Quadern de treball

Propostes del Servei Educatiu.

Materials complementaris

Aquestes arquitectures no criden a recollir-se. La vida no s’hi pot establir ni s’hi sent com a casa, enmig d’espais controlables, entre límits defi nits. No són cases de l’ànima. Són llocs per als fantasmes de la imaginació.

La Ciutat que mai no existí

Com en d’altres ocasions aquesta part del quadern té la modesta pretensió d’oferir alguns suggeriments de treball i obrir, a partir dels temes presents a l’exposició, noves possibilitats de relació i refl exió.

Les activitats suggerides que trobareu en els requadres de punts estan pensades com estímuls generals, oberts a les modifi cacions i canvis que el mestre consideri necessaris. Pensem que la possible utilitat del quadern està realment en les mans del professor que, en funció

de les característiques dels seus alumnes i de les asignatures que estigui treballant, adapatarà les propostes i seleccionarà les activitats que consideri més oportunes.

En aquets sentit el quadern s’ofereix tant als professors de Primària com als de l’ESO sense fer una distinció per nivells en les preguntes i suggeriments de treball. Esperem sincerament que us pugui ser útil i que es converteixi en una bona eina de treball interdisciplinària capaç de generar temes de refl exió i diàleg.

Miquel Navarro, Solar II, 1992. Alumini, bronze, fusta i zinc. Col·lecció de l’artista

Potser aquestes imatges de Victor Hugo i De Chirico et suggereixen altres imatges de pintures o pel.lícules. Quines? Descriu breument les seves característiques. Quins són els elements comuns entre elles?

Ciutats de l’art, ciutats de la literatura

1.La ciutat de les fantasmes

L’Atreiu vagarejava pels carrers sepulcralment silenciosos d’una ciutat abandonada. L’espectacle era aclaparador i horrible. No semblava que hi hagués cap edifi ci que, només pel seu aspecte extern, no produís una impressió amenaçadora i maleïda, com si, la ciutat sencera, tan sols la integressin castells de fantasmes i cases encantades. Per sobre dels carrers i carrerons, que eren també guerxos i torts com tot el d’aquell país, penjaven unes mostruoses teranyines, i dels fi nestrons dels cellers i dels pous secs pujava una fetor insuportable.Si bé al començament l’Atreiu s’esquitllava de cantonada en cantonada per tal de no ser descobert, després perdé ben aviat l’interés a amagar-se. Davant d’ell hi havia places i carrers buits i en els edifi cis tampoc no hi havia moviment. Va entrar en algun d’ells, però només hi va trobar mobles tirats per terra, cortines estripades, vaixelles i vidres trencats… tots els signes de la desolació però cap habitant…L’Atreiu va tornar a sortir al carrer i va caminar sense rumb per la ciutat. Semblava força gran. Va passar per alguns barris en què totes les cases eren petites i baixes, de tal manera que, dret, podia tocar el ràfec del teulat; i per d’altres, en els quals s’alçaven palaus de moltes plantes amb façanes decorades amb estàtues.

Michael Ende, La història interminable. Alfaguara, Barcelona, 2003. Pàg. 139, 140, 141.

2. Castell de dràcula

Quan dúiem més d’un quilòmetre caminant tan carregats, ja estava cansada i ens hem assegut a reposar. Aleshores hem mirat enrera i hem vist la silueta del castell de Dràcula retallat sobre el cel, perquè érem tan avall del turó on és situat que l’angle de perspectiva dels Carpats es trobava més ensotat. El vèiem en tota la seva grandària, encimbellat dalt d’un precipici escarpat a més de tres-cents metres; semblava que hi havia una gran fondalada entre el castell i els vessants de les muntanyes adjacents a cada cantó. Hi ha un no sé què de salvatge i misteriós en aquest indret. Se sentien udolar els llops a la llunyania i, encara que el so arribava esmorteït per la neu que queia, era esfereïdor. Per la manera que el doctor Van Helsing avançava, he comprès que intentava trobar algun punt estratègic. El camí accidentat i ple de sots continuava davant nostre i, tot i que la neu no parava de caure, encara podíem seguir-lo.Al cap d’una estona, el professor m’ha fet un senyal per tal que m’hi acostés. Acabava de trobar un lloc maravellós, una mena de forat natural a la roca amb una estrada com un portal entre dues pedres. M’ha agafat la mà i m’hi ha fet entrar.

Bram Stoker, Dràcula . Laertes. Barcelona, 1993. Pàg. 457, 458.

Michael Ende descriu una ciutat fantasmagòrica i inquietant, una ciutat en la qual és preferible no viure-hi. Recordes algun text literari, alguna pel.lícula o còmic on aparegui una ciutat amb aquestes característiques?

Intenta descriure amb les teves paraules el que veus en les dues pintures i anota les impressions que et produeixen.

Giorgio de Chirico, Plaça, 1913. Oli sobre tela. Colección Museo Nacional de Bellas Artes, Buenos Aires

Victor Hugo,El castell enmig de la tempesta, 1857. Ploma, pinzell, tinta sèpia i aquarel·la sobre paper. Maison de Victor Hugo, París

3. Isla de villings

En la parte alta de la isla, que tiene cuatro barrancas pastosas (hay rocas en las barrancas del oeste), están el museo, la capilla, la pileta de natación. Las tres construcciones son modernas, angulares, lisas, de piedra sin pulir. La piedra, como tantas veces, parece una mala imitación y no armoniza perfectamente con el estilo.La capilla es una caja oblonga, chata (esto la hace parecer muy larga). La pileta de natación está bien construida, pero, como no excede el nivel del suelo, inevitablemente se llena de víboras, sapos, escuerzos e insectos acuáticos. El museo es un edifi cio grande, de tres pisos, sin techo visible, con un corredor al frente y otro más chico atrás, con una torre cilíndrica. Lo encontré abierto; en seguida me instalé en él…En el hall, las paredes son de mármol rosa, con algunos listones verdes, como columnas hundidas. Las ventanas, con sus vidrios azules, alcanzarían al piso de mi casa natal. Cuatro cálices de alabastro, en que podrían esconderse cuatro medias docenas de hombres, irradian luz eléctrica. Los libros mejoran un poco esta decoración. Una puerta da al corredor; otra al salón redondo; otra, ínfi ma, tapada por un biombo, a la escalera de caracol…

Adolfo Bioy Casares, La invención de Morel. Alianza. Madrid, 2002. Pàg. 21, 22, 23.

Mes a veure, passa aquest punt i canta’ns l’endreça/ del cavall de fusta, que Epeos va fer amb Atena,/ com dins la ciutadella, amb engany, Ulisses va entrar-lo,/ el divinal, emplenat dels guerrers que Ilion barrejaren.Si tals coses, de fet i com es pertany, ara em contes,/ jo seré testimoni entre els homes arreu, de seguida,/ com un déu graciós t’ha fet do del cant inefable.Deia; i, mogut pel déu, el cantor començava i teixia/ l’himne, pres d’on els uns, pujant als bancs dels navilis,/ es forejaven, després d’haver cremat les barraques,/ els argius; i ja els caps, entorn d’Ulisses l’egregi,/ seien dins el cavall amagats, a la plaça de Troia;/ car els mateixos troians l’estiraren al cap de la vila;/ i era allí dret; i sense ordre ni fi els troians peroraven/ asseguts a l’entorn; i un triple consell els plaïa:/ o amb un bronze implacable esventrar la còncava fusta,/ o arrossegar-lo al cim i llançar-lo avall de les roques,/ o deixar-lo com una magnífi ca ofrena que havia d’ésser l’encant dels déus; i en aixó tanmateix acabaren;/ que era llur fat de perdre’s així que fos pres dins la vila/ el gran cavall de fusta, on els prínceps d’Argos estaven/ tots a l’espera, portant als troians la destrossa i la parca.

Homer, L’Odissea . Edicions de la Magrana. Barcelona, 1998. Pàg. 142.

El text d'Homer descriu en poques paraules la destrucció de Troia. A partir d’aquestes línies de l’Odissea s’han fet, al llarg de la història, nombroses versions d’aquest tràgic episodi. Busca informació sobre Troia (a la bibliografi a trobaràs algunes referències útils) i explica de forma resumida el que va passar.

Intenta descriure amb les teves paraules el que veus en les dues pintures i anota les impressions que et produeixen.

4.Troia

Ciutats de l’art, ciutats de la literatura

Paul Delvaux, La crida, 1944. Oli sobre tela. Fondos de la Colección de Arte de Telefónica, Madrid

Juan de la Corte, El cavall de Troia, primera meitat del segle XVII. Oli sobre tela. Museo Nacional del Prado, Madrid

Aleshores vaig travessar les muntanyes del nord d’Escòcia i vaig escollir una de les Òrcades més allunyades com a escenari del meu treball. L’indret, un penya-segat constantment amenaçat per les onades, era ideal per a aquella mena d’ocupació. El sòl era estèril: a penes donava pastura per alimentar unes miserables vaques o una mica de farina de civada per als seus habitants…En tota l’illa només havia tres cabanes miserables, de les quals una era deshabitada quan vaig arribar. Vaig afanyar-me a llogar-la. Tan sols tenia dues habitacions, que exhibien la brutícia de la probresa més extrema. El cobert s’havia enfonsat, el guix havia caigut de les parets i la porta s’havia separat de les frontisses. Vaig fer reparar-la, vaig aconseguir uns quans mobles i m’hi vaig instal.lar…D’aquesta manera vaig organitzar les meves ocupacions des de la meva arribada, però a mesura que la meva obra avançava, cada cop em semblava més horrible i odiosa. De vegades m’era impossible d’entrar al meu laboratori durant uns quants dies; en altres ocasions m’atrafegava dia i nit per posar fi a la meva tortura…Un vespre em vaig asseure al laboratori. El sol s’acabava de pondre i la lluna tot just sortia del mar. No tenia prou llum per prosseguir amb la meva ocupació…

Mary Shelley, Frankenstein. Ed. Cruïlla. Barcelona, 1997. Pàg. 186,187,188.

5. Arxipièlag de les òrcades

L’edifi ci tenia una entrada enorme, i tot era de dimensions colossals… L’arc de l’entrada estava ricament esculpit, però, com és natural, no vaig observar l’escultura de gaire a prop, encara que vaig creure que veia vestigis d’antigues decoracions fenícies en passar, i em va xocar que estiguessin tan malmeses i erosionades… El gran portal menava a una sala relativament gran decorada de marró. El sostre estava fosc i les fi nestres, parcialment envidrades amb vitralls de colors i parcialment sense envidrar, deixaven penetrar una llum temperada. El terra estava fet d’enormes blocs d’un metall blanc molt dur – ni planxes ni lloses: blocs -, i estava tan gastat per l’anar i venir, vaig pensar, de generacions anteriors que hi havia uns solcs profunds en els passatges més freqüentats…Una mica més amunt de la muntanya, per exemple, hi havia un pilot de blocs de granit, entrelligats per masses d’alumini, un vast laberint de murs abruptes i d’enderrocs amuntegats, entremig dels quals hi havia espesses mates d’una planta molt bonica en forma de pagoda…Hi havia edifi cis-palau aquí i allà enmig del verd, però la casa i la cabana, trets tan característics del paisatge anglès, havien desaparegut… M’hi vaig asseure i vaig contemplar l’àmplia vista del nostre vell món sota la posta de sol…

H. G. Wells, La Màquina del Temps. Editorial Empúries. Barcelona, 2002. Pàg. 37, 38, 42 , 44.

5. Londres, any 802701

Si haguessis d’il.lustrar els fragments literaris de Mary Shelley i H.G. Wells quines imatges utilitzaries? Busca un parell que refl ecteixin els llocs descrits o intenta dibuixar allò que et suggereixen a tu.

Imagina el que veuria un viatger del temps si a l’any 802701 pugés al Tibidado i contemplés la ciutat de Barcelona.

Intenta descriure amb les teves paraules el que veus en les dues pintures i anota les impressions que et produeixen.

Ciutats de l’art, ciutats de la literatura

Léon Spilliaert, L’escala, 1909. Aiguada de tinta xinesa, aquarel·la i pastel sobre paper. Col·lecció particular, París

Eugène Deshayes, Paisatge romàntic,segona meitat del segle XIX. Oli sobre tela. Musée d’Orsay, París; donació Jean Schmit, 1938

Fui divisando capiteles y astrágalos, frontones triangulares y bóvedas, confusas pompas del granito y del mármol. Así me fue deparado ascender de la ciega región de negros laberintos entretejidos a la resplandeciente Ciudad.Emergí a una suerte de plazoleta; mejor dicho, de patio. lo rodeaba un solo edifi cio de forma irregular y altura variable; a ese edifi cio heterogéneo pertenecían las diversas cúpulas y columnas. Antes que ningún otro rasgo de ese monumento increíble, me suspendió lo antiquísimo de su fábrica. Sentí que era anterior a los hombres, anterior a la tierra,…A la impresión de enorme antigüedad se agregaron otras; la de lo interminable, la de lo atroz, la de lo complejamente insensato. Yo había cruzado un laberinto, pero la nítida Ciudad de los Inmortales me atemorizó y repugnó. Un laberinto es una casa labrada para confundir a los hombres; su arquitectura, pródiga en simetrías, está subordinada a ese fi n. Abundaban el corredor sin salida, la alta ventana inalcanzable, la aparatosa puerta que daba a una celda o a un pozo, las increíbles escaleras inversas, con los peldaños y la balaustrada hacia abajo.

Jorge luis Borges, El Aleph. Alianza Editorial. Madrid. 2002. Pàg. 16, 17.

7. Ciudad de los inmortales

Isaura, ciutat dels mil pous, sembla bastida damunt un profund llac subterrani. Onsevulla que els habitants han excavat a la terra llargs forats verticals han aconseguit de treure’n aigua, fi ns allí i no més lluny s’ha estès la ciutat: el seu perímetre verdejant repeteix el de les ribes fosques del llac sepultat, un paisatge invisible condiciona el visible, tot allò que es mou al sol és impel.lit per l’ona que batega tancada sota el cel calcari de la roca.Per tant, religions de dues menes n’hi ha a Isaura. Els déus de la ciutat, segons alguns, habiten a la profunditat, en el llac negre que nodreix els corrents subterranis. Segons d’altres, els déus habiten a les galledes que pugen lligades a la corda quan apareixen fora del coll dels pous, a les politges que volten, en els cabrestants de les sínies, a les palanques de les bombes, a les pales dels molins de vent que pugen l’aigua de les perforacions, a les xarxes de tela metàl.lica que guien l’enroscament de les sondes, en els dipòsits penjats en les teulades damunt de xanques, en els arcs prims dels aqüeductes, a totes les columnes d’aigua, les canonades verticals, els sifons, els sobreeixidors, fi ns als penells que encimbellen les aèries estructures d’Isaura, ciutat que es mou cap a l’altura.

Italo Calvino, Les ciutats invisibles. Empúries. 1985. Pàg. 24.

8. Altres ciutats...

Amb aquests vuit textos hem vist diferents tipus de ciutats imaginàries. Penses que tenen alguna característica comuna? Quines són les diferències més destacades?

Italo Calvino en el seu llibre les Ciutats invisibles imagina ciutats, que mai no han existit com la subtil Isaura. Inventa tu també una ciutat invisible i descriu les seves característiques.

Intenta descriure amb les teves paraules el que veus en les dues pintures i anota les impressions que et produeixen.

Ciutats de l’art, ciutats de la literatura

Wols (Alfred Otto Wolfgang Schulze), La ciutat, 1950-1951. Guaix, tinta i aquarel·la sobre paper. Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid

Maria-Helena Vieira da Silva, Passadís dels miralls, 1981. Oli sobre tela. Museo de Bellas Artes de Bilbao

Molt sovint les ciutats reals, aquelles que tenen una veritable existència física, són per a nosaltres ciutats imaginades que només coneixem a través de les imatges del cinema, la televisió o les fotografi es de les revistes. Aquesta visió limitada és l’única que tenim i a partir d’ella construïm la nostra idea de com és la ciutat.

Si haguessis de triar una d’aquestes ciutats en les quals mai has estat però coneixes per referències visuals o literàries, quina escolliries? Intenta explicar per què aquesta ciutat és per a tu una ciutat ideal.

En el cantó oposat, com descriuries una ciutat inhumana. Compara les teves preferències amb les dels teus companys. Hi ha elements comuns que fan unes ciutats més habitables que d’altres? Què fa que una ciutat sigui un malson pels seus habitants?

Temes de refl exió

Al llarg de la visita hem vist que la ciutat ha tingut una presència destacada en la pintura occidental i també sabem de la seva presència en la literatura, el còmic, i el cinema. Us proposem que a partir de les diferents categories en les quals està dividida l’exposició, busqueu altres exemples de ciutats que mai no han existit. Feu una breu descripció de la ciutat, afegiu alguna imatge o dibuix i anoteu la referència del còmic, llibre, pintura o pel.lícula en la qual apareix la ciutat citada. L’estructura del quadern us pot servir d’orientació per organitzar el material.

A la bibliografi a trobareu alguns llibres que us poden servir d' ajut per començar la vostra recerca.

Treball de recerca en grup

Hendrick van Steenwijk el jove,Un home agenollat davant d’una dona al pati d’un palau renaixentista, 1610. Oli sobre coure. The National Gallery, Londres

Bibliografi a

Bibliografi a recomanada per a treballar els diferents temes suggerits al quadern

POE, Edgar Allan: Contes. Ed. Columna, Barcelona, 2002.

TOLKIEN, J.R.R.: El Senyor dels Anells.Vicens Vives, Barcelona, 2002.

HOPE, Anthony: El presoner de Zenda. Ed. Barcanova, Barcelona, 1992.

MANGUEL, Alberto i GUADALUPI, Gianni: Breve guía de lugares imaginarios.Alianza Editorial, Madrid, 2000.

BALLO, Jordi i PÉREZ, Xavier: La llavor immortal.Ed. Empúries, Barcelona, 1995.

HALL, James: Diccionario de temas y símbolos artísticos. Alianza Editorial, Madrid, 1996.

BATTISTINI, Matilde ; Símbolos y alegorías. Ed. Electa, Barcelona, 2003.

CATÀLEGS CCCB (Es poden consultar al Centre de Documentació): "Visions Urbanes. Europa 1870-1993.", "Les ciutats il.lustrades." i "Ciutat i Còmic".

Bibliografi a de llibres citats al quadern

ENDE, Michael: La història interminable.Alfaguara, Barcelona, 2003.

STOKER, Bram: Dràcula.Laertes, Barcelona, 1993.

BIOY CASARES, Adolfo: La invención de Morel.Alianza, Madrid, 2002.

HOMER: L’Odissea.Edicions de la Magrana, Barcelona, 1998.

SHELLEY, Mary: Frankenstein.Ed. Cruïlla, Barcelona, 1997.

WELLS, H.G.: La Màquina del Temps.Editorial Empúries, Barcelona, 2002.

BORGES, Jorge luis: El Aleph.Alianza Editorial, Madrid. 2002.

CALVINO, Italo; Les ciutats invisibles. Empúries. 1985.

Servei Educatiu del

CCCBPer a qualsevol consulta:e-mail Seducatiu@cccb.org o bé a la web www.bcn.es/imeb/program.htm Centre de Documentació:El CCCB té un centre de documentació que posa a disposició del professorat i els alumnes que ho sol.licitin documentació sobre les exposicions, alhora que ofereix una biblioteca especialitzada en espai públic i temes urbans. Al Centre de Documentació podreu trobar els quaderns educatius realitzats en anteriors exposicions i els catàlegs citats a la bibliografi a.

Propers quaderns educatius:Exposicions: "Bamako", "El Salvatge Europeu" i "La Guerra"