quan la rutina no és avorrida

15
QUAN LA RUTINA NO ÉS AVORRIDA Aproximació a la química de la ruda Berta Piqué Smith Dirigit per: Elena Rodríguez Curs: 2n de Batxillerat A Colegi: Lestonnac l'Ensenyança Tarragona, 19 de desembre de 2014 Treball de Recerca

Upload: crp-del-tarragones

Post on 09-Aug-2015

29 views

Category:

Education


3 download

TRANSCRIPT

QUAN LA RUTINA NO ÉS AVORRIDA

Aproximació a la química de la ruda

Berta Piqué SmithDirigit per: Elena Rodríguez

Curs: 2n de Batxillerat ACol·legi: Lestonnac l'Ensenyança

Tarragona, 19 de desembre de 2014

Treball de Recerca

OBJECTIUS

• Conèixer la morfologia, l’hàbitat i les propietats medicinals de la ruda.• Elaborar diferents preparacions d’extracció de principis actius de la

planta.• Entendre d'una manera general la química dels principis actius de la ruda.• Aprendre les qualitats medicinals de la rutina.• Realitzar una recerca sobre els medicaments que porten rutina i

relacionar-la amb els seus beneficis.• Efectuar i determinar la reacció de coloració més adequada per

reconèixer la rutina.• Determinar si la ruda és una planta antibiòtica i antifúngica.

QUÈ SÓN LES PLANTES MEDICINALS I ELS PRINCIPIS ACTIUS?

• Les plantes medicinals són vegetals que contenen principis actius.

• Els principis actius són els compostos orgànics que doten a les plantes de qualitats curatives.

LA COMPOSICIÓ DE LA RUDA

• Polifenols

Furocumarines

Tanins

• Alcaloides

• Terpenoides Terpens

• Oli essencial Format essencialment per cetones

Quinones Flavonoides

Furocumarina anomenada psoralen 1,2-benzoquinona Quercetina

LA RUTINA O RUTÒSID

• La rutina és un glicòsid flavonoide.

• Principi actiu amb múltiples indicacions.

Quercetina

Rutinosil

OBTENCIÓ DELS PRINCIPIS ACTIUS DE LA RUDA

• Existeixen diversos mètodes d’extracció dels principis actius de les plantes.• Per tal d’obtenir els principis actius de la ruda se n’han realitzat diferents tipus.

Destil·lació per arrossegament de vapor

Maceració amb metanol

Maceració amb etanol

Infusió

ANÀLISI DELS DIFERENTS FÀRMACS QUE CONTENEN RUTÒSID O DERIVATS

• El rutòsid és present a molts medicaments, sobretot centrats a combatre les deficiències del sistema cardiovascular.

ANÀLISI QUALITATIU DEL RUTÒSID AL LABORATORI

• Reacció de Shinoda. Ha d’aparèixer una coloració rosada en presència de flavonoides.

• Reacció amb NaOH. Ha d'aparèixer una coloració groguenca en presència de flavonoides

Aparició de coloració groguenca amb les dues maceracions

Aparició de bombolles d’H2 amb encenalls de Zn

Diferenciació de dues fases a la solució amb oli essencial

Maceració Precipitació d’una sal Aparició de coloració groguenca

CAPACITAT ANTIFÚNGICA DE LA RUDA EN LLIMONES

• Conclusions: l’oli essencial danya la llimona perquè té principis actius tòxics. La infusió i l’hidrolat no són extractes antifúngics però redueixen subtilment el desenvolupament dels fongs.

Fong del gènere penicillium

Llimona amb oli essencial

Llimona grup control Llimona amb infusió Llimona amb hidrolat

Llimona amb maceració metanòlica

Llimona amb maceració etanòlica

Pell de la llimona amb maceració etanòlica

CAPACITAT ANTIFÚNGICA DE LA RUDA EN PLAQUES DE PETRI

• Conclusions: la infusió de ruda alenteix el creixement de fongs. L’hidrolat, en canvi, potencia d’una manera representativa, el seu desenvolupament.

Placa calefactoraPlaca grup control Placa amb maceració etanòlica

Placa amb maceració metanòlica

Placa amb oli essencial Placa amb hidrolat Placa amb infusió

CAPACITAT ANTIBACTERIANA DE LA RUDA EN PLAQUES DE PETRI

Experiment 1• Conclusions: la gelatina no es pot utilitzar com a gelificant del medi de cultiu. No

podem posar directament les plaques tapades amb la manta elèctrica.

Experiment 2• Conclusions: la manca d’humitat dins la capsa ha fet que el medi de cultiu

s’assequés.

Manta elèctrica i plaques de Petri

Medi de cultiu liquat

Imitació casolana d’una estufa

Medi de cultiu sec Agregació de material propi del brou

Possible colònia de bacteris

Experiment 3• Conclusions: la ruda no és antibiòtica ni inhibeix el creixement de Bifidobacterium

animalis.

Placa amb infusió Placa amb maceració etanòlica Placa amb maceració metanòlica

Placa amb oli essencial Placa grup control Placa amb hidrolat

CONCLUSIONS

• La ruda és una planta medicinal que creix silvestre en el nostre entorn però, en

canvi, és desconeguda per bona part de la població. Aquesta planta de la família

de les rutàcies creix en regions de clima mediterrani litoral i pre-litoral. La ruda té

diverses indicacions.

• Existeixen diferents mètodes d’extracció de principis actius. L’extracció amb

dissolvents és un dels més utilitzats per a substàncies no volàtils, mentre que la

destil·lació per arrossegament de vapor destaca per la seva efectivitat en

l’extracció de compostos volàtils.

• Els principis actius més significatius de la ruda són les furocumarines i els seus

heteròsids, els tanins, els terpens, els alcaloides, les cetones, sobretot presents a

l’oli essencial de la planta i essencialment, el rutòsid.

• Les indicacions més importants de la rutina són: ajudar a prevenir malalties

relacionades amb el sistema circulatori i alleujar els símptomes d’aquestes, inhibir

l’agregació plaquetària, ajudar al bon funcionament del fetge i protegir

l’organisme davant de malalties neurodegeneratives, entre d’altres.

• La majoria de medicaments que contenen rutòsid serveixen per pal·liar les

deficiències del sistema circulatori, encara que el podem trobar, també, a

complexos vitamínics i a medicaments que combaten el dèficit neurosensorial.

• Mitjançant la reacció amb NaOH, s’ha pogut determinar que els extractes

alcohòlics contenen flavonoides i per tant, molt probablement rutòsid. La reacció

de Shinoda no ha funcionat per a cap extracte de la planta.

• Els extractes de la ruda que alenteixen el creixement de fongs són la infusió i l’oli

essencial. Pel que fa a l’activitat antibacteriana, cap extracte és antibiòtic o

inhibeix el creixement de Bifidobacterium animalis.