Patrícia Rodríguez 2n BATX B

Rahotep i Nofret Les escultures del príncep Rahotep i la princesa Nofret van ser encarregades a fer als esclaus per ells mateixos, i data de l’any 2620aC aproximadament, pertanyent a la dinastia IV de l’Imperi Antic. Van ser descobertes per Mariette en Medium al 1871, al nord de la Piràmide de Snefru al interior de la mastaba de totxos dels germans Nefermaat i Rahotep. Actualment aquestes dues figures estan exposades al Museu del Caire. Les dues escultures estan tallades en pedra de Guiza i completament policromades i llises.

L’escultura està formada per dues figures retratades, ambdues exemptes i sedents, i reuneixen les característiques típiques de l’art egipci: rigidesa, frontalitat i hieratisme. Tenen una complerta simetria ( tant individualment cm en grup) i les línies dominants són les verticals, ja que estan asseguts i rectes.Rahotep està pintat de color marró vermellós, color que corresponia a l’home egipci de l’època i de la cara cal destacar el bigoti prim de color negre i els ulls fets amb incrustacions de cuars opac i pedra de cristall. Duu, a més, una faldilla blanca.Nofret, a diferència del seu marit està pintada de color groguenc pàl·lid i embellida pel maquillatge dels seus ulls. Duu un vestit completament blanc i llueix un collaret compost per sis cercles concèntrics pintats en tres colors, que acaben amb una línia de llàgrimes de color gris plata. Sobre el cap podem apreciar la En aquesta escultura la incidència de la llum és poca, ja que estan en una posició rígida i tenen frontalitat. L’escultura és tancada cap al espectador ja que estava situada dins d’una mastaba.

Les dimensions d’en Rahotep són de 121cm d’alçada, 51cm d’amplada per 69cm de diàmetre. Mentre que les de Nofret son una mica inferiors com ho estipulaven els cànons de l’època: 122cm d’alçada, 48,5cm d’amplada y 70cm de profunditat.El ritme de l’escultura és completament de quietud, com era habitual.

El tema és perpetu ja que presenta les dues figures amb la mirada perduda com si el seu cos sempre es mantingués allà, però en canvi la seva ànima i/o ment estiguessin en un altre món (el món diví).La funció de les dues figures és commemorativa, perquè aquests dos prínceps volien que se’ls recordés. Aquestes figures corresponen a dos personatges pertanyents a la noblesa. Rahotep i la seva esposa Nofret van voler ser representats en un estat de perfecta immutabilitat i no-temporalitat, amb una profunda mirada que es perd en el més enllà i una clara actitud d’autoritat i poder representada en les seves mans. El príncep es considerava un home fort, “de punys tancats”, y es probable que el to vermellós de la pell sigui per les llargues exposicions al sol mentre exercia de “cap d’expedicions i construccions”. Representa el seu cor noble i consciència amb el senzill penjoll

Patrícia Rodríguez 2n BATX B

sobre el pit. La lleugera separació dels braços en Rahotep podria sustentar les teories que afirmen que durant la dinastia IV, el “moviment” es un dels canvis artístics que de manera sutil comença a manifestar-se dins l’escultura religiosa o funerària, principalment en els encàrrecs de la noblesa i a partir d’aquest moviment podrien deduir-se alguns canvis dins de la societat egípcia. Aquestes escultures compleixen amb la estricta rigidesa geomètrica. Són representatives de la realitat i la naturalesa humana de la noblesa. L’autor s’ha decantat per aquest bloc rígid de pedra consolidada amb la finalitat de protegir-les per assegurar als difunts que les seves “representacions-en-vida” no es trencaran amb el pas del temps i les seves ànimes no es perdran en el seu camí al “Judici d’Osiris”.Finalment dir que tenen un excel·lent estat de conservació de les peces, el material i els colors amb que van ser elaborades les figures.