Any VII. —Núm. 3 21 Barcelona, 25 de febrer de 1928 Preu: 10 cèntims

SUPLEMENT IL • LUSTRAT D'«EN PATUFET»

EL RE[ DEL LLAÇ

• ^ r _fosa da

de^Ub^1

Cell

Dick era, amb justa raó, nomenat el Rei del Llaç i Com que tenia un odi a mart envers Dick que lisortós promès oficial de la Rosada del Cel. <Llimac havia destorbat més d'una malifeta, volgué :veniar-subti1 era un i.idi més dolent que la tinya. se en la persona de la benvolguda Rosada del Cel.

i^W ^.

^ú:^sr►

rfJ

En una carrera infernal el traïdor s'endugué la seva presa penyes amunt, Arribat en un alt planell lligà Rosada deperò Dick que presencià el rapte, corria darrera seu sense perdre'l de vista. Cel en uua estaca que, el despietat teniaL'indi que era millor coneíxedor del terreny conseguí avençar-lo molt. sempre a punt per les seves immolac`.ons,

Prengué una sageta emmetzinada i apuntà directa-ment al cor amorós de la donzella. •En aquell moment til, Dick el seu llaç i Rosada delDick arribava al lloc de la tragèdia. Cel un sospir barrejat de horror, de joia i de sorpresa i la

sageta emmetzinada no arribà al sen destí.

58 IROLET

La recompensaText d'en JOAQUIM FECIT

Dibuixos d'en MIRET

(Acabament)

molestar en Magí i fer-lo quedar ma-lament. A més, féu comprendre al seapare que si en Josepet i e' Magí pre'nien massa importància a la casa, ell,que era el fil, quedaria relegat. I aixís'arribà al punt en què en Magí foudespedit.

Però en Jose et, que ten a, com lasabem, pel seu amic una veritableafecció, presentà al mateix punt laseva dimissió. Amb quaranta mil pes-setes que ja tenia, més els crèdits quees féu atorgar, mercès al prestigi co-mercial adquirit, es posà a trebillarpel seu compte associat amb en Magí.

Aquest es posà al front de l'ofici.,ainstal' ada a Barcelona, i en Jose etemprengué un nou via ge a Ambrica.En Magí resultà ésser un excel'leatcol •laborador d'en Josepet. Les co»mandes que remetia en Josepet desd'enllà del mar eren moltes i de gran

*1

importància. Moltes vegades havia deviatjar en les pitjors condicions, ambmedis atrassats, però el seu afany deprosperitat li ho feia vèncer tot, Quanals sis mesos de viatge en Josepet tor-nà Je es podia dir que la nova casa<Rocafort, S. A.>, estava sòlidament

establerta. En Josepet instal'là còmo-dement la seva mare, però advertint'.lisempre que no es deixés temptar perles antigues follies, que podrien dur-los novament al cataclisme Com queels guanys ho permetien, per a obse-quiar la seva mara, en Josepet la du-

gué a fer un viatge a Itàlia. — Viumamà, si vai; estar encertat de fer

-me amiguet en Magf i protegir«lo, en"senyant-lo ja de petit? Ara tenim enell un sflcer col'laborador, que etupe-met estar tranqui's quan som fora,pensant que les coses estan tan sega'

res en les seves mans com en les me-ves. El viatge fou una delícia. DonyaAntònia, curada i desenganyada deles seves antigues aficions, es delectàen la contemplació de les antiguesarts romanes i renaixentistes, atreso-nades a Roma, Florència, Pisa, etc.

El fill del senyor Sintes ocupà ellloc d'en Josepet i volgué emular i su-perar els seus èxits, per a la qual cosaemprengué un viatge a Amèrica, quere u:tà un fracàs perquè degut a l'ex-cel . lent administració de la casa Ro-cafort no podia competir amb ells, nide preus ni de qualitats, i la casa Sin-

tes i C. an§ decaient, fent una vidaesllanguida en contrast amb la inter

-rompuda puixança de la gran casaRocafort, S. A. Han arribat a les nos-tre; oïdes noves del prometatge d'enJosepet amb una virtuosa xicotetamolt entenimentada i diuen que enMagí serà el padri.

VIROLET 59

Un par

auto caca instant s'espatl.a, es veu que co-mença a ésser vell que el fred li fa por. Així que nevaja s queda parat i no puc anar a fer esports.

J-.ni.é a casa a cercar u 1 rup,or niu qie e.n sem-b'a que és eI magneto el que fa figa. Nan;, vigila1"auto que nirgú el toqui.

TTTi-

Q è ha fet aquest na o? Ha tret el para-cops.Així sí que no ani, em enlloc. Ell serà el primer quehi perdrà.

El bo és que no el veig. No sé on s'haurà ficat i onhaurà amagat el para-cops.

Pum! Què és aquest tanto. Caraml Ara m hauriaconvingut a mí el para-cops millor que a l'automcb 1.

1•

I era el menut gran trape'.laque així s'havia enginyatper a fer esports d'hivernel que el cop li havia dat.

x• VIROLET

EL GEGANT

— Mira quin mu:ri que persegueix aques'e noietapre a prendre. 'li el moneder

— Noi, amb els Padregots *o no m'hi atreveixo.

— Bons enyors, salv,'m d'aquest pillastre que fa melta estona que em persegueix per pend:e'm el moneder

— Cale, Quimet! Tinc una pensada!

— Amb una mica d'enginy i un xiquet més de traçapintem el tub aquest imitant unes calces.

S'hi fiquen ells, un pel cap i l'altre pe: l'altra banc;imitant un hom de gran a'çària.

Mr

Quan el lladre veu aquell geóantàs que acompanyala noia,

queda e;pao :dit i renuncia al seu propòsit de robar.

VIROLETG1

Cura radical

A vostè, estimat client, li convé molta gimnàsia. molt exer• .— Voldria practicar la gimnàsia.cici i així li passarà aquesta formigor als peus, cregui'm — Prou, sí senyor, quan vulgui..nnlfn arimnÀSif.

Què li sembla? A veure quan m'imitarà. — I què li sembla d'aquest exercici al trapeci?

1--ç'I'.

!PVi1I // •rus

1 / áÅ1L\1U11I^i • Y y^^ll

— Ai, ai, que s'ha trencat la corda. — Estimat doctor, tinc que donar-li les mercès, ja quasino me'n sento de la formigor.

62 VIROLET

La pell de bou

EL

¢¢y^

1 /^

La muller del rei de Tirquan son home va morires veié tan perseguidaque, per salvar-se la vidade la ciutat va fugir.

Amb alguns fidels amicss'embarcà i amb molts faticsa l'Africa se n'anài un terreny volgué comprapagant-lo amb presents molt rics.

Perquè allà pensava feruna grandiosa ciutatper rivalitzà en poderamb la c ue havia deixati domina el món enter.

Però els princeps mauritansorgullosos i arrogantses negaren amb desdenya vendre-li cap terrenyni cobrant-lo a preus molt grans.

La reina va suplicaramb súplica que commouque almenys li volguessin darel terreny que el cuir d'un boupodria a terra ocupar.

Els moros van accedira un prec de tan poca cosa— Per dos canes — es van dir -que una pell podrà cobrirens lliurem d'eixa enfadosa.

Mes la reina féu matarun bou i després tallarla pell en llarga tiretai els moros veient la tretaes van comença a alarmar.

fl

+

Amb aquella llarga tiraque quilòmetres s'estirarodeja un terreny molt arani els pobres moros amb iratenen d'anar-s'ho mirant.

Eixa astúcia refinadael terreny proporcionàon Cartago fou fundadala ciutat renomenadaque Roma va enderroca

— Voleu dos duros pe' aquesta gallina que us he a'xafat?— Ja me'n pot donar deu, perquè el gall se l'estimava molt i es morirà de

pena. (De The Passing Show)

xinesques

JI,

VIROLET 63

LES PETJÂDESDe vocació de Padre ja en tenia,

ja, en Prudenci Mirabé, de lladre i finsd'assassí i tot, però es trobava impe-dit en la prosecució de tan brillant ca-rrera per un defecte capital: la por ala justícia.

Si al món no hi haguessin civils,policies, presons i butxi.ns, en Pruden-ci Mirabé exerciria la fructífera pro-fessió de bando'er o de rebentapisosamb la més eran satisfacció però con-tra les condicions duríss:mes amb quèaquesta professió s'ha d'exercir enPrudenci no es veia am'' cor de llui-tar-hi.

Per a;xò no feia més en tot el diasinó rumiar procediments que Ii per-metessin apropiar-se els béns del proïs-me sense que la jus'ícia n'hagués es-ment. I un de's proced ments que varumier semb ava infal'lible però re-queria la col'laboració d'un elementnatural força iar en les nostres lati-tuds: la neo.

Molts i molts des, se manes i me.sos esperà en Prudenci l'ocasió favo-reb'e per posar en pràctica el seu pla.Per fi, un dia fred de març, nevà; nomolt però per al seu oljecte ja n'hihavia prou.

A uns cent rnetres de la caseta d'enPrudenci hi vivia el comte de Solestarun vell maniàt'c, mo.t ric, que mal-grat la seva gran riquesa, s'estava solamb un criat en aquella mansió soli-tària.

El cop d'en P.udenci p-ometia do-nar excel'lents resultats, El comte te-nía la major part de la seva fortuna,en joies i bitllets de Benc, tancada enun armari de la bibli.^teca. En i ruden-cí ho sabia i comptava endur-s'ho totsense oposició. El t:uc perquè la jus-ticie no s'assabentés de res era bensenzill. Amb un sac de guix a coll,aniria tapant amb grapats d'aquestapols blanca les petjades que fes a laneu Qjan hom s'adonés del robatori,els policies, es veure la casa del com-te rodejada d'un mantel blanc de neusense cap petjada podrien comprovarque ningú no s'havia apropat a la casai que, per tant, el lladre havia d'ésserel criat del comte.

La primera part del pla funcionàperfectament. En Prudenc', carregatamb el sal de guíe, arribà al palau ientrà per la finestra de la bibliotecaque es'ava so'ament ajustada. Poc li

costà d'obrir l'armari i embutxacar-seel tresor del comte de Solestar. Persort aquest bon senyor tenia el sonmolt fort i no s'adonà de res, perquèsi arriba a presentar-se, en Prudenciera molt capaç dhave fet una desgrà-cia, ara que la justíc a no li feia por.

Quan tingué embutxacat el tresorse'n tornà pel mateix lloc amb la cau-tela d'un Pell roja caminant cap enda-rrera i posant els peus a les mateixespetjades que havia fet abans. A cadapas, es detenia per omplir de guix lapetjada precedent. Així ho anà fentfins ''que arribà a casa seva. Llavorscontemplà la seva obra, satisfet.

En tot el paisatge no es veia unasola passa. Tot era blanc entorn delpalau de Solester. I en Prudenci Mira-bé, satisfet, se n'anà a dormir.

A l'endemà es despertà bruscamenten oir uns trucs imperiosos a la sevaporta. Sortí a obr r i es trobà amb lapolicia.

— Anit es cometé un robatori elpalau de So'.estar — digué l'inspector.

— Em veig cu l'obligació de detenir-lo.

— A mi? per què?— Perquè és vostè el veí més pro»

per í a més a més .. surti i ho veurà.I en Piudenci veié amb horror, que

la neu s'era fosa en tot el paisatge d -gut a una forta pluja que hav'a caiguttota la nit. L'única blanco: que es vejeen el pa setge era la d'unes petjadesblanques que des dele seva poi ta ana-ven fins al palau de Solestar.

— Es molt ben pensada la idea detornar endarrera posant els peus a lesmateixes petjades, — digué 1'inspec'ter amb to burleta. — I encara és mi-llor la pensada de tapar-les amb unapols blanca. Però, tingui present unaaltra vegada. que ha d'usar sal o sucrei no guix perquè el guix amb la mu-llena es torna dur i deixa motllo. .

I en Prudenci hagué de passarcomptes amb la tan temuda jus'.ícia.

N.° 717 —S. Gusart N.° 718— J. Montfort N.° 719 —J. Qaintana N.° 700 — J. Noguer

Redacció i Administració: Cardenal Casañas, 4.Impremta: Carrer de Muntaner, 24 interior:

64 VIR-OL^E1

Noves aventures. 4'en._Baliga._ i e`n BalagaSi no arriban ésser la. pôpassen un vesprè molt li.

^^ ú

Avui dóna la Comtessade's Alls, un ball de disfressa.

Com que tenen pocs criats'els lloguen per fregar plats.

Menire que els cuiners badavenells'a la sala passaven.

— No em coneixes? — van dient — Als prínceps no ens escau gaire — (Són prínceps ru sos, molt.rica la disfressada gent." la disfressa de captaire que els han tret els • bolxevics).

A poc tothom al saló Tant i tant els han mirat Pensant fugir cap a 1'hallse !s mira amb admiració. que per fi s'han espantant. se'n van de cap a un m,rall.