rdt702 juny de 2009

LA REVISTA DE RODA DE TER

JUNY-JULIOL’09 / N 702ANY LX / 3,15 €

L’ESTIU+ACTIU 2009

R ĐT702

2 ~

RĐ

TRevista Roda de Ter / Juny-juliol 2009

RĐT El Temps DemografiaEdita Ajuntament de Roda de TerRedacció Ramon Martí, 42. 08510 Roda de TerTelèfon 93 854 02 30Fax 93 854 20 38Correu electrònic [email protected]òsit legal B-14.1958Preu 3,15 €

DirectoraMontse Verdaguer i Mas

RedaccióIrene Soler i Febrer

Col·laboradors fixesPep Bas, Joan Deniel, Joan Fradera, Quico García, Sabina Jufré, Àngela López París, Helga Masramon, Maria Ocaña, Miquel Pradell, Rosa Roca, M.Àngels Roviró, Joan Sala i Pujol, Jaume Salés Gorchs, Àlex Sánchez, Joan Serra, Pere Serra, Miquel Rovira, Mercè Viladecàs.

Fotografia portada. Àlex Sánchez.

Fotos. Pep Bas, Laura Bayer, Fotografia Casacuberta, Joan Fradera, Sabina Jufré, Maria Ocaña, Miquel Rovira, M. Àngels Roviró, Àlex Sánchez, Pere Serra, Irene Soler i Montse Verdaguer.

Disseny inicial. BisgràficMaquetació. Montse Verdaguer i MasImpressió. Gràfiques Roda, SCPAdministració, publicitat i subscripcionsIrene Soler i Febrer (Telèfon: 93 854 02 30)

La revista Roda de Ter no es responsabilitza de l’opi-nió dels articles signats. Els articles signats reflecteixen l’opinió dels seus autors, que la revista Roda de Ter no necessàriament ha de compartir.

TEMPERATuREs MAIG 2009

Màxima absoluta / ºC 32,5º (dia 23)Mínima absoluta / ºC 2,6º (dia 2)Mitjana mensual / ºC 17,5ºMitjana climàtica / ºC / 1995-2005 16,1º

PlujA I METEoRs

Precipitació total mensual (lm2) 31,7Precipitació mitjana / 1995-2005 76,5Jornada més plujosa 12,1 (dia 31)Precipitació acumulada. Any 2009 242,3Precipitació acumulada. Any 2008 343,7Dies de pluja 6Dies de boira 10Dies de gelada 0Dies de rosada 29Dies de tempesta 3Dies de neu 0Vent fort>51 Km/h 0

VEnT

Ràfega màxima Km/h 44 S

ACTERAmics de les Ciències de la Terra i de l’Espai

www.astrored.net/acter

Secció meterologiawww.svt.es/meteoroda

nAIxEMEnTs

26/05/2009Roger Martí i Montserrat, fill de Jordi i Clara01/06/2009Aya El Mimuni Sakkali, filla de Mustapha i Azzohra05/06/2009Pol Anglada i Dalmau, fill de Marc i Elisabet13/06/2009Clàudia López i Fernández, filla de Xavier i Sílvia16/06/2009Aya Tadaght El Bouzri, filla de Samir i Kaoutar21/06/2009Oleguer Riba i Lázaro, fill de Marc i Ester

DEFunCIons

20/05/2009Pedro Caralt i Costa, 82 anys12/06/2009Juan Martínez i Torres, 81 anys

3 ~

RĐ

T

Revista Roda de Ter / Juny-juliol 2009

ÍndexAgenda Cultural04. EDITORIAL

05. EL TEMA DEL MES

10. L’EnTREVISTA

12. nOTíCIES

29. MuSEu DE L’ESQuERDA

32. OPInIÓ

38. ESPORTS

44. SAPS Què VuLL DIR?

Divendres, 3 de juliolGimcana nocturna. A les 8 del vespre a la plaça major. Per nens a partir de 13 anys.nits fresques. A les 9 del vespre a les pistes del Club Petanca Roda i camp de futbol de sorra. Divendres 3, 10, 17, 24 i 31 de juliol.Festes del barri Coll de Roda.Cinema a la fresca. Divendres 3, 10 i 24 de juli-ol. Consultar pàgina 31.Dissabte, 4 de juliolxIII Torneig Interprovincial de petanca. A les 4 de la tarda al camp de futbol municipal de sorra.Festes del barri Coll de Roda.Inflables, vòlei i ping-pong. A 2/4 d’11 del matí.Vermut. A 2/4 de 2 del migdia.Festa de l’escuma. A les 5 de la tarda.sopar, bingo i ball. A les 9 del vespre.Diumenge, 5 de juliolFestes del barri del Coll de Rodaxocolatada. A les 10 del matí.Espectacle infantil amb Jaume Barri. A 2/4 de 12 del migdia.Vermut fi de festa. A la 1 del migdia.Dilluns, 6 de juliolTaller de titelles d’aigua. A les 6 de la tarda als Jardins de Can Planoles. Gratuït.Dijous, 9 de juliolEl món per un forat. Tots els dijous de juliol.Consultar pàgina 31. nit boja. De les 8 del vespre a 2/4 de 12 de la nit a les piscines municipals. Obert a tothom.Divendres, 10 de juliolAcampada jove. Del 10 a l’11 de juliol. A partir de 13 anys. Localització sorpresa.Dissabte, 11 de juliolsardanes. A les 10 del vespre amb la Cobla Ciu-tat de Girona, a la plaça Major.Diumenge, 12 de juliolMulla’t per l’esclerosi múltiple. De 2/4 d’11 del matí a les 2 del migdia a les piscines muni-cipals. Divendres, 17 de juliol19è Rodafolk.

Correfoc, amb els Diables de Montornès del Vallès, a 2/4 de 10 del vespre. Inici a la plaça Major.Ball amb Semproniana. A les 11 de la nit a la plaça Sant Sebastià.Dissabte, 18 de juliol19è Rodafolk. Cercavila de Gegants i Grallers. A 2/4 de 8 del vespre, inici i final a la plaça Sant Sebastià.Botifarrada popular. A les 9 del vespre a la pla-ça Sant Sebastià.sardanes. A les 9 del vespre amb la Cobla Saba-dell, a la plaça Sant Sebastià.Ball folk amb Set de Folk i l’actuació del grup del Festival de Cantonigros acollit a Roda de Ter. A 2/4 d’11 de la nit a la plaça Sant Sebastià.Diumenge, 19 de juny19è Rodafolk. 4a Trobada de músics al carrer. A partir de les 11 del matí pels carrers del poble.Cercavila. A les 12 del migdia. Inici a la plaça Major fins el marge esquerre del Passeig del Ter, allà, vermut popular.Cloenda. Ball amb urbàlia Rurana i La Romàn-tica del Saladar. A les 7 del vespre a la plaça Sant Sebastià.Divendres, 24 de juliolnit “chill-out”. A 2/4 de 10 del vespre a les pis-cines municipals. A partir de 13 anys.Dissabte, 25 de juliolxIV Fira del pescador. Tot el dia al Passeig del Ter. Concursos, xerrades, estands, arrossada i activitats de lleure.sardanes. A les 10 del vespre amb la Cobla Principal d’Olot al Passeig del Ter.Diumenge, 26 de juliolxIV Fira del pescador. Tot el dia al Passeig del Ter.Divendres, 31 de juliolRecital “Poeta sobre cordes”. A les 10 del ves-pre als Jardins de Can Planoles, amb Big Mama i Pilar Cabot.

Més informació, a la pàgina web de l’Ajunta-ment de Roda de Ter: www.rodadeter.cat

4 ~

Ed

itori

alRevista Roda de Ter / Juny-juliol 2009

RĐT

El POUM, potser sí que ens afecta

A Roda de Ter s’ha començat a treballar en la redacció del nou Pla d’Or-denació urbanística Municipal (POuM). Estem parlant d’urbanisme, un tema que a la majoria dels veïns ens queda força lluny perquè tècnica-

ment sembla complicat. Però ens agradi o no, ens sigui dificultós o no, marcarà les directrius del futur del nostre poble. Ens dirà on som i ens indicarà cap on volem anar. Per exemple, quins espais naturals volem preservar, quins equipa-ments necessitem, com podem millorar la circulació de vehicles i vianants, com consolidar zones d’activitat comercial i crear-ne de noves, projectarà habitatges de protecció oficial... Han passat 10 anys de l’última revisió de les normes urba-nístiques, que es van redactar el 1984, i els canvis que ha patit el poble han estat considerables, sobretot després del “boom” de la construcció. Tenim un poble que fa només 2,2 km2. Cal tenir les idees clares per aconseguir que sigui un poble sostenible però sobretot on s’hi pugui viure bé. Tenim a les nostres mans poder opinar, que no vol dir decidir. Per aquest motiu s’han organitzat diversos actes de participació ciutadana on hi han estat convi-dats tots els veïns. Ambtot, l’assistència ha estat escassa. no cal posar-nos a dis-cutir si els mitjans per difondre el procés de participació ciutadana han estat els adequats. no cal, perquè està demostrat que quan un tema interessa les persones fem mans i mànigues per informar-nos d’on, quan, qui i perquè. Per tant, el debat és més profund. És més preocupant. Els rodencs no tenim clar que la redacció del POuM sí que és un tema que ens afecta. Per tant, veient el poc interès que suscita, deixarem que els tècnics i polítics facin la seva feina. I quan estigui tot lligat i aprovat i no hi hagi marxa enrera, potser protestarem. Cal fer que el POuM sigui un tema proper al ciutadà però cal també que el ciu-tadà hi posi de la seva part.

5 ~

El t

ema

del

mes


Des de fa molts anys que l’estiu ha estat un bon moment per preparar acti-vitats de tot tipus i per a tots els públics. Aquest any la proposta continua sent igual d’engrescadora i refrescant per a tots els rodencs, i per cinque-

na vegada consecutiva, l’ajuntament ha editat una guia on es recullen de manera esquemàtica, i alhora extensa, totes les activitats sota el nom L’estiu+actiu. Tot i començar a principis del mes de juny, són moltes les activitats que encara s’han de fer durant els mesos de juliol, agost i setembre. Cal dir, però, que el mes més ple és el de juliol aprofitant que els més menuts ja tenen vacances d’estiu i molts pares i mares també comencen a disfrutar d’aquest parèntesi. un munt de tallers per a totes les edats omplen quasi tots els dies, i als vespres, cicles com per exemple El món per un forat, Cinema a la fresca o Nits fresques, que ja són tot un clàssic en l’estiu rodenc, fan viure més intensament les nits.Aquest any, són 24 les entitats que fan possible la diversió al poble durant aquests mesos. Des d’entitats esportives, culturals, associacions de veïns, diverses regi-dories de l’ajuntament o, fins i tot, alguna universitat han estat les organitza-dores de tota la moguda estival. A continuació, us fem un repàs d’algunes de

Text. Redacció RDT. Fotos. Àlex Sánchez, Joan Fradera, Sabina Jufré, Montse Verdaguer

Més de 20 entitats organitzen activitats a L’estiu+actiu de Roda

les activitats que han tingut lloc al mes de juny. I també us fem un recordato-ri de les que encara s’han de celebrar. De totes maneres, a finals del mes de maig ja es va passar casa per casa la guia informativa L’estiu+actiu. A més, teniu altres mitjans per informar-vos sobre les activitats que es fan a Roda de Ter durant els dies d’estiu. La pà-gina web de l’Ajuntament de Roda de Ter (www.rodadeter.cat) conté tota la informació a l’agenda i també hi ha penjat un arxiu amb la guia general de L’estiu+actiu i la que fa referència úni-cament al jovent. L’estiu és curt. Val la pena d’aprifotar-lo al màxim.

6 ~

El t

ema

del

mes


El passat 6 i 7 de juny Roda de Ter es va sumar als més de 150 municipis participants a la 8a Festa de l’Esport de la Diputació de Barcelona. Durant el cap de setmana varem incloure diferents activitats esportives en el programa, com ara el torneig de l’amistat organitzat pel Club Esportiu Roda, l’obertura de les piscines amb entrada gratuïta per tots els assistents i el taller de baldufes. En les piscines la participa-ció també va ser molt alta, amb més de 200 persones durant els dos dies. Tot i que la temperatura no era de ple estiu les piscines es varen omplir per tots aquells que tenien ganes de fer la primera remullada. Des de la regidora d’Esports, s’agraeix l’assistència de tots els participants a la Festa de l’Esport i desitgen a tothom un bon estiu!

8a Festa de l’Esport

només fa falta una baldufa i un cordill i la diversió i l’espectacle estan assegurats. El taller “Aprèn a fer ballar la baldufa” es va fer el mateix dia de la Festa de l’Es-port, al davant de les piscines municipals. Tothom que passava per davant havia d’aturar-se a mirar. Els més atrevits, ho provaven. I els altres, ens ho miràvem des d’una distància prudencial per no fer el ridícul. “És molt fàcil fer ballar la baldufa. només cal calcular la distància del cordill i llançar la baldufa a aquesta distàn-cia”. Així ens desvetlla el secret el rodenc Josep Verdaguer, que juntament amb Gerard Verdaguer i Josep Roura, van col·laborar desinteressada com a tallersites. Ells tres ensenyaven a tots els assistents la tècnica per fer ballar la baldufa i varen fer diverses exhibicions d’habilitats. La demostració dels tres mestres talleristes consisteix en fer ballar la baldufa a la mà sense que abans hagit tocat a terra, fer-la brunzir... El millor és veure’ls en acció. Tots tres al mateix temps. unes 80 persones, entre petits i grans, es van acostar al taller i des de la regidora d’Esports se’ls va regalar una baldufa. En Josep Verdaguer continua explicant que no és la primera vegada que fan un taller d’aquestes característiques. Han anat a diver-

El secret de fer ballar la baldufases escoles per intentar revifar aquesta tradició i fer-ho amb els més menuts. “Primer els hi ensenyem com és una baldufa i el que es necessita per fer-la ballar. Després, els fem una demostra-ció. Es regala una baldufa a cada nen i també se’ls explica com ho han de fer per fer-la ballar”. no tot és tan senzill com sembla. Verdaguer reconeix que hi ha qui “s’hi agafa de seguida” i hi ha qui “els hi costa molt”. Si voleu més in-formació sobre la baldufa, podeu visi-tar el Museu de la Torneria de Torelló on hi tenen un espai dedicat. Gerard Verdaguer n’és el director i és un gran amant d’aquesta joguina. Va ser ell que va demanar a Verdaguer i Roura que l’acompanyessin a les escoles per ex-plicar i mantenir viva la baldufa.

7 ~

El t

ema

del

mes


La 4a edició del Sopar de dones, organitzat pel Fòrum Dona i la regidora d’Acció Social, el divendres 19 de juny, va ser un èxit. Es va posar a ploure amb moltes ganes just a l’hora que les assistents havien d’anar arribant i l’aigua que que-ia va fer que el sopar s’hagués d’endarrerir una mica per permetre que tothom estigués a lloc. L’aforament va ser de més de 100 dones. Com cada any, les comensals havien de portar un primer plat, un segon plat o unes postres. El sopar s’havia de fer als Jardins de Can Planoles però l’escenari es va haver de canviar per la Porxada que també va estar a l’al-çada de les circumstàncies. L’actuació final del grup Tietes queques va arrodonir la festa.

Més de 100 dones assisteixen al Sopar de dones a la Porxada de Can Planoles

8 ~

El t

ema

del

mes


El diumenge 28 de juny, Roda de Ter es va omplir de boixets, coixins i aficiona-des i algun aficionat a les puntes de coixí a la trobada que va tenir lloc de les 10 del matí i fins a la 1 del migdia. La XIVa Trobada de Puntaires, organitzada per Boixet Roda, va ser tot un èxit. Tot i que a la tarda van caure algunes gotes de pluja, el temps va acompanyar tot el matí, amb una temperatura de 32ºC, el què va permetre als assistents que van omplir el carrer Bac gaudir, encara més, de la trobada i passar una bona estona entre l’esmorzar, les xerradetes i els boixets. Tapets, punts de llibre, punts, bores i molts més treballs es van poder veure sobre els coixins d’unes 300 puntaires encarregades d’amenitzar la festa i donar vida al carrer amb el seu peculiar estil. Enguany no es va dur a terme el tradicional sorteig per a la residència, que consistia en vendre números per a una rifa i dels diners que s’aconseguien durant el matí fer una petita donació a la Residència de Can Planoles de Roda de Ter. Fotos. Joan Fradera

Més de 300 puntaires omplen el carrer Bac de Roda durant la XIVa edició de la trobada

La Milagros ureña ha estat durant 15 anys al capdavant de l’escola Boixet Roda, ensenyant a fer puntes al coixí i patchwork. La Milagros ha decidit que plega per motius de salut i perquè “tot i que em sap molt greu, crec que la meva funció ja està feta”. Ha esperat que es celebrés la Trobada de Puntai-res, l’acte més important que organit-za Boixet Roda, per acomiadar-se. La Milagros vol donar les gràcies a les se-ves “nenes”, tal i com carinyosament es refereix a les dones que han assistit a

Milagros Ureña deixa de fer classes de puntes al coixí i patchwork, després de 15 anys

les classes. També agraeix molt efectu-osament a la Carme Armengol la feina feta any rera any en escriure el poema de la Trobada de Puntaires. A més, dóna les gràcies a tots els regidors de Cultura de l’Ajuntament de Roda que hi ha hagut durant aquests anys i a Caixa Manlleu i La Caixa per la seva col·laboració econòmica. Finalment, agraeix la feina de l’Àlex Sánchez per les fotos realitzades i els cartells de la trobada i a la revista RDT pel segui-ment informatiu.

9 ~

El t

ema

del

mes


El dissabte 20 de juny, a les piscines municipals, es va cele-brar la Festa Aquàtica amb inflables, per a totes les edats, que van estar instal·lats d’11 a 2 del migdia. Tot i que el temps no va acompanyar gaire, tots els assistents varen po-der baixar pel tobogan, enfilar-se al pop, travessar el camí d’aigua o passar pel passadís trampa seguint les indicacions dels monitors que animaven la festa. Per als més petits, tam-bé hi havia un dinosaure inflable a la piscina petita. L’any vinent us esperem a tots a la propera Festa Aquàtica. Les piscines municipals van obrir oficialment les portes el 13 de juny i tancaran el 6 de setembre. Amb la piscina també arriben les activitats esportives d’aigua, com els cursets de natació infantils, el carnet del nedador i l’aiguagim. Podeu informar-vos al Punt Roda.

La Festa Aquàtica

una de les festes més esperades de l’any és la revetlla de Sant Joan per la màgia de la seva nit i perquè dóna un tret de sortida semi-oficial de l’estiu. La Flama del Canigó també ha arribat amb la revetlla, aquest any, al barri de Santa Tecla, que ja en fa 30 que celebra la revetlla de Sant Joan. La Flama va arribar a 2/4 de 10 del vespre, provinent de Coll d’Ares, i va encendre una foguera que va durar fins ben passada la mitjanit. Música, paneres, i la lectura d’un manifest a més dels parlaments de l’alcalde, Antoni Llach, i representants de l’Associació de Veïns de Santa Tecla, van encetar la festa.La festa va anar a càrrec de l’AAVV i, com han explicat des d’allà, són vàries les revetlles que es celebren a Roda de Ter, i és per això que la Flama del Canigó cada any va a un barri diferent.

La Flama del Canigó arriba a Roda de Ter

A banda dels tallers però, hi ha tot un munt d’activitats pre-parades perquè no s’avorreixi ningú. Els cicles El món per un forat i Cinema a la fresca tornen, un any més, els dijous i divendres de juliol respectivament (consultar pàgina 31 per a la programació). Els divendres també s’hi afageixen les Nits fresques, organitzades pel Club Petanca Roda, que pretenen animar a tots els rodencs a jugar petanca tot apro-fitant el bon temps de les nits d’estiu. Des del mateix club ja tenen preparat el XIII Torneig Interprovincial de Petanca que tindrà lloc el dissabte 4 de juliol, a la tarda.Per la seva banda, des de l’Agrupació Sardanista, també ja tenen lligat el calendari d’audicions per aquest estiu, que es durant a terme els dissabtes al vespre en diverses localitza-cions del poble.

un gruix de les activitats programades per l’estiu a Roda de Ter consta dels tallers adreçats als joves a partir de 13 anys que es duen a terme durant el mes de juliol. Des del Punt Roda se n’havien programat sis: taller de cuina, de fotografia digital, de Dj, de voluntariat, de capoeira i un curs d’escala-da i d’esports d’aventura. Com altres anys, hi ha alguns d’aquests tallers que no es durant a terme per falta de gent com el taller de Dj, el de fotografia digital i el de capoeira, per tant, els que sí que es realitzaran són el taller de cuina, el de voluntariat i el curs d’escalada i d’esports d’aventura.Tots aquests tallers preparats es fan un parell d’hores un o dos dies a la setmana al lloc més ideal per practicar cada hobby.

Diversitat de tallers per a diversitat de gustos

L’estiu+actiu, al juliol A més a més, dins el programa d’activitats també hi ha un ampli ventall de possibilitats que no estan incloses dins de cap cicle com per exemple la nit boja, el dijous 9 de juliol, l’Acampada jove, del 10 a l’11 de juliol, el tradicional Mulla’t per l’esclerosi múltiple, el diumenge 12 de juliol, el Rodafolk, del 17 al 19 de juliol, la nit chill-out, la XIV Fira del Pesca-dor, 25 i 26 de juliol, i un recital de poesia, el divendres 31 de juliol. També cal fer esment de les diverses festes dels barris de Roda que s’aniran succeïnt de manera que avanci l’estiu. La primera de totes és la del barri del Coll de Roda, que es ce-lebra el primer cap de setmana de juliol, del 3 al 5. Cinema a la fresca, inflables, ping-pong, festa de l’escuma, sopar amb bingo i ball, xocolotada, espectacle infantil i vermut de fi de festa entre d’altres. Per a més informació d’aquestes activitats i altres, consultar al Punt Roda o al web municipal: www.rodadeter.cat.

10 ~

L’e

ntre

vist

aRevista Roda de Ter / Juny-juliol 2009

Joan Parera fa uns 10 anys, aproximadament, que està immers en l’organització del Rodafolk. Aquest any en fa 19 que la mostra de música tradicional d’arrel folk es ce-lebra ininterrompudament a Roda de Ter, els dies 17, 18 i 19 de juliol. Amb perspectiva, Parera afirma rotunda-ment que han estat 19 anys de consolidació del festival que ara viu un moment molt dolç.

Com va néixer el Rodafolk?Va néixer amb la voluntat de fer una mostra senzilla de mú-sica tradicional que, en el seu moment, era una innovació. Aleshores no hi havia cap oferta d’aquest tipus. El Rodafolk és el segon festival amb més antiguitat dels Països Catalans en matèria de música folk.Com ha evolucionat el Rodafolk en aquests 19 anys de trajectòria?El Rodafolk va néixer pels volts de l’11 de setembre, però aleshores coincidíem amb les festes del barri del Pla Xic, i és clar, no es tractava que ens féssim la competència. Ho vam capgirar i, per casualitat, va coincidir amb el Festival de Música de Cantonigròs, que ens va donar molt d’èxit ja que vam incorporar l’actuació del grup que estava hostatjat a Roda dins del programa del Rodafolk. A més, em sembla que al principi el festival tan sols era cosa d’un dia i, amb el temps, s’ha anat consolidant fins a tres dies. A quin públic va adreçat?Ens adrecem a tot el públic en general, a aquella gent que sent les inquietuds d’arrel del país i, particularment, al pú-blic de Roda, perquè a ell li vam donar a conèixer un pro-ducte que fins aleshores no coneixia, i que potser no va-lorava tant com ho fa ara. D’alguna manera, el públic de Roda s’ha anat interessant per aquest tipus de música i els hem anat engrescant. Els vam fer veure que són uns balls que no es necessiten saber per ballar-los, tan sols s’ha de participar. Quanta afluència de públic té el Rodafolk?És molt difícil comptabilitzar-ho, depèn de cada part de la programació. normalment el dissabte hi ha molta gent per-què s’ajunten moltes coses: les sardanes, el grup de Canto-nigròs... El plat fort sempre és el diumenge el vespre.Quina és l’oferta del Rodafolk? El Rodafolk no només es centra en la música folk del prin-cipat de Catalunya, sinó també de tots els Països Catalans i, per extensió, de la Mediterrània. La Mediterrània és un focus de cultura en la que els catalans moltes vegades ens hi sentim identificats, ja sigui pels instruments o per les melo-dies. Moltes de les cançons tradicionals van recorrent tota

la zona de la Mediterrània amb la mateixa melodia però canviant les lletres. A més, tampoc es canvien les lletres pròpiament, sinó que tan sols es canvien les localitzacions i els protagonistes perquè, d’aquest manera, la gent de la comarca se la fes seva. Així doncs, la cançó que aquí a Cata-lunya porta per nom El testament d’Amèlia, a Itàlia se’n diu Il testamento. A més a més, ara està molt de moda això de la música de fusió, i hi ha molts músics que utilitzen instru-ments d’altres països, sobretot de la Mediterrània, perquè tal com he dit, ens hi sentim molt identificats pel què fa als instruments.Així doncs, no només es centra en la música folk estricta-ment catalana perquè, per contacte, aquesta n’inclou molta més. També caldria destacar que quan parlem de folk català ens pensem que només hi ha cabuda per la sardana, i que la jota només és d’Aragó, però això és una mentida, perquè la jota va néixer a Catalunya i n’és igual de tradicional. Les danses catalanes incorporen passos dobles, rigodons, ma-surques... és una música molt rica que s’ha d’anar desco-brint mica en mica.En darreres edicions, heu incorporat novetats en el Ro-dafolk. Teniu alguna cosa preparada per aquest any?Ja vam introduir els músics al carrer fa 4 anys i està tenint molt d’èxit, sobretot entre els músics, ja que suposa un apa-rador perfecte. L’any passat vam introduir la trobada de grallers, i no va tenir massa èxit, així que aquest any l’hem suprimida i, per aquest any, no tenim cap novetat. Sí que hi ha alguna idea però ja és de cara l’any que ve i, de moment, encara s’hi ha de treballar molt. Com feu la selecció dels grups?Bé, nosaltres rebem ofertes durant tot l’any i també anem a la Fira de la Mediterrània, a Manresa, que vindria a ser el mateix que el Mercat de Música Viva de Vic però amb cultura d’arrel folk. Aquesta fira dura 4 dies i anar allà et permet veure coses que t’agraden, fer contactes, demanar

Joan Parera: “Amb els anys, el públic de Roda s’ha anat interessant pel Rodafolk”

“Ens adrecem al públic en general però en particular al públic de Roda perquè a ell li vam donar a conèixer un producte que fins aleshores no coneixia, i que potser no valorava tant com ho fa ara”

Text. Irene Soler i Febrer. Foto. Arxiu RDT

11 ~

L’e

ntre

vist

a


preus i, a partir d’això, començar a confeccionar el progra-ma partint del pressupost del que disposem.Quin és el plat fort d’aquesta 19a edició?Com sempre ve el diumenge el vespre. Serà a les 7 de la tar-da i, enguany, venen dos grups valencians molt consolidats: Urbàlia Rurana i La Romàntica del Saladar. Són dos grups que es complementen molt bé i han creat un espectacle que es diu La vespra i la festa. Junts són 16 músics dalt d’un es-cenari i toquen músiques molt alegres passant per les jotes i els valsos... Aquí balla la gent que li agrada ballar folk i la que li agrada ballar de la manera més clàssica. L’any passat va acabar ballant tothom. Quina és la situació actual de la música folk a Catalu-nya?Ara està vivint un moment molt dolç. A través d’aquests festivals, hi ha molta gent que s’ha fet aquesta música seva. només cal anar a Girona o a Barcelona on hi ha molta mo-guda i, sobretot, gent jove. Es fan molts cursets i campus com per exemple a la Vall d’Aran o Arsèguel. Aquí a la co-marca hi ha tres festivals tots ells molt consolidats: el Roda-folk, el Solc, que es fa al Lluçanès i és un cicle de 3 mesos i el Ballabisaura, que es fa al Bisaura i es fa durant la tardor i, per tant, no coincidim. Quin futur li augura a la música tradicional?A la música folk en general li auguro un bon futur. Totes aquestes coses són cícliques, per tant, si es perd, amb el temps es torna a recuperar. I al Rodafolk?També li auguro un bon futur. Tant per la gent que hi som com per la que vindrà. També per la feina feta per l’ajun-tament que hi ha apostat molt fort des de sempre. Tots els ajuntaments que han passat al llarg d’aquests 19 anys han apostat molt valentament i aquest treball ens ha donat pres-tigi i una molt bona consolidació. Ens tenen en compte dins el panorama de música tradicional.

Joan Parera, organitzador del Rodafolk, un moment als Jardins de Can Planoles

El Festival de Música de Cantonigròs, també present al Rodafolk

Tal com explica Joan Parera, vèrtebra del Rodafolk, des que van canviar les dates del festival i aquest coincideix amb el Festival Internacional de Música de Cantonigròs, el grup hostatjat a Roda de Ter sempre ha actuat en el marc del Rodafolk. Així doncs, el dissabte el vespre (tot i no saber-se mai l’horari exacte d’actuació del grup degut a que depén de Cantonigròs), el grup actuarà pel públic del Rodafolk i de Roda de Ter. “Quan el grup arriba a Roda se’ls planteja la possibilitat de fer una actuació el dissabte el vespre i, de moment, sempre ens han dit que sí i ha estat un èxit rotund de participació”, explica Parera.Segons ens ha comentat Anna Torrent, responsable de co-ordinar l’allotjament d’un dels grups del festival a Roda de Ter, “enguany la participació de les famílies per acollir a participants ha disminuït molt. Sempre teníem un número fix de famílies que aquest any, per raons personals, no po-dran acollir gent”. Els grups participants a Cantonigròs es-tan formats per 36-37 persones, el què suposa la necessitat d’entre 16 i 18 famílies i, a finals de juny, només hi havia la meitat de les famílies inscrites.Aquest és el 27è any que la població col·labora desinteres-sadament amb el Festival Internacional de Cantonigròs i, segons Torrent, “la resposta de les famílies i els participants sempre ha estat molt positiva”. Per les cases dels veïns de Roda han passat grups de tot ar-reu, majoritàriament d’Europa i Àsia, com per exemple, del nepal o Taiwan. “Aquest any hem demanat si seria possible acollir un grup de dansa. Fa molts anys seguits que vénen grups corals i ens faria gràcia un grup que fes dansa. És més vistós i molt animat”, comenta Torrent.

12 ~

No

tície

sRevista Roda de Ter / Juny-juliol 2009

Text. Redacció RDT. Fotos. Fotografia Casacuberta

Roda de Ter celebra la 5a Setmana de la Gent Gran

un any més, Roda de Ter i les Masies de Roda obren les portes a la gent gran. Enguany, els actes van tenir lloc el cap de setmana del 6 i 7 de juny. Segons Maria Martos, regidora d’Acció Social de l’Ajuntament de Roda de Ter, “aquest és un dels actes més emotius que fem des de la regidoria. Quan veus que els avis t’ho agraeixen tant, satisfà molt”.

Homenatge a les noces d’orAquest 2009 van ser 9 les parelles homenatjades pels seus

Joan Costa Vilalta - Josefina Felis Fabra Casament: 25 de juny de 1959

Esteve Riera Labró - Rosa Güell Abuli Casament: 25 de maig de 1959

Joan Casas Corominas - Teresa Agut Vila Casament : 14 de setembre de 1959

Lluis Riera Mateu - Carme Parés Roca Casament : 19 d’abril de 1959

Homenatge a les Noces d’Or

50 anys de casats. Com diu Martos, “l’homenatge és per aquests 50 anys, però sobretot pels valors que d’aquí se’n desprenen: confiança, respecte, estimació... per tots aquests valors dels que ara anem tan mancats. Aquest homenatge és important perquè ells han construït el poble i la manera de ser”. Aquest és la segona vegada que l’acte es celebra a la Porxada de Can Planoles i no a la sala de plens de l’ajun-tament per problemes d’espai i accessibilitat. Com explica la regidora, “l’últim any que es va celebrar a la sala de plens

Jaume Crespi Mosull - Carme Company Orra Casament: 12 d’octubre de 1959

Jordi Serrabassa Aumatell - Sabina Sadurní Pons Casament: 1 de juny de 1959

Francesc Mataró Alier - Dolors Moreno Colomo Casament: 2 d’agost de 1959

Joan Aymerich Perarnau - Maria Prat Camprubí Casament: 3 de setembre de 1959

Rafel Ballús Padrós - Laura Font Camprubí Casament: 25 d’octubre de 1959

13 ~

No

tície

s


Els padrins d’honor de Roda de Ter

Empar Sorribas PérezFrancesc Tordera ParcetFlorencio Lucio GonzálezAsunción Illana LaraPepeta Prat ReixachPepito Piferrer Rabionet

XXVè Homenatge a la Vellesa de Roda i Les Masies de Roda

María Bailén CàceresMatilde Castillo VilanovaPepeta Payàs RoviraCarme Ribas VergésElvira Feixas HerpDolors Riera AutetFrancisco Hermosilla Ábalos,María Josefa Azaustre GarcíaJoan Targarona Roca

érem 70 persones i l’acte quedava molt desmerescut. El canvi ha estat molt positiu”. Després del sopar va tenir lloc el concert de Youkalis. Músiques del món que va ser tot un èxit, amb més d’un centenar d’assistents.

xxVè Homenatge a la VellesaLa traca final de la 5a Setmana de la Gent Gran va ser el diumenge, en el XXVè Homenatge a la Vellesa. En aquest cas van ser 24 els homenatjats rodencs i 1 masienc. Els avis i àvies te-nien 89 i 90 anys i van ser obsequiats amb una placa commemorativa i les parelles dels homenatjats van rebre un ram de flors, les dones; i un llibre, els homes.Com explica la regidora, “molts avis es

queixen que a 90 anys és molt compli-cat arribar-hi i, des del consistori, s’ha decidit rebaixar l’edat dels homenat-jats fins a 85, de manera que anirem rebaixant l’edat progressivament. no ho hem fet ara al 2009 perquè hi havia més de 100 avis entre 85 i 90 anys, i és clar, per temes logístics era molt dif ícil i costós. A més, no tots els avis de 90 anys tenen la sort d’arribar en plenes facultats, i a vegades sap greu tan per ells com per les famílies”.Martos també comenta que cada cop els familiars i persones properes als avis assisteixen més a l’homenatge, de manera que l’ambient és molt més fes-tiu i els avis estan molt contents. El di-nar realitzat després de l’homenatge, a la Porxada de Can Planoles va comptar

amb 260 assistents, “un èxit”, segons la regidora d’Acció Social.

Exposició xxVè Homenatge a la VellesaI per celebrar aquests 25 anys d’Home-natge a la Vellesa, es va preparar una exposició per fer memòria d’aquest quart de segle. Per dur-la a terme es va recollir tot el material editat possible, però com explica Martos, “va ser molt complicat, hi havia molt poc material editat dels primers anys”. Per aquest motiu, Martos destaca la importància d’editar i recollir material dels actes que es van organitzant a la població. L’exposició es va poder visitar els diu-menges que hi va haver ball fins el 21 de juny a la Porxada de Can Planoles.

Els padrins d’honor deLes Masies de Roda

Pere Orra OlivaFrancisca Montero RodríguezCarme Estorch FerréJosefa Sellés PalouJosepa Sadurní TernsEnriqueta Caralt CostaManela Aumatell CostaMaria Costa CarrerasManel Mas Fàbregas

Ramon Parcet TorrentgenerósAurora Castañé Arau

14 ~

No

tície


A partir del curs vinent, el Centre de Formació d’Adults Can Planoles de Roda de Ter deixa d’im-partir el graduat escolar de secundària. Així ho va

assegurar el regidor d’Educació, Antoni Llach, en el ple de juny arrel d’una pregunta del grup d’Esquerra sobre el futur de l’escola. Llach va explicar que “donarem un altre enfoc” a l’escola, el qual es va atribuir a motius econòmics. El regi-dor d’Educació va dir que es continuaran oferint els cursos de català i informàtica i va afegir que existeixen altres vies per aconseguir el graduat escolar: “no és una competència municipal i hi ha altres municipis més grans que el nostre que tampoc l’ofereixen”. Respecte als comentaris d’Esquerra que l’escola “està tocada de mort”, Llach va afegir que “no tanquem l’escola, només deixa d’impartir el graduat i la resitua en el marc econò-mic actual, tenint en compte també que l’edifici on estava ubicada no complia el requeriments necessaris”. Pel fet de no tenir les instal·lacions legalitzades, Llach va explicar que les classes de graduat s’impartien a l’Institut d’Ensenyament Secundari però aquesta mesura tampoc ha estat suficient per obtenir la legalització i poder rebre subvencions per part de l’administració. Les altres classes de l’escola s’im-partien a l’edifici de Can Planoles.

L’escola d’adults de Roda deixa d’impartir el graduat escolarText. Montse Verdaguer i Mas

A partir de setembre, l’Escola de Mú-sica El Faristol de Roda de Ter i l’Es-quirol es tornarà a traslladar a l’edifi-ci de Can Planoles ara però al 3r pis, on fins ara hi havia hagut l’Escola d’Adults. Així doncs, deixem definiti-vament, i esperem que per una tem-porada llarga, els espais provisionals que durant els darrers cursos hem es-tat ocupant: l’antic consultori de salut, la planta baixa de Can Planoles i les instal·lacions del CEIP Mare de Déu del Sòl del Pont. D’aquesta manera, centralitzarem l’activitat de l’escola en un sol espai, però per facilitar l’orga-

L’escola de música torna a Can Planoles, ara al 3r pis

oPInIÓ dies i primeres hores de la tarda sense classe a l’institut o la universitat... Des del curs 06-07 l’Escola Municipal de Música de Roda de Ter i l’Esquirol és Escola Autoritzada pel Departament d’Educació de la Generalitat de Cata-lunya i, per tant, els estudis que ofereix es poden convalidar per crèdits de lliu-re elecció i per l’assignatura de música a l’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat. Per als alumnes de l’Escola de Música a Roda de Ter, aquest nou emplaçament suposarà tenir un espai on fer música i desenvolupar-se ar-tísticament de manera adequada. Per l’equip de professionals que hi treba-llem (14 docents) significarà treballar en un context professional adequat, en un espai on tenir-hi els instruments i el material de l’escola en condicions adequades, on desenvolupar el projec-te educatiu amb il·lusió i construir una escola de música de tots i per a tots.

Text. Montse Anguera. Directora de l’Escola de Música de Roda i l’Esquirol

nització de les famílies dels més petits (els alumnes de 4 i 5 anys) seguirem mantenint 2 grups de sensibilització musical als CEIPs Roda i Mare de Déu del Sòl del Pont que es faran simultàni-ament, dimarts de 12h a 13h. Pensem que disposar d’espais propis, fora de les instal·lacions escolars, ens permet apropar l’oferta de formació musical a sectors de població del municipi que disposen de franges horàries per a fer música incompatibles amb els horaris de les escoles de primària: per exem-ple, adults que podrien fer classes al matí o joves que aprofitarien els mig-

Durant el curs 2008-2009, 10 alumnes han obtingut el títol del Graduat en Educació Secundària. Cal destacar també el nombre d'inscripcions: durant els dos últims trimestres, tot i trobar-nos enmig del curs, s’han inscrit 4 persones noves i 5 més estaven pendents d'inscriure's pel setembre vinent. Després d'un últim trimestre curt i esgotador, els alum-nes del GES han passat els exàmens finals amb bona nota. En aquest darrer trimestre hi ha hagut una assistència als exàmens del 62,5% dels alumnes matriculats, superior a la del trimestre anterior, que se situava en un 57%. El conjunt d’aquests alumnes han realitzat un total de 65 exàmens, dels quals un 78% han estat aprobats, mantenint-nos en aquest sentit a valors del trimestre anterior. La nota mitja obtingu-da pels diferents exàmens ha estat d’un 6,6, un pèl superior a la del darrer, que se situava en un 6,3. L'única nota nega-tiva continua sent l'assistència, que tot i haver incrementat, encara no es troba en els valors desitjables.

Valoració del curs 2008-2009

Text. Roger Casanovas. Centre de Formació d’Adults Can Planoles

15 ~

No

tície

s


El 18 de juny va començar el pro-cés de participació ciutadana per elaborar el Pla d’Ordenació

urbanística Municipal (POuM) amb la voluntat d’implicar el poble en la seva elaboració des del començament. Aquest primer acte va consistir en una xerrada informativa per part de l’equip redactor del POuM per exposar als veïns de Roda d’on partim i quin po-ble tenim, abans de començar amb les sessions de treball previstes per l’1 i 8 de juliol. Aquesta informació ha de servir de base per debatre quin model de poble volem. Tenint en compte que es tracta del procés de participació ciu-tadana i, per tant, l’aportació dels veïns és bàsica tot i que no és vinculant, l’as-sistència a la Porxada de Can Planoles no va arribar a les 30 persones en un poble de 6.000 habitants. Eduard Fenoy, el director de l’equip re-dactor format per professionals de les empreses urbamed i Dau 9, ja va do-nar algunes pistes sobre com hauríem de créixer. Segons l’arquitecte, Roda ha de créixer cap a dins i no cap a fora, fent referència, per exemple, a la reha-bilitació d’edificis antics. També va dir que Roda “té potencial per crèixer amb 1.500 vivendes més” en els plans parci-als actuals, alguns dels quals “s’haurien de redefinir” perquè no contemplen habitatges de protecció oficial, per exemple. Fenoy va recordar que el po-ble està mancat de zones verdes i en canvi considera acceptable el nombre d’equipaments. L’arquitecte va posar l’accent en el riu Ter, el qual considera que “cal tenir-lo més en compte” i va apostar per un comerç “del segle XXI”. Va acabar la seva intervenció amb una frase il·lustrativa de com haurien de plantejar els rodencs el creixement de Roda: “pensant cap a dintre”. Per la seva part, el regidor d’urbanis-me, Albert Serra, va destacar el fet que la redacció del nou POuM afecta a tots

En el procés de participació ciuta-dana s’han previst diverses eines per tal que els veïns puguin apor-

tar la seva opinió sobre què en pensen del poble actual i quin model de po-ble volen. És per això que en aquesta fase del procés s’utilitzaran diferents instruments per informar i recollir-ne l’opinió. S’ha enviat casa per casa un díptic informatiu i un qüestionari per tal que els veïns el puguin emplenar i fer arribar a les oficines municipals. Els veïns poden accedir a tota la informa-ció i fer arribar propostes a través de la

S’inicia el procés de participació ciutadana per elaborar el POUMText i foto. Montse Verdaguer i Mas

La sessió informativa del POUM es va fer a la Porxada de Can Planoles.

Eines de participació

pàgina web municipal (www.rodade-ter.cat). Els veïns poden participar en les sessions de treball monogràfiques (la propera és el 8 de juliol, de les 20 h. a les 22 h. a la Porxada de Can Plano-les). Els veïns poden demanar cita amb els tècnics municipals els dimecres de 9:00 a 14:00 hores i/o amb els regidors a hores convingudes. També poden fer arribar suggeriments en una bús-tia habilitada a la sala polivalent de la biblioteca on estarà exposada la docu-mentació que es vagi generant (tardes de 15:30h a 20:30 h).

els habitants del municipi i de la im-portància que es participi activament en la seva elaboració. Serra, preocupat en tot moment perquè el discurs fos el menys tècnic possible, va avançar al-gunes de les idees de com ajudarà el POuM en el creixement de Roda: “És una eina que endreçarà el poble” i el regidor també aposta per potenciar la façana del riu Ter. Segons Serra, s’ha de créixer transversalment i en quali-tat i sostenibilitat.Per la seva part, el grup de l’oposició

d’Esquerra Republicana de Catalu-nya es va abstenir, en el ple de juny, en el punt d’aprovació del programa de participació ciutadana del POuM. ERC considera que la participació s’ha de fomentar de manera “més activa” i va criticar que es requerís inscripció prèvia per considerar que és “una eina dissuassòria”. El regidor d’urbanisme va dir que el fet d’inscriure’s és perquè es pugui fer una previsió de l’espai i material necessari de cada sessió però que no és obligatori.

16 ~

No

tície


Comerciants, Mossos d’Esquadra, equip de govern i agents municipals van mantenir una reunió el 29 de maig per parlar de la inseguretat ciutadana a Roda

de Ter. La reunió va tenir lloc a la sala de plens de l’ajunta-ment i va comptar amb l’assistència d’uns 40 comerciants. El primer tinent d’alcalde, Esteve Franch, va explicar que la reunió s’havia convocat després d’una trobada amb l’As-sociació Roda de Comerciants (ARC) perquè hi havia la percepció que la inseguretat ciutadana a la població havia crescut. Dos agents dels Mossos d’Esquadra van impartir una xerrada sobre mesures de protecció i van explicar que “la seguretat s’ha de convertir en un hàbit”. Els agents van exposar diversos casos pràctics sobre com intentar evitar robatoris i van recordar que el més impor-tant és posar barreres als lladres. Segons els agents, “si una botiga o una vivenda està ben protegida, el lladre no voldrà entrar” i van subratllar la importància d’instal·lar als comer-ços i establiments sistemes de seguretat com un circuit de video-vigilància. També van demanar la col·laboració ciu-tadana: “Trucar a la policia no vol dir posar una denúncia,

Mossos i comerciants parlen de la inseguretat ciutadana a RodaText i foto. M.V.M.

La reunió es va fer a la sala de plens de l’Ajuntament de Roda de Ter.

vol dir informar”. Des d’ARC es va reiterar que al poble hi ha “sensació d’inseguretat ciutadana” però els agents dels Mossos no hi van estar del tot d’acord per considerar que les estadístiques no ho reflecteixen així. I van afegir que: “Si no ens arriba a través de denúncia, no ho detectem”. El regidor Esteve Franch va recordar la importància de ca-nalitzar tota la informació a través dels vigilants municipals de la població per fer-ho arribar als Mossos. En aquest punt, l’alcalde de Roda, Antoni Llach, també va intervenir afegint que els Mossos d’Esquadra intensifiquen la presència als pobles en funció de les denúncies presentades: “Si ningú denuncia, els Mossos tenen la sensació que a Roda no passa res”. Els Mossos van reiterar que pel número de denúncies rebudes, la seva presència a Roda és alta i van demanar si quan els veïns surten a passejar tenen por. un veí va dir que: “por no en tenim però a Roda passen coses”. Des d’ARC es va exigir més presència policial. Franch va explicar el pro-jecte de les càmeres de vigilància per suplir la manca de personal ja que, segons el regidor, “vigilar el poble les 24 hores voldria dir tenir 7 o 8 persones contractades”.

Però la reunió va passar de tractar la inseguretat ciu-tadana a centrar-se amb algunes situacions viscudes per comerciants relacionades amb els aparcaments

de la zona blava, un tema en el que els Mossos d’Esquadra no tenen competència. L’alcalde, Antoni Llach, va recordar que després de les reiterades demandes dels comerciants a Roda s’ha intensificat el control de la limitació horària i que això ho demostra “la gran quantitat de gent que ve a l’ajun-tament perquè se li anul·lin les multes”. Tant Llach com Franch van assegurar que “no s’anul·la cap multa” i que la recaptació portada a terme fins el mes de maig ha estat de 7.500 euros quan fins ara en un any es facturava una mitjana de 5.000 euros.

La recaptació de la zona blavaRàdio Roda t’acosta la política municipal

L’Ajuntament respon

Els dilluns, de 8 a 9 del vespre, en directe

Repetició del programa: dimarts, de 10 a 11 del matí - dijous, de 2 a 3 de la tarda -dissabte, de 10 a 11 del matí

RÀDIO RODA (107.6 FM) 93 850 04 75

[email protected]

Alcalde i regidors expliquen l’actualitat municipal. Vols fer-los arribar dubtes, preguntes o suggeriments? Truca’ns a Ràdio Roda i et respondran.

17 ~

No

tície

s


Les 5 càmeres de vigilància de trànsit no s’han pogut començar a instal·lar el juny perquè la Comissió de videovigi-lància de la Generalitat no ha aprovat la documentació presentada per part de l’Ajuntament de Roda de Ter. Tal i com va explicar el regidor Esteve Franch en el ple de juny, les càmeres s’hauran de sol·licitar per a segure-tat ciutadana i no per a vigilància de trànsit. L’ajuntament ha tornat a pre-sentar la documentació per demanar l’autorització per aquest altre motiu i s’espera obtenir una resposta a finals de juliol. una vegada s’obtingui l’au-torització per part de la Generalitat, el regidor calcula que la seva instal·lació serà ràpida i que en el termini d’un mes podrien estar en funcionament.Franch va donar aquestes explicacions al ple en resposta a la pregunta que va presentar el grup municipal d’Esquer-

Tots els regidors de l’Ajuntament de Roda de Ter, excepte el de Plataforma per Catalunya, han anat passant durant el mes de juny pel programa de Ràdio Roda L’Ajuntament respon. Aquest espai pretén acostar la política muni-cipal als veïns del poble i obre la possi-bilitat de fer arribar preguntes, dubtes o suggeriments als membres del con-sistori rodenc. El programa s’emet en directe el dilluns, de 8 a 9 del vespre, i es repeteix el dimarts, de 10 a 11 del matí; el dijous, de 2 a 3 de la tarda; i el dissabte de 10 a 11 del matí. L’alcalde assisteix al programa el dilluns després de la setmana que s’ha celebrat el ple ordinari a l’ajuntament.

Permuta per un terreny per a la rotonda

L’Ajuntament de Roda de Ter va apro-var una permuta d’una finca del Bisbat de Vic, situada a l’avinguda Tecla Sala, ja que el terreny s’utilitzarà per a la construcció de la rotonda de la carre-tera de Manlleu. Aquesta és una obra que ja es va començar a perfilar a prin-cipis de legislatura. El grup d’Esquerra va votar en contra d’aquest punt per no estar d’acord amb “la metodologia utilitzada i la diversitat de criteris uti-litzats, segons els propietaris” a l’hora d’adquirir els terrenys necessaris per a construir la rotonda. L’alcalde Antoni Llach els va recordar que s’ha fet a tra-vés de permuta “el sistema que vostès defensaven”.

Desautoritzen la instal·lació de càmeres de vigilància de trànsit

L’Ajuntament respon acosta la política municipal

ra. El principal grup de l’oposició no considera que el risc “raonable” de la seguretat pública de Roda “justifiqui” la instal·lació de càmeres de seguretat “tant pel cost econòmic i tècnic com pel compliment del respecte a la lliber-tat i intimitat de les persones”.En canvi, la Comissió de videovigi-lància de la Generalitat ha aprovat la sol·licitud per part de l’ajuntament d’instal·lar càmeres de vigilància per a la seguretat ciutadana a la zona de l’ascensor del Pont Vell. Ara que els desperfectes que es van ocasionar a la zona ja han estat arreglats, es proce-dirà a la instal·lació de dues càmeres. Fa unes setmanes, el regidor d’ur-banisme, Albert Serra, ja avançava la possibilitat d’instal·lar càmeres de videovigilància que permetran fer un seguiment de l’ascensor i de les zones més properes del Passeig del Ter.

Text. Montse Verdaguer i Mas

Modificacions urbanístiques a la zona de Puigneró

El consistori rodenc ha informat de la proposta de modificar una àrea d’ac-tuació urbanística de la zona de Puig-neró que permetrà la instal·lació d’un centre comercial. Així ho va explicar Albert Serra, regidor d’urbanisme: “Se’ns ha presentat una modificació puntual de normes i hi ha un acord amb una empresa comercial que vol-dria desenvolupar aquella zona”. La modificació proposa la disminució del sostre edificable. Esteve Franch va afegir que el nou servei seria “benefici-ós per al poble i generaria 22 llocs de treball”. ERC creu més “prudent” espe-rar la redacció del nou POuM i no fer modificacions a “corre cuita”.

Un moment del ple de juny.

18 ~

No

tície


la seva banda, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) també pateix una gran davallada passant dels 374 vots (23%) als 283 vots (19,08%). Iniciativa per Catalunya Verds- Esquerra unida i Alternativa (ICV-EuiA) també cedeix vots i passa dels 92 vots (5,66%) als 71 vots (4,79%).no és cap sorpresa per ningú que la participació en unes eleccions euro-pees sigui tan baixa, però un 33% és

El diumenge 7 de juny es van celebrar les eleccions europees. En els resultats electorals de Roda de Ter, el gran gua-nyador va ser Ciu, malgrat la poca par-ticipació en les eleccions, amb un 67% d’abstenció. Si comparem les eleccions europees del 2004 i aquestes últimes, Ciu passa del 31% al 38%, amb 508 i 564 vots, respectivament. El Partit Socialista (PSC-PSOE) passa dels 494 vots (30,38%) a 336 vots (22,66%). Per

molt poc respecte les dades d’anys anteriors. Pel què fa als vots en blanc, s’ha passat de 7 a 46 entre el 2004 i el 2009, mentre que els nuls han passat de 3 a 11 vots. Per exemple, Albert Serra (IPR-PSC), regidor d’urbanisme i noves Tecnologies, comentava en el programa l’Ajuntament respon del 8 de juny a Ràdio Roda que “ha estat un vot de càstig cap el tripartit. Pèro el què preocupa més és la desafecció po-lítica i la tendència de canvi del socia-lisme cap a la centre-dreta, la gent de dretes és la que s’ha mobilitzat més”. Per la seva banda, Jordi Serra, regidor d’ERC, comenta que “qualsevol que faci la valoració que el partit ha pujat tants vots, s’està enganyant. L’únic que va guanyar va ser l’abstenció. Valorar uns resultats amb aquesta participació no es pot fer”. Esteve Franch, porta-veu de Ciu, assegura que li agradaria fer una lectura municipalista dels re-sultats obtinguts a les europees però reconeix que aquesta lectura no seria realista. De totes maneres, es mostra esparançat i creu que aquests resultats poden ser signe de la recuperació de Ciu després del canvi de fa uns anys.

la comparativa de Roda i osonaTot i la poca participació a la població de Roda (33,46%), a nivell comarcal els números no varien gaire. A la co-marca d’Osona la participació va ser del 37,4%, tan sols 4 punts més que a Roda.

A Roda, la participació a les europees es queda al 33%Text. Irene Soler. Foto Montse Verdaguer

La Llar d’infants de Roda de Ter es va convertir, una vegada més, en col·legi electoral.

A Roda de Ter podien votar 4.465 persones i tan sols un 33,46%, és a dir, 1.494 es van acostar a la mesa electoral. La participació baixa un 6% respecte les eleccions del juny del 2004, que va ser del 39,4%

Any 2009 2004

Escrutat 100% electors censats participació abstenció electors censats participació abstenció

4.465 33,46% 66,54% 4.135 39,4% 60,6%

vots emesos vots nuls vots vàlids vots emesos vots nuls vots vàlids

1.494 11 1.483 1.629 3 1.626

Opció política Vots % Vots %

CiU 564 38,03% 508 31,24%

PSC-PSOE 336 22,66% 494 30,38%

ERC- (Edp-V) 283 19,08% 374 23%

PP 138 9,31% 116 7,13%

ICV-EUiA 71 4,79% 92 5,66%

VOT EN BLANC 46 3,10% 7 0,43%

ALTRES 45 3,03% 35 2,15%

1.483 100,00% 1.626 100,00%

19 ~

No

tície

s


noMÉs Ciu FA un MÍTInG PER lEs EuRoPEEs .- Convergència i unió va ser el primer, i de fet, l’únic partit de Roda de Ter, que va convocar un míting per les eleccions al Parlament europeu del passat 7 de juny. L’acte, que va tenir lloc el 25 de maig a la sala de cultura de Caixa Manlleu, va estar presidit per Lluís Corominas, vicepresident segon del Parlament de Catalunya, que va destacar la importància de mobilitzar per incitar al vot dels ciutadans.

L’equip de govern d’IPR-PSC i Ciu va votar en contra d’una moció presenta-da per ERC en la que proposa aplicar un sistema que permeti anul·lar les sancions de la zona blava d’aparca-ment. La moció no va prosperar per-què l’equip de govern considera que “abans cal discutir-ho amb els comer-ciants” va dir l’alcalde Antoni Llach, el qual també va proposar presentar una moció conjunta per part de tots els grups municipals. El regidor d’Hi-senda, Esteve Franch, va afegir que “no veiem coherent aprovar-ho ara” sinó fins que es celebri el ple de les or-denances fiscals on s’aproven les taxes i impostos per al 2010. ERC proposa-va establir un sistema on en el cas de passar la limitació horària hi hagués la possiblitat d’anul·lar la sanció pagant una taxa més econòmica. Segons ERC, “l’objectiu de la zona blava és d’afavo-rir la mobilitat i no el recaptatori”, per tant proposen la mesura per “millorar l’efectivitat de la zona blava”.

Anul·lar les sancions de la zona blava

ERC demana l’opinió dels veïns a la meitat de la legislatura

El 16 de juny va fer dos anys del pacte de govern dels grups municipals Independents pel

Progrés de Roda (IPR-PSC) i Conver-gència i unió (Ciu) a l’Ajuntament de Roda de Ter. Per saber l’opinió que en tenen els veïns de Roda d’aquests dos anys de govern, el principal grup de l’oposició, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), ha repartit una en-questa casa per casa “per conèixer de primera mà l’opinió dels veïns i les se-ves necessitats per ajustar les nostres accions d’oposició”. I afegeixen que en un moment de “desafacció política, no podem permetre que la gent no par-ticipi”. Aquesta és la segona enquesta que el grup porta a terme i repeteix el siste-ma de sobre de franqueig pagat. un cop omplerta l’enquesta, que és anò-nima, només cal ficar-la dins el sobre i dipositar-la a qualsevol bústia o a l’ofi-cina de correus. Segons ha explicat el mateix grup, la primera enquesta, que

es va fer abans de les eleccions muni-cipals, “vam obtenir bona participa-ció i moltes respostes dels veïns”, les quals van utilitzar per confeccionar el programa electoral. Des d’ERC, s’han compromès a fer el retorn de l’enques-ta exposant les respostes obtingutes a través d’una assamblea pública. L’en-questa també es pot contestar a través de la pàgina web del grup i n’han re-partit a diversos punts i establiments del poble. Per la seva part, la valoració que en fan dels dos anys de govern és que “l’equip de govern no ha pres noves iniciatives. no ha aportat ni projectes ni idees no-ves en una situació no favorable que requereix prendre iniciatives noves”, explica Jordi Serra. El portaveu d’ERC afegeix que “s’ha perdut qualitat de-mocràtica amb una disminució de la participació dels veïns i més limitaci-ons als plens”. Segons ERC, l’equip de govern d’IPR-PSC i Ciu “fa una polítca d’aparador”.

20 ~

No

tície


Arran de la gran onada d’immigració durant els anys 50 i 60 que va absorbir Catalunya, molts habitants de Torredonji-meno (Jaén) es van instal·lar a diverses poblacions de la co-marca d’Osona, entre elles, Roda de Ter i Vic. L’ajuntament de Vic va col·locar una escultura el passat dissabte 20 de juny en honor a una de les filles més estimades de Torre-donjimeno, Egisipa Tirao, que va dedicar tota la seva vida en favor dels més desvalguts i a les obres de caritat.L’acte, que va tenir lloc al carrer Mossèn Josep Gudiol de Vic, proper a l’Estació de trens, a les 12 del migdia, va estar presidit per Ángel Sierra, autor de l’obra i fill d’Egisipa, i per diversos tosirians que es van desplaçar fins a la capital d’Osona en honor a la seva compatriota. Prèviament a l’acte d’inauguració de l’escultura però, va te-nir lloc una missa a la Catedral de Vic, a les 10 del matí, en honor a Egisipa Tirao i a tots els habitants procedents de Torredonjimeno que ja no viuen allà.

Torredonjimeno, més present amb una escultura

L’estudi de disseny Bisgràfic de Vic ha estat premiat amb dos ors als premis Graphis Poster Annual 2010 nova York, els més prestigiosos dins del món del cartellisme, la pu-blicitat, el disseny i la fotografia a nivell internacional. Els treballs guardonats han estat els cartells de les campanyes Tercera Setmana de la Gent Gran i Cada cosa al seu lloc, encarregats per l’Ajuntament de Roda de Ter. Els dos car-tells formaran part de l’anuari Graphis Poster Annual 2010 que es publicarà a finals d’aquest any. El llibre, igual que en les anteriors edicions, comptarà amb els millors dissenys de cartells de tot el món.

Text. Redacció RDT. Foto. Bisgràfic

Premiats 2 cartells de l’Ajuntament de Roda, disseny de Bisgràfic

El dissabte 6 de juny va tenir lloc l’acapte de sang d’estiu a Roda de Ter. La delegació local de Roda i les Masies de Roda de l’Associació de Donants de Sang d’Osona volen donar les gràcies a tots els donants “perquè va ser un èxit, amb respostes com aquestes aviat a Catalunya s’aconseguiran les 1.000 bosses diàries que ens fan falta”. En total es van recollir 74 bosses de sang, 5 de les quals van ser de nous donants. També hi va haver 9 oferiments. Des de la delegació local recorden que amb una vegada no n’hi ha prou i ens convi-den a preparar-nos per participar a la marató de donants de sang que s’organitzarà a la població el dia 10 d’octubre. Des de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Roda de Ter es va convocar a totes les entitats del poble a una reunió el passat 22 de juny a les que se’ls va demanar la col·laboració per participar a la marató. La iniciativa començarà a les 10 del matí i està previst que acabi a les 10 del vespre. Durant aquestes hores i per animar als veïns de Roda de Ter a fer donació de sang, s’organitzaran activitats sense interrupció a la plaça Major de Roda per part de diverses entitats. Per la seva banda, els col·laboradors de l’emissora municipal Ràdio Roda participaran en un programa especial que s’allargarà durant les 12 hores de marató.

Text. Delegació local Associació Donants de Sang i Montse Verdaguer

Èxit de l’acapte de sang d’estiu i ja es prepara la primera marató a Roda

l’HoRA DEl ConTE.-El passat dimecres 10 de juny, va tenir lloc la última sessió dels ‘Contes de Papallona’ que la Biblioteca Bac de Roda havia preparat per als més menuts. En aquesta ocasió va ser Carme Brugarola l’encarregada d’explicar els contes ‘La llet d’Hera’. Durant aproximada-ment una hora, una vintena de nens van poder gaudir de la lliure imaginació que evocaven les caretes, putxinel·lis i la purpurina que la narradora els va anar mostrant.

21 ~

No

tície

s


“Aquest viatge ha canviat la nostra vida”. Aquest va ser un dels comentaris més emotius que van expressar els 5 alum-nes de 4t d’ESO de l’Institut Miquel Martí i Pol de Roda de Ter que a principis del maig van fer el viatge a Mauthausen i Gusen (Àustria). Havia de ser una taula rodona amb l’as-sistència d’un deportat republicà als camps de concentra-ció nazis, però finalment no va ser possible i els alumnes van explicar l’experiència de la comitiva rodenca als actes de commemoració de l’alliberament dels camps de concen-tració nazis. Els alumnes van estar acompanyats per Rosa Toran, presidenta de l’associació Amical de Mauthausen, i la directora de l’IES, Judit Juvanteny. Els alumnes van destacar el fet de poder reviure de prime-ra mà les vivències dels deportats republicans als camps de concentració nazis, tenint en compte que són persones d’edat avançada i que d’aquí a uns anys ja no ho podran explicar. Per aquest motiu, els 5 estudiants són conscients que “gent jove com nosaltres hem d’explicar el que ens han explicat” perquè les noves generacions en siguin coneixe-dores. I també van recordar que es van emocionar amb les històries que els explicaven els deportats per la seva cruesa. Les explicacions que van fer els alumnes de tot el viatge van

Text i foto. Montse Verdaguer

Els alumnes de l’IES expliquen el viatge a Mauthausen

L’aula de cultura es va omplir per escoltar el viatge dels alumnes de l’IES a Àustria.

anar acompanyades per comentaris de Rosa Toran, la qual va afegir que els viatges a Mauthausen s’organitzen des del 1965 i és des del 2003 que es porten a terme els projectes amb els estudiants. un dels fets que més els va impressio-nar és que els camps de concentració estiguéssin ubicats en paratges que avui en dia són idíl·lics com Mauthausen i Gusen que contrasten amb l’horror que s’hi va viure. I que es vulgui esborrar tot el rastre del que hi va succeir, com passa a Gusen, on del camp de concentració només queda el crematori. Està enmig d’una urbanització on “s’hi viu feliç i es tanca els ulls a les condicions horribles i la situació que s’hi va viure”, segons Toran. La xerrada, que va omplir de gom a gom l’aula de cultura, formava part d’un seguit d’actes organitzats per l’Ajunta-ment de Roda de Ter en homenatge als deportats rodencs al camp de concentració de Mauthausen.

L’oficina mòbil de la Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV) pels ciclomotors a dues rodes torna per segona vegada a Roda. Amb l’aprovació de l’ordenança que regula la inspecció tècnica, una unitat mòbil de la ITV es desplaçarà dos cops per any a totes les poblacions de més de 5.000 habitants. El dimarts 14 de juliol, una d’aquestes unitats mòbils es desplaçarà a Roda de Ter per segona vegada. La localització serà al Passeig del Ter, sota el Pont nou, tal com es va fer l’última vegada, de 9 del matí a 2 del migdia. S’haurà de dema-nar hora al web: www.citaprevia.cat.

El passat 6 de juny de 2009, el col-laborador de Ràdio Roda David Tona, de Gurb, va ser premiat en el Premi de poesia Carme Morera per Temps de verema en la categoria local. L’acte de lliurament va tenir lloc a la sala de cultura de l’Ajuntament i va ser ame-nitzat per la coral de l’escola de música de Gurb i un recital de poemes de Pi-lar Cabot. David Tona, que realitza el programa poètic quinzenal Bagatges a Ràdio Roda (107.6 FM), de 9 a 10 de la nit, juntament amb Joan Palmarola, ens ha comentat que el premi li ha fet molta il·lusió.

David Tona, premiat a Gurb pel seu poema

La revista RDT descansa fins el setembre

A diferència d’altres anys, enguany la revista Roda de Ter no s’editarà el mes de juliol i, per tant, el pròxim número ja serà el de setembre, corresponent a l’edició del Roda de Ter Festa Major 2009. D’aquesta manera, el número que teniu a les mans correspon als me-sos de juny i juliol, el següent, que sor-tirà el dijous 17 de setembre, corres-pondrà als mesos d’agost i setembre. Aquest recollirà totes les activitats de l’estiu, a més de contenir la informació d’actualitat de Roda de Ter i l’extra de Festa Major com ja és habitual en la revista de setembre.

ITV de motos, per segona vegada a Roda de Ter

22 ~

No

tície


La historiadora Raquel Castellà ha publicat en el llibre Ha-bitatge obrer i colònies industrials a la península Ibèrica un estudi sobre els habitatges obrers de la colònia de Cò-dol-Dret. El capítol de Castellà que es publica en el llibre s’anomena: La colònia de Còdol-Dret i els seus habitatges. Masies de Roda, 1862-1964 i explica les característiques i les mancances d’aquest habitatge i n’analitza l’espai. La his-toriadora afirma que: “L’habitatge obrer està completament vinculat a la història de la industrialització. Els centres pro-ductius industrials han estat sempre llocs d’atracció de tre-balladors d’altres contrades i, durant un període llarg de la història, les empreses van haver de construir llocs per poder allotjar els seus treballadors vora de la fàbrica o la mina.” En aquest llibre, de 368 pàgines i editat pel Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, s’agrupen en set àm-bits 47 capítols de diferents autors amb una única temàtica: l’habitatge obrer i colònies industrials, en el període com-près des de la segona meitat del segle XVIII fins a la segona meitat del segle XX. També inclou un CD amb la traducció al castellà i es pot comprar al preu de 25 euros.

Text. Redacció RDT

Raquel Castellà publica en un llibre un estudi sobre l’habitatge de Còdol-Dret

L’Ajuntament de Roda de Ter ha convocat l’edició d’aquest any dels Premis Literaris de Roda de Ter. Les bases dels premis es poden consultar a la pàgina web de l’ajuntament: www.rodadeter.cat. La novetat més destacada és que el pre-mi de Poesia Miquel Martí i Pol arriba a la 25a edició. Per aquest motiu, l’ajuntament publicarà una antologia amb una selecció de poemes dels guanyadors de les edicions passades. El premi a Projectes pedagògics Emili Teixidor ar-riba a la seva sisena edició i el premi de Narrativa infantil i juvenil serà el 20è any que se celebra. El termini de recepció dels originals acaba el 18 de setembre del 2009, excepte el de narrativa que acaba el 30 de setembre. L’acte del veredicte i del lliurement de premis es farà el 15 de novembre, a les 12 del migdia, a la Porxada de Can Planoles, dins les Jornades Literàries Miquel Martí i Pol. L’any passat, l’Ajuntament de Roda de Ter va incrementar la dotació econòmica d’aquests premis. El Martí i Pol està dotat amb 3.500 euros, més la publicació del recull; l’Emili Teixidor està dotat amb 1.500 euros i la seva publicació; i el de Narrativa infantil i juvenil té diversos premis segons la categoria.

Text. Redacció RDT

Nova edició dels premis literaris que s’entregaran el novembre

AMB VEu nou, lEs VEllEs PARAulEs.-Textos de Martí i Pol, Verdaguer i M. Àngels Anglada, música, dra-matúrgia i accents ben diferents. És l’espectacle Amb veu nova, les velles paraules, que es va representar a Can Pla-noles el 30 de maig. Les actrius i els actors de l’espectacle són molt diferents però tenen en comú la llengua i estan vinculats al Centre de normalització Lingüística d’Osona mitjançant el Programa de Voluntariat Lingüístic o els cur-sos de català. una col·laboració amb el Premi de Teatre de la Caixa de Manlleu, ha fet possible tirar endavant aquest projecte. Foto: M.À. Roviró

El dimecres, 17 de juny, va sortir premiat el número 99.357 del sorteig de l’OnCE. I per segona vegada en pocs mesos, el premi de 35.000 euros ha tornat a recaure en un “bono” que es va vendre a la cabina de l’OnCE de la plaça Major de Roda. El número es va vendre a través de màquina, en un “bono” amb el qual es juga el mateix número tota la setma-na. Olga Ballús, responsable de la cabina, ha explicat que està molt contenta d’haver repartit una altra vegada la sort. Es dóna la casualitat que l’Olga va agafar-se la baixa per ma-laltia el gener i aquella mateixa setmana la van trucar per comunicar-li que havia repartit un premi de 35.000 euros al número 99.357, venut a través de màquina poc abans d’aga-far-se la baixa. El 8 de juny, l’Olga s’ha incorporar a la feina i s’ha trobat amb la sorpresa que ha tornat a repartir un pre-mi de 35.000 euros al mateix número, també venut a través de màquina. I fins i tot potser a la mateixa persona. Però això no ens ho ha volgut assegurar. Secret professional.

Text. Montse Verdaguer

Torna a tocar un premi de 35.000 euros de l’ONCE

23 ~

No

tície

s


Roda de Ter va acollir la 2a Trobada Intercentres or-ganitzada pel Pla Educatiu d’Entorn, el passat 12 de juny. A la trobada hi van participar nens i nenes de

6è de primària del CEIP Mare de Déu del Sòl del Pont, el CEIP Roda de Ter i el CEIP El Cabrerès de l’Esquirol, 90 alumnes en total. L’objectiu de la trobada era crear un es-pai de relació entre les diferents escoles pels alumnes que el curs vinent es trobaran a l’IES Miquel Martí i Pol. A tra-vés de diversos esports, com voleibol, futbol, tennis taula, bàdminton, korfball i tennis; els nens i nenes es van poder conèixer i relacionar als pavellons esportius i al camp de futbol de gespa. La valoració que se n’extreu és molt positiva, tant profes-sors com el personal de l’ajuntament i les tècniques del Pla Educatiu d’Entorn aposten per impulsar aquest tipus d’ac-tivitats ja que els alumnes participants assoleixen l’objectiu de conèixer nous companys amb qui es retrobaran a partir del curs vinent.

Text. Sabina Jufré i Neus Casadevall. Foto. Montse Verdaguer

Trobada esportiva entre alumnes de 6è de primària que aniran a l’IES de Roda

Després de l’èxit del Mercat de 2a mà del març, i en resposta a la demanda d’alguns veïns, el 14 de juny es va fer un mercat addicional d’estiu. A la societat

actual ens trobem envoltats d’objectes de primera mà que no necessitem. no parlem de mobles o estris atrotinats o inútils, sinó el contrari. Es tracta de donar una oportunitat a objectes que actualment no utilitzem. Aquests objectes, que no s’han trencat o que mai hem arribat a fer servir, poden viure una nova etapa. En temps de crisi econòmica, aquestes iniciatives poden ser de gran ajuda, es va repetir el mercat de 2a mà en una nova ubicació: a l’avinguda Te-cla Sala. Hi va haver una concurrència fluïda de visitants i els que muntaven parada van quedar satisfets del volum de vendes. Va venir la deixalleria mòbil i molts veïns van apro-fitar per portar-hi residus tòxics o andròmines. Per part de les regidories de Medi Ambient i Serveis, també es va mun-tar un punt d’informació sobre la recollida de residus, on es distribuïen bosses compostables i reutilitzables.

Text. Àngela López París. Foto. M.Àngels Roviró

Envoltats d’objectes de primera mà al Mercat de 2a mà d’estiu

Alumnes de 6è de les dues escoles de Roda van participar a la 2a Trobada Intercentres. L’edició d’estiu del Mercat de 2a mà va canviar d’emplaçament.

24 ~

No

tície


Text. Irene Soler. Foto. Antoni Sanglas

Abel Arderiu filma Capdevila com neda de Còdol al pantà de Sau

L’associació rodenca Veu off films ja està ultimant el seu últim treball audiovisual per aquest estiu. Es trac-ta de la travesia nedant de 14 quilòmetres feta des de

Còdol fins al Club nàutic del Pantà de Sau. En aquest cas el protagonista és el nedador vigatà Marc Capdevila, que recentment ha presentat un llibre titulat Vint-i-cinc anys de Travessia a Sau 1974-2008, i que durant molts anys ha estat un dels nedadors professionals amb més renom de la comarca. Segons el guionista, director i productor del documental, Abel Arderiu, “prevèiem que la travessia durés entre 4 i 5 hores, però en Marc va posar la directa i en poc més de 3 hores ja havia fet els 14 quilòmetres. nosaltres el seguiem amb una barca on hi anàvem 5 persones, 2 d’elles càmeres i, a cada riba del pantà ens anaven seguint l’Antoni Sanglas i en Miquel nogueras, també amb una càmera”. El tret carac-terístic d’aquest documental que no accedirà els 30 minuts, tot i les 4 hores que tenen de gravació, és que “la travessia es veurà en audiovisual. A banda de l’aventura també es veurà el què envolta el pantà”.L’associació Veu off films fa 3 anys que figuren com a tal però en fa molts més que realitzen projectes. Els últims han

estat de ficció i d’escalada i, segons ens ha comentat Arderiu “voliem canviar una mica”. Seguint la tònica d’altres projec-tes, també tenen pensat presentar el documental a diferents concursos ja que l’èxit fins ara ha estat rotund, “ens han ac-ceptat 4 vegades al Festival de Muntanya de Torelló on hi ha 200 sol·licituds i només n’accepten 20, això ja és un premi”, apunta el director.

Abel Arderiu (director) i Marc Capdevila (nedador), moments després de la travessia.

Com ja és habitual a final de curs, els exàmens més famo-sos i temuts tornen a estar a l’ordre del dia. Es tracta de la Selectivitat, o tècnicament dits PAu (Proves d’Accés a la universitat). Aquests es van dur a terme els dies 10, 11 i 12 de juny, per la gran majoria d’estudiants de la comarca, a la universitat de Vic. Pel què fa als estudiants de l’Institut d’Ensenyament Secundari Miquel Martí i Pol de Roda de Ter, van ser 21 els que es van presentar a les proves. Tots han aprovat, i la nota més alta ha estat un 8,93 corresponent a l’alumne Jordi Capdevila (nota mitja entre el Batxillerat i les notes de Selectivitat). També cal destacar el bon resultat d’altres alumnes com el 10 de matemàtiques de Xevi Al-banell, comenta Judit Juvanteny, directora de l’IES Miquel Martí i Pol. Enguany, la mitjana d’aprovats osonencs ha es-tat d’un 94,62%, i la nota mitja d’un 6,17. Aquests han estat uns dels millors resultats dels últims anys.

Bons resultats dels alumnes de l’IES de Roda a la selectivitat

REssAK’A’sKA A BARCElonA.- El passat 30 de maig, la formació Ressak’a’ska va actuar en un concert a la sala Razzmatazz de Barcelona. El grup, format per músics de Roda de Ter, Manlleu i Vic, fa aproximadament un any que toquen com a Ressak’a’ska, ja que van decidir reformular el grup originari, Subliminal minds. Amb una maqueta al mercat, el grup ja té uns quants concerts per aquest estiu, el proper serà el divendres 3 de juliol a Manlleu.

25 ~

No

tície

s


Text i foto. Irene Soler i Febrer

Núria Feliu, sardanes de sempre i catalanisme a Roda de Ter

El dissabte 20 de juny, la cantant núria Feliu va recitar les sardanes més populars a Roda de Ter. L’acte va tenir lloc a 2/4 de 9 del vespre a la Sala Polivalent de la Biblioteca Bac de Roda que va omplir-se de gom a gom. Feliu va presentar el seu disc-llibre Les sardanes més populars que ja va per la seva 6a edició. La també actriu, nascuda a Sants, va co-mençar l’acte dient que ella ja va “néixer ballant sardanes”. Molt arrelada a la música popular i a les tradicions catala-nes, Feliu va fer un repàs per “les sardanes de sempre”, les més tocades i ballades arreu de Catalunya com per exemple “Moreneta”, “Llevantina” o “Maria de la trena”. A banda de cantar-ne fragments i recitar-los, la cantant també va acon-seguir animar el públic perquè cantés amb ella les tornades més populars. Feliu va fer gala de la seva estima envers la pàtria catalana i així ho va fer saber al públic de Roda de Ter. Tal com va citar Francesca Costa, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Roda de Ter, “núria Feliu sempre s’ha caracteritzar per ser un personatge molt proper i fidel al seu públic”, i així ho va demostrar durant aquella mitja hora sardanística. Va ser un acte organitzat per l’ajuntament, el programa Cafè i Sardanes de Ràdio Roda i l’Agrupació Sar-danista de Roda.

AsTRoCAMInADA.-A diferència de l’any passat que va ploure i es va suspendre, enguany l’Astrocaminada d’AC-TER es va veure afavorida per la bona temperatura. L’assis-tència va ser una de les més nombroses dels darrers anys, al voltant de 60 persones. L’observació es va fer a ull nu en un petit pla sobre l’Ermita de Sant Salvador, i de tornada al punt de partida es van utilitzar els telescopis. Més info:http://www.astrored.net/acter/ Text i foto. Joan Fradera

TRoBADA DE MoTos AnTIGuEs.-La 7a edició de la Trobada de Motos Antigues de Roda, organitzada per Amics del Motor, ha estat la més participativa de les cele-brades fins ara. 50 motos van inscriure’s a la trobada del 14 de juny que va consistir en la concentració al matí a la plaça Major de Roda per marxar cap als Cingles de Tavertet, po-blació on es va fer l’esmorzar. A la tornada, els esperava un vermut a la plaça de Roda i un record. Foto: M.À.Roviró

La sala polivalent de la biblioteca es va omplir de gom a gom en pocs minuts

Núria Feliu recitant una de les sardanes escollides per l’ocasió

26 ~

No

tície


Text. PIAD. Fotos. Montse Verdaguer

Nova edició del programa “Clara”

Amb la finalitat d’afavorir la inser-ció laboral de les dones, la regidoria d’Acció Social, Igualtat i Ciutadania ha posat en marxa, per tercer any conse-cutiu, el programa Clara; un programa d’orientació professional promogut pel Ministeri d’Igualtat i finançat pel Fons Social Europeu. En aquesta nova edició s’hi han inscrit un total de 21 dones que, des d’avui i fins a la fina-lització del programa, tindran accés a un itinerari de formació que inclou: català i ofimàtica, orientació professio-nal, formació ocupacional, pràctiques en empreses i suport en la recerca de feina. Actualitzar els propis coneixe-ments i poder optar a nous camps pro-fessionals és el repte a aconseguir per totes les participants, en uns moments en que el mercat laboral actual exigeix especialització i formació permanent.

Text. RDT

Nou tràmit des de l’Ajuntament

Tal com ha fet saber la Guàrdia Muni-cipal de Roda de Ter, a partir d’ara, les autoritzacions per a menors per viatjar a l’estranger es podran tramitar des del mateix Ajuntament. Els pares interes-sats hauran de recollir el formulari a la Guàrdia Municipal que, posterior-ment, haurà de ser signat per l’alcalde de Roda de Ter, Antoni Llach. Per fer efectiu el permís s’haurà de portar el Document d’Identitat naci-onal (DnI) tant del pare com del fill i, perquè tingui validesa fora del país, haurà d’anar acompanyat del docu-ment acreditatiu original del menor, a més de la fotocòpia de la pàgina del llibre de família on està inscrit i la fo-tocòpia del document acreditatiu de la persona que autoritza. El permís té una validesa de tres mesos des de la seva data d’expedició.

27 ~

No

tície

s


Text i foto. Laura Bayer i Sabina Jufré

Roda, a les portes de ser campió del Raid dels Ausetans

El passat cap de setmana 30 i 31 de maig es va disputar la final d’El Raid dels Ausetans a Les Comes. Escala-da amb caixes, circuit de ponts elevats, construcció

d’una balsa, paintball nocturn i espeleologia són algunes de les proves que tots els grups van haver de superar du-rant dos dies intensos. Roda de Ter, representat per el grup Barny Gambels, va fer un paper brillant; a destacar l’actu-ació espectacular en el paintball nocturn, prova en la qual van assolir la màxima puntuació. El cap de setmana de proves incloïa acampada i un dinar de germanor de cloenda, amb tots els equips que disputaven la final. no va ser fins el dimecres següent que es van donar els resultats al Consell Comarcal. Participants, tècnics i po-lítics, comentàvem la jugada. L’equip de Roda, amb nervis, sabíem que havíem fet un molt bon paper, però no podíem donar-nos encara per guanyadors. Començà l’acte, discur-sos, entrega de diplomes i tot seguit el veredicte final... la gran decepció: Roda de Ter queda segon en la seva cate-goria, per sota de l’equip de Sant Bartomeu, que sigui dit de passada, va guanyar també en la categoria superior i el

premi al municipi més solidari. Roda es va quedar a 0,004 mil·lèsimes de ser el guanyador. no amaguem en absolut que ens hagués fet molta il·lusió assolir la primera posició del Raid i declarar-nos municipi campió, perquè sabem, com hem dit, que els Barny Gambels ho van donar tot en la final. Des d’aquí volem felicitar a l’equip rodenc: Arnau Ser-rabassa, Guillem Guix, Marc Saborit, Marçal Curriu, Oriol Rodríguez i Pau Serrat, per a la seva implicació i per haver-nos regalat uns moments fantàstics. Volem també felicitar a tots els participants del Raid en la fase local i us animem de nou a participar en la propera edició.

L’equip Barny Gambels va quedar segon a la final del Raid dels Ausetans.

CEIP RoDA DE TER.-El CEIP Roda de Ter també va ce-lebrar la festa de final curs el dissabte, 20 de juny. Degut a la pluja, la festa es va haver de fer a la Carpa però petits i grans s’ho van passar igual de bé que s’hi s’hagués celebrat al pati de l’escola. Hi havien inflables per als nens i nenes, sopar per a tota la família, i per posar el punt i final de la festa es va organitzar una disco mòbil que va fer aixecar a tothom de les cadires. Foto. Joan Fradera

CEIP MARE DE DÉu DEl sÒl DEl PonT.-La festa de fi de curs de l’escola es va fer el 20 de juny, amb inflables i demostracions de batuka i hip-hop fetes per alumnes de l’escola que durant el curs han realitzat aquesta activitat com a extraescolar. Els assistents, més de 200 persones, també van participar en la tradicional Virola de l’escola, i es va servir un berenar de coca i xocolata per a tothom. Més tard, espectacle infantil i sopar. Foto. Jordi Valls

28 ~

No

tície


Des del passat dissabte 20 de juny, Roda ja té màquina expenedora de llet. L’empresa osonenca La Vaqueria ha estat l’encarregada d’instal·lar la màquina a Roda, la cinquena operati-va de la comarca, les altres estan instal-lades a Manlleu, Torelló i dues a Vic. La novetat d’aquest tipus de màquina és que expen llet pasteuritzada, és a dir, llet fresca que va directament del productor al consumidor. La diferèn-cia entre la llet comprada en tetabricks i aquesta, és que la primera és esteri-litzada mentre que la de la màquina és pasteuritzada, per tant, no perd els

Roda ja té màquina expenedora de llet

La rodenca Raquel Sánchez, de 15 anys, ha estat la guanyadora de La mi-llor història de Manlleu dels premis Ficcions. Aquesta és la tercera edició dels premis organitzats per la revista juvenil Secundèria. Sánchez, junta-ment amb Marta Vivet, estudiants del col·legi Casals-Gràcia de Manlleu, van participar sota el pseudònim “Moltbo-naniiit”. El lliurement de premis es va fer el passat 5 de juny a l’Ajuntament de Manlleu on l’alcalde de la localitat, Pere Prat, i l’editor de la revista Se-cundèria, Josep Ritort, van entregar el premi als guanyadors, un reproductor de música MP3 iPod. Van ser més de 25 els grups d’Osona que es van pre-sentar al concurs literari.Raquel Sánchez participa tot sovint en concursos literaris i, de moment, ja n’ha guanyat un a Calldetenes i un altre a Roda, en narrativa infantil i ju-venil.

Raquel Sánchez guanya un premi literari

xxII CAMInADA PoPulAR PEls lloCs VERDAGuERIAns. -La ca-minada va transcórrer per la ruta “A les Envistes del Ter” i va comptar amb 340 inscrits vinguts d’arreu, però en-guany es va notar un increment gràci-es a la participació de nombrosos ca-minants de Roda. Des de la biblioteca Bac de Roda es va oferir la possibilitat de visitar el Llegat Miquel Martí i Pol i s’hi van acostar 40 persones, però l’olor de la botifarra de l’esmorzar va fer que la majoria es dirigissin al Pas-seig del Ter de Roda on, després d’aga-

greixos ni la nata, és una llet sencera, “com la de sempre”. Les primeres reaccions dels veïns han estat molt positives i s’han acostat sense problemes a la màquina per comprar llet. Pol Collell, responsable de La Vaqueria, ens ha comentat que “ha tingut molt bona acollida entre els veïns i ara el què queda és veure si té con-tinuïtat o no. La gent ha tingut una bona rebuda en això de la llet fresca del dia i, a més, sembla que vulguin ajudar al pagès en aquests mals moments”.

far forces, van poder gaudir del recital de poesia de l’Anna Maluquer i en Ra-mon Martí, que van establir un diàleg entre Verdaguer i Martí i Pol respecti-vament. La ruta es va acabar a l’ermita de la Damunt de Folgueroles on es va poder tornar a sentir els versos del seu poeta. Els participants van manifestar que la caminada havia estat fàcil de seguir i que els havia descobert nous i bells paratges. És una iniciativa de la Fundació Jacint Verdaguer i la Funda-ció Miquel Martí i Pol. Text. Mercè Franquesa. Foto. M.Àngels Roviró

Text i foto. Irene Soler

La màquina està instal·lada molt a prop de l’estació de servei Feixas Aulet.

29 ~

Mus

eu d

e l’E

sque

rda


El dia 17 de juny, a 2/4 de 8 del vespre, va tenir lloc a la Sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic, l’acte d’inauguració de la catorzena edició de la universitat

d’Estiu de Vic. L’acte presidit per l’Alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, que és el president de la Fundació università-ria Balmes, va tenir com a eix central l’acte d’encomi (elogi o lloança) a l’Equip d’excavacions de l’Esquerda a càrrec de Consol Blanch, professora de l’Escola Politècnica Superior de la universitat de Vic. Blanch fou l’encarregada de traçar la trajectòria de l’equip de l’Esquerda, i d’exposar les seves consecucions.Després varen prendre la paraula Imma Ollich i Castanyer i Montserrat de Rocafiguera, directores de les excavacions per agrair l’acte d’homenatge i explicar la filosofia de la fei-na a l’Esquerda, una arqueologia oberta a les innovacions i als diferents camps d’estudi i de recerca sense concessions.La rectora de la universitat de Vic, Assumpta Fargas, va lliurar a les directores de les excavacions un diploma d’ho-menatge. A l’acte hi van assistir diferents representants del món polític osonenc com l’Alcalde de Manlleu, Pere Prat o Rosa Maria Vestit, consellera de cultura del Consell Co-marcal d’Osona. A banda, també hi va ser present una nodrida representació de rodencs, entre ells els membres de la Fundació Privada l’Esquerda, Antoni Llach, president de la Fundació i Alcal-de de Roda, Francesca Costa, regidora de Cultura i vocal de la fundació, Irene Herreros, o Francesc Ventura vocals, i altres integrants de la Fundació Privada l’Esquerda com David Serrat, exrector de la uVic, i Antoni Caballé, entre d’altres. Igualment membres de l’Equip d’Excavacions de

La UVic d’Estiu homenatja a l’Equip d’Excavacions de l’Esquerda Text i foto. Maria Ocaña i Subirana. Museu Arqueològic de l’Esquerda

Un moment de l’acte d’homenatge que es va fer a la Sala de la Columna de Vic.

l’Esquerda o Xavier Rovira, de l’empresa IQAP Group, col-laborador de la Fundació.L’Equip d’Excavacions de l’Esquerda vol donar les gràcies des d’aquí a tots el amics que hi van assistir.Així doncs, amb aquest acte comença una nova edició de la universitat d’Estiu de Vic, que posa en el mapa universitari català la vila de Roda de Ter. De fet, l’Esquerda es converteix durant la primera quinzena de juliol en seu universitària per partida doble, ja que el 29 de juny va començar el curs de la universitat de Barcelona Arqueologia medieval de camp que s’impartirà fins el dia 11 de juliol, i el dia 6 de juliol la 13a edició del curs Arqueologia: excavació i experimentació arqueològica.

Si sou clients de Caixa Manlleu, haureu rebut a casa una invitació per participar en un seguit de visites guiades que diferents museus i centres patrimonials han preparat en exclusiva per aquesta campanya especial que ofereix Caixa Manlleu. Entre les diferents possibilitats també hi ha una visita a l’Esquerda. una visita molt singular, ja que és un bufó, en Floduc, qui ens explica les fabuloses històries de l’Esquerda. Els dies que s’han ofertat són: els dissabtes 20 de juny i 11 de juliol, a les 7 de la tarda; i els diumenges 28 de juny i 5 de juliol, a les 11 del matí. Si sou clients de Caixa Manlleu, encara sou a temps de fer la vostra reserva per als dies de juliol.

Vine al museu!

Floduc el bufó explica les fabuloses històries de l’Esquerda.

30 ~

Sal

utRevista Roda de Ter / Juny-juliol 2009

El mosquit tigre és un mosquit (Aedes albopictus) ori-ginari del Sud-est asiàtic, que va aparèixer per primer cop a Europa a l’any 1979 a Albània. A Catalunya es

va detectar per primera vegada a l’estiu de 2004. Es tracta d’un mosquit d’abdomen punxegut, de coloració molt fos-ca, amb unes bandes blanques i negres i d’unes dimensions compreses entre els 2 i 10 mm. Les larves del mosquit tigre són aquàtiques, de manera que viuen en les aigües estanca-des de petits recipients exteriors (bidons, gerros, plats de torratxes, cubells, etc.) i propers a la presència humana.Per posar els ous, les femelles han de picar, ja que necessi-ten la sang com a aliment per fer-los. no els agrada pondre els ous en aigües en moviment ni en masses d’aigua grans. Els ous no són visibles a simple vista. Entre els mesos de desembre i abril, aproximadament, els mosquits tigre de-sapareixen, perquè el fred només permet la supervivència dels ous. El mosquit tigre és àgil i s’amaga en zones on hi ha ombra. Actua fonamentalment de dia i fora de les cases. El seu radi de vol i d’activitat és relativament curt (uns 400 metres del lloc de cria com a màxim). Les femelles són les responsables del nombre elevat de picades que produeixen als humans, ja que s’alimenten de sang, mentre els mascles s’alimenten de líquids vegetals.El mosquit tigre pot ser vector de malalties als països tro-picals i subtropicals, però a Catalunya i a Europa no són portadors de cap malaltia. Aquest mosquit és molt desa-gradable perquè pica sempre que pot. La picada no sol ser dolorosa, però el que molesta és la reacció posterior (picor, reacció inflamatòria, etc.). La prevenció és el millor mètode per lluitar contra el mosquit tigre i ha de comptar amb la col·laboració de tots plegats. És fonamental evitar la pos-ta d’ous i el creixement de les larves, eliminant els indrets on pot créixer. Cal buidar tots aquells recipients on si pot acumular aigua: gerros, galledes, torratxes, jocs, piscines de plàstic, cendrers, plats per a torratxes, safareigs exteriors i

altres objectes on es pugui embassar aigua. S’ha d’evitar les acumulacions d’aigua en zones de drenatge i en les canals. És important tapar aquells forats del terra on si pugui em-bassar aigua. Cal assegurar que els pous, les cisternes i els barrils d’aigua estiguin ben coberts. És fonamental tapar els forats dels troncs i branques dels arbres, omplint-los de sorra. També és important prendre mesures per tal de pre-venir les picades del mosquit tigre si s’ha de sortir al jardí, així com l’ús de roba que tapi tot el cos (mànigues llargues, pantalons llargs, mitjons, etc.) i utilitzar teles mosquiteres per evitar l’entrada del mosquit a dins de la llar.En cas de picades produïdes pel mosquit tigre és fonamen-tal rentar i desinfectar la zona de la picada. El tractament està basat en el control dels símptomes, així com a qualse-vol picada provocada per una altra espècie de mosquit. En cas que les molèsties no milloressin amb les mesures habi-tuals caldrà consultar al metge.

El mosquit tigreText. Joan Deniel i Rosanas. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària

lA PREGunTA

Perdre la feina pot ser un factor de risc per al desenvo-lupament de malalties.Ser acomiadat del treball pot provocar malalties. Existeix un augment de risc de desenvolupar problemes de salut greus com la hipertensió arterial, les malalties cardíaques, l’ictus o la diabetis. Això es confirma en un estudi realitzat a l’Escola Pública de Salut d’Harvard (Estats Units) i publi-cat a la revista Dermography.

Què és la glàndula paròtide?La glàndula paròtide és la més voluminosa de les glàndules salivals situada darrere de la branca del maxil·lar inferior. La saliva que secreta és conduïda a la boca pel conducte de Stenon.

31 ~

RĐ

T


32 ~

Op

inió


Tenia quinze anys. La Fina em proposà ser la seva ajudant, era l’Akela dels Llobatons de Roda de Ter, jo seria la Bagheera de l’Agrupament Escolta Bac de

Roda. Al cau fèiem tot allò que hauria fet l’escola catalana si la guerra no li hagués tallat les ales de soca-arrel. A les acti-vitats i a les excursions, ensenyàvem als nens totes aquelles coses que l’escola no podia ensenyar: el nom dels nostres arbres, les cançons tradicionals, les nadales, la nostra his-tòria... Hi havia reunions de caps, algunes a Barcelona a la sala d’actes d’escoles religioses. Havíem d’entrar en grupets de tres o quatre perquè no fóssim sospitosos als ulls de la policia. Allà, amb aquelles patums de l’escoltisme català, jo prenia consciència d’allò que no sabia: érem una nació tre-pitjada, calia lluitar i sembrar llavor per a sobreviure.Disset anys. Arribà a Roda un vicari nou, mossèn Pere Sol-devila. Va endegar una coral i més endavant, em va propo-sar fer-ne una d’infantil. Va ser la Coral Gallaret. una feina paral·lela a la de l’escoltisme: fer país mitjançant la música, les danses populars i les trobades de corals. Als cursets de Direcció Coral s’hi respirava un aire de nació en marxa. Te-níem la certesa de que érem molts a la lluita i que la feina donaria el seu fruit.Divuit anys. El meu rector, mossèn Enric Bonada, em va dir que necessitava una mestra. M’agradava estar amb els lloba-tons i amb la mainada de la coral. Fer de mestra s’hi deuria assemblar. Vaig ser mestra a les Escuelas Parroquiales San Juan Bosco de Roda. En tinc un record molt tendre, encap-çalat per la Senyoreta Consol. El primer trimestre vaig suar tinta amb els meus quaranta-sis alumnes de primer i segon encabits a dins d’una classe llarga, llarga... de tant intentar fer-los creure vaig quedar sense veu. Tothom espantat per-què jo era el Sant Miquel dels Pastorets de Roda. Sense Sant Miquel, amb qui es barallaria el dimoni? Sort de les pastilles de clorat de potassa i de les gàrgares amb aigua del segó de

les gallines. Tots els llibres i aprenentatges eren en castellà però el tracte de mestra a nens era en català.Vaig decidir estudiar magisteri. Com que havia de treballar i estudiar a la vegada, ho vaig fer a la Barcelona del 68 que bullia de manifestacions antidictadura tot treballant al col-legi de Jesuïtes Sagrado Corazón. Hi havia un pati de presó però uns mestres i un director, magnífics. Em van ensenyar moltes coses.Primera feina amb títol: mestra de la Escuela de niños y niñas de Folgarolas, època de les típiques bates ratllades blanques i blaves. El dictador encara hi era. Vaig convèncer l’Assumpta perquè féssim l’aprenentatge en català. Vam ser la segona escola pública de la comarca que va començar a fer tot l’ensenyament en català. També vam canviar les ba-tes: serien ratllades, però de tots colors i unisex. Convertir una escola pública de llavors en una escola catalana-activa-i-arrelada-al-medi, va ser el gran repte dels mestres d’aque-lla generació. Teníem tant d’entusiasme com poc sou. En aquell temps era una feina tan mal pagada que només t’hi quedaves si eres dels que haurien pagat per fer aquesta fei-na. Estaves envoltat de gent que gaudia a cor què vols fent de mestre. He treballat amb moltes persones així. Algunes m’han acompanyat durant molts i molts anys, altres uns quants cursos o uns pocs mesos. no hi deu haver res més gratificant que treballar tenint un alumne ben engrescat fent la feina, no hi pot haver res més plaent que veure un deixeble bocabadat pel que li estàs des-cobrint, segur que no hi ha res més meravellós que emba-dalir una classe amb el que estàs explicant.Ser mestre és una feina especial. una feina única. Màgica.Fer de mestra al poble on va néixer Verdaguer i viure com la gent de Folgueroles estima el seu poeta, ha estat el millor marc per a la meva feina.M’ha agradat molt fer de mestra a Folgueroles durant tren-ta-quatre anys, però el temps passa i cal acomiadar-se. Ho faré amb unes paraules de manlleu. Les va dir el pastor Deig, bisbe de Solsona, al seu ramat quan es va retirar. Encaixen exactament amb el que jo sento, per això les he manllevat. De fet, fer de mestra és fer de pastora, dur el ramat a pastu-rar pels prats de la cultura.

M’heu estimat i us he estimat, adéu-siau!

L’adéu-siau a FolguerolesText. Marina Adillon i Moré

33 ~

Op

inió


El Grup Excursionista Mixt (Mixte en dèiem nosaltres) es va formar a Roda a principis

dels anys 70, promogut per en Josep Mauri, en Joan Vall i en Toni Rodrí-guez. L’any 1972 s’hi va incorporar un grup de noies, pel que va adoptar el nom de G.E.M. L’any següent va for-mar-se la branca infantil sota el nom de G.E.M.I. (Grup Excursionista Mixt Infantil), que va perdurar fins el 2008.Al cap de 36 anys, ens varem retrobar els antics companys i companyes que formàvem part del grup l’any 1973, any que vam fer els campaments d’es-tiu al Querforadat.La trobada la vam fer el passat diu-menge 24 de maig. Ens vam trobar a la plaça Major de Roda, a les 9 del matí. Després de llargues salutacions (alguns de nosaltres feia més de trenta

Trobada del GEM, 36 anys desprésText. Jaume Fluvià Moner. Foto. Cedida

anys que no ens veiem), varem fer la fotografia oficial de la trobada. Aquesta va consistir en una caminada des de la plaça fins Santa Magdalena de Conangle, on després d’esmorzar es va obsequiar als assistents amb un cafè. Vam poder gaudir d’una exposició commemorativa del grup, muntada als mateixos claustres de la capella, amb un resum de la seva història, excursions realitzades, escrits publi-cats al Roda de Ter…Després de desengranar els records, no hi podia faltar el so d’una guitarra. Junts vam recordar i cantar aquelles belles cançons. Per acabar, varem celebrar-ho amb un dinar a Tavèrnoles. Per unes hores vam retornar a la nostra adolescència: quantes emocions a flor de pell!

La trobada dels companys i companyes que formàven part del GEM l’any 1973 va tenir lloc el diumenge 24 de maig.

A l’edició número 701 del Roda de Ter, que correpon al mes de maig del 2009, vam publicar un reportatge de la Festa del Futbol del Centre Esportiu Roda. A la pàgina que es publicaven totes les fotos dels premis del fair-play es va produir un error en el nom d’un dels jugadors. Per tant, tornem a reproduir la foto amb el nom correcte: Marc Tura.

Fe d’errates

34 ~

Op

inió


Posa’t a escriure, penso que hem passat uns dies de fi-nal de primavera amb molta excitació, vull dir amb una mena de núvol, hores delirant, hores indiferent.

no sóc psicòleg i, per tant, no puc explicar-ho com caldria però si hem de constatar que les persones quan deixen de ser particulars per convertir-se en massa sorprenen per la seva capacitat d’abocar-se sense fre a qualsevol celebració.I així hem vist com l’esport, amb l’ajuda dels estaments i recursos públics de difusió, ha acabat dominant la vida de la societat. Periòdics, ràdio i, sobretot, televisió han imposat el succés i, per tant, no hem d’estranyar el deliri amb que festegem èxits esportius com l’altre dia els del Barcelona. Les televisions s’hi han llençat de tal manera que ja no so-lament el futbol domina la programació televisiva sinó que s’hi ha afegit bàsquet i altres modalitats i pel broc gros les curses de cotxes tan interessants i emotives, tant, que ens porten a l’obligació de veure els assajos, la prèvia, la cursa i la repetició. Val la pena, oi?Algú té temps de pensar o ho vol fer sobre el diner que mou aquesta cultura paradigma sembla de múscul i salut, farcida de tripijocs no massa clars i no per sota mà sinó a plena llum amb tota prepotència i encara ventant-se’n mentre mi-lers de famílies viuen la tragèdia de l’atur? Tan insensibles i masells som?

Il·lògicText. Joan Sala i Pujol

un altre aconteixement viscut aquest dies, les eleccions eu-ropees. A l’inrevés de l’esport, premsa i televisió n’han do-nat informacions mínimes, com aquell que ho diu perquè no se’n pot estar. La propaganda dels polítics, com sempre, ha estat avorrida, sense empenta ni convicció. Fa mal recor-dar que no fa gaires anys el vot de la democràcia era volgut i anhelat. Potser les coses no han anat massa bé però hau-ríem de pensar que si hem arribat a la llibertat de les urnes ha estat per la lluita de milers de persones que feren front a la tortura i fins a la mort. Aquest dia els carrers eren buits i els col·legis electorals també. Tant costa votar ni que sigui en blanc com a mostra de discomformitat? Tant cansa caminar per fer-ho? Tenim consciència de què ens juguem en els comicis europeus?

Finalment la festa, la Revetlla de Sant Joan. És la nit de l’equinocci de l’estiu, la del foc, la de les hores màgiques, de l’estima, de la plenitud de la vida. Sap algú què representa aquesta vetllada pels països de parla catalana? Ho saben els nostres polítics i autoritats o no ho volen saber? Per la ridí-cula acollida que des de fa uns anys rep la Flama del Canigó, muntanya símbol del nostres orígens, almenys als nostres verals no ho sembla pas. Millor dit, si es pogués eliminar millor, no fa? no els hi fa vergonya rebre representants de la Catalunya nord (gra purulent de la nostra història) i ser menys catalans i dignes que ells? Això sí, molt soroll i molts petards i sobretot, sobretot descafaïment de valors.

En fi, tres coses, tres casos. Apreuem allò superficial, igno-rem allò important i oblidem allò essencial. I així ens va.

Des de la revista Roda de Ter felicitem el col-laborador Joan Sala i Pujol per un altre premi que ha rebut recentment. Es tracta del segon premi de poesia de la 14a edició del certàmen dels Jocs Florals de Montesquiu. El poema de Joan Sala premiat en aquest certàmen porta per títol Aura d’Amor. Des de la revista Roda de Ter li fem arribar la nostra felicita-ció i l’esperonem a continuar treballant per ampliar la llarga llista de premis amb la que ja compta.

35 ~

Op

inió


He arribat a la conclusió que això dels homenatges és del més democràtic que hi ha perquè, a la llarga, acaba arribant a tothom. Que si no pots aconseguir

el triplet, ni inventar la sopa d’all, ni, tant sols, una creu de Sant Jordi, tranquil, amb una bona dosis de pragmatisme i un mar de paciència, aconseguiràs la cinquantena d’anys de matrimoni. Que ni tan sols d’això ets capaç? Doncs només cal que no et moris i també t’arribarà el teu homenatge, me-rescut i emotiu a desdir per tu i molt satisfactori per els que te’l retran, no ho dubtis pas.

Entenem-nos, no ho estic pas criticant de cap manera, és tan sols que m’estimo més, de moment, estar entre els que l’ofereixen que ser ja dels homenatjats perquè, a aquestes altures, em queda molt clar que ja només puc aspirar a la darrera categoria i, per això, no em corre cap pressa ni una. És més, tenint en compte tal com va el món i la vergonya que em fa pertànyer a una generació convençuda de girar-lo i que ho ha fet tant que l’hi ha donat els 360º, no estic gens segur de voler comprovar fins on ens portarà a tots plegats la nostra obra. I, en tot cas, bastant convençut que, més que homenatges, ens tocaria demanar-vos perdó, perquè, tot i ser evident que els culpables són els polítics, especuladors, mafiosos,etc; també ho és que aquesta gent no ha aterrat de Mart, sinó que són els nostres veïns i coetanis i s’han fet grans al nostre costat, que els hem parit entre tots, vaja, i que us ben asseguro que ens hi hem lluït.

Per tot plegat, perquè ni generacionalment ni encara menys a títol personal, em sento mereixedor de cap mena d’ho-menatge. ni tan sols d’aquest en què l’únic mèrit és el de seguir viu. Ja us dic, ara que encara puc, que si arriba el cas, jo el defujo absolutament, i que com ni tant sols m’hauré guanyat l’honor de ser enterrat tot sol i la meva família no hi té cap culpa, no m’escrivíssiu pas l’epitafi que m’hauré merescut i que vindria a ser: “Millor el llibre, de llarg”.

Qüestió de mèritsText. Miquel Pradell

Hem creat una història ben nostra. Fa molts anys que posem nostra granet de sorra per la llengua catalana, que en definitiva és com una mare. Jo me

l’estimo, i amb un pedacet de cel he anat d’aquí a allà, fent valer sempre en primer pla la llengua de la meva pàtria. Que n’és de plaent quan de menut, la mare et diu “t’estimo”, quins braços més amatents, gronxolen el son! La frase és senzilla, curta i capaç de fer moure tot el que hi ha al món...

Ja de gran, i en la primera adolescència, et sents prou re-ceptiva i feliç quan un jovenet com tu et diu “t’estimo” i et pregunta pel nom, “ens casarem quan siguem grans?”, i tu amb el pudor d’una nena dius “Si i...i...i...i”

Tot passa, canvis de domicili, canvis en el teu cos, canvis de costums, d’amistats... et fan deixar enrere tot aquell cúmul de rialles i cançons. De nena ja la naturalesa s’ha encarre-gat que passis a ser dona. Llavors tot està per esbrinar i co-nèixer. Sembla talment que hagis d’engolir-te el món, i ets atrevida, persistent i, amb un posat de timidesa, vas relacio-nant-te amb els joves. La ment buida de tota preocupació i, sana, s’enamora, viu esperant amb bondat d’infant i a cavall d’un gran romanticisme...

Tot és alegria i felicitat. Fent, d’aquells anys, els millors i els que recordaràs sempre. La vida somriu, el darrera hi ha uns pares que cuiden de tu, el quatre és flonjo. L’habitació per tu és com el teu claustre, allí hi escrius els teus amors, somiant sempre truites. Hi plantes a la paret l’actor que has vist, a una tal o qual pel·lícula, t’identifiques sempre amb la bellesa del xicot més guapo i penses, il·lusa, que sempre serà així...De sobte t’has fet gran, i t’enfrontes a una realitat que no t’agrada, el xicot perd l’interès en tu, les teves responsabi-litats són altres, alguns amics et fallen, et sents traïda i es-tafada, però s’ha de trobar l’amor. Compares, t’adones que vius amb el cor ferit per tantes coses... les preocupacions avancen, que si els estudis, el treball... un altre camí...

Vas despertant del conte de fades, et fas realista, i notes la vida crua, àspera.... comences a fer camí. El que pertoca, en cada moment i situació. I en part seràs responsable del teu destí. Et dónes clatellades, i mai aprens. Llavors els pares ja no t’agraden tant, són pesats, antics, passats de moda... i fins i tot a vegades t’avergonyeix les seves actituds i rao-naments. Encertaràs el camí? Pocs ho fan, tant de bo tu, estimat jove tinguéssis el cap ben moblat, i almenys en la teva vida hi poguessis trobar una estabilitat emocional, font de tot bé...!

ReflexióText. Mercè Viladecàs

36 ~

Op

inió


A casa nostra s’estan succeint diversos esdeveni-ments dels que us volem posar al dia. El passat mes de març es va renovar l’Executiva Local, essent no-

menat Antoni Escarrabill i Creus, com a Delegat Local de Convergència. De la Junta també en formen part l’Esteve Franch i Ginés i en Josep Masoliver i Ballana, comptant amb la col·laboració de la resta de militants Rodencs.

També al mes de març, es va portar a terme l’acte de pre-sentació de la Joventut nacionalista de Catalunya, ens en sentim molt orgullosos, pel fet de que aquí, al nostre poble, es doni el tret de sortida a una organització Jove, Catalana i nacionalista. Els hi desitgem els millors èxits i esperem que ens ajudin en el creixement i consolidació del partit a casa nostra i com no pot ser d’altra manera, compten amb tot el nostre recolzament. El responsable de la JnC a Roda de Ter és l’Albert Escarrabill i Sallés, també són membres del col·lectiu la Raquel Castellà i en Joel Reguant, a més d’altres integrants que acabaran d’enfortir i muscular aquest grup.

El dia 19 d’abril, vàrem celebrar el dia de Convergència a Vic/Gurb. no cal dir que va ser tot un èxit de participa-ció, ja que ens hi varem aplegar unes 10.000 persones, en-tre militants i simpatitzants. El nostre agraïment a tots els rodencs que varen participar d’aquesta diada. Va ser una jornada memorable, en la que varem gaudir dels parlaments d’en Lluís Coromines Secretari Executiu, en Ramon Tremo-sa, candidat a les eleccions Europees, Felip Puig, Secretari General Adjunt, Artur Mas, Secretari General i el més es-perat, Jordi Pujol, President de Convergència. Tots els par-laments varen ser molt aplaudits, i com era d’esperar, de

manera molt especial el del president Pujol, brillant. Varen prendre part també en els parlaments, diferents alcaldes i exalcaldes de casa nostra, que formen o han format part dels ajuntaments democràtics els darrers trenta anys, així com Gerard Figueras, president nacional de la Joventut nacionalista de Catalunya.

El darrer esdeveniment, com recordareu, han estat les elec-cions europees. En Ramon Tremosa, que ha estat un mag-nífic candidat i serà millor representant dels interessos de Catalunya a Europa, ha aconseguit un gran resultat. Aquí, a casa nostra, hem estat el partit més votat, malgrat la baixa participació, qüestió que ens preocupa i molt. Del 33% de participació, el 38% dels vots varen ser per la coalició Con-vergència i unió. L’increment és molt significatiu en relació amb les darreres eleccions europees i esperem continuar comptat amb el recolzament dels nostres militants i simpa-titzants en properes eleccions. Moltes gràcies a totes i a tots per la vostra confiança. no us decebrem.

Recordar-vos que els regidors de Convergència Democràti-ca de Catalunya continuem treballant des de l’Ajuntament. El govern de coalició segueix en la seva línia i amb el com-promís adquirit en el seu moment, pensant en el benestar i la qualitat de vida dels rodencs, estant en contacte amb els veïns i millorant en la mesura del possible, els nostres barris. Fa uns dies, us va arribar un Parlem-ne i tenim la in-tenció de tornar-vos a posar al dia, amb un nou Parlem-ne. En aquesta ocasió en un acte obert, en el que us informa-rem de tot el que hem fet, el que fem i el que tenim previst, compartint amb vosaltres els projectes per aquesta segona part de legislatura. Ara que estem a la meitat, és el moment de parlar-ne i fer balanç entre tots, del camí recorregut, dels problemes que hem trobat i de com avançar a partir d’ara.

Per acabar, no cal dir-vos que ens teniu a la vostra dispo-sició. Per qualsevol dubte, consulta o aclariment, només cal que truqueu a l’Ajuntament (93 850 00 75) i us donaran hora per trobar-nos. Els regidors de Convergència estarem encantats d’atendre-us. Moltes gràcies.

Fent Convergència, construint Catalunya.

Informació de l’actualitat convergentText. Grup Municipal de Ciu

37 ~

Op

inió


La incompetència del regidor d’Educació, la manca absoluta d’un projecte social i polític del senyor al-calde, la desídia dels regidors de l’equip de govern,

està donant, ja de forma descarada, els resultats que ens temíem. Els rodencs, joves i no tan joves que vulguin i/o necessitin treure el graduat d’ESO, i més avui dia que per accedir a qualsevol feina és necessari tenir-lo, ja no ho po-dran fer a Roda, en una escola pública municipal de qualitat i pròxima. L’aposta per l’educació dels governs democràtics de Roda ha estat sempre motiu d’orgull pels rodencs. Els governs progressistes de l’IPMO van apostar per l’educació com a eina bàsica per fer ciutadans lliures. Així va néixer l’escola de música, la d’adults, la gran aposta per l’institut de secundària, la Llar d’infants, un poble que amb prou fei-nes arribava a quatre mil habitants, apostava decididament pel futur. Els regidors d’ERC van recolzar l’equip docent i afrontar les reformes que ja eren imprescindibles de la llar d’infants municipal, van potenciar l’escola d’adults i van en-degar un nou projecte per l’escola de música que els governs de Ciu havien posat en una greu crisi, avui l’escola inter-municipal de música gaudeix d’una salut de ferro que pot aguantar fins i tot la incompetència de la sociovergència de Roda.

El senyor regidor d’Educació, alcalde i delegat territorial d’Agricultura, massa càrrecs per a un polític cremat, no ha fet amb l’escola d’adults altra cosa que no estigui fent amb la resta de responsabilitats que ostenta, això és “deixar fer, deixar passar”. Va començar la legislatura deixant plegar la directora de l’escola, una persona que, fins i tot en els temps més foscos dels governs de Ciu, havia aconseguit mantenir i augmentar la qualitat de l’escola d’adults, va seguir amb la seva actitud inoperant fins a desesperar les persones que, per responsabilitat i sense compensació econòmica, havien entomat el repte de mantenir viva l’escola d’adults, per aca-bar, en tan sols dos anys, tancant una escola i amb ella tan-cant una possibilitat de futur per molts rodencs, un promig de quaranta matriculats cada any. La guineu quan no les pot abastar diu que són verdes, ara resulta que no cal mantenir l’escola d’adults, que el fracàs escolar ja el resoldrà la nova llei d’educació, que costa molts diners... massa mentides en una sola declaració. no hi ha diners per educació però sí que n’hi ha per instal·lar càmeres de vigilància als carrers o per fer un ascensor que no va enlloc i en contra de l’opinió de la gent, al capdavall els fets demostren el tarannà de ca-dascú. Cada dia resulta més evident que n’hi ha que pensen que “para lo que me queda en el convento, me... dentro”.

una cosa sí que li reconeixem al regidor d’Educació, alcalde i delegat territorial, és un excel·lent venedor de fum. El grup de Ciu, aleshores a l’oposició, va publicar en un dels seus pamflets que nosaltres passaríem a la història per ha-ver tancat l’escola de les monges, com es pot veure una gran anàlisi de la realitat. Doncs bé, nosaltres ara sí que afirmem sense embuts que tots vostès passaran a la trista història dels governs incompetents, com els que van tancar l’escola d’adults.

El nou PouM, participació ciutadana?Ja s’ha endegat el procés d’elaboració del nou Pla d’Ordena-ció urbanística Municipal. Del resultat d’aquest pla en de-pendrà el futur social i urbà de Roda dels propers 30 anys. Esgotats per insostenibles els models aplicats fins ara en el desenvolupament urbà, cal apostar per una ordenació ter-ritorial que faciliti les connexions entre els barris, on l’acti-vitat socioeconòmica, comerç de proximitat, oficines i des-patxos professionals, s’insereixi d’una forma natural amb l’habitatge de promoció privada i les vivendes de protecció oficial, que eviti la guetització, que aposti decididament per la cohesió social.

Per realitzar aquest procés, és imprescindible la participa-ció ciutadana, de fet la llei ja ho preveu així, i aquí és on els nostres temors augmenten. En el darrer ple es va aprovar el programa de participació, es va aprovar després d’ha-ver repartit a tots els veïns un tríptic dient com es faria, la primera ja va anar de tort, s’explica a la gent quelcom que encara no s’ha aprovat. En aquest tríptic s’inclou una but-lleta per inscriure’s al procés, els varem dir que això no era necessari, que no quedava gens clar que es pot participar sense inscriure’s, que la seva idea de participació no és de fiar, l’experiència ho demostra. Després de dir-nos dema-gogs, va arribar la primera prova, reunió per explicar als veïns què és el POuM i tot el procés que caldrà seguir fins a l’aprovació definitiva. Resultat: Participació prevista, al-gun centenar de persones (es va fer a Can Planoles), veïns presents, descomptats els regidors, divuit. El regidor d’ur-banisme, com ja va dir amb motiu de la minsa participació en el taller de barris, estarà molt satisfet de com ho ha fet, “si el cavall no vol beure, ja el pots portar al riu”, l’autocrítica tampoc és el seu fort, però si la participació no augmenta i molt, nosaltres ens replantejarem la idoneïtat d’un procés que en cap cas es poden fer sols els polítics, de fet la llei no ho preveu així.

La sociovergència rodenca tanca l’escola d’adultsText. Grup Municipal d’ERC

38 ~

Esp

ort


Text i foto. Pere Serra i Rovira

36 equips participen al Torneig de futbol base de l’Amistat

Els dos primers caps de setmana del mes de juny es va celebrar al camp de futbol la XXI edició del Torneig de futbol base de l’Amistat que organitza el Centre

Esportiu Roda. En prebenjamins el guanyador va ser el Vol-treganès, en benjamins el Calldetenes, en alevins el Roda A i en infantils l’OAR Vic.

El dia 6 el torneig es va encetar amb els més petits de tots. S’hi van inscriure 10 prebenjamins i el Voltreganès va vén-cer a la final a l’OAR Vic a la tanda de penals després que el partit acabés amb empat a 2 al marcador. En tercer lloc va quedar el Roda A guanyant al Ges nordi A per 3 a 1. Darrera seu van quedar el Ges nord B, el Roda B, Gimnàs-tic de Manresa i el Palautordera. L’organització va escollir a Junior Michel Sarpone de l’OAR Vic com a millor jugador del Torneig, i el premi al fair-play va ser pel Gimnàstic de Manresa. El dia 7 es va jugar el de benjamins amb 8 equips. i el Ca-lldetenes es va proclamar campió guanyant al Vic Remei a la final per 2 a 0. El tercer lloc va ser pel Roda A al superar al Manlleu per 5 a 1. Darrera seu van quedar l’OAR Vic, Ta-radell, Gimnàstic de Manresa, Sant Julià, Ges nord i Roda B. El trofeu al millor jugador va ser pel porter de l’OAR Vic Arnau Tenas i el Ges nord va rebre el guardó al fair-play.

El segon cap de setmana li va tocar el torn als alevins i infan-tils. El dissabte va ser per l’aleví que tancant una temporada excepcional, el Roda A es va proclamar brillant campió del Torneig. L’equip que entrenen Jordi Salés i Guillem Ballús va guanyar la final per 3 a 1 al Gimnàstic de Manresa amb un hat-trich de l’Omar. Abans els rodencs havien guanyat la semifinal amb el Manlleu per 0 a 1. En tercer lloc van quedar els manlleuencs el vèncer el Can Rull per 5 a 0 que va ser el quart classificat. Darrera d’ells van quedar el Parets, Taradell, Roda B i Pradenc. El premi al fair-play va ser pel Pradenc i el millor jugador, Jesús Peñarrubia del Gimnàstic de Manresa.

El Torneig es va tancar amb la participació de deu equips infantils. En una apassionant final, l’OAR Vic es va imposar al Manlleu per 1 a 0 quan només faltaven 3 minuts pel final. Pel tercer i quart lloc el Roda A va golejar el Can Rull per 4 a 1. Darrera seu van quedar Gimnàstic de Manresa, E. Mont-cada, Pradenc, Voltreganès, Roda B i Torelló. El fair-play va ser per l’equip de Can Rull i el millor jugador per Miquel Costa de l’OAR Vic.

L’equip d’Alevins del CE Roda.

L’equip de Benjamins del Calldetenes.

L’equip d’Infantils de l’OAR Vic.

L’equip de prebenjamins del Voltreganès.

39 ~

Esp

ort

s


Pocs dies després de consumar-se el descens a Terce-ra Regional del primer equip de futbol del Roda, el Centre Esportiu Roda ja va començar a treballar en el

que ha de ser una temporada d’impàs. Amb la renovació del cos tècnic, la plantilla ja està pràcticament perfilada. Jose Gallardo i Joan Bermúdez han mantingut la paraula quan van fitxar a mitja temporada pel Roda. Tot i la decepció del descens, creuen en un projecte que han configurat plegats la junta esportiva del primer equip i ells mateixos. L’objectiu és fer un projecte a llarg termini que torni el Roda al lloc que li pertoca. Però primer passa per assegu-rar aquesta temporada que ve, que tot i jugar a Tercera no serà gens fàcil. La columna vertebral de l’equip ha renovat i l’equip s’ha reforçat amb jugadors joves i de projecció. Han

El Roda perfila una plantilla jove per tornar a pujar a segona regionalText i fotos. Redacció RDT

El dia 29 de juny va encetar-se la segona edició del torneig de futbol A7 que de dilluns a divendres es jugarà al camp de gespa de Roda. Aquest any s’han inscrit 23 equips, repartits en quatre categories. En alevins: Bar Hermètic, Callejeros, Manlleu, Vigilantes de la playa i Mini craks. En infantils: GR30, Espai en blanc, Callejeros i The Mic. En fèmines: Les Paques, Pim Pam ziga zaga, Fitipaldis, Les Ponis, Tin-Tin Team i no t’hi fixis, i en sèniors que és la novetat d’aquest any, vuit equips repartits en dos grups. En el grup A: Mig Boig, uE Sanperenca, El Gasol i El Pont. En el grup B: Crac-kòvia, MM Habitatges, Bar Sant Sebastià i Barny Gumbles. Els partits de la final es jugaran el divendres dia 24 de juliol a partir de les 8 del vespre. A la foto, hi podeu veure l’equip infantil del GR30, que va quedar segon l’any passat, va co-mençar golejant per 5 a 0 el primer partit en aquesta edició davant els Callejeros de Manlleu.

El Torneig A-7 del CE Roda

La 16a edició del Torneig de Futbol A-7 del Centre Espor-tiu Roda la va guanyar l’equip de Assegurances Crespi, que d’aquesta manera revalida el títol aconseguit l’any passat. La final la va guanyar a l’equip dels Simpàtics per un ajustat 2 a 1, encara que sempre van anar per davant al marcador. En semifinals, el Simpàtics havien guanyat a l’Inter Manlleu per 5 a 1 i Assegurances Crespi per 4 a 0 a Krakovia. El tercer lloc va ser Per Inter Manlleu que va guanyar el partit pel ter-cer i quart lloc al Krakovia per 2 a 0. La final de consolació la va guanyar l’equip de MM Habitatge al Seida per 4 a 2. En total hi van participar 20 equips, que en una fase prèvia es van repartir en quatre grups. Els dos primers de cada grup van passar a la fase final per disputar-se el torneig que tenia com a premi 600 euros pel primer, 300 pel segon i 150 pel tercer. Els campions de la fase prèvia va ser: Textil Albareda, El Pont, Assegurances Crespi i Electricitat Llas.

fitxat Xavier Carrillo i Jordi Costa de la Gleva, Pere Galo-bart del Collsuspina, Gerard Serrat, Marc Piella, Javi Pérez i Eduard Robles del Manlleu i Martí Vioque i Said Bouziane del juvenil del Roda. Les baixes són Jordi Salés que ha fitxat pel Ripoll, Sergi Vilaseca pel Taradell, Rovira, Ruiz, Vila, Al-caide, Marcelo, noe i Abu. La mala notícia és que el porter Marcos Olivencia possiblement es perdi tota la temporada després de lesionar-se en l’escalfament el darrer partit de lliga a Folgueroles. un trencament als lligaments l’obligarà a passar pel quiròfan el mes d’octubre, i per aquest motiu s’ha fitxat el porter del juvenil del Manlleu Eduard Robles.

Els entrenaments començaran el dia 25 d’agost i, de mo-ment, hi ha lligats tres partits de pretemporada: el 30 d’agost amb el Taradell, el 5 de setembre amb l’OAR Vic, i el dia 6, que hi haurà la presentació oficial amb el Campdevànol, tots a Roda.

23 equips, inscrits al torneig d’estiu

40 ~

Esp

ort


josep Higueruelo, president de l’Atlètic Rodenc, asse-gura que no recorda una temporada del seu equip com aquesta. Van estrenar categoria, després de l’ascens de la temporada passada a segona Regional, i han acabat en el setè lloc de la classificació. Higueruelo diu que està plenament satisfet i espera poder tornar a ser un equip competitiu la propera temporada. De moment, es treballa en la seva planificació i el nou entrenador serà l’exjugador de l’entitat Toni jurado.

l’Atlètic Rodenc ha estat el setè classificat de segona Regional. Quin balanç en fa del curs? Ha estat la millor temporada de la història del club. no en recordo cap altra com aquesta. Des de l’any 1992 que estic vinculat a aquesta entitat, i no recordo un equip amb tanta qualitat com aquest. La veritat és que he gaudit amb el fut-bol que ens ha mostrat aquesta plantilla. Ha estat un gran any.si l’equip hagués estat més fi en la recta final de la tem-porada, el Rodenc podria haver completat un exercici encara millor.Vam pagar molt cares les lesions i les sancions d’alguns jugadors importants. Això va provocar que el nostre ren-diment baixés. Vam encadenar un sotrac de set derrotes consecutives, que ens va fer perdre pistonada. Ha estat el punt negatiu de la temporada. Si en aquesta fase haguéssim sumat tres o quatre resultats positius, segur que hauríem estat a dalt de la classificació.l’equip podia lluitar per objectius més importants?A la primera volta tenia una mica de por (somriu). Som un club modest i pensava que teníem opcions de fer alguna cosa grossa, perquè la nostra progressió era molt bona. Es-tàvem eufòrics. Però aquesta ratxa dolenta, en la qual també

ens va faltar encert de cara a porteria, va rebaixar les nostres aspiracions. Ens vam quedar a mitja taula. Els bons resultats, però, ens han permès experimentar altres sensacions, com el respecte dels rivals. És una sensació bonica que als camps on vas a jugar, el rival et mostri respecte per la feina que fas. nosaltres ja sabíem que aspirar a l’ascens s’escapava de les nostres possibilitats, però ens agradava ser tan amunt.Està satisfet amb el rendiment del grup, dels jugadors i el cos tècnic?Plenament satisfet. Tots han fet una gran feina. Si al princi-pi de la temporada em diuen que el Rodenc acabaria com a setè classificat, amb 50 punts, firmo on calgui.El Rodenc ja no és un equip ascensor?Em sembla que aquesta etiqueta ja forma part del passat, quan jugàvem un any a Segona Regional i l’altre a Tercera. Això s’ha acabat.Està avançada la planificació de la propera temporada?Hi estem treballant. La junta del club té ganes de fer un bon equip. Esperem tornar a ser competitius. El que ja podem confirmar és que el nou entrenador serà un exjugador de l’entitat, Toni Jurado, més conegut per Mimo. El cos tècnic i la junta estem intentant reforçar l’equip, sobretot la línia defensiva i el centre del camp. A la davantera no tenim pro-blemes perquè disposem d’alguns dels millors jugadors de la categoria.Quina lectura en fa del descens del primer equip del Centre Esportiu Roda?Em sap greu. Jo voldria veure el Roda tan amunt com fos possible. Per al Rodenc era positiu competir amb el rival local. Em sembla que els dos equips ens beneficiàvem dels derbis, partits que són molt atractius per als jugadors i els aficionats. M’hauria agradat repetir-los la temporada que ve, però no podrà ser.

Pep Higueruelo: “Ha estat la millor temporada de la història del club”

El president de l’Atlètic Rodenc assegura que la junta té ganes de fer un bon equip per la propera temporada i “esperem tornar a ser competitius”

Text. Joan Serra. Foto. Montse Verdaguer

Pep Higueruelo, amb el seu fill Sergi, en una foto recent als jardins de Can Planoles.

41 ~

Esp

ort

s


Text i foto. Miquel Rovira

Un Club Patí Roda de primera

El Club Patí Roda ha completat una gran temporada en totes les categori-es, que va culminar en l’última jornada en confirmar l’ascens de l’equip sènior a la Primera Divisió Catalana. D’aquesta manera el club rodenc va

completar un cap de setmana en el que va celebrar la tradicional festa de cloenda de la temporada al pavelló municipal d’esports abans de la remodelació del ter-ra de la pista. En aquesta festa-sopar es va fer un petit repàs del què ha estat la temporada per l’entitat rodenca, havent superat els objectius marcats a principis de temporada. En l’acte es van donar guardons als principals protogonistes de l’hoquei base del CP Roda, després de completar una temporada molt positiva. La festa va tenir la culminació al dia següent, ja que el Roda depenia d’una sèrie de resultats per confirmar l’ascens a Primera Catalana, després de quedar tercer a la lliga. Finalment es va confirmar el resultat i això va provocar una segona festa improvitzada al mateix pavelló en la qual hi van prendre part tots els jugadors del primer equip, així com l’equip tècnic, que han vist així recompensat l’esforç realitzat al llarg de tota la temporada. Per altra banda, al dia següent van començar els treballs de substitució del terra de la pista, molt deteriorat després de molts anys i que permetrà al Club Patí Roda disposar d’una de les millors pistes per a la pràctica de l’hoquei de la co-marca.

Eloi Minovas, escollit millor jugador d’hoquei base.

Marc Montaner, escollit millor porter d’hoquei base.

Reconeixement a Miquel Recio, entrenador del juvenil.L’equip sènior va celebrar l’ascens a Primera Catalana.

42 ~

Esp

ort


Text i foto. Redacció RDT

La Fira del Pescador, el 24, 25 i 26 de juliol

La Fira del Pescador arriba aquest any a la seva 14a edició i es celebrarà del 24 al 26 de juliol. La fira mantindrà la mateixa programació que en anys anteriors. La inauguració oficial tindrà lloc el divendres, a les 9 del vespre. A l’acte, s’ha convidat al president de la Federació de Pesca, tot i que encara falta la confirmació. L’audició de sardanes del dissab-te anirà a càrrec de la Cobla Principal d’Olot i les havaneres del diumenge, el grup La Barretina. Aquest any no es farà el Mercat del Gust però sí que es comptarà amb la presència del Bus Turístic de la Diputació de Barcelona. La Fira del Pescador està organitzada per la Societat de Pescadors Es-portius de Roda i l’Ajuntament de Roda de Ter.

Text. RDT. Foto. Cedida per la Junta de la Penya blaugrana

20è aniversari de la Penya Blaugrana

La Penya Blaugrana de Roda de Ter i Les Masies va celebrar el 28 de juny el seu 20è aniversari. L’acte va servir per a re-unir a més de 70 penyistes i simpatitzants i com de costum es va amenitzar amb un dinar de “Fi de temporada”. Es va comptar amb l’assistència de representants del FC Barce-lona i dels Ajuntaments de Roda de Ter i de Les Masies de Roda. El dinar es va fer a La Vila dels Masramon de Vic. Des de la Penya Blaugrana expliquen que: “Aquesta temporada les sortides han estat més precises i puntuals, sense orga-nitzar cap desplaçament, però no hem deixat de seguir al Barça, i com ja se sap, amb més copes que mai....”. A la foto, un moment de la final de Roma, al local de la Penya.

43 ~

RĐ

T


44 ~

RĐ

TRevista Roda de Ter / Juny-juliol 2009

RĐ

T ~

Sap

s q

uè v

ull d

ir?


societat?no. S’estan desenvolupant moltes lleis, moltes normes, que en teoria són de molta ajuda, i algunes realment ho són, com la llei registral que permet canvi-ar la documentació sense haver de sot-metre’t a una cirurgia genital; però a la realitat del dia a dia, hem d’avançar molt més. Encara hi ha molts mitjans de comunicació que tracten el tema de la transsexualitat d’una manera molt banal, molt grotesca.I és clar, creen opinió.El concepte que en té la societat és que una persona amb la identitat de gènere creuada és un transvestit que es pros-titueix. I això no té res a veure amb la realitat. Hi ha personatges televisius que han explotat econòmicament la seva transsexualitat. Això deu aju-dar poc a la comprensió.Tot és un guanyar-se la vida. La perso-na transsexual té el gravíssim proble-ma que mai no s’inserirà laboralment si no es produeix un canvi en la per-cepció social. Però bé ha de sobreviu-re. I l’única porta que li deixa oberta el mercat laboral és la prostitució o l’espectacle. Podríem dir que ets una dona que va néixer atrapada en el cos d’un home?Aquesta és la percepció que tens als

la coneixem prou bé la trans-sexualitat? Tècnicament, la transsexualitat

forma part de la identitat sexual. I en parlar d’això es barregen els termes i l’opinió pública treu la conclusió que només estàs parlant de sexe, del sexe f ísic. I el sexe f ísic és un sexe més dels que formen part del ser humà.Estem mal informats.Hem d’entendre que el sexe de la per-sona és, en primer terme, el sexe ce-rebral. Aquest és el que mana. Si tu et perceps com a home o com a dona, aquest sentiment és el que mana so-bre tots els altres, perquè és l’únic que no s’ha pogut canviar mai; ni des de la Medicina ni des de la Psiquiatria. Però també hi ha els sexes gonadal, hormo-nal, el fenotip i el genital. Més complex del que històricament s’ha admès i hem entès.Malauradament, tothom quan valora una persona ho fa en funció només de dos sexes: el fenotip i el genital. Tens genitals masculins, ets un home; i si els tens femenins ets una dona. Aquesta errada ve donada des de sempre, des del moment d’inscriure un nadó.El fet que l’edició del llibre que has escrit Del Ser i el Sentir hagi comp-tat amb el suport de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, vol dir un canvi de sensibilitat també de la

inicis, quan comences a veure que no sintonitzes amb el teu entorn. Que t’han dit que ets un home i que has de viure com un home, i així ho reflec-teixen els papers i tot, però veus que al món dels homes no és on encaixes, que encaixes millor en el món de les dones. Que tens una sensibilitat i una conducta diferent. Llavors és quan te n’adones. A més, el fenotip encara no s’ha desenvolupat i sí, et sents una dona atrapada en el cos d’un home.I en un moment et decideixes re-córrer a la cirurgia. Per què?Per adequar allò que tu sents i la ma-nera com et perceps amb la resta dels sexes que composen la teva identitat. Però ningú no pot arribar a la cirur-gia si prèviament no ha passat per un seguit de filtratges. Accedir-hi sense filtratges psicològics i períodes d’adap-tació seria un error gravíssim perquè les depressions després de l’operació podrien abocar irremeiablement al suïcidi.

Ho deixem aquí. Però continuem parlant, del seu activisme transse-xual, de les conductes transgresso-res, de l’època repressora de la seva joventut, del paper de l’Església i el de la policia, de la comprensió, acceptació i estima de la família... saps què vull dir?

“El sexe de la persona és, en primer terme, el sexe cerebral.”Text. Pep Bas i Quico García. Foto. Quico i Pep

Marta Salvans i Solé / Dona transsexualVaig néixer a Vic, l’1 de novembre de 1958 i des de fa uns deu anys visc al Barri de la Creu i Fontanelles / Sóc titulada en Delineació Tècnica Industrial i Urbanisme i treballo com a funcionària a l’Ajuntament de Vic / Estic casada i tinc una filla / Vaig començar la transició sexual fa 4 anys / A Roda no m’he sentit mai discriminada / Aficions? El teatre, escriure poesia...

rdt702 juny de 2009

Documents