r ub en c rd , ‘f k’ l è i manifestació mmultitudinària ...2015/04/17 · moment del dia que...

«»«»«»

diari ebrediariDIVENDRES 17 D’ABRIL DE 2015 núm. 761

12.000EXEMPLARS

Terres de l’Ebre. ERC-Tortosa ha presentat,aquesta setmana, el programa per al mandat2015-2019. P4

Esports. El Likhwiya de Doha, de Laudrup iGerard Zaragoza, és el campió de la lliga deQatar. P14

Terres de l’Ebre. Jesús Massip, Creu Sant Jordi2015, en reconeixement a la seua dedicació a laCultura. P6

Avui és no

tícia

L’Agrupació de Penyes i Comissions taurines de les Terres de l’Ebre ha convocat a tots els aficionats als bousa Amposta, diumenge a les 11 del matí, per a “reivindicar la NOSTRA FESTA, i fer veure que la unió fa la força”.Les darreres setmanes han estat frenètiques, reunions amb la immensa majoria de pobles, amb penyistes,amb aficionats en general, “era important moure a tothom, els bous els disfrutem tots, des del que només vaa berenar fins al més taurí”. Es preveu una concentració mutitudinària. P3

‘Defensem lanostra Festa!’

El programa de TVE, a l’Ametlla de Mar

Un dels programes televisius revelació a l’Estat espanyol, el con-curs culinari de Televisió Espanyola ‘Masterchef’ va tindre a laseua última edició, aquest dimarts, una localització de les Terresde l’Ebre. Els protagonistes de l’espai van viatjar fins a l’Ametlla deMar, on van conèixer de prop el procés que segueix l’empresa ton-yinera Balfegó de com fan l’especejament de les tonyines roges.

P3

‘Masterchef ’ calero

Manifestació multitudinària diumenge a Amposta Ruben Cortada, ‘Faruk’ a la sèrie

Aquesta setmana ha començat la segona temporada de la serie ‘ElPrincipe’ a Tele5. Un dels seus protagonistes, Ruben Cortada,‘Faruk’ té un apartament a la Ràpita, en el que ha passat laSetmana Santa. Com és normal, pel prestigi que ha adquirit en laprimera temporada, va revolucionar la localitat amb la seuapresència. P3

‘De la Ràpita a El Principe’

DIVENDRES 17D’ABRILDE 20152

diarimésebre

www.mesebre.catOPINIÓ

mésmésdiari

ebreEdita:

Limicola, SLDL: T-1610/2001 - ISSN: 1579-5659

MÉS EBRE

Direcció:Isabel Carrasco.

Direcció de continguts i redacció:Michel Viñas.

Premsa:Maria ParraFotografia:

Yasmina CurtoJesús Ruiz

Disseny i maquetacióJesús Ruiz

Versió ‘on line’:Dani Mayandia

Publicitat:[email protected]

610 20 33 25Més Classificats:

Pili Gas.Administració:Susana Maria

distribució@mesebre.catImpressióImprintsa

Mitjans Grup Més Ebre:Canal terres de L’Ebre

(Canal 34 TDT)

C/ Cervantes, 1343500 - Tortosa (TARRAGONA)

Tel.: 877 180 170www.mesebre.cat

L’opinió del diari queda reflectidaexclusivament a través de l’edito-rial. Els articles de la secció d’o-pinió expressen els criteris de quiels signa i el diari no els fa seus

necessàriament.

12.000 exemplars

55.000 lectors

Volem donar les gràcies a tots i totes aquelles perso-nes que han participat en el nostre "Especial SantJordi". Especial pel fet que "vatros" sou els PROTAGO-NISTES, "vatros" opineu i aconselleu... i això, ensagrada! Amics des del Montsià, la Terra Alta, laRibera d'Ebre i el Baix Ebre ens han ajudat aconse-llant-nos quin ha estat el llibre que més els ha "impac-tat", agradat o sorprès... Apropar-se a la lectura ésapropar-se a la cultura i, com diu l'amic EduardoSanchez: "He llegit dos axiomes (proposició indiscu-

tida, admesa per tothom) en una revista peruana enquè hi estic totalment d'acord. Són aquests: El pobleque llegeix és un poble culte, i un poble culte és unpoble lliure". Les tradicions també formen part delnostre ADN. Diumenge concentració amb els amantsde la festa dels bous, a Amposta, amb persones vin-gudes de tot l'Estat. I no podem oblidar que demàdissabte tenim una cita amb la Plataforma enDefensa de l'Ebre per defensar el nostre Riu. Cap desetmana de reivindicació.

Editorial

Cap de setmana de reivindicació ebrenca

Comunicat d’ERC la Ràpita:Esquerra la Ràpita es posa a disposició dela ciutadania per aconseguir ‘el poble queens mereixem’.Esquerra la Ràpita ha presentat l’eslògande la campanya electoral per a les prope-res Eleccions Municipals del 24 de Maig:Fem-ho per la Ràpita deixa clar que ‘el prin-cipal objectiu d’Esquerra és posar-nos adisposició del poble de la Ràpita perquèpuguem aconseguir, els propers anys, elpoble que volem i que ens mereixem, per-què el nostre futur passa per la implicacióde tots’ – ha explicat Josep Caparrós, can-didat a l’alcaldia.Esquerra aposta per la implicació ciutada-

na per assolir la força que permeti el nouGovern municipal treballar per millorar elbenestar de la ciutadania rapitenca, perquè‘estem convençuts de les potencialitatsque tenim els rapitencs per a construir totsjunts la millor Ràpita, amb un futur méspròsper econòmicament, més just social-ment i més net políticament’ –ha valoratCaparrós.En aquest sentit, Esquerra també està dis-senyant el nou programa electoral amb lespropostes d’institucions, entitats i associa-cions de la Ràpita que estant fent arribarals republicans mitjançant les trobades ques’estan duent a terme des del passat mesde gener.

‘Fem-ho per la Ràpita’

ACTUALITAT

La convocatòria d’art públic i instal·lacions a espais singularsXYZ, impulsada per Lo Pati-Centre d’Art Terres de l’Ebre, proposauna intervenció artística de gran format en un dels espais méspeculiars i fràgils del Delta de l’Ebre: la platja del Trabucador, unbraç de sorra de set quilòmetres de longitud que uneix la penín-sula de la punta de la Banya amb el Delta i que exerceix de barre-ra protectora de la Badia dels Alfacs. Es tracta de la segona edi-ció del XYZ, que va nàixer el 2012 amb una proposta d’interven-ció al pont penjant d’Amposta, i que aquesta vegada pretén inter-venir en un espai natural i verge, delimitant un tram delTrabucador de 240,83 metres de longitud i 123 d’amplada dinsles coordenades 40.618369-0.73321, situat dins el terme muni-cipal de Sant Carles de la Ràpita.

Es tracta d’una convocatòria oberta a artistes de tot l’Estat quetenen de termini per presentar les seues propostes fins al 14 demaig. A partir d’aquí, un jurat format per Ignasi Aballí (artista),José Carlos Suárez (crític d’art i professor de la Universitat Rovirai Virgili) i Francesc Vidal (director del Parc Natural del Delta del’Ebre), assistit per Antònia Ripoll i Eva Cajigos (directores de XYZ)seleccionarà un màxim de 6 projectes. Les obres seleccionadess’exposaran a Lo Pati, a Amposta, i a un espai encara per deter-minar de Sant Carles de la Ràpita entre el 30 de maig i el 6 dejuny, amb l’objectiu de fomentar un procés de participació ciuta-dana per tal que sigui el públic qui esculli l’obra guanyadora. Laintervenció en l’espai està previst que es realitzi el dissabte 4 dejuliol, en plena temporada turística, i en un moment en què elTrabucador rep molts visitants.

XYZ és un projecte artístic innovador que pretén connectar l’artcontemporani amb la ciutadania a través d’intervencions artísti-ques de gran format en espais públics, urbans i naturals de lesTerres de l’Ebre. És una iniciativa de Lo Pati – Centre d’Art de lesTerres de l’Ebre, dirigida per Antònia Ripoll i Eva Cajigos, quecompta en aquesta segona edició amb la col·laboració del’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita, el Museu de les Terresde l’Ebre, el Parc Natural del Delta de l’Ebre l’Escola d’Art iDisseny d’Amposta (Esardi). Entre els objectius cal destacar el degenerar un espai de comunicació i experimentació entre l'art con-temporani i la ciutadania, posar en relleu l’important patrimoni cul-tural i natural de les Terres de l’Ebre i fomentar la relació de l’artcontemporani amb la sostenibilitat dels espais naturals.

La dotació per al projecte seleccionat és de 4.000 euros i l’artis-ta guanyador haurà de desmuntar la instal·lació en cas que nosigui biodegradable.

Intervenir artísticament un tram de laplatja del Trabucador

ACTUALITAT

La nova manera de mirar la televisió ques’està implantant a poc a poc a tot arreu,l’anomenada «televisió a la carta», ja ésuna realitat al territori. Canal Terres del’Ebre disposa d’aquest servei des de famesos i comença a créixer el seu con-sum.Prement el «botó roig» de qualsevol SmartTV, ja es pot veure a qualsevol hora deldia una bona part dels continguts de latelevisió ebrenca. La “televisió a la carta”,permet veure un programa concret en elmoment del dia que es vol, però aquestservei encara és poc conegut perquènomés la poden gaudir les persones queja han adquirit una televisió intel·ligent (un‘smart tv’), i que a les Terres de l’Ebre noarriben encara als 3.000 aparells.

Canal Terres de l’Ebre ja disposa de ‘TV a la carta’

ACTUALITAT

El diari ‘Més Ebre’ no s’acaba aquí.

Segueix-nos a Internet entrant a la nostra nova web:

www.mesebre.cat

DIVENDRES 17 D’ABRILDE 2015

diarimésebreTERRES DE L’EBRE

3www.mesebre.cat

«»FOTO: MES EBRE

L’Agrupació de Penyes iComissions taurines de lesTerres de l’Ebre ha convo-cat a tots els aficionats alsbous a Amposta a les 11del matí per a “reivindicar laNostra Festa, i fer veureque la unió fa la força”.Les darreres setmanes hanestat frenètiques, reunionsamb la immensa majoria depobles, amb penyistes, ambaficionats en general, “eraimportant moure a tothom,els bous els disfrutem tots,des del que només va aberenar fins al més taurí. Nonomés ens hem de recordarde la nostra festa els diesabans de festes, potser lla-

vors ja fem tard. Els bouss’han de defensar tots elsdies però sobretot el diu-menge 19 d’Abril aAmposta, allí estaran posa-des totes les mirades. Unfracàs pot ser la pèrdua detot”.La manifestació s’iniciarà ales 11 tot i que a partir deles 9 hi haurà l’arribada dediferents ramaderies ambels seus “mansos” els qualsdonaran alguna volta per leszones pròximes al pavellód’Amposta. Serà a partir deles 11 quan començarà elplat fort de la jornada, lacapçalera de la manifesta-ció hi seran presents unsbous inflables i un grup debatucada, després lapresència de l’Agrupació dePenyes i Comissions tauri-nes de les Terres de l’Ebre,al seu darrere anirà una pan-

carta portada per nens inenes, ja que ells són elfutur, i per tots els pobles,comissions, penyes i aficio-nats que voldran participard’aquesta festa. També hiparticiparan els amics delscavalls de les Terres del’Ebre als quals l’Agrupacióels vol donar les gràcies pelseu esforç i, com no, hihaurà la participació de dife-rents xarangues, batucadesi colles de dolçainers quevoluntariament prendranpart en l’acte. I per tancar lamanifestació hi estaran pre-sents els ramaders amb elsseus camions i els seusmansos que també partici-paran de la festa.A la plaça de l’Ajuntamentes llegirà el manifest perpart de Santi Albiol iJoaquim Martí per a poste-riorment actuar Guardet lo

Cantador i CarlosValldeperez amb una cançódedicada a les Terres del’Ebre i als bous en especial.“Ha de ser una jornada onha de predominar el civisme

i la festa. La festa dels bousesta més viva que mai i aixís’ha de demostrar. VISCALES TERRES DE L’EBRE,VISCA CATALUNYA I VISCAELS BOUS”.

Diumenge, a Amposta, la Unió farà la Força

Els aficionats als boustenen diumenge 19d’Abril, ‘una cita amb lahistoria’.

Manifestació per reivindicar ‘la Nostra Festa’, en una jornada que es preveu ‘històrica’: “els bous s’han de defensar sempre”

REDACCIÓ

Un dels programes televi-sius revelació a l’Estatespanyol, el concurs culina-ri de Televisió Espanyola‘Masterchef’ va tindre a laseua última edició, aquestdimarts, una localització deles Terres de l’Ebre. Els pro-tagonistes de l’espai vanviatjar fins a l’Ametlla deMar, on van conèixer deprop el procés que segueixl’empresa tonyinera Balfegóde com fan l’especejamentde les tonyines roges. Amés de visitar el port de laCala, els cuiners concur-sants van anar fins a les ins-tal·lacions de l’empresa, onvan presenciar una demos-tració del ronqueo. No ésl’únic rodatge que aquestsdies té la seua atenció a les

Terres de l’Ebre. Entredimarts i dimecres, la zonadel Trabucador, al Delta,està sent localització per alrodatge d’un anunci, ambun cotxe d’una marcaespanyola com a protago-nista. El rodatge s’estàduent a terme amb estric-tes mesures de confidencia-

litat perquè no transcendis-ca el model del vehicle, quepossiblement correspondriaa la marca Seat. Segonsfonts del Parc Natural, enels últims mesos, les peti-cions per a rodatges alDelta han experimentat unaugment. (Ebredigital)

‘Masterchef ’ visita l’Ametlla

La Plataforma en Defensade l’Ebre ja ho té tot a puntper a la seva assembleageneral, que tindrà lloc alteatre-auditori Felip Pedrellde Tortosa demà el dissab-te 18 d’abril (20 h). En aquesta assemblea escomunicaran els nous fullsde ruta i les novesestratègies del movimentsocial, com ara les denún-cies contra el pla hidrològicde la conca a l’Estat i aBrussel·les, el nou plahidrològic nacional, el mini-transvasament a Tarragonao la interconnexió de xar-xes.

I demà dissabte també hi ha unacita, a Tortosa:

Assemblea de la PDE

La manifestació

s’iniciarà a les 11 hores,

pavelló firal d’Amposta

EN PORTADA

Aquesta setmana hacomençat la segona tem-porada de la serie ‘ElPrincipe’ a Tele5. Un delsseus protagonistes,Ruben Cortada, ‘Faruk’ téun apartament a la Ràpita,en el que ha passat laSetmana Santa.

La seua presència varevolucionar el municipirapitenc. Tothom voliafoto amb ‘Faruk’. A laimatge, Ruben Cortadaapareix amb Maria JoséAguilar, propietària de laPizzeria rapitenca ‘LosSequesos’, on ‘Faruk’

acostumava a anar durantels dies que va estar a laRàpita. La sèrie, que vatancar amb molt d’èxit laprimera temporada, foulíder d’audiència l’any pas-sat i enguany, després delprimer capítol, manté elsregistres.

‘Faruk’ revoluciona la Ràpita


diarimésebre

www.mesebre.catTERRES DE L’EBRE

«»«»

Segons nota d’ERC, estracta d’un document queincorpora el compromísamb la transparència i laparticipació ciutadana,inclòs un mecanisme per al’aprovació de pressupos-tos participatius en inver-sions per als barris i poblesdel municipi. Tot seguit, esdetallen 40 punts pro-gramàtics englobats entres àmbits: social, econò-mic i d’espai cívic. El candi-dat d’ERC a l’alcaldia deTortosa, Josep Monclús, havolgut destacar que ‘el pro-grama és fruit de les apor-tacions de centenars detortosines i tortosins, alsquals agraïm la seva partici-pació i esperem fer-lo reali-tat amb el seu suport’.L’apartat de PromocióEconòmica ha estat detallatper Marià Martínez, número3 de la candidatura, i pre-

veu crear una Taula Localper a l’Ocupació, integradaper empresariat, sindicats,agrupacions de comer-ciants i universitat, entred’altres, que elabori i impul-si un Pla Local d’Ocupacióper fer front a l’atur. Aixímateix, es proposen mesu-res per a facilitar l’establi-ment de noves empreses,la defensa del comerç urbài l’impuls d’un centre detransferència i innovació dela indústria agroalimentària.Martínez ha volgut destacarla importància d’aquestaindústria per a Tortosa,‘com també del turisme,que cal aprofitar mitjançantla creació de producte,aprofitant les potencialitatspatrimonials, culturals inaturals del municipi’.Segons la mateixa nota, enl’àmbit de Cohesió Social,Maria Jesús Viña, número 4de la candidatura, ha expli-cat que el programa apostaper la defensa de la sanitat,impulsant l’Hospital deTortosa com a referentregional, i per l’educaciópública, en què s’apostaper potenciar la formació

professional i ampliar l’ofer-ta en graus i postgraus.ERC preveu també incre-mentar els mitjans pergarantir l’accés de la pobla-ció a una alimentació ade-quada, especialment delsinfants, i promoure políti-ques d’igualtat. En aquestsentit, Viña ha anunciat que“ERC impulsarà una regido-ria o àrea de Drets Civils,que englobi les accionscontra qualsevol discrimina-ció, i en particular dedones, gent gran, LGTB,

persones en risc social,etc”. L’apartat de CohesióSocial també inclou propos-tes en matèria de cultura,festes i esports, un punt enquè ERC reclama una pisci-na multiús, que permeti tantla competició oficial coml’entrenament, els cursets iels espais d’oci, que siguieconòmicament sosteniblei de gestió pública.L’apartat d’Espai Cívic haanat a càrrec de MarcPuigdomènech, número 2de la candidatura, que ha

recordat el compromísd’ERC per tirar endavant lamillora del pont de l’Estat,un dels projectes en quèmés ha insistit el grup muni-cipal durant el darrer man-dat. El programa, entrealtres apostes, contemplacorregir els dèficits en nete-ja, enllumenat, parcs infan-tils, carrers i voreres, fentespecial èmfasi en la millo-ra dels passos de vianants ide l’accessibilitat per a per-sones amb dificultats demobilitat.

ERC ha presentataquest dimarts el pro-grama electoral amb elqual es presenta a lesproperes eleccionsmunicipals de Tortosa.

L’Arts Santa Mònica ha aco-llit aquest dimarts l’actehomenatge al poeta tortosíGerard Vergés, un any des-prés del seu traspàs (23d’abril de 2014). Organitzatper l’Ajuntament de Tortosai la Institució de les LletresCatalanes, l’acte va aplegarmoltes de les persones iinstitucions que van tenirrelació amb el poeta tortosíque va evocar la seva obraa través de la seva particu-lar mirada.Com va destacar l’alcaldede Tortosa, Ferran Bel, l’ac-te fou la resposta al món deles Lletres i la ciutadaniatortosina per retre tribut a lafigura de Vergés.Bel va afirmar que l’home-natge, més enllà de reconèi-xer la seva trajectòria en elmón de la literatura, desta-ca la implicació, el compro-mís i l’estima de GerardVergés cap a la seva ciutat icap al seu país, així comamb la seva llengua i amb laseva cultura. L’alcalde varecordar les múltiples face-tes en què va excel·lirVergés i el va qualificar d’ho-me del Renaixement”.

Homenatge aGerard Vergés

El candidat del PSC a l’alcal-dia de Tortosa, Enric Roig, vapresentar els principals eixosdel programa electoral i lacandidatura que encapçalaamb vista a les eleccionsmunicipals del 24 de maigvinent amb el lema “Atreveix-te! Pensa en Roig”. “Animemals ciutadans i ciutadanesque estan cansats de les polí-tiques de dretes que en elsúltims 8 anys s’han portat aterme a Tortosa que s’atrevei-xen a imaginar en com podiaser la nostra ciutat des d’unaòptica progressista, mésjusta i solidària, amb políti-ques pensades per i per a lespersones”, va detallar Roig.El programa electoral, en quès’ha treballat exhaustivamental llarg d’aquests darrersmesos i que recull moltespropostes que la ciutadaniaha fet arribar en les assem-blees obertes, el DissabteRoig i el web www.tornaraso-miar.webnode.es, recull mésd’un miler de propostes “ambmil i una raons per pensar enRoig”.

‘Atreveix-te!

Pensa en Roig’

ERC-Tortosa presenta el programa per al mandat 2015-2019

«Elaborat després d’una consulta ciutadana i aprovat per l’assemblea de la militància»

Després de la denúnciafeta sobre el presumptecobrament de dietes inde-gudes per part de l’Alcalde,Manel Ferré, el GrupMunicipal d’Esquerrad’Amposta ha manifestat laseva sorpresa per lamanca d’explicacions públi-ques per part de Ferré.Donat que aquestes expli-cacions no han existit,Adam Tomàs, portaveu delgrup municipal d’Esquerrareclama a Manel Ferré ‘lamàxima transparència’.Segons Tomàs: ‘La milloreina que tenim els políticsper tranquil·litzar la ciutada-nia és la transparència, iaixò és el que demanem,que tothom pugui teniraccés a aquestes dades’.Entre la documentació queha fet arribar el denuncianta la resta de grups munici-pals es troben dietes d’as-sistències a reunions queno deriven de les funcions

com Alcalde i que pertant, no haurien de serpagades pel Consistori.Esquerra demanarà quees confirmi la veracitatd’aquesta documentaciórebuda. Segons el porta-veu republicà, ‘les dieteshan de ser pagades peraquell òrgan que nomenaal representant, per tant sil’Alcalde va a una reuniódel Consorci Hospitalari,qui ho ha de pagar ésaquest Consorci, ja quel’ajuntament no té res aveure en aquest nomena-ment’.Tomàs ha posat un exem-ple personal. ‘jo sóc engin-yer industrial, si em nome-nessin President delCol·legi d’EnginyersIndustrials de Catalunya, nos’entendria que els viatges,menjades o estades aBarcelona per participardels consells de direccióels pagués l’Ajuntament, ja

que es tracta d’un temaparticular i privat’.Segons el regidor ampostí‘davant la gran quantitat decàrrecs que ostental’Alcalde d’Amposta esnecessari que es posiordre i transparència persaber quines coses ha depagar l’Ajuntament i quinesno’. Es per això que el GrupMunicipal d’Esquerra

d’Amposta demanarà uninforme de Secretaria iIntervenció de l’Ajuntamentque confirmi que s’hanpagat aquestes dietes, quevalidi la legalitat d’aquestspagaments, i alhora pre-sentarà una moció perdemanar que en el cas quehagin estat pagades deforma errònia, siguin retor-nades al consistori.

Esquerra d’Amposta demana màxima transparència en lesdietes pagades a l’Alcalde per part de l’Ajuntament

Reclamarà un informe a Secretaria i Intervenció “per validar la legalitat d’aquestes dietes”El candidat d’Esquerrad’Amposta, Adam Tomàs,s’ha adherit als compromi-sos nacionals impulsats perl’Assemblea Nacional Cata-lana i per l’Associació deMunicipis per la Inde-pendència. Tomàs s’hacompromès ha treballardes del municipalisme perassolir la independència delpaís i ha garantit que desde la ciutat es promourancampanyes per a donar-liun caire plebiscitari a leseleccions del 27 de setem-bre. Segons Tomàs, ‘Am-posta no s’ha de quedar en-rere en aquest procés detransició nacional, ja que ésdel tot necessari que la ciu-tat participi de forma activaen la construcció de la Re-pública Catalana’. D’altrabanda, el candidat tambéha volgut fer un reconeixe-ment al treball fet per partde les entitats que estantreballant pel procés sobira-nista.

Suport als compromisosnacionals


diarimésebreTERRES DE L’EBRE

5www.mesebre.cat

«»«»

La directora dels serveisterritorials del Departamentde Benestar Social i Famíliaa les Terres de l'Ebre,Manolita Cid, va signar l'ac-tualització de l'acord marcper dotar, aquest 2015,amb 5,7 milions d'euros elsajuntaments de Tortosa iAmposta i els consellscomarcals de Montsià,Ribera d'Ebre i Terra Alta.Més endavant es firmaràtambé amb el del BaixEbre. Aquest 5,7 milionsd'euros formen part de ladotació de 187 milionsd'euros que la conselleriafacilitarà als ens locals d'a-rreu de Catalunya perfinançar serveis socialsbàsics i especialitzats, llui-tar contra la pobresa, espe-cialment en famílies ambinfants i adolescents, ireforçar la cohesió social ila igualtat.Cid va destacar que el noutext rubricat "adapta al con-text actual criteris i objec-

tius establerts en l'acordmarc 2012-2015". El con-veni "permet planificar coor-dinadament la prestaciódels serveis socials bàsics iels serveis especialitzats,així com altres programesde benestar social i políti-ques d'igualtat, famíliesamb infants, gent gran,acció comunitària, perso-nes amb discapacitat,infants i adolescents, joven-tut, persones amb proble-mes de drogodependèn-cies, persones afectadespel VIH/Sida o personesimmigrades, entre d'altres",va apuntar. A les Terres de l'Ebre, amb5,7 milions d'euros es con-soliden els serveis que ja esfinançaven l'any passat i esreforcen les mesures delluita contra la pobresa.Amb aquesta dotació esgaranteix la continuïtat delscentres oberts per a infantsi adolescents a l'estiu,segons la detecció de

necessitats i la demanda decada territori, i es prioritzauna part del pressupost percontribuir a les despesesde les ajudes d'urgènciasocial. També s'incrementala dotació global dels pro-grames d'acollida i integra-

ció de persones estrange-res immigrades arran deldesplegament de la Lleid'Acollida que es va apro-var a finals de 2014. Manolita Cid (a la foto ambCarles Luz, president delConsell Comarcal de la

Terra Alta) també va desta-car que ja s'està treballantamb les associacions muni-cipals en el nou acord marcen matèria de serveissocials, altres programesrelatius al benestar social(Text i foto: ACN).

La sala d’actes del CasalCultural El Maset va aco-llir el passat dissabte, 11d’abril, la presentació dela publicació de l’obraguanyadora del 26èPremi de NarrativaSebastià Juan Arbó, queconvoca la Regidoria deMitjans de Comunicacióde l’ajuntament de laRàpita. Un premi dotatamb 2.000 euros i basaten la publicació de lanovel·la a càrrec deCossetània Edicions. L'obra guanyadora és"Només ho saben lesmuntanyes", una novel·lad'intriga d'Imma CortinaGrau que gira al voltantd'una epidèmia explicadaa cavall de dos segles,informa l'editorial tarra-gonina."Només ho saben lesmuntanyes" és un relatcentrat en el segle XVIamb l'element central

d'una suposada epidèmiade febre tifoide, mortífe-ra per als monjos deMontserrat i que, encanvi, no afecta els fra-res vinguts de Valladolid.El personatge de FraMateu Lloret, que no ésprecisament un exempled'obediència i resignacióbenedictines, no romanimpassible davant lasituació en què es trobensotmesos els monjoscatalans i es decideix ainvestigar.L'any 2010, els perso-natges d'Irene i Pepsegueixen els passosd'aquest frare i les sevespròpies vivències i emo-cions es barrejaran ambles d'uns personatgesdel passat que, malgratla seva condició, nopoden reprimir els seusinstints.L'autora, Imma CortinaGrau (Manresa, 1959),

és mestra, ha escrit arti-cles en revistes relacio-nades amb el món de l'e-ducació i ha impartitxerrades de temes didàc-tics.Després de cursar narra-tiva i novel·la a l'AteneuBarcelonès, ha escritcontes infantils i peradults i "Només ho sabenles muntanyes" és laseva primera novel·la.

L’ajuntament de la Ràpita presenta lanovel·la guanyadora del premi Arbó

Les JERCcommemoraranel 84è aniversaride la República

Benestar Social i Família destina 5,7MEUR a finançarserveis socials municipals a les Terres de l'Ebre

La conselleria destinarà més de 187 MEUR a tot Catalunya contra la pobresa i per la igualtat

L’obra guanyadora és “Només ho saben le muntanyes”

Demà dissabte 18 d’abrilamb motiu de la celebraciódel 84è aniversari de laRepública catalana, lesJERC de les Terres de l’Ebreorganitzen dos actes a Mórad’Ebre. El primer, sota elnom ʻReiniciem el present,guanyem el futurʼ, sera ̀ a les18 h a la Sala de laDemocra ̀cia. L’objectiu d’a-quest acte és presentar elscaps de llista de les JERCdels diferents pobles del’Ebre i també aprofitar pertractar els principals temesque inquieten als jóvensebrencs i que creiem quesón fonamentals per formarla nova Catalunya.Després, durant el sopar dela Fraternitat Republicanaorganitzat per ERC, es lliura-rà la ʻMenció Joan Ferréʼ ala LGTeBre, en reconeixe-ment per ser la primeraagrupació ebrenca que lluitapels drets d’aquest col·lec-tiu i per igualtat.

Un foc forestalcrema quatrehectàrees devegetació de pii matoll aTortosa

Els Bombers de laGeneralitat van donar perextingit la matinada deldimarts l'incendi de vegeta-ció de pi i matoll que es vadeclarar aquest dilluns a lazona del Racó deRocacorba, al poble deCampredó, dins del termemunicipal de Tortosa. Lesflames van calcinar en total4,27 hectàrees. Cap a dosquarts de nou de la nit elfoc es va donar per contro-lat, tot i que els Bombersvan seguir remullant lazona. En les tasques d'ex-tinció, hi van participar 14dotacions terrestres i tresd'aèries mentre hi va haverllum. A la zona, no hi ha cap habi-tatge habitat afectat,segons van explicar a l'ACNfonts municipals.

Demà dissabte a les 17h a la Sala d’Actes del’Ajuntament de l’Ametlla tindrà lloc l’acte de presenta-ció de l’Aplicació IRuralNavigator, servei que permetreduir errors de localització i temps d’arribada delscossos de seguretat i emergència, en casos produïtsen propietats en rústica. Aquesta és una aplicació, tantper a sistemes IOS com Android, que permet obtenirinformació cadastral geolocalitzada de tot el termemunicipal. A través d’aquesta aplicació pionera els ser-veis d’emergències i seguretat poden actuar amb méseficiència i celeritat. “Cal tenir en compte que el termemunicipal de l’Ametlla de Mar és de prop de 67 Km2 ihi ha molta zona rústica de difícil accés i localització.Aquesta aplicació permet agilitzar l’accés a aquestainformació i actuar amb més rapidesa. De vegades lavida d’una persona depèn de segons”, subratlla AndreuMartí, Alcalde de l’Ametlla. A més, aquesta aplicació,que començarà ha utilitzar-se al 100% de maneraimmediata, no li costarà ni un cèntim a l’Ajuntament. Iés que la utilització d’aquesta app des dels serveismunicipals sorgeix de l’acord entre el consistori i elsdesenvolupadors de l’aplicació per la col·laboració enla seua posada en funcionament. IRuralNavigator estàbasat en la idea del policia local Rodrigo Teba i desen-volupat per l’empresa Moybu, i a més d’obtenir lesdades en temps real de qualsevol punt del municipi,permet compartir la informació via correu electrònicde manera immediata amb els cossos d’emergències iseguretat.

Es presenta IRuralNavigator permillorar els serveis de seguretat i

emergències en rústica

A l’Ametlla de Mar, demà


diarimésebre


«»

Jesús Massip i Fonollosa(Roquetes, 1927), ésDoctor en dret, arxiver,historiador i poeta. Harebut la Creu de SantJordi 2015 en reconeixe-ment a la seva dedicacióa la cultura des dels anysmés difícils. JesúsMassip ha sabut projec-tar al conjunt deCatalunya la singularitatcultural de les Terres del’Ebre. Destaca la sevatasca com a director del’Arxiu Històric de Tortosa(sent-ne directorl'Ajuntament de Tortosava adquirí un exemplardel Llibre de les costumsgenerals scrites de lainsigne ciutat de Tortosa,

considerat l'edició prín-cep (1539) d'aquestaobra. A i x ímateix va ingressar, el1962, el fons fotogràficde Ramon Borrell iCodorniu i els arxius demossèn Eduard SoléLleixà. També fou director del’Escola d’Arts Aplicades iOficis Artístics deTortosa, a més d’unseguit de treballsbibliogràfics. És membre de la ReialAcadèmia Catalana deBelles Arts de Sant Jordi.Es la Creu de Sant Jordi2015, un ebrenc delsil.lustres.

El 14 d'abril de 1850 esconstituïa el primer ajunta-ment de Roquetes desprésde segregar-se de Tortosaper un Reial decret d'IsabelII. Al voltant de la festalocal del 14 d'abril es pre-paren al municipi tot unseguit d'actes organitzatsper l'ajuntament i per dife-rents entitats de la pobla-ció per tal de celebraraquesta efemèride. Dimarts es va celebrar alsaló de plens de l'ajunta-ment, l'acte institucionalque cada any es fa, perreconèixer a una empresa,entitat o persona, que s'ha-gi distingit o caracteritzat,

no només per les sevesactivitats, sinó també perla projecció de Roquetesmés enllà del municipi.Aquest any 2015 aquestreconeixement s'ha fet al'entitat Trail Roquetes, pelfoment, desenvolupament ipràctica de l'activitat físicai esportiva, així com per laprojecció de Roquetesarreu de Catalunya i enaltres proves de caràcterinternacional. AlbertSegura, president del TrailRoquetes, associacióesportiva i cultural, esmostrava agraït per aquestreconeixement i destacavaque tot i ser una entitat

jove, gràcies al treball,ganes i esforços de tota lagent que forma l'entitat,s'estan aconseguint gransfites. El repte que afronta el TrailRoquetes aquest any ésl'organització, el 2 i 3 demaig, de la Primera UltraEstels del Sud, la Integraldel Port, una competicióde 107 Km entre Caro,Paüls, Arnes, Beseit, FontFerrera i Caro, non stop.També inclou una provaInter mitja de 67 Km i unamarxa solidaria de 7,5 Kmper recaptar aliments quees donaran a CàritasRoquetes.

Roquetes celebra els 165 anys del naixement com a municipi fent un reconeixement al Trail Roquetes.

21 d’abril:a l’Aldea Jesús Massip: Creu Sant Jordi 2015

En reconeixement a la seua dedicació a la Cultura

Dimarts passat, dia 14 d’abril

Va néixer a Roquetes, l’any 27. Doctor en dret, arxiver, historiador i poeta.

Estela Estorach “regidora deCultura de l’Ajuntament del’Aldea, informava que“enguany celebrem el trenta-dosè aniversari de laSegregació de l’Aldea. Per ala seua commemoració ensacompanyaran a l’entrega depremis del IX ConcursLiterari i Artístic el grupPoemes al Vent que ens reci-taran poesia escrita per ellsmateixos. Un grup nou queha nascut a les nostresterres per difondre i fer mésbonica la poesia.Seguidament la Banda Vergedels Prats ens acompanyaràmentre es puja la bandera”.Aquests són els actes delmatí. I a la nit a les 20 h, al’S.C.R.U.A, l’aldeà ToniGilabert juntament amb laregidoria de Cultura farà lapresentació del seu llibrel’Aldea i la seva gent, imat-ges per al record, “un llibreque porta darrera molta feinai que fou una iniciativa que hadonat un fruit preciós per a lahistòria i cultura del nostrepoble”.

IV Jornadesd’Ocupació iEconomiad’Alcanar

Les IV Jornades d'ocupació ieconomia d'Alcanar se cele-braran els dies 20, 27 i 30d'abril.Dilluns començaran amb unaxerrada a càrrec d’Anna AdellMonllau i de Ferran Mata, res-ponsables d’Adecco. I acabaran dijous, amb unSeminari: “Com empendreinternet. Bases per a prepa-rar un projecte a internet pera vendre”, a càrrec d’ÒscarSalvadó, Consultor Freelancede e-commerce.

DIVENDRES 17 D’ABRIL DE 2015 7PUBLICITATwww.mesebre.catdiarimés

ebre


diarimésebre


«»«»

Des de dimecres 15 d'abril i durantdos dies, fins avui, la DireccióGeneral de Carreteres de laGeneralitat de Catalunya està proce-dint a la renovació del ferm de la C-12 al seu pas per Flix. A més,durant aquesta actuació s'hainstal.lat senyalització lluminosa altram de l'avinguda de Barcelona pertal de disminuir la velocitat dels vehi-cles, sobretot els pesants, al seupas pel Municipi.

La realització d'aquesta obra estàprovocant les pertinents retencions

dels vehicles que circulen per lacarretera, i tanmateix provocarà l'úsde trams alternatius al seus acces-sos quan pertoqui.

Obres a la carretera C-12, a Flix

El consistori ha posat enmarxa un nou pla d'ocu-pació local per cobrir unaplaça d'oficial de prime-ra, una altra d'oficial desegona i cinc més depeons que té per objectiul'arranjament i el manteni-ment de diversos equipa-ments municipals i altreselements urbans durantun període de 6 mesos.El pla d'ocupació estàadreçat als veïns d'Ascóamb més de 12 mesosd'antiguitat d'empadrona-ment, que també hand'estar inscrits al Serveid'Ocupació de Catalunya.

Nou plad’ocupació, a

Ascó

Demà dissabte 18 de abrila Horta de Sant Joan,Ecomuseu dels Ports,tindrà lloc una jornadasobre: "Experiència i bonespràctiques en restauraciófluvial". Està organitzada pelContracte del riuMatarranya-ECODES.L’objectiu de la jornada ésconscienciar, formar iassessorar als gestorsmunicipals i persones vincu-lades amb la gestió de l’ai-gua, de la importància de laintegració de bones pràcti-ques de conservació delpaisatge i restauració fluvialen les polítiques d’ús i ges-tió del territori.La jornada començarà a les9.30 del matí i acabaràamb un debat que es pre-veu sobre les 14.15 horesde la tarde.

‘Bones pràctiquesen restauraciófluvial’, a Horta

Des de dimecres

Cap de setmana de romeria al Pinell amb motiu de laFestivitat de Santa Magdalena. Des d’avui divendres, cele-bració amb ventada de campanes, demà dissabte amb laMissa a l’ermita en honor a Santa Magdalena, el dinar mul-titudinari i la processó. Dies de festa, per tant, a la locali-tat pinellana.

Festivitat de Santa MagdalenaAl Pinell de Brai, aquest cap de setmana

Cinc dies de viatge, trespaïsos a recórrer, nouentrevistes realitzades icinc visites en diversesbotigues i granscomerços. Aquest és elresultat numèric del“Viatge de prospecciócomercial a Escandinàvia”que es va dur a terme desdel passat dia 23 fins al 27de març. Aquesta activitatde Business Developmentva reunir cinc dels empre-saris de les empreses quegeneren major produccióde fruita de pinyol a lacomarca i també més ocu-pació. En concret, CerimaCherries, La Coma-LaCapelleta i El Grup Fruiterde Benissanet. Si el resultat quantitatiu delviatge és notable, el resul-

tat qualitatiu encara ho ésmés. El viatge, que vatranscórrer entre Noruega,Suècia i Dinamarca, vadestacar per poder oferiruna visió global als empre-saris que hi van participar.Això va ser possible grà-cies al fet que en els casosde Noruega i Suècia lesentrevistes realitzades vanconfigurar una perspectivatotal del sector, doncs esvan portar a terme entre-vistes amb tots els impor-tadors de fruita de pinyoldel mercat. Això ha propor-cionat un anàlisi completdels mercats, fet que haderivat amb un coneixe-ment ampli, exhaustiu iprofitós que resulta útil perestablir futures relacionscomercials. Precisamentsón aquestes relacionscomercials un dels altresresultats a destacar; i ésque tant sols una setmana

després del viatge ja s’hanrestablert els contactesentre les empreses escan-dinaves entrevistades i lesempreses de la Riberad’Ebre. Fins i tot ja s’estantancant alguns acordscomercials cara a la vinentcampanya del sector de lacirera. És important cons-tatar la importància d’a-quest projecte de prospec-

ció comercial respecte l’a-favoriment del posiciona-ment internacional del pro-ducte de la Ribera d’Ebre.També la visió de futur queha demostrat el sector,que després de veure comels seus reptes dins elmercat rus es veien modifi-cats degut a la prohibicióde Moscou d’importar ali-ments des de EEUU i la

UE, van decidir buscaralternatives on expandir-se. Cal tenir en comptetambé que un terç de lafruita que s’exporta desd’Espanya cap a Rússia éscatalana, raó afegida perla qual els empresaris defruita de pinyol van perce-bre el mercat escandinaucom una opció favorabled’expansió.

Productors de fruita de pinyol de la Ribera d’Ebre estableixen relacions comercials amb el mercat escandinau Per donar-ne sortida al seu producte després del veto rus

ACTUALITAT


diarimésebreSOCIETAT

9www.mesebre.cat

«»

En motiu del seu106é aniversari, elpresident de l’enscomarcal del BaixEbre, Lluís Soler, havisitat a Cinta Miró iMuŕia. En aquest sen-tit, en el transcurs dela visita, el presidentde l’ens comarcal liha fet entrega d’unaplaca commemorati-va i d’un ram de florsper tal de celebraraquest fita histor̀ica.El president delConsell Comarcal delBaix Ebre, Lluís Soler,s’ha mostrat forçacontent per poderatorgar aquest reco-neixement i ha desta-

cat “la valentia, laforça i les ganes deviure que desprenencada una de lesparaules i de les mira-des de Cinta”. Solerha aprofitat l’ocasióper a destacar que“estem davant d’uncas excepcional que,tant les actuals comles futures genera-cions, hem de saberaprofitar per tal d’ex-traure la seva granexperieǹcia i la sevamanera d’entendre lavida i, d’aquestamanera, no cometreerrors del passat”.L’acte també hacomptat amb la parti-

cipació del vicepresi-dent de DinamitzacióEconòmica, XavierRoyo, el gerent del’ens comarcal, KilianFranch, i part dels

familiars de l’home-natjada. De fet, Cinta,ciutadana del munici-pi de Deltebre, comp-ta amb 4 fills (90, 87,81 i 78 anys), 8 nets,

8 besnéts i 4 rebes-néts. Al llarg de laseva vida, Cinta Mirós’ha dedicat a tenircura dels seus fills ide les feines de casa.

S’han presentat 46 treballs

El Dia Mundial de l’Activitat Física, que se celebra cada any eldia 6 d’abril, ha constituït a les Terres de l’Ebre un element perposar en marxa activitats de dinamització de l’activitat físicamitjançant l’ús de Parcs de Salut. Els parcs urbans de salut sónun espai de trobada que estan equipats amb diferents aparellsadaptats a les persones grans i dissenyats per millorar i man-tenir el seu estat físic. L’activitat l’han portat a terme diversesadministracions locals, amb el suport de la Comissió per a lapromoció de l’Envelliment Actiu i Saludable (CEAS) de l’Ebre.

Parcs de Salut

La plaça de l'Ajuntament de Deltebre serà aquest diumen-ge, 19 d'abril, el punt de trobada de la Festa per celebrarel Dia Mundial del Parkinson. L'Associació Parkinson Terresde l'Ebre en col.laboració de la regidoria de Serveis So-cials, ha preparat tota una sèrie d'activitats que comença-ran a les 10 del matí amb l'actuació de la Rondalla dels 3Cantadors i la Colla Sardanista i de Jotes, a les 10.30h sai-nets de la Cía Deltateatre, a les 11h Caminada Popular capal Pont Lo Passador acompanyats de les Majorettes i Ban-da de Cornetes i Tambors de Deltebre, a les 12h actuaciódel Grup Sevillanes Poderio, a les 12.30h sorteig de regalsi a les 13h com a cloenda actuació de la Coral de l'Espigad'Or. L'Associació Parkinson de les Terres de l'Ebre convi-da a malalts, familiars o públic en general a participar d'a-quest acte lúdic i festiu.D’altra banda, Deltebre i Sant Jaume d'Enveja acolliran

aquest cap de setmana, avui divendres 17 i dissabte 18d'abril, la vuitena edició de les 12 hores de cançó improvi-sada, amb una trobada de glosadors d'arreu del país.

Festa pel Parkinson, diumenge a DeltebreTot i que la majoria són del

nostre país, també s'hanpresentat de Galícia, Madridi València, UN total de 28localitats diferents.La dotació, que fa personal-ment Federico MayorZaragoza, és de 5.000euros.El concurs ha agafat ungran prestigi en els últimsanys arran de l'incrementde la qualitat dels treballsque es presenten així comde l'abast i diversitat territo-rial que abarquen. Els prota-gonistes són les personesd'entitats i centres escolarsque donen a la seva tascadiària, un plus de valors, decompromís i responsabilitatsocial (moltes vegadesdesinteressadament des delvoluntariat) per a transfor-mar una mica aquest món.Una altra de les novetatsd'enguany és que les expe-

riències seleccionades for-maran part d'un mapa d'ex-

periències d'educaciócomunitària a Catalunya

impulsat per la Càtedrad'Educació Comunitària dela UAB-La Caixa i emmarcaten un projecte europeu.Que l'acte de lliurament “esfaci a la nostra ciutat de laqual Federico MayorZaragoza recorda sempreamb la frase prop del riutinc les meves arrels és unorgull i alhora una responsa-bilitat per a tots els que aco-llim aquest esdeveniment.Aquest any podem celebrar-lo a l'Auditori, amb la qualcosa tothom que vulguiassistir ho podrà fer senseproblemes d'espai, comhavíem tingut altres anys.És més, ens agradaria quevingués molta gent d'aquí,per això invitem a tothom avenir aquest dia. És un acteobert a tot el públic.Solemne, emotiu, profund ifestiu a la vegada”.Federico Mayor Zaragozaimpartirà la conferènciaInventant el futur; també hihaurà actuacions musicals idansades, a càrrec de SílviaAmpolla i lo Planter.Ja han confirmat l'assistèn-cia més de 150 participantsde fora de Tortosa: deRoses, Badalona,Barcelona, Getafe,Tarragona, Girona etc .

Lliurament del 8è Premi Federico Mayor Zaragoza

En aquesta 8a ediciós'han presentat 46 tre-balls, 21 en la categoriaentitats culturals isocials, i 25 centres iexperiències educatives;14 són de les Terres del'Ebre.

El Consell Comarcal del Baix Ebre visita a

Cinta Miró pels seus 106 anys de vida

Ciutadana de Deltebre

ACTUALITAT

El Consell de Salut de la Regió Sanitària de les Terresde l’Ebre fou presidit ahir pel secretari de ParticipacióLocal i Social del Departament de Salut, FrancescSancho, a la seu dels Serveis Territorials delDepartament.

Actualitat

La regidoria de Sanitat, Benestar, Família i Educació del’Aldea informa que dimecres 15 d’abril, l’Ajuntament ha sig-nat un nou conveni per la cessió de l’ús d’un local a les gran-getes a favor de l’Associació de Trastorns de l’EspectreAutista Terres de l’Ebre.L’Alcalde de l’Aldea, Dani Andreu, i en representació del’Associació, Àngel Chaverri Margelí, han formalitzat el conve-ni amb presència del Tinent Alcalde, Simón Falcó i la regido-ra de Sanitat, Benestar i Família i Educació, Yolanda Meca.L’any 2013 l‘Ajuntament va cedir per primera vegada aATATE un local a les remodelades grangetes. Actualment l’as-sociació, després de realitzar una important inversió al localper poder desenvolupar plenament la seua feina, continuaràrealitzant la important tasca al local amb la nova signaturadel conveni.

L’Ajuntament de l’Aldea renova elconveni amb ATATE

DIVENDRES 17D’ABRILDE 201510

diarimésebre

www.mesebre.catEL CRAC

«»

CRAC de la setmana: Andreu CarranzaMICHEL VIÑAS

“ELS ESCENARIS SÓN ELS ALTARS, I ELS RUMBEROS SOM ELS SACERDOTS”Lo Gitano blanc és un grupde Flix liderat per l'escriptorAndreu Carranza. Han publi-cat el disc 'La rumba ebren-ca', sent guanyadors en elsPremis Enderrock. Andreu,a més, recentment ha estatguardonat amb un altrereconeixement literari. Enparlem de tot plegat ambl’Andreu.Pregunta: D’on ve i quanva sorgir el nom de LoGitano Blanc. I com vacomençar tot...Resposta: El nom ve d'unpersonatge de la novel.la.Anjub i també d'un altranovel.la que es diu La riuda.Lo Gitano Blanc és un per-sonatge popular que formapart de l'imaginari ebrenc. Amolts pobles hi ha LoGitano Blanc. Que vindria aser qui viu la vida com unaaventura, un romàntic que liagrada cantar, ballar, ven-dre melons, fer versos,cançons...Lo Gitano Blanc va sorgir undía de la mona a l’ermita delRemei de Flix... Allí es vacantar la primera Rumbadel grup... Es van repartirpapers per tota l’ermitaamb la primera lletra i, entrejota i sardana, tothom vacantar i ballar la Rumba delRemei...aquest fou l’origen.Després, per les festes deNadal, amb Andreu Peral iMarcel Bages, vam crear elgrup i vam fer Nadales rum-beres.P: Quina és la inspiracióque identifica el grup? Quiha influït?R: Nosaltres som un grupque busquem l’autenticitatpopular, les essències rítmi-ques dels ilercavons, tribu

ibera que habitava la vall del’Ebre, ells van ser els pri-mers rumberos de la histo-ria. Tenim molts referents,però especialment ens haninfluït les Caramelles flixen-ques i l’Orfeó de Flix, a mésels sons ancestrals,tel.lurics, i l’eterna cantare-lla del riu...P: Qui forma el grup?R: Andreu Peral, veu;Marcel Bages, guitarra idirecció musical; XaviBlanc, bateria; Pep Colls,baix; i Álvar Montfort, trom-peta i jo mateix.P: Per algú que no coneix elgrup, quina explicaries queés la seua essència?R: La cosa popular, larumba, la jota, que tenen lamateixa arrel.P: Qui ha vist una actuacióvostra, diu que és especta-cular.....R: És que nosaltres guan-yem molt quan algú ens vea veure, es produeix unacomunió entre la música,Lo Gitano Blanc i el públic.Per nosaltres, tal com deiaFrancesc Pujols, el filòsofde la Torre de les Hores, elsescenaris son els altarsd’un nova religió artística, inosaltres, els rumberos,som els sacerdots... Totscombregem del ritmeP: Peret, ‘Los Manolos’....iLo Gitano Blanc....R: Tots fem el mateix ambmatisos, nosaltres som elsreis de la Rumba Ebrenca...P: El Premi Enderrock, unsomni fet realitat....R: I tant ! Això ens ha donatmolt impuls! Difusió i projec-ció.P: Propers reptes del grup?R: En tenim molts...de fet

volem anar directament aNew York i fer una actuacióprivada pel WoodyAllen....(riu). Per què no...?De la mateixa manera queClinton ballava la Macarenaa nosaltres ens agradariaque Woody Allen toqués elclarinet amb la Rumbaebrenca!!! P: Il.lusió, repercussió a Flixi a tot el territori.R: Molta repercussió medià-tica i també molt bonarecepció per part de totsels públics, tant de l’Ebrecom d’enllà de l’Ebre.P: D’altra banda, Andreucom a escriptor, ha tingutun altre reconeixement a laseua trajectòria literària. Esvosté un referent.R: Home, jo no sóc cap

referent, en tot cas escric ifaig rumba i potser això téalgun sentit quan hi ha gentque t’ho reconeix.P: Sant Jordi a tocar, unadata especial...com la viuràenguany?.R: Si molt especial,enguany estaré aBarcelona, però també sig-naré llibres per tot el territo-ri.P: Per acabar, enmig d’ungran moment, amb quipensa o amb què quan valo-ra tot el que ha fet fins ara?R: No hi ha cap pensamenten concret, simplement ésfeina, creure en el que fas iavançar, llençar-te al buit ino fer cas dels comentarisnegatius...


diarimésebreespecial economia11www.mesebre.cat

economia Sónia Rupérez monreal

egons va dir en elseu temps el polític iinventor Benjamín

Franklin, “En aquesta vidano es pot estar segur deres, excepte de la mort idels impostos”. Jo avui noparlaré de la mort, sinó delsimpostos, ja que com cadaany, des de fa uns dies, estorna a sentir parlar a la gentdel carrer de la Declaracióde la Renta.Aquest any, amb una micade retard respecte a altresanys, per la Setmana

Santa, la Campanya de laRenta 2014 ha començat eldia 7 d’Abril i finalitzarà el 30de Juny. Tornen a voltar pelcap les mateixes preocupa-cions que ara fa un any:

He de fer la Declaració?

Quins papers necessi-

to? On els tinc? Què

puc deduir? M’he fet

autònom, la meva

declaració de la renda

és igual que quan treba-

llava per compte alie-

na?

Anem a intentar posar unamica de llum sobre aquesttema i respondre a algunesde les preguntes més habi-tuals que em fan cada any:Qui ha de fer la declaració

de la renda?

A grans trets podem dir quetothom que hagi cobrat mésde 22.000 € d’un sol paga-dor, o més d'11.200 € sis’han cobrat de més d’unpagador.Em compensa fer-la?

Potser no estàs obligat a fer-la, però també potser si la

fas, et tornin alguns diners.Una bona forma de saber-ho és demanant l’esborrany,o bé utilitzar el "Simuladorde Renta" per a saber perendavant el resultat de lateva declaració i desprésdecidir si val la pena fer-la ono.Què és l’esborrany? Noés res més que una pre-declaració feta per l’AgènciaTributària en funció de lesdades de què disposa. Noobstant això, ens ha de que-dar molt clar, que encaraque l’hagi fet l’AgènciaTributària, no vol dir quesigui correcte, per tant, ésconvenient revisar-lo, ja quesi finalment hi ha una erra-da, la culpa serà del contri-buent, no d’hisenda.Què necessito? Realmentno es necessita res, perquèHisenda d’entrada nodemana res, això sí, és con-venient disposar dels docu-ments que permetin justifi-car tota la informació queincloem a la declaració, jaque en cas d’inspecció ensho demanaran. A més amés, aquesta documentaciól’hem de guardar durant 4anys.

Jo sóc autònom, com faig

la meva declaració? En elcas que siguis autònom,sento dir-ho, però la tevadeclaració de la renda ésuna mica més complicada.Tots els autònoms estanobligats a presentar ladeclaració de la renda,excepte si els teus ingressosanuals han sigut de menysde 1.000 €. Als autònoms,no obstant, hisenda no elsfacilita l’esborrany, sols donales dades fiscals de lesquals té constància, cosaque encara complica més laseva elaboració. Així que siaquest és el teu cas, no etquedarà més remei querecopilar totes les facturesdel 2014, i posar fil a l’agullaun any més.

Pel que fa a les dades

importants que hem de

tenir en compte aquests

dies, cal remarcar el

següent:

Encara que la campanya vacomençar el dia 7 d’Abril, noserà fins al dia 11 de Maigque es podrà demanar citaprèvia i que es podran pre-sentar presencialment les

declaracions. Per tant, fins al10 de Maig únicament espoden presentar declara-cions per internet.Una altra data important ésper a aquells que vulguindomiciliar el pagament de larenda, que tindran fins aldia 25 de Juny per a fer-ho, no fins al 30 de Juny.

Tot i que la ressenya aFranklin que he fet a l’inicisols volia dir que elsimpostos, encara quedesagradables són neces-saris, algú altre pot pensarque el que es volia dir ori-ginàriament era quelcommés sarcàstic, posant almateix nivell la mort i elsimpostos, encara que, siho pensem bé, de mortsols n’hi ha una i la decla-ració de la renda l’hem defer cada any.

Pots formular les teves pre-guntes del lector a Sónia:[email protected]

Sónia Rupérez Monreal

Lexebre Consultors

977 50 40 17

S

La pregunta del lector per a Sònia

Com sobreviure a la Declaració de la Renda?

12

diarimésebre

www.mesebre.cat ESPECIAL SANT JORDI

Sandra Ubalde

LA CATEDRAL DEL MARAutor: Ildefonso Falcones

La catedral del mar és una trama enla qual s'entrecreuen lleialtat i ven-jança, traïció i amor, guerra i pesta,

en un món marcat per la intolerànciareligiosa, l'ambició material i la

segregació social. Felip Fandos

LA FI DELS SECRETSAutor: Miquel Esteve

Una bona recerca històrica de gentdel territori.

Protagonistes, els nostres lectors!

Mª. José Canalda

LOS TERRORISTAS Autor: Maj Sjowall i Per Wahloo

Es un génere negre modern, ambuna trama dinàmica que et fa

engrescar. El protagonista d´aquestllibre és un detectiu que es diu

Martin Beck, que surt en altres llibresd´aquests autors. Marta Piñana

ANNOYOMICS EL ARTE DE MOLESTARPARA GANAR DINEROAutor: Risto Mejide

Amb el llenguatge irònic i satíric enque ens te acostumats Risto ens

presenta un manual per treure partita les nostres pròpies debilitats per

tornar-les fortaleses. Maite Prades

LA BONA SORTAutor: Àlex Rovira / Fernando Trias És una història agradable que fasci-na, d'àgil lectura, que convida a lareflexió des de la vesant positiva,atenent a les circumstàncies que

venen donades i és un clar elogi a laforça de la voluntat.

Carolina Melich

COMETAS EN EL CIELO Autor: Khaled Hosseini

És una història sobre la forta amistatde dos nens que són sotmesos a

grans proves en el temps. És un lli-bre que t'agradarà des del primer

moment, commovedor, didàctic i ambmoltes sorpreses. Elena Pasqués

INTRANERSOAutor: Carlos Miguel Cortés @TuristaEnTuPelo

Escrits de poesia en què no hi hatècnica precisa, però si sensibilitat,

passió i tendresa.

Mª Carmen Canalda

TRETZE BIOGRAFIES IMPERFECTES

Autor: Gerard Vergés

Com a poeta,un referent de les nos-tres Terres. Com a persona, sensi-

ble, íntim i familiar.

Armand Pi i Coll

EL METGEAutor: Noah Gordon

El vaig llegir farà uns 25 anys. Me'lva recomanar la Rosa, bibliotecàriade Falset. Em va marcar, ja que desd'aleshores la lectura és una de les

meves aficions. Joaquim Alegre

MARINAAutor: Carlos Ruiz Zafon

Combina de manera impecable lanarrativa, la història, els personat-ges. T'enganxa des de el primer

moment.Carol Allepuz

DON QUIJOTE DE LA MANCHAAutor: Miguel de Cervantes Saavedra

Un llenguatge riquíssim. La imagina-ció de Cervantes, descomunal i Don

Quijote, per a partir-se de riure!

Gerard Mercadé

“1984”Autor: George Orwell

L’obra descriu l’absurditat delsrègims totalitaris del s. XX i hi troba-

rem molts paral·lelismes amb lasocietat actual, com ara la vigilànciamassiva o la manipulació de la infor-

mació. Un clàssic, del tot vigent. Enric Bladé

CIEN AÑOS DE SOLEDADAutor: Gabriel Garcia Márquez

Un relat escrit amb un llenguatge degran força expressiva amb extraor-dinària fabulació i màgia que jugahàbilment amb el pas del temps.

Cinta Carbó

EL CLAN DEL OSO CAVERNARIOAutor: Jean M. Auel

Una saga que explica la vida queportaven els nostres avantpassats

prehistòrics. Encara no havia acabatde llegir el primer que volia

començar el segon...

Esteban Martín

ELOGIO DEL PAPEL Autor: Roberto Casati

Una interessant reflexió sobre el colonia-lisme digital i el paper de l'escola com a

garant d'espais de llibertat, del saber i delconeixement. I en contra de la dispersió,la pèrdua d'atenció i la simple i gairebé

sempre trivial i caduca informació. Lluïsa Garriga

ELS ULLS GROCS DELS COCODRILSAutor: Katherine Pancol

El llibre pertany a una trilogia. El que mésem va agradar va ser l’evolució que fa laprotagonista al llarg dels tres llibres i com

cada vegada va creient més amb ellamateixa fins a convertir-se amb una per-sona segura per afrontar les seves pors. Carme Ruscalleda

UN ANY I MIG Autor: Silvia Soler

És la història d'una família contemporà-nia, amb uns pares acabats de jubilar iquatre germans, tres dels quals, per

motius diversos, han de marxar de casaper buscar-se la vida. Soler explica com

aquesta família, que viu a Badalona,intenta adaptar-se a una societat en crisi.

Klaus Zilles

LA CASA DEL PROFESORAutor: Willa Gather

La Casa del Professor és una novel·la enganyo-sa, ja que al principi sembla molt tradicional, peròel relat té una estructura magistral. La trama es

desplaça des del despatx de la casa del professoren el Llac Michigan fins al sud-oest americà. El

llenguatge és bonic i escarit. Narra com l'apariciód'un jove estudiant en la vida d'una família pot

tenir un impacte decisiu. Una veritable joia literària. José-Luis Piñana

EL LLADRE DE CERVELLSAutor: Pere Estupinyà

Un viatge inoblidable pels desafiamentsmés apassionants de la recerca científica

actual. Amb la lectura d’aquest llibreentrem als principals laboratoris i centres

d ínvestigació del món per conèixer de pri-mera mà les qüestions més candents... Josep Oriol Costal

RE-SERAutor: Santi López Villa

6 històries reals de persones i situa-cions molt diferents amb un denomi-

nador comú: la superació.Llegir el llibre provoca l'aflorament detot tipus de sentiments que renovenl'esperit i reforcen la transformació.

Sandra Velazquez

LA CASA DE DIOS Autor: Samuel Shem

Llibre que tot resident/estudiant d'unhospital hauria de llegir. La realitat

de vegades supera la ficció.


ESPECIAL SANT JORDIwww.mesebre.cat

Protagonistes, els nostres lectors!Eduardo Margaretto

ASCRUPOLAutor: Jon Gras, poeta de La Ràpita M'ha impactat pel seu intens esforçper reflectir en clau poètica la parla iels sentiments del lloc on un ha nas-

cut, en aquest cas les Terres del’Ebre. Va morir a una edat a la qual

ningú hauria de morir". Mireia Piñana

ÁMAME PARA QUE ME PUEDA IRAutor: Jaume Soler i Maria Mercé Conangla

Una interesant reflexió sobre lo quesuposa ser pares i ser fills i els vin-

cles de relació que s’estableixencontat d’una manera amena.

Jordi Rius

L’OMBRA DEL VENTAutor: Carlos Ruiz Zafon

Història, intriga, amor i històries moltpersonals. Es tracta d’una tràgica

història d’amor que té lloc aBarcelona i que en molts moments

em sentia identificat amb elpersonatge.

Un relat que ens parla de l'amor, lavenjança , la por, el coratge i els lli-bres. » De Llafranc a Roma passantper Barcelona. El viatge del fill d'un

pescador cap a la llibertat. Eva Pallarés

LES DONES SÀVIES DE LA MUNTANYAAutor: David Martí

Fascinant aventura de dues trementi-naires, àvia i néta, per tot Catalunya.

Se les coneixia com les trementinairesperquè la trementina, una resina que

s’extreu del pi roig i combat amb eficà-cia el dolor, les va fer molt populars.

Alba Segarra

ANACONDA Autor: Alberto Vázquez Figueroa

Aquest llibre et conduirà a un inobli-dable viatge des de el Sàhara fins aSud Amèrica. Biografia del mateix

autor, el llibre aborda les memòriesd'aquest com reporter i viatger entre

els anys 60 i 70. Marilyn Rivera

TRIUNFO “UNA GUIA PARA ALCANZAR LA PLENITUD”

Autor: Robin Sharma

La lectura d’aquest llibre et dóna 101senzilles i poderoses lliçons que t’a-

judaran a millorar personalment iprofessionalment i sobretot t’ajuda-

ran a gaudir d’una millor vida. David Fornós

TEMPESTA D'ESPASES (TERCERA PART DELA SAGA DE JOC DE TRONS )Autor: George R.R. Martin

Mai havia llegit un llibre que em pro-voqués tantes emocions i em man-tingués en tensió constant fins al

final, amb ganes d'acabar un capítolper començar el següent.

Ferran Roca

PENSAR EN VERS, LA CANÇÓ IMPROVISADAALS PAÏSOS DE LA MEDITERRÀNIA

Autor: Josep Vicents Frechina

Tot un recorregut per la tradició delcant enversat improvisat, als dife-

rents indrets que es practica aquestamodalitat de tradició oral al nostre

entorn més proper.Molt interessant i instructiu! Nuria Barbera

ONCE ESTRELLAS PARA TIAutor: Marta Cabeza Villanueva

M'ha agradat perquè m'anima a quèutilitzi les meves qualitats entenentque sóc especial i que el fet de ser

dona avui és un privilegi per a gaudirde la vida tal com sóc. Eduardo Sanchez

JOHN FANTE, VIDES I OBRAAutor: Eduardo MargerettoHETERODOXOS EUROPEUS

Autor: Xavier Garcia

«El poble que llegeix és un pobleculte i un poble culte és un poble lliu-

re». Per mi és una gran veritat.

Asun Colom

EL PETIT PRÍNCEPAutor: Antoine de Saint-Exupéry

Estimo aquest llibre pel seu llenguatge sen-zill i allunyat de postisses recàrregues niformulismes, destinat a ser comprès pels

nens, és en realitat per al narrador i tambéper al lector el millor vehicle d'una concep-ció simbòlica de la vida. El rellegeixo cadacop que necessito “tocar de peus a terra”. Jordi Miró

HARRY POTTER Autor: J. K. Rowling

Recomano qualsevol llibre de la saga HarryPotter, encara que uns dels meus preferits és“Harry Potter i el misteri del príncep”. M’agradamolt el gènere fantàstic. Un gran exemple decom s’explica una gran història, que aconse-gueix atrapar-te intensament des de la prime-

ra fins a l’última pàgina de cada llibre. Cinta Pascual

QUINOSSIOAutor: Miquel Reverté Aguilar

L'autor, com a bon Rapitenc, em va traslladar imatges i dites

de la meva infantesa.... El seu misteri em va captivar.

Alicia Gamundi

LES VINT PERLES DE LA SAVIESAAutor: Jaume Soler i Maria Mercé Conangla La saviesa no té que veure amb l’edat ni

en acumular coneixements sinó amb tot elque som capaços d’integrar des del cor ides de la ment en els nostres actes vitals.

Apreciar els misteris, saber mantenir lacuriositat i la capacitat de sorprendre’s... Mª José Carrasco

EL MAGOAutor: John Fowles

El Mag és una novel·la que enganxa. L'he lle-git dues vegades i és una història que no set'oblida amb el pas del temps. Té una tramamisteriosa, gairebé un thriller psicològic, on

mai saps si el que ocorre és veritat o mentida.El lloc, una illa grega, és gairebé oníric. Thomas Zilles

ELS CINCAutor: Enid Blyton

M'agraden els llibres dels Cinc perquèal principi sembla que sempre es

fiquen en embolics però després aca-ben resolent misteris i atrapant a lla-

dres. A més tenen un gos Tim, que ésmolt llest i sempre els ajuda.

Rafel Iniesta

QUÈ FARIES SI NO TINGUESSIS POR?

Autor: Borja Vilaseca

Personalment he gaudit molt de lalectura d'aquest llibre del qual n'he

tret molt bones conclusions.

Raquel Estrada

ELS PILARS DE LA TERRAAutor: Ken Follett

El detallisme, la cruesa de la realitatde l’edat mitjana i unes històries per-

sonals.... Apassionant!.

Sònia Rupérez

YO FUI A EGBAutor: Javier Díaz

Totalment recomanable per a aquellsque com jo, vam anar a EGB. Per apassar una bona estona recordantles vivències de l’època estudiantil.

Perfecte per a llegir amb companyia icompartir opinions.

Neus Guiu

LA MATERNITAT D'ELNA Autor: Assumpta Montella i Carlos

El llibre explica la història de 597 perso-nes anònimes que van néixer a la pobla-ció d'Elna entre 1939 i 1944 als camps derefugiats republicans ubicats la zona delRosselló. La suïssa Elisabeth Eidenbenzels va salvar de néixer en condicionspenoses. La meva filla Elna rep el seunom en homenatge a totes elles.

Gemma Ginovart

PROMET-ME QUE SERÀS LLIUREAutor: Jorge Molist


diarimésebre

www.mesebre.cat

«»

ESPORTS

El Lekhwiya, de Doha,campió de la Lliga de Qa-tar. Es l’equip entrenat perLaudrup, amb el santjau-mero Gerard Zaragoza alcos tècnic.Gerard Zaragoza va arribar

aquesta temporada al Lekh-wiya, al costat del tècnic Mi-chael Laudrup. Els resultats,millors impossible: “Hem si-gut campions de la lliga de

Qatar, Qatar Stars League.Ara estem centrats en elsdos partits de Championsd’Àsia que queden. Anem se-gons al grup amb 7 punts icreiem que guanyant un delsdos partits podem estar clas-sificats per a vuitens de fi-nal”. A Qatar, al Lekhwiya, liqueden també les dos co-pes. La copa Qatar que la ju-guen els 4 primers classifi-

cats i la copa de l’Emir que ladisputen tots a partit únic.Gerard recorda que “la ce-

lebració de la lliga va estarmolt bé, ja que va coincidiramb una visita dels meus pa-res i tios i ells, juntamentamb la meva parella, van po-der viure de ben prop la fes-ta”. Al cos tècnic de Laudruphi ha dos preparadors físics idos entrenadors assistents.

Gerard és un dels dos entre-nadors assistents. SobreLaudrup, destaca que “és ungran gestor de grup i la sevamanera de portar als juga-dors i de conviure en les si-tuacions del dia a dia d’unclub gran de Qatar han estatla clau”. Gerard Zaragoza ésun altre ebrenc pel món, jaamb èxits importants al seucurriculum .

Campió de la lliga de QatarEL SANTJAUMERO GERARD ZARAGOZA

El tècnic ebrenc forma part del cos tècnic de Michael LaudrupEn un territori petit com el

nostre, és complicat donaruna opinió de forma oberta. Ami em toca fer-ho i he d’assu-mir les responsabilitats peraquest motiu. És complicatfer-ho perquè quan opinessempre pots tendir a posicio-nar-te i això, de ben segur,agradarà a uns i no ho farà auns altres. I la memòria esperd ràpid. A la redacciód’undiari hi ha poques trucadesd’agraïment per una notícia oper un reportatge. En canvi,per manifestar un desacord,es truca d’immediat. Es pot entendre. I ho he

d’entendre. Es la soletat delperiodista. Com la soletat queté l’àrbitre, que només se’l re-corda quan ho ha fet mala-ment. Quan ho ha fet bé, no témés importància...Podria explicar mil anecdò-

tes al respecte. Darrerament,em vaig trobar a un exdirectiud’un club que em va dir quequan ell estava a la directiva,jo li pegava ‘molta canya’ (pa-raules textuals) a aquest club.

I que ara queell no està,no en ‘pego’tanta. La ma-teixa tarde,un directiuactual d’aquest club em va co-mentar que ‘la canya d’en-guany no l’havies pegat anysenrera...’. Aquesta és la reali-tat. Però són gairebé 20 anysde professió per saber quesón expressions del moment ique al final, amb temps, lescoses es posen al seu lloc ique la gent acaba valorant lafeina. Està clar. Tot entra dinsdel joc. On vull arribar avui?Doncs, sobre el tema Calafat.Jo ja he manifestat que, desde la distància, crec que elCorbera li ha de donar la bai-xa. De que serveix retenir unjugador que no vol jugar ambtu? I menys si no s’ha format alteu club i no porta molts anys.Es només una opinió. Segurque a Corbera, la meua opinióno agradarà. Però s’ha d’en-tendre que només és una opi-nió.

El Corbera, Calafat i la baixade la discòrdia

Gerard destaca a Laudrup com la clau de l’èxit de l’equip, a la lliga de Qatar.

LAUDRUP

Proper partit

Al programa Minut 91 (23 h)

Toni Calafat estarà dilluns aCanal Terres de l’Ebre

NO REP LA BAIXA DEL CORBERA

Toni Calafat, com ja hem ex-plicat les darreres setmanes,jugava amb el Corbera quan elJesús i Maria va interessar-seper ell. En principi, semblavaque no hi hauria problema perrebre la baixa però, posterior-ment, no va ser així i el Corbe-ra, als directius del Jesús i Ma-ria, va demanar-los unacompensació econòmica peltraspàs. Les setmanes hananat passant i la situació sem-bla que es complica perquè, lasetmana passada, una votacióde la directiva corberana va

decantar-se per no donar-li labaixa. Les converses entreclub i jugador han estat méscomplicades amb el pas delsdies. I a hores d’ara, Calafat,que no jugarà més a Corbera,ha de recòrrer a la Federacióper tal de presentar unes al.le-gacions i que aquesta, un copfetes les investigacions, puguidecidir d’ofici si li dóna la bai-xa al jugador. Calafat, junta-ment amb David Torres, es-tarà dilluns a Canal TE, a Minut91 (23 h), després del CafèCuler.

Després de l’empat de dimecres, contra l’Europa

L’Ascó, més distanciat del cinquèTERCERA DIVISIÓ

L’Ascó va perdre diumengeal camp del Rubí (1-0). L’equipbarceloní lluitava per engan-xar-se a les primeres quatreplaces i va guanyar, tot i queen la jornada de dimecres vaperdre a Cerdanyola.En el partit de diumenge,

l’Ascó va millorar a la represa,amb el marcador en contra, iva poder empatar, però no vatransformar les ocasions. Dimecres tornava a haver-hi

lliga, l’Ascó rebia el tercerclassificat, l’Europa. L’equipescapulat es va avançar en elmarcador, però l’Ascó, a la re-

presa, quan el partit va estarobert i també quan va estarmés posat, va empatar. Elpunt i el fet que la Pobla no ju-gués dimecres (ho farà el dia22) comporten que l’Ascó es-tigui a un punt del líder i queamplie distàncies respecte elcinquè. Falta menys.

La Pobla no juga el seupartit fins el dimecres 22.L’Ascó visita diumenge (17 h) el Peralada.

Proper rival

L’Amposta rebrà el Torredembarra, diumenge

Mirar per amunt

PRIMERA CATALANA

L’Amposta va cedir un em-pat al camp del Viladecans (2-2) quan al primer temps (golsde Víctor i Becerra) guanyava0-2. A la represa, el conjuntlocal va intensificar el seu do-mini i va entrar en el partit.L’Amposta va tenir les seuesopcions com un penal no xiu-lat a Becerra, però el resultatno es va moure. L’equip deTeixidó rebrà diumege el To-rredembarra. Porta vuit jorna-des sense perdre, 18 puntsde 24. L’objectiu ja és quedarentre els cinc primers.La Rapitenca, per la seua

part, va empatar al camp delMollerussa (1-1). Un punt posi-tiu i més considerant queAdria va marcar el temps afe-git. Ara cal fer el punt i, també

com, l’Amposta, apuntalar lapermanència el diumengecontra l’gualada.

Celebracions del títol de lliga, a Qatar. Gerard, el segon en peu per la dreta.

La Rapitenca rebràdiumenge l’Igualada (12h)


diarimésebreESPORTS15www.mesebre.cat

El Tortosa necessitava una victòria per maquillar la seua situa-ció en les darreres jornades i també per no baixar més places ala taula. I no va fallar contra el penúltim, el SP i SP en un partitque es va resoldre a la segona meitat, després que a la primerael juvenil Arnau obrís el marcador. A la represa, en deu minuts, totva quedar finiquitat i el Tortosa que va acabar jugant amb como-ditat davant d’un rival minvat i amb inferioritat. Asín (2), Fouad iCarles van fer els altres gols. El Tortosa rebrà diumenge el Delte-bre i després visitarà el R Bítem en el derbi. Es continua treballantper la temporada vinent. La setmana pasada informàvem d’un in-terés amb Beto. Aclarir que no ha estat o és l’únic entrenadoramb el que s’ha contactat.

El Tortosa es recupera amb un set de gols

EL SP I SP VA ACABAR AMB INFERIORITAT (6-0)

El Jesús i Maria, amb algundubte després dels darrers par-tits, va fer un pas endavantferm en el camí per assegurarla segona plaça. La seua victò-ria contra el Camp Clar i la de-rrota del R. Bítem han ampliat ladistància i fan estar un xic méscòòmode al conjunt de l’Aube.En aquest sentit, el partit dediumenge al camp del Valls ésmolt important. La victòria con-tra el Camp Clar ja es va forjaral primer temps amb els gols

d’Aleix Arques i de José Mari.Malgrat que el Camp Clar va re-duir distàncies a la represa, ac-te seguit, Teixidó i Mauri i, pos-teriorment, Jesse, van golejaramb el 5-1. El Camp Clar va feral final el seu segon gol. Cal la-mentar, dins de les baixes, lad’Ivan que ha dit adéu a la tem-porada, per una lesió als lliga-ments. Malgrat que els darrerspartits l’equip havia estat irregu-lar, la ratxa és espectaular, 19jornades, només una derrota.

El Catalònia ja té més prop la permanència de forma matemàtica lasalvació i ara pot gaudir de la competició, en les jornades que man-quen. Al camp del Deltebre, els jesusencs van imposar-se al primertemps quan foren superiors i es van aprofitar la manca d’intensitatd’un conjunt local molt limitat d’efectius per les baixes. Jordi i Tonivan marcar. Narcís, tècnic local, comentava que “és cert que estemjustos d’efectius des de fa setmanes, però l’actitud de la primerameitat no va ser la que ha de tenir un equip que s’hi jugava molt. Ala represa, després de parlar-ho, vam millorar, però ja era tard”.

El Catalònia ja certifica la permanència iel Deltebre es complica (0-2)

JORDI TOMÀS I TONI VAN MARCAR PELS D’ENRIC

El Gandesa no mereixia la derrota en la seua visita al camp del Cam-brils (1-0). Però no va poder evitar-la i, d’aquesta forma, veu trenca-da la seua ratxa de les darreres nou jornades sense perdre, setvictòries i dos empats. Sense ser cap excusa a la derrota, l’actua-ció de Manolo Miras no va agradar als gandesans. Amb el Reddisva debutar Victor Garrido, jugador de Falset que estava al Reddis.La setmana passada va fitxar amb el Cambrils, equip que tindrà vin-cles amb el Reus. Aquests es comencen a notar (vegeu Top Secret,plana 17).

El Gandesa veu frenada laseua ratxa

VICTOR GARRIDO (REDDIS) FITXA AMB EL CAMBRILS

El CD la Cava va guanyanr remuntant al camp de l’Ampolla (1-4).Eric va empatar a la primera meitat i al minut 80, Pier va fer l’1-2.El partit va trencar-se i la Cava va imposar-se amb dos gols més,de Lleveria i de Jaime. Victòria contundent d’un equip que es trobaen un gran moment, amb 24 punts de 17. I la derrota es va produiren un partit al camp del R. Bítem en el que la Cava no va merèixeraquell resultat, per les ocasions que va tenir, principalment al primertemps. Es l’equip més en forma de la competició, a hores d’ara,pels resultats acumulats. La confiança amb la feina del cos tècnic iels fitxatges en uns moments de dubtes, han estat claus per a queel CD la Cava estigui en places capdavanteres i sigui una satisfac-ció i una il.lusió per a la seua afició en aquests moments.

La Cava, l’equip més en forma

VUIT VICTÒRIES EN NOU JORNADES

El Camarles va perdre contra el líder (1-8). El partit ja es va compli-car al primer minut, amb el 0-1. A la primera meitat, malgrat les fa-cilitats defensives del Camarles i que el Vilaseca arribava i no perdo-nava, el partit va estar encara igualat, amb l’1-3 i un gol anulat alslocals. Però a la represa, com al primer temps, el gol matiner del Vi-laseca, va tancar el partit. El Camarles no va poder reaccionar i el lí-der, un equip equilibrat i de categoria superior, cada vegada que arri-bava, marcava. Així fins l’1-8. Un resultat que fa mal, però del que elCamarles ha de reaccionar, recuperant la línia de les darreres setma-nes. Sobre tot, oferint menys facilitats en l’aspecte defensiu.

El líder Vilaseca passa per sobre del Camarles

1-8

Jordi Rojas EL TRAVESSER

La setmana passada, informà-vem a Més Ebre que una de-rrota de l’Ampolla contra laCava podia ser dolorosa. Entots els sentits. I és que podiaser el detonant de la destitu-ció del tècnic. La realitat ésque la situació de l’Ampolla éscomplicada, principalmentperquè l’equip no reacciona.Sobre tot, com va demostrar-ho diumenge, anímicament. Miquel Cotaina ha tancat unaetapa amb un balanç positiu alCF l’Ampolla, i potser aquestahagués hagut d’acabar a fi-nals de la lliga passada. En

aquesta lliga, ja des d’un prin-cipi, la inèrcia no ha estat lamateixa. L’equip es va haverde renovar de forma conside-rable i a nivell esportiu els re-sultats no han estat els espe-rats. Les baixes, per lesions ialtres motius, no han ajudat.També és cert. Paco Gilabert a Minut 91, aCanal TE, “són responsabili-tats compartides, no tot ésculpa de Miquel. A ell, a més,l’hem de valorar perquè ha fetun bon balanç en aquesta eta-pa, però ara la situació neces-sitava pendre una decisió”.

Possiblement, Cotaina jahavia estat qüestionat des defa uns mesos. No obstant, laderrota de diumenge i sobretot com es va produir, ambsuperioritat numèrica des delminut 29 i amb la desfeta delsdarrers deu amb l’1-4, van de-sencadenar la destitució, dela que ja s’havia comentat quepodia succeir si no es podiacanviar la dinàmica. Aquestano va canviar, més bé al con-trari. Cotaina acceptava la decisiótot i que deia que “crec quehaguéssim pogut aconseguir

l’objectiu, que és la permanèn-cia, en unes jornades”.Jordi Rojas, que va cop-

mençar la temporada amb elJesús i Maria, és el nou tèc-nic. “Estic il.lusionat i amb ga-nes de poder assolir bons re-sultats que són els que hanfet falta perquè coneixent aCotaina, sé que la seua feinaha estat del tot professional”.Rojas debutarà al camp del

Roda de Berà, diumenge. Cu-riosament, allí va dirigir el da-rrer partit amb el Jesús i Ma-ria, en el present campionat.

Jordi Rojas, nou tècnic de l’AmpollaLa derrota contra la Cava i la dinàmica de l’equip han estat el detonant de la destitució de Cotaina

DEBUTARÀ AL CAMP DEL RODA DE BERÀ, ON VA DIRIGIR EL DARRER PARTIT AMB EL JESÚS I MARIA

Pas endavant del Jesús i Maria, cap a la segona plaçaVA GOLEJAR EL CAMP CLAR

Raül Teixidó.

L’Alcanar va oferir una de les seues millors versions al camp delTancat on es va imposar clarament amb una gran actuació gene-ral, i amb Romero com a ‘matador’ a la davantera, fent dos golsja al primer temps. L’aparició d’Edu Aguilar en el partit també vaser letal i així es va sentenciar a la represa amb un contraatac demanual que va culminar l’incisiu Adrià. Bona imatge de l’Alcanardavant d’un voluntariós Tancat que no va poder evitar la superio-ritat del conjunt canareu que hagués pogut ampliar el marcador.En els darrers minuts, els canareus es van acomodar i el Tancatva fer l’1-3. La incògnita al CD Alcanar continua sent quins plante-jaments tindrà el club la temporada vinent, si segueix amb la po-lítica dels darrers anys o si ha d’agafar-ne una altra.

AL CAMP DEL TANCAT (1-3)

Romero i Edu Aguilar lideren ungran Alcanar

El Remolins-Bítem, fins diumenge, depenia d’ell mateix per po-der tenir opcions a la segona plaça. Estava a tres punts i havia devisitar el Jesús i Maria. No obstant, en un moment important perconservar aquestes opcions, el Valls el va frenar. Els vallencs vanestar molt ordenats defensivament. El R-Bítem, a més, no va tenirclaredat ofensiva i no va poder amb el rival que, a la vegada, vacrèixer quan va fer el gol. La precipitació va condemnar al conjuntlocal que no va poder reaccionar. L’arbitratge, sense ser determi-nant, no va agradar i per aquest motiu van haver-hi protestes unavegada s’havia acabat el duel, a la zona de vestidors. Finalment,dir que Sergi Cid, fill del tècnic Xavi Cid, està prop de fitxar ambel Rem. Bítem, un cop rebi la baixa del Reus. Està al juvenil.

SERGI CID (REUS JUVENIL), PROP DE FITXAR

El Valls allunya al R-Bítem de lasegona plaça


diarimésebre

www.mesebre.catESPORTS

El pati està calent: Alcanar, Tortosa, J.i Maria, Valls, Cambrils, Sant Pere Sant Pau,Camp Clar i aquesta setmana l’Ampolla han canviat d'entrenador. Gairebé la meitat.Estem estressats o alguna cosa no quadra?.Abans de fer una cronologia del cas Cotaina, he de dir que si jo estés al lloc de la

junta de l’Ampolla, potser també pendria decisions per la situació de l’equip. Però,sense ser de la junta, no ho veig igual. Sóc un defensor dels tècnics, ara i sempre. 16.30 h: comença el partit contra La Cava i als pocs minuts marca Cristian Re-

golf. Però això dura poc. Empata la Cava de seguida, equip que va quedar-se en deu al minut 29. 18 ho-res: parlo amb el president, Paco Gilabert: "Si s’empata és possible que segueixi Miquel". Faltant deu mi-nuts, Cotaina semblava que podia seguir. Però al món de futbol tot pot canviar en un minut. La Cava fal’1-2 i l’Ampolla baixa els braços. Amb un menys, la Cava va fer dos gols més. Pel foro intern que tinc pera gent del futbol dono la notícia cinc minuts abans d'acabar el partit. Cotaina s'acomiada.

Jo parlo amb diversos membres amb pes específic a la plantilla. Em comenten, sobre el seu mister:"gran persona, treballador i professional fins a l'últim dia. Som els jugadors els que no hem estat a l'altu-ra". Dilluns: 8.24 h. Dilluns tarda, Nacho Perez, el míster més cotitzat del futbol ebrenc, diu no a l'Ampo-lla, tot i que valora l’interés i destaca que no li desagradaria anar a l’Ampolla, perquè coneix molt al pre-sident i sap que estan fent bé les coses. Però aquesta temporada, fins ara, no s’ha plantejat entrenar.Dimarts es reuneixen a Cambrils el president amb Jordi Rojas, ex míster de la Canonja, Valls, Jesús i Ma-ria i del futbol base del Salou, aquests clubs en els que ha estat en aquesta temporada.

En plena Setmana Santa, la directiva va citar a l’Ampolla per parlar-ne de la situació de l’equip. Cotai-na l'any passat va rebutjar una oferta de la Rapitenca per seguir a Ampolla, on ha estat cinc temporades.L'entrenador més veterà de la 1a i 2a catalana en un club, a més de tenir un altre rècord Guiness, 16temporades entrenant i cap a l’atur: 3 a Santa Bàrbara, 3 al Club Esportiu Ascó Escola, on va pujar a Pri-mera regional, 1 a Sant Jaume, 6 a l’Ampolla en dues etapes i 4 en en futbol base del Tortosa. 16 cam-panyes, dos cessaments, a Sant Jaume i ara a l’Ampolla. Cotaina va ascendir fa tres temporades a 2a.Catalana, fa dos va aconseguir la permanència amb el lloc onzè; la passada va estar algunes jornades lí-der i al final va quedar sisè sent un dels equips revelació. La dinàmica de l’equip (2 punts de 21) i la proximitat amb el descens per compensació han estat els

detonants d’una decisió que, baix el meu punt de vista, com a defensor dels entrenadors, crec que nos’hauria de produir. L’Ampolla, sol guanyant dos partits està gairebé salvat. L'arribada d'un nou entrena-dor no garanteix res. A Alcanar el canvi va servir per poc i a Tortosa més del mateix. És més, des de lamarxa de Nando, la situació ha empitjorat. Cotaina es va equivocar potser en fitxar dues puntes: Roldan,que no ha donat rendiment, i Sergio Ruiz, a més de que Cristan Regolf no és el de la passada campan-ya quan va marcar 21 gols i en aquesta en porta 12. A més de les nombroses lesions durant tota la tem-porada. Cotaina va portar tres temporades de menys a més: ascens, salvar l'equip i aconseguir sisenaplaça. Però no se li pot demanar miracles cada temporada. El president Paco Gilabert em diu: "quan unequip fa set jornades que no guanya alguna cosa cal fer per canviar la dinàmica. Sap greu perquè valo-ro a Cotaina, tant a nivell personal com en l’esportiu, però havíem de pendre una decisió". Els resultatsmanen. El futbol, en general, no té memòria. En el món del futbol ebrenc ja veuen que dos i dos no sónquatre. Va passar amb Carlos a Alcanar, Nando a Tortosa i ara amb Cotaina. A Tortosa i la Cava en elsúltims dotze anys cada any i mig de mitjana han tingut un entrenador de promig. Cotaina havia deciditque aquesta era la seva última temporada a l’Ampolla. 161 partits en aquest club. Però ha acabat abans.Com he dit, sóc un defensor dels entrenadors i més d'un home com Cotaina que tindrà molt defectesperò té un historial impecable, treballador i les últimes tres temporades ha aconseguit més triomfs quederrotes. Però, com he dit, també em poso en el lloc de les juntes directives i, malgrat que no sóc par-tidari, he d’entendre que es poden prendre decisions que no són fàcils. Els resultats donen o trauen laconfiança. RAPITENCA I AMPOSTA GUERRERS EN CAMP CONTRARI. Més clar que l'aigua. L'Amposta por-

tava dos partits remuntant, aquesta setmana li va passar tot el contrari. Guanyava i després li van empa-tar. El futbol és així. Rapitenca va traure un punt d'or en els últims minuts. Quan falten set jornades elsnostres dos representants estan gairebé salvats. L’Amposta cal dir que ja és l'equip dels empats: tretzei porta vuit jornades invicte. Santboià, nou líder.2A. CATALANA, TOT DECIDIT PER LES PRIMERES DUES PLACES I DELS QUATRE DESCEN-

SOS, NOMÉS UN EQUIP EN PERILL. Una jornada més el Vilaseca va demostrar perquè és líder i gai-rebé campió. Va arribar a Camarles i al minut 1 ja guanyava 0-1. Cada vegada que arribava era gol. Ladefensa de Bartolo no va estar fina i aquest mister es va descarregar quan va arribar a casa prenent untros de pa amb nocilla. Tancat, C.Clar, SP i SP i Deltebre, llevat miracle seran nous equips de Tercera ca-talana i per la cinquena plaça del descens hi ha tres equips: Camarles, Cambrils i l’Ampolla en un puny.Si puja el que promociona, se salvarà el cinquè per la cua. Un 50 % de possibilitats. Jornada negra perals tres equips que aspiraven per a la segona plaça: els tres van perdre. R-Bítem, Canonja i Gandesa en-cara que aquest equip va merèixer la victòria. El col.legiat, Manolo Miras, va fer un arbitratge de campio-nat. Vaig dir que La Cava i Catalonia es salvarien i estan més que salvats, quan falten 21 punts. A desta-car de l’afició del ‘Cata’ va arropar el seu equip a Deltebre amb 60 aficionats, més que els locals, inaudit.Tortosa, per fi una victòria solvent però cal dir que el SP i SP va acabar amb 9 jugadors i un porter lesio-nat. La Cava, imparable des que va sortir de la seva crisi al gener. Porta vuit victòries i una sola derrota,bestial, ara la meta és quedar per sobre del Tortosa. Va despertar l’Alcanar amb un gran Romerito.TERCERA CATALANA. CADA VEGADA MÉS EMBOLIC. Vuit equips només separats per set punts,

mare meua quin final de lliga. Els quatre primers classificats separats per un punt. S'imaginen l'última jor-nada?. Godall i Corbera, primers, i el Santa Bàrbara, amb un partit menys, tercer, un punt per darrera. ACorbera se’n va anar Fidel i no va passar res, se’n va anar Toni Calafat i segueixen guanyant. El Godallvol batre dos rècords i si un dels dos queda campió, vendran la plaça? Tot és possible. Si segueix aques-ta marxa, el Flix ascendirà. Sis jornades guanyant però té partits forts davant de l’Aldeana, equip aquestque es juga l'ascens en la propera jornada, i després Batea, la Sénia i Santa Bàrbara. El seu mister, Rius,

Cas Cotaina, història d’un cessament

r ub en c rd , ‘f k’ l è i manifestació mmultitudinària ...2015/04/17 · moment del dia que...

Documents