NH2

B-on B-on TTOL DE LARTICLE

Biol. on-line: Vol. 3, Nm. 1 (Febrer de 2014) ISSN: 2339-5745 online

1

http://revistes.ub.edu/index.php/b_on/index

HISTRIES DE CINCIA. Propostes per aprendre biologia duna manera diferent.

Qu caram sn les biomolcules

i qu tenen a veure amb tu?

Laura Vila Tura

NH2

B-on B-on TTOL DE LARTICLE

Biol. on-line: Vol. 3, Nm. 1 (Febrer de 2014) ISSN: 2339-5745 online

2

http://revistes.ub.edu/index.php/b_on/index

1.

Visita al metge

Noi, si veus que tha de fer angnia, mira cap a una altra banda, dacord?

I no, no ho vaig fer. Tossut i amb aires de valentia, vaig fixar la mirada en aquella agulla gegantina

que, gota a gota, se menduia la sang. El dia que em van punxar per primera vegada, amb vint anys,

vaig sortir del metge ms marejat que una baldufa. Vergonys. Al nixer, els meus pares van

prendre la decisi de no vacunar-me, no s ben b a fi de qu. En aquell moment, per, amb la

infermera rient per sota el nas, els vaig maleir els ossos per no haver-me sotms abans a aquest

tipus de tortures... A ms, desprs daquell ridcul espants, tornar al CAP a rebre els resultats no

em va fer gens de grcia. s per aix que, desprs de sentir una veu entonant un Blai Boix amb un

mi, do molt agut, vaig entrar a la sala de consulta amb el cap cot.

Que et trobes cansat? Fatigat? Potser una mica moix, Blai Boix? i una rialleta innocent. De cop

i volta, aquella dona, que no era la infermera de laltre dia, sin la nova metgessa del poble, havia

passat a formar part de la meva llista negra.

No, no. Estic momomolt, molt b vaig mig quequejar , desviant la mirada cap a un pster

piramidal on hi havia dibuixats tota mena daliments, coronat per un parell de rosquilles de

xocolata. Quina pinta, i jo sense haver esmorzat!

La metgessa em va indicar, com si es tracts del ritual de cada dia, que pugs a la bscula que

reposava sobre el terra, que desprs de tentinejar va acabar marcant un 80.44 kg quadriculat. En el

mateix aparell em va mesurar lalada, i rpidament va anotar un 172.0 cm. Desprs em va convidar

a seure davant de la seva cadira. No vaig dubtar a deixar-mhi caure. Em va prendre la pressi amb

aquell aparell que tescanya el bra per uns instants i va anotar-se un nmero que no vaig ser a

temps de capturar. Aleshores, molt lentament, va prendre lloc a la seva cadira amb rodes. Ens

separava una taula on hi jeia un ordinador fora nou i un munt de material doficina, tot ell amb la

insgnia publicitria de la marca dalgun medicament. Em va mirar per damunt daquelles ulleres

diminutes de joguina i va deixar anar:

Interessant. B, Blai. Mhe estat mirant una estona els resultats de la teva anlisi de sang i

thauria de comentar quatre cosetes. Primer de tot, i pel que fa a les mesures que tacabo de

prendre, vull que vegis una cosa. Saps qu s lIndex de Massa Corporal? s una mesura que

relaciona la massa i lalada dun individu, de manera que proporciona una referncia de la

quantitat de massa corporal per metre quadrat per qu mexplicava aquelles coses? . Per si

tinteressa, per la cara que fas, es calcula dividint la massa en quilograms entre laltura al quadrat

en metres. En el teu cas va teclejar rpidament la calculadora em surt que el teu IMC s de

27.19 kgm-2. Si consultem els criteris que estableix la Organitzaci Mundial de la Salut, veiem que

un IMC dentre 25 i 30 kgm-2 indica sobreps. Si, a ms, tenim en compte que la teva pressi

arterial s de 143/92, s a dir, la pressi mxima i mnima durant la sstole i la distole del cor,

respectivament, veiem que tens una lleugera hipertensi...

Ja... Per no entenc massa qu em vol dir amb tot aix.

NH2

B-on B-on TTOL DE LARTICLE

Biol. on-line: Vol. 3, Nm. 1 (Febrer de 2014) ISSN: 2339-5745 online

3

http://revistes.ub.edu/index.php/b_on/index

Que estem fins, vaja. Blai, lanlisi de sang ha sortit fora irregular. Ms i tot, tenint en compte

que tens noms vint anys. Mira, aquests sn els resultats. A lesquerra hi pots veure els teus valors

i, a la dreta, els intervals de referncia per a un individu adult.

Aleshores, la metgessa va empunyar un bolgraf vermell i va comenar a gargotejar la meva anlisi.

Mira... Aix, aix, aix i aix... Sn fora del que es considera normal.

Si jo ja mho crec tot aix que mexplica, ja... Per qu hi puc fer? Cadasc s com s i t el que li

toca, no?

No, Blai. Hi ha coses que s que ens venen donades, per daltres ens les busquem. Aix que a tu

et passa s ms que probablement degut a uns mals hbits de vida. Em refereixo a una alimentaci

inadequada i a una activitat fsica mnima o inexistent. Mequivoco?

Home, doncs... No sabria pas qu dir-li. Sempre he fet el mateix. A casa hem tingut, si fa no fa,

els mateixos hbits alimentaris que... No sn pas dolents, o almenys aix ho crec. I dactivitat fsica...

B, des que sc a la Universitat que no tinc massa temps per altres coses que no siguin estudiar i

descansar o esbargir-me.

NH2

B-on B-on TTOL DE LARTICLE

Biol. on-line: Vol. 3, Nm. 1 (Febrer de 2014) ISSN: 2339-5745 online

4

http://revistes.ub.edu/index.php/b_on/index

2.

Anem a pams, Blai. Qu acostumes a menjar? Molts dolos? Molta carn? Pocs vegetals?

Vejam... S que magraden els dolos, per no em passo pas la vida menjant-ne... Carn... B,

anem combinant en funci del que ens ve de gust, suposo... I de vegetals... Home, s que en

mengem, i tant...parlava per parlar fent servir paraules totalment buides. Ara que me nadonava,

no havia prestat atenci mai a la meva alimentaci.

Ah... B, Blai. Em sembla que haurs destudiar un mica millor els teus hbits. Jo, mentrestant,

noms puc donar-te algunes recomanacions. T, aquest fullet s per tu i em va allargar un full

titulat Lluitem contra el sobreps i guanyem bons hbits. Aqu hi tens un exemple de dieta per

reduir pes, les quantitats de les racions i els nutrients que et fan falta per a cada situaci. Pots

seguir-la, combinant-la com vulguis.

Ui, aix de les dietes, a mi no...

Blai, s important que tinguis uns bons hbits de vida. El sobreps pot comportar riscs molt

perjudicials per a la salut. Pensa que si aix va en augment, pots patir trastorns com la diabetis, o

b lobstrucci de les artries i... B, aqu ho tens tot i em va allargar un segon fullet titulat La

problemtica del sobreps i lobesitat.

I si faig cas de tot aix, qu? Canviar alguna cosa?

I tant. Mira-tho molt b, amb calma, i si vols ens veiem daqu a un parell de setmanes. Et vull

evitar danar al dietista o, encara ms, a lendocr, si per tu mateix pots analitzar qu fas malament i

com arreglar-ho. Et proposo que investiguis sobre qu i com ho fas. Mira, t, alguna ajudeta ms...

i em va acabar domplir de fullets informatius: Fregits: quan i com, Quines begudes hem de

triar?, Lluitem en contra del tabaquisme, Colesterol i tipus, Dieta mediterrnia, Dieta baixa

en greixos, Dietes de moda i falses promeses, Som el que mengem...

Em vaig quedar perplex. Tenia un ai al cor, un no s qu que em feia sentir la persona ms deixada

del mn. La metgessa em va dir quatre coses ms, em va donar la fotocpia de lanlisi de sang i

em va dirigir a les noies de recepci de lentrada perqu em donessin hora per a la segent visita.

Men vaig anar, tal i com havia arribat, amb el cap cot. A la sala despera hi havia algunes persones

conegudes, per no les vaig saludar. Vaig sortir per la porta de la consulta i vaig agafar aire. La

panxa em va fer rau-rau. Aleshores, per primer cop amb la incertesa de no saber si em convenia o

no, o potser amb el desconsol de pensar que podria ser lltima vegada, em vaig endinsar al forn de

pa - grangeta del poble i em vaig atipar de croissanets farcits de xocolata i recoberts de car.

Rac B-ON. Bioelements i biomolcules.

Bon dia! Sn les deu i sis minuts, i ara mateix comena el Parlam del mn daquest dissabte 4 de

maig! (Msica animosa d'obertura). Avui ens torna a acompanyar el doctor, professor, escriptor i,

fins i tot matreviria a dir que amant, oi, Gustau? de la Bioqumica, que aquest cop ens explicar

de qu estem fets i, en definitiva, de qu est fet tot aix que ens envolta. (Msica misteriosa)

Corregeix-me si mequivoco; en Gustau Valls s bioqumic, llicenciat a la Universitat de Barcelona i

NH2

B-on B-on TTOL DE LARTICLE

Biol. on-line: Vol. 3, Nm. 1 (Febrer de 2014) ISSN: 2339-5745 online

5

http://revistes.ub.edu/index.php/b_on/index

doctor en Biologia molecular. Ara mateix es dedica a la investigaci i a la docncia, aix com a la

divulgaci de la cincia a tota mena de pblics. Tot correcte?

I tant, tot a lloc!

B, doncs, bon dia i benvingut de nou, Gustau. A lltim programa ens vas prometre que ens

parlaries de la matria, els maons de tot el que veiem.

Efectivament, Dolors. Tu i jo estem fets dtoms. Aquesta taula est feta dtoms. Tot ho est.

Tot? Laire, que no notem quan hi passem la m, tamb?

Tot, tot! Els toms sn... solem dir que sn la part ms petita dels elements que ret les seves

propietats qumiques. O sigui... Encara que ens costi, perqu ara mateix la cosa va com va,

imaginem-nos que ens comprem un anell dor pur. Si no ens han estafat a la botiga,

el nostre anell est fet dun sol element; lor. Per tant, el que ens decora els

dits s un conjunt dtoms dor. De fet, si lanell pess 2.5 grams,

haurem pagat noms uns quants centenars deuros per la immensa

xifra de 7.600 trilions dtoms dor.

Home, vist aix, el preu comena a ser ms raonable, eh?

I tant! Per no ho diguem massa fort, a veure si pujar el preu de

lor per culpa nostra... B, tots recordem com sens va posar la pell

de gallina aquell dia que a lInstitut ens van manar aprendre de memria la taula peridica... Qui

carai sn els senyors (amb la cantarella) Hidrogen, Liti, Sodi, Potassi, Rubidi, Cessi i Franci? Existeix

aquest tal Nitrogen? Fsfor? Arsnic?, o sn noms una llegenda urbana que vam aprendre en va?

Doncs b, existeixen, sn els elements de la canterella que diem i, a ms a ms, quatre dells sn

les peces claus que formen tots els organismes vius. Carboni, Hidrogen, Oxigen i Nitrogen, lequip

CHON, sn els protagonistes de la vida. De fet, el paper principal li ha tocat a en Carboni, el mateix

element que forma la punta dun llapis i, al mateix temps, per exemple, els diamants. Podrem dir

que s una espcie de du daquells que tenen tants braos. Ell en t quatre i, per tant, pot xocar

aquests quatre amb quatre altres toms a la vegada. Qumicament parlant, pot establir quatre

enllaos covalents. Daix en diem tetravalncia i en aquesta propietat del carboni rau lexistncia

de la vida a la Terra.

Aleshores, ens podrem comparar amb un llapis o amb un diamant?

B, de fet, noms el 19.37% del nostre cos s carboni. Dhidrogen en tenim un 9.31%, de

nitrogen, un 5.14% i doxigen... un 62.8%! La resta del percentatge del nostre pes, es composa

daltres elements com el sofre, el fsfor o el magnesi, essencials per a dur a terme determinades

funcions.

I per qu tant doxigen, si el carboni t el paper principal?

Bona pregunta! H2O s la molcula daigua, oi que s? Doncs nosaltres estem fets, si fa no fa,

dun 70% daigua! Per tant, tenint en compte que loxigen pesa fora ms que lhidrogen, gran part

del nostre pes es deu a loxigen de laigua que tenim per aqu dins.

NH2

B-on B-on TTOL DE LARTICLE

Biol. on-line: Vol. 3, Nm. 1 (Febrer de 2014) ISSN: 2339-5745 online

6

http://revistes.ub.edu/index.php/b_on/index

I lequip CHON, doncs?

Lequip CHON treballa per formar tota la resta. La combinaci daquests, juntament amb daltres

elements, constitueix els compostos orgnics. Uns quants senyors Carboni agafats de la m

formant una filera, generen lesquelet de carboni que constitueix el compost. Com que aquests

senyors, diem abans, tenen quatre mans, les altres du es o tres sobrants, segons les mans lliures

que els queden, les encaixen amb dos o tres senyors o toms dhidrogen, que per mala sort els ha

tocat tenir noms un bra. Si tan sols es combina carboni i hidrogen, tindrem una molcula que rep

el nom dhidrocarbur amb un nombre dtoms concret, que s la seva frmula molecular. Per

exemple, la frmula molecular del met s CH4; un carboni enganxat a quatre hidrgens. Quan

els carbonis suneixen mitjanant una sola m, un enlla, tenim un alc. Mitjanant dues mans, una

uni ms forta, un alqu. I tres, encara molt ms forta, un alqu. Si tu i jo fssim dues molcules

dhidrocarbur amb el mateix nombre de carbonis i hidrgens, per amb els toms units entre ells

de maneres diferents, serem germans, per no bessons. Serem ismers.

Aix doncs, el nostre cos, el que bevem, el que mengem... s tan senzill com aix?

B, potser no tant. Ens falta fer un pas ms. Les biomolcules, a part de lesquelet de carboni i

hidrogen, tenen el que anomenem grups funcionals. Aqu juga la resta de lequip CHON, que fins

ara el tenem a la banqueta. El grup funcional duna molcula s la part que determina com i amb

qu reaccionar, quin ser el seu comportament, quines propietats tindr... Molcules diferents

amb els mateixos grups funcionals, tenen caracterstiques semblants. Potser ara se us far una

muntanya, tot plegat, per entenent aix podrem comprendre una mica millor qu coi s all que

duem tant incrustat al cap quan anem a comprar... Que si sucres, que si hidrats de carboni, que si

greixos...

El que vols dir s que la majoria de nosaltres busquem productes amb pocs sucres, o pocs

greixos... parts essencial dels nostres pitjors malsons... i no tenim ni la ms remota idea de qu

sn... oi?

Home, potser no ho deia tan fredament, per s. Ens entestem, per exemple, en comprar

aliments amb el mnim de greixos possible, quan realment els greixos sn essencials pel bon

funcionament del nostre cos. Per daix ja en parlarem ms endavant... Abans, coneguem alguns

dels grups funcionals dels composts orgnics. Podrem classificar-los en funci de ltom principal

que contenen. Per exemple, podem parlar de funcions orgniques oxigenades quan ltom

principal del grup funcional s loxigen, o b nitrogenades, quan s el nitrogen. I el mateix pel sofre

o el fsfor.

Para el carro... Tots aquests noms sonen molt professionals i tcnics, per no acabo de

visualitzar-los pas...

Tranquilla, et posar exemples. Em sembla que tots sabem i recordem, o com a mnim ho

sabem abans de buidar lampolla, qu s lalcohol. El que no sabem s que all que bevem rep

aquest nom perqu cont un conjunt de molcules, en major o menor concentraci, que tenen una

funci orgnica que anomenem alcohol. Es tracta, senzillament, dun oxigen i un hidrogen enllaats

covalentment, un ROH, i aquests suneixen a un esquelet carbonat. Per exemple, H3C-OH s el

metanol, que s txic, o el H3C- CH2-OH; letanol.

NH2

B-on B-on TTOL DE LARTICLE

Biol. on-line: Vol. 3, Nm. 1 (Febrer de 2014) ISSN: 2339-5745 online

7

http://revistes.ub.edu/index.php/b_on/index

I si el metanol s txic... Com s que en prenem?

Les begudes alcohliques que consumim tenen un percentatge molt petit de metanol. Lalcohol

principal daquestes s letanol. De fet, el metanol s un txic que pot produir vmits, ceguesa o

fins i tot la mort. Quan es destilla per a la producci de begudes alcohliques cal anar molt amb

compte, perqu les primeres destillacions de la substncia contenen una elevada concentraci de

metanol. Aix succeeix perqu el metanol s ms voltil que letanol, s a dir, que a una

temperatura ms baixa, major quantitat de molcules passen a lestat gass. Per vaja, no

parlvem dels alcohols, noms.

Amb toms doxigen, hi ha moltes altres funcions orgniques. Per exemple, els composts

carbonlics, formats pels aldehids i les cetones. Els aldehids sn R-CHO, on el carboni suneix amb

un doble enlla -amb dos braos- a loxigen, i les cetones, R-CO-R en qu lenlla del carboni amb

lhidrogen s substitut per un grup carbonat. O, tres grup estrella, sn els cids carboxlics, R-

COOH, els sters, R-COO-R i els ters R-O-R. Tamb existeixen els acetals, cetals, hemiacetals,

hemicetals... Per vaja, ara no us voldria collapsar amb els grups oxigenats. Pel que fa als

nitrogenats, destacaria les amines, un nitrogen unit a dos, un o cap hidrogen, segons el nombre de

carbonis a qu suneixi, i les amides, que les podem considerar com a amines unides a un grup R-

CO-, per exemple, R-CO-NH2. I ja per no enredar gaire ms la troca, us deixo anar el nom de tiol, R-

SH, i de fosfat, PO43-, perqu sn claus en els compostos orgnics... Per la cara que fas, no s si mhe

explicat gaire b...

Em sembla que aix costa una mica de digerir, Gustau... Per vaja, qu en fem de tot plegat, ara?

Noms un petit detall ms i passem rpidament a veure la llum aplicant-ho a la vida quotidiana

que, al fi i al cap, s el que pretenem. s molt important entendre, com ja he dit abans, que el grup

funcional duna molcula en determina les propietats. Per exemple, els monoalcohols, -OH, tenen

un comportament nic i caracterstic, similar entre ells, tot i tenir diferent nombre de carbonis a

lesquelet a qu es troba unit el grup hidroxil o alcohol. Un grup de compostos que tenen un mateix

grup funcional i que es diferencien en el nombre de grups metil, com el metanol, letanol, el

propanol... formen una srie homloga.

I com us he proms, ara parlarem de...

ggggggggghsshhshhshshhshhhhhhrrrrsshhhhgggghsshhshhshshhshhhhhhggrssssssshhhhhhhhhhhgg

ggggggggggrrrggggghsshhshhshsshhshhshsggggggggghhshhhhhhrrrrsshhhhgggghsshhshhshshhshhh

!!!!

Els tnels, sempre tan tradors. I a ms, dels llargs. Quan vaig sortir-ne, ja havia perdut el fil de la

conversa. Per no va caldre que pats pas gaire... Quan una estona desprs vaig arribar al

MercaSpiens, desprs daparcar amb penes i treballs a lnic forat estret i a ple sol que hi havia,

vaig treure el cap per la finestra per palliar aquella terrible xafogor enganxifosa i vaig veure el gran

cartell. MercaSpiens i la setmana spiens. Vine a aprendre qu amaga linterior dels aliments,

gaudeix de llions de la m dexperts cientfics i emportat fantstics regals i descomptes explosius.

A lentrar, desprs de prendre un carret de la compra, em van lliurar un trptic on hi havia dibuixat

un planell del supermercat. A cadascuna de les seccions shi indicava el ttol duna lli; les

NH2

B-on B-on TTOL DE LARTICLE

Biol. on-line: Vol. 3, Nm. 1 (Febrer de 2014) ISSN: 2339-5745 online

8

http://revistes.ub.edu/index.php/b_on/index

protenes, els sucres, els greixos,... Aix doncs, impressionat per la innovaci daquell

supermercat, vaig endinsar-mhi disposat a aprendre.

Desprs de fer un cop dull a la gentada que es trobava conglomerada en aquell local, vaig prendre

la meva llista de la compra. Vaja, quatre gargots mal fets a mode didea dall que hauria de

comprar, noms, encara que sabia del cert que, com sempre, acabaria comprant bajanades

daquelles que sempre troben un per si de cas al carro. Vaig fer un primer tomb pels productes de

neteja i el menjar pel gat. Vaig passar als mocadors de paper, que no s com, a casa, volen dun dia

a laltre, i finalment vaig anar a per unes quantes ampolles daigua, de refrescs i de vi, Daquesta

darrera secci sempre miro de passar-hi volant. s plena de persones fent-se les enteses,

remenant les ampolles de vi i de cava i recomanant al desconegut del costat que compri tal gran

reserva perqu.... i jo, que no en tinc ni fava, passo volant.

Ara em tocava comprar sucre. Per mi, la compra ms fcil, perqu no has descollir entre res. O

sucre blanc, o sucre blanc . De marca bona o de marca blanca, rere letiqueta de la qual sol

amagar-shi una marca bona. Per tant, cap al carret el paquet ms barat. Tanmateix, avui

semblava que la meva visita a lestant dels sucres sallargaria.

Un home duns cinquanta anys i escaig mesperava amb un somriure afable que impedia qualsevol

intent dignorar all que feia. Subjectava una safata amb uns petis gotets plens de sucres diversos.

Bon dia, noi. Que tagrada el sucre?

I tant si magrada. A cullerades, mel menjaria!

Em sembla que aix ho farem tots... i mantenint el somriure t, proval, veurs quin sucre

ms bo, com cruixeix al mastegar-lo... i mentre que feia el que mhavia dit per tu... Ja saps qu

s el sucre? Qu s aix que tan tagrada i menjaries a grapats? Et sonen, els glcids?

Doncs la veritat s que no amb la boca plena i els ulls desorbitats desprs que els sentits

shaguessin alertat del gust dol i suau daquell sucre exquisitqu hauria de saber del sucre?

A continuaci, em va assenyalar un codi QR per a mbils; aquells dibuixets que enfoques amb la

cmera i et duen a una pgina web. Potser on em duria no seria pas a cap parads, com s que mhi

havia dut aquell gotet de sucre, per aquestes coses sempre piquen la curiositat. Aix doncs, amb el

mbil, vaig obrir la pgina web.

NH2

B-on B-on TTOL DE LARTICLE

Biol. on-line: Vol. 3, Nm. 1 (Febrer de 2014) ISSN: 2339-5745 online

9

http://revistes.ub.edu/index.php/b_on/index

D-glucosa L-glucosa

GLCIDS

GRUP FUNCIONAL

ALDOSES Aldehid

CETOSES Cetona

NOMBRE DE CARBONIS

TRIOSES 3

TETROSES 4

PENTOSES 5

HEXOSES 6

GRAU DE POLIMERITZACI

MONOSACRIDS 1 molcula

DISACRIDS 2 monosacrids

OLIGOSACRIDS De 2 a 10

monosacrids

POLISACRIDS Ms de 10

monosacrids

POSICI DEL PENLTIM -OH

D A la dreta

L A l'esquerra

Aldehid Cetona

3.

www.posa-lisucrealavida.cat

Qu sn els glcids?

Els glcids o sucres sn biomolcules formades per un esquelet hidrocarbonat amb diversos grups

hidroxil o alcohol units als toms de carboni i que tenen, com a grup funcional principal, una

cetona o un aldehid. El glcids tamb reben el nom dhidrats de carboni, malgrat que no sn

realment toms de carboni units a molcules daigua (hidratats), sin a toms dhidrogen.

Els glcids es poden classificar atenent a diversos factors:

Els monosacrids sn els monmers dels glcids. Quan es

troben en dissoluci, les cadenes lineals adquireixen forma de

cicle. Aix passa perqu alguns dels grups funcionals duna

mateixa molcula de glcid, reaccionen entre ells i formen un

anell pentagonal (anell de furanosa) o hexagonal (anell de

piranosa). Vegem com ho fan:

Els aminocids de

la naturalesa sn

de la srie D.

NH2

B-on B-on TTOL DE LARTICLE

Biol. on-line: Vol. 3, Nm. 1 (Febrer de 2014) ISSN: 2339-5745 online

10

http://revistes.ub.edu/index.php/b_on/index

Quan un monosacrid es cicla en forma de pentgon, rep el nom de furanosa (derivat del fur), i

quan ho fa en forma dhexgon, es tracta duna piranosa (derivat del pir).

Segons si el monosacrid lineal s una aldosa o una cetosa, el carboni del grup carbonlic que

reaccionar ser l1 o el 2, respectivament. Aix, lenlla format podr ser hemiacetlic (si prov

duna aldosa) o hemicetlic (si prov duna cetosa). Tamb rep el nom de carboni anomric.

Tanmateix, els monosacrids cclics poden tornar a adquirir la seva forma lineal mitjanant un

equilibri que rep el nom de mutarotaci. Una dissoluci aquosa dun monosacrid cont molcules

ccliques i molcules lineals, i totes elles constantment canvien la seva conformaci. Segons on

quedi disposat el grup -OH del carboni anomric, les molcules seran alfa () o beta ().

-D-ribosa o -D-ribofuranosa

-D-ribosa o -D-ribofuranosa

D-ribosa Ciclaci de la

D-ribosa

OCH2CH2OH OH

OH

OH

OH

O

C

C

C

C

C

CH2

OH

OH

OH

OH

OH

H

H

H

H

H

CH2

C

C

C

C

CH2

O

OH

OH

OH

OH

H

H

H

OH

O

OH

OH

OH

OH

CH2 OH

H

R C

OH

O

H

R

R3 C

OH

O

R1

R2

Enlla hemiacetlic

Enlla hemicetlic

NH2

B-on B-on TTOL DE LARTICLE

Biol. on-line: Vol. 3, Nm. 1 (Febrer de 2014) ISSN: 2339-5745 online

11

http://revistes.ub.edu/index.php/b_on/index

Dos monosacrids poden combinar-se per a donar lloc a un disacrid mitjanant la formaci dun

ter (R-O-R) per reacci de dos grups hidroxil (-OH). Lenlla que es forma rep el nom denlla o-

glicosdic.

O

OH

OH

OH

OH

CH2 OH

HO

OH

OH

OH

OH

CH2 OH

H

+

O

OH

OH

OH

CH2 OH

HO

OH

OH

OH

CH2 OH

H

O

Si la reacci continua entre el disacrid i altres monosacrids, es formar un oligosacrid (fins a 10

aminocids units) i un polisacrid (ms de 10). Aquests sn alguns dels principals mono-, di- i poli-

sacrids existents a la naturalesa:

O

CH2

CH2OH

OHOH

OH

OH

O

OH

OH

OH

OH

CH2 OH

H

+

O

CH2

CH2OH

OH

OH

OHO

O

OH

OH

OH

CH2 OH

H

OH2

-glucosa (14) -glucosa Maltosa

OH2-glucosa (12) -fructosa Sacarosa

O OH

OH

OH

OH

CH2 OH

H

O

OH

OH

OH

OH

CH2 OH

H

+

O

OH

OH

OH

CH2 OH

HO

OH

OH

OH

CH2 OH

H

O

-galactosa (14) -glucosa Lactosa

1

2

3 4

5

6 1

2 5

OH2

NH2

B-on B-on TTOL DE LARTICLE

Biol. on-line: Vol. 3, Nm. 1 (Febrer de 2014) ISSN: 2339-5745 online

12

http://revistes.ub.edu/index.php/b_on/index

Nom Estructura Funci principal

Monosacrids

Gliceraldehid

O

C

C

CH2

OH

OH

H

H

Font denergia immediata

Ribosa

OCH2OH

OH OH

OH

Fructosa

O

CH2

CH3

OHOH

OH

OH

Glucosa

O

OH

OH

OH

OH

CH2 OH

H

Galactosa

O OH

OH

OH

OH

CH2 OH

H

Disacrids

Maltosa -glucosa (14) -glucosa

Hidrlisi per a lobtenci de monosacrids.

Sacarosa -glucosa (12) -fructosa

Lactosa -galactosa (14) -glucosa

Polisacrids

Mid

Amilosa [n (-glucoses) 14]

+ Amilopectina [n (-glucoses) 14 + ramificacions 16 ]

Reserva energtica dels vegetals

Font denergia pels consumidors

Glicogen [n (-glucoses) 14 + ramificacions 16]

Reserva energtica dels animals.

Cellulosa [n (-glucoses) 14] Estructural (paret cellular

vegetal).

No energtica

Quitina [n (-N-acetil-D-glucos-2-amina) 14]

Estructural (exosquelet dinsectes, artrpodes i alguns animals).

El grup aldehid de les aldoses lineals els proporciona poder reductor, s a dir, la capacitat de reduir

altres molcules i, per tant, doxidar-se (augment del nombre denllaos C-O). Per exemple, en

presncia del cati Cu+2, una aldosa pot reduir-se a cid carboxlic (R-COOH):

NH2

B-on B-on TTOL DE LARTICLE

Biol. on-line: Vol. 3, Nm. 1 (Febrer de 2014) ISSN: 2339-5745 online

13

http://revistes.ub.edu/index.php/b_on/index

Quan un carboni anomric dun glcid conserva el seu grup hidroxil (-OH), el monosacrid podr

retornar a la seva forma cclica i aleshores tindr poder reductor. Per tant, tots els monosacrids

tenen poder reductor. Els disacrids, en canvi, noms en tindran si conserven, com a mnim, un dels

OH dels carbonis anomrics lliures. I el mateix succeir amb els polisacrids.

Per conixer si una substncia cont glcids amb poder reductor o no, sutilitza la prova del Fehling.

Aquesta consisteix en laddici duna mescla de dues solucions: Fehling A (cont sulfat de coure (II),

CuSO4, de color blau) i Fehling B (cont tartrat sdic-potssic, Na+-OOC-CHOH-CHOH-COO-K+,

incolora). Al mesclar-les, es formar hidrxid de coure (II), Cu(OH)2.

Una altra prova de reconeixement de glcids fa servir una dissoluci de lugol per a identificar la

presncia polisacrids com els midons. La dissoluci de lugol cont iode (I2) i iodur de potassi (KI) en

aigua destillada. En fred, el iode es fixa a la superfcie de les molcules de mid. Quan aix

C

O

H H

Cu2+ OH

-C

O

H OH

Cu2(OH)2 Cu2O

O

OH

OH

OH

CH2 OH

HO

OH

OH

OH

CH2 OH

H

O

Poder reductor

O

CH2

CH2OH

OH

OH

OHO

O

OH

OH

OH

CH2 OH

H

No poder reductor

Maltosa

Sacarosa

+

Formaldehid cid frmic

+

Cu2(OH)2 = Cu2 H2O

CH3 CH3 CH3 CH2

OH

CH3 CH

O

CH3 C

O

OH

Agent oxidant Agent oxidant Agent oxidant

Alc Alcohol primari Aldehid Cetona Agent reductor Agent

reductor

Agent reductor

NH2

B-on B-on TTOL DE LARTICLE

Biol. on-line: Vol. 3, Nm. 1 (Febrer de 2014) ISSN: 2339-5745 online

14

http://revistes.ub.edu/index.php/b_on/index

4. succeeix, la soluci esdev de color blau-violeta. Per tant, una dissoluci que canvia a color

blau quan shi afegeix lugol, cont mid.

Qu sn les protenes?

Ara em trobava davant de la secci de carns i peixos. Uf, quina pudor ms insuportable... Des que

era petit, que el peix no em feia gens de grcia. Potser des daquell dia que vaig demanar truita al

restaurant de Camprodon. Ai uix, me la van dur sencera, com acabada de pescar... si me lhauria

pogut endur a casa per posar-la a la peixera! I b, que no menjo gaire peix. La carn s, la carn

mencanta, sobretot la que est ben rostideta, com quan fem barbacoes amb els oncles de Baleny.

Davant dels congeladors, hi havia una muni de gent apilotada escoltant el discurs duna

dependenta rossa i molsuda, que amb un somriure dorella a orella feia publicitat de les millors

botifarres i pernils del Valls. Jo, mig pensant en veu alta i encantat amb la mirada perduda,

rumiava: a veure... Al congelador hi tinc... Llavors em fa falta... I de sobte, la dona rossa, molsuda

i publicista, va venir cap a mi i, duna revolada, sem va endur de bracet fins al mostrador. Sembla a

ser que algun gracioset havia preguntat qu sn les protenes? i ella, sense pensar-sho, em va fer

sevir de conillet dndies. Faig cara de protena, potser?

Aquest noi taaan guapo i taaan valent, que sha ofert voluntriament (s...) per ajudar-nos a

entendre qu sn les protenes, em far daminocid, oi bonic?

Home, depn del que entenguis per aminocid...

Vejam... Un aminocid s una biomolcula que t un carboni molt important, que anomenarem

alfa. (Dirigint-se a mi) A partir dara, el teu cos ser un carboni alfa, dacord? Aquest carboni alfa,

t enganxades quatre coses. Est unit covalentment a un hidrogen (i em va enganxar al front un

cartellet, on hi havia dibuixada una H), tamb un grup funcional que es diu amino, i per

aix aminocid (i em va fer aguantar, amb la m dreta, un cartellet amb un

NH2), i un altre que es diu carboxil, que s un grup cid (a la m esquerra,

un cartellet amb un COOH). Tots els aminocids tenen aquesta

estructura principal, per encara duen unit al carboni alfa alguna

cosa ms. Alguna cosa diferent per a cada aminocid; el tret que

els diferencia. Tu sers, per exemple, lalanina i duna

revolada, que em va agafar desprevingut, em va enganxar un

cartellet sota la panxa.... que duia dibuixat un CH3 enorme...

tothom va esclatar a riure.

Aix s un aminocid? vaig dir, vermell com un pebrot, per diluir les rialles.

O

C

H

NH2 C

OH

R

Amina cid

carboxlic

Cadena lateral

NH2

B-on B-on TTOL DE LARTICLE

Biol. on-line: Vol. 3, Nm. 1 (Febrer de 2014) ISSN: 2339-5745 online

15

http://revistes.ub.edu/index.php/b_on/index

Exacte. Ets lalanina. Tamb hauries pogut ser la fenilalanina, la glicina, la tirosina o qualsevol

dels 20 aminocids que existeixen a la natura, segons la cadena lateral, R, que thagus enganxat

aqu sotaassenyalant-me, i de nou les rialles que pot ser no polar, polar amb crrega i polar

sense crrega. Tu, per exemple, no ets polar. A ms, ets la L-alanina, perqu quan ells et miren

(assenyalant al pblic), veuen el grup amino, -NH2, a lesquerra. En llat, levo. Si fos a la dreta,

series la D-alanina, per els aminocids naturals sn tots de la srie L.

I aix s el que tenen dins tots aquests bistecs del mostrador? va preguntar un senyor del

pblic que duia un carret ple a vessar.

I tant. Per no noms un aminocid, sin moltssims i units entre ells, enroscats de manera

complexa, formant les protenes. Necessito un parell de voluntaris ms i altre cop, sense

preguntar, va agafar una parella de casats i els va dur a lescenari improvisat. Els va enganxar el

mateix que jo duia, per la seva cadena lateral era diferent. ella s la glicina (duia enganxat un H

on jo duia el -CH2) i ell, el glutamat (duia un CH2CH2COO). Sou parella, oi? i van assentir.

Doncs com que sn parella i sestimen molt, suneixen formant un enlla, enlloc de nupcial,

peptdic. Volem un dipptid, dos aminocids units, que es digui Glutamil-glicina. Perqu aix passi,

el COOH del glutamat sha denganxar al -NH2 de la glicina. Com ho fareu?

I desprs de pensar-sho i remirar-sho, la lisina va unir el seu bra dret on hi duia el cartellet de -

NH2, amb el cartell del bra esquerra del glutamat, on encara shi enganxava el -COOH.

Veieu? Aix s un dipptid. Una mica ortopdic, per un dipptid. La uni daquests dos

aminocids ha donat lloc a un grup amida, pla, slid i rgid. Per compliquem-ho una mica ms. Ara

volem el tripptid glutamil-glicil-alanina. Com ho fem aix? i em va dedicar una mirada picaresca.

O

C

H

NH C

OH

CH3

C

H

NH C

H

O

C

H

NH2 C

CH2

CH2

C

ONH2

O

OH2 OH2

Glutamil-glicil-alanina

Amida

+ +

Glutamil-glicil-alanina

NH2

B-on B-on TTOL DE LARTICLE

Biol. on-line: Vol. 3, Nm. 1 (Febrer de 2014) ISSN: 2339-5745 online

16

http://revistes.ub.edu/index.php/b_on/index

Jo, que ja havia mig perdut el fil, tamb vaig posar la m dreta sobre el cap del senyor. De sobte,

tothom del pblic va comenar a cridar noo!! A laltre!!! i a riure. Em vaig posar encara ms

vermell i vaig situar la meva m, amb el grup -NH2, sobre el cap lliure daquella dona, de la glicina.

Aix, formvem una cadena, que segons la dependenta, era un tripptid.

Per, senyors i senyores, les protenes sn mooolt ms grans que aix. La insulina, per exemple,

t 51 aminocids dividits en dues cadenes. Les protenes, a ms, adquireixen diferents estructures.

Per a aix, necessito que entre tots fem una filera. Cadasc que sigui laminocid que vulgui, per

s necessari que poseu la m dreta al cap de la persona del costat i alg altre us posi la m al cap, al

grup COOH. Aix formarem una cadena llarga peptdica, que s lestructura primria de les

protenes un passads del supermercat estava, ara, ocupat per una filera de persones unides per

les mans Ara dividim aquesta cadena en dues. Posem les dues cadenes de costat, en parallel i

aquests dos nens tan macos que no estan fent res els va empnyer entre les dues cadenes

estiraran els braos i formaran dos ponts dhidrogen que uniran les cadenes. Aix s la lmina

beta, una de les estructures secundries que pot adquirir una protena. Per tamb nhi ha una

segona, que s en forma despiral, lhlix alfa. Us heu dimaginar que una cadena senrosca en

forma dhlix i els nens es van enganxant pels laterals, fent lhlix ms estable.

La cadena va comenar a entortolligar-se, per no hi va haver manera i va acabar formant-se una

muni de gent desordenada.

Aix que heu fet, per cert, una patata, sassembla ms a lestructura terciria de les protenes. s

una mena dentortolligat dhlixs alfa i de lmines beta, aparentment desordenades, per molt

estables. I per ltim, que ja no cal que ho proveu perqu la farem grossa, tindrem lestructura

quaternria, en algunes protenes; un conjunt de cadenes polipeptdiques.

Desprs daquestes paraules, la cadena es va entortolligar encara ms, fins que alguns de nosaltres

vam acabar de cul a terra. Quan tothom tornava a prestar atenci va acabar la xerrada explicant-

nos que les protenes, segons la seva funci, podien ser enzims, hormones, receptors,

transportadors, protenes estructurals o de defensa, reguladores o de reserva i de motilitat. No

vaig entendre ni un borrall de tot aix, per ja ho investigar. Finalment ens va dir que daquests 20

aminocids que deia, nhi ha de 8 a 10 que el nostre cos no pot sintetitzar per que com que sn

aminocids essencials, els ha dincorporar a travs dels aliments. Per aix, consumim carn, ous,

llegums, fruits secs, llet..., que ens aporten aquestes i la resta daminocids. I per acabar, va tornar

a fer propaganda de les seves botifarres i pernils del Valls, i ens va regalar, als tres conillets

dndies del principi, un espetec artes.

NH2

B-on B-on TTOL DE LARTICLE

Biol. on-line: Vol. 3, Nm. 1 (Febrer de 2014) ISSN: 2339-5745 online

17

http://revistes.ub.edu/index.php/b_on/index

4. Qu sn els lpids? Arrossegant el carro de la compra estratgicament per tal de no xocar amb ning, perqu all era

can seixanta, per fi vaig arribar a la que creia la meva secci preferida. Dolos. Dos passadissos

plens a vessar, a banda i banda, dels petits plaers de la vida lluint dins embolcalls estrafolriament

acolorits. Tres quarts de passads estaven regentats per una infinitat de capses de cereals de tots

els tipus. Arrs inflat, flocs de blat amb mel, cereals darrs amb fruits secs, fruites del bosc o

delcies de poma, cereals farcits de crema de llet, de xocolata o nata i maduixes, civada, mill, sgol,

caixes enormes en format destalvi,

capses individuals, cereals comprimits

fets barreta amb poques calories,

cereals embolcallats per picar entre

hores, versions a preu dor, gangues... Al

veure tot all no vaig tardar a tenir; u, la

boca fent aiges, dos, un sentiment

dindecisi angoixant i tres, una

contrarietat de moviments cap una

capsa i cap a laltra sense saber quina

posar al carro definitivament. Horrible. I

si amb els cereals passava all, amb les

galetes... Vaig tancar els ulls i vaig

allargar el bra a la primera capsa que

sem va posar davant. Conflicte

solucionat. Per, com si el calvari no

volgus acabar-se mai, de sobte, una

veu em va dir a cau dorella i amb un cert retintn:

Que ha triat aquestes galetes per algun motiu en especial?

No, mhan semblat b, com qualsevols altres vaig contestar-li desprs de fer un bot desglai.

Mmm... Interessant amb la m a la barbeta, el noi vestit amb luniforme del MercaSpiens em

mirava amb una cara de disgust i intenci de no s qu per nhi ha de moltes varietats, home!

Ja, per al cap i a la fi, sn tot galetes, oi? Totes magraden i, per tant, aquestes tamb buscant

com treure-mel de sobre.

No, no, no... acompanyant la negativa amb un ball de dit ndex No li puc pas donar la ra, ni

de bon tros! s totalment mentida que totes siguin iguals. Primer de tot, perqu malgrat que totes

les galetes segueixin un patr dingredients semblant; farina, sucre, oli..., perqu sin no serien

galetes, cada tipus de cada marca els combina en proporcions diferents i hi afegeix ingredients molt

diferents que, nestic convenut, a vost li agradaran ms o menys. En segon lloc, perqu cada

producte t un valor nutricional diferent i cal tenir-lo en compte i no triar a la babal. Per exemple,

una persona amb hipertensi no hauria de consumir productes amb molt de sodi, perqu s el gran

enemic daquesta malaltia. O les persones que volen perdre pes, creu que optaran per productes

amb molts greixos saturats?

NH2

B-on B-on TTOL DE LARTICLE

Biol. on-line: Vol. 3, Nm. 1 (Febrer de 2014) ISSN: 2339-5745 online

18

http://revistes.ub.edu/index.php/b_on/index

Ja, no, si... Potser... Jo... Aix dels greixos saturats, qu...?

Molt b, molt b! Aquesta s lactitud!! Ja ho intua, jo, que vost tenia inquietuds cientfiques

mel vaig mirar amb cara de no saber on mhavia ficat Miri. Segur que haur sentit a parlar milers

de vegades sobre els greixos. La tele en va plena. Saturats, insaturats, omegues XXXX, triglicrids,

greixos dorigen animal, vegetal... oi?

S, s, suposo. Per ho tenim tant per m que ni li donem importncia. Qu s tot aix?

Doncs b, li explicar. Per abans, permetim oferir-li una classificaci dels greixos que existeixen

a la naturalesa. Miri i em va allargar un trptic, com si no nhagus tingut prou amb els del metge,

encapalat per una definici i un mapa conceptual.

A veure, a veure, a veure... Anem a pams. La primera part de la definici, lentenc ja era tot un

expert en bioelements! per... aix de derivats naturals dels cids grassos que resulten de la

seva condensaci amb alcohols o amines, qu coi significa?

Si thi fixes, al fullet hi diu que els lpids no formen polmers. Aix significa que un lpid no s,

com ho sn les protenes o els glcids, productes de la condensaci o uni dunitats iguals

repetides. Els lpids sn molt heterogenis i resulten de la uni de molcules molt diferents. Malgrat

NH2

B-on B-on TTOL DE LARTICLE

Biol. on-line: Vol. 3, Nm. 1 (Febrer de 2014) ISSN: 2339-5745 online

19

http://revistes.ub.edu/index.php/b_on/index

aix, molt lpids contenen un grup de molcules que reben el nom dcids grassos que, al seu torn,

tamb nhi ha una gran diversitat.

Per tanta diversitat, tanta diversitat... Aleshores com sabem qu s un cid gras?

Un cid gras s una molcula que, com b indica el seu nom, cont un grup cid carboxlic. Es

tracta dun grup cid unit a una cadena hidrocarbonada llarga que sovint cont un nombre parell

de carbonis (entre 4 i 36). Els ms abundants sn els que tenen entre 16 o 18 carbonis. Aquests

carbonis poden estar units mitjanant noms un enlla simple, un enlla doble o un enlla triple en

casos molt rars. Si la cadena hidrocarbonada dun cid gras noms cont enllaos simples C-C

parlem dun cid gras saturat, i si tenen un o ms enllaos dobles, C=C, parlem dcids grassos

insaturats, mono- o poliinsaturats segons el nombre enllaos dobles.

I all dels omegues que has dit?

Ben vist. La denominaci omega tamb fa referncia als dobles enllaos. Que un cid gras sigui

omega ja ens indica que, com a mnim, t un doble enlla. Lomega s lltima lletra de lalfabet

grec i, per tant, indica final. Els dobles enllaos se solen situar cap al final de les cadenes

hidrocarbonades dels cids grassos. Segons la IUPAC, comencem a comptar els carbonis a partir del

-COOH i, per tant, els dobles enllaos rebrien numeradors molt grans. Aix, el que fem s denominar

lltim carboni com carboni omega () i comptar, a partir daquest, a quin carboni es troba el doble

enlla. Per exemple, en lcid palmitolic que t 16 carbonis, el doble enlla es troba a 7 carbonis

del final, mira-ho aqu:

Hi ha al voltant de 30 cids grassos diferents que composen els lpids. En funci de la seva cadena

hidrocarbonada, tots tenen propietats fsiques diferents.

Dacord, dacord... Per aix em pot servir dalguna cosa, a mi, durant el dia a dia?

I tant! Deixa que mexpliqui. Com ms llarga s la cadena dun cid gras, ms alt s el seu punt

de fusi, s a dir, que cal una temperatura ms elevada per trencar les unions entre les molcules

dcids grassos i passar de slid a lquid. Per altra banda, els greixos amb un elevat contingut dcids

grassos saturats acostumen a ser slids a temperatura ambient (tenen el punt de fusi ms alt)

perqu les forces de van der Waals entre molcules adjacents en limiten el moviment. En canvi,

O

OH

3 5 7

2 4 6

7 5 3

8 6 4 2

9 1

Lcid palmitolic o cid cis-9-hexadecenoic s un cid gras omega-7 monoinsaturat.

Cis Trans

En general, els cids grassos presenten

una configuraci cis, en qu la cadena

hidrocarbonada a banda i banda del

doble enlla sorienta cap un mateix

costat del pla.

NH2

B-on B-on TTOL DE LARTICLE

Biol. on-line: Vol. 3, Nm. 1 (Febrer de 2014) ISSN: 2339-5745 online

20

http://revistes.ub.edu/index.php/b_on/index

aquells greixos rics en cids grassos mono- o poliinsaturats acostumen a ser lquids a temperatura

ambient (punt de fusi ms baix) perqu els dobles enllaos inclinen les cadenes hidrocarbonades

de tal manera que dificulten les interaccions de van der Waals i el moviment de les molcules s

ms lliure. Tot plegat, s utilitzat des del punt de vista comercial de cara als diferents productes.

Per exemple, entre loli, la margarina i la mantega, quin dels dos creus que s ms ric en cids

grassos saturats?

La mantega, perqu s slida a temperatura ambient. La margarina s ms... llefiscosa. I loli s

lquid, perqu deu tenir molts greixos insaturats, no?

Ben vist. Magrada que diguis molts greixos insaturats i no noms greixos insaturats. Deixam

que fem un pas ms. El 98% dels greixos que ingerim a la dieta es troben en forma de

triacilglicrids...

Triaciqu? Uff... Apa, no em prenguis el pl.

Triacilglicrids o triglicrids. Fixat en la classificaci que the donat abans. Sn greixos

saponificables, simples. De fet, quan diem greixos fem referncia als triglicrids. Aquests estan

formats per una molcula de glicerol unida a tres cids grassos (quan suneix a dos o a un cid gras

es tracta dun diacilglicrid o un monoacilglicrid, respectivament). Suneixen mitjanant la

condensaci dels grups OH del glicerol o glicerina amb el COOH de lcid gras, desprenent aigua.

Mira:

C

C

C

OH

OH

OH

H

H

H

H

H

C

O

OH

C

O

OH

C

O

OH

C

C

C

O

O

H

H

H

H

H

C

O

O

C

O

C

O

OH2

OH2

OH2

+

+

+

+

+

+

cid palmtic

cid oleic

cid linoleic

Glicerol Triacilglicrid

Enlla ster

NH2

B-on B-on TTOL DE LARTICLE

Biol. on-line: Vol. 3, Nm. 1 (Febrer de 2014) ISSN: 2339-5745 online

21

http://revistes.ub.edu/index.php/b_on/index

Aix doncs, un producte que cont greixos, no est format per un sol tipus dcids grassos, sin per

una gran varietat daquests esterificats al glicerol segons composicions molt diverses. Tamb the

de dir que per ser lquid, en el cas de loli, no sempre ss ric en greixos insaturats. Loli de coco, per

exemple, s molt ric en greixos saturats. En general, per, la indstria alimentria utilitza aquesta

propietat dels greixos saturats, de ser slids a temperatura ambient, pels seus productes. Tot aix

que tant ens agrada, la brioixeria industrial, fa servir greixos saturats per poder mantenir millor els

productes en les condicions ambientals. s ms, els fabricants solen hidrogenar els olis que

contenen greixos insaturats per saturar-los.

O sigui que fan greixos slids a partir de greixos lquids.

S, i aix fa que siguin pitjors per a la salut, perqu els cids grassos saturats augmenten el risc de

patir malalties cardiovasculars. A ms, en aquest procs dhidrogenaci, tamb pot passar que els

dobles enllaos es reordenin i en lloc de tenir configuracions cis, tinguem configuracions trans, dels

dobles enllaos. Sha demostrat que aquests greixos trans augmenten el colesterol dolent i, per

tant, tamb el risc de patir malalties cardiovasculars.

Ui, ara mests espantant. Aleshores, qu hem de menjar i qu no?

No es tracta de menjar o no menjar, sin de saber quant menjar-ne. Tres cids grassos sn

essencials, que vol dir que el nostre organisme no els pot fabricar i per tant els obtenim mitjanant

els aliments, encara que noms ens en calen quantitats petites. Sn lcid linoleic, el linolnic i

laraquidnic, els dos insaturats. La resta dcids grassos, els podem sintetitzar a partir daltres

nutrients no lipdics.

Dacord, dacord... I la resta de lpids? Perqu has dit que nhi havia molts tipus...

I tant! I ben importants. Si repassem la classificaci dabans, veiem que dins dels lpids

saponificables i simples tamb hi ha els crids. Aquests tamb estan formats dun cid gras, que

sesterifica amb un monoalcohol (amb 16-30 carbonis). Aix doncs, sn slids a temperatura

ambient, hidrofbics i insolubles. Thas fixat mai que moltes fruites, o b les fulles de les plantes,

brillen, i encara ms si les fregues amb un drap?

S, les pomes vermelles relluents fan goig de veure i tot.

Doncs aix s perqu estan revestides per una capa de cera que les fa impermeables i, per tant,

els proporciona protecci. I les nostres parets de qu estan formades?

Les nostres parets, que sn les membranes de les cllules, estan formades duns lpids

saponificables complexos que reben el nom de fosfolpids. Estan formats per un cid fosfatdic

(glicerina, dos cids grassos i un cid fosfric) ms un altre alcohol. La seva composici fa que siguin

amfiptics.

Antiptics?

AMFIPTICS. Que vol dir que una part de la molcula s hidrfila, li agrada laigua, i laltra

hidrfoba, que li t fbia, que no la vol ni veure. Com que linterior i lexterior de les cllules cont

aigua, els fosfolpids es colloquen seguint una estratgia per tal que les seves parts hidrfobes no

NH2

B-on B-on TTOL DE LARTICLE

Biol. on-line: Vol. 3, Nm. 1 (Febrer de 2014) ISSN: 2339-5745 online

22

http://revistes.ub.edu/index.php/b_on/index

toquin laigua. Formen una bicapa fosfolipdica collocant els extrems hidrfils cap als exteriors de

la membrana:

I dins daquest grup tamb trobem els fosfoesfingolpids que, per no entortolligar ms la troca, et

dir que estan formats per fosfocolina i ceramida. Sn de gran importncia biolgica, perqu tamb

formen part de les membranes cellulars o de les lipoprotenes del plasma, aix com tamb actuen

en el procs de senyalitzaci cellular.

Ah... Em sembla que mhe marejat amb tantes fosfocoses...

Au va, si ja acabo. A laltra banda de lescenari, tenim els lpids insaponificables; els terpens, les

prostaglandines i els esteroides. Dels terpens, per exemple, destaquen els carotenoides, els

pigments que donen color taronja i groc als vegetals i participen a la fotosntesi. Les

prostaglandines, en canvi, provenen dels cids grassos de determinats fosfolpids i tenen funcions

molt diverses, com ara promoure la inflamaci o la contracci de la musculatura llisa. I, per ltim,

els esteroides, que ja nhaurs sentit a parlar, estan formats per toms de carboni disposats en

anells sintetitzats a partir de lisopr jo, mirant-lo amb cara dhaver estat bufetejat quaranta

vegades no em miris aix, perqu els esteroides sn vitals. El colesterol, les sals biliars, les

hormones de la reproducci... Mira qu et dic, que sense ells no series pas aqu, tu!

No, si no ho dubto, no... Jo hauria danar tirant, em sembla... silenci incmode per abans

una cosa! No crec haver ents ni una vuitena part del que mhas explicat, per s que hi ha una cosa

que potser mhas explicat i no recordo... Aix de saponificables, qu... Vol dir que es poden

ensabonar? Perqu amb el sab precisament netegem els greixos...

Ui, se mhavia passat per alt! Saponificables vol dir que sen pot fer sab! Sembla contradictori,

per el sab que fem servir per desengreixar, sobt a partir del mateix greix. Lenlla ster dalguns

lpids, com els triglicrids, els crids o els fosfolpids, es pot hidrolitzar en un medi bsic, per

exemple amb hidrxid de sodi, NaOH, i obtindrem un alcohol i una sal dcid, que s el propi sab.

CH2

CH

CH2

O

O

O

C

C

C

O

O

O

R1

R2

R3

NaOH

NaOH

NaOH

CH2

CH

CH2

OH

OH

OH

C

O

R1ONa

C

O

R3ONa

ONa C

O

R2

+

+

NH2

B-on B-on TTOL DE LARTICLE

Biol. on-line: Vol. 3, Nm. 1 (Febrer de 2014) ISSN: 2339-5745 online

23

http://revistes.ub.edu/index.php/b_on/index

5.

Qu sn els cids nucleics?

Fer la compra era fatigant. La propera vegada, vaig pensar, la faria per Internet on, segons diuen,

noms cal clicar els productes perqu tels duguin a casa. Un quilo de patates, unes quantes llaunes

de tonyina, arrs i pasta i que soni el timbre que ja baixo a pagar-vos! I parlant de diners, mentre

que esperava que la segent i ltima informaci que rebs en aquell supermercat fos el preu total

de la compra, alg em va donar un cop de colze i, acte seguit, la veu dola duna dona em va

saludar a crits.

Blaaaaai! era la Llcia, una de les poques professores de secundria que va aconseguir

despertar un petit boc dinters en mi cap al mn de la biologia. All de lADN era fascinant, tot i

que ara ja no en records ni un borrall. Quins temps, aquells...

Ei Llcia!! Quina grcia trobar-te aqu! Que hi vns a comprar? pregunta redundantment

ridcula; qu hi havia de fer a un supermercat, sin... vaig mirar darreglar-ho vull dir que... no

mestranyaria que vinguessis noms a veure una mica tot aix que tenen muntat sobre la cincia i

aquestes coses que tan tagraden va riure, uf, salvat.

Doncs em sembla que una mica les dues coses. He vingut a comprar quatre tonteries que podien

esperar de sobres, per s que em picava tant la curiositat! A ms a ms, no men refiava ni un pl

del que poguessin explicar... Ja saps que sc fora pera-punyetes i magrada parlar en propietat. De

moment, per, tot el que he vist est fora b. B, alguna pixada fora de test parlant de les

protenes s que lhan fet... per res imperdonable.

Vam estar parlant una estona. Que com ens anava la vida, que si les famlies respectives, que si els

antics companys-alumnes de classe, que com estava el mn... I, mentrestant, anvem dirigint-nos a

pagar a la caixa perqu, pel que semblava, ja havem vist el bo i millor de tot aquell circ, o aix

desitjava jo. Ja mho podria haver imaginat, per, que faltava la cirereta del pasts.

Passin i vegin! Passin i vegin! El meravells mn de lADN els espera aqu dins! Descobreixin per

qu sn com sn vosts i tots els ssers que els envolten! la Llcia va aturar-se dun rampell. Vaig

tenir la sensaci que aixecava les orelles com un gat mesquer, atreta pel parlar daquella

dependenta jove i amb tant de talent publicitari.

Ep! Ha dit ADN, oi? Hi hem dentrar, Blai, entrem-hi.

Juntament amb un grup redut de persones, ens van fer passar a linterior dun muntatge fet amb

quatre pals i unes cortines negres. Al centre de lespai hi havia una tauleta rodona, daquelles per

posar-hi revistes, i al damunt hi reposava un televisor amb la pantalla illuminada. Semblava ben b

un muntatge daquells de bruixes endevines que llegeixen les mans. Amb veu entretallada, la noia

jove va repetir per ltim cop que ens deixssim endur per la mgia de la informaci gentica i va

prmer el play dun comandament a distncia. De cop i volta, de la veu dun home que semblava

voler-nos encantar, va comenar a brollar un munt dinformaci acompanyada dun seguit

dimatges en moviment una mica borroses pel meu gust.

El fantstic mn dels cids nucleics.

NH2

B-on B-on TTOL DE LARTICLE

Biol. on-line: Vol. 3, Nm. 1 (Febrer de 2014) ISSN: 2339-5745 online

24

http://revistes.ub.edu/index.php/b_on/index

Gran part del qu som s grcies als cids nucleics. Els cids nucleics sn els encarregats de

transmetre la informaci gentica de les cllules. Apropin-se, doncs, al fantstic mn dels cids

nucleics.

(Mentre sobserva una estructura en 3D dun cid nucleic)

Els cids nucleics sn macromolcules delevat pes molecular.

Qu vol dir macromolcules? va interrompre la veu duna nena. La dependenta va aturar el

vdeo i la va fulminar amb la mirada.

Maca, potser ser millor que deixem les preguntes pel final i va pitjar el play de nou.

Una macromolcula s la uni duna gran quantitat de monmers la dependenta va fer cara

dxit, de saber el que es feia. La nena seguia amb la mateixa cara de no entendre un rave. En

aquest cas, els monmers dels cids nucleics sn cinc de diferents i reben el nom de nucletids. Els

nucletids senllacen covalentment per formar una llarga cadena de fins i tot ms de 100 milions de

nucletids.

Qu vol dir que senllacen covalentment? va interrompre la nena, altre cop. La dependenta va

tornar a aturar el vdeo. Va fer un silenci llarg, per pel moviment browni que van comenar a

emetre les seves pupilles, tots vam entendre que no tenia ni idea de qu contestar-li.

Quan dues coses senllacen covalentment la Llcia, defensora de la feina ben feta, shi va

posar pel mig vol dir que un parell dtoms, unes peces molt petites de qu estem fets tots i

cadascun de nosaltres, comparteixen un parell delectrons, un provinent de cada tom, per tenir-ne

un total de vuit; complir la regla de loctet. Perqu mentenguis. Tu ets un tom, dacord? I tens set

pilotes de ping-pong. Jo sc un altre tom que tamb en t set. Per anar b, per... estar contentes,

necessitem tenir-ne vuit. Qu fem? Jo en poso una al mig i tu en poses una altra, i les dues les

compartim. Ara quantes en pots fer servir?

Set meves i una teva. Vuit! va contestar la nena, com si hagus descobert qui sap qu. La Llcia

s que en sabia... La dependenta va saltar amb un somriure dimpacincia:

Qu, dubte resolt? Ja podem seguir veient el vdeo?

Els nucletids estan formats sempre pels mateixos constituents.

Un glcid de cinc carbonis, s a dir, una pentosa. Es tractar de la -D-ribosa en el cas de

lcid ribonucleic (ARN) i de la 2--D-desoxiribosa en el cas de lcid desoxiribonucleic

(ADN).

NH2

B-on B-on TTOL DE LARTICLE

Biol. on-line: Vol. 3, Nm. 1 (Febrer de 2014) ISSN: 2339-5745 online

25

http://revistes.ub.edu/index.php/b_on/index

2--D-desoxiribosa

Grup fosfat Base nitrogenada

2--D-ribosa

Grup fosfat Base nitrogenada NUCLETIDS DE LARN

NUCLETIDS DE LADN

Un o diversos grups fosfat (cid ortofosfric).

Una base nitrogenada. Aquestes, sn compostos heterocclics nitrogenats, s a dir,

compostos que contenen com a mnim un element diferent del carboni (hetero-) i en qu els

seus toms es troben enllaats formant un cicle (-cclics). Aquests heterocicles contenen

dobles enllaos conjugats (un s, un no) que els fa ser plans o gaireb. Existeixen dos tipus

diferents de bases nitrogenades:

o BASES PRIQUES: adenina i guanina.

o BASES PIRIMIDNIQUES: citosina, timina i uracil.

O sigui, nena va tallar la Llcia, aquest cop aix tho has de mirar com si fos una figura

daquestes de Lego formada per tres peces i va treure de la bossa unes quantes peces... la Llcia i

la seva butxaca mgica. Una sempre s la mateixa, el grup fosfat (aqu vermell); laltra, pot ser de

NH2

B-on B-on TTOL DE LARTICLE

Biol. on-line: Vol. 3, Nm. 1 (Febrer de 2014) ISSN: 2339-5745 online

26

http://revistes.ub.edu/index.php/b_on/index

dos tipus, la pentosa (blau), i la tercera pea (verd) pots triar si duu enganxada una A, una G, una C,

una T o una U. Una figureta amb les tres peces unides s un nucletid. Els nucletids tenen dos

extrems; a lextrem vermell li direm extrem 5 i a un OH que penja de lextrem blau, li direm

3. Si ara agafem dues figuretes de tres peces i les unim, ho faran enganxant-se (enllaos

fosfodister) les peces blaves amb les vermelles pels dos extrems. Si nhi enganxem ms anirem

formant una cadena llarga, llarga, que creix de 5 a 3. Aix s un polinucletid, que vol dir molts

nucletids. Ara b, seran nucletids amb un mateix tipus de sucre, per diferent tipus de bases

nitrogenades; A, G, C, T o U aleshores, es va adonar de la cara de pomes agres que feia la

dependenta, i va fer-li un gest per deixar-la continuar. Aquesta, va prmer el play i va passar unes

quantes seqncies del vdeo a cmera rpida, fins que va deixar a la veu daquell home explicar-se

una mica ms.

Quan el glcid present a les unitats del polinucletid s la ribosa i les bases nitrogenades, ladenina,

la guanina, la citosina, i luracil, parlem dRNA. Nhi ha de tres tipus:

RNA missatger (mRNA), que codifica la seqncia daminocids de les protenes als

ribosomes.

RNA de transferncia (tRNA), que sencarrega de transportar els aminocids. Cada

aminocid t un tRNA associat.

RNA ribosmic (rRNA), que forma gran part del ribosoma i facilita la traducci.

RNA viral; el material gentic dalguns virus.

Si, en canvi, el glcid s la desoxiribosa i les bases nitrogenades, A, G, C i T, parlem de lADN, el

portador de la informaci gentica. Es troba als cromosomes, associat a una protenes que reben el

nom dhistones, al nucleoide dels procariotes, als mitocondris i als cloroplasts dels organismes

fotosinttics. En aquest cas, est format per dues cadenes de nucletids unides mitjanant les bases

nitrogenades.

ARN

ADN

NH2

B-on B-on TTOL DE LARTICLE

Biol. on-line: Vol. 3, Nm. 1 (Febrer de 2014) ISSN: 2339-5745 online

27

http://revistes.ub.edu/index.php/b_on/index

Daix men recordo jo. LA duna cadena suneix amb la T duna altra. I la C amb la G. A-T o T-A i

C-G o G-C, oi Llcia?

Ei, ten recordes? Xoca aquests cinc! I desprs de fer el paperina davant de tothom, vam seguir

escoltant el senyor que, si fa no fa, havia dit el mateix que jo, em sembla.

Es tracta de dues cadenes complementries perqu encaixen completament base a base. Sn

antiparalleles perqu mentre que una va de 5 a 3, laltra ho fa de 3 a 5, si ho observem cap un

mateix sentit. Les bases suneixen mitjanant enllaos o ponts dhidrogen. Les dues cadenes unides

formen una estructura que es recargola formant una doble hlix.

La Llcia, durant tota aquesta estona, havia anat fent gests a la nena, mmica de teatre del bo, per

anar-li fent entendre totes aquelles paraules grosses que ens fulminaven en format estreo

anaerbic.

Per... jo tinc una pregunta va dir la nena, ja no dirigint-se a la noia del muntatge, sin a la

Llcia tot aix de les peces i de les as, i les tes, i les ges... per qu serveix?

Es va fer un silenci. Ella tenia tota la ra. De qu servia que ens expliquessin com era lADN, una

cosa tan i tant petita que no podem pas veure amb els nostres propis ulls, si ni tan sols ens deien on

es trobava ni per a qu servia? Probablement, la majoria dels que rem all amb prou feines

sabem que els ssers vius estem formats de cllules. I menys, es clar, que les cllules estan

formades de molcules, i que les molcules estan formades dtoms... i que...

Quina pregunta tan intelligent, maca la Llcia la va fer posar vermella. Mira. Thas

preguntat mai de qu ests feta, tota tu?

Doncs de mans, de peus, duna panxa...

S, s clar que s! I creus que les teves mans, els teus peus, la teva panxa... estan fets dalguna

cosa? O creus que s el ms petit que existeix en el teu cos?

La mestra diu que el nostre cos es divideix en peces molt petites.

I t ra. Tot el nostre cos est format dunes peces molt petites, que sn les cllules. Les

cllules sn la part ms petita del nostre cos que, podem dir, t una vida prpia. El nostre cos t

molts tipus de cllules, i aquests diferents tipus sagrupen en teixits. Els teixits sagrupen en rgans,

formant, per exemple, el cor. I els rgans, en sistemes i aparells. Com ara, el sistema circulatori, que

sencarrega de dur la sang del cor a tot al cos, i del cos, al cor. Tots els ssers vius estem fets de

cllules. Uns, de cllules eucariotes, com ara els animals i les plantes. I daltres, de procariotes,

com ara els bacteris.

I com sn les cllules?

Pots imaginar-te-les com un petit poble. Com que, per funcionar, en un poble shi ha de fer

moltes activitats de manera ordenada... la cllula, el poble, necessita compartiments i per aix

construeix edificis: els orgnuls. Cada edifici est destinat a fer una o vries coses imprescindibles

perqu tots els habitants estiguin contents. Un daquests orgnuls s el nucli, que s segurament

ledifici ms important de tots. No, no s lajuntament, no... s la biblioteca! A la biblioteca, al nucli,

NH2

B-on B-on TTOL DE LARTICLE

Biol. on-line: Vol. 3, Nm. 1 (Febrer de 2014) ISSN: 2339-5745 online

28

http://revistes.ub.edu/index.php/b_on/index

shi guarden tots i cadascun dels llibres que expliquen la histria del poble, la informaci sobre

cadascun dels ciutadans, dels edificis, de la geografia... A la biblioteca, els llibres duen escrites les

instruccions per construir nous edificis, les receptes de cuina i els secrets per dur una bona vida.

Seria molt fcil, doncs, que si un ciutad volgus fer, per exemple, un bon caldo de Nadal, agafs la

bicicleta, ans a la biblioteca i sendugus la recepta cap a casa. Per, hi ha un problema... I s que

els llibres de la biblioteca noms sn de consulta, perqu aix ens assegurem que tots els ciutadans,

en qualsevol moment que ho desitgin, poden accedir a la informaci i no hi ha llistes despera. A

ms que, si de tots aquests llibres noms nhi ha una cpia i la gent sels end a casa, s molt fcil

que es facin malb, que en perdem les pgines! Imaginat si es perds la informaci que determina

cap a quin costat del riu ha de fluir laigua... quin caos! Doncs lnic remei, aleshores, si es vol una

determinada informaci, s fer-ne fotocpies. Tantes com es vulguin i dels llibres que es vulguin.

Aquestes cpies s que se la poden endur on vulguin, els ciutadans, i fer-ne el que vulguin! Em

segueixes? Doncs si mhas seguit, ara canvia el nom de llibres per DNA i el de fotocpies, per RNA. I

aquest procs de fer fotocpies rep el nom de transcripci.

I si tothom fa tantes cpies com vol... al final, no estar tota la ciutat plena de cpies??

Bona observaci... Doncs no, perqu aquestes cpies que duen informaci, per exemple, de com

sha de construir la casa la senyora Maria, noms serveix mentre es construeix la casa. Al llibre hi

diu que shi posi un ma? Un ma s posat. Si ara diu que shi posi una rajola? Una rajola. Aquest

procs, s la traducci. A les cllules reals, lRNA dna informaci per a construir les protenes

diferents.

Ah! Sembla una fbrica, aix, ms que un poble!

Doncs s, la cllula s com una fbrica de producci en cadena... Pensa que shi ha de fer tantes

coses perqu tot funcioni, que cal un control increblement perfecte!

Ostres...

I b, desprs que la Llcia acabs de debutar, per fi, vaig aconseguir escapolir-me daquell lloc. Mhi

havia estat ben b un parell dhores!!! Quina compra tan llarga... Al pagar, per, vaig adonar-me

que no havia omplert el carret ni amb la meitat de coses que tenia apuntades a la llista..., quin

cas! Per no, ni pensar-ho, jo no tornava enrere, a veure si em retindrien altre cop i la visita al sper

sallargaria un parell dhores ms!

Al sortir, vam anar a fer un caf a la Llcia. Li vaig explicar el que mhavia dit la metgessa...

Possiblement, ella podria explicar-me qu volia dir, el metge, amb aix de cuidar-me ms.

Has dinvestigar si ja menges prou b o hauries de fer un canvi en la dieta... No ens nadonem

per, en realitat, som el que mengem. Ja saps de qu est format el que menges i, en

conseqncia, qu necessites de tot aix?

Saber-ho, saber-ho.... Ara mateix, desprs daquesta experincia al sper, tinc un empatx

dinformaci sobre tot aix... Protenes, lpids... buff!! Em sembla que ho haur de processar...

S! Jo tanimo que no noms ho processis i entenguis de qu est fet, per exemple, un tall de

carn, sin que a ms investiguis qu li passa al teu cos quan talimentes i et nodreixes amb glcids,

NH2

B-on B-on TTOL DE LARTICLE

Biol. on-line: Vol. 3, Nm. 1 (Febrer de 2014) ISSN: 2339-5745 online

29

http://revistes.ub.edu/index.php/b_on/index

lpids, protenes... No et quedis amb el qu, sin que busca tamb el perqu! Veurs que, si ho fas,

comenars a entendre qu volia dir-te la metgessa...

Desprs dacomiadar-nos i tornar cap a casa, vaig llanar-me al sof, esgotat. Massa aprenentatges

en un sol dia... De cop i volta, em van venir al cap aquelles llaminadures de larmari que eren a punt

de caducar. Per amb tot all que mhavien explicat, ja no sabia qu era i qu no el que havia de

menjar. Semblava que ja no mhavia de ser igual amb qu respondre al cos quan tenia gana, que a

partir daleshores havia danar amb compte, amb molt de compte, com si tot el que jo era vingus

donat per lelecci dall amb qu ompliria el plat.