CatalApp: la llengua dels establiments 8 Pàgina 2

EntrevistaDària Serés8 Pàgina 3

Notícies de llengua8 Pàgina 4

el Periòdicd'A

ndo

rra

30dj.

QUADERN DE

LLENGUANÚMERO 13

www.llengua.elperiodic.ad

MARICEL BLANCH

DIJOUS, 30 DE MARÇ DEL 2017 el Periòdic d’Andorra2 Pàgines especials

llengua

Coordinació: Maria Cucurull. Disseny: Andreu Estapé. Maquetació i fotomecànica: Pako Temprado i Sara Tapia Luna. Fotografia: Maricel Blanch. ANDORRANA DE PUBLICACIONS Publicitat: Xavier Farran i Elisabeth Machado Administració: Nona Muñoz. Subscripcions: subscripcions@elperiodic.ad

ANDORRANA DE PUBLICACIONS President: Enric Dolsa.

EL PERIÒDIC D’ANDORRADirector: Arnau Colominas.Sotsdirector: Joan Ramon Baiges.Cap de redacció: Esther Jover Martin.Director comercial: Francesc Garcia.

CATALAPP: LA LLENGUA ALS ESTABLIMENTS

Fou escriptora, lexicòloga i bibliotecària. Durant la Guerra Civil Espanyola va treballar de bibliotecària i va contribuir a salvar molts exemplars de llibres catalans de la destrucció. La seva gran passió fou la llengua catalana i el seu gran amor per la poesia i els infants la va portar a escriure poemes per als més menuts. Ha publicat poesia, teatre infantil, diccionaris i narrativa per a joves i adults.

Font: AELC.

“Amb els llibres per amics no et faltarà companyia. Cada pàgina pot ser un estel que et fa de guia.”

Amb només un clic CatalApp, l’apli-cació impulsada per la Plataforma per la Llengua, permet conèixer i valorar l’ús de la llengua que fan els establiments comercials d’Andor-ra i de tot el domini lingüístic cata-là. CatalApp geocalitza, a través de les dades de Google Maps, més d’un milió i mig d’establiments, on s’hi troben comerços, cinemes, oficines, administracions, botigues i més ser-veis. L’aplicació mòbil, disponible per a mòbils amb sistema operatiu Android i iOS, mostra una classifica-ció dels establiments d’acord amb les valoracions lingüístiques dels usuaris, incentivant així el compro-mís dels professionals a actuar amb responsabilitat vers la llengua.

En dues setmanes de funciona-ment, l’app ha aconseguit més de 25.000 descàrregues. A un ritme de 2.100 descàrregues diàries a An-droid i 1.300 a iOS, CatalApp ha aconseguit en pocs dies fer-se un lloc destacat en l’espai comunica-tiu mòbil en català. Els usuaris po-den valorar l’ús que es fa del cata-là en l’atenció oral, escrita i virtu-al dels establiments del seu entorn

Joana

Raspall i Juanola(Barcelona, 1913- Sant Feliu de Llobregat, 2013)

més immediat. L’objectiu de la Ca-talApp és posar fi a la discriminació lingüística que sofreixen molts ciu-tadans quan s’adrecen als establi-ments en català. La Plataforma per la Llengua, l’ONG del català, pretén així incentivar l’ús de la llengua i fomentar la conscienciació per tal de normalitzar la seva presència en tots els àmbits.

El registre a l’aplicació es realit-za a través dels comptes de Google, Facebook o per correu electrònic.

zen les empreses. Amb aquestes tres notes, l’aplicació en farà una mitja-na i en resultarà la puntuació global d’aquell establiment. Tanmateix, l’usuari també pot deixar comen-taris per explicar a la resta de la co-munitat la seva experiència lingü-ística. Un cop valorat, l’usuari pot compartir-la a través dels seus per-fils personals a les principals xarxes socials per tal de fer-ne difusió.

CatalApp compta amb un dis-seny modern, intuïtiu i senzill, pen-sat per a un públic inter-generaci-onal. Els usuaris poden navegar a través del cercador, per tal de bus-car un establiment en concret, o tra-vés del mapa i la ubicació del telè-fon. CatalApp geocalitza, a través de Google Maps, més d’un milió i mig d’establiments, on es troben bo-tigues, grans magatzems, oficines, administracions públiques i d’al-tres serveis, també de tot el princi-pat d’Andorra. Així mateix, també és possible navegar per categories, de més ben valorats a pitjor valo-rats, i per la temàtica del comerç o servei. La Plataforma per la Llengua recorda que els establiments que no apareguin a l’app han de registrar-se a Google per tal d’ubicar el seu

negoci a Maps. En clicar a l’establi-ment, l’usuari coneixerà la sensi-bilitat lingüística de l’empresa res-pecte a la llengua i què en diuen la resta d’usuaris registrats.

La Plataforma per la Llengua és una entitat que fa més de vint anys que promou el català arreu del terri-tori del domini lingüístic. En aques-ta campanya, a través de l’aplicació mòbil, pretén posar de manifest les discriminacions lingüístiques que, dia a dia, pateixen molts ciutadans. Tanmateix, l’entitat vol destacar la voluntat de treballar «per la cohe-sió social, la integració, amb el ca-talà com a llengua comuna, i la ver-tebració del territori». L’entitat con-fia que la CatalApp contribuirà a fer que l’ús del català assoleixi els «llin-

dars de normalitat» als comerços i en més àmbits de concurrència pú-blica (teatres, centres d’atenció pri-mària, biblioteques, etc.). Promou-re la difusió del català, l’ús amb nor-malitat i incentivar la participació de la ciutadania són tres dels objec-tius principals que es marquen des de la plataforma per tal de donar visualització la problemàtica que travessa la llengua en molts esta-bliments i serveis. A Andorra, per exemple, el 49,7% dels taxis i auto-busos atenen els usuaris només en llengua castellana i no en la llengua pròpia del país. Un fet semblant pas-sa a les grans superfícies, on l’exclu-sivitat del castellà és del 43% segons l’enquesta d’Usos Lingüístics de la població d’Andorra. H

SERGI SABATÉESCALDES-ENGORDANY

L’aplicació mòbil que permet valorar la situació del català als establiments

La Plataforma per la Llengua pretén incentivar l’ús de la llengua i fomentar la conscienciació lingüística

Des d’aquest moment, els usuaris poden navegar pel mapa i comen-çar a valorar els serveis dels establi-ments. Per valorar el grau de satis-facció amb el comerç en qüestió, l’usuari ha de puntuar mitjançant unes emoticones de l’1 al 5 l’aten-ció oral, escrita i virtual que realit-

3el Periòdic d’AndorraPàgines especials DIJOUS, 30 DE MARÇ DEL 2017

- Quin va ser el teu primer contacte amb la llengua catalana?- A la universitat de Nijni Nòvgorod teníem una biblioteca de literatura en castellà, però hi havia uns llibres en català i en gallec que ningú llegia i que em van despertar la curiositat. Els fullejava, ho entenia força però ve-ia que aquestes llengües són diferents del castellà. El 2005, el meu últim any de la carrera, vam fer un vespre de po-esia espanyola, però jo vaig decidir re-citar un poema en català (per ser ori-ginal, suposo). Vaig trobar la cançó de Raimon «T’he conegut sempre igual». Llavors no sabia que era una cançó. Era bastant difícil aprendre de memò-ria una poesia en una llengua que no coneixia: la pronunciació, les formes gramaticals, el lèxic diferent del cas-tellà... Però ho vaig fer tan bé com po-dia, de totes formes, els nostres pro-fessors no en sabien gens de català.La primera classe del català, però, la vaig tenir 5 anys més tard amb la pro-

EL PERIÒDICESCALDES-ENGORDANY

@PeriodicAND

La Dària és Llicenciada en Teoria i Metodologia d’Ensenyament de Llengües i Cultures Estrangeres (anglès i espanyol), també té el Diploma d’Ensenyament de Rus com a Llengua Estrangera per la Universitat Lingüística de Nijni Nòvgorod i des del 2012 és doctora en Filologia Romànica per la Universitat Estatal de Sant Petersburg. Ha treballat de professora de castellà a la Universitat Lingüística de Nijni Nòvgorod i ha estat professora de rus a Woodbrigde Highschool de Londres. Ha fet feines de traducció i interpretació en les 5 llengües que parla: anglès, francès, espanyol, català i rus. Actualment, és Investigadora predoctoral al Centre de Lingüística Teòrica a la UAB, que s’inclou al programa «Ciència Cognitiva i Llenguatge».

Entrevista aDària SerésVladimir, Rússia 1984

i el meu contracte inclou docència. La meva assignatura d’aquest any és «Introducció a la Lingüística». Impar-teixo les classes en català però la ma-jor part de la bibliografia és en anglès.

- Quina és la situació de la llengua ca-talana actualment en el món univer-sitari?- Al meu àmbit de la lingüística i filo-logia, diàriament utilitzo les tres llen-gües: català, anglès i castellà. Crec que aquesta és la realitat per a molts estu-diants, sobretot, si fan el màster o el doctorat.Sé que alguns estudiants estrangers tenen problemes amb el català (tota la comunicació institucional és en ca-talà) perquè només hi ha cursos de ca-talà gratuïts per al nivell bàsic. - El català t’ha obert portes en el món laboral o bé hauries pogut prescindir de la llengua catalana per ser on ets?- Sens dubte la llengua catalana em va portar on sóc ara, amb referència a la meva situació laboral, social i per-sonal. Quan vaig arribar a Catalunya ja tenia el certificat de nivell de sufici-ència (C1) i vaig començar a preparar-me per l’examen de C2 perquè volia continuar aprenent el català i perquè sabia que era important per a moltes feines. I ara imparteixo una assigna-tura en català que mai m’haurien do-nat si no tingues el C2 de català. Tot i així, he de dir que per a mi com a es-trangera és un repte.

- Creus que es promou prou l’ense-nyament de la llengua catalana fora del domini lingüístic?- Crec que l’Institut Ramon Llull fa una feina impressionant per pro-moure la llengua i la cultura catala-nes. I hi ha molts estudiants que te-nen interès per la llengua a diferents universitat arreu del món. A més, els lectors del català estan molt ben pre-parat i treballen amb molt d’entusi-asme, tot i que aquesta feina no és gai-re visible als Països Catalans. Per això els estrangers que han estudiat cata-là fora del domini lingüístic i han vin-gut per practicar-lo tenen el mateix problema: la gent els parla en caste-llà perquè desconfia del seu nivell de català. - I per acabar, t’agrada viure a Catalu-nya? Quan vas a Rússia com definei-xes el país on vius?- Sí, per descomptat, Catalunya és un país que m’ha acollit molt bé. Podem dir que la meva relació amb aquest pa-ís és recíproca: jo l’estimo i ell m’esti-ma també. Abans estava enamorada de Barcelona, però ara m’encanta des-cobrir els pobles petits. Admiro la per-severança de la gent amb la llengua, les tradicions, les maneres de viure.Quan a Rússia (o algun altre país) par-lo del país on visc, em costa dir «Espa-nya», per això sempre dic «Catalunya» perquè és la realitat on visc. H

EL PERIÒDIC

fessora Anna Brases, la lectora de l’Ins-titut Ramon Llull a Sant Petersburg. Des de llavors la meva vida va canviar. - Actualment, hi ha força turisme pro-cedent de Rússia que visita Andorra. Però creus que realment es coneixen les peculiaritats d’aquest microestat?- No, no ho crec. La majoria de la gent s’interessa només per les bones pistes d’esquí. Jo mateixa desconeixia el que realment és Andorra abans d’anar al Campus Universitari de la Llengua Catalana el 2012 (amb la beca de l’Ins-titut Ramon Llull). Per sort, vam po-der aprendre molt sobre el sistema polític, sobre la història i cultura an-dorrana. També vam conèixer gent d’aquest país. La majoria dels turis-tes russos no poden accedir a aquest luxe. - Ets de Rússia, has viscut a Londres i ara vius a Catalunya. Tres països amb maneres de fer molt diferents. Qui-nes peculiaritats destacaries de ca-da lloc?- Rússia sempre serà el meu país,

l’entenc molt bé, el trobo a faltar pe-rò també prefereixo allunyar-me’n, almenys, ara per ara. Ens coneixem massa. Rússia és un país on tot és pos-sible, un país que t’ensenya viure al moment i no donar res per fet.Londres és un lloc exigent, és un lloc per als joves amb molta energia i ga-nes de tenir èxit. És el lloc on neixen les idees progressives i els know-how que tothom copia després. I una de les forces que promou aquest dina-misme és la diversitat de la gent que hi viu.Catalunya és més relaxada. La gent respecta el temps lliure, bon menjar i bona conversa. És un lloc amb el seu estil propi, amb les seves tradicions i maneres de viure. És un bon lloc per ser estranger i per integrar-se a la soci-etat. Jo sempre dic que per ser català només cal voler ser-ho.

- Actualment ets professora a la Uni-versitat Autònoma de Barcelona. Qui-na/es assignatures imparteixes?Sóc investigadora predoctoral al Cen-tre de la Lingüística Teòrica de la UAB

«Sens dubte la llengua catalana em va portar on sóc ara, amb referència a la meva situació laboral, social i personal.»

«Jo sempre dic que per ser català només cal voler ser-ho.»

DIJOUS, 30 DE MARÇ DEL 2017 el Periòdic d’Andorra4 Pàgines especials

MAPA DIALECTAL

CRUCIGRAMAPer Pau Vidal / AMIC

HORITZONTALS: 1. Que és tafanera, no s’ocupa ni de rentar la seva roba! Aigua d’aquí li daria, perquè escarmentés... / 2. Surto del pregon. Venuda, però no traïdora / 3. Tercera en discòrdia. Mesura planetària per saltar. I quarta en dislèxia / 4. Mas-sa colla, per un divendres. Segui de qualsevol manera, que les guies estan malme-ses / 5. Anima de tieta. Quin pàjaro, el de la taula! / 6. Del bestiar no apallissat ans servit de ranxo. D’ençà que era petit que balla d’esquena / 7. Esclaten a riure. Turc siberià alternant l’arc voltaic. Si hi vols oli canta / 8. Arbust d’hàbitat crucigramístic. Fa de mal recitar, un comportament tan poc centrat / 9. Endurí la tropa, Aguirre in-clòs. Xarxa de pubilla / 10. Destaroten el cap de qualsevol. Arma blanca per tallar pàgines d’enciclopèdia / 11. P amb crossa. Pitet per nens que ragen. I amb arc / 12. Xop com un vestit de rosada. Impost molt apreciat pels nobles, el del mes / 13. Meitat final dels braços. Documents que fan pujar la mosca al nas de les empreses.

VERTICALS: 1. Zoològic segons el mètode Pere Quart. Per un dibuix així cal una certa traça / 2. Al fons de l’embalum. Massa feina per compaginar-ho amb la pro-cessó. La meitat de molt / 3. Son germà neda en brou i ella en lleteta. Com la sardi-na però més grossa i remuntant el corrent / 4. 1.000 quilos a l’ascensor. És a la lla-cuna com a la lluna el lunar / 5. Doncs ell es presenta com a solter. Esfumà en un guirigall d’àvies / 6. Centre de totes les enveges. Fa mesos que fa vacances, i enca-ra n’hi queden / 7. Màxima autoritat en mambo. No solen anar d’excursió quan es posen el passamuntanyes. Poc de poc / 8. Travessa el cartutxo de baix a dalt. Poli-cromada per la pluja / 9. No és del Pujol, aquesta, ans del Puig. Símptomes clars de plegament / 10. Tota la perifèria li és raval. Fuet del que no es menja perquè fa mal / 11. Un campió a casa. Aquestes truites tampoc són comestibles, ans somiables. Posen límits a la maternitat / 12. Amb tres ja ets pots muntar una òpera. Vanaglori-ades com si fossin sentències de Juli Cèsar.

1

1

2

2

3

3

4

4

5

5

6

6

7

7

8

8

9

9

10

10

11

11

12

12

13

1. BASTENAGA: baleàric (menorquí)2. BASTONAGA: nord-occidental (tortosí); alguerès3. CARLOTA: (valencià)4. CARROTA: (nord-occidental)5. MASTENAGA: baleàric (eivissenc)

6. PASTENAGA: català central, baleàric (mallorquí)7. SAFRANÒRIA: (nord-occidental)8. SAFRANÀRIA –SAFARNÀRIA – SAFANNÀRIA: nord-occidental, baleàric, català central (tarragoní)

2

1

ció de la Universitat d’Andorra (UdA) han desenvolupat un projecte transfronterer conjuntament amb l’APLEC (Associació per a l’Ensenyament del Català) de Per-pinyà, que ha consistit en la redacció de contes per a la revista infantil Mil Dimonis a través d’un taller col·laboratiu d’escriptu-ra. El conte “Carola l’escarola” ja apareix publicat al número 121 (desembre del 2016) de la revista, i es preveu que d’altres narracions figurin en posteriors edicions.

La paraula del mes

Tenim els mòbils farcits d’apps i cada dia utilitzem el Whats app, l’aplicació mòbil per excel·lència! Malauradament, el DI-EC2 encara no recull aplicació amb aquesta accepció... En aquest cas la utilitat passa per davant de la normativa, neces-sitem una paraula i la tenim!

NOTÍCIES

NEIX CERCAAPPSEl món digital i les tecnologies mòbils són una oportunitat i un repte per al català. Per aquest fet, el Departament de Cultura de la Generalitat, coincidint amb la setmana del Mobile World Con-gress, va estrenar el Cercapps, un cer-cador d’apps en català que de moment inclou prop de 200 aplicacions i pro-gressivament s’anirà ampliant.

Cercaapps s’ha nodrit de les apps que s’han publicat setmanalment des de febrer de 2013 en el marc de l’ac-ció de sensibilització «L’App de la set-mana», que té l’objectiu de promoure el consum d’apps en català als dispo-sitius mòbils.

Properament, s’enriquirà amb no-ves «App de la setmana» i amb les que facin arribar les empreses i els ciuta-dans mitjançant un formulari.

APLICACIÓ

RECOMANACIÓ

CONVENI ENTRE EL LICEU I EL CONSORCI DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICALa presidenta del Consorci per a la Nor-malització Lingüística (CPNL), Ester Fran-quesa, i el director general de la Fundació del Gran Teatre del Liceu, Roger Guasch, han signat un conveni de col·laboració amb la finalitat de fomentar l’ús social de la llengua catalana i de difondre el patri-moni i la llengua i la cultura catalanes a to-ta la població. Aquest conveni posa de

IV NIT DE LA LLENGUAAmb l’objectiu d’ampliar les referències fiables dels articles sobre llengua cata-lana a la Viquipèdia, s’organitza anual-ment la Nit de la Llengua al Món Digital. Enguany, en la setena edició d’aques-ta convocatòria, s’han completat i millo-rat articles que recullen infomació sobre pel·lícules disponibles en llengua catala-na, tant si són doblades, subtitulades o produïdes directament en català. A més a més, s’han elaborat ressenyes de te-màtiques relacionades amb el cinema en català, actors i cineastes, festivals, etc. Així mateix, també s’han traduït ar-ticles de qualitat sobre el català a diver-ses versions de la Viquipèdia de les prin-cipals llengües món.

D’aquesta manera, el 10 de març passat, voluntaris de diversos territoris (Barcelona, Giorna, Tarragona i les Ter-res de l’Ebre) van contribuir de manera simultània a millorar i ampliar articles de la Viquipèdia referents al cinema català.

manifest la voluntat explícita de les dues entitats de treballar activament i conjun-tament, a través d’activitats de forment cultural adreçades a col·lectius vinculats amb el CPNL.

Segons el conveni signat, el Gran Te-atre del Liceu ofereix, en el marc del seu projecte social, avantatges i condicions especials per als alumnes dels cursos, les parelles lingüístiques del Voluntariat per la llengua i els treballadors del Consorci per assistir a les funcions de temporada i per a altres activitats de l’entitat, com ara vi-sites guiades.Per la seva banda, el CPNL es compromet a difondre entre els seus usuaris i a la societat en general, l’adhe-sió del Gran Teatre del Liceu com a enti-tat col·laboradora del Consorci i donar a conèixer a través dels canals de comu-nicació dels 22 centres de normalització lingüística aquest acord de col·laboració.

MIL DIMONIS La revista Mil Dimonis fou

creada l’any 2002. Cada dos mesos 4.500 exemplars es

distribueixen a totes les escoles de la Ca-talunya del Nord que imparteixen classes en català. Els textos hi apareixen en la va-riant septentrional de la llengua catalana.

En el marc de l’assignatura de Recur-sos didàctics, els estudiants de segon any del bàtxelor en Ciències de l’educa-

2

3

3

3

5

6

6

7

8

8

4

6

6

8