radicals. teoria.pdf

8
RADICALS. TEORIA 1 DEFINICIÓ DE RADICAL DEFINICIÓ: expressió algebraica formada per una arrel enèsima en forma indicada 1 n a PARTS: n és l'índex i a és el radicand. SIGNIFICAT: una arrel enèsima comporta trobar un nombre que multiplicant-lo n vegades coincideixi amb el radicand. n a= x x n = a EXPRESSIÓ ALTERNATIVA: un radical es pot expressar en forma de potència mitjançant l'equivalència següent: n a= a 1 n També tenim que: n a m =a m n 1 enèsima: de valor n, és a dir, un número qualsevol; forma indicada: sense resoldre l'arrel, només s'indica que el valor que representa l'expressió s'obté fent l'arrel.

Upload: roger-rue

Post on 05-Dec-2015

26 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: RADICALS. TEORIA.pdf

RADICALS. TEORIA 1

DEFINICIÓ DE RADICAL

DEFINICIÓ: expressió algebraica formada per unaarrel enèsima en forma indicada1

n√a

PARTS: n és l'índex i a és el radicand.

SIGNIFICAT: una arrel enèsima comporta trobar unnombre que multiplicant-lo n vegades coincideixi

amb el radicand.

n√a=x→xn=a

EXPRESSIÓ ALTERNATIVA: un radical es pot expressar enforma de potència mitjançant l'equivalència següent:

n√a=a1n

També tenim que:

n√am=amn

1 enèsima: de valor n, és a dir, un número qualsevol; forma indicada: sense resoldre l'arrel, només s'indica que el valor que representa l'expressió s'obté fent l'arrel.

Page 2: RADICALS. TEORIA.pdf

RADICALS. TEORIA 2

RADICALS EQUIVALENTS. SIMPLIFICACIÓ

Quan dos radicals aparentment diferents resultaque representen un mateix nombre real, diem que

són equivalents2.

n√a=m·n√am

SIMPLIFICACIÓ DE RADICALS: podem trobar la versióequivalent més simple d'un radical expressant-loen forma de potència amb exponent fraccionari i

simplificant la fracció, si és que es pot.

8√16=8√24=2

48 =2

12=√2

El procés també el podem fer al revés. Això es faràservir amb la multiplicació i la divisió de

radicals amb índexos diferents:

3√5=513=5

618=

18√56

2 Tenim aquest comportament amb els radicals perquè en poder reescriure'ls com potències amb exponent fraccionari, hereten moltes propietats de les fraccions.

Page 3: RADICALS. TEORIA.pdf

RADICALS. TEORIA 3

PRODUCTE I DIVISIÓ DE RADICALSAMB ÍNDEXOS COINCIDENTS

El resultat de multiplicar o dividir radicals ambel mateix índex és un altre radical que conservael mateix índex i que té un nou radicand que és

el resultat de la multiplicació o divisió, segonscorrespongui, dels radicands originals:

n√a · n√b=n√a ·b

n√an√b

=n√ ab

Page 4: RADICALS. TEORIA.pdf

RADICALS. TEORIA 4

PRODUCTE I DIVISIÓ DE RADICALSAMB ÍNDEXOS DIFERENTS

La multiplicació o divisió de radicals quan elsíndexos són diferents l'acabarem fent igual que

en el cas anterior després de preparar elsradicals fent que tinguin els mateixos índexos.

Per aconseguir-ho utilitzarem el procediment vistal final de la pàg. 2.

3√7 · 4√2=3 · 4√74 ·

4 ·3√23=

=12√74 ·

12√23=

12√74 ·23=

12√19208

El primer pas, expressat de forma més detallada,tot i que normalment la part amb exponent

fraccionari no l'escriurem, seria:

3√7 · 4√2=713 ·2

14=7

412 ·2

312=

12√74 ·12√23

Page 5: RADICALS. TEORIA.pdf

RADICALS. TEORIA 5

EXTRACCIÓ DE FACTORS D'UN RADICAL

Consisteix en simplificar una expressió radicalaprofitant que el radicand conté factors dels

quals se'n pot fer una arrel exacta. Cal recórrera la descomposició en factors primers del

radicand:

3√16200=3√23 ·34·52=

=3√23 ·

3√33 ·3 ·3√52=2·3 3√3·

3√52

=6 ·3√3·52

=6 3√75

Page 6: RADICALS. TEORIA.pdf

RADICALS. TEORIA 6

INTRODUCCIÓ DE FACTORS EN UN RADICAL

Page 7: RADICALS. TEORIA.pdf

RADICALS. TEORIA 7

POTÈNCIA I ARREL D'UN RADICAL

Page 8: RADICALS. TEORIA.pdf

RADICALS. TEORIA 8

RADICALS SEMBLANTS

DEFINICIÓ: diem que dues expressions amb radicalssón semblants quan, després d'extreure tots els

factors possibles fora de l'arrel, la partradical és idèntica.

Aquests tres radicals són semblants:

5√2

4 5√2

−5√2

En aquests radicals la part radical és5√2 .

En canvi aquests no són semblants perquè tenen índexos diferents:

3√12

5 4√12

i aquests dos no ho són perquè tenen radicands diferents:

√10

2√5