar a dormir una nena li vadir a la seva mare:–Em fan por els monstres!–No tinguis por -va dir la mare.Cada nit passava el mateix, fins que la mare va parlar amb la tieta dela nena, que era mestra.–Tu el que has de fer és seguir la seva història -va dir la tieta-, li pre-guntes de quin color són els monstres, què fan...Aquella nit va tornar a passar el mateix.–Mare, mare, em fan por els monstres!–Ah, sí? I de quin color són -va preguntar la mare.–Vermells i verds.–Ah, sí? I tenen banyes?–Sí.–Sí que fan por, sí -va dir la mare-, i com ho podem fer per tancar-losen una gàbia?–Mama, que m'ho estic inventant!!!

Cèlia Mayoral MoreraCEIP Pau Casals-Gràcia

7

PREMI AL MILLOR POEMA DE 2n CICLE DE PRIMÀRIA

TARDOR

El vent bressola els arbres

i un dia de silencis

pinta el groc més dolç

i el vermell més fort

en el meu somni

d'un quadre de tardor.

En obrir els ulls,

de puntetes, la rosada

em porta, ben mudada,

la salabror de l'aire

i una pluja fina

de fulles de mil colors.

Laura Cases RomeuCEIPM Reina Violant-Comas i Solà

8

PREMI A LA MILLOR NARRACIÓ DE 2n CICLE DE PRIMÀRIA

L'ESCOMBRIAIRE DE PARAULES

Hi havia una vegada fa molts anys un poblet que tenia un problema.El poble es deia Vilaventada perquè sempre hi feia molt vent. Tant ventque quan els seus habitants es posaven a parlar, una ventada se'lsenduia les paraules i no hi havia manera d'entendre's. Per exemple, cada matí quan la gent es trobava al mercat se saluda-ven i un li deia a l'altre:— Bon dia!!I l'altre contestava:— Com? Adéu? Però si ens acabem de trobar? — No, que no vull naps, que vull pebrots!I l'altre deia— Mongetes? Només li puc oferir escarola!— Què dius de l'escola?Ara ja veieu quin era el seu problema. El vent s'enduia bona part deles paraules i era impossible comunicar-se. Bé, tornem a la història!Els habitants estaven desesperats pels seus problemes de comunica-ció. No hi havia manera de solucionar-ho i sempre hi havia batussespels malentesos.En Giani era l'escombriaire del poble. No era ni gaire alt, ni gairebaix, ni gaire gras, però tampoc gaire prim. Tenia uns 37 anys. Sempre estava molt enfeinat netejant pertot arreu.Quan el vent s'enduia les paraules anaven volant i es quedaven pelsracons, pels balcons i dalt dels arbres. En Giani, amb el seu caçapa-raules, les perseguia fins que les atrapava i les guardava al diposita-dor de paraules. El dipositador era tan ple que ja no sabia què fer de tantes paraules. Un bon dia es va equivocar i va pitjar un botó del dipositador que vafer sortir unes quantes paraules disparades. Les va llegir i deien:«Hi havia una vegada en un poble molt llunyà una bicicleta riallera,camió, sopa».Llavors va pensar que amb aquestes paraules podia fer un conte.Li va sortir un conte ple de disbarats i molt divertit. Va pensar que alsnens els agradaria. I des d'aquell dia es va dedicar a fer contes ambles paraules que recollia, contes per a nens.A temps d'ara, l'escombriaire s'ha convertit en un famós escriptor.I pel que fa al seu poble, un enginyer que es deia Max Garcia, des-prés de rumiar molt i molt, va solucionar el problema. Va inventar un

9

tub «vigilaqueveunaventada» que transportava les paraules de laboca d'un a l'orella de l'altre, i d'aquesta manera quan s'havien dedir una cosa molt important feien servir el tub. Però també deixaven que moltes paraules se les emportés el vent, per-què en Giani tingués idees per continuar escrivint. Ara els habitants de Vilaventada viuen tranquils i feliços.Conte contat, estira la cua d'un drac, així el conte s'haurà acabat!

Genís Calderer Garcia CEIP Pompeu Fabra

10

PREMI AL MILLOR POEMA DE 3r CICLE DE PRIMÀRIA

LA FINESTRA DEL MAR

Vull una finestra a la marper veure passar les barques,sentir el xiulet del venti la remor de les onades.

Vull una finestra a la marper veure com neix l'albada,rere un horitzó rosat,el sol, lentament, s'alça.

Vull una finestra a la marper veure com cau la tarda,sentir l'aire, ja més fresc,i com tot retroba la calma.

Marta Sostres BrenuyC. Nostra Senyora de Lourdes

11

PREMI A LA MILLOR NARRACIÓ DE 3r CICLE DE PRIMÀRIA

TRES DIES I TRES NITS EN UN POT DE MELMELADA

La veritat és que no us puc explicar com sóc físicament, perquè maim'he vist en un mirall. El que sí us puc dir és que he canviat molt desdel dia en què vaig començar a volar. Aquell dia, tot just havia aca-bat de sortir de la crisàlide ja tenia les ales seques i volava sobre lesflors més boniques del camp. No feia gaire fred, ni massa calor.Tampoc estava núvol, sinó que lluïa un sol radiant. Era tot perfecte,quan, de sobte, vaig sentir un motor de cotxe. Després va parar. Jovaig continuar xuclant el nèctar de les flors. Les que més m'agradaveneren les roselles i les margarides. Un vent fred va començar a bufar,em vaig apropar a la carretera, on hi havia un lloc per protegir-me del'aire glaçat i mogut. Tot i que hi havia anat per refugiar-m'hi, em vasortir tot a l'inrevés: em vaig trobar de cop i volta amb un nen! No era gaire alt, tenia la cara plena de pigues, devia tenir uns 9 anys.Em va semblar sentir que el cridaven pel nom de Jan. El pitjor de tot ésque duia un caçapapallones! Vaig intentar fugir-ne tan ràpid com vaigpoder, però ell anava més de pressa. Em va capturar. Em va ficar dinsd'un pot de melmelada de maduixa i després em va dur a casa seva.No en vaig sortir durant tres dies! M'havia deprimit perquè, des quevaig començar a volar, només podia viure quatre dies, i ja m'haviapassat més de la meitat d'aquest temps atrapada en una cel·la devidre. Encara vaig ser prou afortunada, perquè em van deixar a la vora dela finestra, per on podia veure el jardinet que tenien ple de flors. I, pelsforadets minúsculs que tenia la tapa de la melmelada, hi entrava ladolça aroma de les roses. Em passava tantes hores sense fer res que la meva única distracció eraimaginar-me que encara era al camp: veia els animalets de plàstic dela prestatgeria saltant i corrent lliures, com si tinguessin vida; cadavegada que tocaven el timbre era com si un ocell cantés; així em sen-tia com a casa. Però no durava gaire, ja que quan les cortines esmovien pel vent jo no notava res i recordava que no era lliure.I, per cert, el meu segrestador ja s'havia oblidat completament de mi!Es passava tot el dia jugant a videojocs que no s'acabaven mai. El tre-ball de ciències pel qual m'havia tancat, el va acabar copiant del seuveí. Jo observava tot el dia com vivien els humans. Fins i tot, ja comen-çava a pensar com ells i a assemblar-m'hi una mica. Se m'anaventransformat les meves sis potes en dues cames i dos braços humans!

12

El dia que en Jan havia de presentar el treball de ciències em va dura l'escola i va posar el pot a sobre de la taula del laboratori. Quanva ser el moment de marxar al pati, tots hi van anar corrents, i un nenque sortia atabalat va donar una colzada involuntària al meu recipienti el va fer caure a terra. Per sort, va arribar l'oportunitat perfecta perpoder escapar, ja que el pot es va trencar. Si no hagués fugit aquelldia hauria acabat mostrada als marrecs de la classe i, segurament, tra-vessada per una agulla. Vaig volar tan lluny com vaig poder i vaig deixar enrere la casa onhavia estat tancada. Allò era la fi, em quedaven escassament vuit hores de vida. L'endemàal matí em vaig despertar. Em sentia estranya, com si hagués canviat.I tant!, m'havia convertit en una fada, en un ésser fantàstic! Aquella nit,sorprenentment, vaig acabar de fer la segona metamorfosi. Ara podiaser una mica més com els humans, però, alhora, volar pels prats deroselles i margarides. I, per cert, el marrec que m'havia capturat va suspendre el treball deciències perquè no duia cap insecte.

Laura Paredes FortunyCEIP Jaume I

13

PREMI AL MILLOR POEMA DE 1r CICLE DE SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

L'OCELL QUE VOLA

Ocell, petit ocell,alça el vol quan surti el sol.No miris el cel, petit ocell,no miris els camps.Mira l'horitzó, arriba-hi, abraça'l.És teu, de ningú més.Obre les ales, petit ocell,obre el cel, tu que pots.Obre les tenebres, allibera els innocents,que corrin i que saltin, que riguin i que visquin.Arranca les pomes agresde l'arbre de la vida,perquè d'un mal fruitse'n fa un mal arbre.Arranca les espinesde la rosa de l'amor,perquè cada gota de sangés un somriure menys.Petit ocell, canta el teu himnepels qui no t'escolten,canta la teva cançópels qui tenen porque s'alci un nou diasense tu, el seu guia.Petit ocell, que n'ets de grandiós,no pleguis les ales, no ho deixis estar,Segueix volant sense porcap a un nou horitzó.

David Farràs PieraIES Les Corts

14

PREMI A LA MILLOR NARRACIÓ DE 1r CICLE DE SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

ALZIRA

«Dos homes es van creuar al costat de la font del parc. No es van mirar.L'un vestia una americana negra de pell girada, sota la qual es podiaveure una camisa blanca amb ratlles blaves i una corbata negra quedevia valer molts diners; l'altre duia una jaqueta de color de gos com fuig,de les bones, i un polo de color crema amb el qual no combinava gens.El primer va deixar caure una moneda a l'aigua mentre passava pel cos-tat de la font, però el segon no el va imitar. Van continuar caminant i vandesaparèixer en la foscor tal com havien arribat.L'Alzira, que ho havia estat observant tot, no es va moure. Abans de sor-tir del seu amagatall es volia assegurar que no la veia ningú. Quan vaestar-ne segura, es va aixecar i va anar cap a la font. Va treure una tova-llola de la bossa del Brasil que portava penjant del braç i la va deixar aterra juntament amb la bossa. Es va arromangar i va posar la mà, segui-da del braç, a la font. De l'aigua, en va treure unes monedes. No erengaire cosa, ja s'ho esperava, però li servirien per passar l'endemà. Aquelldia no havia passat gaire gent pel parc i per això no hi havia gaires mone-des. Es va eixugar les mans amb la tovallola i va posar les monedes enuna de les butxaques. Es va tornar a penjar la bossa i va marxar com sino hagués passat res.L'Alzira era del Brasil. Només feia dos dies que havia arribat a Lisboa ino tenia papers. Aquell parc havia estat casa seva des que havia arribat.L'envaïa la tristesa i a hores d'ara no tenia clar si havia pres una bonadecisió, ja que de moment només passava fred i gana.L'endemà al matí l'Alzira es va despertar amb la llum del sol. Era un diafred i semblava que hagués de ploure. Era el tercer dia i ja no es podiaesperar més per trobar feina. Va recollir les poques coses que tenia i esva posar a caminar en direcció a l'Ajuntament. Tot li era desconegut: elscarrers, les cases, les botigues, la gent, la manera de vestir, la cultura...Trobava a faltar el seu país i intentava buscar colors, olors, objectes, sonsque la tranquil·litzessin. Al passar pel costat d'un restaurant va sentir una olor que li resultava fami-liar i s'hi va acostar. La cara li va canviar al veure que en aquell restaurantestaven preparant una feijoada com les del seu país. No s'hi va poderresistir i hi va entrar. A dins hi va veure tot de gent asseguda en taules espe-rant que els portessin el dinar. A la barra hi havia un noi jove de cabells iulls negres com el carbó, pell fosca, alt i ben plantat, servint cervesa. Alseu país li hauria passat desapercebut, però allà li va cridar l'atenció i se'lva quedar mirant...»La Blanca va tancar el llibre. Ja era molt tard i no podia continuar llegint.No podia dormir. No es podia treure del cap aquella noia del llibre, pen-

15

sava com devia ser de dura la vida d'un immigrant. Però al final es vaadormir. L'endemà al matí es va despertar a les set i es va dutxar, com decostum. Després es va preparar l'esmorzar, es va fer la motxilla i va aga-far les coses per anar cap a l'institut. Havia anat tan atabalada que ja nos'havia recordat més de la noia del llibre. Va arribar esbufegant a la parada de l'autobús, que en aquell momenttambé arribava. El trajecte durava quaranta minuts, durant els quals escol-tava música i es dedicava a observar la gent de l'autobús. Aquell dia, alseient de davant, hi seia un avi que devia tenir uns 90 anys però que esveia fort. Dos seients més endavant hi havia la noia rossa amb ulls blausque sempre coincidia amb ella a l'autobús. Al costat de la noia hi haviaun home d'uns 35 anys vestit de negre que sempre llegia el diari del dia.Unes parades més endavant va pujar una noia a l'autobús que la Blancano havia vist mai. Normalment, quan pujava un nouvingut a l'autobús, laBlanca dedicava tot el viatge a observar-lo atentament. Així ho va fer ambaquella noia. Tenia l'hàbit de començar pels peus, ja que quan estavenasseguts no els els veia. Duia unes sandàlies estranyes, de pell gastada,molt velles. Va continuar per les cames i després les cuixes. Duia les cuixesfins a mitja cama cobertes per un mocador de colors molt vius que li feiade faldilla. Seguidament va observar el cos prim de la noia i els llargs bra-ços. Duia una samarreta florida, però vella i descolorida, que li arribavaper damunt del melic. Per acabar, li va observar la cara. Era fosca, lad'una noia jove de no més de 25 anys, però semblava deshidratada itallada a causa del fred. A l'entrar, la Blanca l'havia sentit parlar amb elconductor. Li demanava on havia d'anar per aconseguir feina, però noparlava bé català i el conductor no li va ser de gaire ajut. Aquella histò-ria li sonava familiar. A l'observar la noia i veure que s'assemblava a ladel llibre, va recordar que el portava a la motxilla i es va posar a llegir. «El noi, en veure-la, va deixar les cerveses a la barra i s'hi va acostar.— Perdona, que vols res? -va preguntar el noi.L'Alzira no va contestar. Es va quedar parada un moment i es va disposara sortir del restaurant. El noi la va agafar pel braç i li va dir:— Un moment, no marxis. No sé per què, però em resultes familiar. L'Alzira no sabia què dir i va deixar continuar el noi.— Fas cara d'haver-ho passat molt malament últimament. Entra, que a dinsen podrem parlar millor.L'Alzira va accedir a entrar perquè a dins almenys estaria calenta, peròsobretot perquè tenia ganes d'explicar a algú el que li estava passant.El noi la va dur a un magatzem ple de piles de caixes de begudes imenjar on també hi havia una petita taula amb una bombeta mal posa-da a sobre. Li va donar una mica d'aigua, un plat de feijoada i unamanta perquè no passés fred. Al veure el plat, l'Alzira no s'hi va poderresistir i es va posar a menjar ràpidament. El noi no va dir res i se la vaquedar mirant fixament. Després, es va asseure al seu costat disposat

16

a escoltar tot el que li expliqués. L'Alzira li va contar la seva història,d'on venia, per què havia vingut a Lisboa, com hi havia arribat, comhavia aconseguit diners, on dormia... El noi se l'escoltava molt atenta-ment, amb els ulls oberts com taronges...»El trajecte s'havia acabat. Ja havia arribat a la parada de l'autobús, peròencara havia de caminar un tros fins a l'institut. Durant el camí, la Blancava estar fent hipòtesis de com devia continuar la història. El dia li va passar volant. Va tenir el cap ocupat en els estudis i no va tenirtemps de tornar a pensar en la noia de l'autobús. Aquella nit va estar moltocupada preparant exàmens i no va tenir temps de llegir. Es va haver deconformar de llegir l'evolució de les espècies, la història de la música o larevolució francesa.L'endemà al matí no es podia despertar. Havia anat a dormir tan tard queels ulls se li tancaven quan els havia aconseguit obrir. Les ulleres eren mésmarcades que altres dies i va voler dissimular-les amb una mica de maqui-llatge. No tenia forces per fer gaire cosa. Es va dutxar, es va preparar l'es-morzar, va fer la motxilla i se'n va anar cap a l'institut ja una mica més des-perta. Va tornar a arribar esbufegant a la parada i va pujar a l'autobús,que estava a punt d'anar-se'n. Es va asseure molt a prop de l'entrada ambl'esperança de tornar a veure aquella noia que havia trobat el dia ante-rior. El desig de la Blanca es va complir: la noia va entrar a l'autobús i esva asseure davant de la Blanca. No sabia què fer. Tenia curiositat persaber el motiu pel qual buscava feina i per què anava mal vestida. Vadecidir no preguntar-li res de moment, encara tenia tot el viatge per fer lespreguntes. Llavors va sonar un mòbil. La noia el va agafar i la Blanca noes va poder estar d'escoltar la conversa. De fet, no li va servir de gaireperquè només va entendre, per la velocitat amb què havia agafat elmòbil, que hi havia enyorança i tristesa. I, abstreta en els seus pensaments,no va trobar el moment per fer les preguntes que moments abans li havienballat pel cap. Els seus dubtes i hipòtesis van quedar sense resoldre. Amb tots aquells esdeveniments lligats i deslligats alhora, el seu món lihavia quedat petit. De sobte estava descobrint que tot era molt més gran,molt més difícil, molt més incomprensible que les classes de l'institut, queels conflictes de casa a l'hora de sopar, que les hores que es passava perdecidir quina roba es posava... Però també que ara com ara només podiaesperar, omplir-se de tot el que li arribés per les portes que se li havienobert aquell dia i confiar que a poc a poc ho aniria entenent millor, tro-baria el seu lloc i la força per viure el que encara no podia preveure.

Irene Aranda ParèsCEPSA Oriol Martorell

17

PREMI AL MILLOR POEMA DE 2n CICLE DE SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

ABRIL

I ens enfilarem, dalt aquest cel d'abril,abans que cremin les ones els versos de sal escrits a la sorra;i sota fulles rosades amb els ulls llepats de blauvolaran les papallones de la pell humida,humida de banyar els somriures en el vent,de banyar els somriures en el vent ple de mar.I vigilarem si en els molls plens de sol calentcauen móres d'aquelles, enverinades,enverinades de riures llargs i frescs,d'abraçades curtes amb gust a paraules.I robarem dels jardins amagats entre les roquesles estones de pau i de llum taronja,de llum taronja i de silenci de tarda,de pensaments de nen entortolligats a la roba.Entre els plecs d'herba bategant, així, es trobaran les mans i s'aproparan les ànimes,matarem amb cura el temps a petons,estripant el respirar a mossegades.I asseguts l'un sobre l'altre, l'altre sobre l'un,la pell tremolant, la ment violeta,esquitxarem d'acidesa els llençols descosits,ens taparem amb bocins de dies de platja.I pujarem dalt aquest cel d'Abril,el cos moll encara de rosada.

Clàudia Payrató BorràsESPA Escola Patufet

18

PREMI A LA MILLOR NARRACIÓ DE 2n CICLE DE SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

EL REFLEX DE L'ÀNIMA

Els miralls serveixen per veure's la cara,però l'art és el reflex de l'ànima.George Bernard Shaw (1856-1950), escriptor irlandès

El sol fonia els carrers i els edificis d'aquell tòrrid i sufocant diven-dres d'agost: era estiu a París. El Museu del Louvre era ple a ves-sar, i les taquilles no donaven l'abast. La Júlia esperava ambpaciència que els seus pares compressin l'entrada mentre es delec-tava amb cada molècula del gelat que lentament i suau es fonia ala seva boca. Des del banc on seia mirava amb admiració la pirà-mide de vidre que flanquejava l'entrada. Per molt que s'hi esforça-va, no podia amagar el seu nerviosisme; esperava aquell momentdes de l'inici de les vacances.A la Júlia li semblava que des dels 3 anys que tenia clar què era elque més li agradava. Ara en tenia 15, i en tota la seva vida ni tansols s'havia plantejat la possibilitat de dedicar-se a una altra cosa.L'art era l'única manera que la Júlia coneixia d'expressar el quepensava, el que veia, el que sentia; d'entendre el que l'envoltava.Com es podia transmetre millor l'angoixa, o la bogeria, sinó ambels quadres de Van Gogh o Munch? Com millor s'hauria pogutaprofundir en l'amor que amb un vers de Neruda? Hi havia millormanera d'entendre Beethoven que escoltant la Novena simfonia?La Júlia creia amb fermesa aquelles paraules de Bernard Shaw quedeien que l'art era el reflex de l'ànima. Per a ella, la qualitat d'unaobra d'art radicava fonamentalment en la capacitat que tenia d'e-mocionar-la. No obstant, havia tingut una vida de silenci, tancadaen els murs d'ella mateixa i sense altra comunicació amb l'exteriorque els signes, que li havia posat més difícil gaudir d'altres arts queno fossin la pintura.Potser, pensava, per això només s'emocionava amb ella. Per aixòadmirava amb devoció els grans pintors de la història, els que l'ha-vien fet plorar, riure, els pintors que l'havien permès sentir-se solaquan estava envoltada de gent, i envoltada de gent quan estavasola.Per això, quan va saber que aquell estiu aniria de vacances a París,havia pensat immediatament en el Louvre, i en les emocions quel'esperarien en haver passat l'entrada… L'entrada que estava fran-quejant en aquell mateix moment, acompanyada dels seus pares.

19

Per un instant van intercanviar una mirada, i ells van detectar al seuesguard un sentiment de felicitat absoluta; per entendre's no neces-sitaven les paraules.

* * *

El temps no passava per a la Júlia mentre recorria les sales i passa-dissos, els quadres i les escultures que ja havia visitat a la seva ima-ginació. Algú havia dit que als museus s'hi empresonava l'art; ellapensava que més aviat s'hi acumulaven segles i segles d'història id'opinions, de maneres de viure i de veure la vida, i que era unaexperiència única que poques vegades podria repetir.Però la sala que més ganes tenia de veure, el Saló dels Estats, l'ha-via deixada per al final. Els seus pares es van quedar enrere mentreella avançava en direcció al quadre. El Quadre. L'obra mestra delRenaixement que havia marcat un punt i a part en la història de l'art,l'herència de la concepció d'aquest com a còpia exacta de la rea-litat, el punt culminant de la tècnica de l'sfumato. L'obra final i mésreeixida de Leonardo da Vinci; el somriure que havia creat tants inte-rrogants i dubtes, el més enigmàtic i captivador de tots.El somriure de La Gioconda.La Júlia no va poder evitar... somriure. Els quatre centímetres de vidrea prova de trets que la separaven del quadre no van impedir quequedés meravellada. Va resseguir lentament els contorns difuminatsde la figura, el joc de llums i ombres, la petita esquerda de la partsuperior, tots i cadascun dels traços que la formaven. Les mans, elsulls, els llavis... Estava davant d'una obra mestra i ho sabia.Per un instant es va permetre fixar-se en el reflex al vidre de la restade la gent. Va veure com deixaven lliscar la mirada per la paret compodrien fer-ho davant d'un mur de pedra, freds i inalterables, deixantde banda l'essència. Va passar l'instant i no va poder evitar eixugar-se una llàgrima que lliscava delicadament per la galta.En aquell mateix moment va aplegar tota la voluntat que podia i esva repetir a si mateixa que volia ser capaç de pintar un quadre quepogués causar l'efecte que aquell oli li havia causat a ella. Quededicaria tot el temps que calgués a aprendre, i que potser en l'in-tent fracassaria, però que no volia morir sense haver transmès a algúl'emoció que a ella l'ennuegava en aquell moment.Hores més tard sopava a la vora del Sena, sota un mantell fosc este-lat i una lluna plena que per un moment havia sortit d'entre els núvolsd'aquella fresca i serena nit d'estiu. La Júlia s'adonà que ja sabiaper quin camí la conduiria la vida.

20

* * *

És una nit d'hivern, d'abric i paraigües. Camines ràpidament, gaire-bé sense fixar-te en el que t'envolta. Alguna cosa et crida l'atenció.Et gires i veus un quadre penjat al costat de l'entrada d'una galeriad'art, i un cartell amb lletres vermelles: “Inauguració”. Mires el qua-dre i alguna cosa t'empeny a entrar. Potser és que a fora tens fred,i no que t'agradi. Però hi entres. L'interior és ple de gent que fa casde tot abans que de les pintures penjades a les parets que t'envolten.Al centre hi ha una noia que parla amb més gent. Sembla que lafeliciten. Bé, t'hi fixes i no parla, sembla que fa signes amb les mans.En tot cas, penses, tu has entrat a veure els quadres. Et gires i... maihas vist una cosa així. T'emociona, t'aclapara, t'envolta, t'absorbeix,et trasbalsa... T'oblides de qui ets, d'on ets, de si existeixes... Noméset fixes en el quadre.De sobte notes una mà a l'espatlla. Et gires i veus la noia. S'ha allun-yat del grup. Al fons dels seus ulls detectes una gran satisfacció; nonecessiteu paraules. S'ha trencat el silenci: has entès tot i res a lavegada.A l'altra banda del món, uns llavis pintats en un quadre desdibuixenun somriure...

Víctor Alonso BerbelSúnion ICC

21

PREMI AL MILLOR POEMA DE SECUNDÀRIA POSTOBLIGATÒRIA(BATXILLERAT I CICLES FORMATIUS)

TEMPUS FUGIT

I

Fan botar la pilota ben ALTA.Acaricien el cel amb l'esguard.

Els nens encara no paguen pels somnis.Ella,

sola,contempla el joc d'infants:

enveja la innocència.Un somriure brilla, menut,

als seus llavis;PaMpAlLuGuEs de colors als ulls i

dolçors,amargues,

a les PARAULES i a les IDEES.Navega la inconsciència

entre marees d'alliberada raó.Fan botar la pilota ben ALTAMentre s'esvaeix la seva il·lusió

MICA en MICA.

II

Una llàgrima caulenta

galtaavall.

Neix en les ninetes,per després regalimar i,

com la rosada en les flors,deixar

una ESPURNA.Ulls verds que,

amb bellesa,

22

ploren les penes,i alegries també.

Ja no s'estima el seu cor i deixa,abandonada en un racó,

l'esperança;la noia s'ha fet

GRAN

III

La neu pesa sobre les parpelles,i els anys passen per davant.

Batega,lent,

el record del passat;les imatges són CALIDOSCOPIS en

blanc i negre.Els arbres perden

les fulles,les flors

es panseixen.TOT

es desfà.L'esguard, esmaperdut, enfosqueix amb el temor

de veure's en el pou de la MORT.Un comiat, cent petons, mil paraules.

Sonia Pro GonzálezCC Mare de Déu de les Escoles Pies

23

PREMI A LA MILLOR NARRACIÓ DE SECUNDÀRIA POSTOBLIGATÒRIA

(BATXILLERAT I CICLES FORMATIUS)

TRES POSTALS DE CATALUNYA AL SOL

Ara que encara no és estiu i que no veig el moment de sentir els raigsintensos del sol passejant pel meu cos, em sento defallir d'enyorançaperquè no estic en cap dels meus indrets preferits. Pujo a les golfes de casa de la meva àvia, on sempre m'he amagat de la frustració, del'ensopiment i de la nostàlgia, i em poso a buscar pels racons on lapols i el caos hi regnen. Obro amb dificultat una gran caixa de metall.Ara han passat els anys i he sentit la necessitat de tornar a pujar a lesgolfes. M'acosto una vella cadirota mig trencada i començo a reme-nar. En surt de tot: cartes de l'àvia a l'avi que he llegit ja moltes vega-des, i també de l'avi a l'àvia. Unes de lligades amb una cinta rosa iles altres amb una llaçada groga. En surt també un àlbum de viatgesi un munt de postals protegides per un full de paper de seda que, debon principi, devia haver estat ben blanc i que ara, amb el temps i elpolsim, s'havia tornat de color de gos com fuig. Crec que trobaré el que busco: alguna cosa que em porti als ulls els tres llocs deCatalunya que més enyoro a l'hivern i que, pel sol fet de veure'ls, jaem retorna l'alegria i la satisfacció.Primer apareix una col·lecció de cromos antics, crec que devien per-tànyer a l'avi i que els va aconseguir menjant xocolata Juncosa. Erencromos de la Història de Catalunya amb colors molt vius i vermells desang i de ràbia. Després apareixen tres dibuixos en paper molt fi icolors molt suaus, i a sota de tota la pila de coses, una postal antigade la Cerdanya potser de l'època de la picor pels colors i les voresretallades de la fotografia. La Cerdanya és una fascinació i una nos-tàlgia. Ara em sento traslladat allà, malgrat que la postal que miro tépoc detall perquè està envellida i un xic arrugada. La Cerdanya ésuna noia amb roba acabada en puntes de ganxet, fetes per una àviade dits reumàtics i adolorits, recargolats com les soques dels seusarbres. Enllà es perfila el Pirineu, i enmig la Cerdanya, pentinada perun aire de tranquil·litat, al sol obert d'un estiu ja passat però que s'hamantingut intocable a l'empar de la instantània fotogràfica.Recordo quan em despertava i obria els finestrons de l'antiga casade pagès i tota la bellesa del verd m'arribava als ulls i em fascina-va tant que no podia deixar de mirar, com si m'hagués convertit enuna estàtua rígida de pedra. La Cerdanya és l'harmonia del blaudel cel amb els tons diferents del verd de les seves muntanyes i unsol roent que pica com una mosca i que ho acaba de vestir tot amb

24

la delicadesa de la vida que passa i torna a passar amb gest con-tingut i perfecte.Segueixo mirant. La segona postal és de Prades. Els avis hi van com-prar una caseta petita i del color de la pedra vermella que tan carac-terística és d'aquest poblet. Recordo que l'àvia, més partidària de pas-sar l'estiu a la Cerdanya, en deia el “poblot”. No li agradava perquèno era fi, ni subtil, ni tan sols discret, perquè el poble és petit però téalgunes coses molt ben marcades, perfectament lligades al seu origenpagès: la famosa Font de la Plaça Major o els seus carrerons, quesempre són plens de vells que busquen el millor racó per deixar pas-sar la vida, sense més problema que no tenir mai cap problema.Prades no queda ben explicat, en aquesta postal, on es veu un anglede la Plaça Major amb la Font al bell mig, un dia d'hivern, glaçada isola com si el poble davant de la intensitat del fred s'hagués quedatsol i indefens enmig d'un hivern de justícia. Ara miro el cel que apareixen la postal: blau i esquitxat per algun núvol. El cel de Prades és únic,té tota la intensitat de la llum que juga a fet i amagar entre els carre-rons de pedra vermella que duen, sense remei, a la Plaça de la Font.Em ve una imatge de la meva infantesa: la font convertida en pur glaçi el meu nasset menut i pelat de fred intentant amagar-se amb petitscopets dins de la bufanda blava, com el seu cel. Prades és pagès iaixò no té cap mena de sentit negatiu, tot al contrari, vull dir que éspura terra, pura arrel, pura vida! M'agraden les torrades de pa dePrades i un bon tall de bon pernil, o un estofat amb patates del poble,d'aquelles que es desfan a la boca com si fossin pura mantega, suaui calentona.Passo unes quantes postals que no m'interessen i que són tan vellesque és difícil distingir d'on són. Algunes d'elles estan signades per latieta Remei, que era una cosina de l'àvia viatgera i soltera. Val a dirque són els dos adjectius que sempre han acompanyat el seu nomquan algú de casa s'ha referit a ella. No la vaig arribar a conèixer,però.Ara..., sí, ara ha sortit el que buscava: una postal de Cadaqués. Aixòés el que volia veure! En la fotografia hi domina la mar, pràcticamenttota la imatge està inundada pel mar de tons diferents, del blau al ver-dós il·luminat pel sol de mig matí, sembla. El mar de Cadaqués és partdels meus sentits. De petit vaig afinar els meus ulls amb els colors dela seva aigua al sol, a voltes lluent, a voltes enfosquida per la tempestaimprevista, que inunda fins a tocar les roques a la vora de les case-tes de pescadors. Quan jo tenia 15 anys els pares van llogar unacasa blanca a prop d'una caleta adormida enmig de les roques ila farigola. Baixava a la platja tot caminant per un caminet de sorra

25

menuda que m'omplia les sandàlies de goma blanca. Les barque-tes, de veles també blanques, a vegades tacades amb la brutíciade les gavines que ho voldrien tot per a elles i que semblaven mirar-nos sense entendre la nostra insistent invasió, és una altra imatgeque no puc oblidar i que va lligada al nom de Cadaqués, que éscom una noia fina, feta de sal i de blanc inacabable. A fora delmeu record, que es protegeix dins de la nostra casa llogada i moltclara, bufa la tramuntana, però no m'arrossegarà perquè estic pro-tegit aquí, sota teulada, a les golfes de la casa de l'àvia...M'agradaria poder caminar fins al cementiri de Cadaqués, desd'on es pot arribar a veure Portlligat i un horitzó de color dauratque vol confondre's amb els pins petits de branques recargolades,com si somiessin un bon bany que mai no podran aconseguir per-què no tenen possibilitat d'enfonsar-se en l'escuma de la platja.L'escuma de la platja sembla que es pot llepar, com aquella quees forma en la superfície d'un suís ben farcit de nata flonja i dolça.Cadaqués és... el cor d'una noia fina, feta de sal i de llum. Voldriamorir de felicitat, a Cadaqués, sota el sol de l'estiu.Em crida l'àvia. Marxaré ara, amb presses, d'aquí, però tornaré unaltre dia i seguiré evocant els records de dies passats a través deles antigues postals de la caixa metàl·lica que té un ninot negre ala tapa difícil d'obrir... Ara, li passa com als records, que un cop sur-ten de dins és difícil tornar-los a ensacar, perquè prenen vida i noes deixen..., no volen abaixar el cap perquè són orgullosos. Estanorgullosos d'existir dins nostre!

Eduard García MolinsIES Jaume Balmes

26

RELACIÓ DE FINALISTES

NARRACIÓ

Carbó Mitjans, Júlia JoanaEl príncep i la criadaCEIP Parc de la Ciutadella. Ciutat Vella

Velasco Flo, LaiaEl llibre màgicCEIP Els Llorers. Eixample

Conde Montoya, MíriamTots els contes són bonicsEscola Sant Medir. Sants- Montjüic

Pueyo Canal, Mariona CintaEls espaguetis màgicsCEIP Barcelona. Les Corts

Solà Vancells, JoanQuè plourà?CEIP Costa Llobera.Sarrià-St Gervasi

Mayoral Morera, CèliaLa nena que tenia porCEIP Pau Casals-Gràcia. Gràcia

Vilella Belles, HelenaEl nen que volia tastar la llunaC.C Virolai.Horta-Guinardó.

Oñate del Sol, AndrésLa puçaCEIP Tibidabo. Nou Barris

Torras Sahún, JanEl llapisCEIP L'Estel. St Andreu

Milllán Calvo, FélixEl mar s'empipaCol.legi Sant Gabriel. St Martí

POESIA

Aguilera Tàpia, NicolàsEls núvolsCEIP Drassanes. Ciutat Vella

Cabero Aicart, GuillemEl gat al terratC.C Sant Josep Oriol. Eixample

Munilla Pérez, ChristianLa lluna i l'estelC.C Sant Francesc Xavier. Sants- Montjüic

Carrascal Gonzàlez, MuntsaLa MaquinetaCEIP Lavínia. Les Corts

Casas Gendra, JanPoesies de nitCEIP Taber. Sarrià-St Gervasi

Serra Vilardell, LlunaEl ratolí i joCEIP Montseny. Gràcia

Iñíguez Barbero, MarcEl pallassoCEIP Pau Casals. Horta-Guinardó

Panchón Moure, ClàudiaLa lluna mentideraC.C Luz Casanova. Nou Barris

Galan Morales, PolEls Llibres de faulesC.C Mare de Déu de la Soledat. St Andreu

Sanha, AaronEl CarnavalCol.legi Miró. St Martí

ALUMNES DE 1r CICLE DE PRIMÀRIA

27

NARRACIÓ

Martín Fernández Cancela,GemmaVa veure la llum: el meu món va canviarEscola Sagrada Família. Ciutat Vella

Candela Cerdán, PauUnes colònies inoblidablesCEIP Ferran Sunyer. Eixample

Rodríguez Vàzquez, HelenaEl diari de la Susana SolanoEscola Anna Ravell. Sants- Montjüic

Blanco Moreno, Marta Dues Cases CEIP Barcelona. Les Corts

Ramoneda Gasch, GlòriaAl país dels contesC. Nostra Senyora de Lourdes. Sarrià-St Gervasi

Villaronga Folguera, BertaPrimavera i tardorCEIP Josep Maria Jujol. Gràcia

Barberà Parera, LaiaLa cadira misteriosaCEIPM Arc Iris. Horta-Guinardó

Martínez Martínez, AmandaL'origen del ratpenatCEPA Oriol Martorell. Nou Barris

Calderer García, GenísL'escombriaire de paraulesCEIP Pompeu Fabra. St Andreu

Coves Luque, AlbaCom es fa per tenir amicsCEIP Els Porxos. St Martí

POESIA

Ben Youssef, MohamedEl MarrocCEIP Alenxandre Galí. Ciutat Vella

Bueno Fuster, LaiaA mi m'agraden els macarronsC.C Maristes La Immaculada. Eixample

Coyago Simba, Diego IsraelEl celCEIP Francesc Macià. Sants- Montjüic

Rodríguez Gutiérrez, AbelEspaiCEIP Itaca. Les Corts

Pujol Fàbregas, MarLa dansa de les gitanesEscola Sant Gregori. Sarrià-St Gervasi

Cases Romeu, LauraTardorCEIPM Reina Violant-Comas i Solà.Gràcia

Garcia Argüello, PauEls colorsCEIP Mare Nostrum. Horta-Guinardó

Guzmán Jaime, Júnior JerryMeravellesCEIP Aiguamarina. Nou Barris

Ponce Márquez. MiquelL' aiguaC.C Mare de Déu de la Soledat. St Andreu

Rozenski Martínez, IvanLa fam al mónCol.legi Miró. St Martí

ALUMNES DE 2n CICLE DE PRIMÀRIA

28

NARRACIÓ

Gàmiz Martínez, LaiaEl trencaclosques interminableLa Salle Comtal. Ciutat Vella

Montolio Devesa, NúriaNou plou i el riu és secC.C Mireia. Eixample

Paredes Fortuny, LauraTres dies i tres nits en un pot de melmeladaCEIP Jaume I. Sants- Montjüic

Bosque Serrano, JúliaUna casa especialCEIP Barcelona. Les Corts

Martí Bosch, MariaPassen els anysCEIP Taber. Sarrià-St Gervasi

Bertran García, NàtaliaJana, del MarrocEscola Vedruna-Gràcia. Gràcia

García Valero Mª CarmenLa gota d'aiguaCEIPM Els Pins. Horta-Guinardó

Rubio Carrión, MariaLa vida trista d'un pollCEPA Oriol Martorell. Nou Barris

Martin Ramírez, XavierSensacionsC.C Arrels. St Andreu

València López, AlbertAl fons de la tassaCEIP Provençals. St Martí

POESIA

Borràs Cano, NatàliaLa platjaEscola Sant Joan Baptista. Ciutat Vella

Varela Sitjà, LauraEl drac de Sant JordiCEIP Ramon Llull. Eixample

Pérez Roca, ÓscarPoema de Sant JoanC.C Maristes Sants- Les Corts. Sants- Montjüic

Muñoz Weikert, CarlotaImaginaCEIP Ausiàs March. Les Corts

Sostres Brenuy, MartaLa finestra del marC.Nostra Senyora de Lourdes. Sarrià-St Gervasi

Riera Aguilar, MartaJoaquimCEIP Sagrada Familia. Gràcia

Basco Lara, SòniaL'aiguaC.C Salesià Sant Joan Bosco. Horta-Guinardó

Forner Gómez, ÀlexLes fullesCEPA Oriol Martorell. Nou Barris

Pertegal Muñoz, HéctorEl meu pobleC.C Sagrada Familia. St Andreu

Marín Lluset, EvaCircusCEIP Bogatell. St Martí

ALUMNES DE 3r CICLE DE PRIMÀRIA

29

NARRACIÓ

Piniello Castillo, BeatrizOn va a parar? IES Verdaguer. Ciutat Vella

Celma Vendrell, LucasDissabteC.C Escola Santa Anna. Eixample

Vives Penín, LorenaEn efecteEscola Joan Pelegrí. Sants- Montjüic

Estrada Montenegro, LauraVambes negresIES Joan Boscà. Les Corts

Cebrian Miró, NilAquesta nit juga el BarçaIES Montserrat. Sarrià-St Gervasi

Berbel Alberola, MartaUn granet de sorraCol.legi Sant Josep Carmelites. Gràcia

Borràs Sancho, SílviaFeliç aniversari, ZenebuIES Príncep de Girona. Horta-Guinardó

Aranda Parès, IreneAlziraCEPA Oriol Martorell. Nou Barris

Sahún López- Huertas, AnnaCristinaL'espectre autistaIES Joan Fuster. St Andreu

Girbau i Canet LaiaOn és el meu pis?Escola Voramar. St Martí

POESIA

Busquets i Jové, MartaQuè és exactament la vida?Escola Pia Sant Antoni. Ciutat Vella

Monclús Ibernón, JoanLa sopa i el cellerC.C La Merced. Eixample

Caro Mensa, MiquelLa sequera, un somni o una realitat?Escola Joan Pelegrí. Sants- Montjüic

Farràs Piera, DavidL'ocell que volaIES Les Corts. Les Corts

Rovira Munté, AndreaAlzheimerC.Els Arcs. Sarrià-St Gervasi

Camps Palau, AriadnaEl silenciIES Secretari Coloma. Gràcia

González, BlancaSi jo tingués alesIES Narcís Monturiol. Horta-Guinardó

Largo Villalba, AlmudenaCap terraIES Barcelona Congrés. Nou Barris

Martínez Arcas, ClaraExiliatIES Príncep de Viana. St Andreu

Fernàndez Rosales, LauraSi sabessis...Escola Mare de Déu de Núria. St Martí

ALUMNES DE 1r CICLE DE SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

30

NARRACIÓ

Miquel Magrinyà, NúriaLa notíciaEscola Sant Felip Neri. Ciutat Vella

Ollé Herce MariaAnècdotes casolanes de la tietaHermínia i la tieta Matilda i el seufasfutC.C Mireia. Eixample

Martínez Morató, SergiCartes d'un pintorIES Montjuïc. Sants- Montjüic

Alonso Berbel, VíctorEl reflex de l'ànimaSúnion ICC. Les Corts

Bandrés Pons, NúriaTelèmac va dir comaC. Infant Jesús. Sarrià-St Gervasi

Guerrero Barbero, AlbertDiari de la LulaEscola Gravi. Gràcia

Genovart Armayones, AndreaFa tant fred....C.C Pàlcam. Horta-Guinardó

Peñalver Guilleumes, MireiaFortunaCEPA Oriol Martorell. Nou Barris

Vall Prat, PauMonòleg personatge-autorC.C Laia. St Andreu

Sendra Benito, OriolLa trucadaEscola Tècnica Professional del Clot. St Martí

POESIA

Nafria Fedi, NatàliaMemòries d'infantesaEscola Pia Sant Antoni. Ciutat Vella

Luna Perelló, RaimonEl nan de jardíIES Maragall. Eixample

Martínez Morató, SergiLa foscor que il.luminaIES Montjuïc. Sants- Montjüic

Margaria García, JúliaSense TítolEscola Thau. Les Corts

Gladwin Albaladejo, ElenaEl preu de la famaC. Infant Jesús. Sarrià-St Gervasi

Payrató Borràs, ClàudiaAbrilESPA -Escola Patufet. Gràcia

Paniello, IsabelA l'altra banda de la ribaIES Narcís Monturiol. Horta-Guinardó

Valls Panadero, LauraRock StarCEPA Oriol Martorell. Nou Barris

Iranzo Ribera, NoèliaL'emigrantC.C Arrels. St Andreu

Zambrano Cedeño, Jordy ArielLes confusions de la joventutIES Joan d'Austria. St Martí

ALUMNES DE 2n CICLE DE SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

31

NARRACIÓ

Varriano Armesto, FedericoOmbraIES Milà I Fontanals. Ciutat Vella

García Molins, EduardTres postals de catalunya al solIES Jaume Balmes. Eixample

Aguacil García, SaraUn dia de plujaIES Lluís Vives. Sants- Montjüic

de la Morena Galera, CasandraFins que la mort ens separiIES Ausiàs March. Les Corts

Marín Nogueras, JúliaPetites històries significantsIES Menéndez y Pelayo. Sarrià-St Gervasi

Rodríguez Sánchez, JúliaAmb uns altres ullsEscola Vedruna-Gràcia. Gràcia

Garcia Fuster, ArturMotosIES Francisco de Goya. Horta-Guinardó

Períbañez Castellano, AdamSense ideesIES Sant Andreu

Català Sánchez, MercèQuan l'aigua ja no és dolçaC.C Sagrada Familia. St Andreu

Miquel Lòpez, IreneAdéu, llibertatEscola Tècnica Professional del Clot. St Martí

POESIA

Mendiola Castro, JesúsPassejant la nitEscola Tècnico Professional Xavier. Ciutat Vella

Pro González, SoniaTempus fugitC.C Mare de Déu de les Escoles Pies.Eixample

Pujol Keefer, SusanaParaulesEscola Proa. Sants- Montjüic

Gracía Pérez, IreneSi no esperàvem resCol.legi Pare Manyanet. Les Corts

Peries Medina, AndreaMiradaC. Infant Jesús. Sarrià-St Gervasi

Gajas Roig, ClaraCada cop que et pensoEscola Vedruna-Gràcia. Gràcia

Oltra Bernal, AdriàL'espelma i el forat (dins i fora de la caverna)IES Prícep de Girona. Horta-Guinardó

Barbero González, VictòriaOda a l'alegriaC.C Mare de Déu dels Àngels. St Andreu

Navajas Chang, EricaTempus vita estIES St Josep de Calassanç. St Martí

ALUMNES DE SECUNDÀRIA POSTOBLIGATÒRIA (BATXILLERAT I CICLES FORMATIUS)