INSTITUT DE TECNOLOGIA DE LA CONSTRUCCIÓ DE CATALUNYA

Ús i manteniment de l’habitatge

Quadern de l’usuari

��������������� ������������� �� ������� ��������������������������� ��������������������

Reservats tots els drets. Per a la reproducció total o parcial d’aquesta obra, en qualsevol modalitat, serà necessària l’autorització prèvia del titular del ©.

© Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya - ITeC

II·lustracions: Jaume Roure

1a. edicióMaig de 1996ISBN: 84-7853-299-4D.L. Z-1626-96Imprès a: CometaFotomecànica: Flash

Ús i manteniment de l’habitatge

Quadern de l’usuari

Rafael Bellmunt i RibasDirector de Projectes. ITEC

INSTITUT DE TECNOLOGIA DE LA CONSTRUCCIÓ DE CATALUNYA

La informació continguda en el text d’aquesta publicació correspon a la data de laseva edició, i és possible que en l’actualitat algunes dades (per exemple preus,normativa, lleis, etc.) s’hagin de modificar. Cal doncs tenir-ho en compte a l’hora defer-ne ús.

PRESENTACIÓ

Aquesta publicació vol ser una eina d’ajut, com ho ha estat fi ns ara la col·lecció que des de l’any 1988 ha comptat amb el suport de La Caixa. Aquests manuals es publiquen cada dos anys aprofi tant el marc del Saló Rehabitec de la Fira de Barcelona, i han servit per posar en contacte el públic en general, que és l'usuari, amb l’ús, la rehabilitació i el manteniment d’edifi cis i habitatges.

En aquest cas, no es tracta de parlar sobre el manteniment dels espais comuns dels edifi cis, perquè la conservació d’aquests espais és obligació de la propietat o de la co-munitat de propietaris, sinó dels elements i espais que conformen un habitatge i que són d’ús privat. En el cas de comunitats de propietaris totes les decisions sobre els es-pais comuns han de ser preses en assemblea i per majoria. No és permès, i això és de sentit comú, que les actuacions en elements comunitaris puguin ser personals. Imaginem-nos el que podria succeir si cada veí es pintés el seu tros de replà o la seva terrassa del color que volgués.

Quan es compra un cotxe o un electrodomèstic, el venedor acostuma a facilitar un manual d’instruccions en el qual s’explica com posar-lo en marxa i què s’ha de fer per a conservar-lo. En canvi, encara és poc freqüent que algú faciliti unes instruccions d’ús i manteniment de l’habitatge, molt més costós que aquells aparells i dotat, cada dia més, d’instal·lacions complexes. La pretensió d’aquesta guia és ajudar en aquest sentit.

Guillermo ChicotePresident de Rehabitec

Índex

INTRODUCCIÓ 4

L’ÚS I EL MANTENIMENT DELS EDIFICIS 5

L’ÚS I EL MANTENIMENT DELS HABITATGES 7• L’estructura 7• Les terrasses 8 • Les parets, els envans, les portes i les fi nestres 9 • La instal·lació d’aigua i de sanejament 10 • La instal·lació elèctrica 12• La instal·lació de gas 14• La instal·lació de calefacció 16• La instal·lació d’aire condicionat 17• La ventilació 18• La instal·lació de TV 18• L’equipament i els aparells electrodomèstics 19• L’emmagatzematge 20• Els desperfectes i les reformes 20• La neteja 20

EVACUACIÓ I ACCIONS EN CAS D’EMERGÈNCIA 22• Gran nevada 22• Pedregada 22• Vendaval 22• Riuada 22• Fuita d’aigua 22• Fuita de gas 22• Incendi 23• Explosió 24

PLA DE L’HABITATGE 1996-1999 A CATALUNYA 25• Decret 65/1996 26• Taula resum dels ajuts per a la promoció i compra d’habitatges 32

4

INTRODUCCIÓ

La Llei 24/1991 de 29 de novembre de l’Habitatge, en el seu títol tercer, capítol primer, parla de l’ús i de la conser-vació de l’habitatge, estableix que seran els propietaris i els usuaris qui han de vetllar per la seva conservació.

Aquesta Llei, en el capítol cinquè, regula l’existència d’una documentació que sota la denominació de Llibre de l’Edifi ci, recull una informació que permet conèixer les característi-ques físiques i tècniques de l’edifi ci, a més del seu règim jurídic. Aquest document es regula pel Decret 206/1992 de l’1 de setembre.

En la documentació del Llibre de l’Edifi ci s’hi han d’incloure les instruccions d’ús i manteniment de les diverses parts de l’edifi cació. Hi ha un model de manual d’ús i manteniment editat per la Direcció General d’Arquitectura i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

El promotor ha de lliurar el Llibre de l’Edifi ci a l’adquirent en el cas d’habitatge de nova construcció, o a la comunitat de propietaris que es constitueixi, si la propietat correspon a una comunitat.

El propietari o la comunitat de propietaris ha de consignar en el Llibre de l’Edifi ci les tasques de manteniment que es portin a terme, les incidències que es produeixin i les reformes o les rehabilitacions que s’hi realitzin.

És per tot això que s’ha cregut convenient la redacció d’aquest document, a fi de transmetre informació a l’usu-ari perquè aquest pugui fer més fàcilment les tasques de conservació i de manteniment del seu habitatge.

5

L’ÚS I EL MANTENIMENT DELS EDIFICIS

El manteniment que es fa avui en els edifi cis d’habitatges és molt insufi cient. La prevenció, com a sistema per a evitar possibles disfuncions en els edifi cis encara no és assumida per la propietat, encara que és comprensible aquest desinterès. És per això que la propietat o la comu-nitat, intenta invertir el menys possible en manteniment preventiu, esperant que aquesta forma d’actuar no tingui conseqüències futures. Però això pot comportar haver de fer front a inversions no esperades, com són les no desitjades derrames.

Si estiguéssim parlant de seguretat la cosa canviaria. És cert que els edifi cis tenen tendència a no caure. El cos de l’edifi ci, o sigui els fonaments, l’estructura i els tancaments exteriors, són subsistemes constructius que tenen una vida útil llarga, almenys de 50 anys, i això fa que el manteniment com a sistema de conservació a curt termini no acabi de ser entès. Els humans funcionem per una sèrie de raonaments en què, si la relació causa-efecte no és immediata o a curt termini, els temes deixen de preocupar-nos.

En principi, mantenir no vol dir gastar més, sinó que la despesa es faci d’una forma racional i estructurada, de manera que s’aconsegueixin, amb el mateix cost, millors rendiments, més seguretat i més confort.

Aquest quadern va adreçat als usuaris, siguin propietaris o llogaters, d’edifi cis plurifamiliars, com la major part dels edifi cis de les ciutats. Sabem que els edifi cis tenen una sèrie de despeses necessàries per al seu funcionament que determinen els mínims del que ha de ser un manteni-ment avui dia. Normalment, aquest manteniment mínim és obligatori per normativa, com poden ser, per exemple, les inspeccions de la instal·lació de gas, les de l’ascensor, les de protecció contra el foc, etc., si aquestes instal·lacions són presents en l’edifi ci. Si hi afegim la neteja de les parts comunes, com són el vestíbul, l’escala, les cambres de comptadors, etc. tenim el que ara, les comunitats de pro-pietaris entenen per manteniment de l’edifi ci.

Però, només amb això, l’edifi ci envelleix, i tard o d’hora es començaran a produir desperfectes, anomalies, mancan-ces en el funcionament, embrutiment en les façanes, etc. Una forma lògica de fer-hi front és el que podríem dir-ne manteniment preventiu, és a dir, sotmetre l’edifi ci a unes inspeccions periòdiques a càrrec d’un tècnic competent, que donen lloc a uns treballs d’entreteniment que poden anar des de la neteja tècnica fi ns a petites reparacions. Aquesta forma d’entrar en el manteniment amb un cost afegit petit, permet de controlar i tenir l’edifi ci en un bon estat d’aparença i funcionament, a la vegada que permet de conèixer amb antelació els problemes que es poden presentar.

6

Actuacions com la neteja general i els treballs de pintura són intervencions que des del manteniment no solament resolen aspectes estètics sinó també de conservació dels elements.

Fins aquí hem suggerit temes de manteniment mínim per evitar problemes a curt termini i facilitar l’ús de l’edifi ci. A partir d’aquí podem començar a parlar de la conservació i millora de l’edifi ci.

Tot i més del que s’ha esmentat fi ns ara es pot recollir en el que s’anomena pla de manteniment de l’edifi ci, que no és res més que un document redactat per un professional en què, en funció de les característiques, la situació i els elements constructius de l’edifi ci, defi neix les seves neces-sitats de manteniment en forma d’operacions a realitzar. Aquest pla de manteniment és molt recomanable que vagi acompanyat d’un manual d’ús, dirigit als usuaris, que infor-mi i aconselli sobre les mesures a prendre per a mantenir els habitatges, i que estableixi uns calendaris d’actuacions i pressupostaris, per a assabentar la propietat o comunitat de propietaris de les possibles despeses que a curt o mitjà termini es podran presentar.

Una part important del manteniment dels habitatges la pot fer l’ usuari, ja sigui llogater o propietari. Solen ser ope-racions senzilles, fàcilment executables, i que permeten conservar els espais dels habitatges en bon ús i aparença. Normalment són operacions sense terminis fi xos que de-penen de la cura que es té en l’ús, tant de les instal·lacions com dels espais.

7

L’ÚS I EL MANTENIMENT DELS HABITATGES

Per tant, l’objectiu principal d’aquest quadern de l’usuari és fer una sèrie de recomanacions i consells dirigits als usuaris d’habitatges per tal d’informar-los i facilitar l’ús i el manteniment dels espais i instal·lacions que componen els habitatges. Tot i que no és el mateix parlar d’habitatges en edifi cis de nova construcció que en edifi cis existents, l’ex-posició que es vol fer en aquest quadern és prou genèrica perquè pugui ser aplicada en ambdós casos.

En primer lloc, s’ha de dir que no és permès fer canvis en l’estructura, la coberta, la façana, les instal·lacions comunes i la distribució interior, sense l’autorització de la comunitat o de la propietat, segons el cas, i a més, és necessària la intervenció d’un tècnic competent (arquitecte, aparellador o arquitecte tècnic).

La primera cosa que cal fer en comprar o llogar un habitat-ge és comprovar si les aixetes i les cisternes s’obren i es tanquen correctament, que no s’aprecia cap fuita d’aigua, que tots els endolls, interruptors i punts de llum funcionen, que les persianes pugen i baixen amb facilitat, i que les antenes de TV i, en general, totes les instal·lacions, estan en condicions òptimes d’utilització.

En el cas de compra, s’haurà d’avisar el venedor sempre que s’observin anomalies, perquè el venedor avisi l’instal-lador corresponent. Es recomana no utilitzar serveis d’al-tres instal·ladors durant el període de garantia per a evitar problemes respecte a la validesa de la garantia. En el cas de lloguer s’haurà d’avisar la propietat.

A continuació es fa una relació de les instruccions d’ús i manteniment recomanables, comentades per subsistemes constructius.

L’ESTRUCTURA

L’estructura és com l’esquelet del cos humà, que ha d’aguantar el seu pes propi, a més de totes les accions a què es pugui veure sotmès.

L’estructura d’un edifi ci es divideix en estructura vertical, estructura horitzontal i sostres.

L’estructura vertical pot ser:

• de parets de càrrega, generalment de maó

• de pilars de formigó

• de pilars metàl·lics, generalment de perfi ls laminats

8

L’estructura horitzontal d’un edifi ci pot ser:

• de jàsseres de formigó

• de jàsseres metàl·liques

I els sostres d’un edifi ci poden ser:

• unidireccionals, generalment de formigó

• bidireccionals, generalment, també de formigó

En nova construcció, la més utilitzada avui dia és la de pilars de formigó i sostres plans bidireccionals.

L’estructura és un dels pocs elements dins de l’edifi ci en què el manteniment és quasi nul. De totes maneres, s’ha d’evitar que els elements estructurals rebin humitats. Qualsevol anomalia aparent, com poden ser, l’oxidació, les fi ssures etc. ha de ser comunicada a la propietat o al president de la comunitat perquè aquest prengui les mesures oportunes, que solen ser, en primer lloc, avisar un tècnic, perquè a través d’una inspecció dictamini la gravetat de la lesió.

Sempre que s’hagin de posar mobles de gran pes, com certs armaris i llibreries, és aconsellable fer-ho prop de columnes, pilars o parets de càrrega.

LES TERRASSES

Les terrasses s’han de mantenir netes, especialment les buneres i els morrions, o sigui els forats per on ha de desguassar l’aigua. També han d’estar lliures d’herbes i obstacles. En aquests llocs cal evitar l’emmagatzematge de materials, mobles, antenes, etc.

Si s’han de fer instal·lacions noves com, per exemple, an-tenes parabòliques, aparells d’aire condicionat, etc., s’ha d’evitar que les subjeccions d’aquests aparells afectin la impermeabilització de les terrasses.

L’ús freqüent de jardineres i testos, poden carregar en ex-cés els voladissos de les terrasses i provocar desperfectes en els elements estructurals a causa d’humitats degudes a la manca d’estanquitat que solen tenir aquests elements.

Les baranes metàl·liques s’han de pintar com a mínim, una vegada cada 5 anys.

Les fl ors i les plantes s’han de regar en hores de poc tràn-sit de vianants, i s’ha d’evitar que els regalims embrutin la façana.

9

LES PARETS, ELS ENVANS, LES PORTES I LES FINESTRES

A les parets i als envans no s’hi poden fer regates horit-zontals per al pas d’instal·lacions, ja que afecten la segu-retat d’aquestes parets i, en cas que siguin de càrrega, la seguretat de l’edifi ci.

Les fi ssures i esquerdes en envans solen tenir poca impor-tància des del punt de vista de la seguretat, però poden ser, a la vegada, símptomes d’anomalies en el comportament general de l’estructura. És per això que es recomana la inspecció d’un tècnic competent, perquè diagnostiqui la seva importància.

En els envans de distribució interior el penjament d’objec-tes s’ha de fer per mitjà de tacs i cargols. Si es pengen o claven objectes en els envans, s’ha de preveure que no afectin les instal·lacions encastades.

En els celrasos no s’hi poden penjar objectes.

S’ha de tenir cura que les portes no donin cops a les parets i als envans, per a evitar de malmetre els acabats, per això es recomana la utilització de topalls.

Les pintures, esmalts i vernissos tenen una durada limitada, i s’han de repintar d’una manera periòdica. Es recomana que la periodicitat màxima de repintats, esmaltats i enver-nissats sigui com a màxim cada 5 anys, tenint cura de no pintar ni vernissar les frontisses.

Pel que fa a les portes i les fi nestres accessibles des de l’interior de l’habitatge, s’han de greixar periòdicament els ferratges perquè funcionin correctament, com a mínim una vegada l’any.

10

Les canaleres i forats de recollida i sortida d’aigua de les fi nestres i les balconeres s’han de mantenir nets.

S’han de col·locar ribets en fi nestres i balconeres que no ajustin bé, per tal d’aconseguir la màxima estanquitat a l’aire i a l’aigua.

Les cintes de les persianes enrotllables s’han de revisar cada any i s’han de canviar quan mostrin signes de de-teriorament.

LA INSTAL·LACIÓ D’AIGUA I DE SANEJAMENT

El manteniment de la instal·lació d’aigua, des del comp-tador, corre a càrrec de l’usuari, mentre que el manteni-ment de la instal·lació, entre l’aixeta de pas de l’edifi ci i els comptadors, correspon al propietari de l’immoble o comunitat de propietaris.

Es recomana tancar l’aixeta de pas de l’habitatge en cas d’absència perllongada (caps de setmana, vacances...). Si l’absència és molt llarga caldrà revisar els estopats o les gomes de les aixetes abans d’obrir l’aixeta de pas.

11Està prohibit utilitzar les canonades com a elements de contacte de la presa de terra dels electrodomèstics.

Quan s’hagin de fer canvis o substitucions en les canona-des de la instal·lació d’aigua, és recomanable no alternar materials diferents, sobretot si són metàl·lics.

Per a desembussar les canonades no s’han d’utilitzar estris que les puguin foradar.

S’ha d’evitar el degoteig de les aixetes i de les cisternes, ja que es poden malgastar entre 3 i 5 litres d’aigua diaris.

Si es preveu una glaçada, s’ha de deixar córrer l’aigua per les canonades per a evitar que s’hi glaci.

S’han d’evitar els embussos en la instal·lació de saneja-ment. El vàter no es pot utilitzar com a abocador d’escom-braries. No s’hi poden llençar plàstics, gomes, compreses, etc...

Per a desembussar el vàter no es poden utilitzar àcids que perjudiquin el material de les canonades de desguàs. En cas de males olors s’ha de fer revisar el sifó i s’ha de comprovar que la ventilació del bany és l’adequada.

Els sifons de l’aigüera, el rentamans i el bidet s’han de netejar com a mínim cada 2 anys i sempre que es noti que l’aigua no s’evacua amb la rapidesa sufi cient. Per a fer-ho, és necessari obrir-lo (normalment porten una rosca a la part inferior) i deixar córrer l’aigua; i si són de goma s’han de netejar i desmuntar, o, preventivament deixar córrer aigua calenta, sense que arribi a bullir, durant uns minuts, un cop a la setmana.

12

És recomanable que cada 5 anys es faci una revisió com-pleta de la instal·lació de desguàs.

S’han de revisar, i si és el cas, canviar els junts de goma o estopada de les aixetes, cada 5 anys, o després d’un llarg període de no funcionament.

Els escalfadors d’aigua s’han de revisar periòdicament seguint les instruccions del fabricant, i com a mínim una vegada l’any. Es recomana que aquesta feina la faci un operari especialitzat.

LA INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA

L’electrifi cació de l’habitatge i de l’edifi ci ha d’estar d’acord amb el Reglamento Electrotécnico de baja tensión, si l’edi-fi ci ha estat construït de l’any 1974 ençà. Per a garantir la seguretat d’una instal·lació elèctrica, cal que un instal·lador tècnic autoritzat en faci una inspecció i que emeti el Butlletí d’instal·lacions elèctriques.

En la instal·lació elèctrica, el manteniment a partir del comptador -i no tan sols des del quadre general d’entrada a l’habitatge- va a càrrec de l’usuari. El manteniment de la instal·lació entre la caixa general de protecció i els compta-dors correspon a la propietat o comunitat de propietaris.

Una instal·lació elèctrica correcta, avui dia està composta per un interruptor de control de potència (ICP), un interrup-tor diferencial (ID) i interruptors automàtics (PIA) per cada circuit de distribució. En un habitatge amb electrifi cació de tipus mitjà el nombre de circuits recomanable (PIA) és de quatre.

Cadascun d’aquests interruptors controlen una línia: l’ICP controla l’entrada general de corrent en el local; l’ID interromp el pas de corrent quan es produeix una diferència d’intensitat entre dues branques d’un circuit, i els PIA controlen les diverses parts de la instal·lació de l’habitatge. Normalment, n’hi ha un per a l’enllumenat, un per als endolls, un per a la rentadora, un per als aparells de cuina, etc.

13

S’ha de comprovar periòdicament el bon funcionament del quadre de protecció prement el botó del diferencial, que ha de desconnectar tota la instal·lació. En cas contrari cal avisar l’instal·lador.

Aquests elements es troben normalment en un petit armari o encastats a la paret de la cuina o bé al rebedor dels habitatges.

• Quan hi ha una sobrecàrrega de corrent, salta el PIA corresponent al circuit, o bé l’ICP.

• Quan hi ha un curtcircuit, salta l’ID.

En cas de produir-se una apagada que només afecta l’ha-bitatge, s’ha d’anar al quadre general i comprovar si ha estat modifi cat algun dels interruptors. En qualsevol cas, abans de reenganxar l’interruptor que ha saltat haurem de desconnectar tots els aparells. Reprès el subministrament de corrent, procedirem a connectar un per un els aparells per a poder comprovar quin d’ells ha estat l’origen de l’apagada.

Si durant l’apagada s’utilitzen espelmes sense candeler, les heu d’apagar en el cas d’anar-vos-en a dormir.

Els endolls han de ser adequats a la potència dels aparells que s’hi connectaran; els normals estan previstos per a 1.000 w. Alguns endolls han de tenir prevista la connexió a terra necessària.

És recomanable tancar el corrent en cas d’absència per-llongada; en aquest cas s’ha de tancar l’ICP. Si es deixa algun aparell en funcionament, com pot ser la nevera, és recomanable no tancar l’ICP, però sí tancar els PIA dels altres circuits no utilitzats. L’ID sempre hauria d’estat connectat, ja que protegeix la instal·lació de possibles curt-circuits.

S’ha de tenir especial cura en les cambres de bany, i ob-servar escrupolosament les normes que determinen les zones on no hi pot haver aparells elèctrics (estufes, calen-tadors), en cas de voler-ne, es recomana consultar-ho a un instal·lador autoritzat. És convenient que fi ns a un metre de distància de les banyeres i dutxes no hi hagi interruptors, endolls ni aparells d’il·luminació.

Cal no tocar cap mecanisme ni aparell elèctric amb cap part del cos molla o humida. S’han de protegir els forats dels endolls si hi ha nens a l’habitatge.

Les clavilles dels endolls han d’estar ben collades per a evitar que facin espurnes. Les males connexions originen escalfaments que poden originar un incendi.

Si és possible, no connecteu més d’un aparell en cada endoll. Cal connectar els electrodomèstics a endolls amb presa de terra.

14

Per a evitar riscs, es recomana de no utilitzar endolls múl-tiples ni cables perllongadors.

En instal·lacions antigues és possible que quan es toca un aparell elèctric es noti el clàssic formigueig o enrampada, característic del pas de corrent a través del cos. Quan la instal·lació està dotada de presa de terra no hi ha perill, ja que abans de l’enrampada es desconnectaria l’ID. Si no hi hagués cap ID, l’aparell es carregaria d’electricitat, i en tocar-lo notaríem una descàrrega, que com a mínim, seria desagradable.

LA INSTAL·LACIÓ DE GAS

El manteniment de la instal·lació situada entre l’aixeta d’en-trada de l’edifi ci i el comptador correspon a la propietat o comunitat de propietaris. El manteniment de la instal·lació, des del comptador fi ns als aparells de consum, corre a càrrec de l’usuari.

Una instal·lació de gas pot ser de propà o de butà, que són més pesants que l’aire, i per tant, en cas de fuita els gasos van cap avall, o bé poden ser gasos natural o liquat, que són menys pesants que l’aire i, per tant, en cas de fuita van cap amunt.

Els tubs de gas no s’han de fer servir per a les preses de terra dels aparells elèctrics ni tampoc per a penjar-hi objectes.

És necessari tenir forats de ventilació, tant superiors com inferiors, en els espais que contenen instal·lació de gas. Aquests forats no es poden tapar mai.

Tant la cuina com els cremadors dels aparells que funcionen amb gas han de mantenir-se nets.

Es recomana que en absències perllongades es tanqui l’aixeta de pas general de la instal·lació de gas. Durant la nit, és millor fer el mateix.

Si els conductes de gas són fl exibles (goma) cal revisar-los cada 6 mesos i canviar-los segons la data de caducitat.

Els tubs fl exibles de connexió de gas als aparells no han de tenir una llargària superior a 1,50 m i han de complir les exigències normatives actuals. Cal assegurar-se que les connexions són ben acoblades i que no ballin, subjectant els extrems amb abraçadores. No ha d’haver-hi contacte amb cap superfície calenta, com per exemple el forn.

Cal llegir atentament i seguir les instruccions dels aparells de gas que proporcionen els seus fabricants.

Si algun aparell no funciona correctament s’ha d’avisar el servei tècnic del fabricant de l’aparell.

15

16

No s’han de deixar focs encesos sense utilitzar. A l’hora d’escalfar líquids, s’ha de tenir cura perquè aquests poden vessar i apagar la fl ama, deixant escapar el gas. Quan cuineu estigueu atents i vigileu aquest aspecte.

La fl ama ha de ser viva, blava i estable. Que la fl ama no sigui així és simptoma d’una combustió defectuosa; en aquest cas hauríeu de fer revisar els cremadors.

Si es detecta una fuita de gas, s’ha de tancar l’aixeta de pas general, ventilar l’espai, no encendre llumins, no tocar timbres ni commutadors elèctrics per a evitar les espurnes, i s’ha d’avisar immediatament una empresa instal·ladora de gas autoritzada o el servei d’urgències de la companyia.

Cada 4 anys, si no ho fa la companyia, l’usuari ha d’encar-regar a una empresa instal·ladora de gas autoritzada una revisió general de la seva instal·lació, des del comptador fi ns als aparells. Aquesta empresa emetrà el certifi cat cor-responent, que cal conservar. El mateix s’ha de fer amb la instal·lació general de l’edifi ci, a càrrec de la propietat o comunitat de propietaris.

LA INSTAL·LACIÓ DE CALEFACCIÓ

Calefacció elèctrica:

Els sistemes de calefacció elèctrica més utilitzats són els directes: convectors, radiadors i acumuladors.

Aquests últims serveixen per a utilitzar l’electricitat durant els períodes de tarifa reduïda; emmagatzemen la calor, i la retornen després, al llarg del dia.

El gran consum d’electricitat (de 500 a 2.000 w) d’aquests aparells obliga a tenir una instal·lació adequada, en general pel damunt del grau mitjà d’electrifi cació. Els endolls han de ser adequats a la potència dels aparells. El seu ús i manteniment és molt senzill.

17

Calefacció de gas:

Pel que fa a les instal·lacions més habituals de caldera i radiadors d’aigua, cal llegir i seguir les instruccions d’ús donades per l’instal·lador. En aquest cas les precaucions a tenir en compte són les següents:

• El nivell i la pressió d’aigua en el circuit ha ser el correc-te.

• S’ha d’afegir aigua al circuit quan calgui, i, sempre que s’hagi de fer, s’ha de deixar transcórrer un parell d’hores després d’haver apagat la caldera.

• Si la temperatura de la caldera sobrepassa la prefi xada en el mesurador, en vermell, cal desconnectar-la i avisar l’instal·lador.

Recomanacions generals:

Cal apartar les estufes portàtils de qualsevol objecte que pugui cremar-se, com cortines, roba, mobles tapissats, etc. Cal educar els infants perquè no s’apropin a les estufes.

No s’ha de deixar una estufa de butà encesa mentre s’està dormint. Les bombones de butà han d’estar dretes i situa-des en un lloc ventilat i lluny de fonts de calor.

Els radiadors d’aigua s’han de purgar periòdicament, i com a mínim una vegada l’any, abans de posar en marxa la instal·lació, per a treure l’aire del seu interior. S’ha d’ac-tuar sobre el cargol de purga del radiador, descargolant-lo, deixant sortir l’aire fi ns que surten les primeres gotes d’aigua, i llavors tornar-lo a cargolar. És aconsellable cada 5 anys afegir a l'aigua un producte anticorrosiu per a evitar avaries, aprofi tant el moment per canviar l’aigua de tot el circuit; aquesta operació l’hauria de realitzar un operari especialitzat, que també hauria de repassar l’estanquitat dels junts de connexió dels tubs.

En cas de repintar els radiadors, s’ha de tenir cura de no pintar la peça que fa de purgador ni l’aixeta de pas.

Després d’una fuita de gas, no es pot encendre la calefac-ció fi ns que un instal·lador l’hagi revisat.

En les instal·lacions de calefacció d’aparells mòbils s’han de seguir les instruccions donades pels fabricants dels aparells.

LA INSTAL·LACIÓ D’AIRE CONDICIONAT

Per al manteniment de la instal·lació d’aire condicionat se seguiran les instruccions facilitades pels instal·ladors i els fabricants d’aparells. La complexitat d’aquest tipus d’instal·lació aconsella tenir un contracte de manteniment amb una empresa especialitzada, que tingui cura de la neteja i substitució dels fi ltres i del nivell de sonoritat de la posada en marxa de la instal·lació.

18

LA VENTILACIÓ

Pel que fa a la ventilació, si és natural, s’han de ventilar cada dia totes les peces per a evitar humitats de condensació, sobretot en el cas d’utilitzar estufes de butà. La ventilació s’ha de fer preferentment en hores de sol i durant 20 o 30 minuts.

Després d’utilitzar la dutxa o la banyera, s’ha de ventilar la cambra facilitant el tiratge del conducte de ventilació o bé obrint la fi nestra si n’hi ha. És per això que es recomana la col·locació de reixes de ventilació a la part baixa de les portes.

En cas de ventilació forçada o d’extracció mecànica, cal seguir les instruccions dels fabricants dels aparells, i mantenir-los nets.

La sortida de fums no s’ha de fer a través d’un conducte de ventilació.

LA INSTAL·LACIÓ DE TV

La instal·lació d’antena col·lectiva de TV no es pot manipu-lar individualment. La seva manipulació sempre ha d’anar a càrrec d’un tècnic especialista.

19

No es poden fer canvis ni ampliacions en les connexions de l’antena de TV dins de l’habitatge, sense permís de la propietat o comunitat de propietaris.

En cas de tempesta elèctrica (llamps) és recomanable desconnectar l’antena de TV.

L’EQUIPAMENT I ELS APARELLS ELECTRODOMÈSTICS

Si s’encén la paella mentre cuineu, tanqueu el gas i apa-gueu el foc amb una tapadora o drap mullat; mai no heu de tirar aigua.

No deixeu que s’escalfi l’oli de la paella o fregidora sense estar estar-hi al davant.

Comproveu que els fogons de la cuina queden ben tancats després de fer-los servir.

Si els taulells de la cuina són de marbre, no s’han de posar en contacte amb àcids com el vinagre i la llimona.

Si els taulells són plastifi cats no s’hi pot tallar ni picar res al damunt.

20

En el manteniment dels aparells electrodomèstics s’han de seguir les instruccions dels fabricants i tenir cura dels endolls que s’utilitzen en cada cas.

Cal procurar que la televisió es trobi en lloc ventilat per a evitar que s’escalfi .

L’EMMAGATZEMATGE

S’ha d’evitar l’emmagatzematge de papers, envasos, etc... o qualsevol material que incrementi el risc d’incendi en l’habitatge o que faci augmentar la sobrecàrrega d’ús prevista.

En el cas de materials infl amables, com pintures, dissol-vents, etc. l’emmagatzematge s’ha de realitzar en llocs ventilats i lluny de fonts de calor. Recordeu que no heu de fumar, encendre cap fl ama ni utilitzar serres elèctriques o soldadors a la vora de productes infl amables.

Els armaris d’estris i materials de bricolatge s’han de ven-tilar periòdicament.

ELS DESPERFECTES I LES REFORMES

Per qualsevol desperfecte o avaria que afecti elements o instal·lacions comunitàries s’ha d’avisar la propietat o el representant de la comunitat de propietaris perquè prengui les mesures pertinents.

Les reformes a l’interior de l’habitatge, quan afectin ele-ments comunitaris o comportin redistribució d’espais, han de ser notifi cades a la propietat o a la resta de comunitat de propietaris. És recomanable que qualsevol actuació d’aquest tipus sigui dirigida per un tècnic competent.

LA NETEJA

• La neteja de parets, paviments, sostres, portes i fi nestres dependrà del tipus de material d’acabat de cadascun.

• La neteja d’aparells sanitaris: s’han de netejar freqüent-ment els aparells d’esmalt vitri i de porcellana amb un detergent suau; no s’ha d’utilitzar productes abrasius.

S’han de netejar els aparells acrílics amb detergent de fregar vaixella, amb un drap suau.

Els aparells d’acer inoxidable s’han de netejar amb aigua i detergent per a vaixelles o sabó líquid.

En el cas del vàter s’ha de fregar l’interior amb una es-combreta.

Respecte a les aixetes, cal netejar-les freqüentment amb un raspallet o drap humit i detergent, i s’han d’eixugar perquè no quedin tacades.

21

• S’han de repassar els junts dels enrajolats de banys i cuines per a evitar les humitats en les habitacions del costat. Cada sis mesos s’hauria de refer amb silicona el junt entre les peces sanitàries (banyera, dutxa, rentamans i aigüera) i l’enrajolat; cada dos anys, el junt entre peces sanitàries (vàter, bidet, rentamans) i el paviment.

• S’han de netejar els taulells de cuina, sense utilitzar productes abrasius o detergents amb lleixiu. Els taulells de marbre o de granit s’han de netejar amb un drap humit i aigua, i un detergent suau, i després eixugar-los. Cal netejar els taulells plastifi cats amb un drap humit i bicarbonat sòdic o amb detergents cremosos.

Si els armaris de cuina són de làmines plàstiques, s’han de netejar amb aigua i detergent. Si són d’un altre material s’han de netejar d’acord amb la seva composició.

• Abans de netejar les plaques dels mecanismes elèctrics s’ha de desconnectar la instal·lació elèctrica i tornar-la a connectar una vegada assecades les plaques. S’han de netejar amb un drap lleugerament humit d’aigua i detergent.

• Cal treure la pols dels radiadors amb un aspirador o raspall especial.

La retirada de les escombraries s’ha de fer amb bosses de plàstic tancades tan hermèticament com sigui possi-ble, evitant que hi quedin residus líquids i s’han de deixar dins dels contenidors establerts per a aquesta funció.

• La neteja de les catifes i estores s’ha de fer amb aspira-dor, i evitar d’espolsar-les des de les fi nestres o terras-ses.

• Eviteu d’estendre la roba en llocs visibles des del carrer, i escorreu-la bé abans d’estendre-la, evitant així que degotegi en excés sobre els veïns dels pisos inferiors.

22

EVACUACIÓ I ACCIONS EN CAS D’EMERGÈNCIA

En aquest capítol es donen instruccions sobre el com-portament que els ocupants d’un edifi ci han de tenir si es produeix una emergència.

GRAN NEVADA

Accions:

• Cal comprovar que les ventilacions no quedin obstruï-des.

• No s’ha de llençar la neu al carrer.• S’han de plegar i desmuntar els tendals.

PEDREGADA

Accions:

• Cal evitar que les buneres i els morrions quedin obtu-rats.

• S’han de plegar i desmuntar els tendals.

VENDAVAL

Accions:

• Cal tancar les portes i les fi nestres.• S’han de subjectar al màxim les persianes.• Cal treure dels llocs exposats al vent els testos i els altres

objectes que puguin caure al buit.• S’han de plegar i desmuntar els tendals.

RIUADA

Accions:

• Cal taponar les portes que donen al carrer.• Cal desconnectar l’electricitat.

FUITA D’AIGUA

Accions:

• Cal tancar l’aixeta de l’aigua.• S’ha de desconnectar l’electricitat.• Cal facilitar el desguàs i la recollida de l’aigua.

FUITA DE GAS

Si sentiu pudor de gas és símptoma d’una fuita. El gas s’acumula a baix, en cas de gas butà, ja que és més pesant que l’aire; i a dalt en cas de gas natural ja que és menys pesant que l’aire.

23

Accions:

• Si no hi ha foc, s’ha de tancar l’aixeta de pas. Cal ventilar el local obrint les portes i les fi nestres i s’ha de recordar que no es poden produir espurnes (llumins, encenedors, etc.) ni obrir o tancar interruptors de llum. Després s’ha d’avisar un tècnic autoritzat o el servei d’urgències de la companyia subministradora perquè revisin la instal-lació.

• Si hi ha foc, s’ha de procurar primer tancar l’aixeta de pas i avisar els bombers. Després, s’intentarà extingir el foc amb una manta mullada o bé amb extintors ade-quats (pols o halon). Si això no és possible cal avisar els veïns i procedir al desallotjament de l’edifi ci. Si primer s’apaga la fl ama, s’ha de preveure que l’acumulació de gas conjuntament amb l’existència d’algun punt calent, no provoqui una explosió. Després cal procedir com en el cas anterior.

INCENDI

La cuina és el lloc de l’habitatge on comencen la majoria dels incendis domèstics, i, per tant és recomanable la instal·lació d’un extintor.

24

Accions:

• Si trobeu foc en una habitació, no s’ha d’obrir la fi nestra, cal tancar la porta i, si és possible, mullar-la per fora.

• S’han d’avisar tots els ocupants de l’habitatge.

• Cal avisar els bombers.

• Si la situació és extrema i l’evacuació difícil, s’han de tancar totes les portes entre vosaltres i el fum. Cal tapar les possibles entrades de fum amb roba i coixins, posats a les escletxes de les portes. Mulleu-los si teniu aigua. Busqueu una habitació sense foc, amb fi nestra a l’exterior i, si es pot, cal obrir-la una mica, sempre amb la porta tancada.

Evacuació:

• Si l’incendi és en un pis per sobre del vostre, per regla general es pot procedir a l’evacuació.

• Mai no s’ha d’utilitzar l’ascensor.

• Si el foc és exterior a l’habitatge i a l’escala hi ha fum, cal no sortir de l’habitatge, s’han de cobrir les escletxes de la porta amb draps mullats, obrir la fi nestra i donar senyals de presència.

• Si s’intenta sortir d’un lloc, cal temptejar les portes amb la mà per a veure si són calentes. En cas afi rmatiu no s’han d’obrir.

• No s’ha de saltar per la fi nestra ni despenjar-se amb llençols o fl assades.

• Quan s’evacua l’edifi ci, no s’han d’agafar pertinences i encara menys tornar a entrar-hi a buscar-ne.

• Si la via d’escapament passa per llocs on hi ha fum, cal ajupir-se i caminar de quatre grapes. A les zones baixes hi ha més oxigen i menys gasos tòxics. Cal retenir la respiració i tancar els ulls tant com es pugui.

• Llevat de casos que sigui impossible sortir, l’evacuació sempre s’ha de fer cap avall, mai cap amunt.

EXPLOSIÓ

Accions:

• Cal tancar l’aixeta de gas.

• S’ha de desconnectar l’electricitat.

25PLA DE L’HABITATGE 1996-1999 A CATALUNYA

26

PLA DE L’HABITATGE 1996-1999 A CATALUNYA

DECRET 65/1996Decret 65/1996, de 23 de gener, pel qual s’estableixen els ajuts públics en matèria d’habitatge a càrrec de la Generalitat de Catalunya i es regula la gestió dels ajuts previstos en el Reial decret 2190/1995, de 28 de desembre, per al període 1996-1999 (DOGC 2172, de 23.2.1996).

El dret a l’habitatge és un dret reconegut constitucionalment, per la qual cosa és obligació dels poders públics adoptar les mesures necessàries per garantir aquest dret als ciu-tadans, com també remoure els obstacles que impedeixen el seu exercici.

En aquest sentit, per part de les diferents administracions implicades s’han anat adoptant diferents mesures amb la fi nalitat de permetre els ciutadans accedir a un habitatge, en-tre d’altres actuacions. En concret, es va aprovar per part de l’Estat el Pla d’habitatge 1992-1995, que s’ha aplicat durant aquest període a Catalunya a partir del Conveni subscrit entre el Ministeri d’Obres Públiques, Transports i Medi Ambient i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, juntament amb d’altres actuacions promogudes per la Generalitat de Catalunya.

Exhaurit el termini de vigència d’aquest Pla 1992-1995 i demostrats els bons resultats obtinguts, s’ha acordat per part de l’Administració de l’Estat i de les diferents comunitats autònomes donar continuïtat el marc normatiu de política d’habitatge anteriorment vigent, amb certes modifi cacions, com també establir les mesures de fi nançament d’actuacions protegibles en matèria d’habitatge per al període 1996-1999, que han quedat recollides en el Reial decret 2190/1995, de 28 de desembre, sobre mesures de fi nançament d’actuaci-ons protegibles en matèria d’habitatge i sòl per al període 1996-1999. Aquesta nova normativa comporta, amb caràcter general, una continuació de les línies d’actuació fi xades al Pla anterior, al mateix temps que incorpora determinades modifi cacions tendents a millorar determinades línies d’ajuts, entre les quals es pot destacar la potenciació del fi nançament per al primer accés a l’habitatge en propietat i per a l’accés a l’habitatge de col·lectius específi cs.

En el Reial decret esmentat s’estableixen ajuts de caràcter directe i indirecte adreçats a la promoció d’habitatges de protecció ofi cial i a l’adquisició d’aquests habitatges i dels habitatges a preu taxat, i també a la rehabilitació, cosa que fa necessari que per part del Govern de la Generalitat s’estableixin les mesures complementàries amb els diferents tipus d’ajuts que en aquestes matèries ja havia establert la Generalitat de Catalunya.

En aquest sentit, el present Decret té per objecte la defi ni-ció de les línies de fi nançament i dels ajuts públics per a actuacions protegibles en matèria d’habitatge a càrrec dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya i la concreció dels ajuts regulats en el Reial decret 2190/1995, de 28 de desembre, per al període 1996-1999, gestionats directament per la Generalitat de Catalunya.

En concret, aquest Decret dóna continuïtat a la línia d’actuació iniciada per la Generalitat de Catalunya en el període anterior, amb especial consideració a la política de rehabilitació, principalment, la rehabilitació d’habitatges i edifi cis d’habitatges. I, d’altra banda, estableix nous ajuts, com són els ajuts destinats, principalment, a col·lectius específi cs, com és el cas dels joves, i, d’altra banda, dirigits a potenciar la promoció d’habitatges de règim especial, els benefi ciaris dels quals són les persones que tenen menors nivells d’ingressos.

Per tot això, a proposta del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, i d’acord amb el Govern,

DECRETO:

CAPÍTOL 1

DISPOSICIONS GENERALS

Article 1

Objecte

Aquest Decret té per objecte establir el fi nançament i ajuts públics a les actuacions protegibles en matèria d’habitatge a càrrec de la Generalitat de Catalunya, i la gestió dels ajuts regulats en el Reial decret 2190/1995, de 28 de desembre, per al període 1996-1999.

Article 2

Actuacions protegibles

A efectes del que disposa aquest Decret es consideraran protegibles les següents actuacions: La promoció d’habi-tatges de protecció ofi cial i d’altres habitatges destinats a lloguer. L’adquisició d’habitatges protegits. Les actuacions en àrees de rehabilitació i la rehabilitació d’habitatges i d’edifi cis d’habitatges.

Article 3

Habitatges protegits

S’entén per habitatges protegits els habitatges de protecció ofi cial promoguts en qualsevol de les seves modalitats, i també aquells habitatges que no havent-se construït sota el règim de protecció ofi cial, els seus promotors o adquirents rebin ajuts de l’Administració Pública d’acord amb el que preveu aquest Decret.

Article 4

Habitatges de protecció ofi cial

Són habitatges de protecció ofi cial els que, destinats a domicili habitual i permanent, tinguin una superfície útil màxima de 90 metres quadrats, compleixin els requisits establerts en les disposicions que els són d’aplicació i siguin qualifi cats com a tals habitatges. Els habitatges de protecció ofi cial s’acolliran, en el seu cas, a alguns dels següents règims:

a) Règim especial, quan es tracti d’actuacions dutes a terme per a destinataris amb ingressos familiars ponderats que no superin 2,5 vegades el salari mínim interprofessional.

b) Règim general, quan es tracti d’actuacions per a destina-taris amb ingressos familiars ponderats fi ns a 5,5 vegades el salari mínim interprofessional.

Article 5

Habitatges a preu taxat

-1 A efectes del present Decret, es considera adquisició protegida d’habitatge a preu taxat la compra o adjudicació en propietat, a títol onerós, dels següents tipus d’habitatges, sempre que el seu preu per metre quadrat de superfície útil no superi l’establert a l’article 10, i que la seva superfície útil no superi els 90 metres quadrats:

a) Els habitatges de protecció ofi cial en segona o posterior transmissió o adjudicació. A aquests efectes, quan els habitatges s’haguessin destinat a arrendament, només es considerarà segona transmissió la que tingui lloc transcorreguts, almenys, cinc anys des de la qualifi cació defi nitiva, i sempre que l’adquirent hagi estat el llogater durant aquest període.

b) Els habitatges no acollits a protecció ofi cial, usats o de nova construcció.

En aquest darrer cas el promotor comunicarà als correspo-nents Serveis Territorials d’Arquitectura i Habitatge la seva intenció de vendre els habitatges acollint-se a la modalitat de preu taxat acompanyant la següent informació:

Nom i raó social del promotor.

Emplaçament de l’edifi cació.

Relació dels habitatges que es volen vendre a preu taxat, plànol a escala i certifi cació de la seva superfície útil.

Preu de venda dels habitatges.

A la vista de les dades anteriors, els Serveis Territorials d’Arquitectura i Habitatge emetran, en el seu cas,

certificació acreditativa segons la qual els habitatges reuneixen els requisits per ser venuts sota aquest règim de protecció.

-2 La Direcció General d’Arquitectura i Habitatge establirà una base de dades d’aquests habitatges de nova construcció, així com dels habitatges de protecció ofi cial, en construcció, en qualsevol de les seves modalitats, per tal de facilitar informació sobre aquests.

27

Article 6

Ajuts públics

Els ajuts públics adoptaran qualsevol de les següents modalitats:

-1 Préstecs qualifi cats concedits per les entitats de crèdit públiques i privades en l’àmbit dels convenis subscrits pel Ministeri d’Obres Públiques, Transports i Medi Ambient, i en el seu cas per la Generalitat de Catalunya.

-2 Ajuts econòmics directes.

a) Subsidiació dels préstecs qualifi cats.

b) Subvencions personals o objectives.

c) Qualsevol altra que es pugui establir durant el període 1996-1999 en matèria d’habitatge o sòl.

Article 7

Condicions per accedir als ajuts públics

-1 Per accedir als ajuts públics regulats en aquest Decret serà necessari complir, en qualsevol cas, les següents condicions:

a) Que els adquirents, adjudicataris, promotors per a ús propi o arrendataris dels habitatges, en el cas de persones físiques, no siguin titulars del domini o d’un dret real d’ús o gaudi sobre algun altre habitatge de protecció ofi cial o sobre un habitatge lliure en la mateixa localitat en la qual està ubicat l’habitatge objecte de l’actuació protegible, si no és que aquest habitatge estigui declarat en ruïna, afectat per alguna actuació urbanística, mancat de les condicions d’habitabilitat objectiva o afectat per patologies estructurals que comportin la inutilització de l’habitatge. En qualsevol cas el valor de mercat d’aquest habitatge no podrà superar el 20 per 100 del preu d’aquell. A aquests efectes es considerarà valor de mercat el valor cadastral de l’habitatge.

b) Que els adquirents, adjudicataris i promotors per a ús propi o arrendataris dels habitatges tinguin uns ingressos ponderats que no superin 5,5 vegades el Salari mínim inter-professional. Per poder accedir als ajuts econòmics directes cal, llevat que es disposi una altra cosa en aquest Decret, que aquests ingressos ponderats no superin 3,5 vegades el salari mínim interprofessional.

c) Que els habitatges objecte de l’ajut siguin destinats a residència habitual i permanent.

d) Que els habitatges tinguin com a màxim la superfície útil que per a cada modalitat es fi xi en aquest Decret.

e) Que els adquirents, adjudicataris i promotors per a ús propi acreditin que els seus ingressos familiars no són inferiors a 1/10 part del preu de venda o adjudicació de l’habitatge, o del cost de l’edifi cació més el valor del sòl en el cas de promotors per a ús propi.

-2 L’incompliment de les esmentades condicions i de qualse-vols altres requisits exigits per a cadascuna de les actuacions protegibles objecte de fi nançament qualifi cat, sens perjudici de les sancions que puguin correspondre conforme a la normativa vigent, determinarà, en tot cas, la interrupció de la subsidiació atorgada, així com el reintegrament de les quantitats fetes efectives en concepte d’ajudes econòmiques directes, incrementades amb els interessos legals des del moment de la seva percepció.

Article 8

Primer accés a l’habitatge en propietat

S’estableixen ajuts específi cs per a aquelles persones que accedeixen per primer cop a un habitatge en propietat. Es poden acollir a aquests ajuts els adquirents, adjudicataris i promotors individuals per a ús propi d’habitatges protegits, amb uns ingressos ponderats que no superin 3,5 vegades el salari mínim interprofessional, i que no hagin tingut amb an-terioritat cap habitatge en propietat, sempre que l’habitatge adquirit no superi els 70 m2 de superfície.

Article 9

Àrees geogràfi ques

Als efectes d’aquest Decret s’estableix una àrea geogràfi ca única per a tot el territori de Catalunya que es correspon amb l’àrea geogràfi ca 1a.

Article 10

Preu màxim de venda dels habitatges

-1 Als efectes de determinar el preu màxim de venda dels habitatges es consideraran les següents zones:

Zona A. Municipi de Barcelona.

Zona B. Municipis de l’àrea d’infl uència de Barcelona, que es relacionen a l’annex d’aquest Decret.

Zona C. La resta dels municipis de les comarques del Baix Llobregat, el Barcelonès, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, municipis de més de 10.000 habitants, capitals de comarca, i municipis de les àrees d’infl uència de les capitals de comarca, no inclosos a les zones A i B i que es relacionen a l’annex d’aquest Decret.

Zona D. La resta de municipis de Catalunya

-2 El preu màxim de venda per metre quadrat de superfície útil dels habitatges de protecció ofi cial de nova construcció en règim general i en règim especial, així com el dels habitatges de preu taxat, serà el resultant d’aplicar els següents coefi cients sobre el mòdul ponderat aplicable vigent en el moment de la qualifi cació provisional, o en el de la data de signatura del contracte de compravenda en el cas d’habitatges de preu taxat:

Règim Règim Preu especial general taxat

Zona A ..........................1,22 1,46 1,85

Zona B ..........................1,04 1,25 1,70

Zona C ...............................1 1,2 1,5

Zona D .........................0,90 1,10 1,40

En cas d’habitatges de preu taxat acollits a algun règim de protecció ofi cial, el preu màxim de venda serà el que els correspongui segons les normes que els siguin aplicables.

-3 Si l’habitatge té garatges o annexos vinculats, el preu màxim de venda per metre quadrat de superfície útil no podrà ser superior al 60% del preu màxim de venda per metre quadrat de superfície útil de l’habitatge al qual estan vinculats. Només seran computables com a màxim 25 m2 de superfície de garatge o de qualsevol altre tipus d’annex, independentment que la superfície real sigui major.

Article 11

Ingressos familiars ponderats

Als efectes de determinar els ingressos familiars ponderats s’estableix el coefi cient ponderador V en funció de la zona on estan situats els habitatges i el nombre de membres de la unitat familiar d’acord amb els següents valors:

Situació m

Zona A ............................................................................. 0,9

Zona B .......................................................................... 0,95

Zona C ........................................................................... 1,00

Zona D .......................................................................... 1,05

Nombre de membres f

1 membre ...................................................................... 1,14

2 membres ................................................................... 1,11

3 i 4 membres .............................................................. 1,05

5 o més membres ......................................................... 1,00

Coefi cient ponderador V = m x f

Article 12

Sol·licitud dels ajuts

Els sol·licitants d’ajuts per a l’adquisició d’habitatges de protecció ofi cial o de preu taxat presentaran les sol·licituds acompanyades de la següent documentació:

a) Document nacional d’identitat i el número d’identifi cació fi scal

b) Contracte d’opció de compra, compravenda o adjudi-cació, i còpia

c) Declaració o declaracions sobre l’Impost de la Renda de les Persones Físiques que corresponguin a la unitat familiar, o al subjecte passiu no integrat en aquesta, del període impositiu que un cop vençut el termini de presentació sigui immediatament anterior al moment en què se sol·licita el reconeixement al dret al fi nançament qualifi cat. En cas que no estigui obligat a fer la declaració sobre l’Impost de la Renda de les Persones Físiques, el sol·licitant acreditarà els seus ingressos presentant un certifi cat del centre o centres de treball sobre la totalitat dels ingressos percebuts per tots els conceptes, certifi cació de les altes i les baixes de la Seguretat Social, i declaració responsable dels ingressos percebuts. En el cas de treballadors autònoms, es presentarà el certifi cat de les bases de cotització a la Seguretat Social, i en el cas de pensionistes, el certifi cat de la pensió.

Als efectes d’acreditar el que s’estableix a l’article 7.1.e), si els ingressos que fi guren en la declaració sobre l’Impost de

28

la Renda de les Persones Físiques són inferiors als que allà es fi xen, i el sol·licitant pot justifi car que els que correspondrien al període impositiu següent són superiors, ho farà de la manera indicada en el paràgraf anterior.

d) Si es tracta del primer accés a l’habitatge en propietat i el sol·licitant és titular d’un dipòsit en compte-habitatge, certifi cació de l’entitat on estigui constituït en el qual s’indiqui el titular o titulars, la data de constitució i el saldo existent en la data de la sol·licitud.

e) Si se sol·licita l’ajut per a l’adquisició d’un habitatge usat, plànol acotat amb indicació de la superfície útil total o còpia de la qualifi cació defi nitiva si es tracta d’un habitatge de protecció ofi cial.

f) Per a l’obtenció de les subvencions, per a l’adquisició d’habitatges protegits, s’haurà de presentar prèviament l’escriptura de compravenda i la justifi cació d’haver obtingut el préstec qualifi cat.

CAPÍTOL 2

PROMOCIÓ I ADQUISICIÓ D’HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL EN RÈGIM GENERAL I DE PREU TAXAT

Article 13

Subsidiació de préstecs i subvencions

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques, a través dels Serveis Territorials d’Arquitectura i Habitatge, reconeixeran, en les condicions establertes en el Reial decret 2190/1995, i amb càrrec als pressupostos del Ministeri d’Obres Públiques, Transports i Medi Ambient, als adquirents, adjudicataris i promotors per a ús propi d’habitatges de pro-tecció ofi cial en règim general, i als adquirents i adjudicataris d’habitatges de preu taxat, que hagin obtingut el préstec qualifi cat, els següents ajuts:

a) El dret a la subsidiació del préstec qualifi cat. El tipus d’interès subsidiat serà del 7,5%. En el cas de primer accés a un habitatge en propietat el tipus d’interès subsidiat serà del 6,5%.

b) Subvencions pel primer accés a la propietat. Quan s’acullin a aquest sistema atorgaran una subvenció per una quantia equivalent al 5% del preu de venda que fi guri en el contracte de compravenda o adjudicació, o del valor de l’edifi cació més el valor del sòl en el cas de promotor per a ús propi.

Si el sol·licitant acredita en el moment de la sol·licitud de la subvenció haver constituït, almenys durant dos anys, un dipòsit en compte-habitatge en una entitat que concedeixi préstecs qualifi cats, per una quantia mínima del 10% de l’esmentat preu, a més de la subvenció anterior, se satis-farà a l’entitat de crèdit concedent del préstec qualifi cat la totalitat dels interessos meritats durant el primer any del període d’amortització.

Article 14

Subvencions específi ques

-1 El Departament de Política Territorial i Obres Públiques, amb càrrec als seus pressupostos, podrà atorgar, a través dels Serveis Territorials d’Arquitectura i Habitatge, subven-cions als adquirents, adjudicataris o promotors per a ús propi d’habitatges de protecció ofi cial en règim general, i als adquirents o adjudicataris d’habitatges de preu taxat que hagin obtingut l’esmentat préstec qualifi cat, i que es trobin en algun dels següents supòsits:

a) Sol·licitants menors de 30 anys.

b) Nucli familiar monoparental format per la mare o el pare amb la condició jurídica de separat, divorciat, solter o vidu, convivint en un mateix habitatge amb un o més fi lls.

c) Les persones que, en aplicació del que estableix la disposició transitòria segona de la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’arrendaments urbans, es vegin privades del dret a la subrogació mortis causa que els reconeixia el text refós de la Llei d’arrendaments urbans, aprovat pel Decret 4104/1964, de 24 de desembre.

d) Famílies nombroses.

e) Família amb algun fi ll afectat per alguna disminució psíquica o física.

-2 Aquestes subvencions són incompatibles entre si i també amb les establertes a l’article 13.b) pel primer accés a la propietat.

-3 La quantia de la subvenció serà equivalent al 5% del preu de venda o adjudicació, o del cost de l’edifi cació més el valor del sòl en el cas de promotors per a ús propi.

-4 Els sol·licitants d’aquest ajut hauran de justifi car que es troba en algun dels supòsits anteriors.

Article 15

Subvencions per a joves

-1 El Departament de la Presidència, a través de la Secretaria General de Joventut, podrà atorgar, en funció de les seves dis-ponibilitats pressupostàries, subvencions complementàries a les establertes en el article 13.b) excepte en el cas en què també s’obtingui l’ajut per tenir constituït un dipòsit en comp-te-habitatge, i en l’article 14.1.a), als benefi ciaris menors de 30 anys, que hagin obtingut el préstec qualifi cat.

-2 La quantia de la subvenció serà equivalent a un 5% del preu de venda o adjudicació, o del cost de l’edifi cació més el valor del sòl en el cas de promotors per a ús propi.

Article 16

Limitació a la facultat de disposar

Els habitatges per als quals s’hagin rebut els ajuts previstos en els articles anteriors no podran ser objecte de transmissió intervius per cap títol durant un termini de cinc anys a partir de la data de formalització del préstec qualifi cat, si no s’ha cancel·lat l’esmentat préstec i sol·licitat l’autorització de venda, i reintegrat els ajuts obtinguts, més els interessos legals des del moment de la seva percepció. Aquestes limitacions es faran constar expressament en l’escriptura de compravenda i en la pòlissa de préstec.

CAPÍTOL 3

PROMOCIÓ D’HABITATGES EN RÈGIM DE LLOGUER

Secció 1

Habitatges de protecció ofi cial de règim general

Article 17

Subsidiació de préstecs i subvencions

-1 El Departament de Política Territorial i Obres Públiques, a través dels Serveis Territorials d’Arquitectura i Habitatge, reconeixerà, en les condicions establertes en el Reial decret 2190/1995, i amb càrrec als pressupostos del MOPTMA, als promotors d’habitatges de protecció ofi cial amb règim general destinats a lloguer, que hagin obtingut el préstec qualifi cat, els següents ajuts:

a) El dret a la subsidiació del préstec qualifi cat.

El tipus d’interès subsidiat serà del 7%, tant durant el període de carència com al llarg del període d’amortització.

b) Una subvenció equivalent al 10% del preu màxim de venda que correspondria a aquests habitatges en el moment de la seva qualifi cació defi nitiva.

Si la superfície dels habitatges no supera els 70 m2 útils l’import de la subvenció serà del 15%.

-2 El pagament de la subvenció es farà un cop obtinguda la qualifi cació defi nitiva i en funció dels habitatges arrendats. L’import de la subvenció s’aplicarà al reemborsament del préstec qualifi cat.

Secció 2

Promoció d’habitatges en règim de lloguer per a joves

Article 18

Promoció d’habitatges en règim de lloguer per a joves

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques, a través dels Serveis Territorials d’Arquitectura i Habitatge, concedirà, prèvia qualifi cació com habitatges protegits, d’acord amb el que estableix l’article 1.4 del Reial decret 2190/1995, els ajuts previstos en l’article anterior, als promotors d’habitatges destinats a lloguer per a joves, que reuneixin les característiques dels articles següents.

Per poder acollir-se a aquests ajuts, l’ús majoritari de l’edifi ci haurà de ser residencial i constar com a mínim de 30 habitatges d’aquesta categoria.

Article 19

Característiques dels habitatges

-1 La superfície útil dels habitatges no podrà superar els 50 metres quadrats.

-2 Els habitatges hauran de ser practicables i cada promoció o edifi ci haurà de contenir la reserva per a minusvàlids fi xada a les disposicions aplicables.

-3 La confi guració dels habitatges haurà de permetre que puguin ser destinats a dues persones com a mínim.

Article 20

Característiques de l’edifi ci

La superfície màxima que es podrà destinar a serveis comunitaris, computable als efectes d’obtenir els ajuts

29

previstos, serà equivalent al 15% de la superfície útil total destinada a habitatge.

Article 21

Destinació dels habitatges

-1 L’obtenció dels ajuts per a la promoció d’habitatges regu-lats en aquesta secció implicarà la seva vinculació al règim de lloguer durant un període almenys de 10 anys.

-2 Aquests habitatges únicament podran ser cedits en règim d’arrendament a joves amb edats compreses entre 18 i 30 anys, que no siguin propietaris de cap altre habitatge en el mateix municipi, i que els seus ingressos ponderats o els de la unitat familiar a la que pertanyen no superin 3,5 vegades el salari mínim interprofessional.

-3 Els arrendataris hauran de destinar els habitatges a domicili habitual i permanent, i està prohibit el subarrenda-ment total o parcial i la cessió per qualsevol títol per part de l’arrendatari.

-4 Els destinataris dels habitatges hauran d’acreditar els seus ingressos o els de la unitat familiar a la qual pertanyen, mitjançant la presentació de la declaració de l’impost sobre la renda de les persones físiques corresponent a l’últim exercici. En cas que no estiguin obligats a fer la declaració d’aquest impost, aportaran certifi cació d’altes i havers de la Seguretat Social, i, si s’escau, altres documents acreditatius dels ingressos.

Article 22

Habitatges destinats a universitaris

-1 Els límits d’ingressos a què es refereix el punt 2 de l’article anterior no es tindran en compte quan es tracti d’estudiants universitaris i els habitatges hagin estat promoguts per la universitat o entitats o empreses vinculades a ella per destinar-los a allotjament d’estudiants.

-2 Així mateix, en el supòsit anterior, el contracte que esta-bleixi la universitat o les empreses o entitats vinculades a ella tindrà caràcter anual, si bé serà prorrogable d’acord amb el que estableix l’article 23.2, d’aquest Decret.

Article 23

Condicions dels arrendaments

Els arrendaments dels habitatges regulats en aquest capítol s’ajustaran a les següents condicions:

-1.a) La renda anual inicial serà com a màxim equivalent al 7,5 per 100 del preu de venda que correspondria a un habitatge de protecció ofi cial en règim general qualifi cat provisionalment en la data del contracte de lloguer.

b) La renda inicial podrà ser actualitzada anualment d’acord amb l’evolució de l’índex general de preus al consum.

c) L’arrendador podrà percebre, a més de la renda inicial o revisada, el cost real dels serveis dels quals gaudeixi el llogater i que siguin satisfets pel propietari així com les altres operacions autoritzades per la legislació vigent.

d) El propietari haurà de lliurar als arrendataris els habitatges en condicions adequades d’ús i conservació.

e) En garantia del bon manteniment i de l’ús adequat de l’habitatge, s’haurà de dipositar, per part de l’arrendatari, una fi ança per un import d’una mensualitat, d’acord amb el que disposa la legislació aplicable en matèria de fi ances.

-2 La durada màxima del contracte de lloguer, dels habi-tatges regulats a la secció 2a haurà de ser de cinc anys, improrrogables per al mateix arrendatari, llevat del supòsit d’estudiants universitaris, que podran perllongar el contracte durant el període que durin els seus estudis universitaris i d’acord amb els barems que, a aquest efecte, estableixin les mateixes universitats.

Article 24

Obligacions dels propietaris

Les reparacions necessàries i les operacions de manteniment a fi de conservar els habitatges en condicions d’ús adequat seran a càrrec de l’arrendador, propietari de l’edifi ci o de l’empresa gestora administradora, de conformitat amb el que estableix la legislació d’arrendaments urbans.

Article 25

Documentació

El promotor haurà de disposar de la documentació necessària perquè l’Administració pugui comprovar que els llogaters compleixin els requisits establerts en el present Decret.

CAPÍTOL 4

PROMOCIÓ I ADQUISICIÓ D’HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL EN RÈGIM ESPECIAL

Article 26

Ajuts per a la redacció de projectes i direcció d’obres

El Departament de Política Territorial a través de la Direcció General d’Arquitectura i Habitatge podrà subvencionar, amb càrrec als seus pressupostos, els honoraris derivats de la redacció de projectes i direcció d’obres per a la construcció d’habitatges de protecció oficial en règim especial, promoguts per promotors públics i promotors sense ànim de lucre.

Article 27

Quantia de la subvenció

Quan la promoció comprengui fins a 40 habitatges, la subvenció dels honoraris dels professionals serà d’un 4% del preu màxim de venda dels habitatges.

Quan la promoció tingui de 41 fi ns a 100 habitatges, la subvenció dels honoraris serà del 3,60%.

Quan la promoció estigui integrada per més de 100 habitat-ges, la subvenció d’honoraris serà del 3,20%.

Article 28

Sol·licitud dels ajuts

La sol·licitud de la subvenció es presentarà juntament amb la sol·licitud de qualifi cació provisional d’habitatges de pro-tecció ofi cial, adjuntant la minuta de l’import dels honoraris de la redacció del projecte i de la direcció de les obres, i declaració expressa de no tenir contret cap deute per cap concepte amb la Generalitat de Catalunya.

Article 29

Pagament de la subvenció

-1 El pagament de la subvenció s’efectuarà:

a) Un 50% a l’inici de les obres d’edifi cació, amb la presenta-ció prèvia de la corresponent certifi cació acreditativa signada per l’arquitecte director de l’obra.

b) La resta de la subvenció es farà efectiva en el moment de la sol·licitud de la qualifi cació defi nitiva.

-2 La no realització de les obres d’edifi cació obligarà a la devolució de la part de la subvenció percebuda incrementada amb els interessos legals corresponents.

Article 30

Subsidiació de préstecs i subvencions a promotors, adquirents i adjudicataris

-1 Subsidiació de préstecs.

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques, a través dels Serveis Territorials d’Arquitectura i Habitatge, reconeixerà el dret a la subsidiació dels préstecs qualifi cats concedits a promotors, adquirents i adjudicataris en actuaci-ons en règim especial de protecció ofi cial, en les condicions establertes en el Reial decret 2190/1995.

Els tipus d’interès subsidiat seran del 5 per 100, en cas d’habitatges qualifi cats provisionalment per a venda o ús propi, i del 4 per 100, en cas d’arrendament.

-2 Subvencions.

Així mateix atorgaran, amb càrrec als pressupostos del Ministeri d’Obres Públiques, Transports i Medi Ambient, les següents subvencions:

a) Adquirents, adjudicataris i promotors individuals per a ús propi, sempre que hagin obtingut el préstec qualifi cat, el 10 per 100 del preu de venda que fi guri en el contracte de com-pravenda o d’adjudicació, o del valor de l’edifi cació conforme a l’escriptura de declaració d’obra nova més el valor del sòl, en promocions d’habitatges per a ús propi. La quantia de la subvenció podrà ser pagada al promotor dels habitatges si la descompta del preu de venda. Si el sol·licitant accedeix per primer cop a la propietat d’un habitatge i en el moment de la sol·licitud de la subvenció acredita haver constituït, al menys durant dos anys, un dipòsit en compte-habitatge en una entitat que concedeixi préstecs qualifi cats, per una quantia mínima del 5 per 100 de l’esmentat preu, a més de la subvenció anterior, se satisfarà a l’entitat de crèdit concedent del préstec qualifi cat la totalitat dels interessos meritats durant el primer any del període d’amortització.

b) Promotors o titulars d’habitatges per arrendament, el 15% del preu màxim al qual s’haguessin pogut vendre en el moment de la qualifi cació defi nitiva. Si els habitatges des-tinats a lloguer no superen els 70 m2 útils, la dita subvenció s’elevarà al 25%.

30

CAPÍTOL 5

ACTUACIONS EN ÀREES DE REHABILITACIÓ I REHABILITACIÓ D’HABITATGES I EDIFICIS D’HABITATGES

Article 31

Actuacions protegibles

-1 El Departament de Política Territorial i Obres Públiques podrà concedir, a través dels Serveis Territorials d’Arquitec-tura i Habitatge, subvencions a fons perdut als propietaris i usuaris d’habitatges o edifi cis l’ús principal dels quals sigui el d’habitatge, per a la seva rehabilitació total o parcial, sempre que siguin destinats a residència habitual i permanent i es trobin, a més a més, en alguna d’aquestes situacions:

a) Els edifi cis o les promocions de més de 300 habitatges de protecció ofi cial i que, a més, tinguin una antiguitat de més de 20 anys.

b) Els edifi cis d’habitatges situats en zones delimitades com a àrees de rehabilitació integrada, amb una antiguitat de més de 20 anys.

c) Els edificis d’habitatges compresos en les àrees de rehabilitació que es determinin per Ordre del conseller de Política Territorial i Obres Públiques com a conseqüència d’un programa específi c de rehabilitació.

d) Les edificacions declarades monuments d’interès nacional, provincial o local segons la Llei de patrimoni històrico-artístic.

e) Les edifi cacions de més de 20 anys d’antiguitat situades als municipis de menys de 2.000 habitants l’activitat principal dels quals sigui l’agrícola o la ramadera.

f) Les edifi cacions de més de 20 anys dels nuclis rurals de les comarques i zones de muntanya a què fa referència la Llei 2/1983, de 9 de març, d’alta muntanya.

-2 Només podran acollir-se als beneficis del present Decret les actuacions que tinguin un pressupost superior a 500.000 ptes.

Article 32

Quantia de les subvencions

-1 La quantia de la subvenció serà la següent:

a) Quan les obres es realitzin en elements comuns de l’edifi ci o elements comuns i privatius i tinguin per objecte qualsevol d’aquestes fi nalitats:

Consolidació de l’estructura.

Estanqueïtat a la pluja i la humitat.

Reparació, renovació i dotació d’instal·lacions generals d’aigua, gas i electricitat.

Instal·lació, millora i renovació de la xarxa de sanejament.

Aïllament tèrmic o acústic.

Adequació als nivells d’habitabilitat.

Supressió de les barreres arquitectòniques.

La quantia de la subvenció, fi ns a un límit màxim de 750.000 ptes. per habitatge, serà del 30% del pressupost de les obres quan el sol·licitant tingui uns ingressos familiars ponderats igual o inferiors a 3,5 vegades el salari mínim interprofessional.

Quan el sol·licitant tingui uns ingressos familiars ponderats superiors a 3,5 vegades el salari mínim interprofessional, o sigui una persona jurídica, la quantia de la subvenció per habitatge serà del 10 per 100 del pressupost de les obres.

b) Quan les obres es facin en elements privatius de l’habitat-ge, sempre que l’edifi ci reuneixi les condicions d’adequació estructural i tinguin per fi nalitat l’adequació d’habitabilitat, o que es tracti d’obres de millora que permetin aconseguir un estalvi energètic o l’adaptació de les instal·lacions a la normativa vigent, i el sol·licitant tingui uns ingressos familiars ponderats iguals o inferiors a 3,5 vegades el salari mínim interprofessional, la quantia de la subvenció serà el 20% del pressupost de les obres fi ns a un màxim de 500.000 ptes. per habitatge. No se subvencionaran les obres dels acabats privatius de l’habitatge si prèviament no s’acredita el mal estat.

Article 33

Àrees de rehabilitació

Les àrees que es delimitin per ordre del conseller, d’acord amb l’article 1.c) tindran la consideració d’àrees de rehabili-tació als efectes del que disposa l’article 32 del Reial decret 2190/1995, de 28 de desembre.

Article 34

Pagament de la subvenció

El pagament de la subvenció es farà un cop realitzades les obres i emesa la certifi cació fi nal d’obres subscrita pel facultatiu o personal que l’hagi executat i amb el vistiplau del sol·licitant. Els serveis territorials corresponents de la Direcció General d’Arquitectura i Habitatge comprovaran que l’obra hagi estat executada i sense aquest requisit no es lliuraran els fons a favor dels sol·licitants.

Article 35

Límits a la disponibilitat d’habitatges

-1 Els habitatges pels quals s’hagi rebut subvenció no po-dran ser objecte de cessió per cap títol intervius, durant el termini de cinc anys a partir de la concessió de la subvenció esmentada, sense reintegrar a la Generalitat de Catalunya la totalitat de l’import rebut, incrementat amb l’interès bàsic del Banc d’Espanya.

-2 Per garantir el compliment de la fi nalitat de la subvenció, l’Administració podrà exigir al benefi ciari l’anotació preven-tiva al Registre de la propietat de la resolució per la qual es concedeix aquesta en els termes previstos a l’article 26.2 de la Llei hipotecària.

-3 El que disposa l’apartat 1 d’aquest article no s’aplicarà als habitatges o edifi cis l’ús principal dels quals sigui l’habitatge que es rehabiliti per ser cedits en venda o lloguer, situats en àrees de rehabilitació integrada i en àrees de protecció delimitades per una ordre del titular del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

Article 36

Altres ajuts per a la rehabilitació d’habitatges

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques, a través dels Serveis Territorials d’Arquitectura i Habitatge, reconeixeran, en les condicions establertes en el Reial decret 2190/1995, de 28 de desembre, els ajuts per a la rehabilitació d’habitatges.

Article 37

Sol·licitud dels ajuts

Els sol·licitants del ajuts per la rehabilitació d’habitatges presentaran la sol·licitud acompanyada de la següent documentació:

a) Document nacional d’identitat i el número d’identifi cació fi scal.

b) Declaració o declaracions sobre l’Impost de la Renda de las Persones Físiques que corresponguin a la unitat familiar, o al subjecte passiu no integrat en aquesta, del període impositiu que un cop vençut el termini de presentació sigui immediatament anterior al moment en què se sol·licitin els ajuts. En cas de no estar obligat a fer la declaració sobre l’Impost de la Renda de les Persones Físiques, el sol·licitant acreditarà els seus ingressos presentant un certifi cat del centre o centres de treball sobre la totalitat dels ingressos percebuts per tots el conceptes, certifi cació de les altes i les baixes de la Seguretat Social i declaració responsable dels ingressos percebuts. En el cas de treballadors autònoms, es presentarà el certifi cat de les bases de cotització a la Seguretat Social, i en el cas de pensionistes, el certifi cat de la pensió.

c) Títol justifi catiu de la propietat, o contracte d’arren-dament

d) Projecte tècnic o, si s’escau:

Memòria amb la descripció de les obres a realitzar.

Quadre de la superfície útil.

Pressupost de les obres desglossat per partides, amb estat d’amidaments i preus unitaris. Croquis acotat dels habitatges on consti l’estat actual i fi nal.

e) Fotografies de l’immoble i dels elements interiors a rehabilitar.

f) Llicència municipal d’obres o justificant d’haver-la sol·licitat.

g) En el seu cas, acord entre propietaris i llogaters, o de la Comunitat de propietaris, per a la realització de les obres.

Article 38

Compatibilitat dels ajuts

Les subvencions previstes en l’article 31 seran incompatibles amb les regulades en el Reial decret 2190/1995, de 28 de desembre, i s’aplicarà, en el seu cas, la més favorable per al sol·licitant.

31

Article 39

Actuacions promogudes per ajuntaments

Per acord del conseller de Política Territorial i Obres Pú-bliques, previ informe del director general d’Arquitectura i Habitatge, es podrà concedir una subvenció

per un import equivalent al 30% del pressupost de les obres, amb els límits establerts a l’article 32, als ajuntaments que duguin a terme actuacions d’interès arquitectònic sobre edificis o conjunts d’edificis destinats principalment a habitatge, situats en nuclis històrics de la població. En tot cas l’Ajuntament haurà de justifi car la resta del fi nançament de l’actuació.

Disposicions addicionals

-1 Les subvencions previstes en aquest Decret s’atorga-ran en funció dels límits que imposin les disponibilitats pressupostàries.

-2 Atesa la seva incidència pressupostària, en cap cas es podran entendre atorgats per silenci administratiu els ajuts que estableix aquest Decret.

-3 Per Ordre del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, es podran modifi car els municipis inclosos en les zones establertes a efectes de determinar el preu màxim de venda dels habitatges.

Disposicions transitòries

-1 Les sol·licituds presentades a l’empara del Decret 150/1988, de 24 de maig, i no resoltes a l’entrada en vigor del present Decret, es resoldran d’acord amb aquell.

-2 Els adquirents, adjudicataris i promotors per a ús propi d’habitatges de protecció ofi cial en règim general, i els adquirents i adjudicataris d’habitatges a preu taxat que hagin obtingut fi nançament qualifi cat a l’empara del Reial decret 1932/1991, de 20 de novembre, podran sol·licitar la subvenció regulada en el Decret 54/1992, de 10 de febrer, fi ns al dia 31 de desembre de 1996.

-3 Les sol·licituds presentades a l’empara del Decret 116/1994, de 19 d’abril, fi ns a 31 de desembre de 1995, es resoldran d’acord amb l’esmentat Decret.

-4 Les sol·licituds d’ajut presentades a l’empara del Decret 318/1994, de 4 de novembre, que no hagin estat resoltes a l’entrada en vigor del present Decret es resoldran d’acord amb l’esmentat Decret.

-5 Als efectes del termini per sol·licitar el préstec qualifi cat, es consideraran prorrogades fi ns al 31 de maig de 1996 les resolucions de les sol·licituds d’ajuts per a adquisició d’habitatges a preu taxat emeses fi ns al 31 de desembre de 1995.

Disposició derogatòria

A l’entrada en vigor d’aquest Decret quedaran derogats els decrets 150/1988, de 24 de maig, sobre ajuts per a la rehabilitació d’habitatges; 54/1992, de 10 de febrer, pel qual s’estableixen les compatibilitats i els límits dels ajuts directes existents a càrrec de la Generalitat de Catalunya en matèria d’habitatge amb el Reial decret 1932/1991, de 20 de desembre; 289/1992, de 14 de desembre, pel qual es regula el procediment de sol·licituds d’ajuts per a l’adqui-sició d’habitatges d’acord amb el Decret 54/1992, de 10 de febrer; 116/1994, de 19 d’abril, per al foment de la promoció d’habitatges per a joves en règim de lloguer; 318/1994, de 4 de novembre, pel qual s’estableixen ajuts per a la redacció dels projectes i direcció de les obres per a la construcció d’habitatges de protecció oficial en règim especial, es modifi ca l’article 6 del Decret 150/1988, i s’estableixen determinats requisits per accedir als ajuts per a l’adquisició d’habitatges de protecció ofi cial i preu taxat; i la disposició fi nal segona del Decret 205/1993, de 13 de juliol, referent al règim d’ajuts per a la rehabilitació d’habitatges afectats per patologies estructurals, sens perjudici del que es disposa en les disposicions transitòries.

Així mateix quedaran derogades aquelles disposicions d’igual o inferior rang que s’oposin al que disposa aquest Decret.

Disposicions fi nals

-1 Aquest Decret entrarà en vigor l’endemà de la seva publi-cació al Diari Ofi cial de la Generalitat de Catalunya, si bé els seus efectes s’aplicaran des de l’1 de gener de 1996.

-2 Es faculta el conseller de Política Territorial i Obres Públi-ques per a la signatura del conveni tipus entre la Generalitat de Catalunya i el Ministeri d’Obres Públiques, Transports i Medi Ambient, sobre actuacions d’habitatges i sòl.

Barcelona, 23 de gener de 1996

Jordi PujolPresident de la Generalitat de Catalunya

Artur Mas i GavarróConseller de Política Territorial i Obres Públiques

Annex

Municipis inclosos a la zona B

Alella, Argentona, Badalona, Barberà del Vallès, Cabrera de Mar, Cabrils, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, Granollers, l’Hospitalet de Llobregat, la Llagosta, Lliçà d’Amunt, Lliça de Vall, Martorell, Martorelles, Martorelles de Dalt, el Masnou, Mataró, Molins de Rei, Mollet del Vallès, Montcada i Reixac, Montgat, Montmeló, Montornès del Vallès, Orrius, Pallejà, el Papiol, Parets del Vallès, Polinyà, Premià de Dalt, Premià de Mar, el Prat de Llobregat, Ripollet, la Roca del Vallès, Rubí, Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Fost de Campcentelles, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Quirze del Vallès, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Gramenet, Santa Perpètua de Mogoda, Terrassa, Teià, Tiana, Ullastrell, Vallromanes, Viladecans, Vilanova del Vallès, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar.

Municipis inclosos a la zona C

Abrera, Aiguafreda, Albatàrrec, Alcanar, Alcoletge, Alpicat, Altafulla, l’Ametlla del Vallès, Amposta, l’Arboç, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Balaguer, Banyoles, Begues, Berga, Bescanó, Bigues i Riells, la Bisbal d’Empordà, Blanes, les Bor-ges Blanques, Calafell, Caldes d’Estrac, Caldes de Montbui, Calella, Cambrils, Campins, Canet de Mar, Canovelles, Cànoves i Samalús, Cardedeu, Castell-Platja d’Aro, Castellar del Vallès, Castellcir, Castellterçol, Castellví de Rosanes, Castellbisbal, Celrà, Cervera, Cervelló, Collbató, Corbera de Llobregat, Cubelles, Cunit, Deltebre, Dosrius, l’Escala, Esparreguera, Falset, Figueres, Fogars de Montclús, Fornells de la Selva, les Franqueses del Vallès, Gallifa, Gandesa, la Garriga, Girona, Granera, Gualba, Igualada, Lleida, Llinars del Vallès, Lloret de Mar, Malgrat de Mar, Manlleu, Manresa, Matadepera, Mollerussa, Mont-roig del Camp, Montblanc, Montmany-Figaró, Montseny, Móra d’Ebre, Móra la Nova, Olesa de Montserrat, Olot, Palafolls, Palafrugell, Palamós, Palau de Plegamans, els Pallaresos, Pineda de Mar, la Pobla de Montornès, el Pont de Suert, Puigcerdà, Quart, Rellinars, Reus, Ripoll, Roquetes, Roses, Salou, Salt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Carles de la Ràpita, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Celoni, Sant Esteve Sesrovires, Sant Esteve de Palautordera, Sant Feliu de Codines, Sant Feliu de Guíxols, Sant Iscle de Vallalta, Sant Llorenç Savall, Sant Pere de Ribes, Sant Pere de Vilamajor, Sant Pol de Mar, Sant Quirze de Safaja, Sant Sadurní d’Anoia, Sant Vicenç de Montalt, Santa Coloma de Farners, Santa Eulàlia de Ronçana, Santa Maria de Palautordera, Santa Susanna, Sarrià de Ter, la Sénia, Sentmenat, la Seu d’Urgell, Sitges, Solsona, Sort, Tagamanent, Tarragona, Tordera, Torrelles de Llobregat, Torelló, Torredembarra, Torroella de Montgrí, Tortosa, Tremp, Tàrrega, Ulldecona, Vacarisses, Vallgorguina, Vallirana, Valls, el Vendrell, Vic, Vielha e Mijaran, Vila-seca i Salou, Vilablareix, Viladecavalls, Vilafant, Vilafranca del Penedès, Vilalba Sasserra, Vilanova i la Geltrú.

32

TAULA RESUM DELS AJUTS PER A LA PROMOCIÓ I COMPRA D’HABITATGES

Requisits Règim general Preu taxat

Ingressos màxims (1) 3,5 SMI (2) 3,5 SMI (2)

Superfícies màximes 1r accés (3) 70m² 70m²

general 90m² 90m²

Preus màxims (4) venda A: P màxim x 1,46 A: P màxim x 1,85

B: P màxim x 1,25 B: P màxim x 1,7

C: P màxim x 1,2 C: P màxim x 1,5

D: P màxim x 1,1 D: P màxim x 1,4

lloguer 7,5% PV anual -

Característiques

Subvencions Promotor ús propi - -

lloguer 10% PV -

lloguer(<70m²) 15% PV -

Comprador 1r accés (3) 5% PV+E 5% PV+E

general - -

joves 10% PV 10% PV

c.específi cs (5) 5% PV 5% PV

Prèstecs Import màxim 80% PV 80% PV

Termini d’amortització Promotor ús propi 15+3 -

venda 15+3 -

lloguer 10+3 -

Comprador 15 15

Quotes d’amortització creixents 3% anual 3% anual

Subsidiació Promotor ús propi 7,5% -

venda 9% -

lloguer 7% (6) -

Comprador 1r accés (3) 6,5% 6,5%

general 7,5% 7,5%

P màxim=93.410 PTA/m² x superfície de l’habitatge

Notes al quadre:(1) En el cas de compra i de promoció per a ús propi, els ingressos familiars ponderats no hauran de ser inferiors a 1/10 part del preu de venda. (2) Entre 3,5 i 5,5 SMI es podran adquirir habitatges protegits amb un tipus d’interès de conveni, no subsidiat. (3) Quan s’adquireix el primer habitatge en propietat i aquest és de menys de 70 m². (4) El preu de referència de Catalunya serà el mòdul ponderat de l’àrea i variarà segons quatre zones: A (ciutat de Barcelona), B (àrea d’infl uència de Barcelona), C (resta de municipis de la regió I, capitals de província i les seves àrees d’infl uència, capitals de comarca i les seves àrees d’infl uència, resta de municipis de més de 10.000 habitants i municipis turístics) i D (resta de municipis de Catalunya). (5) Famílies monoparentals, afectades per la LAU, famílies nombroses i famílies amb un discapacitat en el seu si. (6) La subsidiació s’estén als 3 anys del període de carència.

E: Ajuts especials per al comprador que té constituït un compte estalvi-habitatge.

Wellington 19. 08018 Barcelona. Tel. 93-309 34 04 - Fax 93-300 48 52

INSTITUT DE TECNOLOGIA DE LA CONSTRUCCIÓ DE CATALUNYA